Embed Size (px)
Citation preview
ÍNDEX
/ INTRODUCCIÓ RES NO ES CREA NI ES DESTRUEIX, TOT E(N)S TRANSFORMA
/ COMPANYIES I ESPECTACLES
/ ENGLISH VERSION
Per a aquesta edició de Sismògraf ens havíem proposat una Erupció basada en la responsabilitat, tant ecològica com social, sota el paraigües dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. Aquesta responsabilitat abastava tant a l’organització del festival (treballadors/es, contractació, empreses col·laboradores...), com a la mirada artística sobre les produccions i la programació expandida que s’hi presentaven.
Però la crisi sanitària global ens ha obligat a alterar la programació i a trobar noves maneres de fer un festival, a trobar noves maneres de posar en relació creadors i creadores, professionals i públics, ciutadans i ciutadanes.
D’alguna manera, hem arribat aquí amb més preguntes que respostes. Aquest confinament haurà estat molt dur pel nostre sector, el de les arts en viu, que tot i ser redundant, voldríem recalcar que han de tenir lloc en viu, perquè el pols del contacte entre creadors i audiències és el que fa que existeixin. Si no, són altres coses.
La tecnologia ens haurà ajudat a veure que podem trobar-nos molt més sense necessitat de desplaçar-nos (per tant, contaminant menys, generant menys residus...), ens haurà ajudat a desenvolupar maneres de compartir informació i assumir-la amb calma, i ens ajudarà també a trobar noves maneres d’explicar propostes artístiques.
Aquest dies ens faran pensar com podem ser responsables amb els materials i les persones amb qui treballem, quines mesures podem adoptar per ajudar o per tant sols no perjudicar: responsabilitzar-nos dels pagaments als artistes i a totes les persones que treballen o haurien treballat pel festival, responsabilitzar-nos del material que deixarem enrere (milers de fulletons que no utilitzarem, milers de cartells que no penjarem...), responsabilitzar-nos del desenvolupament de les creacions que haurem ajudat a néixer, de la seva vida futura...
Repensarem i transformarem el festival amb la voluntat de no perdre de vista cap dels compromisos ecològics i socials adoptats pel Sismògraf 2020. Aquest document conté informació bàsica sobre els projectes i les companyies que havíem programat per a la present edició, amb contactes de producció per si es vol ampliar informació o contactar amb les companyies.
Tena Busquets i CostaDirecció artística del Festival Sismògraf Olot
RES NO ES CREA NI ES DESTRUEIX, TOT E(N)S TRANSFORMA
COMPANYIES I ESPECTACLES
BALLA’M UN LLIBRE
LASÚBITAOLOR DE MENTA
Olor de menta és una peça de dansa que dibuixa i envaeix un espai imaginat a partir de dos cossos que es posen al servei d’un collage de poemes escènics de Joan Brossa.
Idea, direcció i interpretació: Emma Riba, Laura AlcalàTextos: Joan Brossa
LaSúbita és un col·lectiu format per Emma Riba i Laura Alcalà. Juntes han creat peces com Aurelia, Amelia i Carles (2017), basada en la composició instantània i la manipulació de la informació; A la panxa del bou (2018), una peça de carrer amb un toc d’humor que juga amb el temps escènic; Pols (2019), una exploració estètica que reflexiona sobre allò que no veiem encara que hi sigui; i finalment Olor de menta (2019), a partir de poemes escènics de Joan Brossa en el marc del projecte Balla’m un llibre de l’APdC i la Generalitat de Catalunya. També formen part del projecte pedagògic el pla actua, impulsat per l’associació A Tempo, com a formadores del claustre de professors de l’escola El Pla de Salt.
Foto: Nora Baylach
CONTRACTACIÓ:Laura Alcalà[email protected]
BALLA’M UN LLIBRE
LAURA VILAR I MIQUEL BARCELONAEL BANQUETEl Banquet és una experiència sobre la inclusió de la diferència. Reaccionem davant la mirada fixa com animals que han de protegir la seva integritat física davant una possible agressió. Ens sentim atacats. Ens sentim acusats, violentats, burlats i insultats. Tenim por. El grup, la societat ens protegeix i ens dona força i ens permet observar, estudiar i massa sovint rebutjar la diferència. Potser ens podria fer mal. El Banquet vol trobar mecanismes que plantegin possibilitats, emocions i mirades que suggereixin un canvi en la manera d’afrontar la diferència.
Coreografia i interpretació: vbuit - Laura Vilar i Miquel BarcelonaGuitarra i veu: Joan ViñalsPercussió: Santi Carcasona Vestuari: Laura Vilar i Miquel Barcelona
Miquel Barcelona forma part del projecte ALIANSAT del SAT! Sant Andreu Teatre i és cofundador de nunArt Creacions Contemporànies. Ha col·laborat amb directors i coreògrafs com Carolyn Carlson, Juan Kruz de Garaio Esnaola, Raffaelle Giovanola, Darío Fo, Àlex Rigola, Qars Teatre, Cobosmika Company o Laura Vilar. Ha estrenat [kórps] aFira Tàrrega 2019 i el duet Parrà estrenat al Cicle Dansa Ara 2019. El Banquet va ser un encàrrec de l’APdC per a Laura Vilar i Miquel Barcelona en motiu del projecte Balla’m un Llibre 2016. Actualment es troba en gira amb Miquel Barcelona, Santi Carcasona, Bea Vergés, Joan Viñals i s’ha representat a una trentena de biblioteques del territori català.
Foto: Clara Bes
CONTRACTACIÓ:Miquel Barcelona [email protected]
BALLA’M UN LLIBRE
LA TAIMADALO.LI.TA
Lolita s’escriu amb tres síl·labes doloroses. Lolita, diminutiu de Dolores, es pronuncia amb dolorosa sensualitat i es tanca enèrgica i oclusivament. Un fonema és una imatge mental d’un so i els fonemes com els sons, estan mancats de significat. Lo.li.ta és una sonoritat amb capacitat d’imatge; innocència, objectualitat i degradació.
Idea i direcció: Olga ÀlvarezCodirecció: Jordi CabestanyConceptes visuals: La TaimadaInterpretació: Angie MasManipulació corporal: Jordi CabestanyMúsica: Carlos MartorellVestuari: Blanca Ferré i La Taimada
Olga Álvarez crea la Companyia La Taimada el 2004, conjuntament amb la vídeo-creadora Leyre Llano. Des del 2002 treballa com a intèrpret amb Búbulus, las Malqueridas, Artur Villalba, Didi Dorvillier i Joao Costa Lima. És creadora i directora de 7 espectacles: La Taimada, Kuadrilater, Silenci: projecte XXI, Estimada Ventafocs, (M)alicia, Postmalicia i Crash.
CONTRACTACIÓ:Olga Á[email protected]
www.lataimada.com
RECOIL PERFORMANCE GROUPMASS - BLOOM EXPLORATIONS
Foto: Søren Meisner
Una intèrpret i milers de cucs conviuen en una cúpula de plàstic. Hi ha tot de retalls de porexpan al terra. Els cucs el poden digerir i utilitzar com a aliment. Un organisme capaç de viure del plàstic podria marcar l’inici d’una nova eclosió d’espècies a la terra.L’espai es va modificant per l’acció d’aquests cucs famolencs i el cos de la intèrpret en moviment. El soroll dels cucs rosegant el porexpan es barreja amb una veu que ens parla de les peculiaritats de la vida dins aquest hàbitat de plàstic. Els espectadors poden entrar a la cúpula i participar d’aquesta relació entre els cucs, el porexpan i els éssers humans, viure les sensacions d’una intèrpret que ha transformat el seu cos, la seva pell i la seva veu per tal d’assimilar-se a una espècie que, potencialment, té millors perspectives que no pas ella mateixa.
Coreografia: Tina TarpgaardBallarina: Emilie G. Gregersen Recerca científica i disseny instal·lació: Pei-Ying LinText: Ida Marie HedeEnginyeria: Minshu HuangDisseny de so: Søren KnudDramatúrgia: Inge Agnete TarpgaardComunicació: Ida Fredericia Producció: Carlos Calvo Fotografia: Søren Meisner
Amb la col·laboració de: Ottawa Dance Directive, Windsor University, Westboro VillageAmb el suport de: Danish Arts foundation, Wilhem Hansen Fonden, Augustinus Fonden, Københavns Kommunes Scenekunstudvalg, Louis Hansen Fonden
Recoil és un grup de performance amb seu a Copenhaguen, fundat el 2005 i dirigit per la coreògrafa Tina Tarpgaard. Les seves propostes més recents se solen centrar en universos analògics i de caire més aviat sensorial, i en coreografies articulades al voltant d’una relació específica amb determinats elements escenogràfics. La interacció entre el ballarí i els elements escenogràfics és un motiu d’interès constant en les seves peces.L’obra de Tina Tarpgaard ha sigut guardonada amb el Premi Nacional Danès d’Arts Escèniques (Premi Reumert) en la modalitat de dansa per Frost (2010) i Living room (2012). També va ser nominada a la mateixa categoria amb ON/VOLT (2014) i X-Mythologies (2018).
IC INSTAL·LACIÓ COREOGRAFIADA Oberta al públic, amb entrada lliure durant les hores de funcionament.
CONTRACTACIÓ:Carlos [email protected]
www.recoil-performance.org
ÍVIDA CYNARAÍVIDES
Un espectacle de moviment, plàsticament poètic.Ívides són uns éssers que alimenten l’imaginari col·lectiu. Travessen l’espai donant vida a la naturalesa i posant-la en moviment. Fan i desfan bucles a través de cicles i el·líptiques universals. En diferents qualitats elementals es mouen inspirades amb els animals, els vegetals, el cosmos, i l’humà. Fulles que es converteixen en plomes, textures que es tornen caus, branques que en moviment felí creuen el temps. Un espectacle que connecta amb la màgia, la natura i l’essencialitat.
Idea original: Zona de Risc (Esther Roca i Josep Subirana) Evolució de la idea original i direcció: Esther Roca Vila (Ívida Cynara) Creació, interpretació i música en directe: Miriam Encinas LaffitteIntèrprets: Anna Makarova, Marta Riera, Mireia Palmés, Ívida CynaraCreació de vestuari i maquillatge artístic: Ívida CynaraÍvida Cynara s’engloba dins el moviment creatiu
que exalta una nova democràcia ecològica, on plantes, animals i persones estan al mateix nivell. Obre una línia artística posant la naturalesa en primer pla, i en resposta a això crea peces totalment biodegradables dins el propòsit d’economia circular i residu zero. També aporta un nou punt de vista a l’hora de mirar la naturalesa. Estem acostumats a mirar el paisatge i a fixar-nos en les flors, les fulles, els fruits... Ívida Cynara treballa amb la resta, amb el que queda quan la planta s’ha mort, amb el que la planta ha deixat caure, o amb el que l’humà ha tallat per fer camí. Ordenant la resta, crea. Aquestes creacions tenen diferents formats. I a Ívides cobren vida damunt els cossos.
IC INSTAL·LACIÓ COREOGRAFIADA Oberta al públic, amb entrada lliure durant les hores de funcionament.
CONTRACTACIÓ:Esther Roca [email protected]
www.ividacynara.org
JUAN CARLOS LÉRIDALAS HORAS DEL SACRIFICIO
Foto: Daniel Olsson
Las horas del sacrificio és una de les 6 peces que acabaran composant la Liturgia de las horas, un procés d’investigació i creació encetat el 2018 i que ha de culminar el 2021 amb una peça itinerant de 12 hores de durada. Al Sismògraf hi presentem la quarta peça d’un projecte inspirat en la simbologia del número 12 i el recorregut de Jesucrist des de l’Últim Sopar fins a la Resurrecció. El cos i el ball hi esdevenen instrument de purificació, màquina de suplici, evocant el sacrifici com a cerimònia d’expiació. Una singular mirada cap als vincles entre el flamenc, allò ordinari i els conceptes espirituals.
Direcció: Juan Carlos LéridaInterpretació: Juan Carlos LéridaTècnica: Marc Lleixa Espai sonor: Igor Pinto Vestuari: Eugenia GusmeriniProducció: Danilo Pioli Comunicació: Olga Beca (Telegrama) Fotografia: Daniel Olsson
Amb la coproducció de: Festival Sismògraf, Asoci-ación Flamenco Empírico Amb la col·laboració de: OSIC - Generalitat de Cata-lunya, Mercat de les Flors (La liturgia de las horas és un projecte associat al Mercat de Les Flors)
Juan Carlos Lérida és ballarí, coreògraf i pedagog del flamenc. Ha sigut reconegut amb el premi extraordinari de l’Institut del Teatre, d’on és professor de Flamenc, Dansa Contemporània i Composició des del 2002. Ha dirigit espectacles conjuntament amb creadors com Joaquín Cortés o Belén Maya, i ha dirigit i interpretat diverses peces pròpies: El arte de la guerra (2006), El Aprendizaje (2011), Bailografía (2014) o una trilogia dedicada als fonaments expressius del flamenc (Al Toque, Al Cante, Al Baile), entre d’altres. També ha sigut comissari del cicle Flamenc Empíric del Mercat de les Flors i ha estat reconegut com un dels representants actuals del flamenc d’avantguarda.
CONTRACTACIÓ:Danilo Pioli [email protected]
www.juancarloslerida.com
CIA MOVEO ECHOES
Echoes és una exploració de les contradiccions entre la necessitat de pertinença i la d’existir com a individus. Una peça de carrer que barreja teatre, dansa i acrobàcia amb l’objectiu de crear una experiència col·lectiva. Els grups socials són com una sala de miralls. El nostre reflex s’hi multiplica i s’hi deforma fins a l’infinit, fins al punt de no poder distingir l’original de la còpia. Aquests reflexos són els fils que ens uneixen com a comunitat. Existim “en referència”. En paral·lel a aquesta necessitat d’identificació existeix també una voluntat d’escriure una història pròpia, de reivindicar la nostra existència com a única. I ho fem a través dels nostres relats, d’aquelles experiències personals i intransferibles.
Direcció: Stéphane Lévy Intèrprets: Adrià Viñas, Agnès Jabbour, Alma Steiner, Neilor Moreno, Siziana Reiser, Xavier Palomino Assessorament artístic: Sophie Kasser Producció executiva: Estel·la Muñiz Distribució: Fani BenagesProducció: Cia Moveo
Amb el suport de: Festival Sismògraf, FiraTàrrega, Centre Cívic Barceloneta
Des de la seva creació l’any 2005, la Cia Moveo porta als escenaris un treball de creació que explora les possibilitats narratives del cos i la riquesa expressiva del moviment. La companyia ha estat guardonada amb diversos premis, entre quals el Premi al Millor Espectacle de Dansa a la Feria Internacional de Teatro y Danza de Huesca 2015, el Premi a la Millor Companyia del Festival Internacional Imaginarius 2016 (Portugal) i el Premi Moritz FiraTàrrega 2017 a la Millor Estrena d’Arts de Carrer. La Cia Moveo es caracteritza pel fet de crear espectacles de teatre-dansa d’una gran riquesa imaginativa i d’un treball físic molt acurat, procurant sempre per l’acostament al públic.
CONTRACTACIÓ:Fani [email protected]
www.ciamoveo.cat
COMPANYIA WONDERGROUNDRISE
Foto: Inbal Shani
Aixeca la mà si has vingut sol. Aixeca la mà si tens els ulls marrons. Aixeca la mà si trobes a faltar algú. Aixeca la mà si saps què passant... Rise és una invitació a viure la intimitat en un lloc sovint dominat per l’anonimat, un manifest a convertir l’espai públic en un ritual de transformació. La Roser i en Tom comparteixen amb els espectadors i espectadores un esdeveniment inusual, un moment de veritat simple i personal que remet a l’essència dels canvis. Rise és una narrativa que succeeix naturalment quan les persones confien. Rise és conseqüència d’una reciprocitat. Rise és una peça que ens transporta de l’experiència individual cap a allò que podem experimentar plegats.
Creació i interpretació: Roser Tutusaus, Tom WekslerMúsica original: Miguel Marín PavónProducció i distribució: Brechtje Randag
Amb residència artística a: Circuit Est-Centre Chorégraphique Montréal, Maison pour la danse de Québec, Me’ever Mitzpe Ramon, Aula de Teatre i Dansa de Mataró, On Contemporary Circus Creation d’Israel, Centre Cívic de la Barceloneta. Agraïments: Spela Vodev i Oryan Zacks
La Companyia Wonderground són Roser Tutusaus i Tom Weksler. La Roser ha treballat amb coreògrafs com Anouk Van Dijk, Giulio d’Anna, Anouke De Groot, Roberto Oliván o Pere Faura. Forma part de la companyia barcelonina GN/MC. També ha col·laborat amb Laia Santanach o Joan Català i ha creat dos solos de dansa: Simún i Tecnologías el yo. Des del 2018 col·labora amb Tom Weksler, ballarí de companyies com Inbal Pinto and Avshallom Pollak Dance Company o GN/MC. Ha creat peces com Lobos (en col·laboració amb Yogi Dekel, Yuval Oz i Breno Caetano), Pilim (amb Yogi Dekel), Saru i Heder (ambdues en col·laboració amb Mayumu Minakawa). També imparteix tallers de moviment per a escoles de dansa, circ i companyies professionals.
CONTRACTACIÓ:Brechtje [email protected]
www.wondergroundcompany.com
LES IMPUXIBLES X-U
X-U és un espectacle sobre exposar la pell i compartir-la. Música, coreografia i algunes paraules dites o signades per descobrir la sexualitat com a dispositiu de poder, per habitar el cos com a territori, com a mapa de sensacions i memòries. Explorar els mandats del desig per subvertir-los i reapropiar-nos del propi plaer. X-U és el novè espectacle de Les Impuxibles, la fusió artística d’una pianista i una ballarina. Una fusió que conté la potència de la qualitat artística de cadascuna per separat i l’harmonia del vincle que les uneix. Són la Clara i l’Ariadna Peya; germanes creadores i intèrprets.
Direcció: Les Impuxibles Composició i interpretació musical: Clara Peya Direcció coreogràfica: Ariadna PeyaCoreografia: Ariadna Peya, Helena GispertTextos: Les Impuxibles Assessorament en llengua de signes: Èlia Farrero Intèrprets: Clara Peya, Ariadna Peya, Helena Gispert Escenografia i vestuari: Les Impuxibles Fotografia: Dorothee Elfring Producció executiva: Gràcia Camps Distribució: Mireia Gràcia
Les Impuxibles treballen amb la barreja de llenguatges, la fusió de la música i el moviment amb altres disciplines escèniques, les aliances entre creadors i universos, la utilització de l’art com a altaveu de denúncia i motor de canvi social... Una suma de plantejaments que les ha conduit cap a la construcció d’un llenguatge propi i noves formes de creació. En les seves darreres propostes (Suite TOC núm.6 i X-U) han fet un pas decidit cap a l’accessibilitat en les arts escèniques i reivindiquen el llenguatge de signes com a llenguatge escènic. Clara Peya és pianista i compositora. Premi Nacional de Cultura 2019. Ariadna Peya és ballarina i coreògrafa. Amb Les Impuxibles han guanyat els Premis Butaca Noves Dramatúrgies i Millor Composició per Suite TOC núm.6.
CONTRACTACIÓ:Gràcia Camps Miró[email protected]
www.lesimpuxibles.com/wp/
RECKLESS SLEEPERS A STRING SECTION
Foto: Sven Becker
Cinc ballarines, cinc cadires, cinc xerracs i certes pautes internes. Procurar destrossar les cadires. Convertir-les en objectes inútils. Estelles i serradures. Les contusions poden ser un fet habitual quan s’ocupa un espai reduït, una estructura inestable, com una illa a punt d’enfonsar-se. Però és que es tracta precisament d’això, d’enfonsar l’illa.A String Section és un conjunt de regles, un conjunt de regles ben senzilles, amb una sèrie d’ingredients també força bàsics: cadires i serres, serradores i ballarines. Les possibilitats són infinites...
Intèrprets: Sofie Vanderstede, Annika Kompart, Meike Stevens, Anna Heuer Hansen, Joana Eliseu CavacoDirecció: Mole Wetherell Creació i coreografia: Leen Dewilde
Amb el suport de: INTEATRO Creative Residency & Arts Council England
Reckless Sleepers és una companyia fundada a Nottingham el 1989. La formen tretze artistes especialitzats en dansa, arts visuals, teatre i performance. Al llarg de la seva trajectòria, Reckless Sleepers ha produït peces com The last supper, Spanish train, Schrödinger o Negative space. Les seves intervencions i propostes teatrals, concebudes tant per a espais escènics convencionals com per a entorns específics, solen combinar l’entreteniment i la provocació. A banda dels seus projectes escènics, també han dut a terme diversos programes educatius per a centres i institucions com The National Museum of Scotland. A String Section és una de les peces més significatives, comentades i internacionalitzades de Reckless Sleepers.
CONTRACTACIÓ:Mole [email protected]
www.reckless-sleepers.eu
CIA. MAR GÓMEZ SEMPREVIVA
CONTRACTACIÓ:Marta [email protected]
Sempreviva és el primer solo de dansa teatre de la directora i coreògrafa Mar Gómez. Un espectacle interdisciplinari amb música en directe que es mou entre el realisme i la paròdia. La sempreviva és una planta perenne molt resistent a les condicions adverses, una supervivent. Com la protagonista d’aquest espectacle, un personatge que planteja, en clau d’humor, la rocambolesca història d’una dona atrapada en els valors sexistes de la societat actual. Una realitat on conviuen l’ascendent impuls feminista i un substrat cultural d’un sexisme recalcitrant.Sempreviva és una història de resistència i alliberació sobre els propis límits, aquells que més ens costa sobrepassar.
Producció: Cia. Mar GómezDirecció: Mar GómezAjudant de direcció: Xavier MartínezIntèrprets: Mar Gómez, Marcelo Mercadante (músic)Locucions radiofòniques: Elisenda RocaEscenografia: Laura Clos Caturla “Closca”Vestuari: Carlota MasvidalIl·luminació: Jaume OrtizFotografia: Fernando PratsProducció executiva i distribució: Marta RieraComunicació i assistència a producció: Carlota Masvidal
Amb el suport de: Festival Sismògraf, Generalitat de Catalunya
La Cia. Mar Gómez és una companyia de dansa teatre que combina un estil coreogràfic molt personal amb característiques com la narrativa, la poètica de les imatges, la minuciosa caracterització dels personatges mitjançant el gest i el llenguatge coreogràfic i, especialment, el sentit de l’humor. La companyia es va crear a Barcelona el 1992 i des d’aleshores ha estat actuant arreu del món. Al llarg de la seva trajectòria s’ha centrat en la creació d’espectacles escènics de formats diversos, tant de sala com de carrer. Alguns dels més destacables són La matanja de Tezas (Premi de la Crítica Valenciana, 1993), Levadura madre (1998), La casa de l’est (2002), El Ganxo (2006), Dios menguante (Premi Ciutat de Barcelona, 2010), Perdiendo el tiempo (2011) o Entre tu i jo (2013).
www.margomez.com
PROMENADE D’ARTISTESTREET PANTONE
Un ballarí amb una tela de 30 metres de llarg per 2’40 d’ample ens incita a reviure els espais compartits de la ciutat, a dibuixar de nou les seves franges, a explorar-ne la naturalesa arquitectònica i sensitiva, a jugar amb les seves inèrcies. Street Pantone és una intervenció urbana o rural, un teixit de dansa carregat de símbols, referències estètiques i anhels arquitectònics que convida als habitants i als cossos a reunir-se. Dinamitzat per l’intèrpret i coreògraf Gilles Viandier, Street Pantone esdevé un duet ben singular, el ballarí i la tela, interactuant amb el públic i amb l’àmbit públic, transformant la realitat i el paisatge, creant instal·lacions efímeres vinculades al context, la història i la identitat dels llocs.
Dansa i instal·lació: Gilles ViandierProducció: Promenade d’artiste
Gilles Viandier és ballarí, performer i coreògraf. Ha treballat amb coreògrafs d’arreu i ha participat a la performance Human Writes de William Forsythe o al projecte TheVillage (2010), amb vint-i-set coreògrafs berlinesos. El 2018 va col·laborar amb el compositor Alberto Carretero al programa Prototype V de la Royaumont Foundation. Com a músic ha format part de diversos projectes d’òpera, cors, direcció escènica i improvisació. El 2003 va obtenir un Màster en Estudis Teatrals que li ha permès dissenyar algunes escenografies per a companyies de teatre. És artista associat a la Station Internationale of Performance Art. Amb Street Pantone vol establir un diàleg entre el context i les persones, vol convidar als espectadors a usar els seus cossos d’una manera diferent, a entrar en contacte els uns amb els altres.
CONTRACTACIÓ:Adeline [email protected]
www.numberproject.net
JUAN TIRADO (FRANTICS) LA MAESTRA
Foto: George Anastasakis
La Maestra és una peça inspirada en una figura que no es proposa l’èxit, no eludeix el fracàs i no actua per cap motiu concret. Parla quan està callada, no diu res quan està parlant, i es manté sempre pura entre la brutícia i la pols del món. La Maestra vola fins més enllà del sol o la lluna, i deixa que aquells que estan confusos segueixin immersos en la seva confusió -si és que així ho prefereixen- i està sempre disponible per a aquells que estimen la veritat.
Direcció, interpretació i coreografia: Juan Tirado
Juan Tirado és ballarí, coreògraf i cofundador de Frantics Dance Company, una companyia de dansa experimental creada el 2013 amb seu a Berlín que fusiona disciplines com el bboying, el hip hop, les acrobàcies, la dansa contemporània i les tècniques d’improvisació. També ha format part, entre els anys 2015 i 2019 de la companyia Johannes Wieland, amb seu a Staatstheater Kassel. A partir del juliol de 2020 entrarà a formar part de la companyia de teatre britànic Punchdrunk, amb seu a Londres.
CONTRACTACIÓ:Juan José [email protected]
www.franticsdancecompany.com
FRE3 BODIESVAYA MOVIMENT
Una peça creada i executada pels participants de Fre3 Bodies, un programa de postgrau que vol fer de pont cap a la vida professional. Ballarins i ballarines amb un alt nivell de tècnica de dansa contemporània, artistes autònoms, compromesos, curiosos i disposats a empènyer els seus límits.
Fre3 Bodies és un programa de postgrau de vuit mesos que es realitza a Barcelona. Creat a l’octubre del 2018 de la mà de Nadine Gerspacher i Nicolas Ricchini, el programa Fre3 Bodies vol fer de pont entre els anys de formació i la vida professional, i oferir una oportunitat per consolidar la tècnica, les eines creatives i l’experiència escènica. Els participants tenen l’oportunitat de col·laborar amb artistes nacionals i internacionals, i també d’actuar per a públics molt diversos. Fre3 Bodies ha comptat amb la presència de coreògrafs com Vero Cendoya, Diego Sinniger o Kiko López.
CONTRACTACIÓ:Fanny Cleyrat / Nicolas [email protected]@bigstoryprod.com
www.fre3bodies.com
SLOW OLOU NUS
Dos personatges passegen pel carrer buscant el cim. On abans hi havia muntanyes ara hi ha edificis, però estan disposats a fer el cim sigui on sigui, sigui quin sigui. La seva odissea transcorre a peu de carrer. Aniran escalant i deixant-se sorprendre per la fauna de la ciutat. Potser fins i tot hauran de salvar alguna espècie en perill d’extinció. Amb un joc de cordes i embolics, Toti Toronell i Pere Hosta reivindiquen l’humor i el teatre de carrer, des de la seva essència més pura, utilitzant l’arquitectura urbana com a espai escènic. El públic és convidat a prendre’n part. Qualsevol situació pot ser ràpidament convertida en un gag. Acompanyats només amb quatre cordes són capaços de canviar la percepció de les coses.
Comediants: Toti Toronell, Pere HostaVestuari: Slow OlouEscenografia: Toti Hosta, Pere ToronellFotografia: Xevi VilaregutDisseny gràfic: Sopa GraphicsDistribució: Mercè CasasProducció: Slow Olou
Slow Olou és el projecte de dos pallassos amb una dilatada trajectòria personal: Toti Toronell i Pere Hosta. Aquesta companyia sorgeix arran de la idea d’ajuntar dos imaginaris particulars. Una fusió de dos pallassos, dues maneres de fer humor, dos universos que es complementen. Amb Escargots, el seu primer espectacle, van obtenir dos Premis Zirkòlika 2019. Estrenat a FiraTàrrega 2018, l’espectacle va circular posteriorment per la Fira Mediterrània, la Fira Trapezi o la Mostra d’Igualada, entre d’altres. Amb Nus, el seu segon espectacle, es volen consolidar definitivament com a companyia. Nus és un projecte de carrer itinerant d’humor i transformació de l’espai urbà. Un cop d’efecte a la percepció de les coses del dia a dia.
CONTRACTACIÓ:Mercè [email protected]
www.slowolou.com
MARIA ESCOBEDO I ANDREW COLQUHOUN – LIVEMEDIA UN ENTORN, UN MITJÀ, UN MÓN_UNA CERTA CONTEMPORANEÏTAT
Els artistes Maria Escobedo i Andrew Colquhoun parlen sobre el seu projecte artístic i sobre les accions dutes a terme en paisatges emblemàtics de la Garrotxa. Un entorn, un mitjà, un món__una certa contemporaneïtat són una sèrie de lectures d’autors, pensadors, poetes o crítics realitzades en entorns naturals de la Garrotxa.Aquestes lectures havien de ser obertes al públic i transmeses en vídeo livestream, amb visionat en directe a través de Periscopei el Twitter de Livemedia.
Creació: Maria Escobedo i Andrew Colquhoun
Maria Escobedo i Andrew Colquhoun són fundadors i directors de Livemedia. Durant vint anys s’han dedicat a la creació i producció artística, cultural i audiovisual, i han desenvolupat “projectes connectats i online” amb el suport de vídeo livestream, promovent els diversos àmbits de la cultura, des de les arts escèniques i visuals, a la interculturalitat i el patrimoni material, immaterial i natural. Des del 2016 Livemedia impulsa l’Estudi Cinemàtiques de la Web i Code±Nowness a Fabra i Coats-Fàbrica de Creació i Centre d’Art en conveni amb la Fundació Mobile World Capital Barcelona. El 2018 Andrew Colquhoun crea per encàrrec del Festival LOOP el vídeo assaig Full Screen: the image at the speed of Light i Maria Escobedo publica amb l’Institut del Teatre de Barcelona el llibre Albert Vidal: Cos tel.lúric i mitjà videogràfic.
CONTRACTACIÓ:Maria [email protected]
www.lab-livemedia.net
LORENA NOGALELLO
Ello és una peça que gira al voltant de les necessitats del cos, les pulsions i els desitjos. Una mirada artística cap als conflictes i lluites entre els instints i les experiències traumàtiques. Aquest solo de dansa està protagonitzat per un personatge que viu immers en un conflicte intern, una incertesa, un desajustament, i que està mogut per una necessitat de reconeixement i acceptació constants. Una marea de pulsacions el governen i l’impulsen cap a una forma de dualitat. Ello és un viatge emocional i delicat cap endins.
Direcció, creació i interpretació: Lorena NogalDramatúrgia musical: Marcos MorauAcompanyament dramatúrgic i mirada externa: Álva-ro EstebanEstilisme: MARLOTA
Lorena Nogal es va formar com a ballarina a l’Institut del Teatre i la companyia IT Dansa. Des del 2008 forma part de l’equip artístic de La Veronal, on treballa com a coreògrafa i ballarina juntament amb Marcos Morau. Amb La Veronal ha pogut participar en diverses col·laboracions internacionals. Com a ballarina independent ha ballat amb Gelabert-Azzopardi, Lanònima Imperial i Plan B Danza. El 2016 va ser distingida com a millor ballarina pels Premis de la Crítica de Catalunya. També forma part del projecte HOTEL Col·lectiu Escènic, una companyia de dansa que neix amb el desig d’habitar els mons i imaginaris d’altres creadors. A banda d’això, Lorena Nogal fa les seves pròpies creacions. El 2018 va estrenar The Prom per IT Dansa.
CONTRACTACIÓ:Lorena [email protected]
STOPGAP DANCE COMPANYFROCK
Sis ballarins cridaners ballen i col·lisionen al ritme del rock de la banda Hannah Miller & Oli Austin of Moulettes. Frock és una peculiar celebració de la individualitat i la diferència que pren com a punt de partida els records de la directora artística Lucy Bennett sobre l’Anglaterra dels anys 80, una societat que va començar a acusar certes divergències generacionals. Lucy Bennett s’ha volgut centrar en la manera com s’ha anat transformant l’elecció de l’auto-identitat al llarg de successives generacions, i ha volgut celebrar el punt on ens trobem actualment, amb una major autonomia a l’hora d’escollir qui es vol ser i a l’hora de reconèixer la diversitat.
Direcció artística: Lucy Bennett Música original: Hannah Miller & Oli Austin of Moulettes Disseny de vestuari: Martina Trottmann Producció executiva: Sho Shibata Producció: Dougie Evans Intèrprets: Christian Brinklow, Jannick Moth, KJ Mortimer, Nadenh Poan, Hannah Sampson, Alice Shepperson Direcció d’assajos: Siobhan Hayes Suplents: Annie-Rose Grantham, Amelia Clark Accessibilitat: Amelia Clark
Amb el suport de: Without Walls, Arts Council England, Salisbury Festival, Hat Fair Festival, Stockton International Riverside Festival, Norfolk & Norwich Festival
Stopgap Dance Company és una companyia britànica de dansa inclusiva, que contempla la dansa com a eina d’integració social. Reconeixen en la diferència la seva raó de ser i el seu mètode. Les seves produccions estan ideades per ballarins i col·laboradors de la companyia que treballen sota la direcció artística de Lucy Bennett. Les propostes de Stopgap Dance Company són finestres cap a un món paral·lel on aspectes com la interdependència de les persones, la força o la vulnerabilitat, són tractats de forma artística. Stopgap Dance Company treballa en col·laboració amb l’Arts Council England com a National Portfolio Organisation. És companyia resident de Farnham Maltings. Frock (2019) és la seva peça de carrer més recent.
CONTRACTACIÓ:Sho [email protected]
www.stopgapdance.com
ÀNGEL DURANTHE BEAUTY OF IT
The Beauty of It és un solo de dansa contemporània que ens parla sobre la fragilitat de les persones i que ens ofereix una interessant reflexió sobre l’autenticitat de les accions o els personatges que un mateix es crea. És real tot allò que experimentem? Quina és la diferència entre actuar i comportar-se tal i com som? Aquesta dicotomia en una persona fa que de vegades no puguem arribar diferenciar què és la realitat i què és el somni.
Direcció i interpretació: Àngel DuranDisseny de llums: Xavi MorenoDisseny de vestuari: Paula Ventura Assessorament dramatúrgic: Blanca Apilánez Fotografia: Jose Maria Pecci Vídeo: Pep Duran
Àngel Duran és llicenciat en Art i Disseny per la Universitat Autònoma de Barcelona. Es va graduar en dansa a la Salzburg Experimental Academy of Dance. Forma part de la companyia Anton Lachky Company (Brussel·les) des del 2017. Actualment també treballa amb Milla Koistinen (Berlín) i ha treballat amb la companyia DOT504 (Praga) i Stephan Herwig (Munic), entre d’altres. Amb The Beauty of It (2018) ha guanyat el primer premi de coreografia de l’Internationales Solo Tanz Theater de Stuttgart. CONTRACTACIÓ:
Àngel [email protected]
ATTILA ANDRASIBADARSÁG
Foto: Nora Baylach
Badarság és una paraula hongaresa que s’utilitza per referir-se a quelcom sense sentit, però amb tant d’encant que acaba cobrant més sentit que qualsevol altra cosa. És una paraula que es refereix a aquelles ments pures, juganeres, intactes, innocentment ignorants. Badarság recrea un univers on el joc esdevé l’eina d’exploració de diferents moments vitals, des de la infància fins al món adult. La coreografia i el moviment hi esdevenen vehicles per viatjar a través de paisatges emocionals. Situacions com la incomunicació, l’alegria o la violència s’hi expressen mitjançant un potent llenguatge coreogràfic.
Creació i coreografia: Attila AndrasiCol·laboració i intèrprets: Krisztina Szirtes, Marc Lapuerta LizanaDisseny de so i música: Gabor CsongradiDramatúrgia: Miranda Laurence, Roberto Fratini SerafideVestuari: Antonio GómezProducció executiva i Management: Alex Pujol PuigvehíDisseny de llums: Macarena Palacios
Amb el suport de: Sismògraf, Centre d’Arts en Moviment, Roca Umbert, Fàbrica de les Arts, Can Gasol- Centre de Creació d’Arts Escèniques, Mühely Alapítvany Workshop Foundation, Studio Wayne Mcgregor, Old Fire Station, Teatre de Lloret.
Attila Andrasi és un artista hongarès de dansa contemporània. Format al Budapest Contemporary Dance College i la Salzburg Experimental Academy of Dance, Attila Andrasi ha presentat els seus treballs a Berlín, Londres o Budapest. Col·labora habitualment amb artistes d’altres disciplines artístiques com Katalin Anna Németh (HZT Academy), Andre Canepa (The Ryde Galery) o Rosana Antoli (The Tate Gallery). Once Upon a Time, la seva primera peça en solitari, va ser seleccionada pel Festival 10 Sentidos de València. Els seus treballs es caracteritzen per l’ús de la improvisació i una interpretació molt personal del moviment.
CONTRACTACIÓ:Àlex [email protected]
www.attilaandrasi.com
ANTES COLLADOCRISÁLIDA
Amb un dansar titubejant, el contorn humà es desdibuixa, es fa borrós, mutant entre imatges conegudes i cossos per descobrir. Contemplem una humanitat patètica dissolent-se, albergant la naturalesa en la seva condició catastròfica. Ocupant allò obert, allò fèrtil, esdevenint paisatge. Crisálida retorna a l’eterna pregunta de què és l’ésser humà. No pas per copsar-ne l’essència fixa i oblidada, sinó més aviat per trobar alguna esperança enmig de les cendres. En un espai imprevist volem pensar com viure els nostres cossos, recordar l’única cosa immutable de la nostra existència: la capacitat per generar noves formes de viure malgrat que, racionalment, culturalment, semblin abocades al fracàs.
Direcció, coreografia i interpretació: Joaquín Collado Ajudant de dramatúrgia: Oriol López Ajuda externa als assajos: Nico Jongen, Cruz Hernández Escenografia i atrezzo: Carmen Triñanes Il·luminació i so: Michal Budzinski
Amb el suport de: Institut Valencià de Cultura IVC, Creació INJUVE Madrid, Residencias Paraíso&Colectivo RPM, Nuit Blanche Brussels, Dansa-Valencia 2019, La Mutant
Antes Collado és un artista i investigador del moviment, el cos i la imatge. Nascut a Villamalea (Albacete, 1991), es forma a València en dansa contemporània, hip hop i balls de saló esportiu. Paral·lelament estudia a la Facultat de Belles Arts i l’Escola d’Art Dramàtic de València. Els seus treballs s’han pogut veure a la Biennal de Dansa de Venècia, la Quinzena Metropolitana de Barcelona, el Beijing Dance Festival, el Festival Trayectos, la Nuit Blanche de Brussel·les, el Cádiz en Danza, l’American Dance Festival, la Jerusalem International Dance Week, el Festival Dansa-València o els certàmens coreogràfics Paso a 2 o Masdanza de Canàries, entre d’altres.
CONTRACTACIÓ:Joaquín [email protected]
www.antescollado.com
AGNÉS SALES & HÉCTOR PLAZABLUE MONDAY
Blue monday és una peça que ens parla sobre les relacions humanes, sobre la necessitat i la dependència dels éssers humans cap a aquest tipus de relacions i sobre la urgència de sostenir als altres malgrat no poder-nos sostenir ni a nosaltres mateixos.Intimitat, simbiosi, dependència i transformació són algunes de les paraules que defineixen Blue monday, la tercera creació del duo format per Agnés Sales i Héctor Plaza.
Direcció i coreografia: Agnés Sales & Héctor PlazaMirada externa: Anthony Ekundayo, Jonzy D, Ivan Blackstock, Eric LiuMúsica: Max Cyrus
Una proposta del Festival Hop
Agnés Sales & Héctor Plaza van començar el seu treball conjunt el 2004. Degut a les semblances pel que fa al bagatge corporal individual, van descobrir un moviment físic i virtuós, tot i que alhora íntim, visceral, minimalista i amb una escolta forta i recíproca.Enfocats en la importància del gest, les intencions rere el moviment i el fet de construir sempre des de dins cap enfora, aconsegueixen crear espais sobris amb una càrrega emocional.
CONTRACTACIÓ:Javier [email protected]
ROSER LÓPEZ ESPINOSATRAMA
Sembla que tots els sistemes complexos evolucionen a partir de regles senzilles. Amb aquest pensament despleguem pautes de joc i provem d’existir plegats. Entrellacem cossos i relacions. Ens donem les mans, ens sostenim i ens nuem per tal de traçar una partitura física d’interdependències i confiança mútua, d’acords i dissensos, d’equilibris compartits, d’afinacions, de desordres i, tal vegada, de nusos gordians. De cossos que es repleguen en ells mateixos i cossos que es despleguen en moviments col·lectius. Trama és una proposta sobre el grup, les seves arestes i les seves derives.
Concepte i coreografia: Roser López EspinosaCreació i dansa: Nora Baylach, Magí Serra, Anamaria Klajnšcek, Noé Ferey, Pontus Fager Col·laboració en la creació: Roberto Provenzano Assistent: Cecilie Schyth KjærMúsica original: Mark DrillichEspai escènic: Maria Alejandre, Joana Serra, Roser López EspinosaVestuari: Lluna Albert, Åsa GjerstadEspai lumínic: Joana SerraCol·laboració en la dramatúrgia: Marta Galán SalaAssessorament de moviment acrobàtic: Špela Vodeb
Amb la coproducció de: Mercat de les Flors, Quinzena Metropolitana, Festival Temporada Alta, Lowland Performing ArtsAmb el suport de: Atrium Viladecans, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, INAEMAmb residència a: Graner centre de creació, La Caldera – Centre de creació de dansa i arts escèniques contemporànies, CAM – Roca Umbert, Atrium ViladecansAgraïments: Daniel Bennett, Simone Bennett, Sol Vázquez, Lipi Hernández, Carles Mallol, Domènec López, Rosa Espinosa, equip tècnic del Graner
El treball coreogràfic de Roser López Espinosa es basa en la fisicalitat i la passió per la precisió, la delicadesa, els elements acrobàtics i el detall. Ha treballat amb coreògrafs com Àngels Margarit, Cesc Gelabert, Pere Faura, Iago Pericot, Katie Duck o Marta Reig Torres. Com a creadora ha obtingut diversos premis (The lizard’s skin rep el Primer Premi de Solos de Masdanza (2006), entre d’altres) i és regularment present a escenaris internacionals amb peces com Lowland, Novembre o Hand to hand. El 2017 crea la peça de gran format L’estol per a la Producció Nacional de Dansa. Coreògrafa invitada per companyies internacionals com Conny Jansen Danst (Holanda) o Skånes Dansteater (Suècia) i col·laboradora de companyies de circ com Circ Pànic i Cie XY (França). És artista associada a La Caldera i artista resident al Mercat de les Flors 2018-20.
CONTRACTACIÓ:Mireia Gràcia [email protected]
www.roserlopez.com
Foto: Alex Salcedo
ADHOKIMMORTELS - LE NID
Foto: Vincent Muteau
Immortels - Le nid és una reflexió sobre els humans i les seves condicions de vida. És una peça que tracta de donar resposta a una pregunta molt concreta: què és ser jove avui en dia? Quina és la situació dels joves d’entre 18 i 25 anys, una etapa crucial per les decisions de futur, en aquest món complex i amb perspectives incertes? Els joves ja han abandonat el niu. Tenen les ales ben formades i les ganes d’arrencar el vol fins ben amunt, fins ben lluny. El desig els impulsa a buscar el seu lloc al món. Però el vent bufa fort. I la direcció és incerta. Cap a on anar? Quina direcció cal prendre? És millor esperar a que la tempesta es calmi? O potser ja és hora d’assumir riscos?
Idea: Doriane Moretus, Patrick DordoigneIntèrprets: Eliot Maurel, Inès Grunenwald (reemplaçada per Marine Garcia), Jonathan Aubart, Jacob Auzanneau, Laurène Thomas, Maggi Mattia, Nathan Chouchana, Tom Verschueren, Yoanna MarilleaudDirecció: Achil BrasSo: François HubertDifusió: Hélène BourdonAdministració: Les ThérèsesVestuari: Mélanie Clenet, Fabienne DesflechesIl·luminació: Julien BarbazinCreació de decorats: Yanosh Hrdy, Magali CastellanAssistent: Guillaume Servely
Amb residència a: CNAR le Parapluie. CNAR L’Atelier 231, CNAR Les Pronomade, CNAR Ateliers Frappaz, CNAR Le Boulon, CNAR Le Moulin Fondu, CNAR Le Fourneau, CNAR La Paperie, Ville de Saint Hilaire de Riez, Archipel – Granville, Amb l’ajuda a l’escriptura: Ecrire pour la rue de la DGCA/SACDAmb l’ajuda de: Direction Régionale des Affaires Culturelles d’Ile-de-France, Ministère de la Culture et de la Communication, ESAD PSPBBAmb la participació de: Studio d’Asnières-ESCA, Villa Mais d’IciAmb la complicitat de: Décor Sonore
Adhok neix el 2012 de la mà de Doriane Moretus i Patrick Dordoigne. Inicien el bagatge d’aquesta companyia francesa amb el desig comú de desenvolupar propostes innovadores per a l’espai públic i les arts de carrer. Doriane Moretus va madurar el seu propi llenguatge i el seu univers artístic amb la Compagnie Doriane Moretus. Patrick Dordoigne és un dels fundadors de la companyia Les Alama’s Givrés, en la qual va treballar durant 18 anys. A més a més, tant Doriane com Patrick han col·laborat amb diverses companyies d’arts de carrer. El 2013 els hi van concedir el SACD Street Arts Prize i el 2016 van gestar Immortels, un nou projecte format per dos espectacles: Immortels-Le nid i Immortels-L’envol.
CONTRACTACIÓ:Paco [email protected]
www.adhok.org/fr/
ARNAU PÉREZYOUNG BLOOD
CONTRACTACIÓ:Arnau Pérez de la [email protected]
Som al davant d’aquesta generació de joves amb energia, creativitat i compromís per obrir nous camins, tot i que la seva acció es veu sovint estroncada per les inèrcies de la societat. Tenen moltes coses a dir, i moltes coses per reivindicar. Els estem veient. Estan preparats, però... Ho estem nosaltres?Young blood és una peça de dansa contemporània, amb certs matisos de danses urbanes, que ens interroga sobre la velocitat dels canvis a la nostra societat i sobre la situació de les noves generacions. Es consideren sang jove. Però quin lloc els hi pertoca? I sobretot, es podran seguir mantenint com a sang jove per sempre més?
Concepte i coreografia: Arnau PérezInterpretació: Maddi Ruiz De Loizaga, Adrián Manzano, Arnau PérezEspai sonor: Borja RodríguezFotografia: Diego Pérez
Amb la col·laboració de: Pasoa2 Plataforma Coreográfica, Ajuntament de Blanes, Centro Danza CanalArnau Pérez és ballarí i coreògraf. Graduat en
l’especialitat de coreografia i interpretació de dansa contemporània pel Conservatori Superior de Dansa María de Ávila. També s’ha format en danses urbanes amb coreògrafs como Kanga Valls. Ha ballat per companyies com Marcat Dance, Instituto Stocos i per coreògrafs como Sharon Fridman, Guido Sarli o Victoria P. Miranda, entre d’altres. Va ser seleccionat per la Red Acieloabierto 2018 amb la peça I’m not a kid anymore i premiat al Certamen Internacional de Coreografía Burgos-New York. Amb Young blood va rebre diversos premis al Certamen Coreográfico de Madrid, entre els quals el premi del públic, el del jurat jove i el de ballarí excel·lent.
www.arnauperez.com
IVONAMANBUHSA
Foto: Dietrich Steinmetz
Manbuhsa és un duo de dansa inspirat en un imaginari extraordinari. Hi ha nens jugant en un camp d’arròs asiàtic, hi ha civilitzacions antigues i ritmes musicals, hi ha èxodes urbans i trens replets de persones que tornen al seu lloc d’origen, i sobretot hi ha animals i ocells i rituals d’aparellament. Manbuhsa és una peça juganera, un estudi de les danses dels ocells aplicades als éssers humans. Concretament a dos ballarins que no acaben d’entendre les pròpies emocions i sensacions, i que de mica en mica aniran aprenent a relacionar-se.
Coreografia: Pablo GirolamiIntèrprets: Giacomo Todeschi, Pablo GirolamiMúsica: Ugate Sooraj - Jota Karloza / Hey Furtila (Hey Perky)- Miss CloVestuari: Caterina Politi
Amb el suport de: ContART, DANCEHAUSpiù, CID Rovereto, Festival Oriente Occidente, TWAIN Centro di ProduzioneIvona va ser fundada el 2019 per Pablo Girolami.
La companyia neix del desig d’expressar una visió personal i d’explorar la creativitat. Manbuhsa és la seva primera peça i sorgeix arran de la col·laboració amb el ballarí Giacomo Todeschi. Aquesta proposta de dansa s’ha presentat en festivals de Suïssa, Itàlia, Espanya, Alemanya i Turquia. Manbuhsa va ser la peça guanyadora del premi TWAIN Direzioni_Altre. També s’ha endut els premis del públic al festival Cortoindanza de Cagliari i al Certamen Coreográfico de Madrid.
CONTRACTACIÓ:Giulia [email protected]
LALI AYGUADÉUNDERNEATH
CONTRACTACIÓ:Bernabé [email protected]
Tots necessitem una guia. Alguna cosa per seguir, per admirar. Alguna cosa (o algú) que buidi el camí i ens doni una direcció. Ja sigui correcta, o no. Perquè és justament en la falta de lideratge que ens sentim perduts, que caiem a cada pas que fem. Però en aquest mateix moment, en el moment de caure, és quan les coses es comencen a aclarir i quan potser trobem quelcom. Quelcom que podria ser molt simple, però alhora quelcom que anhelem. Underneath ens remet a la simplicitat d’allò abstracte, on el moviment és la nostra força.
Direcció: Lali AyguadéCreació i interpretació: Lisard Tranis, Lali AyguadéMúsica: Miguel Marin Pavón Promotor Cultural: Rotativa Performing Arts – Bernabé Rubio
Lali Ayguadé s’ha format com a ballarina a l’Institut del Teatre i a l’escola PARTS de Brussel·les. Ha treballat amb creadors i companyies com Publik Eye, Akram Khan Company, Hofesh Shechter, Roberto Olivan, Marcos Morau o Baró d’Evel. També ha col·laborat amb ballarins i acròbates en la creació de peces com Twice read, Little me o Encontre. El 2013 va crear dos duets curts: Incognito i Saba. El 2015 va estrenar Kokoro i el 2016 De camino al otro, conjuntament amb l’acròbata Julian Sicard. El 2010 va ser nominada com a ballarina excepcional pels Premis de la Crítica de Londres i el 2014 ho va ser com a millor creadora. Al 2016 va ser nominada com a millor ballarina als premis Crítica Recomana.cat. Ha participat com a actriu protagonista al curtmetratge Timecode, premiat amb una Palma d’Or al Festival de Canes.
www.rotativaperformingarts.com
Foto: Albert Vidal
PROYECTO LARRUAIDI BEGI
CONTRACTACIÓ:Aritz [email protected]
Idi begi és una peça inspirada en les proves d’arrossegament amb tir de bous conegudes com Idi - probak del País Basc, consistents en moure una pedra d’entre 1.500 i 4.500 quilos per una parella de bous en un temps determinat. Idi begi és una particular recreació del vincle i la relació entre l’animal i l’ésser humà (sobretot la relació que s’estableix fora del marc de la competició, en els rituals dels entrenaments, en la convivència, el treball en equip). Una peça que reflexiona sobre la condició física, sobre els instints més primaris, sobre la jerarquia i el llenguatge, i que ho fa adoptant com a punt de vista la mirada de l’animal.
Coreografia: Jordi VilasecaIntèrprets: Maddi Ruiz de Loizaga, Miguel Ballabriga, Aritz LópezMúsica: Bach, Machinefabriek
Proyecto Larrua és un projecte de dansa dirigit per Jordi Vilaseca i Aritz López. El seu llenguatge és una amalgama d’estils i disciplines (dansa contemporània i break dance). Jordi Vilaseca es va formar al Conservatori Superior de Dansa de l’Institut del Teatre. Aritz López va començar la seva carrera com a ballarí de bboying amb el grup Soul Flavas. El Proyecto Larrua neix amb la voluntat d’activar la dansa a nivell territorial i d’obrir-se a col·laboracions amb artistes locals i nacionals, amb institucions, amb residències artístiques... Funcionen com a col·lectiu artístic i com a projecte implicat en l’àmbit pedagògic: workshops, tallers i classes per tal de compartir la seva concepció de la dansa.
www.proyectolarrua.com
ANTES COLLADO¿A QUIÉN LE IMPORTAN LAS HERIDAS CUANDO SE ESTÁ BAILANDO? 1,2,3
Visc una mort vivent. Enfront d’una existència sense vigor, els meus peus es mobilitzen una vegada i una altra per encarar el desastre. El meu cos, folgat, cadavèric, ràpidament s’entusiasma i es sacseja, gira, balla! Balla! Balla la seva dansa patètica i maldestra. A ritme de polca danso i acullo el desastre. Dins meu, els cucs seguiran ballant. Al cap i a la fi, ¿A quién le importan las heridas cuando se está bailando? 1,2,3
Direcció i coreografia: Joaquín Collado Interpretació: Martina Rocosa, Diana Grytsailo, Joaquín Collado Vestuari: Joaquín Collado
Antes Collado és un artista i investigador del moviment, el cos i la imatge, amb seu a Barcelona. Nascut a Villamalea (Albacete, 1991), es forma a València en dansa contemporània, hip hop i balls de saló esportiu. Paral·lelament estudia a la Facultat de Belles Arts i l’Escola d’Art Dramàtic de València. Els seus treballs s’han pogut veure a la Biennal de Dansa de Venècia, la Quinzena Metropolitana de Barcelona, el Beijing Dance Festival, el Festival Trayectos, la Nuit Blanche de Brussel·les, el Cádiz en Danza, l’American Dance Festival, la Jerusalem International Dance Week, el Festival Dansa-València o els certàmens coreogràfics Paso a 2 o Masdanza de Canàries, entre d’altres.
CONTRACTACIÓ:Joaquín [email protected]
www.antescollado.com
DANIEL DOÑA COMPAÑÍA DE DANZACAMPO CERRADO
CONTRACTACIÓ:Eva [email protected]
Campo cerrado és una peça dissenyada al voltant de dos conceptes: identitat i diversitat. A nivell dramatúrgic toca qüestions relacionades amb la vida cultural en temps de postguerra. Una època en què les aliances i els enfrontaments entre l’art i el poder van adquirir una especial rellevància, i en què conceptes com resiliència, resistència, repressió i exili es van carregar de significat.Aquest treball coreogràfic es presenta com una forma alternativa de llegir la història i el desenvolupament de les diverses avantguardes de la postguerra, una forma de reconèixer el talent d’una generació de creadors i creadores que van saber transcendir un període històric tradicionalment associat als erms i les arideses.
Idea original i direcció artística: Daniel DoñaDirecció escènica: Jordi VilasecaIntèrprets: Miranda Alfonso, Cristian Martín, Daniel Doña Coreografia: Jordi Vilaseca, Miranda Alfonso, Cristian Martín, Daniel Doña Disseny de barrets: Sombrerería Medrano Fotografia: Beatrix Molnar Disseny de dossier: marcosGpunto Gerència i producció executiva: Eva Marcelo Producció: Daniel Doña
Amb el suport de: SAT (San Andreu Teatre), Fabra i Coats Fàbrica de Creació, BenAmil Residència de Creació Rural, Centre Cultural Eduardo Úrculo
Daniel Doña és intèrpret, coreògraf i director d’escena. Com a ballarí i creador es mou entre la tradició i les noves tendències, entre la dansa espanyola renovada, el flamenc i la dansa contemporània, en un terreny artístic sense limitacions ni fronteres formals. Des del 2013 dirigeix la seva pròpia companyia de dansa. Ha creat espectacles com A pie de calle (2013), Black Box (2014), No Pausa (2015), Nada Personal (2016) o Cuerpo a Cuerpo (2017). Amb Psique (2018) es va endur el premi Max de les Arts Escèniques com a Millor Intèrpret Masculí de Dansa. La seva carrera ha estat reconeguda amb altres premis com l’Ojo Crítico (2016), l’HEBE d’Honor de les Arts Escèniques (2009) o el Max de les Arts Escèniques a la Millor Coreografia per De Cabeza (2009).
www.danieldona.es
OSA + MUJIKAEXPECTATIONS WILL NOT KILL YOU
CONTRACTACIÓ:Xabier Mujika [email protected]
Expectations will not kill you parteix del sentiment de fracàs que patim quan els nostres objectius no s’assoleixen, de la inestabilitat emocional que crea aquesta sensació de derrota. El punt de partida és l’instant que tant hem somiat, el moment de trobar aquella persona que tant havíem desitjat.... Quantes tardes hem passat imaginant què ens oferiria la nit? I qui no ha tornat ensopit cap a casa perquè els somnis no s’han acomplert? Malgrat això, Expectations will not kill you no és una peça derrotista. Ens parla de les esperances i els impulsos que ens fan reviscolar. Al cap i a la fi, vivim entre les expectatives frustrades i les noves il·lusions. Potser la nit no va acabar d’anar tal i com havíem projectat, potser va ser diferent del que havíem previst, però va ser igualment meravellosa.
Direcció: Osa + MujikaCoreografia: Jaiotz OsaIntèrprets: Raymond Naval, Jaiotz OsaVestuari: Xabier MujikaVídeo i Foto: Etanowski
Osa + Mujika neix el 2017 de la trobada artística entre Jaiotz Osa i Xabier Mujika. Jaiotz Osa és ballarí i coreògraf. Xabier Mujika és dissenyador de vestuari i d’espais escènics. La unió Osa + Mujika sorgeix de la necessitat de donar resposta a les seves inquietuds en dansa i arts visuals. La seva primera peça (Suddenly) va ser seleccionada per la Red Acieloabierto 2017 i presentada en festivals nacionals i internacionals. Posteriorment van estrenar Suddenly III (2018), seleccionada pel circuit Danza a Escena 2019, i Kenophobia (2019). Actualment estan de gira amb Expectations will not kill you, una peça concebuda per a espais no convencionals.
www.osamujika.com
CIA SEBASTIÁN GARCÍA FERROUPPER-VOLUM I
CONTRACTACIÓ:Raül [email protected]
Upper-Volum I és un projecte de dansa contemporània que reflexiona sobre la relació entre els humans i la verticalitat, entre el cos i la gravetat. Una classe d’aeròbic, tres performers femenines, un DJ... I la resta, intèrprets no professionals de totes edats i tota condició. Una peça participativa i oberta a tothom que vulgui assistir a aquesta classe, a tothom que vulgui fer la seva aportació a aquesta gran coreografia comunitària. Tothom pot ballar. Cossos en forma o cossos disposats. Fins i tot els cossos aparentment fràgils, flonjos, no gens entrenats. Cossos lents, cossos malalts, cossos tremolosos. O aquells que necessiten una cadira de rodes. Tothom pot.
Idea, coreografia i direcció: Sebastián García Ferro Intèrprets: Cristina Gómez, Nía Torres, Eleonora Tirabassi DJ: Mario G. Saez Assistent de coreografia: Gabriela BarberioActing coach: Raül Perales Música original: Sebastián García Ferro Vestuari: Kike Palma Producció creativa i executiva: Raül Perales Producció: Cia Sebastián García Ferro
Amb la col·laboració de: La Caldera Les Corts, Festival Sismògraf, Fundació Phonos
Sebastián García Ferro es coreògraf, ballarí, performer i compositor. Dirigeix la seva companyia des de l’any 2000. Ha recorregut més de 15 països i ha estat guardonat en diverses ocasions (1er premi del Festival Maspalomas, 2007, entre d’altres). També col·labora amb la Compañía Nacional de Danza Contemporánea d’Argentina o l’Orquestra Simfònica de Barcelona. És el director artístic del Barcelona International Dance Exchange, coreògraf associat al Centre de Creació la Caldera / les Corts i artista col·laborador de l’Auditori de Barcelona. S’ha implicat en varis projectes de dansa social i educativa entre els quals, per exemple, el projecte +45, sobre la dansa i la vida més enllà dels 45 anys, que es va poder veure com a Rèplica del Sismògraf 2016.
EL FESTIVAL QUE DETECTA EL MOVIMENT
3. ENGLISH VERSIÓN
ADHOKAdhok was set up in 2012 by Doriane Moretus and Patrick Dordoigne. Doriane Moretus developed her own distinctive artistic universe within her company Compagnie Doriane Moretus. Patrick Dordoigne is one of the founders of Les Alama’s Givrés, where he worked for 18 years. In addition, both Doriane and Patrick have worked with several performing street arts companies. In 2013, they were awarded the SACD Street Arts Prize.
IMMORTELS – LE NIDImmortels – Le nid endeavours to answer a very specific question: What does it mean to be young today? What are the options available to young people aged 18 to 25 in our increasingly complex and uncertain world? These young people have already flown the family nest. They have well-formed wings and are eager to take flight, to soar high and far. Desire drives them to seek their place in the world. But what direction should they take?
AGNÉS SALES & HÉCTOR PLAZAAgnés and Héctor began working together in 2014. On account of the parallels in their individual physical background, between them they have discovered a physical and virtuous movement but that, in turn, is intimate, visceral, minimalist and is an active and reciprocal listener.Focused on the importance of gesture, the intentions behind the movement and always building from the inside out, they successfully create simple spaces loaded with emotion.
BLUE MONDAYBlue Monday looks at human relationships, human beings’ need for and dependence on them, and the urgency to sustain others despite not being able to sustain ourselves. Intimacy, symbiosis, dependence and transformation are just some of the words that define Blue Monday, the third show created by the duo formed by Agnés Sales and Héctor Plaza.far. Desire drives them to seek their place in the world. But what direction should they take?
ÀNGEL DURANÀngel Duran holds a Degree in Art and Design from the Autonomous University of Barcelona and graduated in dance from the Salzburg Experimental Academy of Dance. He has been a member of the Anton Lachky Company (Brussels) since 2017. In addition, he currently works with Milla Koistinen (Berlin) and has worked with DOT504 (Prague) and Stephan Herwig (Munich), among others. The Beauty of It (2018) earned him first prize for choreography at the International Solo Dance Theatre Festival in Stuttgart.
THE BEAUTY OF ITThe Beauty of It is a contemporary dance solo that tells us about the fragility of people and lends us an interesting insight into the authenticity of the actions or characters that we create for ourselves. Is everything we experience real? What is the difference between acting and behaving as we are? This dichotomy in a person sometimes stops us from being able to distinguish between dreams and reality.
SISMÒGRAF 2020 ARTISTS AND COMPANIES
ANTES COLLADOAntes Collado is an artist and researcher of movement, body and image. His works have featured at the Venice Dance Biennial, the Barcelona Metropolitan Dance Fortnight, the Beijing Dance Festival, the Trayectos International Contemporary Dance Festival, Nuit Blanche in Brussels, Cádiz en Danza, the American Dance Festival, the Jerusalem International Dance Week, the Valencia Dance Festival and the Paso a 2 choreographic competition and Masdanza, the International Contemporary Dance Festival of the Canary Islands, among others.
CRISÁLIDAWith a tentative dance, the human outline becomes blurry, hazy, morphing from known images to bodies to be discovered. We contemplate a pathetic humanity dissolving, harbouring nature in its catastrophic state. Occupying the open, the fertile, becoming a landscape. Crisálida returns to the eternal question of what the human being is.
¿A QUIÉN LE IMPORTAN LAS HERIDAS CUANDO SE ESTÁ BAILANDO? 1, 2, 3I live a living death.Facing a weak existence, my feet are mobilised over and over to confront the disaster. My body, loose, cadaverous, quickly gets excited and shakes, turns and dances! Dances! Dances its pathetic, awkward dance.To the beat of polka dance I embrace the disaster. Inside me, the worms will keep dancing. After all, ¿A quién le importan las heridas cuando se está bailando? 1,2,3
ARNAU PÉREZArnau Pérez is a dancer and choreographer. He has worked for companies including Marcat Dance, Instituto Stocos and for choreographers such as Sharon Fridman, Guido Sarli and Victoria P. Miranda. His show I’m not a kid anymore was selected by the Acieloabierto Network 2018 and garnered an award at the Burgos-New York International Choreography Contest. Young blood earned various awards at the Madrid Choreography Competition, including the Audience Prize, the Young Jury’s Prize and Prize for Outstanding Dancer.
YOUNG BLOODYoung blood is a contemporary dance show, with certain nuances of street dance, which asks us about the rate of changes in our society and the situation facing new generations. They are considered young blood. They have a lot to say and a lot to demand. But what is their place? And above all, can they continue to be young blood forever?importan las heridas cuando se está bailando? 1,2,3
ATTILA ANDRASIAttila Andrasi is a Hungarian contemporary dance artist and will also perform in Badarság. He began his studies at the Budapest Contemporary Dance College and continued his studies at the Salzburg Experimental Academy of Dance in Salzburg. Attila Andrasi has been presenting his works in Berlin, London, and Budapest. Attila worked with artists of other nationalities, visual artists, performing artists. For example, Katalin Anna Németh – HZT Academy Berlin, Berlin / Andre Canepa – The Ryde Gallery, London, and Rosana Antoli – The Tate Gallery, London. Once Upon a Time, his first solo Choreographic piece – was selected in January 2019 in Berlin at Pual Studio and in May 2019 he was shortlisted in the Festival 10 Sentido Choreographic Competition in Valencia. His works are characterized by the use of improvisation and a very personal interpretation of the movement.
BADARSÁGBadarság is a Hungarian word that is used to refer to something meaningless, but with so much charm that ends up charging more sense than anything else. It is a word that refers to pure, playful, intact, innocently ignorant minds.Badarság recreates a universe where the game becomes the tool of exploration of different vital moments, from childhood to the adult world. The choreography and movement become vehicles to travel through emotional landscapes. Situations such as lack of communication, joy or violence are expressed by a powerful choreographic language.
CIA MOVEOSince its creation in 2005, Cia Moveo has been staging shows that explore the narrative possibilities of the body and movement’s wealth of expression. The company was awarded several prizes, including the Best Dance Show Award at the Huesca International Showcase of Theatre and Dance 2015, the Award for Best Company at the Imaginarius International Street Theatre Festival 2016 and the FiraTàrrega 2017 Moritz Award for Best Street Arts Première.
ECHOESEchoes is an exploration of the contradictions between the need for belonging and the need to exist as individuals. A street show that combines theatre, dance and acrobatics with a view to creating a collective experience. Following the success of Tu Vas Tomber! at Sismògraf 2017 and Conseqüències at Sismògraf 2018, the Cia Moveo company presents the work in progress of the final part in this trilogy: Echoes.
CIA SEBASTIÁN GARCÍA FERROSebastián García Ferro is a choreographer, dancer, performer and composer. He has been running his company since 2000. He has toured more than 15 countries and his work has been recognised with several awards. He collaborates with the National Contemporary Dance Company of Argentina and the Barcelona Symphony Orchestra. He has been involved in several social and educational dance initiatives, including the +45 project on dance and life beyond the age of 45.
UPPER-VOLUM IAn aerobics class, three female performers, a DJ … And the rest, amateur performers of every age and background. A participative show open to anyone who wants to attend this class, anyone who wants to contribute to this large-scale community choreography. Everyone can dance. Fit bodies or willing bodies. Even the seemingly fragile, flabby bodies, not trained at all. Slow bodies, sick bodies, trembling bodies. Or those who need a wheelchair. Everyone can.
CIA. MAR GÓMEZCia. Mar Gómez is a theatre and dance company that combines a highly personal choreographic style with features such as narrative, the poetry of images, the characterisation of figures through gesture and choreographic language, and a sense of humour. The company was set up in 1992 and has been performing all over the world ever since, focusing on the creation of stage shows in various formats, both for indoor and outdoor settings.
SEMPREVIVASemperviva is the first dance theatre solo by the director and choreographer Mar Gómez. A show with live music that moves between realism and parody. Semperviva humorously presents the far-fetched story of a woman trapped in the sexist values of today’s society. A reality in which the momentum of feminism and dyed-in-the-wool sexism exist side by side. A story of resistance and liberation vis-à-vis one’s own boundaries.
COMPANYIA WONDERGROUNDThe Wonderground Company are Roser Tutusaus and Tom Weksler. Roser has worked with several choreographers and is part of the Barcelona company GN/MC. Independently she has created two dance solos: Simún and Tecnologías el yo. Since 2018 she has worked alongside Tom Weksler, a dancer for companies including Inbal Pinto and the Avshallom Pollak Dance Company and GN/MC. In cooperation with other artists he has created shows such as Lobos, Pilim, Saru and Heder.
RISERise is an invitation to experience intimacy in a place where most often anonymity is the common denominator. It is a manifest of turning an empty space into a ritual of transformation. Roser and Tom share with viewers an unusual event, a moment of simple and personal truth that is the essence of change. Rise is an invitation to move beyond what we experience alone to what we can experience together.
DANIEL DOÑA COMPAÑÍA DE DANZADaniel Doña is a performer, choreographer and stage director. Since 2013 he has been running his own dance company. He has created shows that include No Pausa (2015), Nada Personal (2016) and Cuerpo a Cuerpo (2017). With Psique (2018) he won the Max Performing Arts Award for Best Male Dance Performer. His career has been recognised with other awards such as Ojo Crítico (2016), the HEBE Performing Arts Honorary Award (2009) and the Max Performing Arts Award for Best Choreography.
CAMPO CERRADOCampo cerrado is a show designed around the concepts of identity and diversity. A choreographic project that is presented as an alternative way to read history and the development of different post-war avant-gardes, a way to recognise the talent of a generation of creators who knew how to transcend a historical period traditionally considered a wasteland.
FRE3 BODIESFre3 Bodies is an eight-month postgraduate programme run in Barcelona. Established in October 2018 by Nadine Gerspacher and Nicolas Ricchini, the Fre3 Bodies programme seeks to facilitate the transition between years of training and professional life, offering an opportunity to consolidate their technique, creative tools and stage experience. Participants are afforded the opportunity to work with national and international artists, as well as to perform for a wide variety of audiences. Fre3 Bodies has seen the participation of choreographers such as Vero Cendoya, Diego Sinniger and Kiko López.
VAYA MOVIMENTA show created and executed by the participants of Fre3 Bodies, a postgraduate programme that aims to serve as a bridge to professional life. Dancers with a high standard of contemporary dance technique, independent artists, committed, inquisitive and keen to push their boundaries.
ÍVIDA CYNARAÍvida Cynara is part of the creative movement that extols a new green democracy, in which plants, animals and people are on equal footing. She opens up an artistic landscape by putting nature in the spotlight, and therefore creates fully biodegradable shows with a circular economy and zero waste in mind. Ívida Cynara works with what is left when the plant has withered and died, with what the plant has dropped, or with what humans have cut away to make a path.
ÍVIDESÍvides are beings that feed the collective imagination. They breathe life into nature and set it in motion. In various fundamental capacities they move inspired by animals, plants, the cosmos and humans. Leaves that become feathers, textures that become dens, branches that in feline motion traverse time. A show that connects with magic, nature and essentiality.
IVONAIvona was set up in 2019 by Pablo Girolami. Manbusha, their first creation, is the result of the collaboration with the dancer Giacomo Todeschi. This dance performance has been presented at various festivals in Switzerland, Italy, Spain, Germany and Turkey. It won the Italian TWAIN direzioniAltre award as well as audience prizes at the Cortoindanza festival in Cagliari and the Madrid Choreography Contest.
MANBUSHAManbusha is a dance duet inspired by extraordinary imagination. There are children playing in an Asian rice field, there are ancient civilisations and musical rhythms, there are urban exoduses and overcrowded trains returning to their place of departure, and above all there are birds and mating rituals. Manbusha is a playful piece, a study of bird dance applied to humans. Two dancers who just can’t understand their own emotions and feelings, and who will gradually learn to relate to one another.
JUAN CARLOS LÉRIDAJuan Carlos Lérida is a flamenco dancer, choreographer and instructor. He has directed shows together with artists such as Joaquín Cortés and Belén Maya, and has directed and performed several of his own shows: El arte de la guerra (2006), El Aprendizaje (2011), Bailografía (2014) and a trilogy dedicated to the expressive foundations of flamenco (Al Toque, Al Cante, Al Baile). He is acknowledged as one of today’s leading proponents of avant-garde flamenco.
LAS HORAS DEL SACRIFICIOLas horas del sacrificio is one of the six pieces that shall comprise the Liturgia de las horas, a research and creative process that began in 2018 and will end in 2021 with a 12-hour touring show. Las horas del sacrificio is a 12-minute micro-performance, for only 12 spectators. The body and dance become an instrument for purification, the machine of torture, evoking sacrifice as a ceremony of atonement.
JUAN TIRADO (FRANTICS)Juan Tirado is a dancer, choreographer and co-founder of the Frantics Dance Company, a Berlin-based experimental dance company set up in 2013 that merges disciplines such as breakdancing, hip hop, acrobatics, contemporary dance and improvisation techniques. He was also a member of the Johannes Wieland company, based in Staatstheater Kassel, from 2015 to 2019.
LA MAESTRALa Maestra is a piece inspired by a figure who does not aim for success, does not avoid failure and does not act for any specific reason. She talks when she’s quiet, says nothing when she’s talking, and always stays pure amidst the filth and dust of the world. La Maestra flies beyond the sun and the moon, leaving those who are confused immersed in their confusion – if they prefer – and is always available to those who value the truth.
LA TAIMADALa Taimada began in 2004 with the solo performance La Taimada inspired by the work of Egon Schiele, directed and performed by Olga Alvarez with the collaboration of Leire Llano (Videoart, Bilbao). The company worked with performance, movement and dance.From 2004 to 2013 the company investigates through scholarships for creation (Kametta) with La Taimada. He makes a co-production (Teatro Cal Bolet) for the production of Silenci. It gets subsidy for Creators in Residence (EDAC) with Estimada Ventafocs, and a grant (ConCa) to write about the project (M)alícia; an investigation on the movement with the tutelage of Roberto Fratini. This project was in Residence in the Estruch of Sabadell and in La Caldera of Barcelona through a Passantia (Las Malqueridas, Creaciones al Límite). It also obtained a residency for Postmalícia (Centre Cívic La Barceloneta, Barcelona).
LO.LI.TALolita is written with three painful syllables. Lolita, short for Dolores (meaning “sorrows” in Spanish), is pronounced with painful sensuality and ends energetically and occlusively. A phoneme is a mental image of a sound, and phonemes like sounds are devoid of meaning. Lo.li.ta is an image-capable sound; innocence, objectivity and degradation. A proposal from the company La Taimada.
LASÚBITALaSúbita is a group formed by Emma Riba and Laura Alcalà. Together they have created shows such as Aurelia, Amelia i Carles (2017), based on instantaneous composition and the manipulation of information; A la panxa del bou (2018), a street show with a touch of humour that plays with stage time; Pols (2019), an aesthetic exploration that reflects on what we do not see even if it is there; and finally Olor de menta (2019), based on scenic poems by Joan Brossa as part of the project Balla’m un llibre by the Association of Dance Professionals of Catalonia and the Government of Catalonia.
OLOR DE MENTAOlor de menta is a dance piece by LaSúbita (Emma Riba and Laura Alcalà) that delineates and invades an imagined space using two bodies that place themselves at the service of a collage of performance poems by Joan Brossa.
LES IMPUXIBLESLes Impuxibles works with a mixture of languages, the fusion of music and movement with other performing arts disciplines, and the use of art to voice criticism and drive social change. Clara Peya is a pianist and songwriter whose work was recognised by the National Culture Award 2019 granted by the Government of Catalonia. Ariadna Peya is a dancer and choreographer. With Les Impuxibles they have won Premi Butaca awards for New Dramaturgies and Best Composition for Suite TOC núm.6.
X-UX-U is a show about revealing and sharing skin.Music, choreography and a number of words articulated or signed to reveal sexuality as a device of power, to inhabit the body as a territory, as a map of sensations and memories.Exploring the mandates of desire to subvert them and reappropriate our own pleasure.
LALI AYGUADÉLali Ayguadé trained as a dancer at the Institut del Teatre in Barcelona and at PARTS (Performing Arts Research and Training Studios) in Brussels. She has created shows including Incognito, Saba, Kokoro and De camino al otro. In 2010, she was nominated for Outstanding Dancer at the London Critics’ Awards, and in 2014 for Best Creator. In 2016, she was nominated as Best Dancer at the Recomana.cat Critics’ Awards. She starred in the short film Timecode, which garnered a Palme d’Or at the Cannes Film Festival.
UNDERNEATHWe all need a guide. Something to follow, to look up to. Something (or someone) who clears the path and gives us a direction. May it be right, or wrong. Because it is precisely in the lack of leadership that we feel lost, falling at every single step we make. But in that very moment, in the fall, is where things start to clear up and something is found. Underneath brings us back to the simplicity of the abstract where the movement is our strength.
LORENA NOGALLorena Nogal trained as a dancer at the Institut del Teatre in Barcelona and at the company IT Dansa. Since 2008 she has been part of the artistic team of La Veronal, where she works as a choreographer and dancer alongside Marcos Morau. As a freelance dancer, she has worked with Gelabert-Azzopardi, Imperial Lanònima and Plan B Danza. In 2016, she was acknowledged as the best dancer by the Catalonia Critics Awards. Her show for IT Dansa, The Prom, was premiered in 2018.
ELLOEllo is a show that revolves around the needs of the body, impulses and desires. An artistic perspective on the conflicts and struggles between instincts and traumatic experiences. This dance solo stars a character who is immersed in an internal conflict. A surge of impulses control and drive them towards a form of duality. Ello is an emotional and delicate journey inwards.
MARIA ESCOBEDO I ANDREW COLQUHOUN (LIVEMEDIA)Maria Escobedo and Andrew Colquhoun are founders and directors of Livemedia. For the past twenty years, they have been dedicated to artistic, cultural and audiovisual creation and production, and have developed “connected and online projects” with livestream video support, promoting the various fields of culture, from the performing and visual arts, to interculturality and tangible, intangible and natural heritage.
UN ENTORN, UN MITJÀ, UN MÓN__UNA CERTA CONTEMPORANEÏTATThe Sismògraf Festival will feature streaming of the artistic project Un entorn, un mitjà, un món__una certa contemporaneïtat [An Environment, A Medium, A World_ A Certain Contemporaneity] recorded on the two Saturdays prior to the festival. It constitutes documentary evidence of a series of readings by authors, thinkers, poets and critics delivered in different iconic natural settings of the region of La Garrotxa and broadcast in livestream.
LAURA VILAR I MIQUEL BARCELONAMiquel Barcelona is part of the ALIANSAT project organised by SAT! Sant Andreu Teatre and is the co-founder of nunArt Creacions Contemporànies. He has worked with directors and choreographers including Carolyn Carlson, Juan Kruz de Garaio Esnaola, Raffaelle Giovanola, Darío Fo, Àlex Rigola, Qars Theater, Cobosmika Company and Laura Vilar. The show [kórps] premiered at the Fira Tàrrega 2019 street theatre fair and the Parrà duet premiered at the Dansa Ara cycle 2019. El Banquet was commissioned by the APdC (Association of Dance Professionals of Catalonia) for Laura Vilar and Miquel Barcelona in connection with the Balla’m un Llibre 2016 project.Laura Vilar has been part of dance companies such as Trànsit, Hermanas de Castro, Salvatge Cor, la Inconnexa, Lanònima Imperial, Comagnie Taffanel, or Dance Theatre of Ireland. She’s a dancer for Cobosmika company, with which she has acted internationally with the company of Russell Maliphant.
EL BANQUETEl Banquet is a piece created by Laura Vilar and Miquel Barcelona on the inclusion of difference. We react to staring like animals that must protect their physical integrity against a possible attack. We feel targeted. We feel accused, awkward, mocked and insulted. We are scared. The group, society protects and gives us strength and allows us to observe, to study and all too often to reject difference. Maybe it could hurt us. El Banquet seeks to find mechanisms that put forward possibilities, emotions and perspectives that propose changing the way we tackle difference.livestream.
OSA + MUJIKAOsa+Mujika came into being in 2017 as the result of the artistic encounter between Jaiotz Osa and Xabier Mujika. Jaiotz Osa is a dancer and choreographer. Xabier Mujika is a costume designer and stage designer. Their first show (Suddenly) was selected by the Acieloabierto Network 2017 and presented at national and international festivals. Later they premiered Suddenly III (2018), selected by the Danza a Escena 2019 circuit, and Kenophobia (2019).
EXPECTATIONS WILL NOT KILL YOUExpectations will not kill you is based on the sense of failure we feel when we do not achieve our goals and the emotional instability this sense of defeat triggers. The starting point is the moment we have dreamed of so much, the moment we meet that person we have so longed for…. How many evenings have we spent imagining what the night would have in store for us? And who hasn’t returned home half-asleep because their dreams have not been fulfilled?
PROMENADE D’ARTISTEGilles Viandier is a dancer, performer and choreographer. He has worked with choreographers from around the world and participated in William Forsythe’s Human Writes performance installation and The Village project (2010). In 2018, he collaborated with composer Alberto Carretero on the Royaumont Foundation’s Prototype V programme. He earned a Master’s Degree in Theatre Studies in 2003 that has allowed him to design a number of sets for theatre companies. He is an associate artist at the Station Internationale of Performance Art.
STREET PANTONEA dancer with a piece of fabric 30 metres long by 2.40 wide urges us to revisit the shared spaces of the city, to redraw its zones and to explore its architectural and sensitive nature. Activated by Gilles Viandier, Street Pantone becomes a unique duet between the dancer and the fabric, transforming reality and the landscape, creating ephemeral installations linked to the history and the identity of places.
PROYECTO LARRUAProyecto Larrua is a dance project directed by Jordi Vilaseca and Aritz López. Its language brings together a wide variety of styles and disciplines (contemporary dance and breakdancing). Jordi Vilaseca trained in the Dance Conservatory at Barcelona’s Institut del Teatre. Aritz López’s career as a dancer began as a break-dancer with the group Soul Flavas. They operate as an artistic group and as a project engaged in the field of education.
IDI BEGIIdi begi is a show inspired by the dragging of rocks by the oxen known as Idi probak in the Basque Country. It involves a pair of oxen moving a stone weighing between 1,500 and 4,500 kilos. Idi begi is a specific recreation of the link and the relationship between an animal and a human being. A show that reflects on its physicality, on the most primary instincts, on hierarchy and language, and that does so all through the eyes of the animal.
RECKLESS SLEEPERSReckless Sleepers is a company set up in Nottingham in 1989. It comprises thirteen artists specialised in dance, visual arts, theatre and performance. Since its outset, Reckless Sleepers has produced shows such as The Last Supper, Spanish Train, Schrödinger and Negative Space. A String Section is one of the most meaningful, talked-about and internationalised pieces by Reckless Sleepers.
A STRING SECTIONFive dancers, five chairs, five handsaws and certain internal guidelines.Attempt to destroy the chairs. Render them useless. Chips and sawdust. Bruises can be a common occurrence when you occupy a small space, an unstable structure, like an island on the verge of sinking. But this is precisely what it is about, the sinking of the island.
RECOIL PERFORMANCE GROUPRecoil is a Copenhagen-based performance group, set up in 2005 and led by choreographer Tina Tarpgaard. The interaction with the set’s elements has been a consistent interest in her work. She was awarded the Danish Prize for Performing Arts (Reumert Prize) for Frost (2010) and Living Room (2012). She was also nominated for ON/VOLT (2014) and X-Mythologies (2018).
MASS – BLOOM EXPLORATIONSA performer and thousands of mealworms live in a plastic dome. There are all chunks of Styrofoam on the floor. The mealworms can feed on the polystyrene foam and digest it. A living organism able to live off plastic could mark the emergence of a new species on earth. The space gradually transforms through the action of these ravenous worms and the body of the moving performer. The sound of the worms gnawing on the Styrofoam mingles with a voice that tells us about the peculiarities of life in this plastic habitat.
ROSER LÓPEZ ESPINOSAThe choreographic work of Roser López Espinosa is based on physicality and a passion for precision, care, acrobatic elements and detail. She has worked with choreographers such as Àngels Margarit, Cesc Gelabert, Pere Faura, Iago Pericot, Katie Duck and Marta Reig Torres. Her work as an artist has garnered several awards and makes a regular appearance on international stages with shows such as Lowland, November and Hand to Hand. In 2017 she created the large-scale show L’estol for the National Dance Production.
TRAMAIt seems that all complex systems evolve from a few simple rules. And with this thought, we aim to unfold our own game rules and try to exist together. We interlace bodies and relations. We join hands, support each other, and entangle with one another to trace a physical score of interdependency and mutual trust; of consensus and dissensions, of shared balance, fine tuning, disorders and even Gordian knots. Of bodies that fold back on themselves and bodies that unfold on collective movements. Trama is a score about the group, its boundaries and where it drifts.
SLOW OLOUSlow Olou is an initiative led by two clowns with a longstanding personal career: Toti Toronell and Pere Hosta. Escargots, their first show, won them two Zirkòlika awards in 2019. It premiered at the street theatre festival FiraTàrrega 2018 and later featured at the Fira Mediterrània performing arts fair, the Fira Trapezi circus festival and the Mostra d’Igualada children’s and youth theatre festival, among others. With Nus, their second show, their aim is to gain a solid footing as a company. Nus is a touring street show laden with humour and that transforms the urban space.
NUSTwo characters wander the street looking for the summit. Where once there were mountains now there are buildings, but they are ready to make the summit wherever it is, whatever it is. Playing with ropes and tangles, Toti Toronell and Pere Hosta assert humour and street theatre. The public is invited to take part. Any situation can swiftly be turned into a gag. With the help of just four ropes they are able to change the perception of things.
STOPGAP DANCE COMPANYStopgap Dance Company create exhilarating dance productions for national and international touring. Stopgap value a pioneering spirit and are committed to making discoveries about integrating disabled and non-disabled people through dance. Stopgap’s productions are devised by the company dancers and collaborators, working as an ensemble under the artistic direction of Lucy Bennett. Stopgap Dance Company are a British company and work in partnership with Arts Council England as a National Portfolio Organisation. We are a resident company of Farnham Maltings.
FROCKSix striking dancers collide in an uplifting dance riot set to a brand new art rock soundtrack by Hannah Miller and Oli Austin of Moulettes. In this quirky new dance piece, watch playful observations of the yesteryears explode into a ‘punkish’ celebration of individuality and difference.
AMB EL SUPORT DE: AMB L’AJUT DE:
SISMÒGRAF FORMA PART DE: AMB LA COMPLICITAT DE:
HO ORGANITZEN:
RES NO ES CREA NI ES DESTRUEIX
TOT E(N)S TRANSFORMA
![[ITA] Linguaggi di orchestrazione e coreografia](https://img.pdfslide.net/doc/110x75/54c2f19f4a7959896b8b457e/ita-linguaggi-di-orchestrazione-e-coreografia.jpg)
