Naciogranollers FM13

1www.naciogranollers.cat ESPECIAL

FM13Núm. 1 | Granollers, agost de 2013

www.naciogranollers.cat

30 anys de joc

COL·LECCIONISTATots els cartells dels 30 anys de la Festa Major de Blancs i Blaus

PÀGINA 12

PROGRAMACIÓ

La música que omplirà carrers i places i els actes que no us podeu perdre

PÀGINA 19

JORDI BORRÀS

ENTREVISTA A JOSEP MAYORAL«La festa ha marcat una part important de la vida social de la ciutat»

PÀGINA 9

OPINIÓ

Santi Montagud, Jaume Borràs, Oriol Guinart, Esteve Plantada i més

PÀGINA 6

Festa Major de Granollers 20132

TOC D’INICI

El gran joc entre Blancs i Blaus arriba a la trentena en plena forma

La Festa Major promet «bestia-litat» i «innovació» durant nou dies d’emocions intenses

L’edició d’aquest 2013 compta amb més de 200 actes per a tots els públics i gustos

Aquest any, la Festa Major de Blancs i Blaus compta amb més de 200 actes per a tots els públics que subratllen, més que mai, tota la força, imaginació, creativitat i ganes de fer la millor festa moderna de Catalunya. La programació d’aquest 2013 continua sent variada i di-versa, pensada per a públics de qualse-vol edat, gènere o condició. A més, gau-dir de la festa és ben senzill: només cal triar un color, comprar el mocador a la botiga de Festa Major i sortir al carrer a viure i a participar en tots els actes possi-bles. Ara tu tries: una festa “bestial” o una festa “innovadora”. O serà a l’inrevés?

| Redacció |

Granollers torna a viure el gran joc de la Festa Major de Blancs i Blaus. I ho fa per trentena ocasió, amb més força que mai i amb les mateixes ganes de sempre de fer una festa diferent, divertida, trans-versal i agosarada. Des d’aquest dissab-te, dia 24 d’agost, i fins al diumenge, dia 1 de setembre, la capital del Vallès Oriental viurà nou dies d’una gran in-tensitat i creativitat, de passió i d’esforç. Una festa que s’ha fet gran i que fa de Granollers un terreny de joc sorprenent on dues colles lluiten de manera sana per ser els vencedors que anuncia el ve-redicte del darrer dia.

JORDI BORRÀS

3www.naciogranollers.cat

TOC D’INICIsanitaris equipats amb vàter, servei de neteja i vigilància durant tots els dies que hi hagi activitat festiva. Enguany també se n’amplia l’horari d’obertura, de manera que aquests espais tanca-ran una hora més tard de la finalització dels actes. Els lavabos adaptats seran a les places de Maluquer i Salvador, Barangé, Folch i Torres, Hortes, Corona i al parc Torras Villà. Cal recordar que el trànsit queda tallat a l’avinguda del Parc a partir de dilluns 26 d’agost, amb motiu de la instal·lació de l’escenari i l’espai destinat als balls de nit.

Una festa més sostenibleEnguany, també com a novetat, hi haurà cinquanta cadires pintades de color blanc i blau per a persones amb mobilitat reduïda. Es podran trobar a la plaça de les Hortes i al parc de Torras Villà. També es poden reservar cadi-res per a la resta d’actes de carrer de Festa Major trucant al telèfon 638 062 640, del 26 d’agost a l’1 de setembre. Un cop començat l’acte, les cadires lliures quedaran a disposició de qui les necessiti. Aquesta és una iniciativa impulsada per Sírius, el Centre per a l’Autonomia Personal.

Canvis al tradicional cercavila dels elements festiusEl cercavila que dóna inici a la cerimònia del pregó de la Festa Major, just després de la Tronada d’inici, canvia de recorre-gut. Enguany, els elements festius de la ciutat faran el següent itinerari: pl. Por-xada, pl. Església, c. Museu, c. Barcelona, c. Castella, pl. Corona, c. Anselm Clavé, c. Sant Roc i pl. Porxada. Tal com asse-gura el consistori, “es treballa de forma especial els temes de seguretat, neteja i mobilitat, per tal que el desenvolupa-ment de la festa sigui un èxit”.

Més lavabos i tall de trànsitEntre algunes de les dades d’interès, trobem el fet que aquesta Festa Major duplica el nombre de lavabos públics als espais festius. Es passa de 17 a 35 serveis, hi haurà cabines i urinaris a les places de l’Església, Barangé, Co-rona, Maluquer i Salvador, Perpinyà i als carrers propers, i al parc de Torras Villà. A les places de l’Església, Folch i Torres, Maluquer i Salvador i Barangé, i al parc de Torras Villà hi haurà mòduls

naris: el campionat d’escacs, el de dò-mino i el de futbolí, que se celebren a la plaça de la Corona; el llançament de rajoles, al Parc de Torras Villà; i un Pa-lau d’Esports de gala que torna a ser l’escenari del Concurs de Rajolers, amb David Galí i Miquel Locubiche com a grans protagonistes. El carrer d’Anselm Clavé acull, com sempre, les populars proves d’estirada de corda i passada de rajoles, en format infantil i adult.

El jurat, responsable de triar un guanyadorEl jurat és part fonamental de la festa i té un dels papers més complicats: triar qui mereix guanyar i qui es quedarà amb la il·lusió de fer-ho. Per tal de ser equànime i no patir interferències, el jurat és totalment secret i està integrat per nou persones que, durant els dies de la festa, han d’actuar anònimament i valorar els actes de creació en funció de valors com la diversitat, la coopera-ció, l’organització i la innovació, sem-pre tenint present el resultat de les proves de competició. Feta la delibera-ció, i arribat a un consens, el jurat emet un veredicte inapel·lable.

Actes per a tots els gustos i nous espais festiusCom a gran novetat, aquest 2013 el parc Torras Villà es convertirà en una carpa de circ a partir de divendres i fins diumenge. Hi haurà Espectacles, mala-bars, diversió i màgia en un acte ideat per a tots els públics. També com a no-vetat, la plaça de les Hortes s’incorpora com a nou espai de festa i ho fa aco-llint els balls a Plaça, els balls de les or-questres, les Havaneres, el swing o la Big Band. Una plaça que recull l’esperit dels envelats de Festa Major de tota la vida.

Nou actes de competicióQuina colla és la guanyadora? Quins paràmetres es valoren? Com funcio-nen les proves de competició? Malgrat que sembli que tot és un xic arbitrari, la Festa Major de Blancs i Blaus té un reglament amb uns valors molt clars i definits que acaben decidint quina colla és la gua-nyadora. Un d’aquests valors és el que formen els resultats a les populars proves de competició, que comencen a partir de divendres. Aquestes proves tenen quatre esce-


L’ENTREVISTA

«La Festa Major de Blancs i Blaus és part de la identitat de Granollers»

Conversa amb els dos cap de colla, el blanc Aleix Caussa i el blau Àlex Gontan, els caps visibles d’una setmana de competició, joc i gresca

JORDI BORRÀS

| Esteve Plantada |

La Festa Major moderna de Granollers, la de Blancs i Blaus, arriba aquest 2013 a la trentena. Tres dècades de model con-solidat, d’ajustaments, d’actes memora-bles, de vivències irrepetibles i, també, d’alguns entrebancs i desil·lusions. Però ningú no pot negar un bagatge satis-factori, un gran èxit que es fonamenta en el fet de competir. L’atzar ha volgut que els dos caps de colla, Aleix Caussa i Àlex Gontan –blanc i blau–siguin bons jugadors, d’aquells que ho donen tot. Entre salts i suor, responen aquestes preguntes amb una pilota a la mà i al bell mig del gran Palau d’Esports de la ciutat olímpica de Granollers, bressol de l’handbol.

“La Festa Major de Granollers és part de la identitat de la ciutat”, sosté Caussa, un esdeveniment que ja ha transcendit el fet festiu. “Si et trobes algú de Granollers que no coneixes, una de les primeres co-ses que preguntes és si és blanc o blau”, afirma, “cosa que demostra que la gent ho té molt interioritzat”. Això diferencia la Festa Major de Blancs i Blaus d’altres festes: cal posicionar-se. “S’ha de triar i

és necessari participar. Les colles fan que la ciutat s’integri molt a la festa, ja que uneixen gent molt diversa i de diferents militàncies”, afegeix Gontan.

“No sabria dir si és la millor festa del país”, afirma Caussa, “però sí que sé que, per als granollerins, l’és. I això ja és sufi-cient”. En aquest sentit, Gontan destaca que la festa es treballa des de baix. “Per a mi, això és el més important, que la festa es crea des del carrer”, remarca. Un carrer que viu en ebullició durant nou dies. “El que més m’agrada és trobar-me a tothom i parar-me a xerrar”, diu Gon-tan. “L’ambient és increïble, veus la gent molt motivada i molt contenta”, continua Caussa. “És molt agradable ser a la ciutat així, tot i que no sé si ho aguantaria tot l’any”, i els dos caps de colla assenteixen, a l’uníson. “Amb nou dies ja n’hi ha prou”.

Handbol i Festa Major, un binomi memorable

Els dos caps de colla han estat jugadors d’handbol, un esport que viuen a fons i que ara gaudeixen com a entrenadors. Josep Mayoral, alcalde de Granollers, destacava a la presentació de la progra-mació de la festa aquest fet, i afirmava que era “fantàstic”, ja que els dos “treba-llen molt bé la defensa”. Gontan i Caussa,

es miren amb complicitat. “No sé tu, però jo, de defensar, poquet”, confessa el pri-mer, mentre Caussa riu i afirma que ell és “més especialista en tasques defensives”. “Ara sense conyes”, explica Gontan, “la defensa no serveix de res si la fa una sola persona. I nosaltres treballem en equip”. Caussa ho reafirma: “la defensa de la fes-ta, de la colla i del model no depèn de mi, sinó de tota la gent que tenim al darrere”.

Potser per això, i malgrat la crisi, la festa de Blancs i Blaus segueix creixent i sor-prenent, amb més actes que mai. “No és que no notem la crisi”, afirma Caussa, “sinó que les colles han crescut molt, però també hem après a optimitzar els recursos”. Gontan afegeix que la colla dels Blaus té el sentiment de voler fer-ho millor que l’any passat, i això expli-ca l’augment d’actes. “L’any passat vam trobar que era de baixada, però aquest any tornem a pujar”. Un bon exemple d’aquestes ganes de fer-ho bé són els dos actes de ‘mesclat’, “un, el dilluns al Parc, on participen unes 18 colles de Blaus, amb prop de 200 persones mo-bilitzades. I l’altre, el que anomenem ‘mesclat jove’, on hi ha una trentena de participants”, diu, satisfet. Per la seva banda, Aleix Caussa afegeix que la festa

de 2013 és una festa fonamental per a la colla dels Blancs, “de consolidació d’un model, de creixement i de molt esforç. És l’any que ocupem més espais de la ciutat. Apostem per molta més diversitat i implicació”.

Els dos, però, ho tenen molt clar. “Gua-nyarem els Blaus perquè la gent s’ho està deixant tot per fer-la”, afirma Gon-tan. I afegeix que la colla venia “una mica moixa” de la festa de l’any passat, “però la cosa s’ha animat i hem tret forces d’on no n’hi ha per mostrar una bona feina”. Caussa també es mostra convençut. “Guanyarem nosaltres perquè al treball i les ganes hi hem sumat la capacitat de sorprendre i de ser valents”, i confessa que el secret dels Blancs és “l’actitud, l’originalitat i que sempre hem sabut readaptar-nos. El fet d’anar buscant un camí des dels orígens ens ha fet trobar-ne molts i diversos”. El secret dels Blaus, afirma Gontan, és “la passió, treure-ho tot des de dins. Som així: on no arriba la ment arriba el cor”. Que guanyi el millor. Aquest partit acaba de començar.

«La festa ha crescut molt, però també hem après a optimitzar els recursos»

«El més important és que la festa es crea des del carrer»

«Les colles fan que la ciutat s’integri molt a la festa, ja que uneixen gent molt diver-sa i de diferents militàncies»


L’ENTREVISTA: DEFENSA A L’HOME

Aleix Caussa, cap de colla dels Blancs| Esteve Plantada |

Quina festa major creus que faran els Blaus?Imagino que ho donaran tot i que estan motivats perquè l’any passat no van guanyar i perquè el 2013 és un any especial. Suposo que tiraran de grans clàssics, de coses que els han funcionat bé durant 15 anys: actes grans amb més d’un grup i espectaculars.

Què aporten els Blaus a la festa?Creuen que tenen molt assumit un caràcter i se senten molt responsables de fer festa, de fer conya. Volen tenir un toc més canalla.

Digues un bon motiu per ser Blau. A Blaus hi ha una mica més de llibertat, en el sentit que crec que s’han de donar menys explicacions. A Blancs encara hem d’assumir el paper que la junta no és qui mana, sinó qui gestiona. Encara hem d’optimitzar aquest mecanisme de tenir una idea i poder-la portar a terme amb les màximes facilitats.

Creus que Blaus té una festa guanyadora aquest 2013?Sincerament, no conec gaire què fan. Però estic convençut que sí.

Quin és el millor acte que has vist mai de Blaus?Els últims anys n’he vist molt pocs. He vist moments del Blaus Circus, tot i que no el vaig gaudir sencer. Ah, un acte que recordo molt –i que no sé dir per què– és el Xiulòdrom!

Quin acte de Blaus t’agradaria que hagués fet la teva colla?La Gran Coixinada. El trobo divertit, senzill i ben fet. I que lligava més amb Blancs que amb Blaus.

Per què fa tants anys que Blaus no guanya l’estirada de corda?No sóc un estudiós del tema, però depèn de com t’ho prens: organització, confiança, coordinació i sort.

Quina és l’element de bestiari de Blaus que voldries tenir a Blancs? El Farras. És un element que enganxa, és innovador i és “guai”.

Si fossis Blau, de quina colla t’agradaria ser? En Cordial Desacord.

Si fossis el cap de colla de Blaus, com definiries en una paraula la teva colla? Diversa, “pa lo bueno i pa lo malo”.

Canviaries alguna cosa de la història en tots aquests 30 anys de Blancs i Blaus?Segur que canviaria moltes coses, però tot el que hem fet ens porta on som ara. Per dir-ne una, jo no hagués tret la Nit Golfa.

Com ho celebraràs si guanyeu aquesta festa?Res especial, tot i que me n’alegraria molt, perquè hem fet molta feina. Guanyem o perdem, estic convençut que acabaré molt satisfet la festa.

Blancs i Blaus ha exportat el model arreu de la comarca. Si fossis de Mollet, de quina colla series? Dels Morats.

Àlex Gontan, cap de colla dels Blaus| Esteve Plantada |

Quina festa major creus que faran els Blancs?Una festa molt forta, segur. Estan de “subidón” des de l’any passat.

Què aporten Blancs a la festa?Blancs aporta el punt de correcció, així com nosaltres som més descarats o irre-verents.

Digues un bon motiu per ser Blanc.Si ets blanc ets molt “guai”.

Creus que Blancs té una festa guanyadora aquest 2013?Possiblement sí.

Quin és el millor acte que has vist mai de Blancs?Recordo una batalla de cavallers amb justes al parc de Ponent, però era un acte contractat.

Quin acte de Blancs t’agradaria que hagués fet la teva colla?N’he vist molt pocs, però et diré La Gran Correguda.

Per què fa tants anys que Blancs guanya l’estirada de corda?Per tècnica. Però això aquest any canvia, seguríssim.

Quina és l’element de bestiari de Blancs que voldries tenir a Blaus? La Turca.

Si fossis Blanc, de quina colla t’agradaria ser? De les Sirenes.

Si fossis el cap de colla de Blancs, com definiries en una paraula la teva co-lla?Elegant.

Canviaries alguna cosa de la història en tots aquests 30 anys de Blancs i Blaus?No canviaria gaire cosa.

Com ho celebraràs si guanyeu aquesta festa?Fumant-me un puro amb la gent de la junta.

Blancs i Blaus ha exportat el model arreu de la comarca. Si fossis de Cano-velles, de quina colla series? Jo crec que seria Ovella.

JORDI BORRÀS JORDI BORRÀS


OPINIÓEl diari digital de referènciaEduard Mas Director de NacióGranollers.cat

NacióGranollers.cat, el diari digital del Vallès Orien-tal, fa el salt al paper per primera vegada, aprofitant la trentena edició de la Festa Major de Blancs i Blaus de Granollers. Més d’una setmana de disbauxa que esdevé una ocasió única per traslladar a aquestes 24 pàgines una mostra de la feina que oferim els 365 dies de l’any a través de la pantalla de l’ordinador, el telèfon mòbil o la tauleta digital. Les premisses bàsiques que ens guien són les mateixes en tots els formats: proximitat, quali-tat, frescor i innovació. És a dir, quatre dels principis que descriuen la Festa Major de Granollers que, per a molts, és la millor festa major moderna de tot Catalunya.

NacióGranollers.cat, actual premi Eugeni Xammar de Comunicació, és un dia-ri pensat i escrit en català, que informa de l’actualitat dels 43 municipis del Vallès Oriental, posant el focus d’atenció (com en aquest número especial) en la seva capi-tal. Un dia rere l’altre fem ciutat i comarca, amb la informació més immediata, les fo-tografies més properes, seccions periòdiques per a tots els gustos i una àmplia i po-tent nòmina d’articulistes que ara incorpora, entre altres, les signatures de l'escriptor Santi Montagud i de la politòloga Laia Balcells.

Sota el paraigua del Grup Nació Digital, més de 25.000 usuaris únics mensuals ens han convertit en el diari digital de referència al Vallès Oriental, i volem aprofitar que els carrers de Granollers s’omplen de gent, d’alegria i de recerca de noves emocions per presentar-nos als milers de vallesans que encara no ens coneixen. Et convidem a ser partícip d’aquest projecte comunicatiu que camina des de fa mesos i que no para de créixer. I t’animem a fer-ho, també, a través del nostre flamant Club de Lectors, que ofereix un llarg llistat d'avantatges i que ha de permetre garantir la independència del diari. Benvinguts a NacióGranollers.cat, i que tingueu una molt bona Festa Major!

Blancs i Blaus? Per què?Jaume BorràsPerquè pinten de color la grisa ciutat i reomplen car-rers i places després de la deserció d’Agost. Perquè és un model festiu d’èxit, exportat i reconegut. Perquè 500, sense córrer, treballen voluntàriament com 5.000. Per-què llueix amb menys diners dels imprescindibles. Per-què el poder públic sense el ciutadà significaria la de-saparició de la seva essència. Perquè enalteix la cultura popular mostrant dracs i draguets, bèsties i animalons, castells i bastons, diables i donzelles, sardanes i puntai-res, estirades de cordes i rajoles, maons i cairons. Perquè fa riure, ballar, cantar, jugar, córrer, menjar i fins i tot ena-morar o fer l’amor; i tot perquè és Festa Major. Perquè uneix foc, aigua i terra. Perquè ha fet de la competició

una competència. Perquè et pots posar el mocador blau o blanc i no sentir-te violen-tat per l’altre. Perquè converteix Granollers en el que durant l’any no és.

Perquè millora la ciutat negant el que diran. Perquè tothom hi és benvingut. Per-què la pijeria dels blancs i l’alcoholisme dels blaus és passat. Perquè dos colors es fusionen per enaltir l’objectiu comú. Perquè mobilitza a qui habitualment es queda quiet. Perquè reuneix amics i oblidats, coneguts i desconeguts. Perquè incita a un esmorzar de forquilla espectacular o a un bon dinar familiar. Perquè renunciar a ser present, en dia i hora, és pecat. Perquè, en definitiva, crea i reclama ciutat. Perquè Granollers bull i ens en fa sortir l’orgull.

Perquè també visualitza les misèries de l’individu i el col·lectiu. Perquè decora la ciutat d’orins i vòmits, papers i brutícia. Perquè hi ha olors que carreguen i ferums que indignen. Perquè mostra l’incivisme més gratuït. Perquè a vegades la violència es vol imposar al diàleg. Perquè el soroll innecessari rebenta el silenci imprescindi-ble. Perquè penjar cartrons a la façana és molest. Perquè caminar és fotut entre tanta multitud. Perquè la quantitat a vegades deprecia la qualitat. Perquè ens donen gar-rafa quan demanem got. Perquè enguany el cartell no ha estat imparcial tot i el blau celestial. Perquè trobar en Mayo arreu fa patir. Perquè el Sastre, en popularitat, hi vol competir. Perquè tots surten a lluir. Perquè fa molta por morir d’èxit. Però, sobretot, perquè després d’un esforç esfereïdor un dels dos en sortirà perdedor.

I perquè, coi, fins i tot amb inconvenients, no ho nego: la Festa Major de Grano-llers m’agrada, i molt!

Ei, sóc aquíSanti MontagudCalent, suat, trencat, dolent, salat, perdut... Vestit de príncep blau, de fada blanca i amb cara de grano-ta del Congost, compro a la Gralla una llibreta nova, d’aquelles “Moleskine” i començo articles nous amb companys nous i formes noves.

Ja fa mesos de la tan comentada mort (pim, pam!) de la Revista d’en Roberto i durant tot aquest temps, orfe i sense lloc d’acolliment, m’he omplert el cap de lletres i els dits de tinta. Avui començo a ordenar lle-tres i a deixar rastres de tinta en papers i pantalles.

Puc repetir, sense cap mena de dubte, que escriure s’ha convertit en una activitat imprescindible; els articles de cada divendres eren, són i seran la millor manera de desfogar-me, l’escletxa per on s’escapen els pen-saments d’un individu que lluita per no fer-se gran, quan ser gran vol dir ser fas-tigosament seriós i responsable (ei psicòlegs, Peter Pan). Escriure també m’ajuda a no morir del tot: qui més qui menys tendeix a buscar la immortalitat d’alguna manera, sigui al darrere d’una creu, amb heroïcitats de tot tipus, barrejant colors o unint i ordenant lletres. M’agrada imaginar que un descendent meu llegeix els meus papers i dibuixa un somriure mentre exclama: -Cony d’avi!

Així, doncs, gràcies per tornar-me a obrir portes, finestres i xarxes. Hi haurà dies que entraré descalç, suau i silenciós, i d’altres, sabreu disculpar-me, ho faré a corre-cuita, de qualsevol manera, rabiós i amb les sabates plenes de fang. Vull que us deixeu provocar per un àngel carregat de bones intencions, per la mala llet d’un dimoni cabró, m’agradaria atrapar-vos, segrestar-vos i fer-vos viatjar fins al país dels somnis o dels malsons. I si no ho aconsegueixo, tant se val, en tinc prou que dibuixeu el mateix somriure que s’inventaran els meus néts en llegir les meves collonades un dia, futur enllà i molt endins, mentre l’avi juga a pòquer amb un dimoni, un pirata de la mediterrània i una princesa extremenya. Seré allà, però avui sóc aquí i aquí em trobareu.

Alternativa i popularEsteve Plantada Coeditor de NacióGranollers.cat

Sovint ens costa celebrar les coses, però que una festa popular arribi a la trentena mereix tots els homenatges. A més, en el cas de la Festa Major de Blancs i Blaus, el model proposat l’any 1983 repre-sentava un nou decorat i una ruptura amb allò que havia succeït a la ciutat fins llavors. Cal celebrar que la festa segueix en plena forma, perquè no és fàcil que un model nou, agosarat i subversiu com el que es proposava triomfi de la manera que ho ha fet. Cal celebrar que tenim una festa moderna que també forma part de la tradició. Que tenim una festa que és un prodigi d’emocions, de creativitat i de noves maneres de relacionar-se.

Cal ser clars i celebrar que Granollers s’activa, es belluga i es reivindica. Cal celebrar que la ciutat gaudeix al màxim les vivències dels nou dies que dura la juguesca entre colles. Nou dies que marquen un tarannà i una passió, nou dies en què som capaços de capgirar una rutina, de rentar la cara a l’ensopiment i de demostrar a tothom que podem ser atrevits, gamberros i barruts i, alhora, cívics, responsables i involucrats en un model de fer ciutat i de fer festa.

No tingueu cap dubte que aquesta és la meravella més gran de la nostra Festa Major. Que la fem tots i cadascun de nosaltres. Que és una festa que s’aixeca amb la força dels ciutadans i ciutadanes, i que arriba ben alt gràcies al múscul del po-ble. Granollers té el gran privilegi d’haver fet de la seva festa alternativa la festa de tots, la més popular i l’única possible. Diguem-ho sense por: aquesta gran festa de Blancs i Blaus és la demostració de la immensa força que té el poble per redis-senyar la realitat, per construir diàleg, per inventar nous futurs i per dir-nos que sí, que tot és possible. Cal que ho celebrem, i que duri molts anys més!

Troba tota la informació i les fotografies de la Festa Major de Blancs i Blaus de Granollers a www.naciogranollers.cat


OPINIÓ

És un producte d’Edicions 15 Columnes SCP.Forma part del Grup NacióDigital

Prat de la Riba, 77GRANOLLERSwww.naciogranollers.catnaciogranollers@naciogranollers.cat

EDITORS: Esteve Plantada i Eduard Mas | DIRECTOR: Eduard MasCOORDINACIÓ NÚMERO ESPECIAL: Esteve PlantadaPUBLICITAT: Cristina Casademunt | DISSENY: Nació Digital | MAQUETACIÓ: Lluís BertransFOTOGRAFIA: Jordi Borràs | CORRECCIÓ DE TEXTOS: Núria Gómez LlaugerCOL·LABORADORS NÚMERO ESPECIAL: Benjamí Aguilar, Joan Gener Barbany, Lluís Bertrans, Jaume Borràs, Jordi Borràs, Pau Farell, Albert Forns, Oriol Guinart, Pruden Panadès, Diego Sola, Santi Montagud, Gemma Terés i Joan Codina | IMPREMTA: Imprintsa

NacioGranollerscat

NacioGranollers

Decreixement i Festa MajorOriol Guinart

Ja tornem a tenir aquí la Festa Major de Blancs i Blaus, la “festa major més intensa de Catalunya”, que tornarà a provocar aquell miracle fugaç de veure Grano-lleig convertit en un esclat màgic (i puntual) de frenèti-ca activitat, de color i de soroll, de grues i d’actes lluïts, de creativitat i borratxera, etc.

Com diuen els experts sobrevinguts en la cosa de la festa, de tota la vida a la festa major s’hi fan presen-tacions importants i, a qui us escriu, li provoca alegria i cert vertigen escriure per a un NacióGranollers que, capejant el temporal que pateix la premsa escrita, apa-

reix per primer cop en paper en una declaració d’intencions claríssima de voluntat d’anar endavant. Intentaré, doncs, aportar-hi alguna cosa.

Considero superflu repetir fins a la sacietat l’èxit del model de festa que des de la ciutat exportem a tota la comarca, perquè em sembla que salta a la vista. El joc com-petitiu i festiu que representa el model de colles o colors ha estat el gran mecanisme perquè aquesta s’hagi fet gran. Aquest creixement que continua sense aturador va en sentit contrari de la tendència de la realitat que ens envolta. Per a les colles de Festa Major sembla que no existeixi la crisi.

Quin en deu ser el secret? Sempre he pensat que, a banda del model general, el gran encert va ser canviar l’estructura interna de les colles. Aquestes van passar de ser un grup únic d’amics a coordinadores de colles diverses (primer ho van fer els Blaus i, més recentment, Blancs va adoptar el model de manera clara). A partir d’aquell moment, les colles pensen i programen de manera més o menys autòno-ma, i així produeixen molta més capacitat de treball i molta més participació. La coordinació entre elles genera treball en xarxa en una estructura moderníssima que sembla copiar els principis d’Internet.

Compte, però, amb aquesta dinàmica: generem cada any noves colles que recla-men despesa i espais per fer els seus actes, aquestes colles maduren i cada cop els volen millorar i són més capaces de fer-ho (més despesa i més infraestructures), i les colles deganes no volen deixar de ser el que són i continuen reclamant els espais i pressupostos adquirits. Tothom hi té el seu dret, però és evident que això no conti-nuarà així fins a l’infinit.

Igual que en la crisi sistèmica general estem alimentant una bombolla i, si no hi comencem a posar remei, tard o d’hora els ingressos de les colles, per molt que con-tinuïn creixent, no aguantaran la despesa.

La clau de volta, com en la crisi econòmica global, no està tant a carregar-s’ho tot sinó a pensar com podem deixar de créixer sense renunciar a l’essència. La festa ma-jor, ara als seus 30 anys, ha de començar a pensar en allò que prediquen els apòstols del decreixement: la simplicitat voluntària.

Ara que hem superat l’adolescència i la joventut de la festa, ara que entrem de ple en la seva etapa de maduresa, cal definir el que és imprescindible i renunciar a tot allò que no cal.

Cal que les colles internes col·laborin entre elles, cal no gastar en concerts si-multanis del mateix estil musical i prioritzar la despesa en la producció pròpia, cal generositat de part dels membres més veterans per anar deixant pas i que els més joves assumeixin els actes centrals (els agradin o no), cal fer actes lluïts i participatius a força d’imaginació i il·lusió, i no a cop de talonari (cosa que de vegades ambdues colles hem fet).

I, finalment, cal fer servir bé el mecanisme de les bases del jurat i el veredicte per anar modulant les tendències actuals. Revisant bé els ítems puntuables podem fer guanyar la festa a qui ho faci barat, petit però bonic o més participatiu, i no a qui faci més despesa o decibels.

Fixeu-vos que tot això ho dic tot i que pugui anar en contra del meu propi ego (jo també he de fet l’exercici de constricció allà on participo) i en contra de la colla dels meus amors. Si volíeu un nou repte per consolidar la festa major per als propers 30 anys, crec sincerament que és aquest: caldrà adaptar-nos als temps actuals, abaixar els fums de la nostra festa i fer-la arribar a un punt d’equilibri sostenible; i això, si és possible, sense disgustar a ningú. No serà fàcil.

* Els Blancs, els Blaus i els “Marrons” a solventar.

I aquest és dels Blancs o dels Blaus?

afersdomèstics per Benjo Aguilar

lataca per Lluís Bertrans



ENTREVISTA

«El millor d’aquesta festa és que s’ha escrit col·lectivament»

Entrevista a Josep Mayoral, alcalde de Granollers

NacióGranollers

| Esteve Plantada |

Aquest serà la desena Festa Major de Blancs i Blaus que Josep Mayoral (Granollers, 13 d’octubre de 1954) viurà com a alcalde de la ciutat. Mayoral, però, ha viscut la festa mo-derna de Granollers amb intensitat i ben ac-tivament des dels orígens. Amb ell parlem d’expectatives, del model, de ciutat i del motor participatiu que esclata durant nou dies de joc, diversió i competició sana.

Aquest 2013 la Festa Major de Blancs i Blaus fa 30 anys. Què creu que ha supo-sat aquesta Festa Major per a Granollers?Els que ja tenim una edat recordem el que va significar l’any 83 de canvi i de dina-mització. Aleshores es va començar una història marcada per la participació, per la imaginació i per la innovació. Una festa que ha fet que Granollers, que pràcticament no vivia la seva Festa Major, hagi construït en 30 anys una història col·lectiva on la princi-pal protagonista és la gent. També ha supo-sat un canvi de dinàmica social, de relació entre persones. Podem dir, ben orgullosos, que aquesta festa ha marcat una part im-

portant de la vida social, cultural i cívica de la nostra ciutat.

Hi ha alguna cosa que canviaria d’aquests 30 anys?Per definició, a mi m’agrada mirar endavant i cal no oblidar que la història s’escriu a base d’errors. El que està fet, està fet. Penso, com he dit abans, que el millor d’aquesta festa és que s’ha escrit col·lectivament.

Creu que el model de Blancs i Blaus és bo?Sí, és clar. El model és bo, però sempre cal rellegir-lo, revisar-lo i millorar-lo. La com-plaença és mala consellera. Però és un fet que el model ha demostrat la seva validesa i que, alhora, cal buscar fórmules per anar-lo posant al dia. La gràcia d’aquest model que tenim és que és completament obert. En aquest sentit, crec molt en la feina que fan les colles i en la tasca d’establir diàleg entre elles, amb la ciutat i amb l’administració per tal d’anar revisant el model.

I, des de les colles, com creu que es pot fer una Festa Major millor?Penso, sincerament, que no sóc ningú per

donar consells a les colles i em reafirmo en el sentit que la part més interessant d’aquesta història és la construcció d’un espai fet entre tots. La festa seguirà funcio-nant si la dinàmica segueix sent viva i parti-cipativa, i si les colles segueixen expressant-se des de la pluralitat i el compromís.

Què és el que més li agrada de la Festa Major?Trobo que els moments més interessants es donen quan la gent torna de vacances i es va retrobant. M’agrada molt aquest re-trobament de converses i mirades, de pre-guntar per persones que estimes i fa dies que no veus. Penso, a més, que això n’és un element fonamental.

Els dos caps de colla actuals, Àlex Gon-tan i Aleix Caussa han jugat a handbol i són entrenadors. Què li sembla aquesta conjunció entre l’esport rei de Granollers i la gran festa de la ciutat?És fantàstic! Necessitem especialistes en defensa i crec que ells han treballat molt bé aquest aspecte. L’handbol és un esport que exigeix molts coneixements tàctics i una

bona estratègia. I ells, com a entrenadors, moltes vegades han hagut de plantejar l’estratègia, justament, de defensa, també aplicada a la festa: defensa del model, de la festivitat mateixa, defensa contra la crisi i contra molts elements… Són dos bons caps de colla.

El dia del veredicte, al balcó, sempre ho diu, i és pregunta obligada: per què creu que la Festa de Blancs i Blaus és la millor festa major de Catalunya?Perquè la fa la gent i la fa a la seva mida.

Què espera d’aquesta Festa Major de Blancs i Blaus?Que es visqui molt intensament, com sem-pre s’ha fet. I que es visqui, també, amb ci-visme i el màxim respecte.


El cap de colla no serà sacrificat... La fórmula perfecta de la guerra entre dos bàndols s’esdevé en un com-

bat pacífic que inunda els carrers de la capital vallesana. Granollers es con-verteix, per uns dies, en la capital nacional de la festa major moderna| Diego Sola |

Fa més de mil anys, en alguna ciutat maia perduda enmig de la selva tropical del Yucatán, dos equips s’enfronten per l’elixir irresistible de la victòria. El joc de pilota és la festa de les festes. A cop de maluc i de canell, els contendents lluiten sense esma. Ningú no vol perdre. Ni guanyar. La derrota –o la victòria– pot significar la mort. El sacrifici humà està a l’ordre del dia. En les millors celebracions, el cap de colla, el capità de l’equip guanyador o vencedor, segons el cas, serà degollat davant la gentada després del veredicte dels jutges. Una gentada cridarà enfervorida. Un bací d’or recollirà la sang regalimant del coll del líder, oferta als déus de l’univers i... Granollers, 2013! Substituïm pilotes de cautxú per rajoles de fang, sang roja per aigua a dojo i or lluent per foc espurnejant pels foscos corredossos de la muralla granollerina. A la capital vallesana no calen al·licients trucu-lents ni promeses d’eternes visites al món dels déus per fer esclatar la més competitiva i –alhora– més fraternal festa major del país. Enguany ja són trenta edicions des que els Blaus van declarar a la ciutat que «ser blau és un estil de vida» i els Blancs van respondre amb la «santa croada blanca» que continua fins els nostres dies sense aturador. La guerra de mocadors està servida des de 1983.

Ni vencedors ni vençuts Per arribar fins a la festa de Blancs i Blaus va caldre una primera sacsejada. La Festa Major de 1979 era la primera sota una ajuntament elegit democràticament des dels temps de la República. Una bona colla de granollerins inquiets, agrupats sota el nom de La Murga i dirigits per Frederic Roda, van reconquerir el carrer com a espai genuí de la festa gra-nollerina. Quatre anys més tard tot de gent començava a captar afins a la causa blanca i a la causa blava. Les dues colles, primigèniament organitzades, van llançar a la ciutat els seus respectius manifestos fundacionals que, tres dècades més tard, mantenen la vigència –diguem-ne– ideològica i van presentar-se a la societat granollerina a través de les pàgines del setmanari Plaça Gran amb l’arrencada de la primera festa blanc-i-blava el 25 d’agost de 1983. Els Blaus van declarar l’imperi de «la gresca i la conya» mentre els Blancs van decretar l’observança dels líquids blancs, això és «beure orxata i, encara més, beure vi blanc» sense renunciar a l’obligació de «fer força gresca». Denominador comú: la festa absoluta. Els dos grups van apuntar ben alt buscant els seus primers caps de colla (aleshores anomenats “presidents honorífics”): el mestre compositor Josep Maria Rue-ra (1900-1988) pels Blancs i el polifacètic periodista Ferran Salamero (1905-2001) pels Blaus. Un jurat havia de triar el guanyador de la festa, valorant qui havia contribuït més a animar la ciutat, i Blancs i Blaus cloïen la contesa en un sopar de germanor en el trans-curs del qual es donava a conèixer el veredicte. Un sol guanyador (amb l’excepció de la raríssima i discutida victòria compartida del 84). Un de sol. Però ni vencedors ni vençuts.

La juguesca que va dividir tota una ciutatLa primera victòria, l’any 1983, fou blava. Potser els Blaus van veure acomplert el designi d’un mite fundacional...? Un viatge en el temps: juliol d’un calorós estiu de 1897. El pe-núltim any de la guerra de Cuba, del naixement de Josep Pla –què hagués escrit sobre la festa granollerina...?– o, com és el cas, l’any de la paralització de la capital vallesana per un succés que aplegà els granollerins i granollerines al voltant de dos mestres del maó: l’hereu dels forns Maynou, Jaume, i el rajoler Josep Bonet, conegut pel malnom Rayo. Són, en efecte, els dos icònics protagonistes del precedent de la festa de Blancs i Blaus.L’episodi és tan verídic que així fou recollit a la premsa local de l’època. Per exemple, al quinzenari de títol premonitori El Nuevo Campeón, que s’editava des de la plaça del Bes-tiar (actual Maluquer i Salvador) pel senyor Serracant i el seu fill. Un periòdic que, aten-ció, s’autoproclamava «defensor de los intereses morales y materiales de Granollers». A les pàgines de l’edició del 15 d’agost de 1897 pot llegir-se com els dos mestres rajolers van enfrontar-se, el 30 de juliol d’aquell any, en una juguesca que fou guanyada per l’hereu Maynou per una sola peça de diferència. La polèmica estava servida. El resultat va que-dar en entredit quan alguns granollerins afirmaren veure en Jaume Maynou treballant més temps que el seu contrincant, en Rayo. L’arbitratge era marcat per la campana de l’església de Sant Esteve. Els dos mestres havien de fer peces entre les 6 i les 7 de la tarda des dels seus respectius forns. L’hereu Maynou potser no va escoltar bé l’hora en punt que marcava el final del temps i va treballar uns segons de més. D’altres afirmen que en Josep Bonet “Rayo” no va començar fins que sonà la sisena campanada de les 6 en punt, mentre en Jaume, des dels forns Maynou, ja portava una estona d’avantatge. En qualse-vol cas, una munió de gent corria d’un forn a l’altre i animava els dos herois.La conclusió de l’enfrontament fou tan confusa –sempre, però, amb victòria per a l’hereu Maynou segons totes les fonts– que el setmanari El Congost publicà el següent resultat: 726 peces per a en Rayo i 728 per a en Maynou. Dues de diferència. La cirereta del pastís

la posà el setmanari cultural granollerí La Opinión Escolar que, al costat del progra-ma de ball del Casino, anunciava el resultat del «partido de ladrillos» entre un Rayo i un Maynou que eren identificats, aleshores sí, com a blanc i blau, respectivament. Tot té un començament... El 1985 Joan Josep Bis-carri (blau) i Amador Galí (blanc) prenien el relleu a en Maynou i en Rayo i feien del concurs de rajolers l’epicentre simbòlic de la festa de Blancs i Blaus. Nous temps, nous herois.

La vella festa, la nova gres-ca, el fenomen culturalSi el públic maia esperava incerts desen-llaços carregats de tensió en un simbolis-me entre la vida i la mort, a Granollers la tensió es palpa fins poc després de la mit-janit de diumenge a dilluns, final de festa, en forma de crit occint el silenci. Des del balcó de l’Ajuntament sembla obrir-se una esquerda que baixa avall i esquinça en dos la plaça de la Porxada mentre el cuquet del misteri fa pessigolles als estómacs blancs-i-blaus. Tothom sap que tot plegat acabarà en la germanor suprema de l’intercanvi de mocadors però, fins aleshores, saber el ve-redicte provoca una arítmia col·lectiva. En aquella atmosfera única resideix el tarannà trepidant de la festa.Dies enrere, els nois i noies de la botiga de Festa Major, ara instal·lada en l’antic convent de Sant Francesc de Paula (1578) reconvertit en Casa de Cultura, obren les portes a una clientela que fa cua des de pri-mera hora del matí per adquirir tota mena de marxandatge de Blancs i Blaus, des del tradicional i imprescindible mocador fins al popular got, passant per pitets de na-dons, les clàssiques samarretes, cinturons i tota una llarga llista d’elements identifi-cadors, tots ells amb els logos eternament

HISTÒRIES

El blanc i el blau. Com capitans d’equips maies en el joc de pilota, en un duel ple de simbolisme.

Font: Arxiu Municipal de Granollers - Hemeroteca Municipal Josep Móra


La simbiosi dels extremsLa festa de Blancs i Blaus ha estat un motor imprescindible d’iniciatives culturals popu-lars: els Diables van néixer dins dels Blaus (1985) i els Xics de Granollers dins dels Blancs (1991). La gresca i la pinya. Cada element, cada grup, simbolitza una actitud i un valor de la festa, i tots ells en conjunt defineixen l’actitud granollerina en temps de disbauxa. Fins i tot els elements extrems es toquen, com no pot ser d’una altra manera i, així, la invenció blava del Correfoc només podia ser sufocada per l’assedegada mànega blan-ca del Correaigua.Aquesta simbiosi dels pols oposats que cooperen com germans fa que la darrera set-mana d’agost Granollers es converteixi en un insòlit mosaic humà bicolor. Fa un any, Anna Bonet manifestava en el seu antològic article «Granollers és un cagarro (o no)» (NacióGranollers.cat, 29/08/2012) que la ciutat tenia i té un dels patrimonis culturals immaterials més importants de Catalunya i que potser no cal que «ara mateix aterrin cent delegats de la UNESCO per declarar la Festa Major dels Blancs i Blaus de Grano-llers patrimoni de la humanitat» però que sí cal reconèixer l’empremta cultural que deixa la festa i les colles en la ciutat. Doncs bé: que no sigui descartada tan llunyana idea. El constructe cultural generat a Granollers en els darrers trenta anys a l’entorn de la festa de Blancs i Blaus, amb pros i contres, ha cristal·litzat no només en quelcom únic i singular (com n’hi ha a tants llocs) sinó que ha generat un espai de trobada i fascinació de gent aliena a la realitat granollerina i encara vallesana, recorrent el camí de l’aglutinació i l’adhesió a un fenomen social, cultural, que, sí, és granollerí, però que atreu per la universalitat (feta des del local) dels seus valors. Amb competició extrema i guerra festiva. I sense necessitat de sacrificar el cap de la colla guanyadora...

moderns dissenyats per Vicenç Viaplana. La necessitat desbordant d’identificació, amb una colla o l’altra, de tantíssima gent de Granollers i de fora de la ciutat, constitueix l’element més clarificador de la conversió d’una festa major en un fenomen de masses. A la festa de Blancs i Blaus no només es busca satisfer la necessitat humana de sentir-se part de la comunitat sinó que, anant més enllà, la gent pren explícitament partit entre una divisòria que competeix alhora que cohesiona, implicar-s’hi activament perquè els seus, els del seu mocador, siguin els millors. Els únics guanyadors.A l’entorn d’aquesta ànsia competitiva, que ha estat exportada a tants indrets de Cata-lunya, ha nascut, a Granollers, la fusió entre la vella i la nova festa, la integració de tot un folklore tradicional en un renovat imaginari amb noves nissagues de bestiari, gegants i capgrossos on els elements festius clàssics es confonen amb les noves manifestacions de cultura popular.

La xifra2 milions de pessetes (12.020,24 €)El pressupost de la primera festa de Blancs i Blaus (1983)

La polèmica | Sobre les dates de la festa«No crec que sigui realment així [que els granollerins allar-guin les vacances coincidint amb una nova festa major de finals d’agost] (…) De tota manera si no és així, no hi hauria cap inconvenient en canviar les dates. Esperem que la participació sigui esplèndida (…)». Montserrat Illa, regidora de Cultura (1983)

L’iniciEl pregoner de la festa major de Blancs i Blaus de fa trenta anys fou l’alcalde de Vilanova i la Geltrú Jaume Casanovas: «Tan sols una nota va deslluir l'acte –narra el Plaça Gran de l’1 de setembre de 1983–, i fou que el pregó es va fer des del balcó de l'Ajuntament i es pot dir que entre els crits, sorolls i gent que passava ningú no va entendre el que es deia».

HISTÒRIES

Trenta anys després. Aleix Caussa (blanc) i Àlex Gontan (blau) capitanegen els dos pacífics exèrcits de la gresca i la festa.

Nac

ióG

rano

llers


Entra a www.facebook.com/NacioGranollerscat , digues quin és el teu cartell favorit i guanya una 1 subscripció gratuïta per a 1 any al nostre Club de Lectors



El Rajol, més que un pastísCUINA

Creat l’any 1988 a través d’una proposta que l’Ajuntament va fer a les pas-tisseries de Granollers, actualment ja és un producte arrelat a la ciutat

CRISTINA CASADEMUNT

El forn de Ca l’Espinassa en fa, cada any, unes 1600 caixes. “Això només de la mida original, la gran. Els petits i mitjans no els comptem”, detalla Balcells. I, com no podia ser d’altra manera, el Rajol es ven moltíssim per Festa Major, com a la resta de pastisseries granollerines. “Tot i així, penso que costarà que acabi qua-llant del tot com a les postres típiques de Granollers”, apunta Balcells. “Potser falta que es recolzi una mica més el producte, tant des de l’Ajuntament com des de la ciutadania. De fet, la proposta, malgrat que sortís del nostre forn, ja no ens per-tany. El Rajol és dels Blancs, dels Blaus i de Granollers”. El Rajol ja és un element indispensable de la Festa Major i aviat ho serà també, indiscutiblement, de Gra-nollers. Per Festa Major, tasteu el Rajol i descobrireu que Granollers té molt bon gust!

Un pastís que ha esdevingut tradicional a Granollers

Balcells explica que el Rajol es ven tot l’any, almenys al seu forn. “Nosaltres el fem en diferents formats: el gros, un de mitjà i els més petits, individuals”. El de mida més grossa, l’autèntica, fins i tot l’hem enviat als Estats Units, a alguns racons d’Europa i, per descomptat, a l’estat espanyol. “La gent, quan marxa, en vol portar. Aquest pastís ha acabat sent una mica com els ‘borregos’ de Car-dedeu, que és un producte propi que fa il·lusió portar a fora”. De fet, Balcells fa dies que estudia la manera de poder-lo comercialitzar envasat al buit, fins i tot. “A mi m’agradaria explotar molt més el producte, ja que penso que encara es podria vendre més del que es ven”.

l’Espinassa. “Però això és totalment anecdòtic, ja que el pastís pertany a la ciutat i a totes les pastisseries”, afirma Balcells a NacióGranollers.

“Va sortir de manera gairebé casual”, explica. La inspiració va ser la forma dels rajols de debò i el fet d’unir-se mitjançant una pasta de ciment. El re-sultat d’aquella idea va ser dues bases fetes amb la pasta amb què es fan les tradicionals ‘ulleres’ i amb una crema de xocolata amb avellana al mig, “com si fos el ciment que uneix les dues ra-joles”. Un cop l’element guanyador va ser aquest, el forn de Ca l’Espinassa va donar la fórmula a tots els pastissers, que des d’aquell dia en fan l’elaboració pròpia i el comercialitzen en una capsa oficial i idèntica per a tothom.

| Redacció |

Cruixent, senzill i deliciós. Així és El Rajol, el pastís de Granollers, un pas-tís singular i especial que, malgrat ser una invenció recent, ja és tot un clàssic de les pastisseries granollerines. És es-trany trobar algú a qui no agradi i és ideal com a regal quan has d’exportar el teu granollerisme arreu del món. I és que amb El Rajol sempre quedes bé. Per saber-ne els orígens ens hem de re-muntar a l’any 1988, en el cinquè ani-versari d’una incipient Festa Major de Blancs i Blaus. Aquell any, l’Ajuntament de Granollers va fer la proposta a tots els pastissers de la ciutat d’idear un pastís autòcton de nom ‘Rajol’. Cada pastisseria va fer una proposta, i en va resultar guanyadora la que propo-sava Ramon Balcells, del forn de Ca


Elaboració:

Posem a escalfar una cassola al foc amb oli i llard, hi afegim el pollastre tallat a octaus i el conill a trossos petits, tot sal-pebrat. Hi afegim la ceba, la pastanaga, el tomàquet, tot tallat a daus, la canyella i les “cabeces” d’alls. Un cop tot calent, ho remenem amb cura i posem la cassola al forn durant 45 minuts, aproximadament.

Mentrestant preparem els farcellets:

Blanquegem la col, la refresquem i la po-sem damunt d’un drap net perquè tregui l’aigua.

A dins de cada fulla de col hi posem mel i mató. L’emboliquem, l’enfarinem, la fre-gim i tornem a deixar els farcellets sobre un drap o paper absorbent perquè escorrin l’oli.

Mullem el rostit amb l’anís i el vi ranci i el deixem coure una hora més amb el foc baix. Passat aquest temps, hi incorporem els bolets que haurem saltejat i les prunes que haurem escaldat i 5 minuts abans de servir hi incorporem els farcellets.

Bon profit!

CUINA

«La Cassola del Vallès Oriental»

Ingredients:

1 pollastre de pagès1 conill de pagèsDues cebes grossesDues “cabeces”d’allsQuatre pastanaguesVuit tomàquets madursUna branca de canyellaUna copeta d’anís dolçDues copetes de vi ranciOli, llardSal, pebreUna col mitjanetaPrunesRovellons petitsMel i mató

(Aquesta recepta ha estat possible gràcies a la col·laboració de Carme Llobet, experta cuinera de la “Cassola del Vallès Oriental” i gran amfitriona d’àpats familiars de Festa Major)

| Redacció |

Sabem que el rajol és el pastís de Granollers. No n’hi ha cap dubte i és boníssim. Però, quin és el plat típic del Vallès Oriental? N’hi ha algun? I per Festa Major? Què cuinem a casa per celebrar la festa grossa de Granollers? Moltes poblacions tenen el seu propi plat, que és devorat en companyia de família i d’amics. Els canelons i els rostits il·luminen bona part d’aquests àpats tra-dicionals que generen les festes majors catalanes. I, malgrat que encara és un xic desconegut, al Vallès Oriental també tenim el nostre propi plat. I és com ha de ser: a la cassola i a foc lent, amb tot el gust, aroma i paciència que requereix un rostit de primera.

La història no és gaire coneguda. De fet, expliquen que tot sorgeix de la voluntat d’establir un plat propi del Vallès Oriental, tal com passa a d’altres comarques. Després de parlar-ne amb gastrònoms, amb gent de l’àmbit de la cultura popular i amb res-tauradors, el plat escollit va ser una cassola de rostit amb col, mel i mató. La història també ens explica que, malgrat que el plat no va acabar de triomfar com a estendard de la cuina comarcal, algunes famílies de Granollers el van començar a cuinar com a plat tradicional de la Festa Major. És per això que avui us proposem aquesta suculenta recepta, la “Cassola del Vallès Oriental”, i que us animem a fer-la i, sobretot, a compartir-la amb una bona taula plena d’amics, família, bon vi, bona conversa i rialles. La Festa Major de Blancs i Blaus mereix un plat com aquest per recuperar tota l’energia!


miraculós”, confessa, admirada. “És molt difícil que facis una cosa de laboratori i que la gent s’hi impliqui fins a fer-s’ho seu. Però aquesta festa arrossega mol-tes masses i és un cas digne d’estudi”. Per això mateix hi ha, cada any, un re-

| Esteve Plantada |

Incansable, impulsiva i entregada amb passió a la seva feina: explicar històries. Així és Gemma Ruiz i això és el que l’ha portat a ser la relatora de l’edició del trentè aniversari de la Festa Major de Blancs i Blaus. En aquests anys hi ha ha-gut ja 14 relats i 14 relators, tots amb una visió única de la festa i dels granollerins, dels blancs, dels blaus i de les seves ‘ex-centricitats’. La Gemma és la cinquena dona que farà la crònica dels fets que tenen lloc a la ciutat durant nou esbo-jarrats dies d’estiu i xafogor. I segur que no deixarà ningú indiferent. D’entrada, no té por de confessar que és una fora-na pel que fa a les qüestions de la festa tradicional. “Sincerament, no sóc gens de festes majors. I, a més, sóc de l’altre Vallès!”, confessa, vehement.

“La veritat és que em sento com si fos un alien, posat aquí al mig”, diu Gemma Ruiz, contenta de ser l’escollida, però també sorpresa. “Quan m’ho van propo-sar vaig pensar que era un repte molt bo-nic i també seriós. Reconec que impres-siona molt veure la llista d’escriptors que l’han fet”, confessa. Però la Gemma Ruiz ja fa quatre anys que coneix la Festa Ma-jor de Blancs i Blaus, tota una gran sor-presa per a ella. “Abans no en sabia res, realment desconeixia aquest fenomen paranormal que passa a Granollers a fi-nal d’agost. Quan em van explicar que hi havia dues colles, una competició i que la gent no marxa, vaig tenir una sorpresa extraordinària” diu amb admiració. “Vist des de fora, és genial!”.

Descobrir el secret d’una festa tan potent“A l’altre Vallès, la festa major només ser-veix per tenir pont i marxar corrent”. Just el contrari que passa a Granollers, on la ciutat revifa amb la festa i on tothom pren partit per un color i s’hi entrega al màxim. “Aquest tipus de festes no són les meves activitats diàries, i justament això

em permetrà fer una mica d’antropologia de pa sucat amb oli. M’interessa molt sa-ber quina és la maquinària que fa que la festa sigui així de potent”. En aquest sen-tit, la Gemma arriba sense cap prejudici previ. “Com t’he dit abans, a mi, en gene-ral, no m’agraden les festes majors, ni les festes de carrer. No m’agraden gaire les multituds ni els correfocs, ni els diables, ni els cercaviles. En tot cas, com que jo no hauré de fer res de tot això, em dedi-caré a observar i a veure, que és el que m’agrada”.

La feina de relator, però, no és bufar i fer ampolles. A banda de ser sotmès a la mirada expectant i inquisitiva de molts granollerins de pro, també requereix molta immediatesa. “Això d’entregar les cròniques a les 3 és molt de pringat”, riu. “Cada nit hauré de marxar a acabar el relat mentre la gent està començant a fer festa, com aquell qui diu”. El pro-cés de producció dels textos és frenètic, però la Gemma Ruiz està convençuda que això no serà cap problema, “perquè la meva vida laboral és ultraràpida. La meva feina m’ha entrenat molt per pair les coses i haver-les d’explicar molt de pressa”. Com a novetat, a més, enguany hi ha la presència interactiva dels festers, que poden dir coses a la relatora a tra-vés del hashtag #festejabib. “Trobo que és una iniciativa molt guapa. Però aviso: la virtualitat no passarà per davant de la realitat. Si sóc a Granollers i vull copsar quin és el secret de l’èxit és per veure-ho amb els meus propis ulls”.

El miracle de reinventar la Festa Major, ara fa 30 anysDe tots els aspectes de la festa que més fascinen Gemma Ruiz, en destaca el fet que la festa fos inventada per un grup de joves que volien canviar les coses. “Trobo extraordinari que hi hagi uns ‘pares’ de la Festa Major que diguessin que era una merda i li donessin la volta. És molt sa i és

PLOMES ORIENTALS

«M’interessa molt saber quina és la maquinària que fa que la festa de Granollers sigui tan potent»

Entrevista a Gemma Ruiz, relatora de la Festa Major de Blancs i Blaus

NacióGranollers

«A l’altre Vallès, la festa ma-jor només serveix per tenir pont i marxar corrent»

«Aquesta festa arrossega moltes masses i és un cas digne d’estudi»

«Trobo extraordinari que hi hagi uns ‘pares’ de la Festa Major que diguessin que era una merda i li do-nessin la volta»

lat que intenta analitzar-ne els fets i la gent. “T’haig de dir, però, que prefereixo no llegir cap altre relat”. Potser és millor no contaminar-se per hipòtesis, idees, conclusions i experiències viscudes per altres persones.

Tot és a punt per a la crònica d’aquest 2013. Ulls oberts, ganes d’aprendre i una ploma ràpida. I molta sinceritat, tal com raja. Així és la Gemma Ruiz i així, molt probablement, serà el relat que escriurà a partir d’aquest primer diumenge.


Estimat Yassin,

Encara que falten molts dies perquè puguis llegir aquesta carta, això no és excusa perquè no te l’escrigui. És ara que haig de fer-ho, per mirar de donar-te la benvin-guda a Granollers, per assajar de correspondre a l’acollida del meu primer dia a Tànger, a casa dels teus avis. No és probable que trepitgi cap nou continent i m’esperi una taula parada, en una casa amiga. Ja veuràs que allà les cases, totes, tenen un gran sofà en forma de lletra u, de manera que hi cap molta, molta gent. Rebre els amics i els convidats, parlar sense presses, és important. Allà i aquí.

T’escric quan comença l’agost, un mes que a Granollers arrenca a mig gas, per la calor i les vacances, i que acaba estrepitós amb la festa dels Blancs i els Blaus. Però no tinguis por. És només una festa, malgrat el ritme imparable, malgrat que nit i dia són una sola cosa i que sembla que tothom, per uns dies, decideix viure al carrer. És una festa, però no és una festa antiga, com tampoc una celebració d’alguna proesa o miracle d’un sant, ni tampoc no coincideix ben bé amb solsticis ni rituals pagans domesticats pel temps.

És, això sí, una festa una mica estranya, inspirada en un episodi de rivalitat entre dos rajolers. Aigua, argila i ofici: a veure qui en fa més! El seu lema podria ser “Life is competition”, tothom ho té clar. A final d’agost, veuràs milers de persones amb un mocador al coll, blanc o blau. Això vol dir que ets d’una colla o d’una altra, encara que no estiguis apuntat a una colla o no sàpigues ben bé com funcionen ni què cal fer per ser cap d’elles. El cas és que portis un mocador i que estiris cap a un costat o l’altre d’una corda llarguíssima.

Això és una festa, hi ha rivalitat per uns dies, guanya qui guanya i fa de jurat qui fa de jurat, però estigues tranquil. No sembla que hi hagi velles enemistats, ni esquer-des socials, el correaigua i el correfoc són igual per a tothom i hi ha molta, molta gent arreu. La disbauxa pren forma en infinitat d’actes, no t’ho pots ni imaginar. Ja aniràs veient com la tradició és també contradicció i que no és del tot cert allò de “tota la vida s’ha fet així”. La fórmula, senzilla, ha estat un èxit. L’han fet seva molts altres pobles sense model de festa major i és que és una barreja versemblant. Encara que no m’agradi, miro al meu voltant i certament veig que tots som una mica rajolers. Òxford-Cambridge, Barça-Espanyol, mar-muntanya... i, encara que sigui per força, per uns dies i de broma, o ets blanc o ets blau.

Si t’explico tot això és perquè és efímer, canviant i el que visquis tu com a granollerí pot ser completament diferent. En el passat, la roba més blanca s’aconseguia amb uns daus de blauet. En el futur, qui sap si serà una festa col·laborativa i no competitiva? I si sorgeix una altra colla de color festuc? I si tota la imaginació desbordant d’aquesta ciutat s’aplica a resoldre tots els reptes comunitaris? I si tots els convidats tenen temps de conversar?

En travessar l’estret, veuràs que el mar és blau i blanc alhora, enmig de vaixells de tota mena i llegendes antigues i noves.

Bona festa, Yassin!

Carta a Yassin Pruden Panadès

PLOMES ORIENTALS

Qui digui que la Festa Major dels Blancs i els Blaus només dura una setmana s’equivoca. Ja he comentat en alguna altra ocasió que a casa nostra, a Berlín (Ale-manya), a 2.000 kms de Granollers, hi ha vespres en què ressona el ritme dels timbals que acompanya el cavaller-capgròs Bailo (dos cavalls de fusta amb picarols enfilen el nostre escuet passadís... i el tornen a baixar); que s’hi senten tocs de gralles en coro-nar senzills pilars. Són dos nens, de dos anys i mig i quatre: l’un Blanc, l’altre, Blau. Ni els alemanys tenen capgrossos –com a molt a la regió de la Baixa Saxònia coneixen la geganta germanocatalana Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel–, ni volen tocar cel amb castells, ni acompanyen les seves festes amb gralles. Però n’hi ha prou amb un intensiu a Granollers l’última setmana d’agost perquè l’esperit de la Festa es mantingui durant la resta de l’any, encara que sigui en una ciutat quasi sense sol, amb neu i en un país i cultura mancats de “tradicions d’alçada” i de foc.

Primer vaig pensar que era una dèria del gran... però quan s’hi va apuntar el pe-tit vaig adonar-me que els efectes màgics de la Festa es contagiaven. Durant tot l’any em demanen que els canti La Guimbada..., que entoni un cop més: “A Granollers tothom és Blau...”; quan juguen a viatjar, l’avió quasi sempre va cap a Granollers...

Però bé, de fet, tenen els seus sis mocadors (quatre de Blaus i dos de Blancs) pen-jats al dormitori, siluetes de cartró del bestiari de foc presideixen una de les parets de l’estudi, a la prestatgeria s’exposa la “Bíblia” fotogràfica de Pere Cornellas i Paco Cruz sobre la Festa Major (que tot convidat o visitant té obligat fullejar, quan parlem de les tradicions catalanes i d’on vinc) i entre els K7s (sí, encara en tenim) de música infantil escolten el Tramvia Blanc, que jo recordo haver ballat moltes Festes Majors, tant de Blanca, ben petita, com ja Blava, una mica més gran. Aquest any també bai-xem. Creuo els dits perquè no plogui: no perquè, enyorada de sol, vulgui cremar-me a la platja, sinó perquè vull ballar mentre crema la Diablesa i córrer en un pols amb la traca.

La Festa Major, a 2.00o kms

Mai m’he involucrat gaire a la Festa Major de Granollers. Puntualment, vaig participar a les competicions menys sofisticades: estirar la corda, passar rajo-les i llençar-les. Per seguretat, convé no confondre la tècnica entre cadascuna d’aquestes modalitats, ni canviar de bàndol d’una prova a l’altra. Ara m’ho miro més de lluny, en família o amb la colla, com també el Correfoc, el Correaigua i el Correllets. Acomiadem l’estiu sortint a sopar i gaudint de l’activitat nocturna –pas-sejar, ballar, anar al teatre– amb el mocador Blanc al canell. En diuen #postureobib.

Som molts els que ens hem acostumat a gaudir d’una excel·lent Festa Ma-jor, sense haver de fer res: només hem de mirar, cridar quan ens ho demanen, estirar d’una corda –si volem– i comprar un mocador o una samarreta. Les colles de Blancs i Blaus treballen durament per oferir a la ciutat més d’una setmana de festa. Quan un grup tan gran i divers és capaç de construir quelcom efímer, però monstruós i tan bonic com la nostra Festa Major, i després regalar-ho a la ciutat, la resta només podem acceptar el present, i gaudir-ne sense buscar-hi esquerdes. Hem d’alimentar el monstre, si no volem que marxi.

Aquesta festa sembla senzilla, però és molt complicada. Com als serials de te-levisió, i a la vida mateixa, hi ha més d’una trama a seguir, segones lectures més profundes que la competició pura i dura, línies argumentals que entenen tan sols els iniciats. No ens interessa només qui va per davant de qui, si tal acte o tal altre va arribar a cobrir les expectatives creades, o quin dels rajolers ha aprofitat millor la pretemporada. També volem saber per què certa frase del Pregó o del Repte ha fet emprenyar les primeres files del públic. Per què no hem entès algun vídeo en concret. Què se’ns escapa? Per sort, sempre podem preguntar-ho: gairebé tothom coneix a Granollers algú que passa l’estiu a Roca Umbert, abduït per les colles, algú que pot satisfer la nostra xafarderia. Després de trenta anys, hi ha d’haver cabassos d’històries amagades a les sobretaules de Blaus i Blancs.

Us imagineu un culebrot basat en 30 anys d’intrigues, rumors, amors, desavi-nences, corrupcions i projectes de dues colles rivals tan nombroses i populars com els Blancs i Blaus de Granollers? Podria dir-se ‘Breaking Blancs’, per exemple.

Capítol 30Joan Codina

Gemma Terés


| Albert Forns |

Tot i que la Festa Major sempre s'ha viscut al carrer, la rivalitat entre blancs i blaus també ha arribat a Internet, on fa anys les webs de les colles (www.blancs.cat i www.blausdegranollers.cat i la pàgina oficial de l'Ajuntament www.granollers.cat/festa-major) van portar la festa al món virtual. En aquest article especial de la secció Va-llès 2.0 hem parlat amb els responsables de comunicació de les dues colles, que ens han explicat les estratègies es plan-tegen els Blancs i els Blaus aquest any per mobilitzar els seus membres i guanyar la partida al món de les xarxes socials, prin-cipalment a Twitter, Facebook, YouTube i Instagram.

A Twitter, cada colla té un compte princi-pal amb què piulen el dia a dia de la festa, i també l'utilitzen per comunicar canvis im-previstos. Són els perfils @colladelsblancs (més de 1.100 seguidors) i @blausgrano-llers (més de 1.550 seguidors). També hi ha el canal oficial @blancsiblaus, que gestio-na l'Ajuntament. També hi ha perfils pro-pis dels grups de cada colla, com els blaus @FarrasBTF del Farras de Blautufarra, la cursa @VentAmunt, @LaBlavotonina o el grup En Cordial Desacord (@ilovecercavi-la) o les colles blanques @Blanqarivm, els grallers @MushowBlancs o la Comitiva del Ganxet (@Cganxet).

Pel que fa als hashtags, a banda de les etiquetes #blancs2013 i #blaus2013 que cada colla utilitza per difondre les seves activitats, aquest any la Comissió ha con-sensuat un sol hashtag general, #fmBIB, que vol unificar els diversos que hi ha-via. Pel que fa als hashtags específics de cada colla, des de Blaus ens avancen que #mobilitzat serà molt utilitzat, ja que el joc Mobilitza't d'aquest any, a banda dels SMS també tindrà presència a Twitter i Instagram. Els Blancs ja estan oferint la possibilitat de fer peticions musicals als DJ Fokas, que el primer dissabte punxaran les cançons demanades a través de #dis-sabtealaporxadaquesoni, i també ens han avançat que a la nit blanca i a l'acte 83|13 les xarxes socials tindran un paper molt important.

Com a novetat d'aquesta edició l'Ajuntament ha creat el compte de Twitter @relatbib de la relatora de la Festa Major, que enguany serà la periodista Gemma Ruiz. Els usuaris podran utilitzar el hashtag #festejabib per adreçar-s'hi i intentar con-vèncer-la perquè es faci del seu color.

Tot i la varietat de comptes de Twitter, és a Facebook on les colles concentren bona part de la seva artilleria comunicativa. Els blancs fan servir la pàgina facebook.com/

VALLÈS 2.0

La Festa Major envaeix les xarxes socials

colladelsblancs (amb més de 1.500 segui-dors) per explicar durant tot l'any les no-vetats de la colla, i on els dies previs han organitzat concursos de marxandatge blanc. Aquesta festa major hi vehicularan la major part del feedback dels usuaris. “Les xarxes socials són un termòmetre ideal per conèixer com s'està vivint la fes-ta des de fora, si està agradant o si es fa avorrida, i això ens permet reaccionar dia a dia durant la festa”, expliquen des de la co-lla blanca. Pel que fa als Blaus, utilitzen la pàgina facebook.com/blausdegranollers (amb més de 1.700 seguidors) amb una triple funció: “donar a conèixer l'entitat i la seva tasca tot millorant el posicionament i la imatge positiva de Blaus, fomentar el suport a Blaus i a les seves activitats, i do-nar la possibilitat de multiplicar els canals amb els quals poden interaccionar amb la gent”, expliquen des de la colla blava. Per anar escalfant l'ambient, les setmanes abans de la festa han recuperat el #mani-fest1983 dels Blaus, una declaració amb els deu principis de la colla, i han fet difu-sió d'aquelles festes majors de la comarca que també funcionen amb el sistema de colles.

A Facebook també hi podeu trobar les pàgines particulars d'alguns dels grups de cada colla, així com la pàgina oficial de l'Ajuntament facebook.com/BlancsiBlaus, que té prop de 3.000 seguidors. A més, tant blancs com blaus han creat esdeveni-ments amb els seus actes d'aquesta Festa Major, de manera que els usuaris poden confirmar l'assistència i rebre recordatoris abans de cada acte per no perdre's res.

Pel que fa a YouTube, les dues colles hi te-nen un bon repositori de vídeos (20 vídeos dels blancs per 25 dels blaus) on es poden recuperar els muntatges audiovisuals i tor-nar a viure els reptes de la passada festa major, com la versió de l'APM blanca o la cançó paròdica que els Blaus van dedicar als Blancs l'estiu passat.

Per últim, no podem parlar de les xarxes socials a la Festa Major sense referir-nos a Instagram, on l'any passat el concurs #Fo-toBIB va ser la gran sorpresa en aplegar prop de 5.000 fotografies enviades pels participants. Aquest any s'espera que el concurs bati un nou rècord d'imatges de la festa i s'ha creat la pàgina web www.fotobib.cat amb les bases per participar-hi i tots els detalls dels premis, que aquesta edició s'han ampliat.

Aquesta enorme quantitat d'esforços dedicats a les xarxes socials ens porta a pensar si l'activitat a Internet no hauria de puntuar de cara al veredicte final. Des de Blaus opinen que la difusió a la xarxa “és

un esforç més que es fa des de la colla i que té repercussió també en la participació a la festa i de difusió de la causa blava, així que és totalment lògic que també es valori”, i fan referència a jurats passats que ja van tenir en compte l'activitat online. Tot i això, des de Blaus opinen que “la Festa es viu al carrer i és més important la qualitat, la in-novació i la participació de la gent en els

actes que no la difusió en si mateixa”. Des de Blancs consideren que valorar i pun-tuar l'activitat a les xarxes socials de cada colla “podria fer que les colles busquessin professionals de les xarxes socials per ges-tionar-les, i es perdria l'essència de la festa”. A més, creuen que puntuar “l'engagement de la gent, els comentaris o la interacció dels usuaris” seria molt complicat.


| Joan Gener Barbany |

Colles que respiren música

Els Mushow van ser un dels pilars de la Re-evolució blanca del 2012. Una colla que viu l'esperit de la música de carrer però que puja a l'escenari i que, amb versions de tot tipus, promet fer ballar a tothom amb We Will Mushow You 2.0! (dissabte 24, 22h, pl. Porxada).

Els Blaus Street Music Band de Blaus és un colla nombrosa que ocupa qualsevol espai en qualsevol moment. Omnipre-sents i a cop de gralla, versionen qualse-vol cançó però, sobretot, les de l'imaginari Blau. Enguany celebren 5 anys i es reivin-diquen amb BSMB: 5 anys prenent el ca-rrer (dilluns 26, 22.30h, inici pl. Can Tru-llàs). L'acte culminarà a la Plaça Perpinyà amb un concert dels Always Drinking Marching Band i Dj Melien.

Clave de Fro de Blaus és una de les colles amb més trajectòria a la Festa Major. Res-ponsables d'El Toc d'inici de La Festa Ma-jor (dissabte 24 18.30, inici pl. Porxada) i de la jornada folk amb el clàssic Pique de Gralles (dilluns 26 21h, pl. Porxada), en-guany presenten novetat: Punt de troba-da: berenar amb música folk (diumenge 25, 17h, pl. Església).

La colla dels Blancs recupera un dels ac-tes més sorollosos, elegants i imponents de la festa, la Gran concentració de ba-teries i percussió (Dilluns 26, 22.30h, C. Anselm Clavé) i els TuTocuTot segueixen

MÚSICA

Si hi ha música és Festa Major Ja sigui per animar actes, amb concerts en directe o música enllaunada i amb

les colles que tenen l'essència en sons instrumentals, la música és un dels elements clau de la Festa Major de Blancs i Blaus. Us proposem una tria de la música que omplirà carrers i places de Granollers durant la Festa Major

creixent a bon ritme repetint amb el foc i l'espectacle TuCremuTot (Dimecres 28, 21.00h, Parc Torras Villà).

I, per la banda blava, torna, com és ha-bitual després d'un any sabàtic, La Coral PoliAfònica del Sant Blau, que aquest any promet un salt qualitatiu i sorprenent al costat de The Royal Blauharmonic Or-chestra (dissabte 31, 22h, la Porxada).

Concerts per a tots els gustos

Les Sirenes, després de la sardinada, pro-posen pair el sopar amb una sessió de rumba-rock amb La Terrasseta de la Prei-xens i la música enllaunada de DJ Solö (di-lluns 26, 23.30h, Pl. Perpinyà)

Dimarts, els Blancs volen trencar motlles i aposten fort amb el jazz vital d'Albert Marqués i Marc Miralta, la revisió de la sardana vista des de l'electrònica de cam-bra de Cinemascope i el concert de la sor-prenent Cobla lafaille (dimarts 27, diver-ses hores, pl. Perpinyà).

Les Blauchirris de Blaus, un any més, es fan ressò d'una de les sensacions de la música mestissa i rumbera contemporà-nia amb El Niño de la Hipoteca y Los Rato-nes; abans, tocarà Barrumbada (dimarts 27, 24h, Pl. De l'Església).Tot i que els instruments només acom-panyen, torna el Vermut en Glossa, un acte que respira ritme, musicalitat, humor i crítica a cop de glossa i cant improvisat (dimecres 28, 13h. pl. Porxada).

Les Cuquetes de Blancs també volen música i festa i aquest any proposen Kin Kakau (Dimecres 28, 18.30h, pl. de la Co-rona).

El swing també tindrà el seu espai a la fes-ta amb Sandy River Jazz Band (dimecres 28, 22h, Pl. de la Corona).

Blauelèctric té un segell propi i singu-lar en el mapa sonor de la festa major. L'aposta pels sons pop, rock i l'escena in-die catalana ha estat la seva credencial i enguany proposen un concert d'alta vo-lada amb Denegro Partizan, Santa Rita, Ix! i Za! amb un “pique” de DJ per acabar (Dimecres 28, 21h, Pl. Església).

Un any més, Blancs porta la Disco Inferno a la Porxada, una nit de balls sense límits (Dimecres 28, 24h, pl. Porxada).

Després que l'any passat Blancs i Blaus or-ganitzessin una nit conjunta a l'Avinguda del Parc, aquest any es repeteix la fórmula amb Raska i Strombers (Dijous 28, 1h, Av. del Parc).

Un altre clàssic de la festa és la nit golfa infantil que organitza Blancs, aquest any amb Ambaükatunàbia (divendres 30, 22.30h, pl. Can Trullàs).

Dia Blanc / Dia Blau

Des de fa uns anys, Blancs i Blaus es repar-teixen l'hegemonia el divendres i dissabte en què, al final de la nit, les colles acostu-

men a convertir la Porxada en una sala de concerts o una discoteca.

El divendres els Blancs repeteix la fórmu-la del Guateque Reviblanc (24h, Plaça de l'Església) i vol fer memòria i futur amb 83/13 La festa continua amb Dj Redo (24h, pl. Porxada).

El dissabte Blaus comença d'hora amb PornoFolk amb Les Filomenes (13h Pl. Porxada), continuen amb Toni Xuclà i Jordi Pegenaute a la Fumada de Pipa (17h, pl. Perpinyà) i a la nit arriba la Dirty Dicks: Blaus Bestial Party (pl. Porxada, 31 d'agost).

Altres propostesFesta d'inici de Blancs i Blaus (Diumenge 25, 24h, Pl. Porxada)Espectacle musical amb la Companyia Flors i Violes (Dimecres 28, 19.30h, Centre Cultural)Salsa Festa Major (Dijous 29, 23h, Casino Club de Ritme)Ballada de Sardanes amb la Cobla Lluïsos (Divendres 30, 18.30h, Pl. Porxada)Ball a les Hortes amb l'Orquestra Sabor Sabor (Divendres 30, 24h, Pl. de les Hor-tes)Cantada d'Havaneres amb Neus Mar (Dis-sabte 31, 19h, Pl. de les Hortes)Concert amb Sabor de Gràcia i Dj Panko (Dissabte 31, 1h, Av. del Parc)El cantar del arriero (Diumenge 1, 18.30h, Centre Cultural)Festa de cloenda amb Dj Pipo (Diumenge 1, 0.15h, Plaça de Barangué)

ADRIÀ COSTA ADRIÀ COSTA


el mocador es posa just després del Repte i s’intercanvia amb algú de l’altra colla després del Veredicte. Ni abans, ni després!

les dues colles tenen marxandatge: bandole-res, bosses, paraigües, barrets, encenedors, ninots, clauers, i un llarg etcètera. Pots comprar tot aquest material a la Botiga de Festa Major del 23 d’agost a l’1 de setem-bre, d’11 a 13h i de 17 a 21h.

La botiga és a la Casa de Cultura Sant Fran-cesc. Carrer d’Antoni Espí i Grau, 3

Com és un bon fester?

t’ho expliquen! Un bon fester sempre pren partit i és d’una colla o de l’altra. No valen mitges tintes! Tria, remena i escull el teu color. És indis-pensable per gaudir de la festa al màxim!

el calc, at típicament català. Ni havaianes ni esclops.

Estri indispensable per cobrir el bon fester del sol. A més, és absolutament necessari per gaudir sense ensurts del correfoc que fan els Diables!

Element indispensable: un bon fester sua la festa. Hi ha molts ac-tes on participar, molts concerts per ballar i molta feina a fer!

el got de la Festa Ma-jor és reutilitzable. El trobaràs als bars de la festa i el pots retornar, des de dilluns 26 d’agost, a la caseta que hi ha a l’avinguda del Parc, amb horari de dilluns, dimarts i dimecres de 20 a 3h; di-jous de 20 a 5h; divendres de 14 a 5h; dissabte de 20 a 5h; i diumenge de 20 a 3h.

Amb els anys, ja és part de la rutina de qualse-vol persona. A més, a la festa major el neces-sitaràs per seguir jocs com ara el ‘Mobilitza’t’ i també per connectar-te a les xarxes socials amb el hashtag #fmBiB, per fer fotos a l’Instagram amb el concurs de #fo-toBiB i per interactuar amb la relatora a través de l’etiqueta #festejaBiB

Però, sobretot,

cal que un bon

fester tingui

respecte, mostri

civisme i tingui ganes

de fer festa grossa!

Com mai!

La competició és un dels al.licients de la festa, però cal competir ben preparat i protegit. És el cas de dues de les proves que tenen un seguiment i participació més multitudi-naris: la passada de rajo-les i l’estirada de corda. Les dues es celebren al carrer Anselm Clavé, di-vendres i dissabte, i a les dues cal portar uns bons guants per evitar danys innecessaris.

Uns 200 actes per a tots els públics om-plen 9 dies de festa ininterrompuda. Cal tenir-lo sempre a mà per no perdre’s res!

PAU

FA

RELL


DE TRACA I MOCADOR

Blavotonina, la tens?És un concurs adreçat a gent jove. Però també és un espectacle picant i molt divertit.

BlausentralparcT’imagines un lloc on poder conèixer i observar totes les “espècies” blaves? El dilluns, bona part de la

colla no pararà de fer l’animal.

El PornoFolc amb les FilomenesUna mica de vermut amb pit i cuixa. Diversió assegurada en un acte sorprenent.

A l’ajuntament hi falten llumsUn acte espectacular, de noves tecnologies i interactiu amb el públic, que agafa el relleu de la Gran Cremada.

No us podeu perdre… Uns 200 actes fan més gran que mai la Festa Major de Blancs i Blaus.

Entre tota aquesta gran diversitat d’activitats, les dues colles ens recoma-nen 4 actes que no us podeu perdre de cap manera. Estigueu a l’aguait i gaudiu-los al màxim! Ens han promès moltes sorpreses…

Experiència MajorUna experiència interactiva, diferent, sorprenent, i relacionada amb la festa i les seves particularitats.

iPlecÉs un acte de tot un dia, on hi ha 12 grups implicats. Pretenem mostrar la idea de què és la festa, tant la de Granollers com la de Blancs: una festa que és moderna i innovadora, però que ja forma part de la tradició.

Humor BlanquilloÉs la recreació del popular concurs ‘Humor Amarillo’. Promet tot el que oferia aquell programa ja mític: caigudes, diversió i molt de morro.

Jocs gegantsÉs un acte infantil que aquest any ampliem amb nous jocs. Es podrà viure durant tot el dilluns.

| Redacció |


| Redacció |

NacióGranollers.cat, el diari digital del Vallès Oriental, fa el salt al paper per pri-mera vegada, aprofitant la trentena edició de la Festa Major de Blancs i Blaus de Granollers. Més d’una setmana de disbauxa que esdevé una ocasió única per mostrar la feina que fem els 365 dies de l’any a Internet. Sota el paraiga del Grup Nació Digital, més de 25.000 usuaris únics i unes 100.000 pàgines vistes cada mes ens han convertit en el diari digital de referència al Vallès Oriental, segons dades extretes de Google Analytics. A més, el 2012 NacióGranollers.cat va rebre el Premi Eugeni Xammar de Comunicació que atorga Òmnium Cultu-ral i que destacava la qualitat del mitjà.

El diari, escrit i pensat en català, informa diàriament de l’actualitat dels 43 mu-nicipis de la comarca. Neix el 2007 amb el nom de VallèsOriental.com, que can-via el 7 de maig de 2012 per l’actual, posant el focus d’atenció en Granollers, capital d’una comarca amb 400.000 habitants. Paral·lelament, el Grup Nació Digital crea BaixMontseny.info, que segueix l’actualitat diària de Sant Celoni i de tots els municipis de la rodalia, tant del Vallès Oriental com de la Selva.

Segueix-nos a través del Facebook o del Twitter

El diari aposta decididament per la qualitat, per les notícies de proximitat i per un gruix informatiu que s’alimenta d’una secció d’opinió consolidada i potent –amb la signatura de destacades personalitats de l’àmbit cultural, polític o as-sociatiu de la comarca-, de seccions periòdiques de qualitat i de la informació més immediata. Tot plegat, a través de diversos formats i suports (textos, foto-grafies i vídeos), i aferrats a les noves tecnologies i a la contínua interacció amb els lectors, principalment a través de les xarxes socials. NacióGranollers.cat té més de 1.200 seguidors al Facebook i més de 2.200 al Twitter.

Butlletins de notícies diaris

Seguir el diari a Facebook o a Twitter permet rebre informació del Vallès Orien-tal en tot moment, els set dies de la setmana, i seguir en directe els esdeveni-ments més importants de Granollers i rodalia. A més a més, hi ha la possibilitat de rebre cada matí el butlletí de NacióGranollers.cat, amb les notícies publica-des el dia anterior. Apuntar-s’hi és molt senzill: des de la mateixa portada del diari digital (columna dreta), només cal escriure el correu electrònic.

| Redacció |

El món de la publicitat està vivint una profunda transformació. L’aparició de les noves tecnologies n’estan canviant el paradigma i ja l’any 2012 la inversió en mitjans digitals va superar la dels mitjans en paper, i va només va quedar per da-rrere de la televisió. Està previst que el 2015 la publicitat en suport digital superi també la publicitat en televisió. Els experts subratllen que és un procés lògic, ja que va relacionat tant amb l’augment exponencial d’audiència que registren els mitjans digitals, com amb les característiques favorables de la publicitat digital: efectivitat, viralitat, flexibilitat, mesurabilitat, segmentació i costos baixos.

La publicitat digital és econòmica perquè el suport digital té un cost un 90% inferior en producció respecte als diaris convencionals. El paper, la impressió i, sobretot, la distribució dels diaris tradicionals tenen un cost molt elevat que aca-ba repercutint-se en el preu dels anuncis. A més, els mitjans digitals permeten segmentar la publicitat i arribar a un target específic. I, a diferència dels diaris de paper, els digitals permeten mesurar perfectament les impressions i els clics de cada anunci.

La publicitat digital és molt flexible, ja que es pot programar per dies i per fran-ges horàries concretes. I més enllà de l’impacte específic, té la possibilitat de viralitzar-se per les xarxes socials (un efecte multiplicador important). Per últim, a diferència del paper, si algú està interessat en el producte o servei anunciat, té la possibilitat de clicar i entrar directament a la pàgina web de l’anunciant.

I no s’ha d’oblidar que, si avui dia es vol arribar a un públic menor de 45 anys, de nivell social i poder adquisitiu mitjà-alt, només es pot aconseguir a través de la publicitat digital. Tots els informes i enquestes constaten que entre les franges més joves de la població el consum d’informació és ja gairebé 100% digital.


El diari digital de referència al Vallès Oriental

La publicitat digital és la millor opció

NacióGranollers.cat supera els 25.000 usuaris únics i les 100.000 pàgines vistes cada mes

Vols anunciar-te a NacióGranollers.cat o formar part del nostre Club d'empreses col·laboradores?

Envia’ns un correu a [email protected] tota la informació i les fotografies de la

Festa Major de Blancs i Blaus de Granollers a www.naciogranollers.cat

NacioGranollerscat

NacioGranollers


| Redacció |

NacióGranollers.cat amplia la seva ja extensa nòmina de destacats articulistes del Vallès Oriental. A Pruden Panadès, Pau Gener, Martí Porter, Núria Pujolàs, Roger Prims, Núria Maynou, Anna Bonet i Jordi Asturgó, entre d’altres, aquesta Festa Major de Blancs i Blaus s’hi afegeix l’escriptor granollerí Santi Montagud, que publicarà un article cada divendres. El popular articulista, que col·laborava amb la Revista del Vallès fins a la seva desaparició, i que abans publicava les seves opinions a El 9 Nou, té un estil inconfusible, fonamentat en textos directes i molt personals, en idees que remouen i en un imaginari farcit d’imatges que tenen una força inusual. Autor d’Esgarrapades (Marcòlic, 2011), llibre que recollia part dels seus articles a la premsa, Montagud dota d’un gran sentit musical i ritme tots els seus textos i és un amant de les frases contundents.

A més de Montagud, NacióGranollers incorpora noves i destacades plomes. El granollerí Jaume Borràs, col·laborador d’E-notícies, bloggaire ignorant i ignorat i dinamitzador de diferents projectes solidaris i ciutadans, publicarà un article cada diumenge. També escriuran al diari digital la granollerina Laia Balcells, doc-tora en Ciències Polítiques per la Universitat de Yale i professora a la Universitat de Duke, i la politòloga de Llerona Sílvia Claveria, editora del col·lectiu Cercle Ge-rrymandering. A més a més, publicaran articles el veterà Joan Sala Vila, autor de diversos assaigs i llibres de poesia i promotor de la Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental, i l’escriptor i guionista de Granollers Aleix Salvans.

| Redacció |

Un diari digital com NacióGranollers.cat, de qualitat, proximitat i gratuït, és possible gràcies a la implicació activa de milers de lectors (25.000 usuaris únics mensuals), però també ho és gràcies a la consciència que una infor-mació independent com la nostra requereix l'esforç de molta gent. Per això, coincidint amb la Festa Major de Granollers, neix el Club de Lectors de Na-cióGranollers.cat, una aposta per mantenir el diari independent, viu i fort. Una aposta necessària per seguir sent una referència informativa al Vallès Oriental.

Tots els països lliures tenen en els mitjans de comunicació un pilar bàsic de la seva identitat, llengua, cultura i difusió dels valors compartits de demo-cràcia ciutadana. NacióGranollers.cat creu que la informació és un valor de-terminant en la nostra societat i ha de ser considerada com a tal en tots els aspectes. És a partir d'aquest convenciment que neix un Club de Lectors que promou un sentit social molt clar: la independència i la qualitat dels mitjans de comunicació depèn del compromís que adquireixin els seus lectors. Ne-cessitem lectors que s’impliquin.

Alhora, els membres del Club de Lectors de NacióGranollers.cat podreu gau-dir d’un llarg llistat d’avantatges: descomptes en activitats, ofertes de pro-ductes comercials, participació en sortejos, obsequis de llibres i d’altres ma-terials... A més a més, us oferirem informació directa via correu electrònic sobre els actes que organitzem i assistència gratuïta a tots aquests actes, com ara de-bats amb personalitats comarcals i nacionals. T’hi vols comprometre?


Les columnes setmanals de Santi Montagud, al NacióGranollers

NacióGranollers estrena Club de Lectors

Jaume Borràs, Laia Balcells, Joan Sala Vila, Sílvia Claveria i Aleix Salvans també s’incorporen al diari

Formar part del Club de Lectors de NacióGranollers.cat només costa 36 euros l’any.

Us en podeu fer membres fàcilment entrant a www.naciogranollers.cat

ARIAN BOTEY


Club de Lectors de NGOfertes, avantatges, activitats i descomptes exclusius.

Fes de NG un diari inde-pendent i de qualitat. Et vols comprometre?

Subscriu-te i gaudeix-neper 36€ tot l'any!

Us en podeu fer membres fàcilment entrant a www.naciogranollers.cat

#Club de Lectors de

Documents

Naciogranollers FM13