1N’ALÍ

L A R E V I S TA D E L M U N I C I P I D ’ A N D R AT X2a Època · Any XI · 2’50 € · No 101 / Abril 2009

XXV FIRA SETMANA SANTA

XVIII MOSTRA DE TEATRELA CORAL A LA SEU

ENTREVISTA A SOR LLUCIAEN EL 150è ANIVERSARI

DE LES AGUSTINES

PERE JOAN I MARIA ANTÒNIAPORCEL-BORRÁS

DOS JOVES-GERMANS ACTORS DE TEATRE

Foto

: B

alta

sar

Mon

er

2 N’ALÍ

Envia les teves cartes al director o articlesd’opinió, a la direcció de la revista N’Alí

(Màxim 30 línies i firmades)

EDITORIAL

NOVES DEL MUNICIPI

FOTO DENÚNCIA

TERTÚLIA ANDRITXOLA

DONANTS DE SANG

XXV FIRA

OPINANT

ENTREVISTA A SOR LLUCIA

LA CORAL A LA SEU

ACAMPALLENGUA

GOVERN BALEAR

CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT

SETMANA SANTA

XVIII MOSTRA DE TEATRE

LES COSES DE N’ALÍ FA 20 ANYS

CRONICÓ DE Mn. MIQUEL PUJOL “S’ESCOLÀ”

POSTER CENTRAL: TUCASA

SETMANA SANTA

SETMANARI “ANDRAITX”

UNA DE LLIBRES

OPINIÓ

CARTES AL DIRECTOR

CREACIÓ

PERE JOAN I Ma. ANTÒNIA PORCEL-BORRÁS

CLUB ESCACS ANDRATX

II PARTIT DE LES ESTRELLES

ASSOCIACIÓ DE CAVALLISTES

GIMNÀSTICA RÍTMICA ES VINYET

CLUB TENNIS ANDRATX

CLUB CICLISTA ANDRATX

PÀGINA PARROQUIAL

CUINA DE L’ESCOLA D’ADULTS

FELICITACIONS

MIRADA ENRERE

PASSATEMPS

AGENDA

3

4

7

8

9

10

14

16

18

19

20

21

22

24

26

28

30

32

33

34

37

38

39

40

43

44

45

46

49

50

52

53

54

56

57

58

SUMARI

3N’ALÍ

Periodicitat mensual

Tiratge: 1.200 exemplars D.L.: PM-295-1986

2ª època. Any XI. Nº 101 - ABRIL 2009

EDITA:Associació Cultural N’Alí

REDACCIÓ:C/ Llibertat, 20. Apt. Correus, 7907150 Andratx. Tel. 971 136 199 · Fax 971 136 199Correu electrònic: 971136199@telefonica.net

DIRECTOR:Rafel Oliver Grammatico

EQUIP DE REDACCIÓ:Joana Dols PonsJoan Ensenyat RodríguezLorenzo GutiérrezCarlos Noguera CortésAntoni Roca PujolJaume Roca Pujol

FOTOGRAFIA:Lorenzo GutiérrezBaltasar Moner Revista N’Alí

HAN COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO:

SUBSCRIPCIONS:25 euros anuals · 12 números

PUBLICITAT I SUBSCRIPCIONS:Rafel Oliver GrammaticoTel./Fax. 971 136 199 · Mòbil: 616 335 788

PRODUCCIÓ:Temeld4 diseño & publicidad S.L.Tel. 971 23 66 03

E-MAIL PER A RECEPCIÓ DE TEXTS:971136199@telefonica.net

MATEU ALEMANYALBERTO ANDONEGUIDAVID ATIENZAXISCO BALLESTAJAVIER BALLESTEROSMARIA BIBILONIJOAN BORDOYTONI BOSCHJAUME BOVERROBERTO CASTILLOJOSEP COLLCAROL V. DEL VIEJOMARGALIDA ESTEVALUISMI FELIPEABILIO GARCÍASEBASTIÀ GELABERTANASTASIA JIMÉNEZMANOLO LÓPEZROSI MALONDAJOSEP MARIA MASIPBALTASAR MONERXISCO MONERANGEL OLIVERJONÁS PALOMOGUILLEM PIERASMARIA ANTÒNIA PORCELPERE JOAN PORCELJAUME PORSELLMIQUEL PUJOLTOMEU ROSSELLOSOR LLUCIALLORENÇ VANRELLJOSÉ LUIS VEGASFRANCINE VON ARRON

AGARAAIRES D’ANDRATXAJUNTAMENT D’ANDRATXANDRATXNEWS.COMASSOCIACIÓ DE CAVALLISTES D’ANDRATXBIBLIOTECA MUNICIPALCAPARROTS DE S’ARRACÓCLUB BÀSQUET ANDRATXCLUB ESCACS ANDRATXCLUB NATACIÓ ANDRATXCLUB TENNIS ANDRATXCLUB DE VELACOL·LEGI RAMON LLULLCONSELLERIA DE MEDI AMBIENTDIARIO DE PONENTDONANTS DE SANGEDITORIAL MOLLEL GALL EDITORESCOLA D’ADULTSESCOLA DE MÚSICAGIMNÀSTICA RÍTMICA ES VINYETINSTITUT D’ESTUDIS BALEÀRICSJOVES DE MALLORCA PER LA LLEN-GUAOBRA CULTURAL BALEARPALAU MUNICIPAL D’ESPORTSPARRÒQUIA D’ANDRATXPARTIT POPULARPREMSA FORANA DE MALLORCAPSM-ENSETMANARI “ANDRAITX”TEMEL D4TUCASAU.I.B.UNIÓ MALLORQUINAVORAMAR TEATRE

Fundació de N’Alí: 19861ª època: 1986 - 1998 12 anys - 115 números

EDITORIAL

ELS ARTICLES PUBLICATS EN AQUESTA REVISTA SOLS EXPRESSEN L’OPINIÓ DELS SEUS AUTORS. N’ALÍ NO ES RESPONSABILITZA DEL SEU CONTINGUT.

SUBVENCIONS DE L’AJUNTAMENT: EL MÓN A L’INREVÉS

Enguany ja s’han convocat les ajudes i subven-cions de l’Ajuntament, per a diferents àrees, i resulta que destinen més diners als temes menys importants, i manco diners als prioritaris. Sembla mentida però és així.Primer de tot, indicar que la suma total a “repartir” en les subvencions, ascendeix a 127.600 euros, una quantitat realment irrisòria, tenint en compte el nostre municipi (uns 12.000 habitants), tenint en compte el pressupost que maneja l’Ajuntament de 24,5 milions d’euros, i so-bretot veient el que suposa la despesa dels “3 sous de batle” que tenim a la vila, que junts tots tres superen la quantitat que destinen a subvencions.En un ordre lògic de prioritats, per ordre d’importància, les quatre àrees a subvencionar són: Serveis Socials, Educació, Cultura, i finalment Esports. Idò bé, el nostre Ajuntament destina els diners a l’inrevés d’aquesta supo-sada llista de prioritats: ofereixen 58.000 euros a Esports, 32.000 euros a Cultura, 20.000 euros a Educació i 17.600 euros a Serveis Socials. Talment el món a l’inrevés. Així, resulta que es dóna el triple a Esports que a Educació, i el doble a Esports que a Cultura. Es dóna el doble a Cultura que a Serveis Socials, i més del triple a Esports que a Serveis Socials. ¿Com pot ser això? Però bé, així anem a aquest municipi, que valorem molt més l’esport que la Cultura, l’Educació i els Serveis Socials, i així ens va a tots. Com més important i necessària és l’àrea, s’hi destines manco diners.Enguany pareix que la cosa segueix de mal en pitjor, continuant amb el desgavell de despropòsits de la regi-duria que s’encarrega d’atorgar les subvencions. Es feu una reunió a l’Ajuntament, i pareix que hi hagué molt d’enrenou entre les associacions i els polítics, sembla que no s’acabaren de posar d’acord, i no és d’estranyar amb les coses rares que estan passant. Encara no sabem a qui s’han pagat les subvencions de l’any passat ni qui-na quantitat s’ha atorgat. Els pagaments es van ajornant i pareix que es duen en secret, de moment.Esperem que enguany, en aquesta nova convocatòria tan irreal, estranya i irrisòria, es reparteixin millor les partides pressupostàries, que no hi hagin discriminacions políti-ques, ni preferències per segon quins col·lectius que al llarg de l’any fan ben poca cosa i s’enduen la major part dels euros de tots els andritxols. Tot plegat realment una vergonya.

Rafel Oliver Grammatico.

Amb el suport de:

LA REVISTA DEL MUNICIPI D’ANDRATX

Pto. de Andratx

4 N’ALÍ

NOVES DEL MUNICIPI

OBRES DEL FONS ESTATAL D’INVERSIÓ LOCAL El batle d’Andratx, Francesc Femenias visità la primera de les obres que s’han iniciat, del Fons Es-tatal d’Inversió Lo-cal, que ha estat el projecte de reposi-ció d’un tram de la impulsió de la EBAR municipal en el ca-rrer Cala Es Conills de Sant Elm.L’objecte és la mi-llora en el funcio-nament de la xarxa d’evacuació, i el pressupost és de 16.951,80 euros, amb un termini

d’execució d’un mes, per la empresa Construcciones Roberto Lorente.

“PA AMB OLI” DEL PP A ES VINYET

El divendres dia 3 d’abril el PP d’Andratx organitzà un sopar de pa amb oli al menjador d’Es Vinyet, per als seus militants, simpatitzants i amics. Hi fou present el Secretari General del PP, Guillem Estarellas, qui xerrà després del President del PP andritxol, Jaume Porsell. Porsell, en el seu discurs enumerà les nombroses man-cances de l’equip de govern actual, i remarcà sobretot que “no s’ha fet res en dos anys, han estat dos anys perduts per al nostre municipi”.Les prop de 250 persones assistents, pogueren degus-tar un pa amb oli, acabant la vetllada amb música i ball.

CONFERÈNCIA SOBRE LA SERRA DE TRAMUNTA-NA El passat dia 21 d’abril la Consellera de Territori del Consell de Mallorca, Maria Lluïsa Dubon, impartí a la sala de plens de l’Ajuntament la conferència: “La Serra de Tramuntana, Patrimoni de la humanitat”.Amb aquesta xerrada, el Consell de Mallorca segueix amb la tasca de divulgació per donar a conèixer els valors del conjunt natural de la Serra de Tramuntana i el que significa la UNESCO, arran de la tramitació que ha iniciat la institució insular per declarar l’espai com a patrimoni de la humanitat.

EL PSM REUNEIX LA SEVA GENT A SA TARONJA

L’acte de l’agrupació del PSM-EN d’Andratx serví per fer balanç dels dos anys que es duen de legislatura, i va aplegar un centenar de persones a Sa Taronja. Es va fer un repàs als projectes més importants que en Joan Manera i Biel Puigserver han realitzat o tenen en marxa actualment, i també a tot el que queda per fer encara. Els assistents tingueren l’oportunitat de fer pre-guntes als regidors i es realitzà un diàleg profitós per a tots.Assistí el líder del partit, Biel Barceló, i el director ge-neral de Comerç, Pere Trias.

FAVA PARADA D’UNIÓ MALLORQUINA

UM d’Andratx celebrà la seva tradicional Fava Pa-rada, a Es Vinyet, amb més de 200 persones assistents. Isabel Alemany, comentà que la fava parada es realitza amb la intenció de promocionar els productes de l’illa i no perdre els nostres costums.Els afiliats i simpatitzants d’Unió Mallorquina tingue-ren també música i ball a l’acabar el dinar.

ANDRATX S’AGERMANA AMB ALMEGÍJAR El nostre municipi s’ha agermanat amb el poble d’Almegíjar (Granada), una localitat d’uns 700 habi-tants situada a la cara sud de Serra Nevada.Fins a casa nostra es desplaçà una delegació d’aquest poble, els passats dies 27 i 28 de març, encapçalada pel batle, Francisco Hidalgo. Es celebraren diversos actes en aquest agermanament, com una visita al Con-sell de Mallorca, i una altra al Parlament de les Illes Balears, un acte protocolari a l’Ajuntament d’Andratx amb la Jura i firma dels dos batles de l’Agermanament entre els dos municipis, amb actuacions de la Coral i

5N’ALÍ

NOVES DEL MUNICIPI

d’Aires d’Andratx, i un dinar final de germanor a An-dratx.

EL CONSELL DE MALLORCA HOMENATJA A ONOFRE ALEMANY El dissabte dia 4 d’abril, el teatre Principal de Pal-ma acollí l’homenatge del Consell de Mallorca i de l’Assemblea de Batles, als primers batles de l’actual etapa democràtica. L’acte coincidí amb la celebració del trentè aniversari de la constitució dels ajuntaments democràtics.El batle andritxol, Onofre Alemany, que ho fou l’any 1979, hi fou homenatjat entre els demés batles de Ma-llorca d’aquells moments.La presidenta del Consell Francina Armengol, destacà sobre aquests primers batles en els primers ajunta-ments com “una peça clau en la consolidació de la democràcia”.

REELECCIÓ DE LA JUNTA DIRECTIVA DE L’ASSOCIACIÓ DE PREMSA FORANA DE MALLOR-CA El dilluns dia 30 de març, el president de l’Associació de Premsa Forana de Mallorca (APFM), Gabriel Mer-cè, fou reelegit tres anys més, junt a la seva Junta Di-rectiva, en la qual el vicepresident és en Rafel Oliver, director de N’Alí.Serà el tercer mandat de Biel Mercè, i en ell es pretén poder dur endavant diversos projectes molt ambicio-sos, com la consolidació de la digitalització del fons de l’hemeroteca de l’APFM, així com la creació d’un diari digital PREMSA FORANA, entre d’altres.

AIRES D’ANDRATX: SEGON PREMI MUNDIAL DE DANSES FOLKLÒRIQUESDel 14 al 18 d’abril de 2009 va tenir lloc a Palma el XIII Festival Mundial de Danses Folklòriques, el World Folkdance Festival, amb la participació de 65 grups folklòrics de tot el món.Aires d’Andratx va participar activament en tots els ac-tes celebrats en el Festival: a la Desfilada de tots els grups pel centre de Palma, a les actuacions a diferents escenaris de Ciutat, a la Competició Internacional i a la Gran Gala de Clausura. També va ser el grup que va obrir la Gala Internacional celebrada al Teatre Princi-pal, on actuaren una sel·lecció dels millors grups del Festival.El grup andritxol va presentar-se al Certamen Interna-cional amb una actuació de 8 minuts, on varen ésser interpretats el Bolero de Santa Maria, els Boleros Antics (bolero andritxol del s.XIX), les Jotes Robades i la Jota dels Enamorats. La qualitat de la música i el cant, la correcció en l’execució del ball, l’autenticitat i la be-llesa del vestuari i l’alegria que el grup desprèn foren molt valorades pel Jurat Internacional, que li atorgà les màximes puntuacions; quedant el segon classificat de tot el rànking mundial.El Primer premi va ser pel grup Folkdance Ensemble Sofia, de Bulgària, i el tercer premi recaigué en el grup portuguès Rancho Folklòrico Casa do Povo Aveiras de Cima.És la segona vegada que Aires d’Andratx assoleix un Premi Internacional d’aquesta categoria, igualant-se a grups de caràcter mundial de fama reconeguda. És un motiu d’orgull per totes les persones que formen

6 N’ALÍ

NOVES DEL MUNICIPI

Aires d’Andratx poder ser portadors d’aquest guardó i fer que el nom d’Andratx i Mallorca ressoni per tots els racons del món. Enhorabona a tots!

CONFERÈNCIES A S’ALMUDAINA Durant el mes de maig la Universitat Oberta per a Majors, realitzarà cinc conferències a S’Almudaina d’Andratx, des del dimecres dia 29 d’abril fins el dime-cres dia 27 de maig, sempre en dimecres. Es tractaran temes com: el pensament crític, l’àmbit turístic, el se-dentarisme, les noves tecnologies, i l’obesitat.

EL RESTAURANT MIRAMAR A LA MOSTRA DE CUI-NA MALLORQUINA La XXV Mostra de Cuina Mallorquina d’enguany ha comptat amb la participació del Restaurant Miramar, del Port d’Andratx, que oferí els seus serveis des del 15 al 19 d’abril, en el que fou la Ruta número 1, amb els pobles d’Andratx, Banyalbufar, Calvià, Esporles i Sóller.Es feren tres rutes en total, abraçant l’illa i en diferents tongades. És la primera vegada que es fa aquest siste-ma en aquesta mostra culinària.

MARIA JOSEP BORDOY PRESENTA UN LLIBRE La historiadora andritxola, Maria Josep Bordoy ha escrit el llibre: “Arran de Porta Pintada. Poder i prestigi femení al monestir de Santa Margalida durant els se-gles XIII a XVI”.L’acte de presentació fou el passat dimecres dia 29 d’abril a la Societat Arqueològica Lul·liana, de ciutat.

RECITAL POÈTIC DE L’OBRA CULTURAL BALEAR

En el saló parroquial d’Andratx, l’OCB andritxola organitzà una lectura de poemes, a càrrec de Gabriel de la S. T. Sampol i de l’andritxol i vicerector de la UIB, Nicolau Dols, amb una cinquantena de persones assistents a l’acte cultural.

CARLES CABRERA XERRA SOBRE LES PRIMERES NOVEL·LES DE PORCEL Presentat l’acte al teatre de S’Arracó, per Gaspar Gamundí, Carles Cabrera feu una conferència sobre les primeres novel·les de Baltasar Porcel, amb unes cinquanta persones de públic. Al final de la xerrada, es feu una conversa entre els interessats i el ponent, i finalment un àpat arrodoní l’esdeveniment cultural.

XIV EDICIÓ DELS PREMIS “IMAGINA ESCRIVINT” Entre les activitats del dia de Sant Jordi, dia del llibre, la regiduria de Cultura organitzà l’entrega de premis del concurs Imagina Escrivint a la biblioteca

municipal. Enguany s’han presentat 291 treballs es-crits en català, per joves d’entre 6 i 18 anys. Hi foren presents la regidora de Cultura, Antònia Ensenyat, el regidor d’Educació, Joan Manera, i Amparo Baqueros.Els premiats aconseguiren un val per a adquirir lots de llibres, i es feu un berenar per a tots els assistents.Altres actes de la diada, foren un mercat de llibres a la plaça Espanya, i un musical “Ventafocs” al teatre de Sa Teulera.

BON CAMPIONAT D’ESCACS DE XISCO SERRANO I JOAN MORENO Acabà el campionat de Mallorca individual escolar d’escacs, a on en Xisco Serrano (sub-10) aconseguí fer 5,5 punts de 8 possibles, quedant el cinquè classificat i faltant-l’hi molt poquet per a classificar-se per al ba-lears.En Joan Moreno (sub-12) feu mig punt menys, 5 de 8 totals, i quedà també entre els primers classificats però sense anar al balears.Ambdós jugadors del club escacs Andratx feren un molt bon torneig.

ANDRATX PARTICIPA AL MALLORCA PRIX

En la zona de ponent, el grup de joves que participà al Mallorca Prix d’enguany aconseguí quedar en primera posició i passar a la següent fase. El Palau d’Esports serví d’escenari per aquest programa de la televisió Mallorca.

TIR AMB FONA A S’ARRACÓ L’associació de Caparrots arraconers organitzà una jornada de tir amb fona a les instal·lacions esportives municipals de Sa Vinyet, amb una important partici-pació de joves de la localitat. L’esdeveniment fou di-rigit pel mestre Diego Camuñas, i molts nins i nines pogueren aprendre aquesta pràctica tan antiga de les Balears.

7N’ALÍ

FOTO DENÚNCIA

Restaurante Club de Vela · Puerto de Andraitx

Avda. Gabriel Roca, 27 · Pto. de Andratx · 07157 · Tel. 971 67 41 64

COCINA MEDITERRANEAPAELLAS

PESCADOS Y CARNES

TODO TIPO DE EVENTOSBODAS

BAUTIZOSCOMUNIONES, ...

O no en saben o no en volen, BILINGÜE SEMPRE ¡Per favor! No sabem el que és pitjor

Múltiples deficiències a l’aparcament d’es Saluet del Port d’Andratx, com l’accés peatonal

que es veu a la foto

Totes le voreres plenes d’herba al Camí de Son Podé d’Andratx

8 N’ALÍ

LA VEU DEL POBLE

Sebastià Gelabert

Tertúlia Andritxola

Un tertulià ens comentava l’altre dia, que no tota la gent està d’acord amb la recollida de fems porta a por-ta de S’Arracó, tota vegada que a més de dur molta fei-na això de reciclar, no saben quins beneficis tindran, i basta mirar els contenidors de s’Estret, Son Pericasses o els de les entrades de Sant Elm i Andratx, que cada dia són més les bosses de fems que depositen els del veïnat poble de S’Arracó.

Les banderes que onegen al poliesportiu de Son Curt, demanen a crits el seu relleu.

Hi ha que agrair a la brigada d’obres del nostre Ajunta-ment l’haver instal·lat una barrera davant de l’entrada del col·legi Ramon Llull, ja que era un perill per als nins i nines al sortir directament al carrer.

Fa ja varis mesos que foren estretes totes les màquines dels nostres pous per a ser restaurades, i d’això res més se n’ha sabut.

Segueixen nombrosos forats dels arbres del nostre po-ble plens d’herba, la qual cosa dóna una impressió d’abandonament.

Ens seguim demanant per a quan finalitzarà la reto-

lació dels carrers del municipi amb la normalització lingüística.

Hi ha varis tallers, els cotxes dels quals impedeixen el pas dels vianants; i inclòs moltes vegades els cotxes són adobats en ple carrer.

Els veïnats d’Andratx es segueixen demanant: ¿Per a quan el nou PAC? I ¿Per a quan el Centre de Dia?

Hi ha que conscienciejar a la gent que passeja cans, i particularment a la gent jove, que recullin les “cacas” dels seus cans.

Seria d’agrair que els responsables canviassin la placa del camí “des Girgolà” des Coll Baix, perquè està molt esborrat i no es pot llegir bé.

Els fanals de la població necessiten una mà de pintu-ra, i de passada, posar-les rectes, perquè algunes estan tortes pel cops d’algun vehicle.

Com ja ve succeint fa varis anys són nombrosos els an-dritxols que aprofiten les vacacions de Setmana Santa per a viatjar, deixant en un segon pla el sentit religiós.

Són molts els que coincideixen en què la processó del Divendres Sant a la nostra vila, pareix una marató, o que tenen molta presa per acabar.

Un tertulià ens comentava que s’ha fixat en què vàries cases tenen enfront del portal una retxa groga per a que no aparquin cotxes, però no tenen ni disc ni res; per la qual cosa es demana si és legal, perquè si és així, són nombrosos els veïnats que aniran a demanar-ho.

Hi ha vàries rajoles del boulevar del carrer Constitució que es mouen quan les trepitgen, essent un perill per als vianants.

Unió Mallorquina delectà als seus socis i simpatitzants amb l’habitual Fava Parada i ball.

9N’ALÍ

Antoni Roca

SANITAT Donants

Donants de Sang d’Andratx

La germandat de Donants de Sang de Mallor-ca, ens informa que:

En la extracció del divendres, 3 d’abril de 2009, a s’Arracó s’aconseguiren 30 bosses, dels 31 donants que hi anaren superant les expectatives previstes i destacarem la presèn-cia de 4 nous donants.

En la donació del dimarts, 21 d’abril de 2009, al Port d’Andratx s’han aconseguides 18 bos-ses, dels 20 donants que hi anaren i destaca-rem la presència de 2 nous donants.

Volem agrair la presència de tots, donants, col·laboradors i col·laboradores, personal del centre de Salut i personal del banc de Sang.

Degut a les demandes vos recordam que hi haurà no-ves extraccions als diferents nuclis de població de la zona de Ponent, com el divendre 22 de maig, al casal

de s’Almudaina d’Andratx de les 18:00 a les 21:30 h i que a Ciutat, es poden fer dona-cions al carrer Rosselló i Caçador núm. 20, per tant desitjam: “Que siguis solidari i ho demostris essent Donant de Sang”.

La germandat de Donants de Sang, agraeix la vostra desinteressada ajuda, per dur a terme amb seguretat totes les intervencions quirúr-giques programades i atendre les urgències que sorgeixen.

També aprofitam per demanar l’ajuda de tots, per aconseguir augmentar la quantitat de donants i vo-luntaris que demostren la seva solidaritat i recordam que a partir dels 18 anys qualsevol persona que tengui bona salut es pot convertir en donant i pot ajudar a qui ho necessita.

“Pots fer-ho, vine i dóna Sang. Passa’l !”

10 N’ALÍ

REPORTATGE Fira

Lorenzo Gutiérrez · Antoni Roca

XXV Fira a Andratx

11N’ALÍ

REPORTATGEFira

12 N’ALÍ

REPORTATGE Fira

COS & NATURA

· Tratamientos corporales· Tratamientos faciales· Micropigmentación· Gimnasia pasiva· Presoterapia

PELUQUERÍA ESPECIALIZADACABINA DE ESTÉTICA

· Quiromasage· Uñas esculpidas· Manicura· Pedicura

Plaza España · Tel. 971 13 61 06

13N’ALÍ

REPORTATGEFira

14 N’ALÍ

OPINIÓ

Alberto Andonegui

Opinant

En Primer lloc una felicitació que crec molts compar-teixen per Mn. Joan Bordoy i Gibert que ha acon-seguit amb esforç i constància, avui anar a l’església a pregar i donar el condol als familiars d’aquells que ens deixen es faci de forma ordenada i respectuosa. És freqüent veure plena la nostra vella església, no li sap greu fer tornar enrera a aquells que no guarden l’ordre, silenci i a fora la vella costum de parlar que si es sent.No recordo quin capellà decidir donar el condol abans de la missa, però sí recordaré sempre que aquesta mit-ja horeta la passem en silenci convida a pensar i com-plir. Agraït de la seva iniciativa i completament d’acord amb vostè de que moltes coses materials de les que ens omplim la boca com ,cotxes, xalets, barques, viatges... no són més que “fum de formatjada” si no es té fe, som un d’aquests batiats que si van a l’església només quan els esdeveniments m’hi duen (noces, batejos, comu-nions i especialment funerals) no em demano per què serveix l’església? Perquè ho sé.Una abraçada a D. Bartomeu Bosch “de can Blanc” que en temps que es veu que han reduït el personal a la nostra comarca amb aparent salut, és el seu digne col·laborador i per molts d’anys. Finalment un prec, li demano, vegi si pot fer alguna

cosa per a que l’ermita de Son Orlandis i els seus vol-tants passin al poble per que ho cuidin i podem gaudir d’un lloc meravellós, avui en estat d’abandonament, sé que molts d’ajuntaments ho han intentat, sense èxit.

EL NOU CENTRE DE SALUT

Veiem pels mitjans de comunicació que es retrassarà fins 2010-2011, mal d’entendre que seria una realitat al 2008-2009, si tenia una partida econòmica desti-nada, plànols fets i mostrats; el canvi de lloc per la in-utilitat dels terrenys proposats, no s’acaba d’entendre el retard si els terrenys vora l’escoleta a Son Mas han estat acceptats, la partida destinada podria ser per ini-cialment començar i una segona partida fer finalitzar.

EL CENTRE DE DIA

A l’edifici vell de ca ses monges Agustines, diuen que aviat s’obrirà, falta fa i també és incomprensible el re-tard, alguns no han fet bé els seus deures.

MALA GESTIÓ

Mes de juny de 2008, es registra un escrit a l’Ajuntament, motiu: unes deficiències molestes al parquing d’es Sa-luet, al darrer tram arribant a la sortida peatonal està sense asfaltar lo que produeix bassiots i fang que di-ficulten el pas i omplen de fang els escalons que son relliscosos ocasionant algunes caigudes. Març de 2009 rebem una carta certificada amb acusament de recepció decret de batlia 713/2009 a on es diu “ que es procedeix a la neteja del parking d’es Saluet al Port d’Andratx”. Avui 15 d’abril, tot està igual o pitjor, una simple visita els hi demostrarà. Nou mesos i no fer res, no són com per alabar la gestió municipal.

20 DE JUNY DE 2009

Data assenyalada per a que el primer membre d’UM, Isabel Alemany sigui batlessa del nostre poble; han

15N’ALÍ

OPINIÓ

passat 30 anys, cal dir que UM fou una opció per l’elector a partir de l’any 1987.Son Baco i les A.R.T. (àrees de reconversió territorial) pareix que de moment a pesar de no està aclarits els temes, s’han apaciguat els ànims del polítics, els hi convé a tots continuar i cedir un poc tots o simplement complir el que van pactar, que no sabem el que és, en temes generals, eleccions anticipades no convenen a ningú; tots tenen massa a perdre però qui més el ciu-tadà de peu.Esperam aquest dia amb ansietat, que tot vagi bé és el que desitjem.

LA TRAPA

GOB i voluntaris a pesar de que si han fet molta feina no han aconseguit lo principal, restaurar les cases en la seva totalitat, no podien i massa han fet. Veurem si ara Govern i Consell com diuen faran el possible per que aquest hermós paratge sia pont d’arribada o sor-tida de “la ruta de pedra en sec” (G.R. 221) que atra-vessarà la Serra de Tramuntana de Pollença a Andratx, 135 kms a on els caminants trobaran varis refugis per passar la nit, la Trapa serà un dels més apreciats si les coses es fan bé.I l’Ajuntament d’Andratx, farà alguna cosa per col·laborar? Com feia amb el Castell de Sant Elm, pro-pietat de la Fundació Illes Balears que presideix Biel Canyellas recolçat pels principals hotelers de Mallor-ca entre altres benefactors. Veiem que l’actual equip de govern i els fiscal anticorrupció Sr. Carrau, veuen defraudació i perjudici als interessos econòmics de l’Administració amb aquest cas l’Ajuntament i els di-ners de tots els andritxols. ¡Ja veurem! El GOB sempre ha estat incòmode per la majoria dels dirigents locals, les seves lluites no han agradat i així ens ha anat.

ANDRATX, NO ÉS POBLE PER VELLS

Adoptam el títol de la pel·lícula dels germans Coen a on Javier Bardem broda un paper de llunàtic-assassí que entre altres coses obligava a les seves víctimes a jugar-se a cara o creu la vida, merescudament li dona-ren un oscar per la seva interpretació, afortunadament

no tenim tipus tant raros però sí tenim un enemic peri-llós: les voreres (“aceras”); estretes, desnivellades amb les vorades enfonçades, i són moltes, em creguin, les persones de certa edat que no es fien i baixen al ca-rrer amb la perillositat que això representa per l’intens tràfic del nostre poble, solucions immediates són ne-cessàries.Tampoc tenim una residència pels majors que la ne-cessiten, el que fa que tenguem familiars repartits per Calvià, Palma, Sta. Maria, etc.Em contaven que essent Donya Carme Moner dele-gada de “Sa Nostra” a Andratx, el Sr. Blanes estava dispossat a fer-ne una, però no trobar la col·laboració necessària per part de l’Ajuntament i altres persones que cregueren que no era necessària, ¡ i així ens va! Ens consta que mols n’hem parlat, però a les paraules no les han seguit els fets.

CARNAVAL

Com sempre i no d’enguany, millor la participació que l’organització, a la responsable se li oblidà l’itinerari marcat per la desfilada, no passava per davant a allà a on havien montat el cadafal, amb presses es mandava mitja volta a la plaça, el que va desorganitzar el que hauria estat una brillant desfilada, alguns participants ja es quedaren a la Plaça i l’ordre es va rompre per que per puntuar els participants s’aturaven massa temps. Sempre hem de treure en Miquel Vich, ara que no el tenim amb nosaltres, per desgràcia, ell cercava unes persones que distribuïdes al llarg del recorregut pun-tuaven separadament, després es reunien, sumaven i donaven els premis sense problemes.

16 N’ALÍ

UN DE NOLTROS

Rafel Oliver Grammatico

Sor Llucia, Directora del Col·legi Ramon Llull150 Aniversari de la Fundació de les Agustines (1859 – 2009)

Les monges Agustines, Germanes de l’Empar, compleixen enguany 150 anys d’existència; i a Andratx, hi són des de 1880, fa quasi 130 anys. Per aquest mo-tiu xerrem una estona amb Sor Llucia, la directora de l’actual escola Ramon Llull, sobre la història de les monges Agustines a casa nostra. De fet, aquesta congrega-ció és de les institucions més antigues que tenim al nostre municipi; tal vegada la Confraria de Pescadors és més antiga encara, però poca cosa més hi ha més antic a Andratx que la Congregació de les Agustines, que porten 130 anys fent feina per tots els andritxols, en tasques socials, eclesiàstiques i d’ensenyament. Des d’aquí els hi volem retre aquest homenatge, per-què són una institució que ha fet història a Andratx, i encara perdura la seva empremta entre nosaltres.

Contau una mica d’història de la fundació de la Con-gregació, ¿quan i a on es va fundar?, i ¿amb quins mitjans es començà la tasca?La Congregació tengué un origen humil. Va començar com una simple germandat a la Inclusa de Palma, el 6 de febrer de 1859. El servent de Déu, Sebastià Gili Vives, canonge de la catedral i director de la institu-ció de beneficència, va sentir la necessitat d’omplir de calor humana i estimació les parets de la Inclusa. Naixia així, amb quatre dones d’empenta, el projecte de comunitat. El nombre de religioses que se sumaren a la Congregació va anar amb augment i, una vegada cobertes les necessitats en les institucions públiques que tenien al seu càrrec (inclusa, hospital, casa de Mi-sericòrdia i manicomi), s’obriren ja en vida del Pare Fundador 16 cases a Mallorca i una a Eivissa.

Les Agustines, en aquests 150 anys, han arribat a molts indrets, ¿quins són els més importants a on es realitza

la vostra feina?Tots són importants, perquè el nostre ca-risme és, entre d’altres coses, atendre als necessitats sense excepció de persones ni de llocs.Hem arribat a: Mallorca, Eivissa, Madrid, Lumbrales a Salamanca, Palència, Ponfe-rrada; i tenim quatre centres a Hondures, cinc centres més a Perú, un a Nicaragua, un a Costa Rica i un altre a Roma.

¿En quin moment arribeu a Andratx i com fou aquest esdeveniment?Curiosament primer arribaren a S’Arracó, i devers un any després, el 30 de març de 1880 ho feren a Andratx. Observant els

beneficis que aportava al poble una comunitat religio-sa, el rector don Antoni Muntaner, juntament amb el batle i una junta, es varen decidir a sol·licitar els ser-veis de les monges. A S’Arracó desaparegueren fa una cinquantena d’anys.

¿Quines coses sabem dels primes anys de les Agusti-nes a Andratx? ¿A on estigueren, què feien, qui dirigia la congregació, etc?Les primeres germanes de l’Empar foren: Sor Concep-ció Martí, Sor Maria del Pilar Rotger, Sor Paulina Puig-server i Sor Tadea Oliver. Varen arribar a Andratx un dia de quaresma. Les varen rebre el clero i l’ajuntament, i es varen instal·lar a una casa de la carretera, avui “Can Mateu des Torrentó”. També varen estar a una altra casa de “sa carretera” i al carrer Sallent “Ca ses Monges”, fins on estem ara, al carrer Joan Riera núme-ro 15 (escola actual).

Molta gent encara recorda l’antiga escola de “Ca ses Monges”, ¿quants anys va durar aquesta escola, i què ha suposat per Andratx?L’estada a l’anterior col·legi del carrer Sallent número 43 va durar de 1899 fins a 1984, en total 85 anys. El que ha suposat per Andratx, pensam que això ho po-den dir millor els qui han passat per ca ses monges. Nosaltres podem dir, plenes de satisfacció, que estam orgulloses d’haver pogut viure i conviure amb els an-dritxols i andritxoles.

¿En quin moment es fa el canvi a l’actual escola, i com va anar la cosa, el primer any?Fou l’any 1984. Va anar molt bé perquè hi hagué una gran millora en les dependències. En un solar feren les primeres aules, a baix. Hi havia tot el pati sense asfaltar. Record que les nines i nins dinaven al carrer Sallent (jo els duia amb una furgoneta), i a poc a poc tinguérem més al·lots i decidírem ampliar l’escola. En aquells moments donàvem de primer a cinquè aquí, i al carrer Sallent feiem educació infantil i de sisè a vui-tè. Hi havia donya Nonita i na Catalina Ensenyat, entre

17N’ALÍ

UN DE NOLTROS

d’altres de Palma que donaren classe.L’estructura actual fou beneïda el dia de sant Agustí de 1984.

L’escola Ramon Llull s’ha anat consolidant a Andratx com un centre educatiu a on molta gent hi vol entrar, ¿quines són les principals bases i principis de l’escola, en tots aquests anys?Es pot resumir en Educació Cristina i Humana. Col·laborem amb els pares en l’educació i formació dels seus fills.

¿Com fou que se li posà el nom de Ramon Llull?Els nostres col·legis duen noms agustinians, i veient que Ramon Llull era mallorquí i una figura extraor-dinària, trobarem que era un nom molt adequat per una escola a Mallorca. El nom de Ramon Llull es posà l’any 1933, quan Sor Mariana Ensenyat Simonet n’era la Mare General. Era una monja molt estimada, i na-tural d’Alaró.

Després de bastants anys de gestions, ara mateix s’estan fent les obres d’ampliació de l’escola ¿què es fa exactament i què suposarà això per al centre i per Andratx? ¿Quan s’acabarà la construcció i quan s’inaugurarà?Es fan 12 aules amb els respectius serveis, tutories, etc.La inauguració no se sap encara exactament quan serà. Està previst per a setembre de 2009, disposar ja de 6 aules, i progressivament s’aniran incorporant les demés.Aquesta ampliació suposa poder cobrir les demandes d’escolarització que té el centre, i així poder donar un millor servei educatiu al nostre municipi.

¿Quines són les activitats que l’escola ha preparat per a commemorar el 150 aniversari?Hi ha una sèrie d’activitats que ja s’han dut a terme: resar vespres amb el poble durant un període llarg de temps, visitar la tomba del Pare Fundador, la casa on va viure i museu (carrer de Sant Gaietà, número 7 de Palma).Seguidament es va celebrar una pregària i un berenar al monestir de la Concepció.També està previst que la setmana del 4 al 7 de maig hi hagi una exposició al gimnàs del col·legi, dels treballs que els alumnes han fet de la història de la congrega-ció. També es podrà veure un dvd i fotos antigues. Els pares i la gent que ho vulgui veure ho podran fer de 17 a 19 hores de l’horabaixa. Aquests dvd i les fotos es podran veure també al saló parroquial els dies 1, 2 i 3 de maig, abans o després de la missa.Dia 9 de maig, a les 20 hores, celebrarem una solem-ne eucaristia d’acció de gràcies, a on hi esteu tots ben convidats a participar-hi.

¿Quines són les principals tasques que han dut a ter-me les Agustines a Andratx, durant tots aquests anys que fa que hi són?L’educació-ensenyança, atenció als malalts a domicili, col·laboració amb la parròquia. Les monges han estat sempre al servei dels qui ho han hagut de menester en qualsevol aspecte.

En quant a serveis socials, feis una gran tasca en ajuda

dels més necessitats, que són a Sudamèrica.Sí, tenim les ajudes per apadrinar a nins de Sudamèri-ca, i que es poden fer de manera individual, i per no-més 100 euros a l’any, un alumne del nostre centre, o qui vulgui, pot tenir apadrinat una nina o nin d’aquests països que no tenen les mateixes possibilitats que nol-tros. Des d’aquí convidem a la gent, que faci costat aquests nins tan pobres, perquè a noltros, ens costa ben poc ajudar-los.Per altra banda, tenim alguns cursos de la nostra esco-la, que entre tots els alumnes (a 3 euros per alumne) tenen apadrinat un nin, i ens agradaria poder fer això amb tots els cursos que tenim a l’escola. Seria el mí-nim que podem fer per ells.Amb els 100 euros d’ajuda, aquests al·lots poden anar a escola i tenir una vida normal en l’ensenyament allà, i la gent que l’ajuda des d’aquí es pot posar amb con-tacte amb ells, per carta, telèfon etc, i tenir-ne una re-lació.El dijous dia 30 d’abril fem un Bingo i un pa amb oli a l’escola, a benefici de les Missions que tenim a Amèri-ca. Hi esteu tots convidats.

¿Quin és el futur immediat de l’escola, d’aquí a 10 anys, i quina és la vostra idea?Continuar amb la mateixa línia d’un alt nivell cultural, cultivant els valors humans i cristians, i formant per-sones pel futur amb totes les modernitats que es pre-sentin. Els professors i el personal, juntament amb la direcció, tenen clar el treballar amb il·lusió per acon-seguir aquests objectius.

Gustavo Rodríguez Caubet

Av. Luis Alemany 2807150 Andratx · MallorcaE.mail: rodriguezcaubet@hotmail.comTel./Fax 971 23 51 87Móvil 639 971 346

18 N’ALÍ

REPORTATGE Música

Baltasar Moner

La coral d’Andratxa la SeuLa Federació de Corals de Mallorca

interpretà el “Rèquiem” de Mozart

19N’ALÍ

LLENGUA

Acampallengua, i ja en van deu!

Els dies 23 i 24 de maig de 2009, els Joves de Mallorca per la Llen-gua tornam a organitzar una nova edició de l’Acampallengua, la gran trobada de joves (i no tan joves) per reivindicar l’ús nor-mal de la llengua catalana en tots els àmbits de la societat. L’Acampallengua va començar l’any 1997 a Inca i va tenir con-tinuïtat en anys successius (San-ta Ponça 1998, Alcúdia 2000, Felanitx 2001, Binissalem 2002, Pollença 2004, Porreres 2005, Es-porles 2006 i Son Servera 2008). Durant aquests anys s’ha conver-tit en una de les principals mani-festacions juvenils que tenen lloc anualment a Mallorca. El creixe-ment continu de participants, any rere any, així ho testimonia. La participació a les mobilitzacions que s’han convocat demostra que els joves es mantenen ferms pel que fa a la defensa de la llengua catalana. A la darrera edició, a Son Servera, tot i la pluja intensa d’aquell cap de setmana s’hi varen arribar a concen-trar prop de 8.000 persones.

Aquesta edició serà la desena edició de l’Acampallengua i a més serà l’inici de les activitats per commemorar el quinzè aniversari de l’entitat, que es celebrarà el pro-per 1 de juliol.

Aquesta vegada la població escollida ha estat Sa Po-bla. La població és de fàcil accessibilitat gràcies al tren. A més, disposa d’unes infraestructures impres-sionants: centres culturals, espais esportius, casals de joves, etc. També és un poble molt participatiu, cosa que farà que totes les entitats s’involucrin plenament en l’organització de l’activitat.

L’Acampallengua, a més, intentarà incidir, com sem-pre, en la població no catalanoparlant i contribuir a que els nouvinguts s’integrin i aprenguin la llengua pròpia de Mallorca.

L’Acampallengua serà, com els altres anys, un espai de participació: tallers, competicions esportives, etc. Un espai de relació entre sectors socials molt diversos, amb la participació de joves de tot el territori lingüístic i de totes les cultures que conviuen a Mallorca. Un espai que mostrarà que totes les manifestacions cultu-

rals es poden fer en català, des de les més cultes fins a les més popu-lars, des de les més modernes fins a les més tradicionals. I serà també un espai de reflexió i d’intercanvi d’idees: xerrades, debats, taules rodones, etc.

El moment clau de l’Acampallengua serà la discussió i l’aprovació, en assemblea, d’un manifest en el qual es demanarà a les institu-cions públiques i a la societat civil que s’impliquin a favor de la nor-malització de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears.

L’activitat cultural central tornarà a ser, com cada any, un concert de música amb les formacions més punteres del panorama artístic ca-talà, que es farà el dissabte 23 de maig. A més, al llarg de tot el cap de setmana hi haurà la Mostra de Grups Joves, la Mostra de Cantau-tors, la festa infantil, actuacions i

una ballada popular. Grups d’una gran diversitat d’estils tornaran a demostrar la qualitat de la música que es fa en aquests moments en català.

L’Acampallengua vol ser un espai de participació i de compromís amb la nostra llengua. Vol indicar el camí cap a on ha d’anar el procés normalització lingüística, que ha de menester un reforçament entre els joves. Vol també presentar una visió jove sobre la Mallorca del futur, una Mallorca on la llengua serà el nexe d’unió entre els nouvinguts i la resta d’habitants de l’illa.

Joves de Mallorca per la Llengua

20 N’ALÍ

GOVERN BALEAR Nota informativa

Consell de Govern Els ajuntaments rebran més de 12,7 milions d’euros del Fons de Cooperació Local

El Govern avança enguany els pagaments per facilitar la li-quiditat als municipis de les Illes El Consell de Govern ha aprovat pagar 12.781.316 milions d’euros als ajuntaments de les Illes procedents del Fons de Cooperació Local. A aquest quantitat hem d’afegir els do-blers compromesos a través de convenis amb diferents ajun-taments que sumaran en total 16,2 milions.

La novetat d’enguany és l’avançament dels pagaments amb l’objectiu de facilitar la liquiditat als ajuntaments en un mo-ment de crisi econòmica.

Els criteris de repartiment els ha aprovat una comissió mix-ta, adscrita a la conselleria de Presidència, formada per la Comunitat Autònoma i les associacions que agrupen els municipis de les Illes. Els criteris són en el població (amb un 70,25%), solidaritat, insularitat, doble insularitat i Serra de Tramuntana. Aquest darrer criteri reserva un 7% del Fons als municipis de la Serra de Tramuntana que tenguin menys de 5.000 habitants i comptin amb més del 40% del territori protegit.

Els ajuntaments de Calvià, Campos, Escorca, Fornalutx, Marratxí, Palma, Pollença, Santanyí i Selva tenen signats convenis a compte d’aquests fons i es regeixen per un altre procediment.

D’acord amb l’apartat 3 de l’esmentat article 205, el fons de cooperació local integra, juntament amb el fons d’ajudes de caràcter finalista destinat al pagament de les retribu-cions dels batles o dels presidents de les entitats locals o a un membre electe del govern d’aquestes entitats, el que s’anomena fons de col·laboració econòmica amb les enti-tats locals, l’import dels quals ha de ser, per a l’any 2009, com a mínim el 100% del 0,7 % del total dels ingressos propis de la Comunitat Autònoma.

La distribució del Fons de Cooperació Local per a An-dratx és de: 161.270,72 €

APFM

21N’ALÍ

CONSELLERIA DE MEDI AMBIENT

Planícia ja és de tots!Jornada de portes obertes a la finca pública de Planícia

El Govern de les Illes Balears ha organitzat avui una jorna-da de portes obertes per tal de que la gent de tot Mallor-ca i en especial als veïns de Banyalbufar i Estellencs pu-guin visitar la nova finca pú-blica. L’acte ha comptat amb la presència del president del Govern, Francesc Antich; el conseller de Medi Ambient, Miquel Àngel Grimalt; el batle de Banyalbufar, Mateu Albertí, entre d’altres autoritats.

S’ha habilitat un bus cada 20 minuts per acostar a la gent que vulgui visitar la finca fins durant tot el dia d’avui i durant els dies festius dels mesos d’abril i maig. La intenció és que un gran nom-bre de get pugui veure una de les finques més emble-màtiques de Mallorca. La finca romandrà oberta tots els caps de setmana a partir d’avui i s’han habilitat tres itineraris d’excursions per tal de poder comprovar la riquesa natural de Planícia.

La Comunitat Autònoma de les Illes Balears va signar el passat mes de febrer, definitivament, la compra de la finca de Planícia, en el municipi de Banyalbufar, després d’aplicar-hi el dret de retracte. El preu de la possessió ha estat d’11.182.000 euros més despeses i la gestió de la finca correspondrà a la Conselleria de Medi Ambient.

L’adquisició s’ha realitzat exercint el dret de retracte que estableixen la Llei estatal de Monts i la Llei au-tonòmica de Conservació d’Espais de Rellevància Ambiental, a les quals està sotmès el Paratge Natural de la Serra de Tramuntana. Ambdues lleis atorguen a l’Administració autonòmica la possibilitat de fer seu un patrimoni al mateix preu fixat per una operació de compravenda entre particulars.

Planícia fou objecte d’una compravenda entre particu-lars l’abril de 2007 per un valor d’11.182.000 euros. El dret de retracte ha permès que la possessió passi a mans públiques per aquest mateix preu més les despe-ses derivades de la compra.

Com es recordarà, fa gairebé un any, el Consell de Govern autoritzà la Conselleria de Medi Ambient a exercir el dret de retracte per a la compra de Pla-nícia. Amb aquest objectiu, la Conselleria de Medi Ambient avançà els doblers per a l’adquisició de la possessió. Segons un acord previ entre ambdues parts per a aquesta operació, el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí aportarà a la Conselleria 10 milions d’euros dels 11.182.000 esmentats.

Planícia compta amb un total de 445 hectàrees

(aproximadament una quar-ta part del municipi de Ban-yalbufar). El Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí serà el titular de 427 hectàrees de Planícia (un 96 per cent), mentre que la Conselleria ho serà de les 18 restants, que inclouen les ca-ses de la possessió, de 1.400 metres quadrats, i gestionarà la finca. La compra de Planí-cia suposarà la incorporació al patrimoni públic d’una de les finques més valuoses, des del punt de vista ambiental,

de la Serra de Tramuntana de Mallorca.

Planícia és una de les possessions més conegudes de la Serra de Tramuntana, sobretot a la contrada d’Esporles, Banyalbufar i Estellencs. Està situada al vessant de la Mola de Planícia, entre les finques de Son Balaguer, Son Serralta, es Rafal de Planícia i s’Arboçar. Destaca tant pels seus valors naturals, especialment pels seus magnífics boscos d’alzinar, com pels elements patri-monials que allà s’hi troben, precisament relacionats amb l’aprofitament del bosc i l’antiga activitat dels carboners.

A més, la finca de Planícia guaita sobre la mar, amb unes espectaculars panoràmiques des d’una costa re-tallada de penya-segats. Als voltants hi ha conegudes fonts, com la de sa Menta i la des Garbell. En conjunt, i des del punt de vista paisatgístic, és una de les fin-ques més belles de la Serra de Tramuntana.

La possessió, documentada des de l’any 1450, té unes grans cases (1.400 metres quadrats) i una altra més pe-tita i més propera a la mar (310 metres quadrats). Tam-bé hi ha una immensa tafona que és una bona mostra de l’antiga activitat olivarera de la finca.

APFM

22 N’ALÍ

REPORTATGE Pasqua

Setmana Santa a AndratxLorenzo Gutiérrez · Antoni Roca

23N’ALÍ

REPORTATGEPasqua

24 N’ALÍ

REPORTATGE Teatre

XVIII Mostra de TeatreVorama Teatre estrena “Jordi Dandí o el marit confós”

Tomeu RossellóRafel Oliver Grammatico

El divendres dia 27 de març, Vora-mar Teatre donà la cloenda de la Mostra de Teatre d’enguany, amb la posada en escena de l’obra de Mo-lière: “Jordi Dandí o el marit confós”, una comèdia al més pur estil de l’autor francès, amb un tema força explotat al món escènic: el tema de les banyes d’un marit “confós” i de successius embolics entre homes i dones.En un escenari de pobre decoració (per exigències de guió) Voramar Teatre demostrà un cop més el seu treball escènic, d’una forma quasi bé professional, amb un vestuari molt encertat i adient, uns personat-ges molt treballats, tant en la caracterització com en la representació de cadascún d’ells, i una molt bona direcció de Joan Porcel.Hem de destacar pe damunt de tots els actors, a l’andritxol Tomeu Bosch “Lubí” que feu una gran ex-hibició de força i talent interpretatiu, la qual cosa ja venia apuntant en les darreres obres fetes per ell, i en els darrers anys. En Tomeu és un gran actor i té molt fu-tur per endavant. Na Marta Serra “Claudina” i na Ma-ria Magdalena Pons “Senyora de Sotenville” ho feren també molt bé, gràcil la primera i serena l’altra, traient el màxim dels seus respectius personatges. Na Joana

Maria Peralta “An-gèlica” també es-tigué força encer-tada, a l’alçada dels millors, així com en Javier Martorell “Clitan-dre” i en Bernat Quetglas “Senyor de Sotenville”. Menció apart me-reix el personatge principal “Jordi Dandí” interpretat

per Joan Covas, que estigué a un alt nivell tot el temps, amb elaborats, llargs i continuat diàlegs, així com en escenes molt gestuals, en les quals estigué molt bé, i només per la desgràcia de perdre el nas postís en la darrera escena, no pogué acabar d’arrodonir la seva excel·lent actuació. Finalment, el jovenet Xisco Feme-nias, en el paper de “Colí”, agradà al públic amb les seves encertades cucaveles.La fitxa tècnica fou a càrrec de: David Suau (disseny llum i tècnic), Vicenç Amengual (tècnic de so), Ma-ria Magdalena Pons (maquillatge i caracterització), Damaret (perruques), Accent gràfic (disseny gràfic), Joan Porcel (disseny, escenografia i vestuari), Funda-ció Teatre Principal de Palma (vestuari), Xisca Bibiloni (ajudant de vestuari), Kake Portas (construcció esce-nografia), ONA Digital (enregistrament), Laura Porcel i Marina Rigol (regiduria) i Joan Porcel (direcció); amb la col·laboració de Miquel de Marchi i Henry Purcell.

25N’ALÍ

REPORTATGETeatre

DIONISIO TORRES “MANITAS”

EMBALDOSADORESPECIALIDAD EN ALICATADOS,

SOLADOS Y PISCINAS

Travesía Sa Tanqueta, 11Movil 629 666 470

07150 Andratx(Mallorca)

26 N’ALÍ

HISTÒRIA Publicacions Locals

Les coses de N’Alí fa 20 anysNum. 31 març 1989

27N’ALÍ

HISTÒRIAPublicacions Locals

28 N’ALÍ

El Cronicó deMn. Miquel Pujol “s’Escolà”Any 1885

HISTÒRIA Cronicó

29N’ALÍ

RENAULT CLIO 1.2 16v. 5 puertas

año 2007

PVP 9900€

OFERTA MAYO 8900€

30 N’ALÍ

31N’ALÍ

32 N’ALÍ

Setmana Santa a Andratx Lorenzo Gutiérrez

33N’ALÍ

Setmanari “Andraitx”24 gener de 1976

HISTÒRIAPublicacions Locals

34 N’ALÍ

CULTURAL Edició

Una de llibresEDITORIAL MOLLLluís Julià Música màquina

Tal com suggereix el tí-tol, els poemes de Música màquina són directes, sin-copats i sovint durs; però, contràriament al que ens pugui dur a pensar el preju-dici, es troben, per fortuna, molt lluny de qualsevol for-ma de pobresa estilística o temàtica. El terreny de joc de Lluís Julià és la realitat immediata, i això vol dir que la seva poesia no coneix ni admet cap ti-pus de constricció. Des de la reformulació del motiu

del carpe diemfins a l’expressió de la procactat, des de la consta- tació dels efectes del temps sobre els cossos humans fins a l’expressió del desengany ideo- lògic, des de la celebració del desig a la medi- tació sobre la derrota amorosa, Música màquina ens ofereix un discurs meticulosa- ment articulat, i matisat per la iro-nia, sobre allò que interessava a Salvat-Papasseit: “el bo que és tot: i la Vida, i la Mort”. Un retroba- ment feliç amb un dels poetes amb més per- sonalitat de la literatura catalana actual. Lluís Julià. (Gelida, 1954), poeta, va publicar el 1992 Sota la pluja àcida, i aquest és el seu segon llibre.

EDITORIAL MOLLBernat Nadal La carn que cruix Premi Mallorca de Poesia 2008 Als poemes que for-men La carn que cruix, Bernat Nadal hi convoca la memòria, la li- teratura, el desig, les pulsions del sexe i de la bellesa, el paisatge de les illes mediterrànies i la noció de cultura entesa com a continuïtat, i les contra-

posa amb l’inventari de de-lusions, concessions, pèr-dues i derrotes que formen part de la història moral de qualsevol existèn- cia hu-mana. Els versos de La carn que cruix es fan càrrec, so-vint amb cruesa, del tema de la derrota existencial, però, lluny de l’autocomplaença, ens commouen per la seva apel·lació a la dignitat hu-mana, última forma de re-dempció. Bernat Nadal ens ofereix un llibre de poesia

madura, sàvia, alimentada en una llarga tradició que comença amb Homer i arriba fins a Pavese o Damià Huguet, i que amb La carn que cruix troba una actua- lització brillant.(Manacor, 1950) s’inicià en la poesia amb l’estímul de Miquel Àngel Riera i de Blai Bonet, dels quals va ser amic i deixeble. Es va donar a conèixer amb La des-integració del desig(1971). Poc després publicà uns poemes a l’antologia Poesia 72(1972). També és au-tor de: Elegies a la injusta manera de representar lliu-rement el paper de la comèdia(1971), Contribucions especials (1975), Gai saber(1978), Estrúmbol(1978), Teorema del somni (1983), Memòria fòssil(2005) i El Vestit Vermell (2008). Va ser corresponsal del Diari de Balears i ha fet múltiples col·laboracions a la premsa de Manacor i també a la illenca. Es declara català de Mallorca, fa política des de l’escriptura, amb aspiració clara a la independència. Soci de l’OCB i del GOB, la seva pàtria és la vida i la literatura de qualsevol país, però la seva forma expressiva en literatura és només la catalana. L’ésser humà, la vida, la mort, l’amor, la cultura, el territori i el sentiment de pàtria són el bessó de la seva obra.llibre de poesia madura, sàvia, alimen-tada en una llarga tradició que comença amb Homer i arriba fins a Pavese o Damià Huguet, i que amb La carn que cruix troba una actualització brillant. Bernat Nadal

EDITORIAL MOLLAntònia VicensLovelyAmb aquest primer llibre de poemes, Antònia Vicens fa avançar encara una passa més la seva privilegiada relació amb el llenguatge i l’escriptura, que ja co-neixíem gràcies a la seva obra narrativa. Lovely ofe-reix una esplèndida col·lecció de poemes escrits amb l’estil característic de l’autora: ple de sensualitat i de capacitat de suggeriment, amb una expressivitat ma-dura, concisa i rotunda, cisellada amb gran precisió.

35N’ALÍ

CULTURALEdició

Motius diversos com ara la memòria agredolça de la infància, la vida d’una família qualsevol a la post-guerra, la iniciació a la li-teratura, el descobriment del sentiment de culpa, i, sobretot, l’omnipresència de dues figures, el pare i la mar, dibuixen, a través dels poemes de Lovely, un itinerari vital encaminat a un objectiu fonamental: la conquesta de la tendresa.Antònia Vicens (Santanyí,

1941) Novel·lista. Va donar-se a conèixer literàriament el 1967 en guanyar el premi Sant Jordi amb la seva primera novel·la 39º a l’ombra. Ja hi apuntava alguns dels temes que han marcat la seva obra: la preocupa-ció per la transformació de la seva terra a causa del turisme massiu, l’explotació del territori amb la con-següent pèrdua d’identitat, la condició de la dona i la lluita dels socialment desnonats per aconseguir la felicitat. D’entre les seves novel·les destaquen La festa de tots els morts (1974), La Santa (1980), Quilòmetres de tul per a un petit cadàver (1981), Gelat de maduixa (1984), Terra seca (1987), Febre alta (1998), Lluny del tren (2002) o Ungles perfectes (2007). Va rebre la Creu de Sant Jordi l’any 1999 i el premi Ramon Llull al con-junt de la seva obra el 2004. Lovely és el seu primer poemari.

EL GALL EDITORIntemperància roig encèsMeritxell Cucurella-Jorba

Intemperància roig encès és una passió · endurar-la · i fer-la patir · esquarterar-la i convertir-la en l’aire que hom decideix respirar · és un sofriment · i un gau-di extrem · intemperància roig encès és un conjunt de cinc quadres poètics (i més( que evoquen, dibuixant-los amb lletres que són parau-les, els diversos passos del naixement, la mort i la re-surrecció d’una passió ·Meritxell Cucurella-Jorbatx, el dígraf del desitx, és

poeta. L’any 2000 va guanyar el premi de Creació Jove de l’Ajuntament de Barcelona amb punxa’m i va repre-sentar la Ciutat Comtal a la Biennal de Joves Creadors d’Europa i la Mediterrània. Després va venir Nòmada de tu. Un quadern (Vic: Emboscall, 2003), Els amants de Sarajevo (Tarragona: Arola, 2004), nuar (Vic: Em-boscall, 2004) i desamar (Tarragona: Arola, 2005). En-tremig ha escrit i traduït teatre i ha dit arreu versos seus i aliens. El dígraf del desitx sona també silent: és l’escriptura. Ara intemperància

EL GALL EDITOR D’Àger a KatmandúAutor: Glòria Llobet

El bagatge personal de la Marina no té res a veure amb el de l’Aleix. Ella ne-cessita moure els fils de la vida dels altres i empeny l’Aleix a trepitjar escenaris tan diversos com la ciutat d’Istambul, el llac Sandoval, la platja de Tortuguero o la vall de Katmandú. L’Aleix es deixa portar, seguint les enigmàtiques indicacions que la noia li fa arribar via telemàtica, i busca en cada indret la presència de la desconeguda que ha acon-

seguit fer-lo sortir de la seva fonda apatia. Coincidiran, finalment, en alguna raconada d’aquest món tan am-ple?Glòria Llobet ha estat guardonada amb premis lite-raris tan prestigiosos com el Premi Joanot Martorell, amb l’obra El cor de les pedres, el Premi Enric Valor de Novel·la, amb Connecta’t, Sívia, o el Premi Pere Calders amb l’obra Llàgrimes de quitrà, entre d’altres. L’estil directe i viu de la seva narrativa ha fet que també tinguin bona acollida l es novel·les que ha adreçat a lectors joves, com ara les exitoses Què t’angoixa, Nú-ria?, Pensaré en tu, Lara, quin nom!, Malgrat la boira i El diari de la Neus. També en aquest camp ha obtingut diversos guardons.

EL GALL EDITORAhir no et vaig veure a BabilòniaAutor: Antonio Lobo Antunes

Entre les dotze de la nit i les cinc de la matinada no dorm ningú. Són les perso-nes que dormen despertes, que expliquen i inventen les seves vides i les seves històries o que narren vides que es transformen en his-tòries. Poden ser històries cruels, de por, d’una cica-triu interior, de quelcom que tal vegada fóra l’Estat portuguès d’altres temps. Poden ser històries d’amors passats, de làpides de qual-cú que escombra, del desig de tota una vida, de poder

ser feliç sense pensar en ser-ho.En aquestes històries, en els silencis d’aquests discur-sos, en les rialles i en les traïcions, el lector va identifi-cant la nit d’un país, la nit plena de veus de tots nosal-tres, i la nit silenciosa que és l’aïllament de cada un.Ahir no et vaig veure a Babilònia és la història de qua-tre personatges que tracten de reconstruir les seves vi-des en una interminable nit d’insomni.

36 N’ALÍ

CULTURAL Edició

Antonio Lobo Antunes va néixer a Lisboa l’1 de set-embre de 1942. Abans de dedicar-se a la literatura i el periodisme, va estudiar medicina i es va especialitzar en psiquiatria.Com a metge militar es va enrolar a la gue-rra d’independència d’Angola durant 17 mesos i l’experiència vital d’aquest període va marcar la seva posterior trajectòria.Aquestes vivències ocupen gran part de les seves novel·les que recorren sempre a temes com la mort, crueltats humanes, la dictadura, un Portugal ferotge-ment colpejat o la baixada als inferns de la conscièn-cia.Ha estat guardonat amb diversos premis com el Premi de Literatura Juan Rulfo, el Gran Premi de Novel·la de l’Associació Portuguesa d’Escriptors, el Premi Rosalía de Castro del PEN Club Gallec, el Premi de Literatura Europea de l’Estat Austríac i el Premi de la Unió Llati-na d’Escriptors. Així mateix, ha estat proposat diverses vegades pel Premi Nobel de literatura.Radical, agressiu i transgressor Lobo Antunes ha acon-seguit una difusió a nivell mundial i és considerat per molts crítics com un dels escriptors vius més impor-tants, amb independència de l’idioma amb què escri-gui. INSTITUT D’ESTUDIS BALEÀRICSEl Taller dels somnisGabriel Mestre Oliver

Després de la publicació d’Els déus irresponsables semblava clar que Gabriel Mestre Oliver no es queda-ria parat: ençatar Matriuska només per fer-ne un tast és un malbarat. Tot i això El ta-ller dels somnis no és, ni ho pretén, una continuació ni una segona part d’Els déus irresponsables. Se trac-ta, aixó sí, d’una història paral·lela en la qual hi tro-barem alguns personatges ja coneguts i altres nous, exclusius d’aquesta aven-tura.

Úrsula, la llibretera que ja apareix a la primera novel·la, és la veritable protagosnista d’aquesta nova obra. Pro-tagonisme que comparteix amb un arbre, un llorer, que creix al pati de la llibreria “bona lletra” de Porreres. Al voltant d’aquestes dos elements: Úrsula i el llorer, se van teixint les històries d’una gent que acudeix a la llibreria cercant les suposades virtuts màgiques de les fulles de l’arbre. Un relat, en definitiva, en el qual rea-liat i ficció, la vida quotidiana i els viatges virtuals, es barregen de tal manera que es fa dificil establir les fites pastioneres que marquen els límits dels dos camps.

LLISTAT BIBLIOGRÀFICINSTITUT D’ESTUDIS BALEÀRICS

ASSAIGCapellà, Margalida. “Dones republicanes. Memòria de la Guerra Civil a Mallorca (1936-1939)”.Picornell, Climent. “Apunts del Pla de Mallorca”. Gall Editor i l’Institut d’EstudisBaleàrics. Pollença, 2008.

POESIAArtxipèlag. Carpeta de litografies i poemes.PATRIMONIGuia de galeries d’art de les Illes Balears. Institut d’Estudis Baleàrics. Ingrama S.A, 2009.“Arpallots Habaneres Band”. Institut d’EstudisBaleàrics i l’Associació d’Arpallots HabaneresBand.

TRADUCCIONSSerra, Antoni. “36, rue de l’Argenteire”.Institut d’Estudis Baleàrics i éditions fédéropLe Pont du Rôle. 2007.

BIOGRAFIESPons Pastor, Antoni. “Biografia de Pere d’A. Penya”. Edicions Documenta Balears il’Institut d’Estudis Baleàrics. Inca, 2009.

37N’ALÍ

OPINIÓ

Esmenes del PSM d’Andratx al pla de ca-rreteres

Com sabeu, a finals de ge-ner va sortir publicat al BOIB el nou pla de carre-teres del Consell de Ma-llorca per als propers anys. De tots els projectes, n’hi havia alguns per al muni-cipi d’Andratx. Aquestes propostes ens varen dece-bre ja que, per una banda, suposen la continuació del model de la legislatura pas-sada, amb el foment del transport insostenible com a únic objectiu i, per altra banda, i molt més greu, no donen solucions als problemes de mobilitat que patim al municipi d’Andratx.Cal recordar que el transport és un dels principals cau-sants del canvi climàtic. Construir més autopistes és pensar en passat, però no pensar en present, ni, encara menys, en futur. Està previst que en els propers anys el preu del carburant arribi a preus inaccessibles per a una majoria de la població. Aleshores, si no s’escolten les propostes del PSM, una part de la població quedarà totalment incomunicada. I l’aire serà més irrespirable.La proposta inicial del Consell contempla la cons-trucció d’una autovia entre Peguera i Andratx en una primera fase, i, després, la continuació fins al pla de Son Llarg. També preveu l’adequació de la carretera de s’Arracó a Sant Elm.Quan haguérem estudiat el pla, des de l’agrupació del PSM d’Andratx vàrem registrar, en temps i forma, les següents esmenes, que tenen com a objectius priori-taris: primer, garantir la seguretat de conductors, ci-clistes i vianants i, segon, el respecte al territori i el desenvolupament sostenible.PRIMERA.- DUPLICACIÓ CALÇADA PEGUERA-AN-DRATXEns oposam al desdoblament de la calçada i demanam les següents actuacions:

a- Eliminació immediata del punt negre que suposa la intersecció d’aquesta carretera amb la carretera de Camp de Mar, amb la solució tècnica més adient que no impliqui desdoblaments.

b- Actuació per disminuir la perillositat al Túnel de Son Vic; sobretot per garantir la seguretat en el transport de matèries perilloses.c- Creació d’un carril per a vianants i bicicletes entre Andratx-Camp de Mar-Pe-guera.

SEGONA.- CONDICIO-NAMENT XARXA SECUN-DÀRIA S’ARRACÓ-SANT ELM

A aquesta carretera se li ha de donar el tractament de carretera d’interès paisatgístic. Calen actuacions ur-gents per condicionar alguns trams però, repetim, és imprescindible que aquestes actuacions no alterin en absolut el paisatge delicat i excepcional.D’altra banda, atès que té un trànsit considerable d’excursionistes (La Trapa) i cicloturistes, cal fer actua-cions tendents a millorar la circulació i la seguretat de vianants i bicicletes.TERCERA.- DESDOBLAMENT ANDRATX-PORT D’ANDRATXEns hi oposam i demanam la retirada del projecte de desdoblament previst entre Andratx i la intersecció de les carreteres MA-1050 i MA-1022.Els representants del PSM-BLOC, encapçalats per Biel Barceló, han entregat, en nom seu, les nostres aporta-cions. A més, els consellers del PSM-BLOC al Consell de Mallorca les defensaran durant tot el període de tramitació.TREN / TRAMVIA PALMA – ANDRATXA més de les propostes referents a carreteres, des del PSM d’Andratx seguim ben d’aprop les evolucions del projecte de tramvia de la badia de Palma per estudiar la possibilitat d’allargar-lo fins a Peguera i fins a An-dratx.

PSM - Agrupació d’Andratx

BAR CAFETERIA PALAU D’ESPORTS

Calle Son Prim s/n · Tel. 971 23 59 36

DESAYUNOS (CROISSANTS, NAPOLITANAS, ...)PLATOS COMBINADOS

HAMBURGUESASPERRITOS

MERIENDASTAPAS VARIADAS

38 N’ALÍ

CARTES AL DIRECTOR

ELIMINACIÓ DE LES JORNADES GASTRONÒMI-QUES A LA FIRA

El Partit Popular d’Andratx lamenta profun-damente que en la Fira Agrícola y ganadera de este año, se haya suprimido las Jornadas Gastronómicas que habían tenido desde su creación un éxito más que notable.Estas jornadas tuvieron una repercusión muy importante en el ámbito de la oferta com-plementaria del término ya que numerosos restaurantes y comercios turísticos podían ofrecer un plato de su carta a todos los vi-sitantes de la fira que después podían que-darse a degustar las exquisiteces de los comercios de restauración de la zona.Ni recordar cabe que en anteriores ediciones de la Fira Agrícola llegaron a exponerse hasta un total de entre 8 y 10 mostradores de platos de cocina a parte de entre 4 y 6 mostradores de pastelería.Denunciamos la falta de sensibilidad tanto por par-te de la concejalía de cultura como la de turismo y comercio por llegar a la más absoluta dejadez en la

gestión y promoción de unas áreas referidas al turismo y tradiciones tan importantes y reconocidas en toda la isla de Mallorca.Son actuaciones más que importantes y que tienen que ser trabajadas para su exposición, directamente por las concejalías, y no man-dar, una carta para quién se quiera apuntar a las jornadas, que lo haga.El turismo y la oferta complementaria es el motor de nuestra economía y es el sector que ofrece más trabajo en el término. Si tenemos una oportunidad como la Fira para promo-cionar nuestros productos y no lo hacemos estamos haciendo un flaco favor al sector.

Sentimos profundamente la no celebración de las jor-nadas ya que este año la Fira Agrícola ha dejado de te-ner el mayor encanto y motivo de visita para todos los ciudadanos de Mallorca que decidan pasar el sábado y domingo en Andratx.

JAUME PORSELL ALEMANY( Portaveu PP Andratx)

Un treballador de l’Ajuntament(Contestant una carta d’Isabel Alemany sobre el C.N. Andratx)

Sra. Alemany, li agrairia que em deixés fora de les seves polèmiques i de les seves discussions polítiques ja que, encara, som un treballador de l’Ajuntament d’Andratx, i crec que em meresc un respecte, com qualsevol altre treballador de l’Ajuntament, per part d’una regidora i futura batlessa d’Andratx.Tenc que dir-li que jo sempre he sigut, som i seré amic dels meus amics, siguin del partit polític que siguin, siguin de la religió que siguin i tenguin el color de pell que tenguin; per a mi que una persona sigui d’un partit polític o d’un altre mai ha suposat un obstacle per a l’amistat.

Si realment el que vol vostè és dir la veritat als ciu-tadans del municipi d’Andratx, s’hauria o l’haurien d’informar millor, ja que jo, fins avui, no tenc cap car-net del PP ni cap relació amb la política.Per acabar li diré que personalment estic molt content amb l’actual regidora d’esports, de la mateixa manera que també he estat molt content amb tots els altres regidors que he tengut, ja que sempre he pogut fer la meva feina el millor possible i amb tranquil·litat; només esper poder continuar fent feina de la mateixa manera fins que em deixin o fins que sigui possible.Moltes gràcies.

José Maria Masip Mandilego (Tècnic d’Esports de l’Ajuntament d’Andratx)

39N’ALÍ

CREACIÓ

¡¡ QUIN CONYAC!!

Dedicades a n’en Joan de s’ Escola, dinàmic representant en aquest poble des “conyac oxigenat” agraint-li sa colaboració i premis donats al Campeonat de “Botifarra” celebrat a Can

Tomeu.Es Conyac “oxigenat”

Es un conyac de banderaEn calitat i solera

Com pugue esse es mes pintat

Te un grau tan elevatQue molta gent fredoleraEl sol beure a la carreraPer entrar en calor aviat

En fin, es que l’han tastatTots dicen que es de primera

Vos donar una alegriadaNingú se sent deprimit

Hasta un sord cobra es sentitBeguent-lo certa vegada

De ses dones s’amagavaUn jove molt apocat:

Els dilluns prova es conyacI el dimarts ja festejavaDimecres la demanavaI es dijous va ser casat

Un amic meu, m’ha contatQue amb aquest conyac ha vist

Gent vella ballant es twistCom es jovent mes trempat

Hasta m’han asseguratEn que sigui mal de creure

Que en daren un glop a beurePer broma a un esmorteiat

¡exclama !: - “Vaja un conyac”(degué ser digne de veure)

Joan, ja veus que he cumplitVorem tu el que farásPerò si no ets agraït

Tenc un altre. Ja està ditQue si surt… ¡T’en reparás !

« Ja està dit »Andratx, Gener de 1964.

UN ADÉU A UN BON AMIC

Es pols ja me tremolai es cervell no pot pensarde veure que se’n va anar

una excel.lent personai preguem per molta estona

per l’amo en Jaume s’Escolà

Amb sa dona tot contenta ciutat se’n va anar

són coses que han de passarningú vol aquest momentperò Deú és tant potentque ens hem de resignar

que això és de bon cristiàmal mos caigui malamentteniu-lo sempre presentperquè ell està contentde tot lo que va deixar

per anar-se’n eternament.

Jo vos apreciavaperò mai ho havia dit

de mon pare un gran amicper això vos heu partit

un tros d’òstia consagrada.

Déu és cert i ho asseguralo més bo de S’Arracói jo deman al Senyor

vos i en Jaume Barcelóque vos doni lo millor

i una eterna sepultura.

Quina trista despedidaun adéu tan infinit

de lo que jo avui he escrittot me pareix mentida.

GUILLEM BARCELÓ

40 N’ALÍ

ENTREVISTA Cultural

Cedides per la família Porcel-Borrás

Pere Joan i Maria Antònia Porcel-BorrásDos joves germans-actors d’AGARA

Rafel Oliver Grammatico

En Pere Joan va néixer a Andratx un 19 de juliol de 1993. Estudia 4rt. d’ESO a l’IES Baltasar Porcel. Na Ma-ria Antònia va néixer a Andratx un 28 de juny de 1996, i estudia també a l’IES, 1r. d’ESO.Ambdós són fills den Jordi Porcel i na Margalida Borrás, els quals formen part també de la companyia de teatre AGARA, des de ben jovenets.

En Pere Joan i na Maria Antònia, po-den ser un cas excepcional dins el món del teatre a Andratx, i també a Mallorca, per ser molt jovenets enca-ra (15 i 12 anys), essent aficionats al teatre i actors, i germans alhora.És ver que venen d’una família amb molta tradició en aquest món escè-nic, el seu avi matern, Pep Borrás fou un dels fundadors d’AGARA, i n’és encara el direc-tor, després de molts anys de ser-ho. En Pere Joan i na Maria Antònia, començaren a fer teatre l’any pas-sat, i demostraren moltes ganes i els gens familiars a l’escenari.A part del teatre, ambdós germans són dos molt bons esportistes andritxols, l’un en el futbol, en un equip de ciutat; i l’altra en la gimnàstica rítmica, i ara espe-cialment amb la seva fulgurant irrupció en el bàsquet andritxol.Treuen temps per a tot: els estudis, l’esport, els assaigs de teatre, i l’oci particular del dia a dia. Són un exem-ple per a la joventut d’avui en dia.

Proveniu d’una família d’actrius i actors (mare, pare, avi, oncles, etc.) d’AGARA ¿quins són els primers re-cords que teniu d’aquest món del teatre a casa vos-tra?

PJ: Sobretot anar a “fer comèdies” per tot, i em vaig cansar de tantes que en vaig veure d’actuacions. La mateixa comèdia vàries vegades, una i altra vegada.MA: Me’n record de l’obra: “El meu papà i sa meva mamà” de veure-la tantes vegades, que fins i tot moltes vegades m’adormia. També record quan mon pare feia de mecànic a “Mon pare és un bon partit”, que també m’adormia perquè era molt petiteta.

¿En quin moment i com se vos oco-rre seguir la tradició familiar i pujar a l’escenari?PJ: Ja vaig començar a fer teatre a l’escola d’Es Vinyet, en un curs de l’APIMA. Feia de protagonista a

l’obra: “Pere poca sort”. Record que ja demanàvem de fer teatre amb els grans, però no hi havia papers per nins tan petits.MA: Jo també vaig fer un paper de mestra i de mare a la mateixa obra a l’escola. Fou el nostre comença-ment. Després ja començarem amb AGARA, l’any pas-sat, amb l’obra: “S’amor a totes ses edats” amb 11 anys i 14 el meu germà.

¿Què en recordeu dels primers assaigs i quina obra fou?MA: Va ser l’obra: “S’amor a totes ses edats”. Als a-ssaigs llegíem el guió i ens donaven l’entonació, i des-prés ho estudiàvem tot seguit. La nostra escena, els dos germans plegats, durava prop de 25 minuts, i era realment com una escena de casa nostra.PJ: La vàrem assajar un dia a la setmana (diumenge) durant 3 o 4 mesos. A part de lo que ha dit na Ma-

41N’ALÍ

ENTREVISTACultural

ria Antònia, també era important l’assaig de moure’s a l’escenari.

Essent germans deveu aprofitar d’assajar les vostres escenes a casaPJ: A l’obra de l’any passat, quan ja la sabíem, l’assajàvem a casa dels avis.MA: En la segona obra, la d’enguany, ja no, mos agra-da més fer escenes amb altra gent i no només entre noltros.

¿Què és per voltros el teatre?PJ: Ho veig com un passatemps que tenc, una diversió més. MA: Ho passem molt bé, sí és una diversió. De vega-des, fins i tot, deixem algun entrenament per fer un assaig.

¿Què és el que més vos agrada del teatre, i el que menys o trobeu més difícil?MA: El que més m’agrada és passar-ho bé a l’escenari, assajant, com quan se’m contagia la rialla de na “Pino”. El que menys m’agrada és fer tants assaigs i repeticions quan ja me sé bé el meu paper.PJ: El que més m’agrada és pujar a l’escenari i veure el públic que me veu, i mirar de conèixer qualcú. El que menys, els assaigs a l’hivern, després dels entrena-ments de futbol, perquè acab molt tard i em fa un poc de peresa anar-me’n a l’assaig amb un “bocata” quan els meus pares se’n van a menjar una pizza.

¿Noteu la pressió del que en diuen “la por escènica”: les llums, el públic...? ¿Vos heu quedat alguna vegada en blanc?PJ: Realment no és por, són molts de nervis. Abans de

sortir m’he de passejar molt, i toc la cortina per mirar el públic. Els focus i el públic no m’assusten. Rere les cortines, repasses i repasses mentalment, i saps que t’ho saps, i sortint ja a l’escenari surt tot rodat. Una ve-gada, en un fragment amb la germana, em vaig equi-vocar i vaig fer l’entradeta d’ella, em vaig liar un poc, però ens hem sortírem.MA: Jo no m’he quedat mai en blanc, de moment. Abans de sortir a l’escenari, me pega un tremolor, i me moc molt. Tampoc m’assusten ni les llums ni el públic.

En aquesta darrera obra: “Stop al matrimoni” ¿com vos heu trobat en la interpretació?MA: Molt bé, crec que ho vaig fer molt bé, i molt mi-llor que en l’anterior obra.PJ: M’he trobat a gust, perquè em sabia bé el paper i no me vaig equivocar en res. La veritat és que el paper m’anava clavat, pel meu caracter.

¿Què vos diuen els companys de classe, al carrer, a casa? ¿Què tal es porta l’avi-director?MA: Ens diuen que ho férem molt bé , i no entenen com podem memoritzar tanta cosa.L’avi deixa de ser avi quan ens dirigeix.PJ: La veritat és que no és un hobbie molt normal entre els joves; ens diuen que ho fem molt bé (però tal vega-da no ho pensen).L’avi es porta bé, però als assaigs és molt estricte i va per feines. Un dia mos barallàvem i ens digué “ara no assagem”, però bé...

¿Pensau continuar fent teatre d’aficionat o teniu al-tres plans?MA: M’agradaria continuar, sempre que el director

42 N’ALÍ

ENTREVISTA Cultural

vulgui.PJ: Sí m’agradaria. De moment d’aficionat.

¿Com vos va el compaginar els estudis, amb els assaigs i els esports que feu? ¿quin ordre de prioritats teniu?PJ: Bé, ho puc dur. És qüestió d’organització. De mo-ment ho aprov tot a l’escola. Primer m’agrada el futbol, després el teatre i finalment l’escola.MA: Ho duc tot aprovat i de moment ho duc bé el compaginar les tres coses. M’agrada primer el bàsquet, després el teatre i després els estudis.

Sou dos bons esportistes ¿que feu actualment?MA: Vaig fer 8 anys de gimnàstica rítmica, des dels 3 anys, amb Es Vinyet. Vaig aconseguir ser campiona de Mallorca i de Balears, i la 14a d’Espanya, d’entre 38 gimnastes.Ara estic fent bàsquet amb l’Andratx, amb l’equip In-

fantil Palmer 1956, entrenades per n’Edu Fernández. Anem les setenes de 13 equips. Jug de base i ho he agafat molt aviat (no havia jugat mai abans a bàsquet). Deu ser pels meus gens dels cosins tan bons que tenc jugant a bàsquet. Entren tres dies per setmana, una hora i mitja, fent també físic. Tenc una mitjana d’entre 10 i 15 punts per partit, i una vegada en faig fer 34. M’agrada més defensar i sortir al contraatac.PJ: Jug a futbol des dels 3 anys, havent començat amb l’Andratx. Ara estic al Penya Arrabal, de ciutat, a l’equip Cadet A (1a B), i anem cinquens a la classifica-ció. Jug de lateral esquerre o d’interior esquerre. Vaig començar amb l’Andratx, de davanter, fent molts gols perquè era molt ràpid, i després me passaren a l’atac esquerra. Al Ramon LLull me reconvertiren en lateral i el Penya Arrabal m’ha fixat per això, i en aquest equip estic ara, jugant de titular al lateral esquerre.

¿Teniu qualque reconeixement al món del teatre?PJ i MA: Al certament teatral de Consell, amb l’obra: “S’amor a totes ses edats” tinguérem una menció espe-cial al millor actor i actriu, l’any 2008.Amb aquesta obra hem anat a Consell, Peguera, al Municipal de Palma, i dues representacions a Andratx. Amb l’obra d’enguany: “Stop al matrimoni” farem més o manco les mateixes representacions.

Digueu, una qualitat i un defecte de cada un de vol-tros, sobre el teatreMA: Com a qualitat, el meu germà es fica molt al seu paper. Com a defecte: les burles que em fa als assaigs quan faig el meu paper.PJ: Com a qualitat, s’aprèn molt bé el guió i m’ajuda a l’obra. Com a defecte: no l’hi agrada que la corre-geixin.

43N’ALÍ

44 N’ALÍ

ZONA ESPORTIVA Futbol

II Partit de les estrellesFlavio Xisco Moner

En primer lloc voldria felicitar l’equip de Can Tumi pel triomf aconseguit en-guany, encara que els hi he de fer unes puntualitzacions sobre la seva opinió de l’encontre.Per començar, m’agradaria demanar als senyors Massip, Guti i Tumi, si qualque diumenge han vist al Sr. Briattore o al Sr. Goch (president de Renault) partici-par en una cursa de fórmula 1; de no ser així, vostès haurien d’agrair als Srs. Pujol i Alemany que hagin tengut a bé dedicar-los el seu valuós temps per ju-gar un partit de futbol amb vostès.També les voldria comentar que, si per ells “vapulear” a l’equip contrari o tenir un “empatx de capós i maleters”, és que passant deu minuts del temps reglamentari el marca-dor reflectís un molt ajustat empat a quatre, el qual es desfeu quan un defensa del nostre equip ficà la pilota

a la nostra porteria després d’un pèssim xut d’un juga-dor contrari.Quan vostès en la seva crònica es refereixen a la per-fecció de l’àrbitre, suposo que es refereixen a que cada any ha allargat el partit fins a intentar que vostès guan-yin (no sempre ho ha aconseguit) o que ens piti cinc penalties en contra, o que ens expulsi quatre jugadors, o inclòs ens anul·li més d’un gol legal.També els hi vull dir que per a l’any que ve no ens tenguin tanta por i convoquin a tots els seus jugadors veterans. I no s’oblidin de la llei de paritat per la qual tant d’enrenou i importància li donaren l’any passat.Finalment, vull agrair a tots els assistents a la festa la seva participació, i esper que ens tornem a reunir l’any que ve. I al meu amic MAGUTU, que no es preocupi pel meu estat físic, que m’ho estic mirant, perquè amb la tècnica ho tenc més complicat.

45N’ALÍ

ZONA ESPORTIVAHípica

Associació de Carreters i Cavallistes d’AndratxJosé Luis Vegas

NOU LOCAL DE REUNIÓ

L’Associació per petició a l’Ajuntament, i gracies a la col·laboració per part de la Regidoria d’Esports, compta amb una nova sala de reunió al Pa-lau Municipal d’Esports els primer dilluns de cada mes per tractar el temes que ens afecten i organitzar les ex-cursions. Fins ara, les reunions de socis es realitzaven a les cases dels membres de l’Associació.

CARNAVAL 2009

Per ser la segona vegada que l’Associació par-ticipa al carnaval va tenir molt d’èxit amb el primer premi de comparsa amb el tema de l’Imperi Romà.

La comparsa estava formada per cinc cavalls de montura i quatre carros engalanats per l’ocasió; fins i tot, es va confeccionar i construir una quàdriga al original estil romà.

La feina que es va dur a terme durant quasi dues setmanes va ser ben recompensada amb les críti-ques rebudes.

EXCURSIÓ RANCHO VERACRUZ

El darrer cap de setmana del mes de març s’organitzà una sortida al Rancho Veracruz de s’Arenal. El propietari, Toni Gamundi, ens va acollir i ens va guiar pels camins que hi pels voltants.

Participàrem un total de 27 persones, de les quals la majoria anaven enganxats amb carruatge i alguns montaren. L’excursió realitzada el diumenge dematí va ser passada per aigua, emperò això no va ser ca impediment pels Cavallistes. El vespre del dia anterior varem fer una festa a la cantina del Rancho amb moltes rialles.

“NA CAPITANA”

El passat 18 de febrer va morir una de le egües que ha fet història dins Andratx. L’egua en qüestió es nomia “Capitana”, tenia devers trenta anys i era propie-tat d’en Mateu Palmer “Corso”; actualment es trobava a lloure a una finca situada a la carretera d’Estellencs.

A la fotografia surt en Biel Ensenyat “Comboy” montat amb ella al costat d’en José Agudo a les Beneï-des de Sant Antoni de l’any 1991.

NEIXEMENT A S’ESTRET

Dia 29 de març al cap-vespre va néixer una nova egua de pura raça espan-yola a la casa d’en Pep i Gaspar Pujol “s’Hostal”. És la primera filla de l’egua Nemesis i del cavall Perdi-gón d’en José Luis Vegas.

46 N’ALÍ

Club Gimnàstica Rítmica Es Vinyet

Maria Bibiloni

ZONA ESPORTIVA Gimnàstica Rítmica

S’han celebrat durant el passat mes de març tres com-peticions al Palau Municipal d’Esports d’Andratx, en els quals diferents gimnastes d’Es Vinyet han demostrat una vegada més les seves qualitats, tota vegada que un gran nombre d’elles han pujat al pòdium.La primera prova que es celebrà fou el Campionat de Mallorca d’aparells, el dia 14 de març. Les nines acon-seguiren, malgrat els nervis de la primera competició anual, bones puntuacions, i així quedaren classifica-des:

ALEVÍ

3a Clara Porcel (corda)2a Marina Sebastián (corda)4a Marta Daviu (corda)5a Neus Porcel (corda)6a Alba Carrasco (corda)3a Marina Sebastián (M/L)

INFANTIL

4a Zoe Masip (aro)4a Zoe Masip (M/L)

JÚNIOR

1a Noelia Ruiz (pilota)4a Noelia Ruiz (masses)3a Silvia Hidalgo (masses)4a Cati Seguí (pilota)

SENIOR

3a María José Castillo “Pitu” (cinta)4a María José Castillo “Pitu” (aro)4a María José Castillo “Pitu” (pilota)

Seguiren entrenant dur durant tota la setmana, ja que la següent competició era el dia 21 de març, el Campionat de Mallorca Individual. En aquesta oca-sió, gràcies als esforços d’elles amb els entrenaments de Neus i Xisca per aconseguir que les nines es sen-tin tranquil·les i recolzant-les en tot moment, també

Alba Carrasco Caty Segui

Jonás Palomo

47N’ALÍ

ZONA ESPORTIVAGimnàstica Rítmica

s’obtingueren bones classificacions. La classificació s’obté per la suma de la puntuació de cada gimnasta en la seva modalitat tant d’aparell com de mans lliu-res. Aquí tenim els resultats:

ALEVÍ

2a Clara Porcel1a Marina Sebastián1a Marta Daviu3a Neus Porcel4a Alba Carrasco

INFANTIL

2a Zoe Masip

JÚNIOR

2a Noelia Ruiz

SENIOR

1a María José Castillo “Pîtu”

Finalment, rere tres setmanes de competicions s’arriba al Campionat per Equips que es feu el dia 28 de març i a on es junten les puntuacions de les dues gimnas-tes que composen l’equip, cadascuna d’elles en la seva modalitat, i al sumar-se les notes d’ambdues s’aconsegueix la classificació. Les puntuacions deixa-ren un bon regust a tots:

ALEVÍ

1a Clara i Neus Porcel2a Marina Sebastián i María Castro4a Marta Daviu i Aina Cunete2a Alba Carrasco i Elysha Bueno

INFANTIL

1a Zoe Masip i Marta Becatini

JÚNIOR

3a Noelia Ruiz i Sonia Galindo4a Silvia Hidalgo i Cati Seguí

Clara Porcel Esther Corral Jasmin

48 N’ALÍ

ZONA ESPORTIVA Gimnàstica Rítmica

Marta Beccatimi Marta Daviu Mª Jose Castillo

Neus Porcel Noelia R. Silvia H.

Com sempre, agrair la presència de Cecília Ferrer, re-gidora d’Esports de l’Ajuntament, que estigué al Palau per a veure el desenvolupament de les proves i fer en-trega de les medalles a les guanyadores.El dia 4 d’abril es celebrà el Campionat de Mallorca Escolar, a on durant tot el dia, devers 410 gimnastes, novament es congregaren al Palau Municipal d’Esports, per a delectar-nos a tots amb els seus grans progressos. En la propera edició de N’Alí, vos detallarem aquest campionat, avançant-vos que s’aconseguiren bones puntuacions i nombrosos pòdiums.També, el cap de setmana del 17 d’abril, algunes gim-nastes d’Es Vinyet anaren a Menorca per a competir al Campionat de Balears d’aparells: Zoe Masip, Silvia

Hidalgo, Noelia Ruiz i Cati Seguí. Esperem donar-vos bones notícies en la pròxima revista.Resten encara dues competicions per a finalitzar la temporada: el Campionat de Balears Individual i el Balears per Equips. Tot d’una que es conegui el lloc de celebració ho donarem a conèixer. El que sí vos puc avançar és que a Menorca es farà el primer cap de setmana de juny la Final Escolar i la Copa Fede-ració, a on un gran número de les nostres gimnastes s’hi desplaçaran per a poder competir i poder tornar a l’illa nostra, alguna d’elles, amb el títol de Campiona de Balears. Els hi desitgem sort a totes així com a les gimnastes que van ara a Menorca.

49N’ALÍ

Club Tennis AndratxLuismi Felipe · Toni Bosch · http://tenisandratx.blogspot.com

CLASSIFICACIÓ FINAL 1º LLIGUETA 2009GRUP 11. Biel Forteza - 2.070 puntos.2. Manuel López - 1.837 puntos.3. Miguel A. Iglesias - 1.316 puntos.4. Joan Mayans - 1.187 puntos.5. David Amores - 634 puntos.6. Rafel Oliver - 630 puntos.7. Joan Biel Pujol - 600 puntos.8. Andrés Rosselló - 394 puntos.9. Miguel Enseñat - 161 puntos.10. Joan Forteza - 104 puntos.

GRUP 21. Marvin Severino - 1.460 puntos.2. Fran González - 1.285 puntos.3. Gabi Martínez - 1.066 puntos.4. Toni Jiménez Jr. - 1.060 puntos.5. Luismi - 773 puntos.6. Xisco Juan - 762 puntos.7. Joan Cuart - 472 puntos.8. José A. Prieto - 398 puntos.9. Sete - 267 puntos.10. Toni Bosch - 54 puntos.

GRUP 31. Tomeu Rosselló - 1.092 puntos.2. Andrés Jofre - 656 puntos.3. Carlos García - 512 puntos.4. Tomás Langer - 338 puntos.5. David Montoza - 220 puntos.6. Pedro Martínez - 101 puntos.7. Nico Medina - 58 puntos.8. Josu - 27 puntos.9. Simón Moya - 20 puntos.10. Juanma Almodovar - 0 puntos.

GRUPS DEFINITIUS 2ª LLIGUETA 2009

GRUP 11. Biel Forteza.2. Manuel López.3. Miguel A. Iglesias.4. Joan Mayans.5. David Amores.6. Rafel Oliver.7. Joan Biel Pujol.8. Andrés Rosselló.9. Fran González.10. Gabi Martínez.

GRUP 21. Miguel Enseñat.2. Joan Forteza.3. Toni Jiménez Jr.4. Luismi.5. Xisco Juan.6. Joan Cuart.7. Tomeu Rosselló.8. Andrés Jofre.9. Carlos García.10. Javi Gallego.11. Jose A. Prieto.

GRUP 31. Sete.2. Toni Bosch.3. Tomás Langer.4. David Montoza.5. Pedro Martínez.6. Nico Medina.7. Josu.8. Bernat Nero.9. Sergio Gutierrez.10. Toni Martinez.11. Rafa (TIMS).12. Pedro J. (Renault).13. Ramón Alemany.14. José Molina.15. Juan Mir.16. Jordi Sanpedro.

ZONA ESPORTIVATennis

50 N’ALÍ

Abilio García

ZONA ESPORTIVA Duatló

EL CLUB CICLISTA ANDRATX ACONSEGUEIX EL TERCER LLOC EN LA GENERAL PER EQUIPS DEL TRIATLÓ DE MURO

La primera edició del triatló de Muro es dipu-tà el passat diumenge dia 13 d’abril a les platges de Muro, en la modalitat d’Sprint, que constava de 750 metres de natació, 20 Km. de cursa ciclista i 5 més de cursa a peu.La temperatura propera als 15º obligà a tots els par-

ticipants a la utilització de neoprens regla-mentaris.El nostre club estigué repre-sentat per set atletes, acon-seguint una excel·lent ac-tuació en aquest primer triatló de la temporada, amb el tercer

lloc al pòdium per equips, així com un altre tercer lloc per Alejandro Lladó a Cadets.Els nostres atletes foren: Andrejs Dmitrijvs, Miquel Angel Ballester, Javier Hammaoudan, Abilio García, Alejandro Lladó, José Antonio Muñoz i Manuel Man-zano.

PROVES DE MOUNTAINBIKE BALEARLLUBÍ

El dia 12 d’abril es feu la primera edició de la cursa de mountainbike, puntuable per a la Copa de Mallorca. Sobre un circuit inèdit de quasi 7 Km. pels voltants de Llubí, amb meta a la mateixa plaça de l’església, es tenien que completar 5 o 7 voltes segons la categoria.Els nostres atletes foren: Alejandro Lladó 4rt. a cadet, José Antonio Rodríguez 8è a sub-23, Vicente Álvarez 11è a èlit, i Abilio García 7è a èlit.

S’HORTA-FELANITXEl diumenge dia 22 de març es celebrà la primera pro-va de la temporada de mountainbike en la modalitat de Rallie, essent puntuable per a la Copa de Mallorca 2009. Fins a S’Horta, Felanitx, es desplaçaren tres re-

51N’ALÍ

ZONA ESPORTIVADuatló

presentats del nostre club. La victòria final se l’endugué l’actual campiona del Món, Marga Fullana, dominant la categoria d’èlits, a on n’Abilio García finalitzaria el 10è. N’Alejandro Lladó debutà en proves oficials a ca-dets, finalitzant 4rt, i en José Antonio Rodríguez acabà 5è en sub-23.

SA MURTERA-MANACOR

El 14 de març es donà el sus de sortida a la temporada 2009 de mountainbike, amb la prova de Manacor, en l’especialitat de CRI (contrarellotge individual) per les rodalies de la zona de Sa Murtera. El circuit, de més de 2,5 Km. es feu molt dur a causa de les empinades costes i l’excessiva explosivitat d’un traçat tan curt.Els nostres representants feren una molt bona actua-ció, amb un 5è lloc en categoria èlit per Abilio García, un 7è per a Vicente Álvarez, 6è en sub-23 per a José Antonio Rodríguez, i una destacada 3a posició per a Miguel Ayala, que debuta en la categoria Júnior amb

un excel·lent pòdium.(A la imatge podem veure als membres del club ciclis-ta Andratx, junt a la campiona del món de mountain-bike Marga Fullana).

ENTRENAMENTS AL PALMA ARENA

Membres del club ciclista Andratx realitzen durant les darreres setmanes entrenaments específics de tècnica, força i velocitat al velòdrom del Palma Arena.

IRON MAN LANZAROTEA la sortida d’aquest número de la revista N’Alí, ens trobem a menys de tres setmanes de la prova més im-portant de la temporada, i possiblement de la història, en la qual hi participaran representants del nostre club.El proper dia 23 de maig, a les 7 de la matinada es do-narà el sus al IRONMAN DE LANZAROTE, possible-ment la prova de triatló de llarga distància més dura del món, i fins allà s´hi desplaçaran els atletes andritxols per a completar els prop de 4 Km. de natació, 180 Km. de cursa amb bicicleta, i una marató (42 Km a peu). És una prova que s’espera poder completar, si les forces ho permeten, en qualque cosa més de 12 hores. Podeu seguir tota la informació actualitzada, així com la pro-va en dircte, a la nostra web CCANDRATX.ESMolta sort per als nostres futurs finishers: Carlos Lu-piáñez, Alberto Martínez, Miquel Ripoll, Lothar Man-derschaid, Manuel Manzano i Abilio García. Així com també als nostres companys de viatge i representants del C.N. Andratx: Xisco Porcel i Kiko Medel.

52 N’ALÍ

PÀGINA PARROQUIAL

UNITAT PASTORAL D’ANDRATXEstadístiques sacramentals de l’any 2009MES DE MARÇFuneralsDia 3: Madeleine Brument (Sant Crist de s’Arracó)Dia 4: Gaspar Calafell Alemany (Santa Maria d’Andratx)Dia 5: Maria Riquelme Ramos (Santa Maria d’Andratx)Dia 6: Gonzalo Gómez Martínez (Santa Maria d’Andratx)Dia 9: Dolores Lara Savilla (Santa Maria d’Andratx)Dia 9: Maria Francisca Melià Rosselló (Sant Crist de s’Arracó)Dia 10: Anina Bosch Jofre (Santa Maria d’Andratx)Dia 11: Joan Esteva Mir (Santa Maria d’Andratx)Dia 13: Isabel Requena Pérez(Santa Maria d’Andratx)Dia 16: Joana Moll Pujol (Santa Maria d’Andratx)Dia 18: Joaquin Morales Buitrago (Santa Maria d’Andratx)Dia 30: Maria Morales Moreno (Santa Maria d’Andratx)Dia 31: Francisco Montes López (Santa Maria d’Andratx)

BodesDia 21: Vicent Manuel Escamillas i Laura González Mohino (Santa Maria d’Andratx)

Crisi econòmica, educativa, social i religiosaMn. Joan Bordoy i Gibert

Una pintada a un mur en el Paris devers el 1968 deia, més o manco, “Déu ha mort, Marx ha mort i jo no em trobo massa bé”. Si matem els grans relats i les grans ideologies que ens fan somiar amb un món millor, estam ben arreglats.!Què ens està passant? Sembla que les coses no vagin massa bé. No podem deixar de pensar que si volem un món millor haurem de fer alguna cosa. Els que ens ha tocat viure aquest temps, no podem, de cap de les maneres, de procurar fer alguna cosa perquè les gene-racions pròximes trobin una societat més justa, lliure i pròspera. Ens tendríem que demanar que hem fet malament. Hem perdut valors? No ens preparem adequadament? No estimem com cal? Totes aquestes preguntes i al-guna més ens podem fer i intentar no caure dins els errors de temps passats.Durant la quaresma (que molt poca gent practica) no tan sols els cristians no mengen carn, això es el de menys, sinó que volem imitar a Jesús en la seva opció de vida i intentar vèncer els tres grans pecats de la nostra societat, que moltes vegades la duu al fracàs del sistema, com avui estam patint.Jesús venc el tenir (digues que aquestes pedres es tor-nin pans Mt 4,3). Els doblers i les coses estan bé, ens serveixen per dur una vida més còmoda i digne, però en “bastar basta”. Aquesta obsessió per tenir ens fa més mal que bé i “la mar quant més té més brama”. Aquesta cobdícia ens duu al caos financer i social que ara tenim.Jesús ensenya als cristians a no ser vanitosos (Si ets fill de Déu, tira’t daltabaix......i els àngels et duran a les palmes de les mans Mt 4,6). Quantes persones co-neixem que estan endeutades pel “que diran”volen ser més que els altres i no miren prim amb el voler ser, si tanmateix tots som semblants.Finalment Jesús ens diu que el poder corromp, sinó és per fer el bé (el diable li diu.......Et donaré tot això si et prosternes i m’adores. Mt 4, 5). Quantes formes té la gent de trepitjar els demés per sentir-se totpoderós. En definitiva mireu si trobeu més pecats fora d’aquests, els doblers, el prestigi i el poder. No vos sembla que l’amor, la solidaritat, la senzillés, l’educació, la cortesia i el perdó no ens donarien un món millor.

Si tothom fes feina com cal i rebés el sou just que li co-rrespon, ens trobaríem amb una situació com estem? Eduquem els nostres infants en valors. No crec que l’Església i les escoles hagin predicat mai que hem de robar als pobres o que no pagar un sou just, que el cobrar demés és robar i que els negocis han de ser justs i nets. Si no eduquem els nostres infants amb la ideologia de l’amor, el món no serà mai un món civilitzat com pre-tenen anomenar-lo. Però, malgrat tot, la humanitat és meravellosa i segur que sabrà aprendre dels seus errors i poc a poc tot tornarà als seu cau. El mal és que ràpidament s’oblida dels seus errors. I ja hi tornem a ser!!!

53N’ALÍ

CUINA

Receptes de cuina de l’escola d’adults

AMANIDA DE “RÚCULA” I FORMATGE DE CABRA

Ingredients:Rúcula.Pomes de tipus golden.Formatge de cabra.Nous.Tomàquets “sherry”.Sala “romanesco” (rebaixada).

Elaboració (temps 15 minuts):

Netejarem la rúcula i, ben escorreguda, la dipositarem al plat. La salarem lleugerament.Tallarem la poma en rodó, en bocins d’un centímetre de gruix (traurem les llavors) i a damunt hi dipositarem un bocí de formatge del mateix gruix; ho posarem a gratinar al forn fins que quedi daurada la superfície. Tot seguit ho posarem a sobre de la rúcula acompan-yat d’unes quantes nous trossejades i tres tomàquets sherry oberts.Ho amanirem amb salsa “romanesco” rebaixada amb una mica d’aigua i oli (meitat i meitat).Val la pena menjar-s’ho quan el formatge encara està calent.Nota: la pràctica aconsella servir aquest plat indivi-dualment.

GUILLEM PIERAS

PISTO DEN ROBERTO

Ingredients:2 cebes grans.4 pebres verds.1 pebre petit vermell.2 pots d’un quilo cada un de tomàtiga natural triturada.1 tassó d’oli d’oliva.Sal i sucre.

Elaboració:

1. Pelar i tallar les cebes a bocins juntament amb els pebres verds i vermells.2. En una cassola gran abocar el tassó d’oli i posar-lo a escalfar a mig foc.3. Una vegada calent, posar la ceba i el pebre a fregir fins que estiguin un poc més fets que daurats i posar-li sal, més o menys dues culleretes de cafè.4. Seguidament a la mateixa cassola amb el sofregit ja fet, abocar els dos pots de tomàtiga i tres cullerades grans de sucre.5. Una vegada feta la mescla, posar-la a foc lent amb una tapadora que tingui bastanta ventilació i deixar-la durant dues hores, remenant-la de vegades.6. Servir-ho a gust: calent o fred; sol o com a guarni-ció.Consell den Roberto: menjar-ho amb molt de pa.

ROBERTO CASTILLO DÍAZ

COCA DE PLÀTAN

Ingredients:100 grams de sucre.2 ous.200 grams de farina.Llevat.50 grams de mantega.2 o 3 plàtans.

Elaboració:

Dins un bol posam el sucre i els ous, els batem i des-prés hi afegim la farina, el llevat i la mantega. Ho mes-clem remenant.Pelar els plàtans i esclafar-los amb una forqueta.Ho mesclem tot, seguim remenant.Posam tota la mescla dins un motlle untat amb man-tega.Dins el forn a 175º durant 40 minuts.

FRANCINE VON ARRONET

54 N’ALÍ

FELICITACIONS

Envia les teves fotografies

de felicitació a l’adreça:

C/ Llibertat, 20 d’Andratx (GRATUÏT)

e-mail: 971136199@telefonica.net

Molts d’anys Pau pel teu 4rt aniversari!!

Molts d’anys Maria, de part de les teves germanes i la teva mare. (21.04)

Per n´Alberto Andonegui. Molts d’Anys Padrí, de part dels teus quatre nets

55N’ALÍ

Ha nascut n’Esteban Andonegui Fer-nández, aquí amb la seva germana

Edurne

Enhorabona papis!!! Molts d’anys padrí Jaume pel teu 57 aniversari (11.04.09)

FELICITACIONS

Enhorabona a en Lluís “Nero” per haver rebut una

fotografia firmada pel

Rei Joan Carles I

56 N’ALÍ

MIRADA ENRERE Alberto Andonegui - Sebastià Gelabert

Margalida Alemany Moner (de Ca S’Escolà)llesta per a anar a Sant Antoni (1973)

Noces a Ca’n Tomeu, na Bel (de Ca’s Ferrador) i en Toni Mir, els constraients i els acompanyants.

A la foto en Joan “s’Escolà”, en Pere Bonet “de’s Qui-jote”, i en Guiem “Clota” (1960)

El grup “Adelita” d’Andratx l’any 1963 a Piugpunyent

A Ca’n Tomeu, els amos, Margalida i Tomeu, part del personal en Guiem “d’Inca”,

en Sebastià “Matis” i en Joan “s’Escolà” (1960)

El grup “Adelita” d’Andratx l’any 1963 a La Trapa

El grup “Adelita” d’Andratx l’any 1963 a Estellencs

57N’ALÍ

1. SOPA DE LLETRES 2. CONÈIXES ANDRATX?

8 Elements de Pasqua

3. SUDOKU

SudokusWeb.comSudokus diarios gratis para imprimir

Sudoku de nivel Fácil del día 24/04/2009

4 5 9 2 1

9 8 3 7

8 1 6 4

9 3 4 8 6

4 6 7 3

6 4 8 9

3 5 2

3 4

5 9 7 4 3

Página 1/2

© 2005 - 2008 http://www.SudokusWeb.com

Completa el tauler (subdividit en 9 quadrats) de 81 caselles (disposades en 9 files i columnes) rellenant els quadradets amb els números del 1 al 9. Números que no s’han de repetir en cada fila, ni en cada columna, ni en cada quadrat.

5. JEROGLIFIC

Esdeveniment social a Andratx

4. ON ÉS N’ALI?

Troba’l amagat dins la revista

SOLUCIONS

Sopa de lletres

Conèixes Andratx? : Carrer General Prim de s’Arracó

Sudoku:

SudokusWeb.comSudokus diarios gratis para imprimir

Solución al Sudoku de nivel Fácil del día 24/04/2009

465792831

219843576

378516294

593428617

184967325

726135489

847351962

932674158

651289743

Página 2/2

© 2005 - 2008 http://www.SudokusWeb.com

Jeroglific: M + ER + CAT = MERCAT

On és N’Alí?: Pag 44

MENT ÀGILPassatemps

ATON CATALUNYA+ +1.000

58 N’ALÍ

Del dia 24 al 27 d’abril - Farmàcia Alemany.Del dia 28 al 30 d’abril - Farmàcia González.El dia 1 de maig - Farmàcia Noguera Del dia 2 al 5 de maig - Farmàcia Bennasar.El dia 6 de maig - Farmàcia Arsuaga.El dia 7 de maig - Farmàcia Ginard.El dia 8 de maig - Farmàcia Noguera.Del dia 9 al 12 de maig - Farmàcia Alemany.El dia 13 de maig - Farmàcia Noguera.El dia 14 de maig - Farmàcia Arsuaga.

El dia 15 de maig - Farmàcia Ginard.Del dia 16 al 19 de maig - Farmàcia Bennasar.El dia 20 de maig - Farmàcia Ginard.El dia 21 de maig - Farmàcia Noguera.El dia 22 de maig - Farmàcia Arsuaga.Del dia 23 al 26 de maig - Farmàcia Alemany.El dia 27 de maig - Farmàcia Arsuaga.El dia 28 de maig - Farmàcia Ginard.El dia 29 de maig - Farmàcia Noguera.Del dia 30 d’abril al 1 de juny - Farmàcia Bennasar.

Els torns del cap de setmana comencen el divendres a les 21’00 h .Per urgències amb recepta del metge.

AdrecesFarmàcia Alemany Mandilego. Plaça d’Espanya 6 Andratx tel: 971 136 052Farmàcia Bennassar Llabres. Plaça del Pou 6 Andratx tel: 971 235 361Farmàcia González Barbosa. Avda. Mateu Bosch 16 Port d’Andratx tel: 971 674 397 / 626 829 737Farmàcia Ginard Salvà. Avda. Jaume I 16 Sant Elm tel: 971 239 328Farmàcia Arsuaga Martínez. C/ Fca Capllonch 10 Camp de Mar tel: 971 136 519Farmàcia Adriana Noguera C/ Francia nº 91 S’Arracó tel: 971 238 659

(Per més informació veure els torns d’urgències en el Centre de Salut o en les diferents farmàcies).

ATENCIÓ MÈDICACentre de salut de Can Riera d’Andratx :Per concertar cita prèvia cridar al 902 079 079. De dilluns a dissabte, horari de les 7:00h a les 21:00h. Per qualsevol dubte podeu cridar als telèfons : 971 136 763 / 971 136 781.

PAC MÒBIL :Està en servei de dilluns a divendres, de 5 a 10 del vespre, s’ha de telefonar al 061 per avisar de la sortida .Centre sanitari del Port d’Andratx : Consulta a partir de les 8.30 h fins a les 11.00 h, concertant cita prèvia al telèfon 971 671 357, tots els dies laborables excepte el dijous.

Centre sanitari de S’Arracó : Consulta a partir de les 11.00 h fins a les 13.00 h, concertant cita prèvia al telèfon 971 674 420,tots els dies laborables excepte el dijous.

HORARI AUTOBÚS

Diumenges i festius: 7’35 h. (Per Son Bugadelles) 9’10 h, 10’40 h, 12’10 h, 13’40 h, 15’10 h, 16’40 h, 18’10 h.

Palma - Andratx: (Per Passeig Marítim)Tots els dies: 19’40 h, 20’40 h.De dilluns a dissabte: 6’25 h.

Palma - Peguera: (Per Passeig Marítim)De dilluns a dissabte: 13’10 h, 14’10 h, 15’10 h, 16’10 h.

Port d’Andratx - Palma: (Per Passeig Marítim)De dilluns a dissabte: 14’00 h, 16’00 h, 18’00 h, 20’00h. (Per Son Bugadelles) 6’30 h, 8’00 h, 9’00 h, 10’00 h, 11’00 h, 12’00 h, 13’00 h, 15’00 h, 17’00 h, 19’00 h.Diumenges i festius: 18’00 h. (Per Son Bugadelles)9’00 h, 10’30 h, 12’00 h, 13’30 h, 15’00 h, 16’30 h, 19:30 h.

Andratx - Palma: (Per Passeig Marítim)De dilluns a dissabte: 7’30 h.

Peguera - Palma: (Per Passeig Marítim)De dilluns a dissabte: 9’00 h, 10’00 h, 14’10 h, 15’10 h, 16’10 h, 17’10 h.

Andratx - Palma: (Per Passeig Marítim)Tots els dies:7’30 h. Peguera - Palma: (Per Passeig Marítim)De dilluns a dissabte: 10’00 h, 14’10 h, 15’10 h, 16’10 h, 17’10 h.

Recorregut línia 100: Sant Elm – Sa Coma.Sant Elm, S’Arracó, Port d’Andratx, Andratx, Son Curt i Sa Coma.

HORARIS:Recorregut Sortida DiesS’Arracó - Sa Coma 7’45 h De dilluns a diumengeSa Coma - Sant Elm 8’00 h, 9’20 h, 10’40 h, 14’00 h, 15’20 h, 16’40 h.De dilluns a dissabteSant Elm - Sa Coma 8’40 h, 10’00 h, 11’20 h, 14’40 h, 16’00 h, 17’20 hDe dilluns a dissabte

S’Arracó - Sa Coma 9’05 h Diumenges i festiusSa Coma - Sant Elm 9’20 h, 10’40 h, 14’00 h, 15’20 hDiumenges i festiusSant Elm - Sa Coma 10’00 h, 11’20 h, 14’40 h, 16’00 h.Diumenges i festius

Recorregut línia 102 : Palma – Port d’Andratx Palma, Depuradora, Polígon son Bugadelles, IES Calvià, Santa Ponça (Plaça), Santa Ponça (molí), Peguera, Camp de Mar, IES B. Porcel, Andratx (Parada) , Port d’Andratx.

HORARIS:Palma - Port d’Andratx: (Per Passeig Marítim)De dilluns a dissabte: 7’35 h, 9’40 h, 14’40 h. (Per Son Bugadelles) 8’40 h, 10’40 h, 11’40 h, 12’40 h, 13’40 h, 15’40 h, 16’40 h, 17’40 h, 18’40 h.

AGENDA Antoni Roca

FARMACIES DE GUÀRDIA

59N’ALÍ

C/ Metge Gaspar Pujol, 42 (junto a Gesa)07150 Andratx (Illes Balears)

Tel./Fax 971 23 55 27 - Mov. 639 60 66 98eca_andratx@hotmail.com - Miguel Morla Charles

ELECTRODOMÉSTICOS - AUDIOVISUALESCLIMATIZACIÓN - TELECOMUNICACIONES

60 N’ALÍ