Mostres Avaluades i Comentades de l'Àrea de Comprensió i Expressió Escrita (Àrea 1)

7/25/2019 Mostres Avaluades i Comentades de l'rea de Comprensi i Expressi Escrita (rea 1)

1/26

Certificat de nivell superiorCertificat de nivell superiorde catal (C2)de catal (C2)

Mostres avaluades i comentadesMostres avaluades i comentadesde lrea de comprensi lectora i expressi escrita (rea 1)de lrea de comprensi lectora i expressi escrita (rea 1)


2/26

ndex

Introducci .............................................................................................................................. 3

Tasca 1 (transformaci) .......................................................................................................... 4

Mostra 1.1 ........................................................................................................................... 6Mostra 1.2 ........................................................................................................................... 8Mostra 1.3 ......................................................................................................................... 10

Tasca 2 (sntesi i valoraci) .................................................................................................. 12

Mostra 2.1 ......................................................................................................................... 14Mostra 2.2 ......................................................................................................................... 16Mostra 2.3 ......................................................................................................................... 18

Tasca 3 (argumentaci) ........................................................................................................ 20Mostra 3.1 ......................................................................................................................... 21Mostra 3.2 ......................................................................................................................... 23Mostra 3.3 ......................................................................................................................... 25

Certificat de nivell superior de catal (C2). Mostres avaluades i comentades de lrea de comprensilectora i expressi escrita (rea 1)

Generalitat de CatalunyaDepartament de CulturaDirecci General de Poltica Lingstica

www.gencat.cat/llengua/certificats

Dipsit Legal: B. 3556-2014
http://www.gencat.cat/llengua/certificatshttp://www.gencat.cat/llengua/certificats


3/26

Introducci

Aquest document cont nou mostres dexpressions escrites dexaminands reals delcertificat de nivell superior de catal (C2).

Les expressions escrites estan avaluades i comentades dacord amb els criteris

establerts per a aquest certificat, amb lobjectiu que els futurs examinands coneguinels criteris amb qu seran avaluats i spiguen el grau dexigncia de lrea decomprensi lectora i expressi escrita.

3


4/26

Tasca 1 (transformaci)

Heu assistit com a periodista a la roda de premsa en qu shan presentat els resultats de lany 2009 de

linformePISA,relatiua lavaluacidecompetnciesal finalde lensenyamentobligatoriendiferentspasos

delmn.Enlarodadepremsaushanlliuratundossieramblesdiapositivesdelapresentaci,juntamentamb

informacidaltresfontsquelescompleten.

Redacteuunanotciaperaldiarienqutreballeu,dunes150200paraules,queintegriiexposilesdadesiel

contingutdeldossierfacilitatalsmitjansdecomunicaci.

Eviteuderepetirlesexpressionscontingudeseneldossier,iquepodrienaparixerenelsaltresdiaris.Tingueu

en comptequeel lectornoespecialitzat sempre vol llegircoses concretes,sadir,veurequina incidncia

tenenelsresultatsenlasocietat.

Contingut del dossier

1. Qu s el PISA (Programme for InternationalStudent Assessment)?

Instrument davaluaci til Estudi cclic que es repeteix cada tres anys

Responsable: OCDE (Organitzaci per a laCooperaci i Desenvolupament Econmics)

2. Objectius del PISA

Obtenir un conjunt comparatiu dindicadors de

rendiment de lalumnat al final de lensenyamentobligatori

Obtenir indicadors de context entre els resultats ivariables demogrfiques, socials, econmiques ieducatives

3. mbits avaluats

Comprensi lectora (CL) [focus de la prova]

Cincies de la naturalesa (CC)

Matemtiques (CM)

4. PISA a Catalunya

1.381 alumnes: 674 noies i 707 nois

90 % nascuts a lEstat espanyol i 10 % en un altre pas

28 centres pblics, 1 centre privat, 21 centresconcertats

5. Aspectes avaluables de la competnciafocus

Comprendre i utilitzar els textos escrits

Reflexionar-hi

Implicar-shi per assolir els objectius

Desenvolupar el coneixement per participar en

la societat

6. Resultats

pasos CL CM CC

ya 498,0 495,6 497,3Catalun

Espanya 481,0 483,0 488,0

Total OCDE 491,5 488,4 496,4

7. Evoluci dels resultats a Catalunya

mES20

CA20

CA20

CA20

bitP

00T

03T

06T

09

CL 493 483 477 498

CM 476 494 488 496

CC 491 502 491 497

8. Rendiment mitj en CL a Catalunya (498,0)

gnere centres origen

nois noies pblics privats nadiuno

nadiu

483,9 512,9 488,8 505,4 507,7 425,1

4


5/26

Evoluci de lndex de capacitat lectora 2000-2009 Resultats globals per pasos/regions(PISA 2009)

CL CM CC

Xangai (Xina) 557 600 575

Finlndia 536 541 554

Corea del Sud 539 546 538Hong Kong (Xina) 533 555 549

Singapur 526 562 542

Jap 520 529 539

Sussa 501 534 517

Estats Units 500 487 502

Catalunya 498 496 497

Alemanya 497 513 520

Frana 496 497 498

Taiwan 495 543 520

Regne Unit 494 492 514

5


6/26

MOSTRA 1.1

VALORACI: A (b)

El nivell dels estudiants catalans s superior al dels espanyols

Ahir al migdia es van fer pbliques les dades de linforme PISA corresponent a lany 2009, elqual, elaborat sota la responsabilitat de lOCDE i de carcter triennal, permet valorar elnivell dels estudiants al final de lensenyament obligatori en tres disciplines: la comprensilectora, les cincies de la naturalesa i les matemtiques.

Els objectius daquest programa es dirigeixen a aconseguir indicadors, tant pel que fa alrendiment de lalumnat a final de cicle, com pel que fa al context i la relaci entre resultats idiverses variables, que abasten els camps de la demografia, la societat o leconomia.

En el marc dels indicadors de rendiment, conv esmentar que les dades shan extret dunamostra de 1381 persones provinents en la major part de centres pblics i concertats, i queels resultats mostren una millora substancial respecte de lany 2006 en els tres mbits

objecte destudi, la qual cosa es tradueix en una situaci lleugerament superior al total delOCDE. A ms, de lestudi es desprn que els alumnes catalans es situen per damunt de lamitjana dels alumnes de lestat espanyol.

No obstant aix, cal no oblidar que les dades de lany 2006 havien sofert una davallada enrelaci a les de 2003, per la qual cosa, la situaci actual s, aproximadament, la mateixa quela dels dos cicles anteriors.

Pel que fa als indicadors de context, el rendiment mitj en lmbit de la comprensi lectora,que constitueix el focus de la prova, resulta lleugerament superior en el gnere femen i enels centres concertats o privats.

Ms significatives sn encara les diferncies de rendiment en els tres mbits en funci delorigen dels estudiants, ja que els alumnes escolaritzats a Catalunya que han nascut fora delEstat Espanyol obtenen uns resultats gaireb vuitanta-cinc punts percentuals per sota delsestudiants autctons.

De lobservaci daquestes xifres es pot concloure que s ingent una resposta de lesautoritats en matria educativa, encaminada a aprofitar, la tendncia a lala del darrertrienni i a reduir les diferncies entre alumnat autcton i estranger.

6


7/26

Valoraci de la mostra 1.1

Es tracta duna expressi escrita valorada amb la mxima nota global (A), en qulautor del text sha ajustat a les instruccions especificades a lenunciat, sensepressuposar, en cap moment, que el lector ha tingut accs previ a les dades que hiapareixen (transparncies i grfiques) i a partir de les quals shavia de redactar la

notcia. Lautor ha aprofitat les dades de qu disposava triant la informaci msrellevant i que podria interessar a un lector potencial, i ha reelaborat i reordenataquesta informaci usant les seves prpies paraules. A ms, ha tingut en compte tantel tipus de text que havia descriure i la publicaci en qu apareixeria lescrit com ellector al qual shavia dadrear: ha estat atent al grau de formalitat que plantejava lasituaci i, en conseqncia, el text t un to general dobjectivitat. En el darrer pargrafdel text, per, lautor es permet expressar la seva opini i, tot i que s un pl impropidel tipus de text que se li demana, ho fa de manera atenuada i elegant, sensecomprometre el to dobjectivitat exigit. La impressi global en el lector s claramentpositiva: el ttol s impactant i convida a llegir el text. A ms, el quart pargraf t un

punt doriginalitat que demostra que lautor ha ents perfectament la informacidonada, ja que hi fa una reflexi crtica sobre les dades aparentment positives que sfruit de la deducci.

Les idees sexposen de manera lgica i ordenada (sense salts endavant ni endarrereni informaci contradictria), i aix fa que la lectura sigui gil. Hi ha una introducci persituar el lector i una cloenda per arrodonir i acabar duna manera no brusca el discurs.Els pargrafs sn equilibrats, estan ben lligats i el pas dun pargraf a laltre es fa demanera natural i no pas sobtada. Les oracions estan ben construdes i ben lligades.Pel que fa a la puntuaci, en general, s correcta. En aquest sentit caldria destacar,com a encert, la coma de les oracions de relatiu explicatives (per exemple, en el 5

pargraf: el rendiment mitj en lmbit de la comprensi lectora, que constitueix elfocus de la prova, resulta lleugerament superior). En alguna ocasi (marcat en el textamb groc), t algun error que ja hauria destar superat.

El vocabulari s planer per variat i precs. Tot i aix, en el darrer pargraf usa laparaula ingenten un sentit erroni (probablement volia dir urgent).

Hi ha pocs errors de correcci, alguns dels quals sn imperceptibles (marcats ambgroc en el text).

7


8/26

MOSTRA 1.2

VALORACI: B (aprovat)

Resultats de linforme PISA

El Departament dEducaci de la Generalitat de Catalunya ha fet pbliques les dades del darrerinforme PISA realitzat a lany 2009. La consellera dEducaci ha valorat positivamentlutilitzaci daquest programa per tal que els docents i la resta de societat puguem evaluar elnivell de competncies dels nostres estudiants al final de lensenyament obligatori. Acontinuaci sexposen els resultats daquest informe.

Abans per cal definir qu s PISA. PISA s un instrument davaluaci el responsable del quals la OCDE. Es tracta duna eina destudi que t dos objectius ben definits: duna banda, obtenirun conjunt comparatiu dindicadors de rendiment de lalumnat al final de lESO i, daltrabanda, recollir indicadors de context que posin en relaci variables econmiques, socials i degnere amb aquest rendiment.

Es porta a terme cada tres anys i valora tres mbits fonamentals de lensenyament com sn les

matemtiques, les cincies de la naturalesa i la comprensi lectora, la qual s el focus de laprova. Es distingeixen diferents aspectes: la comprensi de textos escrits, la posterior reflexi,la implicaci per tal dassolir els objectius i la capacitat de participaci en la societat.

Pel que fa als alumnes, cal comentar que el programa sha portat a terme a 1381 persones deles quals 674 eren noies i 707 nois. El 90% sn natius del pas, mentre que el 10% sn nascutsfora dEspanya.

Referent al tipus de centre on sha fet lestudi, cal remarcar que dels 40 noms un centre sprivat.

En quant als resultats obtinguts es constata que Catalunya es troba per sobre la mitjanaespanyola en totes les competncies avaluades. Aquests resultats han anat evolucionantfavorablement al llarg dels ltims anys, sobretot en lmbit de la comprensi lectora.Tanmateix, cal destacar un aspecte curis de lestudi: el nivell de competncies assolit per lesnoies s molt superior al dels nois, exactament 30 punts per sobre. Uns altres resultatsobtinguts tamb reflexen que el rendiment mitj obtingut pels nostres alumnes s superior encentres concertats o privats i en alumnes nadius.

En definitiva, si hagussim de definir el millor estudiant seria una noia nascuda i escolaritzadaa Catalunya en un centre concertat o privat.

8


9/26


Lautor, en general, ha tingut en compte les instruccions de lenunciat i ha integrat lainformaci amb naturalitat en el seu escrit. En el primer pargraf, inventa informaci(referncia a la consellera dEducaci), per serveix per contextualitzar el tema i, ams, es tracta dun tipus dinformaci que podria aparixer en una notcia. Malgrat

aix, lautor t problemes a lhora dencertar el gnere i en alguna ocasi sadrea demanera inadequada al lector (per exemple, al final del primer pargraf: A continuacisexposen els resultats daquest informe; o usant un plural majesttic, com succeeixtamb en el mateix pargraf: per tal que els docents i la resta de la societat puguemavaluar...). Lautor ha tingut en compte el grau de formalitat que exigia el text i t un togeneral dobjectivitat. Tot i aix, la impressi en el lector s discreta; aix, per exemple,el ttol s poc suggeridor i no crida latenci dun lector potencial.

El text t una introducci per contextualitzar el tema i un molt bon acabament, queconstitueix una sntesi del millor estudiant de lEstat espanyol. Lexposici de les ideess ordenada, per els pargrafs estan desequilibrats: de vegades sn massa llargs i

de vegades massa curts. En alguna ocasi (pas del primer al segon pargraf) latransici entre pargrafs s brusca. El lector entn sense dificultats el text, per lautorrecorre a un estil telegrfic en alguns casos i les oracions no estan enllaades (en eltercer pargraf, per exemple). Lescrit est ben puntuat, excepte algun error, com, perexemple, a linici del segon pargraf (marcat amb groc).

El vocabulari utilitzat s correcte, malgrat la presncia dalguna expressi massagenrica (al quart i cinqu pargrafs: cal comentar,cal remarcar) o no del tot acurada(al sis pargraf: un aspecte curis; probablement volia dir sorprenent) i algunarepetici o redundncia innecessries (al penltim pargraf: resultats obtinguts; alquart pargraf: natius del pas). Lautor usa connectors adequats i variats (pel que faa,referent a), per b que al penltim pargraf fa servir un connector amb un significatinadequat (tanmateixen comptes de a ms).

Hi ha alguns errors de correcci destacables (marcats amb groc).

9


10/26

MOSTRA 1.3

VALORACI: C (no assolit)

Notcia

Aquesta notcia t com a principal objectiu informar-los dels resultats del darrer informePISA, per a qui no en tingui coneixement PISA s lestudi del nivell adquirit per lalumnat entres rees: les cincies de la naturalesa, les matemtiques i la ms notria, la comprensilectora. Dita evaluaci es du a terme arrel dels examens realitzats durant lltim anydensenyament.

En primer lloc, PISA vol aconseguir dos objectius amb el seu estudi. El primer, s mitjanantunes proves especfiques, aconseguir una evaluaci de les competncies dels estudiants, ensegon lloc realitzar una vinculaci amb altres indicadors com el sexe, nivell econmic...

Es pot resumir que lobjectiu principal es proporcionar una visi general del nivell educatiuactual de la societat.

Amb aquesta investigaci transversal, al llarg de tres anys, es proporciona una visi ms real.

Finalment, es passar a parlar dels resultats obtinguts. En concret als resultats del maig de2009, poden resumir unes conclusions tenint en comte tots els tems i variables que hiparticipen en lestudi. Catalunya, ha obtingut uns resultats molt satisfactoris en comparaci ala mitja de lEstat espanyol i per sobre de tots els altres passos que shan sotms a lestudi. Elsresultats fan gran mfasi a la comprensi lectora, ja que, els estudiants han de comprendreall que estan llegint, han de saber reflexionar sobre el text que tenen davant i han de sabertransmetre els coneixements adquirits daquell text al seu entorn social. En aquest aspecte lagrfica fa esment en la diferncia entre centres pblics i privats.

Un altre aspecte que ens plasma lestudi s la gran diferncia entre nois i noies, sent aquestesles que ms qualificaci obtenen.

Els resultats sn ms alts els dels natius que els que no sn nascuts a Catalunya, tot i qu lesdiferncies sn mnimes, sn temes importants. Penso que aix s degut a un tema de rtiodalumnes per aula i que en cap cas sn justificades les retallades.

10


11/26

11


Aquesta expressi escrita ha estat qualificada amb una C. Lautor del text t dificultatsper gestionar la informaci donada i per ajustar-se a la situaci plantejada a lenunciat.Aix, no t en compte ni el tipus de text que ha descriure ni el lector a qu sadrea.Per aix, ms duna vegada el lector t la impressi que es troba davant de la

transcripci duna exposici oral (al primer pargraf:Aquesta notcia t com a principalobjectiu informar-los; al cinqu pargraf: Finalment, es passar a parlar dels resultatsobtinguts). Lautor, a ms, acaba el text donant la seva opini de manera contundent idirecta, fet impropi del tipus de text que es demana. Pel que fa a ls de la informaci,en una ocasi es pressuposa que el lector ha vist les dades proporcionades alenunciat (al final de lantepenltim pargraf es fa referncia a la grfica sobre ladiferncia entre centres pblics i privats, per sense explicar al lector quina s aquestadiferncia). Lautor tamb ens ofereix una informaci falsa i sorprenent (els resultatsde Catalunya sn superiors a la resta de pasos que shan sotms a lestudi), fet quedenota incomprensi de la informaci donada o poca cura en el moment de llegir les

dades. La tria de la informaci no sempre resulta encertada: fixeu-vos, per exemple,en lespai que lautor dedica a explicar en qu ha consistit lavaluaci de la comprensilectora, en comparaci dels comentaris ms aviat escassos daltres dades rellevants,com ara la diferncia entre centres pblics i privats o entre nois i noies. En definitiva,la impressi general en el lector s dolenta i el ttol s clarament inadequat.

Tot i que es percep una ordenaci lgica del discurs, en ocasions lexposici de lesidees s confusa (fixeu-vos en la segona oraci del cinqu pargraf, per exemple, oen el quart pargraf) i al lector li costa entendre qu vol dir; per aix, la lectura del texts feixuga. La introducci s inadequada i acaba de cop. Els pargrafs no snequilibrats: sn o massa llargs o massa curts i els canvis de pargraf sn bruscos. La

puntuaci s incorrecta en diversos fragments del text (marcats amb groc), cosa quepot arribar a provocar incomprensi i una mala impressi en el lector, perqu es tractaderrors (coma entre subjecte i verb o per separar oracions independents) que jahaurien destar superats.

El vocabulari, en diversos moments del text, resulta genric (al darrer pargraf: aix sdegut) i repetitiu (observeu la repetici de la paraula temadel darrer pargraf o deproporcionaral tercer i quart pargrafs). En algunes ocasions lautor ha intentat lligarel seu discurs amb connectors, per no els ha usat de manera adequada: fixeu-vos enel primer llocdel segon pargraf o en el finalmentdel cinqu (usa finalment, per eltext encara segueix).

Els errors de correcci sn abundants i propis de nivells anteriors, de tal manera queprovoquen una impressi negativa en el lector.


12/26

Tasca 2 (sntesi i valoraci)

Larevistaespecialitzadaenanliside lactualitatltimaHoraushaencarregat,comaexperts,queescrigueu

larticleintroductoridunnmeromonogrficqueesdedicaralarelacientrepodericomunicaci.Larticle

hadetenirentre350400paraules.

A

continuaci

teniu

dos

textos

que

us

ajudaran

a

documentar

vos.

Recordeu

que

larticle

s

per

a

una

revista

especialitzada,inopasperaunpblicgeneral.

Larevistatmoltintersqueeltextcontingui:

unaexposiciqueintegrielcontingutdelstextosqueusdonencomasuport,i

unavaloracidefinsaquinpuntcreieuquelesxarxessocials ilaccsa la informaciielconeixementfan

unasocietatmslliureimsjusta.

ENS TROBEM DAVANT UNA REVOLUCI DE LORDRE INFORMATIU MUNDIAL

Els secrets de Wikileaks

Julian Assange, fundador, ideleg i cara visible de Wikileaks.org, se situa a lull duna revoluci de lordreinformatiu mundial, que ning sap avui exactament fins a on pot arribar. Les convencions habituals sobrerelacions entre governs, diplomcia, secret militar, filtracions poltiques, informaci confidencial o periodismepoltic estan trontollant per obra i grcia de les monumentals filtracions de documents secrets o classificats delsEstats Units dAmrica per part de Wikileaks. Aquest nom ressona per tot el mn: com una amenaa per alspoders constituts, com una qesti incmoda per a la professi periodstica o com una llum desperana per amolts sectors crtics o marginats del gran sistema del consens poltic i econmic global.

Qu s Wikileaks? Molt senzill: s una jove organitzaci civil sense nim de lucre que viu del secret perqudefensa a ultrana el dret a la llibertat dexpressi i dinformaci tal com s recollit en larticle 19 de la Declaraciuniversal dels drets humans. Aix ho expressa la seva pgina oficial a Internet, que tothom pot consultar. Durantels seus pocs anys de vida i miracles, ja ha posat al descobert ms filtracions que tota la premsa mundial plegada iha obtingut ms duna victria decisiva: com la filtraci de ms de 500.000 documents secrets o classificats sobre

les guerres de lIraq i de lAfganistan, on es denunciaven tortures i assassinats de 15.000 civils a lIraq i 20.000morts afganesos, entre altres barbaritats, i la revelaci de ms de 250.000 cables de la diplomcia del DepartamentdEstat, operaci amb la qual el poders ministeri comandat per Hillary Clinton quedava despullat i a la vista delpblic mundial. Ara b, aquest seguit de filtracions espectaculars i desestabilitzadores a parer dels lders americansnoms sembla la punta de liceberg. En el futur, quan Wikileaks hagi reunit suficients recursos per processar elsmaterials corresponents, podria desencadenar un nou tif atacant un sector crucial, la banca. Aix ho ha declaratAssange.

En efecte, en una entrevista imprescindible concedida a Richard Stengel, editor en cap del setmanari Time, JulianAssange dna la cara davant les preguntes incisives sobre els grans temes que shan suscitat respecte de lescndolde Wikileaks. Precisa que sobre la banca disposen de ms de 10.000 documents a lespera de processar i publicar.I hi afegeix que tenen centenars de documents sobre multinacionals, que esperen tamb el seu torn. I que norenuncien a deixar els Estats Units per passar a altres pasos, com per exemple la Xina. Per tant, res de bromes.

Darrere daquest rostre pllid i de pl ros hi ha una voluntat dacer per continuar la guerra contra el secret i fer elmn ms transparent. Per el seu objectiu no s aconseguir una societat transparent, com diu en lentrevista, sinaconseguir una societat ms justa.

De moment, el terratrmol de Wikileaks ha posat en alerta tres tipus dinstitucions. En primer lloc, els governs:tant els secrets militars com les operacions despionatge camuflades de diplomcia o les piles de documentsclassificats semblen altament vulnerables. En segon lloc, les organitzacions de tota mena, sobretot les que tenenms interessos ocults o activitats no transparents. I en tercer lloc, els mitjans de comunicaci: no queden abocats auna funci subsidiria com a narradors (storytellers) o comentaristes de les filtracions? En aquesta ltima onada, lacadena de la informaci s difana: Assange arriba a uns acords (econmics tamb, per descomptat) amb cincperidics de referncia (Der Spiegel, The Guardian, Le Monde, El Pas i The New York Times), els quals vanpublicant les filtracions, i tot el sistema informatiu mundial es presta a la difusi.

Assange s conscient del poder del seu dispositiu a la xarxa i sap explotar la ressonncia mundial combinada entreel periodisme convencional i la collaboraci dels blocs i de les xarxes socials dInternet. I els seus arxius, secretsevidentment, van augmentant cada dia. La revoluci tot just comena.

Avui, 11/12/2010 (text adaptat)

12


13/26

LA WIKIREVOLUCI A TAHRIR

Tot el mn estava pendent de la plaa de Tahrir, prop del Nil. A la vall del bell riu on sinvent la civilitzacimediterrnia ara el poble es rebellava contra el fara. Les grans mobilitzacions de febrer culminaven un procshistric dalament del poble egipci contra Mubrak, iniciat el 25 de gener amb una convocatria a travs deFacebook del jove activista Wael Ghonin. En laldea global imaginada per Marshall McLuhan i urbanitzada perInternet, Tahrir en va ser la plaa major durant unes setmanes. Setmanes que van ser crucials per definir el quepodrem anomenar la nova metodologia de la revoluci del XXIen rgims no democrtics.

Vam ser testimonis quasi directes duna experincia collectiva nica de mobilitzaci popular contra un rgimcorrupte i autocrtic. Vam seguir des de casa els moviments i les accions dunes multituds congregades a la plaa.El sol fet de locupaci lliure i resistent de la plaa va convertir Tahrir en un topos simblic de ressonnciesrupturistes. Aix, es constitua un nou espai poltic que emergia de la confluncia de tres factors: la situacidopressi i repressi del rgim; el potencial subversiu dInternet i de les xarxes socials, i la visibilitat del poblealat contra el dictador reclamant laccs al poder de lEstat.

El potencial dInternet i de les xarxes socials i mbils (Facebook, Twitter, Skype, blocs, etc.) resultainqestionable desprs dels moviments populars revolucionaris que es van estendre des del Magrib fins a lOrientMitj. Una de les principals paradoxes que el ciberespai posa de manifest s la total impossibilitat de tancarfronteres, dimposar censura i de limitar la informaci, les imatges o les crides a la poblaci. Aqu hi ha el punt deno-retorn entre el rgim de control de lopini dels mitjans de comunicaci tradicionals i el nou espai digital en

xarxa. Sabem que la llibertat absoluta tampoc la garanteix la xarxa. Per ofereix entorns de comunicacicollaboradors i potencialment emancipadors com cap altra tecnologia anterior. Lexemple s que ni els intentsdesesperats de Mubrak obligant els quatre provedors a tallar el servei van impedir lexpansi del movimentpopular de protesta.

Tanmateix, un cop orquestrada la protesta a dintre i a fora, la difusi de la revolta fou assumida pel conjunt delsistema de mitjans. Millor dit, el salt definitiu a la visibilitat universal de la wikirevoluci de la plaa Tahrir fouobra de la televisi i sobretot dalgunes cadenes televisives. La presncia de les cmeres de tota mena, persobretot les dels reporters de les grans cadenes internacionals, s lnica garantia (encara) duna narraciuniversal, sincronitzada i pblica de la revoluci en marxa. La wikirevoluci en directe daccs universal estransmet encara a travs de la televisi.

Ara b, aquesta preeminncia televisiva en la transmissi del conflicte no sha de confondre amb la difusi dun

discurs nic. Ben al contrari, s justament entre les diferents cadenes on es produeixen les grans batalles per lacreaci dimatges i dinterpretacions interessades. La televisi oficial del rgim, per exemple, seguia oferint unacobertura aberrant de les protestes, mostrant imatges de suport a Mubrak i atribuint la revolta a espies iconspiracions estrangeres. La cadena Al-Jazeera, en canvi, ha servit a la comunitat rab un seguiment permanentdinformaci, imatges i comentaris per satllit, Internet i mbil, amb una preferncia no dissimulada cap alislamisme poltic. Les grans cadenes occidentals han cobert tot el conflicte, per segurament amb matisos moltdiferents, segons els interessos de cada cadena i pas.

En suma, des del dia de la ira, el 25 de gener, el moviment revolucionari dEgipte es va revelar al mn seguint elfil que en les condicions actuals condueix de lacci comunicativa a lacci poltica. Primer, la comunicaci wikidesencadena i coordina el moviment de protesta. Desprs, locupaci i la defensa de la plaa pblica afermen larevolta i converteixen lespai fsic en una font de visibilitat mundial. Tercer, la plaa esdev smbol universal de larevoluci. I quart, el govern es veu obligat a donar una resposta poltica al conflicte davant la mirada del mn.

Aquest model sembla fcilment exportable a qualsevol altre pas autocrtic o teocrtic del mn rab o de lsia.Avui, lopini pblica mundial continuar pendent de Tahrir i no vol pensar en una altra Tiananmen.

Avui, 12/02/2011 (text adaptat)

13


14/26

MOSTRA 2.1

VALORACI: A (b)

Poder i comunicaci en el segle XXI, una relaci complexa

Si al llarg de la histria es podrien trobar nombrosos exemples que corroboressin que lainformaci s poder, el segle XXI, emparat per la revolucionria aparici de les xarxes socials,s testimoni daquesta estreta relaci. Durant decenis el poder poltic i econmic establert haexercit un control exhaustiu sobre els mitjans de comunicaci, un control que actualmentsembla trontollar des del moment que ciutadans annims i associacions de defensa dels dretshumans poden difondre a travs de la xarxa informacions que daltra manera, no podrienarribar al gran pblic sense censura.

Laparici de Wikileaks ha posat al descobert la vulnerabilitat dels sistemes de control de lainformaci de pasos i grans organitzacions i ha plantejat el repte poltic ms gran al queshan enfrontat els estats, ja que ha atacat les bases mateixes de la lgica del poder,aixoplugat en locultaci sistemtica. Amb Internet com a eina i la justcia com areivindicaci, el responsable de Wikileaks, Julian Assange, ha posat al descobert les atrocitats

exercides per governs pretesament democrtics la seva gran vctima, els Estats Units i haremarcat la seva illegalitat, comptant amb laltaveu dalguns diaris de ress internacional,amb la qual cosa queda de manifest que el periodisme tradicional encara t un paper clau enla transmissi de la informaci.

Les xarxes socials no han dut noms dels fets a les paraules, sin que han recorregut el caminvers per convertir el desig de justcia i de llibertat en lluita contra la tirania en revolucionscom la que sha viscut a Egipte, sense cares visibles com la dAssange, per amb un fluxeimparable i multidireccional dinformaci que fan pensar que Internet no t un antdot, capobstacle que pugui superar. En aquest cas, el desafiament encara era ms directe, ja quelobjectiu no era informar per posar en evidncia el poder, sin lluitar-hi per enderrocar-lo.Aqu el paper dels mitjans de comunicaci tradicionals tamb ha estat fonamental, ja que lainformaci dels revoltats, que contradeia les versions oficials sha amplificat grcies a les

televisions mundials.

s evident que Internet per si sol no ens far ms lliures, per, sens dubte, la seva irrupci isobretot lesclat de les xarxes socials amb milions de seguidors a tot el mn ajudar a establirles bases dun mn on la comunicaci ja mai ms es dirigir damunt cap avall sin que esconfigurar un complex mapa amb mltiples direccions. El que s ms clar s que hanaconseguit canviar les regles del joc, capgirar lescenari poltic i esdevenir una eina perdemanar pas a les formes de poder heretades de la Revoluci Francesa.

14


15/26


En aquest text, qualificat amb la mxima nota global (A), lautor sha ajustat a lainstrucci de lenunciat i a la situaci comunicativa proposada. Tamb ha intentatatraure latenci del seu lector potencial amb un ttol suggestiu. Al llarg del text hatingut cura de mantenir un to objectiu i formal i ha fet evident la seva opini sense

recrrer a expressions massa directes sin ms aviat subtils (al darrer pargraf, perexemple: s evident que Internet per si sol no ens far ms lliures). Un dels aspectesms destacables del text s la gesti excellent de la informaci: lautor no sha limitata reproduir la informaci donada de manera exacta sin que lha reelaborada,reordenada i expressada amb les prpies paraules. A ms, no ha obviat cap dels dostextos, sin que ha introdut la informaci donada en el seu discurs de manera naturali equilibrada (donant una importncia semblant als dos exemples proposats), sensepressuposar que el lector lhavia llegida. Tamb ha tingut cura de complir els objectiusproposats a lenunciat; daqu ve la reflexi final sobre el paper de les xarxes socialsen una societat ms justa, que ha arrodonit amb una referncia histrica.

El text t una introducci per situar el lector i contextualitzar el tema i un acabamentclar i atractiu. Lexposici de les idees es fa de manera ordenada, equilibrada i lgica,fet que sevidencia en lorganitzaci dels pargrafs, que estan ben lligats icontribueixen que el lector no percebi ni ruptures sobtades en el discurs ni canvisbruscos de tema. Malgrat algun petit descuit en la puntuaci (marcat amb groc), lapuntuaci s correcta, i fins i tot en algun moment lautor es permet ls de guions, untipus de puntuaci ms complexa (segon pargraf). Tot aix contribueix a una lecturagil i sense dificultats.

El vocabulari, juntament amb la gesti de la informaci, s un altre dels aspectes msdestacables del text, ja que s variat, precs i ric. Fixeu-vos, per exemple, en el segon

pargraf: ha atacat les bases mateixes de la lgica del poder, aixoplugat en locultacisistemtica. El mateix succeeix en el tercer pargraf: amb un flux imparable imultidireccional dinformaci que fan pensar que Internet no t un antdot, cap

obstacle que pugui superar. O al darrer pargraf: dun mn on la comunicaci ja maims es dirigir damunt cap avall sin que es configurar un complex mapa amb

mltiples direccions. El que s ms clar s que han aconseguit canviar les regles del

joc, capgirar lescenari poltic.

Hi ha pocs errors de correcci i no sn gaire remarcables.

15


16/26

MOSTRA 2.2


El poder de les noves xarxes socials

Larticle 19 de la Declaraci Universal dels Drets Humans defensa el dret a la llibertat

dexpressi i dinformaci. Malgrat aix, tots som conscients que aquest dret com moltsdaltres que composen aquesta Declaraci ha estat conculcat sempre. Un exemple clardaquest fet s el control sobre els mitjans de comunicaci dels estaments de poder.

Per, tal com afirmavem en aquesta publicaci arran del cas Wikileaks, avui en dia enstrobem davant una revoluci de lordre informatiu mundial. Duna banda, aquestaorganitzaci li ha demostrat al mn que els nous espais digitals a la xarxa dificulten lacensura que fins ara els era relativament fcil daplicar als mitjans de comunicacitradicionals. Daltra banda, per, ha quedat clar que la llibertat no s tan fcil. El fundador deWikileaks, per exemple, ha estat perseguit per les autoritats i la seva vida est en perill.Malgrat tenir molts ms canals dinformaci i, per tant, ms llibertat qui t el poder segueixtenint el poder i pot actuar amb tots els recursos al seu abast per continuar controlant laccsdels ciutadans a la informaci.

Les xarxes socials no sn un mitj de comunicaci nic. La gent que les fa servir normalmenttamb mira la televisi i escolta la rdio. I s que tan en la difusi de les filtracions deWikileaks com en la revoluci que ha esclatat darrerament a Egipte, a part de les xarxessocials, hi han intervingut els mitjans de comunicaci tradicionals, si b en aquest darrer casla mobilitzaci i la coordinaci daquest moviment revolucionari sha dut a terme bsicamenta travs de Facebook. Aquest darrer exemple ens demostra com les noves xarxes socialstenen el poder de convocar el poble contra els dictadors que els hi neguen la llibertat.

Per tant, si com diu Julian Assange volem una societat ms justa, cal que utilitzem tots elsmedis que tenim a les nostres mans per aconseguir-la i ell mateix ens ha donat a conixer lespossibilitats i el potencial de les noves tecnologies.

16


17/26


Aquest escrit ha estat valorat amb una B (aprovat). Lautor, en general, ha resolt b latasca encomanada, per amb alguns desencerts. Aix, per exemple, el text no arriba alnombre de paraules demanades, fet que contribueix a la sensaci de discreci deltext: es t la impressi que la informaci dels dos textos est infrautilitzada perqu la

valoraci que sen fa s un pl escassa. En el cas del pargraf final, aquesta brevetats especialment destacable, ja que s aqu on lautor aprofita, en tres lnies i demanera precipitada, per acabar de complir el segon objectiu plantejat a lenunciat(reflexionar sobre si les xarxes socials poden contribuir a crear una societat mslliure). Daltra banda, podem trobar en el text algun desencert en el gnere demanat(un article). Aix, a linici del segon pargraf lautor fa referncia a la publicaci en quapareix lescrit, cosa que desconcerta el lector, especialment si no ha llegit lenunciat.Tot i aix, cal destacar de manera positiva que shan utilitzat les cometes per citar unextracte del text de partida i no sha recorregut a la cpia directa. Daltra banda, el ttols correcte per s ms informatiu que no pas original.

Lescrit t una introducci per contextualitzar el tema, en qu lautor se serveix dunade les fonts de la tasca (la Declaraci universal dels drets humans i el dret a la llibertatdexpressi i dinformaci), i una conclusi per acabar el discurs. En general,lexposici de les idees es fa de manera ordenada, entenedora i equilibrada (excepteel poc espai reservat a valorar el segon punt de lenunciat i que ja hem comentat msamunt). El text es distribueix en pargrafs significatius i la transici entre pargrafs noresulta brusca, excepte entre el segon i el tercer. En alguna ocasi lautor usa un estilmassa telegrfic i les oracions independents han quedat poc lligades (per exemple, lesdues primeres frases del tercer pargraf). La puntuaci s correcta i, en algun cas,destacable (fixeu-vos en els guions del primer pargraf, una puntuaci complexa que

denota un bon coneixement daquest aspecte).Lautor tamb ha tingut dificultats a lhora dusar alguns connectors. Per exemple, enel segon pargraf ls de duna banda i daltra banda dna com a resultat unaestructura excessivament brusca, en qu el segon connector no serveix per introduirun segon aspecte del mateix tema, sin per marcar linici dun altre de nou. En altrescasos, els connectors triats per encetar pargrafs, tot i ser correctes, no resultenespecialment atractius (peral segon pargraf iper tantal darrer pargraf). Tot i aix,en algun fragment cal destacar la bona utilitzaci daquest recurs (fixeu-vos en el si bdel tercer pargraf). El lxic usat s, en general, correcte, per b que en algunfragment lexpressi s un pl imprecisa i, per aix, no acaba de quedar prou

explicada la idea que es volia transmetre (en el segon pargraf, per exemple: Malgrattenir molts ms canals dinformaci i, per tant, ms llibertat qui t el poder segueix

tenint el poder).

Hi ha pocs errors de correcci, encara que sn remarcables.

17


18/26

MOSTRA 2.3


Ja han passat aquells dies on el poder dalguns per controlar la informaci i de quina formafer-la arribar als altres era total.

La nova era de la tecnologia, de la informtica, de les xarxes socials permet que qualsevolpersona, darreu del mn pugui donar la seva opini de fets i situacions.

En primer lloc ens trobem, davant duna serie de factors; la llibertat dexpressi idinformaci, qu, en alguns casos, pot fer trontollar lestabilitat dun govern.

Tot el que est passant a molts pasos arabs, no es frut de la cassualitat, sin, de la fora,valentia i ganes de llibertat dun poble que, mitjanant les xarxes socials, a trobat la manerade puguer fer realitat un somni desperana.

En segon lloc, lorganitzaci Wikileaks.org, amb el seu fundador Julian Assange, a posat enpeu, amb informacions a la seva web, a governs, organitzacions de tota mena i mitjans de

comunicaci.

Hi ha una guerra freda sobre el secret de la comunicaci i de la informaci. Res pot amagar-se. Els pasos sofreixent un canvi constant, s una mquina dengranatge que, ara per ara, nopot parar-se i que ning pot parar.

Els mitjans de comunicaci, han experimentat un canvi en com donar les notcies. Totssapunten a com cridar de la millor manera possible, latenci dels seus lectors o televidents.

Per no sha de caure en la informaci sense control, desmesurada i dolenta. Ho tenim totper una informaci de qualitat.

18


19/26


Probablement, un dels aspectes que crida ms latenci daquesta mostra, valoradaamb una C (no assolit), s la mala gesti de la informaci donada: est poc utilitzada,hi ha poca reelaboraci i la valoraci de les dades s escassa, de tal manera que ellector t la sensaci de trobar-se davant duna llista de fets que amb prou feines

aconsegueixen explicar el missatge que es vol transmetre. Lescrit tamb incompleixla instrucci de lenunciat, ja que no arriba de manera evident al nombre de paraulesdemanades, fet que acaba afectant la qualitat del text des del moment que lanlisique sofereix s poc aprofundida. Sembla que shagi intentat sintetitzar la informacims rellevant del textos, per el lector no acaba dentendre on es vol arribar a partir dela informaci exposada. Tampoc no hi ha ttol per atraure latenci o contextualitzar.En definitiva, el text t dificultats per resultar interessant al lector.

Tot i que hi ha una petita introducci, noms aconsegueix situar el lector parcialment,ja que es pren la mala decisi de fragmentar aquesta introducci en dos pargrafsdeslligats. La conclusi tampoc no contribueix a arrodonir el text i ms aviat confon,

perqu sembla que senceti un tema nou que no sacaba dexplicar. Hi ha un abs depargrafs excessivament curts que, a ms, estan desconnectats els uns dels altres isovint lestil s telegrfic (observeu el sis i el set pargrafs). Per tot aix, el lector tla percepci que es passa duna idea a laltra de manera brusca. La puntuaci sincorrecta (marcada amb groc) en ms dun fragment del text, amb errors bsics(coma entre subjecte i verb i entre verb i complement directe, coma per separaroracions independents, manca de coma per tancar els incisos o b per iniciar-los), fetque potencia la sensaci de lectura poc entenedora.

Ls de connectors s inexistent o clarament desencertat: fixeu-vos en el en primerlloc i en segon lloc del tercer i el cinqu pargrafs, que, tot i que pretenen introduirordre, no aconsegueixen travar el discurs. Ls del vocabulari pot arribar a confondreel lector, que no acaba dentendre el missatge transms (per exemple, la referncia ala guerra freda del sis pargraf), o s imprecs (en el tercer pargraf, per exemple:ens trobem davant una srie de factors).

Quant als errors de correcci (marcats amb groc), sn bsics i molt perceptibles, i peraix mateix contribueixen a accentuar ms la impressi negativa de lescrit.

19


20/26

Tasca 3 (argumentaci)

Trieuunadelesduesopcionsquetrobareuacontinuaciiescriviuunarticledopinidunes300paraules

peraunmitjdmpliadifusienquvaloreucrticamentlatesiqueesdesprndelacitaci.Perferho,

exposeulavostraopiniambargumentsslidsiexemplesrellevants.

OpciA

Elsjoves davui en dia sn uns tirans. Contradiuen els seus pares, devoren el seu menjar i

tiranitzenelsseusprofessors.

Scrates(470aC399aC)

OpciB

Lahistriasunagaleriadequadresonhihapocsoriginalsimoltescpies.

AlexisdeTocqueville(18051859)

20


21/26

MOSTRA 3.1

VALORACI: A (b)

La nova generaci que puja

Fa ms de dos mil anys Scrates va sentenciar: Els joves davui en dia sn uns tirans.Contradiuen els seus pares, devoren el seu menjar i tiranitzen els seus professors. No cal dirque s una afirmaci sorprenent perqu si preguntssim als adults com creuen que sn elsjoves actuals una mplia majoria probablement compartiria lopini del filsof dAtenes i lafonamentaria en nombrosos exemples de la seva experincia personal.

Aix, molts adults que conviuen amb els joves actuals addurien que aquests dictadorscapriciosos i desptics noms pensen en all que els agrada i fan el que sigui per taldaconseguir-ho actuant com si fossin sobirans a qui tothom ha de servir i a qui ning no potposar lmits, que practiquen, a ms, el molest esport de dur la contrria a les figuresdautoritat ms immediates els pares i els mestres sols pel goig de rebatrels, tot exhibintuna manca dhumilitat absoluta precisament davant daquells que realment s que saben elque els conv. I no ens oblidem de lactitud mig fatxenda mig burleta amb qu ho

qestionen tot, criticant sense pietat les normes i convencions socials establertes,menystenint els assoliments dels seus antecessors i rebutjant les creences de lesgeneracions anteriors.

s bo de saber, per, que la idea que els joves van a la deriva i que caminen cap a la perdicia causa del seu egoisme intrnsec sha anat repetint de manera recurrent al llarg dels segles,almenys des de lpoca daurada de la filosofia grega. De fet, sembla mentida que el mn, ahores dara, no sigui una reproducci de la societat tirnica governada per joves i descrita aEl senyor de les mosques i que, en canvi, la humanitat hagi sabut baixar dels arbres,conservar el foc, inventar lagricultura o canalitzar les seves energies mitjanant lexpressiartstica, per exemple.

Arribats a aquest punt, potser ens haurem de plantejar si no s cert all que diu la Bblia de

que hi ha un temps per a cada cosa. Un temps per ser jove, per rebellar-se contra la societatque oprimeix i contra aquells que frenen levoluci i el progrs, i un temps de maduresa, peroposar la ra a limparable desig de canvi de la joventut i actuar de contraps en un complexjoc dequilibris entre el seny i la rauxa. I si Scrates criticava els joves davui en dia, JoanMaragall afirmava: La nova generaci que puja sap que ha de fer molt i que ha de desfermolt.

21


22/26


En aquesta mostra, qualificada com a bona (A), lautor ha sabut reflexionar de maneracrtica sobre la idea essencial continguda en la citaci: no sha limitat a comentar lacitaci, sin que sha plantejat com s que una afirmaci tan allunyada temporalmentpodria ser vlida encara avui en dia, per arribar a la conclusi que es tracta duna

percepci que sha anat repetint al llarg dels segles i no pas un fenomen exclusiu delsnostres temps; tamb ha analitzat les possibles causes daquesta percepci (darrerpargraf). Ha justificat el seu punt de vista (des dEl senyor de les mosques, passantper la Bblia i acabant amb Joan Maragall) amb exemples illustratius i esmentant fets ielements culturals del coneixement compartit. Lexpressi del propi parer tamb shaconstrut a partir destructures dopini atenuades (tercer pargraf: s bo saber; quartpargraf: arribats a aquest punt, potser ens haurem de plantejar). A ms, sha tinguten compte el grau de formalitat exigit pel tipus de publicaci i en cap cas sharecorregut a les ancdotes personals. En algun moment, fins i tot, sha perms usar laironia per aconseguir la complicitat del lector (tercer pargraf), la qual cosa denota bon

domini dels recursos retrics. Des dun bon inici, lautor sha proposat atreure latencidel lector amb un ttol atractiu, que resulta encara ms atractiu al final del text, quan esdescobreix que part daquest ttol prov de la citaci de Maragall amb qu es tanca eltext.

Lescrit t una introducci per contextualitzar el tema i una conclusi que acaba dedonar significat al discurs global i causa una impressi positiva. Les idees sexposende manera lgica i ordenada: la lectura s gil i entenedora i es t la impressi queuna idea condueix a laltra de manera natural, la qual cosa queda reforada amb lsequilibrat dels pargrafs i el fet que el pas de lun a laltre es faci usant connectorssignificatius i amb una puntuaci correcta.

La utilitzaci de lligams entre les oracions i dun lxic ric, precs i variat contribueixenque el text resulti estimulant i interessant per al lector. Fixeu-vos en el segon pargraf:no ens oblidem de lactitud mig fatxenda mig burleta amb qu ho qestionen tot,criticant sense pietat les normes i convencions socials establertes, menystenint elsassoliments dels seus antecessors i rebutjant les creences de les generacionsanteriors. O en el darrer: un temps de maduresa, per oposar la ra a limparable desigde canvi de la joventut i actuar de contraps en un complex joc dequilibris entre elseny i la rauxa.

Els errors de correcci sn escassos i poc rellevants.

22


23/26

MOSTRA 3.2


Els joves sn la nostra esperana de futur

Deia Scrates que els joves davui en dia sn uns tirans, contradiuen els seus pares, devorenel seu menjar i tiranitzen els seus professors. Si aix ho deia fa 2400 anys, no cal gaireimaginaci per imaginar que diria ara. De tota manera, la meva posici, sempre ambrespecte, s que els joves han de ser joves i que sn ells la nostra esperana de futur.

No podem pensar que all que ja ha estat establert i que ha funcionat correctament durantun temps ser efectiu i efica sempre. Si sempre hagussim obet cegament els nostres pares,professors o governants, la societat no hauria avanat i pot ser encara viurem a lpoca en laque soferien sacrificis humans als dus. Una societat necessita avanar per sobreviure i aixsaconsegueix quan els seus individus actuen amb voluntat i fora, la mateixa voluntat ifora caracterstica dels joves.

Per moltes persones els joves sn mal educats, egoistes i noms pensen en divertir-se. Totshem sigut joves en algun moment de les nostres vides, i quan erem joves segur que totspensvem que el mn dels adults era avorrit, gris i hipcrita. s possible que els mateixosalumnes de Scrates (exceptuant Plat), pensaven que aquell anci barbut estava equivocaten algunes coses. Per aix penso que no cal capficar-se tant en el comportament dels joves,mai els podrem arreglar, mai faran all que els diguem, simplement perqu nosaltrestampoc ho vam fer. A ms a ms, la vida ja els anir guiant pel cam ms adequat i elstornar ms responsables.

No estic proposant que els joves maltractin els seus pares o que siguin persones nodesitjables al mn, les coses no sn nicament blanques o negres. Aix que el que defenso sque, dins del sentit com de qu la majoria dssers humans pot gaudir, ens acostem alsnostres joves i allarguem la m. Qui sap si ens lagafaran sense mossegar.

23


24/26


Aquesta mostra ha estat valorada amb una B (aprovat). Lautor ha justificat la sevaopini sobre la idea essencial continguda en la citaci i com en el cas de lescritanterior ha anat ms enll de la citaci literal, tot i que la reflexi ha estat msdiscreta: fa escassa referncia a elements culturals del coneixement compartit, aporta

pocs exemples illustratius i en algun cas recorre a tpics (en el tercer pargraf: elsjoves noms pensen a divertir-se;el mn dels adults era avorrit i gris). Tot i aix, caldestacar el ttol, que si b introdueix una altra idea tpica, lliga perfectament amb elque vol demostrar lautor. Daltra banda, lexpressi de lopini resulta massa directaen diverses ocasions al llarg del text (la meva posici, penso, no estic proposant,defenso).

El text t una introducci per situar el lector i una conclusi per arrodonir el text (enaquest cas, s fins i tot original). Ara b, en la introducci el pas entre la citaci i laseva tesi es fa de manera brusca. Aix, es t la impressi que la citaci no acabadestar ben integrada dins el context, i sembla que la comenti en comptes dusar-la per

al seu propsit. Fins i tot, sarriba a tenir la sensaci que lautor est dacord ambScrates, per b que tot seguit afirma que la posici que es defensar s diferent, laqual cosa resulta contradictria. Els pargrafs sn equilibrats, per en ocasions el saltdun pargraf a laltre es fa sense usar elements de connexi (entre el tercer i quartpargraf, per exemple) i hi ha algun error destacable de puntuaci (marcats ambgroc).

Susa una sintaxi simple per entenedora i el lxic s correcte, tot i que en algun casresulta un pl imprecs o es repeteixen mots i estructures: aix saconsegueix(segonpargraf); nosaltres tampoc ho vam fer (tercer pargraf); deia / deia / diria (primerpargraf);pensvem /pensaven /penso(tercer pargraf). Malgrat aix, el resultat finals acceptable.

Hi ha alguns errors destacables de correcci.

24


25/26

MOSTRA 3.3


Scrates i la joventut actual

Si b s cert que ltimament el tema del fracs escolar i dels joves que ni estudien nitreballen s el pa de cada dia, tamb s cert que a banda daquests joves tamb nhi ha que sque estudiem i treballem. El que ms mimpacta de lafirmaci de Scrates s que si ja en laseva poca els joves eren aix, valgam Du que torni i vegi el panorama! Personalment, comjove estudianta de 21 anys, crec que aquesta afirmaci s excessivament dura. S que opinoque els joves dara no vivim com ho fien els nostres pares, ja que, per sort o per desgrcia, lasocietat sha desenvolupat i som persones flexibles als nous esdeveniments, ms viatgera,necessitem parlar ms de 2, 3 o 4 idiomes.

Tot i aix, s ben cert que la relaci entre alumnes i professors s diferent i que hi ha nois inoies que els desvaloritzen, els llancen papers, els graben amb el mbil per penjar lesimatges al Facebook, els insulten. A mi em sap greu, aix, i penso que en aix s que Scratest part de ra i que queden lluny aquells joves que sortien en bicicleta i disfrutaven de la vidade manera sana. Crec que shaurien dinvertir ms diners en: recursos materials i humansper desenvolupar tasques educatives de qualitat.

Daltra banda, crec que la relaci familiar no s tant greu com ho deia Scrates. s cert quehi ha joves que no saben valorar als seus pares, per nhi ha que s que ho valorem, i ensagrada estar a casa, ens agraden els diumenges amb el dinar a taula, envoltats de germans,cosins i oncles. Hi ha joves que han perdut lillusi. Tenen referncies actuals dun mn encrisis econmica on els pares tenen importants problemes per arribar a final de mes, iaquesta situaci empitjora quan un dels membres de la parella es troba a latur, tamb espot donar que tota una famlia es trobi sense treball ni prestaci econmica per viure,demanant caritat a les esglsies o serveis socials. Hi ha joves que se senten a gust a casa,per crec que actualment tenim ms en compte als amics. Penso que molts comptem amb

els nostres pares i germans i sort en tenim.

En conclusi, actualment estem en un mn en constants canvis i moviment i hi ha joves queintentem viure en pau i fer les coses en comunitat, vivint aix amb els valors del respecte, lasolidaritat i el companyerisme.

25


26/26


En aquesta mostra, valorada amb una C (no assolit), el grau de formalitat sclarament inadequat: lautor no ha tingut en compte ni el tipus de lector ni la publicacien qu hauria daparixer ni la situaci plantejada a lenunciat. Aix, el text s pledancdotes personals i domstiques (vegeu el segon i el tercer pargrafs) i

dexpressions colloquials ms prpies dun text oral (per exemple, al primer pargraf:valgam Du que torni i vegi el panorama; o al tercer pargraf: sort en tenim). A ms,lautor expressa de manera excessivament directa la seva opini (per exemple, alsegon pargraf: a mi em sap greu, aix, i penso que en aix s que Scrates t part dera). Daltra banda, lautor del text ha pressuposat que el seu lector sap a quina citacide Scrates es refereix, la qual cosa desconcerta i confon i contribueix a la malaimpressi que causa lescrit. Aquesta mala impressi s accentuada pel fet que, endiversos moments, la informaci presentada resulta clarament irrellevant i es t lasensaci que lautor ens condueix cap a un altre tema sense acabar de mostrar laconnexi amb el que intenta desenvolupar (vegeu les referncies a les famlies que

depenen de la caritat del penltim pargraf, per exemple).El text t una introducci que no aconsegueix situar el lector perqu, com ja hem ditms amunt, pressuposa que sha llegit lenunciat de la tasca. A ms, ja dentrada, ellector no entn la tesi de lautor, perqu la informaci presentada s claramentcontradictria (est dacord amb lafirmaci de Scrates?). La conclusi tampoc nocompleix la funci de tancar i arrodonir, sin que s confusa, i tot i que sacabapercebent el que lautor volia dir no ho acaba dexpressar de manera entenedora.Lexposici de les idees no s clara ni lgica (al segon pargraf, per exemple, es fareferncia a uns joves modlics dabans que sortien a passejar amb bicicleta, fet queprovoca que el lector es pregunti si aquests joves dabans sn fins i tot anteriors al

mateix Scrates) i en nombrosos casos lautor salta duna idea a laltra sense avisar(fixeu-vos en el segon i tercer pargrafs). Tot aix, juntament amb una puntuaciincorrecta (marcada amb groc), resulta en un text feixuc i poc atractiu per al lector.

En nombroses ocasions lestil s telegrfic i lautor no ha usat elements de connexiper lligar les oracions independents (vegeu el tercer pargraf). En diversos casos,shan repetit paraules i estructures (per exemple: s cert, en el primer i segonpargrafs; valorar / valorem, troba / trobi, en el tercer pargraf) o sha expressat demanera ambigua amb pronoms inadequats (la relaci familiar no s tan greu com hodeia Scrates, al tercer pargraf) o amb relacions semntiques estranyes (personesflexibles als nous esdeveniments, al primer pargraf).

Documents

Mostres Avaluades i Comentades de l'Àrea de Comprensió i Expressió Escrita (Àrea 1)