Embed Size (px)
Citation preview
Carrer Major 36. Mislata
Virginia Villaplana 01 octubre / 01 octubre
Anita Di Bianco
29 octubre / 29 octubre
David Ferrando Giraut 12 noviembre / 12 novembre
Mabel Palacín 26 noviembre / 26 novembre
Nº 02Octubre - 2011Octubre - 2011
basadas en hechos reales Circunstancias fantásticas
2
Carrer Major 36. Mislata es el segundo ciclo que estamos organizando en esta nueva etapa de Otro Espacio a la que hemos llamado Sin Espacio. Tras la experiencia de Clero 7. Russafa, en la que usamos como espacio expositivo el estudio privado de un artista situado en el barrio de Russafa (Valencia), en esta ocasión nos ubicamos en un espacio público dentro del municipio de Mislata al cual pertenecemos como asociación cultural sin ánimo de lucro, la sala “Espai Obert” del Centre Jove “El Mercat”. De nuevo da nombre al ciclo la dirección de nuestro lugar de encuentro: Carrer Major 36. Mislata.
Editorial Carrer Major 36. Mislata se está llevando a cabo en un momento de intensa agitación social, lleno de cambios, reformas, recortes y campañas electora-les. En un momento en el que parecen estar tam-baleándose desde las estructuras institucionales con más siglas y recursos, pasando por los peque-ños espacios, a los cuales las dificultades parecen haber convertido en uno de los factores seguros a tener en cuenta, hasta llegar a un importante mo-vimiento migratorio de artistas que se formaron en Valencia hacia otras ciudades que ofrecen más posibilidades. Pero a pesar de todo ello, la experiencia de Clero 7. Russafa ha sido tan enriquecedora y motivadora como para continuar adelante ciegamente con una segunda propuesta llena de fantasía, en la que consideramos la narración y el relato como unas de las cosas más reales y sinceras que existen en la actualidad. Agradecemos enormemente a todas las personas que nos están facilitando, animando y acompañan-do para que sigamos adelante, e invitamos nueva-mente a quien quiera formar parte colaborando, por pequeña que considere su aportación. Carrer Major 36. Mislata se ha podido llevar a cabo gracias al apoyo del Ayuntamiento y al Centro Juvenil de Mislata, a espaivisor - Galería Visor quenos ha ayudado en diversos trámites, a las tra-ducciones exprés de Maria Lacueva Lorenz, José Luis Giner Borrull y Laia Miralles Ribera, así como a la ayuda material y económica de Galeria ValleOrtí, Culturama, Tres Taller, Love Retro & Fun, Estudio Paco Mora, Galería Kessler Battaglia, Mas medios, Eurocosmos, Plutón.cc, Salomé Cuesta, Aitana, Toni y Blas Braza Moscardó, Alejandro Durán, José Luis Giner Borrull, Tere González y Kike Sempere, Maria José Hueso, Cristóbal Jiménez, Lieder für die Jugend, Moisés Mahiques, Luis Alberto Martín, Ángela Sánchez de Vera, Marisol Salanova y Milene Trindade.
3
Editorial Carrer Major 36. Mislata és el segon cicle que estem organitzant en aquesta nova etapa d’Otro Espacio que hem anomenat Sin Espacio. Després de l’experiència de Clero 7. Russafa, en la qual vàrem emprar com a espai expositiu l’estudi privat d’un artista situat en el barri de Russafa (València), en aquesta ocasió ens ubiquem en un espai públic dins el municipi de Mislata a què pertanyem com a associació cultural sense ànim de lucre, la sala "Espai Obert” del Centre Jove “El Mercat”. De nou dóna nom al cicle l’adreça del nostre lloc de trobada: Carrer Major 36. Mislata.
Carrer Major 36. Mislata s’està duent a terme en un mo-ment d’intensa agitació social, ple de canvis, reformes, retalls i campanyes electorals. En un moment en què semblen trontollar des de les estructures institucio-nals amb més sigles i recursos, passant pels espais menuts, que les dificultats pareixen haver convertit en un dels factors segurs a tindre en compte, fins un moviment migratori important d’artistes que es van formar a València cap a unes altres ciutats que oferei-xen més possibilitats. Però malgrat tot això, l’experiència de Clero 7. Rus-safa ha sigut tan enriquidora i motivadora com per a continuar endavant cegament amb una segona proposta plena de fantasia, en la qual considerem la narració i el relat unes de les coses més reals i sinceres que hi ha en l’actualitat. Agraïm enormement a totes les persones que ens estan facilitant, animant i acompanyant per tal que continuem endavant, i convidem novament qui en vulga formar part col·laborant, per xicoteta que con-sidere la seua aportació.
Carrer Major 36. Mislata s'ha pogut portar endavant gràcies a l'Ajuntament i al Centre Juvenil de Mislata, a espaivisor - Galería Visor que ens ha ajudat en diversos tràmits, a les traduccions exprés de Maria Lacueva Lorenz, José Luis Giner Borrull i Laia Miralles Ribera, així com gràcies al suport material i econòmic de Galeria Valle Ortí, Culturama, Tres Taller, Love Retro & Fun, Estudio Paco Mora, Gale-ría Kessler Battaglia, Mas medios, Eurocosmos, Plutón.cc, Salomé Cuesta, Aitana, Toni i Blas Braza Moscardó, Alejandro Durán, José Luis Giner Borrull, Tere González i Kike Sempere, Maria José Hueso, Cristóbal Jiménez, Lieder für die Jugend, Moisés Mahiques, Luis Alberto Martín, Ángela Sánchez de Vera, Marisol Salanova i Milene Trindade.
Imágenes de las exposiciones / Imatges de les exposicions:
Telón de fondo (1, 4), Desnudas (2, 5), Experimental Electronic
& Noise Research (3, 6), Clero 7. Russafa
19 h. Presentación: Juan José Martín Andrés y Alba Braza Boïls Introducción: David Ferrando Giraut 19.30 h. Proyección: Journeys End in Lovers Meetings, 2010
Película de 16 mm, 4:3, color, sonido, 28' 43''
Journeys End In Lovers Meetings (Black Chamber), 2010
Vídeo de dos canales sincronizados. S-VHS y fragmentos de películas, transferidos a DVD, color, sonido,
09' 35'' / Cortesía del artista y espaivisor - Galería Visor
Anita Di Bianco Sábado 29 de octubre, de 19 a 21 h.
Virginia Villaplana Sábado 1 de octubre, de 19 a 21 h.
Mabel Palacín Sábado 26 de noviembre, de 19 a 21 h.
Comisariada por: Alba Braza BoïlsCoordinada por: Juan José Martín Andrés
Programación Circunstancias fantásticas basadas en hechos reales
19 h. Presentación: Juan José Martín Andrés y Alba Braza Boïls Introducción: Virginia Villaplana 19.30 h. Proyección: Stop-Transit, 2001
DVD monocanal, 12' / Cortesía de la artista y Hamaca media & video art distribution from Spain
Intourist Memoria 1970, 2011
Procesado, recuperación y restauración de materiales de 16 mm y Súper 8 en sistema Betacam digital, 25'
Cortesía de la artista
19 h. Presentación: Juan José Martín Andrés y Alba Braza Boïls Introducción: Mira Bernabeu19.30 h. Proyección: Der Versteller Du rêve et des drogues, 2007
HD vídeo, 24'
Ballad in Plain D, 2007
Película 16 mm traspasada a DVD, 6' / Cortesía espaivisor - Galería Visor
19 h. Presentación: Juan José Martín Andrés y Alba Braza Boïls Introducción: Mabel Palacín 19.30 h. Proyección: Hinterland, 2009
Fotografía en color en videoproyección, 14' 9'' / Cortesía de la artista
David Ferrando Giraut Sábado 12 de noviembre, de 19 a 21 h.
Programació Sala “Espai Obert”, Centre Jove “El Mercat”Carrer Major 36. Mislata
19 h. Presentació: Juan José Martín Andrés i Alba Braza Boïls Introducció: David Ferrando Giraut 19.30 h. Projecció: Journeys End in Lovers Meetings, 2010
Pel·lícula de 16 mm, 4:3, color, so, 28' 43''
Journeys End In Lovers Meetings (Black Chamber), 2010
Vídeo de dos canals sincronitzats. S-VHS i fragments de pel·lícules, transferits a DVD, color, so, 09' 35''
Cortesia de l'artista i espaivisor - Galería Visor
Anita Di Bianco Dissabte 29 d’octubre, de 19 a 21 h.
Virginia Villaplana Dissabte 1 d’octubre, de 19 a 21 h.
Mabel Palacín Dissabte 26 de novembre, de 19 a 21 h.
19 h. Presentació: Juan José Martín Andrés i Alba Braza Boïls Introducció: Virginia Villaplana 19.30 h. Projecció: Stop-Transit, 2001
DVD monocanal, 12' / Cortesia de l’artista i Hamaca media & video art distribution from Spain
Intourist Memoria 1970, 2011
Processament, recuperació i restauració de materials de 16 mm i Super 8 en sistema Betacam digital, 25'
Cortesia de l’artista
19 h. Presentació: Juan José Martín Andrés i Alba Braza Boïls Introducció: Mira Bernabeu 19.30 h. Projecció: Der Versteller Du rêve et des drogues, 2007
HD video, 24'
Ballad in Plain D, 2007
Pel·lícula 16 mm traspassada a DVD, 6' / Cortesia d'espaivisor - Galería Visor
19 h. Presentació: Juan José Martín Andrés i Alba Braza Boïls Introducció: Mabel Palacín 19.30 h. Projecció: Hinterland, 2009
Fotografia a color i videoprojecció, 14' 9'' / Cortesia de l’artista
David Ferrando Giraut Dissabte 12 de novembre, de 19 a 21 h.
Dissabte 26 de novembre, de 19 a 21 h.
Comissariada per: Alba Braza BoïlsCoordinada per: Juan José Martín Andrés
6
Circunstancias fantásticas basadas en hechos reales
Circunstancias fantásticas basadas en hechos reales es una exposición presentada a modo de ciclo que reúne la obra de Virginia Villaplana, Anita Di Bianco, David Ferrando Giraut y Mabel Palacín en un proyecto de investigación en torno a diferentes tipologías de narración aplicadas al formato vídeo.
Liberando a la idea de realidad o sentido del mundode la obsesión de tener una única dirección po-sible, tal y como garantizaba la narración clásica -tratado por Jean-Luc Nancy en sus reflexiones en torno al cine de Abbas Kiarostami- nos hemos concedido la licencia de considerar que todas las formas de narración existentes, o al menos aquellas conocidas, son válidas para representar una realidad personal. Así mismo, toda realidad o mundo aquí pasa a ser verídico sólo por el hecho de convertirse en el argumento de un relato, asumiendo la fantasía, magia, miedos, temores y deseos que pueda haber en él.
El relato como medio de comunicación de masas, la novela como texto científico, la biografía como texto universal, o el cine como recuerdo de nuestras experiencias personales, son preámbulos de una
exposición que se presenta como una sesión de cine introducida por el/la artista un sábado por la tarde.
Stop-Transit, de Virginia Villaplana, es un docu-mental de ensayo sobre la obra de la escritora, crítica de literatura, compositora de canciones, traductora y educadora Idea Vilariño. En él se aborda su vida y obra, rescatándolas del olvido que provocó la dictadura y persecución tras el golpe de estado de 1973 en Uruguay.No es la primera vez que Virginia usa como herra-mienta generadora de narraciones traer a la luz documentos, vidas, obras o hechos que han per-manecido en un segundo plano (Exhumación de la infamia, 2006-2009). En el caso de Stop-Transit se trata de una pieza que ha sido elaborada en cola-boración con la propia escritora, recuperando imá-genes de los fondos de la cinemateca de Uruguay y usando diferentes textos que se fusionan con la obra de la poeta.
Para la recuperación de la memoria o para la creación de relatos a partir de materiales biográficos (Mediabiografía1), Virginia también ha recurrido a documentos de carácter más íntimo como en
7
Intourist Memoria 1970, en el que se parte de un película de Súper 8 restaurada. Se trata del recuerdo de un viaje familiar, amateur, que nos presenta una mirada a modo de testimonio de las diferencias culturales, contadas mediante anécdotas que el na-rrador encuentra en su recorrido de Moscú a Leningrado, aún durante el período comunista.
Si bien en estas dos obras aparecen imágenes recu-peradas de archivos, en Der Versteller, de Anita Di Bianco, las imágenes son producidas para la ocasión, creando escenarios casi cinematográficos que se complementarán con un guión que nace a partir de fragmentos literarios conocidos. La obra se compone a su vez de dos vídeos, el pri-mero de ellos, Du rêve et des drogues (El sueño y las drogas) es un extracto del libro Con los ojos abiertos: Conversaciones con Matthieu Galey, obra que recoge la entrevista que Galey hace a la novelista, poeta y dramaturga belga Marguerite Yourcenar. En él re-flexiona a modo de revisión sobre Les songes et les sortes (Los sueños y los sortilegios) publicado por ella en el año 1938, en el que se detalla la estruc-tura estética de los sueños, las relaciones entre co-nocimiento e imaginación, y se intenta reconstruir
la personalidad de personajes históricos a través de testimonios que han quedado de sus sueños.El segundo, Ballad in Plain D, se inspira en la obra Campo Santo, de W. G. Sebald, en la que los espíritus y espectros que habitan sus escenarios son seres reflexivos y preocupados sobre temas no mundanos y que van acompañados de referencias bibliográficas (Kafka, Nabokov...) que casi los legitiman como hechos reales.
Seres fantasmagóricos y nostálgicos aparecen tam-bién en Journeys End in Lovers Meetings (Los viajes terminan en el encuentro de los enamorados) de David Ferrando Giraut.En el filme los tres personajes viven un momento extraño dentro de la estética del cine de terror en la que se encuentran. Sentimientos de amor declarados de forma continua, usando un lenguaje que reúne todos los tópicos cinematográficos pero que resultan ser en realidad una selección de fragmentos de guiones de películas de terror del período entre 1979 y 1989, que unidos a modo de collage, forman inconexamente un único diálogo.Este hecho se queda al descubierto en Journeys End In Lovers Meetings (Black Chamber) que a modo de
Comisariada por Alba Braza Boïls
8
making of muestra los fragmentos de las películas de las que se ha tomado.Ya en Natural Scenes, 2006, se incluía imágenes de películas de terror combinadas con escenarios na-turales de las proximidades del pueblo natal del ar-tista, pero aquí se centra en la idea de amor propia de este género, en la que la muerte siempre resulta estar presente; una reflexión que parte del texto de S. Zizek Sobre la violencia. Seis reflexiones margina-les y que David desarrolla a partir de imágenes que remiten a la estética de dichas películas.
La narración construida a partir del fragmento también aparece en Hinterland, de Mabel Palacín, obra que es indistintamente fotografía y vídeo. En esta ocasión se trata de un relato construido a partir de una única imagen fotográfica y desarrollado sólo mediante el movimiento de la cámara que atentamente recorre todos los detalles que apare-cen en dicha imagen sin dejar cabida al azar. En este caso ésta no proviene de internet (C’era una volta (rojo), 2000), ni es la suma de varias imágenes o fotogramas (Séquence voiture / Nuit près du motel / Au petit cinéma, 1998), sino que se trata de una imagen formada por fragmentos y abundantes
detalles. En el vídeo la distinción entre imagen fija y en movimiento desaparece, como también sucede en 180º (2011), obra que Mabel ha presentado en la 54 Bienal de Venecia, comisariada por David G. Torres, quien a propósito de la misma ha definido como el punto central del trabajo de Mabel Palacín "especular sobre la relación que mantenemos con las imágenes, sobre cómo nos relacionamos con ellas, cómo interpretamos, entendemos y reaccionamos ante el tándem realidad-imagen. Y lo es desde una perspectiva compleja, puesto que no parte de una dicotomía entre imágenes y realidad, sino que asume que en la actual sociedad multimediática, perforada y atravesada por imágenes, éstas ya no configuran una imagen-mundo, ya no median entre la realidad y su representación, sino que conforman el tejido de la propia realidad".2
1. V. Villaplana Ruiz: Memoria colectiva y Mediabiogra-
fía como transformación de las narrativas culturales,
Arte·y·políticas·de·identidad, vol. 3 (diciembre),
87-102, Murcia, 2010
2. David G. Torres: No Comment. No Photo. Bienal
de Venecia, Ed. Institut Ramon Llull y Edicions La
Central, Barcelona, 2011
Imágenes de las págs. 6 y 7:
Virginia Villaplana.
Intourist Memoria, 1970
2001
Anita Di Bianco.
Du rêve et des drogues, 2007
David Ferrando Giraut.
Journeys End in Lovers
Meetings, 2010
Imagen de esta página:
Mabel Palacín.
Hinterland, 2009
9
Circunstancias fantásticas basadas en hechos reales
Circunstancias fantásticas basadas en hechos reales (Circumstàncies fantàstiques basades en fets reals) és una exposició presentada com un cicle que re-uneix l’obra de Virginia Villaplana, Anita Di Bianco, David Ferrando Giraut i Mabel Palacín en un projecte d’investigació al voltant de diferents tipologies de narració aplicades al format vídeo.
Tot alliberant la idea de realitat o sentit del món de l’obsessió de tindre una única direcció possible, tal com ho organitzava la narració clàssica – tractat per Jean-Luc Nancy en les seues reflexions al voltant del cinema d’Abbas Kiarostami – ens hem concedit la llicència de considerar que totes les formes de narració existents o, si més no, aquelles conegudes, són vàlides per a representar una realitat personal. De la mateixa manera, tota realitat o món passa ací a ser verídic només pel fet d’esdevenir l’argument d’un relat, tot assumint la fantasia, la màgia, les pors, els temors i els desitjos que hi puguen haver.
El relat com a mitjà de comunicació de masses, la novel·la com a text científic, la biografia com a text universal, o el cinema com a record de les nostres experiències personals, són preàmbuls d’una
exposició que es presenta com una sessió de cine introduïda per l’artista un dissabte de vesprada.
Stop-Transit, de Virginia Villaplana, és un documental d’assaig sobre l’obra de l’escriptora, crítica de litera-tura, compositora de cançons, traductora i educado-ra Idea Vilariño. En ell s’aborda la seua vida i la seua obra, tot rescatant-les de l’oblit en què havien caigut arran del cop d’estat a Uruguai el 1973, i de la poste-rior dictadura i persecució.No és la primera vegada que Virginia fa servir, com a eina generadora de narracions, el fet de treure a la llum documents, vides, obres o fets que s’han mantin-gut en un segon pla (Exhumació de la infàmia, 2006-2009). En el cas de Stop-Transit, es tracta d’una peça que ha estat elaborada en col·laboració amb la pròpia escriptora, recobrant imatges dels fons de la cinema-teca d’Uruguai i fent servir diferents textos que es fu-sionen amb l’obra de la poeta.
Per a la recuperació de la memòria o per a la creació de relats a partir de materials biogràfics (Mediabiografía1) Virginia també ha emprat documents de caràcter més íntim, igual que en Intourist Memoria 1970, en el qual es parteix d’una
10
pel·lícula en format Súper 8 restaurada. Es tracta del record familiar, amateur, que ens presenta una mirada, a manera de testimoni, de les diferències culturals, contades mitjançant anècdotes que el na-rrador troba durant el seu recorregut entre Moscou i Leningrad, encara durant el període comunista.
Front a aquestes dues obres, on apareixen imatges re-cuperades d’arxius, Anita Di Bianco, en Der Versteller produeix imatges per a l’ocasió, tot creant escenaris quasi cinematogràfics que es complementaran amb un guió nascut a partir de fragments literaris coneguts.L’obra es composa de dos vídeos; el primer, Du rève et des droges (El somni i les drogues) és l’extracte del llibre Amb els ulls oberts: converses amb Matthieu Galey, obra que inclou l’entrevista que Galey va fer a la novel·lista, poeta i dramaturga belga Margerite Yourcenar. En ell reflexiona, a mode de revisió, sobre Les songes et les sortes (Els somnis i els sortilegis) pu-blicat per Yourcenar el 1938 i en el qual es detalla l’estructura estètica dels somnis, les relacions entre coneixement i imaginació i s’intenta reconstruir la personalitat de personatges històrics a través de tes-timonis que han quedat en somnis.El segon, Ballad in Plain D, s’inspira en l’obra Campo
Santo, de W.G. Sebad, en la qual els esperits i espec-tres que habiten els seus escenaris són éssers refle-xius, preocupats per temes no mundans i que van acompanyats per referències bibliogràfiques (Kafka, Nabokov...) que quasi els legitimen com a fets reals.
Éssers fantasmagòrics i nostàlgics apareixen també en Journeys End in Lovers Meeting (Els viatges acaben en la trobada dels enamorats) de David Ferrando Giraut. En el film, els tres personatges viuen un moment estrany dins de l’estètica del cine de terror en què es troben. Sentiments d’amor declarats de forma contínua, fent servir un llenguatge que reuneix tots els tòpics cinematogràfics però que, en realitat, resulta ser una selecció de fragments de guions de pel·lícules de terror del període 1979 i 1989, els quals, units com un collage, formen inconnexament un únic diàleg.
Aquest fet queda al descobert en Journeys End in Lo-vers Meeting (Black Chamber) que, a mode de making of mostra els fragments de les pel·lícules de les quals va prendre els cites.Ja en Natural Scenes, 2006, s’incloïen imatges de pel·lícules de terror combinades amb escenaris na-turals propers al poble natal de l’artista, però ací se
11
Comisariado por Alba Braza Boïls
1. V. Villaplana Ruiz: Memoria colectiva y Mediabiogra-
fía como transformación de las narrativas culturales,
Arte·y·políticas·de·identidad, vol. 3 (desembre), 87-
102, Múrcia, 2010
2. David G. Torres: No Comment. No Photo. Bienal de
Venecia, Ed. Institut Ramon Llull i Edicions La Central,
Barcelona, 2011
Imatge pàg. 9:
Anita Di Bianco. Ballad in Plain D, 2007
Imatges pàgs. 10 i 11:
Virginia Villaplana. Stop Transit, 2001
David Ferrando Giraut. Journeys End in Lovers Meetings
(Black Chamber), 2010
Mabel Palacín. Hinterland, 2009
centra en la idea d’amor pròpia d’aquest gènere, en el qual la mort sempre està present; una reflexió, doncs, que parteix del text de S. Zizek, Sobre la vi-olència. Sis reflexions marginals i David desenvolu-pa a partir d’imatges que remeten a l’estètica de les pel.lícules d’on les ha tret.
La narració construïda a partir del fragment també apareix en Hinterland de Mabel Palacín, obra que és indistintament fotografia i vídeo. En aquesta ocasió, però, es tracta d’un relat construït a partir d’una única imatge fotogràfica i desenvolupat només mitjançant el moviment de la càmera que, atentament, recorre tots els detalls que hi apareixen, sense donar cabuda a l’atzar. En aquesta ocasió, la imatge no prové d’In-ternet (C’era una volta (rojo), 2000), ni és la suma de diferents imatges o fotogrames (Séquance voiture/ Nuit près du motel/ Au petit cinéma, 1998), sinó que es tracta d’una imatge formada per fragments i abun-dants detalls. En el vídeo la distinció entre imatge fixa i mòbil desapareix, com també passa en 180º (2011), obra que Mabel ha presentat a la 54 Bienal de Venè-cia, comissariada per David G. Torres, qui a propòsit de la mateixa ha definit com a eix central del treball de Mabel Palacín “especular sobre la relació que mante-
nim amb les imatges, sobre com ens relacionem amb elles, com interpretem, entenem i reaccionem davant el tàndem realitat-imatge. I ho és des d’una perspecti-va complexa, ja que no parteix d’una dicotomia entre imatges i realitat, sinó que assumeix que en l’actual societat multimediàtica, perforada i travessada per imatges, aquestes ja no configuren una imatge-món, ja no medien entre la realitat i la seua representació, sinó que conformen el teixit de la pròpia realitat”.2
12
Virginia Villaplana
Virginia Villaplana es artista y escritora. Su trabajo
explora la escritura como negociación entre la memoria
y la historia, los relatos de ficción y los documentales, las
narrativas de género junto a las nociones de identidad,
autoridad y comunidad desarrollando estrategias como
la Mediabiografía del "Do it yourself" al "Do it together
(DIT)" palimpsesto, y participación.
Ha desarrollado su trabajo sobre cine, literatura y artes
visuales en las ciudades de Londres, París, Montevideo,
Buenos Aires y Bolonia.
Entre sus últimos proyectos como artista ha desarrolla-
do los siguientes proyectos de cine, fotografía e insta-
lación: Poéticas del olvido, Bue-nos Aires, 2011; Diario
de sueños Intermitentes, MUSAC, León, 2011; Narra la
historia, OffLimits - MNCARS, Madrid, 2010; SoftFic-
tion, Consonni, Bilbao, 2009; Narrativas de la transición
española, Montevideo, 2010; Poéticas de la resistencia,
Galería Visor, Valencia, 2009; En una corta unidad de
tiempo, Liquidación Total, MediaLab Prado, Madrid,
2008; Working Documents, Centre de la Imatge, Barce-
lona, 2008; Relatos culturales sobre la violencia de gé-
nero, MNCARS, Madrid, 2005; Imaginarios en Tránsito,
CGAC, Santiago de Compostela, 2007 e In/security in a
global context. The City of Women, Liubliana, Eslovenia.
Forma parte del grupo Las Lindes, sobre arte y prácticas
culturales Centro 2 de mayo, Madrid.
Libros de artista: El instante de la memoria, Madrid, 2010;
Zonas de intensidades, Madrid, 2008; Cine Infinito, Valen-
cia, 2007; 24 Contratiempos, Valencia, 2001.
Como coeditora: Cárcel de amor. Relatos culturales
sobre la violencia de género, Ministerio de Cultura,
MNCARS, Madrid, 2006. Miembro del consejo editorial
de la revista científica Arte y Políticas de Identidad,
editorial Editum.
Anita Di Bianco
www.virginiavillaplana.com
www.anitadi.net
Anita Di Bianco nació en Nueva York en 1970, estudió
Historia y Filología Rusa en la Universidad de Columbia,
Nueva York, Bellas Artes en el SUNY-Purchase también
en la ciudad de Nueva York y el Máster en Bellas Artes
en la Universidad de Rutgers, Nueva Jersey. En el año
2000-2001 le concedieron una beca de investigación
en la Rijksakademie, Ámsterdam, otorgada por el
Ministerio de Cultura Holandés. Además ha estado en
la residencia de artistas del Irish Museum de Dublín,
Tramway de Glasgow y en Künstlerhaus Bethanien,
Berlín, ciudad en la que vive actualmente,
Entre sus exposiciones destacan: Romantic Detachment,
PS1, Nueva York; Still 16 mm, The Rotterdam Film
Festival, Róterdam, Holanda; Outside of a dog, Baltic
Centre for Contemporary Art, Gateshead, Inglaterra;
Hypnosis, Les Laboratoires d’Aubervilliers, Paris; Every
Day, The Salzburger Kunstverein, Salzburgo, Austria;
Cinematexas Film Festival, Austin, EEUU; Com Viet,
Kunstverein Braunschweig, Braunschweig, Alemania;
Hello Darkness, K21, Düsseldorf, Alemania; Minor
Characters, Galerie Elisabeth Kaufmann, Zúrich y Suiza
y Seeing is Believing, KW, Berlín, entre otras.
Recientemente su obra ha pasado a formar parte de la
colección del MOMA de Nueva York. Ha presentado sus
vídeos, a la vez que ha impartido conferencias sobre
la política de la cinemática en Klartext! The Status
of the Political in Contemporary Art, Berlín; Society
for Cinema and Media Studies, Londres, y dentro del
Programa de Estudios de Cine de la Universidad de Yale.
Desde el año 2006 realiza también seminiarios anuales
en torno a la teoría de los media para profesores en el
estado de Nueva York.
13
El trabajo de David Ferrando Giraut explora el parale-
lismo entre la grabación de imagen o audio y la idea de
ruina, y los vínculos entre ruina y alegoría. Influido con
frecuencia por la estética del cine de terror y las pelí-
culas de serie B, sus piezas muestran una fascinación
por las cualidades fantasmales de las tecnologías au-
diovisuales, y un interés en el sentimiento nostálgico,
entendido como herramienta de análisis que propicie
una mirada crítica sobre el presente.
Su obra reciente supone una reflexión sobre los
mecanismos – psíquicos y/o tecnológicos – mediante los
cuales transformamos realidades en continuo cambio
en imágenes fijas; y el carácter, simultáneamente
relacionado con el deseo y con la muerte, de dichos
mecanismos.
David Ferrando Giraut (Negreira, A Coruña, 1978) vive
y trabaja en Londres. Se graduó en Bellas Artes en el
Goldsmiths College, Universidad de Londres, en 2008.
Entre sus exposiciones recientes destacan Against Gra-
vity, ICA, Londres; Everything Is Out There, La Casa En-
cendida, Madrid; Journeys End in Lovers Meetings, Ga-
leria Visor, Valencia, y 10/12, Bruselas; Situación, CGAC,
Santiago de Compostela; Between a Hole and a Home,
James Taylor Gallery, Londres; Time Capsules, The
Gallery Soho, Londres; Strange Things are Happening,
ASPEX, Portsmouth; No Borders (Just N.E.W.S.), expo-
sición itinerante organizada por la Asociación Interna-
cional de Críticos de Arte (AICA), mostrando el trabajo
de 29 artistas europeos.
En la actualidad expone individualmente en el MACUF,
A Coruña, como resultado de haber recibido una beca
de creación artística en el extranjero de Gas Natural
Unión Fenosa.
David Ferrando Giraut www.davidferrandogiraut.com
Mabel Palacín
Mabel Palacín (Barcelona, 1965). Llicenciada en Història
de l’Art i Cinema, fotografia i vídeo per la Universitat de
Barcelona. Actualment treballa entre Barcelona i Milà.
La seua obra s’ocupa de la relació que mantenim amb
les imatges i de la mediació que aquestes suposen per
a la realitat. Des dels seus començaments ha realitzat
fotografies, vídeos i instal·lacions, interessant-se per la
multiplicitat de formats pels quals una imatge pot
manifestar-se així com per la seua qualitat inestable.
En els seus treballs les coses no ocorren directament
perquè la realitat està mediatitzada, de la mateixa
manera es comporten els personatges i les coses, que
mai actuen directament, sinó adoptant sempre una
desviació que conduïx les imatges a la presentació de
realitats alternatives. La resistència de les imatges a una
interpretació estable, obri la possibilitat de revisar el
contrat sujecte-imatge-món, de manera que acaba donant
un caràcter provisional a les relacions que ho regulen.
Treballs com La distancia correcta, Una noche sin fin o Hin-
terland descriuen una realitat fragmentada, canviant, feta
de narratives trencades, a voltes estructurades per capes,
en les quals els personatges es troben en una estranya
relació d’equilibri, entre les imatges i el món, que convoca
sempre a l’espectador. La dimensió espacial però també
la projecció múltiple ho sol·liciten especialment perquè
contenen una relació d’escala amb el cos de l’espectador.
En 2011 realitza el projecto 180º per al Pavelló de
Catalunya en la 54 Bienal de Venècia. A més els seus
treballs s’han mostrat al Salvador Dalí Museum de St.
Petersburg en Florida, al Museu Berardo de Lisboa,
Artium de Vitoria, al Museu Empordà de Figueres, Casino
Luxembourg Forum d’ Art Contemporain, Luxembourg,
O.K. Center de Linz, MACBA de Barcelona, Museu Patio
Herreriano de Valladolid, Künstlerhaus Palais Thurn und
Taxis de Bregenz, Reykjavik Art Museum, Kunstbunker
Tumulka de Munic, Bienal de Kwangju, Norwich Gallery
en Norwich. Centre d’Art Santa Mònica en Barcelona,
MUA d’Alacant i Lothar Albrecht Galerie de Frankfurt.
14
Virginia Villaplana www.virginiavillaplana.com
Virginia Villaplana és artista i escriptora. El seu treball
explora l’escriptura com a negociació entre la memòria i la
història, els relats de ficció i els documentals, les narratives
de gènere juntament amb les nocions d’identitat, autoritat
i comunitat, per a la qual cosa desenvolupa estratègies
com ara la Mediabiografía del “Do it yourself” al “Do it
together (DIT)” palimpsest, i participació.
Ha desenvolupat el seu treball a l’entorn del cinema, la
literatura i les arts visuals en les ciutats de Londres, París,
Montevideo, Buenos Aires i Bolonya.
Entre els seus darrers projectes com a artista ha
desenvolupat els projectes de cinema, fotografia i
instal·lació següents: Poéticas del olvido, Buenos Aires,
2011; Diario de sueños intermitentes, MUSAC, Lleó, 2011;
Narra la historia, OffLimits - MNCARS, Madrid, 2010;
SoftFiction, Consonni, Bilbao, 2009; Narrativas de la
transición española, Montevideo, 2010; Poéticas de la
resistencia, Galeria Visor, València, 2009; En una corta
unidad de tiempo, Liquidación Total, MediaLab Prado,
Madrid, 2008; Working Documents, Centre de la Imatge,
Barcelona, 2008; Relatos culturales sobre la violencia de
género, MNCARS, Madrid, 2005; Imaginarios en tránsito,
CGAC, Santiago de Compostela, 2007 i In/security in a
global context. The City of Women, Ljubljana, Eslovènia.
Forma part del grup Las Lindes sobre art i pràctiques
culturals Centro 2 de mayo, Madrid.
Llibres d’artista: El instante de la memoria, Madrid,
2010; Zonas de intensidades, Madrid, 2008; Cine infi-
nito, València, 2007; 24 contratiempos, València, 2001.
Com a coeditora: Cárcel de amor. Relatos culturales so-
bre la violencia de género, Ministeri de Cultura, MNCARS,
Madrid, 2006. Membre del consell editorial de la revista
científica Arte y Políticas de Identidad, editorial Editum.
Anita Di Bianco
Anita Di Bianco va nàixer a Nova York l’any 1970, va estu-
diar Història i Filologia Russa a la Universitat de Colúm-
bia, Nova York, Belles Arts al SUNY-Purchase, també a la
ciutat de Nova York, i va rebre el seu Màster en Belles Arts
de la Universitat de Rutgers, Nova Jersey. L’any 2000-2001
va ser premiada amb una beca d’investigació a la Rijksa-
kademie, Àmsterdam, pel Ministeri Holandès de Cultura.
A més, ha fet estades a residències d’artistes, com ara
l’Irish Museum de Dublín, al Tramway de Glasgow i al Kün-
stlerhaus Bethanien de Berlín, ciutat on viu actualment.
Entre les seues exposicions recents destaquen: Romantic
Detachment, PS1, Nova York; Still 16 mm, The Rotterdam
Film Festival, Rotterdam, Holanda; Outside of a dog, Baltic
Centre for Contemporary Art, Gateshead, Anglaterra;
Hypnosis, Les Laboratories d’Aubervilliers, París; Every Day,
The Salzburger Kunstverein, Salzburg, Àustria; Com Viet,
Kunstverein Braunschweig, Braunschweig, Alemanya;
Hello Darkness, K21, Düsseldorf, Alemanya; Cinematexas
Film Festival, Austin, EEUU; Minor Characters, Galerie
Elisabeth Kaufmann, Zürich, Suïssa i Seeing is Believing,
KW, Berlín, entre d’altres.
El seu treball ha sigut adquirit recentment pel MOMA
de Nova York. Ha projectat els seus vídeos i ha realitzat
ponències al voltant dels media i les polítiques de
reacreació cinematogràfica al Klartext! The Status of the
Political in Contemporary Art a Berlín; Society for Cinema
and Media Studies de Londres i a la Yale University’s Film
School. Des de 2006 realitza seminaris anuals entorn a la
teoria dels media per a professors en l’estat de Nova York.
www.anitadi.net
15
David Ferrando Giraut www.davidferrandogiraut.com
El treball de David Ferrando Giraut explora el
paral·lelisme entre la gravació d’imatge o àudio i la idea
de ruïna, i els vincles entre ruïna i al·legoria. Influenciat
sovint per l’estètica del cinema de terror i les pel·lícules
de sèrie B, les seues peces mostren una fascinació per
les qualitats fantasmals de les tecnologies audiovisuals
i un interés pel sentiment nostàlgic, entés com una
eina d’anàlisi que propicie una mirada crítica sobre el
present. La seua obra recent suposa una reflexió sobre
els mecanismes –psíquics i/o tecnològics– mitjançant els
quals transformem realitats en continu canvi en imatges
fixes; i el caràcter, simultàniament relacionat amb el desig
i amb la mort, d’aquests mecanismes.
David Ferrando Giraut (Negreira, La Corunya, 1978) viu
i treballa a Londres, on es va graduar en Belles Arts al
Goldsmiths College de la Universitat de Londres el 2008.
Entre les seues exposicions recents destaquen Against
Gravity, ICA, Londres; Everything Is Out There, La Casa
Encendida, Madrid; Journeys End in Lovers Meetings,
Galeria Visor, València i 10/12, Brussel·les; Situación,
CGAC, Santiago de Compostel·la; Between a Hole and a
Home, James Taylor Gallery, Londres; Time Capsules, The
Gallery Soho, Londres; Strange Things are Happening,
ASPEX, Portsmouth; No Borders, (Just N.E.W.S.), exposició
itinerant organitzada per l’Associació Internacional de
Crítics d’Art (AICA), que va mostrar el treball de 29 artistes
europeus.
En l’actualitat exposa individualment en el MACUF (La
Corunya), com a resultat d’haver rebut una beca de creació
artística a l’estranger de Gas Natural Unión Fenosa.
Mabel Palacín
Mabel Palacín (Barcelona, 1965). Llicenciada en Història
de l’Art i Cinema, fotografia i vídeo per la Universitat de
Barcelona. Actualment treballa entre Barcelona i Milà.
La seua obra s’ocupa de la relació que mantenim amb
les imatges i de la mediació que aquestes suposen per
a la realitat. Des dels seus començaments ha realitzat
fotografies, vídeos i instal·lacions, interessant-se per la
multiplicitat de formats pels quals una imatge pot
manifestar-se així com per la seua qualitat inestable.
En els seus treballs les coses no ocorren directament
perquè la realitat està mediatitzada, de la mateixa
manera es comporten els personatges i les coses, que
mai actuen directament, sinó adoptant sempre una
desviació que conduïx les imatges a la presentació de
realitats alternatives. La resistència de les imatges a una
interpretació estable, obri la possibilitat de revisar el
contrat sujecte-imatge-món, de manera que acaba donant
un caràcter provisional a les relacions que ho regulen.
Treballs com La distancia correcta, Una noche sin fin o Hin-
terland descriuen una realitat fragmentada, canviant, feta
de narratives trencades, a voltes estructurades per capes,
en les quals els personatges es troben en una estranya
relació d’equilibri, entre les imatges i el món, que convoca
sempre a l’espectador. La dimensió espacial però també
la projecció múltiple ho sol·liciten especialment perquè
contenen una relació d’escala amb el cos de l’espectador.
En 2011 realitza el projecto 180º per al Pavelló de
Catalunya en la 54 Bienal de Venècia. A més els seus
treballs s’han mostrat al Salvador Dalí Museum de St.
Petersburg en Florida, al Museu Berardo de Lisboa,
Artium de Vitoria, al Museu Empordà de Figueres, Casino
Luxembourg Forum d’ Art Contemporain, Luxembourg,
O.K. Center de Linz, MACBA de Barcelona, Museu Patio
Herreriano de Valladolid, Künstlerhaus Palais Thurn und
Taxis de Bregenz, Reykjavik Art Museum, Kunstbunker
Tumulka de Munic, Bienal de Kwangju, Norwich Gallery
en Norwich. Centre d’Art Santa Mònica en Barcelona,
MUA d’Alacant i Lothar Albrecht Galerie de Frankfurt.
Sin Espacio:
Ejemplar gratuito, prohibida su venta / Exemplar gratuït, prohibida la seua vendaPublicación digital on-line disponible en / Publicació digital on-line disponible en: www.otroespacio.orgEditor / Editor: Asociación Cultural Otro Espacio Diseño y maquetación / Disseny i maquetació: Juan José Martín AndrésCoordinación / Coordinació: Juan José Martín Andrés, Alba Braza BoïlsImpresión / Impressió: Imprenta NacherDepósito legal / Dipòsit legal: V-2114-2011ISSN: 2174-7393
Colaboradores en este número / Col·laboradors en aquest número: Alba Braza Boïls, Anita Di Bianco, David Ferrando Giraut, Mabel Palacín, Virginia Villaplana
Con el apoyo de / Amb el suport de:
Sin Espacio es una publicación de / Sin Espacio és una publicació de: Asociación Otro EspacioPlaza Conde de Aranda Nº1 Bajo / 46920 Mislata (Valencia) / España(+34) 625 916382 / [email protected] / www.otroespacio.org
Carrer Major 36. Mislata
Colaboran / Col·laboren:
Como llegar / Com arribar:EMT: Línea / Línia 7. Parada: Sant Antoni - SenyeraMetroValencia: Línea / Línia 3, 5. Parada: Mislata
www.culturama.es
restauraciónenmarcación asistencia técnicawww.trestaller.es
