Embed Size (px)
Citation preview
EVA VIÑOLO
IRENE CASALS TRIAS
Noves Tecnologies Aplicades a l’educació
Grup M1 – Curs 2008-09
9/01/09
Índex:
- Introducció…………………………………………………………………………..3
1
- Justificació……………………………………………………………………………5
1. Descripció del context: entitat i entorn……………………………..6
1.1 Relació entre el Centre i l’entorn ……………………….6
1.2 El Centre Obert Joan Salvador Gavina……………….9
2. Analisi de necessitats generals…………………………………………..15
3. Destinataris de la futura proposta………………………………………17
3.1 Perfil del grup Canigó………………………………………….17
3.2 Analisi de necessitats específiques……………………. 18
4. Proposta de millora: Fotogimcama……………………………………..21
4.1 Objectius …………………………………………………………….22
4.2 Descripció de la Proposta …………………………………..23
4.3 Metodologia………………………………………………………….27
4.4 Organització ………………………………………………………..28
4.5 Temporalització……………………………………………………28
4.6 Recursos ………………………………………………………………29
4.7 Tasques i funcions………………………………………………..30
4.8 Sistema d’avaluació………………………………………………31
- Conclusions ……………………………………………………………………………..33
2
- Introducció.
Avui dia, es conegut per tothom que vivim a la societat de la informació. Una
societat caracteritzada pel gran desenvolupament tecnològic, informàtic, en xarxa,
de les relacions interpersonals...
Aquest nou context pot definir-se per:
- Exuberància: Disposem d’una quantitat enorme i diversa de dades. Grans
volums d’informacions amb les que ens movem dia a dia.
- Omnipresència: Els nous instruments d’informació els trobem a tot arreu,
formen part de l’escenari públic i de la nostra vida privada. Els joves d’avui dia van
néixer ja en el sí d’aquesta societat de la informació amb lo qual no els sorprèn tota
aquesta quantitat de recursos informacional.
-Irradiació: Aquesta societat es distingeix també per la distancia il·limitada que
aconsegueix en l’intercanvi de missatges. On les barreres geogràfiques es
difuminen, les distancies físiques es tornen relatives. Avui en dia ens sobra amb un
e-mail per posar-nos en contacte
- Velocitat: La comunicació s’ha tornat instantània, inclús hi han mecanismes
per establir comunicacions simultànies.
- Multi lateralitat/ Centralitat: Rebem informacions de totes les parts
- Interactivitat / Unilateralitat: Els nous instruments per a propagar la informació
permeten que els usuaris no nomes siguin consumidors sinó a més productors dels
seus propis missatges.
- Desigualtat: Aquesta societat ofereix tal abundància de continguts i
possibilitats que ha fet si més no, reproduir algunes de les desigualtats més
notables. On les nacions més industrialitzades expandeixen l’accés a Internet entre
cada vegada més ciutadans, la gent dels països mes pobres o entre segments de
població marginada segueix sent aliena .
- Heterogeneïtat: Internet s’ha convertit en foro per a manifestacions de tot
tipus ja que amb Internet les actituds, opinions, pensaments es multipliquen.
- Desorientació: La gran i creixent quantitat de informació a la que podem tenir
accés no només es una oportunitat de desenvolupament social i personal sinó també
fa que sigui necessari aprenentatges específics per escollir entre allò que ens resulta
útil i allò que en podem prescindir.
- Ciutadania Passiva: La dispersió i l’abundància de missatges, la
3
preponderància dels continguts de caire comercial i l’absència de capacitació i
reflexió suficients sobre aquests temes solen donar-se perquè el consum prevaleixi
sobre la creativitat i l’intercanvi mercantil sobre l’intercanvi de coneixements.
I és aquest context global el que hem tingut en compte alhora de elaborar el
nostre projecte. Pensem que son factors que s’han de modificar, com les
desigualtats, i proposar una alternativa que s’adeqüi a les necessitats i demandes
actuals de la població que forma part d’aquesta societat.
Seguint aquesta ideologia em proposat el projecte de millora en el col·lectiu
ates al Centre Obert Joan Salvador Gavina, el qual ens oferirà la possibilitat
d’aprofundir en una realitat concreta i produir un intercanvi educatiu de les noves
tecnologies.
Aquest intercanvi es produirà a partir de l’ús d’una eina tecnològica que
servirà de motor educatiu dels aprenentatges, amb la qual es familiaritzaran i
realitzaran tot un seguit d’activitats. Alhora es vol incidir educativament en les
noves tecnologies per tal de suplir aquestes diferències esmentades.
El treball que a continuació es persenta, per tant, és l’elaboració d’una
Proposta de Millora que intenterà incidir, tal i com la paraula millora indica, en
superar alguns dels desavantatges que provoquen el recent ús de les noves
tecnologies dins col.lectius que viuen en situació de risc. Cosa que sovint els obliga
a mantenir-se més llunys o menys accessibles en l’us de les TIC.
Per elaborar aquesta Proposta de Millora, on s’usen les noves tecnologies
per superar altres necessitats o mancances que tenen els adolescents, hem realitzat
un diagnostic del territori del Raval, hem fet un petit analisi de Centre i hem elaborat
un analisi general i especific de les necessitats del col.lectiu en concret. A mode de
resum, aquests són els continguts que conté el següent treball.
Hem d’afegir que no ha estat possible portar a terme la realització del
projecte que a continuació s’exposa. El Centre Obert ha trobat problemes en
implentar-l’ho aquest trimestre: manca de recursos i temps (la programció de Canigó
ja estava presentada a direcció).
4
- Justificació
El fet de voler abordar les situacions desiguals entorn l’àmbit de les noves
tecnologies ens va fer reflexionar en els sectors de la nostra població que es troben
exclosos, i evidentment aquests presenten més dificultats alhora d’accedir a tot
aquest món informàtic i tecnològic.
Finalment ens vam plantejar realitzar el projecte amb un col·lectiu que a priori
pot donar a pensar que son els que menys ho necessiten, ja que son joves d’edats
entre 12 i 14 anys i teòricament es troben a la franja d’edat que més està en
contacte amb aquest món de les noves tecnologies. Però donat que una de
nosaltres coneixia prèviament el centre, ens van poder oferir tota una realitat que
moltes vegades obviem.
Vam observar com també pot ser un col·lectiu en risc i ens vam centrar en el
Centre Obert del Raval, Joan Salvador Gavina.
Donat que el centre presenta un clar treball pedagògic també suposa un suport al
projecte que facilita la intervenció educativa.
Alhora també trobarem important les possibilitats que oferia en el treball amb la
comunitat, mitjançant la difusió dels aprenentatges que elaborin els joves per tal de
fer-los extensius i arribar d’aquesta manera a més sectors de la població.
El context en el que es troba també va ser un factor important, donat que es
troba al barri del Raval de Barcelona i aquest presenta una gran amplitud de
tipologies de població, amb lo qual suposava un gran enriquiment pel projecte.
A la vegada creiem que l’ utilització per part dels joves d’una eina tecnològica
els proporcionarà una pràctica real de creativitat i expressió que els facilitarà
l’accés a les noves tecnologies.
5
1. Descripció del context: entitat i entorn.
A continuació realitzem un anàlisi descriptiu de la institució per entendre el
caràcter que la forma i analitzarem també les relacions entre aquest i el context
on es troba.
1.1Relació entre el Centre i l’entorn (el Raval)
Barri del Raval
El barri del Raval de Barcelona forma part del districte de Ciutat Vella. Està
situat al sud de la ciutat, franquejat per La Rambla, el carrer Pelai, la Plaça
Universitat, la Fonda de Sant Antoni, la Ronda de Sant Pau, el Paral.lel i el passeig
Josep Carner. Comprèn una superfície de 1,09 Kmª, amb aproximadament 45.283
habitants per Kmª. És el barri més dens de Barcelona.
El Raval, anomenat també Barri Cultural pels grans fluxos d’immigració que
l’acompanyen, està conformat com territori dens, amb carrers estrets, desordenats i
foscos. Els edificis son alts, antics o ruïnosos, de pocs m2. Molts no disposen
d’ascensor, per exemple. A nivell comercial predominen bars-restaurants molt bonics
i botigues de queviures petites. És un barri de construcció i paisatge curiós que
atrau, sobretot a la població jove de Barcelona.
El barri disposa de 28 places i placetes, 7 d’elles amb espais de joc infantil
per a la franja de 1-10 anys, 4 al nord del Raval i 3 al sud – hi ha previstos nous
espais a la zona sud, els quals estan en construcció-. Pel què fa als espais de joc i
esport, hi ha quatre places que disposen d’algun tipus d’equipament (pista de
bàsquet, taula de ping-pong i/o pista de petanca) elements molt positius per l’esbarjo
dels infants i adolescents del barri, que sovint passen les seves hores lliures al
carrer.
Un dels elements urbanístics més característics del barri des de la seva
inauguració l’any 2000, és la Rambla del Raval. Valorada com el resultat més
emblemàtic del Pla Espacial de Reforma Integral (PERI- 1988).
6
Característiques socials del barri
Ciutat Vella és el tercer districte més dens de Barcelona, amb
aproximadament 25.911 habitants per Km2, després de l’Eixample i Gràcia. El Raval
és el barri que presenta més densitat de població, amb aproximadament 54.283
habitants per Km2. L’evolució en aquests últims anys mostra un fort creixement. La
densitat de la resta de districtes de la Ciutat de Barcelona va disminuint mentre que
la del barri del Raval es va mantenint, bàsicament per l’arribada de població
estrangera. Població, que en relació a l’origen, prové de l’Amèrica Central i Sud
(62%), Àsia i Oceania (12%), de la Unió Europea (9%), de països del Magrib (8%),
de la resta d’Europa (7%), d’Amèrica del Nord (2%) i el resta d’Africa. Malgrat això,
s’ha comprovat que en els últims anys la taxa de natalitat del barri no augmenta.
Qualitat de Vida.
L’esperança de vida, tant a Ciutat Vella com al Raval, és més baixa que en el
conjunt de la ciutat. La instrucció insuficient, els pocs titulariats i l’alta taxa d’atur
sobresalta. Tots aquests indicadors indiquen que continua sent una de les zones
amb pitjors condicions de Barcelona.
Salut
El nivell de salut és un reflex i està plenament relacionat amb les condicions
de vida de la població. En general Ciutat Vella es considera un dels pitjors districtes
en àmbit de Salut de Barcelona. No obstant això, els serveis públics donen un bona
cobertura en termes general i ofereixen un alt grau d’accessibilitat a la població.
Les condicions saludables són indicador de les desigualtats socials. En
aquest sentit, aspectes com l’esperança de vida, la taxa de mortalitat, les malalties
contagioses, els problemes de salut mental o de drogodependències, denoten que el
Raval, en general, no té una bona salut. Factor, plenament relacionat, amb l’alt
percentatge de pobresa.
La taxa de mortalitat del Raval és superior a la resta de barris de Barcelona,
en comparació a la taxa de natalitat, que es manté bastant igual. Pel que fa als
naixements, en els últims anys, s’ha contemplat un increment de fills nascuts entre
dos pares immigrants. La taxa de naixements provinguts per un pare immigrant i
l’altre nascut al país ha disminuït. Per tan, cada vegada trobem més famílies
completament immigrants al barri del Raval.
7
Llars i família
La major part de llars del Raval són de tipus familiar, que poden ser
unifamiliars i plurifamiliars, convisquin o no am altres persones emparentades.
Malgrat que, el Raval superi, en tot Barcelona, la mitjana de més de 6 persones
convivint en una mateixa llar, està comprovat que en la majoria d’elles només hi
conviuen entre 2 i 5 persones.
Situació laboral
El Raval es caracteritza per tenir els nivells de població aturada més elevats
de Barcelona. Cal considerar, però que les dades d’atur registrat fan referència a les
xifres oficials, en les quals es comptabilitzen les persones que tenen permís de
treball i estan inscrites al Servei d’Ocupació.
La població ocupada del Raval destaca, en comparació al resta de barris de
Barcelona, pels alts percentatges de personal que realitza feines al sector serveis,
comerç i d’altres poc qualificades. Factor que mostra que el Raval i Ciutat Vella, es
troben situació de desigualtat laboral.
Situació de risc
Segons les dades dels Serveis Socials, que inclouen els Serveis Socials
d’Atenció Primària (SSAP) i els Equips d’Atenció a la Infància i Adolescència (EAIA),
sabem que el Raval és la un dels barris més atès de tot Barcelona. I amb necessitat.
Majoritàriament per problemàtiques de salut i econòmiques, seguides per les
personals, socials, laborals o d’habitatge.
El Raval és el barri que rep més prestacions del Programa
Interdepartamental de la Renda Mínima d’Inserció (PIRMI) en tot Barcelona.
Per franges d’edat, trobem que els infants i adolescents més atesos pels
EAIA, principalment són els de 13 a 17 anys, seguit pels de 4 a 12 anys i acabant
amb els de 0 a 3 anys.
Educació
L’educació és un element fonamental per al canvi social, ja que contribueix
directament a la igualtat d’oportunitats. L’escola posa l’accent en l’assumpció de les
competències bàsiques, la lectoescriptura, el càlcul, la socialització i l’educació en
valors.
El Raval i Ciutat Vella destaquen per tenir un percentatge molt alt de població
amb un baix nivell educatiu, tot i haver millorat molt en els últims anys gracies als
esforços de les administracions i de la societat en el seu conjunt. El nivell d’instrucció
8
està en procés de millora.
Un aspecte rellevant del Raval és que només el 40% de la població ha
obtingut el títol de l’ensenyament primari. El coneixement del català al barri també
dotat de valors baixos, malgrat estiguin en augment.
En els últims anys s’ha comprovat que, una quarta part dels alumnes dels
centres docents d’educació Infantil i Primària del tenen necessitats educatives
especials, incloent-hi les situacions socioeconòmiques o socioculturals
desafavorides.
1.2El Centre Obert Joan Salvador Gavina.
Dades de l’entitat
Nom: Fundació Centre Obert Joan Salvador Gavina.
Adreça: C/ Nou de la Rambla 39-41 baixos.
Codi postal: 08001
Municipi: Barcelona
Telèfons: 93.442.66.83 / 93.442.20.09
Fax: 93.441.79.05
e-Mail: [email protected]
La Fundació Centre Obert Joan Salvador Gavina és una entitat que es va
constituir el 19 de desembre de 1979. Es financia mitjançant subvencions
proporcionades per les administracions públiques i aportacions, econòmiques i en
espècies, d’altres entitats privades o particulars.
L’entitat està inscrita al “Registre d’Entitats, Serveis i Establiments Socials la
Direcció General d’Afers Socials del Departament de Benestar Social de la
Generalitat de Catalunya”, al “Registro de Entidades Religiosas de la Dirección
General de Asuntos Religiosos del Ministerio de Justicia” en la “Sección Especial
Fundaciones i reconeguda com a entitat homologada al “Programa
Interdepartamental de la Renda Mínima d’Inserció” (PIRMI) del Departament de
Benestar Social de la Generalitat de Catalunya.
9
Àmbits d’acció:
L’entitat dirigeix la seva acció socio-educativa a diferents sectors
d’intervenció: per una banda el Treball Social (PIRMI, Treball Familiar i Servei de
Menjador, dutxes i beques) i per l’altre Treball pedagògic, propi del Projecte de
Centre Obert Joan Salvador Gavina.
Oferta:
El Centre Obert Joan Salvador Gavina, d’acord amb els diferents anàlisis de
necessitats de la població, ofereix un recurs de suport a algunes problemàtiques.
Concretament, les relacionades amb la família, i d’educació de menors: infància,
adolescència i joventut. Per una banda, ofereix un servei d’informació,
assessorament i seguiment a famílies i individuals que es trobin en situació de risc –
Treball Social. I per altre, ofereix un servei de Centre Obert dirigit a menors del barri
amb necessitats d’ajudes socials, econòmiques i educatives.
Destinataris:
L’acció del Centre es dirigeix principalment a infants (de 3 a 14 anys) i joves
(de 14 a 21 anys) del barri del Raval de Barcelona.
Vies d’accés:
Els destinataris arriben al Centre a través de diverses vies: derivats per part de
SSAP, EAIA, escola o altres entitats; per la pròpia família que ho demana, o derivats
per germans o altres familiars propers al Centre.
Acció educativa:
El Centre Obert Joan Salvador Gavina elabora les seves intervencions
socioeducatives d’acord amb els anàlisis de necessitats ja exposats. I les dirigeix
amb la finalitat de proporcionar un tipus de suport i atenció que encamini, a les
famílies i menors, a la opció d’un futur millor.
10
Valora l’Infant com un membre de la societat que té dret a rebre una
educació que afavoreixi la seva cultura general i li permeti, en condicions d’igualtat
d’oportunitats, desenvolupar les seves aptituds i el seu judici individual, el seu sentit
de la responsabilitat moral i social, esdevenint membre útil de la societat. És per
això, que actua amb l’objectiu general de defensar i desenvolupar els Drets dels
Infants, contribuint en la promoció, formació i inserció humana-cultural dels menors i
famílies en situació d’alta pobresa i marginació. PEC. Centre Obert Joan Salvador
Gavina. Pàg.: 9.
Tasca educativa:
El treball socio-educatiu que realitza el centre es concreta mitjançant
programes sòcio-educatius i quatre projectes d’acció:
a. Els programes socioeducatius pretenen promoure la qualitat de vida
infantil, familiar i social dels destinataris.
b. Els Projectes d’acció conformen el mitjà per portar a la pràctica els
programes socioeducatius aquests estan dirigits a diferents tipus de destinataris,
segons àmbit i edat.
a.Programes socioeducatius que porten a terme:
Educació per la Salut.
Seguiment Escolar.
Promoció de la autonomia personal.
Competència social, educació en valors i habilitats.
Educació en el lleure.
Treball familiar.
b. Projectes d’Acció que realitzen:
1. Centre Obert Infantil:
- Projecte Petita Infància: destinat a menors de 3 anys (escolaritzats com
a mínim a P-3) fins els que cursen 2n de Primària.
Grups: Pardalets (3 aprox. a 6 anys)
Oranetes (6 a 8 anys)
11
- Projecte Infància: destinat als menors de 3r de primària fins a 1r d’ESO.
Grups: Montjuïc (8 a 10 anys)
Tibidabo (10 a 12 anys)
2. Centre Obert Jove:
- Projecte Jove: Projecte per a la promoció social de joves amb dificultats
d’adaptació social. Destinat als menors de 2n ESO fins als de 18 anys
aproximadament. Estiguin al Institut o no.
Grups: Canigó (12 a 14 anys) Grans (14 a 16 anys)
Joves (16 a 18 anys aprox.)
3. Projecte Família-Treball Social: seguit d’activitats i serveis d’orientació,
motivació i ajuda a la família dirigit a millorar la seva situació i ajudar en l’assumpció
de responsabilitats vers als seus fills. Destinat a les famílies dels menors del centre.
4. Projecte Voluntariat: projecte destinat a recolzar el treball dels professionals
del Centre mitjançant l’acció directe de voluntaris, i a sensibilitzar la societat vers les
diferents problemàtiques socials del barri. Destinat als voluntaris del Centre.
Equip professional de l’àrea educativa:
L’equip professional de l’àrea educativa del Centre està composat per
educadors socials, psicolopedagogs, animadors socioculturals, integradors socials,
monitors de lleure i altres participacions/ajudes de Voluntaris, Talleristes o alumnes
en Practiques.
L’equip educatiu compleix amb les tasques educatives i objectius de centre,
malgrat hi hagi molts nanos per ràtio. Si hi hagués més professionals la feina es
podria realitzar de forma més individualitzada.
Cal esmentar que sense el treball amb voluntaris no es podria realitzar la
tasca amb la mateixa eficàcia. L’equip de voluntariat és de gran necessitat i ajuda
per poder complir amb els diferents programes socioeducatius del Centre.
Compleixen unes bones funcions.
12
Concretament l’equip professional de l’Àrea Educativa del centre està
composta per: una Directora que compleix les funcions típiques de direcció; una Cap d’Àrea, tres Coordinadors de Nivell i un equip de set educadors, aquests
compleixen amb les funcions de: atendre i tutoritzar als menors participants a nivell
grupal i individual, programar, portar a terme i avaluar la intervenció educativa,
realitzar un acompanyament de suport, responsabilitzar-se de l’acció tutorial, dur a
terme una acció educativa a nivell familiar, treballar conjuntament amb l’equip
educatiu, dur a terme la realització d’un PEI, constituir-se com enllaç entre el Centre i
els professionals externs i participar en les reunions de grup, nivell i equip.
Aquesta àrea està complementada per: una psicopedagoga i una monitora de reforç de grups.
Aproximadament el Centre atén a un total de 180 infants, adolescents i joves
l’any. Pel què fa al treball familiar, sol atendre a unes 137 famílies, l’any. D’aquestes
100 tenen els fills inscrits al Centre, al resta són antics usuaris que encara segueixen
seguiment essent perceptors de PIRMI.
A l’any solen produir-se aproximadament unes 50 baixes de mitjana. Sigui
per canvi de domicili, per fi del servei o procés o per falta de motivació.
El Centre Obert Joan Salvador Gavina aboca gran importància al terme de
relació educativa. Intenta crear un tipus de relació educativa qualificada, basada en
el diàleg, comunicació i confiança. No només a nivell educador-infant, sinó també a
nivell educador-família. Procura actuar d’acord als límits educador-participant.
Els infants i famílies saben qui és l’educador i quin rol segueix. Saben a qui s’han de
dirigir, qui els escoltarà.
La relació educativa doncs, està basada en l’escolta mútua i l’atenció
individualitzada, amb la coneixença i la confiança de poder exposar qualsevol
problema per trobar-ne una solució. Es procura buscar transparència.
Treball en xarxa al barri
El centre, per tal de fer més eficaç la seva acció educativa, porta a terme un
treball en xarxa amb altres serveis, recursos i entitats del barri i de Barcelona. És un
mode d’enriquir-se i possibilitar noves vies d’ajut i informació als infants atesos.
13
- Pel què fa els serveis i recursos educatius, principalment treballen
conjuntament amb els Centres d’Educació Infantil i Primària que assisteixen els
infants atesos i amb el Centre de Recursos Pedagògics. Pel què fa entitats
relacionades amb el món de la infància i el lleure, treballen coordinats amb el
Projecte Infància del Raval, el MCEC, Tot Raval i Taula joves.
- A nivell d’administració, el centre està coordinat amb l’Ajuntament de
Barcelona, la Generalitat i l’administració de l’Estat. Pel que fa les institucions de
l’Ajuntament de Barcelona, realitza un treball en xarxa amb: els Serveis Socials
d’Atenció Primària (SSAP), els Serveis Personals de Districte, el Consell de
Prevenció i Seguretat, Ensenyament, el Consell Escolar de Districte, la Franja, la
Planificació i Desenvolupament de Serveis Socials i la Regidora de Drets Civils. Com
institucions de la Generalitat, porta a terme un treball coordinat amb: la DGAM
(Direcció General d’Atenció al Menor), l’EAIA’s (Equip d’Atenció a la Infància i
Adolescència), la Inspecció d’Ensenyament, la Secretaria General de Joventut,
Incavol i l’ICASS (Institut Català d’Assistència i Serveis Socials) – PIRMI.
- Més encarat al treball concret de la seva acció educativa, el Centre treballa
en xarxa en diferents entitats del Raval. Principalment amb: la Coordinadora
d’Entitats Privades d’Infància, Adolescència, Joves i Famílies del Raval, la
Coordinadora per a la Inserció Socio-Laboral “anem per feina”, l’Associació Estel-
Tàpia, Barcelona Activa, la Plataforma de Centres Oberts, les Entitats homologades
del PIRMI i Centres de Formació.
- El Centre, porta a terme un treball ferm amb voluntaris. Per realitzar-ho està
coordinat amb varies entitats de voluntariat com: Incavol, FCVS (Federació Catalana
del Voluntariat Social), CCU (Centre Cristià d’Universitaris), Fundació Solidaritat UB i
Voluntaris de Barcelona.
Aquest treball en xarxa està coordinat pel departament de relacions externes
i recursos humans del Centre. Aquesta àrea, evidentment, actua d’acord amb el que
el marc legal de Centre Obert adscrit, i cerca altres possibilitats a partir de les
necessitats i demandes realitzades per la cap d’àrea educativa. Un cop trobada
l’entitat/institució i confirmada la possibilitat d’un treball, el propi educador interessat
passa a realitzar un treball en xarxa amb aquesta altre entitat indicada.
14
2 Analisi de necessitats generals.
Com s’ha comentat anteriorment, el Raval es caracteritza per ser un barri
obert a un gran ventall de problemàtiques individuals, familiars i socials. Actualment,
existeix una xarxa de Serveis Socials públics i privats potent al districte de Ciutat
Vella que intenta afrontar, atendre i prevenir aquestes situacions de risc, però
continua essent insuficient. Existeix un gran nombre de població infantil que segueix
desatesa, per exemple.
Necessitats generals detectades a nivell familiar:- Faltes econòmiques importants
- Situació de desigualtat o risc social.
- Alta taxa d’atur.
- Manca d’espai a la llar (llars plurifamiliars o de família extensa)
- Manca instrucció.
- Problemes de salut: malalties, drogodependències, etc.
- Absència d’un seguiment nutritiu equilibrat.
- Dificultats organitzatives.
- Manca de rutina, coherència i constància.
- Manca de valors que afavoreixen la convivència familiar i de barri.
- Manca de valors que afavoreixen la comunicació i escolta.
- Necessitats específiques d’informació i assessorament pel que fa al treball,
habitatge, documentació, llengua, etc.
Necessitats detectades en la població menor:
- Manca d’higiene
- Absència d’una alimentació equilibrada.
- Absència d’un seguiment mèdic adequat.
- Dificultats organitzatives
- Dificultats per seguir un horari estructurat
- Dificultats per administrar-se econòmicament.
- Manca de projecció i planificació del futur.
- Manca de recursos no essencials pero que estan normalitzats (Informatics).
- Manca d’espera i necessitat de resultats immediats.
15
- Manca d’estimulació física i cognitiva.
- Dificultats d’aprenentatge.
- Dificultats per adquirir conceptes nous.
- Manca d’interès, curiositat i plaer per l’aprenentatge.
- Desvalorització de l’aprenentatge i l’educació per part de la família i l’entorn.
- Analfabetisme funcional.
- Desconeixement de recursos i de com utilitzar-los.
- Manca d’ús de la llengua com a mitjà de raonament i abstracció.
- Dificultats de comunicació.
- Desconeixement de les regles de comunicació.
- Absència de models i valors que afavoreixin l’assumpció de responsabilitat.
- Dificultats per assumir i complir un compromís.
- Baix nivell de participació i d’implicació.
- Absència d’un model coherent de relació amb l’adult.
- Dificultats de controlar els impulsos.
- Mancances afectives.
- Manca de seguretat personal i autoestima.
Analisi descriptiu dels menors que aten el Centre:
Les majoria de menors i famílies amb les quals treballa el Centre Obert Joan
Salvador Gavina pertanyen al barri del Raval. Es caracteritzen per tenir baixos
nivells sòcio-econòmic i culturals. Gran part d’elles són immigrants de diverses
procedències (Magrib, Equador, Colòmbia, Geòrgia, Pakistan, Filipines, etc.). Altres
són d’ètnia gitana.
En totes les famílies que es treballa es donen, en major o menor grau, alguna
o diverses variables que fan que els menors es trobin en situació de risc social.
Trobem nuclis familiars inestables, famílies monoparentals, analfabetisme funcional,
poca qualificació professional, dificultats per accedir al món laboral i/o atur crònic,
mancances respecte a les habilitats socials bàsiques, problemes judicials,
toxicomanies diverses, etc.
Els infants i joves que assisteixen al Centre Obert formen part, per tant, d’un
16
medi socio-cultural i econòmic desfavorable i estan afectats per carències greus,
especialment en els aspectes sanitaris, educatius i d’equilibri emocional. Tots
necessiten reforç en la seva escolarització i alguns tenen dificultats d’adaptació als
centres docents normalitzats. Existeixen situacions d’absentisme escolar. Es donen,
també, activitats, actituds i conductes socialment no desitjables com ara
manifestacions d’agressivitat verbal i física, petits robatoris, iniciació en el consum de
substàncies tòxiques, etc.
3 Destinataris de la futura proposta.
La proposta de millora que hem elaborat està destinada al grup Canigó
(Projecte Joves) del Centre Obert Joan Salvador Gavina, el que més coneixem.
3.1Perfil del grup Canigó.
El grup Canigó està format per 15 participants d’edats compreses entre els
12 i 14 anys. Actualment estan cursant entre 1r i 2n d’ESO. Tots viuen al barri del
Raval i assisteixen a instituts pròxims a aquesta zona.
La majoria son immigrants nascuts a Catalunya, que estan immersos en una
situació social i/o familiar que pot, o ja ha entrat, en conflicte: famílies des
estructurades, pares molt enfeinats o que no es preocupen degudament pels seus
fills, dèficits econòmics, condicions d’habitatge complicades, manca de valors
saludables, etc.
Els joves del grup Canigó són adolescents, per tant posseeixen el caràcter i
estat d’ànim propi d’aquesta etapa vital: canvis d’ànims constants, dubtes en la
seves decisions i autoestima, rebels, mal educats i/o poc respectuosos depenent del
dia, humor prejuvenil, etc.
Concretament es caracteritzen per ser un grup molt mogut: els costa estar-se
quiets, mantenir la clama, concentrar-se, etc. Malgrat visquin en situacions
socials/familiars difícils i tinguin algunes mancances psico-bio-socials (exposades en
forma d’anàlisi al següent apartat) són joves amb molts potencials. A mode d’anàlisi
descriptiu podríem dir que el grup Canigó està format per joves energètics, als quals
els agrada sentir-se útils i liderats; solen ser dialogants i respectuosos. Son un grup
17
molt xerraire, els agrada explicar totes les anècdotes que viuen i exposar els seus
problemes. Els encanta jugar, riure i divertir-se. Els costa bastant estudiar i
concentrar-se, són un xic desorganitzats. Són joves molt responsables amb el que
ells creuen que han de ser, saben en quina situació viuen i què han de defensar .
Són bastant teatreros i malgrat els costi prendre decisions, tenen capacitat per fer-
ho. I quan ho fan i els interessa l’opció, lluiten per allò amb totes les seves forces.
La relació entre el grup, en general és molt bona. Molts d’ells es coneixen
des de petits i/o van al mateix institut. Entre ells es respira un ambient de confiança i
joc d’adolescent. Evidentment es barallen de tan en tant, però la resolució de
conflictes, pel moment, és fàcil, no sol ser necessària la intervenció de l’educadora,
per exemple. Comparteixen moltes vivències. Cada dia estan contents de veure’s.
Majoritàriament, quan algun jove no assisteix al centre sempre hi ha algú que troba a
faltar la seva presència i pregunta per què no ha vingut.
La relació entre sexes és molt bona: no tenen cap problema, al contrari.
Treballen molt bé en grup mixta. Un exemple clar que ho demostra és l’equip de
futbol mixta que any rere any han format. Els agrada compartir equip nois i noies.
Se’n senten orgullosos.
3.2Analisi de necessitats específiques del grup Canigó.
Per elaborar la següent proposta de millora hem partit de les necessitats i
mancances bio-psico-socials que s’han observat del grup. A l’apartat anterior hem
donat acte de presència, ara pretenem exposar-ne un anàlisi concret per nivells:
- A nivell de salut : són joves amb absència d’una alimentació sana,
organitzada i equilibrada. La majoria de dies arriben al centre menjant llaminadures o
pastes no saludables. A vegades expliquen que tenen molta gana, per tan berenen
molt, perquè no han menjat res a casa: per esmorzar o dinar. Alguna vegada hem
parlat sobre el que mengen amb la família i hem observat absència d’alguns
aliments vitamínics com la fruita.
- A nivell psico-social : són joves amb dificultats organitzatives, els costa
seguir un horari estructurat, sovint no saben quin dia som ni què toca fer durant la
tarda. Tenen dificultats per administrar-se econòmicament. Els costa projectar i
18
planificar el seu futur: saben on es troben al present, saben que estan anant a
l’institut i no els agrada, però no es preocupen per les necessitats acadèmiques
necessàries per trobar un bona feina al futur, per exemple. Busquen i necessiten
resultats immediats. Manca de valors com l’espera, la constància o la paciència, la
visió de futur.
Viuen amb absència de models i valors que afavoreixen l’assumpció de
responsabilitat i compromís. Només demostren alts nivells de responsabilitat amb
allò que els interessa, o creuen que realment és important. A la majoria d’ells els
manca responsabilitat acadèmica, per exemple.
En termes personals, són joves amb baixos nivells d’autoestima i seguretat.
Dubten sobre ells mateixos i es preocupen sempre per la resposta del seu entorn:
que diran si faig això, o si soc així. Els costa acceptar-se i controlar els seus
impulsos. Sovint els manca il·lusió per descobrir coses noves, per immergir-se a
mons desconeguts. Els fa por.
Viuen en desconeixença del món que està més enllà del seu entorn i barri.
El barri on viuen està dotat de molts recursos educatius, activitats
extraescolar, etc. que desconeixen, no volen conèixer o no saben com utilitzar.
Pel què fa les habilitats socials les tenen poc desenvolupades. Els costa
utilitzar la llengua de forma funcional, com a mitjà de raonament i abstracció. Tenen
dificultats de comunicació verbal i no verbal: retencions a l’hora de sentir i expressar,
els seus sentiments, les seves emocions, etc. Manca de pautes socials.
- A nivell acadèmic són joves amb un nivell escolar molt baix. Tenen moltes
dificultats d’aprenentatge. Manquen de molts continguts bàsics , acadèmics i
organitzatius , que no els permet adquirir conceptes nous. Molts no saben de
memòria les taules de multiplicar, per exemple, o les normes ortogràfiques bàsiques
d’accentuació. El nivell de comprensió lectora és molt baix, no entenen els textos, i
menys si estan escrits en català. No son capaços d’extreure’n les idees principals.
A part, son joves amb manca d’interès, curiositat i valoració pel plaer de
l’aprenentatge. Estan molt poc motivats. Els costa moltíssim fer Reforç. El treball
escolar se’ls fa molt feixuc.
19
Pel que fa a l’organització i responsabilitat acadèmica podríem dir que els en
fa bastant falta. No demostren implicació. Son molt poc constants: no escriuen els
deures a l’agenda, ni porten un seguiment acurat dels dies d’exàmens o entregues
que els permetria organitzar la feina. La majora, viuen amb alts nivells de
despreocupació pel món acadèmic. Molts estan en situació de fracàs escolar:
expulsions de l’ institut, assistència a UEC’s, més de cinc assignatures suspeses,
etc.
I en tot això, s’afegeix la incompetència tecnològica que presenten.
Generalment els treballs i deures del institut se’ls demanen a ordinador i a molts els
hi manquen recursos alhora de desenvolupar-se amb un programa d’office, com per
exemple el word o el power point. En lo que es refereix al món informàtic presenten
aprenentatges molt bàsics, com es fer anar un correu electrònic i el messenger.
Per aquest motiu dèiem a la justificació que pot sobtar a vegades que un
col·lectiu com els joves presentin aquestes mancances, amb un recurs que es tan
visual, pràctic i novedós.
20
4 Proposta de millora: Fotogimcama.
La proposta de millora que a continuació presentem tracte de la realització
d’una Gimcana fotogràfica que té com a objectiu treballar de forma digital i creativa
en la elaboració d’una història en equip. Aquesta fotogimcama està organitzada i
dirigida per pautes que l’educador ha de proporcionar als participants. Posteriorment
a aquest primer aconseixament, està previst realitzar, l’elaboració conjunta d’una
presetnació Power Point amb els resultats de la història creada. Aquesta presentació
permetrà que els participants, del grup Canigó, puguin explicar la seva versió del
conte, d’una forma visual i atractiva a la resta de grups del Centre en cas que ho
vulgin (és voluntari). O penjar-la a la pàgina web del Centre Obert.
La fotogimcana està plantejada per portar-la a terme, com s’ha esmentat
anteriorment, amb els participants del grup Canigó del Centre Obert Joan Salvador
Gavina. I pretent insidir en la millora de les següents necessitats específiques:
- Nivell escolar baix.
- Dificultats per l’aprenentatge.
- Manca de motivació i interès per l’aprenentatge en general.
- Dificultats de concentració.
- Manca d’esperit de diàleg I escolta.
- Absència de concepes acadèmics bàsics, principalment comprensió lectora.
- Manques de resposabilitat.
- Dificultats per treballar en equip.
- Dificultats a l’hora de crear i imaginar.
- Manca d’esperit crític i autoreflexionador.
- Inseguretat amb un mateix.
- Coneixament lleu o nul de l’ús d’una camara digital.
- Manca d’autocontrol.
- Absència de domini d’algun programa informatic.
21
4.1Objectius
Objectius Generals
- Aprendre a fer us de dues Noves Tecnologies: la càmera digital i el Power Point
- Potenciar el Treball en Equip
- Treballar la comprensió crítica i creativa, la lectura i la escriptura
- Treballar la imaginació i la creativitat
- Despertar d’interès els alumnes
- Oferir una alternativa educativa de les Noves Tecnologies
Objectius Específics
- Elaborar una Fotonovela.
- Aprendre a fer ús de la camara digital.
- Crear una Presentació Power Point amb la història i les fotos obtingudes.
- Treballar en equip: diàleg, escolta i presa de decisions.
- Treballar la comprensió crítica i creativa, la lectura i la escriptura.
- Treballar amb els recursos de la web: tipus les noticies dels diaris, amb imatges,
vídeos, anuncis...
- Realitzar l’activitat de forma practica, dinàmica i activa.
- Potenciar i impulsar la participació dels participants.
- Potenciar la promoció personal i social
- Realitzar la difusió de les creacions.
22
4.2Descripció de la Proposta.
L’acció de millora, com s’ha esmentat, tracte d’una dinàmica educativa que fa
ús de les noves tecnologies, concretament una càmera fotogràfica digital i un
ordinador. S’anomena: FOTODINÀMICA “Fem una història plegatsUna iniciativa
educativa que actua amb la finalitat de potenciar i fomentar la creativitat, la
comprensió crítica i el treball en equip d’un grup de participants. Aprenent a utilitzar
les noves tecnologies de forma activa i participativa, tot fent-ne un bon ús.
La dinàmica plantejada consta de dues parts, es preten portar a terme en dos
sessions, amb el grup Canigó del Centre Obert Joan Salvador Gavina. Descrit de
forma explicita en l’apartat anterior. La dinàmica està dissenyada en equip, per tant
es treballarà constantment en gurp. Això servirà per forçar als participants a treballar
en equip, i treballar valors com: l’ús del diàleg, l’empatia, l’esolta, etc.
FOTODINÀMICA“Fem una història plegats”
Primera partELABORACIÓ D’UNA HISTÒRIA (SESSIÓ 1)
Durant aquest part de la dinàmica, els nostres participants han de crear una
fotonovela amb l’ajuda d’una càmera digital i una base de text que els educadors els
proporcionarem. Les fotos, que han de tenir relació amb el text proporcionat, les han
de realitzar de forma lliure, imaginativa i creativa. Poden tirar les fotos que vulguin I
llavors escollir la que els agradi més. La càmara és digital. Les fotos les hauran
d’anar tirant amb coherencia el text proporcionat. Podriem dir que el que han de fer
és omplir els buits d’unes vinyetes amb text, completant-ho, i afegir-hi imatges. Les
que ells mateixos decideixin crear en grup.
El text que els educadors proporcionen als participants serveix per que
aquests tinguin unes bases comunes en què basar-se i per treballar de forma
indirecta la comprensió lectora i l’escriptura. Les frases proporcionades poden estar
o no acabades. En cas de estar incompletes (…) el grup de participants les haurà de
completar segons el que el grup vulgui. Serà necessari posar-se d’acord.
23
La sessió es portarà a terme de la següent forma:
1. Exposició explicita de l’activitat que anem a realitzar: què farem, com ho
farem, per què ho farem i quan temps tenim. En aquesta part, se’ls explicarà,
per tant, el funcionament de la fotogimcama.
2. Ressolució de dubtes: l’educadora preguntarà als participants si aquests
tenen dubtes i els intentarà ressoldre.
3. Organització de grups i entrega de material: es guiarà als participants per que
s’organitzin amb els grups acordats, que són tres; i posteriorment se’ls
entregarà el material (camarà fotogràfica, dissfresses i les vinyetes amb el
text de la història incomplet).
4. Inici de la fotogimcama: s’animarà i es dinamitzarà als participants per que
inicint i elaborint la història.
5. Finalització de l’activitat: s’informarà del final amb resultats de l’activitat i
s’orientarà una posada en comú del què ha passat: què han fet, quins son els
resultats, els ha agradat, …
Segona partELABORACIÓ D’UNA PRESETACIÓ POWER POINT
Durant aquesta part de la dinàmica, els nostres participants hauran de crear
una presentació Power Point amb els resultats de les seves històries: fotos i text
completat. Amb l’orientació explicita dels educadors. Es pretén realitzar una classe
pràctica d’informàtica on s’ensenyarà als participants a: abaixar-se les fotos de la
càmara, guardar-les a una carpeta i manejar el Power Point. Cada grup de
participants hauria de tenir un ordinador propi que funcioni correctament.
Aquesta elaboració de la presentació de Power Point permetrà exposar de
forma visual, neta i clara els resultats de la història de cada grup de participants. Un
reforç positiu per ells. Pensem, també que, en el cas que els resultats de la història
hagin estat interessants, seria positiu poder realitzar una posterior activitat de difusió
d’aquests contes. Donar-los a coneixer, de forma visual i atractiva, a altres grups del
Centre Obert i/o a la Comunitat. També podrien penjar-se a la pàgina Web del
Centre.
24
La sessió es portarà a terme de la següent forma:
1. Exposició explicita de l’activitat que anem a realitzar: què farem, com ho
farem, per què ho farem i quan temps tenim. En aquesta a més se’ls
exposarà com ho han de fer per baixar-se les fotos de la càmara a
l’ordinador, i el funcionament bàsic del Power Point.
2. Ressolució de dubtes: l’educadora preguntarà als participants si aquests
tenen dubtes i els intentarà ressoldre’ls amb atenció.
3. Posada a treballar: s’animarà, es guiarà i s’atendrà als participants per que
s’organitzin i puguin portar a terme la tasca encomenada. Donant èmfaci al
reforç positiu, provablament la tasca els sigui dificultosa.
4. Finalització de l’activitat: a mesura que els participants vagin acaban se’ls
revisarà la presentació i se’ls farà desar-la. A mesura que tots els grups
acabin, si hi ha temps, se’ls pot animar a veure les històries d’altres grups.
25
VINYETES A ENTREGAR ELS PARTICIPANTS (Primera Part) – material
26
1. Aquesta història comença una tarda d’hivern. Una tarda no pas molt freda, ni fosca. Sí!! Durant una tarda d’hivern poc freda i alegre, un grup de nois i noies es van reunir. Contents!!! 2. Tots ells eren amics. I com els agradava estar junts, van desidir organitzar una excursió per passar un dia junts. Una excursió que els permetes gaudir de la seva amistat i llibertat durant unes quantes hores. 3. Així que.. es van posar a discutir sobre on anirien. A base de parlar i escoltar-se, en mutu acord van decidir que l’endemà anirien d’excursió a ……………..
5. L’excursió va començar a les 9.00 del dematí!!! Quan es van reunir tots aquesta hora, es van mirar les cares, estaven molt …… Preparats per passar un dia ………. !!! 6. Van carregar-se les maletes a l’esquena i van emprendre el llarg viatge cap a la destinació escullida!!! Anaven a ……… Oh!! Es van fer una foto d’honor: o peració sortida!! 7. Pel camí van ……..
8. I a l arribar al lloc escullit estaven tots molt ………… Així que van decidir fer ………
4. Van haver de preparar una llista de material a emportar-se. S’emportarien: ……………
FI
10. Al capvespre van decidir que era l’hora de tornar al Barri. Van recullir les coses, van carregar-se les maletes a l’esquena i van emprendre el camí de tornada.
9. Van passar tot el dia allà!!!
11. Al arribar al barri es van despedir amb una forta abraçada conjunta i cadascú s’en va tornar a casa seva. Havien passat un dia …..
4.3Metodologia.
Partint de les bases de la Pedagogia Activa, tota la Proposta de Millora proposada
està pensada per portar-se a terme de forma pràctica i participativa. Intentant
despertar l’interes dels participants. Sempre, tenint present que el grup de
participants són els autèntics protagonistes de l’acció educativa, per tant se’ls ha
d’atendre i donar-los el màxim d’importancia. S’intentarà adaptar la dinàmica a les
necessitats i interessos dels participants per tal de despertar motivació envers la
tasca a realitzar. L’educador estarà dins l’activitat com a guia i dinamitzador d’aquest
grup. Serà el responsible de resoldre conflictes, i posar ordre a l’activitat. El seu rol
serà d’orientador de l’activitat, no té per que prendre cap decisió. Si mostrar
confiança, ajudar el grup amb el què faci falta.
L’educador realitzarà l’activitat amb la intenció de treballar, d’una forma
indirecte, dinàmica i divertida, aspectes acadèmics com la lectura, la comprensió
lectora, la creació de text, l’escripctura, etc. I d’una forma directe, les habilitats
envers les noves tecnologies que s’utilitzaran: una camara digital, i el programa
informatic Power Point. Tot, ho treballarà de forma entenadora, i amb paciència.
Utilitzant de forma constant el reforç positiu.
La relació educativa que s’instaurarà durant l’activitat ha d’estar basada en: el
diàleg, l’escolta i el tracte entre iguals. Establint vincles de confiança i trobant límits
en una base no autoritària. Es treballarà sempre de forma constructiva, en base el
reforç positiu i la potencialització de les capacitats dels participants.
Per què tot això sigui possible serà important treballar en relació a tres
actituds bàsiques: atenció, carisma per despertar l’interès dels participants, alegria i
humor.
4.4Organització
27
Com s’ha dit anteriorment, s’organtizarà la Fotodinàmica en dues parts: Una
primera, d’elaboració de la història proposada pels educadors; i una segona,
d’elaboració d’una presentació Power Point amb els resultats de la història (text
completat i fotos creades).
Pel què fa a la organització de grup, es dividrà la classe Canigó en 3 grups.
En total quedaran 3 grups de 5 participants. Una quantitat de persones adequada
per a realitzar cada sessió de l’activitat. Potser als ordinadors, per elaborar el Power
Point, arribaran a ser masses, pero intentarem regular-ho de forma verbal. Ja que,
per realitzar la primera part de la Fotodinàmica, és necessari que mínim siguin 5
persones. Sino, no hi ha prou grup per dicidir i tirar fotos divertides. Aquest tipus
d’organització, per altre part, també ens permetrà treballar més en equip, potenciant i
regulant aquesta forma de treball.
Les dues sessions planejades, es portaran a terme mitjantçant el mateix
ordre base:
- Primera part: exposició del què anem a fer i ressolució de dubtes.
- Segona part: organització de grups i entrega del material necessari per
realitzar la sessió.
- Tercera part: realització de l’activitat proposada.
- Quarta part: finalització de l’activitat i posada en comú dels resultats.
4.5Temporalització.
La Fotodinàmica, organitzada en dues parts, es portarà a terme en dues
sessions de dues hores cada una:
Sessió 1: Elaboració de la Fotonovela.
Sessió 2: Elaboració de la Presentació Power Point.
S’intentarà que cada sessió es porti a terme un dia diferent. Fer-ho tot a la
mateixa tarda seria massa feixuc, llarg i cansat. No es possible.
D’acord amb l’ordre base en que els educadors han de portar a terme per
realitzar les dues parts de l’activiat, s’han temporalitzat les sessions de la següent
manera:
28
Ordre de la sessió Temporalizació
- Primera part: exposició i ressolució de
dubtes.
15 minuts
- Segona part: organització de grups i
entrega de material.
10 minuts
- Tercera part: realització de l’activitat
proposada
1hora 25 minuts
- Quarta part: Finalització i posada en
comú.
10 minuts
4.6Quadre de recursos
Infraestructurals: - Aula grup Canigó.
- Aula d’informàtica.
- Espai d’aire lliure on poder realitzar les fotos (barri limitat).
Funcionals:
- Saber usar una càmera digital en la perfecció.
- Saber utilitzar el Programa Power Point.
- Conèixer el grup Canigó mínimament.
Materials:
- Material específic de l’activitat: fitxes de la fotonovela.
- Tres càmeres de fotografiar digitals.
- Material d’oficina: Llapis/bolis, fulls, etc.
- Disfresses, complements, etc.
- Tres ordinadors que funcionin i tinguin programa Power Point.
Humans:
- Educadora de grup (Laia)
- Dues educadores de suport (Irene I Eva)
4.7Tasques i funcions.
29
Dels educadors (en les dues sessions):
- Organitzar i programar l’activitat.
- Preparar els recursos i materials necessaris per l’activitat.
- Dirigir, orientar, explicar i dinamitzar la dinàmica de grup i les activitats
amb coherència al projecte i la línia metodològica d’aquest.
- Explicar la normativa de l’activitat i vetllar pel seu compliment.
- Vetllar pel bon funcionament de la dinàmica i procés socioeducatiu dels
participants.
- Reflexionar contínuament sobre el seu rol com educadora dins el grup i
en l’activitat.
- Procurar pel procés educatiu dels participants.
- Despertar l’interès del grup envers l’activitat.
- Avaluar el projecte un cop finalitzi.
- Potenciar el treball en equip entre els participants.
- Tenir pensades alternatives o estratègies per si alguna part de l’activitat
no funciona correctament.
- Mantenir-se atenta a les demandes dels participants.
- Responsabilitzar-se de la tasca que realitza.
Dels participants (en les dues sessions):
- Assistir a l’activitat.
- Estar disposat a realitzar l’activitat.
- Realitzar les dinàmiques proposades, sempre hi quan no justifiquin el
contrari.
- Escoltar i respectar la resta de participants i a l’educador/a.
- Respectar el material i la normativa que vaig exposant l’educadora.
- Complir les directrius de l’activitat.
4.8Sistema d’avaluació.
30
Com tot projecte que es porti a terme ha d’estar avaluat, per tal de reflexionar
sobre el procés, modificar accions I milloarar-les per un futur. per tant és necessari
crear un petit sistema d’avaluació. En aquest projecte de millora es portarà a terme
una avaluació a dues bandes: una per part dels alumnes, i l’altre per part de
l’educadora.
Una vegada finalitzat el projecte de millora, està previst realitzar una petita
sessió avaluativa d’aquest, amb els alumnes. El plantejament és passar-los un
questionari on hauran de respondre algunes preguntes reflexivament sobre l’activitat
realitzada I, aprofitant la ocasió, sobre l’us que ells fan de les noves tecnologies. En
cas que l’ompliment d’aquest questionari sigui hagil es pot plantejar continuar
l’avaluació en forma de debat grupal. Plantejant que els alumnes exposin el què han
respos en el qüestionari i contestin noves preguntes que pot fer l’educadora.
L’educadora hauria de prendre apunts de tot el que els participants vagin dient i fer
un buidadge posterior dels qüestionaris.
Per altre banda, l’educadora també realitzara una autoavaluació de l’activitat
realitzada i de les seves funcions i rols com educadora. Ho farà mitjançant el
buidatge de les resultats dels qüestionaris i la reflexió de tot el projecte realitzat:
procés, resultats, nivell d’assoliment dels objectius. També pot valorar aspectes com:
la satisfacció, l’interès, les hores dedicades, la planificació, el mode d’organitzar i
temoralizar les sessions, valoració dels resultats obtinguts i dels rols que els
participants han agafat, les funcions I el rol que les educadores han agafat, etc.
A part, també hauria de valorar i observar, molt important, si es produeixen
canvis entorn els participants, principalment en l’àmbit acadèmic i tecnologic. Podria
ser que l’activitat funcionés i els participants demanessin activitats acadèmiques més
dinàmiques; on noves sessions on es treballés la informatica, etc. Tot de posibilitats
que l’educadora hauria d’observar, valorar i en cas possible, proporcionar.
31
- Conclusions
32
QÜESTIONARI D’AVALUACIÓ
1. Valora les qüestions següents amb nota de 1 a 10 segons menys o més grau de satisfacció personal
- Haver realitzat un treball en grup:- Haver treballat amb una càmera fotogràfica:- Haver rebut el suport d’un educador:- Haver treballat amb programes informàtics:
2. Quantes hores dediques a Internet per la realització dels treballs?
3.Modificaries alguna cosa de la Fotogimcana? Quina?
4.Com t’hagués agradat que continues la dinàmica?
5.Que es el que t’agrada’t més? I el que menys?
6. Que opines de la tasca que ha fet l’educador? Com la valores?
El nostre projecte de millora pensem que incidirà positivament en l’ús que en
fagin els joves en l’àmbit de les noves tecnologies i en el seu procés d’aprenentage.
Recordant que en l’analisi de necessitats es mostra que tenen bastantes mancances
i absències entorn aquest ambit.
Inicialment es tracta d’un projecte que es vol portar a terme al centre , la idea
els va semblar força interessant en el seu moment, però com s’ha esmentat
anteriorment no ha estat possible portar-l’ho a terme. Ens comentaren que implantar-
la aquest trimestre era massa arriscat, principalment per dos factors: manca de
temps i de recursos. Creuen possible realitzar-ho el segon trimestre, quan s’hagin
revistat tots els ordinadors (molts fallen), entrin nous pressupostos i els educadors
estiguin més disposats (canvis de programació, etc). En cas que es realitzi
intentarem mantenir-nos amb contacte amb el Centre.
Independentment de la no possible implantació, continuem pensant que, la
proposta és interessant i factible. Amb ella abolim moltes de les dificultats i donem
resposta a les necessitats plantejades que pateix aquest col·lectiu. A partir d’utilitzar
una metodologia dinàmica, creativa, crítica i participativa estan cada vegada més a
prop de l’ accés a les Noves Tecnologies, on els diners no son l’única treva que els
impedia fer-ho , sinó també la desconeixença, la desorientació, la manca de
recursos...Factors que hem tractat de solucionar mitjançant el diàleg participatiu, la
reflexió, la dotació d’eines per seleccionar la informació...
A la vegada també tractem de potenciar la ciutadania activa, factor molt
important en la nostra societat donat les característiques que hem presentat.
Pensem que les activitats els proporcionaran un element crític i reflexiu sobre la
societat en la que estan vivint, a veure altres mirades de la mateixa realitat i a
potenciar el desig de compartir, col·laborar vers els altres.
Amb la voluntat de seguir evolucionant en l’àmbit de les noves tecnologies , el
projecte es flexible i en tot moment compta amb la veu i el protagonisme dels joves,
així com la possibilitat d’integrar les seves idees i opinions en futures remodelacions
del mateix.
Per nosaltres aquest es un element molt important, ja que vincula als joves al
33
nostre projecte i d’aquesta manera el poden sentir seu. Aquest es un factor molt
important donat, com hem comentat abans, que els joves sovint demanen atenció i
necessiten de recursos que siguin dinàmics, per alhora aconseguir realitzar el seu
desig d’expressar la seva identitat i sentir-se amb autoestima alta.
Un altre dels elements que creiem importants es la potenciació de la creativitat
dels joves. Aquest significa treballar des d’un aprenentatge de buscar solucions
originals e indirectament per treballar amb el grup. Una de les mancances es que
molts tenen dificultats per treballar en equip, per això a través d’idees originals com
aquesta, d’accions i respostes diferents també poden tractar els conflictes que
puguin sorgir.
Com a futures educadores creiem que es un àmbit que pot resultar ser molt
educatiu i principalment ara, en aquests moments, potser una de les alternatives que
convindria explotar més vers l’educació. Hem observat com les noves tecnologies es
un àmbit que evoluciona molt ràpid, per tant l’hem d’utilitzar en els nostres projectes
d’acció, i també arriba molt ràpid a boques de tothom, amb lo qual desperta interès i
acaba homogeneïtzant les preferències de tota una població: com hem vist amb la
telefonia mòbil, ordinadors portàtils, càmeres digitals...
34
