ÍNDEX 0. INTRODUCCIÓ. COMPOSICIÓ DEL DEPARTAMENT..........................................6 1. ADEQUACIÓ I SEQÜENCIACIÓ DELS OBJECTIUS GENERALS DE LA MATÈRIA

PROGRAMACIÓ DEL DEPARTAMENT DE

CIÈNCIES SOCIALS, FILOSOFIA,

ECONOMIA I RELIGIÓ

IES ALBUHAIRA

CURS 2019-2020

Catalina FontGabriel Vives

Pere Elies RieraEmili MenasalvasFrancisca FornésFrancesc Novella

Rafel Socias (cap de departament)

1

ÍNDEX

0. INTRODUCCIÓ. COMPOSICIÓ DEL DEPARTAMENT..........................................6

1. ADEQUACIÓ I SEQÜENCIACIÓ DELS OBJECTIUS GENERALS DE LA MATÈRIA. .71.1. OBJECTIUS GENERALS CIÈNCIES SOCIALS D'ESO...............................................................71.2. OBJECTIUS GENERALS HA. DEL MÓN CONTEMPORANI - 1R BATXILLERAT.......................81.3. OBJECTIUS GENERALS HISTÒRIA D'ESPANYA - 2N BATXILLERAT.......................................91.4. OBJECTIUS GENERALS GEOGRAFIA 2N BATXILLERAT......................................................101.5. OBJECTIUS GENERALS INICIACIÓ ACTIVITAT EMPRENADORA I EMPRESARIAL (3R ESO) 111.6. OBJECTIUS GENERALS ECONOMIA 4T ESO......................................................................121.7. OBJECTIUS GENERALS ECONOMIA 1R BATXILLERAT.......................................................131.8. OBJECTIUS GENERALS ECONOMIA DE L'EMPRESA 2N BATXILLERAT..............................141.9. OBJECTIUS GENERALS VALORS ÈTICS A ESO....................................................................151.10. OBJECTIUS GENERALS FILOSOFIA A BATXILLERAT.........................................................161.11. OBJECTIUS DE L'ASSGINATURA DE RELIGIÓ CATÒLICA A ESO.......................................171.12. OBJECTIUS DE L'ASSIGNATURA DE RELIGIÓ CATÒLICA A BATXILLERAT.........................18

2. INDICADORS D'ASSOLIMENT DE CADA UN DELS OBJECTIUS PLANTEJATS. . .20

3. SEQÜÈNCIA DELS CONTINGUTS AL LLARG DE CADA CURS...........................21

4. MÈTODES PEDAGÒGICS, MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS......................214.1. CIÈNCIES SOCIALS D'ESO.................................................................................................214.2. HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1R BATXILLERAT..................................................224.3. HISTÒRIA D'ESPANYA 2N BATXILLERAT............................................................................234.4. GEOGRAFIA 2N BATXILLERAT...........................................................................................244.5. INICIACIÓ A L'ACTIVITAT EMPRENADORA I EMPRESARIAL 3R D'ESO .............................244.6. ECONOMIA A 4T ESO.......................................................................................................264.7. ECONOMIA 1R DE BATXILLERAT......................................................................................274.8. ECONOMIA DE L'EMPRESA 2N BATXILLERAT ..................................................................284.9. VALORS ÈTICS A ESO........................................................................................................304.10. FILOSOFIA A BATXILLERAT.............................................................................................334.11. HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA...........................................................................................384.12. RELIGIÓ CATÒLICA.........................................................................................................41

5. DISTRIBUCIÓ ESPAI-TEMPS............................................................................425.1. CIÈNCIES SOCIALS A ESO ................................................................................................425.2. HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1R BATXILLERAT .................................................46

2

5.3. HISTÒRIA D'ESPANYA 2N BATXILLERAT ...........................................................................495.4. GEOGRAFIA 2N BATXILLERAT ..........................................................................................535.5. INICIACIÓ A L'ACTIVITAT EMPRENADORA I EMPRESARIAL 3R D'ESO.............................575.6. ECONOMIA 4T ESO .........................................................................................................585.7. ECONOMIA 1R BATXILLERAT............................................................................................605.8. ECONOMIA DE L'EMPRESA 2N BATXILLERAT ..................................................................625.9. VALORS ÈTICS A ESO .......................................................................................................645.10. FILOSOFIA 1R BATXILLERAT ...........................................................................................665.11. HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA 2N BATXILLERAT ................................................................675.12. RELIGIÓ CATÒLICA. DISTRIBUCIÓ ESPAI-TEMPS............................................................68

6. ACTIVITATS D'AMPLIACIÓ I REFORÇ...........................................................124 6.1. CIÈNCIES SOCIALS A ESO..............................................................................................124 6.2. MATÈRIES DE L'ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS A BATXILLERAT.........................................1246.3. MATÈRIES DE L'ÀREA D'ECONOMIA..............................................................................1246.4. MATÈRIES DE L'ÀREA DE FILOSOFIA..............................................................................1256.5. RELIGIÓ CATÒLICA ........................................................................................................126

7. CRITERIS D'AVALUACIÓ I QUALIFICACIÓ.....................................................1277.1. ADEQUACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS CRITERIS D’AVALUACIÓ PER CURSOS.........................1277.1.1. CIÈNCIES SOCIALS A ESO..........................................................................................................................1277.1.2. HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI A 1R DE BATXILLERAT..................................................................1337.1.3. HISTÒRIA D'ESPANYA A 2N DE BATXILLERAT............................................................................................1377.1.4. GEOGRAFIA 2N BATXILLERAT...................................................................................................................1417.1.5. INICIACIÓ A L'ACTIVITAT EMPRENEDORA I EMPRESARIAL......................................................................1477.1.6. ECONOMIA 4T ESO...................................................................................................................................1507.1.7. ECONOMIA 1R BATXILLERAT....................................................................................................................1547.1.8. ECONOMIA DE L'EMPRESA 2N DE BATXILLERAT......................................................................................1597.1.9. VALORS ÈTICS A ESO.................................................................................................................................1637.1.10. FILOSOFIA A 1R BATXILLERAT.................................................................................................................1747.1.11. HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA A 2N BATXILLERAT......................................................................................178

7.2. PROCEDIMENTS D'AVALUACIÓ I CRITERIS DE QUALIFICACIÓ DE L'APRENENTATGE.....1817.2.2. HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI (1R DE BATXILLERAT)...................................................................1817.2.3. HISTÒRIA D'ESPANYA (2N DE BATXILLERAT).............................................................................................1827.2.4. GEOGRAFIA (2N DE BATXILLERAT)...........................................................................................................1827.2.5. INICIACIÓ A L'ACTIVITAT EMPRENEDORA I EMPRESARIAL (3R ESO)........................................................1837.2.6. ECONOMIA (4T ESO)................................................................................................................................1847.2.7. ECONOMIA (1R DE BATXILLERAT)............................................................................................................1857.2.8. ECONOMIA DE L'EMPRESA (2N DE BATXILLERAT)....................................................................................1877.2.9. VALORS ÈTICS A ESO.................................................................................................................................1897.2.10. FILOSOFIA (BATXILLERAT).......................................................................................................................1927.2.11. RELIGIÓ CATÒLICA..................................................................................................................................193

3

7.3. CRITERIS I PROCEDIMENTS DE RECUPERACIÓ..............................................................1947.3.1. CIÈNCIES SOCIALS A ESO..........................................................................................................................1947.3.2. HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI (1R DE BATXILLERAT)...................................................................1957.3.3. HISTÒRIA D'ESPANYA (2N DE BATXILLERAT).............................................................................................1957.3.4. GEOGRAFIA (2N DE BATXILLERAT)...........................................................................................................1957.3.5. INICIACIÓ A L'ACTIVITAT EMPRENEDORA I EMPRESARIAL......................................................................1957.3.6. ECONOMIA (4T ESO)................................................................................................................................1967.3.7. ECONOMIA (1R DE BATXILLERAT)............................................................................................................1967.3.8. ECONOMIA DE L'EMPRESA (2N DE BATXILLERAT)....................................................................................1967.3.9. VALORS ÈTICS A ESO.................................................................................................................................1967.3.10. FILOSOFIA (BATXILLERAT).......................................................................................................................197

8. ESTÀNDARDS D'APRENENTATGE AVALUABLES............................................1998.1. CIÈNCIES SOCIALS A ESO...............................................................................................1998.2. HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI A 1R DE BATXILLERAT.......................................2078.3. HISTÒRIA D'ESPANYA A 2N DE BATXILLERAT.................................................................2138.4. GEOGRAFIA 2N BATXILLERAT.........................................................................................2228.5. INICIACIÓ A L'ACTIVITAT EMPRENEDORA I EMPRESARIAL............................................2288.6. ECONOMIA 4T ESO .......................................................................................................2318.7. ECONOMIA 1R BATXILLERAT..........................................................................................2348.8. ECONOMIA DE L'EMPRESA 2N DE BATXILLERAT...........................................................2378.9. VALORS ÈTICS A ESO......................................................................................................2418.10. FILOSOFIA A 1R BATXILLERAT......................................................................................2558.11. FILOSOFIA A 2N BATXILLERAT......................................................................................2628.12. RELIGIÓ CATÒLICA.......................................................................................................268

9. ELEMENTS TRANSVERSALS TRACTATS.........................................................2749.1. ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS...........................................................................................2749.2. ÀREA DE FILOSOFIA.......................................................................................................2749.3. ÀREA D'ECONOMIA.......................................................................................................276

10. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS..........................................................27710.1. CIÈNCIES SOCIALS A ESO.............................................................................................27710.2. GEOGRAFIA 2N BATXILLERAT.......................................................................................27710.3. HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1ER BATXILLERAT............................................27710.4. HISTÒRIA D'ESPANYA...................................................................................................27710.5. ECONOMIA 1ER BATXILLERAT......................................................................................27710.6. ECONOMIA 4T ESO......................................................................................................27810.7. ECONOMIA 2N BATXILLERAT.......................................................................................27810.8. VALORS ÈTICS..............................................................................................................279

4

10.9. FILOSOFIA....................................................................................................................28010.10. RELIGIÓ......................................................................................................................280

11. PROCEDIMENTS DE SUPORT I PLA DE PENDENTS.....................................281

12. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS.................................28412.1. CIÈNCIES SOCIALS........................................................................................................28412.2. ÀREA D'ECONOMIA.....................................................................................................284

13. CONTRIBUCIÓ A LA CONSECUCIÓ DE LES COMPETÈNCIES CLAU.............285

14. ADAPTACIONS NECESSÀRIES PER ATENDRE L'ALUMNAT AMB NESE.......31114.1 PLANS D'ACTUACIÓ......................................................................................................31114.2 MESURES INDIVIDUALS DE SUPORT.............................................................................312

15. SEGUIMENT DE LA PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA. INDICADORS D'ASSOLIMENT................................................................................................313

16. PREVENCIÓ DE QUALSEVOL FORMA DE VIOLÈNCIA.................................314

17. MÒDULS DE CICLES FORMATIUS...............................................................31517.1. (MÒDUL 4) ADMINISTRACIÓ, GESTIÓ I COMERCIALITZACIÓ EN LA PETITA EMPRESA (AFD21).................................................................................................................................31517.2. (MÒDUL 6) ORGANITZACIÓ I GESTIÓ D’UNA PETITA EMPRESA D’ACTIVITATS DE TEMPS LLIURE I SOCIOEDUCATIVA (AFD31).....................................................................................333

18. DILIGÈNCIA D'APROVACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA.................355

5

0. INTRODUCCIÓ. COMPOSICIÓ DEL DEPARTAMENT

Aquest curs el departament de Ciències Socials comptarà amb la següent plantilla:

• Rafel Socias: professor dels grups B i C de 3r d'ESO, tutor de 3r B i professor de Geografia

d'Espanya de 2n de Batxiller. Cap de departament.

• Catalina Font: professora dels grups de 1r A i B d'ESO i de la matèria d'Història d'Espanya de

segon de batxillerat, grup del qual és tutora.

• Gabriel Vives: professor dels grups de 1r C i D i del grup de 3r A.

• Pere Elies Riera: professor de ciències socials dels grups A, B i C de 2n d’ESO i dels grups A i

B de 4t d’ESO, i és tutor de 4t A.

• Francesc Novella: professor de Religió Catòlica a 1r, 2n, 3r i 4t d'ESO; i 1r de batxillerat.

• Emili Menasalvas: professor de Valors Ètics i Filosofia.

• Francisca Fornés: professora de les assignatures de l'àrea d'economia d'ESO, batxillerat i

cicles formatius.

6

1. ADEQUACIÓ I SEQÜENCIACIÓ DELS OBJECTIUS GENERALS DE LA MATÈRIA

1.1. OBJECTIUS GENERALS CIÈNCIES SOCIALS D'ESO

L’ensenyament de l’assignatura de geografia i història té els objectius següents, a fi de contribuir al

desenvolupament integral dels alumnes en l’etapa de l’educació secundària obligatòria:

• 1. Identificar els processos i els mecanismes dels fets polítics, econòmics i culturals i les

relacions que s’estableixen entre aquests. Emprar aquest coneixement per comprendre les

causes que expliquen l’evolució de les societats i els seus problemes més rellevants.

• 2. Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales, els elements bàsics del medi físic i les

interaccions entre aquests elements i els grups humans a l’hora d’emprar l’espai i els

recursos. Valorar les conseqüències de tipus econòmic, social, cultural, polític i

mediambiental d’aquestes interaccions. Conèixer la problemàtica específica de l’ús dels

recursos a les Illes Balears.

• 3. Comprendre el territori com el resultat de la interacció de les societats amb el medi que

organitzen i en el qual es desenvolupen.

• 4. Conèixer, localitzar i comprendre les característiques bàsiques de la diversitat geogràfica

del món i de les grans àrees socioeconòmiques, culturals i polítiques, així com els trets físics

i humans del món, d’Europa, d’Espanya i de les Illes Balears.

• 5. Identificar i localitzar en el temps i en l’espai els processos i els esdeveniments històrics

rellevants de la història del món, d’Europa, d’Espanya i de les Illes Balears a fi d’adquirir una

perspectiva global de l’evolució de la humanitat amb un marc cronològic precís.

• 6. Valorar i respectar el patrimoni natural, històric, lingüístic, cultural i artístic del món,

d’Europa, d’Espanya i, especialment, de les Illes Balears.

• 7. Comprendre els elements tècnics bàsics que caracteritzen la realitat social, cultural i

històrica de les manifestacions artístiques, amb la finalitat de valorar i respectar el

patrimoni natural, històric, cultural i artístic i assumir actituds positives cap a la defensa i la

conservació d’aquest patrimoni, especialment el de les Illes Balears.

• 8. Adquirir i emprar el vocabulari específic de geografia i història i incorporar-lo al

vocabulari habitual, a fi d’augmentar la precisió en l’ús del llenguatge i millorar la

comunicació.

• 9. Cercar, seleccionar, comprendre i relacionar, amb els mètodes i les tècniques propis de la

7

geografia i la història, informació de tipus verbal, gràfic, icònic, estadístic i cartogràfic

procedent de fonts diverses, incloent-hi l’entorn físic i social, les biblioteques, els mitjans de

comunicació i les tecnologies de la informació i la comunicació; tractar aquesta informació

d’acord amb la finalitat que es persegueix i comunicar-la als altres de forma organitzada i

intel·ligible.

• 10. Dur a terme tasques en grup i participar en debats amb una actitud constructiva, crítica

i tolerant, fonamentant adequadament les opinions i valorant el diàleg com una via

necessària per solucionar els problemes humans i socials.

• 11. Conèixer el funcionament de les societats democràtiques, apreciar-ne els valors i les

bases fonamentals, valorar els drets i les llibertats com un assoliment irrenunciable i una

condició necessària per a la pau, denunciar actituds i situacions discriminatòries i injustes i

mostrar-se solidaris amb els pobles, els grups socials i les persones privats dels seus drets o

dels recursos econòmics necessaris.

• 12. Valorar i respectar la diversitat cultural i ser respectuós i tolerant amb cultures i

opinions que no coincideixen amb les pròpies, sense renunciar, però, a emetre judicis de

valor.

1.2. OBJECTIUS GENERALS Ha. DEL MÓN CONTEMPORANI - 1R BATXILLERAT

• 1. Identificar els principals processos i els esdeveniments històrics més rellevants del món

contemporani, situar-los en el temps i en l’espai i assenyalar la importància que tenen en

relació amb fets del present.

• 2. Reconèixer els components econòmics, socials, polítics, tecnològics i culturals que

caracteritzen els esdeveniments històrics, així com els trets més significatius, les relacions

que mantenen i els factors que els han conformat.

• 3. Conèixer les coordenades internacionals a escala europea i mundial dels segles XIX i XX

per entendre les relacions entre els estats durant aquesta època i les implicacions que

suposen.

• 4. Analitzar les situacions i els problemes del present des d’una perspectiva global,

considerant tant els seus orígens com les relacions d’interdependència que mantenen.

• 5.Valorar positivament els conceptes de democràcia, llibertat i solidaritat enfront dels

problemes socials actuals, assumir el compromís de defensar els valors que representen i

combatre les situacions de discriminació i injustícia, especialment les que es relacionen

8

amb els drets humans i la pau.

• 6.Concebre la història com a disciplina científica i l’anàlisi històrica com un procés en

constant reconstrucció d’acord amb les necessitats de la societat i utilitzar aquest

coneixement per argumentar les pròpies idees, revisar-les de manera crítica i contrastar-les

amb noves informacions a fi de corregir estereotips i prejudicis.

• 7. Elaborar hipòtesis de treball dels processos històrics estudiats procedents de tot tipus de

fonts: la pròpia realitat, les fonts històriques, els mitjans de comunicació o les tecnologies

de la informació i la comunicació.

• 8. Saber comunicar les tasques elaborades i les conclusions obtingudes amb un llenguatge

correcte i utilitzant el vocabulari i la terminologia històrica adequats.

• 9. Planificar i elaborar breus treballs d’indagació, síntesi o iniciació a la recerca històrica, en

grup o individualment, en què es puguin emprar les diferents fonts primàries i secundàries i

valorar el paper de les fonts i els diferents enfocaments utilitzats pels historiadors.

• 10. Saber analitzar la successió de fets i la possible simultaneïtat d’aquests mitjançant el

domini de la cronologia i el temps històric.

1.3. OBJECTIUS GENERALS HISTÒRIA D'ESPANYA - 2n BATXILLERAT

• 1. Identificar i situar en el temps i en l’espai els processos, estructures i esdeveniments més

rellevants de la història d’Espanya i de les Balears, valorant les seves repercussions en la

configuració de l’Espanya de les autonomies.

• 2. Conèixer i comprendre els processos més rellevants que configuren la història espanyola

i balear, identificant les interrelacions entre fets polítics, econòmics, socials i culturals, i

analitzant els antecedents i factors que els han conformat.

• 3. Fomentar una visió de la història d’Espanya que respecti i valori tant els aspectes comuns

com les particularitats i generi actituds de tolerància i solidaritat entre els diversos pobles

d’Espanya.

• 4. Situar el procés històric en les seves coordenades internacionals per explicar i

comprendre les seves implicacions per a ser capaços de tenir una visió articulada i coherent

de la història.

• 5. Identificar els canvis conjunturals i els trets permanents del procés històric per sobre dels

fets aïllats i dels protagonistes concrets, per aconseguir una visió global de la història.

9

• 6. Conèixer les normes bàsiques que regulen el nostre ordenament constitucional,

promovent tant el compromís individual i col·lectiu amb les institucions democràtiques com

la presa de consciència davant els problemes socials, especialment els relacionats amb els

drets humans.

• 7. Valorar el patrimoni cultural, lingüístic i històric de les Illes Balears.

• 8. Seleccionar i interpretar informació procedent de fonts diverses, inclosa la

proporcionada per les tecnologies, i utilitzar-la de forma crítica per a la comprensió de

processos i fets històrics.

• 9. Emprar amb propietat la terminologia i el vocabulari històrics i aplicar les tècniques

elementals de comentaris de textos i d’interpretació de mapes, gràfics i altres fonts

històriques.

1.4. OBJECTIUS GENERALS GEOGRAFIA 2N BATXILLERAT

• 1. Identificar i comprendre els elements bàsics de l’organització territorial aplicant els

mètodes i els procediments propis de l’anàlisi geogràfica en el plantejament i la resolució

de problemes d’àmbit espacial.

• 2. Processar, interpretar i comunicar adequadament la informació sobre l’espai geogràfic,

entès com una realitat diversa i complexa en la qual intervenen múltiples factors, aplicant

les tècniques de representació cartogràfica.

• 3. Conèixer i explicar la diversitat i la pluralitat de l’espai geogràfic espanyol. Comprendre

aquesta realitat geogràfica com el resultat de la interacció de diversos processos

econòmics, socials, culturals i d’organització espacial que, en l’esdevenir històric, han actuat

sobre el territori i el medi natural.

• 4. Explicar la posició de les Illes Balears i de l’Estat espanyol en el context mediterrani,

europeu i mundial. Conèixer les característiques territorials de la Unió Europea i analitzar

les relacions entre els principals problemes d’abast geogràfic en un món cada vegada més

interrelacionat, en el qual coexisteixen la uniformització econòmica i el control i

repartiment desigual dels recursos.

• 5. Valorar la funció del medi natural, dels recursos naturals i de les activitats productives en

la configuració de l’espai geogràfic espanyol. Reconèixer que els medis naturals estan

afectats per l’activitat de les societats humanes i per l’explotació dels recursos, i que el

paisatge constitueix la manifestació perceptible d’aquesta acció.

10

• 6. Conèixer i valorar les característiques del territori de les Illes Balears, com també les

transformacions recents que ha sofert el medi natural illenc, i ser conscient de l’impacte

mediambiental que planteja l’ocupació territorial, l’explotació dels recursos i l’ordenació de

les activitats econòmiques.

• 7. Entendre i analitzar la importància de la dinàmica demogràfica i de la xarxa urbana en la

configuració dels processos que defineixen l’espai geogràfic.

• 8. Comprendre les interrelacions que es donen entre els diferents territoris de l’Estat

espanyol i entre aquests i altres àmbits geogràfics europeus i mundials. Mostrar actituds de

coneixement i respecte tant en relació amb l’espai més pròxim de l’entorn de l’alumnat com

amb altres espais geogràfics més allunyats, i cooperar en la superació de les desigualtats

que imposen els diferents nivells de desenvolupament.

• 9. Adquirir consciència de la globalitat dels problemes ambientals i actuar localment en les

decisions que afecten l’ordenació del territori. Valorar la importància de potenciar la

preservació del medi natural i col·laborar en la consecució d’una societat més justa i

solidària.

1.5. OBJECTIUS GENERALS INICIACIÓ ACTIVITAT EMPRENADORA I EMPRESARIAL (3r ESO)

Els objectius de la matèria d’iniciació a l’activitat emprenedora i empresarial són els següents:

• 1. Relacionar-se amb l’entorn econòmic com a subjecte i no com a objecte d’aquest entorn

mitjançant l’assimilació progressiva del coneixement que vagi aprenent sobre el seu

funcionament, així com incorporar el que aprengui a les seves relacions amb altres agents

econòmics com a font de desenvolupament, tant de la seva autonomia personal com de la

seva capacitat per liderar projectes que puguin ser percebuts com a valuosos pels altres.

• 2. Fomentar l’aplicació del pensament creatiu a l’hora de fer qualsevol proposta que s’hagi

de valorar en el seu entorn econòmic i valorar-ne positivament la innovació, l’originalitat i la

consistència.

• 3. Desenvolupar l’esperit emprenedor que tots tenim com a subjectes de l’entorn econòmic

en el qual actuam mitjançant el descobriment de les nostres fortaleses i debilitats per,

progressivament, augmentar la nostra competència emprenedora.

• 4. Impulsar petits projectes susceptibles de poder implementar-se en el seu entorn

econòmic en els quals la creativitat i el rigor científic han de jugar un paper primordial al

llarg de tot el procés de realització.

11

• 5. Descobrir l’economia del bé comú i la banca ètica com a alternatives per a una economia

més justa.

• 6. Valorar l’estalvi com una font de llibertat a l’hora de consumir sense haver d’acudir als

intermediaris financers, el qual cal fomentar a través d’un consum responsable.

• 7. Conèixer el funcionament bàsic dels intermediaris financers (alfabetització financera)

quan hem d’acudir a cercar finançament del nostre consum, mitjançant l’estudi de casos

pràctics senzills, reals i susceptibles de ser demandats, així com d’exemples de males

pràctiques per ser més lliures a l’hora de relacionar-nos-hi.

1.6. OBJECTIUS GENERALS ECONOMIA 4t ESO

• 1. Comprendre els conceptes bàsics de l’economia. Analitzar l’efecte de les decisions econò-

miques en la vida dels ciutadans i prendre consciència de l’existència de diferents models

econòmics.

• 2. Descriure els diferents tipus d’empreses i analitzar el teixit empresarial de les Illes Balears

d’acord amb aquesta classificació. Identificar i analitzar els aspectes més importants del

funcionament de les empreses en una economia de mercat.

• 3. Ser capaços de gestionar la seva economia personal mitjançant l’elaboració d’un pressu-

post i l’anàlisi del grau de compliment d’aquest. Valorar la rellevància de l’estalvi i compren-

dre la necessitat de planificar aspectes financers al llarg de la vida.

• 4. Reconèixer el funcionament bàsic del sistema financer i conèixer les característiques bà-

siques de les principals operacions bancàries.

• 5. Valorar positivament l’anàlisi de la realitat econòmica mitjançant l’estudi de les principals

macromagnituds i comprendre’n el funcionament. Per aconseguir-ho, cal interpretar dades

i gràfics relacionats amb les macromagnituds i tenir una opinió sobre els resultats.

• 6. Conèixer i valorar els efectes per a la societat de la desigualtat de la renda i el paper de

l’Estat en la redistribució d’aquesta.

• 7. Comprendre els avantatges i els inconvenients que la globalització econòmica i el procés

d’integració econòmica i monetària de la Unió Europea han provocat en la qualitat de vida

de les persones i el medi ambient.

12

• 8. Reflexionar sobre la necessitat d’una economia sostenible. Analitzar i valorar críticament

les repercussions del creixement econòmic sobre el medi ambient i la qualitat de vida de

les persones.

1.7. OBJECTIUS GENERALS ECONOMIA 1r BATXILLERAT

• Identificar el cicle de l’activitat econòmica. Reconèixer l’existència de diferents sistemes

econòmics i les formes de respondre als problemes econòmics. Prendre consciència de les

relacions entre el sistema econòmic i els fenòmens socials. Analitzar el sistema econòmic

de les Illes Balears.

• Relacionar els fets econòmics significatius amb el context social, polític i cultural en què es

produeixen. Traslladar aquesta reflexió a les situacions quotidianes i aplicar els procedi-

ments d’indagació de les ciències socials a partir de diverses fonts i mitjans d’informació.

• Valorar positivament l’ús de models per analitzar la realitat econòmica i ser conscient tant

de la utilitat com de les limitacions d’aquests models.

Explicar les característiques principals que diferencien el sistema d’economia de mercat res-

pecte d’altres i valorar-ne els avantatges i els inconvenients.

• Comprendre l’estructura bàsica de l’economia de les Illes Balears, d’Espanya i d’Europa mit-

jançant la conjunció de variables que n’expliquin la situació actual, els factors de creixe-

ment i les repercussions sobre el medi ambient i la qualitat de vida de les persones, i po-

der-ho comparar amb un altre o uns altres moments històrics.

• Analitzar i proposar mesures de política econòmica que puguin ajudar a reconduir o resol-

dre determinats problemes i/o desequilibris econòmics. Establir també les limitacions o els

inconvenients que pot suposar la implantació d’aquestes mesures, la recerca d’objectius

contraposats o els interessos polítics.

• Intervenir en un debat per expressar els propis arguments utilitzant la terminología econò-

mica i les dades adequades al context. Acceptar punts de vista diferents com a via d’enri-

quiment personal.

• Reflexionar sobre la necessitat d’una economia sostenible. Analitzar i valorar críticament les

repercussions del creixement econòmic sobre el medi ambient i la qualitat de vida de les

persones. Tenir una opinió sobre els diferents graus de desenvolupament de les econ mies i

les alternatives al model de creixement.

13

• Interpretar els missatges, les dades i les informacions que apareixen en els diversos mi jans

de comunicació sobre desajusts econòmics actuals i analitzar les mesures correctores de

política econòmica que es proposen.

• Analitzar el paper de les noves tecnologies de la informació en el procés d’integració dels

països i valorar els canvis que la globalització provoca en el funcionament i en l’economia

de les societats.

• Manifestar interès i curiositat per conèixer els grans problemes econòmics actuals, com les

desigualtats econòmiques mundials, la concentració empresarial, les desigualtats per raó

de sexe i cultura, la pobresa, la degradació mediambiental, el consum innecessari, etc., i

analitzar-ho amb sentit crític i solidari.

1.8. OBJECTIUS GENERALS ECONOMIA DE L'EMPRESA 2n BATXILLERAT

La matèria d’economia de l’empresa en el batxillerat té els objectius següents:

• 1. Identificar la naturalesa, les funcions i les principals característiques dels diferents tipus

d’empreses més representatives de les Illes Balears, de l’Estat espanyol i de la resta del

món.

• 2. Analitzar les actuacions que duen a terme les empreses per assolir els seus objectius i les

seves interrelacions amb l’entorn. Elaborar judicis o criteris personals sobre els efectes posi-

tius i negatius que poden tenir, defensant els seus punts de vista amb autonomia i amb res-

pecte per altres opinions.

• 3. Valorar la incidència de l’activitat empresarial en la qualitat de vida de les persones, la

distribució de la riquesa i l’esgotament dels recursos naturals, prenent consciència de la ne-

cessitat de la sostenibilitat de l’activitat productiva i de l’ètica empresarial. Identificar fac-

tors de limitació o desigualtat per causa del gènere o per altres causes en l’activitat empre-

sarial i conèixer possibles mesures correctores.

• 4. Identificar les àrees funcionals de l’empresa, la funció que desenvolupen i les relacions

internes, quantificant-ne la dependència externa, per comprendre i analitzar el món pro-

ductiu que ens envolta i resoldre els problemes que se’n derivin.

• 5. Interpretar i valorar de manera general les decisions de les empreses en les estratègies

de creixement, internacionalització i localització, i considerar el paper de les petites i mitja-

nes empreses en el context d’una economia globalitzada.

14

• 6. Interpretar la gestió dels recursos humans com una oportunitat de generar avantatges

competitius de l’empresa a través de la gestió del capital humà, de les relacions i la motiva-

ció dins l’empresa i de la resolució de conflictes.

• 7. Reconèixer la importància de la recerca i la innovació com a motors del canvi tecnològic,

la millora competitiva i el progrés econòmic i social en un món globalitzat.

• 8. Analitzar les polítiques de màrqueting que fan les empreses identificant els destinataris,

interpretant les diverses estratègies possibles, valorant l’impacte sobre el comportament

dels consumidors i manifestant iniciativa i creativitat en el disseny de propostes pròpies.

• 9. Obtenir, registrar, seleccionar i interpretar la informació comptable de les empreses, de-

tectar els desequilibris econòmics i financers i proposar mesures correctores, valorant la

importància de la seva fiabilitat en relació amb la gestió, les garanties davant persones ter-

ceres i la responsabilitat fiscal.

• 10. Utilitzar els mitjans i les tecnologies de la informació i la comunicació com a eina quoti -

diana d’obtenció, tractament, selecció i anàlisi d’informació empresarial, verificant-ne la fia-

bilitat i aplicant-la a la presa de decisions empresarials.

1.9. OBJECTIUS GENERALS VALORS ÈTICS A ESO

• 1. Conèixer la dimensió individual i social de la condició humana i acceptar la pròpia

identitat respectant les diferències amb els altres.

• 2. Desenvolupar l’autoestima, l’afectivitat i l’autonomia personal en les relacions amb les

altres persones, així com una actitud contrària a la violència, als estereotips i als prejudicis.

• 3. Apreciar els valors i les normes de la convivència per aprendre a actuar amb rigor tenint-

los en compte i preparar-se per a l’exercici actiu de la ciutadania, i respectar els drets

humans, així com el pluralisme propi d’una societat democràtica.

• 4. Fomentar habilitats emocionals, comunicatives i socials per actuar amb autonomia i

participar activament en les relacions de grup, mostrant sempre actituds constructives i

altruistes.

• 5. Descobrir que la diversitat enriqueix i que no ha de ser un obstacle per a la convivència, i

mostrar respecte pels costums i per les maneres de viure de persones i poblacions diferents

de la pròpia.

• 6. Assumir els mecanismes fonamentals de funcionament de les societats democràtiques i

15

valorar el paper de l’Administració pública per garantir els serveis públics i l’obligació dels

ciutadans de contribuir a mantenir-los i complir les seves obligacions cíviques.

• 7. Reconèixer-se membres d’una ciutadania global i identificar i valorar la pluralitat de les

societats actuals com a enriquidora de la convivència.

• 8. Identificar i rebutjar situacions d’injustícia i de discriminació, mostrar sensibilitat per les

necessitats de les persones i els grups més desafavorits i desenvolupar comportaments

solidaris i contraris a la violència.

• 9. Prendre consciència de la situació del medi ambient i desenvolupar actituds de

responsabilitat en la protecció de l’entorn immediat.

• 10. Conèixer, comprendre i respectar les diferents cultures i les diferències entre les

persones, la igualtat de drets i oportunitats d’homes i dones i la no-discriminació de

persones amb discapacitat.

• 11. Desenvolupar les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les

relacions amb els altres, així com una actitud contrària a la violència, als prejudicis de

qualsevol tipus i als estereotips sexistes.

• 12. Reconèixer els principals conflictes socials i morals del món actual, analitzar-ne les

causes i els efectes i jutjar-los des de les teories ètiques.

1.10. OBJECTIUS GENERALS FILOSOFIA A BATXILLERAT

• 1. Reconèixer el caràcter propi de la filosofia i distingir-la d’altres tipus de sabers, com la

ciència, la religió, l’art, etc.

• 2. Identificar i apreciar el sentit dels problemes filosòfics.

• 3. Usar i identificar correctament la terminologia bàsica de les diferents disciplines

filosòfiques.

• 4. Comentar textos filosòfics analitzant-ne l’estructura, interpretant-ne el significat i fent-ne

una reflexió crítica.

• 5. Desenvolupar estratègies per accedir a la informació de forma rigorosa, seleccionar-la

adequadament i utilitzar-la correctament en l’elaboració de treballs de recerca o

presentacions.

• 6. Valorar el diàleg i el debat com a mitjans per aproximar-se a la veritat i com a exercici

actiu del respecte, la tolerància i la comprensió.

16

• 7. Adoptar una actitud crítica davant opinions contraposades.

• 8. Adquirir habilitats de comunicació i argumentació coherent de les pròpies opinions, tant

de forma oral com escrita.

• 9. Desenvolupar actituds de solidaritat i participació en la vida comunitària i una

consciència cívica, crítica i autònoma, inspirada en els drets humans i compromesa amb la

construcció d’una societat democràtica, justa i equitativa i amb la defensa de la natura.

1.11. OBJECTIUS DE L'ASSGINATURA DE RELIGIÓ CATÒLICA A ESO

L’educació secundària obligatòria ha de contribuir a desenvolupar en els i les alumnes les

capacitats que els permetin:

• a) Assumir responsablement els seus deures, conèixer i exercir els seus drets en el respecte

als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i els grups,

exercitar-se en el diàleg afermant els drets humans com a valors comuns d’una societat

plural i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica.

• b) Desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a

condició necessària per a una realització eficaç de les tasques de l’aprenentatge i com a

mitjà de desenvolupa-ment personal.

• c) Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells.

Rebutjar els estereotips que suposin discriminació entre homes i dones.

• d) Enfortir les seves capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seves

relacions amb els altres, com també rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus,

els comportaments sexis-tes i resoldre pacíficament els conflictes.

• e) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per adquirir,

amb sentit crític, nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les

tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.

• f) Concebre el coneixement científic com un saber integrat, que s’estructura en diferents

disciplines, així com conèixer i aplicar els mètodes per identificar els problemes en els

diversos camps del coneixement i de l’experiència.

• g) Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit

crític, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar, prendre

decisions i assumir responsabilitats.

17

• h) Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, en català i en castellà,

textos i missatges complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de la

literatura.

• i) Comprendre una o més llengües estrangeres i expressar-s’hi de manera apropiada.

• j) Conèixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i la història pròpies i dels

altres, així com el patrimoni artístic i cultural.

• k) Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les

diferències, afermar els hàbits de cura i salut corporals i incorporar l’educació física i la

pràctica de l’esport per afavorir el des-envolupament personal i social. Conèixer i valorar la

dimensió humana de la sexualitat en tota la seva diversitat. Valorar críticament els hàbits

socials relacionats amb la salut, el consum, la cura dels éssers vius i el medi ambient, per

contribuir a la seva conservació i millora.

• l) Apreciar la creació artística i comprendre el llenguatge de les diferents manifestacions

artístiques, utilitzant diversos mitjans d’expressió i representació.

1.12. OBJECTIUS DE L'ASSIGNATURA DE RELIGIÓ CATÒLICA A BATXILLERAT

El batxillerat ha de contribuir a desenvolupar en els i les alumnes les capacitats que els permetin:

• a) Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència

cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució espanyola i pels drets humans,

que fomenti la cor-responsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa.

• b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeti actuar de forma responsable i

autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els

conflictes personals, familiars i socials.

• c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i

valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no discri-minació

de les persones amb discapacitat.

• d) Afermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a

l’eficaç aprofitament de l’aprenentatge, i com a mitjà de desenvolupament personal.

• e) Dominar, tant en l’expressió oral com en l’escrita, la llengua catalana i la llengua

castellana.

• f) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres.

18

• g) Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.

• h) Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents

històrics i els principals factors de la seva evolució. Participar de forma solidària en el

desenvolupament i la millora del seu entorn social.

• i) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats

bàsiques pròpies de la modalitat elegida.

• j) Comprendre els elements i procediments fonamentals de la recerca i dels mètodes

científics. Conèixer i valorar de forma crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en el

canvi de les condicions de vida, així com afermar la sensibilitat i el respecte pel medi

ambient.

• k) Afermar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en

equip, confiança en un mateix i sentit crític.

• l) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de

formació i enriquiment cultural.

• m) Utilitzar l’educació física i l’esport per afavorir el des-envolupament personal i social.

• n) Afermar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària.

19

2. INDICADORS D'ASSOLIMENT DE CADA UN DELS OBJECTIUS PLANTEJATS

El control del grau d'assoliment dels objectius, tant generals com específics, de cada assignatura es

farà a partir dels indicadors que detallarem tot seguit. Val a dir que aquests es podran matisar i

concretar al llarg del curs.

• Valoració de la tasca diària (tant la que es fa a l'aula com la plantejada per fer a casa).

• Resultat positiu de les diferents proves d'avaluació a nivell individual.

• Percentatge d'aprovats a les diferents avaluacions i comparació del grau de desviament

amb les mitjanes d'altres grups del centre, d'altres centres de Mallorca i d'altres centres de

Balears.

• Grau d'assoliment dels objectius d'alumnes amb NESE.

• Recuperació dels alumnes amb la matèria pendent.

• Grau d'absentisme i/o abandonament en el cas de les matèries de cicles formatius

20

3. SEQÜÈNCIA DELS CONTINGUTS AL LLARG DE CADA CURS

Amb la finalitat de no repetir la relació de continguts, aquesta es pot consultar de manera més

detallada al punt 5 de la present programació.

4. MÈTODES PEDAGÒGICS, MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS

4.1. CIÈNCIES SOCIALS D'ESO

Mètodes pedagògics

La metodologia comprèn tant la descripció de les pràctiques docents com l’organització de

la tasca dels professors. L’ús d’aquesta metodologia ha de permetre als alumnes un aprenentatge

significatiu en relació amb els diferents elements del currículum.

Entre els principis pedagògics, la normativa assenyala que l’etapa de l’educació secundària

obligatòria s’organitza d’acord amb els principis d’educació comuna i d’atenció a la diversitat. Entre

altres mesures, es preveuen l’optativitat, les adaptacions del currículum, els agrupaments flexibles

o els desdoblaments. D'aquestes mesures les que es preveuen per aquest curs a l'etapa de

secundària de Ciències Socials al nostre centre són les adaptacions curriculars pertinents així com

una hora de suport setmanal als tres grups de primer d'ESO.

També s’han d’emprar mètodes que tenguin en compte els diferents ritmes d’aprenentatge

dels alumnes, que afavoreixin la capacitat d’aprendre per ells mateixos i que promoguin la feina en

equip.

La normativa també marca que en aquesta etapa s’ha de parar una atenció especial a fer

que els alumnes adquireixin, entre altres elements, les diferents competències clau i l’hàbit de la

lectura, fet que es tindrà en compte a les diverses assignatures.

Per tant, es preveu la realització de les següents activitats de foment de la lectura,

comprensió lectora i capacitat d'expressió:

• 1r cicle d'ESO: Es posarà especial atenció a la realització de lectures en veu alta de textos

continguts en el propi llibre de text, en informes, dossiers, etc. Es llegiran els igualment els

continguts del llibre. Es prestarà atenció a la capacitat d'expressió dels alumnes amb la

realització d'activitats de tipus oral.

• 2º d'ESO:Es llegiran els continguts del llibre i textos de premsa.

• 3r d'ESO: Es realitzaran lectures de textos de premsa i dels dossiers que conté el llibre de

21

text.

• 4t d'ESO: Es realitzaran lectures de premsa i de textos històrics. S'introduirà la realització de

comentaris de text. Es procurarà que a cada tema una part de l'alumnat hagi de preparar

una petita exposició oral per tal de treballar la capacitat d'expressió en públic i per ampliar

alguns aspectes del tema.

Materials

Es faran servir els llibres de text de l'editorial Vicens Vives, Geografia i Història:

• 1r ESO: GiH 1. Illes Balears. Geografia i Història. Llibe 1 i 2. (Aula 3D). Autors: A. Albet, D.

Bosch, M. García, N. González, M. García, C. Gatell. ISBN/EAN: 9788468231075

• 2n ESO: GiH 2. Història. Illes Balears. Llibre 1 i 2 (Aula 3D). Autors: M. García. C. Gatell, S.

Riesco ISBN/EAN: 9788468236797

• 3r ESO: GiH 3. Geografia i Història. Illes Balears. llibre 1 i 2. (Aula 3D). Autors: A. Albet, D.

Bosch, C. García, N. González-Monfort, M. García, C. Gatell, S. Riesco. ISBN/EAN:

9788468234502

• 4t ESO: GiH 4. Història. Illes Balears. Llibre 1, 2 (Aula 3D). Autors: M. García, C. Gatell, S.

Riesco. ISBN/EAN: 9788468236803

Recursos didàctics

Per al desenvolupament de les diferents activitats s'empraran diversos recursos didàctics,

tals com textos periodístics o històrics, documentals, pel·lícules, sèries de televisió o altres que es

puguin considerar útils per a la consecució dels objectius didàctics.

4.2. HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT


Per tal de desenvolupar els continguts de Història del Món Contemporani, s'optarà per una

metodologia eminentment expositiva, ja que l'ús d'aquest metodologia permetrà el correcte

seguiment dels continguts procedimentals per part de l'alumnat. Això no obstant, es considera

necessari que treballar els continguts des d'una vessant més pràctica, de forma que es recorrerà a

activitats tals com comentaris de text (científics o literaris), d'obres d'art, peces musicals, etc. per

tal de obtenir una visió completa dels diferents períodes històrics a estudiar. De la mateixa manera,

es plantejaran activitats de síntesi i comparació dels continguts amb la finalitat de relacionar i

entendre l'evolució de les diferents etapes històriques, així com altres tipus de treballs que

22

permetin un millor assoliment dels objectius plantejats.

L’assignatura d’història del món contemporani ha de servir per fer créixer en els alumnes

una actitud responsable i solidària en la defensa de la llibertat i dels drets humans, així com per

refermar en ells la importància dels valors democràtics de què gaudim actualment i que tant han

costat d’aconseguir. Si ens acostam a aquest objectiu a la vegada que aconseguim que els alumnes

recordin les parts essencials del passat del país, la tasca dels docents no haurà estat estèril.

Els recursos didàctics que s'utilitzaran seran variats: llibre de text, projecció de pel·lícules,

documentals, premsa, utilització de les tecnologies de la informació i la documentació, textos

històrics i historiogràfics, etc.

Amb les diferents activitats seleccionades es procurarà que desenvolupin, entre altres

aspectes, l’interès i l’hàbit de la lectura, la capacitat d’expressar-se en públic, la comprensió

raonada, l’anàlisi crítica, etc.

Es realitzaran activitats com:

• Lectura i comentari de textos històrics i historiogràfics, mapes i gràfics.

• Confecció d’esquemes o mapes conceptuals del temps històric analitzat.

• Presentació d’informes orals i escrits per estructurar i donar unitat al que s’ha treballat

diàriament.

• Debats que permetin la reflexió i la posada en comú dels coneixements adquirits i que

desenvolupin les actituds de tolerància i respecte.

Materials i recursos didàctics

El llibre de text serà de l'editorial Santillana:

• Història del món contemporani. ISBN: 9788491302933




4.3. HISTÒRIA D'ESPANYA 2n BATXILLERAT


La metodologia que s'aplicarà al present curs estarà orientada a la preparació de les proves

de selectivitat, en la incertesa de desconèixer a l'hora que es redacta la present programació si

aquestes es realitzaran o seran substituïdes per una altra prova.

23

Per tal de desenvolupar els continguts de Història d'Espanya, s'optarà per una metodologia

eminentment expositiva, ja que l'ús d'aquest metodologia permetrà el correcte seguiment dels

continguts procedimentals per part de l'alumnat. El llibre de text serà la referència bàsica, però

determinats temes seran tractats a través de materials elaborats pel propi professor. Això no

obstant, es considera necessari que treballar els continguts des d'una vessant més pràctica, de

forma que es recorrerà a activitats tals com comentaris de documents històrics, tal com es fa a les

PAU. El criteri per repartir els blocs de continguts no ha estat el cronològic per tal de fer els temes

que presenten més dificultat i són més extensos de forma completa i poder-los anar treballant al

llarg de tot el curs.


El llibre de text serà el de l'editorial Anaya:

• Història d'Espanya. Autors: Fernando García de Cortázar Ruiz de Aguirre; Javier M.ª

Donézar Díez de Ulzurrun; Julio Valdeón Baruque; Mª Isabel del Val Valdivieso; Manuel

Fernández Cuadrado; Angel Gamazo Largo. ISBN: 978-84-698-1341-6




4.4. GEOGRAFIA 2n BATXILLERAT

La metodologia que s'aplicarà al present curs estarà orientada a la preparació de les proves

de selectivitat. Per tal de desenvolupar els continguts de Geografia s'optarà per una metodologia

que combinarà l'exposició dels continguts amb la realització de nombroses activitats pràctiques,

atès que la prova de PBAU a la qual s'orienta aquesta assignatura es planteja sobretot a partir

d'activitats que exigeixen l'aplicació pràctica dels continguts desenvolupats al llarg del curs.

El llibre de text serà el de l'editorial Vicens Vives:

• GB. Geografia. Illes Balears (Aula 3D). Autors: A. Albet, D. Bosch, C. García, N. González-

Monfort. ISBN/EAN: 9788468240893

Per al correcte desenvolupament dels continguts caldrà utilitzar materials cartogràfics,

gràfiques, taules estadístiques, notícies de premsa, etc.

4.5. INICIACIÓ A L'ACTIVITAT EMPRENADORA I EMPRESARIAL 3r D'ESO

orientacions metodològiques

Metodològicament, la iniciació a l’activitat emprenedora i empresarial ha d’abordar almenys dos

24

d’aquests objectius (Diego, 2009):

a) Desenvolupar actituds i habilitats que formen la mentalitat emprenedora.

b) Sensibilitzar els estudiants perquè tenguin en compte l’autoocupació i la creació dels

propis projectes com una forma més d’ampliar les seves carreres professionals.

c) Donar oportunitats per treballar en projectes i activitats concretes gestionades pels

mateixos alumnes.

d) Proporcionar als alumnes coneixements i habilitats específics per crear i gestionar amb

èxit els seus projectes.

Aquests objectius metodològics es poden assolir a través de tres tipus de propostes didàctiques

diferents, concretament, les que aborden els tres tipus d’educació emprenedora que proposa Gibb

(2006):

1. Aprendre a crear una empresa (learning for entrepreneurship).

2. Entendre que és l’esperit empresarial (learning about entrepreneurship).

3. Actuar de forma emprenedora (learning through entrepreneurship).

Com que és una matèria d’implantació internacional recent, tant l’educació emprenedora i

empresarial com l’educació financera suposen un procés formatiu també per al professor, ja que

requereixen de l’adopció, l’assimilació i el bon ús de noves metodologies per no caure en l’error de

convertir la matèria en una educació purament teòrica. Seguint Gibb, el professor ha

d’implementar la metodologia que possibiliti als alumnes experimentar de primera mà el

concepte, la qual cosa s’aconsegueix mitjançant l’aprenentatge basat en problemes, l’aprenentatge

cooperatiu, l’aprenentatge a partir de situacions de la vida real, la cessió a l’alumne del control del

seu propi aprenentatge, la maximització de l’aprenentatge social, del treball en xarxa, de la feina

en equip, la proporció d’oportunitats per assumir riscos de manera calculada, la implicació dels

estudiants en tasques de responsabilitat creixents... en les quals les tecnologies de la informació i

de l’aprenentatge juguin sempre un paper preponderant.

A partir d’aquestes propostes metodològiques per fer una veritable iniciació a l’activitat

emprenedora i empresarial la UE, en el seu Entrepreneurship Education miniCoP, defineix com a

nivell òptim de qualsevol proposta didàctica aquella que possibilita l’aprenentatge actiu, tant

individual com en grup, el qual reforça i es reforça mitjançant la vinculació amb altres matèries i

d’acord amb les competències definides en el currículum.

Recursos didàctics

La metodologia activa i les propostes didàctiques basades en l’experiència i en entorns reals que la

25

fan possible necessita recursos didàctics que superin definitivament les propostes tradicionals i

possibilitin que el professor pugui fer un disseny didàctic a partir d’una anàlisi dels elements

curriculars que ha de tenir en compte a l’hora de dissenyar les seves propostes.

No obstant, en termes generals, els materials i recursos que s’utilitzaran en aquesta assignatura

seran:

• El llibre de text “Iniciación a la Actividad Emprendedora y Empresarial”. ISBN: 978-

84-16812-17-2. Autors: Bruno Jesús García González y Mari Ángeles Romero

Martínez

• Dossier que anirà elaborant l'alumnat.

• Material addicional preparat per la professora: esquemes, qüestionaris, exercicis

d’aplicació, etc. procedent dels diferents mitjans de comunicació, notícies

econòmiques publicades en els principals periòdics i revistes del país, sempre

relacionats amb l'actualitat econòmica i els continguts tractats i treballats a classe.

• Es podrà utilitzar l’entorn virtual blinklearning i la plataforma educativa Google

Classroom, on l'alumnat podrà consultar les unitats didàctiques.

4.6. ECONOMIA A 4t ESO

Des d’una perspectiva metodològica, l’economia ha de contribuir a assolir les capacitats

previstes per a l’educació secundària obligatòria.

La metodologia utilitzada per desenvolupar els continguts ha de considerar el context

temporal, geogràfic i social en què es troba l’alumne, ha de fer referències constants a la realitat de

les Illes Balears i ha de permetre fer una anàlisi crítica de la realitat.

La matèria ha de proporcionar oportunitats de millorar la capacitat d’emprar les

tecnologies de la informació i la comunicació, tant en les aplicacions més generals com en les més

vinculades a l’assignatura.

Les orientacions metodològiques per assolir els objectius didàctics han d’incloure el foment

d’un paper actiu dels alumnes a l’aula que els permeti observar, reflexionar i investigar mitjançant

diferents recursos, com els llibres de text, notícies econòmiques, vídeos, visites a empreses,

debats, etc.

S’ha d’intentar cercar un desenvolupament integral dels alumnes i conjugar l’adquisició de

coneixements propis de la matèria en qüestió amb el desenvolupament d’habilitats, actituds i

valors (competències). Alguna de les metodologies per aconseguir-ho són l’aprenentatge

cooperatiu i l’aprenentatge basat en problemes. Aquest darrer mètode s’orienta a resoldre

26

problemes de la vida real seleccionats o dissenyats per tal d’aconseguir l’aprenentatge de certs

objectius.

Els materials i recursos que s’utilitzaran en aquesta assignatura seran:

• El llibre de text “Economia 4t ESO” de l'autor Anxo Penalonga Sweers, de l’Editorial

McGraw-Hill Interamericana de España, SL. ISBN: 978-84-486-1292-4.

• Dossier que anirà elaborant l'alumnat.

• Material addicional preparat per la professora: esquemes, qüestionaris, exercicis

d’aplicació, etc. procedent dels diferents mitjans de comunicació, notícies econòmiques

publicades en els principals periòdics i revistes del país, sempre relacionats amb l'actualitat

econòmica i els continguts tractats i treballats a classe.

També seria recomanable la utilització dels portàtils per part de l'alumnat.

Es podrà utilitzar l’entorn virtual blinklearning i la plataforma educativa Google Classroom, on

l'alumnat podrà consultar les unitats didàctiques.

4.7. ECONOMIA 1r DE BATXILLERAT

La metodologia que es seguirà per impartir la matèria d’economia tindrà present els

problemes econòmics actuals, i es farà referència a la realitat de les Illes Balears, sense oblidar-nos

de donar-hi l’enfocament interdisciplinari que posi l’economia de l’empresa dins un context

sociològic, polític i històric.

Les estratègies expositives ens permetran promoure aprenentatges significatius i consistiran

a presentar, oralment o per escrit, els continguts estructurats de forma clara i coherent i de

manera que connectin amb els coneixements de partida dels alumnes. Els esquemes i els mapes

conceptuals seran un recurs molt utilitzat per el professor.

Les activitats d’ensenyament i aprenentatge que es duran a terme amb els alumnes hauran

estat prèviament planificades i seqüenciades, i s'adaptaran al tipus de contingut que es vol

ensenyar. Entre altres possibles activitats destacam les següents: els treballs monogràfics, l’anàlisi

de situacions i la resolució de problemes, la lectura crítica i raonada de textos de naturalesa

empresarial, lectura i anàlisi de notícies econòmiques.

Per tot això, es seguirà una metodologia oberta i flexible; oberta en el sentit de permetre

modificar la programació durant el procés de posada en pràctica, i flexible per permetre adaptar

l’ensenyament segons les característiques i el ritme d’aprenentatge (individualització) dels alumnes

que componen la nostra aula, i preveure d’aquesta manera l’atenció a la diversitat.

Es fomentarà la participació activa i diària de l’alumnat així com el treball a l’aula. L'alumnat

27

treballarà a partir del guió de la unitat didàctica i el llibre de text seguint les indicacions que es

donaran.

Es comentaran textos, gràfics, dades i es treballaran diferents tipus d’activitats tant a nivell

individual per tal de facilitar el treball autònom com a nivell de grup, petit i gran, per treballar la

coordinació, el respecte als altres, l’exposició i defensa de les seves idees i, l’organització i el

compliment dels terminis de lliurament.

També es treballarà fent una tasca de recerca, exposició i investigació sobre notícies

econòmiques dels mitjans de premsa escrita. Aquestes tasques, sempre que sigui possible, es

duran a terme els darrers dies dels trimestres i es lliuraran a final de curs en un dossier que serà

avaluat com una prova més.

Material i recursos didàctics

• Llibre de text: “ECONOMIA”. Editorial McGrawHill. ISBN: 978-84-481-9599-1. Autor: Anxo

Penalonga Sweers.

• L'alumnat ha d'utilitzar el Quadern d’Economia per tal de desenvolupar les Unitats

Didàctiques i les Activitats realitzades tant dins l'aula com a casa.

• Diverses publicacions o revistes de caire econòmic.

• Textos de la premsa diària relacionats amb l’actualitat econòmica.

• En la mesura del que sigui possible s’utilitzaran les eines que proporciona la xarxa de

Internet, a més, de les avantatges que proporciona la web 2.0

• Materials de feina preparats pel professor: apunts, esquemes o mapes conceptuals,

qüestionaris breus, casos pràctics...

• Pel·lícules i documentals relacionats amb alguns dels continguts de la programació.

• Recursos humans, que també seran d’un gran valor, encara que no recurrents. S’aprofitarà

l’ocasió i la possibilitat de col·laboració de personal professional independent i amb certa

rellevància en el panorama que ens ocupa.

4.8. ECONOMIA DE L'EMPRESA 2n BATXILLERAT

La metodologia que es seguirà per impartir la matèria d’economia tindrà present els

problemes econòmics actuals, i es farà referència a la realitat de les Illes Balears, sense oblidar-nos

de donar-hi l’enfocament interdisciplinari que posi l’economia de l’empresa dins un context

sociològic, polític i històric.

Les estratègies expositives ens permetran promoure aprenentatges significatius i

consistiran a presentar, oralment o per escrit, els continguts estructurats de forma clara i coherent

28

i de manera que connectin amb els coneixements de partida dels alumnes. Aquestes estratègies

seran adequades en la fase d’introducció de la matèria amb la finalitat d’oferir a l’alumne una visió

global i integradora. Els esquemes i els mapes conceptuals seran un recurs molt utilitzat per la

professora.

Es fomentarà la participació de l'alumnat mitjançant l'elaboració d'algunes unitats

didàctiques i posteriors exposicions. Una vegada exposades es detectaran errades i es durà a terme

les oportunes rectificacions, concrecions o ampliacions del material.

L'alumnat haurà d'atendre les indicacions de temporalització i formalitat en quan a

l'elaboració de les Unitats Didàctiques.

Entre altres possibles activitats destacam les següents: els treballs monogràfics, l’anàlisi de

situacions i lectura crítica i raonada d'articles, textos o noticies de premsa de naturalesa

empresarial, dades estadítiques, anuaris, la resolució de problemes, les visites a empreses i

institucions d’interès econòmic i social...

Per tot això, es seguirà una metodologia oberta i flexible; oberta en el sentit de permetre

modificar la programació durant el procés de posada en pràctica, i flexible per permetre adaptar

l’ensenyament segons les característiques i el ritme d’aprenentatge (individualització) dels alumnes

que componen la nostra aula, i preveure d’aquesta manera l’atenció a la diversitat.

Materials:

• Llibre de text: ECONOMIA DE L'EMPRESA. Editorial Mc Graw Hill. ISBN: 978-84-486-0936-8.

Autors: Josep Alfaro Giménez, Clara González Fernández i Monserrat Pina Massachs

• Diverses publicacions o revistes de caire econòmic.

• Textos de la premsa diària relacionats amb l’actualitat econòmica

• Internet (en la mesura del que sigui possible s’utilitzaran les eines que proporciona la xarxa

de Internet, a més, de les avantatges que proporciona la web 2.0.)

• Materials de feina preparats pel professor: apunts, esquemes o mapes conceptuals,


• Pel·lícules i documentals relacionats amb alguns dels continguts de la programació.

4.9. VALORS ÈTICS A ESO

Valors Ètics 1r, 2n, 3r i 4t d'ESO

29


Seguint els principis metodològics que ens indica el currículum i l'article 7 del Decret 34/2015,

respecte a la metodologia d'aprenentatge que aplicarem a l'aula, el nostre compromís és el de

combinar diferents estratègies a la fi d'adaptar-nos a les necessitats i característiques de l'alumnat.

Utilitzarem assíduament el llibre de text però també durem a terme activitats prescindint d'ell.

Contam amb un avantatge important alhora de facilitar l'atenció individualitzada a l'alumnat ja que

el caràcter específic de l'assignatura fa que puguem gaudir de grups més reduïts on ens serà més

fàcil aplicar una atenció a la diversitat i atenció individualitzada.

Trobam oportú que la metodologia a seguir sigui essencialment activa per tal d'afavorir un

aprenentatge significatiu efectiu per part dels nostres alumnes. L'assoliment per part de l'alumnat

dels objectius i competències claus marcades en aquesta programació volem que sigui de manera

personal, oberta, però amb un compromís ferm amb l'assignatura i els seus continguts. Els

continguts d'aquesta matèria combinen elements teòrics i pràctics donant certa prioritat en aquest

primer curs de secundària als pràctics per sobre dels teòrics. La matèria de Valors Ètics té el

potencial de connectar amb els nostres alumnes tant pel que fa a aspectes més individuals com

d'altres socials. Per tant, com a docents, la nostra responsabilitat és la de potenciar aquesta

capacitat de la matèria en vistes a que la motivació de l'alumnat sigui òptima. Per això intentarem

dirigir els nostres esforços a aconseguir que siguin capaços de relacionar els diferents continguts

del curs i personalitzar-los, de manera que puguin assolir els continguts teòrics però amb la

capacitat d'aplicar-los a la seva vida quotidiana o en relació a altres matèries del currículum. Lligat

a aquest aspecte també volem afavorir la capacitat dels alumnes per aprendre per si mateixos, es

facin les seves pròpies qüestions i vagin adquirint autonomia en l'estudi de manera progressiva.

En relació a aquesta cercada autonomia de l'alumnat, i tenint en compte el tipus d'assignatura

en què ens trobam, serà necessari fer especial èmfasi en el tractament de la informació, la recerca,

la selecció i anàlisi d'idees. Per això, serà fonamental conèixer el grau de desenvolupament

intel·lectual i grau de maduresa del nostre alumnat que suposam en una fase incipient encara per

motius d'edat. Així i tot, el nostre compromís és el d'iniciar el camí per poder fer-los més autònoms

a l'hora de prendre decisions i abastar problemes complexos. Promourem l'esperit crític i al

reflexió per arribar a respostes per si mateixos així com també repercutirà positivament en la

comprensió i expressió lectora i escrita.

De la mateixa manera, també volem fer evident que durant el curs es tindrà en compte la diversitat

present a tota aula i ens adaptarem a tots i cadascun dels casos i a les característiques particulars

30

de cadascun, amb el suport i la guia del Departament d'Orientació del centre. Finalment, cada

sessió tindrà una durada de 55 minuts i es duran a terme a una de les aules assignades pròpies del

grup (ja que contarem amb agrupaments), tot i que també serà freqüent, ja que el centre disposa

d'aquests espais, la realització de les sessions a espais com puguin ser l'aula d'informàtica, la sala

d'actes o el pati del centre en el cas de dur a terme alguna dinàmica o joc de rol.

Partint dels principis metodològics que ens marca el currículum i l’article 7 del Decret, exposats

anteriorment, desenvoluparem les unitats didàctiques i els continguts que contenen.

Perquè tot això sigui possible, farà falta saber els coneixements des dels quals parteix l’alumne i

les seves pròpies experiències. Així, els continguts nous podran ser relacionats més fàcilment amb

allò que ja saben. Per tant, a l’inici de les diferents unitats didàctiques, sobretot aquelles que

presenten un contingut nou, es realitzarà una avaluació inicial. Aquesta es pot desenvolupar de

diverses maneres, tot i que la més emprada serà en forma de pluja d’idees. No obstant això,

podrem utilitzar altres recursos com fer un qüestionari individual o col·lectiu.

Per altra banda, consideram que per mantenir l’atenció i la motivació de l’alumnat i el

dinamisme a l’aula, haurem d’anar alternant estímuls, és a dir, combinar explicació magistral, amb

visualització de vídeos, treball autònom, aprenentatge cooperatiu... Si bé en una sessió no és

possible aplegar totes aquestes metodologies, la idea és que no hi hagi mai tota una sessió

únicament d’explicació magistral, sinó que anirem alternant diferents activitats i ritmes.

Així doncs, l’estructura de la classe serà ordenada i tendrà, generalment, una part d’explicació

en què el professorat exposarà els diferents continguts fent ús de la pissarra i material audiovisual.

En general, la classe s’obrirà amb una pregunta oberta, relacionada amb els continguts programats,

a la qual els alumnes podran respondre per mitjà d’una pluja d’idees. Així, el docent haurà de

recollir les diferents intervencions i relacionar-les amb una breu explicació del contingut de la

sessió. En la mesura del possible, el professorat podrà anar intercalant preguntes enllaçades amb

l’explicació amb la idea que siguin els mateixos alumnes els que arribin a les seves conclusions. Així

mateix, el professor restarà obert a possibles dubtes o comentaris sobre la matèria explicada. La

idea, a més, és que mitjançant la parla quotidiana, el professor sigui capaç de crear curiositat a

l’alumne. També, un recurs molt interessant és que el docent sàpiga recuperar i utilitzar les

preguntes formulades a classe per connectar l’explicació amb l’alumnat. De mentre, l’estudiant

prendrà apunts o copiarà algun esquema de la pissarra, així com ho indiqui el professorat. Aquesta

part no pot ser gaire extensa i no durarà més de 15-20 minuts. A més, en la mesura del possible,

serà complementada amb diferents recursos audiovisuals. Seguidament, la classe comptarà amb

31

un temps de feina a l’aula, sigui individual o cooperativa, en què l’alumnat posarà en pràctica allò

explicat anteriorment i el docent ajudarà a resoldre dubtes o dificultats. Les propostes d’activitats

poden estar plantejades per fer a classe, a casa com a deures, o per fer durant les següents

sessions. Les activitats són pensades per treballar diferents aspectes com la recerca i selecció

d’informació, l’anàlisi, la capacitat reflexiva, el pensament crític, la creativitat, l’argumentació

d’opinions, la tolerància i el respecte a idees contràries, etc. Tenim molt clar que la funció del

professorat de Valors Ètics no ha de ser la de criticar o soscavar les creences religioses o

conviccions morals o polítiques de l’alumnat, sinó que ha de servir d’ajuda per aclarir les pròpies

creences i conviccions i trobar-ne uns fonaments racionalment més consistents. Per exemple, en

les discussions a l’aula el professor no sols ha de fer un paper de moderador o àrbitre, sinó que

més aviat ha de tenir com a funció facilitar l’aprenentatge i la participació de l’alumnat, proposant-

li textos, situacions, preguntes, activitats per estimular la reflexió crítica i el diàleg productiu sobre

problemes morals, i ha de reforçar positivament les intervencions a fi d’encoratjar tothom a

exposar les seves opinions. Sempre que sigui possible, el professor introduirà exemples d’actualitat

i propers a l’alumnat per mostrar la vigència i proximitat dels problemes tractats, a fi que sigui

l’alumnat qui tregui les seves pròpies conclusions.

Recursos i materials didàctics

El departament de Ciències Socials de l'IES Albuhaira va decidir utilitzar el llibre de text VLR per

a l'assignatura de Valors Ètics de l'editorial Vicens Vives a tots els cursos dels autors X. Martí Orriols

i C. Prestel Alfonso. El professor que impartirà la matèria pren el compromís d'utilitzar-lo

assíduament si bé tampoc es nega la possibilitat d'utilitzar altres recursos que es troben al

departament així com també que el propi professor elabori altres materials complementaris i que

puguin substituir al llibre de text.

Evidentment, el treball escrit tendrà un pes important al llarg del curs, no només a l’hora de

realitzar fitxes o fotocòpies que la professora entregarà als alumnes o les activitats extretes del

llibre de text, sinó que farem especial incidència a aprendre a ordenar i expressar per escrit els

pensaments i reflexionar sobre els diferents temes exposats a classe. Al llarg del curs, l’alumnat

realitzarà dissertacions en què haurà de demostrar la maduresa de les seves reflexions adaptades

al curs i etapa en que es trobi l'alumnat. A classe també hi haurà temps per fer debats, siguin en

petits grups o amb tota la classe.

L’aprenentatge de l’alumnat es recollirà en un dossier d’aprenentatge (definicions, esquemes,

activitats de classe, reflexions), que serà entregat a la professora al final de cada trimestre per a la

32

seva avaluació. De tota manera, abans de lliurar el dossier d’aprenentatge, l’alumnat realitzarà una

autoavaluació a fi de ser conscient del seu propi procés d’aprenentatge, i dels seus èxits i errors.

Així i tot, les activitats plantejades tenen en compte l’etapa educativa i evolutiva de l’alumnat i

s’adapten a les característiques del grup d’edat. També, tendrem en compte l’atenció a la diversitat

i adaptarem la metodologia de les classes i de les activitats a les necessitats específiques que

puguem trobar a la nostra aula.

L’educació avui dia no pot obviar les TIC, per això l’ús de les noves tecnologies i del material

informàtic acompanyarà el procés d’aprenentatge de l’alumnat de manera quotidiana aportant

dinamisme, ritme i motivació a la classe. A cada aula disposam d’un ordinador amb sistema

operatiu Ubuntu o Windows amb accés a Internet (que sol funcionar bé) connectat a un canó

projector que es projecta a una pissarra digital que, en un principi no farem servir, però la tenim

present per a possibles utilitats. Serà freqüent la utilització de vídeos, curtmetratges o pel·lícules

per a introduir i motivar a l'alumnat que es seguiran de qüestionaris elaborats pel docent que

l'alumnat haurà d'incorporar al dossier d'aprenentatge. També hi ha una pissarra convencional, de

guix, que sí emprarem a l’hora de fer la pluja d’idees, esquemes, escriure noms d’autors o altres

conceptes, si apareixen. A més, ens servirem d’altres recursos com infografies, gràfiques, tests en

línia, jocs virtuals... En les feines individuals o en grup es podrà utilitzar Internet per cercar,

seleccionar i analitzar informació per utilitzar-la posteriorment per a la feina encomanada. I, a més

a més, utilitzarem les TIC per crear petits projectes com infografies i presentacions digitals

(tractament i transmissió de la informació), campanyes (anàlisi de la realitat, organització

d’accions...), fer Kahoot, etc..

4.10. FILOSOFIA A 1r BATXILLERAT

El nostre compromís en relació a la metodologia és el de combinar diferents estratègies a la fi

d'adaptar-nos a les necessitats i característiques de l'alumnat, basant-nos en els principis

metodològics del que es coneix com “aula inversa”. Si bé entenem que l'alumne necessita temps

per familiaritzar-se amb la metodologia consideram que això no ens ha de servir d'excusa per no

innovar i ens obliga als docents a facilitar aquesta transició en vistes a un aprofitament òptim de

les sessions.

Trobam oportú que la metodologia a seguir sigui essencialment activa per tal d'afavorir un

aprenentatge significatiu efectiu per part dels nostres alumnes. L'assoliment per part de l'alumnat

dels objectius i competències claus marcades en aquesta programació volem que sigui de manera

personal, oberta, però amb un compromís ferm amb l'assignatura i els seus continguts. Si bé és

33

cert que els continguts d'aquesta matèria són més teòrics i extensos que els de l'assignatura de

Valors Ètics que tots els nostres alumnes ja hauran cursat durant l'etapa de secundària, consideram

que la filosofia té la capacitat d'actualització dels problemes i respostes plantejades per la tradició i

nosaltres, com a docents, la responsabilitat de potenciar-ho al màxim. Per això intentarem dirigir

els nostres esforços a aconseguir que siguin capaços de relacionar els diferents continguts del curs i

personalitzar-los, de manera que puguin assolir els continguts teòrics però amb la capacitat

d'aplicar-los a la seva vida quotidiana o en relació a altres matèries del currículum. Lligat a aquest

aspecte també volem afavorir la capacitat dels alumnes per aprendre per si mateixos, es facin les

seves pròpies qüestions i vagin adquirint autonomia en l'estudi de manera progressiva.

En relació a aquesta cercada autonomia de l'alumnat, i tenint en compte el tipus d'assignatura

en què ens trobam, serà necessari fer especial èmfasi en el tractament de la informació, la recerca,

la selecció i anàlisi d'idees. Per això, serà fonamental conèixer el grau de desenvolupament

intel·lectual i grau de maduresa del nostre alumnat per poder fer-los més autònoms a l'hora de

prendre decisions i abastar problemes complexos. Promourem l'esperit crític i al reflexió per

arribar a respostes per si mateixos així com també repercutirà positivament en la comprensió i

expressió lectora i escrita.

També volem deixar constància que el curs funcionarà amb l'Aula Virtual del centre on el

professor penjarà tots els materials de l'assignatura per tal de que estiguin a disposició de

l'alumnat així com també afavorir la retroalimentació amb el professor i el lliurament de tasques.

De la mateixa manera, també volem fer evident que durant el curs es tindrà en compte la

diversitat present a tota aula i ens adaptarem a tots i cadascun dels casos i a les característiques

particulars de cadascun, amb el suport i la guia del Departament d'Orientació del centre.

Finalment, cada sessió tindrà una durada de 55 minuts i es duran a terme a l'aula assignada

pròpia del grup, tot i que també serà freqüent, ja que el centre disposa d'aquests espais, la

realització de les sessions a espais com puguin ser l'aula d'informàtica.

Tenint en compte el que s'ha dit fins ara, detallarem aquí quines activitats d'ensenyament i

aprenentatge emprarem més sovint per tal de desenvolupar les unitats didàctiques i els continguts

que contenen.

Per tal de que l'alumne pugui sentir una identificació més pròxima amb els continguts de la

matèria, és fonamental que el professorat tengui informació sobre els coneixements previs de

l'alumnat respecte als continguts que s'exposaran així com les primeres impressions abans de

presentar la unitat didàctica. Per tant, és fonamental recollir informació sobre aquests

34

coneixements previs mitjançant una avaluació inicial al començament del curs i cada unitat

didàctica. Per sort comptam amb algunes estratègies per obtenir dita informació i les anirem

combinant durant el curs. Per a la primera prova, de caire més general, emprarem únicament un

petit qüestionari que elaborarà el docent i la pluja d'idees. Durant el curs, ambdues tècniques

s'aniran emprant de manera simultània o alternada, i en el cas de que es recorri al qüestionari

escrit sempre s'intentarà que sigui posat en comú a la mateixa sessió en que s'elabora.

Per altra banda, és fonamental pel bon funcionament de les sessions i mantenir l'atenció de

l'alumnat, anar alternant diferents estratègies com puguin ser l'exposició magistral per part del

docent, el treball autònom, la visualització de vídeos o el treball cooperatiu. Som conscients de

que no és possible aplicar totes aquestes estratègies en una mateixa sessió però sí que consideram

necessari que l'exposició magistral no ocupi sessions completes.

Un altre aspecte important a tenir en compte que ja s'ha presentat al punt anterior és que si bé

aquesta programació no es basa totalment en els principis metodològics de l'aula inversa, sí que

prenem molts dels seus principis, cosa que, per exemple, implicarà que els alumnes hauran de dur

a terme certes activitats a casa relacionades amb l'adquisició dels continguts de manera autònoma

i no sols de consolidació d'aquests una vegada realitzada l'exposició del docent. Per tant, serà

freqüent que l'alumnat hagi de treballar alguns continguts (textos, apunts, vídeos, esquemes,

recerca autònoma) prèviament a la sessió a l'aula per tal de que pugui seguir després les activitats

de l'aula. Entenem que no podem implantar aquesta metodologia de cop però prenem el

compromís d'anar introduint-la gradualment per a que l'alumnat es pugui familiaritzar amb ella ja

que afavoreix profundament a l'autonomia en l'estudi de l'alumnat, fa que el procés

d'ensenyament-aprenentatge sigui més personal i ens permet abordar les sessions a l'aula de

manera més pràctica. No cal dir que el docent haurà de supervisar aquesta part del procés a l'aula

orientant l'alumnat i resolent els dubtes que vagin sorgint.

Dit això, l'estructura de les sessions serà ordenada en funció del moment de la unitat didàctica

que ens trobem. Generalment, a l'inici de la unitat hi haurà un seguit d'activitats per explorar els

coneixements previs i potenciar la motivació de l'alumnat que els porti a tenir una actitud activa i

de recerca quan el docent encomani tasques per a preparar les sessions. Posteriorment es

desenvoluparà la unitat amb la diversitat de materials que el docent consideri adients incloent:

texts, debats, explicacions magistrals, vídeos, visualització d'obres d'art, cançons... Idealment,

aquesta part hauria de partir dels propis interrogants que hagin sorgit als alumnes durant el seu

treball autònom, però a la vegada, el docent haurà de dur preparat un guió de la sessió per tal de

35

prioritzar aquelles qüestions fonamentals per al currículum de la matèria. Finalment, en aquelles

sessions que siguin la cloenda de la unitat didàctica, el temps de la sessió es dedicarà gairebé

exclusivament a la resolució de dubtes en vistes a la preparació de la prova escrita de vocabulari i

normalment es proporcionarà temps per a finalitzar les tasques encomanades.

Pel que fa a les explicacions magistrals, consideram que aquesta part de les sessions no pot

durar mai més de 15 minuts en el cas de que sigui una sessió introductòria, ni més de 25-30 en el

cas de que sigui una sessió de desenvolupament dels continguts. Pel que fa a les demés activitats

al marge de l'exposició magistral per part del docent, aquestes sempre aniran orientades a

assegurar i consolidar els continguts treballats però també orientades a la recerca i selecció

d'informació, anàlisi d'idees, capacitat reflexiva, el pensament crític, la creativitat, l'argumentació,

la tolerància i el respecte a idees contràries. Aquestes activitats seran tan individuals com

cooperatives i s'iniciaran sempre a l'aula, sent possible que algunes d'elles hagin de ser treballades

també fora de l'aula. Respecte a les activitats cooperatives és preveu dedicar el temps d'una sessió

completa sempre que sigui necessari per fer-ne el seguiment.


El Departament de Ciències Socials ha optat per utilitzar el llibre de text per a l'assignatura de

Filosofia FLB Filosofia Editorial Vicens Vives de C. Prestel Alfonso. Amb tot, però, tant a l'espai físic

del departament com a la biblioteca del centre tenim a la nostra disposició llibres de text i de

consulta que seran utilitzats. Seran necessaris també materials que ens ajudin a treballar, sobretot

a l'inici de curs, el comentari de text i la dissertació filosòfica per tal de que sigui més fàcil a

l'alumnat saber en què consisteixen que seran elaborats pel professor. El professorat seleccionarà,

d'entre els llibres de text i de consulta del departament, aquelles parts que s'adeqüin al temari i en

distribuirà fotocòpies o en digitalitzarà les parts convenients per tal de penjar-les a l'eina Google

Classroom o enviar-les per correu als alumnes.

L'alumnat ha de disposar des del començament de curs d'un dossier o carpeta d'aprenentatge

en la qual anirà afegint les diferents activitats escrites, apunts, esquemes, comentaris de text,

dissertacions i el vocabulari de cada unitat. Aquesta carpeta o dossier d'aprenentatge serà entregat

al docent periòdicament per tal de fer-ne el seguiment i per a que pugui ser avaluat. Respecte a les

activitats escrites s'intentarà sempre aportar un guió de l'activitat, i en els casos de tasques més

complexes, una rúbrica d'avaluació de l'activitat per tal de facilitar la compressió a l'alumnat de

l'activitat així com per a que estigui assabentat de quins aspectes es valoraran i en quina proporció.

El dossier o carpeta d'aprenentatge es pot organitzar per mitjà d'un cartipàs o un quadern. També

36

és fonamental que l'alumnat tengui una agenda escolar per apuntar-hi les tasques i dates

d'entrega així com també els controls o exàmens i les dates en que es realitzaran. El centre IES

Albuhaira, amb col·laboració amb l'AMIPA, ofereix a cada alumne una agenda escolar que és

òptima per aquesta funció.

El docent utilitzarà un quadern del professor. El mateix centre en posa a la disposició un de

comú per a tot el professorat del centre que s'ajusta a les nostres necessitats i on podrem realitzar

el seguiment dels alumnes per escrit i apuntar aquella informació rellevant en vistes a l'avaluació,

això és: actitud, participació, dificultats detectades, qualificacions... Com a complement, el docent

pot decidir publicar algunes d'aquestes notes del seu quadern a l'aula virtual per tal de que

l'alumne sigui també conscient del seu procés sempre i quan es prenguin mesures per preservar la

intimitat de l'alumne i que sols l'interessat hi tengui accés, cosa que es pot fer sense gaires

complicacions

L'equipament del nostre centre respecte a les TIC és òptim ja que a totes les aules del centre

disposam d'un ordinador amb sistema operatiu Ubuntu o Windows amb accés a Internet

connectat a un canó projector que es projecta a una pissarra digital que si bé no contemplam la

seva utilització més enllà del suport de la projecció cal tenir-la present per a possibles utilitats.

Acompanyarem les sessions amb presentacions digitals bé sigui a través del clàssic Power Point o

d'altres eines més modernes com Prezi que ens serviran per estructurar la sessió i per a que

l'alumnat pugui seguir el fil conductor tant de la sessió com de la unitat didàctica i prendre notes.

També es preveu l'ús de vídeos actuals i fragments o pel·lícules senceres que serveixin per il·lustrar

els continguts de la matèria de forma més amena. Pel que fa a les feines tant individuals com en

grup els alumnes podran utilitzar Internet per cercar, seleccionar i analitzar informació per utilitzar-

la posteriorment per a la feina encomanada. També contemplam que l'alumnat hagi de dur a

terme exposicions a l'aula per la qual cosa també fomentarem que utilitzin les TIC per elaborar

petites infografies i presentacions digitals.

Finalment, respecte a l'eina Google Classroom, l'emprarem com un espai de col·laboració i de

comunicació en línia entre els propis alumnes i el docent que serà fonamental per a les sessions.

Com ja s'ha dit, serà vital el treball autònom tant individual com en grup i aquesta eina serà vital

tant pel seguiment de les activitats com per fer-ne les propostes o resoldre dubtes. Es posarà a la

disposició de l'alumnat tot el material que sigui emprat a l'aula (apunts, esquemes, presentacions,

vídeos, imatges...) així com també per a material complementari, activitats voluntàries, eines de

consulta de notes, etc. Pel que fa a la comunicació amb l'alumnat també farem servir el correu

37

electrònic que proporciona el centre per a resoldre dubtes. Si bé a dia d'avui és freqüent l'accés a

un ordinador i a Internet des de casa, no hem d'obviar que tal vegada hi pugui haver casos

d'alumnes que no en puguin fer un ús normal a casa per manca de recursos o contrarietats

puntuals. S'emplaçarà a l'alumnat a utilitzar les instal·lacions municipals de la biblioteca i en un cas

extrem es substituirà la tasca per una d'equivalent.

4.11. HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA 2N BATXILLERAT


La Història de la Filosofia és un curs que ha estat pensat com a culminació de l’educació

filosòfica en el batxillerat i que, per tant, està estretament relacionada amb la matèria que

s’imparteix en el primer curs. Es tracta d’una aproximació des de la perspectiva històrica als grans

problemes filosòfics que han estat estudiats a Filosofia des d’un punt de vista sistemàtic. Així que

d’entrada es podria dir que la metodologia emprada serà la mateixa que la de Filosofia. Ara bé,

convé, però, fer unes observacions pel que fa a Història de la Filosofia de la de segon de Batxillerat.

Tenint en compte que aquesta matèria és present a les proves de Selectivitat i que es tracta d’una

prova sobre uns temes concrets, la metodologia a seguir haurà de tenir més en compte la “classe

magistral” encara que també es pren el compromís d'aplicar metodologies com l'”aula inversa” que

contribueix a l'autonomia de l'alumnat. Pel mateix motiu l’atenció a la diversitat d’interessos de

l’alumnat també quedarà afectada.

Cal també tenir present que bona part de la filosofia viu en el textos i per accedir a aquesta

és imprescindible la lectura, l’anàlisi, la interpretació i el comentari dels textos en què es manifesta.

És per això que aquestes activitats constituiran una peça clau, però no l’única, de l’ensenyament de

la matèria Història de la Filosofia perquè són els textos allò que permet entrar en contacte i

dialogar amb els filòsofs i reconèixer la pluralitat del seu pensament i la historicitat de les

tradicions en què s’inscriu. Ara bé, convé recordar que l’objectiu no és que l’alumnat sàpiga fer un

exercici acadèmic seguint un esquema rígid o unes pautes fixes, sinó que aprengui a llegir

comprensivament un text i a expressar d’una manera autònoma el propi pensament sobre allò que

s’hi diu. És tracta d’afavorir la capacitat de l’alumnat per aprendre per si mateix i per aplicar els

mètodes apropiats per a l’estudi, en aquest cas, la història de la filosofia. El treball amb textos no

quedaria complet sinó anàs acompanyat d’una confrontació de diferents interpretacions per part

de l’alumnat.

A més del treball amb textos, a Història de la Filosofia seguirem treballant les eines de

treball intel·lectual presentades a Valors Ètics i Filosofia, però es donarà especial rellevància als

38

mapes conceptuals.

El currículum oficial obliga a tractar un mínim de dos pensadors per cada bloc, aquests

pensadors, tret del bloc 1, queden a elecció del professorat i de fins i tot disposició d’un possible

consens entre el professor i l’alumnat. Ara bé, si bé que és cert que és un currículum bastant obert,

no hem d’oblidar les proves de selectivitat: això suposa que la llista dels pensadors a tractar més

detingudament queda ja tancada per la Coordinació de Selectivitat. Per tant, donarem un

tractament especial i dedicarem més temps a aquells pensadors que formen part de la prova de

selectivitat: Plató, Aristòtil, Descartes, Hume, Kant, Marx i Nietzsche.

L’ensenyament de la filosofia té entre els seus objectius la promoció d’actituds com l’esperit

crític i el respecte pel pluralisme ideològic i cultural, que són una condició necessària per a la

democràcia. És per això que la classe de filosofia pot esdevenir un espai en el que s’afavoreixi la

tolerància a través dels debats i/o diàlegs que surtin a partir del comentari de textos filosòfics que

ajudin a l’alumnat a tenir en compte el punt de vista d’altri.

La metodologia seguirà essencialment activa per tal d'afavorir un aprenentatge significatiu

efectiu per part dels nostres alumnes. L'assoliment per part de l'alumnat dels objectius i

competències claus marcades en aquesta programació volem que sigui de manera personal,

oberta, però amb un compromís ferm amb l'assignatura i els seus continguts. Tenint en compte el

que s'ha dit fins ara, detallarem aquí quines activitats d'ensenyament i aprenentatge emprarem

més sovint per tal de desenvolupar les unitats didàctiques i els continguts que contenen.

Per tal de que l'alumne pugui sentir una identificació més pròxima amb els continguts de la

matèria, és fonamental que el professorat tengui informació sobre els coneixements previs de

l'alumnat respecte als continguts que s'exposaran així com les primeres impressions abans de

presentar la unitat didàctica. Per tant, és fonamental recollir informació sobre aquests

coneixements previs mitjançant una avaluació inicial al començament del curs i cada unitat

didàctica. Per sort comptam amb algunes estratègies per obtenir dita informació i les anirem

combinant durant el curs. Per a la primera prova, de caire més general, emprarem únicament un

petit qüestionari que elaborarà el docent i la pluja d'idees. Durant el curs, ambdues tècniques

s'aniran emprant de manera simultània o alternada, i en el cas de que es recorri al qüestionari

escrit sempre s'intentarà que sigui posat en comú a la mateixa sessió en que s'elabora.

Un altre aspecte important a tenir en compte és que la matèria funcionarà amb els principis

metodològics de l'aula inversa, sí que prenem molts dels seus principis, cosa que, per exemple,

implicarà que els alumnes hauran de dur a terme certes activitats a casa relacionades amb

39

l'adquisició dels continguts de manera autònoma i no sols de consolidació d'aquests una vegada

realitzada l'exposició del docent. Per tant, serà freqüent que l'alumnat hagi de treballar alguns

continguts (textos, apunts, vídeos, esquemes, recerca autònoma) prèviament a la sessió a l'aula

per tal de que pugui seguir després les activitats de l'aula. Entenem que no podem implantar

aquesta metodologia de cop però prenem el compromís d'anar introduint-la gradualment per a

que l'alumnat es pugui familiaritzar amb ella ja que afavoreix profundament a l'autonomia en

l'estudi de l'alumnat, fa que el procés d'ensenyament-aprenentatge sigui més personal i ens

permet abordar les sessions a l'aula de manera més pràctica. No cal dir que el docent haurà de

supervisar aquesta part del procés a l'aula orientant l'alumnat i resolent els dubtes que vagin

sorgint.

Material i recursos didàctics

El professor utilitzarà el llibre de text HFL Història de la Filosofia de l'autor C. Prestel Alfonso de

l'editorial Vicens Vives. També volem deixar constància que el curs funcionarà amb l'eina Google

Classroom on el professor penjarà tots els materials de l'assignatura per tal de que estiguin a

disposició de l'alumnat així com també afavorir la retroalimentació amb el professor i el lliurament

de tasques.

Finalment, cada sessió tindrà una durada de 55 minuts i es duran a terme a l'aula assignada

pròpia del grup, tot i que també serà freqüent, ja que el centre disposa d'aquests espais, la

realització de les sessions a espais com puguin ser l'aula d'informàtica.

Per altra banda, és fonamental pel bon funcionament de les sessions i mantenir l'atenció de

l'alumnat, anar alternant diferents estratègies com puguin ser l'exposició magistral per part del

docent, el treball autònom, la visualització de vídeos o el treball cooperatiu. Som conscients de

que no és possible aplicar totes aquestes estratègies en una mateixa sessió però sí que consideram

necessari que l'exposició magistral no ocupi sessions completes.

Dit això, l'estructura de les sessions serà ordenada en funció del moment de la unitat didàctica

que ens trobem. Generalment, a l'inici de la unitat hi haurà un seguit d'activitats per explorar els

coneixements previs i potenciar la motivació de l'alumnat que els porti a tenir una actitud activa i

de recerca quan el docent encomani tasques per a preparar les sessions. Posteriorment es

desenvoluparà la unitat amb la diversitat de materials que el docent consideri adients incloent:

texts, debats, explicacions magistrals, vídeos, visualització d'obres d'art, cançons... Idealment,

aquesta part hauria de partir dels propis interrogants que hagin sorgit als alumnes durant el seu

treball autònom, però a la vegada, el docent haurà de dur preparat un guió de la sessió per tal de

40

prioritzar aquelles qüestions fonamentals per al currículum de la matèria. Finalment, en aquelles

sessions que siguin la cloenda de la unitat didàctica, el temps de la sessió es dedicarà gairebé

exclusivament a la resolució de dubtes en vistes a la preparació de la prova escrita de vocabulari i

normalment es proporcionarà temps per a finalitzar les tasques encomanades.

Pel que fa a les explicacions magistrals, consideram que aquesta part de les sessions no pot

durar mai més de 15 minuts en el cas de que sigui una sessió introductòria, ni més de 25-30 en el

cas de que sigui una sessió de desenvolupament dels continguts. Pel que fa a les demés activitats

al marge de l'exposició magistral per part del docent, aquestes sempre aniran orientades a

assegurar i consolidar els continguts treballats però també orientades a la recerca i selecció

d'informació, anàlisi d'idees, capacitat reflexiva, el pensament crític, la creativitat, l'argumentació,

la tolerància i el respecte a idees contràries. Aquestes activitats seran tan individuals com

cooperatives i s'iniciaran sempre a l'aula, sent possible que algunes d'elles hagin de ser treballades

també fora de l'aula. Respecte a les activitats cooperatives és preveu dedicar el temps d'una sessió

completa sempre que sigui necessari per fer-ne el seguiment.

4.12. RELIGIÓ CATÒLICA

El professor realitzarà exposicions de les Unitats Didàctiques tractades. Els alumnes realitzaran

activitats dins l'aula, bé de manera individual bé grupal. El professor podrà donar fotocòpies als

alumnes per a treballar les diferents Unitats Didàctiques. A criteri del professor també es podrà

emprar el Moodle, així com el projector de l'aula i la pissarra. El material que hauran de dur els

alumnes serà un quadern o folis i un bolígraf.

41

5. DISTRIBUCIÓ ESPAI-TEMPS

5.1. CIÈNCIES SOCIALS A ESO

PRIMER CURS

• La Terra.

• La Terra al sistema solar.

• La representació de la Terra. Latitud i longitud.

• Components bàsics i formes de relleu.

• Medi físic de les Illes Balears, Espanya, Europa i el món: relleu; hidrografia; clima: elements

i diversitat de paisatges; zones bioclimàtiques; medi natural: àrees i problemes

mediambientals.La prehistòria.

• L’evolució de les espècies i l’hominització.

• La periodització de la prehistòria.

• Paleolític: etapes; característiques de les formes de vida: els caçadors recol·lectors.

• Neolític: la revolució agrària i l’expansió de les societats humanes; sedentarisme; artesania i

comerç; organització social; aparició dels ritus: restes materials i artístiques, pintura i

escultura. La cultura talaiòtica a les Illes Balears.

• La història antiga: les primeres civilitzacions. Cultures urbanes. Mesopotàmia i Egipte.

Societat, economia i cultura.

• El món clàssic, Grècia: les polis gregues, expansió comercial i política. L’imperi d’Alexandre

el Gran i els seus successors: l’hel·lenisme. L’art, la ciència, el teatre i la filosofia.

• El món clàssic, Roma: origen i etapes de la història de Roma; la república i l’imperi:

organització política i expansió colonial per la Mediterrània; el cristianisme.

• La península Ibèrica: els pobles preromans i la Hispània romana. El procés de romanització.

La integració de les Illes Balears al món romà. La ciutat i el camp. L’art: arquitectura,

escultura i pintura.

SEGON CURS

• L’edat mitjana. Concepte d’edat mitjana i subetapes: alta, plena i baixa edat mitjana; la

“caiguda” de l’Imperi romà a Occident: divisió política i invasions germàniques. Els regnes

germànics i l’Imperi bizantí (Orient). El feudalisme. L’islam i el procés d’unificació dels

42

pobles musulmans. La península Ibèrica: la invasió musulmana, al-Àndalus i els regnes

cristians.

• La plena edat mitjana a Europa (segles XII i XIII).

• L’evolució dels regnes cristians i musulmans.

• L’emirat i el califat de Còrdova, els regnes de Castella i d’Aragó (conquesta i repoblació). El

regne de Mallorca.

• L’expansió comercial europea i la recuperació de les ciutats.

• L’art romànic, el gòtic i l’islàmic. Art gòtic mallorquí (arquitectura religiosa i civil).

• La baixa edat mitjana a Europa (segles XIV i XV). La crisi de la baixa edat mitjana: la pesta

negra i les conseqüències que se’n deriven. Al-Àndalus: els regnes de taifes. Els regnes

d’Aragó i de Castella.

• L’edat moderna: el Renaixement i l’humanisme, abast posterior. L’art renaixentista.

• Els descobriments geogràfics: Castella i Portugal. Conquesta i colonització d’Amèrica.

• Les monarquies modernes. La unió dinàstica de Castella i Aragó.

• Els Àustria i les seves polítiques: Carles V i Felip II. Les guerres de religió, les reformes

protestants i la Contrareforma catòlica.

• El segle XVII a Europa. Les monarquies autoritàries, parlamentàries i absolutes. La Guerra

dels Trenta Anys. Els Àustria i les seves polítiques: Felip III, Felip IV i Carles II.

• Les Illes Balears a l’època moderna. Les Germanies.

• L’art barroc. Principals manifestacions de la cultura dels segles XVI i XVII.

TERCER CURS

. L'organització econòmica de les societats.

. L'organització política del territori.

. L'agricultura,la ramaderia,la pesca i la silvicultura.

. La mineria,la construcció i la energia.

. La industria.

. Els serveis,la comunicació i la innovació.

. Els transports i el turisme.

. Les activitats comercials i fluxes d'intercanvi.

43

. Els habitants del planeta.

. La població espanyola.

. Les societats humanes i els fenòmens migratoris.

. Les ciutats i els processos d'urbanització.

. Les problemàtiques de l'espai urbà en un món global.

. Natura i societat:harmonies, crisis i impactes.

. Reptes, conflictes i desigualdat.

. L'espai humà de les Illes Balears.

QUART CURS

BLOC 1. EL SEGLE XVIII A EUROPA FINS AL 1789

1. El segle XVIII a Europa: del feudalisme a l’absolutisme i al parlamentarisme de les

minories. França, Anglaterra i Espanya.

2. L’art i la ciència a Europa als segles XVII i XVIII.

BLOC 2. L’ERA DE LES REVOLUCIONS LIBERALS

3. Les revolucions burgeses al segle XVIII: La Revolució Francesa.

4. Les revolucions liberals i la Restauració al segle XIX a Europa i Amèrica: processos

unificadors i independentistes. Els nacionalismes.

BLOC 3. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

5. La revolució industrial: des de la Gran Bretanya a la resta d’Europa.

6. La discussió sobre les característiques de la industrialització a Espanya i a les Illes Balears:

èxit o fracàs?

BLOC 4. L’IMPERIALISME DEL SEGLE XIX I LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL

7. L’imperialisme al segle XIX: causes i conseqüències. La Gran Guerra (1914-1919) o

Primera Guerra Mundial. Les conseqüències de la signatura de la pau.

8. La Revolució Russa.

9. La ciència i l’art al segle XIX a Europa, Amèrica i Àsia.

BLOC 5. L’ÈPOCA D’ENTREGUERRES (1919-1945)

10. La difícil recuperació d’Alemanya.

11. El feixisme italià.

44

12. El crac del 1929 i la Gran Depressió.

13. El nazisme alemany.

14. La II República a Espanya.

15. La Guerra Civil espanyola.

BLOC 6. LES CAUSES I LES CONSEQÜÈNCIES DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL (1939-1945)

16. Esdeveniments previs a l’esclat de la guerra: expansió nazi i apaivagament.

17. De guerra europea a guerra mundial.

18. L’Holocaust.

19. La nova geopolítica mundial: Guerra Freda i plans de reconstrucció postbèl·lica.

20. Els processos de descolonització a Àsia i a Àfrica.

BLOC 7. L’ESTABILITZACIÓ DEL CAPITALISME I L’AÏLLAMENT ECONÒMIC DEL BLOC SOVIÈTIC

21. Evolució de l’URSS i els seus aliats.

22. Evolució dels Estats Units i els seus aliats; l’estat del benestar a Europa.

23. dictadura de Franco a Espanya i a les Illes Balears.

24. La crisi del petroli (1973).

BLOC 8. EL MÓN RECENT ENTRE ELS SEGLES XX I XXI

25. Les diferents formes econòmiques i socials del capitalisme al món.

26. L’ensorrament dels règims soviètics i les conseqüències que se’n deriven.

27. La transició política a Espanya: de la dictadura a la democràcia (1975-1982).

28. El camí cap a la Unió Europea: de la unió econòmica a una futura unió política

supranacional.

BLOC 9. LA REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA I LA GLOBALITZACIÓ AL FINAL DEL SEGLE XX I PRINCIPI DEL

XXI

29. La globalització econòmica, les relacions interregionals al món, els focus de conflicte i

els avenços tecnològics.

BLOC 10. LA RELACIÓ ENTRE EL PASSAT, EL PRESENT I EL FUTUR A TRAVÉS DE LA HISTÒRIA I LA

GEOGRAFIA

30. La relació entre el passat, el present i el futur a través de la història i la geografia.

Distribució espai-temps dels continguts

45

Desenvolupament de les unitats didàctiques segons el llibre de text corresponent a cada curs

CURS 1a avaluació 2a avaluació 3a avaluació

1r 1 a 5 6 a 10 10 a 15

2n 1 a 5 6 a 10 10 a 15

3r 1 a 5 6 a 10 10 a 15

4t blocs de l'1 al 3 blocs del 4 al 6 blocs del 7 al 9

(el bloc 10 es farà de forma

trasversal al llarg del curs)

Pel que fa a l'espai, de forma habitual es realitzaran les sessions al grup-classe, amb l'excepció de

les diferents sortides que s'han planificat per a cada nivell.

5.2. HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI 1r BATXILLERAT

BLOC 1. L’ANTIC RÈGIM

1. Trets de l’Antic Règim.

2. Transformacions a l’Antic Règim: economia, població i societat.

3. Revolucions i parlamentarisme a Anglaterra.

4. El pensament de la Il·lustració.

5. Relacions internacionals: l’equilibri europeu.

6. Manifestacions artístiques del moment.

BLOC 2. LES REVOLUCIONS INDUSTRIALS: CONSEQÜÈNCIES SOCIALS

7. Revolució o revolucions industrials: característiques.

8. Transformacions tècniques i noves fonts d’energia.

9. Canvis deguts a la revolució industrial: transports, agricultura, població (migracions i el

nou concepte de ciutat).

10. El protagonisme de la Gran Bretanya i l’extensió del procés d’industrialització a altres

zones d’Europa. La industrialització extraeuropea.

11. L’economia industrial: pensament i primeres crisis.

12. El naixement del proletariat i l’organització de la classe obrera: orígens del sindicalisme i

corrents de pensament. Els partits polítics obrers.

46

BLOC 3. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

13. El naixement dels Estats Units.

14. La Revolució Francesa de 1789: aspectes polítics i socials.

15. L’Imperi napoleònic.

16. El Congrés de Viena i l’absolutisme, i les revolucions liberals o burgeses de 1820, 1830 i

1848.

17. El nacionalisme: unificacions d’Itàlia i Alemanya.

18. Cultura i art: Europa entre el neoclassicisme i el romanticisme.

19. La independència de les colònies hispanoamericanes.

BLOC 4. LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN I LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL

Evolució dels principals estats a Europa, Amèrica i Àsia:

20. L’Anglaterra victoriana.

21. França: la Tercera República i el Segon Imperi.

22. L’Alemanya bismarckiana, l’Imperi austrohongarès i Rússia.

23. Els Estats Units: des de la Guerra Civil fins a començament del segle XX.

24. El Japó: transformacions de final del segle XIX.

25. L’expansió colonial dels països industrialitzats: causes, colonització i repartiment d’Àsia,

d’Àfrica i d’altres enclavaments colonials i conseqüències.

26. La pau armada: Triple Aliança i Triple Entesa.

27. La Primera Guerra Mundial: causes, desenvolupament i conseqüències.

BLOC 5. EL PERÍODE D’ENTREGUERRES, LA SEGONA GUERRA MUNDIAL I LES SEVES

CONSEQÜÈNCIES

28. Economia, societat i cultura de l’època: els anys vint.

29. La Revolució Russa, la formació i el desenvolupament de l’URSS

30. Tractats de pau i reajustament internacional: la Societat de Nacions.

31. Els Estats Units i la crisi de 1929: la Gran Depressió i el New Deal.

32. Europa occidental: entre la reconstrucció i la crisi.

33. Els feixismes europeus i el nazisme alemany.

34. Les relacions internacionals del període d’entreguerres: girs cap a la guerra.

47

35. Orígens del conflicte i característiques generals.

36. Desenvolupament de la guerra.

37. Conseqüències de la guerra.

38. L’antisemitisme: l’Holocaust.

39. La preparació de la pau i l’ONU.

BLOC 6. EVOLUCIÓ I ENFRONTAMENTS DE DOS MONS DIFERENTS

40. La formació del bloc comunista enfront del bloc capitalista: la Guerra Freda.

41. Evolució de l’economia mundial de postguerra.

42. Característiques socials i culturals de dos models polítics diferents: comunisme i

capitalisme.

43. La formació del bloc comunista enfront del bloc capitalista: la Guerra Freda.

44. Evolució de l’economia mundial de postguerra.

45. Característiques socials i culturals de dos models polítics diferents: comunisme i

capitalisme.

BLOC 7. LA DESCOLONITZACIÓ I EL TERCER MÓN

46. Orígens, causes i factors de la descolonització.

47. Desenvolupament del procés descolonitzador: el paper de l’ONU.

48. El Tercer Món i el Moviment de Països No Alineats: problemes dels països del Tercer

Món.

49. Les relacions entre els països desenvolupats i els no desenvolupats: el naixement de

l’ajuda internacional.

BLOC 8. LA CRISI DEL BLOC COMUNISTA

50. L’URSS i les democràcies populars.

51. La irrupció de Mikhaïl Gorbatxov: perestroika i glasnost. La desintegració de l’URSS: la

CEI-Federació Russa i les noves repúbliques exsoviètiques.

52. La caiguda del mur de Berlín i l’evolució dels països de l’Europa central i oriental.

53. El problema dels Balcans. La guerra de Iugoslàvia.

BLOC 9. EL MÓN CAPITALISTA A LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XX

54. Pensament i cultura de la societat capitalista a la segona meitat del segle XX: l’estat del

48

benestar.

55. El procés de construcció de la Unió Europea: de les Comunitats Europees a la Unió

Europea. Objectius i institucions.

56. Evolució dels Estats Units: dels anys 60 als anys 90.

57. El Japó i els nous països asiàtics industrialitzats.

BLOC 10. EL MÓN ACTUAL DES D'UNA PERSPECTIVA HISTÒRICA

58. La caiguda del mur de Berlín i els atemptats de Nova York: la globalització i els mitjans

de comunicació. L’amenaça terrorista en un món globalitzat.

59. L’impacte científic i tecnològic.

60. Europa: repte i unió.

61. Trets rellevants de la societat nord-americana a començament del segle XXI, després

dels atemptats de l’11 de setembre de 2001.

62. Hispanoamèrica: situació actual

63. El món islàmic actualment. L’Àfrica islàmica, subsahariana i sud-africana.

64. L’Índia i la Xina del segle XX al segle XXI: evolució política, econòmica, social i de

mentalitats.

Temporalització

1r trimestre 2n trimestre 3r trimestreHistòria del Món

Contemporani

Blocs 1, 2, 3 i 4 Blocs 5, 6 i 7 Blocs 8, 9 i 10.

Les classes es realitzaran de forma habitual a l'aula del grup. En principi no es realitzarà cap

sortida d'aquesta matèria.

5.3. HISTÒRIA D'ESPANYA 2N BATXILLERAT

Els continguts es desenvoluparan de la següent forma, sempre a l'aula de referència del grup:

BLOC I. LES ARRELS DE L’ESPANYA CONTEMPORÀNIA

1. Les arrels històriques

1.1. Els pobles preromans, situació geogràfica i trets essencials.

1.2. La península Ibèrica i les illes Balears en el context de les guerres

Púniques.

49

1.3. La romanització, aspectes polítics, econòmics i culturals.

1.4. Les invasions germàniques a la península Ibèrica.

1.5. El període visigot.

1.5.1. La qüestió de la unificació social, cultural, jurídica i

religiosa entre els visigots i els hispanoromans.

1.5.2. Principals institucions de govern i la seva evolució:

monarquia, Aula Regia, concilis de Toledo. La importància de

Leovigild.

1.5.3. Causes de la fi del regne hispanovisigot.

2. AI-Andalus (T2) i els regnes cristians (T3)

2.1. Etapes polítiques d'Al-Andalus.

2.2. Diversitat etnicosocial a AI-Andalus.

2.3. Formació i localització geogràfica dels primers nuclis cristians.

2.4. L'expansió cristiana del segle XIII.

2.5. La conquesta i repoblació de les illes Balears.

2.6. El diferent paper de la corona i les corts a Castella i a la corona d'Aragó.

3. El naixement de I'Estat modern. Els Reis Catòlics (T4)

3.1. La construcció de l'Estat modern. La unió dinàstica.

- Les incorporacions de Granada, Navarra, Canàries i Itàlia.

- El sistema de govern de la monarquia del Reis Catòlics: els

diversos consells i corts.

3.2. Política social i religiosa dels Reis Catòlics

- Uniformitat religiosa: la Inquisició, expulsió dels jueus i

musulmans.

- Els nobles i la consolidació del mayorazgo a Castella.

3.3. Descobriment i conquesta d'Amèrica. Causes i conseqüències generals.

4. Auge i decadència de l'lmperi espanyol: els Àustries (T4)

4.1. L'Imperi universal de Carles V

- Germanies i Comunitats: causes i conseqüències de

50

cadascuna.

- La política europea de Carles V i la seva relació amb la reforma

protestant.

4.2. La monarquia hispànica de Felip II

- La política europea de Felip II: l'enfrontament amb els turcs, la

revolta dels Països Baixos; les relacions amb Anglaterra;

l'annexió amb Portugal.

- Els primers problemes interns de la monarquia hispànica: la

revolta de Las Alpujarras i la revolta aragonesa contra Felip II.

- Economia i societat al segle XVI.

4.3. El segle XVII i la fi dels Habsburg

- Fets essencials del regnat de Felip Ill: menys enfrontaments a

I'exterior, l'inici dels validos i I'expulsió dels moriscs.

- El regnat de Felip IV: el projecte polític del comte duc

d’Olivares.

- La revolta catalana (causes i evolució) i la pèrdua de Portugal.

- La monarquia hispànica a la guerra dels Trenta Anys i a les

paus de Westfàlia i els Pirineus.

- El problema successori a la monarquia hispànica de Carles II.

5. L'Espanya del segle XVIII

-La guerra de Successió espanyola. La pau d'Utrecht i les seves

conseqüències territorials.

- Els decrets de Nova Planta i els canvis que suposaren en el sistema de

govern existent fins al moment a la corona d’Aragó i a les illes Balears.

- El reformisme de Carles lII.

-La Il·lustració espanyola: trets característics i autors més transcendentals.

BLOC 2. L’ESPANYA DEL SEGLE XIX

6. La crisi de l’Antic Règim (1808-1833)

- La guerra del Francès.

51

- Les corts de Cadis i la Constitució de 1812.

- El regnat de Ferran VII: sexenni absolutista, trienni liberal i dècada

absolutista.

7. L’Estat liberal (1833-1874) (T6)

- Les guerres Carlines. Absolutisme enfront de liberalisme. Regències.

- El regnat d’Isabel II. Moderats i progressistes.

- La Revolució de 1868. El Sexenni Democràtic. La monarquia d’Amadeu de

Savoia.

- La Primera República Espanyola.

8. La Restauració monàrquica (1875-1902) (T7)

- El regnat d’Alfons XII. El sistema canovista.

- El naixement dels nacionalismes.

- La crisi de 1898.

9. Transformacions econòmiques i canvis socials al segle XIX (T8)

- Les desamortitzacions.

- El moviment obrer.

BLOC 3. L’ESPANYA DEL SEGLE XX

10. La crisi de la Restauració (1902-1931) (T9)

- El regnat d’Alfons XIII: Maura i Canalejas. Conflictivitat social. La guerra del

Marroc. La Setmana Tràgica.

- La crisi de 1917 i la descomposició del règim.

- La dictadura de Primo de Rivera.

11. La Segona República (1931-1936) (T10)

- El canvi de règim: de la monarquia a la república.

- El govern provisional i la Constitució de 1931.

- El bienni reformista.

- El bienni conservador.

- El govern del Front Popular.

12. La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) (T11)

52

- El cop d’Estat i el conflicte. La internacionalització de la guerra.

- Evolució política a la zona republicana.

- Evolució política a la zona nacional.

- Les conseqüències de la guerra.

13. El franquisme (1939-1975) (T12)

- Evolució econòmica i política (1939-1959).

- Evolució econòmica i política (1959-1973).

- La crisi final del règim.

14. La Transició i la democràcia (des de 1975) (T13)

- La Transició política: del primer govern de la monarquia a les primeres

eleccions democràtiques.

- La Constitució de 1978.

- L’Estat de les autonomies. L’Estatut d’autonomia de les Balears.

- Els governs democràtics: evolució política fins a la integració d’Espanya a

Europa.

- La integració d’Espanya a la Unió Europea.

Es preveu la realització d'un bloc de contingut per trimestre

5.4. GEOGRAFIA 2N BATXILLERAT

Bloc 1. L’espai geogràfic

• Definició i característiques de l’espai geogràfic. Instruments d’informació i de representació

geogràfica. La cartografia. El pensament geogràfic. Tendències actuals de la geografia.

• Globalització i diversitat en el món actual: processos de mundialització i desigualtats

territorials, classificació de les grans àrees geoeconòmiques. Europa en el món. L’àrea

mediterrànea.

• Trets geogràfics essencials de l’Estat espanyol i de les Illes Balears: situació geogràfica;

contrasts i diversitat interna.

• Posició relativa de l’Estat espanyol en el món i en les grans àrees socioeconòmiques i

geopolítiques.

• Obtenció, selecció i lectura de documents cartogràfics diversos: plànols, mapes, fotografies

53

aèries, imatges de satèl·lit, de característiques i escales diferents. Identificació dels símbols

cartogràfics.

• Realització de sortides de treballs de camp amb la finalitat de practicar l’observació directa i

la recollida d’informacions de contingut geogràfic.

• Correcció en el llenguatge i utilització adequada de la terminologia específica.

• Curiositat envers l’entorn geogràfic i interès per cercar explicacions als fenòmens

geogràfics.

Bloc 2. L’espai físic i natural

• El medi natural com a escenari físic: diversitat geològica, morfològica, edafològica, climàtica

i hídrica del territori espanyol.

• El medi natural espanyol com a un recurs per a les activitats humanes: matèries primeres,

fonts i recursos energètics. Regulació i distribució dels recursos hídrics.

• El medi natural com a ecosistema: problemàtica actual. Situació i condicionants, la

protecció dels espais naturals.

• La diversitat de paisatges a l’Estat espanyol: identificació dels seus elements

geomorfològics, estructurals, climàtics i biogeogràfics.

• L’espai físic i natural a les Illes Balears. La insularitat. L’acció antròpica sobre el medi natural

illenc: degradació i conservació.

• Conscienciació de la importància que té la preservació i conservació del medi natural i del

patrimoni geogràfic.

• Elaboració de conclusions, a partir de les informacions obtingudes, sobre els diferents fets

geogràfics. Presentació clara i ordenada dels resultats emprant la terminologia científica

adequada.

Bloc 3. L’espai demogràfic

• Evolució de la població espanyola. Distribució espacial: els desequilibris regionals.

• Dinàmica de la població espanyola: moviments naturals i migratoris. El fenomen de la

immigració actual.

• Estructura de la població. Distribució per edat, sexe i per sectors d’activitat.

• La població a les Illes Balears. Evolució històrica, canvis actuals i perspectives de futur.

• Tractament de dades i informacions així com referències als valors que formen a l’alumnat

54

en la solidaritat, el respecte i la disposició per participar activament en el seu entorn

espacial i social.

• Interès per comprendre les relacions que s’estableixen entre els fluxos migratoris i les seves

repercussions econòmiques, socials culturals i lingüístiques.

Bloc 4. L’espai econòmic

• L’acció dels factors socioeconòmics en el territori espanyol: evolució històrica, panorama

actual i perspectives.

• El sector primari als territoris de l’Estat espanyol: la pluralitat dels espais rurals. Dinàmiques

recents del món rural. L’activitat pesquera.

• El sector industrial: evolució històrica, factors de localització i tendències territorials actuals

de la indústria espanyola.

• El sector de serveis. El procés de terciarització de l’economia espanyola. L’heterogeneïtat

dels serveis i el seu impacte territorial desigual. El comerç, els transports i les

comunicacions.

• L’espai turístic. Factors explicatius del desenvolupament turístic espanyol; tipologia de les

regions turístiques.

• L’espai econòmic de les Illes Balears. La terciarització de l’economia balear. El turisme:

factors i evolució. Medi ambient i turisme: la balearització.

• Esforç per comprendre la incidència de l’activitat de les societats humanes i la manera en

què aquestes han explotat els recursos naturals.

• Conscienciació dels problemes derivats de certes actuacions humanes i de actuar pensant

en generacions presents i futures, valorant les decisions que afecten la gestió sostenible

dels recursos i l’ordenació del territori.

Bloc 5. L’espai urbà

• Evolució de l’espai urbà i del procés d’urbanització a l’Estat espanyol. El creixement urbà i

les seves transformacions recents.

• Estructura i morfologia urbana. La complexitat del fenomen urbà i de la xarxa urbana a

l’Estat espanyol.

• Les relacions camp-ciutat i les possibles alternatives al declivi rural. La rururbanització.

• El sistema urbà de les Illes Balears. Les capitals insulars. La macrocefàlia de Palma.

55

L’ordenació territorial.

• Consciencia dels problemes derivats del planejament urbà i de la necessitat de l’existència

de polítiques d’ordenació territorial.

• Lectura, interpretació i comentari d’informacions diverses relatives a qüestions de caràcter

urbà d’actualitat a partir de documents científics i dels mitjans de comunicació.

Bloc 6. L’espai politicoadministratiu

• L’organització territorial de l’Estat espanyol a la Constitució de 1978. L’administració central,

autonòmica i municipal.

• Els desequilibris interterritorials. Contrasts espacials entre les comunitats autònomes,

disparitats demogràfiques i desigualtats socioeconòmiques. Polítiques regionals europees.

• La comunitat autònoma de les Illes Balears i les seves particularitats politicoadministratives.

• Preparació i realització de debats, realització d’exposicions personals i presentació de

resultats i de conclusions mitjançant la utilització correcta de l’expressió oral.

• Interès per entendre els factors d’unitat i diversitat del territori espanyol atenent als

processos històrics així com l’ordenació politicoadministrativa actual.

Bloc 7. L’espai europeu

• El procés d’integració europea. Estructura territorial i institucional de la Unió Europea.

Perspectives i reptes de futur.

• Natura i medi ambient a la Unió Europea: els contrasts físics. Polítiques comunitàries que

incideixen en el medi ambient.

• L’Estat espanyol en el context polític i econòmic europeu. Trets socioeconòmics generals de

la Unió Europea i dels estats membres; disparitats regionals, polítiques regionals i cohesió

territorial.

• Factors que expliquen la integració espanyola a la Unió Europea. Transformacions socials,

polítiques i econòmiques a l’Estat espanyol des de l’entrada a la Unió Europea. Incidència

de les polítiques europees sobre l’espai illenc.

• Preparació i realització de debats, realització d’exposicions per analitzar els efectes de

l’entrada de l’Estat espanyol en la Unió Europea.

• Exposició dels resultats dels treballs realitzats utilitzant una expressió oral i escrita correcta.

• Apreciació del valor de la diversitat geogràfica valorant l’entorn.

56

Temporalització

1r trimestre 2n trimestre 3r trimestreGeografia Blocs 1 a 3 Blocs 4 i 5 Blocs 6 i 7

5.5. INICIACIÓ A L'ACTIVITAT EMPRENADORA I EMPRESARIAL 3r D'ESO

La matèria d’iniciació a l’activitat emprenedora i empresarial s’estructura entorn de tres grans blocs

mitjançant uns continguts, uns criteris d’avaluació i uns estàndards d’aprenentatge avaluables, els

quals, a partir dels objectius definits, han de ser la base per al disseny curricular de programacions

coherents amb la metodologia de la matèria i amb la proposta que cada centre estableix per al

nivell del primer cicle de l’etapa en el qual s’incorpori aquesta matèria.

Bloc 1. Autonomia personal, lideratge i innovació. Aquest primer gran bloc de continguts té

un caràcter introductori i ha d’abordar tots aquells continguts imprescindibles perquè

l’alumne aprengui a relacionar-se amb el seu entorn econòmic i, així, fomentar tant la seva

autonomia personal com la seva capacitat per impulsar i liderar propostes que puguin ser

valorades positivament per part seva i del seu entorn.

Bloc 2. Projecte empresarial. En aquest segon bloc de continguts la coherència entre la

metodologia i el desenvolupament dels continguts, criteris d’avaluació i estàndards

d’aprenentatge avaluables pren una importància especial per evitar que aquesta matèria

sigui només una introducció a l’economia o a l’economia de l’empresa. El projecte

empresarial com a contingut clau només és l’excusa per fomentar en els alumnes una

actitud favorable per a l’aprenentatge de l’emprenedoria.

Bloc 3. Finances. El tercer i darrer bloc de continguts no és menys important que els

anteriors, però pren una especial rellevància dins l’educació secundària obligatòria, ja que

aborda els continguts essencials que cal desenvolupar i a assolir perquè, en finalitzar els

estudis obligatoris, siguin mínimament competents en una de les activitats més comunes

que tots duim a terme com a agents econòmics: la de saber relacionar-nos amb les entitats

financeres.

BLOC 1. AUTONOMIA PERSONAL, LIDERATGE I INNOVACIÓ

• Tria com a resultat d’una anàlisi del cost d’oportunitat per cercar la millor alternativa.

• Comportament econòmic i dificultats per tenir un comportament racional.

• Planificació com a eina indispensable per millorar les tasques plantejades.

• Foment de la creativitat i potencialitats com a generadores de propostes que es percebin

57

valuoses per als altres.

BLOC 2. PROJECTE EMPRESARIAL

• Emprenedoria, emprenedor i esperit emprenedor.

• Entorn econòmic en el qual actuam com a agents econòmics, activitats econòmiques que

desenvolupam i relacions que estableixen els errors de mercat més importants que patim.

• Introducció a la simulació de propostes de projectes empresarials.

• Actitud crítica per sentir-se subjecte i no objecte del sistema econòmic en el qual vivim:

economia del bé comú.

BLOC 3. FINANCES

• Estalvi i diners.

• Intermediaris financers: el seu paper, el seu funcionament i la nostra responsabilitat a

l’hora de relacionar-nos-hi.

• Banca ètica. Importància de l’alfabetització financera com a font de llibertat a l’hora de

relacionar-nos amb els intermediaris financers: resolució de casos i valoració crítica i

identificació de casos de males pràctiques.

5.6. ECONOMIA 4T ESO

Els blocs de continguts s’ordenen en tres grans apartats: el primer, que agrupa els dos primers

blocs, ofereix una perspectiva més microeconòmica; el segon, que agrupa el tercer bloc, es centre

més en els coneixements relacionats amb les finances personals, i, finalment, el tercer, inclou els

blocs quart, cinquè i sisè, ofereix una visió de les finances estatals, dels principals indicadors ma-

croeconòmics, així com de l’economia internacional.

Bloc 1. Idees econòmiques bàsiques (1r trimestre)

En aquest bloc es treballen conceptes bàsics com escassetat, assignació de recursos i cost d’opor-

tunitat, es tracten qüestions com la manera com s’estudia l’economia i s’ofereix un primer apropa-

ment als models econòmics.

- L’economia i l’impacte que té en la vida dels ciutadans.

- L’escassetat, l’elecció i l’assignació de recursos. El cost d’oportunitat.

- Com s’estudia en economia. Un apropament als models econòmics.

- Relacions econòmiques bàsiques i representació.

58

Bloc 2. Economia i empresa

En aquest bloc s’estudien els diferents tipus d’empreses i com es classifiquen, i també algunes de

les àrees de l’empresa, com l’àrea productiva i, més concretament, el procés productiu, i l’àrea de

finançament. Finalment s’estudien les obligacions fiscals de les empreses.

- L’empresa i l’empresari.

- Tipus d’empresa. Criteris de classificació, forma jurídica, funcions i objectius.

- Classificació, segons el tipus, de les empreses de les Illes Balears.

- Procés productiu i factors productius.

- Fonts de finançament de les empreses. Ingressos, costs i beneficis.

- Obligacions fiscals de les empreses.

Bloc 3. Economia personal

En aquest bloc es treballa el pressupost personal o pla financer i s’identifica cada un dels elements

que hi estan vinculats. Es dóna importància a l’estalvi i al control de la despesa. Finalment, es trac -

ta el coneixement de la informació bancària necessària per elaborar un pla financer bancari al llarg

de la vida.

- Ingressos i despeses. Identificació i control.

- Gestió del pressupost. Objectius i prioritats.

- Estalvi i endeutament.

- Risc i diversificació. Planificació del futur. Necessitats econòmiques en les etapes de la

vida.

- Els doblers. Relacions bancàries. El primer compte bancari. Informació. Targetes de dèbit i

crèdit.

- Implicacions dels contractes financers. Drets i responsabilitats dels consumidors en el

mercat financer.

Bloc 4. Economia i ingressos i despeses de l’estat (2n trimestre)

En aquests dos blocs (4 i 5) es desenvolupen les magnituds macroeconòmiques i la capacitat per

comprendre, valorar i analitzar aquestes dades.

- Els ingressos i les despeses de l’Estat.

- El deute públic i el dèficit públic.

59

- Desigualtats econòmiques i distribució de la renda.

Bloc 5. Economia i tipus d’interès, inflació i desocupació (3r trimestre)

- El tipus d’interès.

- La inflació.

- Conseqüències dels canvis en els tipus d’interès i inflació.

- La desocupació i les polítiques contra la desocupació.

Bloc 6. Economia internacional (3r trimestre)

En aquest bloc es valora l’impacte de la globalització econòmica, del comerç internacional i dels

processos d’integració econòmica en les societats i en el medi ambient.

- La globalització econòmica.

- El comerç internacional.

- El mercat comú europeu i la unió econòmica i monetària europea.

- La consideració econòmica del medi ambient: la sostenibilitat.

5.7. ECONOMIA 1r BATXILLERAT

Els blocs de continguts s’ordenen en tres grans apartats: el primer, que agrupa els tres primers

blocs, ofereix una perspectiva més microeconòmica; el segon, que agrupa els blocs quart i cinquè,

presenta un enfocament més macroeconòmic, i, finalment, el tercer, que inclou els blocs sisè i se-

tè, proporciona tant la visió internacional com la dels principals problemes econòmics actuals.

Bloc 1. Economia i escassetat. L’organització de l’activitat econòmica. (1r trimestre)

- L’escassetat, l’elecció i l’assignació de recursos. El cost d’oportunitat.

- Els agents econòmics. El flux circular de la renda entre les famílies, les empreses i el sector públic.

- Els diferents mecanismes d’assignació de recursos.

- Anàlisi i comparació dels diferents sistemes econòmics.

- Els models econòmics. Economia positiva i economia normativa.

- Identificació i anàlisi dels principals problemes de l’economia de les Illes Balears.

Bloc 2. L’activitat productiva. (1r trimestre)

- L’empresa: objectius i funcions. Procés productiu i factors de producció.

- Divisió tècnica de la feina, productivitat i interdependència.

- La funció de producció. Obtenció i anàlisi dels costs de producció i dels beneficis.

- Els sectors econòmics i la interdependència que presenten.

60

- L’estructura productiva de les Illes Balears i d’Espanya.

- Lectura i interpretació de dades i gràfics de contingut econòmic.

- Anàlisi d’esdeveniments econòmics relativa a canvis en el sistema productiu o en l’organització de

la producció en el context de la globalització.

Bloc 3. El mercat i el sistema de preus. (1r trimestre)

- La corba de demanda. Moviments al llarg de la corba de demanda i desplaçaments en la corba de

demanda. Elasticitat de la demanda.

- La corba d’oferta. Moviments al llarg de la corba d’oferta i desplaçaments en la corba de l’oferta.

Elasticitat de l’oferta.

- L’equilibri del mercat.

- Diferents estructures de mercat i models de competència.

- La competència perfecta. La competència imperfecta. El monopoli. L’oligopoli. La competència

monopolística.

Bloc 4. La macroeconomia. (2n trimestre)

- Macromagnituds: la producció, la renda, la despesa, la inflació, el tipus d’interès.

- Anàlisi i comparació de les diferents magnituds macroeconòmiques de les Illes Balears i d’Espa-

nya.

- El mercat laboral. La desocupació: tipus de desocupació i causes. Polítiques contra la desocupa-

ció.

- Característiques del mercat laboral a les Illes Balears.

- Els vincles dels problemes macroeconòmics i la interrelació que presenten.

- Limitacions de les variables macroeconòmiques com a indicadors del desenvolupament de la

societat.

Bloc 5. Aspectes financers de l’economia.La funció comercial de l'empresa. (3r trimestre)

- Funcionament i tipologia dels diners en l’economia.

- Procés de creació dels diners.

- La inflació segons les diferents teories explicatives.

- La política monetària. Concepte i objectius.

- Anàlisi dels mecanismes de l’oferta i la demanda monetàries i els efectes que tenen sobre el tipus

d’interès.

- Funcionament del sistema financer i del Banc Central Europeu.

Bloc 6. El context internacional de l’economia. (3r trimestre)

61

- Funcionament, suports i obstacles del comerç internacional.

- La balança de pagaments. Concepte i estructura. Interpretació dels principals components d’una

balança de pagaments.

- Anàlisi de la balança de pagaments de les Illes Balears.

- Descripció dels mecanismes de cooperació i integració econòmica i, especialment, de la construc-

ció de la Unió Europea.

- Causes i conseqüències de la globalització i del paper dels organismes econòmics internacionals

en la regulació del fenomen.

Bloc 7. Desequilibris econòmics i el paper de l’estat dins l’economia. (3r trimestre)

- Les crisis cícliques de l’economia.

- L’Estat en l’economia. La regulació. Els errors del mercat i la intervenció del sector públic. La igual-

tat d’oportunitats i la redistribució de la riquesa.

- Anàlisi dels components d’un pressupost públic com a instrument de política fiscal. El dèficit pú-

blic i finançament del dèficit.

- Valoració de les polítiques macroeconòmiques de creixement, estabilitat i desenvolupament.

- Consideració del medi ambient com a recurs sensible i escàs.

- Identificació de les causes de la pobresa i del subdesenvolupament i possibles vies de solució.

5.8. ECONOMIA DE L'EMPRESA 2n BATXILLERAT

BLOC 1. L’EMPRESA

• L’empresa i l’empresari.

• Classificació, components, funcions i objectius de l’empresa.

• Anàlisi del marc jurídic que regula l’activitat empresarial.

• Funcionament i creació de valor.

• Interrelacions amb l’entorn econòmic i social.

• Característiques de les empreses de cada sector econòmic de les Illes Balears.

• Valoració de la responsabilitat social i mediambiental de l’empresa.

BLOC 2. DESENVOLUPAMENT DE L’EMPRESA

• Localització i dimensió empresarial.

• Anàlisi dels factors que determinen la dimensió i la localització de les empreses dels

diferents sectors econòmics de les Illes Balears.

• Estratègies de creixement intern i extern.

• Consideració de la importància de les petites i mitjanes empreses i les seves estratègies de

62

mercat.

• Internacionalització, competència global i tecnologia.

• Identificació dels aspectes positius i negatius de l’empresa multinacional.

BLOC 3. ORGANITZACIÓ I DIRECCIÓ DE L’EMPRESA

• La divisió tècnica de la feina i la necessitat d’organització en el mercat actual.

• Funcions bàsiques de la direcció.

• Planificació i presa de decisions estratègiques.

• Aspectes que cal considerar per a la planificació estratègica de les empreses de les Illes

Balears.

• Disseny i anàlisi de l’estructura de l’organització formal i informal.

• La gestió dels recursos humans i la incidència que té en la motivació.

• Els conflictes d’interessos i les vies de negociació.

• Anàlisi i avaluació de les característiques del factor humà i la gestió d’aquest a les empreses

de les Illes Balears.

BLOC 4. LA FUNCIÓ PRODUCTIVA

• Procés productiu, eficiència i productivitat.

• La recerca, el desenvolupament i la innovació (R+D+I) com a elements clau per al canvi

tecnològic i la millora de la competitivitat empresarial.

• Costs: classificació i càlcul dels costs a l’empresa.

• Càlcul i interpretació del llindar de rendibilitat de l’empresa.

• Els inventaris de l’empresa i els seus costs. Models de gestió d’inventaris.

BLOC 5. LA FUNCIÓ COMERCIAL DE L’EMPRESA

• Concepte de mercat i classes.

• Tècniques de recerca de mercats.

• Anàlisi del consumidor i segmentació de mercats.

• Variables del màrqueting mix i elaboració d’estratègies.

• Estratègies de màrqueting i ètica empresarial.

• Aplicació de les tecnologies més avançades al màrqueting.

• Interès per conèixer estratègies de màrqueting utilitzades per empreses de les Illes Balears.

BLOC 6. LA INFORMACIÓ A L’EMPRESA

• Obligacions comptables de l’empresa.

• La composició del patrimoni i la valoració d’aquest.

63

• Els comptes anuals i la imatge fidel.

• Elaboració del balanç i el compte de pèrdues i guanys.

• Anàlisi i interpretació de la informació comptable.

• La fiscalitat empresarial.

BLOC 7. LA FUNCIÓ FINANCERA

• Estructura econòmica i financera de l’empresa.

• Concepte d’inversió i classes.

• Valoració i selecció de projectes d’inversió.

• Recursos financers de l’empresa.

• Anàlisi de fonts alternatives de finançament intern i extern.

Distribució dels continguts durant el curs1a avaluació 2a avaluació 3a avaluació

1: L’empresa i empresari 2: Classes d'empreses 3: Estrategia i desenvolupament empresarial 4: Direcció i organització de l’empresa

5: Gestió dels recursos humans 6: Area de producció 7: Area de proveïment 8: Area comercial. El marqueting

9: Estats financers de l’empresa i la fiscalitat empresarial 10: Analisi dels estats financers de l’empresa 11: Àrea de finançament i inversió.

5.9. VALORS ÈTICS A ESO

La seqüència de continguts de la matèria de Valors Ètics de 1r d'ESO és la següent:

Bloc Nom UD Assignació d'hores Data prevista de realització Trimestre

1 Som persones 6 Del 17/09/19 fins al22/10/19

1r

2 Vivim en societat 6 Del 29/10/19 fins al 3/12/19 1r

3 Ètica i moral 6 Del 10/12/19 fins al 4/02/20 2n

4 Viure en democràcia 6 Del 11/02/20 fins al17/03/20

2n

5 Ciutadans amb drets 6 Del 24/03/20 fins al19/05/20

3r

6 Ciència, tècnica i valors 6 Del 26/05/20 fins al 3r

64

16/06/20

La seqüència de continguts de la matèria Valors Ètics de 2n d'ESO és la següent:

Bloc Nom UD Assignaciód'hores

Data prevista de realització Trimestre

1 A la recerca de la meva identitat 6 Del 18/09/19 fins al23/10/19

1r

2 Crèixer com a persones 6 Del 30/10/19 fins al 4/12/19 1r

3 De la moral a l'ètica 6 Del 11/12/19 fins al 5/02/20 2n

4 La democràcia com estil de vida 6 Del 12/02/20 fins al18/03/20

2n

5 Els drets humans 6 Del 25/03/20 fins al20/05/20

3r

6 Els reptes de la ciència 6 Del 21/05/20 fins al17/06/20

3r

La seqüència de continguts de la matèria de Valors Ètics de 3r d'ESO és la següent:



1 Ser persona i saber conviure 6 Del 18/09/19 fins al23/10/19

1r

2 Llibertat per escollir 6 Del 30/10/19 fins al 4/12/19 1r

3 Ètica i política: la democràcia 6 Del 11/12/19 fins al 5/02/20 2n

4 La democràcia espanyola i la UnióEuropea

6 Del 12/02/20 fins al18/03/20

2n

5 El dret i els drets 6 Del 25/03/20 fins al20/05/20

3r

6 Ciència, ètica i medi ambient. 6 Del 21/05/20 fins al 3r

65

17/06/20

La seqüència de continguts de la matèria de Valors Ètics de 4t d'ESO és la següent:



1 Valors per a un mónglobalitzat

6 Del 18/09/19 fins al23/10/19

1r

2 La importància de l'ètica 6 Del 30/10/19 fins al 4/12/19 1r

3 La democràcia com a estil devida

6 Del 11/12/19 fins al 5/02/20 2n

4 Societat i justícia. Els dretshumans

6 Del 12/02/20 fins al18/03/20

2n

5 El dret a la pau 6 Del 25/03/20 fins al20/05/20

3r

6 Ètica, ciència i tècnica 6 Del 21/05/20 fins al17/06/20

3r

5.10. FILOSOFIA 1r BATXILLERAT

Laseqüència de continguts de la matèria de Filosofia de primer de Batxillerat és la següent:



1 i 2 El saber filosòfic 10 Del 13/09/19 al 7/10/19 1r

1 i 2 Les preguntes de la filosofia 9 Del 10/10/19 al 31/10/19 1r

1 i 4 La metafísica 10 Del 4/11/19 al 25/11/19 1r

1 i 4 Visions sobre la realitat 8 Del 27/11/19 al 16/12/19 1r

1 i 3 El coneixement 8 Del 19/12/19 al 20/1/20 2n

1 i 3 La ciència 10 Del 23/1/20 al 13/2/20 2n

66

1 i 5 L'ésser humà entre la natura i la cultura

8 Del 14/02/20 al 2/3/20 2n

1 i 5 L'ésser humà a la llum de la filosofia

8 Del 3/3/20 al 20/3/20 2n

1 i 6 La lògica 8 Del 23/3/20 al 20/4/20 3r

1 i 6 Llenguatge, retòrica i argumentació

8 Del 21/4/20 al 8/05/20 3r

1 i 6 L'art i l'estètica 5 Del 11/05/20 al 22/05/20 3r

1 i 6 L'ètica 2 Del 25/05/20 al 27/05/20 3r

1 i 6 Teories ètiqes 5 Del 28/05/20 al 8/06/20 3r

1 i 6 La política 5 Del 11/06/20 al 19/06/20 3r

1 i 3 Filosofia aplicada al desenvolupament de projectes

1 Sense programar 3r

5.11. HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA 2n BATXILLERAT

La seqüència de continguts de la matèria d'Història de la Filosofia de segon de Batxillerat és la següent:Bloc Nom UD Assignació

d'horesData prevista de realització Trimestre

1 i 2 El naixement de la filosofia a Grècia

8 13/09/19 al 30/09/19 1r

1 i 2 Plató 10 2/10/19 al 23/10/19 1r

1 i 2 Aristòtil 10 25/10/19 al 18/11/19 1r

1 i 3 Filosofia i cristianisme. Agustí d'Hipona

2 20/11/19 al 22/11/19 1r

1 i 3 L'escolàstica. De Tomàs d'Aquino a Gullem d'Occam

3 25/11/19 al 2/12/19 2n

1 i 4 Del Renaixement al 10 27/11/19 al 13/1/20 2n

67

racionalisme. Descartes

1 i 4 L'empirisme. De Locke a Hume 10 15/1/20 al 7/2/20 2n

1 i 4 La filosofia de la Il·lustració. DeRousseau a Kant

10 10/2/20 al 2/3/20 2n

1 i 5 La filosofia de l'era industrial. De Marx a Stuart Mill

10 4/3/20 al 27/3/20 3r

1 i 5 Nietzsche 10 30/3/20 al 29/4/20 3r

1 i 5 La filosofia a Espanya i Catalunya

8 4/5/20 al 20/5/20 3r

1 i 5 La filosofia del nostre temps- Habermas i la postmodernitat

8 22/05/20 al 19/06/20 3r

5.12. RELIGIÓ CATÒLICA. DISTRIBUCIÓ ESPAI-TEMPS

Distribució espai-temps de Religió de 1r d'ESO:

Les sessions es realitzaran a les aules de l'IES que pertoquen.

La primera avaluació té en compte de la sessió 1 a la 12. La segona avaluació, de la 13 a la 24. La

tercera, de la 25 a la 35.

La sessió inicial i final de cada avaluació està indicada entre claudàtors amb l'expressió 'Inici/Final

de la (primera, segona o tercera) sessió'

CONTINGUTS ESTATALS CRITERIS D'AVALUACIÓ

ESTÀNDARDS

D'APRENENTATGE

AVALUABLES

SESSIÓ NÚMERO

BLOC 1. EL SENTIT

RELIGIÓS DE LA PERSONA

HUMANA

BLOC 1. EL SENTIT

RELIGIÓS DE LA

PERSONA HUMANA

BLOC 1. EL SENTIT

RELIGIÓS DE LA

PERSONA HUMANA

AQUEST BLOC

OCUPARÀ 9 DE LES

35 SESSIONS DEL

CURS

1.1. La realitat creada i els

esdeveniments són signe

de Déu. [Inici de la primera

1.1. Reconèixer i valorar

que el món que ens

envolta és un do de Déu

1.1.1. Expressa per

escrit

esdeveniments

1 DE 35

68

avaluació]fet palès en la creació de

l’univers. [Inici de la

primera avaluació]

imprevistos que

mostren que el món

en què vivim no és

el resultat de l’acció

humana. [Inici de la

primera avaluació]

1.1. La realitat creada i els

esdeveniments són signe

de Déu.

1.1. Reconèixer i valorar

que el món que ens

envolta és un do de Déu

fet palès en la creació de

l’univers.

1.1.2. Avalua amb

els companys

esdeveniments i

situacions en els

quals es posa de

manifest que

l’univers és un do de

Déu.

2 DE 35

1.2. El relat de la creació a

la religió catòlica i a altres

religions. Diferències més

rellevants.

1.2. Identificar l’origen

diví de la realitat del

món en què vivim.

1.2. Raona que

l’origen del món i la

realitat són fruit del

designi amorós de

Déu.

3 DE 35

1.3. Alternatives

científiques al relat de la

creació de l’univers.

Persones que les han

proposat i defensat.

1.3. Contrastar l’origen

de la creació en els

diversos relats religiosos

entorn de la creació de

l’univers.

1.3. Relaciona i

distingeix,

verbalment, l’origen

de la creació en els

relats mítics de

l’antiguitat i en el

relat bíblic.

4 DE 35

1.4. Magisteri del papa

Francesc sobre la bellesa, la

conservació i el bon ús dels

béns creats.

1.4. Diferenciar

l’explicació teològica i

l’explicació científica de

la creació de l’univers.

1.4.1. Reconeix i

indica les diferències

existents entre

l’explicació teològica

i l’explicació

5 DE 35

69

científica de la

creació.

1.4. Magisteri del papa

Francesc sobre la bellesa, la

conservació i el bon ús dels

béns creats.

1.4. Diferenciar

l’explicació teològica i

l’explicació científica de

la creació de l’univers.

1.4.2. Respecta

l’autonomia de

l’explicació teològica

i l’autonomia de

l’explicació científica

de la creació, i

n’assenyala algunes

diferencies

essencials.

6 DE 35

1.5. L’Encíclica relativa a la

creació i la protecció del

medi ambient.

1.5. Conèixer i comentar

l’opinió del papa

Francesc sobre la creació

i la protecció del medi

ambient.

1.5. Coneix i explica

als companys dos

dels aspectes més

rellevants de

l’Encíclica del papa

Francesc sobre la

creació i la protecció

del medi ambient.

7 DE 35

1.5. L’Encíclica relativa a la

creació i la protecció del

medi ambient.

1.5. Conèixer i comentar




ambient.

1.5. Coneix i explica

als companys dos

dels aspectes més

rellevants de


Francesc sobre la


del medi ambient.

8 DE 35

1.6. Propostes de

col·laboració positiva en la

conservació i la millora dels

béns que la natura ofereix

1.5. [No hi ha 1.6. Per

això empr l'1.5].

Conèixer i comentar


1.5. [No hiha 1.6.

Per això empr l'1.5].

Coneix i explica als

companys dos dels

9 DE 35

70

a la humanitat.



ambient.

aspectes més

rellevants de


Francesc sobre la


del medi ambient.

BLOC 2. LA REVELACIÓ:

DÉU INTERVÉ EN LA

HISTÒRIA


DÉU INTERVÉ EN LA

HISTÒRIA

BLOC 2. LA

REVELACIÓ: DÉU

INTERVÉ EN LA

HISTÒRIA

AQUEST BLOC

OCUPARÀ 9 DE LES

35 SESSIONS DEL

CURS

2. La història d’Israel:

elecció, aliança, monarquia

i profetisme.

2.1. Conèixer, contrastar

i apreciar els principals

esdeveniments de la

història d’Israel.

2.1.1. Coneix,

interpreta i

construeix una

trajectòria temporal

amb els principals

esdeveniments i

personatges de la


10 DE 35



i profetisme.



esdeveniments de la


2.1.2. Mostra interès

per la història

d’Israel i dialoga

respectuosament

sobre els beneficis

d’aquesta història

per a la humanitat.

11 DE 35



i profetisme.

[Fi de la primera avaluació]



esdeveniments de la

història d’Israel. [Fi de la

primera avaluació]

2.1.2. Mostra interès

per la història

d’Israel i dialoga

respectuosament

sobre els beneficis

d’aquesta història

12 DE 35

71

per a la humanitat.

[Fi de la primera

avaluació]



i profetisme.

[Inici de la segona

avaluació]

2.2. Descobrir les

diferents formes de

comunicació que Déu ha

utilitzat en les diverses

etapes de la història

d’Israel. [Inici de la

segona avaluació]

2.2. Cerca relats

bíblics i selecciona

gestos i paraules de

Déu que posen de

manifest la seva

manifestació al

poble d’Israel. [Inici

de la segona

avaluació]

13 DE 35



i profetisme.

2.2. Descobrir les

diferents formes de




d’Israel.

2.2. Cerca relats



Déu que posen de

manifest la seva

manifestació al

poble d’Israel.

14 DE 35



i profetisme.

2.2. Descobrir les

diferents formes de




d’Israel.

2.2. Cerca relats



Déu que posen de

manifest la seva

manifestació al

poble d’Israel.

15 DE 35



i profetisme.

2.3. Distingir i comparar

les formes amb les quals

Déu es manifesta en les

distintes etapes de la


2.3. Recorda i

explica de manera

constructiva, oral-

ment i per escrit,

accions que

16 DE 35

72

reflecteixen la

manifestació de Déu

al poble d’Israel.



i profetisme.






2.3. Recorda i

explica de manera

constructiva, oral-

ment i per escrit,

accions que

reflecteixen la



17 DE 35



i profetisme.






2.3. Recorda i

explica de manera

constructiva, oral-

ment i per escrit,

accions que

reflecteixen la



18 DE 35

BLOC 3. JESUCRIST,

COMPLIMENT DE LA

HISTÒRIA DE LA SALVACIÓ

BLOC 3. JESUCRIST,

COMPLIMENT DE LA

HISTÒRIA DE LA

SALVACIÓ

BLOC 3. JESUCRIST,

COMPLIMENT DE LA

HISTÒRIA DE LA

SALVACIÓ

AQUEST BLOC

OCUPARÀ 9 DE LES

35 SESSIONS DEL

CURS

3.1. Els evangelis en la

Bíblia: caràcter i

historicitat.

3.1. Reconèixer la

historicitat dels evangelis

com a llibres del Nou

Testament.

3.1. Descobreix i

exposa les raons que

acrediten la

historicitat dels

quatre evangelis.

19 DE 35

3.1. Els evangelis en la

Bíblia: caràcter i

historicitat.

3.1. Reconèixer la

historicitat dels evangelis

com a llibres del Nou

3.1. Descobreix i

exposa les raons que

acrediten la

20 DE 35

73

Testament.historicitat dels

quatre evangelis.

3.2. Redacció i trets més

rellevants de cada un dels

quatre evangelis: Mateu,

Marc, Lluc i Joan.

3.2. Distingir, en Jesús,

els trets que manifesten

la seva naturalesa divina

i la seva naturalesa

humana.

3.2.1. Identifica i

classifica de manera

raonada les

diferències entre la

naturalesa divina i la

naturalesa humana

de Jesús segons els

relats evangèlics.

21 DE 35




Marc, Lluc i Joan.





humana.

3.2.1. Identifica i

classifica de manera

raonada les

diferències entre la

naturalesa divina i la

naturalesa humana

de Jesús segons els

relats evangèlics.

22 DE 35




Marc, Lluc i Joan.





humana.

3.2.2. S’esforça per

comprendre les

manifestacions de la

naturalesa humana i

la naturalesa divina

en els relats

evangèlics.

23 DE 35

3.3. La divinitat i la

humanitat de Jesús segons

els evangelis. [Fi de la

segona avaluació]

3.3. Reconèixer la

finalitat i el caràcter dels

evangelis com a

instrument de la

transmissió del missatge

de Jesús. [Fi de la

3.3. Descobreix, a

partir de la lectura

dels textos

evangèlics, alguns

trets de la persona

de Jesús i en descriu

24 DE 35

74

segona avaluació]

la missió i el

missatge. [Fi de la

segona avaluació]

3.3. La divinitat i la

humanitat de Jesús segons

els evangelis. [Inici de la

tercera avaluació]

3.3. Reconèixer la

finalitat i el caràcter dels

evangelis com a

instrument de la

transmissió del missatge

de Jesús. [Inici de la

tercera avaluació]

3.3. Descobreix, a

partir de la lectura

dels textos

evangèlics, alguns

trets de la persona

de Jesús i en descriu

la missió i el

missatge. [Inici de la

tercera avaluació]

25 DE 35

3.4. Els evangelis com a

testimoniatge de la filiació

divina de Jesús i com a

instrument de transmissió

del seu missatge de

salvació.

3.4. Conèixer i

comprendre el procés de

redacció dels quatre

evangelis.

3.4. Ordena i explica

els passos del procés

de redacció i

divulgació dels

quatre evangelis.

26 DE 35

3.4. Els evangelis com a

testimoniatge de la filiació

divina de Jesús i com a

instrument de transmissió

del seu missatge de

salvació.

3.4. Conèixer i

comprendre el procés de

redacció dels quatre

evangelis.

3.4. Ordena i explica

els passos del procés

de redacció i

divulgació dels

quatre evangelis.

27 DE 35

BLOC 4. PERMANÈNCIA DE

JESUCRIST EN LA

HISTÒRIA: L'ESGLÉSIA

BLOC 4. PERMANÈNCIA

DE JESUCRIST EN LA


BLOC 4.

PERMANÈNCIA DE

JESUCRIST EN LA

HISTÒRIA:

L'ESGLÉSIA

AQUEST BLOC

OCUPARÀ 8 DE LES

35 SESSIONS DEL

CURS

4.1. L’Església, presència de

Jesucrist en la història.

4.1. Comprendre la

presència de Jesucrist

4.1. Indica i explica

les distintes formes

28 DE 35

75

avui en l’Església.

de presència de

Jesucrist en

l’Església: els

sagraments, la

paraula de Déu, el

servei de l’autoritat i

la caritat.



4.1. Comprendre la





de presència de

Jesucrist en

l’Església: els

sagraments, la

paraula de Déu, el


la caritat.

29 DE 35



4.1. Comprendre la





de presència de

Jesucrist en

l’Església: els

sagraments, la

paraula de Déu, el


la caritat.

30 DE 35



4.1. Comprendre la





de presència de

Jesucrist en

l’Església: els

sagraments, la

31 DE 35

76

paraula de Déu, el


la caritat.

4.2. L’Esperit Sant edifica

contínuament l’Església.

4.2. Reconèixer que

l’acció de l’Esperit Sant

dóna vida a l’Església.

4.2.1. Coneix i

respecta que els

sagraments

expressen l’acció de

l’Esperit en la

construcció de

l’Església.

32 DE 35






4.2.2. Associa l’acció

de l’Esperit en els

sagraments amb les

distintes etapes i

moments de la vida.

33 DE 35






4.2.2. Associa l’acció

de l’Esperit en els

sagraments amb les

distintes etapes i

moments de la vida.

34 DE 35


contínuament l’Església. [Fi

de la tercera avaluació]



dóna vida a l’Església. [Fi


4.2.3. Pren

consciència i aprecia

l’acció de l’Esperit

per al creixement de

la persona. [Fi de la

tercera avaluació]

35 DE 35

77

Distribució espai-temps de Religió de 2n d'ESO:






CONTINGUTS ESTATALSCRITERIS

D'AVALUACIÓ

ESTÀNDARDS

D'APRENENTATGE

AVALUABLES

BLOC 1. EL SENTIT RELIGIÓS DE

LA PERSONA HUMANA

BLOC 1. EL SENTIT

RELIGIÓS DE LA

PERSONA

HUMANA

BLOC 1. EL SENTIT

RELIGIÓS DE LA PERSONA

HUMANA

1.1. La persona humana, criatura

de Déu lliure i intel·ligent. [Inici

de la primera avaluació]

1.1.1. Establir

diferències entre

l'ésser humà creat

a imatge de Déu i

els animals [Inici

de la primera

avaluació]

1.1.1. Argumenta la

dignitat de l’ésser humà

en relació als altres éssers

vius. [Inici de la primera

avaluació]

Sessió 1 de 35


de Déu lliure i intel·ligent.

1.1.1. Establir

diferències entre

l'ésser humà creat

a imatge de Déu i

els animals

1.1.1. Argumenta la

dignitat de l’ésser humà

en relació als altres éssers

vius.

Sessió 2 de 35


de Déu lliure i intel·ligent.

1.1.2. Relacionar la

condició de

criatura amb

l'origen diví.

1.1.2. Distingeix i debat de

forma justificada i

respectuosa l’origen de

l’ésser humà.

Sessió 3 de 35

1.2. El fonament de la dignitat de

la persona.

1.2. Explicar

l'origen de la

1.2. Valora, en situacions

del seu entorn, la dignitat

Sessió 4 de 35

78

dignitat de l'ésser

humà com a

criatura de Déu

de tot ésser humà amb

independència de les

capacitats físiques,

cognitives, intel·lectuals,

socials, etc.


la persona.

1.2. Explicar

l'origen de la


humà com a

criatura de Déu







socials, etc.

Sessió 5 de 35


la persona.

1.2. Explicar

l'origen de la


humà com a

criatura de Déu







socials, etc.

Sessió 6 de 35

1.3. L'ésser humà col·laboradora

de la creació de Déu.

1.3. Entendre el

sentit i la finalitat

de l'acció humana

1.3.1. Classifica accions de

l’ésser humà que

respecten o destrueixen la

creació.

Sessió 7 de 35

1.3. L'ésser humà col·laborador


1.3. Entendre el


de l'acció humana

1.3.1. Classifica accions de

l’ésser humà que

respecten o destrueixen la

creació.

Sessió 8 de 35

1.3. L'ésser humà col·laborador


1.3. Entendre el


de l'acció humana

1.3.2. Dissenya en petit

grup un pla de

col·laboració amb el seu

centre educatiu en el que

Sessió 9 de 35

79

s’incloguin al menys cinc

necessitats i les possibles

solucions que el propi

grup duria a terme.

BLOC 2. LA REVELACIÓ: DÉU

INTERVÉ EN LA HISTÒRIA

BLOC 2. LA

REVELACIÓ: DÉU

INTERVÉ EN LA

HISTÒRIA


DÉU INTERVÉ EN LA

HISTÒRIA

2.1. L'acceptació de la revelació i

la fe.

2.1.1. Conèixer i

acceptar que Déu

es revela en la

història.

2.1.1 Busca i escull

personatges significatius

del poble d’Israel i

identifica i analitza la

resposta de fe en ells.

Sessió 10 de

35


la fe.

2.1.1. Conèixer i

acceptar que Déu

es revela en la

història.

2.1.1 Busca i escull

personatges significatius

del poble d’Israel i

identifica i analitza la

resposta de fe en ells.

Sessió 11 de

35


la fe. [Fi de la primera avaluació]

2.1.2. Comprendre

i valorar que la fe

és la resposta a la

iniciativa salvífica

de Déu. [Fi de la

primera avaluació]

2.1.2. S’interessa per

conèixer i valora la

resposta de fe al Déu que

es revela. [Fi de la primera

avaluació]

Sessió 12 de

35


la fe. [Inici de la segona

avaluació[

2.1.2. Comprendre

i valorar que la fe

és la resposta a la

iniciativa salvífica

de Déu. [Inici de la

segona avaluació]

2.1.2. S’interessa per

conèixer i valora la

resposta de fe al Déu que

es revela. [Inici de la

segona avaluació]

Sessió 13 de

35

2.2. Origen, composició i 2.2.1. Conèixer i 2.2.1. Identifica, classifica i Sessió 14 de

80

interpretació dels Llibres Sagrats.

definir l'estructura

i organització de la

Bíblia.

compara les

característiques

fonamentals dels Llibres

Sagrats mostrant interès

pel seu origen diví.

35

2.2. Origen, composició i


2.2.2. Conèixer i

respectar els

criteris del

magisteri de

l'Església al voltant

de la interpretació

bíblica.

2.2.2. Llegeix, localitza i

esquematitza els criteris

recollits a la Dei Verbum al

voltant de la interpretació

de la Bíblia valorant-los

com a necessaris.

Sessió 15 de

35



2.2.2. Conèixer i

respectar els

criteris del

magisteri de

l'Església al voltant

de la interpretació

bíblica.

2.2.2. Llegeix, localitza i

esquematitza els criteris

recollits a la Dei Verbum al

voltant de la interpretació

de la Bíblia valorant-los

com a necessaris.

Sessió 16 de

35



2.2.3. Reconèixer

en la inspiració

l'origen de la

sacralitat del text

bíblic.

2.2.3.1. Distingeix i

assenyala en textos bíblics

la presència d’un Déu que

es comunica, justificant en

el grup la selecció dels

textos.

Sessió 17 de

35



2.2.3. Reconèixer

en la inspiració

l'origen de la

sacralitat del text

bíblic.

2.2.3.2. Coneix i justifica

per escrit l’existència en

els Llibres Sagrats de

l’autor diví i l’autor humà.

Sessió 18 de

35

BLOC 3. JESUCRIST, BLOC 3. JESUCRIST, BLOC 3. JESUCRIST,

81

COMPLIMENT DE LA HISTÒRIA

DE LA SALVACIÓ

COMPLIMENT DE

LA HISTÒRIA DE LA

SALVACIÓ

COMPLIMENT DE LA

HISTÒRIA DE LA SALVACIÓ

3.1. Déu es revela en Jesucrist.

Déu u i tri.

3.1.1. Mostrar

interès per

reconèixer el

caràcter relacional

de la Divinitat en la

revelació de Jesús.

3.1.1.1. Coneix i descriu

les característiques del

Déu cristià.

Sessió 19 de

35


Déu u i tri.

3.1.1. Mostrar

interès per

reconèixer el




3.1.1.1. Coneix i descriu

les característiques del

Déu cristià.

Sessió 20 de

35


Déu u i tri.

3.1.1. Mostrar

interès per

reconèixer el




3.1.1.2 Llegeix relats

mitològics, localitza trets

de les divinitats de les

religions politeistes i els

contrasta amb les

característiques del Déu

cristià.

Sessió 21 de

35


Déu u i tri.

3.1.2. Vincular el

sentit comunitari

de la Trinitat amb

la dimensió

relacional humana.

3.1.2. Reconeix, descriu i

accepta que la persona

humana necessita de

l’altre per assolir la seva

identitat a semblança de

Déu.

Sessió 22 de

35


Déu u i tri.

3.1.2. Vincular el

sentit comunitari

de la Trinitat amb

3.1.2. Reconeix, descriu i

accepta que la persona

humana necessita de

Sessió 23 de

35

82

la dimensió

relacional humana.

l’altre per assolir la seva

identitat a semblança de

Déu.

3.2. El Credo, síntesi de l'acció

salvífica de Déu en la història. [Fi

de la segona avaluació]

3.2.1. Descobrir el

caràcter històric de

la formulació del

Credo cristià. [Fi de

la segona

avaluació]

3.2.1 Confecciona

materials on s’expressen

els moments rellevants de

la història salvífica i els

relaciona amb les veritats

de fe formulades en el

Credo. [Fi de la segona

avaluació]

Sessió 24 de

35


salvífica de Déu en la història.

[Inici de la tercera avaluació]

3.2.1. Descobrir el

caràcter històric de

la formulació del

Credo cristià. [Inici

de la tercera

avaluació]

3.2.1 Confecciona

materials on s’expressen

els moments rellevants de

la història salvífica i els

relaciona amb les veritats

de fe formulades en el

Credo. [Inici de la tercera

avaluació]

Sessió 25 de

35



3.2.2. Reconèixer

les veritats de la fe

cristiana presents

en el Credo.

3.2.2. Classifica les veritats

de fe contingudes en el

Credo i explica el seu

significat.

Sessió 26 de

35



3.2.2. Reconèixer

les veritats de la fe

cristiana presents

en el Credo.

3.2.2. Classifica les veritats

de fe contingudes en el

Credo i explica el seu

significat.

Sessió 27 de

35


JESUCRIST EN LA HISTÒRIA:

L'ESGLÉSIA

BLOC 4.

PERMANÈNCIA DE

JESUCRIST EN LA

HISTÒRIA:


DE JESUCRIST EN LA


83

L'ESGLÉSIA

4.1. Expansió de l'Església, les

primeres comunitats.

4.1. Comprendre

l'expansió del

cristianisme a

través de les

primeres

comunitats

cristianes.

4.1.1 Localitza en el mapa

els llocs d’origen de les

primeres comunitats

cristianes i descriu les

seves característiques.

Sessió 28 de

35



4.1. Comprendre

l'expansió del

cristianisme a

través de les

primeres

comunitats

cristianes.

4.1.2 Reconstrueix

l’itinerari dels viatges de

Sant Pau i explica amb les

seves paraules la difusió

del cristianisme en el món

pagà.

Sessió 29 de

35



4.1. Comprendre

l'expansió del

cristianisme a

través de les

primeres

comunitats

cristianes.

4.1.2 Reconstrueix





pagà.

Sessió 30 de

35



4.1. Comprendre

l'expansió del

cristianisme a

través de les

primeres

comunitats

cristianes.

4.1.2 Reconstrueix





pagà.

Sessió 31 de

35

4.2. Les notes de l'Església. 4.2. Justificar que

l'Església és una,

4.2.1 Descriu i valora

l’arrel de la unitat i

Sessió 32 de

35

84

santa, catòlica i

apostòlica.santedat de l’Església.

4.2. Les notes de l'Església.

4.2. Justificar que


santa, catòlica i

apostòlica.

4.2.1 Descriu i valora

l’arrel de la unitat i

santedat de l’Església.

Sessió 33 de

35

4.2. Les notes de l'Església.

4.2. Justificar que


santa, catòlica i

apostòlica.

4.2.2 Elabora materials,

utilitzant les tecnologies

de la informació i la

comunicació, on es

reflecteix la universalitat i

apostolicitat de l’Església.

Sessió 34 de

35

4.2. Les notes de l'Església.[Fi de

la tercera avaluació]

4.2. Justificar que


santa, catòlica i

apostòlica. [Fi de la

tercera avaluació]

4.2.2 Elabora materials,

utilitzant les tecnologies

de la informació i la

comunicació, on es

reflecteix la universalitat i

apostolicitat de l’Església.

[Fi de la tercera avaluació]

Sessió 35 de

35

Distribució espai-temps de Religió de 3r d'ESO:







D'AVALUACIÓ

ESTÀNDARDS

D'APRENENTATGE

AVALUABLES


LA PERSONA HUMANA

BLOC 1. EL SENTIT

RELIGIÓS DE LA

BLOC 1. EL SENTIT

RELIGIÓS DE LA

85

PERSONA

HUMANAPERSONA HUMANA

1.1. La naturalesa humana desitja

l’Infinit. [Inici de la primera

avaluació]

1.1. Reconèixer el

desig de plenitud

que té la persona.

[Inici de la primera

avaluació]

1.1. Expressa i

comparteix en grup

situacions o

circumstàncies en les que

reconeix l’exigència

humana de felicitat i

plenitud. [Inici de la

primera avaluació]

Sessió 1 de 35


l’Infinit.

1.1. Reconèixer el

desig de plenitud

que té la persona.

1.1. Expressa i

comparteix en grup

situacions o




plenitud.

Sessió 2 de 35


l’Infinit.

1.1. Reconèixer el

desig de plenitud

que té la persona.

1.1. Expressa i

comparteix en grup

situacions o




plenitud.

Sessió 3 de 35


l’Infinit.

1.1. Reconèixer el

desig de plenitud

que té la persona.

1.1. Expressa i

comparteix en grup

situacions o




plenitud.

Sessió 4 de 35

86

1.2. La recerca de sentit en

l’experiència de la malaltia, la

mort, el dolor, etc.

1.2. Comparar

raonadament

diferents respostes

enfront de la

finitud de l’ésser

humà.

1.2.1. Analitza i valora

l’experiència personal

enfront de fets bells i

dolorosos.

Sessió 5 de 35




1.2. Comparar

raonadament

diferents respostes

enfront de la


humà.




dolorosos.

Sessió 6 de 35




1.2. Comparar

raonadament

diferents respostes

enfront de la


humà.




dolorosos.

Sessió 7 de 35




1.2. Comparar

raonadament

diferents respostes

enfront de la


humà.

1.2.2. Selecciona escenes

de pel·lícules o

documentals que

mostren la recerca de

sentit.

Sessió 8 de 35




1.2. Comparar

raonadament

diferents respostes

enfront de la


humà.

1.2.2. Selecciona escenes

de pel·lícules o

documentals que

mostren la recerca de

sentit.

Sessió 9 de 35

BLOC 2. LA REVELACIÓ: DÉU BLOC 2. LA BLOC 2. LA REVELACIÓ:

87


REVELACIÓ: DÉU

INTERVÉ EN LA

HISTÒRIA

DÉU INTERVÉ EN LA

HISTÒRIA

2.1. La ruptura de l’home amb

Déu pel pecat.

2.1. Descobrir que

el pecat radica en

el rebuig a la

intervenció de Déu

en la pròpia vida.

2.1. Identifica, analitza i

comenta situacions

actuals on s’expressa el

pecat com a rebuig o

suplantació de Déu.

Sessió 10 de 35


Déu pel pecat.

2.1. Descobrir que

el pecat radica en

el rebuig a la


en la pròpia vida.


comenta situacions




Sessió 11 de 35


Déu pel pecat. [Fi de la primera

avaluació]

2.1. Descobrir que

el pecat radica en

el rebuig a la


en la pròpia vida.

[Fi de la primera

avaluació]


comenta situacions



suplantació de Déu. [Fi


Sessió 12 de 35


Déu pel pecat. [Inici de la segona

avaluació]

2.1. Descobrir que

el pecat radica en

el rebuig a la


en la pròpia vida.

[Inici de la segona

avaluació]


comenta situacions



suplantació de Déu. [Inici


Sessió 13 de 35

2.2. El relat bíblic del pecat

original.

2.2. Distingir la

veritat revelada de

la vestidura

literària en el relat

2.2.Analitza el text sagrat

diferenciant la veritat

revelada de la vestidura

literària i recrea un relat

Sessió 14 de 35

88

del Gènesi.

de la veritat revelada

sobre el pecat original

amb llenguatge actual.


original.

2.2. Distingir la

veritat revelada de

la vestidura


del Gènesi.








Sessió 15 de 35


original.

2.2. Distingir la

veritat revelada de

la vestidura


del Gènesi.








Sessió 16 de 35


original.

2.2. Distingir la

veritat revelada de

la vestidura


del Gènesi.








Sessió 17 de 35


original.

2.2. Distingir la

veritat revelada de

la vestidura


del Gènesi.








Sessió 18 de 35

89

BLOC 3. JESUCRIST,


DE LA SALVACIÓ

BLOC 3. JESUCRIST,

COMPLIMENT DE

LA HISTÒRIA DE LA

SALVACIÓ

BLOC 3. JESUCRIST,

COMPLIMENT DE LA

HISTÒRIA DE LA

SALVACIÓ

3. La persona transformada per la

trobada amb Jesús.

3.1. Reconèixer i

apreciar que la

trobada amb Crist

canvia la forma de

comprendre el

món, la història, la

realitat, les

persones, etc.

3.1.1 Busca i selecciona

biografia de conversos.Sessió 19 de 35


trobada amb Jesús.

3.1. Reconèixer i

apreciar que la

trobada amb Crist

canvia la forma de

comprendre el


realitat, les

persones, etc.

3.1.1 Busca i selecciona

biografia de conversos.Sessió 20 de 35


trobada amb Jesús.

3.1. Reconèixer i

apreciar que la

trobada amb Crist

canvia la forma de

comprendre el


realitat, les

persones, etc.

3.1.2 Expressa judicis

respectuosos sobre la

novetat que la trobada

amb Crist ha introduït en

la forma d’entendre el

món, segons les

biografies seleccionades.

Sessió 21 de 35


trobada amb Jesús.

3.1. Reconèixer i

apreciar que la

trobada amb Crist




Sessió 22 de 35

90

canvia la forma de

comprendre el


realitat, les

persones, etc.



món, segons les



trobada amb Jesús.

3.1. Reconèixer i

apreciar que la

trobada amb Crist

canvia la forma de

comprendre el


realitat, les

persones, etc.






món, segons les


Sessió 23 de 35


trobada amb Jesús. [Fi de la

segona avaluació]

3.2. Comprendre

que la pertinença a

Crist comporta una

nova forma de

comportar-se en la

vida. [Fi de la

segona avaluació]

3.2. Crea i comparteix

textos, vídeos clip, curts,

per a descriure les

conseqüències que en la

vida dels cristians ha

suposat la trobada amb

Crist. [Fi de la segona

avaluació]

Sessió 24 de 35


trobada amb Jesús. [Inici de la

tercera avaluació]

3.2. Comprendre


Crist comporta una

nova forma de

comportar-se en la

vida. [Inici de la

tercera avaluació]



per a descriure les




Crist. [Inici de la tercera

avaluació]

Sessió 25 de 35


trobada amb Jesús.

3.2. Comprendre




Sessió 26 de 35

91

Crist comporta una

nova forma de

comportar-se en la

vida.

per a descriure les




Crist.


trobada amb Jesús.

3.2. Comprendre


Crist comporta una

nova forma de

comportar-se en la

vida.



per a descriure les




Crist.

Sessió 27 de 35



L'ESGLÉSIA

BLOC 4.

PERMANÈNCIA DE

JESUCRIST EN LA

HISTÒRIA:

L'ESGLÉSIA


DE JESUCRIST EN LA


4.1. L’Església, lloc de trobada

amb Crist.

4.1. Prendre

consciència del

vincle indissoluble

entre la trobada

amb Crist i la

pertinença a

l’Església.

4.1. Busca, selecciona i

presenta justificant

l’experiència d’una

persona que ha trobat

Crist en l’Església.

Sessió 28 de 35

4.2. Experiència de plenitud en la

trobada amb Crist.

4.2. Valorar

críticament

l’experiència de

plenitud que

promet Crist.

4.2. Escolta testimonis de

cristians i debat amb

respecte sobre la

plenitud de vida que en

ells s’expressa.

Sessió 29 de 35


trobada amb Crist.

4.2. Valorar

críticament



Sessió 30 de 35

92

l’experiència de

plenitud que

promet Crist.

respecte sobre la


ells s’expressa.


trobada amb Crist.

4.2. Valorar

críticament

l’experiència de

plenitud que

promet Crist.



respecte sobre la


ells s’expressa.

Sessió 31 de 35

4.3. L’experiència de fe genera

una cultura.

4.3. Identificar en

la cultura la

riquesa i la bellesa

que genera la fe.

4.3.1. Demostra

mitjançant exemples

prèviament seleccionats

que l’experiència

cristiana ha estat

generadora de cultura al

llarg de la història.

Sessió 32 de 35


una cultura.

4.3. Identificar en

la cultura la


que genera la fe.

4.3.2. Defensa de forma

raonada la influència de

la fe en l’art, el

pensament, els costums,

la salut, l’educació, etc.

Sessió 33 de 35


una cultura.

4.3. Identificar en

la cultura la


que genera la fe.






Sessió 34 de 35


una cultura. [Fi de la tercera

avaluació]

4.3. Identificar en

la cultura la


que genera la fe.

[Fi de la tercera

avaluació]






[Fi de la tercera

Sessió 35 de 35

93

avaluació]

Distribució espai-temps de Religió de 4t d'ESO:







D'AVALUACIÓ

ESTÀNDARDS

D'APRENENTATGE

AVALUABLES


LA PERSONA HUMANA

BLOC 1. EL SENTIT

RELIGIÓS DE LA

PERSONA

HUMANA

BLOC 1. EL SENTIT

RELIGIÓS DE LA

PERSONA HUMANA

1.1. Les religions: recerca del

sentit de la vida. [Inici de la

primera avaluació]

1.1. Aprendre i

memoritzar els

principals trets

comuns de les

religions. [Inici de

la primera

avaluació]

1.1.1. Identifica i

classifica els trets

principals (ensenyament,

comportament i culte) en

les religions monoteistes.

[Inici de la primera

avaluació]

Sessió 1 de 35


sentit de la vida.

1.1. Aprendre i

memoritzar els

principals trets

comuns de les

religions.

1.1.1. Identifica i

classifica els trets

principals (ensenyament,

comportament i culte) en

les religions monoteistes.

Sessió 2 de 35


sentit de la vida.

1.1. Aprendre i

memoritzar els

principals trets

comuns de les

1.1.2. Busca informació i

presenta al grup les

respostes de les diferents

religions a les preguntes

Sessió 3 de 35

94

religions. de sentit.


sentit de la vida.

1.1. Aprendre i

memoritzar els

principals trets

comuns de les

religions.

1.1.2. Busca informació i

presenta al grup les

respostes de les diferents

religions a les preguntes

de sentit.

Sessió 4 de 35

1.2. Plenitud en l’experiència

religiosa: la revelació de Déu en

la història.

1.2. Comparar i

distingir la


en la història dels

intents humans de

resposta a la

recerca de sentit.

1.2.1. Raona per què la

revelació és la plenitud

de l’experiència religiosa.

Sessió 5 de 35



la història.

1.2. Comparar i

distingir la



intents humans de

resposta a la

recerca de sentit.




Sessió 6 de 35



la història.

1.2. Comparar i

distingir la



intents humans de

resposta a la

recerca de sentit.




Sessió 7 de 35



la història.

1.2. Comparar i

distingir la



1.2.2. Analitza i debat les

principals diferències

entre la revelació de Déu

i les religions.

Sessió 8 de 35

95

intents humans de

resposta a la

recerca de sentit.



la història.

1.2. Comparar i

distingir la



intents humans de

resposta a la

recerca de sentit.

1.2.2. Analitza i debat les

principals diferències

entre la revelació de Déu

i les religions.

Sessió 9 de 35

BLOC 2. LA REVELACIÓ: DÉU


BLOC 2. LA

REVELACIÓ: DÉU

INTERVÉ EN LA

HISTÒRIA


DÉU INTERVÉ EN LA

HISTÒRIA

2.1. La fidelitat de Déu a l’aliança

amb l’ésser humà.

2.1. Reconèixer i

valorar les accions

de Déu fidel al llarg

de la història.

2.1.1. Identifica i aprecia

la fidelitat permanent de

Déu que troba en la


Sessió 10 de 35



2.1. Reconèixer i

valorar les accions


de la història.





Sessió 11 de 35


amb l’ésser humà. [Fi de la

primera avaluació]

2.1. Reconèixer i

valorar les accions


de la història. [Fi de

la primera

avaluació]




història d’Israel. [Fi de la

primera avaluació]

Sessió 12 de 35


amb l’ésser humà. [Inici de la

segona avaluació]

2.1. Reconèixer i

valorar les accions


2.1.2. Pren consciència i

agraeix els moments de

la seva història en els

Sessió 13 de 35

96

de la història. [Inici

de la segona

avaluació]

que reconeix la fidelitat

de Déu. [Inici de la

segona avaluació]



2.1. Reconèixer i

valorar les accions


de la història.

2.1.2. Pren consciència i

agraeix els moments de

la seva història en els

que reconeix la fidelitat

de Déu.

Sessió 14 de 35

2.2. La figura messiànica del

Servent de Déu.

2.2. Comparar i

apreciar la novetat

entre el Messies

sofrent i el Messies

polític.

2.2.1. Identifica, classifica

i compara els trets del

Messies sofrent i el

Messies polític.

Sessió 15 de 35


Servent de Déu.

2.2. Comparar i

apreciar la novetat

entre el Messies


polític.

2.2.1. Identifica, classifica

i compara els trets del

Messies sofrent i el

Messies polític.

Sessió 16 de 35


Servent de Déu.

2.2. Comparar i

apreciar la novetat

entre el Messies


polític.


comprendre la novetat

del Messies sofrent com

a criteri de vida.

Sessió 17 de 35


Servent de Déu.

2.2. Comparar i

apreciar la novetat

entre el Messies


polític.


comprendre la novetat

del Messies sofrent com

a criteri de vida.

Sessió 18 de 35

BLOC 3. JESUCRIST,


DE LA SALVACIÓ

BLOC 3. JESUCRIST,

COMPLIMENT DE

LA HISTÒRIA DE LA

BLOC 3. JESUCRIST,

COMPLIMENT DE LA

HISTÒRIA DE LA

97

SALVACIÓ SALVACIÓ

3. La crida de Jesús a col·laborar

amb Ell genera una comunitat.

3.1. Descobrir la

iniciativa de Crist

per a formar una

comunitat que

origina l’Església.

3.1. Localitza, selecciona

i argumenta en textos

evangèlics la crida de

Jesús.

Sessió 19 de 35



3.1. Descobrir la

iniciativa de Crist

per a formar una

comunitat que





Jesús.

Sessió 20 de 35



3.1. Descobrir la

iniciativa de Crist

per a formar una

comunitat que





Jesús.

Sessió 21 de 35



3.1. Descobrir la

iniciativa de Crist

per a formar una

comunitat que





Jesús.

Sessió 22 de 35



3.2. Conèixer i

apreciar la invitació

de Jesús a

col·laborar en la

seva missió.

3.2.1. Llegeix de manera

comprensiva un evangeli,

identifica i descriu la

missió salvífica de Jesús.

Sessió 23 de 35


amb Ell genera una comunitat. [Fi


3.2. Conèixer i


de Jesús a

col·laborar en la

seva missió. [Fi de

3.2.1. Llegeix de manera

comprensiva un evangeli,

identifica i descriu la

missió salvífica de Jesús.

[Fi de la segona

Sessió 24 de 35

98

la segona

avaluació]avaluació]




3.2. Conèixer i


de Jesús a

col·laborar en la

seva missió. [Inici

de la tercera

avaluació]

3.2.2. Busca i identifica

persones que actualitzen

avui la missió de Jesús i

exposa en grup per què

continuen la missió de

Jesús. [Inici de la tercera

avaluació]

Sessió 25 de 35



L'ESGLÉSIA

BLOC 4.

PERMANÈNCIA DE

JESUCRIST EN LA

HISTÒRIA:

L'ESGLÉSIA


DE JESUCRIST EN LA


Sessió 26 de 35

4.1. La pertinença a Crist en

l’Església il·lumina totes les

dimensions de l’ésser humà.

4.1. Descobrir i

valorar que Crist

genera una forma

nova d’usar la raó i

la llibertat, i

d’expressar

l’afectivitat de la

persona.

4.1.1. Elabora judicis a

partir de testimonis que

exemplifiquin una forma

nova d’usar la raó i la

llibertat i d’expressar

l’afectivitat.

Sessió 27 de 35

4.1. La pertinença a Crist en



4.1. Descobrir i

valorar que Crist

genera una forma


la llibertat, i

d’expressar


persona.

4.1.2. Adquireix l’hàbit

de reflexionar buscant el

bé davant les eleccions

que se li ofereixen.

4.1. La pertinença a Crist en 4.1. Descobrir i 4.1.3. És conscient de les Sessió 28 de 35

99



valorar que Crist

genera una forma


la llibertat, i

d’expressar


persona.

diferents formes de viure

l’afectivitat i prefereix la

que reconeix com a més

humana.

4.2. L’autoritat eclesial al servei

de la veritat.

4.2. Distingir que

l’autoritat està al

servei de la veritat.

4.2.1. Identifica persones

que són autoritat en la

seva vida i explica com

reconeix en elles la

veritat.

Sessió 29 de 35


de la veritat.

4.2. Distingir que



4.2.2. Reconeix i valora

en l’Església diverses

figures que són autoritat,

pel servei o pel

testimoni.

Sessió 30 de 35


de la veritat.

4.2. Distingir que



4.2.3. Localitza i justifica

tres esdeveniments de la

història en els que

l’Església ha defensat la

veritat de l’ésser humà.

Sessió 31 de 35

4.3. La missió del cristià en el

món: construir la civilització de

l’amor.

4.3. Relacionar la

missió del cristià

amb la construcció

del món.

4.3. Investiga i debat

sobre les iniciatives

eclesials del seu entorn

que col·laboren en la

construcció de la

civilització de l’amor.

Sessió 32 de 35



l’amor.

4.3. Relacionar la


amb la construcció




Sessió 33 de 35

100

del món.


construcció de la




l’amor.

4.3. Relacionar la


amb la construcció

del món.





construcció de la


Sessió 34 de 35



l’amor. [Fi de la tercera avaluació]

4.3. Relacionar la


amb la construcció

del món. [Fi de la

tercera avaluació]





construcció de la

civilització de l’amor. [Fi


Sessió 35 de 35

Distribució espai-temps de Religió de 1r de Batxillerat:


A la següent graella, cada fila correspon a una sessió del curs. En total n'hi ha 105.





CONTINGUTS ESTATALS CRITERIS D'AVALUACIÓESTÀNDARDS

D'APRENENTATGE AVALUABLES

BLOC 1. ANTROPOLOGIA

CRISTIANA


CRISTIANA


CRISTIANA

1.1. L’home, ésser religiós que 1.1.1. Reconèixer i respectar la 1.1.1. Reflexiona sobre

101

busca un sentit a la vida.

Expressions històriques del

sentit religiós. [Inici de la

primera avaluació]

necessitat de sentit en l’home.

[Inici de la primera avaluació]

esdeveniments mostrats en els

mitjans de comunicació i emet

judicis de valor sobre la

necessitat de sentit. [Inici de la

primera avaluació]

1.1. L’home, ésser religiós que



sentit religiós.

1.1.1. Reconèixer i respectar la


1.1.1. Reflexiona sobre




necessitat de sentit.




sentit religiós.











sentit religiós.











sentit religiós.

1.1.2. Comparar manifestacions

històriques que permetin

desvetllar des de sempre el

sentit religió de l’ésser humà.

1.1.2. Identifica i diferencia la

diversitat de respostes

salvífiques que mostren les

religions.




sentit religiós.








religions.










102

sentit religiós. sentit religió de l’ésser humà. religions.




sentit religiós.








religions.




sentit religiós.








religions.

1.2. El misteri de la persona

humana. Fonament de la seva

dignitat.

1.2. Donar raó de l’arrel divina

de la dignitat humana.

1.2.1. Descobreix, a partir d’un

visionat que mostri la injustícia,

la incapacitat de la llei per a

fonamentar la dignitat humana.

Compara amb textos eclesials

que vinculen la dignitat de

l’ésser humà a la seva condició

de creatura.



dignitat.










de creatura.



dignitat.









103


de creatura.



dignitat.










de creatura.



dignitat.










de creatura.



dignitat.



1.2.2. Investiga, obté dades

estadístiques i analitza traient

conclusions, comportaments

dels joves que defensen o

atempten contra la dignitat de

l’ésser humà.



dignitat.








l’ésser humà.

1.2. El misteri de la persona 1.2. Donar raó de l’arrel divina 1.2.2. Investiga, obté dades

104


dignitat.de la dignitat humana.





l’ésser humà.



dignitat.








l’ésser humà.

1.3. Diverses postures davant

del fet religiós en la societat

actual.

1.3. Identificar i contrastar en el

moment actual diverses

respostes de sentit.

1.3. Qualifica les respostes de

sentit que ofereix l’ateisme,

agnosticisme o laïcisme i les

contrasta amb la proposta de

salvació que ofereixen les

religions.



actual.









religions.



actual.









religions.







105

actual. respostes de sentit.




religions.



actual.









religions.



actual.









religions.



actual.









religions.



actual.









religions.



actual.







106



religions.

BLOC 2. DOCTRINA SOCIAL DE

L'ESGLÉSIA


L'ESGLÉSIA


L'ESGLÉSIA

2.1. Origen i evolució de la

doctrina social de l’Església.

2.1. Conèixer i valorar el

context en què neix i

l’ensenyament de la doctrina

social de l’Església.

2.1. Identifica problemes

socials de finals del segle XIX.

N’estudia l’evolució fins a

l’actualitat i analitza les

respostes de la doctrina social

de l’Església.












de l’Església.












de l’Església.












de l’Església.







107






de l’Església.












de l’Església.












de l’Església.


doctrina social de l’Església. [Fi





social de l’Església. [Fi de la

primera avaluació]






de l’Església. [Fi de la primera

avaluació]



[Inici de la segona avaluació]




social de l’Església. [Inici de la

segona avaluació]






de l’Església. [Inici de la segona

avaluació]

2.1. Origen i evolució de la 2.1. Conèixer i valorar el 2.1. Identifica problemes

108









de l’Església.












de l’Església.












de l’Església.












de l’Església.












de l’Església.

2.2. Principis fonamentals de la


2.2.1. Identificar la dignitat

humana com a clau per a una

2.2.1. Elabora una definició

personal sobre els termes,

109

convivència justa entre els

homes, diferenciant-la dels

reconeixements que l’Estat

realitza a través de les lleis.

legal, ètic i moral. Explica

públicament les diferències

entre els termes amb l’ajuda de

mitjans audiovisuals.

































































110























2.2.2. Conèixer i aplicar els

principis fonamentals de la

doctrina social de l’Església a

diversos contextos.

2.2.2. Comprèn i defineix amb

paraules personals el significat

de bé comú, destí universal

dels béns i subsidiarietat. Aplica

a situacions concretes aquests

principis justificant el

pensament social de l’Església.






diversos contextos.













diversos contextos.








2.2. Principis fonamentals de la 2.2.2. Conèixer i aplicar els 2.2.2. Comprèn i defineix amb

111




diversos contextos.












diversos contextos.













diversos contextos.








BLOC 3. RELACIÓ ENTRE LA

RAÓ, LA CIÈNCIA I LA FE





3.1. Formes de coneixement al

llarg de la història amb les

quals l’ésser humà descobreix

la realitat i la veritat.

3.1. Conèixer i distingir els

diferents mètodes utilitzats per

la persona per a conèixer la

veritat.

3.1. Identifica, a través de

fonts, els diferents mètodes de

conèixer la veritat en la

filosofia, la teologia, la ciència i

la tècnica. Distingeix quins

aspectes de la realitat permet

conèixer cada mètode.







112




veritat.













veritat.















veritat.















veritat.















veritat.






113










veritat.















veritat.















veritat.








3.2. Recorregut històric de les

relacions entre la ciència i la fe.

3.2. Conèixer i acceptar amb

respecte els moments històrics

de conflicte entre la ciència i la

fe, sabent donar raons

justificades de l’actuació de

l’Església.

3.2.1. Reconeix amb sorpresa i

s’esforça per comprendre

l’origen diví del cosmos i

distingeix que no prové del

caos o l’atzar.







114




l’Església.



caos o l’atzar.








l’Església.





caos o l’atzar.








l’Església.





caos o l’atzar.








l’Església.

3.2.2. S’informa amb rigor i

debat respectuosament, sobre

el cas de Galileu, Servet, etc.

Escriu la seva opinió, justificant

raonadament les causes i

conseqüències d’aquests

conflictes.








l’Església.







conflictes.

3.2. Recorregut històric de les 3.2. Conèixer i acceptar amb 3.2.2. S’informa amb rigor i

115






l’Església.






conflictes.








l’Església.







conflictes.



[Fi de la segona avaluació]






l’Església. [Fi de la segona

avaluació]







conflictes. [Fi de la segona

avaluació]

3.3. Vincle indissoluble entre

ciència i ètica. [Inici de la

tercera avaluació]

3.3. Ser conscient de la

necessitat de relació entre

ciència i ètica perquè existeixi

un veritable progrés humà.


3.3.1. Aprèn, accepta i respecta

que el criteri ètic neix del

reconeixement de la dignitat

humana. [Inici de la tercera

avaluació]


ciència i ètica.








humana.

3.3. Vincle indissoluble entre 3.3. Ser conscient de la 3.3.1. Aprèn, accepta i respecta

116

ciència i ètica.






humana.


ciència i ètica.








humana.


ciència i ètica.








humana.


ciència i ètica.





3.3.2. Analitza casos i debat de

manera raonada les

conseqüències que es deriven

d’un ús de la ciència sense

referència ètic.


ciència i ètica.






manera raonada les



referència ètic.


ciència i ètica.






manera raonada les



referència ètic.


ciència i ètica.






manera raonada les



referència ètic.

117

BLOC 4. L'ESGLÉSIA,

GENERADORA DE CULTURA AL

LLARG DE LA HISTÒRIA







4.1. Significat del terme i

dimensions de la cultura.

4.1.1. Conèixer i comparar

diferents accepcions del terme

cultura.

4.1.1. Estudia, analitza i

defineix el concepte de cultura

en diferents èpoques i ho

contrasta amb el caràcter

antropològic de l’ensenyament

de l’Església.





cultura.






de l’Església.





cultura.






de l’Església.





cultura.






de l’Església.





cultura.





118


de l’Església.





cultura.






de l’Església.





cultura.






de l’Església.



4.1.2. Ser conscient que la

persona és generadora de

cultura.

4.1.2.1. Identifica els elements

propis de diverses cultures i

elabora un material audiovisual

on les compari críticament.





cultura.









cultura.









cultura.

4.1.2.2. Coneix i respecta els

trets de la vida monàstica.

N’identifica la influència en la

organització social i la vida

laboral.

119





cultura.





laboral.





cultura.





laboral.





cultura.





laboral.

4.2. La vida monacal, font de

cultura.

4.2. Adonar-se del canvi que el

monacat introdueix en la

configuració del temps i el

treball.

4.2. Valora el treball dels

monjos per conservar l’art i la

cultura grecollatina, elaborant

un material audiovisual en el

qual es reculli la síntesi del seu

estudi.


cultura.




treball.






estudi.


cultura.




treball.





120


estudi.


cultura.




treball.






estudi.


cultura.




treball.






estudi.


cultura.




treball.






estudi.


cultura.




treball.






estudi.


cultura.




treball.






121

estudi.


cultura.




treball.






estudi.


cultura. [Fi de la tercera

avaluació]




treball. [Fi de la tercera

avaluació]






estudi. [Fi de la tercera

avaluació]

122

6. ACTIVITATS D'AMPLIACIÓ I REFORÇ

6.1. CIÈNCIES SOCIALS A ESO

Al llarg del curs, es duran a terme les activitats de reforç que es requereixin en base als

problemes d'assimilació dels continguts que plantegi l'alumnat. Així, es duran a terme activitats de

reforç i repàs dels continguts al final de cada unitat didàctica, i sempre que ho facin necessari la no

assimilació de continguts concrets per part d'un nombre important d'alumnes.

Pel que fa a les activitats d'ampliació, es procurarà dur-ne a terme en el cas de temes

d'especial rellevància per l'alumne i el seu entorn més pròxim, a través de fonts i materials actuals

(retalls de premsa, documentals, programes de televisió...). Si es detectàs el cas d'un alumne o

grup d'alumnes que estàs en disposició de realitzar aquest tipus d'activitats, s'elaborarien els

materials necessaris per satisfer les seves necessitats, en especial dossiers d'activitats, lectures de

premsa o altra bibliografia, etc.

6.2. MATÈRIES DE L'ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS A BATXILLERAT

Es duran a terme totes les activitats necessàries per garantir el correcte assoliment dels

objectius per part de l'alumnat així com per atendre totes les dificultats que puguin aparèixer en el

grup classe. Així, es plantegen activitats com:

• Lectura i interpretació de textos històrics

• Lectura de material cartogràfic i de mapes històrics

• Visualització i comentari de documentals, pel·lícules o altre material audiovisual

6.3. MATÈRIES DE L'ÀREA D'ECONOMIA

• Es realitzaran les activitats corresponents a cada unitat del llibre de text i es podran fer els

comentaris de textos d’acord amb els conceptes explicats. Aquests s'ampliaran amb

exercicis elaborats per el propi professor.

• A més per fomentar la lectura al mateix temps que reforçar els conceptes econòmics es

procedirà a comentar texts de la premsa diària en relació a l’actualitat econòmica, així com

de publicacions o revistes, bé sigui amb format tradicional o telemàtic.

• Es projectaran una sèrie de documentals i pel·lícules relacionats amb els continguts de la

programació. Així aconseguim que l'alumne conegui d'una manera més lúdica i divertida

l'actualitat econòmica que envolta una empresa.

123

6.4. MATÈRIES DE L'ÀREA DE FILOSOFIA

Valors Ètics 1r, 2n, 3r i 4t d'ESO

Al llarg del curs, es duran a terme les activitats de reforç que es requereixin en base als

problemes d'assimilació dels continguts que plantegi l'alumnat. Així, es duran a terme activitats de

reforç i repàs dels continguts al final de cada unitat didàctica, i sempre que ho facin necessari la no

assimilació de continguts concrets per part dels alumnes. Una estratègia que utilitzarem sovint per

al reforç serà el seguiment de les activitats dins l'aula per part del professor.

Pel que fa a les activitats d'ampliació, si es detectàs el cas d'un alumne o grup d'alumnes que

estàs en disposició de realitzar aquest tipus d'activitats, se'n realitzaran o s'elaboraran els materials

necessaris per satisfer les seves necessitats, en especial dossiers d'activitats, lectures de premsa o

recerca de bibliografia.

Aquests tipus d'activitats seran concretades a la programació d'aula.

Filosofia 1r de Batxillerat

A l'assignatura de 1r de Batxillerat de Filosofia es duran a terme les activitats de reforç

necessàries en base als problemes d'assimilació dels continguts que plantegi l'alumnat. Així, es

duran a terme activitats de reforç i repàs dels continguts al final de cada unitat didàctica

mitjançant explicacions individualitzades que es duran a terme durant el temps d'esplai, lectura de

textos complementaris, etc. En el cas del seguiment dels continguts sigui deficient per la majoria

de l'alumnat es durien a questes activitats dins l'aula en l'horari habitual de la matèria.

Pel que fa a les activitats d'ampliació el docent proposarà dissertacions i comentaris de textos o

articles de temàtica filosòfica i en relació amb els continguts de la unitat, així com algunes

activitats de recerca al final de cada unitat didàctica que podran millorar la nota dels alumnes

respecte al quadern de l'assignatura i la seva actitud.

Història de la Filosofia 2n de Batxillerat

A l'assignatura de 2m de Batxillerat d'Història de la Filosofia es duran a terme les activitats

de reforç necessàries en base als problemes d'assimilació dels continguts que plantegi l'alumnat.

Així, es duran a terme activitats de reforç i repàs dels continguts al final de cada unitat didàctica

mitjançant explicacions individualitzades que es duran a terme durant el temps d'esplai, lectura de

textos complementaris, etc. En el cas del seguiment dels continguts sigui deficient per la majoria

de l'alumnat es durien a questes activitats dins l'aula en l'horari habitual de la matèria.

Pel que fa a les activitats d'ampliació el docent proposarà dissertacions i comentaris de

textos o articles de temàtica filosòfica i en relació amb els continguts de la unitat, així com algunes

124

activitats de recerca al final de cada unitat didàctica que podran millorar la nota dels alumnes

respecte al quadern de l'assignatura i la seva actitud.

6.5. RELIGIÓ CATÒLICA

En cas de que qualque alumne necessitàs mesures especials, es prepararan materials adequats i

adaptats a les seves necessitats -també d'enriquiment curricular-, amb la finalitat que pugui

adquirir les competències i objectius per poder aprovar l'assignatura.

125

7. CRITERIS D'AVALUACIÓ I QUALIFICACIÓ

7.1. Adequació i seqüència dels criteris d’avaluació per cursos

7.1.1. Ciències Socials a ESO

Primer curs

BLOC 1. El medi físic

1. Analitzar i identificar les formes de representació del nostre planeta: el mapa. Localitzar espais

geogràfics i llocs en un mapa utilitzant dades de coordenades geogràfiques.

2. Tenir una visió global dels medis físics balear, espanyol, europeu i mundial i de les

característiques generals que presenten.

3. Descriure les peculiaritats del medi físic espanyol.

4. Situar al mapa d’Espanya els principals elements i unitats del relleu peninsular i insular, així com

els grans conjunts o espais bioclimàtics.

5. Conèixer i descriure els grans conjunts bioclimàtics que conformen l’espai geogràfic espanyol.

6. Ser capaç de descriure les peculiaritats del medi físic europeu.

7. Situar al mapa d’Europa els principals elements i unitats del relleu continental, així com els grans

conjunts o espais bioclimàtics.

8. Conèixer, comparar i descriure els grans conjunts bioclimàtics que conformen l’espai geogràfic

europeu.

9. Conèixer els principals espais naturals del nostre continent.

10. Identificar i distingir les diferents representacions cartogràfiques i escales.

11. Localitzar al mapamundi físic les principals unitats del relleu mundial i els grans rius. Localitzar

al globus terraqüi les grans zones climàtiques i identificar-ne les característiques.

12. Conèixer, descriure i valorar l’acció de l’home sobre el medi ambient i les conseqüències

d’aquesta acció.

Bloc 2. La història

1. Entendre el procés d’hominització.

2. Identificar, anomenar i classificar fonts històriques.

3. Explicar les característiques de cada temps històric i certs esdeveniments que han determinat

canvis fonamentals en el rumb de la història i distingir períodes que en faciliten l’estudi i la

126

interpretació.

4. Distingir la diferent escala temporal d’etapes com la prehistòria i la història antiga.

5. Identificar i localitzar en el temps i en l’espai els processos i els esdeveniments històrics més

rellevants de la prehistòria i l’edat antiga per adquirir una perspectiva global de l’evolució d’aquests

períodes.

6. Datar la prehistòria i conèixer les característiques de la vida humana corresponents als dos

períodes en què es divideix: paleolític i neolític.

7. Identificar els primers ritus religiosos.

8. Datar l’edat antiga i conèixer algunes característiques de la vida humana en aquest període.

9. Conèixer l’establiment i la difusió de diferents cultures urbanes després del neolític.

10. Entendre que els esdeveniments i els processos tenen lloc al llarg del temps i en un mateix

moment (diacronia i sincronia).

11. Reconèixer la importància del descobriment de l’escriptura.

12. Explicar les etapes en què es divideix la història d’Egipte.

13. Identificar les principals característiques de la religió egípcia.

14. Descriure alguns exemples arquitectònics d’Egipte i de Mesopotàmia.

15. Conèixer els trets principals de les polis gregues.

16. Entendre la transcendència dels conceptes de democràcia i colonització.

17. Distingir el sistema polític grec de l’hel·lenístic.

18. Identificar i explicar diferències entre interpretacions de fonts diverses.

19. Entendre l’abast del concepte de clàssic en l’art occidental.

20. Caracteritzar els trets principals de la societat, l’economia i la cultura romanes.

21. Identificar i descriure els trets característics d’obres de l’art grec i romà i diferenciar els que en

són específics.

22. Establir connexions entre el passat de la Hispània romana i el present.

23. Reconèixer els conceptes de canvi i continuïtat en la història de la Roma antiga.

24. Descriure la nova situació econòmica, social i política dels regnes germànics.

Segon Curs

25. Caracteritzar l’alta edat mitjana a Europa i reconèixer la dificultat que suposa la falta de fonts

127

històriques en aquest període.

26. Explicar l’organització feudal i quines conseqüències té.

27. Analitzar l’evolució dels regnes cristians i musulmans en els aspectes socioeconòmics, polítics i

culturals.

28. Entendre els processos relatius a les conquestes i la repoblació dels regnes cristians a la

península Ibèrica i les relacions que mantenen amb al-Àndalus.

29. Comprendre les funcions diverses de l’art a l’edat mitjana.

30. Entendre el concepte de crisi i les conseqüències econòmiques i socials que té.

31. Comprendre la significació històrica de l’etapa del Renaixement a Europa.

32. Relacionar l’abast de la nova mirada dels humanistes, dels artistes i dels científics del

Renaixement amb etapes anteriors i posteriors.

33. Analitzar el regnat dels Reis Catòlics com una etapa de transició entre l’edat mitjana i l’edat

moderna.

34. Entendre els processos de conquesta i colonització i les conseqüències que se’n deriven.

35. Comprendre la diferència entre els regnes medievals i les monarquies modernes.

36. Conèixer trets de les polítiques internes i les relacions exteriors dels segles XVI i XVII a Europa.

37. Conèixer la importància d’alguns autors i obres d’aquests segles.

38. Conèixer la importància de l’art barroc a Europa i a Amèrica. Usar el vocabulari històric amb

precisió i inserir-lo en el context adequat.

Tercer Curs

1. Analitzar les característiques, la distribució, la dinàmica i l’evolució de la població de les Illes

Balears i d’Espanya, així com els moviments migratoris.

2. Conèixer l’organització territorial d’Espanya.

3. Conèixer i analitzar els problemes i els reptes mediambientals als quals han de fer front les

Illes Balears i Espanya, l’origen que tenen i les possibles vies per superar-los.

4. Conèixer els principals espais naturals protegits peninsulars i insulars.

5. Identificar els principals paisatges humanitzats espanyols i classificar-los per comunitats

autònomes.

6. Reconèixer les característiques de les ciutats espanyoles i les diferents formes d’ocupació de

128

l’espai urbà.

7. Analitzar la població europea pel que fa a la distribució, l’evolució, la dinàmica, les migracions

i les polítiques de població.

8. Reconèixer les activitats econòmiques dels tres sectors que es duen a terme a Europa, a

Espanya i a les Illes Balears i identificar diferents polítiques econòmiques.

9. Comprendre el procés d’urbanització a Europa, a Espanya i a les Illes Balears i els pros i els

contres que suposa.

10. Comentar la informació sobre la densitat de població i les migracions en mapes del món.

11. Conèixer les característiques de diversos tipus de sistemes econòmics.

12. Entendre la idea de desenvolupament sostenible i les implicacions que té.

13. Localitzar els recursos agraris i naturals al mapa mundial.

14. Explicar la distribució desigual de les regions industrialitzades al món.

15. Analitzar l’impacte dels mitjans de transport a l’entorn immediat.

16. Comparar les dades del pes del sector terciari d’un país amb les del pes del sector primari i

del secundari i extreure’n conclusions.

17. Assenyalar en un mapamundi les grans àrees urbanes i analitzar-les.

18. Identificar el paper de grans ciutats mundials com a dinamitzadores de l’economia de les

regions en què es troben.

19. Analitzar textos que reflecteixin un nivell de consum contrastat a diferents països i extreure’n

conclusions.

20. Analitzar gràfics de barres per països en què es representi el comerç desigual i el deute

extern entre països en desenvolupament i països desenvolupats.

21. Relacionar àrees de conflicte bèl·lic al món amb factors econòmics i polítics.

Quart Curs


1. Explicar el sentit polític, social i econòmic de l’Antic Règim.

2. Conèixer els avenços de la revolució científica des dels segles XVII i XVIII.

3. Conèixer l’abast de la Il·lustració com a nou moviment cultural i social a Europa i a Amèrica.


129

1. Identificar els principals fets de les revolucions burgeses als Estats Units, França, Espanya i

Iberoamèrica.

2. Comprendre l’abast i les limitacions dels processos revolucionaris del segle XVIII.

3. Identificar els principals fets de les revolucions liberals a Europa i a Amèrica.

4. Comprovar l’abast i les limitacions dels processos revolucionaris de la primera meitat del segle

XIX.


1. Descriure els fets rellevants de la revolució industrial i l’encadenament causal d’aquests fets.

2. Entendre el concepte de progrés i els sacrificis i els avenços que comporta.

3. Analitzar els avantatges i els inconvenients de ser un país pioner en els canvis.

4. Analitzar l’evolució dels canvis econòmics a Espanya i a les Illes Balears arran de la

industrialització parcial del país.

BLOC 4. L’IMPERIALISME DEL SEGLE XIX I LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL1. Identificar les potències imperialistes i el repartiment del poder econòmic i polític al món al

darrer quart del segle XIX i al principi del XX.

2. Establir jerarquies causals (aspecte, escala temporal) de l’evolució de l’imperialisme.

3. Conèixer els principals esdeveniments de la Gran Guerra, les connexions amb la Revolució Russa

i les conseqüències del Tractat de Versalles i dels altres tractats.

4. Esquematitzar l’origen, el desenvolupament i les conseqüències de la Revolució Russa.

5. Conèixer els principals avenços científics i tecnològics del segle XIX, conseqüència de les

revolucions industrials.

6. Relacionar moviments culturals com el romanticisme en diferents àrees i reconèixer l’originalitat

de moviments artístics com l’impressionisme, l’expressionisme i altres ismes a Europa.


1. Conèixer i comprendre els esdeveniments, les fites i els processos més importants del període

d’entreguerres, o les dècades 1919-1939, especialment a Europa.

2. Estudiar les cadenes causals que expliquen la jerarquia causal en les explicacions històriques

sobre aquesta època i com es connecten amb el present.

3. Analitzar què va conduir a l’apogeu dels feixismes a Europa.

130


1. Conèixer els principals fets de la Segona Guerra Mundial.

2. Entendre el concepte de guerra total.

3. Diferenciar les escales geogràfiques en aquesta guerra: europea i mundial.

4. Entendre el context en el qual es va desenvolupar l’Holocaust durant la guerra europea i les

conseqüències que va tenir.

5. Organitzar els fets més importants de la descolonització de postguerra al segle XX.

6. Comprendre els límits de la descolonització i de la independència en un món desigual.


1. Entendre els avenços econòmics dels règims soviètics i els perills del seu aïllament intern, així

com els avenços econòmics de l’estat del benestar a Europa.

2. Comprendre el concepte de guerra freda en el context posterior al 1945 i le srelacions entre els

dos blocs: EUA i URSS.

3. Explicar les causes de l’establiment d’una dictadura a Espanya després de la Guerra Civil i com va

anar evolucionant aquesta dictadura del 1939 al 1975.

4. Comprendre el concepte de crisi econòmica i la repercussió mundial que té en un cas concret.


1. Interpretar processos de canvis econòmics, socials i polítics mundials a mitjà termini.

2. Conèixer les causes i les conseqüències immediates de l’ensorrament de l’URSS i altres règims

soviètics.

3. Conèixer els principals fets que varen conduir al canvi polític i social a Espanya després del 1975 i

valorar diferents interpretacions d’aquest procés.

4. Entendre l’evolució de la construcció de la Unió Europea.


XXI

1. Definir el concepte de globalització i identificar-ne alguns factors.

2. Identificar alguns dels canvis fonamentals que suposa la revolució tecnològica.

3. Reconèixer l’impacte local, regional, nacional i global d’aquests canvis, preveure possibles

escenaris més o menys desitjables relacionats amb qüestions mediambientals transnacionals i

131

discutir les noves realitats de l’espai globalitzat.


GEOGRAFIA

1. Reconèixer que el passat “no és mort i enterrat”, sinó que determina el present i els diversos

possibles futurs i espais o hi influeix.

7.1.2. Història del món contemporani a 1r de batxillerat

1. Definir els trets de l’Antic Règim i descriure’n els aspectes demogràfics, econòmics, polítics,

socials i culturals.

2. Distingir les transformacions a l’Antic Règim i enumerar les que afecten l’economia, la població i

la societat.

3. Explicar el parlamentarisme anglès del segle XVII, resumir les característiques essencials del

sistema i valorar el paper de les revolucions per assolir les transformacions necessàries per

aconseguir-lo.

4. Relacionar les idees de la Il·lustració amb el liberalisme de començament del segle XIX i establir

elements de coincidència entre ambdues ideologies.

5. Descriure les relacions internacionals de l’Antic Règim i demostrar la idea d’equilibri europeu.

6. Diferenciar manifestacions artístiques de l’Antic Règim i seleccionar-ne les obres més

destacades.

7. Esquematitzar els trets de l’Antic Règim utilitzant diferents tipus de diagrames.

8. Utilitzar el vocabulari històric amb precisió i inserir-lo en el context adequat.

9. Descriure les revolucions industrials del segle XIX i establir-ne els trets característics i les

conseqüències socials.

10. Obtenir i seleccionar informació de fonts bibliogràfiques o en línia que permeti explicar les

revolucions industrials del segle XIX.

11. Identificar els canvis en els transports, l’agricultura i la població que varen influir en la revolució

industrial del segle XIX o que en varen ser una conseqüència.

12. Enumerar els països que varen iniciar la industrialització, localitzar-los adequadament i establir

les regions en què es produeix aquest avenç.

13. Analitzar les característiques de l’economia industrial i els corrents de pensament que pretenen

millorar la situació dels obrers del segle XIX.

132

14. Utilitzar el vocabulari històric amb precisió i inserir-lo en el context adequat.

15. Analitzar l’evolució política, econòmica, social, cultural i de pensament que caracteritza la

primera meitat del segle XIX, i distingir els fets, els personatges i els símbols d’aquest període i

enquadrar-los en cada una de les variables analitzades.

16. Descriure les causes i el desenvolupament de la independència dels Estats Units i establir-ne

les causes més immediates i les etapes.

17. Explicar, a partir d’informació obtinguda a diferents fonts bibliogràfiques i a Internet, la

Revolució Francesa de 1789, incloent-hi les causes, el desenvolupament i les conseqüències.

18. Identificar l’Imperi napoleònic, localitzar-ne l’expansió europea i establir-ne les conseqüències.

19. Analitzar la transcendència per a Europa del Congrés de Viena i la restauració de l’absolutisme i

identificar les conseqüències que va tenir per als diversos països implicats.

20. Identificar les revolucions burgeses de 1820, 1830 i 1848 i relacionar-ne les causes i el

desenvolupament.

21. Conèixer el procés d’unificació d’Itàlia i d’Alemanya a partir de l’anàlisi de fonts gràfiques i

escrites.

22. Descobrir les manifestacions artístiques de començament del segle XIX, obtenir informació de

mitjans bibliogràfics o d’Internet relacionada amb aquestes manifestacions i presentar-la

adequadament.

23. Analitzar la independència d’Hispanoamèrica utilitzant fonts gràfiques.

24. Descriure les transformacions i els conflictes sorgits a final del segle XIX i començament del

segle XX i distingir-ne el desenvolupament i els factors desencadenants.

25. Analitzar l’evolució política, social i econòmica dels principals països europeus i del Japó i els

Estats Units a final del segle XIX i presentar informació que expliqui aquesta evolució.

26. Descriure l’expansió imperialista d’europeus, japonesos i nord-americans a final del segle XIX i

establir-ne les conseqüències.

27. Comparar sintèticament els diferents sistemes d’aliances del període de la pau armada.

28. Distingir els esdeveniments que condueixen a la declaració de les hostilitats de la Primera

Guerra Mundial i descriure’n les etapes i les conseqüències.

29. Localitzar fonts primàries i secundàries (a biblioteques, Internet, etc.), extreure’n informació

d’interès i valorar-ne críticament la fiabilitat.

133

30. Utilitzar el vocabulari històric amb precisió i inserir-lo en el context històric de final del segle

XIX i començament del XX.

31. Reconèixer les característiques del període d’entreguerres i inserir-les en els aspectes polítics,

econòmics, socials o culturals corresponents.

32. Esquematitzar el desenvolupament de la Revolució Russa de 1917, reconèixer-ne les etapes i

els protagonistes més significatius i establir-ne les conseqüències.

33. Identificar els tractats de pau de la Primera Guerra Mundial i l’aparició de la Societat de

Nacions com una conseqüència d’aquests tractats.

34. Explicar la Gran Depressió i descriure’n els factors desencadenants i les influències en la vida

quotidiana.

35. Reconèixer la transcendència dels feixismes europeus com a ideologies que varen conduir al

desencadenament de conflictes en el panorama europeu del moment.

36. Establir les etapes del desenvolupament de la Segona Guerra Mundial i distingir les que varen

afectar Europa de les que varen afectar els Estats Units i el Japó.

37. Analitzar el paper de la guerra mundial com a element transformador de la vida quotidiana.

38. Obtenir i seleccionar informació escrita i gràfica rellevant, utilitzant fonts primàries o

secundàries, relativa tant al període d’entreguerres com a la Segona Guerra Mundial i la

postguerra.

39. Descriure els fets polítics, econòmics, socials i culturals que expliquen l’aparició dels dos blocs

antagònics, classificar-los i presentar-los adequadament.

40. Distingir fets que expliquen l’enfrontament entre el bloc comunista i el capitalista revisant les

notícies dels mitjans de comunicació de l’època.

41. Interpretar la Guerra Freda, la coexistència pacífica i la distensió i les conseqüències que se’n

deriven i indicar esdeveniments que exemplifiquen cada una d’aquestes etapes de les relacions

internacionals.

42. Analitzar el model capitalista i el comunista des del punt de vista polític, social, econòmic i

cultural i comparar-los.

43. Identificar la materialització dels models comunista i capitalista i exemplificar-la amb una

selecció de fets que varen afectar les dues grans superpotències (l’URSS i els Estats Units) durant

aquest període.

134

44. Localitzar fonts primàries i secundàries (a biblioteques, Internet, etc.), extreure’n informació

d’interès i valorar críticament la fiabilitat d’aquesta informació segons l’origen.

45. Utilitzar el vocabulari històric de la Guerra Freda amb precisió i inserir-lo en el context adequat.

46. Explicar els motius i els fets que condueixen a la descolonització i establir les causes i els factors

que expliquen aquest procés.

47. Descriure les etapes i les conseqüències dels processos descolonitzadors, identificar les que

afecten unes colònies o unes altres i indicar fets i personatges significatius de cada procés.

48. Analitzar el subdesenvolupament del Tercer Món i establir les causes que l’expliquen.

49. Definir el paper de l’ONU en la descolonització i analitzar informació que demostri les seves

actuacions.

50. Valorar el naixement de l’ajuda internacional i l’aparició de les relacions entre els països

desenvolupats i els subdesenvolupats, reproduir les formes d’ajuda al desenvolupament i descriure

les formes de neocolonialisme dins la política de blocs.

51. Obtenir i seleccionar informació de fonts primàries o secundàries, analitzar-ne la credibilitat i

considerar-ne la presentació gràfica o escrita.

52. Ordenar cronològicament els principals fets que intervenen en el procés descolonitzador i

descriure’n les conseqüències a partir de diferents fonts d’informació, en línia o bibliogràfiques.

53. Descriure la situació de l’URSS a final del segle XX i indicar-ne els trets més significatius des

d’una perspectiva política, social i econòmica.

54. Resumir les polítiques de M. Gorbatxov esmentant les disposicions concernents a la perestroika

i a la glasnost i destacar-ne les influències.

55. Analitzar la situació creada amb l’aparició de la CEI i les repúbliques exsoviètiques a partir

d’informació que resumeixi les noves circumstàncies polítiques i econòmiques.

56. Explicar la caiguda del mur de Berlín i indicar les repercussions que té en els països de l’Europa

central i oriental.

57. Identificar el problema dels Balcans, enumerar les causes que l’expliquen i resumir els fets que

configuren el desenvolupament de conflictes en aquesta zona.

58. Obtenir i seleccionar informació de diverses fonts (bibliogràfiques, Internet) que expliqui els

diversos fets que determinen la crisi del bloc comunista.

59. Distingir els postulats que defensa la cultura capitalista de la segona meitat del segle XX i

135

descriure les línies de pensament i els objectius aconseguits.

60. Descriure l’estat del benestar i fer referència a les característiques significatives que influeixen

en la vida quotidiana.

61. Explicar el procés de construcció de la Unió Europea i enumerar les fites més destacades

d’aquest procés.

62. Conèixer els objectius que persegueix la Unió Europea i relacionar-los amb les institucions que

configuren la seva estructura.

63. Descriure l’evolució política, social i econòmica dels Estats Units des dels anys 60 als anys 90 del

segle XX i sintetitzar els aspectes que expliquen la transformació de la societat nord-americana i

que constitueixen elements originaris de l’estat del benestar.

64. Identificar les singularitats del capitalisme del Japó i els nous països industrials asiàtics i

descriure’n els trets de caràcter polític, econòmic, social i cultural.

65. Obtenir i seleccionar informació de diverses fonts (bibliogràfiques, Internet) que expliqui els

diversos fets que determinen el món capitalista.

66. Analitzar les característiques de la globalització i descriure la influència que tenen els mitjans

de comunicació sobre aquest fenomen i l’impacte dels mitjans científics i tecnològics en la societat

actual.

67. Descriure els efectes de l’amenaça terrorista (gihadisme, etc.) sobre la vida quotidiana i

explicar-ne les característiques.

7.1.3. Història d'Espanya a 2n de batxillerat

BLOC 0. COM S’ESCRIU LA HISTÒRIA. CRITERIS COMUNS

1. Localitzar fonts primàries (històriques) i secundàries (historiogràfiques) a biblioteques, Internet,

etc., extreure’n informació rellevant del que s’ha tractat i valorar-ne críticament la fiabilitat.

2. Elaborar mapes i línies de temps localitzant les fonts adequades, utilitzant les dades

proporcionades o servint-se dels coneixements ja adquirits.

3. Comentar i interpretar fonts primàries (històriques) i secundàries (historiogràfiques) i relacionar

la informació que hi apareix amb els coneixements previs.

4. Reconèixer la utilitat de les fonts per a l’historiador, a part de la fiabilitat que presenten.

BLOC 1. LA PENÍNSULA IBÈRICA DES DELS PRIMERS HUMANS FINS A LA DESAPARICIÓ DE LA

MONARQUIA VISIGÒTICA (711)

136

1. Explicar les característiques dels principals fets i processos històrics de la península Ibèrica i de

les Balears des de la prehistòria fins a la desaparició de la monarquia visigòtica i identificar-ne les

causes i les conseqüències.

BLOC 2. L’EDAT MITJANA: TRES CULTURES I UN MAPA POLÍTIC EN CANVI CONSTANT (711-1474)

1. Explicar l’evolució dels territoris musulmans a la península Ibèrica i descriure’n les etapes

polítiques, així com els canvis econòmics, socials i culturals que varen introduir.

2. Explicar l’evolució i la configuració política dels regnes cristians i relacionar-les amb el procés de

reconquesta i el concepte patrimonial de la monarquia.

3. Diferenciar les tres grans fases de l’evolució econòmica dels regnes cristians durant tota l’edat

mitjana (estancament, expansió i crisi) i indicar-ne els factors i les característiques.

4. Analitzar l’estructura social dels regnes cristians i descriure el règim senyorial i les

característiques de la societat dividida en estaments.

5. Descriure les relacions culturals de cristians, musulmans i jueus i especificar les col·laboracions i

influències mútues. Analitzar la formació i el desenvolupament dels diversos regnes cristians,

especialment del regne de Mallorca.

BLOC 3. LA FORMACIÓ DE LA MONARQUIA HISPÀNICA I LA SEVA EXPANSIÓ MUNDIAL (1474-1700)

1. Analitzar el regnat dels Reis Catòlics com una etapa de transició entre l’edat mitjana i l’edat

moderna i identificar les pervivències medievals i els fets rellevants que obren el camí de la

modernitat.

2. Explicar l’evolució i l’expansió de la monarquia hispànica durant el segle XVI i diferenciar el

regnat de Carles I del regnat de Felip II.

3. Explicar les causes i les conseqüències de la decadència de la monarquia hispànica al segle XVII i

relacionar els problemes interns, la política exterior i la crisi econòmica i demogràfica.

4. Reconèixer les grans aportacions culturals i artístiques del segle d’or espanyol a partir

d’informació d’interès extreta de fonts primàries i de fonts secundàries (biblioteques, Internet,

etc.).

BLOC 4. ESPANYA EN L’ÒRBITA FRANCESA: EL REFORMISME DELS PRIMERS BORBONS (1700-1788)

1. Analitzar la Guerra de Successió espanyola com a contesa civil i europea i explicar les

conseqüències que té per a la política exterior espanyola i el nou ordre internacional.

2. Descriure les característiques del nou model d’estat i especificar l’abast de les reformes

137

promogudes pels primers monarques de la dinastia borbònica.

3. Comentar la situació inicial dels diferents sectors econòmics i detallar els objectius de la nova

política econòmica i els canvis que va introduir.

4. Explicar l’enlairament econòmic de Catalunya i comparar-lo amb l’evolució econòmica de la resta

d’Espanya.

5. Exposar els conceptes fonamentals del pensament il·lustrat i identificar-ne les vies de difusió.

BLOC 5. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788-1833): LIBERALISME ENFRONT D’ABSOLUTISME

1. Analitzar les relacions entre Espanya i França des de la Revolució Francesa fins a la Guerra de la

Independència i especificar en cada fase els principals esdeveniments i les repercussions que tenen

per a Espanya.

2. Comentar la tasca legisladora de les Corts de Cadis i relacionar-la amb l’ideari del liberalisme.

3. Descriure les fases del regnat de Ferran VII i explicar els principals fets de cada una d’aquestes

fases.

4. Explicar el procés d’independència de les colònies americanes i diferenciar-ne les causes i les

fases, així com les repercussions econòmiques per a Espanya.

5. Relacionar les pintures i els gravats de Goya amb els esdeveniments d’aquest període i

identificar-hi el reflex de la situació i els esdeveniments contemporanis.

BLOC 6. LA CONFLICTIVA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL (1833-1874)

1. Descriure el fenomen del carlisme com a resistència absolutista davant la revolució liberal i

analitzar-ne els components ideològics, les bases socials, l’evolució en el temps i les

conseqüències.

2. Analitzar la transició definitiva de l’Antic Règim al règim liberal burgès durant el regnat d’Isabel

II, explicar el protagonisme dels militars i especificar els canvis polítics, econòmics i socials.

3. Explicar el procés constitucional durant el regnat d’Isabel II i relacionar-lo amb els diferents

corrents ideològics dins el liberalisme i la seva lluita pel poder.

4. Explicar el Sexenni Democràtic com a període de recerca d’alternatives democràtiques a la

monarquia isabelina i especificar els grans conflictes interns i externs que varen desestabilitzar el

país.

5. Descriure les condicions de vida de les classes treballadores i els inicis del moviment obrer a

Espanya i relacionar-ho amb el desenvolupament del moviment obrer internacional.

138

BLOC 7. LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA: IMPLANTACIÓ I CONSOLIDACIÓ D’UN NOU SISTEMA

POLÍTIC (1874-1902)

1. Explicar el sistema polític de la Restauració i distingir-ne la teoria del funcionament real.

2. Analitzar els moviments polítics i socials exclosos del sistema i especificar-ne l’evolució durant el

període estudiat.

3. Descriure els principals èxits del regnat d’Alfons XII i la regència de Maria Cristina i inferir-ne les

repercussions en la consolidació del nou sistema polític.

4. Explicar el desastre colonial i la crisi del 1898 i identificar-ne les causes i les conseqüències.

BLOC 8. PERVIVÈNCIES I TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES AL SEGLE XIX: UN

DESENVOLUPAMENT INSUFICIENT

1. Explicar l’evolució demogràfica d’Espanya al llarg del segle XIX i comparar el creixement de la

població espanyola en conjunt amb el creixement de la població de Catalunya i dels països més

avançats d’Europa.

2. Analitzar els diferents sectors econòmics i especificar la situació que hereten, les

transformacions de signe liberal que experimenten i les conseqüències que se’n deriven.

BLOC 9. LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ I LA CAIGUDA DE LA MONARQUIA (1902-1931)

1. Relacionar el regeneracionisme sorgit de la crisi del 1898 amb el revisionisme polític dels

primers governs i especificar-ne les actuacions més importants.

2. Analitzar les causes de la fallida del sistema polític de la Restauració i identificar els factors

interns i els externs que hi varen intervenir.

3. Explicar la dictadura de Primo de Rivera com a solució autoritària a la crisi del sistema i

descriure’n les característiques, etapes i actuacions.

4. Explicar l’evolució econòmica i demogràfica durant el primer terç del segle XX i relacionar-la amb

la situació heretada del segle XIX.

BLOC 10. LA SEGONA REPÚBLICA. LA GUERRA CIVIL EN UN CONTEXT DE CRISI INTERNACIONAL

(1931-1939)

1. Explicar la Segona República com a solució democràtica a l’enfonsament del sistema polític de la

Restauració i emmarcar-la en el context internacional de crisi econòmica i conflictivitat social.

2. Diferenciar les diverses etapes de la República fins al començament de la Guerra Civil i

especificar els principals fets i actuacions de cada etapa.

139

3. Analitzar la Guerra Civil, identificar-ne les causes i les conseqüències i explicar la intervenció

internacional i la successió dels esdeveniments a les dues zones.

4. Valorar la importància de l’edat d’argent de la cultura espanyola i exposar les aportacions de les

generacions i figures més representatives.

BLOC 11. LA DICTADURA FRANQUISTA (1939-1975)

1. Analitzar les característiques del franquisme i com evoluciona en el temps, i especificar les

transformacions polítiques, econòmiques i socials que es varen produir i relacionar-les amb la

situació internacional canviant.

2. Descriure la diversitat cultural del període i distingir-ne les diferents manifestacions.

BLOC 12. NORMALITZACIÓ DEMOCRÀTICA D’ESPANYA I INTEGRACIÓ A EUROPA (DES DEL 1975)

1. Descriure les dificultats de la transició a la democràcia des del franquisme en un context de crisi

econòmica i explicar les mesures que varen permetre la celebració de les primeres eleccions

democràtiques.

2. Descriure el nou model d’estat democràtic establert en la Constitució de 1978 i especificar les

actuacions prèvies encaminades a assolir l’acord social i polític més ampli.

3. Analitzar l’evolució econòmica, social i política d’Espanya des del primer govern constitucional

de 1979 fins a l’aguda crisi econòmica iniciada el 2008 i assenyalar les amenaces més rellevants a

què ha de fer front i els efectes de la plena integració a Europa.

4. Resumir el paper d’Espanya al món actual i especificar la seva posició dins la Unió Europea i les

relacions que manté amb altres àmbits geopolítics.

7.1.4. Geografia 2n batxillerat

BLOC 1. LA GEOGRAFIA I L’ESTUDI DE L’ESPAI GEOGRÀFIC

1. Reconèixer la peculiaritat del coneixement geogràfic utilitzant les eines d’anàlisi i els

procediments propis d’aquest coneixement.

2. Identificar les diverses ocupacions de l’espai geogràfic, entès com a centre de relacions humanes

i socials.

3. Distingir i analitzar els diferents tipus de plànols i mapes amb diferents escales i identificar-los

com a eines de representació de l’espai geogràfic.

4. Analitzar i comentar el mapa topogràfic nacional a escala 1:50.000, especialment algun full de

les Illes Balears.

140

5. Dissenyar i comparar mapes sobre espais geogràfics, especialment els de les Illes Balears, usant

els procediments característics.

6. Cercar, seleccionar i elaborar informació de contingut geogràfic obtinguda de fonts diverses i

presentar-la de forma adequada.

BLOC 2. EL RELLEU ESPANYOL: DIVERSITAT GEOMORFOLÒGICA

1. Distingir les singularitats de l’espai geogràfic espanyol i assenyalar els aspectes que li confereixen

unitat i els elements que provoquen diversitat.

2. Descriure els trets del relleu espanyol i situar-ne i analitzar-ne les unitats de relleu.

3. Definir el territori espanyol subratllant les diferències de les unitats morfoestructurals.

4. Diferenciar la litologia d’Espanya i especificar-ne les característiques i el modelat, amb especial

atenció a les diferències entre les illes Balears.

5. Utilitzar correctament el vocabulari específic de la geomorfologia.

6. Cercar i seleccionar informació del relleu obtinguda de fonts diverses —fonts bibliogràfiques,

fonts cartogràfiques, Internet o treballs de camp—, presentar-la de forma adequada i assenyalar

els condicionaments que el relleu pot imposar.

7. Identificar les característiques edàfiques del sòl.

BLOC 3. LA DIVERSITAT CLIMÀTICA I LA VEGETACIÓ

1. Assenyalar en un mapa d’Espanya els dominis climàtics.

2. Distingir els climes d’Espanya i comentar-ne les característiques (assenyalar els factors i els

elements que els componen per diferenciar-los).

3. Distingir els climes d’Espanya i la representació d’aquests en climogrames.

4. Comentar la informació climatològica que es dedueix de mapes de temperatures o

precipitacions d’Espanya.

5. Analitzar els tipus de temps atmosfèric a Espanya utilitzant els mapes de superfície i d’altura.

6. Interpretar un mapa del temps tenint en compte les característiques dels tipus de temps

peninsulars i insulars.

7. Obtenir i seleccionar informació de contingut geogràfic relativa a la diversitat climàtica

d’Espanya utilitzant les fonts disponibles, com Internet, mitjans de comunicació social o fonts

bibliogràfiques.

141

8. Identificar les diferents regions vegetals.

9. Diferenciar raonadament les formacions vegetals espanyoles.

BLOC 4. LA HIDROGRAFIA

1. Explicar la diversitat hídrica de la península Ibèrica i de les illes i enumerar i localitzar els diversos

tipus d’elements hídrics que es poden percebre observant el paisatge.

2. Descriure les conques fluvials espanyoles, situar-les en un mapa i enumerar-ne les

característiques.

3. Identificar els règims fluvials més característics

4. Enumerar les zones humides d’Espanya, localitzar-les en un mapa i comentar-ne les

característiques.

5. Analitzar l’aprofitament dels recursos hídrics al nostre país, incloent-hi les característiques de

sequera i de pluges torrencials del clima, així com els aqüífers disponibles a les Balears.

6. Obtenir i seleccionar informació de contingut geogràfic relativa a la hidrologia espanyola

utilitzant diferents fonts d’informació.

BLOC 5. ELS PAISATGES NATURALS I LES RELACIONS NATURALESA-SOCIETAT

1. Descriure els paisatges naturals espanyols i identificar-ne els trets.

2. Reflectir en un mapa les grans àrees de paisatges naturals espanyols.

3. Descriure els espais humanitzats i enumerar-ne els elements constitutius.

4. Relacionar el medi natural amb l’activitat humana i descriure casos en què l’home ha modificat

el medi.

5. Obtenir i seleccionar informació de contingut geogràfic relativa als paisatges naturals i a les

relacions naturalesa-societat utilitzant fonts en què aquesta informació es trobi disponible, com

Internet, fonts bibliogràfiques o mitjans de comunicació social.

6. Comparar imatges de les varietats de paisatges naturals.

BLOC 6. LA POBLACIÓ ESPANYOLA

1. Identificar les fonts per a l’estudi de la població i establir els procediments que permeten

estudiar casos concrets.

2. Comentar gràfics i taxes que mostren l’evolució de la població espanyola.

3. Caracteritzar la població espanyola i identificar-ne els moviments naturals.

142

4. Explicar la distribució de la població espanyola i identificar-ne les migracions.

5. Diferenciar la densitat de població a l’espai peninsular i a l’insular i explicar la distribució de la

població.

6. Comentar un mapa de la densitat de població d’Espanya i analitzar l’estructura d’aquesta

població.

7. Analitzar la població de les diverses comunitats autònomes i definir l’evolució i la problemàtica

de cada una.

8. Analitzar les piràmides de població de les diverses comunitats autònomes i comentar-ne les

peculiaritats.

9. Explicar les perspectives de la població espanyola i l’ordenació del territori.

10. Obtenir i seleccionar informació de contingut demogràfic utilitzant Internet i altres fonts

d’informació.

BLOC 7. L’ESPAI RURAL I LES ACTIVITATS DEL SECTOR PRIMARI

1. Descriure les activitats agropequàries i forestals i especificar les característiques que tenen a

Espanya.

2. Distingir els paisatges agraris i descriure’n les característiques.

3. Analitzar adequadament un paisatge rural i distingir-ne la terra de conreu, els boscs i l’hàbitat.

4. Comprendre l’evolució de l’estructura de la propietat.

5. Identificar formes de possessió de la terra.

6. Explicar el sector agrari espanyol tenint en compte les estructures de la propietat i les

característiques de les explotacions.

7. Explicar la situació del sector agrari espanyol i balear tenint en compte el context europeu i les

polítiques de la Unió Europea: política agrària comuna (PAC).

8. Analitzar l’activitat pesquera i definir-ne les característiques i els problemes.

9. Obtenir i seleccionar informació de contingut geogràfic relativa a l’espai rural, silvícola o pesquer

utilitzant fonts disponibles a Internet, a mitjans de comunicació social o a recursos bibliogràfics.

BLOC 8. LES FONTS D’ENERGIA I L’ESPAI INDUSTRIAL

1. Analitzar el procés d’industrialització espanyol i establir les característiques històriques que han

menat a la situació actual.

143

2. Relacionar les fonts d’energia i la industrialització i descriure les conseqüències que se’n deriven

a Espanya.

3. Conèixer els factors de la industrialització a Espanya.

4. Identificar i comentar els elements d’un paisatge industrial determinat.

5. Descriure els eixos de desenvolupament industrial sobre un mapa i exposar-ne les

característiques i les possibilitats futures de regeneració i canvi.

6. Obtenir i seleccionar informació de contingut geogràfic relativa a l’espai industrial espanyol

utilitzant fonts en què aquesta informació es trobi disponible, com Internet, fonts bibliogràfiques o

mitjans de comunicació.

BLOC 9. EL SECTOR DE SERVEIS

1. Analitzar la terciarització de l’economia espanyola i exposar les característiques que presenta i la

influència que exerceix en el producte interior brut.

2. Identificar la presència dels serveis al territori i analitzar-ne la distribució i l’impacte en el medi.

3. Explicar el sistema de transport a Espanya i distingir l’articulació territorial que configura.

4. Descriure el desenvolupament comercial, exposar-ne les característiques i fer referència a

l’ocupació territorial que imposa.

5. Localitzar en un mapa els espais turístics i enumerar-ne les característiques i les desigualtats

regionals.

6. Obtenir i seleccionar informació de contingut geogràfic relativa a l’activitat o a l’espai del sector

de serveis espanyol utilitzant fonts en què aquesta informació es trobi disponible, com Internet,

fonts bibliogràfiques o mitjans de comunicació social.

7. Utilitzar correctament la terminologia del sector de serveis.

8. Identificar i comentar un paisatge transformat per una important zona turística.

BLOC 10. L’ESPAI URBÀ

1. Definir la ciutat.

2. Analitzar i comentar plànols de ciutats i distingir-hi els diferents traçats.

3. Identificar el procés d’urbanització i enumerar-ne les característiques i les planificacions

internes.

4. Analitzar la morfologia i l’estructura urbana i extreure conclusions de l’empremta de la història i

144

de l’expansió espacial, reflex de l’evolució econòmica i política de la ciutat.

5. Analitzar i comentar un paisatge urbà.

6. Identificar el paper de les ciutats en l’ordenació del territori.

7. Descriure la xarxa urbana espanyola i comentar-ne les característiques. Reconèixer el sistema

urbà balear i la importància de Palma.

8. Obtenir, seleccionar i analitzar informació de contingut geogràfic relativa a l’espai urbà espanyol

utilitzant fonts en què aquesta informació es trobi disponible, com Internet, fonts bibliogràfiques o

mitjans de comunicació social.

BLOC 11. FORMES D’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL

1. Descriure l’organització territorial espanyola i analitzar-ne l’estructura local, regional,

autonòmica i nacional.

2. Explicar l’organització territorial espanyola i exposar la influència de la història i de la Constitució

de 1978.

3. Explicar l’organització territorial espanyola a partir de mapes històrics i actuals.

4. Analitzar l’organització territorial espanyola i descriure’n els desequilibris i els contrastos

territorials i els mecanismes correctors. Comprendre la particular organització territorial de les Illes

Balears.

5. Descriure la transcendència de les comunitats autònomes i les polítiques territorials que duen a

terme.

6. Obtenir, seleccionar i analitzar informació de contingut geogràfic relativa a les formes

d’organització territorial a Espanya utilitzant fonts en què aquesta informació es trobi disponible,

com Internet, fonts bibliogràfiques o mitjans de comunicació social.

BLOC 12. ESPANYA A EUROPA I AL MÓN

1. Definir la situació geogràfica d’Espanya al món, establir la posició que ocupa i localitzar-ne els

territoris.

2. Descriure el continent europeu i distingir-ne l’estructura territorial i els contrasts físics i

socioeconòmics.

3. Identificar la posició d’Espanya dins la Unió Europea i enumerar les polítiques regionals i de

cohesió territorial que es practiquen a Europa i que afecten el nostre país.

4. Definir el concepte de globalització i explicar-ne els trets.

145

5. Comparar els processos de mundialització i de diversificació territorial i resumir les

característiques d’un procés i de l’altre.

6. Explicar les repercussions de la inclusió d’Espanya dins espais socioeconòmics i geopolítics

continentals i mundials utilitzant fonts diverses basades en material bibliogràfic o en línia i tenint

en compte les opinions exposades als mitjans de comunicació social.

7.1.5. Iniciació a l'activitat emprenedora i empresarial

BLOC 1. AUTONOMIA PERSONAL, LIDERATGE I INNOVACIÓ

1. Prendre decisions per resoldre problemes, tria opcions de forma independent i raonada,

recórrer a ajuda selectivament, reconèixer les fortaleses i debilitats personals en diverses

situacions i, en especial, davant les tasques encomanades confiar en les seves aptituds personals i

habilitats amb responsabilitat i assumpció de les conseqüències.

1.1. Identifica les fortaleses i debilitats personals, les relaciona amb els diferents àmbits del

desenvolupament personal i la vida diària i les aplica en les tasques proposades.

1.2. Resol situacions proposades fent ús dels seus recursos personals amb seguretat i confiança.

1.3. Analitza els resultats assolits amb consciència de l’esforç personal aplicat i els fins obtinguts i fa

propostes de millora sobre el propi treball.

2. Planificar tasques i desenvolupar les etapes que consten establint punts de control i estratègies

de millora per a cadascuna i posar-ho en relació amb la consecució de l’assoliment pretès.

2.1. A partir d’un objectiu establert, elabora un llistat de tasques assignant terminis i compromisos

per dur-les a terme i assumeix les responsabilitats personals i de grup corresponents

2.2. Comprèn la necessitat de reflexió i planificació prèvia a la realització d’una tasca, marca temps,

metes i seqüències i ho relaciona amb l’eficiència i qualitat en el compliment dels objectius finals.

2.3. Analitza una situació determinada, discrimina què supera el seu propi acompliment, valora la

necessitat d’ajuda externa i quins recursos són idonis en la situació proposada.

3. Comunicar-se i negociar amb els altres aplicant efectivament les tècniques, resoldre

adequadament els conflictes, valorar el plantejament i la discussió de propostes personals i de

grup com a elements per assolir l’objectiu proposat, exercir el lideratge d’una manera positiva i

organitzar la feina en comú.

3.1. Participa en situacions de comunicació de grup, demostra iniciativa i respecte, expressa amb

claredat les seves idees i recull i argumenta les dels altres integrants.

3.2. Proposa alternatives de solució, intenta integrar interessos i assolir acords mitjançant

negociació aplicant tècniques i intenta influir positivament en els altres.

146

3.3. Exerceix el rol dirigent quan li correspon amb respecte, entusiasme i autocontrol, organitza les

tasques del grup i determina normes de funcionament que impliquin i motivin a tots i promoguin

la consecució de la tasca del grup.

4. Proposar solucions i possibilitats divergents a les situacions plantejades utilitzant els recursos de

manera nova i eficaç, emprar coneixements previs per transferir-los a situacions noves en àmbits

diferents i valorar-ne l’adequació per anticipar resultats amb iniciativa i tarannà crític.

4.1. Proposa solucions originals a les situacions plantejades, genera nombroses possibilitats a

partir d’un ús nou dels recursos amb què compta i relaciona la innovació amb el progrés de la

societat.

4.2. Empra coneixements adquirits anteriorment en la solució de situacions o problemes, relaciona

l’adequació entre aquests, presenta aplicacions que no es limitin a l’ús habitual i salva possibles

rutines o prejudicis.

4.3. Investiga el seu entorn per detectar experiències relacionades amb les tasques plantejades

que puguin aportar solucions i li permetin desenvolupar una visió de desafiaments i necessitats

futures i conseqüències.

BLOC 2. PROJECTE EMPRESARIAL

1. Diferenciar l’emprenedor, la iniciativa emprenedora i l’empresari i relacionar-los amb les

qualitats personals, la capacitat d’assumpció de risc i la responsabilitat social implícita; analitzar les

carreres i les oportunitats professionals amb els seus itineraris formatius, i valorar les possibilitats

vitals i d’iniciativa emprenedora i intraprenedora a cadascuna.

1.1. Defineix els conceptes d’iniciativa emprenedora i persona emprenedora a partir d’una anàlisi

de les característiques personals, classifica els diferents tipus d’emprenedors (incloent-hi els

intraemprenedors i els emprenedors socials) i les seves qualitats personals i els relaciona amb la

innovació i el benestar social.

1.2. Identifica la capacitat d’emprenedoria de les persones i la pròpia a partir d’una anàlisi de les

seves característiques personals, la refereix a diferents camps professionals i a diferents funcions

que hi existeixen i analitza el seu pla personal per emprendre.

1.3. Determina el concepte d’empresari, n’identifica les característiques personals, els tipus

d’empresaris i l’aportació social de les empreses en el seu entorn.

2. Proposar projectes de negoci analitzant l’entorn extern de l’empresa; assignar recursos

materials, humans i financers de manera eficient, i aplicar idees creatives i tècniques empresarials

innovadores.

147

2.1. Planteja alternatives de negoci/empresa a partir de diverses tècniques de generació d’idees,

determina quines necessitats de l’entorn satisfaria, s’informa sobre aquest entorn i assenyala com

crear valor i com generaria benefici.

2.2. Elabora un pla de negoci/empresa en grup incloent la definició de la idea i l’objecte de negoci,

dissenya un pla de comercialització del producte, un pla econòmic financer i demostra el valor del

negoci per a l’entorn.

2.3. Valora la viabilitat del projecte de negoci a partir de càlculs senzills d’ingressos i despeses.

2.4. Estableix un llistat cronològic de processos vinculats al desenvolupament de l’activitat

proposada en el pla de negoci/empresa, identifica els recursos humans i materials necessaris i duu

a terme una planificació i temporalització sobre aquests.

2.5. Elabora documents administratius bàsics dels negocis/empreses propis del pla de negoci

proposat i els relaciona amb les diferents funcions dins l’empresa.

2.6. Descriu el paper de l’Estat i les administracions públiques en els negocis/empreses, analitza els

tràmits necessaris i les fonts d’ingrés i despesa pública i els reconeix com a elements del benestar

comunitari.

3. Aplicar sistemes d’avaluació de processos dels projectes emprant les habilitats de presa de

decisions i les capacitats de negociació i lideratge i analitzar l’impacte social dels negocis amb

prioritat del bé comú, la preservació del medi ambient i l’aplicació de principis ètics universals.

3.1. Aplica un sistema de control del projecte, estableix indicadors a priori per a cada fase i

demostra flexibilitat i innovació per resoldre els problemes identificats.

3.2. Identifica la responsabilitat corporativa de l’empresa/negoci i descriu els valors de l’empresa i

el seu impacte social i mediambiental.

BLOC 3. FINANCES

1. Gestionar ingressos, despeses personals i d’un petit negoci, reconèixer les fonts de les quals

provenen i les necessitats de fons a curt, mitjà i llarg termini i identificar les alternatives per al

pagament de béns i serveis amb diners de béns i serveis.

1.1. Reconeix el valor social dels diners i el seu paper en l’economia personal, descriu pagaments

diaris, despeses i ingressos en relació amb l’intercanvi de béns i serveis i entén que els diners

poden ser invertits o deixats.

1.2. Comprèn el paper dels intermediaris financers en la societat i en caracteritza i identifica els

principals, com bancs i companyies d’assegurances, quan la seva capacitat d’estalvi és insuficient.

1.3. Identifica els principals serveis financers per a particulars i petites empreses; com comptes

148

corrents, targetes de crèdit i dèbit, canvi de divises, transferències, préstecs i crèdits, entre d’altres,

i en raona la utilitat.

2. Planificar la vida financera personal, diferenciar entre inversió i préstec de diners, raonar per què

es paguen o reben interessos, qui són els agents financers principals del nostre sistema i

comprendre el diferent grau de risc aparellat a cada una de les alternatives.

2.1. Gestiona les necessitats financeres personals de curt i llarg termini, identifica els diferents

tipus d’ingressos i inversions en la vida de les persones i valora l’impacte de la planificació i la

importància de l’estalvi en la vida de cadascú.

2.2. Valora la importància i significat dels imposts més importants i els relaciona amb el benestar

social i com a font d’equitat per a tota la societat.

2.3. Comprèn el significat dels guanys i pèrdues en diversos contextos financers i reconeix com

algunes formes d’estalvi o inversió són més arriscades que d’altres, així com els beneficis de la

diversificació.

2.4. Calcula, en supòsits bàsics, les variables de productes d’estalvi i préstec i aplica matemàtiques

financeres elementals.

2.5. Descriu els principals drets i deures dels consumidors en el món financer i reconeix les

principals implicacions dels contractes financers més habituals.

3. Identificar alguns indicadors financers bàsics amb els canvis en les condicions econòmiques i

polítiques de l’entorn i reconèixer la importància de les fonts de finançament i despesa pública.

3.1. Relaciona les condicions bàsiques dels productes financers amb els principals indicadors

econòmics i reconeix la interacció d’aquests amb les condicions econòmiques i polítiques dels

països.

7.1.6. Economia 4t ESO

BLOC 1. IDEES ECONÒMIQUES BÀSIQUES

Criteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables

1. Explicar l’economia com a ciència social i valorar l’impacte permanent de les decisions

econòmiques en la vida dels ciutadans.

1.1. Reconeix l’escassetat de recursos i la necessitat de triar i prendre decisions com les claus dels

problemes bàsics de tota economia, i comprèn que qualsevol elecció suposa renunciar a altres

alternatives i que qualsevol decisió té conseqüències.

1.2. Diferencia formes diverses d’abordar i resoldre problemes econòmics i n’identifica els

avantatges i els inconvenients, així com les limitacions.

149

2. Conèixer la terminologia econòmica bàsica i l’ús dels models econòmics i familiaritzar-s’hi.

2.1. Comprèn i utilitza correctament diferents termes de l’àrea de l’economia.

2.2. Diferencia entre economia positiva i economia normativa.

2.3. Representa i analitza gràficament el cost d’oportunitat mitjançant la frontera de possibilitats

de producció.

3. Prendre consciència dels principis bàsics de l’economia que s’han d’aplicar en les relacions

econòmiques bàsiques tenint en compte els recursos i les necessitats.

3.1. Representa les relacions que s’estableixen entre les economies domèstiques i les empreses.

3.2. Aplica raonaments bàsics per interpretar problemes econòmics provinents de les relacions

econòmiques del seu entorn.

BLOC 2. ECONOMIA I EMPRESA


1. Descriure els diferents tipus d’empreses i les formes jurídiques que poden presentar, i

relacionar-los amb les exigències de capital que impliquen i amb les responsabilitats legals dels

propietaris i gestors, així com amb les interrelacions que les empreses tenen amb l’entorn

immediat.

1.1. Distingeix les diferents formes jurídiques de les empreses i les relaciona amb les exigències

requerides de capital per constituir-les i amb les responsabilitats legals per a cada tipus.

1.2. Valora les formes jurídiques d’empreses més apropiades en cada cas segons les

característiques concretes aplicant el raonament sobre la classificació de les empreses.

1.3. Identifica els diferents tipus d’empreses i d’empresaris que actuen en el seu entorn, així com la

forma com s’interrelacionen amb l’àmbit més proper i els efectes socials i mediambientals, positius

i negatius, que s’observen.

2. Analitzar les característiques principals del procés productiu.

2.1. Indica els diferents tipus de factors productius i les relacions entre productivitat, eficiència i

tecnologia.

2.2. Identifica els diferents sectors econòmics, així com els reptes i les oportunitats que presenten.

3. Identificar les fonts de finançament de les empreses.

3.1. Explica les possibilitats de finançament del dia a dia de les empreses i diferencia el

finançament extern i l’intern, a curt i a llarg termini, així com el cost de cada una i les implicacions

en la marxa de l’empresa.

4. Determinar per a un cas senzill l’estructura d’ingressos i costs d’una empresa, i calcular-ne el

150

benefici.

4.1. Diferencia els ingressos i els costs generals d’una empresa, n’identifica el benefici o la pèrdua i

aplica raonaments matemàtics per interpretar els resultats.

5. Diferenciar els imposts que afecten les empreses i la importància de complir les obligacions

fiscals.

5.1. Identifica les obligacions fiscals de les empreses segons l’activitat i assenyala el funcionament

bàsic dels imposts i les principals diferències entre ells.

5.2. Valora l’aportació que suposa la càrrega impositiva a la riquesa nacional.

BLOC 3. ECONOMIA PERSONAL


1. Elaborar un pressupost personal en el qual es distingeixin els diferents tipus d’ingressos i

despeses, controlar el grau de compliment del pressupost i les possibles necessitats d’adaptar-lo.

1.1. Elabora un pressupost o pla financer personalitzat en què identifica cada un dels ingressos i de

les despeses, i en fa el seguiment.

1.2. Empra eines informàtiques per preparar i desenvolupar un pressupost o pla financer

personalitzat.

1.3. Usa gràfics d’anàlisi que li permeten comparar una realitat personalitzada amb les previsions

establertes.

2. Decidir amb racionalitat davant les alternatives econòmiques de la vida personal després de

relacionar-les amb el benestar propi i social.

2.1. Comprèn les necessitats de planificació i de gestió dels assumptes financers al llarg de la vida.

Aquesta planificació es vincula a la previsió feta en cada una de les etapes d’acord amb les

decisions preses i l’evolució de l’activitat econòmica nacional.

3. Expressar una actitud positiva cap a l’estalvi i emprar-lo com a mitjà per assolir diferents

objectius.

3.1. Coneix i explica la rellevància de l’estalvi i del control de la despesa.

3.2. Analitza els avantatges i els inconvenients de l’endeutament, en valora el risc i selecciona la

decisió més adequada per a cada moment.

4. Reconèixer el funcionament bàsic dels doblers, diferenciar els diferents tipus de comptes

bancaris i de targetes emeses com a mitjans de pagament, i valorar l’oportunitat d’usar-los amb

garanties i responsabilitat.

4.1. Comprèn els termes fonamentals i descriu el funcionament de les operacions amb els comptes

151

bancaris.

4.2. Valora i comprova la necessitat de llegir detingudament els documents que presenten els

bancs, així com la importància de la seguretat quan la relació es produeix per Internet.

4.3. Reconeix el fet que es poden negociar les condicions que presenten les entitats financeres i

analitza el procediment de reclamació davant les entitats.

4.4. Identifica i explica les diferents modalitats de targetes que hi ha, així com els aspectes més

importants de la seguretat quan s’opera amb targetes.

5. Conèixer el concepte d’assegurança i la finalitat que tenen les assegurances.

5.1. Identifica i diferencia els diferents tipus d’assegurances segons els riscs o les situacions

adverses en les diferents etapes de la vida.

BLOC 4. ECONOMIA I INGRESSOS I DESPESES DE L’ESTAT


1. Reconèixer i analitzar la procedència de les principals fonts d’ingressos i despeses de l’Estat, i

interpretar gràfics que en mostrin la distribució.

1.1. Identifica les vies d’on procedeixen els ingressos de l’Estat i les principals àrees de les despeses

de l’Estat, i en comenta les relacions.

1.2. Analitza i interpreta dades i gràfics de contingut econòmic relacionats amb els ingressos i les

despeses de l’Estat.

1.3. Distingeix el comportament dels ingressos i les despeses públics en els diferents cicles

econòmics, així com els efectes que es poden produir al llarg del temps.

2. Diferenciar i explicar els conceptes de deute públic i dèficit públic.

2.1. Comprèn i expressa les diferències entre els conceptes de deute públic i dèficit públic, així com

la relació que es produeix entre ells.

3. Determinar l’impacte de la desigualtat de la renda per a la societat i estudiar les eines per

redistribuir-la.

3.1. Coneix i descriu els efectes de la desigualtat de la renda i els instruments per redistribuir-la.

BLOC 5. ECONOMIA I TIPUS D’INTERÈS, INFLACIÓ I DESOCUPACIÓ


1. Diferenciar les magnituds de tipus d’interès, inflació i desocupació, així com analitzar les

relacions existents entre elles.

1.1. Descriu les causes de la inflació i valora les principals repercussions econòmiques i socials que

té.

152

1.2. Explica el funcionament dels tipus d’interès i les conseqüències de la variació que poden

presentar per a l’evolució de l’economia.

2. Interpretar dades i gràfics vinculats als conceptes de tipus d’interès, inflació i desocupació.

2.1. Valora i interpreta dades i gràfics de contingut econòmic relacionats amb els tipus d’interès, la

inflació i la desocupació.

3. Valorar diferents opcions de polítiques macroeconòmiques per fer front a la desocupació.

3.1. Descriu les causes de la desocupació i en valora les principals repercussions econòmiques i

socials.

3.2. Analitza les dades de desocupació a Espanya i les polítiques contra la desocupació.

3.3. Investiga i reconeix àmbits d’oportunitats i tendències d’ocupació.

BLOC 6. ECONOMIA INTERNACIONAL


1. Valorar l’impacte de la globalització econòmica, del comerç internacional i dels processos

d’integració econòmica en la qualitat de vida de les persones i el medi ambient.

1.1. Analitza el grau d’interconnexió de les diferents economies de tots els països del món i aplica

la perspectiva global per emetre’n una valoració crítica.

1.2. Explica les raons que justifiquen l’intercanvi econòmic entre països i que influeixen en aquest

intercanvi.

1.3. Analitza esdeveniments econòmics contemporanis en el context de la globalització i el comerç

internacional.

1.4. Coneix i enumera avantatges i inconvenients del procés d’integració econòmica i monetària de

la Unió Europea.

1.5. Reflexiona sobre els problemes mediambientals i la relació que tenen amb l’impacte econòmic

internacional, i analitza les possibilitats d’un desenvolupament sostenible.

7.1.7. Economia 1r Batxillerat

BLOC 1. ECONOMIA I ESCASSETAT. L’ORGANITZACIÓ DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA


1. Explicar el problema dels recursos escassos i les necessitats il·limitades.

1.1. Reconeix l’escassetat i la necessitat d’elegir i de prendre decisions com els elements més

determinants que s’han d’afrontar en tot sistema econòmic.

2. Observar els problemes econòmics d’una societat, analitzar les formes de resolució d’aquests

problemes des del punt de vista dels diferents sistemes econòmics i expressar-ne una valoració

153

crítica.

2.1. Analitza els diferents plantejaments i les diferents formes d’abordar els elements clau en els

principals sistemes econòmics.

2.2. A partir de casos concrets, analitza els canvis més recents en l’escenari econòmic mundial i els

relaciona amb les circumstàncies tècniques, econòmiques, socials i polítiques que els expliquen.

2.3. Compara diferents formes d’abordar la resolució de problemes econòmics a partir d’exemples

de situacions econòmiques actuals de l’entorn internacional.

3. Comprendre el mètode científic que s’utilitza en l’àrea de l’economia així com identificar les

fases de la recerca científica en economia i els models econòmics.

3.1 Distingeix les proposicions econòmiques positives de les proposicions econòmiques

normatives.

BLOC 2. L’ACTIVITAT PRODUCTIVA


1. Analitzar les característiques principals del procés productiu.

1.1. Expressa una visió integral del funcionament del sistema productiu partint de l’estudi de

l’empresa i la seva participació en sectors econòmics, així com la seva connexió i interdependència.

2. Explicar les raons del procés de divisió tècnica de la feina.

2.1. Relaciona el procés de divisió tècnica de la feina amb la interdependència econòmica en un

context global.

2.2. Indica les diferents categories de factors productius i les relacions entre productivitat,

eficiència i tecnologia

3. Identificar els efectes de l’activitat empresarial per a la societat i la vida de les persones.

3.1. Estudia i analitza les repercussions de l’activitat de les empreses, tant en un entorn proper

com en un entorn internacional.

4. Expressar els principals objectius i funcions de les empreses a partir de referències reals de

l’entorn proper i transmetre la utilitat que es genera amb l’activitat que duen a terme.

4.1. Analitza i interpreta els objectius i les funcions de les empreses.

4.2. Explica la funció de les empreses de crear o incrementar la utilitat dels béns.

5. Relacionar i distingir l’eficiència tècnica i l’eficiència econòmica.

5.1. Determina i interpreta l’eficiència tècnica i econòmica a partir dels casos plantejats.

6. Calcular i emprar els costs i els beneficis de les empreses, així com representar i interpretar

gràfics relatius als conceptes esmentats.

154

6.1. Comprèn i utilitza diferents tipus de costs, tant fixos com variables, totals, mitjans i marginals, i

representa i interpreta gràfics de costs.

6.2. Analitza i interpreta els beneficis d’una empresa a partir de supòsits d’ingressos i costs d’un

període.

7. Analitzar, representar i interpretar la funció de producció d’una empresa a partir d’un cas donat.

7.1. Representa i interpreta gràfics de producció total, mitjana i marginal a partir de supòsits

donats.

BLOC 3. EL MERCAT I EL SISTEMA DE PREUS

1. Interpretar, a partir del funcionament del mercat, les variacions en les quantitats de béns i

serveis demanades i oferides en funció de diferents variables.

1.1. Representa gràficament els efectes de les variacions de les diferents variables en el

funcionament dels mercats.

1.2. Expressa les claus que determinen l’oferta i la demanda.

1.3. Analitza les elasticitats de la demanda i de l’oferta i interpreta els canvis en els preus i les

quantitats, així com els efectes que tenen sobre els ingressos totals.

2. Analitzar el funcionament de mercats reals i observar les diferències que presenten amb els

models, així com les conseqüències que tenen per als consumidors, les empreses o els estats.

2.1. Analitza i compara el funcionament dels diferents tipus de mercats i n’explica les diferències.

2.2. Aplica l’anàlisi dels diferents tipus de mercats a casos reals identificats a partir de l’observació

de l’entorn més immediat.

2.3. Valora, de forma crítica, els efectes que es deriven sobre els que participen en els diversos

mercats.

BLOC 4. LA MACROECONOMIA


1. Diferenciar i emprar les principals magnituds macroeconòmiques, analitzar les relacions que hi

ha entre elles i valorar els inconvenients i les limitacions que presenten com a indicadors de la

qualitat de vida.

1.1. Valora, interpreta i comprèn les principals magnituds macroeconòmiques com a indicadors de

la situació econòmica d’un país.

1.2. Relaciona les principals macromagnituds i les utilitza per establir comparacions amb caràcter

global.

1.3. Analitza de forma crítica els indicadors estudiats i en valora l’impacte, els efectes i les

155

limitacions per mesurar la qualitat de vida.

2. Interpretar dades i indicadors econòmics bàsics i l’evolució que presenten.

2.1. Utilitza i interpreta la informació continguda en taules i gràfics de diferents variables

macroeconòmiques i l’evolució que presenten en el temps.

2.2. Valora estudis de referència com a font de dades específiques i comprèn els mètodes d’estudi

utilitzats pels economistes.

2.3. Empra variables econòmiques en aplicacions informàtiques, les analitza i interpreta, i presenta

les valoracions de caràcter personal que en fa.

3. Valorar l’estructura del mercat laboral i la relació que té amb l’educació i la formació, i analitzar

de forma especial la desocupació.

3.1. Valora i interpreta dades i gràfics de contingut econòmic relacionats amb el mercat de treball.

3.2. Valora la relació entre l’educació i la formació i les probabilitats d’obtenir una ocupació i salaris

millors.


4. Estudiar les diferents opcions de polítiques macroeconòmiques per fer front a la inflació i a la

desocupació.

4.1. Analitza les dades de la inflació i la desocupació a Espanya i les diferents alternatives per lluitar

contra aquests dos fenòmens.

BLOC 5. ASPECTES FINANCERS DE L’ECONOMIA


1. Reconèixer el procés de creació dels diners, els canvis de valor que experimenten i la forma en

què es mesuren.

1.1. Analitza i explica el funcionament dels diners i del sistema financer en una economia.

2. Descriure les diferents teories explicatives sobre les causes de la inflació i els efectes que té

sobre els consumidors, les empreses i el conjunt de l’economia.

2.1. Reconeix les causes de la inflació i valora les repercussions econòmiques i socials que té.

3. Explicar el funcionament del sistema financer i conèixer les característiques dels principals

productes i mercats del sistema.

3.1. Valora el paper del sistema financer com a element canalitzador de l’estalvi a la inversió i

identifica els productes i mercats que el componen.

4. Analitzar els diferents tipus de política monetària.

4.1. Raona de forma crítica, en contextos reals, sobre les accions de política monetària i l’impacte

156

econòmic i social que tenen.

5. Identificar el paper del Banc Central Europeu, així com l’estructura de la política monetària que

aplica.

5.1. Identifica els objectius i la finalitat del Banc Central Europeu i raona sobre el paper que té i la

manera com funciona.

5.2. Descriu els efectes de les variacions dels tipus d’interès en l’economia.

BLOC 6. EL CONTEXT INTERNACIONAL DE L’ECONOMIA


1. Analitzar els fluxos comercials entre dues economies.

1.1. Identifica els fluxos comercials internacionals.

2. Examinar els processos d’integració econòmica i descriure les passes que s’han produït en el cas

de la Unió Europea.

2.1. Explica i reflexiona sobre el procés de cooperació i integració econòmica produït a la Unió

Europea i valora les repercussions i implicacions que ha tingut per a Espanya en un context global.

3. Analitzar i valorar les causes i les conseqüències de la globalització econòmica i el paper dels

organismes econòmics internacionals en la regulació del fenomen.

3.1. Expressa les raons que justifiquen l’intercanvi econòmic entre països.

3.2. Descriu les implicacions i els efectes de la globalització econòmica per als països i reflexiona

sobre la necessitat d’establir mecanismes per regular-la i coordinar-la.

BLOC 7. DESEQUILIBRIS ECONÒMICS I EL PAPER DE L’ESTAT EN L’ECONOMIA


1. Reflexionar sobre l’impacte del creixement i les crisis cícliques en l’economia i sobre els efectes

que tenen en la qualitat de vida de les persones, el medi ambient i la distribució de la riquesa en

els àmbits local i mundial.

1.1. Identifica i analitza els factors i les variables que influeixen en el creixement econòmic, el

desenvolupament i la redistribució de la renda.

1.2. Diferencia els conceptes de creixement i de desenvolupament.

1.3. Reconeix i explica les conseqüències del creixement sobre el repartiment de la riquesa, el medi

ambient i la qualitat de vida.

1.4. Analitza de forma pràctica els models de desenvolupament dels països emergents i les

oportunitats que tenen els països en vies de desenvolupament per créixer i progressar.


157


1.6. Desenvolupa actituds positives en relació amb el medi ambient i valora i considera aquesta

variable en la presa de decisions econòmiques.

1.7. Identifica els béns ambientals com un factor de producció escàs, que proporciona inputs i

acumula materials de rebuig i residus, la qual cosa suposa valorar els costs associats.

2. Explicar i il·lustrar amb exemples significatius les finalitats i les funcions de l’Estat en els sistemes

d’economia de mercat, identificar els principals instruments que utilitza i valorar els avantatges i

els inconvenients del paper de l’Estat en l’activitat econòmica.

2.1. Comprèn i explica les diferents funcions de l’Estat: fiscals, estabilitzadores, redistributives,

reguladores i proveïdores de béns i serveis públics.

2.2. Identifica els principals errors del mercat, les causes que els provoquen, els efectes que tenen

per als agents que intervenen en l’economia i les diferents opcions d’actuació de l’Estat.

7.1.8. Economia de l'empresa 2n de batxillerat

BLOC 1. L’EMPRESA


1. Descriure i interpretar els diferents elements de l’empresa, les classes d’empreses, les funcions

que duen a terme en l’economia i les diferents formes jurídiques que adopten i relacionar cada una

de les formes jurídiques amb les responsabilitats legals dels propietaris i gestors i les exigències de

capital.

1.1. Distingeix les diferents formes jurídiques de les empreses i les relaciona amb les exigències de

capital i les responsabilitats establertes per a cada tipus.


característiques concretes aplicant el raonament sobre classificació de les empreses.

1.3. Analitza, per a un determinat cas pràctic, els diferents criteris de classificació d’empreses: la

naturalesa de l’activitat que desenvolupen, la dimensió que tenen, el nivell tecnològic que

assoleixen, el tipus de mercat en el qual operen, la fórmula jurídica que adopten, el caràcter públic

o privat que presenten.

2. Identificar i analitzar els trets principals de l’entorn en el qual l’empresa desenvolupa l’activitat i

explicar, a partir d’aquests trets, les diferents estratègies i decisions adoptades i les possibles

implicacions socials i mediambientals de l’activitat.

2.1. Identifica els diferents tipus d’empreses i empresaris que actuen al propi entorn, així com la

forma en què es relacionen amb el seu àmbit més proper.

158

2.2. Analitza la relació entre empresa, societat i medi ambient. Valora els efectes, positius i

negatius, de les actuacions de les empreses en els àmbits social i mediambiental.

2.3. Analitza l’activitat de les empreses com a element dinamitzador i de progrés i valora el fet que

creïn valor per a la societat i per als ciutadans.


1. Identificar i analitzar les diferents estratègies de creixement i les decisions preses per les

empreses considerant les característiques del marc global en el qual actuen.

1.1. Descriu i analitza els diferents factors que determinen la localització i la dimensió d’una

empresa i valora la transcendència futura per a l’empresa de les decisions preses.

1.2. Valora el creixement de l’empresa com a estratègia competitiva i relaciona les economies

d’escala amb la dimensió òptima de l’empresa.

1.3. Explica i distingeix les estratègies d’especialització i diversificació.

1.4. Analitza les estratègies de creixement intern i extern a partir de supòsits concrets.

1.5. Examina el paper de les petites i mitjanes empreses al nostre país i valora les seves estratègies

i formes d’actuar, així com els avantatges i els inconvenients que presenten.

1.6. Descriu les característiques i les estratègies de desenvolupament de l’empresa multinacional i

valora la importància de la responsabilitat social i mediambiental.

1.7. Estudia i analitza l’impacte de la incorporació de la innovació i de les noves tecnologies en

l’estratègia de l’empresa i el relaciona amb la capacitat per competir de forma global.

2. Analitzar la situació de les multinacionals i de les petites i mitjanes empreses espanyoles i de les

Illes Balears en una economia global.



1. Explicar la planificació, l’organització i la gestió dels recursos d’una empresa i valorar les

possibles modificacions que s’han de dur a terme segons l’entorn en el qual desenvolupa l’activitat

i els objectius plantejats.

1.1. Reflexiona sobre la divisió tècnica de la feina en un context global d’interdependència

econòmica i la valora.

1.2. Descriu l’estructura organitzativa, l’estil de direcció, els canals d’informació i comunicació, el

grau de participació en la presa de decisions i l’organització informal de l’empresa.

1.3. Identifica la funció de cada una de les àrees d’activitat de l’empresa —aprovisionament,

producció i comercialització, inversió i finançament, recursos humans i administració— i la manera

159

com s’interrelacionen.

1.4. Analitza l’organització de les empreses de l’entorn més proper, n’identifica els avantatges i els

inconvenients, hi detecta els problemes que s’han de solucionar i descriu propostes de millora.

1.5. Aplica els seus coneixements a una organització concreta, hi detecta els problemes i proposa

millores.

1.6. Valora la importància dels recursos humans en una empresa i analitza diferents maneres de

gestionar-los i de relacionar la motivació amb la productivitat.



1. Analitzar diferents processos productius des de la perspectiva de l’eficiència i la productivitat i

reconèixer la importància de l’R+D+I.

1.1. Elabora càlculs de la productivitat de diferents factors, interpreta els resultats obtinguts i

coneix els mitjans i les alternatives de millora de la productivitat en una empresa.

1.2. Analitza i valora la relació existent entre la productivitat i els salaris dels treballadors.

1.3. Valora la relació entre el control d’inventaris i la productivitat i l’eficiència en una empresa.

1.4. Reflexiona sobre la importància, per a la societat i per a l’empresa, de la recerca i la innovació

tecnològica en relació amb la competitivitat i el creixement.

2. Determinar l’estructura d’ingressos i costs d’una empresa i calcular-ne el benefici i el llindar de

rendibilitat a partir d’un supòsit plantejat.

2.1. Diferencia els ingressos i els costs generals d’una empresa, n’identifica el benefici o la pèrdua

generats al llarg de l’exercici econòmic i aplica raonaments matemàtics per interpretar resultats.

2.2. Calcula els diferents tipus de costs, ingressos i beneficis d’una empresa i els representa

gràficament.

2.3. Reconeix el llindar de vendes necessari per a la supervivència de l’empresa.

2.4. Analitza els mètodes d’anàlisi cost-benefici i cost-efectivitat com a mètodes de mesurament i

avaluació i com a ajuda per prendre decisions.

3. Descriure els conceptes fonamentals del cicle d’inventari i emprar els models de gestió.

3.1. Identifica els costs que genera el magatzem i resol casos pràctics sobre el cicle d’inventari.

3.2. Valora les existències al magatzem mitjançant diferents mètodes.



1. Analitzar les característiques del mercat i explicar, d’acord amb aquestes característiques, les

160

polítiques de màrqueting aplicades per una empresa davant diferents situacions i objectius.

1.1. Caracteritza un mercat segons diferents variables, com per exemple el nombre de competidors

i el producte venut.

1.2. Identifica, i adapta a cada cas concret, les diferents estratègies i enfocaments de màrqueting.

1.3. Interpreta i valora estratègies de màrqueting i incorpora a la valoració consideracions de

caràcter ètic, social i ambiental.

1.4. Comprèn i explica les diferents fases i etapes de la recerca de mercats.

1.5. Aplica criteris i estratègies de segmentació de mercats a diferents casos pràctics.

1.6. Analitza i valora les oportunitats d’innovació i transformació amb el desenvolupament de la

tecnologia més actual aplicada al màrqueting.



1. Identificar les dades més rellevants del balanç i del compte de pèrdues i guanys, explicar-ne el

significat, diagnosticar la situació a partir de la informació obtinguda i proposar mesures per

millorar-la.

1.1. Reconeix els diferents elements patrimonials i la funció que tenen assignada.

1.2. Identifica i gestiona correctament els béns, els drets i les obligacions de l’empresa en masses

patrimonials.

1.3. Interpreta la correspondència entre inversions i el finançament d’aquestes.

1.4. Detecta, mitjançant la utilització de proporcions, possibles desajusts en l’equilibri patrimonial,

la solvència i el palanquejament de l’empresa.

1.5. Proposa mesures correctores adequades en cas que es detectin desajusts.

1.6. Reconeix la importància del domini de les operacions matemàtiques i els procediments propis

de les ciències socials com a eines que faciliten la solució de problemes empresarials.

1.7. Reconeix la conveniència d’un patrimoni equilibrat.

1.8. Valora la importància de la informació en la presa de decisions.

2. Reconèixer la importància de complir les obligacions fiscals i explicar els diferents imposts que

afecten les empreses.

2.1. Identifica les obligacions fiscals de les empreses segons l’activitat i descriu el funcionament

bàsic dels imposts i les principals diferències que hi ha entre aquests. Valora l’aportació que suposa

la càrrega impositiva a la riquesa nacional.


161


1. Valorar diferents projectes d’inversió i justificar raonadament la selecció de l’alternativa més

avantatjosa, i diferenciar les possibles fonts de finançament en un determinat supòsit i raonar

l’elecció més adequada.

1.1. Coneix i enumera els mètodes estàtics (termini de recuperació) i dinàmics (criteri del valor

actual net i criteri de la taxa interna de rendibilitat) per seleccionar i valorar inversions.

1.2. Explica les possibilitats de finançament de les empreses i diferencia el finançament extern i

l’intern, a curt i a llarg termini, així com el cost de cada possibilitat i les implicacions que tenen en

la marxa de l’empresa.

1.3. Analitza, en un supòsit concret de finançament extern, les diferents opcions possibles, els

costs que tenen i les variants d’amortització.

1.4. Analitza i avalua, a partir d’una necessitat concreta, les diferents possibilitats que tenen les

empreses de recórrer al mercat financer.

1.5. Valora les fonts de finançament de l’empresa, tant externes com internes.

1.6. Analitza i descriu les opcions financeres que s’adapten millor a un cas concret de necessitat

financera.

1.7. Aplica els coneixements tecnològics a l’anàlisi i a la resolució de supòsits.

7.1.9. Valors ètics a ESO

Valors Ètics 1r d'ESO

Els criteris d'avaluació de la matèria de Valors Ètics de primer d'ESO són:

BLOC 1. LA DIGNITAT DE LA PERSONACriteris d’avaluació 1. Construir un concepte de persona sent conscients que és indefinible i valorar la dignitat

de les persones pel fet de ser lliures.

2. Comprendre la crisi de la identitat personal que sorgeix a l’adolescència i les causes que

la provoquen i descriure les característiques dels grups que formen els adolescents i la

influència que exerceixen sobre els membres, amb la finalitat de prendre consciència de la

necessitat de desenvolupar la pròpia autonomia personal i controlar la conducta per seguir

creixent moralment i passar a la vida adulta.

4. Descriure en què consisteix la personalitat i valorar la importància d’enriquir-la amb

valors i virtuts ètiques mitjançant l’esforç i la voluntat personal.

7. Analitzar en què consisteix la intel·ligència emocional i valorar la importància que té en

162

el desenvolupament moral de l’ésser humà.

8. Valorar la importància del desenvolupament de la intel·ligència emocional, la influència

que exerceix en la construcció de la personalitat i el caràcter moral que té, i ser capaç

d’utilitzar la introspecció per reconèixer emocions i sentiments propis, amb la finalitat de

millorar les habilitats emocionals.BLOC 2. LA COMPRENSIÓ, EL RESPECTE I LA IGUALTAT EN LES RELACIONS

INTERPERSONALSCriteris d’avaluació1. Conèixer els fonaments de la naturalesa social de l’ésser humà i la relació dialèctica que

s’estableix entre aquest i la societat, i valorar la importància d’una vida social dirigida pels

valors ètics.

2. Descriure i valorar la importància de la influència de l’entorn social i cultural en el

desenvolupament moral de la persona mitjançant l’anàlisi del paper que exerceixen els

agents socials.

4. Assenyalar i valorar la importància de les habilitats de la intel·ligència emocional

assenyalades per Goleman en relació amb la vida interpersonal i el vincle que mantenen

amb els valors ètics que enriqueixen les relacions humanes.

5. Utilitzar la conducta assertiva i les habilitats socials amb la finalitat d’incorporar a la

pròpia personalitat alguns valors i virtuts ètiques necessaris per desenvolupar una vida

social més justa i enriquidora.BLOC 3. LA REFLEXIÓ ÈTICACriteris d’avaluació1. Distingir entre ètica i moral, assenyalar-ne les semblances i les diferències i valorar la

importància de la reflexió ètica com un saber pràctic necessari per guiar de forma racional

la conducta de l’ésser humà cap a la seva plena realització.

2. Destacar el significat i la importància de la naturalesa moral de l’ésser humà, analitzar

les seves etapes de desenvolupament i prendre consciència de la necessitat que té de

normes ètiques, lliurement i racionalment assumides, com a guia del seu comportament.

4. Justificar i apreciar el paper dels valors en la vida personal i social i destacar-ne les

característiques, la classificació i la jerarquia, amb la finalitat de comprendre’n la

naturalesa i la importància.

5. Destaca la importància dels valors ètics, les especificacions d’aquests i la influència que

exerceixen en la vida personal i social de l’ésser humà, així com la necessitat que siguin

reconeguts i respectats per tothom.

163

8. Explicar les característiques i els objectius de les teories ètiques, així com la classificació

d’aquestes en ètiques de finalitats i procedimentals, i assenyalar els principis més

destacats de l’hedonisme d’Epicur. BLOC 4. LA JUSTÍCIA I LA POLÍTICACriteris d’avaluació1. Comprendre i valorar la importància de la relació existent entre els conceptes d’ètica,

política i justícia mitjançant l’anàlisi i la definició d’aquests termes i destacar el vincle que

els uneix en el pensament d’Aristòtil.

2. Conèixer i valorar la política d’Aristòtil i les seves característiques essencials, entendre el

seu concepte de justícia i la relació d’aquesta amb el bé comú i la felicitat i elaborar un

judici crític sobre la perspectiva d’aquest filòsof.

3. Justificar racionalment la necessitat dels valors i principis ètics continguts en la

Declaració universal dels drets humans com a fonament universal de les democràcies

durant els segles XX i XXI, i destacar-ne les característiques i la relació amb els conceptes

d’estat de dret i de divisió de poders.

4. Reconèixer la necessitat de la participació activa dels ciutadans en la vida política de

l’Estat amb la finalitat d’evitar els riscs d’una democràcia que violi els drets humans.

5. Conèixer i valorar els fonaments de la Constitució espanyola de 1978 i identificar els

valors ètics dels quals parteix i els conceptes preliminars que estableix. BLOC 5. ELS VALORS ÈTICS, EL DRET, LA DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS I

ALTRES TRACTATS INTERNACIONALS SOBRE DRETS HUMANSCriteris d’avaluació1. Assenyalar la vinculació existent entre l’ètica, el dret i la justícia a través del coneixement

de les semblances, les diferències i les relacions d’aquests conceptes i analitzar el significat

dels termes de legalitat i legitimitat.

4. Identificar, en el preàmbul de la Declaració universal dels drets humans, el respecte a la

dignitat de les persones i els seus atributs essencials com el fonament del qual deriven tots

els drets humans.

5. Interpretar i apreciar el contingut i l’estructura interna de la Declaració universal dels

drets humans amb la finalitat de conèixer-la i propiciar-ne la valoració i el respecte.

7. Avaluar, utilitzant el judici crític, la magnitud dels problemes als quals s’enfronta

actualment l’aplicació de la Declaració universal dels drets humans i valorar la tasca que

duen a terme institucions i ONG que defensen els drets humans auxiliant les persones que,

per naturalesa, tenen aquests drets, però que no tenen l’oportunitat d’exercir-los.

164

BLOC 6. ELS VALORS ÈTICS EN RELACIÓ AMB LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIACriteris d’avaluació2. Entendre i valorar el problema de la tecnodependència i l’alienació humana a la qual

aquesta condueix.

4. Reconèixer que, actualment, hi ha casos en què la recerca científica no és neutral, sinó

que està determinada per interessos polítics, econòmics, etc., mitjançant l’anàlisi de la

idea de progrés i de la interpretació equivocada que se’n fa quan els objectius que es

pretenen aconseguir no respecten un codi ètic fonamentat en la Declaració universal dels

drets humans.

Valors Ètics 2n d'ESO

Els criteris d'avaluació de la matèria de Valors Ètics de segon d'ESO són:

BLOC 1. LA DIGNITAT DE LA PERSONACriteris d’avaluació2. Comprendre la crisi de la identitat personal que sorgeix a l’adolescència i les causes que

la provoquen i descriure les característiques dels grups que formen els adolescents i la

influència que exerceixen sobre els membres, amb la finalitat de prendre consciència de la

necessitat de desenvolupar la pròpia autonomia personal i controlar la conducta per seguir

creixent moralment i passar a la vida adulta.



5. Justificar la importància que té l’ús de la raó i la llibertat en l’ésser humà per determinar

“com vol ser” i triar els valors ètics que vol incorporar a la seva personalitat.

6. Entendre la relació entre els actes, els hàbits i el desenvolupament del caràcter

mitjançant la comprensió del concepte de virtut d’Aristòtil i, especialment, en referència a

les virtuts ètiques, per la importància que tenen en el desenvolupament de la personalitat.

7. Analitzar en què consisteix la intel·ligència emocional i valorar la importància que té en

el desenvolupament moral de l’ésser humà.

8. Valorar la importància del desenvolupament de la intel·ligència emocional, la influència

que exerceix en la construcció de la personalitat i el caràcter moral que té, i ser capaç

d’utilitzar la introspecció per reconèixer emocions i sentiments propis, amb la finalitat de

millorar les habilitats emocionals.BLOC 2. LA COMPRENSIÓ, EL RESPECTE I LA IGUALTAT EN LES RELACIONS

165

INTERPERSONALSCriteris d’avaluaci2. Descriure i valorar la importància de la influència de l’entorn social i cultural en el

desenvolupament moral de la persona mitjançant l’anàlisi del paper que exerceixen els

agents socials.

5. Utilitzar la conducta assertiva i les habilitats socials amb la finalitat d’incorporar a la

pròpia personalitat alguns valors i virtuts ètiques necessaris per desenvolupar una vida

social més justa i enriquidora.BLOC 3. LA REFLEXIÓ ÈTICACriteris d’avaluació2. Destacar el significat i la importància de la naturalesa moral de l’ésser humà, analitzar



3. Reconèixer que la llibertat constitueix l’arrel de l’estructura moral de la persona i valorar

el paper de la intel·ligència i la voluntat com a factors que incrementen la capacitat

d’autodeterminació.

6. Establir el concepte de norma ètica i apreciar-ne la importància, identificar-ne les

característiques i conèixer la naturalesa del seu origen i la validesa que tenen, mitjançant

el coneixement del debat ètic que va existir entre Sòcrates i els sofistes.

9. Entendre els principals aspectes de l’eudemonisme aristotèlic, identificar-lo com una

ètica de finalitats i valorar-ne la importància i la vigència actuals. BLOC 4. LA JUSTÍCIA I LA POLÍTICACriteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables3. Justificar racionalment la necessitat dels valors i principis ètics continguts en la




4. Reconèixer la necessitat de la participació activa dels ciutadans en la vida política de

l’Estat amb la finalitat d’evitar els riscs d’una democràcia que violi els drets humans.


valors ètics dels quals parteix i els conceptes preliminars que estableix.

6. Mostrar respecte per la Constitució espanyola, identificar-hi, mitjançant una lectura

explicativa i comentada, els drets i els deures que té l’individu com a persona i ciutadà i

valorar-ne l’adequació a la Declaració universal dels drets humans, amb la finalitat

166

d’assumir de forma conscient i responsable els principis de convivència que han de regir a

l’Estat espanyol.

7. Assenyalar i apreciar l’adequació de la Constitució espanyola als principis ètics defensats

per la Declaració universal dels drets humans mitjançant la lectura comentada i reflexiva

de les seccions “Els drets i els deures dels ciutadans” (articles 30-38) i “Els principis rectors

de la política social i econòmica” (articles 39-52).BLOC 5. ELS VALORS ÈTICS, EL DRET, LA DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS I

ALTRES TRACTATS INTERNACIONALS SOBRE DRETS HUMANSCriteris d’avaluació2. Explicar el problema de la justificació de les normes jurídiques mitjançant l’anàlisi de les

teories del dret natural o jusnaturalisme, el convencionalisme i el positivisme jurídic i

identificar l’aplicació d’aquestes teories al pensament jurídic d’alguns filòsofs, amb la

finalitat d’anar conformant una opinió argumentada sobre la fonamentació ètica de les

lleis.



6. Comprendre el desenvolupament històric dels drets humans com una conquesta de la

humanitat i valorar la importància dels problemes que suposa actualment l’exercici dels

drets de la dona i de l’infant a gran part del món, conèixer les causes d’aquests problemes i

prendre’n consciència amb la finalitat de promoure’n la solució.BLOC 6. ELS VALORS ÈTICS EN RELACIÓ AMB LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIACriteris d’avaluació1. Reconèixer la importància que té la dimensió moral de la ciència i la tecnologia, així com

la necessitat d’establir límits ètics i jurídics amb la finalitat d’orientar-ne l’activitat d’acord

amb els valors defensats per la Declaració universal dels drets humans.

3. Utilitzar els valors ètics continguts en la Declaració universal dels drets humans en el

camp científic i tecnològic amb la finalitat d’evitar que els avenços s’apliquin de forma

inadequada i solucionar els dilemes morals que de vegades es presenten, especialment en

el terreny de la medicina i la biotecnologia.

Valors ètics 3r d'ESO

Els criteris d'avaluació de la matèria de Valors Ètics de 3r d'ESO són:

BLOC 1. LA DIGNITAT DE LA PERSONACriteris d’avaluació

167

1. Construir un concepte de persona sent conscients que és indefinible i valorar la dignitat

de les persones pel fet de ser lliures.



9. Comprendre i apreciar la capacitat de l’ésser humà d’influir de manera conscient i

voluntària en la construcció de la seva pròpia identitat, conformement a un valors ètics, i

així millorar l’autoestima.BLOC 2. LA COMPRENSIÓ, EL RESPECTE I LA IGUALTAT EN LES RELACIONS

INTERPERSONALSCriteris d’avaluació3. Distingir, en la persona, els àmbits de la vida privada i de la vida pública —la primera

regulada per l’ètica i la segona, pel dret—, amb la finalitat d’identificar els límits de la

llibertat personal i de la social.

6. Justificar la importància que tenen els valors i les virtuts ètiques per aconseguir unes

relacions interpersonals justes, respectuoses i satisfactòries.BLOC 3. LA REFLEXIÓ ÈTICACriteris d’avaluació1. Distingir entre ètica i moral, assenyalar-ne les semblances i les diferències i valorar la

importància de la reflexió ètica com un saber pràctic necessari per guiar de forma racional

la conducta de l’ésser humà cap a la seva plena realització.

2. Destacar el significat i la importància de la naturalesa moral de l’ésser humà, analitzar



4. Justificar i apreciar el paper dels valors en la vida personal i social i destacar-ne les

característiques, la classificació i la jerarquia, amb la finalitat de comprendre’n la

naturalesa i la importància.

5. Destaca la importància dels valors ètics, les especificacions d’aquests i la influència que

exerceixen en la vida personal i social de l’ésser humà, així com la necessitat que siguin

reconeguts i respectats per tothom.

6. Establir el concepte de norma ètica i apreciar-ne la importància, identificar-ne les

característiques i conèixer la naturalesa del seu origen i la validesa que tenen, mitjançant

el coneixement del debat ètic que va existir entre Sòcrates i els sofistes.

7. Prendre consciència de la importància dels valors i les normes ètiques com a guia de la

conducta individual i de la social, i assumir la responsabilitat de difondre’ls i promoure’ls

168

pels beneficis que aporten a la persona i a la comunitat. BLOC 4. LA JUSTÍCIA I LA POLÍTICACriteris d’avaluació1. Comprendre i valorar la importància de la relació existent entre els conceptes d’ètica,

política i justícia mitjançant l’anàlisi i la definició d’aquests termes i destacar el vincle que

els uneix en el pensament d’Aristòtil.

3. Justificar racionalment la necessitat dels valors i principis ètics continguts en la





valors ètics dels quals parteix i els conceptes preliminars que estableix.

6. Mostrar respecte per la Constitució espanyola, identificar-hi, mitjançant una lectura

explicativa i comentada, els drets i els deures que té l’individu com a persona i ciutadà i

valorar-ne l’adequació a la Declaració universal dels drets humans, amb la finalitat

d’assumir de forma conscient i responsable els principis de convivència que han de regir a

l’Estat espanyol.

7. Assenyalar i apreciar l’adequació de la Constitució espanyola als principis ètics defensats

per la Declaració universal dels drets humans mitjançant la lectura comentada i reflexiva

de les seccions “Els drets i els deures dels ciutadans” (articles 30-38) i “Els principis rectors

de la política social i econòmica” (articles 39-52).

8. Conèixer els elements essencials de la Unió Europea i analitzar els beneficis rebuts i les

responsabilitats adquirides pels estats membres i els ciutadans, amb la finalitat de

reconèixer-ne la utilitat i allò que ha aconseguit..BLOC 5. ELS VALORS ÈTICS, EL DRET, LA DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS I

ALTRES TRACTATS INTERNACIONALS SOBRE DRETS HUMANSCriteris d’avaluació1. Assenyalar la vinculació existent entre l’ètica, el dret i la justícia a través del coneixement

de les semblances, les diferències i les relacions d’aquests conceptes i analitzar el significat

dels termes de legalitat i legitimitat.

3. Analitzar el moment històric i polític que va impulsar l’elaboració de la Declaració

universal dels drets humans i la creació de l’ONU, amb la finalitat d’entendre-les com una

necessitat del seu temps, el valor de les quals continua vigent com a fonament ètic

universal de la legitimitat del dret i dels estats.

169



6. Comprendre el desenvolupament històric dels drets humans com una conquesta de la

humanitat i valorar la importància dels problemes que suposa actualment l’exercici dels

drets de la dona i de l’infant a gran part del món, conèixer les causes d’aquests problemes i

prendre’n consciència amb la finalitat de promoure’n la solució.

7. Avaluar, utilitzant el judici crític, la magnitud dels problemes als quals s’enfronta

actualment l’aplicació de la Declaració universal dels drets humans i valorar la tasca que

duen a terme institucions i ONG que defensen els drets humans auxiliant les persones que,

per naturalesa, tenen aquests drets, però que no tenen l’oportunitat d’exercir-los.BLOC 6. ELS VALORS ÈTICS EN RELACIÓ AMB LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIAContingutsImplicacions ètiques de la ciència i la tecnologia.

Principals perills de la recerca científica i tecnològica.

Els perills de la tecnodependència.

La bioètica i els problemes que presenta.Criteris d’avaluació1. Reconèixer la importància que té la dimensió moral de la ciència i la tecnologia, així com

la necessitat d’establir límits ètics i jurídics amb la finalitat d’orientar-ne l’activitat d’acord

amb els valors defensats per la Declaració universal dels drets humans.

2. Entendre i valorar el problema de la tecnodependència i l’alienació humana a la qual

aquesta condueix.

3. Utilitzar els valors ètics continguts en la Declaració universal dels drets humans en el

camp científic i tecnològic amb la finalitat d’evitar que els avenços s’apliquin de forma

inadequada i solucionar els dilemes morals que de vegades es presenten, especialment en

el terreny de la medicina i la biotecnologia.

4. Reconèixer que, actualment, hi ha casos en què la recerca científica no és neutral, sinó

que està determinada per interessos polítics, econòmics, etc., mitjançant l’anàlisi de la idea

de progrés i de la interpretació equivocada que se’n fa quan els objectius que es pretenen

aconseguir no respecten un codi ètic fonamentat en la Declaració universal dels drets

humans.

Valors Ètics 4t d'ESO

Els criteris d'avaluació de la matèria de Valors Ètics de 4t d'ESO són:

170

BLOC 1. LA DIGNITAT DE LA PERSONACriteris d’avaluació 1. Interpretar i valorar la importància de la dignitat de la persona com el valor del qual

parteix i en el qual es fonamenta la Declaració universal dels drets humans i destacar els

atributs inherents a la naturalesa humana i els drets inalienables i universals que se’n

deriven com el punt de partida sobre el qual han de girar els valors ètics en les relacions

humanes a nivell personal, social, estatal i universal.BLOC 2. LA COMPRENSIÓ, EL RESPECTE I LA IGUALTAT EN LES RELACIONS

INTERPERSONALSCriteris d’avaluació1. Explicar, basant-se en la Declaració universal dels drets humans, els principis que han de

regir les relacions entre els ciutadans i l’Estat, amb la finalitat d’afavorir que es compleixin

en la societat en la qual viuen.

2. Explicar en què consisteix la socialització global i com es relaciona amb els mitjans de

comunicació de massa, valorar-ne els efectes en la vida i en el desenvolupament moral de

les persones i de la societat i reflexionar sobre el paper que han de tenir l’ètica i l’Estat en

relació amb aquest tema.BLOC 3. LA REFLEXIÓ ÈTICACriteris d’avaluació 1. Reconèixer que, en el món actual, en què tenen lloc canvis ràpids de gran abast, és

fonamental una regulació ètica a causa de la magnitud dels perills als quals s’enfronta

l’ésser humà, la qual s’ha d’actualitzar i ampliar als nous camps d’acció de la persona, amb

la finalitat de garantir que es compleixen els drets humans.

2. Comprendre i valorar la importància que tenen per a l’ésser humà del segle XXI les

circumstàncies que l’envolten i destacar els límits que li imposen i les oportunitats que li

ofereixen a l’hora d’elaborar el seu projecte de vida, d’acord amb els valors ètics que

lliurement tria i que donen sentit a la seva existència.

3. Distingir els principals valors ètics en els quals es fonamenten les ètiques formals,

establir la relació que mantenen amb l’ètica kantiana i assenyalar la importància que Kant

atribueix a l’autonomia de la persona com a valor ètic fonamental.

4. Identificar l’ètica del discurs de Habermas i Apel com una ètica formal que destaca el

valor del diàleg i el consens en la comunitat com a procediment per trobar normes ètiques

justes.BLOC 4. LA JUSTÍCIA I LA POLÍTICA

171

Criteris d’avaluació 1. Concebre la democràcia no tan sols com una forma de govern, sinó com un estil de vida

ciutadana en què els ciutadans són conscients del seu deure com a elements actius de la

vida política i col·laboren en la defensa i la difusió dels drets humans tant en la vida

personal com en la social.

2. Reflexionar sobre el deure que tenen els ciutadans i els estats de promoure

l’ensenyament i la difusió dels valors ètics com a instruments indispensables per defensar

la dignitat i els drets humans davant el perill que el fenomen de la globalització pot

representar per a la destrucció del planeta i la deshumanització de la persona.BLOC 5. ELS VALORS ÈTICS, EL DRET, LA DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS I

ALTRES TRACTATS INTERNACIONALS SOBRE DRETS HUMANSCriteris d’avaluació1. Apreciar la necessitat de les lleis jurídiques a l’Estat per garantir el respecte als drets

humans i raonar sobre alguns dilemes morals en els quals es produeix un conflicte entre els

deures ètics, relatius a la consciència de la persona, i els deures cívics que imposen les lleis

jurídiques.

2. Raonar sobre la teoria de Rawls basada en la justícia com a equitat i com a fonament ètic

del dret i emetre un judici crític sobre aquesta teoria.

3. Valorar la Declaració universal dels drets humans com a conjunt d’ideals irrenunciables,

tenir presents els problemes i les deficiències existents a l’hora d’aplicar-los, especialment

en l’àmbit econòmic i en el social, i indicar la importància de les institucions i els voluntaris

que fan feina per a la defensa dels drets humans.

4. Entendre la seguretat i la pau com un dret reconegut en la Declaració universal dels

drets humans (art. 3) i com un compromís dels espanyols en l’àmbit nacional i en

l’internacional (Constitució espanyola, preàmbul), i identificar i avaluar el perill de les noves

amenaces que han sorgit darrerament que les poden afectar.

5. Conèixer la missió atribuïda, en la Constitució espanyola, a les forces armades i la relació

d’aquestes amb els compromisos que Espanya té amb els organismes internacionals a favor

de la seguretat i la pau, i reflexionar sobre la importància del dret internacional per regular

i limitar l’ús i l’aplicació de la força i el poder.BLOC 6. ELS VALORS ÈTICS EN RELACIÓ AMB LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIACriteris d’avaluació1. Identificar criteris que permetin avaluar, de forma crítica i reflexiva, els projectes

científics i tecnològics, amb la finalitat de valorar si són idonis pel que fa al respecte dels

172

drets i valors ètics de la humanitat.

2. Valorar la necessitat que els científics, els tecnòlegs i altres professionals compleixin una

ètica deontològica.

7.1.10. Filosofia a 1r batxillerat

Els criteris d'avaluació de la matèria de Filosofia de primer de Batxillerat són:

BLOC 1. CONTINGUTS COMUNSCriteris d’avaluació 1. Llegir comprensivament i analitzar, de forma crítica, textos significatius breus pertanyents

a pensadors destacats.

2. Argumentar i raonar els propis punts de vista sobre temàtiques estudiades a la unitat de

forma oral i escrita, amb claredat i coherència.

3. Seleccionar i sistematitzar informació obtinguda de diverses fonts.

4. Analitzar plantejaments filosòfics, argumentar sobre aquests i elaborar, de forma

cooperativa, esquemes, mapes conceptuals, taules cronològiques i altres procediments útils

emprant mitjans i plataformes digitals.BLOC 2. EL SABER FILOSÒFICCriteris d’avaluació 1. Conèixer i comprendre l’especificitat i la importància del saber racional en general i del

filosòfic en particular com a saber de comprensió i interpretació de la realitat i valorar que la

filosofia és, a la vegada, un saber i una actitud que estimula la crítica, l’autonomia, la

creativitat i la innovació.

2. Identificar la dimensió teòrica i pràctica de la filosofia i els seus objectius, característiques,

disciplines, mètodes i funcions, i relacionar-los paral·lelament amb altres sabers de

comprensió de la realitat.

3. Contextualitzar històricament i culturalment les problemàtiques analitzades, expressar

per escrit les aportacions més importants del pensament filosòfic des del seu origen,

identificar els principals problemes plantejats i les solucions aportades i expressar les

pròpies opinions respecte a aquestes qüestions.

4. Comprendre i usar amb precisió el vocabulari tècnic filosòfic fonamental i elaborar un

glossari de termes de forma cooperativa mitjançant les possibilitats que ofereixen les

tecnologies de la informació i la comunicació.

5. Analitzar de forma crítica fragments de textos significatius i breus sobre l’origen, la

173

caracterització i la vigència de la filosofia, identificar les problemàtiques i les solucions

exposades, distingir-hi les tesis principals i l’ordre de l’argumentació i relacionar els

problemes que apareixen en els textos amb el que s’ha estudiat a la unitat i amb el

plantejament d’altres intents de comprensió de la realitat, com el científic i el teològic, o

altres tipus de filosofia, com l’oriental.BLOC 3. EL CONEIXEMENTCriteris d’avaluació1. Conèixer de forma clara i ordenada les problemàtiques implicades en el procés de

coneixement humà analitzades des del camp filosòfic i els seus graus, eines i fonts, i exposar

per escrit els models explicatius del coneixement més significatius.

2. Explicar el problema de l’accés a la veritat, reflexionar-hi i identificar les problemàtiques i

les postures filosòfiques que han sorgit al voltant de l’estudi d’aquest problema.

3. Analitzar de forma crítica fragments de textos significatius sobre l’anàlisi filosòfica del

coneixement humà i dels elements, possibilitats i límits que té, i valorar els esforços de la

filosofia per aproximar-se a la veritat i allunyar-se del dogmatisme, l’arbitrarietat i els

prejudicis.

4. Conèixer i explicar la funció de la ciència, els models d’explicació, les seves

característiques i els mètodes i la tipologia del saber científic, exposar les diferències i les

coincidències de l’ideal i de la recerca científica amb el saber filosòfic, com la problemàtica

de l’objectivitat o l’adequació teoria-realitat, i argumentar les pròpies opinions de forma

raonada i coherent.

5. Relacionar i identificar les implicacions de la tecnologia com a saber pràctic transformador

de la natura o de la realitat humana i reflexionar, des de la filosofia de la tecnologia, sobre

les relacions que manté amb la ciència i amb els éssers humans.

6. Analitzar de forma crítica fragments de textos filosòfics relacionats amb la reflexió

filosòfica sobre la ciència, la tècnica i la filosofia, identificar-hi les problemàtiques i les

solucions proposades, distingir-hi les tesis principals i l’ordre de l’argumentació, relacionar

els problemes que s’hi plantegen amb el que s’ha estudiat a la unitat i raonar la resposta.

7. Entendre i valorar la relació entre la filosofia i la ciència.BLOC 4. LA REALITATCriteris d’avaluació1. Reconèixer i valorar la metafísica, disciplina filosòfica que estudia la totalitat de la realitat,

i distingir-la de les ciències que versen sobre aspectes particulars de la realitat.

2. Conèixer i explicar, des d’un enfocament metafísic, els principals problemes que planteja

174

la realitat.

3. Conèixer i comparar les explicacions donades des de les grans cosmovisions sobre

l’univers.

4. Elaborar taules i/o mapes conceptuals per comparar els diferents caràcters adjudicats

històricament a l’univers, entès com a totalitat del real, contextualitzar històricament i

culturalment cada cosmovisió i ampliar la informació mitjançant Internet i/o fonts

bibliogràfiques.

5. Llegir i analitzar de forma crítica textos filosòfics, epistemològics i científics sobre la

comprensió i la interpretació de la realitat, tant des del punt de vista metafísic com físic,

emprant amb precisió els termes tècnics estudiats, relacionant els problemes plantejats en

els textos amb el que s’ha estudiat a les unitats i raonant la pròpia postura.BLOC 5. L’ÉSSER HUMÀ DES DE LA FILOSOFIACriteris d’avaluació / Estàndards d’aprenentatge avaluables1. Reconèixer en què consisteix l’antropologia filosòfica.

2. Conèixer i explicar les implicacions filosòfiques de l’evolució i relacionar-les amb

continguts metafísics i pensadors ja estudiats.

3. Reflexionar de forma argumentada sobre la interacció dialèctica entre el component

natural i el cultural que caracteritzen l’ésser humà i reconèixer que el que s’ha adquirit

culturalment és una condició per a la innovació i la creativitat que caracteritzen l’espècie

humana.

4. Valorar els coneixements adquirits en aquesta unitat i rebutjar els prejudicis

antropocèntrics i per motius físics i actituds d’intolerància, injustícia i exclusió.

5. Reflexionar sobre les concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà que hi ha hagut al llarg

de la història de la filosofia occidental, comparar les semblances i les diferències entre els

successius plantejaments, analitzar críticament la influència del context sociocultural en la

concepció filosòfica i valorar alguns plantejaments divergents que han obert camí cap a la

consideració actual de la persona.

6. Comparar la visió filosòfica occidental de l’ésser humà amb la visió filosòfica oriental —

budisme, taoisme i hinduisme— i argumentar les pròpies opinions sobre les semblances i les

diferències.

7. Dissertar, de forma oral i escrita, sobre les temàtiques intrínsecament filosòfiques en

l’àmbit del sentit de l’existència, com la qüestió del sentit, l’essència i l’existència, el jo, la

llibertat, la mort, el destí, l’atzar, la història o la necessitat de transcendència, entre altres.

175

8. Conèixer algunes teories filosòfiques occidentals sobre el cos humà, reflexionar-hi de

forma cooperativa i argumentar els propis punts de vista. BLOC 6. LA RACIONALITAT PRÀCTICACriteris d’avaluació 1. Identificar l’especificitat de la dimensió pràctica de la raó com a orientadora de l’acció

humana.

2. Reconèixer l’objecte i la funció de l’ètica.

3. Conèixer i explicar les principals teories ètiques sobre la justícia i la felicitat i sobre el

desenvolupament moral.

4. Explicar la funció, les característiques i els principals interrogants de la filosofia política,

com l’origen i la legitimitat de l’Estat, les relacions individu-Estat o la naturalesa de les lleis.

5. Conèixer les principals teories i conceptes filosòfics en què s’ha basat la construcció de la

idea d’Estat i les funcions d’aquest i valorar el paper de la filosofia com a reflexió crítica.

6. Dissertar de forma oral i escrita sobre la utilitat del pensament utòpic i analitzar-ne i

valorar-ne la funció per proposar possibilitats alternatives, projectar idees innovadores i

avaluar el que ja s’ha experimentat.

7. Distingir els conceptes de legalitat i legitimitat.

8. Reconèixer la capacitat simbòlica com a element distintiu de l’espècie humana.

9. Conèixer el camp de l’estètica i reflexionar sobre les aportacions filosòfiques de tres de les

construccions simbòliques culturals fonamentals.

10. Relacionar la creació artística amb altres camps, com els de l’ètica, el coneixement i la

tècnica.

11. Analitzar textos en els quals es comprengui el valor de l’art, la literatura i la música com a

vehicles de transmissió del pensament filosòfic, utilitzant amb precisió el vocabulari

específic propi de l’estètica filosòfica.

12. Reflexionar per escrit sobre alguns dels temes significatius estudiats, argumentant les

pròpies posicions i ampliar, a través d’Internet, la informació apresa.

13. Entendre la importància de la comunicació per al desenvolupament de l’ésser humà i les

societats.

14. Conèixer en què consisteix la lògica proposicional i apreciar-ne el valor per mostrar el

raonament correcte i l’expressió del pensament com a condició fonamental per a les

relacions humanes.

15. Conèixer les dimensions que formen part de la composició del discurs retòric i aplicar-les

176

a la composició de discursos.

16. Conèixer i utilitzar les regles i les eines bàsiques del discurs basat en l’argumentació

demostrativa.

17. Conèixer les possibilitats de la filosofia a l’hora de crear un projecte, en general i en

l’àmbit empresarial en particular, i valorar-ne el paper potenciador de l’anàlisi, la reflexió i el

diàleg.

18. Comprendre la importància de la manera de demanar radical de la metafísica per

impulsar una idea o un projecte, vital o empresarial, la qual facilita els processos de

qüestionament i definició de les preguntes radicals i les respostes a aquestes preguntes.

19. Comprendre el valor de la teoria del coneixement, la raó crítica i la lògica per introduir

racionalitat a l’origen i al desenvolupament d’un projecte.

20. Valorar les tècniques del diàleg filosòfic, l’argumentació i la retòrica per organitzar la

comunicació entre les parts, resoldre negociacions i conflictes, generar un diàleg basat en la

capacitat d’argumentar correctament, i definir i comunicar correctament l’objectiu d’un

projecte.

21. Valorar la capacitat de l’estètica filosòfica per afavorir el pensament creatiu i innovador

que permet adaptar-se i anticipar-se als canvis, generar innovació i evitar l’estancament.

22. Comprendre i apreciar la funció axiològica de l’ètica per establir un sistema de valors que

permeti millorar el clima laboral i entendre que els valors ètics són clau per aconseguir

l’equilibri entre innovació, sostenibilitat i competitivitat.

23. Conèixer i valorar la importància de la raó crítica per fer avançar un projecte personal i

col·lectiu.

24. Valorar la funció i la importància de les persones emprenedores i innovadores per

construir i fer que avanci una cultura i per transformar la realitat.

7.1.11. Història de la Filosofia a 2n batxillerat

Els criteris d'avaluació de la matèria d'Història de la Filosofia de segon de Batxillerat són els

següents:

BLOC 1. CONTINGUTS COMUNSCriteris d’avaluació1. Analitzar fragments dels textos més rellevants de la història de la filosofia i ser capaç de

transferir els coneixements a altres autors o problemes.

177

2. Argumentar amb claredat i capacitat crítica, oralment i per escrit, les pròpies opinions

sobre els problemes fonamentals de la filosofia i dialogar de manera raonada amb altres

posicions diferents.

3. Aplicar adequadament les eines i els procediments del treball intel·lectual a

l’aprenentatge de la filosofia, mitjançant treballs d’organització i recerca dels continguts.

4. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació per elaborar i exposar els

treballs de recerca filosòfica. BLOC 2. LA FILOSOFIA A LA GRÈCIA ANTIGACriteris d’avaluació 1. Conèixer l’origen de la filosofia a Grècia i comprendre el primer gran sistema filosòfic,

l’idealisme de Plató; analitzar la relació entre realitat i coneixement, la concepció dualista

de l’ésser humà i la dimensió antropològica i política de la virtut; relacionar-ho amb la

filosofia presocràtica i el gir antropològic de Sòcrates i els sofistes; valorar la seva influència

en el desenvolupament de les idees i els canvis socioculturals de la Grècia antiga, i apreciar

críticament el seu discurs.

2. Entendre el sistema teleològic d’Aristòtil, relacionar-lo amb el pensament de Plató i la

física de Demòcrit i valorar la influència que exerceix en el desenvolupament de les idees i

en els canvis socioculturals de la Grècia antiga.

3. Conèixer les diferents escoles ètiques sorgides a l’hel·lenisme, com l’epicureisme,

l’estoïcisme i l’escepticisme, valorar el paper que exerceixen en el context sociohistòric i

cultural de l’època, reconèixer la repercussió dels grans científics hel·lenístics i apreciar la

gran importància de la biblioteca d’Alexandria per a occident.BLOC 3. LA FILOSOFIA A L’EDAT MITJANACriteris d’avaluació 1. Explicar l’origen del pensament cristià i la trobada d’aquest pensament i la filosofia a

través de les idees fonamentals d’Agustí d’Hipona i apreciar la seva defensa de la llibertat,

la veritat i el coneixement interior o la història.

2. Conèixer la síntesi de Tomàs d’Aquino, relacionar-la amb l’agustinisme, la filosofia àrab i

la jueva i el nominalisme i valorar la seva influència en el desenvolupament de les idees i

els canvis socioculturals de l’edat mitjana.

3. Conèixer les teories centrals del pensament de Guillem d’Ockham, la reflexió crítica del

qual va suposar la separació raó-fe, la independència de la filosofia i un nou impuls per a la

ciència.BLOC 4. LA FILOSOFIA EN LA MODERNITAT I LA IL·LUSTRACIÓ

178

Criteris d’avaluació 1. Comprendre la importància del canvi del pensament occidental que s’esdevé durant el

Renaixement, el qual anticipa la modernitat, valorar el nou humanisme que enalteix la

dignitat humana, la recerca dels prejudicis del coneixement de Francis Bacon i les

implicacions de la revolució científica, i conèixer les tesis fonamentals del realisme polític

de Maquiavel.

2. Entendre el racionalisme de Descartes, relacionar-lo amb la filosofia humanista i el

monisme panteista de Spinoza i valorar la seva influència en el desenvolupament de les

idees i els canvis socioculturals de l’edat moderna.

3. Conèixer l’empirisme de Hume, relacionar-lo amb el liberalisme polític de Locke i valorar

la seva influència en el desenvolupament de les idees i els canvis socioculturals de l’edat

mitjana.

4. Conèixer els principals ideals dels il·lustrats francesos, aprofundir en el pensament de J.

J. Rousseau i valorar la importància del seu pensament per al sorgiment de la democràcia

mitjançant un ordre social conforme a la naturalesa humana.

5. Comprendre l’idealisme crític de Kant, relacionar-lo amb el racionalisme de Descartes,

l’empirisme de Hume i la filosofia il·lustrada de Rousseau i valorar la influència que

exerceix en el desenvolupament de les idees i els canvis socioculturals de l’edat moderna.BLOC 5. LA FILOSOFIA CONTEMPORÀNIACriteris d’avaluació1. Entendre el materialisme històric de Marx, relacionar-lo amb el pensament de Hegel i de

Feuerbach i valorar la seva influència en el desenvolupament de les idees i els canvis

socioculturals de l’edat contemporània.

2. Comprendre el vitalisme de Nietzsche, relacionar-lo amb el pensament de

Schopenhauer i valorar la seva influència en el desenvolupament de les idees i els canvis

socioculturals de l’edat contemporània.

3. Entendre el raciovitalisme d’Ortega y Gasset, relacionar aquest filòsof amb figures tant

de la filosofia espanyola (Unamuno) com del pensament europeu i valorar les influències

que rep i la repercussió del seu pensament en el desenvolupament de les idees i la

regeneració social, cultural i política d’Espanya.

4. Conèixer les tesis fonamentals de la crítica de l’Escola de Frankfurt, analitzar la

racionalitat dialògica de Habermas, relacionar aquest filòsof amb la filosofia crítica de

l’Escola de Frankfurt i valorar la seva influència en el desenvolupament de les idees i els

179

canvis socioculturals de l’edat contemporània.

5. Conèixer les tesis més definitòries del pensament postmodern, identificar les tesis

fonamentals de Vattimo, Lyotard i Baudrillard i valorar críticament la repercussió que tenen

en el pensament filosòfic a partir del final del s. XX.

7.2. Procediments d'avaluació i criteris de qualificació de l'aprenentatge

7.2.1. Ciències Socials a ESO

Els instruments de qualificació que farem servir per avaluar són els següents:

• El treball diari de l’alumne/a. Mitjançant l’observació diària i el seguiment del quadern de

classe i de l'agenda avaluarem el treball diari i avaluar així la constància i l’esforç.

• La implicació activa i positiva en el bon desenvolupament de la classe. Ens referim a la

puntualitat en les entrades i sortides de classe, a la participació oral, a la col·laboració amb

els companys i el professor o professora…

• Les proves o exercicis tant escrits com orals sobre els continguts.

• Els treballs o petites investigacions

Criteris de qualificació. És molt important tenir present que per obtenir una qualificació

almenys de suficient, s’han de complir una sèrie de circumstàncies prèvies imprescindibles:

• Assistència a classe amb regularitat i puntualitat.

• Tenir el quadern de Ciències socials al dia: ordenat, complet, corregit i pulcre. En cas que

el/la professor/a ho consideri oportú, serà obligatori presentar el quadern per poder

aprovar la matèria.

• Portar el material necessari per al correcte desenvolupament de les activitats.

• Realitzar les activitats proposades (treballs, resums, mapes, gràfiques, …), en els terminis

previstos. Necessàriament hauran d’estar totes fetes i lliurades al professorat que les ha

d’avaluar.

• Tenir assolits els coneixements bàsics de cada una de les unitats didàctiques.

• Es farà un examen després d'haver acabat un o dos temes. La nota mitjana dels exàmens

representarà el 70% de la nota trimestral.

Es valorarà l'interès en el treball diari, concretament la puntualitat, la participació, el

comportament, el treball a classe i a casa. Aquesta part representarà un 30% de la nota trimestral.

180

7.2.2. Història del món contemporani (1r de batxillerat)

Els instruments de qualificació que farem servir per avaluar són els següents:

• La implicació activa i positiva en el bon desenvolupament de la classe. Ens referim a la

puntualitat en les entrades i sortides de classe, a la participació oral, a la col·laboració amb

els companys i el professor o professora …

• La realització de comentaris de mapes i text i altres activitats proposades pel professor.

• La realització de proves escrites.

Criteris de qualificació

És molt important tenir present que per obtenir una qualificació almenys de suficient, s’han de

complir una sèrie de circumstàncies prèvies imprescindibles:

• Assistència a classe amb regularitat i puntualitat.

• Realitzar les activitats proposades (treballs, resums, mapes, gràfiques, …) en els terminis

previstos.

• Tenir assolits els coneixements bàsics de cada una de les unitats didàctiques.

Es faran exàmens periòdicament. L'examen representarà el 80% de la nota trimestral.

També es valorarà la realització dels comentaris de mapes i textos i altres activitats proposades.

Aquesta part representarà un 20% de la nota trimestral.

7.2.3. Història d'Espanya (2n de batxillerat)

L’avaluació de la matèria es durà a terme principalment a partir de la realització de proves escrites i

de treballs sobre els continguts conceptuals. Igualment, es farà un seguiment de les activitats de

classe i de l’actitud de l’alumnat.

La realització de proves escrites suposarà un 90% de la nota. La realització dels treballs i

altres activitats de classe suposarà el 10%.

La nota final del curs serà el resultat de la mitjana dels tres trimestres: La primera avaluació

suposarà un 20% de la nota, la segona avaluació un 40% i la tercera un 40%.

Si es considera necessari, es podran realitzar proves escrites de recuperació, bé després de

cada trimestre, bé en forma de prova final.

7.2.4. Geografia (2n de batxillerat)

L’avaluació de la matèria es durà a terme principalment a partir de la realització de proves

181

escrites i de treballs sobre els continguts conceptuals. Igualment, es farà un seguiment de les

activitats de classe i de l’actitud de l’alumnat.

La realització de proves escrites suposarà un 70% de la nota. La realització dels comentaris i

treballs un 20% i la tasca diària un 10%.

Si es considera necessari, es podran realitzar proves escrites de recuperació, bé després de

cada trimestre, bé en forma de prova final. L'examen final que es farà la darrera setmana podrà per

recuperar la matèria si fos necessari o bé per pujar nota si la qualificació obtinguda és superior a la

nota resultant de la mitjana del curs.

7.2.5. Iniciació a l'activitat emprenedora i empresarial (3r ESO)

Els instruments de qualificació utilitzats en la matèria d’IAEE seran els següents:

1. Valoració dels treballs, participació i assistència.

2. Observació de l'evolució de l'alumnat i progrés en el treball individual i en grup.

3. Valoració de l'adquisició de tècniques, procediments i habilitats, amb treballs pràctics i

proves objectives.

4. Avaluació de l'elaboració i presentació de treballs.

5. Avaluació de la comprensió dels continguts a través de proves i exàmens escrits.

Els criteris de qualificació seran:

Els percentatges assignats a cada un dels instruments de qualificació són els següents:

50% continguts de les proves escrites o exàmens.

30% treballs i activitats.

20% participació en el desenvolupament de les classes.

Els continguts s’avaluaran a partir de proves escrites. Es realitzaran com a mínim dues proves

escrites durant el trimestre. Es farà una mitjana de les notes obtingudes sempre que la nota no

sigui inferior a 3,00 en cada una d’elles. En la nota de la prova es valorarà, a més dels coneixements

relacionats amb la matèria a avaluar, els següents aspectes: Ortografia, Presentació i Claredat en

l’expressió escrita.

La no presentació a les proves escrites, sense motiu justificat, d’acord en la normativa del centre,

suposarà la no superació de l'esmentada prova. L’alumnat tindrà l’oportunitat de realitzar la

recuperació en el període de recuperació fitxat per la professora.

Pel que fa als treballs i les activitats, s’avaluaran i qualificaran tant els treballs i les activitats

realitzats a l’aula com a casa. Les activitats no lliurades seran puntuades amb un 0 i no seran

182

recuperables. S’establirà una data per a la seva presentació, després de la qual no se’n recollirà

cap.

Per aprovar una avaluació l’alumnat haurà de tenir com a mínim un 5,00 de nota mitjana de les

proves realitzades durant el trimestre.

La nota de final de curs s’obtindrà realitzant la mitjana de les notes de cada avaluació.

L'alumnat que hagi suspès alguna avaluació tindrà dret a realitzar una prova de recuperació on

s'inclouran tots els continguts que s'haurien d'haver assolit durant l'esmentada avaluació. Aquesta

prova es realitzarà en el mes de juny, independentment de l'avaluació suspesa.

7.2.6. Economia (4t ESO)

Els instruments de qualificació utilitzats en la matèria d'Economia seran els següents:

1. Valoració dels treballs, participació i assistència.

2. Observació de l'evolució de l'alumnat i progrés en el treball individual i en grup.

3. Valoració de l'adquisició de tècniques, procediments i habilitats, amb treballs pràctics i proves

objectives.

4. Avaluació de l'elaboració i presentació de treballs.

5. Avaluació de la comprensió dels continguts a través de proves i exàmens escrits.

Els percentatges assignats a cada un dels intruments de qualificació són els següents:

• 70% continguts de les proves escrites o exàmens.

• 20% treballs i activitats.

• 10% participació en el desenvolupament de les classes.

Els continguts s’avaluaran a partir de proves escrites. Es realitzaran com a mínim dues proves

escrites durant el trimestre. Es farà una mitjana de les notes obtingudes sempre que la nota no

sigui inferior a 3,00 en cada una d’elles. En la nota de la prova es valorarà, a més dels coneixements

relacionats amb la matèria a avaluar, els següents aspectes: Ortografia, Presentació i Claredat en

l’expressió escrita.




Pel que fa als treballs i les activitats, s’avaluaran i qualificaran tant els treballs i les activitats

realitzats a l’aula com a casa. Les activitats no lliurades seran puntuades amb un 0 i no seran

recuperables. S’establirà una data per a la seva presentació, després de la qual no se’n recollirà

cap.

183

Per aprovar una avaluació l’alumnat haurà de tenir com a mínim un 5,00 de nota mitjana de les

proves realitzades durant el trimestre.





Recuperació en juny

En la prova de recuperació de juny, l'alumnat haurà de contestar les preguntes corresponents a

l'avaluació o avaluacions suspeses i haurà de lliurar els treballs pendents, si escau.

Recuperació en setembre

En la convocatòria extraordinària de setembre, per poder superar positivament l'assignatura,

l'alumnat haurà de:

Realitzar, lliurar i estudiar els continguts i activitats didàctics proposats, que es troben al quadern

de l’alumne, en el llibre de text utilitzat, o en els documents i material lliurat per la professora.

Presentar-se a la prova extraordinària de setembre, que consistirà en un únic examen, i treure una

qualificació de almenys 5,00 punts.

La qualificació de la convocatòria de setembre es calcularà tenint en compte els següents apartats:

• la prova escrita, un 80%.

• les activitats i/o treballs a lliurar, un 10%.

• el seguiment i/o evolució de l'alumnat, un 10%. Aquest 10% serà el resultat d'aplicar un

10% a la nota obtinguda en la convocatòria ordinària del mes de juny.

7.2.7. Economia (1r de batxillerat)

Els intruments de qualificació en aquesta matèria seran els següents:

• El treball individual i/o en grup de l'alumnat. S'observarà i es revisarà el treball: activitats,

apunts i arxius dels alumnes, per a comprovar el seu progrés i per avaluar l'hàbit de feina i

el seu interès per la matèria.

• La participació de l'alumnat a les classes. Es fomentarà i valorarà la participació de tots els

alumnes en les explicacions diàries motivant-los perquè es plantegin interrogants i dubtes i

altres raonin i contestin a les preguntes formulades per la professora a altres companys de

classe.

• Activitats de recerca i indagació per Internet i premsa general i especialitzada.

• Treballs i petites investigacions que realitzarà l'alumnat individualment o en grup.

184

• Les proves escrites i exàmens de les unitats didàctiques.

Mentre que els criteris de qualificació la matèria d'Economia s'obtindran tenint en compte els

següents criteris:

• El 20% de la nota serà la qualificació del quadern d'economia, la nota màxima que es podrà

assolir és de 2 punts (10% la feina a l'aula, 10% el contingut).

• El 10%, següent de la nota, serà la qualificació obtinguda de l'actitud que l'alumnat que

manté en tot allò relacionat dins i fora de l'aula. La nota màxima que es podrà assolir en

aquest apartat és d'1 punt. La nota s'obtinfrà de la mitjana aritmètica de totes aquelles

puntuacions obtingudes de la participació activa de les classes així com el seu

comportament, la relació amb els seus companys i l'assistència a classe.

• L'altre 70% de la nota serà resultat de la prova escrita, la nota màxima que es podrà assolir

serà de 7 punts. Aquestes proves es duran a terme una vegada finalitzades dues unitats

didàctiques. No es farà mitjana de les notes obtingudes si alguna de les qualificacions

obtingudes en les proves escrites és inferior a 3 punts.

La qualificació de cada una de les avaluacions. La nota de l'avaluació es calcularà sumant la

mitjana aritmètica de les notes del quadern, la nota de l'actitud i la nota de la prova escrita. En el

cas en què alguna avaluació tingui un nota inferior a 5 punts, aquesta avaluació s'haurà de

recuperar, tal i com indiqui la professora en el mes de juny.

La qualificació ordinària de juny. La nota final de juny de l’assignatura es calcularà amb una

mitjana ponderada de les tres avaluacions, de tal manera que la primera aportarà un 30%, la

segona un 35% i la tercera un 35%, sempre i quan la nota de cada una de les avaluacions sigui

superior a 5.

La qualificació de la convocatòria extraordinària de setembre. Aquesta qualificació serà el resultat

de la nota obtinguda de la prova escrita realitzada. Es farà un sol examen de tots els continguts

explicats i treballats.

Aspectes importants a tenir en compte:

• Si algun alumne no pogués venir a fer el control o prova escrita el dia que està estipulat,

haurà de lliurar un justificant oficial pel motiu pel qual no ha pogut assistir a l'esmentada

prova. En cas que no es tingui cap justificant obtindrà una puntuació de 0 punts i no podrà

repetir-la.

• La revisió del quadern d'economia es podrà fer en qualsevol moment al llarg del curs. No

185

dur al dia el quadern durant alguna de les revisions significarà una qualificació de zero per a

l'alumnat.

• L'alumnat podrà recuperar la matèria en el mes de juny per trimestres. Hi haurà una

recuperació de les proves escrites per a cada trimestre (primer, segon i tercer). La nota de

l'avaluació recuperada serà aquella obtinguda en la prova escrita i la nota de quadern i

actitud obtinguda en l'avaluació pertinent.

• És imprescindible presentar els treballs obligatoris per poder aprovar en termini indicat per

la professora.

• Si es troba a un alumne copiant en alguna prova escrita, automàticament se li retirarà la

prova i obtindrà una puntuació de 0 punts.

7.2.8. Economia de l'empresa (2n de batxillerat)

Els instruments de qualificació d'aquesta matèria seran els que es detallen a continuació:

• El treball individual i/o en grup de l'alumnat.

• La participació dels alumnes a les classes.

• Activitats de recerca i indagació per Internet i premsa general i especialitzada en l'àrea de

l'empresa i de l'economia.

• Els exàmens o proves escrites. S'intentarà en la mesura que sigui possible i sempre que la

professora ho consideri adient, adaptar al màxim l'estructura de la prova a l'examen de la

PBAU de la mateixa assignatura.

Els criteris de qualificació de la matèria d'Economia de l'empresa s'obtindran tenint en compte els

següents criteris:

• El 10% de la nota serà la qualificació del quadern d'economia, la nota màxima que es podrà

assolir és d'1 punt.

• El 10%, següent de la nota, serà la qualificació obtinguda de l'actitud que l'alumnat que

manté en tot allò relacionat dins i fora de l'aula. La nota màxima que es podrà assolir en

aquest apartat és d'1 punt. La nota s'obtinfrà de la mitjana aritmètica de totes aquelles

puntuacions obtingudes de la participació activa de les classes així com el seu

comportament, la relació amb els seus companys i l'assistència a classe.

• L'altre 80% de la nota serà resultat de la prova escrita, la nota màxima que es podrà assolir

serà de 8 punts. Aquestes proves es duran a terme una vegada finalitzades dues unitats

didàctiques. No es farà mitjana de les notes obtingudes si alguna de les qualificacions

186

obtingudes en les proves escrites és inferior a 3 punts.

La qualificació de cada una de les avaluacions. La nota de l'avaluació es calcularà sumant la

mitjana aritmètica de les notes del quadern, la nota de l'actitud i la nota de la prova escrita. En el

cas en què alguna avaluació tingui un nota inferior a 5 punts, aquesta avaluació s'haurà de

recuperar, tal i com indiqui la professora en el mes de juny.

La qualificació ordinària de maig. La nota final de l’assignatura es calcularà amb una mitjana

aritmetica de les tres avaluacions, sempre i quan la nota de cada una de les avaluacions sigui

superior a 5.

La qualificació de la convocatòria extraordinària de juny. Aquesta qualificació serà el resultat de la

nota obtinguda de la prova escrita realitzada. Es farà un sol examen de tots els continguts explicats

i treballats.

• Si algun alumne no pogués venir a fer el control o prova escrita el dia que està estipulat,

haurà de lliurar un justificant oficial pel motiu pel qual no ha pogut assistir a l'esmentada

prova. En cas que no es tingui cap justificant obtindrà una puntuació de 0 punts i no podrà

repetir-la.

• La revisió del quadern d'economia es podrà fer en qualsevol moment al llarg del curs. No

dur al dia el quadern durant alguna de les revisions significarà una qualificació de zero per a

l'alumnat.

• És imprescindible presentar els treballs obligatoris per poder aprovar en termini indicat per

la professora.

• Si es troba a un alumne copiant en alguna prova escrita, automàticament se li retirarà la

prova i obtindrà una puntuació de 0 punts.

• En cas que l'alumne hagi de recuperar la matèria hi haurà un examen global de

convocatòria ordinària en el mes de maig que inclourà totes les unitats treballades durant el

curs i un segon examen de recuperació en l'avaluació extraordinària del mes de juny que

inclourà, també, totes les unitats didàctiques. La nota de l'avaluació recuperada serà

aquella obtinguda en la prova escrita i la nota de quadern i actitud obtinguda en l'avaluació

pertinent.

7.2.9. Valors Ètics a ESO


187

Bloc Procediment Qualificació

Dossier aprenentatge Actitud i participació

I. La dignitat de lapersona

Sí Sí 50% de la nota cadaprocediment

II La comprensió, elrespecte i la igualtat enles relacionsinterpersonals

Sí Sí

50% de la nota cadaprocediment

III. La reflexió ètica Sí Sí 50% de la nota cadaprocediment

IV. La justícia i lapolítica


V Els valors ètics, eldret, la declaracióuniversal dels dretshuamns i altres tractatsinternacionals sobredrets humans


VI. Els valors ètics enrelació amb la ciència ila tecnologia


Valors Ètics 2n d'ESO




Sí Sí 55% dossier, 45%actitud i participació


Sí Sí

55% dossier, 45%actitud i participació

188

III. La reflexió ètica Sí Sí 55% dossier, 45%actitud i participació













Sí Sí





V Els valors ètics, eldret, la declaracióuniversal dels dretshuamns i altres tractats

189

internacionals sobredrets humans




Valors Ètics 4t d'ESO






Sí Sí









7.2.10. Filosofia (batxillerat)

Filosofia 1r Batxillerat

190


Prova escrita activitats Actitud participació

I.Contingutscomuns

No Sí No 30% (activitats)

II. El saber filosòfic Sí Sí Sí 65%, 30%, 5%

III. El coneixement Sí Sí Sí 65%, 30%, 5%

IV. La realitat Sí Sí Sí 65%, 30%, 5%

V. L'ésser humà desde la filosofia

Sí Sí Sí 65%, 30%, 5%

VI. Racionalitatpràctica

Sí Sí Sí 65%, 30%, 5%

Història de la Filosofia 2n Batxillerat

191

7.2.11. Religió catòlica

Per poder aprovar l'assignatura és condició necessària que l'alumne assisteixi regularment a classe,

dugui el material (un quadern o folis i un bolígraf) i segueixi les normes de convivència. Si no

compleix alguna d'aquestes normes, l'assignatura li quedarà suspesa.

La nota de l'assignatura s'extraurà de la següent manera: es realitzaran activitats a l'aula. L'alumne

les ha de desenvolupar. A cadascuna d'elles el professor indicarà com s'ha de dur a terme. El

professor posarà nota a cada activitat.

Si el professor detecta bé que un alumne ha copiat, bé que dos alumnes s'han copiat entre ells,

tendran un menys cinc punts d'aquella activitat.

Perquè la feina del dia que va faltar a classe li compti com a entregada, l'lalumne l'ha d'haver

entregada dins els 14 dies de termini extra; i, a més, la falta d'assistència ha de figurar com a

justificada al programa Gestib de la Conselleria d'Educació, com a tard, 14 dies abans del dia en

què s'entreguen els butlletins de notes oficials de la respectiva avaluació als alumnes.

Si un alumne, durant una classe de Religió, no segueix les normes de convivència de manera greu,

no es comptarà la nota de la feina que hagi entregat aquell dia, i se li posarà un -5 (menys cinc)

punts com a nota d'aquella sessió. A més, el professor li donarà deures, que haurà d'entregar fets a

l'inici de la següent sessió; si no els entrega fets, se li restaran 5 punts més de la feina del dia en

què va tenir un mal comportament.

A cada sessió es realitzaran activitats. El professor indicarà als alumnes quines compten per nota, i

com es qualifiquen i avaluen. A cada sessió amb activitats qualificades amb una nota, s'extraurà

una nota de la sessió; el professor indicarà als alumnes com s'extreu aquesta. La nota final de cada

avaluació s'extraurà de sumar les notes de l'alumne de totes les sessions de l'avaluació

corresponent qualificades amb una nota; i dividir el resultat pel número de sessions qualificades

amb una nota.

La nota final de cada avaluació només s'arrodonirà cap al punt superior a partir del decimal 0'7 de

la mitjana.

La nota de final de curs serà el resultat de sumar les notes arrodonides de les tres avaluacions -és a

dir, les que surten al butlletí oficial- i dividir-la per tres. Igualment, la nota de final de curs només

s'arrodonirà a l'alça a partir del decimal 0'7 de la nota mitjana de les tres avaluacions.

L’alumne aprovarà la matèria de Religió si a la nota de final de curs arrodonida li queda una nota de

5 o superior.

192

Per tal d'optar a aprovar l'avaluació final de juny és imprescindible que l'alumne hagi tret una nota

mínima de 3 a les tres avaluacions. Si no és així s’haurà de presentar a la convocatòria de

setembre.

En cas que l'alumne suspengui l'avaluació final (juny), podrà recuperar la matèria a la convocatòria

de setembre mitjançant la realització d'un examen.

A més, els alumnes han d'escriure amb un bolígraf blau o negre, la tinta dels quals no s'ha de

poder esborrar. Els alumnes no poden escriure amb llapis ni amb bolígrafs de colors que no siguin

blaus o negres. Només poden emprar bolígrafs que no siguin de tinta blava o negra -o retoladors,

llapis, pintures, etc.- per subratllar, destacar o remarcar allò escrit; o bé si el professor ho autoritza

explícitament en alguna activitat concreta.

7.3. Criteris i procediments de recuperació

7.3.1. CIÈNCIES SOCIALS A ESO

Al llarg del curs es podran dur a terme activitats de recuperació de la matèria suspesa, de forma

trimestral o bé de forma global a final de curs, en forma de proves escrites de recuperació o de

treballs específics. En qualsevol cas, el professor de la matèria en determinarà la necessitat i

informarà puntualment a l'alumnat d'aquests mecanismes de recuperació.

A l'avaluació extraordinària de setembre, l'alumne/a haurà de fer un examen sobre tota la matèria

impartida al llarg del curs (o sobre una part, segons el criteri del professor/a). També haurà de

lliurar una tasca d'estiu. La qualificació d'aquesta avaluació es farà considerant la nota de l'examen

(80%), la tasca d'estiu (10%) i la nota de l'avaluació ordinària (10%), en el benentès que aprovar la

prova escrita suposarà la recuperació de la matèria.

7.3.2. HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI (1R DE BATXILLERAT)





7.3.3. HISTÒRIA D'ESPANYA (2N DE BATXILLERAT)


193




7.3.4. GEOGRAFIA (2N DE BATXILLERAT)





7.3.5. INICIACIÓ A L'ACTIVITAT EMPRENEDORA I EMPRESARIAL












• La prova escrita, un 80%.

• Les activitats i/o treballs a lliurar, un 10%.

• El seguiment i/o evolució de l'alumnat, un 10%. Aquest 10% serà el resultat d'aplicar un


7.3.6. ECONOMIA (4T ESO)







194






• la prova escrita, un 80%.

• les activitats i/o treballs a lliurar, un 10%.

• el seguiment i/o evolució de l'alumnat, un 10%. Aquest 10% serà el resultat d'aplicar un


7.3.7. ECONOMIA (1R DE BATXILLERAT)

A final de curs hi haurà dos exàmens globals, un al juny, al qual s’hauran de presentar aquells

alumnes que no arribin a cinc fent la mitjana dels tres trimestres, i un al setembre que inclourà

tota la matèria, tan els trimestres aprovats com els suspesos.

7.3.8. ECONOMIA DE L'EMPRESA (2N DE BATXILLERAT)

En cas que l'alumne hagi de recuperar la matèria hi haurà un examen global al mes de juny que

inclourà totes les unitats treballades durant el curs i un segon examen de recuperació a setembre

que inclourà també totes les unitats didàctiques.

7.3.9. VALORS ÈTICS A ESO

La nota final de curs serà extreta de les mitjanes sense arrodonir de les diferents avaluacions

sempre i quant no hi hagi cap nota de trimestre inferior a 4, encara que la nota mitjana resultat

sigui superior a 5 punts sobre 10. En el cas de que un alumne no arribi a la nota mitjana necessària

(5 punts sobre 10) d'alguna avaluació o tengui menys d'un 4 en alguna d'elles, aquest tindrà dret a

una recuperació ordinària al mes de juny on haurà d'aportar les tasques que el docent indiqui

respecte a l'avaluació/ns suspesa/es.

En el cas de que algun alumne no obtengui una nota mínima final de 5 al juny l'alumnat tindrà

dret a una avaluació extraordinària al mes de setembre on apart de presentar un dossier de

tasques que haurà d'elaborar durant l'estiu s'haurà de sotmetre a una prova escrita sobre els

continguts de la matèria. El professor facilitarà un guió tant de les activitats com dels continguts

que l'alumnat haurà de preparar per a la prova escrita.

7.3.10. FILOSOFIA (BATXILLERAT)

Filosofia 1r de Batxillerat

195

La possibilitat de recuperar les avaluacions suspeses serà a final de curs (juny) i consistirà en una

prova escrita sobre els continguts de l’avaluació suspesa amb un 3 o menys. El professor entregarà

a l’alumne un guió per tal de facilitar-ne la tasca. En el cas de que la mitjana final d'un alumne no

arribi a 5 després de realitzar la mitjana de les tres avaluacions s'haurà de sotmetre a un procés de

recuperació d'aquella/es avaluacions amb més baixa nota o de tot el contingut segons estimi

oportú el professor.

Al setembre funcionarà de manera semblant, però a més de la prova escrita que inclourà el

contingut de tot el curs, l’alumne haurà d’entregar un dossier d’activitats amb exercicis de la

mateixa dificultat i d’estil similar als treballats a classe. El professor lliurarà el material de

recuperació de setembre als alumnes suspesos el mes de juny juntament amb un guió dels

continguts que entraran a la prova per facilitar-ne la seva preparació.


La possibilitat de recuperar les avaluacions suspeses serà a final de curs (juny) i consistirà en una

prova escrita sobre els continguts de l’avaluació suspesa amb un 3 o menys. El professor entregarà

a l’alumne un guió per tal de facilitar-ne la tasca. En el cas de que la mitjana final d'un alumne no

arribi a 5 després de realitzar la mitjana de les tres avaluacions s'haurà de sotmetre a un procés de

recuperació d'aquella/es avaluacions amb més baixa nota o de tot el curs si el professor així ho

estima oportú.

Al setembre funcionarà de manera semblant, però a més de la prova escrita que inclourà el

contingut de tot el curs, l’alumne haurà d’entregar un dossier d’activitats amb exercicis de la

mateixa dificultat i d’estil similar als treballats a classe, sobretot comentaris de texts i dissertacions

que seran d'utilitat per a preparar la prova escrita. El professor lliurarà el material de recuperació

de setembre als alumnes suspesos el mes de juny juntament amb un guió dels continguts que

entraran a la prova.

7.3.11. RELIGIÓ CATÒLICA

En cas que l'alumne suspengui l'avaluació final (juny), podrà recuperar la matèria a la convocatòria

de setembre mitjançant la realització d'un examen.

196

8. ESTÀNDARDS D'APRENENTATGE AVALUABLES

8.1. Ciències Socials a ESO

Primer curs

BLOC 1. El medi físic

1.1. Classifica i distingeix tipus de mapes i diferents projeccions.

1.2. Analitza un mapa de fusos horaris i diferencia zones del planeta amb horari semblant.

1.3. Localitza un punt geogràfic en un planisferi i distingeix els hemisferis de la Terra i les principals

característiques que presenten.

1.4. Localitza espais geogràfics i llocs en un mapa utilitzant dades de coordenades geogràfiques.

2.1. Situa en un mapa físic les principals unitats del relleu balear, espanyol, europeu i mundial.

3.1. Enumera i descriu les peculiaritats del medi físic espanyol.

4.1. Descriu les diferents unitats de relleu amb l’ajuda del mapa físic d’Espanya.

5.1. Localitza en un mapa els grans conjunts o espais bioclimàtics d’Espanya.

5.2. Analitza i compara les zones bioclimàtiques espanyoles utilitzant gràfics i imatges.

6.1. Explica les característiques del relleu europeu.

7.1. Localitza en un mapa els principals elements i unitats del relleu europeu.

8.1. Classifica i localitza en un mapa els diferents tipus de clima d’Europa.

9.1. Distingeix i localitza en un mapa les zones bioclimàtiques del nostre continent.

10.1. Compara una projecció de Mercator amb una de Peters.

11.1. Localitza en un mapa físic mundial els principals elements i referències físiques: mars i

oceans, continents, i illes i arxipèlags més importants, a més dels principals rius i cadenes

muntanyoses.

11.2. Elabora climogrames i mapes per situar els climes del món i els elements més importants

d’aquests climes.

12.1. Cerca informació a mitjans impresos i digitals referent a problemes mediambientals actuals i

localitza pàgines i recursos web directament relacionats amb aquests problemes.

Bloc 2. La història

1.1. Reconeix els canvis evolutius fins a arribar a l’espècie humana.

2.1. Anomena i identifica quatre classes de fonts històriques.

197

2.2. Comprèn que la història no es pot escriure sense fonts, ja siguin restes materials o fonts

textuals.

3.1. Ordena temporalment alguns fets històrics i altres fets rellevants utilitzant les nocions

bàsiques de successió, durada i simultaneïtat.

4.1. Elabora diversos tipus d’eixos cronològics.

5. Identificar i localitzar en el temps i en l’espai els processos i els esdeveniments històrics més

rellevants de la prehistòria i l’edat antiga per adquirir una perspectiva global de l’evolució d’aquests

períodes.

5.1. Analitza la transcendència de la revolució neolítica i el paper que hi té la dona.

6.1. Explica la diferència dels dos períodes en què es divideix la prehistòria i descriu les

característiques bàsiques de la vida en cada un dels períodes.

7.1. Reconeix les funcions dels primers ritus religiosos, com els de la deessa mare.

8.1. Distingeix etapes dins la història antiga.

9.1. Descriu formes d’organització socioeconòmica i política noves, com els diversos imperis de

Mesopotàmia i d’Egipte.

10.1. Entén que diverses cultures existien alhora a diferents punts geogràfics.

11.1. Diferencia les fonts prehistòriques (restes materials, àgrafes) de les fonts històriques (textos).

12.1. Interpreta un mapa cronològic i geogràfic de l’expansió egípcia.

12.2. Descriu les principals característiques de les etapes en què es divideix la història d’Egipte:

reines i faraons.

13.1. Explica com materialitzaven els egipcis la seva creença en la vida del més enllà.

13.2. Elabora un mapa conceptual amb els principals déus del panteó egipci.

14.1. Localitza en un mapa els principals exemples de l’arquitectura egípcia i de la mesopotàmica.

15.1. Identifica diferents trets de l’organització sociopolítica i econòmica de les polis gregues a

partir de diversos tipus de fonts històriques.

16.1. Descriu algunes de les diferències entre la democràcia grega i les democràcies actuals.

16.2. Localitza en un mapa històric les colònies gregues de la Mediterrània.

17.1. Contrasta les accions polítiques de l’Atenes de Pèricles amb l’imperi d’Alexandre el Gran.

17.2. Elabora un mapa de l’imperi d’Alexandre el Gran.

198

18.1. Compara dos relats a diferents escales temporals sobre les conquestes d’Alexandre el Gran.

19.1. Explica les característiques essencials de l’art grec i com evoluciona en el temps.

19.2. Dóna exemples representatius de les diferents àrees del saber grec i argumenta per què es

considera que la cultura europea parteix de la Grècia clàssica.

20.1. Confecciona un mapa amb les diferents etapes de l’expansió de Roma.

20.2. Identifica diferències i semblances entre les formes de vida republicanes i les de l’Imperi a la

Roma antiga.

21.1. Compara obres arquitectòniques i escultòriques de l’època grega i de la romana.

22.1. Elabora un mapa de la península Ibèrica en què es reflecteixen els canvis administratius a

l’època romana.

22.2. Analitza diversos exemples del llegat romà que sobreviuen actualment.

23.1. Entén què va significar la romanització en diferents àmbits socials i geogràfics.

24.1. Compara les formes de vida de l’Imperi romà amb les dels regnes germànics en diversos

aspectes.

Segon Curs

25.1. Utilitza les fonts històriques i entén els límits del que es pot escriure sobre el passat.

26.1. Caracteritza la societat feudal i les relacions entre senyors i camperols.

27.1. Comprèn els orígens de l’islam i l’abast que té posteriorment.

27.2. Explica la importància d’al-Àndalus a l’edat mitjana.

28.1. Interpreta mapes que descriuen els processos de conquesta i repoblació cristianes a la

península Ibèrica.

28.2. Explica la importància del Camí de Sant Jaume.

29.1. Descriu característiques de l’art romànic, del gòtic i de l’islàmic.

30.1. Comprèn l’impacte d’una crisi demogràfica i econòmica en les societats medievals europees.

31.1. Distingeix diferents maneres de periodització històrica: edat moderna, Renaixement, barroc,

absolutisme.

32.1. Identifica trets del Renaixement i de l’humanisme en la història europea a partir de diferent

tipus de fonts històriques.

32.2. Coneix obres i el llegat d’artistes, humanistes i científics de l’època.

199

33.1. Coneix els principals fets de l’expansió d’Aragó i de Castella pel món.

34.1. Explica les diferents causes que varen conduir els europeus a descobrir Amèrica, a conquerir-

la i a colonitzar-la.

34.2. Valora interpretacions conflictives sobre la conquesta i la colonització d’Amèrica.

35.1. Distingeix les característiques de règims monàrquics autoritaris, parlamentaris i absoluts.

36.1. Analitza les relacions entre els regnes europeus que condueixen a guerres com la dels Trenta

Anys.

37.1. Analitza obres o fragments d’obres d’alguns autors d’aquesta època en el context en què

varen ser creades.

38.1. Identifica obres significatives de l’art barroc.

Tercer Curs

1.1. Explica la piràmide de població d’Espanya i de les diferents comunitats autònomes.

1.2. Analitza a diferents mitjans els moviments migratoris de les tres darreres dècades.

2.1. Distingeix en un mapa polític la distribució territorial d’Espanya: comunitats autònomes,

capitals, províncies, illes.

3.1. Compara paisatges humanitzats espanyols segons l’activitat econòmica que s’hi duu a

terme.

4.1. Situa els parcs naturals espanyols en un mapa i explica la situació actual d’alguns d’ells.

5.1. Classifica els principals paisatges humanitzats espanyols a través d’imatges

6.1. Interpreta textos que expliquen les característiques de les ciutats d’Espanya amb l’ajuda

d’Internet o de mitjans de comunicació escrits.

7.1. Explica les característiques de la població europea.

7.2. Compara la població europea de diferents països tenint en compte la distribució, l’evolució i

la dinàmica.

8.1. Diferencia els diversos sectors econòmics europeus.

9.1. Distingeix els diversos tipus de ciutats existents al nostre continent.

9.2. Resumeix elements que diferencien el món urbà i el rural a Europa.

10.1. Localitza al mapa mundial els continents i les àrees més densament poblats.

10.2. Situa al mapa del món les vint ciutats més poblades, esmenta a quin país pertanyen i

200

explica la posició econòmica que ocupen.

10.3. Explica l’impacte de les onades migratòries als països d’origen i als d’acollida.

11.1. Diferencia aspectes concrets dins un sistema econòmic i analitza com es relacionen.

12.1. Defineix el concepte de desenvolupament sostenible i descriu conceptes clau que hi estan

relacionats.

13.1. Situa al mapa mundial les principals zones cerealícoles i les masses boscoses més

importants del món.

13.2. Localitza i identifica en un mapa les principals zones productores de minerals al món.

13.3. Localitza i identifica en un mapa les principals zones productores i consumidores d’energia

al món.

13.4. Identifica i anomena algunes energies alternatives.

14.1. Localitza en un mapa, mitjançant els símbols i la llegenda adequats, els països més

industrialitzats del món.

14.2. Localitza i identifica en un mapa les principals zones productores i consumidores d’energia

al món.

15.1. Traça sobre un mapamundi l’itinerari que segueix un producte agrari i un altre de ramader

des que el recol·lecten o el produeixen fins que el consumeixen en zones llunyanes, i n’extreu

conclusions.

16.1. Compara la població activa de cada sector a diversos països i analitza el grau de

desenvolupament que mostren aquestes dades.

17.1. Elabora gràfics de diferent tipus (gràfics lineals, gràfics de barres i diagrama de sectors) en

suports virtuals o analògics que reflecteixen informació econòmica i demogràfica de països o

àrees geogràfiques a partir de les dades seleccionades.

18.1. Descriu adequadament el funcionament dels intercanvis internacionals utilitzant mapes

temàtics i gràfics en els quals es reflecteixen les línies d’intercanvi.

18.2. Elabora un gràfic amb dades de l’evolució del creixement de la població urbana al món.

19.1. Compara les característiques del consum interior de països com el Brasil i França.

20.1. Elabora mapes conceptuals, emprant recursos impresos i digitals, per explicar el

funcionament del comerç i indica els organismes que agrupen les zones comercials.

201

21.1. Elabora un informe sobre les mesures per intentar superar les situacions de pobresa.

21.2. Assenyala àrees de conflicte bèl·lic al mapamundi i les relaciona amb factors econòmics i

polítics.

Quart Curs


1.1. Distingeix conceptes històrics com Antic Règim i Il·lustració.

2.1. Valora els avenços científics i l’aplicació d’aquests avenços a la vida diària i contextualitza el

paper dels científics a la seva època.

2.2. Comprèn les implicacions de l’empirisme i el mètode científic en diverses àrees.

3.1. Descriu les característiques de la cultura de la Il·lustració i quines implicacions té en algunes

monarquies.

3.2. Diferencia l’absolutisme del parlamentarisme a través de l’anàlisi de diferents textos.


1.1. Redacta una narració sintètica amb els principals fets d’alguna de les revolucions burgeses

del segle XVIII, amb explicacions de les causes que les provoquen i valorant-ne els pros i els

contres.

2.1. Discuteix les implicacions de la violència amb diversos tipus de fonts.

3.1. Redacta una narració sintètica amb els principals fets d’alguna de les revolucions burgeses

de la primera meitat del segle XIX, amb explicacions de les causes que les provoquen i valorant-

ne els pros i els contres.

4.1. Valora les raons dels revolucionaris per actuar com ho varen fer.

4.2. Analitza fonts de diverses èpoques i reconeix el valor que tenen no tan sols com a

informació, sinó també com a evidència per als historiadors.


1.1. Analitza i compara la industrialització, en diferents escales temporals i geogràfiques, de

diversos països d’Europa, Amèrica i Àsia.

2.1. Analitza els pros i els contres de la primera revolució industrial a Anglaterra.

2.2. Explica la situació laboral femenina i infantil a les ciutats industrials.

3.1 Compara el procés d’industrialització a Anglaterra amb el dels països nòrdics.

202

4.1. Especifica algunes repercussions polítiques dels canvis econòmics a Espanya.

BLOC 4. L’IMPERIALISME DEL SEGLE XIX I LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL1.1. Explica raonadament que el concepte d’imperialisme reflecteix una realitat que influirà en la

geopolítica mundial i en les relacions econòmiques transnacionals.

1.2. Discuteix sobre l’eurocentrisme i la globalització.

2.1. Reconeix cadenes i interconnexions causals entre el colonialisme, l’imperialisme i la Gran

Guerra de 1914.

3.1. Diferencia els esdeveniments dels processos en una explicació històrica de la Primera Guerra

Mundial.

3.2. Analitza el nou mapa polític d’Europa.

3.3. Descriu la derrota d’Alemanya des de la seva pròpia perspectiva i des de la perspectiva dels

aliats.

4.1. Contrasta algunes interpretacions de l’abast de la Revolució Russa actuals i de l’època en què

va tenir lloc.

5.1. Elabora un eix cronològic, diacrònic i sincrònic, amb els principals avenços científics i

tecnològics del segle XIX.

6.1. Comenta analíticament quadres, escultures i exemples arquitectònics de l’art del segle XIX.

6.2. Compara moviments artístics europeus i asiàtics.


1.1. Analitza interpretacions diverses de fonts històriques i historiogràfiques de procedència

diferent.

1.2. Relaciona algunes qüestions concretes del passat amb el present i les possibilitats del futur,

com l’abast de les crisis financeres del 1929 i del 2008.

1.3. Discuteix les causes de la lluita pel sufragi de la dona.

2.1. Explica les principals reformes durant la II República espanyola i les reaccions a aquestes

reformes.

2.2. Explica les causes de la Guerra Civil espanyola en el context europeu i internacional.

3.1. Explica diversos factors que varen fer possible l’apogeu del feixisme a Europa.


203

1.1. Elabora una narració explicativa de les causes i les conseqüències de la Segona Guerra Mundial

en diferents nivells temporals i geogràfics.

2.1. Reconeix la jerarquia causal (més o menys importància d’unes causes segons les diferents

narratives).

3.1. Interpreta per què va acabar abans la guerra “europea” que la “mundial”.

3.2. Situa les fases del conflicte en un mapa.

4.1. Reconeix la significació de l’Holocaust en la història mundial.

5.1. Descriu els fets més rellevants del procés de descolonització.

6.1. Distingeix contextos diferents del mateix procés; per exemple, l’Àfrica subsahariana (1950-60) i

l’Índia (1947).


1.1. Explica alguns dels conflictes de l’època de la Guerra Freda emprant fonts històriques i

historiogràfiques.

1.2. Explica els avenços de l’estat del benestar a Europa.

1.3. Reconeix els canvis socials derivats de la incorporació de la dona a la feina com a assalariada.

2.1. Descriu les conseqüències de la guerra del Vietnam.

3.1. Coneix la situació de la postguerra i la repressió a Espanya i les diferents fases de la dictadura

de Franco.

3.2. Discuteix com s’entén a Espanya i a Europa el concepte de memòria històrica.

4.1. Compara la crisi energètica del 1973 amb la financera del 2008.


1.1. Interpreta el renaixement i el declivi de les nacions al nou mapa polític europeu d’aquesta

època.

1.2. Comprèn els pros i els contres de l’estat del benestar.

2.1. Analitza diversos aspectes (polítics, econòmics, culturals) dels canvis produïts després de

l’ensorrament de l’URSS.

3.1. Compara interpretacions diverses sobre la Transició espanyola dels anys setanta i de

l’actualitat.

3.2. Enumera i descriu algunes de les principals fites que varen donar lloc al canvi en la societat

204

espanyola de la Transició: coronació de Joan Carles I, Llei per a la reforma política de 1976, Llei

d’amnistia de 1977, obertura de Corts Constituents, aprovació de la Constitució del 1978, primeres

eleccions generals, creació de l’Estat de les autonomies, etc.

3.3. Analitza el problema del terrorisme a Espanya durant aquesta etapa (ETA, GRAPO, Terra Lliure,

etc.): gènesi i història de les organitzacions terroristes aparició dels primers moviments associatius

en defensa de les víctimes, etc.

4.1. Discuteix sobre la construcció i el futur de la Unió Europea.


XXI

1.1. Cerca notícies a la premsa d’algun sector amb relacions globalitzades i elabora arguments a

favor i en contra.

2.1. Analitza algunes idees de progrés i de retrocés en la implantació de les tecnologies de la

informació i la comunicació en diferents àmbits geogràfics.

3.1. Crea continguts que inclouen recursos com textos, mapes i gràfics per presentar algun aspecte

conflictiu de les condicions socials del procés de globalització.


GEOGRAFIA

1.1. Planteja possibles beneficis i desavantatges per a les societats humanes i per al medi natural

d’algunes conseqüències de l’escalfament global, com el desgel del Bàltic.

1.2. Valora com una Europa en guerra durant el segle XX pot arribar a una unió econòmica i política

al segle XXI.

1.3. Compara, en un aspecte o en diversos, les revolucions industrials del segle XIX amb la

revolució tecnològica de final del segle XX i principi del XXI.

8.2. Història del món contemporani a 1r de batxillerat

1.1. Extreu els trets de l’Antic Règim d’un text proposat que els contingui.

1.2. Obté i selecciona informació escrita i gràfica rellevant, utilitzant fonts primàries o secundàries,

relativa a l’Antic Règim.

2.1. Classifica els trets de l’Antic Règim en aspectes demogràfics, econòmics, polítics, socials i

culturals.

2.2 Explica les transformacions de l’Antic Règim que afecten l’economia, la població i la societat.

205

2.3 Analitza l’evolució dels trets de l’Antic Règim del segle XVII i el segle X

3.1. Descriu les característiques del parlamentarisme anglès a partir de fonts històriques.

3.2. Descriu les revolucions angleses del segle XVII com a formes que promouen el canvi polític de

l’Antic Règim.

4.1. Enumera i descriu les idees de la Il·lustració i les idees del liberalisme de començament del

segle XIX.

5.1 Situa a mapes d’Europa els diversos països o regnes segons els conflictes en què intervenen.

6.1. Distingeix i caracteritza obres d’art del rococó.

7.1. Elabora mapes conceptuals que expliquen els trets característics de l’Antic Règim.

8.1. Estableix les semblances i les diferències entre les idees de la Il·lustració i el liberalisme de

començament del segle XIX.

9.1. Identifica les causes de la primera revolució industrial.

9.2. Explica raonadament l’evolució cap a la segona revolució industrial.

10.1. Analitza comparativament i esquemàticament les dues revolucions industrials.

11.1. Assenyala els canvis socials més rellevants del segle XIX i els associa al procés de la revolució

industrial.

11.2. Descriu la ciutat industrial britànica a partir d’un plànol.

11.3. Identifica en imatges els elements propis de la vida en una ciutat industrial del segle XIX.

12.1. Localitza en un mapa els països industrialitzats i les regions industrials corresponents.

13.1. Compara els corrents de pensament social de l’època de la revolució industrial: socialisme

utòpic, socialisme científic i anarquisme.

13.2. Distingeix i explica les característiques dels diversos tipus d’associacionisme obrer.

14.1. Explica les causes i les conseqüències de les crisis econòmiques i les possibles solucions a

aquestes crisis a partir de fonts històriques.

14.2. Analitza, a partir de fonts historiogràfiques, aspectes que expliquen el desenvolupament

econòmic del sector industrial dels primers països industrialitzats.

14.3. Comenta mapes que expliquen l’evolució de l’extensió de les xarxes de transport: ferrocarril,

carreteres i canals.

15.1. Elabora eixos cronològics amb els esdeveniments de la primera meitat del segle XIX

206

representats de forma diacrònica i sincrònica.

16.1 Identifica jerarquies causals en la Guerra d’Independència dels Estats Units a partir de fonts

historiogràfiques.

17. Explicar, a partir d’informació obtinguda a diferents fonts bibliogràfiques i a Internet, la

Revolució Francesa de 1789, incloent-hi les causes, el desenvolupament i les conseqüències.

17.1. Explica les causes de la Revolució Francesa de 1789.

17.2. Explica esquemàticament el desenvolupament de la Revolució Francesa.

18.1. Identifica en un mapa històric l’extensió de l’Imperi napoleònic.

19.1. Analitza les conclusions del Congrés de Viena i les idees que s’hi varen defensar i les relaciona

amb les conseqüències que se’n varen derivar.

20.1. Compara les causes i el desenvolupament de les revolucions de 1820, 1830 i 1848.

21.1. Descriu i explica la unificació d’Itàlia i la d’Alemanya a partir de fonts gràfiques.

22.1. Estableix les característiques pròpies de la pintura, l’escultura i l’arquitectura del

neoclassicisme i del Romanticisme a partir de fonts gràfiques.

23.1 Elabora un eix cronològic explicatiu de la independència de les colònies hispanoamericanes al

començament del segle XIX.

24.1. Elabora un diagrama en què exposa les cadenes causals i els processos dins el període que va

de final del segle XIX a començament del XX.

25.1. Elabora un eix cronològic amb fets que expliquen l’evolució, durant la segona meitat del segle

XIX, d’Anglaterra, França, Alemanya, l’Imperi austrohongarès, Rússia, els Estats Units i el Japó.

25.2. Explica a partir d’imatges les característiques que permeten identificar l’Anglaterra victoriana.

25.3. Analitza textos relatius a l’època de Napoleó III a França.

25.4. Identifica i explica raonadament els fets que converteixen Alemanya en una potència europea

durant el mandat de Bismarck.

26.1. Identifica i explica raonadament les causes i les conseqüències de l’expansió colonial de la

segona meitat del segle XIX.

26.2. Localitza en un mapamundi les colònies de les diferents potències imperialistes.

27.1. Descriu les aliances dels països més destacats durant la pau armada.

28.1. Identifica les causes de la Primera Guerra Mundial a partir de fonts històriques o

207

historiogràfiques.

28.2. Comenta símbols commemoratius vinculats a la Primera Guerra Mundial.

29.1. Analitza i explica les diferents etapes de la Gran Guerra a partir de mapes històrics.

30.1. Extreu conclusions de gràfics i imatges sobre les conseqüències de la Primera Guerra

Mundial.

31.1. Explica les característiques del període d’entreguerres a partir de manifestacions artístiques i

culturals de començament del segle XX.

32.1. Identifica i explica algunes de les causes de la Revolució Russa de 1917.

32.2. Compara la Revolució Russa del febrer de 1917 amb la de l’octubre de 1917.

33.1 Explica els acords dels tractats de pau de la Primera Guerra Mundial i n’analitza les

conseqüències a curt termini.

33.2. Analitza el paper que juga la Societat de Nacions en les relacions internacionals a partir de

fonts històriques.

34.1. Interpreta imatges de la Gran Depressió.

34.2. Comenta gràfics que expliquen la crisi econòmica de 1929.

35.1. Compara el feixisme italià i el nazisme alemany.

35.2. Distingeix símbols dels feixismes europeus de la primera meitat del segle XX.

35.3. Analitza, a partir de diferents fonts contraposades, les relacions internacionals anteriors a

l’esclat de la Segona Guerra Mundial.

36.1. Identifica i explica les causes desencadenants de la Segona Guerra Mundial a partir de fonts

històriques.

36.2. Explica les etapes de la Segona Guerra Mundial tant al front europeu com a la guerra del

Pacífic.

36.3. Analitza el desenvolupament de la Segona Guerra Mundial a partir de mapes històrics.

37.1. Descriu les conseqüències de la Segona Guerra Mundial.

38.1. Analitza imatges que expliquen l’Holocaust duit a terme per l’Alemanya nazi.

38.2. Sintetitza textos que expliquen la intervenció de l’ONU en les relacions internacionals i en

afers relacionats amb la descolonització.

39.1. Localitza en un mapa els països que formen el bloc comunista i els que formen el bloc

208

capitalista.

40.1. Identifica i explica els conflictes de la Guerra Freda a partir d’un mapa històric.

41.1. Selecciona símbols i imatges que s’identifiquen amb el món capitalista i amb el món

comunista.

42.1. Explica algunes característiques de l’economia capitalista a partir de gràfics.

42.2. Descriu raonadament i comparativament les diferències entre el món capitalista i el món

comunista.

43.1. Explica algunes característiques de l’economia comunista a partir de gràfics.

43.2. Identifica formes polítiques del món occidental i del món comunista.

44.1. Elabora presentacions de textos, imatges, mapes i gràfics que expliquen qualssevol dels

blocs.

45.1. Extreu conclusions de textos, imatges, mapes i gràfics que expliquen l’evolució dels dos blocs

enfrontats en la Guerra Freda i assenyala a quin bloc pertanyen i alguns motius que expliquen

aquesta pertinença.

46.1. Localitza en un mapa les zones afectades per la descolonització i els conflictes que s’hi

produeixen.

47.1. Descriu de forma raonada les diferents causes i factors que desencadenen i expliquen el

procés de descolonització.

47.2. Identifica i compara les característiques de la descolonització d’Àsia i d’Àfrica.

48.1. Analitza les característiques dels països del Tercer Món a partir de gràfics.

49.1. Explica les actuacions de l’ONU en el procés descolonitzador a partir de fonts històriques.

50.1. Explica l’evolució de les relacions entre els països desenvolupats i els països en vies de

desenvolupament i compara l’ajuda internacional amb la intervenció neocolonialista.

51.1. Localitza en un mapa els països del Tercer Món.

51.2. Analitza textos i imatges del Moviment de Països No Alineats i dels països subdesenvolupats.

52.1. Elabora línies del temps que relacionen fets polítics, econòmics i socials dels països

capitalistes, comunistes i del Tercer Món.

53.1. Localitza en un mapa les repúbliques exsoviètiques i els diferents països formats després de

la caiguda del mur de Berlín.

209

53.2. Elabora un eix cronològic amb els esdeveniments que expliquen la desintegració de l’URSS, la

formació de la CEI i l’aparició de les repúbliques exsoviètiques.

53.3. Compara, utilitzant mapes de situació, els països dels Balcans des dels anys 80 fins a

l’actualitat.

54.1. Descriu els trets polítics i socioeconòmics de l’URSS des de l’època de Bréjnev fins a la de

Gorbatxov.

55.1. Elabora un quadre sinòptic sobre la situació política i econòmica de les repúbliques

exsoviètiques i la CEI-Federació Russa.

56.1. Analitza imatges que reflecteixen la caiguda del mur de Berlín.

56.2. Explica les noves relacions de les repúbliques exsoviètiques amb l’Europa occidental.

57.1. Descriu comparativament l’evolució política dels països de l’Europa central i oriental després

de la caiguda del mur de Berlín.

57.2. Descriu i analitza les causes, el desenvolupament i les conseqüències de la guerra dels

Balcans, especialment a Iugoslàvia.

58.1. Duu a terme una recerca guiada a Internet per explicar de manera raonada la dissolució del

bloc comunista.

59.1. Enumera les línies del pensament econòmic del món capitalista de la segona meitat del segle

XX.

60.1. Identifica raonadament les característiques i els símbols de l’estat del benestar.

61.1. Elabora eixos cronològics sobre el procés de construcció de la Unió Europea.

62.1. Relaciona raonadament les institucions de la Unió Europea amb els objectius que aquesta

persegueix.

63.1. Elabora un eix cronològic dels fets més significatius de tipus polític, social i econòmic dels

Estats Units des dels anys 60 als anys 90.

63.2. Selecciona i presenta, mitjançant mapes o xarxes conceptuals, informació referida als Estats

Units des del 1960 al 2000.

64.1. Descriu raonadament les característiques i els símbols que expliquen aspectes singulars del

capitalisme del Japó i de l’àrea del Pacífic.

65.1. Explica el model capitalista d’un país amb informació obtinguda d’una recerca guiada a

Internet.

210

66.1. Identifica les principals característiques lligades a la fiabilitat i l’objectivitat del flux

d’informació existent a Internet i a altres mitjans digitals.

66.2. Extreu conclusions d’imatges i material videogràfic relacionats amb el món actual.

67.1. Duu a terme una recerca guiada a Internet sobre l’amenaça terrorista, les organitzacions que

li donen suport, els actes més rellevants (Nova York 11-S, Madrid 11-M, Londres 7-J, etc.), els seus

símbols i les repercussions que té en la societat (els ciutadans amenaçats, les associacions de

víctimes, la mediació en conflictes, etc.) i analitza i comunica la informació més rellevant.

8.3. Història d'Espanya a 2n de batxillerat

BLOC 0. COM S’ESCRIU LA HISTÒRIA. CRITERIS COMUNS

1.1. Cerca informació d’interès (a llibres o Internet) sobre la importància cultural i artística d’un

personatge històricament rellevant, fet o procés històric i elabora una breu exposició.

2.1. Representa una línia del temps i situa en un eix els principals esdeveniments relatius a

determinats fets o processos històrics.

3.1. Respon a qüestions plantejades a partir de fonts històriques i historiogràfiques,

4.1. Distingeix el caràcter de les fonts històriques no tan sols com a informació, sinó com prova per

respondre les preguntes que es plantegen els historiadors.

BLOC 1. LA PENÍNSULA IBÈRICA DES DELS PRIMERS HUMANS FINS A LA DESAPARICIÓ DE LA

MONARQUIA VISIGÒTICA (711)

1.1. Explica les diferències entre l’economia i l’organització social del paleolític i del neolític i les

causes del canvi de model.

1.2. Descriu els avenços en el coneixement de les tècniques metal·lúrgiques i explica quines

repercussions tenen.

1.3. Resumeix les característiques principals del regne de Tartessos i cita les fonts històriques per

conèixer-lo.

1.4. Explica el diferent nivell de desenvolupament de les àrees celta i ibèrica abans de la conquesta

romana en relació amb la influència rebuda dels indoeuropeus, del regne de Tartessos i dels

colonitzadors fenicis i grecs.

1.5. Defineix el concepte de romanització i descriu els mitjans emprats per dur a terme aquest

procés.

1.6. Compara el ritme i el grau de romanització dels diferents territoris peninsulars.

211

1.7. Resumeix les característiques de la monarquia visigòtica i explica per què varen assolir tant

poder l’Església i la noblesa.

1.8. Cerca informació d’interès (a llibres o a Internet) sobre pervivències culturals i artístiques del

llegat romà a l’Espanya actual i elabora una breu exposició.

1.9. Dibuixa un mapa esquemàtic de la península Ibèrica i hi delimita les àrees ibèrica i celta.

1.10. Representa una línia del temps des del 250 aC fins al 711 dC i hi situa els principals

esdeveniments històrics.

1.11. Partint de fonts historiogràfiques, dóna resposta a qüestions o a situacions.

1.12. Identifica les diferències entre una imatge de pintura cantàbrica i una altra de pintura

valenciana.

BLOC 2. L’EDAT MITJANA: TRES CULTURES I UN MAPA POLÍTIC EN CANVI CONSTANT (711-1474)

1.1. Explica les causes de la invasió musulmana i de la ràpida ocupació de la península Ibèrica.

1.2. Representa una línia del temps des del 711 fins al 1474 i situa en un eix els principals

esdeveniments relatius a al-Àndalus i en una altra els relatius als regnes cristians.

1.3. Descriu l’evolució política d’al-Àndalus.

1.4. Resumeix els canvis econòmics, socials i culturals introduïts pels musulmans a al-Àndalus.

2.1. Descriu les grans etapes i les causes generals que condueixen al mapa polític de la península

Ibèrica al final de l’edat mitjana.

2.2. Explica l’origen de les Corts als regnes cristians i les principals funcions que tenien.

2.3. Compara l’organització política de la Corona de Castella, la Corona d’Aragó i el regne de

Navarra al final de l’edat mitjana.

2.4. Comenta l’àmbit territorial i les característiques de cada sistema de repoblació, així com les

causes i les conseqüències de cada sistema.

3.1. Descriu les grans fases de l’evolució econòmica dels territoris cristians durant l’edat mitjana.

4.1. Explica l’origen i les característiques del règim senyorial i de la societat dividida en estaments

en l’àmbit cristià.

5.1. Descriu la tasca dels centres de traducció.

5.2. Cerca informació d’interès (a llibres o a Internet) sobre la importància cultural i artística del

Camí de Sant Jaume i elabora una breu exposició.

212

BLOC 3. LA FORMACIÓ DE LA MONARQUIA HISPÀNICA I LA SEVA EXPANSIÓ MUNDIAL (1474-1700)

1.1. Defineix el concepte d’unió dinàstica aplicat a Castella i Aragó en temps dels Reis Catòlics i

descriu les característiques del nou Estat.

1.2. Explica les causes i les conseqüències dels fets més rellevants de 1492.

1.3. Analitza les relacions dels Reis Catòlics amb Portugal i els objectius que perseguien.

2.1. Compara l’imperi territorial de Carles I i el de Felip II i explica els diferents problemes que

varen tenir.

2.2. Explica l’expansió colonial a Amèrica i al Pacífic durant el segle XVI.

2.3. Analitza la política respecte a Amèrica al segle XVI i les conseqüències que té per a Espanya,

Europa i la població americana.

2.4 Representa una línia del temps des del 1474 fins al 1700 i hi situa els principals esdeveniments

històrics.

3.1. Descriu l’obra dels validos i els efectes que té en la crisi de la monarquia.

3.2. Explica els principals projectes de reforma del comte duc d’Olivares.

3.3. Analitza les causes de la Guerra dels Trenta Anys i les conseqüències que té per a la monarquia

hispànica i per a Europa.

3.4. Compara i comenta les rebel·lions de Catalunya i Portugal del 1640.

3.5. Explica els principals factors de la crisi demogràfica i econòmica del segle XVII i les

conseqüències que se’n deriven.

4.1. Cerca informació d’interès (a llibres o a Internet) i elabora una breu exposició sobre els

següents pintors del segle d’or espanyol: El Greco, Ribera, Zurbarán, Velázquez i Murillo.

BLOC 4. ESPANYA EN L’ÒRBITA FRANCESA: EL REFORMISME DELS PRIMERS BORBONS (1700-1788)

1.1. Explica les causes de la Guerra de Successió espanyola i la composició dels bàndols en

conflicte.

1.2. Representa una línia del temps des del 1700 fins al 1788 i hi situa els principals esdeveniments

històrics.

1.3. Detalla les característiques del nou ordre europeu sorgit de la Pau d’Utrecht i el paper que hi

té Espanya.

2.1. Defineix què varen ser els decrets de Nova Planta i explica la importància que varen tenir en la

213

configuració del nou Estat borbònic.

2.2. Elabora un esquema comparatiu del model polític dels Àustries i el dels Borbons.

2.3. Explica les mesures que varen adoptar o varen projectar els primers Borbons per sanejar la

hisenda reial.

2.4. Descriu les relacions Església-Estat i les causes de l’expulsió dels jesuïtes.

3.1. Compara l’evolució demogràfica del segle XVIII amb la de la centúria anterior.

3.2. Desenvolupa els principals problemes de l’agricultura i les mesures impulsades per Carles III en

aquest sector.

3.3. Explica la política industrial de la monarquia i les mesures adoptades respecte al comerç amb

Amèrica.

4.1. Especifica les causes de l’enlairament econòmic de Catalunya al segle XVIII.

5.1. Comenta les idees fonamentals de la Il·lustració i defineix el concepte de despotisme il·lustrat.

5.2. Raona la importància de les societats econòmiques d’amics del país i de la premsa periòdica en

la difusió dels valors de la Il·lustració.

BLOC 5. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788-1833): LIBERALISME ENFRONT D’ABSOLUTISME

1.1. Resumeix els canvis que experimenten les relacions entre Espanya i França des de la Revolució

Francesa fins al començament de la Guerra de la Independència.

1.2. Descriu la Guerra de la Independència: causes, la composició dels bàndols en conflicte i el

desenvolupament dels esdeveniments.

2.1. Compara les Corts de Cadis amb les corts dividides en estaments de l’Antic Règim.

2.2. Comenta les característiques essencials de la Constitució de 1812.

3. Descriure les fases del regnat de Ferran VII i explicar els principals fets de cada una d’aquestes

fases.

3.1. Detalla les fases del conflicte entre liberals i absolutistes durant el regnat de Ferran VII.

3.2. Defineix el carlisme i resumeix l’origen que té i els suports de què disposava inicialment.

3.3 Representa una línia del temps des del 1788 fins al 1833 i hi situa els principals esdeveniments

històrics.

3.4. Representa en un esquema les diferències, quant a sistema polític i estructura social, entre

l’Antic Règim i el règim liberal burgès.

214

4.1. Explica les causes i el desenvolupament del procés d’independència de les colònies

americanes.

4.2. Especifica les repercussions econòmiques per a Espanya de la independència de les colònies

americanes.

5.1. Cerca informació d’interès sobre Goya (a llibres o a Internet) i elabora una breu exposició

sobre la seva visió de la guerra.

BLOC 6. LA CONFLICTIVA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL (1833-1874)

1.1. Identifica l’àmbit geogràfic del carlisme i explica el seu ideari i els seus suports socials.

1.2. Especifica les causes i les conseqüències de les dues primeres guerres carlines.


històrics.

2.1. Descriu les característiques dels partits polítics que varen sorgir durant el regnat d’Isabel II.

2.2. Resumeix les etapes de l’evolució política del regnat d’Isabel II des de la seva minoria d’edat i

explica el paper dels militars.

2.3. Explica les mesures de liberalització del mercat de la terra duites a terme durant el regnat

d’Isabel II.

2.4. Compara les desamortitzacions de Mendizábal i de Madoz i especifica els objectius de cada

una.

2.5. Especifica les característiques de la nova societat de classes i la compara amb la societat

dividida en estaments de l’Antic Règim.

3.1. Compara l’Estatut reial de 1834 i les constitucions de 1837 i 1845.

4.1. Explica les etapes polítiques del Sexenni Democràtic.

4.2. Descriu les característiques essencials de la Constitució democràtica de 1869.

4.3. Identifica els grans conflictes del Sexenni i explica les conseqüències polítiques que se’n

deriven.

5.1. Relaciona l’evolució del moviment obrer espanyol durant el Sexenni Democràtic amb la del

moviment obrer internacional.

BLOC 7. LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA: IMPLANTACIÓ I CONSOLIDACIÓ D’UN NOU SISTEMA

POLÍTIC (1874-1902)

215

1.1. Explica els elements fonamentals del sistema polític ideat per Cánovas.

1.2. Especifica les característiques essencials de la Constitució de 1876.

1.3. Descriu el funcionament real del sistema polític de la Restauració.


històrics.

2.1. Resumeix l’origen i l’evolució del catalanisme, el nacionalisme basc i el regionalisme gallec.

2.2. Analitza els diferents corrents ideològics del moviment obrer i camperol espanyol, així com

l’evolució que experimenten durant el darrer quart del segle XIX.

3.1. Compara el paper polític dels militars durant el regnat d’Alfons XII amb el paper que tenen en

les etapes precedents del segle XIX.

3.2. Descriu l’origen, el desenvolupament i les repercussions de la tercera guerra carlina.

4.1. Explica la política espanyola respecte al problema de Cuba.

4.2. Assenyala els principals fets del desastre colonial del 1898 i les conseqüències territorials del

Tractat de París.

4.3. Especifica les conseqüències per a Espanya de la crisi del 1898 en els àmbits econòmic, polític i

ideològic.

BLOC 8. PERVIVÈNCIES I TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES AL SEGLE XIX: UN

DESENVOLUPAMENT INSUFICIENT

1.1. Identifica els factors del lent creixement demogràfic espanyol al segle XIX.

1.2. Compara l’evolució demogràfica de Catalunya amb la de la resta d’Espanya al segle XIX.

2.1. Explica els efectes econòmics de les desamortitzacions de Mendizábal i Madoz.

2.2. Especifica les causes dels baixos rendiments de l’agricultura espanyola del segle XIX.

2.3. Descriu l’evolució de la indústria tèxtil catalana, de la siderúrgia i de la mineria al llarg del segle

XIX.

2.4. Compara la revolució industrial espanyola amb la dels països més avançats d’Europa.

2.5. Relaciona les dificultats del transport i el comerç interior amb els condicionaments geogràfics.

2.6. Explica els objectius de la xarxa ferroviària i les conseqüències de la Llei general de ferrocarrils

de 1855.

2.7. Compara els suports, els arguments i les actuacions de proteccionistes i lliurecanvistes al llarg

216

del segle XIX.

2.8. Explica el procés que va conduir a la unitat monetària i a la banca moderna.

2.9. Explica la reforma Mon-Santillán de la hisenda pública i els efectes que va tenir.

2.10. Especifica com les inversions a Espanya de França i Anglaterra varen afectar el model de

desenvolupament econòmic espanyol durant el segle XIX.

BLOC 9. LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ I LA CAIGUDA DE LA MONARQUIA (1902-1931)

1.1. Defineix en què va consistir el “revisionisme polític” inicial del regnat d’Alfons XIII i explica les

principals mesures adoptades.


històrics.

1.3. Elabora un esquema amb els factors interns i externs de la fallida del sistema polític de la

Restauració.

2.1. Especifica l’evolució de les forces polítiques d’oposició al sistema: republicans i nacionalistes.

2.2. Explica les repercussions de la Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa a Espanya.

2.3. Analitza les causes, els principals fets i les conseqüències de la intervenció d’Espanya al Marroc

entre el 1904 i el 1927.

2.4. Analitza la crisi general del 1917: causes, manifestacions i conseqüències.

3.1. Especifica les causes del cop d’estat de Primo de Rivera i els suports de què va disposar

inicialment.

3.2. Descriu l’evolució de la dictadura de Primo de Rivera, des del directori militar al directori civil i

el seu final.

3.3. Explica les causes de la caiguda de la monarquia.

4.1. Analitza els efectes de la Primera Guerra Mundial sobre l’economia espanyola.

4.2. Descriu la política econòmica de la dictadura de Primo de Rivera.

4.3. Explica els factors de l’evolució demogràfica d’Espanya durant el primer terç del segle XX.

BLOC 10. LA SEGONA REPÚBLICA. LA GUERRA CIVIL EN UN CONTEXT DE CRISI INTERNACIONAL

(1931-1939)

1.1. Explica les causes que varen menar a la proclamació de la Segona República i relaciona les

dificultats a les quals va haver de fer front amb la crisi econòmica mundial dels anys 30.

217

1.2. Diferencia les forces que varen donar suport a la República al començament de les que s’hi

varen oposar i descriu les seves raons i principals actuacions.

2.1. Resumeix les reformes impulsades durant el bienni reformista de la República.

2.2. Especifica les característiques essencials de la Constitució de 1931.

2.3. Analitza el projecte de reforma agrària: motius, desenvolupament i efectes.

2.4. Compara les actuacions del bienni radical-cedista amb les del bienni anterior.

2.5. Descriu les causes, el desenvolupament i les conseqüències de la revolució d’Astúries de 1934.

2.6. Explica les causes de la formació del Front Popular i les actuacions des del seu triomf electoral

fins al començament de la guerra.


històrics.

3.1. Especifica els antecedents de la Guerra Civil.

3.2. Relaciona la Guerra Civil espanyola amb el context internacional.

3.3. Compara l’evolució política i la situació econòmica dels dos bàndols durant la guerra.

3.4. Especifica els costs humans i les conseqüències econòmiques i socials de la guerra.

3.5. Sintetitza en un esquema les grans fases de la guerra des del punt de vista militar.

4.1. Cerca informació d’interès (a llibres o a Internet) i elabora una breu exposició sobre l’edat

d’argent de la cultura espanyola.

BLOC 11. LA DICTADURA FRANQUISTA (1939-1975)

1.1. Elabora un esquema amb els grups ideològics i el suports socials del franquisme a l’etapa

inicial.

1.2. Diferencia etapes en l’evolució d’Espanya durant el franquisme i resumeix els trets essencials

de cada etapa.

1.3. Explica l’organització política de l’Estat franquista.

1.4. Explica les relacions exteriors, l’evolució política i la situació econòmica d’Espanya des del final

de la Guerra Civil fins al 1959.

1.5. Explica les relacions exteriors, l’evolució política i les transformacions econòmiques i socials

d’Espanya des del 1959 fins al 1973.

1.6. Especifica les causes de la crisi final del franquisme des del 1973.

218

1.7. Relaciona l’evolució política del règim amb els canvis que es produeixen en el context

internacional.

1.8. Explica la política econòmica del franquisme en les diferents etapes i l’evolució econòmica del

país

1.9. Descriu les transformacions que experimenta la societat espanyola durant els anys del

franquisme, així com les causes d’aquestes transformacions.

1.10. Especifica els diferents grups d’oposició política al règim franquista i comenta com

evolucionen en el temps.

1.11. Representa una línia del temps des del 1939 fins al 1975 i hi situa els principals


2.1. Cerca informació d’interès (a llibres o a Internet) i elabora una breu exposició sobre la cultura

de l’exili durant el franquisme.

BLOC 12. NORMALITZACIÓ DEMOCRÀTICA D’ESPANYA I INTEGRACIÓ A EUROPA (DES DEL 1975)

1.1. Explica les alternatives polítiques que es proposaven després de la mort de Franco i qui les

defensava.

1.2. Descriu el paper exercit pel rei durant la Transició.

1.3. Descriu les actuacions impulsades pel president del Govern Adolfo Suárez per a la reforma

política del règim franquista: Llei per a la reforma política de 1976, Llei d’amnistia de 1977, etc.

1.4. Explica les causes i els objectius dels Pactes de la Moncloa.

1.5. Descriu com es varen establir les “preautonomies” de Catalunya i el País Basc.

2.1. Explica el procés d’elaboració i aprovació de la Constitució de 1978 i quines característiques

essencials té.

3.1. Elabora un esquema amb les etapes polítiques des del 1979 fins a l’actualitat, segons el partit

que té el poder, i assenyala els principals esdeveniments de cada etapa.

3.2. Comenta els fets més rellevants del procés d’integració a Europa i les conseqüències per a

Espanya d’aquesta integració.

3.3. Analitza l’evolució econòmica i social d’Espanya des de la segona crisi del petroli del 1979 fins

al començament de la crisi financera mundial del 2008.

3.4. Analitza l’impacte de l’amenaça terrorista sobre la normalització democràtica d’Espanya,

descriu la gènesi i l’evolució de les diferents organitzacions terroristes que han actuat des de la

219

Transició democràtica fins a l’actualitat (ETA, GRAPO, etc.) i reflexiona sobre altres temes que hi

estan relacionats: la ciutadania amenaçada, els moviments associatius de víctimes, la mediació en

conflictes, etc.

3.5. Representa una línia del temps des del 1975 fins a l’actualitat i hi situa els principals


4.1. Explica la posició i el paper de l’Espanya actual a la Unió Europea i al món.

8.4. Geografia 2n batxillerat

BLOC 1. LA GEOGRAFIA I L’ESTUDI DE L’ESPAI GEOGRÀFIC

1.1. Descriu la finalitat de l’estudi de la geografia i les principals eines d’anàlisi i els procediments

d’aquesta disciplina.

2.1. Identifica els diferents paisatges geogràfics.

2.2. Enumera i descriu les característiques dels paisatges geogràfics.

3.1. Utilitza adequadament les eines característiques de la ciència geogràfica.

4.1. Extreu informació del mapa topogràfic nacional mitjançant els procediments de feina del

geògraf.

4.2. Extreu informació de mapes i plànols de diferents escales.

5.1. Identifica en un paisatge les diferències entre paisatge natural i paisatge cultural.

6.1. Extreu conclusions de l’observació d’un mapa i comenta les característiques de l’espai

geogràfic.

BLOC 2. EL RELLEU ESPANYOL: DIVERSITAT GEOMORFOLÒGICA

1.1. Dibuixa i assenyala les unitats del relleu sobre un mapa físic d’Espanya i comenta les

característiques que presenten.

2.1. Identifica i representa en un mapa els elements del relleu que són similars i els que són

diferents del territori peninsular i de l’insular.

3.1. Enumera i descriu els principals trets del relleu d’Espanya.

4.1. Classifica les unitats del relleu espanyol segons les característiques geomorfològiques.

5.1. Descriu sumàriament en un mapa l’evolució geològica i la conformació del territori espanyol.

6.1. Elabora un tall topogràfic i explica el relleu que reflecteix.

7.1. Enumera i descriu els elements constitutius dels diferents tipus de sòl a Espanya.

220

7.2. Localitza en un mapa d’Espanya els diferents tipus de sòl peninsulars i insulars.

BLOC 3. LA DIVERSITAT CLIMÀTICA I LA VEGETACIÓ

1.1. Localitza en un mapa d’Espanya els diversos climes.

2.1. Descriu i compara els climes d’Espanya i n’enumera els factors i els elements característics.

3.1. Representa i comenta climogrames específics de cada clima.

3.2. Comenta les característiques dels diferents climes espanyols a partir de climogrames

representatius.

4.1. Enumera els trets dels diferents tipus de temps atmosfèric establerts per les estacions

climatològiques.

5.1. Identifica i interpreta en un mapa del temps els elements que expliquen els diversos tipus de

temps atmosfèric.

6.1. Comenta un mapa del temps d’Espanya i hi distingeix els elements que expliquen el tipus de

temps característic de l’estació de l’any corresponent.

7.1. Analitza els efectes del canvi climàtic a Espanya.

7.2. Extreu conclusions mediambientals de gràfics i estadístiques que reflecteixen les pluges

torrencials.

8.1. Identifica en un mapa els diferents dominis vegetals i comenta les característiques que

presenten.

9.1. Identifica en un paisatge natural les formacions vegetals que hi apareixen.

9.2. Analitza raonadament una clisèrie.

BLOC 4. LA HIDROGRAFIA

1.1. Identifica la diversitat hídrica d’Espanya.

2.1. Localitza en un mapa d’Espanya les principals conques fluvials.

3.1. Relaciona els règims hídrics dels cursos fluvials amb les possibilitats d’aprofitament hídric a

Espanya.

4.1. Localitza en un mapa les zones humides espanyoles i debat un aspecte d’actualitat que hi

estigui relacionat.

5.1. Situa els grans embassaments en un mapa de la xarxa hidrogràfica espanyola i dedueix les

conseqüències que se’n deriven analitzant també les característiques climàtiques.

221

5.2. Analitza i comenta gràfics i estadístiques que reflecteixen les èpoques de sequera en relació

amb un mapa dels tipus de règims fluvials dels rius de la península i n’extreu conclusions.

6.1. Selecciona imatges i notícies periodístiques que reflecteixen la desigualtat hídrica del país i

com interacciona amb les activitats humanes.

BLOC 5. ELS PAISATGES NATURALS I LES RELACIONS NATURALESA-SOCIETAT

1.1. Distingeix les característiques dels grans conjunts paisatgístics espanyols.

2.1. Localitza en un mapa els paisatges naturals espanyols i n’identifica les característiques.

3.1. Identifica i exposa els problemes suscitats per la interacció home-naturalesa als paisatges.

3.2. Analitza algun element legislador que corregeixi l’acció humana sobre la naturalesa.

4.1. Diferencia els paisatges humanitzats dels naturals.

5.1. Selecciona i analitza notícies periodístiques o imatges en les quals es reflecteix la influència del

medi en l’activitat humana.

5.2. Selecciona i analitza notícies periodístiques o imatges de diferents fonts d’informació en les

quals es percep la influència de l’home sobre el medi.

5.3. Obté i analitza la informació que apareix als mitjans de comunicació social referida a la

destrucció del medi natural per part de l’home.

6.1. Diferencia els diversos paisatges naturals espanyols a partir de fonts gràfiques i comenta

imatges representatives de cada una de les varietats de paisatges naturals procedents de mitjans

de comunicació social, Internet o fonts bibliogràfiques.

BLOC 6. LA POBLACIÓ ESPANYOLA

1.1. Utilitza les eines d’estudi de la població.

2.1. Comenta la piràmide de població espanyola actual i la compara amb alguna piràmide d’un

període anterior o amb previsions futures.

2.2. Distingeix les diferents piràmides de població al llarg de l’evolució històrica.

2.3. Resol problemes de demografia referits al càlcul de taxes de població.

3.1. Aplica la teoria de la transició demogràfica al cas espanyol.

3.2. Tria dades i taxes demogràfiques que mostren la configuració de la població d’un territori.

4.1. Explica els processos migratoris antics que han afectat Espanya.

4.2. Identifica i analitza les migracions recents.

222

5.1. Comenta el mapa de la densitat de població actual d’Espanya.

6.1. Analitza un gràfic de l’estructura de la població espanyola.

7.1. Compara i comenta la població de les regions en què aquesta augmenta i la de les regions en

què aquesta minva.

8.1. Explica les relacions entre comunitats autònomes tenint en compte les migracions interiors.

9.1. Selecciona i analitza informació sobre les perspectives de futur de la població espanyola.

10.1. Presenta informació sobre la població espanyola, la defensa i en ressalta els aspectes més

significatius utilitzant gràfics, mapes, piràmides, etc., en una presentació amb recursos informàtics

o mitjançant exposicions en directe.

BLOC 7. L’ESPAI RURAL I LES ACTIVITATS DEL SECTOR PRIMARI

1.1. Identifica les activitats agropecuàries i forestals.

1.2. Diferencia les activitats del sector primari d’altres activitats econòmiques.

2.1. Situa en un mapa la distribució dels principals aprofitaments agraris.

2.2. Aporta els aspectes del passat històric que han incidit en les estructures agràries espanyoles.

3.1. Selecciona i comenta imatges que posen de manifest les característiques dels diversos

paisatges agraris espanyols.

4.1. Defineix històricament i sumàriament l’estructura de la propietat.

5.1. Identifica i analitza les característiques dels diversos paisatges agraris espanyols.

6.1. Aporta dades o gràfics d’aspectes estructurals que expliquen el dinamisme d’un sector agrari

concret.

7.1. Comenta textos periodístics que expliquen la situació espanyola en la PAC.

8.1. Exposa les característiques i les peculiaritats de l’activitat pesquera espanyola.

9.1. Selecciona i analitza notícies periodístiques que tracten de problemes pesquers i n’identifica

l’origen.

9.2. Elabora gràfics comparatius del pes específic al PIB de les activitats agràries, ramaderes,

forestals i pesqueres espanyoles en comparació d’altres sectors d’activitat.

BLOC 8. LES FONTS D’ENERGIA I L’ESPAI INDUSTRIAL

1.1. Selecciona i analitza informació sobre els problemes i la configuració de la indústria espanyola.

1.2. Selecciona i analitza imatges que mostren l’evolució històrica de la indústria espanyola en una

223

zona concreta o en un sector concret.

2.1. Relaciona el naixement de la indústria i la localització de fonts d’energia i matèries primeres al

país.

3.1. Estableix un eix cronològic per explicar l’evolució històrica de la industrialització espanyola.

3.2. Enumera les característiques de la indústria espanyola i les diferències regionals.

3.3. Elabora i analitza gràfics i estadístiques que expliquen les produccions industrials.

4.1. Analitza i comenta paisatges d’espais industrials.

4.2. Assenyala en un mapa els assentaments industrials més importants i hi distingeix els diferents

sectors industrials.

5.1. Localitza i descriu les regions industrials i els eixos de desenvolupament industrial.

5.2. Descriu els eixos o focus de desenvolupament industrial i les perspectives de futur que tenen.

6.1. Descriu les polítiques industrials de la Unió Europea i la influència que exerceixen en les

polítiques espanyoles.

BLOC 9. EL SECTOR DE SERVEIS

1. Analitzar la terciarització de l’economia espanyola i exposar les característiques que presenta i la

influència que exerceix en el producte interior brut.

1.1. Identifica les característiques del sector terciari espanyol.

2.1. Explica la incidència del sector de serveis en l’economia espanyola.

3.1. Descriu com s’articulen els mitjans de comunicació més importants d’Espanya (ferrocarrils,

carreteres, ports i aeroports).

3.2. Comenta sobre un mapa de transports la transcendència que aquest sector té a l’hora

d’articular el territori.

3.3. Descriu i analitza mapes que reflecteixen un sistema de transport determinat.

3.4. Distingeix en un mapa els principals nodes del transport espanyol.

3.5. Resol problemes plantejats en un cas específic sobre vies de comunicació al nostre país.

4.1. Comenta gràfics i estadístiques que expliquen el desenvolupament comercial.

5.1. Analitza i explica les desigualtats de l’espai turístic.

6.1. Comenta gràfics i estadístiques que expliquen el desenvolupament turístic espanyol.

6.2. Explica com articulen el territori altres activitats terciàries.

224

7.1. Analitza i comenta imatges de l’espai destinat al transport, al comerç o a altres activitats del

sector de serveis.

8.1. Elabora esquemes per analitzar la influència del sector de serveis en l’economia i l’ocupació a

Espanya a partir d’imatges que reflecteixen l’impacte d’aquest sector en un paisatge

BLOC 10. L’ESPAI URBÀ

1.1. Defineix el concepte de ciutat i n’aporta exemples.

2.1. Comenta un paisatge urbà a partir d’una font gràfica.

2.2. Analitza i explica el plànol de la ciutat més propera o significativa respecte al lloc de residència.

3.1. Identifica les característiques del procés d’urbanització.

3.2. Explica els processos de planificació urbana i en posa exemples.

4.1. Assenyala la influència històrica en el plànol de les ciutats espanyoles.

4.2. Explica la morfologia urbana i assenyala les parts d’una ciutat sobre un plànol.

5.1. Selecciona i analitza imatges que expliquen la morfologia i l’estructura urbana d’una ciutat

coneguda.

6.1. Explica la jerarquització urbana espanyola.

7.1. Descriu i analitza les influències mútues existents entre la ciutat i l’espai que l’envolta.

8.1. Selecciona i analitza notícies periodístiques que mostren la configuració i la problemàtica del

sistema urbà espanyol.

BLOC 11. FORMES D’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL

1.1. Explica i localitza en un mapa l’organització territorial espanyola partint del municipi i de la

comunitat autònoma.

2.1. Distingeix i enumera les comunitats autònomes, les principals ciutats de cada una i els països

fronterers amb Espanya.

3.1. Explica l’ordenació territorial espanyola a partir de mapes històrics i actuals.

3.2. Compara l’ordenació territorial actual i la de la primera meitat del segle XX.

4.1. Descriu l’ordenació territorial establerta per la Constitució de 1978.

4.2. Explica les polítiques territorials que practiquen les comunitats autònomes en aspectes

concrets.

4.3. Enumera els desequilibris i els contrasts territorials existents en l’organització territorial

225

espanyola.

5. Descriure la transcendència de les comunitats autònomes i les polítiques territorials que duen a

terme.

5.1. Distingeix els símbols que diferencien les comunitats autònomes.

6.1. Explica raonadament els trets essencials de les polítiques territorials autonòmiques.

BLOC 12. ESPANYA A EUROPA I AL MÓN

1.1. Localitza en un mapa les grans àrees de la geografia econòmica i assenyala les àrees amb les

quals Espanya té més relació.

1.2. Identifica aspectes rellevants d’Espanya en la situació mundial.

1.3. Localitza la situació espanyola entre les grans àrees de la geografia econòmica mundial.

2.1. Explica la posició d’Espanya dins la Unió Europea.

3.1. Extreu conclusions de les mesures que la Unió Europea pren en política regional i de cohesió

territorial que afecten Espanya.

3.2. Comenta notícies periodístiques o textos que expliquen la posició d’Espanya dins la Unió

Europea.

4.1. Identifica i descriu els trets de la globalització amb exemples que afecten el nostre país.

5.1. Elabora quadres comparatius de l’aplicació a casos concrets del concepte de mundialització i

del concepte de diversitat territorial.

6.1. Explica les repercussions de la inclusió d’Espanya dins espais geopolítics i socioeconòmics

continentals i mundials a partir de diferents fonts d’informació geogràfica.

8.5. Iniciació a l'activitat emprenedora i empresarial

BLOC 1. AUTONOMIA PERSONAL, LIDERATGE I INNOVACIÓEstàndards d’aprenentatge avaluables1.1. Identifica les fortaleses i debilitats personals, les relaciona amb els diferents àmbits del

desenvolupament personal i la vida diària i les aplica en les tasques proposades.

1.2. Resol situacions proposades fent ús dels seus recursos personals amb seguretat i

confiança.

1.3. Analitza els resultats assolits amb consciència de l’esforç personal aplicat i els fins

obtinguts i fa propostes de millora sobre el propi treball.

2.1. A partir d’un objectiu establert, elabora un llistat de tasques assignant terminis i

226

compromisos per dur-les a terme i assumeix les responsabilitats personals i de grup

corresponents

2.2. Comprèn la necessitat de reflexió i planificació prèvia a la realització d’una tasca,

marca temps, metes i seqüències i ho relaciona amb l’eficiència i qualitat en el compliment

dels objectius finals.

2.3. Analitza una situació determinada, discrimina què supera el seu propi acompliment,

valora la necessitat d’ajuda externa i quins recursos són idonis en la situació proposada.

3.1. Participa en situacions de comunicació de grup, demostra iniciativa i respecte,

expressa amb claredat les seves idees i recull i argumenta les dels altres integrants.

3.2. Proposa alternatives de solució, intenta integrar interessos i assolir acords mitjançant

negociació aplicant tècniques i intenta influir positivament en els altres.

3.3. Exerceix el rol dirigent quan li correspon amb respecte, entusiasme i autocontrol,

organitza les tasques del grup i determina normes de funcionament que impliquin i motivin

a tots i promoguin la consecució de la tasca del grup.

4.1. Proposa solucions originals a les situacions plantejades, genera nombroses possibilitats

a partir d’un ús nou dels recursos amb què compta i relaciona la innovació amb el progrés

de la societat.

4.2. Empra coneixements adquirits anteriorment en la solució de situacions o problemes,

relaciona l’adequació entre aquests, presenta aplicacions que no es limitin a l’ús habitual i

salva possibles rutines o prejudicis.

4.3. Investiga el seu entorn per detectar experiències relacionades amb les tasques

plantejades que puguin aportar solucions i li permetin desenvolupar una visió de

desafiaments i necessitats futures i conseqüències.BLOC 2. PROJECTE EMPRESARIALEstàndards d’aprenentatge avaluables1.1. Defineix els conceptes d’iniciativa emprenedora i persona emprenedora a partir d’una

anàlisi de les característiques personals, classifica els diferents tipus d’emprenedors

(incloent-hi els intraemprenedors i els emprenedors socials) i les seves qualitats personals i

els relaciona amb la innovació i el benestar social.

1.2. Identifica la capacitat d’emprenedoria de les persones i la pròpia a partir d’una anàlisi

de les seves característiques personals, la refereix a diferents camps professionals i a

227

diferents funcions que hi existeixen i analitza el seu pla personal per emprendre.

1.3. Determina el concepte d’empresari, n’identifica les característiques personals, els tipus

d’empresaris i l’aportació social de les empreses en el seu entorn.

2.1. Planteja alternatives de negoci/empresa a partir de diverses tècniques de generació

d’idees, determina quines necessitats de l’entorn satisfaria, s’informa sobre aquest entorn i

assenyala com crear valor i com generaria benefici.

2.2. Elabora un pla de negoci/empresa en grup incloent la definició de la idea i l’objecte de

negoci, dissenya un pla de comercialització del producte, un pla econòmic financer i

demostra el valor del negoci per a l’entorn.

2.3. Valora la viabilitat del projecte de negoci a partir de càlculs senzills d’ingressos i

despeses.

2.4. Estableix un llistat cronològic de processos vinculats al desenvolupament de l’activitat

proposada en el pla de negoci/empresa, identifica els recursos humans i materials

necessaris i duu a terme una planificació i temporalització sobre aquests.

2.5. Elabora documents administratius bàsics dels negocis/empreses propis del pla de

negoci proposat i els relaciona amb les diferents funcions dins l’empresa.

2.6. Descriu el paper de l’Estat i les administracions públiques en els negocis/empreses,

analitza els tràmits necessaris i les fonts d’ingrés i despesa pública i els reconeix com a

elements del benestar comunitari.

3.1. Aplica un sistema de control del projecte, estableix indicadors a priori per a cada fase i

demostra flexibilitat i innovació per resoldre els problemes identificats.

3.2. Identifica la responsabilitat corporativa de l’empresa/negoci i descriu els valors de

l’empresa i el seu impacte social i mediambiental.BLOC 3. FINANCESEstàndards d’aprenentatge avaluables1.1. Reconeix el valor social dels diners i el seu paper en l’economia personal, descriu

pagaments diaris, despeses i ingressos en relació amb l’intercanvi de béns i serveis i entén

que els diners poden ser invertits o deixats.

1.2. Comprèn el paper dels intermediaris financers en la societat i en caracteritza i

identifica els principals, com bancs i companyies d’assegurances, quan la seva capacitat

d’estalvi és insuficient.

228

1.3. Identifica els principals serveis financers per a particulars i petites empreses; com

comptes corrents, targetes de crèdit i dèbit, canvi de divises, transferències, préstecs i

crèdits, entre d’altres, i en raona la utilitat.

2.1. Gestiona les necessitats financeres personals de curt i llarg termini, identifica els

diferents tipus d’ingressos i inversions en la vida de les persones i valora l’impacte de la

planificació i la importància de l’estalvi en la vida de cadascú.

2.2. Valora la importància i significat dels imposts més importants i els relaciona amb el

benestar social i com a font d’equitat per a tota la societat.

2.3. Comprèn el significat dels guanys i pèrdues en diversos contextos financers i reconeix

com algunes formes d’estalvi o inversió són més arriscades que d’altres, així com els

beneficis de la diversificació.

2.4. Calcula, en supòsits bàsics, les variables de productes d’estalvi i préstec i aplica

matemàtiques financeres elementals.

2.5. Descriu els principals drets i deures dels consumidors en el món financer i reconeix les

principals implicacions dels contractes financers més habituals.

3.1. Relaciona les condicions bàsiques dels productes financers amb els principals

indicadors econòmics i reconeix la interacció d’aquests amb les condicions econòmiques i

polítiques dels països.

8.6. Economia 4t ESO

BLOC 1. IDEES ECONÒMIQUES BÀSIQUES

1.1. Reconeix l’escassetat de recursos i la necessitat de triar i prendre decisions com les claus dels

problemes bàsics de tota economia, i comprèn que qualsevol elecció suposa renunciar a altres

alternatives i que qualsevol decisió té conseqüències.

1.2. Diferencia formes diverses d’abordar i resoldre problemes econòmics i n’identifica els avantatges i

els inconvenients, així com les limitacions.

2.1. Comprèn i utilitza correctament diferents termes de l’àrea de l’economia.

2.2. Diferencia entre economia positiva i economia normativa.

2.3. Representa i analitza gràficament el cost d’oportunitat mitjançant la frontera de possibilitats de

producció.

229

3.1. Representa les relacions que s’estableixen entre les economies domèstiques i les empreses.

3.2. Aplica raonaments bàsics per interpretar problemes econòmics provinents de les relacions

econòmiques del seu entorn.

BLOC 2. ECONOMIA I EMPRESA

1.1. Distingeix les diferents formes jurídiques de les empreses i les relaciona amb les exigències

requerides de capital per constituir-les i amb les responsabilitats legals per a cada tipus.

1.2. Valora les formes jurídiques d’empreses més apropiades en cada cas segons les característiques

concretes aplicant el raonament sobre la classificació de les empreses.

1.3. Identifica els diferents tipus d’empreses i d’empresaris que actuen en el seu entorn, així com la

forma com s’interrelacionen amb l’àmbit més proper i els efectes socials i mediambientals, positius i

negatius, que s’observen.

2.1. Indica els diferents tipus de factors productius i les relacions entre productivitat, eficiència i

tecnologia.

2.2. Identifica els diferents sectors econòmics, així com els reptes i les oportunitats que presenten.

3.1. Explica les possibilitats de finançament del dia a dia de les empreses i diferencia el finançament

extern i l’intern, a curt i a llarg termini, així com el cost de cada una i les implicacions en la marxa de

l’empresa.

4.1. Diferencia els ingressos i els costs generals d’una empresa, n’identifica el benefici o la pèrdua i

aplica raonaments matemàtics per interpretar els resultats.

5.1. Identifica les obligacions fiscals de les empreses segons l’activitat i assenyala el funcionament

bàsic dels imposts i les principals diferències entre ells.

5.2. Valora l’aportació que suposa la càrrega impositiva a la riquesa nacional.

BLOC 3. ECONOMIA PERSONAL

1.1. Elabora un pressupost o pla financer personalitzat en què identifica cada un dels ingressos i de les

despeses, i en fa el seguiment.

1.2. Empra eines informàtiques per preparar i desenvolupar un pressupost o pla financer

personalitzat.

1.3. Usa gràfics d’anàlisi que li permeten comparar una realitat personalitzada amb les previsions

establertes.

230

2.1. Comprèn les necessitats de planificació i de gestió dels assumptes financers al llarg de la vida.

Aquesta planificació es vincula a la previsió feta en cada una de les etapes d’acord amb les decisions

preses i l’evolució de l’activitat econòmica nacional.

3.1. Coneix i explica la rellevància de l’estalvi i del control de la despesa.

3.2. Analitza els avantatges i els inconvenients de l’endeutament, en valora el risc i selecciona la

decisió més adequada per a cada moment.

4.1. Comprèn els termes fonamentals i descriu el funcionament de les operacions amb els comptes

bancaris.

4.2. Valora i comprova la necessitat de llegir detingudament els documents que presenten els bancs,

així com la importància de la seguretat quan la relació es produeix per Internet.

4.3. Reconeix el fet que es poden negociar les condicions que presenten les entitats financeres i

analitza el procediment de reclamació davant les entitats.

4.4. Identifica i explica les diferents modalitats de targetes que hi ha, així com els aspectes més

importants de la seguretat quan s’opera amb targetes.

5.1. Identifica i diferencia els diferents tipus d’assegurances segons els riscs o les situacions

adverses en les diferents etapes de la vida.

BLOC 4. ECONOMIA I INGRESSOS I DESPESES DE L’ESTAT

1.1. Identifica les vies d’on procedeixen els ingressos de l’Estat i les principals àrees de les despeses de

l’Estat, i en comenta les relacions.

1.2. Analitza i interpreta dades i gràfics de contingut econòmic relacionats amb els ingressos i les

despeses de l’Estat.

1.3. Distingeix el comportament dels ingressos i les despeses públics en els diferents cicles econòmics,

així com els efectes que es poden produir al llarg del temps.

2.1. Comprèn i expressa les diferències entre els conceptes de deute públic i dèficit públic, així com la

relació que es produeix entre ells.

3.1. Coneix i descriu els efectes de la desigualtat de la renda i els instruments per redistribuir-la.

BLOC 5. ECONOMIA I TIPUS D’INTERÈS, INFLACIÓ I DESOCUPACIÓ

1.1. Descriu les causes de la inflació i valora les principals repercussions econòmiques i socials que

té.

1.2. Explica el funcionament dels tipus d’interès i les conseqüències de la variació que poden

231

presentar per a l’evolució de l’economia.

2.1. Valora i interpreta dades i gràfics de contingut econòmic relacionats amb els tipus d’interès, la

inflació i la desocupació.

3.1. Descriu les causes de la desocupació i en valora les principals repercussions econòmiques i

socials.

3.2. Analitza les dades de desocupació a Espanya i les polítiques contra la desocupació.

3.3. Investiga i reconeix àmbits d’oportunitats i tendències d’ocupació

BLOC 6. ECONOMIA INTERNACIONAL

1.1. Analitza el grau d’interconnexió de les diferents economies de tots els països del món i aplica

la perspectiva global per emetre’n una valoració crítica.

1.2. Explica les raons que justifiquen l’intercanvi econòmic entre països i que influeixen en aquest

intercanvi.

1.3. Analitza esdeveniments econòmics contemporanis en el context de la globalització i el comerç

internacional.

1.4. Coneix i enumera avantatges i inconvenients del procés d’integració econòmica i monetària de

la Unió Europea.



8.7. Economia 1r Batxillerat

BLOC 1. ECONOMIA I ESCASSETAT. L’ORGANITZACIÓ DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA

1.1. Reconeix l’escassetat i la necessitat d’elegir i de prendre decisions com els elements més

determinants que s’han d’afrontar en tot sistema econòmic.

2.1. Analitza els diferents plantejaments i les diferents formes d’abordar els elements clau en els

principals sistemes econòmics.

2.2. A partir de casos concrets, analitza els canvis més recents en l’escenari econòmic mundial i els

relaciona amb les circumstàncies tècniques, econòmiques, socials i polítiques que els expliquen.

2.3. Compara diferents formes d’abordar la resolució de problemes econòmics a partir d’exemples

de situacions econòmiques actuals de l’entorn internacional.

3.1 Distingeix les proposicions econòmiques positives de les proposicions econòmiques

normatives.

232

BLOC 2. L’ACTIVITAT PRODUCTIVA

1.1. Expressa una visió integral del funcionament del sistema productiu partint de l’estudi de

l’empresa i la seva participació en sectors econòmics, així com la seva connexió i interdependència.

2.1. Relaciona el procés de divisió tècnica de la feina amb la interdependència econòmica en un

context global.

2.2. Indica les diferents categories de factors productius i les relacions entre productivitat,

eficiència i tecnologia

3.1. Estudia i analitza les repercussions de l’activitat de les empreses, tant en un entorn proper com en

un entorn internacional.

4.1. Analitza i interpreta els objectius i les funcions de les empreses.

4.2. Explica la funció de les empreses de crear o incrementar la utilitat dels béns.

5.1. Determina i interpreta l’eficiència tècnica i econòmica a partir dels casos plantejats.

6.1. Comprèn i utilitza diferents tipus de costs, tant fixos com variables, totals, mitjans i marginals, i

representa i interpreta gràfics de costs.

6.2. Analitza i interpreta els beneficis d’una empresa a partir de supòsits d’ingressos i costs d’un

període.

7.1. Representa i interpreta gràfics de producció total, mitjana i marginal a partir de supòsits

donats.

BLOC 3. EL MERCAT I EL SISTEMA DE PREUS

1.1. Representa gràficament els efectes de les variacions de les diferents variables en el

funcionament dels mercats.

1.2. Expressa les claus que determinen l’oferta i la demanda.

1.3. Analitza les elasticitats de la demanda i de l’oferta i interpreta els canvis en els preus i les

quantitats, així com els efectes que tenen sobre els ingressos totals.

2.1. Analitza i compara el funcionament dels diferents tipus de mercats i n’explica les diferències.

2.2. Aplica l’anàlisi dels diferents tipus de mercats a casos reals identificats a partir de l’observació

de l’entorn més immediat.

2.3. Valora, de forma crítica, els efectes que es deriven sobre els que participen en els diversos

mercats.

233

BLOC 4. LA MACROECONOMIA

1.1. Valora, interpreta i comprèn les principals magnituds macroeconòmiques com a indicadors de

la situació econòmica d’un país.

1.2. Relaciona les principals macromagnituds i les utilitza per establir comparacions amb caràcter

global.

1.3. Analitza de forma crítica els indicadors estudiats i en valora l’impacte, els efectes i les

limitacions per mesurar la qualitat de vida.

2.1. Utilitza i interpreta la informació continguda en taules i gràfics de diferents variables

macroeconòmiques i l’evolució que presenten en el temps.

2.2. Valora estudis de referència com a font de dades específiques i comprèn els mètodes d’estudi

utilitzats pels economistes.

2.3. Empra variables econòmiques en aplicacions informàtiques, les analitza i interpreta, i presenta

les valoracions de caràcter personal que en fa.

3.2. Valora la relació entre l’educació i la formació i les probabilitats d’obtenir una ocupació i salaris

millors.


4.1. Analitza les dades de la inflació i la desocupació a Espanya i les diferents alternatives per lluitar

contra aquests dos fenòmens.

BLOC 5. ASPECTES FINANCERS DE L’ECONOMIA

1.1. Analitza i explica el funcionament dels diners i del sistema financer en una economia.

2.1. Reconeix les causes de la inflació i valora les repercussions econòmiques i socials que té.

3.1. Valora el paper del sistema financer com a element canalitzador de l’estalvi a la inversió i

identifica els productes i mercats que el componen.

4.1. Raona de forma crítica, en contextos reals, sobre les accions de política monetària i l’impacte

econòmic i social que tenen.

5.1. Identifica els objectius i la finalitat del Banc Central Europeu i raona sobre el paper que té i la

manera com funciona.

5.2. Descriu els efectes de les variacions dels tipus d’interès en l’economia

BLOC 6. EL CONTEXT INTERNACIONAL DE L’ECONOMIA

234

1.1. Identifica els fluxos comercials internacionals.

2.1. Explica i reflexiona sobre el procés de cooperació i integració econòmica produït a la Unió

Europea i valora les repercussions i implicacions que ha tingut per a Espanya en un context global.

3.1. Expressa les raons que justifiquen l’intercanvi econòmic entre països.

3.2. Descriu les implicacions i els efectes de la globalització econòmica per als països i reflexiona sobre

la necessitat d’establir mecanismes per regular-la i coordinar-la.

BLOC 7. DESEQUILIBRIS ECONÒMICS I EL PAPER DE L’ESTAT EN L’ECONOMIA

1.1. Identifica i analitza els factors i les variables que influeixen en el creixement econòmic, el

desenvolupament i la redistribució de la renda.

1.2. Diferencia els conceptes de creixement i de desenvolupament.

1.3. Reconeix i explica les conseqüències del creixement sobre el repartiment de la riquesa, el medi

ambient i la qualitat de vida.

1.4. Analitza de forma pràctica els models de desenvolupament dels països emergents i les

oportunitats que tenen els països en vies de desenvolupament per créixer i progressar.



1.6. Desenvolupa actituds positives en relació amb el medi ambient i valora i considera aquesta

variable en la presa de decisions econòmiques.

1.7. Identifica els béns ambientals com un factor de producció escàs, que proporciona inputs i

acumula materials de rebuig i residus, la qual cosa suposa valorar els costs associats.

2.1. Comprèn i explica les diferents funcions de l’Estat: fiscals, estabilitzadores, redistributives,

reguladores i proveïdores de béns i serveis públics.

2.2. Identifica els principals errors del mercat, les causes que els provoquen, els efectes que tenen

per als agents que intervenen en l’economia i les diferents opcions d’actuació de l’Estat.

8.8. Economia de l'empresa 2n de batxillerat

BLOC 1. L’EMPRESA

1.1. Distingeix les diferents formes jurídiques de les empreses i les relaciona amb les exigències de

capital i les responsabilitats establertes per a cada tipus.


característiques concretes aplicant el raonament sobre classificació de les empreses.

235

1.3. Analitza, per a un determinat cas pràctic, els diferents criteris de classificació d’empreses: la

naturalesa de l’activitat que desenvolupen, la dimensió que tenen, el nivell tecnològic que

assoleixen, el tipus de mercat en el qual operen, la fórmula jurídica que adopten, el caràcter públic

o privat que presenten.

2.1. Identifica els diferents tipus d’empreses i empresaris que actuen al propi entorn, així com la

forma en què es relacionen amb el seu àmbit més proper.

2.2. Analitza la relació entre empresa, societat i medi ambient. Valora els efectes, positius i

negatius, de les actuacions de les empreses en els àmbits social i mediambiental.

2.3. Analitza l’activitat de les empreses com a element dinamitzador i de progrés i valora el fet que

creïn valor per a la societat i per als ciutadans.


1.1. Descriu i analitza els diferents factors que determinen la localització i la dimensió d’una

empresa i valora la transcendència futura per a l’empresa de les decisions preses.

1.2. Valora el creixement de l’empresa com a estratègia competitiva i relaciona les economies

d’escala amb la dimensió òptima de l’empresa.

1.3. Explica i distingeix les estratègies d’especialització i diversificació.

1.4. Analitza les estratègies de creixement intern i extern a partir de supòsits concrets.

1.5. Examina el paper de les petites i mitjanes empreses al nostre país i valora les seves estratègies

i formes d’actuar, així com els avantatges i els inconvenients que presenten.

1.6. Descriu les característiques i les estratègies de desenvolupament de l’empresa multinacional i

valora la importància de la responsabilitat social i mediambiental.

1.7. Estudia i analitza l’impacte de la incorporació de la innovació i de les noves tecnologies en

l’estratègia de l’empresa i el relaciona amb la capacitat per competir de forma global.


1.1. Reflexiona sobre la divisió tècnica de la feina en un context global d’interdependència

econòmica i la valora.

1.2. Descriu l’estructura organitzativa, l’estil de direcció, els canals d’informació i comunicació, el

grau de participació en la presa de decisions i l’organització informal de l’empresa.

1.3. Identifica la funció de cada una de les àrees d’activitat de l’empresa —aprovisionament,

producció i comercialització, inversió i finançament, recursos humans i administració— i la manera

236

com s’interrelacionen.

1.4. Analitza l’organització de les empreses de l’entorn més proper, n’identifica els avantatges i els

inconvenients, hi detecta els problemes que s’han de solucionar i descriu propostes de millora.

1.5. Aplica els seus coneixements a una organització concreta, hi detecta els problemes i proposa

millores.

1.6. Valora la importància dels recursos humans en una empresa i analitza diferents maneres de

gestionar-los i de relacionar la motivació amb la productivitat.


1.1. Elabora càlculs de la productivitat de diferents factors, interpreta els resultats obtinguts i

coneix els mitjans i les alternatives de millora de la productivitat en una empresa.

1.2. Analitza i valora la relació existent entre la productivitat i els salaris dels treballadors.

1.3. Valora la relació entre el control d’inventaris i la productivitat i l’eficiència en una empresa.

1.4. Reflexiona sobre la importància, per a la societat i per a l’empresa, de la recerca i la innovació

tecnològica en relació amb la competitivitat i el creixement.

2.1. Diferencia els ingressos i els costs generals d’una empresa, n’identifica el benefici o la pèrdua

generats al llarg de l’exercici econòmic i aplica raonaments matemàtics per interpretar resultats.

2.2. Calcula els diferents tipus de costs, ingressos i beneficis d’una empresa i els representa

gràficament.

2.3. Reconeix el llindar de vendes necessari per a la supervivència de l’empresa.

2.4. Analitza els mètodes d’anàlisi cost-benefici i cost-efectivitat com a mètodes de mesurament i

avaluació i com a ajuda per prendre decisions.

3.1. Identifica els costs que genera el magatzem i resol casos pràctics sobre el cicle d’inventari.

3.2. Valora les existències al magatzem mitjançant diferents mètodes.


1.1. Caracteritza un mercat segons diferents variables, com per exemple el nombre de competidors

i el producte venut.

1.2. Identifica, i adapta a cada cas concret, les diferents estratègies i enfocaments de màrqueting.

1.3. Interpreta i valora estratègies de màrqueting i incorpora a la valoració consideracions de

caràcter ètic, social i ambiental.

237

1.4. Comprèn i explica les diferents fases i etapes de la recerca de mercats.

1.5. Aplica criteris i estratègies de segmentació de mercats a diferents casos pràctics.

1.6. Analitza i valora les oportunitats d’innovació i transformació amb el desenvolupament de la

tecnologia més actual aplicada al màrqueting.


1.1. Reconeix els diferents elements patrimonials i la funció que tenen assignada.

1.2. Identifica i gestiona correctament els béns, els drets i les obligacions de l’empresa en masses

patrimonials.

1.3. Interpreta la correspondència entre inversions i el finançament d’aquestes.

1.4. Detecta, mitjançant la utilització de proporcions, possibles desajusts en l’equilibri patrimonial,

la solvència i el palanquejament de l’empresa.

1.5. Proposa mesures correctores adequades en cas que es detectin desajusts.

1.6. Reconeix la importància del domini de les operacions matemàtiques i els procediments propis

de les ciències socials com a eines que faciliten la solució de problemes empresarials.

1.7. Reconeix la conveniència d’un patrimoni equilibrat.

1.8. Valora la importància de la informació en la presa de decisions.

2.1. Identifica les obligacions fiscals de les empreses segons l’activitat i descriu el funcionament

bàsic dels imposts i les principals diferències que hi ha entre aquests. Valora l’aportació que suposa

la càrrega impositiva a la riquesa nacional.


1.1. Coneix i enumera els mètodes estàtics (termini de recuperació) i dinàmics (criteri del valor

actual net i criteri de la taxa interna de rendibilitat) per seleccionar i valorar inversions.

1.2. Explica les possibilitats de finançament de les empreses i diferencia el finançament extern i

l’intern, a curt i a llarg termini, així com el cost de cada possibilitat i les implicacions que tenen en

la marxa de l’empresa.

1.3. Analitza, en un supòsit concret de finançament extern, les diferents opcions possibles, els

costs que tenen i les variants d’amortització.

1.4. Analitza i avalua, a partir d’una necessitat concreta, les diferents possibilitats que tenen les

empreses de recórrer al mercat financer.

238

1.5. Valora les fonts de finançament de l’empresa, tant externes com internes.

1.6. Analitza i descriu les opcions financeres que s’adapten millor a un cas concret de necessitat

financera.

1.7. Aplica els coneixements tecnològics a l’anàlisi i a la resolució de supòsits.

8.9. Valors ètics a ESO

Primer cicle

BLOC 1. LA DIGNITAT DE LA PERSONA

1.1. Assenyala les dificultats per definir el concepte de persona, n’analitza el significat etimològic i

valora algunes definicions aportades per filòsofs.

1.2. Descriu les característiques principals de la persona: substància independent, racional i lliure.

1.3. Explica i valora la dignitat de la persona, que, com a ens autònom, es converteix en un “ésser

moral”.

2.1. Està informat, de fonts diverses, sobre les característiques dels grups d’adolescents i la

influència que exerceixen sobre els membres a l’hora de determinar la seva conducta, i fa un

resum de la informació obtinguda.

2.2. Elabora conclusions sobre la importància que té per a l’adolescent desenvolupar l’autonomia

personal i tenir el control de la pròpia conducta de conformitat amb els valors ètics lliurement

triats.

3.1. Explica la concepció kantiana del concepte de persona com a subjecte autònom capaç de

dictar les pròpies normes morals.

3.2. Comenta i valora la idea de Kant de concebre la persona com un fi en si mateix i rebutjar la

possibilitat que sigui tractada pels altres com a instrument per aconseguir finalitats alienes a ella.

4.1. Identifica en què consisteix la personalitat i els factors genètics, socials, culturals i

mediambientals que intervenen a l’hora de construir-la i aprecia la capacitat d’autodeterminació

en l’ésser humà.

5.1. Descriu i valora el paper rellevant de la raó i la llibertat per configurar, amb els seus propis

actes, l’estructura de la seva personalitat.

5.2. Elabora una llista dels valors ètics que considera desitjables per integrar-los a la seva

personalitat i explica les raons d’aquesta tria.

6.1. Assenyala en què consisteix la virtut i les característiques que té segons Aristòtil i indica com

239

es relaciona amb els actes, els hàbits i el caràcter.

6.2. Enumera alguns dels beneficis que, segons Aristòtil, aporten les virtuts ètiques a l’ésser humà,

identifica algunes d’aquestes virtuts i les ordena d’acord amb un criteri racional.

7.1. Defineix la intel·ligència emocional, descriu les característiques que presenta i valora la

importància que té en la construcció moral de l’ens humà.

7.2. Explica en què consisteixen les emocions i els sentiments i com es relacionen amb la vida

moral.

7.3. Mitjançant un debat en grup, troba la relació que hi ha entre algunes virtuts i valors ètics i el

desenvolupament de les capacitats d’autocontrol emocional i automotivació, com la sinceritat, el

respecte, la prudència, la temprança, la justícia i la perseverança, entre altres.

8.1. Comprèn en què consisteixen les habilitats emocionals que, segons Goleman, ha de

desenvolupar l’ésser humà i elabora, en col·laboració amb el grup, un esquema explicatiu

d’aquesta qüestió.

8.2. Relaciona el desenvolupament de les habilitats emocionals amb l’adquisició de les virtuts

ètiques, com la perseverança, la prudència, l’autonomia personal, la temprança, la fortalesa de

voluntat, l’honestedat amb un mateix, el respecte a la justícia i la fidelitat als propis principis ètics,

entre altres.

8.3. Utilitza la introspecció com a mitjà per reconèixer els propis sentiments, emocions i estats

d’ànim, amb la finalitat de tenir-ne més autocontrol i ser capaç d’automotivar-se, de convertir-se

en l’amo de la seva pròpia conducta.

9.1. Reconeix i valora la capacitat que té de modelar la seva pròpia identitat i fer de si mateix una

persona justa, sincera, tolerant, amable, generosa, respectuosa, solidària, honesta, lliure, etc.; en

una paraula: una persona digna de ser apreciada per ella mateixa.

9.2. Dissenya un projecte de vida personal conforme al model de persona que vol ser i els valors

ètics que vol adquirir i fa que la seva pròpia vida tengui un sentit.

BLOC 2. LA COMPRENSIÓ, EL RESPECTE I LA IGUALTAT EN LES RELACIONS INTERPERSONALS

1.1. Explica per què l’ésser humà és social per naturalesa i valora les conseqüències que té aquest

fet en la seva vida personal i moral.

1.2. Reflexiona, en petits grups, sobre la influència mútua que s’estableix entre l’individu i la

societat.

240

1.3. Aporta raons que fonamenten la necessitat d’establir uns valors ètics que guiïn les relacions

interpersonals i empra la iniciativa personal per elaborar, mitjançant suports informàtics, una

presentació gràfica de les seves conclusions sobre aquest tema.

2.1. Descriu el procés de socialització i valora la importància que té en la interiorització individual

dels valors i les normes morals que regeixen la conducta de la societat en la qual viu.

2.2. Exemplifica, en col·laboració amb el grup, la influència que tenen en la configuració de la

personalitat humana els valors morals inculcats pels agents socials, entre els quals la família,

l’escola, els amics i els mitjans de comunicació de massa, i elabora un esquema i unes conclusions

utilitzant suports informàtics.

2.3. Justifica i valora la necessitat de la crítica racional com a mitjà indispensable per adequar els

costums, les normes, els valors, etc., del seu entorn als valors ètics universals establerts en la

Declaració universal dels drets humans i rebutja tot el que pot atemptar contra la dignitat humana

i els drets fonamentals de les persones.

3.1. Defineix els àmbits de la vida privada i de la pública, així com el límit de la llibertat humana en

tots dos casos.

3.2. Distingeix els àmbits d’acció que corresponen a l’ètica dels que corresponen al dret i exposa les

seves conclusions mitjançant una presentació elaborada amb mitjans informàtics.

3.3. Reflexiona sobre el problema de la relació entre el camp privat i el públic i la possibilitat que

sorgeixi un conflicte de valors ètics entre tots dos, així com sobre la forma de trobar una solució

basada en els valors ètics, exemplifica de manera concreta aquests casos i exposa les possibles

solucions fonamentades èticament.

4.1. Comprèn la importància que, per a Goleman, tenen les capacitats de reconèixer les emocions

alienes i de controlar les relacions interpersonals i elabora un resum esquemàtic d’aquest tema.

5.1. Explica en què consisteix la conducta assertiva, la compara amb el comportament agressiu o

inhibit i adopta com a principi moral fonamental, en les relacions interpersonals, el respecte a la

dignitat de les persones.

5.2. Mostra, en les relacions interpersonals, una actitud de respecte cap als drets que qualsevol

ésser humà té de sentir, pensar i actuar de forma diferent, d’equivocar-se, de gaudir del temps de

descans, de tenir una vida privada, de prendre les pròpies decisions, etc., i, específicament, de ser

valorat de forma especial pel simple fet de ser persona, sense discriminar ni menysprear ningú.

241

5.3. Empra, en diàlegs curts reals o inventats, habilitats socials com l’empatia, l’escolta activa i la

interrogació assertiva, entre altres, amb la finalitat d’aprendre a utilitzar-les de forma natural en la

relació amb els altres.

5.4. Exercita, mitjançant diàlegs orals, algunes tècniques de comunicació interpersonal, com la

forma adequada de dir no, el disc ratllat, el banc de boira, etc., amb l’objecte de dominar-les i

poder-les utilitzar en el moment adequat.

6.1. Identifica l’adquisició de les virtuts ètiques, entre les quals la prudència, la lleialtat, la

sinceritat, la generositat, etc., com una condició necessària per aconseguir unes bones relacions

interpersonals

6.2. Elabora una llista amb alguns valors ètics que han d’estar presents en les relacions entre

l’individu i la societat, com la responsabilitat, el compromís, la tolerància, el pacifisme, la lleialtat,

la solidaritat, la prudència, el respecte mutu i la justícia, entre altres.

6.3. Destaca el deure moral i cívic que té tothom d’ajudar qualsevol persona la vida, la llibertat i la

seguretat de la qual estiguin en perill de forma imminent i de col·laborar, segons les pròpies

possibilitats, a prestar els primers auxilis en casos d’emergència.

BLOC 3. LA REFLEXIÓ ÈTICA

1.1. Reconeix les diferències que hi ha entre l’ètica i la moral quant a l’origen i la finalitat.

1.2. Aporta raons que justifiquen la importància de la reflexió ètica com una guia racional de

conducta necessària en la vida de l’ésser humà i expressa de forma apropiada els arguments en els

quals es fonamenta.

2.1. Distingeix la conducta instintiva de l’animal del comportament racional i lliure de l’ésser humà,

destaca la magnitud de les seves diferències i valora les conseqüències que tenen en la vida de les

persones.

2.2. Assenyala en què consisteix l’estructura moral de la persona com a ésser racional i lliure, raó

per la qual aquesta és responsable de la seva conducta i de les conseqüències que se’n deriven.

2.3. Explica les tres etapes del desenvolupament moral de l’home segons la teoria de Piaget o la de

Köhlberg i les característiques pròpies de cadascuna, i destaca com es passa de l’heteronomia a

l’autonomia.

3.1. Descriu la relació existent entre la llibertat i els conceptes de persona i estructura moral.

3.2. Analitza i valora la influència que tenen en la llibertat personal la intel·ligència, que ens permet

242

conèixer les possibles opcions que podem triar, i la voluntat, que ens dóna la fortalesa suficient per

fer el que hem decidit fer.

3.3. Analitza alguns factors biològics, psicològics, socials, culturals i ambientals que influeixen en el

desenvolupament de la intel·ligència i la voluntat, especialment el paper de l’educació, i exposa les

seves conclusions de forma clara mitjançant una presentació elaborada amb suports informàtics i

audiovisuals.

4.1. Explica què són els valors, descriu les principals característiques que presenten i valora la

importància que tenen en la vida individual i col·lectiva de les persones.

4.2. Cerca i selecciona informació sobre l’existència de diferents classes de valors, com els

religiosos, els afectius, els intel·lectuals, els vitals, etc.

4.3. Elabora, en grup, una jerarquia de valors i explica la seva fonamentació racional mitjançant

una exposició en què s’usen mitjans informàtics o audiovisuals.

5.1. Descriu les característiques distintives dels valors ètics utilitzant exemples concrets i valora la

relació essencial que mantenen amb la dignitat humana i la conformació d’una personalitat justa i

satisfactòria.

5.2. Empra el seu esperit emprenedor per dissenyar, en grup, una campanya destinada a difondre

la importància de respectar els valors ètics tant en la vida personal com en la vida social.

6.1. Defineix el concepte de norma i de norma ètica i les distingeix de les normes morals,

jurídiques, religioses, etc.

6.2. Exposa qui eren els sofistes i alguns dels fets i les raons en els quals es fonamentava la seva

teoria relativista de la moral, i assenyala les conseqüències que aquesta té en la vida de les

persones.

6.3. Coneix els motius que varen empènyer Sòcrates a afirmar l’intel·lectualisme moral i explica en

què consisteix i quina crítica li va fer Plató.

6.4. Compara el relativisme i l’objetivisme moral, valora la vigència d’aquestes teories ètiques

actualment i expressa les seves opinions de forma argumentada.

7.1. Destaca algunes de les conseqüències negatives que, per a l’individu i la comunitat, té

l’absència de valors i normes ètiques, com l’egoisme, la corrupció, la mentida, l’abús de poder, la

intolerància, la insolidaritat, la violació dels drets humans, etc.

7.2. A partir de la seva iniciativa personal i la col·laboració en grup, organitza i desenvolupa una

243

campanya al seu entorn amb la finalitat de promoure el reconeixement dels valors ètics com a

elements fonamentals del ple desenvolupament personal i social.

8.1. Enumera els elements distintius de les teories ètiques, argumenta la classificació d’aquestes

com a ètiques de finalitats i elabora un esquema amb les característiques més destacades.

8.2. Enumera els aspectes fonamentals de la teoria hedonista d’Epicur i els valors ètics que defensa

i destaca les característiques que la identifiquen com una ètica de finalitats.

8.3. Elabora, en col·laboració amb el grup, arguments a favor i/o en contra de l’epicureisme i

exposa les seves conclusions amb els arguments racionals corresponents.

9.1. Explica el significat del terme eudemonisme i el significat per a Aristòtil de la felicitat entesa

com a bé suprem, i n’extreu unes conclusions.

9.2. Distingeix els tres tipus de tendències que hi ha a l’ésser humà, segons Aristòtil, i com es

relacionen amb el que ell considera bé suprem de la persona.

9.3. Aporta raons per classificar l’eudemonisme d’Aristòtil dins la categoria de l’ètica de finalitats.

10.1. Ressenya les idees fonamentals de l’ètica utilitarista: el principi d’utilitat, el concepte de plaer,

la compatibilitat de l’egoisme individual amb l’altruisme universal i la ubicació del valor moral en

les conseqüències de l’acció, entre altres.

10.2. Enumera les característiques que fan de l’utilitarisme i de l’epicureisme unes ètiques de

finalitat.

10.3. Argumenta racionalment les seves opinions sobre l’ètica utilitarista.

BLOC 4. LA JUSTÍCIA I LA POLÍTICA

1.1. Explica i valora les raons que dóna Aristòtil per establir un vincle necessari entre ètica, política

i justícia

1.2. Utilitza i selecciona informació sobre els valors ètics i cívics, i identifica i valora les semblances,

les diferències i les relacions que hi ha entre aquests valors.

2.1. Elabora, partint de la seva iniciativa personal, una presentació en suport informàtic sobre la

política aristotèlica com una teoria organicista, amb una finalitat ètica i que atribueix la funció

educativa a l’Estat.

2.2. Selecciona i usa informació, en col·laboració amb el grup, per entendre i valorar la importància

que Aristòtil dóna a la justícia com el valor ètic en el qual es fonamenta la legitimitat de l’Estat i la

relació que manté amb la felicitat i el bé comú, i exposa les seves conclusions personals

244

degudament fonamentades.

3.1. Fonamenta racionalment i èticament l’elecció de la democràcia com un sistema que està per

damunt altres formes de govern pel fet d’incorporar, com a principis, els valors ètics assenyalats en

la Declaració universal dels drets humans.

3.2. Defineix el concepte d’estat de dret i el relaciona amb la defensa dels valors ètics i cívics en la

societat democràtica.

3.3. Descriu el significat dels conceptes de democràcia, ciutadà, sobirania, autonomia personal,

igualtat, justícia, representativitat, etc., i la relació existent entre aquests conceptes.

3.4. Explica la divisió de poders proposada per Montesquieu i la funció que exerceixen el poder

legislatiu, l’executiu i el judicial a l’estat democràtic com a instruments per evitar el monopoli del

poder polític i com a mitjà que permet als ciutadans controlar l’Estat.

4.1. Assumeix i explica el deure moral i civil que tenen els ciutadans de participar activament en

l’exercici de la democràcia amb la finalitat que es respectin els valors ètics i cívics en el si de l’Estat.

4.2. Defineix la magnitud d’alguns dels riscs que existeixen als governs democràtics quan no es

respecten els valors ètics de la Declaració universal dels drets humans, com la degeneració en

demagògia, la dictadura de les majories i l’escassa participació ciutadana, entre altres, i exposa

possibles mesures per evitar-los.

5.1. Identifica i aprecia els valors ètics més destacats en els quals es fonamenta la Constitució

espanyola i assenyala l’origen de la seva legitimitat i la finalitat que persegueix mitjançant la lectura

comprensiva i comentada del preàmbul.

5.2. Descriu els conceptes preliminars delimitats en la Constitució espanyola i la seva dimensió

ètica, com la nació espanyola, la pluralitat ideològica i les funcions atribuïdes a les forces armades,

a través de la lectura comprensiva i comentada dels articles 1-9.

6.1. Assenyala i comenta la importància i els límits dels drets i les llibertats públiques fonamentals

de la persona establerts en la Constitució, com la llibertat ideològica, religiosa i de culte; el caràcter

aconfessional de l’Estat espanyol; el dret a la lliure expressió d’idees i pensaments, i el dret a la

reunió pública i a la lliure associació.

7.1. Coneix i aprecia l’adequació de la Constitució espanyola a la Declaració universal dels drets

humans i assenyala els valors ètics en els quals es fonamenten els drets i els deures dels ciutadans,

així com els principis rectors de la política social i econòmica.

245

7.2. Explica i assumeix els deures ciutadans que estableix la Constitució, els ordena per ordre

d’importància i justifica l’ordre triat.

7.3. Aporta raons per justificar la importància que té, per al bon funcionament de la democràcia, el

fet que els ciutadans siguin conscients no tan sols dels seus drets, sinó també de les seves

obligacions com a deures cívics, jurídics i ètics.

7.4. Reconeix la responsabilitat fiscal dels ciutadans com un deure ètic que contribueix al

desenvolupament del bé comú i la relació que manté amb els pressuposts generals de l’Estat.

8.1. Descriu la integració econòmica i política de la Unió Europea, el desenvolupament històric que

ha experimentat des del 1951 i els objectius i els valors ètics en els quals es fonamenta, d’acord

amb la Declaració universal dels drets humans.

8.2. Identifica i valora la importància del que ha assolit la Unió Europea i els beneficis que ha

suposat per a la vida dels ciutadans, com ara l’anul·lació de fronteres i restriccions duaneres, la

lliure circulació de persones i capitals, etc., així com les obligacions adquirides als diferents àmbits:

econòmic, polític, de la seguretat i la pau, etc.

BLOC 5. ELS VALORS ÈTICS, EL DRET, LA DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS I ALTRES

TRACTATS INTERNACIONALS SOBRE DRETS HUMANS

1.1. Cerca i selecciona informació de pàgines web per identificar les diferències, les semblances i

els vincles existents entre l’ètica i el dret i entre la legalitat i la legitimitat, i elabora i presenta

conclusions fonamentades.

2.1. Elabora, en grup, una presentació en suport digital sobre l’objectiu i les característiques de la

teoria jusnaturalista del dret i identifica, en el pensament de Locke, un exemple d’aquesta teoria,

relacionat amb l’origen de les lleis jurídiques, la validesa que tenen i les funcions que atribueix a

l’Estat.

2.2. Destaca i valora, en el pensament sofista, la distinció entre phýsis i nomós, descriu l’aportació

que fa al convencionalisme jurídic i elabora conclusions argumentades sobre aquest tema.

2.3. Analitza informació sobre el positivisme jurídic de Kelsen, principalment pel que fa a la

validesa de les normes i els criteris que utilitza, especialment el d’eficàcia, i a la relació que

estableix entre l’ètica i el dret.

2.4. Recorre al seu esperit emprenedor i a la iniciativa personal per elaborar, en grup, una

presentació en suport informàtic en què compara les tres teories del dret i explica les seves

246

conclusions.

3.1. Explica la funció de la Declaració universal dels drets humans com un codi ètic reconegut pels

països integrants de l’ONU amb la finalitat de promoure la justícia, la igualtat i la pau a tot el món.

3.2. Contrasta informació dels esdeveniments històrics i polítics que varen donar lloc a la

Declaració universal dels drets humans, entre els quals les ideologies nacionalistes i racistes que

defensaven la superioritat d’uns homes sobre els altres fins a arribar a l’extrem de l’Holocaust jueu

i a la discriminació i l’extermini de totes les persones que no pertanyien a una determinada ètnia,

model físic, religió, idees polítiques, etc.

3.3. Assenyala els objectius que va tenir la creació de l’ONU i la data en la qual es va signar la

Declaració universal dels drets humans, i valora la importància d’aquest fet per a la història de la

humanitat.

4.1. Explica, mitjançant la lectura del preàmbul de la Declaració universal dels drets humans, en

què consisteix la dignitat que aquesta Declaració reconeix a l’ésser humà com a persona

posseïdora d’uns drets universals, inalienables i innats.

5.1. Elabora un esquema sobre l’estructura de la Declaració universal dels drets humans, que es

compon d’un preàmbul i 30 articles, que es poden classificar de la manera següent:

— Els articles 1-2 es refereixen als drets inherents a qualsevol persona: la llibertat, la igualtat, la

fraternitat i la no-discriminació.

— Els articles 3-11 es refereixen als drets individuals.

— Els articles 12-17 estableixen els drets de l’individu en relació amb la comunitat.

— Els articles 18-21 assenyalen les llibertats i els drets polítics.

— Els articles 22-27 se centren en els drets econòmics, socials i culturals.

— Finalment, els articles 28-30 es refereixen a la interpretació de tots els drets, a les condicions

necessàries per exercir-los i als límits que tenen.

5.2. Elabora una campanya, en col·laboració amb el grup, amb la finalitat de difondre, al seu

entorn escolar, familiar i social, la Declaració universal dels drets humans com a fonament del dret i

la democràcia.

6.1. Descriu els fets més influents en el desenvolupament històric dels drets humans, partint dels

drets de la primera generació —els drets civils i polítics— i passant pels de la segona generació —

econòmics, socials i culturals— i els de la tercera —els drets dels pobles a la solidaritat, el

247

desenvolupament i la pau.

6.2. Dóna raons sobre l’origen històric del problema dels drets de la dona i reconeix els patrons

econòmics i socioculturals que han fomentat la violència i la desigualtat entre sexes.

6.3. Justifica la necessitat d’actuar en defensa dels drets dels infants i lluitar contra la violència i

l’abús de què són víctimes els infants al segle XXI, com l’abús sexual, el treball infantil, la utilització

d’infants com a soldats, etc.

6.4. Elabora, en col·laboració amb el grup, una campanya contra la discriminació de la dona i la

violència masclista adreçada al seu entorn familiar, escolar i social i avalua els resultats obtinguts.

7.1. Investiga, mitjançant informació obtinguda de diferents fonts, els problemes i els reptes que té

l’aplicació de la Declaració universal dels drets humans quant a l’exercici dels drets següents:

— Els drets civils, amb problemes relatius a la intolerància, l’exclusió social, la discriminació de la

dona, la violència masclista i l’existència d’actituds com l’homofòbia, el racisme, la xenofòbia,

l’assetjament laboral i escolar, etc.

— Els drets polítics: guerres, terrorisme, dictadures, genocidi, refugiats polítics, etc.

7.2. Indaga, mitjançant un treball col·laboratiu, la tasca que duen a terme institucions i voluntaris a

tot el món perquè es compleixin els drets humans, com ara Amnistia Internacional i ONG com

Mans Unides, Metges sense Fronteres i Càritas, entre altres, i elabora i exposa les seves

conclusions.

BLOC 6. ELS VALORS ÈTICS EN RELACIÓ AMB LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIA

1.1. Utilitza informació de diferents fonts per analitzar la dimensió moral de la ciència i la

tecnologia i avaluar l’impacte positiu o negatiu que poden tenir en tots els àmbits de la vida

humana, com el social, l’econòmic, el polític, l’ètic i l’ecològic, entre altres.

1.2. Aporta arguments que fonamenten la necessitat de posar límits ètics i jurídics a la recerca i a la

pràctica científica i tecnològica, amb la dignitat humana i els valors ètics reconeguts en la

Declaració universal dels drets humans com a criteri normatiu.

1.3. Recorre a la iniciativa personal per exposar les seves conclusions sobre el tema tractat

ordenades racionalment i de forma argumentada, utilitzant mitjans informàtics i audiovisuals.

2.1. Destaca el problema i el perill que representa per a l’ésser humà la tecnodependència,

n’assenyala els símptomes i les causes i en valora les conseqüències negatives, com una addicció

incontrolada als dispositius electrònics, als videojocs i a les xarxes socials, que condueixen les

248

persones cap a una progressiva deshumanització.

3.1. Analitza informació seleccionada de diverses fonts amb la finalitat de saber en què

consisteixen alguns dels avenços en medicina i biotecnologia que plantegen dilemes morals, com la

utilització de cèl·lules mare, la clonació i l’eugenèsia, entre altres, i assenyala alguns perills que

aquests comporten si es prescindeix del respecte a la dignitat humana i als seus valors

fonamentals.

3.2. Presenta una actitud de tolerància i respecte davant les diferents opinions que s’expressen en

la confrontació d’idees amb la finalitat de solucionar els dilemes ètics, sense oblidar la necessitat

d’utilitzar el rigor en la fonamentació racional i ètica de totes les alternatives de solució

plantejades.

4.1. Obté i selecciona informació, mitjançant un treball col·laboratiu, d’alguns casos en què la

recerca científica i tecnològica no ha estat guiada pels valors ètics de la Declaració universal dels

drets humans ni hi és compatible, la qual cosa genera impactes negatius en l’àmbit humà i en el

mediambiental, i n’assenyala les causes.

4.2. Raona, en col·laboració amb el grup, sobre la idea de progrés en la ciència i la relació que

manté amb els valors ètics i el respecte a la dignitat humana i al seu entorn, i n’extreu unes

conclusions i les exposa.

4.3. Selecciona i contrasta informació, en col·laboració amb el grup, sobre algunes de les amenaces

que, per al medi ambient i la vida, suposa l’aplicació indiscriminada de la ciència i la tecnologia,

com l’explotació descontrolada dels recursos naturals, la destrucció d’hàbitats, la contaminació

química i industrial, la pluja àcida, el canvi climàtic, la desertificació, etc.

Quart curs

BLOC 1. LA DIGNITAT DE LA PERSONA

1.1. Identifica en la dignitat de l’ésser humà com a persona i en els atributs inherents a la seva

naturalesa l’origen dels drets inalienables i universals que estableix la Declaració universal dels

drets humans.

1.2. Identifica, en la Declaració universal dels drets humans, els atributs essencials de l’ésser humà:

la raó, la consciència i la llibertat.

1.3. Relaciona de forma adequada els termes i les expressions següents, utilitzats en la Declaració

universal dels drets humans: dignitat de la persona, fraternitat, llibertat humana, tracte digne,

249

judici just, tracte inhumà o degradant, detingut arbitràriament, presumpció d’innocència,

discriminació, violació de drets, etc.

BLOC 2. LA COMPRENSIÓ, EL RESPECTE I LA IGUALTAT EN LES RELACIONS INTERPERSONALS

1.1. Comenta, segons el que estableix la Declaració universal dels drets humans en els articles 12-

17, els drets de l’individu en les relacions entre els ciutadans i l’Estat que aquest ha de respectar i

fomentar.

1.2. Explica els límits de l’Estat que estableix la Declaració universal dels drets humans en els

articles 18-21 en determinar les llibertats dels ciutadans que l’Estat ha de protegir i respectar.

1.3. Elabora una presentació en suport informàtic i audiovisual per il·lustrar els continguts més

destacats que s’han tractat en el tema i exposar les seves conclusions de forma argumentada.

2.1. Descriu i avalua el procés de socialització global, mitjançant el qual s’interioritzen valors,

normes, costums, etc.

2.2. Assenyala els perills que suposa el fenomen de la socialització global si es desenvolupa al

marge dels valors ètics universals, i debat sobre la necessitat d’establir límits ètics i jurídics en

aquest tema.

2.3. Raona sobre l’impacte que tenen els mitjans de comunicació de massa en la vida moral de les

persones i de la societat i expressa les seves opinions amb rigor intel·lectual.

2.4. Valora la necessitat de regular èticament i jurídicament l’ús de mitjans de comunicació de

massa, respectant el dret a la informació i a la llibertat d’expressió dels ciutadans.

BLOC 3. LA REFLEXIÓ ÈTICA

1.1. Justifica racionalment i valora la importància de la reflexió ètica al segle XXI com a instrument

de protecció dels drets humans davant el perill que poden representar ens posseïdors de grans

interessos polítics i econòmics i grups violents, que tenen accés a armament de gran abast científic

i tecnològic i que són capaços de posar en risc els drets fonamentals de la persona.

1.2. Assenyala alguns dels nous camps als quals s’aplica l’ètica, com el professional, la bioètica, el

medi ambient, l’economia, l’empresa, la ciència i la tecnologia, entre altres.

2.1. Descriu i avalua les circumstàncies que actualment l’envolten i identifica les limitacions i les

oportunitats que se li plantegen des de les perspectives socials, laborals, educatives, econòmiques,

familiars, afectives, etc., a fi de dissenyar, a partir d’aquestes, el seu projecte de vida personal i

determinar lliurement els valors ètics que han de guiar-lo.

250

3.1. Defineix els elements distintius de les ètiques formals i els compara amb els relatius a les

ètiques materials.

3.2. Explica les característiques de l’ètica kantiana —formal, universal i racional—, així com la

importància de la seva aportació a l’ètica universal.

3.3. Valora, en l’ètica kantiana, que es fonamenti en l’autonomia de la persona com a valor ètic

essencial i que es manifesti en l’imperatiu categòric i les seves formulacions.

4.1. Identifica l’ètica del discurs com una ètica formal, descriu en què consisteix l’imperatiu

categòric que formula i assenyala les similituds i diferències amb l’imperatiu de l’ètica de Kant.

4.2. Utilitza la seva iniciativa personal i emprenedora per elaborar una presentació en suport

informàtic sobre les ètiques formals, n’extreu conclusions fonamentades i les exposa.

BLOC 4. LA JUSTÍCIA I LA POLÍTICA

1.1. Comprèn la importància que té per a la democràcia i la justícia que els ciutadans coneguin i

compleixin els seus deures, entre els quals la defensa dels valors ètics i cívics, la cura i la

conservació de tots els béns i serveis públics, la participació en l’elecció dels representants polítics,

el respecte i la tolerància a la pluralitat d’idees i de creences i el compliment de les lleis i les

sentències dels tribunals de justícia, així com el pagament dels imposts establerts, entre altres.

2.1. Raona i elabora conclusions, en grup, sobre el fet que, si no s’estableix una regulació ètica i

política, el fenomen de la globalització pot tenir per a l’ésser humà unes terribles conseqüències,

com ara l’egoisme, la desigualtat, la interdependència, la internacionalització dels conflictes armats

i la imposició de models culturals determinats per interessos econòmics que promouen el

consumisme i la pèrdua de llibertat humana, entre altres.

2.2. Comenta el deure ètic i polític que tenen tots els estats, davant els riscs de la globalització, de

prendre mesures de protecció dels drets humans, especialment l’obligació de fomentar

l’ensenyament dels valors ètics, la vigència d’aquests i la necessitat de respectar-los a tot el món,

com el deure de contribuir a la construcció d’una societat justa i solidària fomentant la tolerància,

el respecte als drets dels altres, l’honestedat, la lleialtat, el pacifisme, la prudència, la mútua

comprensió mitjançant el diàleg, i la defensa i la protecció de la naturalesa, entre altres.

BLOC 5. ELS VALORS ÈTICS, EL DRET, LA DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS I ALTRES

TRACTATS INTERNACIONALS SOBRE DRETS HUMANS

1.1. Explica la finalitat i les característiques de les lleis jurídiques dins l’Estat i la justificació ètica

251

d’aquestes per fonamentar-ne la legitimitat i l’obediència.

1.2. Debat sobre la solució de problemes en els quals hi ha un conflicte entre els valors i els

principis ètics de l’individu i els de l’ordre civil i exposa solucions raonades en casos com els de

desobediència civil i objecció de consciència.

2.1. Cerca informació a Internet amb la finalitat de definir i relacionar els principals conceptes

emprats a la teoria de Rawls, com la posició original i el vel d’ignorància, el criteri d’imparcialitat i

la funció dels dos principis de justícia que proposa.

2.2. Emet un judici crític sobre la teoria de Rawls i exposa la conclusió argumentada que n’extreu.

3.1. Justifica racionalment la importància dels drets humans com a ideals que han d’assolir les

societats i els estats i reconeix els reptes que encara han de superar.

3.2. Assenyala alguna de les deficiències existents en l’exercici dels drets econòmics i socials, com

la pobresa, la falta d’accés a l’educació, a la salut, a l’ocupació, a l’habitatge, etc.

3.3. Elabora una presentació, en suport informàtic i audiovisual, sobre algunes institucions i

voluntaris que, a tot el món, fan feina per a la defensa i el respecte dels drets humans, com l’ONU i

els organismes que en depenen —la FAO, l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA),

l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la

Ciència i la Cultura (UNESCO), entre altres— i ONG com Greenpeace, UNICEF, la Creu Roja i la Mitja

Lluna Roja, així com el Tribunal Internacional de Justícia i el Tribunal de Justícia de la Unió Europea,

entre altres.

4.1. Raona, en petits grups, sobre la seguretat i la pau com un dret fonamental de les persones, en

valora la importància per a l’exercici del dret a la vida i a la llibertat (art. 3 de la Declaració universal

dels drets humans), n’extreu conclusions i les exposa.

4.2. Pren consciència del compromís dels espanyols amb la pau com una aspiració col·lectiva i

internacional, reconeguda en la Constitució espanyola, rebutja la violació dels drets humans i

mostra solidaritat amb les víctimes de la violència.

4.3. Elabora una presentació, en suport audiovisual, sobre algunes de les noves amenaces per a la

pau i la seguretat en el món actual, com el terrorisme, els desastres mediambientals, les

catàstrofes naturals, les màfies internacionals, les pandèmies, els atacs cibernètics i el tràfic

d’armes de destrucció massiva, de persones i d’òrgans, entre altres.

5.1. Coneix, analitza i assumeix, com a ciutadà, els compromisos internacionals d’Espanya com a

252

membre d’organismes internacionals —ONU, OTAN, UE, etc.— per defensar la pau i protegir els

drets humans,

5.2. Explica la importància de la missió de les forces armades (art. 15 de la Llei de defensa

nacional) en matèria de defensa i seguretat nacional, de defensa dels drets humans i de promoció

de la pau, i la contribució que fan en situacions d’emergència i ajuda humanitària, tant nacionals

com internacionals.

5.3. Analitza les conseqüències dels conflictes armats internacionals i valora la importància de les

organitzacions internacionals que promouen i vigilen el compliment d’un dret internacional,

fonamentat en la Declaració universal dels drets humans.

BLOC 6. ELS VALORS ÈTICS EN RELACIÓ AMB LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIA

1.1. Utilitza informació de forma selectiva a fi de trobar alguns criteris per valorar la viabilitat de

projectes científics i tecnològics, tenint en compte la idoneïtat ètica dels objectius que pretenen i

avaluant els riscs i les conseqüències personals, socials i mediambientals que pugui comportar el

fet d’aplicar-los.

2.1. Comprèn i explica la necessitat de donar suport a la creació i l’ús de mètodes de control i a

l’aplicació d’una ètica deontològica per als científics i tecnòlegs i, en general, per a totes les

professions, a fi de fomentar l’aplicació dels valors ètics en el món laboral, financer i empresarial.

8.10. Filosofia a 1r batxillerat

BLOC 1. CONTINGUTS COMUNS

1.1. Analitza de forma crítica textos pertanyents a pensadors destacats, identifica les

problemàtiques i les solucions exposades, hi distingeix les tesis principals i l’ordre de

l’argumentació i relaciona els problemes que s’hi plategen amb el que s’ha estudiat a la unitat,

amb el que han aportat altres filòsofs o corrents i/o amb sabers diferents de la filosofia.

2.1. Argumenta i raona les seves opinions, de forma oral i escrita, amb claredat, coherència i

demostrant un esforç creatiu i acadèmic en la valoració personal dels problemes filosòfics

analitzats.

3.1. Selecciona i sistematitza informació obtinguda tant de llibres especialitzats com d’Internet i

empra les possibilitats de les tecnologies de la informació i la comunicació per consolidar i ampliar

la informació.

3.2. Elabora llistes de vocabulari de conceptes, en comprèn el significat, els aplica amb rigor i els

253

organitza en esquemes o mapes conceptuals, taules cronològiques i altres procediments útils per

comprendre la filosofia.

4.1. Elabora amb rigor esquemes, mapes conceptuals, taules cronològiques, etc., i demostra que

comprèn els eixos conceptuals estudiats.

BLOC 2. EL SABER FILOSÒFIC

1.1. Reconeix les preguntes i els problemes que han caracteritzat la filosofia des del seu origen i els

compara amb el plantejament d’altres sabers, com el científic o el teològic.

1.2. Explica l’origen del saber filosòfic i el diferencia dels sabers preracionals, com el mite i la

màgia.

2.1. Identifica, relaciona i distingeix el vessant pràctic i el teòric de l’activitat filosòfica i identifica

les diferents disciplines que conformen la filosofia.

3.1. Reconeix les principals problemàtiques filosòfiques característiques de cada etapa cultural

europea.

3.2. Expressa per escrit les tesis fonamentals d’alguns dels corrents filosòfics més importants del

pensament occidental.

4.1. Comprèn i utilitza amb rigor conceptes filosòfics com raó, sentits, mite, logos, arkhé,

necessitat, contingència, essència, substància, causa, existència, crítica, metafísica, lògica,

gnoseologia, objectivitat, dogmatisme i criticisme, entre altres.

5.1. Llegeix i analitza, de forma crítica, fragments de textos breus i significatius sobre l’origen de

l’explicació racional i sobre les funcions i les característiques del pensament filosòfic i identifica les

problemàtiques filosòfiques plantejades.

BLOC 3. EL CONEIXEMENT

1.1. Identifica i expressa, de forma clara i raonada, els elements i les problemàtiques que comporta

el procés de coneixement de la realitat, com ara els graus, les possibilitats i els límits.

2.1. Coneix i explica diferents teories sobre el coneixement i la veritat, com l’idealisme, el realisme,

el racionalisme, l’empirisme, el perspectivisme, el consens o l’escepticisme, i contrasta les

semblances i les diferències entre els conceptes clau que empren.

2.2. Explica i contrasta diferents criteris i teories sobre la veritat tant des del punt de vista metafísic

com gnoseològic emprant amb rigor termes com gnoseologia, raó, sentits, abstracció, objectivitat,

certesa, dubte, evidència, escepticisme, autoritat, probabilitat, prejudici, coherència o adequació,

254

consens, incertesa, interès i irracional, entre altres, i elabora un glossari de conceptes de forma

col·laborativa usant Internet.

3.1. Analitza fragments de textos breus de Descartes, Hume, Kant, Nietzsche, Ortega y Gasset,

Habermas, Popper, Kuhn o Michel Serres, entre altres.

4.1. Explica els objectius, les funcions i els principals elements de la ciència emprant termes com

fet, hipòtesi, llei, teoria i model.

4.2. Construeix una hipòtesis científica, n’identifica els elements i raona l’ordre lògic del procés de

coneixement.

4.3. Utilitza amb rigor termes epistemològics com inducció, hipoteticodeductiu, mètode,

verificació, predicció, realisme, causalitat, objectivitat, relativitat, caos i indeterminisme, entre

altres.

5.1. Extreu conclusions raonades sobre la inquietud humana per transformar i dominar la

naturalesa per posar-la al servei de l’ésser humà, així com sobre les conseqüències d’aquesta

actuació, i participa en debats sobre les implicacions de la tecnologia en la realitat social.

6.1. Analitza fragments de textos breus i significatius de pensadors com Aristòtil, Popper, Kuhn, B.

Russell, A. F. Chalmers, o J. C. García Borrón, entre altres.

7.1. Identifica problemes comuns al camp filosòfic i al científic, com els límits i les possibilitats del

coneixement, la qüestió de l’objectivitat i la veritat, la racionalitat tecnològica, etc., i hi reflexiona

de forma argumentada,

7.2. Cerca i selecciona, a Internet, informació procedent de fonts solvents sobre les

problemàtiques esmentades i duu a terme un projecte de grup sobre algun tema que aprofundeixi

en la relació entre la filosofia i la ciència.

BLOC 4. LA REALITAT

1.1. Sap què és la metafísica, empra l’abstracció per comprendre’n els continguts i l’activitat i raona

sobre aquests.

2.1. Descriu les principals interpretacions metafísiques i els problemes que suscita el coneixement

metafísic de la realitat.

2.2. Comprèn i utilitza amb rigor conceptes metafísics com ésser, sistema metafísic, realitat,

aparença, matèria i esperit, unitat, dualitat, multiplicitat, esdevenir, necessitat, contingència,

transcendència, categoria i abstracció, materialisme, espiritualisme, existencialisme o

255

essencialisme, entre altres.

2.3. Analitza críticament teories metafísiques divergents d’interpretació de la realitat.

2.4. Analitza i comprèn fragments de textos breus i significatius sobre les problemàtiques

metafísiques que planteja la realitat de pensadors com Plató, Aristòtil, Tomàs d’Aquino, Descartes,

Marx i Nietzsche, entre altres, compara els diferents enfocaments, estableix semblances i

diferències entre aquests i disserta de forma coherent sobre les diferents postures històriques.

3.1. Explica i compara dues de les grans cosmovisions de l’univers: el paradigma organicista

aristotèlic i el model mecanicista newtonià.

3.2. Descriu els caràcters essencials de la interpretació contemporània relativista i quàntica de la

realitat i explica les implicacions filosòfiques que hi estan associades.

3.3. Utilitza amb rigor termes epistemològics i científics com cosmovisió, paradigma, univers,

naturalesa, finalisme, organicisme, determinisme, ordre, causalitat, conservació, principi,

mecanicisme, matèria, relativitat, quàntic, espai, temps, atzar, determinisme, indeterminisme,

probabilitat i caos, entre altres.

4.1. Elabora esquemes, taules i/o mapes conceptuals en què compara els diferents caràcters

adjudicats històricament a l’univers, entès com a totalitat del real, contextualitza històricament i

culturalment cada cosmovisió i amplia la informació mitjançant Internet i/o fonts bibliogràfiques.

5.1. Analitza textos filosòfics i científics, clàssics i contemporanis, que aborden les mateixes

problemàtiques i comprova la vigència de les idees exposades.

5.2. Reflexiona, argumentant de forma raonada i creativa les pròpies idees, sobre les implicacions

filosòfiques que afecten la visió de l’ésser humà en cada una de les cosmovisions

filosoficocientífiques estudiades.

BLOC 5. L’ÉSSER HUMÀ DES DE LA FILOSOFIA

1.1. Utilitza amb rigor vocabulari específic de la temàtica, com evolució, dialèctica, procés, progrés,

emergència, atzar, selecció natural, apte, reduccionisme, creacionisme, evolució cultural, vitalisme,

determinisme genètic, naturalesa i cultura.

2.1. Coneix i explica les consideracions filosòfiques implicades en la teoria de l’evolució, com la

consideració dinàmica i dialèctica de la vida o l’indeterminisme, entre altres.

2.2. Analitza fragments breus i significatius d’E. Morin, K. Popper, R. Dawkins, J. Mosterín, A.

Gehlen, M. Harris, M. Ponty, entre altres.

256

3.1. Identifica i exposa en què consisteix el component natural innat de l’ésser humà i com es

relaciona amb els elements culturals que sorgeixen en els processos d’antropogènesi i

humanització a fi de donar lloc a la identitat pròpia de l’ésser humà.

3.2. Disserta sobre l’ésser humà com a resultat de la dialèctica evolutiva entre el que és

genèticament innat i el que és culturalment adquirit, condició per a la innovació i la capacitat

creativa que caracteritzen la nostra espècie.

3.3. Localitza informació a Internet sobre les recerques actuals relacionades amb l’evolució

humana i reflecteix la informació seleccionada i sistematitzada de forma cooperativa.

4.1. Argumenta de forma coherent, fonamentant-se en les dades objectives apreses, sobre les

implicacions d’adoptar prejudicis antropocentristes per jutjar els éssers humans i les cultures.

5.1. Contrasta i relaciona les principals concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà que hi ha hagut

al llarg de la història.

5.2. Analitza de forma crítica textos significatius i breus dels grans pensadors.

5.3. Utilitza amb rigor termes com dualisme i monisme antropològic, areté, ment, cos, esperit,

creacionisme, antropocentrisme, teocentrisme, ànima, humanisme, persona, dignitat, sentit, estat

de naturalesa, estat de civilització, existència, llibertat, emoció, passió, determinisme, alienació,

nihilisme, existència, inconscient, mort, història o transcendència, entre altres.

6.1. Coneix i explica les principals concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà que hi ha hagut,

històricament, en el context de la filosofia occidental.

7.1. Disserta, de forma oral i escrita, sobre les grans qüestions metafísiques que donen sentit a

l’existència humana.

8.1. Argumenta i raona, de forma oral i escrita, sobre els seus propis punts de vista sobre l’ésser

humà des de la filosofia i sobre diferents temàtiques filosòfiques relacionades amb el sentit de

l’existència humana.

8.2. Coneix les teories filosòfiques sobre la relació ment-cos: monisme, dualisme, emergentisme,

etc., argumenta sobre aquestes teories i en compara les semblances i les diferències de forma

cooperativa.

BLOC 6. LA RACIONALITAT PRÀCTICA

1.1. Reconeix la funció de la racionalitat pràctica per dirigir l’acció humana, si bé reconeix els

vincles ineludibles que té amb la raó teòrica i la intel·ligència emocional.

257

1.2. Explica l’origen de l’ètica occidental en el pensament grec i contrasta, de forma raonada, la

concepció socràtica amb la dels sofistes.

2.1. Explica de forma raonada l’objecte i la funció de l’ètica.

3.1. Expressa de forma crítica les argumentacions de les principals teories ètiques sobre la felicitat i

la virtut, raona les seves pròpies idees i aporta exemples del compliment o no d’aquestes teories.

3.2. Expressa de forma crítica les argumentacions de les principals teories ètiques sobre la justícia,

raona les seves pròpies idees i aporta exemples del compliment o no d’aquestes teories.

3.3. Analitza textos breus d’alguns dels filòsofs representants de les principals teories ètiques sobre

el desenvolupament psicològic moral de l’individu.

3.4. Utilitza amb rigor termes com ètica, moral, acció moral, autonomia, responsabilitat, convenció

moral, maduresa moral, virtut moral, subjectivisme, relativisme i universalisme moral, utilitarisme,

deure moral, ètica de màxims, ètica de mínims, consens, justícia, eudemonisme, hedonisme,

emotivisme i utilitarisme.

4.1. Identifica la funció, les característiques i els principals interrogants de la filosofia política.

4.2. Utilitza amb rigor conceptes clau de la filosofia política com democràcia, Estat, justícia, dret,

drets naturals, estat democràtic i de dret, legalitat, legitimitat, convenció, contractualisme,

alienació, ideologia i utopia, entre altres.

5.1. Explica de forma coherent els plantejaments filosoficopolítics de Plató, els sofistes, Maquiavel,

Locke, Montesquieu, Rousseau, Hobbes, Kant, John Stuart Mill, Popper o Habermas, entre altres.

5.2. Analitza la relació individu-Estat i hi reflexiona sobre la base del pensament dels sofistes, de

Marx i de l’Escola de Frankfurt.

5.3. Analitza de forma crítica textos significatius i breus d’alguns dels autors estudiats en què

s’argumenta sobre el concepte d’Estat i els elements i les característiques d’aquest.

5.4. Valora i utilitza la capacitat argumentativa, de forma oral i escrita, com a eina contra

l’arbitrarietat, l’autoritarisme i la violència.

6.1. Reflexiona per escrit sobre les possibilitats del pensament utòpic, argumentant les pròpies

idees.

7.1. Descriu i compara els conceptes de legalitat i legitimitat.

8.1. Explica les tesis fonamentals d’E. Cassirer sobre la capacitat simbòlica humana i les de H.

Poincaré sobre el procés creatiu.

258

9.1. Comprèn i utilitza conceptes com estètica, creativitat, creació, símbol, signe, art, experiència

estètica, mimesi, bellesa, gust, subjectivitat, judici estètic i avantguarda.

9.2. Contrasta i relaciona algunes construccions simbòliques fonamentals en el context de la

cultura occidental i analitza, de forma cooperativa, textos literaris, audicions musicals i

visualitzacions d’obres d’art per explicar els continguts de la unitat.

10.1. Disserta sobre la relació entre la creació artística, la ciència i l’ètica i la possibilitat que tenen

de transformar la realitat humana.

11.1. Coneix i descriu alguns dels elements fonamentals de la reflexió estètica sobre l’art a partir

de textos significatius de filòsofs com Plató, Schelling, Hume, Kant, Nietzsche, Walter Benjamin,

Gadamer, Marcuse o Adorno, entre altres, i aplica aquestes idees a l’estudi de diverses obres d’art.

11.2. Entén el valor filosòfic de la literatura analitzant textos breus de pensadors i literats com

Plató, sant Agustí, Calderón de la Barca, Pío Baroja, Machado, Voltaire, Goethe, Sartre, Unamuno,

Borges o Camus, entre altres.

11.3. Coneix la visió filosòfica de la música a través de l’anàlisi de textos filosòfics breus sobre la

visió pitagòrica, de Plató, Schopenhauer, Nietzsche o Adorno, entre altres, i mitjançant audicions

significatives.

12.1. Disserta de forma clara i coherent sobre el valor de les arts per transmetre idees filosòfiques.

13.1. Coneix i empra amb rigor conceptes com símbol, comunicació, llenguatge formal, lògica,

judici lògic, raonament, demostració, discurs, eloqüència, orador, retòrica, exordio, inventio,

dispositio, argumentació, elocutio, compositio, actio, fal·làcia, debat, negociació, persuasió i

concepte universal, entre altres.

14.1. Utilitza els elements i les regles del raonament de la lògica d’enunciats.

15.1. Comprèn i explica l’estructura i l’estil de la retòrica i de l’argumentació.

15.2. Coneix l’estructura i l’ordre del discurs i escriu breus discursos retòrics establint

coherentment l’exposició i l’argumentació.

16.1. Construeix un diàleg argumentatiu en el qual demostra les seves pròpies tesis mitjançant les

regles i les eines de l’argumentació.

16.2. Distingeix un argument verídic d’una fal·làcia.

16.3. Analitza i comenta textos breus i significatius de Plató, Aristòtil, Ciceró, Quintilià i Tàcit, així

com d’autors contemporanis, sobre l’art de la retòrica i l’argumentació.

259

17.1. Utilitza conceptes amb sentit filosòfic i els aplica al context empresarial: principis, saber,

ordre lògic, finalitat, demostració, raonament, inducció, deducció, argumentació, sentit, significat,

creativitat, diàleg, objectiu/subjectiu, emocions, globalitat i valor, entre altres.

18.1. Planteja correctament els interrogants filosòfics radicals en què s’ha de basar la creació d’un

projecte, tant vital com laboral, com per exemple “Què som?”, “Què faig?”, “Per què?”, “Per a

què?”, “Quin és el meu objectiu?”, “Quin sentit o raó de ser té?”, i sap defensar amb arguments les

respostes.

19.1. Dissenya un projecte, vital o empresarial, sobre la base de la filosofia, valorant l’íntima relació

entre els pensaments i les accions, entre la raó i les emocions, a través del diàleg, l’argumentació i

el llenguatge filosòfic.

20.1. Coneix i utilitza les eines de l’argumentació i el diàleg per resoldre dilemes i conflictes dins un

grup humà.

21.1. Valora la necessitat de fer possible les tasques innovadores, així com la funció i la importància

de les persones emprenedores i innovadores per construir i fer que avanci una cultura i per

transformar la realitat.

22.1. Elabora un decàleg de valors ètics que han de regir el món laboral, de cara a la societat i a la

naturalesa.

23.1. Comprèn i valora la importància de la raó crítica per fer avançar un projecte personal i

col·lectiu.

24.1. Valora i disserta sobre la importància de la feina per desenvolupar-nos com a éssers humans,

per fer avançar una cultura i per transformar la realitat.

8.11. Filosofia a 2n batxillerat

BLOC 1. CONTINGUTS COMUNS

1.1. Comprèn el sentit global dels textos més rellevants dels autors estudiats, identifica l’ordre lògic

de l’argumentació i és capaç de transferir els coneixements a altres autors o problemes i reconèixer

els plantejaments que es defensen.

1.2. Identifica i analitza les idees, la conclusió, els conceptes o idees rellevants, l’estructura i l’ordre

lògic de les idees del text.

1.3. Argumenta l’explicació de les idees presents en el text i les relaciona amb la filosofia de l’autor

i els continguts estudiats.

260

2.1. Argumenta les pròpies opinions amb claredat i coherència, tant de forma oral com per escrit.

2.2. Utilitza el diàleg racional per defensar les opinions pròpies, valora positivament la diversitat

d’idees i, al mateix temps, es basa en els aspectes comuns.

3.1. Sintetitza correctament la filosofia de cada autor mitjançant resums dels seus continguts

fonamentals, que classifica en els nuclis temàtics presents al llarg de la història de la filosofia:

realitat, coneixement, ésser humà, ètica i política.

3.2. Elabora llistes de vocabulari de conceptes, comprèn el significat d’aquests conceptes, els aplica

amb rigor i els organitza en esquemes o mapes conceptuals, taules cronològiques i altres

procediments útils per comprendre la filosofia d’un autor.

3.3. Selecciona informació de diverses fonts, bibliogràfiques i d’Internet, i reconeix les que són

fiables.

3.4. Elabora redaccions o dissertacions, treballs de recerca i projectes que impliquen un esforç

creatiu i una valoració personal dels problemes filosòfics plantejats en la història de la filosofia.

4.1. Utilitza les eines informàtiques i del web 2.0, com ara wikis, blogs, xarxes socials, processador

de textos, presentació de diapositives o recursos multimèdia, per elaborar i presentar treballs.

4.2. Fa cerques avançades a Internet sobre els continguts de la recerca i decideix quins són els

conceptes adequats.

4.3. Col·labora en treballs col·lectius de recerca sobre els continguts estudiats emprant les TIC.

BLOC 2. LA FILOSOFIA A LA GRÈCIA ANTIGA

1.1. Utilitza conceptes de Plató com idea, món sensible, món intel·ligible, bé, raó, doxa, episteme,

universal, absolut, dualisme, reminiscència, transmigració, mimesi, methexis, virtut i justícia, entre

altres, i els aplica amb rigor.

1.2. Entén i explica amb claredat les teories fonamentals de la filosofia de Plató, tant oralment com

per escrit, i analitza la relació entre realitat i coneixement, la concepció dualista de l’ésser humà i la

dimensió antropològica i política de la virtut.

1.3. Distingeix les respostes del corrent presocràtic referents a l’origen del cosmos, els conceptes

fonamentals de la dialèctica de Sòcrates i el convencionalisme democràtic i el relativisme moral

dels sofistes, i identifica els problemes de la filosofia antiga i els relaciona amb les solucions

aportades per Plató.

1.4. Respecta l’esforç de la filosofia de Plató per contribuir al desenvolupament de les idees i als

261

canvis socials de la Grècia antiga, valora positivament el diàleg com a mètode filosòfic, el

naixement de les utopies socials, el sentit del governant filòsof o la seva defensa de la inclusió de

les dones a l’educació.

2.1. Utilitza amb rigor conceptes del marc del pensament d’Aristòtil com substància, ciència,

metafísica, matèria, forma, potència, acte, causa, efecte, teleologia, lloc natural, inducció,

deducció, abstracció, ànima, monisme, felicitat i virtut, entre altres.

2.2. Comprèn i explica amb claredat les teories fonamentals de la filosofia d’Aristòtil, tant oralment

com per escrit, i examina la seva concepció de la metafísica i la física, el coneixement, l’ètica

eudemonista i la política i la compara amb les teories de Plató.

2.3. Descriu les respostes de la filosofia de Demòcrit, identifica els problemes de la filosofia antiga i

els relaciona amb les solucions aportades per Aristòtil.

2.4. Aprecia l’esforç de la filosofia d’Aristòtil per contribuir al desenvolupament del pensament

occidental i valora positivament el plantejament científic de les qüestions.

3.1. Descriu les respostes de les doctrines ètiques hel·lenístiques i identifica algunes de les grans

fites de la ciència alexandrina.

BLOC 3. LA FILOSOFIA A L’EDAT MITJANA

1.1. Explica la trobada de la filosofia i la religió cristiana primigènia a través de les tesis centrals del

pensament d’Agustí d’Hipona.

2.1. Defineix conceptes de Tomàs d’Aquino com raó, fe, veritat, Déu, essència, existència, creació,

immortalitat, llei natural, llei positiva i precepte, entre altres, i els aplica amb rigor.

2.2. Entén i explica amb claredat les teories fonamentals de Tomàs d’Aquino, tant oralment com

per escrit, distingeix la relació entre fe i raó, les vies de demostració de l’existència de Déu i la llei

moral i compara aquestes teories amb les de la filosofia antiga.

2.3. Discrimina les respostes de l’agustinisme, la filosofia àrab i la jueva i el nominalisme, identifica

els problemes de la filosofia medieval i els relaciona amb les solucions aportades per Tomàs

d’Aquino.

2.4. Valora l’esforç de la filosofia de Tomàs d’Aquino per contribuir al desenvolupament de les idees

i als canvis socials de l’edat mitjana i jutja positivament la universalitat de la llei moral.

3.1. Coneix les tesis centrals del nominalisme de Guillem d’Ockham i la importància que tenen per

a l’entrada en la modernitat.

262

BLOC 4. LA FILOSOFIA EN LA MODERNITAT I LA IL·LUSTRACIÓ

1.1. Comprèn la importància intel·lectual del canvi del pensament científic que s’esdevé al

Renaixement i descriu les respostes de la filosofia humanista sobre la naturalesa humana.

1.2. Explica les idees eticopolítiques fonamentals de Maquiavel i les compara amb els sistemes

eticopolítics anteriors.

2.1. Identifica conceptes de Descartes com raó, certesa, mètode, dubte, hipòtesi, cogito, idea,

substància i subjectivisme, entre altres, i els aplica amb rigor.

2.2. Comprèn i explica amb claredat les teories fonamentals de la filosofia de Descartes, tant

oralment com per escrit, analitza el seu mètode i la relació entre coneixement i realitat a partir del

cogito i el dualisme a l’ésser humà i compara aquestes teories amb les de la filosofia antiga i la

medieval.

2.3. Identifica els problemes de la filosofia moderna i els relaciona amb les solucions aportades per

Descartes.

2.4. Aprecia l’esforç de la filosofia de Descartes per contribuir al desenvolupament de les idees i als

canvis socioculturals de l’edat moderna i valora positivament la universalitat de la raó cartesiana.

3.1. Utilitza amb rigor conceptes de Hume com escepticisme, crítica, experiència, percepció,

immanència, associació, impressions, idees, hàbit, contradicció, causa, creença, sentiment, mèrit,

utilitat, felicitat, contracte social, llibertat i deure, entre altres.

3.2. Entén i explica amb claredat les teories fonamentals de la filosofia de Hume, tant oralment

com per escrit, distingeix els principis i els elements del coneixement respecte a la veritat, la crítica

a la causalitat i a la substància i l’emotivisme moral i compara aquestes teories amb les de la

filosofia antiga i la medieval i amb el racionalisme modern.

3.3. Coneix i explica les idees centrals del liberalisme polític de Locke, identifica els problemes de la

filosofia moderna i relaciona aquestes idees amb les solucions aportades per Hume.

3.4. Valora l’esforç de la filosofia de Hume per contribuir al desenvolupament de les idees i als

canvis socioculturals de l’edat moderna i jutja positivament la recerca de la felicitat col·lectiva.

4.1. Comprèn els ideals que varen impulsar els il·lustrats francesos i explica el sentit i la

transcendència del pensament de Rousseau, la seva crítica social, la crítica a la civilització, l’estat

de naturalesa, la defensa del contracte social i la voluntat general.

5.1. Comprèn conceptes de Kant com sensibilitat, enteniment, raó, crítica, transcendental, ciència,

263

innat, judici, a priori, a posteriori, facultat, intuïció, categoria, il·lusió transcendental, idea, llei,

fenomen, noümen, voluntat, deure, imperatiu, categòric, autonomia, postulat, llibertat, dignitat,

persona, pau i pacte, entre altres, i els utilitza amb rigor.

5.2. Entén i explica amb claredat les teories fonamentals de la filosofia de Kant, tant oralment com

per escrit, analitza les facultats i els límits del coneixement, la llei moral i la pau perpètua i

compara aquestes teories amb les de la filosofia antiga, medieval i moderna.

5.3. Descriu la teoria política de Rousseau, identifica els problemes de la filosofia moderna i la

relaciona amb les solucions aportades per Kant.

5.4. Respecta i raona l’esforç de la filosofia de Kant per contribuir al desenvolupament de les idees i

als canvis socioculturals de l’edat moderna i valora positivament la dignitat i la recerca de la pau

entre les nacions.

BLOC 5. LA FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA

1.1. Identifica conceptes de Marx com dialèctica, materialisme històric, praxi, alienació,

infraestructura, superestructura, forces productives, mitjans de producció, lluita de classes, feina,

plusvàlua i humanisme, entre altres, i els empra amb rigor.

1.2. Coneix i explica amb claredat les teories fonamentals de la filosofia de Marx, tant oralment

com per escrit, i examina el materialisme històric, la crítica de l’idealisme, l’alienació i la ideologia i

la seva visió humanista de l’individu.

1.3. Identifica els problemes de la filosofia contemporània i els relaciona amb les solucions

aportades per Marx.

1.4. Valora l’esforç de la filosofia de Marx per contribuir al desenvolupament de les idees i als

canvis socials de l’edat contemporània i jutja positivament la defensa de la igualtat social.

2.1. Defineix conceptes de Nietzsche com crítica, tragèdia, intuïció, metàfora, convenció,

perspectiva, genealogia, transvaloració, nihilisme, superhome, voluntat de poder i etern retorn,

entre altres, i els aplica amb rigor.

2.2. Entén i explica amb claredat les teories fonamentals de la filosofia de Nietzsche, tant oralment

com per escrit, considera la crítica de la metafísica, la moral, la ciència, la veritat com a metàfora i

l’afirmació del superhome com a resultat de la inversió dels valors i la voluntat de poder i compara

aquestes teories amb altres teories de la filosofia antiga, medieval, moderna i contemporània.

2.3. Distingeix les respostes de Schopenhauer en la seva afirmació de la voluntat, identifica els

264

problemes de la filosofia contemporània i els relaciona amb les solucions aportades per Nietzsche.

2.4. Aprecia l’esforç de la filosofia de Nietzsche per contribuir al desenvolupament de les idees i als

canvis socials de l’edat contemporània i valora positivament la defensa de la veritat i la llibertat.

3.1. Utilitza conceptes com objectivisme, ciència, europeïtzació, filosofia, món, circumstància,

perspectiva, raó vital, raciovitalisme, vida, categoria, llibertat, idea, creença, història, raó històrica,

generació, home massa i home selecte, entre altres, i els aplica amb rigor.

3.2. Comprèn i explica amb claredat les teories fonamentals de la filosofia i de l’anàlisi social

d’Ortega y Gasset, tant oralment com per escrit, i les relaciona amb postures filosòfiques com el

realisme, el racionalisme, el vitalisme o l’existencialisme, entre altres.

3.3. Respecta l’esforç de la filosofia d’Ortega y Gasset per contribuir al desenvolupament de les

idees i als canvis socials i culturals de l’edat contemporània espanyola i valora positivament el seu

compromís amb la defensa de la cultura i la democràcia.

4.1. Identifica conceptes de Habermas com coneixement, interès, consens, veritat, enunciat,

comunicació, desigualtat o món de la vida, i conceptes de la filosofia postmoderna com

desconstrucció, diferència, cultura, text, art i comunicació, entre altres, i els aplica amb rigor.

4.2. Entén i explica amb claredat les teories de la filosofia de Habermas, tant oralment com per

escrit, distingeix els interessos del coneixement i l’acció comunicativa i les teories fonamentals de

la postmodernitat i analitza la desconstrucció de la modernitat, des de la multiplicitat de la societat

de la comunicació i les teories fonamentals de la postmodernitat.

4.3. Reflexiona sobre les respostes de la filosofia crítica de l’Escola de Frankfurt i identifica els

problemes de la filosofia contemporània.

4.4. Aprecia l’esforç de la filosofia de Habermas i del pensament postmodern per contribuir al

desenvolupament de les idees i als canvis socials de l’edat contemporània i valora positivament el

seu esforç en la defensa del diàleg racional i el respecte a la diferència.

5.1. Coneix les tesis característiques del pensament postmodern, com la crítica de la raó il·lustrada,

la idea de progrés, el pensament totalitzador, la trivialització de l’existència, el crepuscle del deure

o la pèrdua del subjecte davant la cultura de masses, entre altres.

5.2. Explica les principals tesis de filòsofs postmoderns com Vattimo, Lyotard i Baudrillard i

reflexiona sobre la seva vigència actual.

5.3.

265

8.12. Religió catòlica

1r ESO

Expressa per escrit esdeveniments imprevistos que mostren que el món en què vivim no és el

resultat de l’acció humana.

Avalua amb els companys esdeveniments i situacions en els quals es posa de manifest que l’univers

és un do de Déu.

Relaciona i distingeix, verbalment, l’origen de la creació en els relats mítics de l’antiguitat i en el

relat bíblic.

Reconeix i indica les diferències existents entre l’explicació teològica i l’explicació científica de la

creació.

Respecta l’autonomia de l’explicació teològica i l’autonomia de l’explicació científica de la creació, i

n’assenyala algunes diferencies essencials.

Coneix i explica als companys dos dels aspectes més rellevants de l’Encíclica del papa Francesc

sobre la creació i la protecció del medi ambient.

BLOC 2. LA REVELACIÓ: DÉU INTERVÉ EN LA HISTÒRIA

Coneix, interpreta i construeix una trajectòria temporal amb els principals esdeveniments i

personatges de la història d’Israel.

Mostra interès per la història d’Israel i dialoga respectuosament sobre els beneficis d’aquesta

història per a la humanitat.

Cerca relats bíblics i selecciona gestos i paraules de Déu que posen de manifest la seva

manifestació al poble d’Israel.

Cerca relats bíblics i selecciona gestos i paraules de Déu que posen de manifest la seva

manifestació al poble d’Israel.

Recorda i explica de manera constructiva, oralment i per escrit, accions que reflecteixen la

manifestació de Déu al poble d’Israel.

BLOC 3. JESUCRIST, COMPLIMENT DE LA HISTÒRIA DE LA SALVACIÓ

3.1. Descobreix i exposa les raons que acrediten la historicitat dels quatre evangelis.

3.2.1. Identifica i classifica de manera raonada les diferències entre la naturalesa divina i la

naturalesa humana de Jesús segons els relats evangèlics.

3.2.2. S’esforça per comprendre les manifestacions de la naturalesa humana i la naturalesa divina

266

en els relats evangèlics.

3.3. Descobreix, a partir de la lectura dels textos evangèlics, alguns trets de la persona de Jesús i en

descriu la missió i el missatge.

3.4. Ordena i explica els passos del procés de redacció i divulgació dels quatre evangelis.

BLOC 4. PERMANÈNCIA DE JESUCRIST EN LA HISTÒRIA: L'ESGLÉSIA

4.1. Indica i explica les distintes formes de presència de Jesucrist en l’Església: els sagraments, la

paraula de Déu, el servei de l’autoritat i la caritat.

4.2.1. Coneix i respecta que els sagraments expressen l’acció de l’Esperit en la construcció de

l’Església.

4.2.2. Associa l’acció de l’Esperit en els sagraments amb les distintes etapes i moments de la vida.

4.2.3. Pren consciència i aprecia l’acció de l’Esperit per al creixement de la persona.

2n ESO

BLOC 1. EL SENTIT RELIGIÓS DE LA PERSONA HUMANA

1.1.1. Argumenta la dignitat de l’ésser humà en relació als altres éssers vius.

1.1.2. Distingeix i debat de forma justificada i respectuosa l’origen de l’ésser humà.

1.2. Valora, en situacions del seu entorn, la dignitat de tot ésser humà amb independència de les

capacitats físiques, cognitives, intel·lectuals, socials, etc.

1.3.1. Classifica accions de l’ésser humà que respecten o destrueixen la creació.

1.3.2. Dissenya en petit grup un pla de col·laboració amb el seu centre educatiu en el que

s’incloguin al menys cinc necessitats i les possibles solucions que el propi grup duria a terme.


2.1.1 Busca i escull personatges significatius del poble d’Israel i identifica i analitza la resposta de fe

en ells.

2.1.2. S’interessa per conèixer i valora la resposta de fe al Déu que es revela.

2.2.1. Identifica, classifica i compara les característiques fonamentals dels Llibres Sagrats mostrant

interès pel seu origen diví.

2.2.2. Llegeix, localitza i esquematitza els criteris recollits a la Dei Verbum al voltant de la

interpretació de la Bíblia valorant-los com a necessaris.

2.2.3.1. Distingeix i assenyala en textos bíblics la presència d’un Déu que es comunica, justificant

267

en el grup la selecció dels textos.

2.2.3.2. Coneix i justifica per escrit l’existència en els Llibres Sagrats de l’autor diví i l’autor humà.


3.1.1.1. Coneix i descriu les característiques del Déu cristià.

3.1.1.2 Llegeix relats mitològics, localitza trets de les divinitats de les religions politeistes i els

contrasta amb les característiques del Déu cristià.

3.1.2. Reconeix, descriu i accepta que la persona humana necessita de l’altre per assolir la seva

identitat a semblança de Déu.

3.2.1 Confecciona materials on s’expressen els moments rellevants de la història salvífica i els

relaciona amb les veritats de fe formulades en el Credo.

3.2.2. Classifica les veritats de fe contingudes en el Credo i explica el seu significat.


4.1.1 Localitza en el mapa els llocs d’origen de les primeres comunitats cristianes i descriu les seves

característiques.

4.1.2 Reconstrueix l’itinerari dels viatges de Sant Pau i explica amb les seves paraules la difusió del

cristianisme en el món pagà.

4.2.1 Descriu i valora l’arrel de la unitat i santedat de l’Església.

4.2.2 Elabora materials, utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació, on es reflecteix

la universalitat i apostolicitat de l’Església.

3r ESO


1.1. Expressa i comparteix en grup situacions o circumstàncies en les que reconeix l’exigència

humana de felicitat i plenitud.

1.2.1. Analitza i valora l’experiència personal enfront de fets bells i dolorosos.

1.2.2. Selecciona escenes de pel·lícules o documentals que mostren la recerca de sentit.


2.1. Identifica, analitza i comenta situacions actuals on s’expressa el pecat com a rebuig o


2.2.Analitza el text sagrat diferenciant la veritat revelada de la vestidura literària i recrea un relat

268

de la veritat revelada sobre el pecat original amb llenguatge actual.


3.1.1 Busca i selecciona biografia de conversos.

3.1.2 Expressa judicis respectuosos sobre la novetat que la trobada amb Crist ha introduït en la

forma d’entendre el món, segons les biografies seleccionades.

3.2. Crea i comparteix textos, vídeos clip, curts, per a descriure les conseqüències que en la vida

dels cristians ha suposat la trobada amb Crist.


4.1. Busca, selecciona i presenta justificant l’experiència d’una persona que ha trobat Crist en

l’Església.

4.2. Escolta testimonis de cristians i debat amb respecte sobre la plenitud de vida que en ells

s’expressa.

4.3.1. Demostra mitjançant exemples prèviament seleccionats que l’experiència cristiana ha estat

generadora de cultura al llarg de la història.

4.3.2. Defensa de forma raonada la influència de la fe en l’art, el pensament, els costums, la salut,

l’educació, etc.

4t ESO


1.1.1. Identifica i classifica els trets principals (ensenyament, comportament i culte) en les religions

monoteistes.

1.1.2. Busca informació i presenta al grup les respostes de les diferents religions a les preguntes de

sentit.

1.2.1. Raona per què la revelació és la plenitud de l’experiència religiosa.

1.2.2. Analitza i debat les principals diferències entre la revelació de Déu i les religions.


2.1.1. Identifica i aprecia la fidelitat permanent de Déu que troba en la història d’Israel.

2.1.2. Pren consciència i agraeix els moments de la seva història en els que reconeix la fidelitat de

Déu.

2.2.1. Identifica, classifica i compara els trets del Messies sofrent i el Messies polític.

269

2.2.2. S’esforça per comprendre la novetat del Messies sofrent com a criteri de vida.


3.1. Localitza, selecciona i argumenta en textos evangèlics la crida de Jesús.

3.2.1. Llegeix de manera comprensiva un evangeli, identifica i descriu la missió salvífica de Jesús.

3.2.2. Busca i identifica persones que actualitzen avui la missió de Jesús i exposa en grup per què

continuen la missió de Jesús.


4.1.1. Elabora judicis a partir de testimonis que exemplifiquin una forma nova d’usar la raó i la

llibertat i d’expressar l’afectivitat.

4.1.2. Adquireix l’hàbit de reflexionar buscant el bé davant les eleccions que se li ofereixen.

4.1.3. És conscient de les diferents formes de viure l’afectivitat i prefereix la que reconeix com a

més humana

.4.2.1. Identifica persones que són autoritat en la seva vida i explica com reconeix en elles la

veritat.

4.2.2. Reconeix i valora en l’Església diverses figures que són autoritat, pel servei o pel testimoni.

4.2.3. Localitza i justifica tres esdeveniments de la història en els que l’Església ha defensat la

veritat de l’ésser humà.

4.3. Investiga i debat sobre les iniciatives eclesials del seu entorn que col·laboren en la construcció

de la civilització de l’amor.

1r Batxillerat

1.1.1. Reflexiona sobre esdeveniments mostrats en els mitjans de comunicació i emet judicis de

valor sobre la necessitat de sentit.

1.1.2. Identifica i diferencia la diversitat de respostes salvífiques que mostren les religions.

1.2.1. Descobreix, a partir d’un visionat que mostri la injustícia, la incapacitat de la llei per a

fonamentar la dignitat humana. Compara amb textos eclesials que vinculen la dignitat de l’ésser

humà a la seva condició de creatura.

1.2.2. Investiga, obté dades estadístiques i analitza traient conclusions, comportaments dels joves

que defensen o atempten contra la dignitat de l’ésser humà.

1.3. Qualifica les respostes de sentit que ofereix l’ateisme, agnosticisme o laïcisme i les contrasta

270

amb la proposta de salvació que ofereixen les religions.

BLOC 2. DOCTRINA SOCIAL DE L'ESGLÉSIA

2.1. Identifica problemes socials de finals del segle XIX. N’estudia l’evolució fins a l’actualitat i

analitza les respostes de la doctrina social de l’Església.

2.2.1. Elabora una definició personal sobre els termes, legal, ètic i moral. Explica públicament les

diferències entre els termes amb l’ajuda de mitjans audiovisuals.

2.2.2. Comprèn i defineix amb paraules personals el significat de bé comú, destí universal dels béns

i subsidiarietat. Aplica a situacions concretes aquests principis justificant el pensament social de

l’Església.

BLOC 3. RELACIÓ ENTRE LA RAÓ, LA CIÈNCIA I LA FE

3.1. Identifica, a través de fonts, els diferents mètodes de conèixer la veritat en la filosofia, la

teologia, la ciència i la tècnica. Distingeix quins aspectes de la realitat permet conèixer cada

mètode.

3.2.1. Reconeix amb sorpresa i s’esforça per comprendre l’origen diví del cosmos i distingeix que no

prové del caos o l’atzar.

3.2.2. S’informa amb rigor i debat respectuosament, sobre el cas de Galileu, Servet, etc. Escriu la

seva opinió, justificant raonadament les causes i conseqüències d’aquests conflictes.

3.3.1. Aprèn, accepta i respecta que el criteri ètic neix del reconeixement de la dignitat humana.

3.3.2. Analitza casos i debat de manera raonada les conseqüències que es deriven d’un ús de la

ciència sense referència ètic.

BLOC 4. L'ESGLÉSIA, GENERADORA DE CULTURA AL LLARG DE LA HISTÒRIA

4.1.1. Estudia, analitza i defineix el concepte de cultura en diferents èpoques i ho contrasta amb el

caràcter antropològic de l’ensenyament de l’Església.

4.1.2.1. Identifica els elements propis de diverses cultures i elabora un material audiovisual on les

compari críticament.

4.1.2.2. Coneix i respecta els trets de la vida monàstica. N’identifica la influència en la organització

social i la vida laboral.

4.2. Valora el treball dels monjos per conservar l’art i la cultura grecollatina, elaborant un material

audiovisual en el qual es reculli la síntesi del seu estudi.

271

9. ELEMENTS TRANSVERSALS TRACTATS

9.1. Àrea de Ciències Socials

El tractament interdisciplinari d’aquesta etapa és molt ampli, ja que, d’acord amb les finalitats, els

objectius, els continguts i els estàndards d’aprenentatge avaluables de l’etapa, s’han d’obtenir,

segons la normativa, les competències clau i una sèrie de finalitats, entre les quals podem destacar

les següents: el ple desenvolupament de la personalitat i de les capacitats dels alumnes; l’educació

en el respecte dels drets i les llibertats fonamentals, en la igualtat de drets i oportunitats, en la

igualtat de tracte i la no-discriminació, i en la tolerància i la llibertat dins els principis democràtics

de convivència; el plurilingüisme i la interculturalitat, i la prevenció dels conflictes i la resolució

pacífica d’aquests.

S’han de dur a terme treballs de recerca que han d’obligar a emprar diferents fonts i recursos

bibliogràfics, audiovisuals i informàtics de forma interdisciplinària per aconseguir que els alumnes

arribin a investigar, valorar, exposar i aplicar els coneixements associats a l’assignatura de geografia

i història.

9.2. Àrea de Filosofia

Valors ètics de 1r, 2n, 3r i 4t d'ESO

Com s’indica al Decret 34/2015, de 15 de maig pel qual s’estableix el currículum de l’educació

secundària obligatòria a les Illes Balears, s’exigeix l’educació en valors o el tractament dels

anomenats «elements transversals», atès que no es poden estudiar de manera aïllada. Aquests

principis s’escauen perfectament a la nostra assignatura, ja sigui de manera directa assenyalada en

el currículum, però també de manera col·lateral. A l’article13 s’enumeren una sèrie de qüestions i

d’habilitats que tenen una relació evident amb l’assignatura Valors Ètics independentment del curs

o etapa en que es realitzi. Així doncs, d’entre els valors marcats, els que treballarem a classe són

l’educació per a la democràcia i per al coneixement i la pràctica dels drets humans, l’educació

moral i cívica, l’educació per a la igualtat d’oportunitats, l’educació per a la igualtat dels drets i

deures de les persones, l’educació per a la interculturalitat i per a la construcció europea, la

comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, la comunicació audiovisual, les tecnologies de la

informació i la comunicació, l’emprenedoria, l’educació cívica i constitucional, ja que vénen en el

currículum i formen part dels continguts de les diferents unitats didàctiques que es

desenvoluparan al llarg del curs. D’altres aspectes no surten directament al currículum, però també

es tocaran com són l’educació per a la pau, l’educació ambiental i del consumidor. En aquest curs i

272

assignatura no tractarem l’educació viària, ni l’educació per a la salut i l’educació sexual.

Filosofia de 1r de Batxillerat

De la mateixa manera que a la secundària, els elements transversals exigeix l’educació en valors

o el tractament dels anomenats «elements transversals», atès que no es poden estudiar de

manera aïllada. Aquests principis s’escauen perfectament a la nostra assignatura de Batxillera de

manera directa i relacionada amb el currículum. A l’article 13 s’enumeren una sèrie de qüestions i

d’habilitats que tenen una relació evident amb l’assignatura de Filosofia. Així doncs, d’entre els

valors marcats, els que treballarem a classe són l’educació per a la democràcia i per al coneixement

i la pràctica dels drets humans, l’educació moral i cívica, l’educació per a la igualtat d’oportunitats,

l’educació per a la igualtat dels drets i deures de les persones, l’educació per a la interculturalitat i

per a la construcció europea, la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, la comunicació

audiovisual, les tecnologies de la informació i la comunicació, l’emprenedoria, l’educació per a la

pau, l’educació ambiental i del consumidor, l’educació cívica i constitucional i l’educació sexual, ja

que es poden relacionar fàcilment amb els continguts del currículum que desenvoluparem amb les

diferents unitats didàctiques del curs. En aquest curs i assignatura no tractarem l’educació viària, ni

l’educació per a la salut.


De la mateixa manera que a la secundària i a la matèria de primer de Batxillerat, els elements

transversals exigeix l’educació en valors o el tractament dels anomenats «elements transversals»,

atès que no es poden estudiar de manera aïllada. Aquests principis s’escauen perfectament a la

nostra assignatura de Batxillerat, encara que de manera indirecta. A l’article 13 s’enumeren una

sèrie de qüestions i d’habilitats que tenen una relació evident amb l’assignatura d'Història de la

Filosofia. Així doncs, d’entre els valors marcats, els que treballarem a classe són l’educació per a la

democràcia i per al coneixement i la pràctica dels drets humans, l’educació moral i cívica, l’educació

per a la igualtat d’oportunitats, l’educació per a la igualtat dels drets i deures de les persones,

l’educació per a la interculturalitat i per a la construcció europea, la comprensió lectora, l’expressió

oral i escrita, la comunicació audiovisual, les tecnologies de la informació i la comunicació,

l’emprenedoria, l’educació per a la pau, l’educació ambiental i del consumidor, l’educació cívica i

constitucional i l’educació sexual, ja que es poden relacionar fàcilment amb els continguts del

currículum que desenvoluparem amb les diferents unitats didàctiques del curs. En aquest curs i

assignatura no tractarem l’educació viària, ni l’educació per a la salut.

273

9.3. Àrea d'Economia

Tal com indica l’article 13 del Decret 34/2015, de 15 de maig, que: “1. Sense perjudici del seu

tractament específic en algunes de les matèries de l’etapa, la Comprensió lectora, l’expressió oral i

escrita, la comunicació audiovisual, les Tecnologies de la informació i la comunicació,

l’emprenedoria i l’educació cívica i Constitucional s’han de treballar en totes les matèries. 2. S’ha

de fomentar el desenvolupament dels valors que promoguin la igualtat efectiva entre homes i

dones i la prevenció de la violència de gènere, i dels valors inherents al Principi d’igualtat de tracte

i de no-discriminació per qualsevol condició o Circumstància personal o social. S’han d’evitar els

comportaments i els continguts Sexistes i els estereotips que suposin discriminació. 3. S’ha de

fomentar l’aprenentatge de la prevenció i la resolució pacífica de conflictes en tots els àmbits de la

vida personal, familiar i social, així com dels valors que sustenten la llibertat, la pau, la justícia, la

igualtat, el pluralisme polític, la democràcia, el respecte als drets humans i a les persones amb

discapacitat, el rebuig a la violència, el respecte i la consideració a les víctimes del terrorisme, la

pluralitat, el respecte a l’estat de dret i la prevenció del terrorisme i de qualsevol altre tipus de

violència. 4. La conselleria d’educació i universitat i els centres docents han de fomentar mesures

Perquè els alumnes participin en activitats que els permetin desenvolupar la creativitat, La

sensibilitat artística, l’autonomia, la iniciativa, la feina en equip, l’esperit Emprenedor, la confiança

en un mateix i el sentit crític. 5. La conselleria d’educació, cultura i universitats i els centres docents

han d’adoptar mesures perquè l’activitat física i la dieta equilibrada formin part del comportament

juvenil. A aquest efecte, s’ha de promoure que els alumnes practiquin diàriament esport i exercici

físic, en els termes i les condicions que, seguint les recomanacions dels Organismes competents,

garanteixin un desenvolupament adequat per afavorir una vida activa, saludable i autònoma. El

disseny, la coordinació i la supervisió de les mesures que a aquest efecte s’adoptin al centre

educatiu han de ser assumits pels professors amb qualificació o especialització adequada en

aquests àmbits. 6. En l’àmbit de l’educació i la seguretat viàries, la conselleria d’educació, cultura i

Universitats i els centres docents han de promoure accions per millorar la convivència i prevenir els

accidents de trànsit, perquè els alumnes coneguin els seus drets i deures com a usuaris de les vies,

en qualitat de vianants, viatgers i conductors de bicicletes o vehicles a motor, respectin les normes

i els senyals, i s’afavoreixi la convivència, la tolerància, la prudència, l’autocontrol, el diàleg i

l’empatia amb actuacions adequades tendents a evitar els accidents de trànsit i les seves

seqüeles.”

274

10. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS

10.1. Ciències Socials a ESO

Llibres de text:

Geografia i Història 1 9788468231075 Albet – Benejam – García - Gatell Vicens Vives

Geografia i Història 2 9788468236797 Albet – Benejam – García - Gatell Vicens Vives

Geografia i Història 3 9788468234502 Albet-Bosch – Garcia - González-

Monfort

Vicens Vives

Geografia i Història 4 9788468236803 M. García – C. Gatell- S. Riesco Vicens Vives

Altres materials:

S'empraran mapes, textos, powerpoints, pel·lícules i en general, tot tipus de material que permeti

un major acostament a la matèria tractada i una major comprensió d'aquesta per part de

l'alumnat.

10.2. Geografia 2n BATXILLERAT

A més del llibre de text, que en aquest cas és Geografia (ed. Vicens Vives), s'emprarà tot tipus de

material que permeti una major comprensió dels continguts per part dels alumnes: textos, articles

de premsa, vídeos, mapes històrics, etc.

10.3. Història del món contemporani 1er BATXILLERAT

A més del llibre de text, que en aquest cas és Història del Món Contemporani (ed. Santillana),

s'emprarà tot tipus de material que permeti una major comprensió dels continguts per part dels

alumnes: textos, articles de premsa, vídeos, mapes històrics, etc.

10.4. Història d'Espanya

A més del llibre de text, que en aquest cas és Història d'Espanya (ed. ANAYA), s'emprarà tot tipus

de material que permeti una major comprensió dels continguts per part dels alumnes: textos,

articles de premsa, vídeos, mapes històrics, etc.

10.5. Economia 1er BATXILLERAT

Llibre de text:

ECONOMIA

Editorial Mc Graw Hill

275

ISBN: 978-84-481-9599.X

Autor: Anxo Penalonga Sweers

- Diverses publicacions o revistes de caire econòmic.

- Textos de la premsa diària relacionats amb l’actualitat econòmica

- Internet (en la mesura del que sigui possible s’utilitzaran les eines que proporciona la xarxa de

Internet, a més, de les avantatges que proporciona la web 2.0.)

- Materials de feina preparats pel professor: apunts, esquemes o mapes conceptuals,


- Pel·lícules i documentals relacionats amb alguns dels continguts de la programació.

10.6. Economia 4t ESO

- Llibre de text

ECONOMIA


ISBN: 978-84-486-09535








- Extractes de pel·lícules i documentals relacionats amb alguns dels continguts de la

programació.

10.7. Economia 2n BATXILLERAT

- Llibre de text

ECONOMIA


ISBN: 978-84-481-9599.X


276







- Pel·lícules i documentals relacionats amb alguns dels continguts de la programació.

10.8. Valors ètics

Els materials i recursos que s’empraran a la matèria de Valors ètics no poden quedar del tot

concretats en aquest document degut als mateixos continguts d’aquestes matèries; per això, pel

que fa a materials, com puguin ser textos o documentals, en concret per cada una de les unitats

didàctiques ja seran seleccionats en funció dels temes, de les necessitats, l’actualitat de la

problemàtica i dels interessos de l’alumnat. L’ús d’aquests recursos quedarà a criteri del professor.

Així i tot, sí que podem fer referència a alguns materials i recursos que de segur que

s’empraran.

De l’alumnat:

a.- Quadern de classe.

b.- Llibre de text per Valors ètics: X. Martí Oriols, C Prestel Alonso Editorial Vicens Vives

( edició en català)

c.- Material que lliuri el professor (fragments de textos, premsa, etc.).

d.- Material cercat per l’alumnat (fragments de textos, premsa, etc.).

Del professorat:

Material i recursos escrits:

a.- Manuals de Filosofia, llibres de text i tot el material del departament i/o de la biblioteca

del centre.

b.- Material i recursos audiovisuals que es considerin adequats.

No està de més dir que sempre comptam, tant per l’alumnat com pel professorat, amb el

material de la biblioteca del centre com el de departament de Filosofia per consultar o elaborar

activitats o treballs.

277

10.9. Filosofia

Els materials i recursos que s’empraran a les matèries de Filosofia i Història de la Filosofia no poden

quedar del tot concretats a aquest document degut als mateixos continguts d’aquestes matèries;

per això, pel que fa a materials, com puguin ser textos o documentals, en concret per cada una de

les unitats didàctiques ja seran seleccionats en funció dels temes, de les necessitats, l’actualitat de

la problemàtica i dels interessos de l’alumnat. L’ús d’aquests recursos quedarà a criteri del

professor.

Així i tot, sí que podem fer referència a alguns materials i recursos que de segur que

s’empraran.

De l’alumnat:

a.- Quadern de classe.

b.- Material que lliuri el professor (apunts, fragments de textos, premsa, etc.).

c.- Material cercat per l’alumnat (fragments de textos, premsa, etc.).

d.- A primer de batxillerat, hi haurà un llibre de text: FLB Filosofia de C. Prestel Alonso de l'editorial

Vicens Vives

e.- A segon hi haurà un llibre de text: HFL Història de la Filosofia de l'autor C. Prestel Alonso de

l'editorial Vicens Vives

Del professorat:

Material i recursos escrits:

a.- Manuals de Filosofia i Ciència, Tecnologia i Societat, llibres de text i tot el material del

departament i/o de la biblioteca del centre.

b.- Material i recursos audiovisuals que es considerin adequats.

No està de més dir que sempre comptam, tant per l’alumnat com pel professorat, amb el material

de la biblioteca del centre com el de departament de Filosofia per consultar o elaborar activitats o

treballs.

10.10. Religió

Folis i un bolígraf blau o negre que no es pugui esborrar. A més, el professor pot indicar que

s’utilitzi material extra depenent de cada sessió (llapis, rotuladors, etc.).

278

11. PROCEDIMENTS DE SUPORT I PLA DE PENDENTS

Suport a alumnes NESE

En relació al l'atenció i suport als alumnes amb NESE, des del departament s'elaboraran les

adaptacions curriculars no significatives que siguin necessàries per tal de permetre a l'alumne el

seguiment de la matèria i l'assoliment dels objectius didàctics plantejats a principi de curs. Això no

obstant, en els casos en que els alumnes no requereixin aquest tipus d'actuació sinó més aviat un

suport educatiu, els professors del departament es posaran a la seva disposició, d'acord amb la

seva disponibilitat horària.

Alumnes repetidors

Als alumnes repetidors se'ls prestarà una atenció especial. Aquesta atenció es concretarà

en un major seguiment dels seus progressos, major atenció en la feina que van realitzant i més

incidència en la necessitat de treballar per passar de curs sense assignatures suspeses.

Recuperació de la matèria al llarg del curs i al setembre

Al llarg del curs es podran dur a terme activitats de recuperació de la matèria suspesa, de

forma trimestral o bé de forma global a final de curs, en forma de proves escrites de recuperació o

de treballs específics. En qualsevol cas, el professor de la matèria en determinarà la necessitat i


A l'avaluació extraordinària de setembre, l'alumne/a haurà de fer un examen sobre tota la

matèria impartida al llarg del curs (o sobre una part, segons el criteri del professor/a). També

haurà de lliurar una tasca d'estiu. Aquesta tasca suposarà, cas d'estar ben feta, fins a un 40% de la

nota.

11.1. Pla de pendents

El departament de Ciències Socials ha elaborat el present pla per atendre els alumnes que porten

la matèria pendent d'altres cursos. En el curs 2019-2020, tenim alumnes que porten la matèria

pendent de Ciències Socials i de Valors Ètics, per la qual cosa aquest pla es refereix a la

recuperació d'aquestes dues matèries.

Objectius

• Afavorir la recuperació de la matèria no superada dels cursos anteriors d'una forma

pautada i gradual.

• Millorar l'índex de recuperació de la matèria pendent respecte els cursos anteriors.

279

• Vetllar per la realització de la tasca al llarg del curs.

• Garantir el dret dels alumnes de recuperar la matèria no superada.

• Afavorir l'assoliment dels mínim dels cursos en que no es superà la matèria pendent.

• Incrementar la comprensió de la matèria del curs actual a partir de la comprensió de la

matèria no superada en els cursos anteriors.

Activitats de recuperació

Els alumnes hauran de realitzar al llarg del curs un dossier d'activitats que cobrirà els

continguts mínims de la matèria no superada en el seu moment. Aquesta tasca s'estructurarà en

tres parts que s'aniran entregant a mesura que hagin fet la tasca anterior, en un sessió que servirà

per tutoritzar l'alumnat. D'aquesta forma pensam que serà més fàcil que l'alumnat pugui complir

amb la tasca realitzada.

Una vegada entregades les tres tasques, es realitzarà una prova escrita a partir dels

continguts treballats en el dossier de feina.

Materials de suport

Els alumnes disposaran del dossier de feina que se'ls entregarà des del departament. A més

podran comptar amb l'assessorament del professorat del departament a l'hora de realitzar les

esmentades tasques i sempre que el departament en disposi se'ls facilitarà el material que

precisin.

En el cas dels alumnes que tenguin la consideració de NEE o NESE, s'adaptarà el dossier de

feina al seu nivell.

Criteris d'avaluació i de recuperació

• L'alumnat haurà d'assistir a les sessions de tutoria individual per poder aprovar.

• La correcta realització de la tasca es valorarà positivament, però no serà requisit

indispensable per aprovar la matèria pendent.

• La prova escrita final versarà sobre els continguts treballats en les distintes activitats

realitzades.

Periodització

Les tutories individuals es faran els dies següents:

• 30 d'octubre de 2019: entrega de la primera part de la tasca a realitzar i explicació del

procediment de recuperació.

280

• 29 de gener de 2020: lliurament per part dels alumnes de la primera tasca realitzada i

entrega de la segona part de la tasca.

• 25 de març de 2020: lliurament per part dels alumnes de la segona tasca realitzada i

entrega de la tercera part de la tasca.

• 13 de maig de 2019: 30 de gener de 2019: lliurament per part dels alumnes de la tercera

tasca realitzada i realització de la prova escrita.

281

12. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS

12.1. CIÈNCIES SOCIALS

A principi de curs es plantegen les següents activitats, en el benentès que aquestes es poden

substituir per altres més adequades, no realitzar-se si la temporalització això ho aconsella o

ampliar-se amb altres activitats que sorgeixen al llarg del curs i de les quals no es té constància a

dia d'avui:

2n ESO

• Sortida Palma gòtica - 2n trimestre

• Mercat medieval de Capdepera – Maig

2n Batxillerat

• Sortida Serra de Tramuntana (data per determinar)

12.2. ÀREA D'ECONOMIA

3r ESO

• IAEE: Visita Visita a una empresa (per determinar)

4t ESO / 1r Batxillerat

• Visita a la seu del banc d’Espanya a Palma (data per determinar)

• Activitat del Centre Balears - Europa (per determinar si es farà a l’IES o a la seva seu)

AGE CFGM/CFGM

• Visita a una empresa del sector de l'oci o del turisme (data per determinar)

282

13. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A LA CONSECUCIÓ DE LES COMPETÈNCIES CLAU

La contribució a la consecució de les competències clau de cadascuna de les matèries és la

següent:

13.1. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA DE CIÈNCIES SOCIALS A L'ETAPA D'ESO A L'ADQUISICIÓ DE

LES COMPETÈCIES CLAU: La consecució de les competències bàsiques es fa seguint el següent

criteri:

a) Competències socials i cíviques.

Consisteix en:

- Comprensió i anàlisi crítica dels diferents codis de conducta de les societats a través de l’estudi

de la història i la geografia humana.

- Identificació de conceptes ètics relatius a la igualtat, la no-discriminació, la democràcia i els drets

humans en l’organització social, política i econòmica d’Espanya, d’Europa i del món.

- Comprensió dels processos socials i culturals de caràcter migratori en un món globalitzat.

- Organització de debats en els quals es respectin les diferències i se superin els prejudicis, a fi de

manifestar solidaritat i participar en la presa de decisions de forma democràtica.

Tot seguit, s'exposa la relació d'aquesta competència amb els objectius, continguts i criteris

d'avaluació de les ciències socials:

1r ESO

OBJECTIUS BLOCS DE CONTINGUT CRITERIS D'AVALUACIÓ

1, 4, 6, 7, 10, 11, 12 BLOC 1: El medi físic

BLOC 3: La història

Tots els del nivell

2n ESO


1, 4, 6, 7, 10, 11, 12 BLOC 3:

La història

Tots els del nivell

3r ESO


8, 9, 12 i 15 BLOC 2: L'espai humà Tots els del nivell

283

4t ESO


1, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 i 12 A tots els blocs. Tots els del nivell

b) Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.

Consisteix en:

- Utilització d’eines matemàtiques (magnituds, percentatges, taxes, escales) per analitzar i

descriure gràfics, fer càlculs i elaborar i interpretar mapes.

- Aplicació del mètode científic en tasques en les quals es duen a terme observacions, s’estableixen

hipòtesis i s’extreuen conclusions, amb l’objectiu de prendre decisions i adquirir disciplina, rigor,

paciència, risc i responsabilitat.

- Coneixement de la història de la Terra i dels processos que han originat la configuració que té

actualment.

- Relació dels sabers geològics amb la producció agrícola, ramadera, marítima, minera i industrial.

- Associació de l’aparició de noves tecnologies i avenços científics a la millora de les condicions de

vida al llarg de la història.

- Implicació en l’ús raonable dels recursos naturals, així com en la conservació del medi ambient.

- Valoració crítica de l’impacte de les activitats humanes sobre el medi físic.








1r ESO


284

1 i 2 BLOC 1: El medi físic Tots els referits al medi físic

Dels referits a la història:

1, 2, 3, 5, 6, 8

2n ESO


1 i 2 BLOC 3: la història 1 a 4

3r ESO


1 i 2 BLOC 2: l'ESPAI HUMÀ Tots el del nivell

4t ESO


9 Bloc 3. 3

c) Consciència i expressions culturals.

Consisteix en:

- Coneixement, comprensió i valoració de les diferents manifestacions culturals i artístiques com a

font d’enriquiment i gaudi personal i consideració d’aquestes manifestacions com a part de la

riquesa i el patrimoni dels pobles.

- Aplicació de diferents habilitats perceptives i comunicatives i de pensament, sensibilitat i sentit

estètic per comprendre i valorar les obres artístiques i les manifestacions culturals i gaudir-ne.

- Identificació de la relació entre manifestacions artístiques i culturals i societat, la qual cosa

implica prendre consciència de l’evolució del pensament, dels corrents estètics, de les modes i dels

gusts.

- Respecte per la diversitat cultural i el diàleg entre cultures i societats.

- Gaudi, valoració crítica i promoció de la conservació del patrimoni cultural i artístic com a resultat

de l’evolució de les diferents cultures i demostració d’interès, estimació i respecte per aquest

patrimoni.

285

-Potenciació de la iniciativa, la creativitat i la imaginació mitjançant la realització de tasques que

suposin recreació, innovació i transformació.

- Promoció de la participació en activitats culturals de l’entorn immediat, la qual cosa implica

comportaments favorables a la convivència.



1r ESO


4, 5, 6, 7, 12 BLOC 3: La història 1 a 24 del decret

2n ESO


4, 5, 6, 7, 12 BLOC 3: La història 25 a 38

3r ESO


8, 9 i 14 BLOC 2: l'ESPAI HUMÀ Del 2 al 21

4t ESO


1, 6, 7 i 12 Tots els blocs. Tots el del nivell

d) Competència digital.

Consisteix en :

- Coneixement i ús de diferents motors de cerca i bases de dades a fi de triar el més adequat a les

pròpies necessitats.

- Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per cercar, obtenir i processar informació

de manera crítica; és a dir, per comparar-la, avaluar-ne la fiabilitat i l’adequació i transformar-la en

coneixement.

- Creació de continguts digitals en diversos formats (text, àudio, vídeo, imatges) utilitzant els

286

programes o les aplicacions que s’adapten millor a les tasques.

- Respecte dels principis ètics en l’ús de les fonts informàtiques i reconeixement dels riscs associats

a l’ús de recursos en línia i l’addicció a determinats aspectes de la tecnologia digital.

- Demostració d’una actitud activa, crítica i realista cap a les tecnologies i valoració de les fortaleses

i les debilitats que presenten.

- Motivació per aprendre a emprar les tecnologies i per millorar-ne l’ús.



1r ESO


9 BLOC 1: El medi físic

BLOC 3: La història

Tots el del nivell

2n ESO


9 BLOC 3: La història Tots el del nivell

3r ESO


9 BLOC 2: L'espai humà Tots el del nivell

4t ESO


9 Tots els blocs Tots el del nivell

e) Comunicació lingüística

Consisteix en:

- Adquisició del lèxic adequat mitjançant la pràctica de l’oralitat i l’escriptura a l’aula.

- Resolució de problemes que inclouen aplicar destreses comunicatives a l’hora de llegir, escriure,

287

parlar, escoltar i conversar.

- Adquisició d’habilitats vinculades al tractament de la informació a través de la producció de

textos electrònics.

- Utilització del diàleg, mitjançant debats, com a eina per a la convivència, la resolució de conflictes

i el desenvolupament de les capacitats afectives.



1r ESO


2, 5, 7, 8, 9, 10 Bloc 1: El medi físic.

Bloc 3: La història.

Tots els del nivell

2n ESO


2, 5, 7, 8, 9, 10 BLOC 3: La història. Tots els del nivell

3r ESO


8, 9, 12 i 15 BLOC 2: L'espai humà Tots els del nivell

4t ESO


5, 8 9 i 10 Tots els del nivell Tots els del nivell

f) Competència per aprendre a aprendre

Consisteix en:

- Coneixement dels processos per al propi aprenentatge partint del que sap, del que desconeix, del

que és capaç d’aprendre i del que li interessa.

- Obtenció d’estratègies de planificació per resoldre una tasca (pensar abans d’actuar), supervisar

el propi treball (analitzar el curs i ajustar el procés) i avaluar els resultats obtinguts (consolidar

288

l’aplicació del pla si ha donat bons resultats o modificar-lo si els resultats no han estat bons).

- Ús de la motivació i la confiança per aconseguir sentir-se protagonista del procés i el resultat de

l’aprenentatge a partir de metes realistes.

- Ús i aplicació de nous coneixements gràcies a la curiositat per aprendre a partir d’experiències

vitals prèvies.



1r ESO


Tots Bloc 1: El medi físic.


Tots els del nivell

2n ESO


Tots Bloc 3: La història. Tots els del nivell

3r ESO

OBJECTIUS BLOCS DE CONTINGUT CRITERIS D'AVALUA

Tots BLOC 2: l'espai humà Tots els del nivell

4t ESO


Tots tots Tots els del nivell

g) Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor.

Consisteix en:

- Elaboració de projectes mostrant creativitat i imaginació a l’hora de planificar-los, analitzar-los,

organitzar-los i gestionar-los, tant de forma individual com col·lectiva dins un equip.

- Utilització de debats sobre temes de geografia i història per saber comunicar-se, presentar idees i

negociar de manera argumentada.

289

- Adquisició de pensament crític i de sentit de responsabilitat.



1r ESO


8, 9, 10 Bloc 1: El medi físic.


11, 12, 2, 5, 22

2n ESO


8, 9, 10 Bloc 3: La història tots

3r ESO


8, 9, 10 Bloc 2: l'espai humà Tots

4t ESO


8, 9 i 10 tots Tots

13.2. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA D'HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI (1r DE BATXILLERAT)

A L'ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES CLAU

Comunicació lingüística

- Assoliment i ús de forma adequada del llenguatge històric, imprescindible per descriure

esdeveniments i processos històrics.

- Capacitat per comprendre textos i informació, sabent trobar les diferències entre les idees

principals i les secundàries.

- Realització d’exposicions orals i escrites coherents, amb un ús de la sintaxi i el lèxic correctes, per

dur a terme comentaris de documents de diferent format (textos, imatges, mapes, gràfics...)

290

referents a un fet històric.

- Disposició per al diàleg crític i constructiu, com a eina per a la convivència i la interacció amb els

companys.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

- Ús d’eines matemàtiques (magnituds, percentatges, taxes) que serveixin d’ajuda en l’anàlisi i la

descripció d’una època de la història contemporània.

- Aplicació del mètode científic per elaborar tasques en què facin observacions, estableixin

hipòtesis i obtenguin conclusions, amb l’objectiu de prendre decisions.

- Associació de l’aparició de noves tecnologies i avenços científics amb les millores en les

condicions de vida al llarg de la història.

Competència digital

- Ús correcte del llenguatge específic digital a les aplicacions informàtiques.

- Utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació per cercar, obtenir i processar la

informació, de manera crítica, és a dir, acarar-la, avaluar-ne la fiabilitat i adequació, i transformar-la

en coneixement.

- Producció de continguts a través del mitjà informàtic en diferents formats (text, àudio, vídeo,

imatges), utilitzant els programes/aplicacions que millor s’adaptin a la realització de tasques.

- Utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació per a la interacció professor-

alumne a través de plataformes o programes digitals (Moodle, aula virtual, blogs...).

- Respecte pels principis ètics en l’ús de les fonts informàtiques i reconeixement dels riscs associats


- Valoració de la selecció d’informació de manera crítica, considerant la fiabilitat de les fonts de les

quals procedeix.

- Motivació per l’aprenentatge i la millora fent ús de les tecnologies.

Aprendre a aprendre

- Reconeixement dels processos necessaris per a l’aprenentatge partint del que sap i organització

del seu propi aprenentatge a través de la gestió del temps i de la informació d’una manera eficaç.

- Obtenció d’estratègies de planificació amb què poder resoldre una tasca, supervisar el propi

treball i avaluar els resultats obtinguts.

- Assoliment del fet que l’alumne se senti protagonista del procés i el resultat de l’aprenentatge, a

291

través de la motivació i la curiositat per aprendre.

- Curiositat per aprendre basant-se en experiències vitals i prèvies per utilitzar i aplicar nous

coneixements.

Competències socials i cíviques

- Comprensió dels diferents codis de conducta de les societats a través de l’estudi de la història

contemporània.

- Identificació de conceptes ètics (igualtat, no-discriminació, democràcia, drets humans...) en les

diferents èpoques i societats al llarg de la història espanyola.

- Realització de debats de contingut històric, en què es respectin les diferències i se superin els

prejudicis, per manifestar solidaritat i participar en la presa de decisions de forma democràtica.

Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor

- Realització de projectes, mostrant creativitat i imaginació a l’hora de planificar-los, analitzar-los,

organitzar-los i gestionar-los.

- Utilització de debats sobre temes d’història contemporània per saber comunicar-se, presentar i


- Adquisició d’un pensament crític i del sentit de responsabilitat.

Consciència i expressions culturals

- Coneixement del patrimoni històric i artístic i reconeixement dels diferents estils i gèneres

artístics, tant històrics com actuals.

- Aplicació de diferents habilitats de pensament amb sensibilitat i sentit estètic per comprendre

valorar, emocionar-se i gaudir de les obres artístiques i les manifestacions culturals.

- Respecte per la diversitat cultural, el diàleg entre cultures i societats.

- Interès, estima, respecte, gaudi i valoració crítica de les obres artístiques i culturals.

- Potenciació de la iniciativa, la creativitat i la imaginació mitjançant la realització de tasques que

suposin una recreació, innovació i transformació.

13.3. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA D'HISTÒRIA D'ESPANYA (2n DE BATXILLERAT) A

L'ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES CLAU


— Adquisició i ús adequat del llenguatge històric, imprescindible per descriure fets i processos

292

històrics.

— Comprensió de textos i d’informació, diferenciant les idees principals de les secundàries.

— Elaboració d’exposicions orals i escrites coherents, amb un ús de la sintaxi i el lèxic correctes,

per dur a terme comentaris de documents de diferent format (textos, imatges, mapes, gràfics...)

referents a un fet històric.

— Disposició per al diàleg crític i constructiu, com a eina per a la convivència i la interacció amb els

companys.


— Utilització d’eines matemàtiques (magnituds, percentatges, taxes) per analitzar i descriure una

època de la història.

— Utilització del mètode científic en l’elaboració de tasques en què facin observacions, estableixin

hipòtesis i obtenguin conclusions, amb l’objecte de prendre decisions.

— Associació de l’aparició de noves tecnologies i avenços científics amb la millora de les condicions

de vida al llarg de la història.


— Utilització del llenguatge específic en l’ús d’aplicacions informàtiques.

— Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per cercar, obtenir i processar la

informació, de manera crítica, és a dir, acarar-la, avaluar-ne la fiabilitat i adequació, i transformar-la

en coneixement.

— Creació de continguts a través del mitjà informàtic en diferents formats (text, àudio, vídeo,

imatges), utilitzant els programes/aplicacions que millor s’adaptin a la realització de tasques.

— Utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació per a la interacció professor-

alumne (Moodle, aula virtual, blogs...).

— Respecte pels principis ètics en l’ús de les fonts informàtiques i reconeixement dels riscs

associats a l’ús de recursos en línia i l’addicció a determinats aspectes de la tecnologia digital.

— Valoració de la selecció d’informació de manera crítica, considerant la fiabilitat de les fonts de

les quals procedeix.

— Motivació per l’aprenentatge i la millora en l’ús de les tecnologies.

Aprendre a aprendre

— Reconeixement dels processos per a l’aprenentatge partint del que sap i organització del seu

293

propi aprenentatge a través de la gestió del temps i de la informació d’una manera eficaç.

— Obtenció d’estratègies de planificació per resoldre una tasca, supervisar el propi treball i avaluar

els resultats obtinguts.

— Assoliment del fet que l’alumne se senti protagonista del procés i el resultat de l’aprenentatge, a

través de la motivació i la curiositat per aprendre.

— Curiositat per aprendre basant-se en experiències vitals i prèvies per utilitzar i aplicar nous

coneixements.


— Comprensió dels diferents codis de conducta de les societats a través de l’estudi de la història

d’Espanya.

— Identificació de conceptes ètics (igualtat, no-discriminació, democràcia, drets humans,

justícia...) en les diferents èpoques i societats al llarg de la història espanyola.

— Realització de debats de contingut històric, en què es respectin les diferències i se superin els

prejudicis, per manifestar solidaritat i participar en la presa de decisions de forma democràtica.


— Realització de projectes, mostrant creativitat i imaginació a l’hora de planificar-los, analitzar-los,

organitzar-los i gestionar-los.

— Utilització de debats sobre temes d’història per saber comunicar-se, presentar i negociar de

manera argumentada.

— Adquisició d’un pensament crític i del sentit de responsabilitat.


— Coneixement del patrimoni històric i artístic i reconeixement dels diferents estils i gèneres

artístics, tant històrics com actuals.

— Aplicació de diferents habilitats de pensament amb sensibilitat i sentit estètic per comprendre,

valorar, emocionar-se i gaudir de les obres artístiques i les manifestacions culturals.

— Respecte per la diversitat cultural, el diàleg entre cultures i societats.

— Interès, estima, respecte, gaudi i valoració crítica de les obres artístiques i culturals.

— Potenciació de la iniciativa, la creativitat i la imaginació mitjançant la realització de tasques que

suposin una recreació, innovació i transformació.

294

13.4. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA DE GEOGRAFIA (2n DE BATXILLERAT) A L'ADQUISICIÓ DE LES

COMPETÈNCIES CLAU

A.) Competències socials i cíviques.

Consisteix en:

- Comprensió i anàlisi crítica dels diferents codis de conducta de les societats a través de l’estudi

de la història i la geografia humana.

- Identificació de conceptes ètics relatius a la igualtat, la no-discriminació, la democràcia i els drets

humans en l’organització social, política i econòmica d’Espanya, d’Europa i del món.

- Comprensió dels processos socials i culturals de caràcter migratori en un món globalitzat.

- Organització de debats en els quals es respectin les diferències i se superin els prejudicis, a fi de

manifestar solidaritat i participar en la presa de decisions de forma democràtica.

B) Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.

- Utilització d’eines matemàtiques (magnituds, percentatges, taxes, escales) per analitzar i

descriure gràfics, fer càlculs i elaborar i interpretar mapes.

- Aplicació del mètode científic en tasques en les quals es duen a terme observacions, s’estableixen

hipòtesis i s’extreuen conclusions, amb l’objectiu de prendre decisions i adquirir disciplina, rigor,

paciència, risc i responsabilitat.

- Coneixement de la història de la Terra i dels processos que han originat la configuració que té

actualment.










C). Coneixement, comprensió i valoració de les diferents manifestacions culturals i artístiques com

295

a font d’enriquiment i gaudi personal i consideració d’aquestes manifestacions com a part de la

riquesa i el patrimoni dels pobles.

- Aplicació de diferents habilitats perceptives i comunicatives i de pensament, sensibilitat i sentit

estètic per comprendre i valorar les obres artístiques i les manifestacions culturals i gaudir-ne.

- Identificació de la relació entre manifestacions artístiques i culturals i societat, la qual cosa

implica prendre consciència de l’evolució del pensament, dels corrents estètics, de les modes i dels

gusts.

- Respecte per la diversitat cultural i el diàleg entre cultures i societats.

- Gaudi, valoració crítica i promoció de la conservació del patrimoni cultural i artístic com a resultat

de l’evolució de les diferents cultures i demostració d’interès, estimació i respecte per aquest

patrimoni.

-Potenciació de la iniciativa, la creativitat i la imaginació mitjançant la realització de tasques que

suposin recreació, innovació i transformació.Promoció de la participació en activitats culturals de

l’entorn immediat, la qual cosa implica comportaments favorables a la convivència.

D) Digital.

Consisteix en :

- Coneixement i ús de diferents motors de cerca i bases de dades a fi de triar el més adequat a les

pròpies necessitats.

- Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per cercar, obtenir i processar informació

de manera crítica; és a dir, per comparar-la, avaluar-ne la fiabilitat i l’adequació i transformar-la en

coneixement.

- Creació de continguts digitals en diversos formats (text, àudio, vídeo, imatges) utilitzant els

programes o les aplicacions que s’adapten millor a les tasques.

- Respecte dels principis ètics en l’ús de les fonts informàtiques i reconeixement dels riscs associats


- Demostració d’una actitud activa, crítica i realista cap a les tecnologies i valoració de les fortaleses

i les debilitats que presenten.

- Motivació per aprendre a emprar les tecnologies i per millorar-ne l’ús

E) Comunicació lingüística

Consisteix en:

296

- Adquisició del lèxic adequat mitjançant la pràctica de l’oralitat i l’escriptura a l’aula.

- Resolució de problemes que inclouen aplicar destreses comunicatives a l’hora de llegir, escriure,

parlar, escoltar i conversar.

- Adquisició d’habilitats vinculades al tractament de la informació a través de la producció de

textos electrònics.

- Utilització del diàleg, mitjançant debats, com a eina per a la convivència, la resolució de conflictes

i el desenvolupament de les capacitats afectives.

F) Competència per aprendre a aprendre

Consisteix en:

- Coneixement dels processos per al propi aprenentatge partint del que sap, del que desconeix, del

que és capaç d’aprendre i del que li interessa.

- Obtenció d’estratègies de planificació per resoldre una tasca (pensar abans d’actuar), supervisar

el propi treball (analitzar el curs i ajustar el procés) i avaluar els resultats obtinguts (consolidar

l’aplicació del pla si ha donat bons resultats o modificar-lo si els resultats no han estat bons).

- Ús de la motivació i la confiança per aconseguir sentir-se protagonista del procés i el resultat de

l’aprenentatge a partir de metes realistes.

- Ús i aplicació de nous coneixements gràcies a la curiositat per aprendre a partir d’experiències

vitals prèvies.

G) Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor.

Consisteix en:

- Elaboració de projectes mostrant creativitat i imaginació a l’hora de planificar-los, analitzar-los,

organitzar-los i gestionar-los, tant de forma individual com col·lectiva dins un equip.

- Utilització de debats sobre temes de geografia i història per saber comunicar-se, presentar idees i


- Adquisició de pensament crític i de sentit de responsabilitat.

13.5. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA D'INICIACIÓ A L'ACTIVITAT EMPRENEDORA I EMPRESARIAL

DE 3r D'ESO A L'ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES CLAU:

La matèria d’iniciació a l’activitat emprenedora i empresarial dins l’educació secundària obligatòria

suposa, per primera vegada, la incorporació d’un conjunt de continguts prou amplis i específics de

la ciència econòmica dins l’etapa secundària obligatòria del sistema educatiu per assolir les

297

competències que defineix el currículum. Per fer-ho, hem de valorar les possibilitats d’aquesta

ciència en la consecució d’aquestes que li reconeix el currículum.

Epistemològicament, el caràcter excessivament positiu que sempre ha demostrat tenir la ciència

econòmica per desenvolupar les seves teories suposa un repte per als professors encarregats del

desenvolupament curricular d’aquesta matèria per dotar de coherència metodològica les seves

propostes curriculars i, molt especialment, perquè aquestes s’enfoquin cap al desenvolupament de

les competències que defineix el currículum.


La matèria d’iniciació a l’activitat emprenedora i empresarial empra un vocabulari que es

contextualitza primordialment dins l’entorn econòmic. És així que els alumnes aprenen a usar el

llenguatge que regeixen les activitats econòmiques tant oralment com per escrit; per exemple, en

la comunicació i la negociació amb els clients i proveïdors, però també en la feina en equip per

relacionar-se amb els companys o en la redacció i l’exposició dels treballs d’aula.

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia La matèria d’iniciació a

l’activitat emprenedora i empresarial implica la capacitat d’aplicar el raonament matemàtic per

descriure, interpretar i valorar diferents fenòmens en el seu context. Es contribueix a l’adquisició

d’aquesta competència mitjançant la realització d’un petit estudi de viabilitat financera o l’estudi

del funcionament bàsic d’alguns imposts.


La matèria d’iniciació a l’activitat emprenedora i empresarial fa servir de manera general en les

seves propostes els mateixos entorns digitals i telemàtics que utilitza l’entorn econòmic que vol

estudiar. És així que els alumnes aprenen a dominar-los i augmenten la seva competència

tecnològica a l’hora de participar de l’entorn com a subjectes econòmics. En concret, es potencia la

investigació amb mitjans telemàtics de diferents àrees d’activitat professional i les passes

necessàries per posar en marxa una empresa, així com amb l’ús de programes de gestió de clients i

proveïdors.

Aprendre a aprendre

La matèria d’iniciació a l’activitat emprenedora i empresarial fomenta activitats d’ensenyament-

aprenentatge el més reals possibles; per la qual cosa els alumnes aprenen a indagar i a ser curiosos

quan s’han d’enfrontar a continguts que necessiten ser abordats des de múltiples perspectives

d’aprenentatge, no tan sols teòricament com, per exemple, en la planificació de projectes

298

personals i professionals o en el projecte d’empresa.


La matèria d’iniciació a l’activitat emprenedora i empresarial fomenta la dimensió de la figura de

l’emprenedor i l’empresari i incideix en la responsabilitat social de l’empresa. Els coneixements

relacionats amb els drets, les obligacions, els sistemes de protecció dels treballadors i els valors

relacionats amb la importància del sistema impositiu també contribueixen a l’adquisició d’aquesta

competència.


La matèria d’iniciació a l’activitat emprenedora i empresarial fomenta l’esperit emprenedor en el

sentit més ampli del terme, el qual, allunyat d’una concepció restrictiva i excessivament

empresarial, possibilita que els alumnes aprenguin a ser autodisciplinats, innovadors, creatius i que

aprenguin a assumir i gestionar riscs perquè els seus projectes puguin ser valorats positivament pel

seu entorn.


La matèria d’iniciació a l’activitat emprenedora i empresarial fomenta les activitats d’ensenyament-

aprenentatge que es contextualitzen dins l’entorn pròxim dels alumnes. És així com aprenen a

respectar i fomentar totes les manifestacions de la cultura pròpia de les Illes Balears.

Per tal d'assolir les competències definides en el currículum, es definiran les propostes

metodològiques per fer una veritable iniciació a l’activitat emprenedora i empresarial la UE, en el

seu Entrepreneurship Education miniCoP, es defineix com a nivell òptim de qualsevol proposta

didàctica aquella que possibilita l’aprenentatge actiu, tant individual com en grup, el qual reforça i

es reforça mitjançant la vinculació amb altres matèries i d’acord amb les competències definides

en el currículum.

13.6. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA D'ECONOMIA DE 4t D'ESO A L'ADQUISICIÓ DE LES

COMPETÈNCIES CLAU

Les competències clau són les que totes les persones necessiten per a la seva realització i el seu

desenvolupament personals, així com per a la ciutadania activa, la inclusió social i l’ocupació. En

aquest sentit, l’estudi de l’economia afavoreix l’assoliment de molts dels aspectes d’aquestes

competències.

Referent a la competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia, la

299

contribució és rellevant. Inclou, entre altres aspectes, l’anàlisi i la representació gràfica del cost

d’oportunitat i de la frontera de possibilitats de producció, la capacitat de valorar i interpretar

dades i gràfics de contingut econòmic relacionats amb els tipus d’interès, la inflació i la

desocupació, així com la destresa per elaborar i fer el seguiment d’un pressupost o pla financer

personalitzat i per diferenciar entre ingressos i costs generals d’una empresa, per identificar-ne el

benefici o la pèrdua, i per aplicar raonaments matemàtics a la interpretació dels resultats.

Les contribucions que l’estudi de l’economia pot fer a la competència en comunicació lingüística

van més enllà de la utilització del llenguatge com a vehicle de comunicació en el procés

d’ensenyament-aprenentatge. El que es pretén, a més, és facilitar que s’assoleixin habilitats per

saber donar explicacions i fer raonaments i valoracions crítiques de diversos problemes econòmics

i empresarials, així com conèixer el vocabulari bàsic necessari, que hauria de passar a formar part

del llenguatge habitual dels alumnes i del procés d’ensenyament-aprenentatge de la matèria.

Probablement una de les competències més rellevants per a la matèria és la de sentit d’iniciativa i

esperit emprenedor. Aquesta competència és present en els àmbits personal, social, escolar i

laboral en els quals es relacionen les persones, i els permet desenvolupar les seves activitats i

aprofitar noves oportunitats. Constitueix igualment el fonament d’altres capacitats i coneixements

més específics, i inclou la consciència dels valors ètics que hi estan relacionats. Entre els

coneixements que s’assoleixen de la competència sentit d’iniciativa i esperit emprenedor, s’hi

inclou la capacitat de reconèixer les oportunitats existents per a les activitats personals,

professionals i comercials. També s’hi inclouen aspectes de més gran amplitud que proporcionen el

context en el qual les persones viuen i treballen, com la comprensió de les línies generals que

regeixen el funcionament de les societats i les organitzacions sindicals i empresarials, així com les

econòmiques i financeres, l’organització i els processos empresarials, i el disseny i la

implementació d’un pla financer. Alguns aspectes metodològics basats en petites recerques, feines

en grup i feines de tipus cooperatiu permeten als alumnes emprar les noves tecnologies en el seu

procés d’ensenyament-aprenentatge, amb la qual cosa es contribueix a la competència digital dels

alumnes. Així mateix, s’han d’emprar eines informàtiques per preparar i desenvolupar un

pressupost o pla financer personalitzat i per emprar i analitzar gràfics per poder comparar la

realitat amb les previsions. La matèria d’economia contribueix a les competències socials i cíviques

mitjançant l’aplicació de raonaments bàsics per interpretar problemes econòmics que provenen de

les relacions econòmiques de l’entorn. El coneixement i la descripció dels efectes de la desigualtat

de la renda i els instruments per redistribuir-la, els efectes socials i mediambientals de les

300

empreses, la importància de l’estalvi i la inversió, les causes de la desocupació i la repercussió

econòmica que té, així com el coneixement del procés de cooperació i integració econòmica

produït a la Unió Europea i el funcionament del Banc Central Europeu, han de permetre als

alumnes assolir les habilitats, les actituds i els valors implícits en aquesta competència.

13.7. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA D'ECONOMIA DE 1r DE BATXILLERAT A L'ADQUISICIÓ DE LES

COMPETÈNCIES CLAU: L’economia de l’empresa contribueix a l’adquisició de les competències clau

del batxillerat. La competència en comunicació lingüística fa referència a la utilització del

llenguatge en contextos propis de ciutadans adults com a instrument de comunicació oral i escrita,

de representació, interpretació i comprensió de la realitat, la construcció i comunicació del

coneixement i d’organització i autoregulació del pensament, les emocions i la conducta.

Els continguts de la matèria, la seva forta interrelació amb l’entorn, la necessitat de debatre i

contrastar opinions sobre els desajusts existents en l’activitat empresarial i el seu entorn o bé

sobre l’èxit de determinades estratègies empresarials contribueixen al desenvolupament d’aquesta

competència. En totes les activitats, cal dominar les eines del llenguatge oral i escrit, el vocabulari

específic, l’elaboració i l’organització del discurs i l’ús d’eines tecnològiques de suport a la

comunicació, l’originalitat i l’empatia, destreses presents en altres matèries del batxillerat però

aplicades en aquest cas al coneixement del món de l’empresa.

Quant a la competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia, és evident

que l’estudi de l’economia de l’empresa contribueix a l’adquisició d’aquestes competències, ja que

de cada vegada més el món de l’empresa es mou dins paràmetres científics, per la qual cosa

l’econometria i les matemàtiques aplicades a les ciències socials són un instrument fonamental per

assolir-ho. D’aquesta manera, en l’anàlisi de qualsevol fenomen relacionat amb el món empresarial

és necessària l’habilitat per interpretar informacions, dades i argumentacions, i demostrar un

esperit crític en l’observació i en l’anàlisi sistemàtica de la realitat.

La competència digital en la matèria d’economia de l’empresa s’assoleix en la mesura que la presa

de decisions empresarials reposa en el tractament, l’anàlisi i la presentació de la informació. Totes

les àrees funcionals de l’empresa desenvolupen l’activitat per mitjà de l’anàlisi de dades

quantitatives: les xifres de vendes, les estadístiques dels estudis de mercat, el càlcul d’un full de

salari, l’estudi dels costs empresarials, l’anàlisi de projectes d’inversió o l’anàlisi dels comptes

anuals d’una empresa. Tots aquests processos requereixen capacitats d’organització i

sistematització de la informació, tractament mitjançant càlculs matemàtics i estadístics, ús d’eines

301

informàtiques i de xarxes virtuals per arribar a unes conclusions que permetin la presa d’una

decisions encertades i responsables. Així mateix, aquesta competència també es manifesta en la

capacitat d’adaptació a nous models de feina, l’organització o la comunicació com a conseqüència

dels canvis tecnològics constants, així com la disposició a un reciclatge constant en l’ús de les

tecnologies.

D’altra banda, també obre el debat sobre l’ètica en l’ús de la informació obtinguda per l’empresa i

el difús límit entre els objectius empresarials i la privacitat de les persones, així com la confusió

informativa de determinades comunicacions que pretenen mostrar una imatge interessada o

deformada dels seus productes o serveis. La competència d’aprendre a aprendre s’adquireix

mitjançant el desenvolupament d’estratègies en la resolució de problemes pràctics.

L’estudi de l’economia de l’empresa implica la curiositat de plantejar-se preguntes, identificar i

gestionar la diversitat de respostes possibles utilitzant diverses estratègies i metodologies que

permetin afrontar la presa de decisions de manera racional i crítica. A més, exigeix habilitats per

obtenir informació i per transformar-la en coneixement propi, relacionant i integrant la nova

informació amb els coneixements previs i amb la pròpia experiència personal, tractant de saber

aplicar els nous coneixements i capacitats en situacions similars i contextos diversos. L’estudi de

l’economia de l’empresa contribueix a la consciència i les expressions culturals des de la

consideració del coneixement com la manera que té la societat de produir, intercanviar i créixer

econòmicament com a contribució al desenvolupament cultural.

Les diferents maneres d’organitzar la producció al llarg de la història han contribuït al patrimoni

cultural de la humanitat. Les distintes fases històriques s’han correspost amb situacions i sistemes

organitzatius de l’activitat empresarial diferents i amb diferents maneres de resoldre els seus

problemes. El sentit d’iniciativa i esperit emprenedor fa referència a la capacitat de triar amb

criteri propi, d’imaginar projectes i de dur endavant les accions necessàries per desenvolupar les

opcions i plans personals adquirint autonomia i responsabilitat en la presa de decisions i

consciència de les conseqüències dels seus actes.

L’economia de l’empresa ajuda a l’adquisició d’aquesta competència perquè cerca transformar les

idees en accions, és a dir, proposar-se objectius i planificar i dur a terme projectes, elaborant els

plantejaments previs o noves idees, cercant solucions. És palesa la necessitat que té el mercat

laboral de professionals amb sentit d’iniciativa i esperit emprenedor per a empreses que operen

en entorns i mercats canviants que requereixen contínues adaptacions i reformulacions de les

302

tasques. Igualment, la construcció d’equips de feina, els lideratges i l’empatia esdevenen

imprescindibles en les estructures organitzatives i formen part del capital humà empresarial, que

sovint esdevé un dels factors estratègics que motiva l’èxit.

Les competències socials i cíviques fan possible comprendre la realitat social en què es viu,

cooperar, conviure i exercir la ciutadania democràtica en un societat plural. L’estudi de l’economia

de l’empresa ofereix l’oportunitat de conèixer millor el funcionament i l’organització de les unitats

empresarials de l’entorn immediat i també el món globalitzat.

13.8. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA D'ECONOMIA DE L'EMPRESA DE 2n DE BATXILLERAT A


L’economia de l’empresa contribueix a l’adquisició de les competències clau del batxillerat.

La competència en comunicació lingüística fa referència a la utilització del llenguatge en contextos

propis de ciutadans adults com a instrument de comunicació oral i escrita, de representació,

interpretació i comprensió de la realitat, la construcció i comunicació del coneixement i

d’organització i autoregulació del pensament, les emocions i la conducta. Els continguts de la

matèria, la seva forta interrelació amb l’entorn, la necessitat de debatre i contrastar opinions sobre

els desajusts existents en l’activitat empresarial i el seu entorn o bé sobre l’èxit de determinades

estratègies empresarials contribueixen al desenvolupament d’aquesta competència. En totes les

activitats, cal dominar les eines del llenguatge oral i escrit, el vocabulari específic, l’elaboració i

l’organització del discurs i l’ús d’eines tecnològiques de suport a la comunicació, l’originalitat i

l’empatia, destreses presents en altres matèries del batxillerat però aplicades en aquest cas al

coneixement del món de l’empresa.

Quant a la competència matemàtica i les competències bàsiques en ciència i tecnologia, és evident

que l’estudi de l’economia de l’empresa contribueix a l’adquisició d’aquestes competències, ja que

de cada vegada més el món de l’empresa es mou dins paràmetres científics, per la qual cosa

l’econometria i les matemàtiques aplicades a les ciències socials són un instrument fonamental per

assolir-ho. D’aquesta manera, en l’anàlisi de qualsevol fenomen relacionat amb el món empresarial

és necessària l’habilitat per interpretar informacions, dades i argumentacions, i demostrar un

esperit crític en l’observació i en l’anàlisi sistemàtica de la realitat.

La competència digital en la matèria d’economia de l’empresa s’assoleix en la mesura que la presa

de decisions empresarials reposa en el tractament, l’anàlisi i la presentació de la informació. Totes

les àrees funcionals de l’empresa desenvolupen l’activitat per mitjà de l’anàlisi de dades

303

quantitatives: les xifres de vendes, les estadístiques dels estudis de mercat, el càlcul d’un full de

salari, l’estudi dels costs empresarials, l’anàlisi de projectes d’inversió o l’anàlisi dels comptes

anuals d’una empresa. Tots aquests processos requereixen capacitats d’organització i

sistematització de la informació, tractament mitjançant càlculs matemàtics i estadístics, ús d’eines

informàtiques i de xarxes virtuals per arribar a unes conclusions que permetin la presa d’una

decisions encertades i responsables. Així mateix, aquesta competència també es manifesta en la

capacitat d’adaptació a nous models de feina, l’organització o la comunicació com a conseqüència

dels canvis tecnològics constants, així com la disposició a un reciclatge constant en l’ús de les

tecnologies. D’altra banda, també obre el debat sobre l’ètica en l’ús de la informació obtinguda per

l’empresa i el difús límit entre els objectius empresarials i la privacitat de les persones, així com la

confusió informativa de determinades comunicacions que pretenen mostrar una imatge

interessada o deformada dels seus productes o serveis.

La competència d’aprendre a aprendre s’adquireix mitjançant el desenvolupament d’estratègies en

la resolució de problemes pràctics. L’estudi de l’economia de l’empresa implica la curiositat de

plantejar-se preguntes, identificar i gestionar la diversitat de respostes possibles utilitzant diverses

estratègies i metodologies que permetin afrontar la presa de decisions de manera racional i crítica.

A més, exigeix habilitats per obtenir informació i per transformar-la en coneixement propi,

relacionant i integrant la nova informació amb els coneixements previs i amb la pròpia experiència

personal, tractant de saber aplicar els nous coneixements i capacitats en situacions similars i

contextos diversos.

L’estudi de l’economia de l’empresa contribueix a la consciència i les expressions culturals des de la

consideració del coneixement com la manera que té la societat de produir, intercanviar i créixer

econòmicament com a contribució al desenvolupament cultural. Les diferents maneres

d’organitzar la producció al llarg de la història han contribuït al patrimoni cultural de la humanitat.

Les distintes fases històriques s’han correspost amb situacions i sistemes organitzatius de l’activitat

empresarial diferents i amb diferents maneres de resoldre els seus problemes.

El sentit d’iniciativa i esperit emprenedor fa referència a la capacitat de triar amb criteri propi,

d’imaginar projectes i de dur endavant les accions necessàries per desenvolupar les opcions i plans

personals adquirint autonomia i responsabilitat en la presa de decisions i consciència de les

conseqüències dels seus actes. L’economia de l’empresa ajuda a l’adquisició d’aquesta competència

perquè cerca transformar les idees en accions, és a dir, proposar-se objectius i planificar i dur a

304

terme projectes, elaborant els plantejaments previs o noves idees, cercant solucions. És palesa la

necessitat que té el mercat laboral de professionals amb sentit d’iniciativa i esperit emprenedor

per a empreses que operen en entorns i mercats canviants que requereixen contínues adaptacions

i reformulacions de les tasques. Igualment, la construcció d’equips de feina, els lideratges i

l’empatia esdevenen imprescindibles en les estructures organitzatives i formen part del capital

humà empresarial, que sovint esdevé un dels factors estratègics que motiva l’èxit.

Les competències socials i cíviques fan possible comprendre la realitat social en què es viu,

cooperar, conviure i exercir la ciutadania democràtica en un societat plural. L’estudi de l’economia

de l’empresa ofereix l’oportunitat de conèixer millor el funcionament i l’organització de les unitats

empresarials de l’entorn immediat i també el món globalitzat.

13.9. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA DE VALORS ÈTICS (ESO) A L'ADQUISICIÓ DE LES

COMPETÈCIES CLAU

La matèria de valors ètics contribueix al desenvolupament de les competències clau següents:

-Comunicació lingüística

Afavoreix la utilització tant del llenguatge verbal oral com de l’escrit i la valoració crítica dels

missatges explícits i implícits que apareixen en diverses fonts, i possibilita també l’enriquiment del

vocabulari.

-Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

S’estudien la percepció i el coneixement de l’espai físic i natural en què es desenvolupen l’activitat i

la convivència humanes, tant en grans àmbits com a l’entorn immediat, així com la interacció que

es produeix entre tots dos.

-Aprendre a aprendre

Fomenta la consciència de les pròpies capacitats. També fomenta l’estímul de les virtuts i habilitats

socials, la feina en equip, la informació i la opinió, que afavoreixen també els aprenentatges

posteriors.

-Competències socials i cíviques

Propicia l’adquisició d’habilitats i virtuts cíviques per viure en societat i per exercir la ciutadania

democràtica. També contribueix a millorar les relacions interpersonals pel fet de formar l’alumne

perquè prengui consciència dels propis pensaments, valors, sentiments i accions.

-Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor

305

Es desenvolupen iniciatives de planificació, presa de decisions, participació i assumpció de

responsabilitats.

-Consciència i expressions culturals

Es relaciona principalment amb el fet de conèixer i valorar les manifestacions i els assoliments

rellevants i el significat que tenen en diferents grups i societats.

Les competències esmentades se treballaran al llarg del curs a les distintes unitats didàctiques.

13.10. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA DE FILOSOFIA (PRIMER DE BATXILLERAT) A L'ADQUISICIÓ

DE LES COMPETÈNCIES CLAU

La matèria de filosofia contribueix al desenvolupament de les competències clau següents:


— Pensant amb ordre i criteri i exposant les opinions pròpies amb raons, respectant les dels altres i

valorant-les per enriquir la pròpia visió de la realitat.


— Coneixent les regles matemàtiques de presa de decisions democràtiques, així com els conceptes

matemàtics en què es basen les diferents definicions tradicionals de justícia.

— Identificant problemes filosòfics plantejats per la ciència actual sobre l’ésser humà i la seva

condició biològica i cultural i abordant-los de manera crítica.

— Relacionant les dimensions física i biològica, social i cultural dels éssers humans i emprant

aquests coneixements de forma intel·ligent quan sigui necessari.


— Sabent cercar i usar eines informàtiques per exposar activitats i/o el propi pensament.

Aprendre a aprendre

— Adquirint estratègies que serveixin a l’individu per desenvolupar el propi pensament i

l’autonomia i la iniciativa personals.


— Identificant problemes filosòfics i abordant-los críticament mitjançant la definició i l’ús rigorós

de conceptes, l’anàlisi d’idees, el diàleg i l’argumentació.

— Reconeixent i valorant les relacions entre política i ciutadania.

— Aconseguint l’habilitat de practicar els valors democràtics.

306


— Distingint les característiques que defineixen la ciència enfront del saber artístic.

13.11. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA D'HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA (2n DE BATXILLERAT) A


La matèria d’història de la filosofia contribueix al desenvolupament de les competències clau

següents:


— Desenvolupant la comprensió oral i escrita de textos filosòfics.

— Expressant oralment i per escrit les pròpies opinions.


— Coneixent el paper de les matemàtiques en el desenvolupament de la cultura occidental.

— Comprenent les relacions causa-efecte i correlativa, comunes a la realitat social i a la natural.


— Analitzant informació, considerant-ne especialment la validesa i la fiabilitat.

— Sistematitzant la informació procedent de diverses fonts.

Aprendre a aprendre

— Desenvolupant el pensament racional, que facilita aprenentatges posteriors.


— Analitzant els condicionaments dels fenòmens socials.

— Coneixent les teories sobre la societat i la història i les teories ètiques i polítiques.


— Coneixent la història de les idees en la cultura occidental i la relació d’aquestes amb altres

fenòmens.

13.12. CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA DE RELIGIÓ A L'ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES CLAU

Les competències clau del currículum d'ESO són les següents:

a) Comunicació lingüística.

b) Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.

c) Competència digital.

d) Aprendre a aprendre.

307

e) Competències socials i cíviques.

f) Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.

g) Consciència i expressions culturals.

308

14. ADAPTACIONS NECESSÀRIES PER ATENDRE L'ALUMNAT AMB NESE

14.1 Plans d'actuació

Es faran les adaptacions que calguin per respondre a les necessitats que presenta la diversa

tipologia d’alumnat amb l'objectiu de crear les condicions necessàries que permetin, a determinats

alumnes amb dificultats, accedir als aprenentatges establerts en el currículum.

Les adaptacions, de vegades, s’hauran de fer al conjunt d’objectius, continguts, mètodes

pedagògics i criteris d’avaluació, però que en tot cas no es pot generalitzar perquè cada alumne

pot requerir una determinada adaptació curricular específica per a la seva situació. O bé pot

requerir adaptacions puntuals més concretes a cada moment.

A més de les adaptacions significatives, de les quals s’haurà de redactar document específic, o de

les quals s'encarregaran els membres del departament d'Orientació, el professorat d'àrea podrà

realitzar les adaptacions no significatives i puntuals que cregui convenients. A més, el professorat

de la nostra àrea i el professorat del departament d'Orientació es coordinaran per dur a terme les

adaptacions necessàries dels continguts curriculars que es treballin. Així mateix serà una decisió

d'ambdós professors l'atenció dins o fora de l'aula de l'alumnat NESE que ho requereixi.

Per a les ADAPTACIONS CURRICULARS NO SIGNIFICATIVES cal recordar que podrem fer una

adaptació de metodologia, organització i procediments per a l'avaluació de manera puntual als

alumnes (o grup d'alumnes) que considerem per tal que puguin assolir els objectius marcats d'àrea

i de nivell, sempre que demostrin una predisposició positiva cap a la feina i l'àrea. Aquestes

adaptacions sempre hauran de partir dels objectius mínims a cada nivell, que seran

convenientment adaptats per a cadascun dels alumnes:

El principal criteri a l'hora d'elaborar les adaptacions serà aconseguir la consecució dels objectius

màxims que permeti la competència currícular de cada alumne. A partir d'aquesta premissa,

s'intentarà que l'adaptació permeti que l'alumne segueixi la dinàmica de classe i emprar el mateix

material de classe que la resta dels seus companys. Quan això no sigui possible, es prepararà un

dossier de feina que l'alumne anirà realitzant a classe amb l'ajuda del professor. En el cas

d'adaptacions molt significatives, s'optarà per prioritzar aquells continguts de caire eminentment

pràctic per sobre aquells teòrics, ja que es considera que aquests seran més fàcils d'assimilar per

part de l'alumne i li permetran treballar de forma més autònoma dins l'aula. Es procurarà comptar

amb l'assessorament del departament d'orientació del centre per tal de dur a terme unes

adaptacions curriculars el més acurades que sigui possible.

309

Per a l'ALUMNAT D'ALTES CAPACITATS, es plantejaran activitats d'ampliació de continguts tot

partint de les motivacions individuals de cada alumne en concret. Es prioritzaran els exercicis de

recerca, ús de les noves tecnologies, la lectura i l'expressió escrita (sobretot exercicis de creació

literària). Òbviament tots es duran a terme sota la supervisió i la direcció del professorat.

14.2 Mesures individuals de suport en vistes al desenvolupament de les competències i

l'assoliment dels objectius

Metodologia: donar explicacions individualitzades i complementàries, donar més temps, proposar

la realització de l’activitat fent servir instruments (diccionari o ordinador, per exemple) que no

s’han posat a l’abast dels altres alumnes, etc.

Organització de l’aula: assignar un company tutor, asseure l'alumne al costat del professor,

individualment, etc.

Activitats: variació d'activitats, oferir un model a seguir, presentar-li informació gràfica o escrita

que completi les instruccions o informacions orals donades, donar instruccions més senzilles,

explicacions, reforços, seleccionar activitats adients i/o eliminar activitats, recomanar algun

altre llibre de lectura obligatori (més curt, més senzill) a l'alumnat que ho requereixi o treballar-

lo per capítols.

Adaptacions en el procés d’avaluació: diversificar els procediments i els instruments d’avaluació,

fer proves orals i escrites, canviar una mica els percentatges de valoració de proves, reduir el

nombre d'activitats, posar exemples de realització d'activitats, quadern, canviar la puntuació de

les proves i reduir la puntuació de l'ortografia a un punt o descomptar menys per errada, deixar

emprar el diccionari en algunes proves.

Continguts: prioritzar els continguts de caire pràctic o actitudinals per sobre dels conceptes,

canviar la seqüenciació d’algun contingut de manera que l’alumne el treballi durant el curs però

que s’avaluï l’adquisició d'aquest quan s'acabi.

310

15. SEGUIMENT DE LA PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA. INDICADORS D'ASSOLIMENT

Les reunions de departament constitueixen un espai de trobada per valorar el seguiment de la

programació didàctica. Entenem que l'esmentat document ha de ser una eina viva i que, per

aquest motiu, convé revisar periòdicament. Partim de la idea que no hem d'avaluar tan sols els

avanços dels alumnes, sinó també la nostra pràctica docent, la qual cosa es traduirà ben segur en

una millora global de procés d'ensenyament-aprenentatge.

No obstant això, convé establir una sèrie de punts que han de ser objecte d'anàlisi constant. Entre

d'altres, hi tendrem en compte els següents indicadors:

1- Valoració de la consecució dels objectius programats.

2- Control de les activitats previstes i del material necessari per dur-les a terme.

3- Adequació dels ítems anteriors a la temporització (tenint en compte el ritme del curs).

4- Revisió i valoració de les estratègies metodològiques posades en pràctica.

5- Anàlisi del compliment i de la idoneïtat criteris d'avaluació prevists (a partir dels resultats

obtinguts)

6- Coordinació amb el departament d'Orientació per valorar els resultats de les adptacions

curriculars i mesures d'atenció a la diversitat.

7- Valoració general de les activitats extraescolars i complementàries. Aspectes a millorar.

311

16. PREVENCIÓ DE QUALSEVOL FORMA DE VIOLÈNCIA

Val a dir que moltes d'aquestes propostes que detallarem a continuació poden anar enllaçades o

es poden organitzar en coordinació amb el Pla d'acció tutorial. En primer lloc, cal no obviar que la

majoria de lectures obligatòries elegides fomenten un bon esperit de convivència i contribueixen a

tractar aspectes de la situació de desequilibri mundial (violència, xenofòbia, racisme, refugiats,

assetjament...). Aquests i altres aspectes, que comentarem a classe a través de les lectures, també

seran susceptibles de treballar-se també a través de textos, comprensions i comentaris que durem

a terme periòdicament en tots els nivells. Així mateix, es podran veure pel·lícules o curtmetratges

que permetin treballar la prevenció i sensibilització davant la violència de gènere.

Totes les obres elegides -tant les clàssiques com les específicament juvenils- presenten temàtiques

o reflexions que poden contribuir a millorar la competència social i ciutadana: la justícia, la

solidaritat, l'amistat, la llibertat, la llibertat d'expressió, la lluita contra la violència…

312

17. MÒDULS DE CICLES FORMATIUS

17.1. (MÒDUL 4) ADMINISTRACIÓ, GESTIÓ I COMERCIALITZACIÓ EN LA PETITA EMPRESA (AFD21)

0. INTRODUCCIÓ

El RD 2049/1995, de 22 de desembre, pel qual s’estableix el títol de Tècnic en Conducció

d’Activitats Físic-Esportives en el Medi Natural, associa el mòdul d’ ”Administració, Gestió i

Comercialització en la Petita Empresa” amb la unitat de competència 4: “Realitzar l’administració,

gestió i comercialització en una petita empresa”.

1. COMPETÈNCIES PROFESSIONALS

Les competències i les realitzacions més rellevants que ha de manifestar el professional per poder

assolir l’esmentada unitat de competència es detallen a continuació:

a) 4.1. Avaluar la possibilitat d’implementar una petita empresa o taller en funció de la seva

activitat, volum de negoci i objectius.

b) 4.2. Determinar les formes de contractació més idònies en funció de la grandària, activitat i

objectius d'una petita empresa.

c) 4.3. Elaborar, gestionar i organitzar la documentaci6n necessària per a la constitució d'una

petita empresa i la generada pel desenvolupament de la seva activitat econòmica.

d) 4.4 Promoure la venda de productes o serveis mitjançant els mitjans 0 relacions

adequades, en funció de l'activitat comercial requerida.

e) 4.5 Negociar amb proveïdors i clients, buscant les condicions mes avantatjoses en les

operacions comercials.

f) 4.6. Crear, desenvolupar i mantenir bones relacions amb clients reals o potencials.

g) 4.7. Identificar, dintre del termini i en la forma escaient, les accions derivades de les

obligacions legals d'una empresa.

2. CAPACITATS CLAU

Són les capacitats, majorment de tipus individual, més associades a conductes observables en

l’individu i són, en conseqüència, transversals en el sentit que afecten molts llocs de treball i

transferibles a noves situacions.

Aquestes capacitats constitueixen el referent per a les actituds de cada un dels mòduls

professionals del cicle formatiu.

a) Capacitat de resolució de problemes

Consisteix en detectar les mancances, les anomalies o les errades que es puguin presentar i tenir la

disposició i l’habilitat necessàries per enfrontar-s’hi i donar-los resposta, d’acord amb la normativa

313

vigent i/o les directrius rebudes.

Aquesta capacitat es manifesta en:

- La modificació de l’itinerari o de les activitats previstes en comprovar que les condicions

(meteorològiques, del medi ambient, del nivell dels usuaris) no són les previstes.

- La reparació sobre la marxa del material que s’utilitza durant l’activitat.

- La presa de decisions quan es detectin signes d’inadaptació al medi, de fatiga o d’altres

alteracions de les persones i, en el cas d’haver-hi lesionats o accidentats, determinació de la

necessitat de traslladar-los o d’aplicar els primers auxilis.

b) Capacitat d’organització del treball

Consisteix en la disposició i habilitat per crear les condicions adequades d’utilització dels recursos

humans i/o materials existents, per tal de dur a terme les tasques encomanades amb el màxim

d’eficàcia i d’eficiència.


- La planificació d’itineraris i d’activitats considerant les característiques dels clients, del medi i dels

recursos que cal utilitzar.

- La direcció del grup de clients durant la realització d’un itinerari o el desenvolupament de les

activitats.

- La verificació sistemàtica de les prediccions meteorològiques i del bon funcionament del material.

c) Capacitat de responsabilitat en el treball

És la disposició per implicar-se en la feina, considerant-la l’expressió de la competència personal i

professional, i vetllant pel bon funcionament dels recursos humans i/o dels materials relacionats

amb el treball.


- El seguiment de les normes de seguretat durant les actuacions en el medi natural.

- El compliment de les instruccions rebudes.

- La constància en verificar l’adequació de les activitats programades a les característiques d’edat i

d’aptitud física.

- El foment del respecte al medi natural on es desenvolupa l’activitat.

- El foment del bon tracte als cavalls.

- El foment del bon ús del material que s’utilitza.

d) Capacitat de treball en equip

És la disposició i l’habilitat per col·laborar de manera coordinada en la tasca realitzada

314

conjuntament per un equip de persones, per tal d’assolir un objectiu proposat.


- La coordinació de les tasques de planificació de l’activitat i del manteniment del material amb els

altres companys de feina.

- La responsabilitat en l’acció d’integrar tots els participants en la dinàmica del grup.

- L’execució sistemàtica de presa de decisions.

g) Capacitat d’autonomia

És la capacitat per realitzar una tasca de forma independent, és a dir, executar-la de principi a fi

sense necessitat de rebre cap ajut o suport, tot i que aquesta capacitat de treballar de forma

autònoma no implica que el professional, en algunes tasques concretes, no hagi de ser assessorat.


- L’assessorament a clients en la utilització del material i en l’execució de les tècniques pròpies de

l’activitat.

- La realització dels itineraris programats complint amb les condicions adequades d’informació, de

dinamització i de seguretat.

- La resolució de les contingències que es presentin en el seu àmbit d’actuació amb relació a les

persones, al medi, a les instal·lacions i al material.

- La seguretat per aplicar les tècniques de primers auxilis en les situacions en què es requereix una

actuació immediata.

f) Capacitat de relació interpersonal.

És la disposició i l’habilitat per comunicar-se amb els altres, amb un tracte adient, amb atenció i

empatia.


- Comunicar-se amb els clients de manera que rebin un servei de qualitat i un tracte amable.

- Poder establir una comunicació amb els clients en anglès.

- Comunicar-se amb els superiors i amb els altres companys que participen en la planificació i en la

realització de les activitats.

g) Capacitat d’iniciativa

És la disposició i l’habilitat per prendre decisions sobre propostes i accions. Donat el cas que vagin

en la línia de millorar el procés, el producte o el servei, per canvi o modificació, s’està definint la

capacitat d’innovació.


315

- La proposta de nous espais de pràctica i de nous serveis.

- La proposta d’accions per a la millora de la imatge del servei i de la

seguretat de l’activitat.

- La participació en activitats de formació relacionades amb les tècniques

pròpies de la l’activitat.

3. CAPACITATS TERMINALS I CRITERIS D’AVALUACIÓ

Es consideren les capacitats terminals com a expressió dels resultats que han de ser aconseguits

per l’alumnat en el procés d’ ensenyament aprenentatge, i els criteris d'avaluació com a referència

del nivell acceptable d'aquests resultats. Les capacitats d’aquest mòdul es detallen a continuació

amb els seus corresponents criteris d’avaluació:

CAPACITAT TERMINAL 1

4.1 Analitzar les diferents formes jurídiques vigents d'empresa, assenyalant la més adequada en

funció de l'activitat econòmica i els recursos disponibles.

Els criteris d’avaluació associats a n’aquesta capacitat terminal són:

• Especificar el grau de responsabilitat legal dels propietaris, segons les diferents formes

jurídiques d'empresa.

• Identificar els requisits legals mínims exigits per a la constitució de l'empresa, segons la

seva forma jurídica.

• Especificar les funcions dels òrgans de govern establertes legalment per als diferents tipus

de societats mercantils.

• Distingir el tractament fiscal establert per a les diferents formes jurídiques d'empresa.

• Esquematitzar, en un quadre comparatiu, les característiques legals bàsiques identificades

per a cada tipus jurídic d'empresa.

• A partir d'unes dades suposades sobre capital disponible, riscos que s'assumiran, grandària

de l'empresa i nombre de socis, si escau, seleccionar la forma jurídica més adequada

explicant avantatges i inconvenients.


4.2 Avaluar les característiques que defineixen els diferents contractes laborals vigents més

habituals en el sector.


Comparar les característiques bàsiques dels diferents tipus de contractes laborals, establint

les seves diferències respecte a la durada del contracte, tipus de jornada, subvencions i

316

exempcions, si escau.

A partir d'un supòsit simulat de la realitat del sector:

Determinar els contractes laborals més adequats a les característiques i situació de

l'empresa suposada.

Emplenar una modalitat de contracte.


4.3 Analitzar els documents necessaris per al desenvolupament de l'activitat econòmica d'una

petita empresa, la seva organització, la seva tramitació i la seva constitució.


Explicar la finalitat dels documents bàsics utilitzats en l'activitat econòmica normal de

l'empresa.

A partir d'unes dades suposades:

Emplenar els següents documents:

o Factura.

o Albarà.

o Nota de comanda.

o Lletra de canvi.

o Xec.

o Rebut.

Explicar els tràmits i circuits que recorren en l'empresa cadascun dels documents.

Enumerar els tràmits exigits per la legislació vigent per a la constitució d'una empresa,

nomenant l'organisme on es tramita cada document, el temps i forma requerits.


4.4 Definir les obligacions mercantils, fiscals i laborals que una empresa té per a desenvolupar la

seva activitat econòmica legalment.


Identificar els impostos indirectes que afecten el trànsit de l'empresa i els directes sobre

beneficis.

Descriure el calendari fiscal corresponent a una empresa individual o col·lectiva en funció

d'una activitat productiva, comercial o de serveis determinada.

A partir d'unes dades suposades emplenar:

317

o Alta i baixa laboral.

o Nòmina.

o Liquidació de la Seguretat Social.

Enumerar els llibres i documents que ha de tenir emplenats l'empresa amb caràcter

obligatori segons la normativa vigent.


4.5 Aplicar les tècniques de relació amb els clients i proveïdors, que permetin resoldre situacions

comercials tipus.


Explicar els principis bàsics de tècniques de negociació amb clients i proveïdors, i d'atenció

al client.

A partir de diferents ofertes de productes o serveis existents en el mercat:

Determinar quina d'elles és la més avantatjosa en funció dels següents paràmetres:

o Preus del mercat.

o Terminis de lliurament.

o Qualitats.

o Transports.

o Descomptes.

o Volum de comanda.

o Condicions de pagament.

o Garantia.

o Atenció postvenda.


4.6 Analitzar les formes mes usuals en el sector de promoció de vendes de productes o serveis.


Descriure els mitjans més habituals de promoció de vendes en funció del tipus de producte

i/o servei.

Explicar els principis bàsics del «marxandatge».


4.7 Elaborar un projecte de creació d'una petita empresa o taller, analitzant la seva viabilitat i

explicant els passos necessaris.

318


El projecte haurà d'incloure:

o Els objectius de l'empresa i la seva estructura organitzativa.

o Justificació de la localització de l'empresa.

o Anàlisi de la normativa legal aplicable.

o Pla d'inversions.

o Pla de finançament.

o Pla de comercialització.

o Rendibilitat del projecte.

4. CONTINGUTS

CONTINGUTS BÀSICS (durada 50 hores)

El RD 2049/1995, de 22 de desembre, també estableix els continguts bàsics, que no són més que

una selecció dels continguts que es detallen en el REAL DECRETO 1263/1997, de 24 de juliol, pel

qual s’estableix el currículum del cicle formatiu de grau mitjà corresponent al titulo de Tècnic en

Conducció d’ Activitats Físic-Esportives en el Medi Natural. Aquests continguts bàsics no són més

que les ensenyances mínimes que ha de assolir el nostre alumnat.

Els continguts bàsics són:

a) L'empresa i el seu entorn:

- Concepte jurídic-econòmic d'empresa.

- Definició de l'activitat.

- Localització de l'empresa.

b) Formes jurídiques de les empreses:

- L'empresari individual.

- Anàlisi comparativa dels diferents tipus de societats mercantils.

c) Gestió de constitució d'una empresa:

- Tràmits de constitució.

- Fonts de finançament.

d) Gestió de personal:

- Conveni del sector.

- Diferents tipus de contractes laborals.

- Emplenament de nòmines i Assegurances Socials.

e) Gestió administrativa:

319

- Documentació administrativa.

- Tècniques comptables.

- Inventari i mètodes de valoració d'existències.

- Càlcul del cost, benefici i preu de venda.

f) Gestió comercial:

- Elements bàsics de la comercialització.

- Tècniques de venda i negociació.

- Tècniques d'atenció al client.

g) Obligacions fiscals:

- Calendari fiscal.

- Impostos que afecten l'activitat de l'empresa.

- Càlcul i emplenament de documents per a la liquidació d'impostos indirectes, IVA i IGIC, i

d'impostos directes, IS i IRPF.

h) Projecte empresarial.

CONTINGUTS (64 hores)

Els continguts que es treballaran en aquest mòdul són els que es detallen a continuació i estan

classificats en:

A. Fets, conceptes i sistemes conceptuals

1. L’empresa i el seu entorn

Concepte juridicoeconòmic d’empresa.

Concreció de la idea de negoci.

Estructura interna: àrees funcionals i organigrama.

Estudi de mercat i segmentació.

Localització, ubicació i dimensió adequada de l’empresa.

Normativa urbanística i mediambiental que regulen l’activitat.

2. Constitució legal d’una empresa

Responsabilitat de l’empresari. Concepte de capital.

Formes jurídiques de les empreses: L’empresari individual. Societats mercantils

i civils. Cooperatives.

Tràmits de constitució. Organismes i entitats on adreçar-se.

Despeses i inversions necessàries prèvies a l’inici de l’activitat.

Ajudes i subvencions a l’empresari per constituir-se com a societat o

320

empresa individual.

Fonts de finançament: pròpies i alienes.

3. Gestió de personal

Conveni del sector.

Avaluació de les necessitats de personal a l’empresa.

Tipus de contractes laborals.

Rebut justificatiu de salaris.

Assegurances socials.

4. Gestió administrativa

Documentació administrativa.

Comptabilitat i llibres comptables.

Inventari.

Càlcul del cost, del benefici i del preu de venda.

5. Gestió comercial amb clients i proveïdors

Elecció de proveïdors i negociació de condicions mercantils.

Tècniques de màrqueting: preu, productes o serveis, promoció, venda.

Atenció i negociació amb clients.

Relacions amb entitats financeres.

6. Obligacions fiscals

Calendari fiscal.

Imposts que afecten l’activitat de l’empresa.

Liquidació d’IVA i d’IRPF.

7. Projecte empresarial

Concreció d’una idea de negoci.

Pla d’empresa: Definició de l’activitat empresarial. Anàlisi de mercat i

tipus de clients. Normativa legal aplicable i permisos per desenvolupar l’activitat.

Localització de l’empresa. Inventari de necessitats: inversions i despeses.

Previsió de despeses i d’ingressos. Contractació laboral. Pla comercial i de màrqueting.

Anàlisi de la viabilitat del projecte.

B. Procediments

1. L’empresa i el seu entorn.

Recerca d’informació sobre empreses que es dediquin a la conducció

321

d’activitats fisicoesportives a les Illes Balears i serveis que ofereixen: dimensió,

activitats desenvolupades, nombre de treballadors, tipus de clients, localització,

etc.

Debat a classe sobre la possibilitat de crear una empresa dedicada al turisme

i a l’oci relacionat amb les activitats esportives: concreció d’idees.

Investigació i valoració de l’estructura i el grau d’importància que té el

turisme que afecta als entorns naturals de les Illes Balears.

Identificació de la normativa mediambiental i requisits necessaris per

poder desenvolupar activitats de conducció d’activitats fisicoesportives.

2. Constitució legal d’una empresa

Identificació dels tràmits necessaris per constituir legalment una empresa,

relacionant tràmits i organismes i/o entitats on dirigir-se per a la seva tramitació

Confecció d’organigrames per àrees funcionals per a una empresa relacionada

amb activitats fisicoesportives en entorns naturals.

Previsió de despeses i d’inversions necessàries per engegar una empresa.

Avaluació de les diferents fonts de finançament d’una inversió.

Identificació de les fonts de finançament pròpies de l’empresa: aportació dels

socis, autofinançament; i alienes a l’empresa: préstecs, crèdits, proveïdors, ajudes

i subvencions, altres formes de finançament.

Càlcul d’amortització de préstecs i d’altres formes de finançament.

3. Gestió de personal

Anàlisi dels llocs de treball i característiques del treballadors necessaris en

una empresa d’activitats fisicoesportives.

Consulta de la normativa laboral aplicable i del conveni col·lectiu adient

a l’activitat empresarial desenvolupada.

Selecció del tipus de contracte laboral adequat per a cada lloc de feina que

s’ha de cobrir en una empresa simulada.

Interpretació d’un rebut justificatiu de salaris, indicant-ne les obligacions

que té l’empresari respecte a les cotitzacions a la Seguretat Social i les retencions

d’ IRPF dels treballadors.

4. Gestió administrativa

Interpretació i gestió de la documentació legal necessària en una empresa,

322

generada pel desenvolupament de l’activitat econòmica: comandes, albarans,

factures, mitjans de pagament, llibres obligatoris de caire comptable, laboral i

fiscal.

Organització de la informació comptable que permeti conèixer la situació

econòmica i financera actualitzada de l’empresa.

Càlcul de despeses i d’ingressos prevists: previsió de tresoreria.

5. Gestió comercial amb clients i amb proveïdors

En casos simulats: anàlisi de condicions mercantils i selecció de proveïdors

d’una empresa: preus, qualitats, descomptes, serveis, distància, terminis de

lliurament, etc.

Recerca d’informació sobre fires i exposicions que permetin conèixer

nous productes o serveis.

Càlcul del preu de venda tenint en compte les variables que intervenen en

el preu de cost i en funció del benefici previst.

Determinació de la rendibilitat econòmica amb dades suposades: punt

mort, dades econòmiques i financeres.

6. Obligacions fiscals

Elaboració d’un document que identifiqui els imposts que afecten l’activitat

empresarial: IVA, IRPF i altres imposts amb el calendari de liquidació

corresponent.

Emplenar els documents corresponents per a la liquidació dels imposts

amb Hisenda i la Seguretat Social vigents: retencions i cotitzacions socials.

7. Elaboració d’un projecte d’empresa

Obtenir informació sobre la normativa que afecta a l’activitat empresarial

d’activitats fisicoesportives: permisos municipals, normativa mediambiental,

activitats en entorns naturals, etc.

Concreció de la idea de negoci, valorant les oportunitats, els inconvenients

i els punts forts i dèbils d’aquest mercat.

Elaboració d’un pla d’empresa que inclogui els següents punts:

Definició de les activitats que s’han de desenvolupar.

Tipus de negoci i forma jurídica que s’ha d’adoptar.

Anàlisi de mercat.

323

Tràmits necessaris per engegar l’empresa.

Recursos humans.

Elaboració d’una previsió de despeses i d’ingressos prevists.

Pla d’inversions i finançament necessaris.

Avaluació de la viabilitat del projecte

C. Actituds

Reconeixement de les funcions que desenvolupen les empreses i l’aportació

que en fan a la societat.

Interès pel treball a compte propi, valorant la responsabilitat de l’empresari

i el risc que comporta la creació d’una empresa.

Creativitat en la recerca de les formes d’actuació i d’organització de les

tasques i de les accions relacionades amb el projecte de creació d’una empresa.

Demostració de respecte per la salut, el medi ambient i la seguretat laboral:

l’aplicació correcta de les normes de seguretat i de les mesures de prevenció

i de protecció.

Apreciació de la importància de l’autoaprenentatge com a via de progrés i

promoció dins de la professió.

Realitzacions de treballs de qualitat: disciplina, correcció i puntualitat.

Valoració crítica dels resultats: esperit crític en la interpretació de les

dades i dels fets socioeconòmics.

Adaptació a noves situacions derivades dels canvis socials, laborals i tecnològics,

així com a la demanda de noves formes d’oci i de fer turisme.

Valoració de la importància de treballar en equip: col·laboració activa, respecte

per les aportacions de la resta de membres de l’equip, aportació de solucions

originals i innovadores en situacions laborals conflictives.

5. INSTRUMENTS I CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

Els instruments de qualificació utilitzats en la matèria d'AGE seran els següents:

Valoració dels treballs, activitats de recerca i indagació, exposicions orals i/o escrites,

informes i comentaris de text.

Actitud, participació i assistència a classe.

Observació de l'evolució de l'alumnat i progrés en el treball individual i en grup.

Valoració de l'adquisició de tècniques, procediments i habilitats, amb treballs pràctics i

324

proves objectives.

Avaluació de l'elaboració i presentació de treballs.

Avaluació de la comprensió dels continguts a través de proves i exàmens escrits.

Els criteris de qualificació seran el resultat d’aplicar els percentatges assignats a cada un dels

instruments de qualificació. Per calcular la nota de cada una de les avaluacions es tindran en

compte els següents percentatges:


20% quadern, treballs i activitats, realitzats tant a l’aula com a casa.

10% actitud i participació en el desenvolupament de les classes.

En el cas que l’alumnat superi el 15% de faltes no justificades de les hores d’una avaluació del

mòdul (15% de (64h/3 avaluacions) = 3 h) perd el dret d’avaluació continua, podent-se examinar

només en l’avaluació ordinària. Aquest percentatge es veu reduït al 10% en cas que les faltes no

justificades s’adonin de mode continu.

En el cas que l’alumnat superi el 15% de faltes no justificades (15% de 64h = 10 h) de les hores

totals d’aquest mòdul (64h) perd el dret d’avaluació, i podrà ser donat de baixa d’ofici del mòdul en

qüestió. Aquest percentatge es veu reduït al 10% en cas que les faltes no justificades s’adonin de

mode continu.

Es realitzaran com a mínim dues proves escrites durant cada avaluació. Es farà una mitjana de les

notes obtingudes sempre que la nota no sigui inferior a 3,00 en cada una d’elles. En la nota de la

prova es valorarà, a més dels coneixements relacionats amb la matèria a avaluar, els següents

aspectes: Ortografia, Presentació i Claredat en l’expressió escrita. Per superar cada una de les

avaluacions s’ha d’obtenir en cada una d’elles una qualificació superior a 5 punts.




Pel que fa als treballs i a les activitats que no siguin no lliurades en el període corresponent seran

puntuades amb un 0 i no seran recuperables. S’establirà una data per a la seva presentació,

després de la qual no se’n recollirà cap.





325

Recuperació ordinària en juny (AFO)



Recuperació extraordinària en juny (AFE)

En la convocatòria extraordinària, per poder superar positivament l'assignatura, l'alumnat haurà

de:



Presentar-se a la prova extraordinària, que consistirà en un únic examen, i treure una qualificació

de almenys 5,00 punts.

La qualificació de la convocatòria extraordinària es calcularà tenint en compte els següents

apartats:

la prova escrita, un 80%.

les activitats i/o treballs a lliurar, un 10%.

el seguiment i/o evolució de l'alumnat, un 10%. Aquest 10% serà el resultat d'aplicar un


6. SEQÜENCIACIÓ DE LES UNITATS DE TREBALL

La seqüenciació serà la següent:

Blocs de continguts Unitats de treball Avaluació1. L’empresa i el seu entorn UT01. Introducció: l’emprenedor i la

idea

1a

UT02. L’empres i el seu entorn 1a2. Constitució legal d’una empresa UT03. Formes jurídiques 1a

UT04. Constitució d’una empresa 1a3. Gestió de personal Es treballaran al mòdul de FOL *4. Gestió administrativa UT05. Gestió comptable 2a

UT07. Gestió Administrativa 2a5. Gestió comercial amb clients i

proveïdors

UT08. Gestió comercial 3a

6. Obligacions fiscals UT06. Fiscalitat en l’empresa 2a7. Projecte empresarial UT09. Projecte empresarial 3a

MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS

Els materials i recursos que s’utilitzaran en aquest MÒDUL seran:

Dossier que anirà elaborant l'alumnat.

326

Material addicional preparat per la professora: esquemes, qüestionaris, exercicis

d’aplicació, etc. procedent dels diferents mitjans de comunicació, notícies econòmiques

publicades en els principals periòdics i revistes del país, sempre relacionats amb l'actualitat

econòmica i els continguts tractats i treballats a classe.


Plataforma educativa Google Classroom, on l'alumnat podrà consultar les unitats de treball.


Les activitats complementàries que s’han planificat en aquesta programació són:

Es proposa realitzar una sortida durant el primer o segon trimestre. La intenció és visitar les

instal·lacions d'una petita empresa dedicada a les activitats turístiques i d’oci per tal que

l’alumnat vegi de primera mà el seu funcionament.

Les activitats extraescolars són aquelles que es desenvolupen fora de l’horari lectiu. Tenen caràcter

voluntari, ja que cap alumne pot ser obligat a anar-hi. No formen part del procés d’avaluació,

encara que algunes d’elles són pautades per reforçar els coneixements de l’alumnat. Durant aquest

curs escolar existeix la possibilitat de realitzar una sèrie d’activitats extraescolars. Aquestes poden

ser:

Participació en concursos organitzats per diferents entitats, per exemple, Obra social de la

Caixa...

Assistència a cursos i tallers: Taller-concurs d’oratòria, Taller Sant Jordi, Dia de la dona,...

8. METODOLOGIA

Els criteris fonamentals sobre els que es basarà tot el procés d’ensenyament-aprenentatge

determinaran la metodologia, que es caracteritzarà per ser:

Activa. L’alumne serà el protagonista responsabilitzant-se de les seves pròpies activitats.

Flexible: Adaptant-la a cada alumne, segons les diferències individuals.

Participativa: Fomentant i potenciant la cooperació, de tal forma que tenguin sentit les

activitats motivadores, utilitzant activitats lúdiques

Integradora: Partint de les capacitats i possibilitats de cada alumne, i entenent que no

existeix una resposta única, sinó una millora i progressió de tots els aspectes de la persona.

La metodologia que es seguirà per impartir el mòdul transversal d’Administració, gestió i

comercialització d’una petita empresa, tindrà present el món econòmic i empresarial actual, i farà

referència a la realitat de les Illes Balears, sense oblidar nos de donar-hi l’enfocament

interdisciplinari que posi l’economia de l’empresa dins un context sociològic, polític i històric.

327

S’ha de tenir en compte que es tracta d’un mòdul transversal del cicle formatiu Conducció

d’activitats físiques i esportives en el medi natural.

9. AVALUACIÓ

El procediment d’avaluació pretendrà valorar l’aprenentatge de l’alumnat i el desenvolupament del

procés d’ensenyament aprenentatge.

L’avaluació d’aquests aspectes ha d’integrar:

Mètodes qualitatius: observació, entrevista,...

Mètodes quantitatius: tests, qüestionaris,...

Les fases i moments en que s’aplicarà l’avaluació seran:

Avaluació inicial i diagnòstic, el que permetrà saber quins són els coneixements previs i

necessitats de l’alumnat. Es realitzarà a l’inici del mòdul per tal de determinar la presència

i/o absència d’habilitats prèvies, determinar el nivell de domini dels coneixements i

determinar les causes possibles de dificultats en l’aprenentatge.

Avaluació continua i integradora, de caràcter formatiu al llarg del procés d’ensenyament i

aprenentatge, que permetrà comprovar si el procés es desenvolupa correctament, o bé

requereix una reorientació per tal d’assolir els objectius establerts. Els principals

instruments seran la realització de proves elaborades pel professor.

Avaluació sumativa, en la que es detecta el nivell d’assoliment dels coneixements per part

dels alumnes, en acabar la unitat. Els principals instruments seran: la observació

sistemàtica del treball de l’alumne en cada sessió, les dades obtingudes de les proves i

activitats realitzades, el quadern de treball i les proves orals i escrites, les activitats

d’autoavaluació i coavaluació.

10. ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ I DE REFORÇ

Per l’alumnat que hagi realitzat amb èxit les activitats proposades i hagi adquirit tots els

coneixements previstos i que tinguin un alt grau de comprensió dels continguts treballats en la

unitat, se’ls proporcionarà activitats i material perquè puguin ampliar i aprofundir en els continguts

(la qual cosa no significa més quantitat d’activitats sinó que aquestes siguin d’un nivell de dificultat

superior). En canvi, per l’alumnat que presenti una major dificultat per resoldre les activitats

proposades es plantejaran activitats de suport i de reforç. Les activitats de suport i reforç són

activitats que no ha de suposar un problema per als alumnes que hagin realitzat les activitats del

tema de manera satisfactòria. No obstant això poden ser molt útils per a aquells que han anat

tenint problemes d'aprenentatge o diferents ritmes d’aprenentatges amb els diferents continguts.

328

El conjunt d’aquestes activitats (reforç, suport i ampliació) es desenvolupen a cada una de les

unitats didàctiques de la programació.

11. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Després de l’avaluació inicial el professor ajustarà l’ajuda pedagògica a les diferents necessitats de

l’alumnat, facilitant recursos i estratègies diverses que permetin donar resposta a les diferents

motivacions, interessos i capacitats de l’alumnat

L'alumnat és tingut en compte en la seva diversitat, considerant la possibilitat de optar, que suposa

desenvolupar idèntiques capacitats marcades en els objectius, però seguint plantejaments

diferents dels continguts.

Es tractarà d'articular les mesures correctores i vies alternatives que facilitin el procés

d'ensenyament i aprenentatge en cada Unitat de Treball.

Encara que les vies específiques que permeten afrontar aquest repte (adaptacions curriculars), la

diversitat dels alumnes cal entendre-la com una característica de la pràctica docent ordinària, per

la qual cosa aquesta atenció a les necessitats educatives de tots els alumne/as, s'abordarà a través

de diferents elements del currículum:

Adaptació dels objectius

Priorització de continguts, desenvolupant determinades capacitats al seu nivell i

seleccionant de cada contingut el nucli que es consideri més adequat.

Gradació dels criteris d'avaluació, adaptant-los i concretant-los.

L'elecció del nivell d'ajuda necessari per a cada alumne, s'orientés a situar els nous

aprenentatges a l'abast de cada alumne/a segons el seu procés de construcció de

l'aprenentatge.

Es marcaran i concretaran aquests nivells en cada U. Treball, segons les necessitats i

dificultats que es detectin, tant en l'Avaluació Inicial, com en el desenvolupament del

procés d'aprenentatge.

12. ELEMENTS TRANSVERSALS

La LOGSE estableix que l’educació ambiental és una àrea o un eix transversal, com ho és l’educació

per a la pau, l’educació per al consum o per a la igualtat. Això implica que totes les àrees o

disciplines han d’adoptar una perspectiva ambiental en tot el procés de desenvolupament del

currículum. Així doncs, s’opta per l’ambientalització més que per la definició d’uns continguts

específics d’educació ambiental.

Foment de la lectura

329

Des del mòdul de Processos de Venta es fomenta diàriament l'hàbit de la lectura entre l'alumnat.

Han d'estar al corrent de l'actualitat econòmica, cosa que fa que llegeixin premsa escrita (en paper

o digital) amb molta freqüència. Pel curs 2016 - 2017 no s'ha establert cap lectura. No obstant, de

forma periòdica, es fan recomanacions de lectures de temàtica econòmica, ja sigui de forma oral, a

classe, o mitjançant una nova entrada al bloc.

Ús de les TIC

És evident que no es pot deixar de banda l’ús de les noves tecnologies de la informació i la

comunicació, TIC, per al desenvolupament de qualsevol dels mòduls d’aquest cicle formatiu.

Sempre que sigui possible es mostrarà als alumnes les immenses possibilitats de la Xarxa com a

font d’informació, mitjançant la visita de portals Web i amb exemples pràctics de recerca

d’informació. A més, es donaran a conèixer els programes informàtics més útils per al

desenvolupament de tècniques d’investigació de mercats, per fer fulls de càlcul, etc.

En moltes activitats d'aprenentatge es proposarà a l'alumnat que cerqui informació a Internet per

a resoldre les qüestions plantejades o per a formar-se una opinió pròpia sobre els continguts de la

matèria. També aprofitarem la tecnologia present a l'aula.

Educació en valors

Educació ambiental

Educació per a la salut i educació sexual

Interès per la cura i higiene corporals. Foment d’hàbits preventius i valoració de

l’alimentació sana, descans i activitats a l’aire lliure. Anàlisi crític de les drogodependències i

la seva influència sobre la salut.

Educació moral i cívica

Participació i responsabilitat d’assumir tasques comuns, mostrant actituds de solidaritat i

col·laboració. Valoració de la participació per damunt de l’esperit competitiu.

Responsabilitat en el treball i gust per la feina ben feta. Acceptació de les opinions de la

resta. Acceptació de la diversitat física de les persones en els àmbits socials. Respecte pels

materials d’ús comú. Respecte dels drets i deures propis i dels altres.

Educació per a la pau

Reconeixement del diàleg com a forma de superar els conflictes sorgits a l’aula, en el centre

en general, en la família i en àmbits socials més amplis. Tolerància i respecte als altres.

Compromís en la proposta i en la resolució de situacions conflictives. Valoració de les

associacions que promouen la pau. Ús de recursos amb finalitats pacífiques.

330

17.2. (MÒDUL 6) ORGANITZACIÓ I GESTIÓ D’UNA PETITA EMPRESA D’ACTIVITATS DE TEMPS

LLIURE I SOCIOEDUCATIVA (AFD31)

0.INTRODUCCIÓ

El RD 2048/1995, de 22 de desembre, pel qual s’estableix el títol de formació professional Tècnic

superior en Animació d’Activitats Físiques i Esportives, associa el mòdul d’ ”Organització i Gestió

d’una Petita Empresa de temps lliure i socioeducativa” amb la unitat de competència 6: “Organitzar

i gestionar una petita empresa d’activitats de temps lliure i socioeducativa”.

1. COMPETÈNCIES PROFESSIONALS

Les competències i les realitzacions més rellevants que ha de manifestar el professional per poder

assolir l’esmentada unitat de competència es detallen a continuació:

• Obtenir, organitzar i valorar la informació necessària per a realitzar estudis que permetin

avaluar la possibilitat d’ implantar una petita empresa, àrea, departament del sector i/o

l'establiment d'objectius i activitats que es puguin oferir, aplicant els procediments i

tècniques adequades.

• Determinar i gestionar la constitució d'una petita empresa del sector, complint la legislació

vigent.

• Definir el programa general d'activitats d'acord amb els objectius establerts i els recursos

disponibles.

• Organitzar i gestionar els recursos humans, materials i econòmics, optimitzant l’assignació

dels mateixos d'acord amb els objectius establerts.

• Gestionar i organitzar la documentació generada pel desenvolupament de l'activitat,

aplicant procediments administratius, d'acord amb la legislació vigent.

• Controlar i avaluar el programa d'activitats, assegurant la seva correcta execució i la qualitat

del servei prestat.

• Gestionar i controlar accions promocionals, d'acord amb el pressupost i objectius

establerts.

2. CAPACITATS CLAU

Són les capacitats, majorment de tipus individual, més associades a conductes observables en

l’individu i són, en conseqüència, transversals en el sentit que afecten molts llocs de treball i

transferibles a noves situacions.

Aquestes capacitats constitueixen el referent per a les actituds de cada un dels mòduls

professionals del cicle formatiu.

331

a) Capacitat de resolució de problemes

Consisteix en detectar les mancances, les anomalies o les errades que es puguin presentar i tenir la

disposició i l’habilitat necessàries per enfrontar-s’hi i donar-los resposta, d’acord amb la normativa

vigent i/o les directrius rebudes.


- La modificació de l’itinerari o de les activitats previstes en comprovar que les condicions

(meteorològiques, del medi ambient, del nivell dels usuaris) no són les previstes.

- La reparació sobre la marxa del material que s’utilitza durant l’activitat.

- La presa de decisions quan es detectin signes d’inadaptació al medi, de fatiga o d’altres

alteracions de les persones i, en el cas d’haver-hi lesionats o accidentats, determinació de la

necessitat de traslladar-los o d’aplicar els primers auxilis.

b) Capacitat d’organització del treball

Consisteix en la disposició i habilitat per crear les condicions adequades d’utilització dels recursos

humans i/o materials existents, per tal de dur a terme les tasques encomanades amb el màxim

d’eficàcia i d’eficiència.


- La planificació d’itineraris i d’activitats considerant les característiques dels clients, del medi i dels

recursos que cal utilitzar.

- La direcció del grup de clients durant la realització d’un itinerari o el desenvolupament de les

activitats.

- La verificació sistemàtica de les prediccions meteorològiques i del bon funcionament del material.

c) Capacitat de responsabilitat en el treball

És la disposició per implicar-se en la feina, considerant-la l’expressió de la competència personal i

professional, i vetllant pel bon funcionament dels recursos humans i/o dels materials relacionats

amb el treball.


- El seguiment de les normes de seguretat durant les actuacions en el medi natural.

- El compliment de les instruccions rebudes.

- La constància en verificar l’adequació de les activitats programades a les característiques d’edat i

d’aptitud física.

- El foment del respecte al medi natural on es desenvolupa l’activitat.

- El foment del bon tracte als cavalls.

332

- El foment del bon ús del material que s’utilitza.

d) Capacitat de treball en equip

És la disposició i l’habilitat per col·laborar de manera coordinada en la tasca realitzada

conjuntament per un equip de persones, per tal d’assolir un objectiu proposat.


- La coordinació de les tasques de planificació de l’activitat i del manteniment del material amb els

altres companys de feina.

- La responsabilitat en l’acció d’integrar tots els participants en la dinàmica del grup.

- L’execució sistemàtica de presa de decisions.

g) Capacitat d’autonomia

És la capacitat per realitzar una tasca de forma independent, és a dir, executar-la de principi a fi

sense necessitat de rebre cap ajut o suport, tot i que aquesta capacitat de treballar de forma

autònoma no implica que el professional, en algunes tasques concretes, no hagi de ser assessorat.


- L’assessorament a clients en la utilització del material i en l’execució de les tècniques pròpies de

l’activitat.

- La realització dels itineraris programats complint amb les condicions adequades d’informació, de

dinamització i de seguretat.

- La resolució de les contingències que es presentin en el seu àmbit d’actuació amb relació a les

persones, al medi, a les instal·lacions i al material.

- La seguretat per aplicar les tècniques de primers auxilis en les situacions en què es requereix una

actuació immediata.

f) Capacitat de relació interpersonal.

És la disposició i l’habilitat per comunicar-se amb els altres, amb un tracte adient, amb atenció i

empatia.


- Comunicar-se amb els clients de manera que rebin un servei de qualitat i un tracte amable.

- Poder establir una comunicació amb els clients en anglès.

- Comunicar-se amb els superiors i amb els altres companys que participen en la planificació i en la

realització de les activitats.

g) Capacitat d’iniciativa

És la disposició i l’habilitat per prendre decisions sobre propostes i accions. Donat el cas que vagin

333

en la línia de millorar el procés, el producte o el servei, per canvi o modificació, s’està definint la

capacitat d’innovació.


- La proposta de nous espais de pràctica i de nous serveis.

- La proposta d’accions per a la millora de la imatge del servei i de la

seguretat de l’activitat.

- La participació en activitats de formació relacionades amb les tècniques

pròpies de la l’activitat.

3. CAPACITATS TERMINALS I CRITERIS D’AVALUACIÓ

Es consideren les capacitats terminals com a expressió dels resultats que han de ser aconseguits

per l’alumnat en el procés d’ ensenyament aprenentatge, i els criteris d'avaluació com a referència

del nivell acceptable d'aquests resultats. Les capacitats d’aquest mòdul es detallen a continuació

amb els seus corresponents criteris d’avaluació:


6.1 Aplicar els procediments i les tècniques adequades per a l'obtenció i valoració de la informació

necessària en la realització d'estudis del sector referents a petites empreses, organismes i

col·lectius.


Descriure les principals característiques i aplicacions de les tècniques de recerca social i de

mercats més utilitzades en el sector.

Explicar el concepte de font primària, secundària, directa i indirecta i definir procediments per

a obtenir informació d'aquestes.

Definir els paràmetres que requereix la implantació d'una petita empresa.

Indicar la informació necessària per a definir una oferta general d'activitats, així com els criteris

i procediments per a la seva elaboració.

Identificar els paràmetres que permetin valorar la qualitat del servei prestat en el

desenvolupament d'activitats.

Descriure diferents tècniques de recollida d'informació per a avaluar la qualitat del servei

prestat.

A partir d'unes dades convenientment caracteritzades relatius a paràmetres que subministren

informació d'un determinat entorn:

Aplicar els estadístics que subministrin informació sobre la situació de l'entorn.

334

Interpretar i analitzar estadísticament els resultats obtinguts, deduint conclusions.

Definir els serveis que es poden establir, a partir de les conclusions obtingudes.

A partir d'un supòsit convenientment caracteritzat en el qual es necessita realitzar un estudi

d'implantació d'una petita empresa del sector:

Identificar les variables que tinguin efectes sobre l'estudi.

Identificar i seleccionar les fonts d'informació i els procediments d'obtenció d'aquesta.

Confeccionar un format per a la recollida de dades que s'adapti a les necessitats

d'informació.

Interpretar la informació recollida, aplicant les tècniques adequades.

Identificar els recursos que es dedueixen com a necessaris per a la implantació.

Avaluar la viabilitat de la creació de l'empresa.

A partir d'un supòsit en el qual s'identifiquin convenientment uns objectius, una població, uns

recursos i una sèrie d'activitats tipus amb els seus requeriments, objectius, etc.:

Justificar la selecció d'una oferta d'activitats.

A partir d'un suposat estudi en el qual es presenten unes necessitats d'informació definides per

a un determinat segment de població:

Definir la mostra representativa del segment

Justificar la selecció de la tècnica d'obtenció d'informació més adequada.

Elaborar un qüestionari per a la recollida de dades.

Obtenir la informació aplicant les tècniques seleccionades.

Seleccionar i aplicar el tractament estadístic més adequat per a la interpretació de la

informació recollida.

Elaborar un informe amb les conclusions obtingudes.

Utilitzar les aplicacions informàtiques adequades per a l'obtenció i presentació del

treball.


6.2 Analitzar els procediments per a la constitució i posada en marxa d'una petita empresa del

sector, d'acord amb la legislació vigent.


Distingir les diferents formes jurídiques d'empresa, identificar en cada cas el grau de

responsabilitat i els requisits legals mínims per a la seva constitució.

Descriure els tràmits exigits per la legislació vigent per a la constitució i establiment d'una

335

empresa, especificant els documents requerits, els organismes en els quals es tramiten i la

forma i el termini requerits.

Interpretar la legislació específica que regula l'activitat d'una petita empresa del sector.

A partir d'un supòsit pràctic de constitució i posada en marxa d'una petita empresa del sector,

convenientment caracteritzat:

Identificar i interpretar la legislació vigent aplicable al supòsit definit.

Identificar els organismes oficials que tramiten la documentació exigida i gestionar

l'obtenció d'aquesta.

Emplenar correctament la documentació requerida i descriure el procés de la seva

tramitació.


6.3 Analitzar l'organització i gestió de recursos en la prestació de serveis d'una petita empresa

d'activitats del sector.


Descriure les àrees funcionals d'una empresa tipus del sector i la relació funcional entre

aquestes.

Descriure els principis que regeixen una organització empresarial i la seva jerarquització:

rendibilitat, productivitat, eficàcia, competitivitat, qualitat, seguretat i viabilitat.

Enumerar els diferents elements i factors que fan que una organització sigui eficaç.

Explicar l'estructura i descriure les funcions d'un departament tipus i una àrea d'una empresa

del sector.

Identificar les variables essencials que cal tenir en compte en l'organització del treball d'un

departament/àrea d'activitats del sector.

Precisar les diferències entre inversió, despesa i pagament i entre ingrés i cobrament.

Definir els conceptes d'actiu, passiu exigible i net, precisant la seva relació fonamental.

Identificar les necessitats fonamentals d'inversió en immobilitzat per a una petita empresa

tipus del sector.

Descriure el procediment d'elaboració d'un pressupost.

Interpretar la informació que subministren els «ràtios» economicofinancers més utilitzats en la

valoració de la situació patrimonial d'una empresa del sector.

Descriure les característiques bàsiques dels diferents tipus de contractes laborals, identificant

els seus requisits, durada, jornada, tràmits de formalització i subvencions i exempcions, si

336

escau.

Precisar les variables laborals que regula el conveni col·lectiu del sector.

Definir les obligacions laborals d'un empresari autònom, identificant documentació i tràmits

exigits, procediments i terminis establerts.

Descriure les fonts i formes de finançament més usuals en el sector.

Interpretar la informació subministrada per diferents entitats de crèdit, sobre les alternatives

de finançament que ofereixen, deduint avantatges i inconvenients per a cadascuna d'elles.

Explicar els principis bàsics de tècniques de negociació amb clients i proveïdors, així com

d'atenció al client.

A partir de diferents ofertes de productes o serveis existents en el mercat, determinar com

d'elles és la més avantatjosa en funció dels següents paràmetres: preus del mercat;

terminis de lliurament; qualitats; descomptes i condicions de pagament; garantia; atenció

post-venda.

A partir d'un programa d'activitats perfectament caracteritzat:

Descriure l'estructura organitzativa que més s'adequa al programa.

Identificar els recursos humans més idonis per a l'execució d'aquest, així com la forma

de contractació.

Deduir els recursos materials necessaris .

Recollir informació del mercat i realitzar un pressupost aproximat del programa.

Identificar el tipus de finançament més idoni.


6.4. Analitzar els procediments administratius bàsics relatius a la gestió d'una petita empresa i

interpretar i/o elaborar la documentació generada, aplicant la legislació vigent.


Descriure les característiques dels impostos indirectes que afecten el trànsit de l'empresa i els

directes sobre beneficis.

Precisar el calendari fiscal corresponent a les empreses individuals i societats.

Explicar els règims fiscals de l'IVA i els subjectes passius als quals se'ls aplica.

Enumerar els llibres i documents que ha de tenir emplenats l'empresa amb caràcter obligatori,

segons la normativa vigent.

Identificar i caracteritzar els documents mercantils bàsics generats en l'activitat d'una petita

empresa d'activitats del sector, distingint la seva funció i els requisits legals que han de

337

reunir.

Identificar els requisits legals bàsics dels contractes de compravenda i de lloguer de béns

immobles.

Identificar i interpretar la informació que contenen una nòmina i els documents de cotització a

la seguretat social.

Descriure les fases del procés comptable de la informació economicofinancera.

Explicar el procediment que se segueix en la liquidació de comptes corrents i d'estalvi, en la

gestió del cobrament i descompte d'efectes comercials i en la concessió i amortització de

préstecs i de línies de crèdit bancari.

Descriure els paràmetres rellevants que han de considerar-se en la selecció d'ofertes de

proveïdors i que són susceptibles de negociació.

Explicar les principals «ràtios» que permeten obtenir informació sobre la rendibilitat de

l'activitat de l'empresa.

Interpretar i descriure la informació fonamental que proporciona el Balanç de Situació i el

Compte de Resultats.

A partir d'operacions de compravenda convenientment caracteritzades, elaborar correctament,

utilitzant els models documentals i el programa informàtic adequats, els següents

documents:

Les notes de comanda.

Els albarans i factures.

Les lletres de canvi.

Els rebuts.

Els xecs.


6.5 Analitzar diferents accions promocionals que poden desenvolupar-se en una empresa

d'activitats.


Identificar i descriure els diferents instruments o mitjans promocionals que normalment

s'utilitzen en el sector.

Relacionar mitjans promocionals amb diferents objectius i amb el públic objectiu.

Descriure els diferents mitjans, suports i formes publicitàries que poden utilitzar-se com a

instruments promocionals.

338

Descriure les principals estratègies psicològiques que s'apliquen en el disseny d'una activitat

publicitària.

Definir les variables que cal controlar en una campanya promocional per a aconseguir un

resultat òptim.

Analitzar els principals mètodes de mesurament de l'eficàcia publicitària, explicant avantatges i

inconvenients.

En un supòsit pràctic, convenientment caracteritzat, d'un programa general d'activitats d'una

determinada empresa:

Analitzar algun dels mitjans promocionals que s'adeqüen al supòsit definit;

Seleccionar un mitjà de promoció adequat, explicant els efectes psicològics possibles que pugui

produir en el públic objectiu;

Definir el contingut i forma del missatge promocional.

4. CONTINGUTS

4.1. CONTINGUTS BÀSICS (durada 65 hores)

El RD 2048/1995, de 22 de desembre, també estableix els continguts bàsics, que no són més que

una selecció dels continguts que es detallen en el REAL DECRETO 1262/1997, de 24 de juliol, pel

qual s’estableix el currículum del cicle formatiu de grau superior corresponent al titulo de Tècnic

Superior en Animació d’Activitats Físiques i Esportives. Aquests continguts bàsics no són més que

les ensenyances mínimes que ha de assolir el nostre alumnat.

Els continguts bàsics són:

a) L'empresa i el seu entorn.

Concepte jurídic-econòmic d'empresa.

Definició de l'activitat.

Estructura organitzativa i funcional.

Regulació aplicable al sector.

b) La recerca social i de mercats.

Fases d'un estudi de recerca.

Tècniques o procediments d'obtenció d'informació.

L'observació.

L'enquesta.

L'entrevista.

El qüestionari.

339

Aplicació de l'estadística a la recerca social i de mercats.

c) Creació i legalització de petites empreses del sector.

Formes jurídiques d'empresa.

Gestió de la constitució i posada en marxa. Tràmits oficials i documentació.

Elements patrimonials.

Recursos humans, materials i econòmics.

d) Regulació de les relacions laborals.

Conveni del sector.

Tipus de contractes laborals.

Nòmina i assegurances socials.

e) Gestió administrativa.

Documentació administrativa.

Llibres mercantils.

Serveis bancaris per a la petita empresa.

Compravenda i lloguer de béns immobles.

Tècniques d'arxiu.

f) Obligacions fiscals.

Impostos més importants que afecten l'activitat de l'empresa.

Liquidació d'IVA i IRPF.

g) Gestió financera de l'empresa.

Fuentes de finançament.

Préstecs bancaris a curt i llarg termini.

Ajudes i subvencions a la petita empresa.

Ràtios economicofinancers del sector.

h) Gestió comercial.

Tècniques de negociació en la compravenda.

Tècniques d'atenció al client.

i) Les accions promocionals.

Instruments promocionals utilitzats en el sector.

Mètodes de control de les accions promocionals.

j) Oferta general d'activitats.

Criteris i procediments per a l'elaboració d'una oferta d'activitats.

340

k) Valoració de la qualitat del servei prestat.

Conceptes bàsics de qualitat de prestació d'un servei.

Mètodes de control.

l) Utilització de programes informàtics de gestió d'empreses i tractament de la informació.

4.2. CONTINGUTS (95 hores)

El Real Decret 1262/1997, de 24 de juliol, estableix els continguts que es treballaran en aquest

mòdul són els que es detallen a continuació i estan classificats en:

A. Fets, conceptes i sistemes conceptuals

• 1. L’empresa i el seu entorn

◦ Concepte juridicoeconòmic d’empresa.

◦ Elements que integren l’empresa.

◦ Classificació de les empreses.

◦ L’empresa turística i la conjuntura econòmica.

◦ La dimensió i localització de l’empresa.

◦ Signes distintius de l’empresa.

◦ Definició de l’activitat.

◦ Regulació aplicable al sector.

◦ Característiques específiques de l’empresa turística.

• 2. La investigació social i de mercats

◦ Tècniques d’investigació aplicades a les PIME turístiques.

◦ Fases d’un estudi d’investigació.

◦ Tècniques o procediments d’obtenció d’informació.

• 3. Formes jurídiques que pugui adoptar l’empresa

◦ Distintes formes jurídiques que pugui adoptar l’empresa.

◦ Aspectes que influeixen en l’elecció de la forma jurídica.

• 4. La constitució de l’empresa

◦ Tràmits necessaris per adquirir la condició d’empresari.

◦ Tràmits necessaris per adquirir la personalitat jurídica.

◦ La legalització de l’empresa. Obligacions civils i obligacions mercantils.

◦ Obligacions formals relacionades amb la legalització de l’empresa i el seu

◦ cost.

• 5. La comptabilitat en l’empresa

341

◦ El patrimoni empresarial. Concepte.

◦ Elements que componen el patrimoni.

◦ L’estructura patrimonial de l’empresa.

◦ La comptabilitat.

◦ Principals documents comptables.

◦ Principis comptables. Terminologia i conceptes comptables bàsics.

◦ Classes de comptes. El balanç.

◦ La gestió d’existències.

◦ El càlcul de costos, benefici i preu de venda al públic.

• 6. La gestió financera de l’empresa

◦ Les fonts de finançament. Classificació.

◦ Finançament intern.

◦ Finançament extern.

◦ Les ajudes i subvencions públiques.

◦ Pla economicofinancer de l’empresa.

◦ Ràtios economicofinanceres del sector.

◦ Situacions crítiques d’una empresa. La suspensió de pagaments i la fallida.

• 7. La gestió administrativa

◦ La gestió i organització administrativa empresarial.

◦ Tècniques d’arxiu.

◦ Els documents administratius:

◦ L’albarà.

◦ La factura.

◦ El rebut.

◦ La lletra de canvi i el xec.

◦ Els contractes.

◦ Els contractes de compravenda i lloguer de béns immobles.

• 8. La gestió de personal

◦ El procés de selecció dels recursos humans.

◦ La contractació de treballadors: obligacions laborals.

◦ Tècniques per al càlcul de cost d’un treballador.

◦ Seguretat social: règim general i règim especial de treballadors autònoms.

342

◦ Altres normes laborals.

• 9. La gestió comercial de l’empresa

◦ L’empresa i el mercat.

◦ Classes de mercats. El mercat turístic.

◦ El màrqueting i els seus components. Màrqueting mix d’una empresa de

◦ serveis.

◦ Polítiques de màrqueting intern.

◦ Tècniques de negociació en la compravenda.

◦ Tècniques d’atenció al client.

◦ Les accions de promoció: instruments més utilitzats en el sector.

• 10. Les obligacions fiscals de l’empresa

◦ L’activitat economicofinancera de l’Estat.

◦ Els ingressos públics.

◦ Els tributs.

◦ Relació entre forma jurídica de l’empresa i fiscalitat.

◦ L’impost sobre activitats econòmiques (IAE).

◦ L’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF).

◦ L’impost sobre societats (IS).

◦ L’impost sobre el valor afegit (IVA).

◦ El calendari fiscal.

• 11. El control de qualitat del servei

◦ Concepte de qualitat aplicada a la prestació d’un servei.

◦ Índex de satisfacció del client (ISC)

◦ Mètodes de control de qualitat.

◦ Criteris i tècniques de valoració de la qualitat d’un servei.

◦ Normativa específica aplicable al sector turístic.

◦ La qualitat total.

• 12. El projecte empresarial

◦ Com elaborar un pla d’empresa.

◦ El mercat: orientació estratègica de l’empresa.

◦ La competència.

◦ Estructura i organització de l’empresa.

343

◦ Estructura economicofinancera d’una petita empresa

◦ L’elecció de la forma jurídica, avantatges i inconvenients.

◦ Tràmits per a la constitució i posada en funcionament.

B. Procediments

• 1. Obtenció d’informació econòmica i social sobre el sector d’animació turística

◦ Aplicació de l’estadística a la investigació social i de mercats.

◦ Identificació de les fonts d’informació.

◦ Selecció de la informació.

◦ Ordenació i síntesi de les dades.

◦ Presentació dels resultats.

• 2. Formalització de documents administratius

◦ Anàlisi de la normativa legal aplicable al sector.

◦ Estudi dels distints documents administratius.

◦ Identificació de les dades que cal incloure en el model.

◦ Quantificació dels fets.

◦ Realització i registre dels documents.

◦ Comprovació de les dades i dels requisits formals.

◦ Arxiu de documents.

• 3. Anàlisi de la informació economicofinancera de l’empresa

◦ Anàlisi dels elements que conformen la informació economicofinancera de

◦ l’empresa.

◦ Elaboració dels comptes anuals.

◦ Càlcul de costos.

◦ Càlcul del cost d’un treballador.

◦ Valoració d’existències.

◦ Interpretació de la informació que han donat les ràtios.

• 4. Utilització de programes informàtics de gestió d’empreses i tractament de la

informació.

◦ Selecció de l’aplicació adequada.

◦ Tractament de textos i full de càlcul.

◦ Elaboració de gràfics i dibuixos mitjançant l’aplicació adequada.

◦ Introducció de dades.

344

◦ Maneig de programes comptables adaptats a la petita i mitjana empresa.

• 5. Elaboració d’un pla d’empresa

◦ Creació d’una petita empresa d’activitats de temps lliure i socioeducatives:

◦ desenvolupament del projecte a partir de la idea de negoci.

◦ Anàlisi del mercat.

◦ Estudi de la competència.

◦ Elaboració de l’estudi economicofinancer.

◦ Estudi de la viabilitat econòmica.

◦ Elecció de la forma jurídica.

◦ Realització dels tràmits per a la constitució de l’empresa i posada en

◦ funcionament.

• 6. Màrqueting mix:

◦ Definició de l’oferta de serveis

◦ Disseny del servei d’aquesta oferta.

◦ Aplicació de tècniques de comercialització i comunicació de l’oferta.

◦ Aplicació de tècniques d’atenció al client.

• 7. Aplicació dels diferents models de qualitat als serveis:

◦ Control de qualitat

◦ Assegurament de la qualitat. (ISO 9000).

◦ Qualitat total (EFQM)

C. Actituds

• Reconeixement de les funcions que desenvolupen les empreses i l’aportació

• que en fan a la societat.

• Interès pel treball a compte propi, valorant la responsabilitat de l’empresari

• i el risc que comporta la creació d’una empresa.

• Creativitat en la recerca de les formes d’actuació i d’organització de les

• tasques i de les accions relacionades amb el projecte de creació d’una empresa.

• Demostració de respecte per la salut, el medi ambient i la seguretat laboral:

• l’aplicació correcta de les normes de seguretat i de les mesures de prevenció

• i de protecció.

• Apreciació de la importància de l’autoaprenentatge com a via de progrés i

• promoció dins de la professió.

345

• Realitzacions de treballs de qualitat: disciplina, correcció i puntualitat.

• Valoració crítica dels resultats: esperit crític en la interpretació de les

• dades i dels fets socioeconòmics.

• Adaptació a noves situacions derivades dels canvis socials, laborals i tecnològics,

• així com a la demanda de noves formes d’oci i de fer turisme.

• Valoració de la importància de treballar en equip: col·laboració activa, respecte

• per les aportacions de la resta de membres de l’equip, aportació de solucions

• originals i innovadores en situacions laborals conflictives.

5. INSTRUMENTS I CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

Els instruments de qualificació utilitzats en la matèria d'AGE seran els següents:

Valoració dels treballs, activitats de recerca i indagació, exposicions orals i/o escrites,

informes i comentaris de text.

Actitud, participació i assistència a classe.

Observació de l'evolució de l'alumnat i progrés en el treball individual i en grup.

Valoració de l'adquisició de tècniques, procediments i habilitats, amb treballs pràctics i

proves objectives.

Avaluació de l'elaboració i presentació de treballs.

Avaluació de la comprensió dels continguts a través de proves i exàmens escrits.

Els criteris de qualificació seran el resultat d’aplicar els percentatges assignats a cada un dels

instruments de qualificació. Per calcular la nota de cada una de les avaluacions es tindran en

compte els següents percentatges:


20% quadern, treballs i activitats, realitzats tant a l’aula com a casa.

10% actitud i participació en el desenvolupament de les classes.

En el cas que l’alumnat superi el 15% de faltes no justificades de les hores d’una avaluació (15% (95

h/2 avaluacions) = 7 h) del mòdul perd el dret d’avaluació continua de l’avaluació pertinent,

podent-se examinar només en l’avaluació ordinària pertinent. Aquest percentatge es veu reduït al

10% en cas que les faltes no justificades s’adonin de forma contínua.

En el cas que l’alumnat superi el 15% de faltes no justificades de les hores totals del mòdul (15%

95h = 14 h) podrà ser donat de baixa d’ofici del mòdul en qüestió. Aquest percentatge es veu

reduït al 10% en cas que les faltes no justificades s’adonin de forma contínua.

Es realitzaran com a mínim dues proves escrites durant cada avaluació. Es farà una mitjana de les

346

notes obtingudes sempre que la nota no sigui inferior a 3,00 en cada una d’elles. En la nota de la

prova es valorarà, a més dels coneixements relacionats amb la matèria a avaluar, els següents

aspectes: Ortografia, Presentació i Claredat en l’expressió escrita. Per superar cada una de les

avaluacions s’ha d’obtenir en cada una d’elles una qualificació superior a 5 punts.




Pel que fa als treballs i a les activitats que no siguin no lliurades en el període corresponent seran

puntuades amb un 0 i no seran recuperables. S’establirà una data per a la seva presentació,

després de la qual no se’n recollirà cap.

La nota final de l'avaluació ordinària del mòdul es calcularà realitzant la mitjana ponderada de les

dues avaluacions, de tal manera que la primera aportarà un 40% i la segona un 60%, sempre i quan

la nota de cada una de les avaluacions sigui superior a 5.



prova es realitzarà en l’avaluació ordinària (AFO), independentment de l'avaluació suspesa.

Recuperació en l’avaluació ordinària (AFO, març)

En la prova de recuperació ordinària, l'alumnat haurà de contestar les preguntes corresponents a


Recuperació en l’avaluació extraordinària (AFE, abril)

En la convocatòria extraordinària, per poder superar positivament l'assignatura, l'alumnat haurà

de:



Presentar-se a la prova extraordinària, que consistirà en un únic examen, i treure una qualificació

de almenys 5,00 punts.

La qualificació de la convocatòria extraordinària es calcularà tenint en compte els següents

apartats:

la prova escrita, un 80%.

les activitats i/o treballs a lliurar, un 10%.

el seguiment i/o evolució de l'alumnat, un 10%. Aquest 10% serà el resultat d'aplicar un 10% a

la nota obtinguda en la convocatòria ordinària del mes de març.

347

6. SEQÜENCIACIÓ DE LES UNITATS DE TREBALL

La seqüenciació serà la següent:

Unitats de treball AvaluacióUT01. L’empres i el seu entorn 1aUT02. Formes jurídiques de l’empresa 1aUT03. Procés de creació d’una petita empresa 1aUT04. Documentació administrativa 1aUT05. Les obligacions comptables 1aUT06. La funció financera 1aUT07. Les obligacions fiscals 2aUT08. Gestió de personal Aquests continguts es

treballen en el mòdul de

FOLUT09. La funció comercial 2aUT10. Gestió d’estocs i aprovisionaments 2aUT11. Gestió de vendes 2aUT12. Projecte empresarial 2a

7. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS

Els materials i recursos que s’utilitzaran en aquest MÒDUL seran:

Dossier que anirà elaborant l'alumnat.

Material addicional preparat per la professora: esquemes, qüestionaris, exercicis d’aplicació,

etc. procedent dels diferents mitjans de comunicació, notícies econòmiques publicades en

els principals periòdics i revistes del país, sempre relacionats amb l'actualitat econòmica i

els continguts tractats i treballats a classe.


La plataforma educativa Google Classroom, on l'alumnat podrà consultar les unitats de treball.


Les activitats complementàries que s’han planificat en aquesta programació són:

Es proposa realitzar una sortida durant el primer o segon trimestre. La intenció és visitar les

instal·lacions d'una petita empresa dedicada a les activitats turístiques i d’oci per tal que

l’alumnat vegi de primera mà el seu funcionament.

Les activitats extraescolars són aquelles que es desenvolupen fora de l’horari lectiu. Tenen caràcter

voluntari, ja que cap alumne pot ser obligat a anar-hi. No formen part del procés d’avaluació,

encara que algunes d’elles són pautades per reforçar els coneixements de l’alumnat. Durant aquest

348

curs escolar existeix la possibilitat de realitzar una sèrie d’activitats extraescolars. Aquestes poden

ser:

Participació en concursos organitzats per diferents entitats, per exemple, Obra social de la

Caixa...

Assistència a cursos i tallers: Taller-concurs d’oratòria, Taller Sant Jordi, Dia de la dona,...

9. METODOLOGIA

Els criteris fonamentals sobre els que es basarà tot el procés d’ensenyament-aprenentatge

determinaran la metodologia, que es caracteritzarà per ser:

Activa. L’alumne serà el protagonista responsabilitzant-se de les seves pròpies activitats.

Flexible: Adaptant-la a cada alumne, segons les diferències individuals.

Participativa: Fomentant i potenciant la cooperació, de tal forma que tenguin sentit les

activitats motivadores, utilitzant activitats lúdiques

Integradora: Partint de les capacitats i possibilitats de cada alumne, i entenent que no existeix

una resposta única, sinó una millora i progressió de tots els aspectes de la persona.

La metodologia que es seguirà per impartir el mòdul transversal d’Administració, gestió i

comercialització d’una petita empresa, tindrà present el món econòmic i empresarial actual, i farà

referència a la realitat de les Illes Balears, sense oblidar nos de donar-hi l’enfocament

interdisciplinari que posi l’economia de l’empresa dins un context sociològic, polític i històric.

S’ha de tenir en compte que es tracta d’un mòdul transversal del cicle formatiu Conducció

d’activitats físiques i esportives en el medi natural.

10. AVALUACIÓ

El procediment d’avaluació pretendrà valorar l’aprenentatge de l’alumnat i el desenvolupament del

procés d’ensenyament aprenentatge.

L’avaluació d’aquests aspectes ha d’integrar:

Mètodes qualitatius: observació, entrevista,...

Mètodes quantitatius: tests, qüestionaris,...

Les fases i moments en que s’aplicarà l’avaluació seran:

Avaluació inicial i diagnòstic, el que permetrà saber quins són els coneixements previs i

necessitats de l’alumnat. Es realitzarà a l’inici del mòdul per tal de determinar la presència

i/o absència d’habilitats prèvies, determinar el nivell de domini dels coneixements i

determinar les causes possibles de dificultats en l’aprenentatge.

Avaluació continua i integradora, de caràcter formatiu al llarg del procés d’ensenyament i

349

aprenentatge, que permetrà comprovar si el procés es desenvolupa correctament, o bé

requereix una reorientació per tal d’assolir els objectius establerts. Els principals

instruments seran la realització de proves elaborades pel professor.

Avaluació sumativa, en la que es detecta el nivell d’assoliment dels coneixements per part dels

alumnes, en acabar la unitat. Els principals instruments seran: la observació sistemàtica del

treball de l’alumne en cada sessió, les dades obtingudes de les proves i activitats

realitzades, el quadern de treball i les proves orals i escrites, les activitats d’autoavaluació i

coavaluació.

11. ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ I DE REFORÇ

Per l’alumnat que hagi realitzat amb èxit les activitats proposades i hagi adquirit tots els

coneixements previstos i que tinguin un alt grau de comprensió dels continguts treballats en la

unitat, se’ls proporcionarà activitats i material perquè puguin ampliar i aprofundir en els continguts

(la qual cosa no significa més quantitat d’activitats sinó que aquestes siguin d’un nivell de dificultat

superior). En canvi, per l’alumnat que presenti una major dificultat per resoldre les activitats

proposades es plantejaran activitats de suport i de reforç. Les activitats de suport i reforç són

activitats que no ha de suposar un problema per als alumnes que hagin realitzat les activitats del

tema de manera satisfactòria. No obstant això poden ser molt útils per a aquells que han anat

tenint problemes d'aprenentatge o diferents ritmes d’aprenentatges amb els diferents continguts.

El conjunt d’aquestes activitats (reforç, suport i ampliació) es desenvolupen a cada una de les

unitats didàctiques de la programació.

12. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Després de l’avaluació inicial el professor ajustarà l’ajuda pedagògica a les diferents necessitats de

l’alumnat, facilitant recursos i estratègies diverses que permetin donar resposta a les diferents

motivacions, interessos i capacitats de l’alumnat

L'alumnat és tingut en compte en la seva diversitat, considerant la possibilitat de optar, que suposa

desenvolupar idèntiques capacitats marcades en els objectius, però seguint plantejaments

diferents dels continguts.

Es tractarà d'articular les mesures correctores i vies alternatives que facilitin el procés

d'ensenyament i aprenentatge en cada Unitat de Treball.

Encara que les vies específiques que permeten afrontar aquest repte (adaptacions curriculars), la

diversitat dels alumnes cal entendre-la com una característica de la pràctica docent ordinària, per

la qual cosa aquesta atenció a les necessitats educatives de tots els alumne/as, s'abordarà a través

350

de diferents elements del currículum:

Adaptació dels objectius

Priorització de continguts, desenvolupant determinades capacitats al seu nivell i seleccionant

de cada contingut el nucli que es consideri més adequat.

Gradació dels criteris d'avaluació, adaptant-los i concretant-los.

L'elecció del nivell d'ajuda necessari per a cada alumne, s'orientés a situar els nous

aprenentatges a l'abast de cada alumne/a segons el seu procés de construcció de

l'aprenentatge.

Es marcaran i concretaran aquests nivells en cada U. Treball, segons les necessitats i dificultats

que es detectin, tant en l'Avaluació Inicial, com en el desenvolupament del procés

d'aprenentatge.

13. ELEMENTS TRANSVERSALS

La LOGSE estableix que l’educació ambiental és una àrea o un eix transversal, com ho és l’educació

per a la pau, l’educació per al consum o per a la igualtat. Això implica que totes les àrees o

disciplines han d’adoptar una perspectiva ambiental en tot el procés de desenvolupament del

currículum. Així doncs, s’opta per l’ambientalització més que per la definició d’uns continguts

específics d’educació ambiental.

Foment de la lectura

Des del mòdul de Processos de Venta es fomenta diàriament l'hàbit de la lectura entre l'alumnat.

Han d'estar al corrent de l'actualitat econòmica, cosa que fa que llegeixin premsa escrita (en paper

o digital) amb molta freqüència. Pel curs 2016 - 2017 no s'ha establert cap lectura. No obstant, de

forma periòdica, es fan recomanacions de lectures de temàtica econòmica, ja sigui de forma oral, a

classe, o mitjançant una nova entrada al bloc.

Ús de les TIC

És evident que no es pot deixar de banda l’ús de les noves tecnologies de la informació i la

comunicació, TIC, per al desenvolupament de qualsevol dels mòduls d’aquest cicle formatiu.

Sempre que sigui possible es mostrarà als alumnes les immenses possibilitats de la Xarxa com a

font d’informació, mitjançant la visita de portals Web i amb exemples pràctics de recerca

d’informació. A més, es donaran a conèixer els programes informàtics més útils per al

desenvolupament de tècniques d’investigació de mercats, per fer fulls de càlcul, etc.

En moltes activitats d'aprenentatge es proposarà a l'alumnat que cerqui informació a Internet per

a resoldre les qüestions plantejades o per a formar-se una opinió pròpia sobre els continguts de la

351

matèria. També aprofitarem la tecnologia present a l'aula.

Educació en valors

Educació ambiental

Educació per a la salut i educació sexual

Interès per la cura i higiene corporals. Foment d’hàbits preventius i valoració de l’alimentació

sana, descans i activitats a l’aire lliure. Anàlisi crític de les drogodependències i la seva

influència sobre la salut.

Educació moral i cívica

Participació i responsabilitat d’assumir tasques comuns, mostrant actituds de solidaritat i

col·laboració. Valoració de la participació per damunt de l’esperit competitiu.

Responsabilitat en el treball i gust per la feina ben feta. Acceptació de les opinions de la

resta. Acceptació de la diversitat física de les persones en els àmbits socials. Respecte pels

materials d’ús comú. Respecte dels drets i deures propis i dels altres.

Educació per a la pau

Reconeixement del diàleg com a forma de superar els conflictes sorgits a l’aula, en el centre

en general, en la família i en àmbits socials més amplis. Tolerància i respecte als altres.

Compromís en la proposta i en la resolució de situacions conflictives. Valoració de les

associacions que promouen la pau. Ús de recursos amb finalitats pacífiques.

352

18. DILIGÈNCIA D'APROVACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA

La present programació didàctica va ser revisada i aprovada en la reunió del departament didàctic

del quinze d'octubre de 2019.

Rafel Socias Tugores

Cap de departament

353

Documents

ÍNDEX 0. INTRODUCCIÓ. COMPOSICIÓ DEL DEPARTAMENT..........................................6 1. ADEQUACIÓ I SEQÜENCIACIÓ DELS OBJECTIUS GENERALS DE LA MATÈRIA