Índex · Web viewÍndex 1. Introducció 2. Estructura del llibre i les unitats 3. Objectius de la matèria 4. Criteris d’avaluació 5. Programació Unitat 1. Absolutisme i Il·lustració

Ciències Socials, Història-4t ESOProgramació d’aula

Índex1. Introducció

2. Estructura del llibre i les unitats

3. Objectius de la matèria

4. Criteris d’avaluació

5. Programació

Unitat 1. Absolutisme i Il·lustració

Unitat 2. La crisi de l’antic Règim

Unitat 3. Liberalisme i nacionalisme

Unitat 4. La Revolució Industrial

Unitat 5. Espanya al segle XIX

Unitat 6. Imperialisme i Primera Guerra Mundial

Unitat 7. El món d’entreguerres

Unitat 8. Espanya (1902-1939)

Unitat 9. La Segona Guerra Mundial

Unitat 10. La guerra freda

Unitat 11. Economia i societat (1945-1989)

Unitat 12. Espanya de 1939 al segle XXI

Unitat 13. El món actual

Cultura i art al segle XIX

Cultura i art al segle XX

marjal-grup edebé 1


1. IntroduccióLa programació de la matèria de Ciències Socials considera les competències bàsiques associades a la matèria, els objectius, continguts i criteris d’avaluació de cada curs i els concreta i organitza en unitats didàctiques.

Cadascuna d’aquestes unitats didàctiques desenvolupa les seqüències d’aprenentatge segons els criteris següents:

– Augmenta de manera progressiva el nivell d’exigència, generant situacions d’ensenyament-aprenentatge que plantegen un repte a l’alumne, exigint-li cada vegada un major grau de coneixements i estratègies.

– Inicia els nous aprenentatges assegurant la base dels anteriors.

– Manté un enfocament globalitzador i interdisciplinari entre els continguts comuns a diverses matèries, de forma que, en l’abordar-los, s’obtinga una visió completa.

– Desenvolupa els continguts atenent la seua didàctica específica, vinculant-los amb l’entorn dels alumnes i tractant que descobrisquen la seua funcionalitat perquè resulten cada vegada més significatius.

– Introdueix i propicia el tractament formatiu dels continguts transversals.

– Fomenta maneres de raonament adequades al moment evolutiu d’aquests alumnes i introdueix el mètode i el pensament científic.

– Privilegia activitats que promoguen la reflexió crítica sobre què aprén i com ho aprén.

– Invita al treball en equip i a l’aprendre en equip.

– Afavoreix l’expressió clara i precisa del pensament, a través del llenguatge oral i escrit.

– Proposa suficients activitats de reforç i ampliació, per adaptar-se a la majoria dels alumnes.

– Dóna a l’avaluació un caràcter formatiu per a l’alumne i el professor, i incorpora el caràcter orientador propi d’aquesta etapa.

Les competències bàsiques en la matèria de Ciències Socials: Geografia i Història

Marjal entén les competències bàsiques com aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles i que l’alumne hi ha d’haver desenvolupat en acabar aquesta etapa per a aconseguir la seua realització personal, l’exercici de la ciutadania activa, la seua incorporació satisfactòria a la vida adulta i el desenvolupament d’un aprenentatge permanent al llarg de la vida.

Els àmbits de competències bàsiques identificats són els següents:

– Competència en comunicació lingüística

– Competència matemàtica

– Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic



– Tractament de la informació i competència digital

– Competència social i ciutadana

– Competència cultural i artística

– Autonomia i iniciativa personal

– Competència per aprendre a aprendre

Per la seua naturalesa les competències bàsiques tenen un caràcter transversal; per tant, cadascuna de les competències bàsiques s’assolirà a partir del treball en les diferents matèries de l’etapa.

En el llibre de l’alumne es presenta un llistat de les competències bàsiques que es desenvolupen al llarg de tot el curs i una sèrie d’activitats per la seua avaluació.



2. Estructura del llibre i de les unitatsEl llibre s’estructura en dos blocs: Les arrels del món contemporani i El món contemporani. Cada bloc s’introdueix amb l’índex de les unitats que el componen i amb un text explicatiu de la relació entre les unitats.

Al final de cada bloc s’inclouen un monogràfic sobre la cultura i l’art del període, amb activitats que permeten analitzar i comprendre els estils artístics més importants així com les característiques principals.

Cada bloc es tanca amb activitats que permeten valorar els coneixements adquirits i les competències bàsiques assolides per l’alumne.

Al final del llibre es presenta un annex cartogràfic amb els mapes polítics del món al segle XXI, el 1800 i el 1914, de l’Europa d’entreguerres i de la guerra freda. També s’inclou un glossari amb els conceptes històrics més rellevants que apareixen en les unitats.

Les unitats

Cada unitat comença amb una imatge relacionada amb el seu contingut i un eix cronològic per a situar l’alumne en el temps històric. També apareixen unes preguntes per a començar a reflexionar sobre el tema, els objectius, l’índex dels continguts i les principals competències bàsiques que es deuen assolir.

Els continguts s’organitzen en dobles pàgines dividides en apartats i subapartats, amb textos expositius presentats de forma clara, concisa i estructurada, per a intentar facilitar al màxim la comprensió i l’organització per part de l’alumne/a.

En cada apartat, les activitats d’aprenentatge tenen com a finalitat la comprensió i interpretació dels textos, quadres de dades, gràfics, mapes i imatges, bé siga per mitjà de preguntes, breus comentaris de text, mapes, dades o imatges, o bé mitjançant investigacions concretes. Les activitats presenten diferent grau de dificultat per atendre la diversitat i treballar les competències bàsiques. Mitjançant aquestes activitats, l’alumnat va construint l’entramat que li permetrà l’assimilació de continguts.

Cada unitat presenta un apartat (Aprén a…) en el qual es treballa en profunditat un procediment propi de la Història.

L’exposició de continguts es tanca amb l’apartat Analitzar fonts, que presenta una ampliació d’algun dels continguts de la unitat, a partir de fonts de diferent tipus (textos, fotografia, mapes…) amb l’objectiu d’obtindre informació, analitzar-la i contrastar-la.

Per a sintetitzar els continguts, s’inclou un resum amb els punts clau de la unitat. També es presenten més activitats de reforç i ampliació que permeten atendre de forma més extensa la diversitat.

Finalment, hi ha una avaluació que permet valorar l’adquisició dels continguts de la unitat, així com de les competències bàsiques.



3. Objectius de la matèria1. Identificar els processos i mecanismes que regeixen els fets socials i les interrelacions entre fets polítics, econòmics i culturals, i utilitzar aquest coneixement per a comprendre la pluralitat de causes que expliquen l’evolució de les societats actuals, el paper que homes i dones hi desenvolupen i els seus problemes més rellevants.

2. Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales, els elements bàsics que caracteritzen el medi físic, les interaccions que es donen entre ells i les que els grups humans estableixen en la utilització de l’espai i dels seus recursos, valorant les conseqüències de tipus econòmic, social, cultural, polític i mediambiental que es deriven i la necessitat de garantir la sostenibilitat.

3. Comprendre el territori com el resultat de la interacció de les societats sobre el medi en què es desenvolupen i en què s’organitzen.

4. Identificar, localitzar i comprendre les característiques bàsiques de la diversitat geogràfica del món i de les grans àrees geoeconòmiques, així com els trets físics i humans d’Europa, Espanya i la Comunitat Valenciana en particular.

5. Identificar i localitzar en el temps i en l’espai els processos i esdeveniments històrics rellevants de la història del món, d’Europa, d’Espanya i de la Comunitat Valenciana per adquirir una perspectiva global de l’evolució de la humanitat i elaborar una interpretació d’aquesta que facilite la comprensió de la pluralitat de comunitats socials a les quals es pertany.

6. Conéixer la realitat territorial en què es viu, així com els fets i processos rellevants del seu esdevindre històric, identificant les seues peculiaritats en el context al qual pertany.

7. Valorar la diversitat cultural manifestant actituds de respecte i tolerància cap a altres cultures i cap a opinions que no coincideixen amb les pròpies, sense renunciar per això a un judici sobre aquestes.

8. Comprendre els elements tècnics bàsics que caracteritzen les manifestacions artístiques en la seua realitat social i cultural per a valorar i respectar el patrimoni natural, històric, cultural i artístic, assumint la responsabilitat que suposa la seua conservació i apreciant-lo com a recurs per a l’enriquiment individual i col·lectiu.

9. Adquirir i usar el vocabulari específic que aporten les Ciències Socials perquè la seua incorporació al vocabulari habitual augmente la precisió en l’ús del llenguatge i millore la comunicació.

10. Buscar, seleccionar, comprendre i relacionar informació verbal, gràfica, icònica, estadística i cartogràfica, procedent de fonts diverses, inclosa la que proporciona l’entorn físic i social, els mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació, tractar-la d’acord amb la finalitat perseguida i comunicar-la als altres de manera organitzada i intel·ligible.

11. Realitzar treballs en grup i participar en debats amb una actitud constructiva, crítica i tolerant, fonamentant adequadament les opinions i valorant el diàleg com una via necessària per a la solució dels problemes humans i socials.

12. Conéixer el funcionament de les societats democràtiques, apreciant els seus valors i bases fonamentals, així com els drets i llibertats com un assolimnt irrenunciable i una condició necessària per a la pau, denunciant actituds i situacions discriminatòries i injustes i mostrant-se



solidari amb els pobles, grups socials i persones privats dels seus drets o dels recursos econòmics necessaris.



4. Criteris d’avaluació

1. Situar en el temps i en l’espai els períodes i fets transcendents i processos històrics rellevants que s’estudien en aquest curs identificant el temps històric en el món, a Europa, a Espanya i a la Comunitat Valenciana, aplicant les convencions i els conceptes habituals a l’estudi de la Història.

2. Identificar les causes i conseqüències de fets i processos històrics significatius establint-hi connexions i reconeixent la causalitat múltiple que comporten els fets socials.

3. Enumerar les transformacions que es produeixen a Europa al segle XVIII, prenent com a referència les característiques socials, econòmiques i polítiques de l’antic Règim, i explicar els trets propis del reformisme borbònic a Espanya.

4. Identificar els trets fonamentals dels processos d’industrialització i modernització econòmica i de les revolucions liberals burgeses, valorant els canvis econòmics, socials i polítics que van suposar i identificant les peculiaritats d’aquests processos a Espanya.

5. Explicar els trets fonamentals del procés de canvi produït per les revolucions liberals i nacionalistes a Europa, valorant les transformacions polítiques i socials que van suposar, identificant en aquest context les peculiaritats d’aquest procés a Espanya i a la Comunitat Valenciana en particular.

6. Explicar les raons del poder polític i econòmic dels països europeus en la segona meitat del segle XIX identificant els conflictes i problemes que caracteritzen aquests anys, tant a nivell internacional com a l’interior dels Estats, especialment els relacionats amb l’expansió colonial i amb les tensions socials i polítiques.

7. Identificar i caracteritzar les diferents etapes de l’evolució política i econòmica d’Espanya durant el segle XX i els avenços i retrocessos fins a aconseguir la modernització econòmica, la consolidació del sistema democràtic i la pertinença a la Unió Europea.

8. Caracteritzar i situar en el temps i en l’espai les grans transformacions i els conflictes mundials que han tingut lloc al segle XX i aplicar aquest coneixement a la comprensió d’alguns dels problemes internacionals més destacats de l’actualitat.

9. Explicar les transformacions que han tingut lloc en el món en la segona meitat del segle XX, tant en el context internacional com en l’interior de les societats, analitzant els seus orígens i comprenent les tensions existents en el món actual.

10. Realitzar treballs individuals i en grup sobre algun focus de tensió política o social en el món actual, indagant sobre els seus antecedents històrics, analitzant les causes i plantejant possibles desenllaços, utilitzant fonts d’informació pertinents, incloses algunes que oferisquen interpretacions diferents o complementàries d’un mateix fet.

11. Reconéixer alguns elements culturals i artístics del món contemporani, interpretant el seu significat i la seua funció, valorant els seus components estètics i comprenent el paper que els nous mitjans de comunicació tenen en la seua configuració.



5. Programació

Unitat 1. Absolutisme i Il·lustracióTemps aproximat: 2 setmanes.Interdisciplinarietat: Valencià: Llengua i Literatura.

Objectius Caracteritzar l’evolució i els principis bàsics de govern de les monarquies absolutes i

parlamentàries a l’Europa dels segles XVII i XVIII. Identificar els principis de la Il·lustració i la seua influència en el pensament polític. Conéixer els principals conflictes entre les monarquies europees durant el segle XVIII. Conéixer els trets fonamentals de la societat i l’economia a l’Europa de l’Edat Moderna. Comprendre el procés reformista dels monarques Borbons a Espanya durant el segle XVIII. Situar cronològicament l’art rococó i el neoclàssic i identificar les seues característiques,

obres i artistes principals. Aprendre a investigar sobre un tema i redactar una síntesi temàtica.

Competències bàsiques Conéixer els fets rellevants del final de l’Edat Moderna. Identificar les manifestacions artístiques del segle XVIII. Buscar, analitzar i processar la informació, utilitzant les eines adequades, incloses les TIC. Expressar-se per escrit amb correcció i coherència, utilitzant el vocabulari adequat. Organitzar, analitzar, comunicar i avaluar treballs de síntesi, amb sentit crític i valorant la

presentació i l’ordre.

Continguts

Conceptes Dos models de monarquia. L’apogeu de l’Estat absolut. El model de monarquia absoluta i

l’exemple de França. El model de la monarquia parlamentària i l’exemple d’Anglaterra. La Il·lustració. Les idees dels il·lustrats. La difusió de les idees il·lustrades. L’aplicació política

de les idees il·lustrades: el despotisme il·lustrat. Les relacions internacionals. L’equilibri europeu i les guerres successòries de les monarquies

durant el segle XVIII. La lluita pels dominis colonials de les potències europees. Societat i economia del segle XVIII. La crisi de la societat estamental. L’organització de l’Estat

absolutista. El reformisme borbònic. La il·lustració i els il·lustrats a Espanya. La influència política de la

il·lustració i el reformisme de Carles III. La il·lustració valenciana. Il·lustrats valencians. La divulgació de la Il·lustració valenciana. L’art del segle XVIII. Característiques i artistes de l’art rococó i de l’art neoclàssic. El Barroc al

Regne de València. La societat estamental espanyola en el segle XVIII.

Procediments Lectura i interpretació de textos històrics. Obtenció d’informació a partir d’imatges. Anàlisi d’un mapa de fluxos. Interpretació i anàlisi d’obres d’art. Concreció d’un tema de síntesi i organització de la informació. Investigació sobre un tema i redactacció d’una síntesi.



Actituds Valoració crítica de l’intercanvi desigual en el comerç triangular.

Activitats

Presentació de la unitat Observar la imatge i resoldre les activitats proposades. Llegir la llista de les competències bàsiques que es pretenen desenvolupar i examinar

l’organització dels continguts.

1. Dos models de monarquia Explicar absolutisme i identificar els països europeus regits per monarquies absolutistes. Analitzar textos favorables i contraris a l’absolutisme. Obtindre informació sobre la monarquia parlamentària anglesa a partir de l’anàlisi d’una

imatge.

2. La Il·lustració Elaborar un esquema de les idees de la Il·lustració. Analitzar textos dels pensadors il·lustrats. Investigar i redactar una explicació sobre algun monarca il·lustrat. Completar un esquema sobre la divisió de poders.

3. Les relacions internacionals Explicar el sistema d’Utrecht. Elaborar dos mapes amb les aliances de les guerres de successió d’Àustria i dels Set Anys i

comparar-les. Investigar i redactar una síntesi sobre la partició de Polònia.

4. Societat i economia en el segle XVIII Explicar la societat estamental europea. Caracteritzar el lliurecanvisme i identificar les diferències amb el mercantilisme. Analitzar un text sobre el comerç colonial i descriure el comerç triangular.

5. El reformisme borbònic Explicar el desenvolupament de la Il·lustració a Espanya i la seua relació amb la monarquia. Investigar i redactar una biografia sobre algun ministre il·lustrat espanyol. Redactar una síntesi sobre el reformisme borbònic.

6. La Il·lustració valenciana Buscar en la teua ciutat o poble carrers, monuments… dedicats als il·lustrats valencians i

investigar la vinculació amb la teua localitat. Elaborar un eix cronològic dels segles XVI, XVII, XVIII i identificar els aspectes actuals de la

Comunitat Valenciana que es van originar en aquests segles.

7. L’art del segle XVIII Caracteritzar l’estil artístic rococó. Identificar les dues esglésies de nova planta construïdes durant el Barroc a València. Observar i comparar dues obres d’art d’estil rococó i d’estil neoclàssic. Analitzar una pintura d’estil neoclàssic.

Redactar una síntesi temàtica Reconéixer l’estructura d’un exemple de síntesi temàtica. Redactar una síntesi sobre un dels temes proposats.



Activitats finals per al reforç Definir conceptes i explicar personatges. Elaborar un eix cronològic situant-hi diversos esdeveniments. Completar una taula sobre els estils artístics rococó i neoclàssic.

Activitats finals d’ampliació Analitzar textos i imatges sobre la pirateria. Analitzar i comparar dues imatges de la monarquia absolutista i la monarquia parlamentària. Analitzar un text sobre el pensament il·lustrat. Investigar i redactar una síntesi temàtica sobre l’arquitectura del Palau Reial de la Granja de

San Ildefonso.

Avaluació

Criteris d’avaluació Enumerar les transformacions que es produeixen a Europa en el segle XVIII, prenent com a

referència les característiques socials, econòmiques i polítiques de l’antic Règim. Explicar els trets propis del reformisme borbònic a Espanya. Extraure informació rellevant a partir de diferents fonts (textos, mapes, imatges) i comunicar la

informació obtinguda de forma correcta per escrit.

Activitats d’avaluacióRealitzar les activitats d’avaluació del llibre de l’alumne (pàg. 31): Explicar les principals idees del pensament il·lustrat. Descriure les relacions internacionals europees durant el segle XVIII. Caracteritzar les mesures reformistes borbòniques aplicades a Espanya. Analitzar una obra d’art d’estil neoclàssic.Resoldre les activitats proposades en la fitxa d’avaluació de la Carpeta de recursos



Unitat 2. La crisi de l’Antic Règim

Temps aproximat: 2 setmanes.Interdisciplinarietat: Valencià: Llengua i Literatura; Educació Eticocívica.

Objectius Situar cronològicament i entendre les causes, el desenvolupament i les conseqüències de la

revolució americana i de la Revolució Francesa. Entendre les causes de la formació i el desenvolupament de l’imperi de Napoleó i les

conseqüències que va tindre a Europa. Conéixer les característiques de l’etapa de la Restauració a Europa. Comprendre el procés de conquesta de l’Oest americà i la formació dels Estats Units, i valorar

la persecució a la qual es van veure sotmesos els indis durant aquest procés. Aprendre a identificar les conjuntures i estructures per a comprendre els processos de canvi

en la història.

Competències bàsiques Conéixer els fets històrics que assenyalen el pas a l’Edat Contemporània. Identificar les manifestacions artístiques del període. Identificar i comprendre els canvis conjunturals i els canvis estructurals en els processos

històrics. Disfrutar de la lectura d’un text i valorar la seua utilitat per a comprendre la mentalitat de

l’època.

Continguts

Conceptes La revolució americana: causes i desenvolupament. La guerra d’Independència. El naixement

dels Estats Units. La Revolució Francesa. Causes de la Revolució. El procés revolucionari. La I República, la

Convenció, el Directori. L’imperi napoleònic. L’arribada al poder. La política interna. L’imperi. La Restauració. El Congrés de Viena. La Santa Aliança. Canvis conjunturals i estructurals relatius a les revolucions francesa i americana. La conquesta de l’Oest. L’expansió territorial. El genocidi indi.

Procediments Identificació de conjuntures i estructures. Lectura i anàlisi de fonts primàries. Obtenció d’informació històrica a partir de l’observació de mapes. Elaboració d’una síntesi explicativa.

Actituds Valoració de la Declaració dels Drets de l’Home com una conquesta històrica per a l’època. Sensibilitat i preocupació pel rigor i l’objectivitat en la recerca i interpretació històrica. Rebuig de qualsevol tipus d’actitud discriminatòria per raons culturals o ètniques.



Activitats

Presentació de la unitat Observar les imatges i resoldre les activitats proposades. Llegir la llista de les competències bàsiques que es pretenen desenvolupar i examinar


1. La revolució americana Explicar les causes de la revolució americana, valorar-ne importància i establir-ne influència. Llegir un text sobre la Declaració d’Independència i establir quines idees i principis de la

Il·lustració s’hi reflecteixen. Analitzar i interpretar un esquema sobre la formació dels Estats Units. Explicar per què va esclatar la guerra de Secessió i assenyalar els bàndols enfrontats.

2. La Revolució Francesa Explicar les causes de la Revolució. Elaborar un resum de les fases de la Revolució. Llegir un text sobre els Drets de l’Home, explicar els seus principis, les diferències respecte a

la societat estamental i valorar la vigència en l’actualitat d’aquests principis. Explicar el paper desenvolupat per les dones en la Revolució.

3. L’imperi napoleònic Explicar la trajectòria de Napoleó fins a la seua coronació com a emperador. Indicar els objectius de Napoleó en política interna. Observar el mapa de l’Europa napoleònica i establir els països rivals de França i aquells en

què va començar a ser derrotada. Analitzar les causes dels alçaments populars en països ocupats per l’imperi.

4. La Restauració Explicar què era i quins objectius tenia el Congrés de Viena. Llegir dos textos de defensa de l’absolutisme, analitzar-los i comparar les idees principals

amb els valors de les revolucions francesa i americana. Observar un mapa d’Europa el 1815 i establir els territoris annexionats per les potències i els

nous Estats creats al voltant de França. Explicar què era la Santa Aliança i qui en formava part. Identificar conjuntures i estructures Analitzar els canvis conjunturals i estructurals que es van produir amb la revolució americana.

Activitats finals per al reforç Completar un quadre comparatiu sobre l’Antic Règim i la Constitució liberal. Comparar les Declaracions dels Drets de l’Home francesa i americana. Comparar els mapes de l’Europa napoleònica i del Congrés de Viena.

Activitats finals d’ampliació Observar el mapa de l’expansió territorial dels Estats Units i establir la procedència dels

territoris, quan es van convertir en Estats i a quina part del país va afectar la guerra de Secessió.

Llegir un text sobre el genocidi indi i relacionar aquest fet amb la conquesta de l’Oest. Relacionar una sèrie de personatges amb els diferents períodes de la Revolució Francesa. Elaborar un informe sobre la conquesta de l’Oest americà. Analitzar un text sobre els drets de la dona i relacionarlo amb la legislació del Codi Civil

napoleònic referida a aquests drets.



Avaluació

Criteris d’avaluació Situar les revolucions francesa i americana en el seu context històric i reconèixer-les com els

esdeveniments que van donar pas a una nova edat de la Història. Identificar les causes i conseqüències de les revolucions americana i francesa, de la formació

de l’imperi napoleònic, i de la Restauració, establint les connexions existents entre elles. Identificar els trets fonamentals de les revolucions americana i francesa i de l’imperi

napoleònic, valorant els canvis polítics i socials que van comportar.

Activitats d’avaluacióRealitzar les activitats d’avaluació del llibre de l’alumne (pàg. 47):

Establir les causes i conseqüències de la guerra d’Independència dels Estats Units. Explicar el sistema federalista dels Estats Units. Elaborar un eix cronològic des de la Revolució Francesa a l’imperi napoleònic. Comparar dos textos, un d’una aristòcrata i l’altre d’un sans-culotte sobre la Revolució

Francesa. Definir una sèrie de conceptes polítics relatius a les revolucions americana i francesa. Explicar els esdeveniments de l’època del terror i les mesures socials dutes a terme. Elaborar un resum de l’època napoleònica. Explicar el significat del principi d’intervenció establit per la Santa Aliança. Interpretar la guerra de Secessió americana a partir d’un mapa.

Resoldre les activitats proposades en la fitxa d’avaluació de la Carpeta de recursos.



Unitat 3. Liberalisme i nacionalisme

Temps aproximat: 2 setmanes.

Interdisciplinarietat: Valencià: Llengua i Literatura; Educació Eticocívica; Educació Plàstica i Visual.

Objectius Identificar les característiques del pensament polític liberal i nacionalista del segle XIX. Entendre les causes i les conseqüències de les revolucions liberals del segle XIX. Conéixer les causes, el desenvolupament i les conseqüències de les unificacions d’Itàlia i

d’Alemanya. Conéixer el procés de desintegració de l’imperi otomà i identificar els nous Estats balcànics. Aprendre a elaborar mapes històrics per a situar-nos geogràficament i informar-nos sobre el

passat. Adoptar actituds no discriminatòries per qüestió de sexe.

Competències bàsiques Conéixer els fets rellevants que marquen el procés de construcció de l’Estat liberal. Identificar les manifestacions artístiques del període. Elaborar i analitzar mapes històrics. Interpretar les escales dels mapes i comprendre el llenguatge simbòlic que representen. Utilitzar la xarxa Internet de forma crítica i reflexiva per a la recerca d’imatges i informació.

Continguts

Conceptes Liberalisme i nacionalisme. El liberalisme. Les idees nacionalistes. El concepte de nació. Les revolucions liberals. Les revolucions del 1820, 1830 i 1848. Balanç de les revolucions. La unificació d’Itàlia i Alemanya. El conflicte dels Balcans. El sufragisme.

Procediments Elaboració de mapes històrics. Lectura i anàlisi de fonts primàries. Obtenció d’informació històrica a partir de l’observació de mapes. Elaboració d’una síntesi explicativa. Elaboració d’un esquema. Determinació de causes i conseqüències. Elaboració d’un treball d’investigació. Utilització de la xarxa Internet per a la recerca d’informació.

Actituds Valoració de les aportacions ideològiques del segle XIX respecte dels drets humans i de les

actituds polítiques democràtiques i igualitàries. Sensibilitat i preocupació pel rigor i l’objectivitat en la recerca i interpretació històrica. Rebuig de qualsevol tipus d’actitud discriminatòria per raons de sexe.



Activitats



1. Liberalisme i nacionalisme Definir liberalisme i nacionalisme i establir la relació entre les dues ideologies. Elaborar un esquema sobre l’Estat liberal. Definir els dos tipus de nacionalismes i de concepte de nació que es van manifestar al segle

XIX. Llegir i comparar dos textos d’ideòlegs nacionalistes.

2. Les revolucions liberals Establir els protagonistes i els objectius de les revolucions liberals. Elaborar un resum de les revolucions del 1820 i 1830. Explicar la revolució del 1848, establir les noves reivindicacions i els països on es va produir. Llegir un text sobre la revolució del 1848 a França i determinar quina relació s’estableix amb

la del 1789. Explicar les conseqüències a Europa del període revolucionari.

3. La unificació d’Itàlia i d’Alemanya Explicar les similituds dels processos d’unificació d’Itàlia i Alemanya. Observar el mapa d’Itàlia i establir els territoris que la formaven i quan es van incorporar al

nou Estat. Establir els protagonistes dels processos i les característiques dels dos nous Estats unificats. Observar el mapa d’Alemanya, determinar quina potència lidera la unificació i quina queda

fora, i comparar els nous límits amb la Confederació Germànica. Llegir i comparar dos textos sobre la unitat d’Itàlia i la d’Alemanya.

Elaborar mapes històrics Elaborar un mapa històric dels Balcans després de la Primera Guerra Mundial.

Activitats finals per al reforç Elaborar un esquema sobre el liberalisme i el nacionalisme. Llegir un text sobre la revolució del 1848 i establir les diferències amb les del 1830. Observar i analitzar un mapa d’Europa i les revolucions liberals.

Activitats finals d’ampliació Llegir dos textos i establir les diferències entre sufragisme i feminisme. Analitzar les dates d’obtenció del vot femení en diversos països. Investigar sobre la història del sufragisme. Analitzar un text sobre el sufragi censatari. Elaborar una biografia sobre Bismarck, Cavour i Garibaldi. Analitzar i interpretar una pintura sobre la revolució del 1830.



Avaluació

Criteris d’avaluació Situar les revolucions liberals en el seu context històric i reconéixer-les com els

esdeveniments que van donar pas a una època de canvi a l’Europa del segle XIX. Identificar les causes i conseqüències de les revolucions liberals i de les unificacions d’Itàlia i

d’Alemanya. Identificar els trets fonamentals de les revolucions liberals burgeses, valorant els canvis

polítics i socials que van comportar.


Definir una sèrie de conceptes sobre liberalisme i nacionalisme. Elaborar un resum sobre les revolucions del 1820, 1830 i 1848. Completar un quadre sobre les unificacions d’Itàlia i Alemanya. Observar un mapa d’Europa després de les revolucions liberals i les unificacions d’Itàlia i

Alemanya i comparar-lo amb el de l’Europa de la Restauració el 1815.Resoldre les activitats proposades en la fitxa d’avaluació de la Carpeta de recursos.



Unitat 4. La Revolució Industrial

Temps aproximat: 2 setmanes.Interdisciplinarietat: Valencià: Llengua i Literatura; Tecnologies.

Objectius Conéixer les causes i les conseqüències de la Revolució Industrial, situar-la cronològicament i

conéixer les primeres indústries que van incorporar les noves tecnologies. Comprendre les causes i les conseqüències de l’inici de la segona revolució industrial i el seu

procés d’expansió a Europa i fora del continent. Comprendre i valorar críticament els canvis originats per la Revolució Industrial en la societat i

l’economia del segle XIX. Identificar les característiques pròpies de la vida quotidiana de cadascun dels dos grups

socials característics de la societat industrial. Conéixer els orígens i els principals corrents del moviment obrer. Aprendre a identificar les fonts primàries i les fonts secundàries.

Competències bàsiques Comprendre per què es va desencadenar una revolució industrial i per què no va ser un

procés simultani en tot el món. Conéixer els canvis estructurals que es van produir en l’economia (capitalisme) i en la societat

(societat de classes). Identificar la cultura i l’art del període, relacionant-los amb les transformacions

socioeconòmiques i polítiques. Identificar fonts històriques primàries i secundàries, i analitzar-les de forma crítica.

Continguts

Conceptes La Revolució Industrial. Els precedents de la revolució agrària i la revolució demogràfica. Les

causes. Les noves indústries tèxtil i siderúrgica. L’expansió de la industrialització per Europa. La segona revolució industrial. Les noves fonts d’energia i indústries. Els nous sistemes de

producció. L’expansió de la industrialització: les noves potències industrials. La revolució dels transports. El desenvolupament de transports basats en el vapor: el

ferrocarril i el vaixell de vapor. El desenvolupament de nous transports: l’automòbil i l’avió. El model econòmic capitalista. Un nou model econòmic. El lliurecanvisme i el capitalisme

industrial. El capitalisme financer. La nova societat de classes. La transformació de la societat. La preeminència de la burgesia.

Les difícils condicions de vida del proletariat. El moviment obrer. Els orígens. El socialisme i l’anarquisme: característiques i principals

teòrics. La Internacional Obrera.

Procediments Lectura i interpretació d’un mapa temàtic. Lectura i interpretació de textos històrics. Obtenció d’informació a partir d’imatges.

Actituds Valoració crítica de les desigualtats econòmiques del sistema capitalista. Valoració crítica de les enormes desigualtats socials al segle XIX.

Activitats





1. La Revolució Industrial Investigar i explicar el sistema de cultiu Norfolk. Analitzar un gràfic de l’evolució demogràfica a la Gran Bretanya. Explicar els factors afavoridors de la Revolució Industrial. Analitzar un mapa sobre l’expansió de la industrialització a Europa. Explicar el funcionament de la màquina de vapor.

2. La segona revolució industrial Reconéixer els recursos naturals i avenços tècnics relacionats amb la segona revolució

industrial. Identificar els principals canvis i innovacions de la segona revolució industrial. Explicar el treball en cadena. Analitzar un mapa sobre les noves potències industrials.

3. La revolució dels transports Explicar les principals innovacions tècniques aplicades al ferrocarril i als vaixells de vapor. Analitzar dos mapes sobre l’extensió de la xarxa de ferrocarril a Europa. Investigar i redactar un informe sobre el Canal de Suez.

4. El model econòmic capitalista Explicar les principals característiques del sistema de producció industrial. Analitzar dos textos sobre lliurecanvisme i plusvàlua. Debatre sobre la desigual distribució dels beneficis econòmics generats per les empreses

industrials.

5. La nova societat de classes Explicar les transformacions socials associades a la Revolució Industrial. Analitzar un text sobre les condicions de vida del proletariat i comparar-les amb les de la

burgesia. Observar i obtindre informació d’una il·lustració que mostra habitatges urbans.

6. El moviment obrer Resumir en un esquema els principals corrents ideològics del moviment obrer. Analitzar un text sobre la lluita de classes. Analitzar un text sobre l’anarquisme. Investigar i elaborar un eix cronològic sobre els avenços socials, laborals i polítics del

moviment obrer.

Identificar fonts primàries i secundàries Analitzar dos textos històrics i determinar si són fonts primàries o secundàries. Redactar una síntesi sobre les condicions de vida i de treball de la classe obrera en el segle

XIX.

Activitats finals per al reforç Definir termes i explicar personatges. Completar una taula comparativa sobre la Revolució Industrial i la segona revolució industrial. Relacionar diversos termes amb les seues explicacions.



Activitats finals d’ampliació Analitzar textos i imatges sobre el treball infantil i redactar un text de síntesi. Observar i obtindre informació d’una imatge d’una indústria tèxtil. Analitzar un text sobre la burgesia. Investigar i redactar un breu informe sobre algun aspecte relacionat amb la consciència de

classe del moviment obrer.

Avaluació

Criteris d’avaluació Identificar els trets fonamentals dels processos d’industrialització i modernització econòmica. Valorar els canvis econòmics i socials que va suposar el procés d’industrialització. Extraure informació rellevant a partir de diferents fonts (textos, mapes, imatges) i comunicar

per escrit de manera correcta la informació obtinguda.

Activitats d’avaluacióRealitzar les activitats d’avaluació del llibre de l’alumne (pàg. 81): Explicar els factors que van afavorir la Revolució Industrial, les seues característiques i

l’expansió que va tindre. Resumir en un esquema les transformacions dels transports durant el segle XIX. Explicar les característiques del sistema de producció industrial. Comparar les condicions de vida de la burgesia i el proletariat. Explicar els corrents del pensament obrer i identificar els seus principals ideòlegs.Resoldre les activitats proposades en la fitxa d’avaluació de la Carpeta de recursos.



Unitat 5. Espanya en el segle XIX


Objectius Conéixer els principals fets que van contribuir a la fi de l’antic Règim a Espanya i els fets més

importants de la guerra de la Independència. Situar cronològicament les principals etapes de la política espanyola entre 1788 i 1898. Entendre les reformes que van permetre la implantació d’un Estat liberal a Espanya, al llarg

del regnat de Ferran VII, de les regències i del regnat d’Isabel II, i identificar les dificultats d’aquest procés.

Comprendre la implantació de la Primera República i la Restauració com un intent de superar les dificultats i la inestabilitat política del segle XIX.

Situar cronològicament i geogràficament els orígens del procés d’industrialització a Espanya i comprendre els factors que van dificultar la seua generalització.

Identificar els principals trets de l’economia i la societat espanyoles en el segle XIX. Conéixer les principals característiques de la delimitació territorial, la població, la societat,

l’economia i l’urbanisme de la pròpia comunitat en el segle XIX. Conéixer els principals fets de la guerra de Cuba i les seues conseqüències. Aprendre a comparar fets històrics similars en èpoques diferents per poder a comprendre’ls

millor.

Competències bàsiques Conéixer els trets bàsics polítics, econòmics, socials i culturals de l’Espanya del segle XIX. Identificar les manifestacions artístiques del període. Ser empàtic per a comprendre les accions humanes del passat i del present. Sintetitzar en un esquema els trets bàsics d’un període històric determinat.

Continguts

Conceptes La crisi de l’antic Règim (1788-1814). El regnat de Carles IV. La guerra de la Independència.

Les Corts i la Constitució de Cadis. El retorn a l’absolutisme (1814-1843). El regnat de Ferran VII (1814-1843). La independència

de les colònies americanes. La regència de Maria Cristina (1833-1840). La regència d’Espartero (1840-1843).

L’estat liberal (1843-1874). El regnat d’Isabel II (1843-1868). La dècada moderada (1843-1854). El bienni progressista (1854-1856). El sexenni democràtic (1868-1874). La Primera República (1873-1874). Federalisme i cantonalisme.

La Restauració (1875-1898). El sistema polític de la Restauració. L’estabilitat governamental. La crisi del 1898. La intervenció dels Estats Units. Les conseqüències del conflicte.

Reforma agrària i industrialització. Continuïtat d’una economia agrària. El procés d’industrialització. El ferrocarril.

Canvi i continuïtat en la societat espanyola. El món rural. Les transformacions socials. El moviment obrer.

L’expansió econòmica valenciana de finals del segle XIX. La indústria. L’agricultura. Els ferrocarrils. Les institucions valencianes de crèdit.

L’emigració a les ciutats en els segles XIX i XX. La guerra de Cuba. El desastre del 98.

Procediments



Comparació de fets històrics similars en èpoques diferents. Determinació de causes i conseqüències. Elaboració d’una síntesi explicativa. Utilització de la xarxa Internet per a la recerca d’informació. Elaboració d’un esquema. Lectura i anàlisi de fonts primàries i secundàries. Anàlisi d’una font gràfica. Investigació sobre un esdeveniment històric.

Actituds Valoració de les aportacions ideològiques del segle XIX respecte de les actituds polítiques

tolerants i democràtiques. Interés per conéixer l’origen de les desigualtats socials i les difícils condicions de vida dels

obrers en el segle XIX a Espanya. Valorar les dificultats i les males condicions de vida de la població immigrant en diferents

moments històrics.

Activitats

Presentació de la unitat Observar les imatges i resoldre les activitats proposades. Llegir el llistat de les competències bàsiques que es pretenen desenvolupar i examinar


1. La crisi de l’Antic Règim (1788-1814) Explicar quins fets van desencadenar la guerra de la Independència i com es va organitzar la

resistència. Llegir un text sobre la guerra i la revolució liberal i relacionar els dos esdeveniments. Explicar els principis que va establir la Constitució del 1812 i analitzar alguns articles

d’aquesta Constitució.

2. El retorn de l’absolutisme (1814-1843) Elaborar un resum sobre el regnat de Ferran VII. Indicar les causes i les conseqüències de la independència de les colònies americanes. Explicar qui eren els moderats, els progressistes i els carlistes, i analitzar el seu paper durant

les regències. Elaborar una biografia sobre Maria Cristina, Espartero, José de San Martín i Simón Bolívar.

3. L’Estat liberal (1843-1874) Elaborar un esquema del regnat d’Isabel II i explicar per què es consolida l’Estat liberal durant

aquest regnat. Explicar les causes de la sublevació del 1868. Explicar les raons del fracàs de la primera República.

4. La Restauració (1875-1898) Explicar el sistema polític de la Restauració. Llegir un text sobre el sistema de torn i establir el seu funcionament. Establir la situació de l’oposició política durant la Restauració. Elaborar un resum sobre la crisi del 98.

5. Reforma agrària i industrialització Explicar les reformes per a la modernització agrícola. Observar una gràfica i establir els cultius existents a Espanya.



Enumerar els factors que van dificultar la industrialització. Establir les causes i conseqüències de la construcció del ferrocarril.

6. Canvi i continuïtat en la societat espanyola Enumerar les classes socials de la societat espanyola en el segle XIX i explicar les seues

característiques. Establir el paper portat a terme per l’exèrcit i l’Església en la societat espanyola. Llegir un text sobre el treball en una fàbrica, establir les condicions de treball i comparar-les

amb les de l’actualitat. Explicar les raons del naixement de les organitzacions obreres i elaborar un esquema de les

seues principals tendències. Investigar sobre l’atemptat del Liceu i resumir els fets.

7. L’expansió econòmica valenciana en el segle XIX Explicar la incidència de la construcció del ferrocarril en el desenvolupament econòmic d’una

regió. Situar en un mapa els diversos nuclis industrials del segle XIX i descobrir si continuen sent

importants focus industrials i de quin tipus. Enumerar les primeres localitats connectades pel ferrocarril. Investigar sobre el ferrocarril més pròxim a la teua localitat i anotar unes característiques.

Comparar fets històrics similars en èpoques diferents Comparar l’emigració de l’actualitat amb la immigració dels anys seixanta del segle XX i la del

segle XIX.

Activitats finals per al reforç Completar un quadre sobre els diferents règims polítics des de l’ocupació napoleònica fins a

la Restauració.

Activitats finals d’ampliació Llegir un text sobre el desastre del 98 i analitzar l’actuació espanyola. Llegir un text sobre les tropes espanyoles i analitzar-ne la composició i les condicions. Elaborar un resum sobre la guerra de Cuba. Elaborar un informe sobre les guerres carlines. Llegir i analitzar un text sobre l’intervencionisme militar en la vida política espanyola del segle

XIX. Analitzar i comparar quatre textos sobre quatre Constitucions diferents del segle XIX.

Avaluació

Criteris d’avaluació Situar el procés d’implantació de l’Estat liberal a l’Espanya del segle XIX i les diferents etapes

polítiques que se succeeixen. Identificar els trets fonamentals i propis del procés d’industrialització i modernització

econòmica i de la construcció de l’Estat liberal a Espanya, valorant els canvis econòmics, socials i polítics que van suposar.


Analitzar les causes i les conseqüències de la guerra de la Independència. Explicar el procés d’independència de les colònies americanes. Llegir i analitzar el discurs d’abdicació d’Amadeu I, relacionant-lo amb el seu context històric. Elaborar un esquema sobre el sistema polític de la Restauració.



Analitzar la societat i l’economia espanyoles del segle XIX a partir de dues imatges.Resoldre les activitats proposades en la fitxa d’avaluació de la Carpeta de recursos.



Unitat 6. Imperialisme i Primera Guerra Mundial

Temps aproximat: 2 setmanes.Interdisciplinarietat: Ciències de la Naturalesa; Educació Plàstica i Visual; Valencià: Llengua i Literatura; Tecnologies.

Objectius Analitzar les causes i les conseqüències del colonialisme, així com les principals formes de

dominació i explotació colonial. Identificar els imperis colonials que existien a principis del segle XX i conéixer les causes de

la seua formació. Reconéixer en la rivalitat entre els Estats i l’imperialisme les principals causes de la Primera

Guerra Mundial. Identificar les principals etapes i conéixer el desenvolupament de la Primera Guerra Mundial. Conéixer i valorar l’impacte polític, econòmic, social i humà de la Primera Guerra Mundial. Valorar negativament la guerra i tota solució violenta d’un conflicte, i defensar les solucions

pacífiques per mitjà de la negociació i el diàleg. Aprendre a identificar les causes i les conseqüències d’un fet històric.

Competències bàsiques Conéixer els fets clau de l’imperialisme i de la Gran Guerra, relacionant-los entre si. Identificar les manifestacions culturals i artístiques del període i relacionar-les amb la societat

i la mentalitat de l’època. Buscar explicacions multicausals als fets històrics. Determinar les conseqüències dels fets històrics a curt, mitjà i llarg termini.

Continguts

Conceptes L’expansió colonial. L’exploració del món. Les causes del colonialisme. Les fases de la

dominació colonial. L’explotació colonial. Les formes de dominació i explotació colonial. Les conseqüències del

colonialisme. Els imperis colonials. Els imperis colonials europeus. L’imperialisme dels Estats Units i el

Japó. La Primera Guerra Mundial. Les causes. L’esclat del conflicte. Els països bel·ligerants. El desenvolupament de la guerra. La fase de la guerra de moviments. La fase de la guerra de

posicions. Les postures antibel·licistes. El paper de les dones en el conflicte. La fi de la guerra. La crisi del 1917. La victòria de l’Entesa. Les conseqüències de la guerra. Les causes i les conseqüències de la Primera Guerra Mundial.

Procediments Obtenció d’informació a partir d’imatges. Lectura i interpretació d’un mapa polític. Redacció d’una síntesi temàtica.

Actituds Actitud crítica davant les conseqüències demogràfiques, socials i econòmiques provocades

pel colonialisme. Rebuig de la guerra i de tota solució violenta d’un conflicte. Valoració crítica de les conseqüències de les guerres i de les actituds intolerants.



Activitats



1. L’expansió colonial Observar i obtindre informació d’imatges d’exploradors i colonitzadors europeus. Explicar la dominació colonial. Definir diversos termes relacionats amb el colonialisme.

2. L’explotació colonial Explicar les conseqüències del colonialisme. Observar i obtindre informació d’imatges de la presència europea en territoris colonitzats. Definir diversos termes relacionats amb l’explotació colonial. Redactar un informe sobre l’explotació colonial de les potències europees.

3. Els imperis Identificar les causes de la Primera Guerra Mundial. Observar i obtindre informació d’imatges sobre la Primera Guerra Mundial. Analitzar un mapa polític dels països bel·ligerants en el conflicte i les seues aliances.

5. El desenvolupament de la guerra Caracteritzar les fases de la Primera Guerra Mundial. Identificar els països que van participar en el conflicte. Explicar les postures antibel·licistes davant la Gran Guerra. Explicar el paper desenvolupat per les dones durant la guerra. Investigar sobre la vida quotidiana durant la guerra.

6. La fi de la guerra Completar un text sobre la crisi del 1917. Observar i obtindre informació d’imatges sobre la fi de la Primera Guerra Mundial. Redactar un informe sobre les conseqüències de la Gran Guerra.

Identificar causes i conseqüències Observar i obtindre informació d’imatges sobre les causes i les conseqüències de la Primera

Guerra Mundial. Identificar les conseqüències a curt termini i a llarg termini de la Primera Guerra Mundial. Enumerar les conseqüències a curt i a llarg termini de l’imperialisme en els pobles colonitzats. Analitzar les causes i les conseqüències d’un esdeveniment actual.

Activitats finals per al reforç Analitzar textos i imatges sobre la vida al front de trinxeres. Completar afirmacions sobre el colonialisme i la Primera Guerra Mundial seleccionant l’opció

correcta.

Activitats finals d’ampliació Analitzar un text sobre la justificació de la colonització. Analitzar un mapa colonial d’Àfrica. Analitzar un gràfic sobre els efectius i les baixes militars durant la Primera Guerra Mundial.



Avaluació

Criteris d’avaluació Explicar les raons del poder polític i econòmic dels països europeus en la segona meitat del

segle XIX identificant els conflictes i problemes especialment relacionats amb l’expansió colonial.

Caracteritzar i situar en el temps i en l’espai la Primera Guerra Mundial.

Activitats d’avaluacióRealitzar les activitats d’avaluació del llibre de l’alumne (pàg. 123): Explicar les causes i les conseqüències del colonialisme, així com les formes de dominació i

d’explotació colonials. Reconéixer els principals imperis colonials entre 1870 i 1914. Resumir en un esquema les causes de la Primera Guerra Mundial. Explicar les principals fases de l’evolució de la Primera Guerra Mundial. Resumir les conseqüències de la Gran Guerra a partir de l’observació d’imatges.Resoldre les activitats proposades en la fitxa d’avaluació de la Carpeta de recursos.



Unitat 7. El món d’entreguerres

Temps aproximat: 2 setmanes.Interdisciplinarietat: Educació Eticocívica; Valencià: Llengua i Literatura.

Objectius Distingir les causes, les etapes i les conseqüències de la Revolució Russa. Conéixer les característiques de les relacions internacionals en els anys vint i trenta, i

comprendre les causes que van provocar l’aparició de moviments totalitaris. Identificar els trets principals de la doctrina feixista i comprendre els factors que van portar al

Partit Feixista al poder a Itàlia. Reconéixer les contradiccions econòmiques dels anys vint. Comprendre les causes i les conseqüències de la crisi dels anys trenta. Conéixer les característiques de l’Estat nazi alemany. Aprendre a analitzar la vida quotidiana. Obtindre informació gràfica a partir de diferents tipus de documents visuals, fotografies,

mapes, etc.

Competències bàsiques Conéixer els fets clau que marquen el període entre les dues guerres mundials. Identificar l’art i la cultura del període i relacionar-los amb la societat i la mentalitat de l’època. Analitzar la vida quotidiana d’un període a partir de les diferents fonts històriques. Tindre habilitat en la recerca, l’anàlisi i el processament de la informació.

Continguts

Conceptes La Revolució Russa. El context. Les fases. La guerra civil russa i la creació de l’URSS. Europa després de la Gran Guerra. L’organització de la pau. La Societat de Nacions.

L’aparició dels totalitarismes. La Itàlia feixista. El feixisme italià. Causes de l’ascens de Mussolini al poder. Característiques

de l’Estat feixista italià. Els feliços anys vint. De la crisi de postguerra a la prosperitat. La nova societat de consum.

Els desequilibris econòmics. La crisi dels anys trenta. Les causes. La Gran Depressió. El New Deal. L’Alemanya nazi. El nazisme alemany. Causes de l’ascens de Hitler al poder.

Característiques de l’Estat nazi alemany. La vida quotidiana en la Gran Depressió. Els tipus de fonts d’informació.

Procediments Lectura i interpretació d’un mapa polític d’Europa. Obtenció d’informació a partir d’imatges. Lectura i interpretació de gràfics. Lectura i interpretació d’un text històric.

Actituds Valoració crítica de les conseqüències d’una guerra. Rebuig de les ideologies que defensen tot tipus de discriminacions.

Activitats

Presentació de la unitat



Observar la imatge i resoldre les activitats proposades. Llegir el llistat de les competències bàsiques que es pretenen desenvolupar i examinar


1. La Revolució Russa Caracteritzar la situació a Rússia a principis del segle XX. Definir diversos termes relacionats amb la Revolució Russa Explicar els factors desencadenants de la Revolució Russa. Explicar les causes i la intervenció estrangera en la guerra civil russa. Explicar en què va consistir la NEP. Analitzar un text sobre la dictadura del proletariat.

2. Europa després de la Gran Guerra Comparar i analitzar dos mapes polítics d’Europa (1919 i 1923). Explicar que va ser la Societat de Nacions. Definir el totalitarisme i explicar els factors que van afavorir el seu ascens a Europa.

3. La Itàlia feixista Completar afirmacions sobre el feixisme italià. Explicar la vinculació entre la Primera Guerra Mundial i el feixisme italià. Definir diversos termes relacionats amb el feixisme italià. Analitzar un text sobre la doctrina feixista. Observar i obtindre informació d’il·lustracions del feixisme italià.

4. Els feliços anys vint Redactar un informe sobre la prosperitat econòmica dels anys vint. Definir diversos termes econòmics. Investigar i elaborar una presentació gràfica sobre els desequilibris dels anys vint.

5. La crisi dels anys trenta Resumir en un esquema les causes i les conseqüències del crac del 29. Analitzar un text sobre el crac del 29. Analitzar dos gràfics d’indicadors econòmics relacionats amb el crac del 29. Definir diversos termes econòmics.

6. L’Alemanya nazi Completar afirmacions sobre el nazisme alemany. Caracteritzar l’Estat nazi. Observar i obtindre informació d’il·lustracions del nazisme alemany. Analitzar un text sobre la ideologia del Partit Obrer Alemany.

Analitzar la vida quotidiana Identificar diferents tipus de fonts. Observar i obtindre informació d’il·lustracions de la Gran Depressió. Analitzar dos textos sobre la Gran Depressió. Investigar sobre la cinematografia americana dels anys trenta.

Activitats finals per al reforç Analitzar textos i imatges sobre la vida quotidiana en la Gran Depressió. Completar afirmacions sobre el període d’entreguerres. Redactar un informe sobre la situació política d’entreguerres. Respondre diverses preguntes sobre el període d’entreguerres.



Activitats finals d’ampliació Analitzar un mapa sobre els sistemes polítics a Europa en el període d’entreguerres. Caracteritzar el totalitarisme. Analitzar un text sobre la crisi econòmica dels anys trenta.

Avaluació

Criteris d’avaluació Identificar els trets fonamentals de la Revolució Russa. Identificar i caracteritzar les diverses etapes de l’evolució econòmica del període

d’entreguerres. Caracteritzar i situar en el temps i en l’espai els principals règims totalitaris del període

d’entreguerres.

Activitats d’avaluacióRealitzar les activitats d’avaluació del llibre de l’alumne (pàg. 163): Classificar esdeveniments de la Revolució Russa segons la fase d’evolució de la Revolució a

la qual pertanyen. Elaborar un eix cronològic amb esdeveniments històrics dels anys trenta. Definir termes històrics del període. Reconéixer totalitarisme i democràcia a partir d’imatges i caracteritzar-los. Completar afirmacions sobre el període d’entreguerres.Resoldre les activitats proposades en la fitxa d’avaluació de la Carpeta de recursos.



Unitat 8. Espanya (1902-1939)


Objectius Conéixer els factors que van incidir en la crisi del sistema de la Restauració i que van portar a

la dictadura de Primo de Rivera. Identificar els factors que van incidir en la proclamació de la Segona República i valorar els

intents de modernització política i econòmica. Situar cronològicament i geogràficament la guerra civil i les seues fases i comprendre les

seues conseqüències. Conéixer i valorar l’ajuda internacional i les controvèrsies ideològiques en el bàndol republicà

durant la Guerra Civil. Valorar críticament les conseqüències de la Guerra Civil i les actituds intolerants. Comprendre les principals característiques polítiques, econòmiques, socials i culturals de la

pròpia comunitat en el primer terç del segle XX. Conéixer la utilització de la propaganda com a element fonamental en la guerra civil

espanyola. Aprendre a identificar canvi i permanència per a poder analitzar l’evolució d’una societat.

Competències bàsiques Conéixer els fets polítics, econòmics, socials i culturals del període. Identificar les manifestacions artístiques del període. Entendre els elements de permanència i canvi o evolució en la història. Llegir la informació sintetitzada en un taula.

Continguts

Conceptes La crisi de la Restauració. El regnat d’Alfons XIII (1902-1931). Inestabilitat política i

conflictivitat social. La dictadura de Primo de Rivera. La Segona República (1931-1933). La proclamació de la República. La Constitució del 1931.

Tendències polítiques. El bienni reformista. La Segona República (1933-1936). El bienni conservador. El govern del Front Popular. La guerra civil (1936-1939). Els bàndols enfrontats. El bàndol sublevat. El bàndol republicà. El

desenvolupament de la guerra. El balanç de la guerra. Dimensió internacional. Les Brigades Internacionals. Conseqüències

de la guerra. Espanya: canvi i permanència en el primer terç del segle XX. La propaganda de guerra.

Procediments Identificació dels elements de canvi i permanència. Lectura i anàlisi d’una font primària. Determinació de causes i conseqüències. Elaboració d’un esquema. Elaboració d’un eix cronològic. Elaboració d’un informe. Utilització de la xarxa Internet per a la recerca d’informació. Lectura i interpretació d’un mapa. Lectura i interpretació d’un plànol.



Actituds Valoració crítica de les conseqüències de la guerra civil i de les actituds intolerants. Actitud de rebuig davant formes de govern autoritàries i de la guerra com a mecanisme de

solució de conflictes.

Activitats

Presentació de la unitat Observar les imatges i resoldre les activitats proposades. Llegir el llistat de les competències bàsiques que es pretenen desenvolupar i examinar


1. La crisi de la Restauració Definir regeneracionisme i explicar la seua influència en la Restauració. Explicar el significat d’un text sobre Alfons XIII. Indicar les causes i conseqüències de les crisis del 1909 i 1917. Establir les causes de la instauració de la dictadura militar el 1923, i les principals actuacions

d’aquesta. Llegir un text de Primo de Rivera i explicar els seus arguments per a justificar el colp d’Estat. Elaborar un esquema resum del regnat d’Alfons XIII.

2. La Segona República (1931-1933) Explicar el Pacte de Sant Sebastià i les conseqüències del resultat electoral de les eleccions

municipals del 1931. Indicar les diferències entre aquestes eleccions i les anteriors. Explicar les reformes realitzades durant el bienni reformista. Llegir i interpretar un text d’Alfons XIII sobre la proclamació de la República. Elaborar un eix cronològic sobre esdeveniments previs a la proclamació de la República.

3. La Segona República (1933-1936) Establir les causes i les conseqüències de la revolució del 1934 a Astúries. Explicar què era i quins projectes va dur a terme el Front Popular. Elaborar un informe sobre el període 1933-1936. Elaborar una biografia d’Alcalá Zamora, Azaña, Gil Robles i Lerroux.

4. La guerra civil (1936-1939) Indicar les característiques dels bàndols enfrontats. Observar un mapa d’Espanya durant la guerra civil, establir les zones on va triomfar o va

fracassar el colp d’Estat i explicar les ofensives i batalles més importants. Resumir en un esquema les fases de la guerra.

5. El balanç de la guerra Explicar què va ser el Comité de No-Intervenció i quina incidència va tindre en el conflicte

bèl·lic. Descobrir la posició dels Estats Units en aquest Comité. Explicar què eren les Brigades Internacionals, qui les formaven i quines van ser els seus

principals operacions. Elaborar un informe sobre les conseqüències de la guerra.

Identificar canvi i permanència Elaborar un eix cronològic comparatiu entre Espanya i el món del 1898 al 1939. Establir els elements de canvi i permanència durant la Segona República. Establir el canvi i la permanència per mitjà de l’observació d’imatges.



Activitats finals per al reforç Completar un quadre sobre les etapes de la Segona República.

Activitats finals d’ampliació Analitzar la propaganda de guerra a partir de dues imatges. Llegir i analitzar un text sobre la propaganda en la guerra civil. Observar una fotografia i situar-la en el context de la guerra civil. Aportar informació sobre

aquesta fotografia. Elaborar un informe sobre la Segona República. Elaborar una biografia sobre algunes protagonistes de l’escena política espanyola del primer

terç del segle XX. Investigar la situació política i educativa de les dones en el primer terç del segle XX. Llegir i interpretar un text sobre el bombardeig de Guernica. Analitzar una fotografia de refugiats de la guerra civil. Elaborar un informe sobre l’exili de la postguerra.

Avaluació

Criteris d’avaluació Identificar les causes i conseqüències de la crisi de la Restauració, la Segona República i la

guerra civil, establint les connexions existents entre aquestes etapes. Identificar i caracteritzar les diferents etapes de l’evolució política i econòmica d’Espanya en

la primera meitat del segle XX.

Activitats d’avaluacióRealitzar les activitats d’avaluació del llibre de l’alumne (pàg. 181).

Explicar l’impacte del desastre del 98 i definir el regeneracionisme. Explicar les causes de la instauració de la dictadura militar el 1923 i de la caiguda de la

monarquia el 1931. Explicar les diferents fases polítiques per les quals va travessar la Segona República. Establir les conseqüències del fracàs de la sublevació militar del 18 de juliol del 1936. Completar una fitxa resum sobre la guerra civil. Situar diferents fets històrics en el seu període corresponent.




Unitat 9. La Segona Guerra Mundial


Objectius Conéixer l’expansionisme d’Alemanya, Itàlia i el Japó, així com la reacció dels Estats

democràtics, per a comprendre les causes de la guerra. Identificar la causa immediata de la guerra i conéixer les característiques del conflicte durant

els primers anys. Comprendre les causes de l’extensió mundial de la guerra. Conéixer els fets que van portar finalment de la guerra i analitzar les condicions de pau que

van establir els vencedors. Valorar críticament l’impacte de la guerra i les seues conseqüències demogràfiques,

econòmiques i morals. Conéixer en profunditat i valorar la importància històrica del que van suposar l’holocaust i el

llançament de la bomba atòmica. Rebutjar qualsevol tipus d’actitud discriminatòria i de violació dels drets col·lectius i

individuals, i adoptar actituds solidàries. Valorar la via pacífica com la millor opció per a la resolució de conflictes. Aprendre a comparar textos històrics diferents sobre un mateix fet per a poder comprendre’l

millor.

Competències bàsiques Comprendre les causes, el desenvolupament i les conseqüències de la guerra. Interpretar taules de dades per a explicar fenòmens històrics. Comparar fonts escrites i contrastar les idees que reflecteixen. Tindre capacitat de síntesi i expressar-se per escrit amb correcció i coherència. Elaborar esquemes i resums propis.

Continguts

Conceptes Causes i inici de la guerra. Les causes de la guerra. L’expansionisme dels Estats autoritaris.

La invasió de Polònia. La guerra llampec. Ocupació de França, la batalla d’Anglaterra, invasió dels Balcans.

La mundialització del conflicte. La invasió de l’URSS. La guerra del Pacífic. El front africà. La fi de la guerra. La derrota de l’Eix. La victòria aliada a Europa. La victòria aliada al Pacífic.

Els tractats de pau. L’ONU. L’impacte de la guerra. El balanç de la guerra. L’impacte demogràfic, econòmic i moral. Els

camps de concentració. El procés de Nuremberg. Les bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki. L’holocaust.

Procediments Comparació de textos històrics sobre un mateix fet. Determinació de causes. Elaboració d’un esquema. Elaboració d’un resum. Lectura i interpretació d’un mapa. Lectura i anàlisi d’una font primària. Utilització de la xarxa Internet per a la recerca d’informació.



Interpretació de taules de dades. Determinació de conseqüències.

Actituds Valoració crítica de les conseqüències de les guerres i de les actituds intolerants, i

reconeixement de la importància del diàleg com a via per a la solució de conflictes. Rebuig de qualsevol tipus d’actitud discriminatòria i de violació dels drets col·lectius i

individuals, i adopció d’actituds solidàries.

Activitats



1. Causes i inici de la guerra Explicar les causes de la Segona Guerra Mundial. Elaborar un esquema sobre l’expansionisme dels Estats autoritaris. Explicar el fet desencadenant del conflicte i enumerar les potències que van participar en un

principi. Elaborar un resum sobre el desenvolupament inicial de la guerra

2. La mundialització del conflicte Observar el mapa d’Europa durant la guerra i enumerar els països ocupats per Alemanya, els

seus aliats i els seus oponents. Llegir un text de Hitler sobre l’ocupació de l’URSS i analitzar les seues idees racistes. Observar el mapa de l’imperi japonés i enumerar els territoris que es va annexionar.

3. La fi de la guerra Elaborar un esquema sobre la victòria aliada. Observar el mapa d’Europa després de la guerra i explicar els canvis territorials. Llegir un text de la Carta de l’ONU i elaborar un resum dels seus objectius. Explicar les mesures dels aliats respecte a Alemanya i el Japó en la Conferència de Jalta.

4. L’impacte de la guerra Elaborar un esquema de les característiques de la Segona Guerra Mundial. Observar i analitzar una taula sobre les pèrdues humanes. Establir les conseqüències econòmiques de la Segona Guerra Mundial. Llegir un text sobre el procés de Nuremberg i analitzar a qui es jutjava en aquest procés i per

què.

Comparar textos històrics Comparar dos textos sobre el bombardeig atòmic d’Hiroshima i Nagasaki.

Activitats finals per al reforç Elaborar un esquema sobre l’expansionisme dels Estats autoritaris. Observar una taula sobre la producció d’armaments i establir les diferències entre el principi i

la fi de la guerra. Enumerar els països que emergeixen com a potències al final del conflicte. Llegir i analitzar un text sobre el pacte germanosoviètic.

Activitats finals d’ampliació Explicar què eren els camps de concentració i d’extermini a partir de dos textos.



Observar un mapa dels camps de concentració i una taula de les seues víctimes, i establir els tipus de camps i d’on provenien les víctimes.

Elaborar un informe sobre la resistència antinazi a Europa. Debatre al voltant del llançament de la bomba atòmica sobre Hiroshima i Nagasaki. Llegir un discurs de Heinrich Himmler i interpretar les idees principals. Investigar qui era

Himmler i què eren les SS.

Avaluació

Criteris d’avaluació Situar cronològicament i geogràficament la Segona Guerra Mundial. Identificar les causes i les conseqüències de la Segona Guerra Mundial.


Llegir dos textos de Hitler i Churchill i explicar les causes de la guerra segons cadascú. Elaborar un resum sobre el desenvolupament de la guerra del 1939 al 1945. Elaborar un esquema sobre el balanç final de la guerra i les seues conseqüències. Observar una fotografia de destrucció d’una ciutat i analitzar els efectes econòmics i

demogràfics dels bombardejos. Elaborar un informe sobre l’holocaust.




Unitat 10. La guerra freda


Objectius Comprendre les causes de la formació de dos blocs antagònics en acabar la Segona Guerra

Mundial. Saber quins van ser els principals fets i etapes de la guerra freda. Conéixer les característiques del bloc capitalista i del bloc comunista. Comprendre les causes, el desenvolupament i les conseqüències del procés descolonitzador. Conéixer els principals conflictes ocorreguts durant tot el període de la guerra freda. Conéixer en profunditat i valorar la importància històrica de la guerra del Vietnam i els

moviments d’oposició que va generar. Rebutjar qualsevol tipus d’actitud discriminatòria i de violació dels drets col·lectius i

individuals, i valorar i respectar cultures i societats diferents de la nostra. Valorar la importància del diàleg i la negociació per a la resolució de conflictes. Aprendre a analitzar pel·lícules històriques per a poder utilitzar-les com a font d’informació

històrica.

Competències bàsiques Conéixer els fets polítics més rellevants de la guerra freda (1945-1991). Valorar les pel·lícules històriques com una eina útil en l’anàlisi històrica. Valorar el diàleg com la forma més idònia per a la resolució de conflictes. Redactar un informe, expressant les pròpies idees.

Continguts

Conceptes El nou ordre mundial. La formació de blocs. La guerra freda. La coexistència pacífica. La

segona guerra freda. El bloc capitalista. Estats Units. Europa occidental. El Japó. El bloc comunista. Les democràcies populars. La resposta a l’hegemonia soviètica. La Xina i

Cuba. La descolonització. Causes i conseqüències de la descolonització. La Conferència de

Bandung. Els líders de la descolonització. Els conflictes de la guerra freda. Les guerres de Corea i Indoxina. Les crisis del Canal de

Suez i el mur de Berlín. Les guerres araboisraelianes. La crisi dels míssils de Cuba. La guerra d’Afganistan.

La guerra del Vietnam.

Procediments Anàlisi de pel·lícules històriques. Lectura i anàlisi de fonts primàries i secundàries. Lectura i interpretació d’un mapa. Elaboració d’un informe. Determinació de conseqüències. Utilització de la xarxa Internet per a la recerca d’informació.



Actituds Respecte i valoració crítica d’actituds i formes de vida de persones o grups pertanyents a

societats o cultures diferents a la nostra evitant les formes de pensar dogmàtiques i etnocèntriques.

Actitud de rebuig cap a les solucions violentes dels conflictes i actitud favorable a la seua solució pacífica per mitjà de la negociació i el diàleg.

Valoració crítica de les conseqüències de les guerres.

Activitats



1. El nou ordre mundial Explicar la formació dels dos blocs després de la Segona Guerra Mundial. Llegir i analitzar un text sobre la guerra freda. Observar i interpretar un mapa de les bases militars de les dues potències. Explicar en què va consistir la carrera armamentista.

2. El bloc capitalista Explicar en què es basava el lideratge dels Estats Units. Llegir un text de la doctrina Truman i analitzar la manera de vida occidental. Elaborar un informe sobre el Pla Marshall.

3. El bloc comunista Observar un mapa de l’Europa de l’Est i establir els països que formaven part de les

democràcies populars i del COMECON. Llegir un text sobre l’informe Jdánov i comparar les seues idees amb les de la doctrina

Truman. Explicar els intents de resposta a la política oficial soviètica.

4. La descolonització Explicar les causes i conseqüències de la descolonització. Observar un mapa de la descolonització i classificar les colònies en funció de l’any de la seua

independència, de quin país s’independitzaven i si ho feien de manera violenta o pacífica. Llegir un text sobre la Conferència de Bandung i relacionar-lo amb els objectius que aquesta

va establir. Elaborar una biografia de Gandhi, Ho Chi Minh, Nasser i Lumumba.

5. Els conflictes de la guerra freda Observar i interpretar un mapa de la guerra de Corea. Enumerar els països que van aconseguir la independència després de la guerra d’Indoxina. Observar el mapa de les guerres araboisraelianes i enumerar els territoris que Israel es va

anar annexionant. Elaborar un informe sobre el colp d’Estat de Pinochet a Xile el 1973 o la revolució islàmica a

l’Iran.

Analitzar pel·lícules històriques Explicar el significat d’una frase sobre l’ús del cinena com a font d’informació històrica. Analitzar una pel·lícula sobre la guerra del Vietnam.



Activitats finals per al reforç Elaborar un eix cronològic sobre els conflictes de la guerra freda. Observar una taula sobre l’armament de les potències i comparar el potencial armamentístic

de cadascuna. Llegir i analitzar un text sobre la desestalinització i les reformes de Khrusxov.

Activitats finals d’ampliació. Llegir i analitzar un text sobre els acords de pau de la guerra del Vietnam. Observar i analitzar un mapa de la guerra del Vietnam. Observar una caricatura sobre la guerra freda, descriure-la i situar-la en el seu context

històric. Elaborar un informe sobre la revolució cubana i la seua evolució posterior. Llegir i interpretar un text de Patrice Lumumba sobre la independència del Congo.

Avaluació

Criteris d’avaluació Situar cronològicament i geogràficament la guerra freda i el procés de descolonització. Identificar les causes i conseqüències de la guerra freda i del procés descolonitzador.


Explicar en què va consistir el nou ordre mundial i la formació de blocs. Elaborar un esquema sobre la guerra freda. Llegir dos textos de Khrusxov i Kennedy, establir les diferències i similituds, i relacionar-los

amb l’etapa de la coexistència pacífica. Definir una sèrie de termes referents als dos blocs enfrontats durant la guerra freda. Establir les causes i conseqüències del procés de descolonització. Completar una taula sobre els conflictes de la guerra freda.




Unitat 11. Economia i societat (1945-1989)

Temps aproximat: 2 setmanes.Interdisciplinarietat: Valencià: Llengua i Literatura; Educació Eticocívica; Matemàtiques.

Objectius Identificar els trets econòmics característics dels sistemes capitalista i socialista, així com la

seua evolució després de la Segona Guerra Mundial. Conéixer les característiques de la construcció de la unitat europea. Conéixer els principals aspectes de la societat als països capitalistes i socialistes després del

1945. Comprendre l’origen i els mecanismes del neocolonialisme, la dependència i l’intercanvi i

identificar els principals trets característics del subdesenvolupament. Identificar el procés de construcció de l’Estat de benestar i la seua crisi. Reconéixer els principals factors econòmics i polítics que van ocasionar la crisi del 1973 i la

recessió econòmica posterior. Ser conscient de l’abast global dels problemes socials i econòmics dels països menys

desenvolupats i adoptar una actitud solidària envers aquests països. Conéixer en profunditat i valorar la importància històrica de les polítiques econòmiques

liberals empreses en els anys huitanta i l’oposició social que van generar. Aprendre a analitzar dades estadístiques per a utilitzar-los com a font d’informació històrica.

Competències bàsiques Conéixer les característiques econòmiques i socials del bloc capitalista i del bloc socialista

(1945-1989). Identificar les manifestacions culturals i artístiques del període i relacionar-les amb la societat

i la mentalitat de l’època. Analitzar dades estadístiques per a comprendre diferents aspectes de la realitat històrica.

Continguts

Conceptes El bloc capitalista. L’hegemonia dels Estats Units. El miracle econòmic d’Alemanya i el Japó.

Contradiccions i agitació social. La construcció de la unitat europea. Del Pla Marshall a la CEE. La creació de la UE. El bloc comunista. El sistema comunista a l’Europa oriental. Els intents de reforma. La

societat dels països comunistes. El comunisme xinés. Les reformes del sistema xinés (1976-1989).

Neocolonialisme i subdesenvolupament. L’explotació neocolonial. Què és el subdesenvolupament? Trets dels països subdesenvolupats.

La crisi del petroli. Les causes de la crisi. Les conseqüències de la crisi. La recessió econòmica.

El tancament de les mines al Regne Unit.

Procediments Anàlisi de dades estadístiques. Observació i descripció de fotografies històriques. Elaboració d’un informe. Lectura i anàlisi d’una font primària. Elaboració d’una taula. Observació i interpretació d’un gràfic.



Actituds Comprensió de l’abast global dels problemes socials i econòmics dels països menys

desenvolupats i de la seua relació amb el funcionament de l’economia mundial i amb els conflictes actuals, i adopció d’una actitud solidària amb els països menys desenvolupats.

Activitats



1. El bloc capitalista Establir els factors que expliquen el creixement econòmic dels anys cinquanta i seixanta. Explicar les raons del domini econòmic dels Estats Units, i del miracle econòmic d’Alemanya i

el Japó. Explicar l’Estat de benestar. Observar i descriure dues fotografies sobre les mobilitzacions dels anys seixanta. Completar un text. Elaborar un informe sobre el pacifisme i l’ecologisme.

2. La construcció de la unitat europea Explicar la primera cooperació econòmica entre països europeus. Explicar què és la CEE i quins països en formen part. Establir quan es constitueix la Unió Europea. Llegir i analitzar un text sobre la creació de la SECA. Elaborar una taula resum sobre la construcció de la unitat europea.

3. El bloc comunista Explicar el model econòmic de la Unió Soviètica. Completar un text sobre el model econòmic socialista. Elaborar un informe sobre l’evolució política i econòmica de l’URSS entre 1949 i 1976. Explicar què és el socialisme de mercat i què va representar la repressió de la plaça de

Tiananmen.

4. Neocolonialisme i subdesenvolupament Elaborar un esquema sobre les característiques dels països subdesenvolupats. Definir conceptes relatius al Tercer Món. Observar i descriure fotografies de països subdesenvolupats. Llegir i analitzar un text de K. Nkrumah sobre el neocolonialisme. Llegir i analitzar un text relatiu a l’ajuda al desenvolupament.

5. La crisi del petroli Respondre qüestions sobre la crisi del petroli. Observar i comentar un gràfic sobre l’evolució de la taxa de l’atur i la inflació. Explicar el significat d’una frase al voltant del futur energètic. Explicar com va afectar la crisi econòmica a les diferents economies mundials. Elaborar un informe sobre l’OPEP.

Analitzar dades estadístiques Observar i interpretar un gràfic sobre la carrera d’armaments. Observar i interpretar un gràfic i un mapa temàtic quantitatiu sobre la producció de petroli. Elaborar un diagrama sectorial sobre el consum energètic mundial.



Observar i analitzar una taula sobre l’ajuda al desenvolupament.

Activitats finals per al reforç Completar una taula sobre les característiques dels blocs capitalista i socialista. Respondre qüestions sobre diferents aspectes de la divisió de blocs. Elaborar un informe sobre el neocolonialisme i el subdesenvolupament.

Activitats finals d’ampliació. Observar i descriure fotografies del conflicte miner al Regne Unit en els anys huitanta. Llegir i analitzar un text sobre el conflicte miner. Establir el paper sindical en un conflicte laboral. Elaborar un relat sobre el conflicte miner fent un exercici d’empatia. Observar i descriure dues fotografies sobre els moviments socials dels anys seixanta i situar-

les en el seu context històric. Llegir i analitzar un text sobre la dependència econòmica de l’Amèrica Central i elaborar un

informe sobre el seu subdesenvolupament. Observar i interpretar un mapa sobre la renda per càpita mundial.

Avaluació

Criteris d’avaluació Situar cronològicament i geogràficament la guerra freda i el procés de descolonització. Identificar les característiques socioeconòmiques dels blocs capitalista i comunista. Identificar les característiques del neocolonialisme i el subdesenvolupament.


Observar i interpretar un mapa sobre el control i la influència dels dos blocs. Elaborar un eix cronològic sobre la construcció de la Unió Europea. Classificar una sèrie de característiques en funció del bloc al qual corresponguen. Definir una sèrie de conceptes. Elaborar un informe sobre les característiques dels països subdesenvolupats. Respondre una sèrie de preguntes sobre l’economia del període. Explicar qui van ser M. Luther King, R. Schuman, M. Gorbatxov i Sr. Xiaoping.




Unitat 12. Espanya del 1939 al segle XXITemps aproximat: 2 setmanes.Interdisciplinarietat: Educació Eticocívica; Valencià: Llengua i Literatura.

Objectius Identificar els trets de l’organització política i la realitat econòmica a l’Espanya de la

postguerra. Reconéixer el règim franquista com una dictadura i valorar les conseqüències negatives del

règim en la societat espanyola. Entendre l’evolució del franquisme i relacionarlo amb els canvis de conjuntura internacional. Comprendre els factors de l’arrancada econòmica espanyola. Conéixer els principals fets polítics i econòmics dels últims anys del franquisme. Relacionar els protagonistes i fets bàsics de la transició a la democràcia (1975-1979) i valorar

la Constitució del 1978 i els èxits d’aquesta etapa històrica. Reconéixer les principals etapes, els protagonistes i les dificultats dels governs de la

democràcia. Entendre els trets del procés autonòmic i valorar la descentralització de l’Estat. Comprendre les principals característiques històriques, socials, econòmiques i culturals de la

pròpia comunitat durant l’època franquista i fins a l’actualitat.

Competències bàsiques Conéixer els fets rellevants de l’Espanya contemporània. Identificar les manifestacions culturals i artístiques del període i relacionar-les amb la societat

i la mentalitat de l’època. Valorar les fonts orals com una eina imprescindible en la història contemporània. Posar-se en el lloc de l’altre per a comprendre les accions humanes del passat i respectar les

persones amb opinions diferents de la pròpia.

Continguts

Conceptes Els primers anys del franquisme (1939-1956). L’organització del poder en la postguerra i la

nova política dictatorial. Les relacions internacionals del primer franquisme. La política econòmica: intervencionisme i autarquia.

Tecnocràcia i desarrollismo (1956-1969). L’arribada dels tecnòcrates i els intents de reforma. L’oposició al règim. El miracle econòmic del desarrollismo: factors i característiques.

El final del franquisme (1969-1975). La crisi política del règim franquista i la reorganització de l’oposició. La crisi econòmica i la fi del miracle. L’agonia del règim franquista.

La transició a la democràcia. Els inicis de la transició a la democràcia. El govern d’Adolfo Suárez. El consens econòmic i polític.

Els governs democràtics. Els governs de la UCD i el colp d’Estat del 23-F. La primera etapa socialista. Els governs del PP. La segona etapa socialista.

L’Espanya autonòmica. La descentralització de l’Estat. El funcionament autonòmic. Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana. Les institucions autonòmiques. La cultura de la Comunitat Valenciana del segle XX. L’arquitectura. L’escultura. La pintura. Els

moviments d’avantguarda. El cinema. La història oral com a font d’informació històrica. L’educació franquista.

Procediments Lectura i interpretació d’un text històric. Obtenció d’informació històrica a partir de dibuixos i caricatures de premsa.



Elaboració d’un eix cronològic. Lectura i anàlisi d’un text legal. Lectura i interpretació d’un mapa polític d’Espanya. Obtenció d’informació històrica a partir de la realització d’entrevistes.

Actituds Actitud de rebuig davant formes de govern autoritàries. Valoració dels principis i les institucions democràtiques com a instruments per conviure en

llibertat i de manera pacífica.

Activitats



1. Els primers anys del franquisme (1939-1956) Caracteritzar la política franquista com una dictadura. Explicar les fases de la política internacional entre 1939 i 1956. Elaborar un esquema amb les característiques de l’economia de postguerra. Analitzar un text sobre l’estraperlo.

2. Tecnocràcia i desarrollismo (1957-1969) Investigar sobre les famílies polítiques del franquisme. Elaborar un esquema de les característiques de la política econòmica del desarrollismo. Analitzar un esquema sobre la balança de pagaments. Analitzar un text sobre les noves actituds socials.

3. El final del franquisme (1969-1975) Explicar la crisi del règim i el desenvolupament de l’oposició antifranquista. Analitzar un text sobre la mort de Franco. Analitzar una vinyeta sobre la crisi energètica del 1973. Investigar sobre la Marxa Verda.

4. La transició a la democràcia Explicar en què va consistir la transició i les principals mesures del govern d’Adolfo Suárez. Analitzar una vinyeta sobre les eleccions del 1977. Investigar sobre les eleccions del 1977. Analitzar un text sobre el consens en la transició.

5. Els governs democràtics Identificar els obstacles de l’assentament de la democràcia i explicar el 23-F. Elaborar un eix cronològic de l’evolució política des del 1979. Caracteritzar les polítiques democràtiques des del 1979. Investigar sobre un fet històric de l’etapa democràtica i redactar un informe.

6. L’Espanya autonòmica Analitzar un fragment de la Constitució del 1978. Resumir el procés autonòmic i enumerar els avantatges i els inconvenients d’aquest sistema

d’organització territorial. Investigar sobre les institucions autonòmiques. Analitzar un mapa i elaborar un eix cronològic sobre el procés autonòmic.



7. Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana.

8. La cultura de la Comunitat Valenciana en el segle XX. Buscar en Internet informació sobre la Mostra de Cinema del Mediterrani i descobrir aquestes

dades.

Treballar fonts orals Analitzar dos textos d’entrevistes a Alfonso Osorio i Santiago Carrillo sobre la transició. Realitzar entrevistes sobre la vida quotidiana a l’Espanya franquista i exposar les conclusions.

Activitats finals per al reforç Analitzar textos i imatges sobre l’educació franquista. Comparar el règim polític de la dictadura franquista i la democràcia. Explicar successos i processos històrics del franquisme i la transició. Relacionar personatges i successos històrics. Relacionar termes i explicacions.

Activitats finals d’ampliació Comparar dues imatges de Franco que il·lustren diferents etapes de la política exterior

franquista. Analitzar un esquema sobre la democràcia orgànica. Analitzar articles de la Constitució relacionats amb la funció de les Corts.

Avaluació

Criteris d’avaluació Identificar i caracteritzar les diferents etapes de l’evolució política i econòmica d’Espanya des

del 1939. Valorar els avenços i els retrocessos en la consolidació del sistema democràtic a Espanya. Extraure informació rellevant a partir de diferents fonts (textos, mapes, imatges) i comunicar la

informació obtinguda de forma correcta per escrit.

Activitats d’avaluacióRealitzar les activitats d’avaluació del llibre de l’alumne (pàg. 255): Analitzar un text legal sobre l’organització institucional del franquisme. Reconéixer i caracteritzar les etapes de les relacions internacionals entre el 1939 i el 1956. Explicar les polítiques econòmiques autàrquica i desarrollista. Explicar en què va consistir la transició i algunes de les seues fites històriques. Elaborar un esquema sobre els governs i les seues polítiques posteriors al 1982. Explicar el procés de descentralització de l’Estat. Explicar quan es va aprovar l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana i les seues

reformes i explicar les institucions autonòmiques.Resoldre les activitats proposades en la fitxa d’avaluació de la Carpeta de recursos.



Unitat 13. El món actual

Temps aproximat: 2 setmanes.Interdisciplinarietat: Ciències de la Naturalesa; Educació Plàstica i Visual; Valencià: Llengua i Literatura; Tecnologies.

Objectius Conéixer els principals fets que van marcar la fi de la guerra freda i la caiguda del bloc

socialista. Identificar els principals focus de tensió en el món actual, situar-los geogràficament i analitzar

les seues causes. Comprendre el nou ordre geopolític mundial, especialment el paper de les potències

hegemòniques. Valorar la importància de la pau en el món, rebutjar les solucions violentes dels conflictes i

defensar les solucions pacífiques per mitjà de la negociació o el diàleg. Conéixer les principals característiques de la societat espanyola actual i els seus reptes de

futur. Obtindre informació històrica a partir de diferents tipus de documents visuals, fotografies,

mapes, etc.

Competències bàsiques Identificar els trets bàsics de les societats actuals. Identificar les manifestacions culturals i artístiques del període. Comprendre la realitat política actual a partir d’alguns fets històrics passats. Analitzar un conflicte actual de forma ordenada i utilitzant el vocabulari adequat. Mostrar una actitud positiva cap a un desenvolupament sostenible.

Continguts

Conceptes La crisi del món comunista. La fi del bloc de l’est. La implosió de l’URSS. Les noves fronteres

europees. El nou ordre internacional. La temptació de l’unilateralisme. Cap a un món bipolar? L’era dels conflictes asimètrics. Els nous conflictes. Islamisme i islamofòbia. El control de les

fonts d’energia. Espanya, hui. Una societat canviant. Presència en el món. L’Estat de benestar. El conflicte araboisraelià. La guerra de desintegració de l’antiga Iugoslàvia. L’ONU.

Procediments Elaboració d’un eix cronològic. Lectura i interpretació de mapes polítics. Lectura i interpretació de textos primaris. Lectura i interpretació d’un gràfic econòmic. Lectura i interpretació d’un mapa temàtic mundial. Lectura i interpretació d’un mapa temàtic i un d’anamòrfic. Lectura i interpretació de dades estadístiques. Realització de treballs de síntesi després de la recerca d’informació i la consulta de diverses

fonts.

Actituds



Valoració de la importància de la pau en el món, rebuig de les solucions violentes dels conflictes i defensa de la seua solució pacífica per mitjà de la negociació i el diàleg.

Interés a buscar en el passat els orígens dels fets del present.

Activitats

Presentació de la unitat Observar la imatge i resoldre les activitats proposades. Llegir el llistat de les competències bàsiques que es pretenen desenvolupar i examinar


1. La crisi del món comunista Elaborar un eix cronològic amb els esdeveniments del període 1989-1991. Analitzar els mapes polítics d’Europa i l’antiga URSS. Explicar la significació geopolítica de la caiguda del mur de Berlín. Analitzar un text sobre el genocidi a Iugoslàvia.

2. El nou ordre internacional Analitzar un text sobre el nou ordre internacional. Explicar la significació geopolítica dels atemptats de l’11-S del 2001. Analitzar un gràfic amb dades econòmiques de les grans potències mundials. Explicar el paper de l’ONU en el nou ordre internacional.

3. L’era dels conflictes asimètrics Explicar què és un conflicte asimètric i aportar exemples. Analitzar un mapa dels conflictes actuals. Analitzar una taula de dades estadístiques sobre potències militars. Analitzar i relacionar un mapa anamòrfic i una taula de dades sobre la producció i el consum

de petroli. Investigar sobre Al Qaeda i redactar un informe.

4. Espanya, hui Explicar algun dels trets de la societat espanyola en l’actualitat. Analitzar una gràfica sobre la nacionalitat dels habitants d’Espanya. Analitzar una taula estadística sobre els pressupostos de l’Estat espanyol. Investigar sobre l’Estat de benestar i redactar un informe.

Investigar sobre un conflicte Buscar informació sobre la guerra per la desintegració de l’antiga Iugoslàvia.

Activitats finals per al reforç Analitzar fonts d’informació diverses sobre l’ONU. Definir termes de les relacions internacionals. Explicar qui són diversos personatges. Situar en un mapa els països afectats per la dissolució del bloc comunista i explicar els casos

d’Alemanya, Txecoslovàquia i Iugoslàvia. Relacionar dates, fets i països.

Activitats finals d’ampliació Analitzar les dades d’una taula sobre organitzacions jihadistes i investigar sobre islam i

islamisme. Analitzar un text sobre el control dels recursos energètics i els conflictes en el marc del nou

ordre internacional.



Avaluació

Criteris d’avaluació Caracteritzar i situar en el temps i en l’espai les grans transformacions geopolítiques i els

conflictes mundials que han tingut lloc des de la caiguda del mur de Berlín. Aplicar el coneixement de l’evolució històrica recent en la comprensió d’alguns dels

problemes internacionals més destacats de l’actualitat. Realitzar treballs individuals sobre algun focus de tensió política en el món actual, indagant

sobre els antecedents, les parts implicades, els interessos subjacents i els moments clau.

Activitats d’avaluacióRealitzar les activitats d’avaluació del llibre de l’alumne (pàg. 271): Analitzar un text sobre les reformes en la Unió Soviètica i les conseqüències del bloc de l’est. Explicar en què consisteix el nou ordre internacional i quina és la potència hegemònica. Caracteritzar i aportar exemples dels conflictes asimètrics i especialment del terrorisme. Identificar la principal prioritat geoestratègica de les potències mundials. Explicar les característiques de la societat espanyola en l’actualitat.Resoldre les activitats proposades en la fitxa d’avaluació de la Carpeta de recursos.



Monogràfic. Cultura i art del segle XIX

Temps aproximat: 2 setmanes.Interdisciplinarietat: Educació Plàstica i Visual; Valencià: Llengua i Literatura; Tecnologies.

Objectius Situar cronològicament els principals moviments artístics del segle XIX i identificar les seues

característiques, obres i artistes principals. Conéixer els trets fonamentals de la societat, la cultura i la ciència del segle XIX. Identificar el panorama cultural i artístic del segle XIX a Espanya. Conéixer els trets fonamentals de l’art valencià en el XIX. Conéixer els canvis científics i tècnics que van impactar en la societat occidental i el seu canvi

de mentalitat durant el segle XIX. Entendre les transformacions de l’art entre finals del segle XIX i principis del XX i identificar

els principals corrents artístics.

Competències bàsiques Identificar les manifestacions culturals i artístiques del període i relacionar-les amb la societat

i la mentalitat de l’època.

Continguts

Conceptes Pautes per a l’anàlisi d’una obra d’art. Cultura i art del 1800 al 1850. El Romanticisme. El Realisme. L’art del 1850 al 1900. La renovació de l’arquitectura. L’Impressionisme. El

postimpressionisme. Cultura i art valencià en el XIX. L’arquitectura. La pintura i l’escultura. Antoni Gisbert. Bernat

Ferrandi. Ignasi Pinazo Camarlench. Joaquim Sorolla Bastida. Marià Benlliure. Ciència i cultura en el canvi de segle. El progrés cientificotècnic i el seu impacte social. La

nova mentalitat consumista. Progrés i reivindicacions socials. Noves formes de difondre la cultura.

Les primeres avantguardes. El fauvisme i el cubisme. L’expressionisme. El futurisme. L’abstracció.

Cultura i art a l’Espanya del segle XIX. Romanticisme, Realisme i Impressionisme. Francisco de Goya. El Modernisme. L’arquitectura. La ciència i la investigació.

Procediments Anàlisi d’una obra d’art. Lectura i interpretació d’obres pictòriques. Obtenció d’informació històrica a partir de fotografies i il·lustracions.

Actituds Valoració de la importància del progrés científic i tècnic en la mentalitat occidental.

Activitats

Com analitzar una obra d’art Ampliar informació sobre el Panteó mitjançant una pàgina web.

Cultura i art del 1800 al 1850 Analitzar la pintura El rai de la medusa. Analitzar la pintura Al vagó de tercera classe.



L’art del 1850 al 1900 Valorar l’expressivitat de la pintura Nit estelada. Descriure la temàtica i la forma de la pintura A la terrassa. Comparar els personatges de les pintures A la terrassa i Dues dones a Tahití.

L’art valencià en el XIX Elaborar murals sobre l’art valencià del segle XIX.

Ciència i cultura en el canvi de segle Explicar com va canviar la comunicació a mitjans del segle XIX. Identificar els mitjans pels quals es van dur a terme les reivindicacions socials de la societat

industrial.

Les primeres avantguardes Identificar elements artístics en la pintura Les senyoretes del carrer d’Avinyó. Reconéixer la representació simbòlica de la pintura La dansa de la vida. Descriure l’escultura futurista Formes úniques de continuïtat en l’espai. Reconéixer les formes bàsiques i els colors de la pintura Composició en roig, blau i groc.

Cultura i art a l’Espanya del segle XIX Descriure el tipus de societat representada en la pintura La vicaria. Explicar la impressió que causa la pintura L’enterrament de la sardina. Analitzar la vila El Capricho de Gaudí.

Avaluació

Criteris d’avaluació Identificar i caracteritzar les diferents corrents artístics durant el segle XIX. Caracteritzar i situar en el temps i en l’espai les grans transformacions socioculturals

produïdes al segle XIX.

Activitats d’avaluació Analitzar les obres artístiques representades en el llibre. Analitzar oralment diferent obres artístiques mostrades a l’alumnat.



Monogràfic. Cultura i art del segle XX

Temps aproximat: 2 setmanes.Interdisciplinarietat: Educació Plàstica i Visual; Valencià: Llengua i Literatura; Tecnologies.

Objectius Situar cronològicament els principals moviments artístics del segle XX i identificar les seues

característiques, obres i artistes principals. Conéixer els trets fonamentals de la societat, la cultura i la ciència del segle XX. Identificar el panorama cultural i artístic del segle XX a Espanya. Conéixer els canvis científics i tècnics que van impactar en la societat occidental i el seu canvi

de mentalitat durant el segle XX.

Competències bàsiques Identificar les manifestacions culturals i artístiques del període i relacionar-les amb la societat

i la mentalitat de l’època.

Continguts

Conceptes Cultura i art del període d’entreguerres. El progrés científic. L’arquitectura. El nou art: el

cinema. El surrealisme. L’edat de plata de la cultura espanyola. La renovació de la literatura espanyola. Els cafés

madrilenys. La pintura i l’escultura. L’arquitectura. Les manifestacions culturals en la segona meitat del segle XX. L’impacte del

desenvolupament científic i tecnològic. Cap a un desenvolupament sostenible. La cultura en la segona meitat del segle XX. Els mitjans de comunicació de masses i la seua influència.

La nova concepció de l’art. Les segones avantguardes. Arquitectura i urbanisme en la segona meitat del segle XX. L’art i les noves tecnologies. Les fires d’art i els grans museus. Últimes tendències pictòriques.

Cultura i art durant el franquisme. Una literatura sotmesa a la censura. El cinema. La pintura i l’escultura. L’arquitectura. La cultura de masses.

Cultura i art a l’Espanya democràtica. Literatura i cinema sense censura. L’arquitectura postmoderna. La pintura i l’escultura. La societat actual.

Procediments Lectura i interpretació d’obres arquitectòniques. Lectura i interpretació d’obres escultòriques. Obtenció d’informació històrica a partir de fotografies i il·lustracions. Lectura i interpretació d’obres pictòriques. Elaboració de treballs d’investigació. Realització de debats.

Actituds Valoració de la importància del progrés científic i tècnic en la mentalitat occidental.

Activitats

Cultura i art en el període d’entreguerres Investigar sobre Fleming i la penicil·lina. Identificar elements innovadors en un edifici de Van der Rohe. Definir dadaisme i relacionar-lo amb el surrealisme. Reconéixer l’estil d’una pintura de Dalí.



L’edat de plata de la cultura espanyola Identificar aspectes innovadors en una escultura de Gargallo. Analitzar un edifici de García Mercadal. Investigar sobre GATEPAC.

Les manifestacions culturals en la segona meitat del segle XX Debatre sobre els problemes ètics i morals relacionats amb els avenços de les ciències. Valorar la importància dels mitjans de comunicació de masses. Investigar sobre Internet.

La nova concepció de l’art Relacionar una pintura de Warhol amb la cultura de masses i la societat de consum. Ubicar els principals museus europeus a les ciutats on es troben. Investigar sobre els grafits i el moviment hip-hop.

Cultura i art durant el franquisme Investigar sobre la narrativa social espanyola dels anys cinquanta. Identificar la temàtica del cinema espanyol dels anys seixanta i setanta. Relacionar la recuperació econòmica espanyola dels anys seixanta amb el creixement de la

cultura de masses.

Cultura i art a l’Espanya democràtica Realitzar un treball en grup sobre una pel·lícula espanyola guardonada amb un premi Oscar. Debatre en grup sobre la importància de determinats valors en la nostra societat actual. Elaborar un informe sobre una ONG.

Avaluació

Criteris d’avaluació Identificar i caracteritzar els diferents corrents artístics durant el segle XX. Caracteritzar i situar en el temps i en l’espai les grans transformacions socioculturals

produïdes al segle XX.

Activitats d’avaluació Analitzar les obres artístiques representades en el llibre. Analitzar oralment diferent obres artístiques mostrades a l’alumnat.


Documents

Índex · Web viewÍndex 1. Introducció 2. Estructura del llibre i les unitats 3. Objectius de la matèria 4. Criteris d’avaluació 5. Programació Unitat 1. Absolutisme i Il·lustració