Músiques d'avui 2012-2013. Reciclatge sonor

Música per a escoles

MÚSIQUESD'AVUI

20122013

Ernesto Briceño/Llorenç PerisReciclatge sonor

Has nascut a Veneçuela. Quant fa que vius a Barcelona?Vaig néixer a Maracay, el 23 de juliol de 1971. Maracay és la segona ciutat més important de Veneçuela, després de Caracas. Vaig estudiar Belles Arts a Caracas, i el 1994 va sorgir l’oportunitat de venir a Barcelona per fer-hi un curs de música i imatge. Durant aquest període, vaig saber que l’Aula de Música estava vinculada amb el Berklee College of Music de Boston, i això, més l’encant de Barcelona, em va fer replantejar la meva situació en aquell moment. Vaig interrompre els estudis de Belles Arts a Caracas i em vaig matricular a l’Aula de Música del Conservatori del Liceu. Tres anys després anava a Boston a acabar la carrera.

Quan i com descobreixes la teva vocació musical?Vaig tenir la sort de néixer i de créixer en un entorn familiar on la música tenia un paper important. La banda sonora de la nostra infància va ser rica i determinant en la nostra formació. A casa sonaven cada dia des de Bach fi ns a Xavier Cugat. Tot això ajudat per la iniciativa d’haver-nos apuntat, els meus germans i jo, al «kinder musical», que era una mena d’iniciació per a nens amb instruments Orff, i després la formació continuada a l’escola

de música de la ciutat. La mare era mestra d’instruments Orff, i el pare un excel·lent cantant no professional de boleros.La vocació la vaig descobrir força després. Al principi era una relació lúdica i d’activitat extraescolar. El meu instrument preferit no va arribar mai, perquè era molt car i perquè l’orquestra de l’escola on estudiava ja tenia cobertes les places: era un violoncel. Em va tocar el violí. Me’n van deixar un de seguida.

Segueixes alguna manera de fer en la composició musical o tens un mètode de treball més o menys defi nit?Gairebé sempre el punt de partida i els esquetxos els genero des de l’instrument harmònic: el piano. Treballo directament amb l’ordinador, i de vegades (per exemple, en els viatges) el portàtil em serveix d’eina per desplegar les primeres idees. Normalment, el procés de composició es converteix en una obsessió en què, fi ns i tot dormint, o a la cua de cal dentista, vas pensant en les solucions o en les propostes. La plasmació fi nal de les idees té lloc a l’estudi, on puc afi nar els timbres i defi nir estructures perquè, amb sort, sigui interpretat en directe per un quartet de corda, en una sessió electroacústica o, en el millor dels casos, per una orquestra simfònica.

Conversa amb Ernesto Briceño

2

Foto: Pere Pratdesaba

La teva trajectòria musical comprèn una diversitat estilística que inclou el pop, el jazz, la World Music... Això s’explica per l’amplitud dels teus gustos o simplement per circumstàncies conjunturals?Crec que aquest marge eclèctic en què vaig créixer m’ha permès aprendre, entendre i passar-m’ho bé tant amb Schönberg com amb Peter Gabriel o amb Camarón. Però també la vida m’ha donat l’oportunitat d’estar en contacte amb exponents de móns aparentment molt diversos. Per exemple, a Barcelona, he tingut la gran sort d’aprendre directament dels millors exponents del fl amenc català, de la rumba, i també d’alguns músics electrònics d’avantguarda. Crec que, al cap i a la fi , la diversitat dels elements que utilitzes respon al grau en què estàs disposat a aprendre dels altres, i al fet de no tenir mai por de les infl uències. Últimament, l’experiència en grans projectes musicals amb la participació de nens i nenes m’ha resultat molt estimulant. Las cantates, per exemple. Aquest any ha estat la Cantània

2010, produïda per l’Auditori i composta per Albert Grau. Hi he participat com a instrumentista, però ja tinc la llavor germinant com a compositor. Tinc ganes de compondre una cantata o un projecte gran amb nens. Em sembla fascinant i necessari en aquest moment.

Encara que el fl amenc ha apassionat músics de latituds i estils molt diversos, fi ns a originar interessants fusions amb la bossa nova, el blues, el jazz o el rock, no deixa de ser sorprenent imaginar una orquestra de cambra interpretant bulerías, soleás, tientos o saetas.La Kamerata Flamenca va ser un experiment que va néixer acabat d’arribar de Boston. Curiosament, a la ciutat del jazz i del pop vaig tenir l’oportunitat de treballar amb els músics fl amencs de l’escena de Nova York i Boston. La Kamerata Flamenca era simplement una proposta que intentava jugar amb els colors i timbres d’instruments que aparentment no tenien res a veure amb el fl amenc, interpretant música amb estructures i sonoritats infl uïdes pel fl amenc, però deixant un espai per a la improvisació i una mica de jazz. De tota manera, la Kamerata era un laboratori on es va provar de practicar iniciatives que ja existien des dels mestres Granados, Albéniz, Falla, Corea, Amargós…

Quins han estat els teus referents musicals?Com ja he comentat, la llista de referents és àmplia i diversa. Sempre fa una mica d’angúnia donar un top ten sense sentir-te culpable. Bach, músiques tradicionals de tots els racons, Coltraine, Berio, Ravel, Gabriel, Sting, Villalobos, Debussy, Otilio Galíndez, Camarón, Grieg, Part, Hermeto

Pascoale… Penso que, en realitat, sempre ens alimentem de les experiències viscudes. En la música, tot el que escoltem i ens desperta l’interès per alguna raó passa a formar part del nostre magatzem d’emocions, conscientment o inconscientment.

És, sens dubte, molt diferent compondre per gust, sense condicionants previs, que fer-ho amb una fi nalitat concreta.La realitat és que gairebé sempre he treballat amb algun condicionant, i això no em desagrada pas. He après que el procés creatiu en la música per a imatges té una part determinant de relació personal i de negociació amb les altres persones que treballen amb tu en un projecte. És un exercici difícil, però enriquidor. Ben mirat, el resultat t’ha de satisfer, però també ha de funcionar i ha de satisfer tota la cadena implicada. En el cas contrari, quan componc de motu proprio, la sensació de llibertat i de ad libitum és realment un luxe que poques vegades passa. Sobretot perquè avui als compositors ens és molt difícil generar obres i mirar de sobreviure’n. En canvi, compondre per a projectes audiovisuals, jocs, teatre o dansa et permet tirar endavant. El cine, la televisió i els videojocs avui representen un gran espai per als compositors.

Relacionant la música amb la imatge, augmenten les possibilitats evocadores de la música o, al contrari, queden irremeiablement supeditades al suport visual?La música sempre ha estat vinculada a la imatge. La diferència és que aquestes imatges són personals i tothom associa l’infl ux sonor amb les pròpies vivències.En el cas funcional de la música per a la imatge és simplement una capa més d’informació al servei de l’emoció. Això pot ser Quadres per a

una exposició, de Mussorgski, o una instal·lació de música electrònica amb videoart.Per tant, al meu entendre, la vinculació de la música amb la imatge augmenta les seves possibilitats evocadores.

Has tocat amb Cesária Evora, amb Celia Cruz, amb Peter Gabriel, amb Lucrecia, amb Luz Casal i amb Miguel Poveda, entre molts altres. Com se sent un després d’haver tocat amb un planter així?És un privilegi pujar a l’escenari amb personatges d’una trajectòria tan notable. Sols puc dir que compartir-lo amb gent com Celia Cruz, Poveda o Peter Gabriel té una càrrega energètica i emotiva fora del que és normal. Hi ha hagut algun cas circumstancial (com Peter Gabriel, a Veneçuela), que no vaig tenir temps

3

d’assimilar. Ara, amb altres personatges, com Poveda, Celia Cruz o Oscar D’León, vaig tenir l’oportunitat de compartir-hi més temps, i sempre em va meravellar la immensa entrega i la sensació des de l’escenari que a cada concert donaven al públic tot el que són, i formar part d’això va ser meravellós. Aquest any he produït un documental i el cd Contigo de Samara, una gran cantaora fl amenca, i he participat en el disc i en la gira de Neila Benbey, una cantant algeriana establerta a Barcelona. Des del Centre d’Estudis Musicals Maria Grever he impulsat el konnakol, un mètode de solfeig rítmic del sud de l’Índia, en la iniciació i educació dels nens a l’escola. El resultat és sorprenent.

Els teus gustos musicals, quan escoltes música, són tan eclèctics com es desprèn d’una trajectòria musical tan heterogènia?I tant! M’agrada escoltar música de gèneres diversos, encara que últimament escolto tota la música tradicional de qualsevol racó del món que em caigui a les mans. Avui podem gaudir de molt material que abans només era a l’abast dels etnomusicòlegs i que aquests tenien amagat a l’armari.

Fa tres anys, Llorenç Peris i tu vàreu conduir una sèrie d’audicions per a escoles a la Fundació Joan Miró. El títol d’aquelles sessions era Films, tons i videojocs. Ara hi torneu per parlar de l’apropiació de sons que, una vegada alterats, poden ser reutilitzats amb una fi nalitat musical. Sí. La raó és fi losòfi ca a més de musical, per la infi nita riquesa tímbrica. El planeta està ple de residus tòxics, no tòxics, sonors, i de tota mena. Aquesta necessitat d’ordenar la convivència i de fer sostenible el nostre entorn també ens dóna la possibilitat de reutilitzar, de reinventar les coses, els sons, la música, la forma i els materials per a la creació. Això no és res de nou, però avui dia ha esdevingut una necessitat global. Els artistes plàstics o visuals, els músics, els biòlegs, els enginyers i polítics ens hem de plantejar què podem fer amb aquest munt de residus per convertir-los en una cosa útil i funcionalment cíclica. Hauríem de deixar de fer abocadors i aprendre a ressuscitar les coses, aconseguir que el cicle útil no s’acabés. L’energia és així. Ha arribat l’hora d’exorcitzar el planeta, no et sembla?

Avui podem trobar diversos programes de gravació i edició de sons. Alguns són professionals i de pagament, però altres estan a l’abast de tothom. D’aquesta manera la composició musical es posa a l’abast d’usuaris sense grans coneixements musicals. És la

música un joc o la intuïció és de debò una qualitat a tenir en compte?Sempre és un joc, un experiment en què l’essencial és com comuniques. Tant és si has pagat o no pel programa, o si saps contrapunt o fuga, o si ets matemàtic. Aquesta època ja ha passat. Si en el teu discurs o proposta connectes amb la gent, comuniques i emociones, ja sigui en una sala de concert, a Les Rambles o al youtube, aleshores has aconseguit el teu objectiu. En alguns d’aquests programes nous, la manera de compondre no es basa en els coneixements de solfeig, sinó en la constitució i l’organització del material sonor. Hi ha sons harmònics i soroll, música i contaminació acústica. T’atreviries a fer una valoració d’aquesta idea del reciclatge en el context del que avui entenem per sostenibilitat? El reciclatge ho ha d’unifi car tot, cada variable i cada realitat acústica. Després cal que afl ori la poesia, o el missatge, o l’emoció, segons el que busquis. La casa, el poble, la ciutat, el país, el planeta, el cosmos, són una simfonia complexa en què tot sona, i si sona pot ser sostenible.

Com entens la música amb la perspectiva de tots aquests anys?Com una aliada vital de la humanitat. Com una necessitat sine qua non dels homes i les dones del planeta. I em preocupa profundament, per raons de salut i de futur, una societat en què de mica en mica es coarta el seu fl ux. El protocol de Kyoto hauria de defensar no sols els llocs perquè els músics es formin, sinó també els llocs on la música pugui ocórrer. I la música ha d’ocórrer al teatre, al carrer, al bar, als mòbils, a l’església… Des del meu punt de vista, cal anar alerta per defensar l’oxigen, els rius, l’aigua i la música.

En què consistirà aquesta vegada la vostra participació en el cicle Músiques d’avui de la Fundació Joan Miró?En un viatge sensorial, una refl exió divertida sobre l’univers sonor que ens envolta i les eines que ens permeten capturar material i compondre música. Música amb diversos propòsits. I despertar la curiositat de les noves generacions per la creació basada en el rescat de material que, en altres èpoques, hem rebutjat o llançat al contenidor de l’oblit. En certa mesura, és com revisar l’esperit de John Cage, de Luciano Berio o d’un dj en un mateix escenari proper i lliure.

4

Ernesto Briceño (Maracay, 1971)Violinista i compositorEstudis de música a l’Escuela Federico Villena de Maracay (Veneçuela) i d’arts a la Universidad Central de Venezuela, a Caracas. A Barcelona, estudis musicals a l’Aula de Música Moderna del Liceu i de fi lm scoring, amb José Nieto. Obté una beca per estudiar al Berklee College of Music de Boston. Rep classes de Matt Glaser, Darol Anger, John Blake i Mimi Rabson, entre altres. Amplia coneixements de fi lm scoring amb Richard Davis, Ruth Mendelson, Joe Smith i Don Wilkins.L’any 1999 funda la Kamerata Flamenca, orquestra de cambra dedicada a la música fl amenca.Actualment dirigeix el Centre d’Estudis Musicals Maria Grever, a Parets del Vallès.Toca habitualment amb Mashalá, amb Virus String Quartet i amb Lucrecia.Com a músic de sessió, ha participat, en qualitat de violinista i arranjador, en nombroses produccions pop, rock, World Music, fl amenc, etc.També ha dirigit l’Orquesta Sinfónica de Aragua (Veneçuela).Ha col·laborat, entre d’altres, amb, Samara, Neila Benbey, Omar Faruk, Asikides, América la Gente, Tips, Yarek, Madera, Martín Mata, Semblanza Mexicana, Oscar D’León, Celia Cruz, Peter Gabriel, Cesária Evora, Pedro Cortés, Gonzalo Grau Quintet, La Timba Loca, Mango Blues, Solazul, Aquiles Baez, Lucrecia, Chicuelo, Miguel Poveda, Paul Stouthammer, Christiaan de Jong, Pere Soto, Pedro Barboza, Eduardo Vals, Sabor de Gracia, Ole con ole, Manolo Carrasco, Kiki Maya, Omar Acosta Ensamble, Omaira Amaya, Charanga Sabor Cubano de Carlos Caro, De cajón, César Moreno, Izel, Silvia, Abdeljalil Kodssis, Amal Murkus, Amina, David Broza, Eugenio Bennato, Luz Casal, Joan Albert Amargós i Tierra de Gracia, així com amb diverses companyies de fl amenc.A més dels violins de quatre i cinc cordes, toca el rebab, el kamanche i el sarangui.

www.ernestobriceno.com

5

Composició i producció de la BSO del curtmetratge El beso, dirigit per Marçal Mora.Composició i producció de la BSO del curtmetratge Búscate la vida, de Colleen Blair.Participació, com a violinista, en la pel·lícula El gran Gato, de Ventura Pons. Composició i producció de la BSO del documental Los niños del Nepal, guanyador del premi Goya al millor curt documental.Composició i producció de la BSO del documental Fórum Mundial de la Juventud, dirigit per Javier Berrocal.

Composició i producció, amb Roberto Castillo, de la música d’Els tres judicis d’Oscar Wilde, de Moisés Kaufman. Direcció de Teresa Devant.Orquestració i direcció de l’Orquestra Ciutat de Praga per a la banda sonora original d’Inconscientes, composta per Sergio Moure i dirigida per Joaquim Oristrell. Nominada als Goya com a millor BSO.

Direcció de l’Orquesta Filharmonia de Galicia per a la BSO de Cargo, composta per Sergio Moure i Stephen Warbeck. Morena Films.Composició i producció, amb Roberto Castillo, de la música de La cenicienta, de Mimi Lazo.

Enregistrament de kamanche per a la banda sonora d’Oriente Próximo, de Fernando Colomo, composta per Juan Bardem.Direcció de l’Orquesta Filharmonia de Galicia per a la banda sonora de N (Io e Napoleone), de Paolo Virzì, composta per Juan Bardem.

DISCOGRAFIABandes sonores

COMPOSICIÓDansa

Sólo todo lo del mundo tendrás, de Carmen Espinoza, Barcelona.

Safo. Companyia Trànsit, Maria Rovira. Amb Roberto Castillo.

Kamasutra, pasión y danza. Guió: Ernesto Briceño.

La nit ferida pel raig. L’Anònima Imperial. Amb Oriol Rossell.

Entre mundos, de Pablo Croce-Siudy Garrido. Amb Diego Franco y Roberto Castillo.

Música de cambra

Tres poemas sinfónicos, per a violí elèctric i orquestra.

Mereng-in, solo per a fl auta.

Miniaturas, per a vibràfon i clarinet baix.

7 Fases, per a quartet de corda.

Dreamtrupus, peça per a quartet de corda.

2002

2003

2004

2005

2006

2010

2003

2004

2005

2006

1997

1998

1999

2001

2002

6

Participació en espots publicitaris, produïts per Carles Reig. Ohm Spirit Sounds.

Col·laboració com a secció de cordes per a sintonies i ràfegues de la sèrie Abuela

de verano, emesa per TV1. Composta per Sergio Moure

Arranjaments i composició de clips i ràfegues per al programa de televisió Barcelona sota el franquisme, emès per BTV. Media Pro

Enregistrament de violins ètnics per a espot de Freixenet

Disseny sonor / TV

Audiovisuals

BSO de la sèrie Vistas. Boston. VPG Producciones. Tretze capítols

Samara. CEM Maria Grever

Ràdio

Producció i locució del Programa Azafrán, a RGPFM 96.6 Barcelona

Bandes sonores a Rap 107 FM, produït pel CEM Maria Grever

Internet

Disseny sonor de tons per a www.estuweb.com

Disseny de loops per a simulador 3D.Geovirtual. Barcelona

2001-2004

2005

2006

2010

2000

2010

2002

2010

2001

2003

7


Quan i com descobreixes la teva vocació musical?Ben aviat, cap als deu o dotze anys. A l’escola no obtenia bons resultats, sempre estava a les musaranyes i tenia poca confi ança i seguretat en mi mateix.Vaig començar amb el piano. Més tard, per la tossuderia de no voler tocar el mateix instru-ment que el meu germà, vaig aconseguir que m’apuntessin a classes de violí. Aquella facili-tat d’aprenentatge (o aquella mancança meva) que tenien els meus companys de primària canviava totalment de signe al Conservatori. Jo era capaç d’entendre i absorbir la música molt més ràpidament que la resta.Per altra banda, en l’aprenentatge d’un ins-trument al Conservatori no hi ha un límit marcat per un sistema generalitzat. La cor-ba d’aprenentatge pot arribar a ser tan expo-nencial com la ment de l’estudiant sigui capaç d’absorbir i digerir. Dic «absorbir i digerir» perquè no parlo no-

més de la capacitat de càlcul intel•lectual, també hi compta la capacitat expressiva de l’intel•lecte. I va ser en aquell moment de la infància que vaig començar a guanyar confi ança i segu-retat gràcies a la música, vaig començar a agafar una velocitat de vol més gran i més excitant que no pas la que m’oferien les ma-tèries escolars.

Quins han estat els teus referents mu-sicals i quina música o quins músics t’interessen?M’interessa Jean Michael Jarre, com a pare de la música «clàssica electrònica». Als anys vuitanta feia concerts en els quals utilitzava multimèdia i instruments electrònics d’una manera tan «lírica» que podia reunir tres-centes o cinc-centes mil persones que volien gaudir de la bellesa de la música-espectacle, no per ballar. I m’interessa Vivaldi, per les se-ves composicions tan descriptives de la natu-

Conversa amb Llorenç Peris

8


ra. I Mozart, perquè va prendre el pèl a la noblesa amb les seves composicions d’una aparença ex-terna simple, però que amaguen una complexitat de geni incomparable. I també Beethoven, per les seves simfonies, que treuen el màxim rendi-ment de les formacions orquestrals simfòniques. I Debussy, perquè és l’únic que em fa que deixi d’escoltar les notes per fer-me volar, posar-me els pèls de punta i fi ns i tot tenir una experiència propera a l’orgasme. I no puc oblidar Schubert ni Arvo Pärt, perquè han imprès una mica de caràc-ter, geni i mala llet a la música clàssica.

En què ha canviat la tecnologia digital els hà-bits del músic? Alguns programes proporcionen eines molt útils i permeten una gran subtilesa de matisos, però quin nivell d’exigència demanen a canvi? Abans el músic s’enfrontava a la partitura; ara sembla que li cal una especialització gairebé comparable al domini d’un instrument.La tecnologia digital ha permès que el músic multipliqui les seves disciplines i sigui capaç d’entregar un producte acabat. Compons, inter-pretes, enregistres i et fas la mescla amb el màs-ter fi nal preparat per ser distribuït per la xarxa o d’altres plataformes.

La gamma sonora del músic actual és molt més àmplia que fa dos-cents anys.Fa dos-cents anys s’aspirava que una fl auta po-gués emular el cant d’un ocell. Avui dia, podem fer que el so d’un ocell ens evoqui el so d’una

fl auta.En posaré un exemple bastant clar: un recurs molt emprat en la música electrònica actual consisteix a fer sonar la veu com si fos la d’un robot (l’efecte que anomenem vocoder). Avui dia, si fas música en aquest gènere, has d’aprendre a «robotitzar» els instruments de la producció musical. D’aquesta manera es multiplica la gamma sonora que s’utilitza i es poden proposar sons nous, frescos i suggeri-dors a l’oient.

Es parla de reciclar sons per modelar-los i adaptar-los a un context musical. Ara bé, reciclar un so implica capturar-lo, i per tant posseir-lo, dominar-lo.És clar. L’ADN del so (l’ona sonora i el mapa d’harmònics) ja fa temps que es va descobrir i s’ha reproduït amb profusió artifi cialment, amb instruments electrònics i digitals. Ara no parem de fer mutacions i creuaments de di-ferents tipus de sons, artifi cials i de la natura.

Per Nadal, al Teatre Romea es va estrenar una nova versió del ballet La bella dorment del bosc, de Txaikovski. Un nou muntatge, una nova visió, una estètica més actual, un nou llenguatge escènic, però també una aproximació musical diferent. Tothom coneix el conte de La bella dorment. En aquesta producció vam utilitzar tres panta-lles i cinc projectors per compondre una esce-

9


nografi a virtual que s’adaptés als canvis narra-tius, temporals i musicals que hi vam introduir.En la nostra versió, la princesa Aurora es que-da adormida més de cent anys, dorm fi ns als nostres dies. El científi c que la descobreix, des-prés d’intentar despertar-la a l’hospital sense èxit, se n’enamora i se l’emporta al seu aparta-ment, on (com passa al conte original) la des-perta fent-li un petó.I és en aquest punt que començo a reciclar la música original de Txaikovski, reinterpretant-la amb un estil i una estètica actuals.

Relacionant la música amb la imatge, aug-menten les possibilitats evocadores de la música o la música se subordina a l’encís de la imatge?Amb la imatge tens un altre intèrpret interac-tuant amb l’obra musical. És com els llums i el maquillatge en una interpretació teatral. Ajuden a ressaltar allò que es vol transmetre i són un instrument interpretatiu més.

En què es diferencia fer la banda sonora per a una pel•lícula o fer-la per a un videojoc? Una pel•lícula té una narrativa lineal, però un videojoc no. A més a més, té moltes parts que s’han de «loopejar» sense que se’n perdi la co-herència musical.

També has treballat en publicitat.

Sí, he treballat en publicitat enfocada a ràdio i televisió. Darrerament estic treballant en pu-blicitat multimèdia enfocada a la distribució per xarxes d’Internet. Com que és una plata-forma jove de comunicació, hi ha més varietat de continguts i menys especifi cacions o nor-mes que calgui seguir. Per exemple, es pot fer una cançó i un vídeo amb un artista musical que agradi als usuaris de la xarxa perquè se l’escoltin i alhora fer publicitat d’una marca de beguda, un snack, un telèfon mòbil o el que sigui. Tant és que duri dos, tres, vuit o deu mi-nuts. És el cas del darrer vídeo de Lady Gaga.

Què tindrà d’estimulant l’audició Recicla-tge sonor del cicle Músiques d'avui de la Fundació Joan Miró?A l’audició es comunicarà la idea que els co-rrents culturals i musicals estan lligats als co-rrents i costums socials. Vivim en una societat on s’està potenciant el reciclatge com a co-rrent sociocultural i, si no fos per la tecnologia, això no seria possible. També es podrà apreciar que la música digital i la tradicional no estan tan lluny l’una de l’altra com ho sembla actualment. I que amb la tec-nologia digital, a part de fer música ballable, podem fer música més propera al concepte clàssic de bellesa i d’expressivitat, una música que pot captivar i despertar o potenciar la sen-sibilitat i l’interès de l’oient.

10


Llorenç Peris (Barcelona, 1975)Compositor/programador de so

Estudis de piano i de violí al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona. Després d’una primera etapa com a instrumentista clàssic en formacions diverses (Jove Orquestra Nacional de Catalunya, Orquestra de Guitarres de Barcelona, Orquestra de les Regions d’Europa), amplia estudis al Berklee College of Music de Boston, on s’especialitza en Producció i Enginyeria de So i Music Synth. Obté el Berklee MP&E (Music Production and Engineering) Production Scholar Award. Com a enginyer i dissenyador de so, ha treballat en projectes de tecnologia musical, artístics i tam-bé per a empreses, com la KTI (Kurzweil Technologies, Inc).Com a productor i tècnic de so ha treballat en projectes diversos a Nova York i en altres ciutats d’arreu el món.Actualment resideix a Barcelona, on compon i dissenya música per a companyies de videojocs, per a productores d’espectacles especialitzades en nous formats audiovisuals i per a campanyes publicitàries.

www.lahuella.es

11

Composicions i produccions discogràfi ques

2003 Banu (Turquia) Caramelos de Cianuro (Veneçuela)2007 Virus String Quartet2008 Argiva2009 El niño de la Hipoteca2010 Pepet i Marieta2011 El niño de la Hipoteca

2001 Espectacle de realitat virtual Ramona, amb KTI (Kurzweil Technologies, Inc). Conferència sobre noves tecnologies TED11 (Monterrey [Califòrnia], Canadà)2005 Obertura de la gira d’Els Pets2007 Turn Me On (Teatre Romea)2008 L’îlle des Pirates (París) En Clau de Jazz (Teatro de Madrid)2009 La bella dorment, de Txaikovski (Gran Teatre del Liceu, Teatre Romea) Tarraco Media Corda (Catedral de Tarragona)2010 Shakira_European_Tour_2010. Àudio per Visuals2011 (TV3-Sense Ficció) Dr. Moisès Broggi: Ciència i Ètica Giselle (Teatre Goya)

2003 NJCU (New Jersey Credit Union) Proponent Federal Credit Union (Nova York)2004 Shop The World (Programa de televisió sobre moda) Flip Side Guide (Programa de televisió sobre viatges d’aventura)2008 Volskwagen Golf. Trafalgar13 Èxit. BTV2009 Seat León. Atlético Internacional Bauhaus. La huella A escena. BTV2010 A escena. BTV. Psycle2011 Royal Caribbean. Psycle

Composicions per a videojocs

2004 Culpa Innata. Momentum AS (Turquia). BSO 2008 Hollywood. GiGames 2009 Torrente La Màquina. Ludicus Gaming Solutions2010 GP Recyko. Supergraphics & kamikazefactory.com

Composicions per a espectacles audiovisuals

Composicions per a publicitat de Tv, ràdio i Internet

12

Programa de l’audició

● Aqua

● Percussions reciclades

● Seat León Remix

● Univers sonor

● Pesca de sons humans

● Sonata reciclada per a dos violins i ordinador

13


Dates

Els divendres 14 de desembre de 2012, 25 de gener , 8 de març i 19 d’abril de 2013.

Horari

10 i 11,30h

Preu

3,50 €/alumne

Abonament 1 concert Músiques del cos+ 1 concert Reciclatge sonor:

5,50€/alumne.

Professors acompanyants gratuït

Durada

60 minuts

Edat

A partir de 6 anys (audicions per nivells)

Reserves

Departament Educatiu

Jordi Clavero

tel.: 934 439 489 / 934 439 479

e-mail:

Transports

Autobusos: 55, 150 I 13

Funicular de Montjuïc (metro Paral·lel, tarifa integrada), cada 10 minuts

[email protected]

Documents

Músiques d'avui 2012-2013. Reciclatge sonor