Upload
others
View
2
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
- 2 -
Tesć de la maestres de la scola populèra:Barbolini Anna, Bernard Eliana, Chiocchetti Daniela, Dellantonio Roberta, Ellecosta Linda, Fontana Silvia, Ianniello Sabrina, Lazzer Chiara, Lazzeri Raffaella, Pitscheider Mariagrazia, Rizzi Monika, Volcan Giovanna
Musega de: Ilaro Defrancesco
Cianta tel CD-rom i bec de la Scola de Musega “Il Pentagramma”, Sezion de Fascia:Valentina Antonioni, Miriam Bernard, Roberto Bolgiani, Katrin Brunel, Sabrina Calligari, Anna Chiocchetti, Gemma Defrancesco, Luisa Del Fré, Jan Dellantonio, Patrick Dellantonio, Anna Deluca, Marianna Eccli, Elena Favé, Luisa Favé, Kristian gabrielli, Massimo Ganz, Gaia Ghetta, Elena Pederiva, Karin Pellegrin, Miriam Pellegrin, Tommaso Rasom, Marianna Rizzi, Camilla Ruzzu, Jasmin Soraruf, Valentina Talmon, Ginevra Zulian
Pianofort:Ilario Defrancesco
À tout sù:Edoardo Tallandini
La partidures de chesta publicazion les porta dant demò la linia de la cianties. Chi che vel aer la partidures entrìes de compagnament al pianofort l pel se oujer a l’autor.
Projet coordenà da:
- 3 -
INDESC
I cinch amisc p. 4L cerchie de l’èga 10Dant o dò... rue! 14Dì e net 16La roda del dì 18La sajons 20Mia setemèna 22La ores 26Aut e bas 28Ite e fora 29Sot e sora 30Dreta e cencia 1 32Dreta e cencia 2 34Dreta e cencia 3 36Dreta e cencia 4 37Besties 38Te cèsa 40Paesajes 42Numeres 44I amisc del diesc 46
- 4 -
- 5 -
I CINCH AMISC
Rit: La vista coi eies
l’udit co la ureies,
la lenga col gust
la pel col tast
la snèsa col nès,
cinch amisc che me pièsc.
LA VISTA
Vèrda vèrda con ti eies
l gran, l bel e che color:
grisc, vert, brun e maron
e te mez l neigher toron.
Vèrda vèrda e no vaèr
l’é la vista n gran piajer,
vèrda vèrda e no vaèr
l’é la vista n gran piajer.
L’UDIT
Scouta scouta l busiament
che vélela pa duta chesta jent?
Sona sona l ciampanel
co la ureies scouta bel.
Ma l’udit no l ne n pel più
l pavion sera sù.
- 6 -
- 7 -
L GUST
La lenga che cercia l douc e l salà
dut chel che i dents à majenà.
L braus e l’ègher e l pizient del peiver,
l café e l limon no l’é n bon bocon,
l’é miec na peta o n toch de pom.
De l’èga de festil l gust no se sent.
LA SNÈSA
La puzes, i odores e l perfum di fiores,
de la peta e del pan, me vegn na gran fam!
L nès sent chel che mena l vent.
No te desmentièr e stà ben ascort:
se desche Pineie te te les contes,
lonch l doventa e te te empontes.
- 8 -
- 9 -
L TAST
La neif molejina me giacia la mans
apede fornel me sciaude debel.
Dae ite te n mur e l’é massa dur.
Lizia la strèda serf per sluzièr,
enveze sul grovech no se pel l fèr.
Duta la pel l’é nosc mantel!
Enveze sul grovech no se pel l fèr.
Duta la pel l’é nosc mantel!
- 10 -
- 11 -
L CERCHIE DE L’ÈGA
Da doman te n bel pra
ló doi goces se à scontrà.
Gocia Bruna, tanche levèda,
a man dreta peta na veièda.
L bel Celestin sluzia su na foa,
ensema i sauta ju te na roa,
smaca de ca e smaca de là:
prest te ruf i ruarà.
Lonch l’é l viac enscin al mèr
olache ensema i podarà nodèr.
Bie lijieres i se sent levèr
canche l soreie li fèsc sgolèr.
Ades che vamp i é doventé
duc a una i vegn biné.
- 12 -
- 13 -
Ades che vamp i é doventé
duc a una i vegn biné.
La nigola biencia, grija e scura,
tel ciel amò la muda fegura.
Li branca ite l tormen del vent
e l li scorla sù bel content.
Taca l gonfet a fèr festa,
vegn la bozoles te la tampesta.
Dò n trat che l pief pian pian
ciuta fora l’ercabuan.
Endodanef su na foa
i doi amisc i se troa.
- 14 -
- 15 -
DANT O DÒ…RUE!
Son tardif ence anché
e no entene l perché.
Dant fora de let son sutà
e dò debel me é lavà.
Son tardif ence anché
e no entene l perché.
Dant fora de let son sutà
e dò debel me é lavà.
... ma l pulmin
... ma l pulmin l’é jà passà!
- 16 -
- 17 -
DÌ E NET
Sarèl dì o sarèl net?
Te te peisses te to let.
Vèrda fora se l’é scur,
dorm dorm bel segur.
Sarèl dì o sarèl net?
Averc i eies te to let.
Vèrda fora l’é jà chièr,
l’é ruà l’ora de levèr.
Vèrda fora l’é jà chièr,
l’é ruà l’ora de levèr.
- 18 -
- 19 -
LA RODA DEL DÌ
Dadoman belapontin
no se troa Dedolin.
Dal mesdì jal molin
chier chier Dedolin.
Domesdì che ciapin
zacan rua Dedolin.
E da sera na gran festa
de chel cruzie nia no resta.
E de net duc i deic
se tegn ciauc bie contenc.
Oh, duc i deic bie contenc.
- 20 -
- 21 -
LA SAJONS
Rua l’invern e dò l’aisciuda
dintornvìa l’é dut che muda.
Taca l ciaut vegn l’istà
fruc e fiores l’à portà.
Sauta jù la pruma foes
l’é l’uton con si colores.
Bienc i fioches, vegn l freit,
d’invern dassen neif se n veit.
Rua l’invern e dò l’aisciuda
dintornvìa l’é dut che muda.
Istà, uton, invern, aisciuda,
l’é dut che muda.
- 22 -
- 23 -
MIA SETEMÈNA
Ostinà 1:
lunesc, mèrtesc, mercol, jebia
vender, sabeda, domenia.
Ostinà 2:
La setemèna la é sgolèda.
Lunesc é fat gol
e me é vadagnà n braciacol!
Mèrtesc coi feres:
su la giacia... de bie cheres!
E de mercol dò marena
de doveres n’é fat na schena!
- 24 -
- 25 -
Jebia son jit coi schi,
ma che bel domesdì!
Vender é sonà mie strument:
l’é n bel devertiment!
Sabeda é tacà a pissèr
chel che domenia aesse podù fèr!
Ostinà 1:
lunesc, mèrtesc, mercol, jebia
vender, sabeda, domenia.
Ostinà 2:
La setemèna la é sgolèda.
- 26 -
- 27 -
LA ORES
Doudesc omenec fèsc corona
proa a i contèr e dò rejona.
Duc bie drec, un dò l’auter:
l’é la ores... scouta l bater.
L’é jà les set: ora de levèr.
Trei chèrt da les ot: a scola é da ruèr.
Mesa les undesc: l marendel,
l marendel: ma che bel!
Da les doudesc e n chèrt: i bec se enjigna.
Da la una: a cèsa son a marena.
Steh auf: es ist sieben Uhr.
Es ist Viertel vor acht: ich gehe in die Schule.
Es ist halb elf: wir haben di Pause.
Es ist Viertel nach zwölf: ich bereite mich vor.
Es ist eins: ich gehe essen.
- 28 -
AUT E BAS
Aut e bas, bas e aut,
me sà bel e ciante adaut.
Aut sgola la ègues,
bas cor la èghes.
L mont aut l’é en su.
L pènt bas l’é en ju.
Aut e bas, bas e aut,
me sà bel e ciante adaut.
- 29 -
ITE E FORA
Sauta ite, sauta fora
son la rèna e stae defora.
Ite fora, fora ite,
gei con me, suton daìte.
Suton ite, suton fora
sion la rènes che stèsc defora.
Ite fora, fora ite,
gei con nos, suton daìte.
- 30 -
- 31 -
SOT E SORA
Vive tel bosch,
no son n rosch.
Soravìa é n ciapel
che no semper l’é scì bel.
Sotite é na gabèna
che ogne tant fèsc tèna.
Mi pe l’é sot tera
ence se no pèr vera.
Sora desch rue se son bon,
se son zomp trajeme te bidon.
- 32 -
- 33 -
DRETA E CENCIA 1
Dreta auta,
cencia bassa,
dreta inant,
cencia endò:
zenza, zenza se falèr, però!
Cencia sul cef,
dreta su la spala,
cencia cour l’eie,
dreta sul jeneie:
ma no jir desche n veie!
Cencia su l’uf,
dreta sul cul,
cencia tegn l menton,
dreta sul comedon:
no fèr sù no fèr sù n rebalton!
- 34 -
- 35 -
DRETA E CENCIA 2
Man dreta saluda,
chela cencia se refuda.
Giama cencia tira sù,
chela dreta pia jù.
Leva en pe e outa a dreta,
chesta l’é la marcia del sudà!
Dreza la schena e vèrda inant,
chesta l’é la marcia del sudà!
Brac a dreta se aur en fora,
chel a cencia no veit, no veit l’ora.
Leciabrama de la dreta disc: “Gei cà”,
ma chel a cencia fèsc segn, fèsc segn de na.
Fà l valent e outa a cencia,
chesta l’é la marcia del sudà!
Dreza la schena e vèrda inant,
chesta l’é la marcia del sudà!
- 36 -
DRETA E CENCIA 3
Su mia man dreta n bracialet,
a man cencia l brac l’é vet.
- 37 -
DRETA E CENCIA 4
Scrive co la dreta
e la cencia stèsc ceta.
Co la cencia fae n salut
co la dreta beive n sluch.
N saut a cencia
e un da l’autra man:
ensema fajon n gran batiman.
N saut a cencia
e un da l’autra man:
ensema fajon n gran batiman.
- 38 -
- 39 -
BESTIES
Gé son Lina la tampina
e sot tera son la reìna.
Son l pavel dai mile colores
che sgola lijier sora i fiores.
Ite e fora da chest paluf,
picola rèna, l’é n gran struf.
Inant e endò, de gregn gregn sauc,
l saùch li fèsc più auc.
La bolp dedò na ciosceda paissa
tedant n gever con gran gaissa.
De gregn èlbres l’é dintornvìa
che a chesta scena fèsc ombrìa.
- 40 -
- 41 -
TE CÈSA
Cèsa da fech
jon sora desc.
Te stua
na pica de ua.
Te cambra
la mère stramba.
Te vidor
l bez ciga e cor.
Sun chi auc
la soricia trèsc sauc,
sun chi auc.
- 42 -
- 43 -
PAESAJES
Anché aon emparà
che l paesaje pel esser mudà:
no l’é più naturèl,
l’é doventà artifizièl.
Cognon l stravardèr
e proèr a no l roinèr,
proèr a no l roinèr:
cognon l stravardèr.
Anché aon emparà
che l paesaje pel esser mudà:
no l’é più naturèl,
l’é doventà artifizièl.
Cognon l stravardèr
e proèr a no l roinèr,
proèr a no l roinèr:
cognon l stravardèr.
- 44 -
- 45 -
NUMERES
ZERO l’é mie inom
me prejente e fae n sgol,
gei UN, gei da me
métete dedò de me.
UN l’é mie inom
me prejente e fae n sgol,
gei DOI, gei da me
métete dedò de me.
..... e coscì inant scin a DIESC
DIESC l’é mie inom
me prejente e fae n sgol,
gei NEF, gei da me
métete dedant de me.
NEF l’é mie inom
me prejente e fae n sgol,
gei OT, gei da me
métete dedant de me.
..... e coscì inant scin a ZERO
- 46 -
- 47 -
I AMISC DEL DIESC
1 e 9 la gialina fèsc ef,
2 e 8 la soricia te gabiot,
3 e 7 l dui no va te let,
4 e 6 cianta adaut i ucìe,
5 e 5 sgola debel l flinch,
6 e 4 l pich l’é dò a bater,
7 e 3 rénoi sun chi pèi,
8 e 2 sauta i caprioi,
9 e 1 no l’é più nesciugn.
Finito di stamparenel mese di settembre 2014
Alcione, Lavis - Trento