1. Mosaics de labsis de la catedral de Monreale interior-monreale.jpg 426px-Monreale_creation_Adam.jpg

2. Fitxa tcnica

Ttol:Mosaics de labsis de la catedralde Monreale.

Autor:desconegut.

Cronologia: c. 1190.

Tcnica: mosaic (opus tessellatum).

Estil: bizant.

Tema:religis.

Material: granit.

Localitzaci:catedral de Monreale,Siclia.

Monreale5.jpg 3. Obres de la mateixa poca:

Mosaics de labsis de Cefal Mosaics de la capella palatinade

( 1145-1148) Palerm (1160-1170 )

cefalu_005_mosaico.jpg palermo.jpg 4. Context histric

Siclia form part de limperi bizant entre el 535 i el 878, any en qu els musulmans sen van apoderar, en rei de Siclia.

justinianoyelimperiobizantino.jpg

Lany 1061, Roger I, que capitanejava una expedici normanda cap a Terra Santa, va expulsar els sarrains de lilla, convertint-se en rei de Siclia.

Durant locupaci normanda, la ciutat de Monreale assol un gran esplendor que queda pals en la catedral construda per ordre del rei Guillem II de Siclia lany 1172.

529px-Kingdom_of_Sicily_1154.svg.png mon347_Catedral-de-Monreale_Italia.jpg 5.

El ms interessant daquesta esglsia sn els mosaics que decoren tots els murs interiors amb una superfcie total de 6.430 m , en el revestiment de la qual shi van emprar uns 2200 kg dor.

El conjunt de mosaics fou obra de nombrosos artistes bizantins, sicilians, grecs i venecians enviats pel papa Celest III. Destaquen els mosaics de labsis central presidits per un imponent Pantocrtor, considerat un exemple paradigmtic de la iconografia bizantina.

cefalu_005_mosaico.jpg 6. Descripci formal

Figures representades frontalment i la manera de fris.

Monreale_adam_eva_meeting.jpg 7.

Perspectiva jerrquica nicament a la gegantina representaci del Pantocrtor. La Mare de Du amb el Nen Jess assegudaen un tron, adquireix notorietat per ocupar leix central dun dels frisos.

palermo.jpg 8.

Hieratisme i rigidesa.

Idealitzaci, simetria i proporcionalitat geomtrica dels rostres, malgrat que es tracta de retrats individualitzats.

Dinamisme dalguna de les tniques dels sants, que trenquen amb la rigidesa del conjunt.

Fons daurats confereixen a lescena gran solemnitat i dimensi atemporal.

Monreale.jpg 9.

Cada personatge est identificat pel seu nom en llat, escrit al costat i tamb en grec en el cas de les figures principals.

Cromatisme molt ric en matisos i tonalitats, especialment en la varietat de motius decoratius de la majoria de les tniques.

394px-WilliamIIOfSicily.JPG 10. Temtica

Programa iconogrfic de labsis presidit pel Pantocrtor .

Entrecreuament dels dos ditssimbolitza lEncarnaci de Du en Jess i els altres tres remeten la Santssima Trinitat: Pare, Fill i Esperit Sant.

Amb la ma esquerra, sost un llibre obert on es pot llegir en llat i grecJo sc la llum del mn. Qui em segueixi no caminar en la foscor(Joan 8, 12)

Monreale.jpg

Crism IC XC (Jesucrist en grec)

OPANTO CRATOR (totpodersen grec)

11.

Medallons delarc interior que emmarca el Pantocrtor representats -> diferents profetes i reis que prefiguraven la vinguda del Fill de Du, Emmanuel, representat com un jove sense barba al medall superior central.

monrealecristopan.jpg

Intrads de larc exterior:

• 2 registres a cada banda, separats per unes sanefes:a la dreta elsarcngels Miquel i Rafael i a lesquerra Gabriel i Uriel amb 2 querubins a cada banda.

• A la clau de larc, lEsperit Sant.

12.

Registre intermedi:

• Centre -> Theatokos(Mare de Du amb al nen a la falda).

2657737239_ace45d3ae0.jpg Dreta: arcngel Miquel, sant Pere, sant Jaume, sant Joan (muntant de larc interior), i sant Lluc, sant Bartomeui sant Felip (mur arc exterior). Esquerra: arcngel Gabriel, sant Pau, sant Andreu, sant Mateu (muntant de larc interior), i sant Marc, sant Toms i sant Sime Estilita (mur arc exterior). Franja inferior: dotze sants i dos santes distributs en dos grups de set. 13. Models i influncies

Tot i que els mosaics foren creats durant locupaci normanda, cal tenir present la procedncia bizantina de molts dels artistes que participaren en lexecuci, aix com la enorme petjada cultural i artstica deixada per aquest imperi a lilla durant els tres segles de dominaci.

Bizanci perfeccion la tcnica musivria romana i alhora adopt la tradici grega de decorar amb mosaics els murs i no noms el paviment. Quant a lestil, sanir allunyant de la intencionalitat naturalista de lart rom i reprendr els models orientals tradicionals, ms preocupats per la significaci simblica i ideal de les formes.

Aquest simbolisme religis de lart bizant i els trets ms caracterstics de les seves representacions com ara el hieratisme, la manca de perspectiva o la simetria, van romandre en lart oriental fins a mitjans del segle XV, alhora que es van difondre per Europa i van exercir una forta influncia sobre la iconografia de lart romnic occidental.

140109_1231935232_44_2009_02_14-pedret_pedret.jpg Detall del fresc de labsis de l esglsia romnica de Sant Quirze de Pedret (segle XI)