Exemplar gratuït

Número 29 / Abri l 2014

B u t l le t í d e l’A s s o c i a c i ó p e r a l a R e c u p e r a c i ó d e l a M e m ò r i a H i s t ò r i c a d e M a l l o rc a

www.memoriadelesi l les.org

«Només som allò que som capaços de recordar: sense records no podem crèixer ni comprendre» Emili Lledó

Edicions

Els nostres deportatsXicu Lluy TorresEdicions Documenta Balear

El seu va ser el pitjor dels exilis.Vençuts de la Guerra Civil i hu-miliats als camps de refugiatsfrancesos, un nombrós grup debalears acabaren als camps deMauthausen, Dachau, Buchen-wald... destinació d’almenys 71illencs, 34 hi deixaren la vida: elsgrans oblidats de la societat civil.Gairebé vint anys d’investiga-cions en arxius públics i privats,incansables recerques i entrevis-tes amb els escassos supervi-vents i els seus familiars, preténrevelar la identitat i retornar laveu a uns herois anònims. XicuLluy reconstrueix les trajectòriespersonals dels deportats: la fu-gida de les illes; les platges fran-ceses; la lluita contra el nazisme(Companyies de Treballadors Es-trangers, l’Exèrcit francès o laResistència), i el calvari delscamps d’extermini. Per a l’autor,aquesta obra, que es publica a tí-tol pòstum, sempre va represen-tar un petit i tardà homenatge auns homes i dones que, malgrattotes les pèrdues, donaren unalliçó de dignitat.

Placa commemorativa del conjunt escultòric del Mur de la Memòria. Foto: Isabel Crespí Juan

AGENDA D’ACTES COMMEMORACIÓ83è ANIVERSARI DE LA II REPÚBLICA

BINISSALEM VI DIA DE LA MEMÒRIA:• 10 d’abril, a les 20.00 h. Biblioteca Municipal: Emili Darder, un metge que va fer política.

Conferenciant: Arnau Company Mates, historiador. • 14 d’abril:

A les 18.00 h. Cementiri vell: Commemoració. A les 18.30 h. Cementiri municipal: Commemoració. A les 19.30 h. Can Gelabert: projecció del documental Passió d’Emili Darder.

Organitza: Memòria de Mallorca i l’OCB (Delegació Binissalem).

CALVIÀ • 12 d’abril, a les 17.00 h. Bosc de la Memòria: Homenatge víctimes repressió franquista.

Organitza: Memòria de Calvià.

MANACOR • 10 d’abril, a les 20.00 h. Conferència La presó de Can Mir a càrrec de Manel Suárez, vicepre-

sident de Memòria de Mallorca, a la Sala 2 de l’Espai social, educatiu i cultural na Camel·la.• 12 d’abril. Ruta de la memòria. La guerra a Portocristo (agost-setembre 1936).

Trobada a les 10.00 h a l’Eroski (Ronda de l’Oest, 27) de Portocristo.• 13 d’abril, a les 12.00 h. Acte d’homenatge a les víctimes de la repressió feixista,

al Cementiri de Son Coletes.Organitza: Comitè de Son Coletes.

PALMA • 5 d’abril, a les 12.00 h, a la Plaça Major de Palma: 4ª Concentració per la Veritat,

Justícia i Reparació i contra la impunitat dels crims franquistes.Convoquen: Col·lectius per la Memòria i la Justícia de Mallorca.

• 7 d’abril, a les 11.00 h, a l’IES Josep Maria Llompart: Xerrada-col·loqui sobre Memòria Històrica, a càrrec de Magdalena Nebot, David Ginard iMª Antònia Oliver.

Organitza: IES Josep Maria Llompart.• 12 d’abril, a les 12.00 h a Son Sardina (vora la creu de terme, camí de Passatemps):

Acte de commemoració de la II República.Organitza: MÉS

• 13 d’abril, a les 11.00 h, a la Plaça de Cort: Ruta històrica guiada en bicicleta per la Palma Republicana.

Organitza: Biciciutat de Mallorca. Col·labora: Memòria de Mallorca i UCXR.

AGENDA D’ACTES COMMEMORACIÓ83è ANIVERSARI DE LA II REPÚBLICA

2

ASSOCIACIÓ MEMÒRIA DE MALLORCA

Han col·laborat: Mª Antònia Oliver París,Isabel Crespí Juan, Manel Suárez Salvà, Antònia Mercadal Serra, Josep Delgado Muñoz, Marçal Isern Ramis, Mª Àngels Recio GarcíaCoordinació, disseny i maquetació:Blas GuevaraTemps de la Memòriaés el butlletí trimestral de l’Associació Memòria de Mallorca. DL: PM 311-2014

La publicació no es faresponsable de les opinions dels seus col·laboradors.Per posar-se en contacte amb nosaltres: 625 45 45 00tempsdelamemoria@gmail.com

Crèdits:

• 14 d’abril, a les 19.30 h, a la Plaça d’Espanya: Recital poètic a càrrec de Maria Guasp.

Parlaments: Jaime Bueno, Isidre Forteza i MªAntònia Oliver.Organitza: Assemblea Republicana de Mallorca.

• 16 d’abril, a les 20.00 h, al Cine Ciutat de S’Escorxador:Projecció del documental Nosaltres els vençutsde Toni Mª Thomàs.

Organitza: Cine Ciutat.

POLLENÇA ABRIL DE REPÚBLICA 2014:• 4 d’abril, a les 20.00 h, al Museu de Pollença:

Projecció del documental Las Maestras de la República. • 11 d’abril, a les 20.00 h, al Museu de Pollença:

Xerrada Cercant justícia a l’Argentinaa càrrec de Mª Antònia Oliver (Memòria de Mallorca).

• 12 d’abril. Sortida: El Camí dels Presos de Coves Blanques.Guiada per Pere Josep Garcia. Hora de quedada: 9.30 h. Monument, 9.30 h. Miquel Capllonch, 10.00 h. aparcament de Cala Barques.

Aquell diumenge de desembre de 2005 na Ma-ria Juan obsequià la placa amb els noms dels màr-tirs alaroners i mancorins del cementeri d’Alaró,amb un ram de roses embolicats amb una llaçadaamb els colors de la República Espanyola que tantestimà. Dies després vaig anar al cementeri a cer-car aquell llaços tricolors, ja em feia llàstima queuna feina feta amb tant d’amor per la memòriadels nostres màrtirs es fes malbé. He guardat comun tresor aquella llaçada i ara que na Maria ja no hiés, tant jo com els meus companys del col·lectiuAlaró per la Memòria Històrica, hem pensat quetan preuat present retorni a casa, en senyal de res-pecte per una dona que vaig conèixer massa tard ique el destí ens ha pres massa prest. Descansi enPau na Maria Juan Mandau filla de’n Rafel JuanJuan Mandau regidor del PSOE Republicà d’Alaró ala II República. Que la terra et sigui lleu. Quan enstornem a trobar, et podré dir que hem fet justíciapel teu pare i per tots aquells pares arrabassats perla barbàrie del Feixisme. Et diré que vas ser unaamiga fidel, que sempre vas estar amb noltros ho-norant als teus, als nostres, màrtirs, que em vas dirque em defensaries amb la vida si fos necessari. Maioblidaré un exemple tan gran de dignitat, d’unaSenyora, que insistí en fer-se una fotografia amb mi,un fred diumenge de desem-bre de l’any 2005.Descansi en pau.

Noltros seguiremla lluita per tu.

Del teu amicMarçal

Agen

da ab

ril• 14 d’abril, a les 19.00 h. Plaça dels Seglars. Acte d’homenatge als republicans.• 25 d’abril, a les 20.00 h. Centre Cultural. Presentació del llibre Veus Republicanes

de Margalida Capellà Fornés a càrrec de l’autora.Organitza: Iniciativa Ciutadana per Pollença / Associació Memòria de Mallorca.Col·labora: Alternativa per Pollença / PSM.

PORRERES• 4 d’abril, a les 21.00 h la companyia ReTret Teatre representarà l’obra:

Háblame de Lorca, Miguel, a l’Auditori Municipal de Porreres.Organitza: Ajuntament de Porreres i Agrupació Cultural de Porreres.Col·labora: Associació Memòria de Mallorca.

• 12 d’abril, a les 12.00 h. Racó de la Memòria de Porreres (darrera l’oratori de la SantaCreu): Acte de recordança a les víctimes que lluitaren per la Segona República.

Organitza: Comissió per recordar les víctimes que lluitaren per la 2a República, Ajuntament de Porreres i Memòria de Mallorca.

Col·labora: Xeremiers de Porreres.

SENCELLES• 12 d’abril: Acte de commemoració II República.

A les 19.00 h: Lectura poètica davant el Memorial del Republicans. Plaça del Mercat.A les 19.30 h: Xerrada a càrrec d’Antònia Mercadal, secretària de Memòria de Mallorca.Projecció de Las maestras de la República a la Casa de Cultura.

Organitza: Ajuntament de Sencelles. Col·labora: Memòria de Mallorca.

TEMPS DE LA MEMÒRIA 28 / Abril 2014

Butlletí de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca 3

Maria Juan Colomar in memoriamDia 16 de març va morir ma mare, na Maria Juan Co-lomar, d’Alaró, dona republicana, filla de represaliat,en Rafel Juan, el meu padrí. En el velatori, va lluïr elpin de la bandera republicana a la solapa. Era unapersona coneguda i estimada i va rebre moltes flors.Dia 19, va ser incinerada i, igual que férem amb monpare, i seguint els seus desitjos, dipositàrem les florsaquest pic al Mur de la Memòria. Els rams els reparti-rem a diferents indrets del Memorial.

Isabel Crespí Juan

Maria Juan ‘Mandau’ (1928-2014)Si alguna cosa hem de criticar a la democràcia es-panyola, és la exasperant lentitud amb que passacomptes amb les víctimes del feixisme. La repressiódel feixisme atrapà massa prest a molts pares i ma-res i la manca de justícia ha arribat massa tard per amolts dels seus fills. Però ni la tragèdia, ni la mancade reparació efectiva ha desanimat a aquells fills alluitar tota la seva vida per la justícia i la memòriadels seus. Entre aquests fills “il·lustres” de la repres-sió hi trobam a na Maria Juan Mandau, lluitadoraincansable fins al darrer alè.

Vaig conèixer na Maria el 2005, al primer home-natge a les víctimes Republicanes de la guerra civila Alaró. La primera impressió que em vaig dur foud’una dona major però jove de pensament i acti-tud. Una dona sincera que en poques paraules do-nava a entendre que ella era filla de derrotats peròmai de vençuts; amiga dels seus amics i enemiga amort dels seus enemics. Una dona Republicana finsal moll de l’ós que no s’arronsava davant ningú.

Un dels rams de flors dipositats al Mur de la Memòriapels familiars de na Maria Juan

4

ASSOCIACIÓ MEMÒRIA DE MALLORCA

És una veritat com un temple, dit així. Difícil-ment es pot deixar d’estar d’acord amb talafirmació! Però a vegades aquestes frasestan simples, expresades fora de context,

amaguen la falta d’arguments davant decisions,que en democràcia, són impensables.

Em refereixo a la contestació i argumentaciódel batle de Sa Pobla a la proposta d’un grup del’oposició de retirar dels carrers del poble els nomsdels colpistes Calvo Sotelo i Dr Gómez Ulla, encompliment de la Llei de Memòria Històrica, enca-ra vigent.

Anem per pams, d’aquí a poc es commemoraràel 83è aniversari de la proclamació de la II Repúbli-ca, aquesta República que fou elegida per sufragique es definia com una República de treballadors itreballadores i que a la seva Constitució, en el TítolPreliminar, l’Article 6è deia així: ESPANYA RENUN-CIA A LA GUERRA COM INSTRUMENT DE POLÍ-TICA NACIONAL.

Dic això, perquè convé tenir molt clar quin erael tarannà d’uns i altres en el conflicte bèlic que esproduí el 36 a l’estat espanyol a causa d’un copd’estat a mans d’uns militars en defensa dels privi-legis dels que havien gaudit sempre l’oligarquiad’aquest país i per suposat dels privilegis de l’Es-glésia catòlica.

Aquestes afirmacions del senyor batle, per laseva pròpia ximpleria, poden resultar fins i tot peri-lloses. Fa pocs dies llegia a la premsa que a Letòniaun grup d’excombatents de les SS Waffen de l’e-xèrcit nazi del país, causants de l’aniquilació quasitotal de la població jueva letona sortien a manifes-tar-se tan alegrement, jo supòs que pensant quequeda més que justificat ja que: “LES BALES QUEDISPARAVEN LES FORCES ALIADES, A LA II GUE-RRA MUNDIAL,TAMBÉ MATAVEN”.

Algú amb dos dits de seny ho sosteniria això:les bales totes maten, si. Però hem de veure quin’és el causant, qui les empra i perquè?

Tant de bo la República no s’hagués trobat ambla necessitat d’emprar-les, no era la seva intenció,com molt bé es despren de l’Article 6è de la sevaConstitució. Per altra part, resulta doblemant insul-tant fer una afirmació com aquesta a Mallorca, onn’hi ha comptabilitzades i documentades més de1600 víctimes dels colpistes, i aquí pràcticamentno hi va haver front de guerra.

Maleïdes siguin les guerres i maleïts qui lesprovoquen pels seus interessos, i aquí tots sa-bem qui foren i perquè. Encara en patim lesconseqüències!

Salut i Memòria!

Torturada i assassinada pels feixistes elsetembre de 1936, enterrada a una fossacomuna clandestina al cementiri de Sen-celles, 77 anys després, el seu crim conti-

nua impune i sota terra.Enguany, el Partit Socialista li ha concedit la

menció especial del Premi Maria Plaça.Sabíem de la crueltat amb la qual fou assassi-

nada, trobàrem inclòs la causa que ens diu la ro-ba que portava, el número d’impactes de balesassassines que li travessaren el cos, qui, on i quanla trobaren morta, que li feren i on fou sepultada.També coneixíem la seva ideologia, la seva inten-sa activitat política, el seu coratge i valentia.

Ara, gràcies a les fotos que guardava la seva fi-lla Francesca i que la família ha cedit a Memòriade Mallorca, hem descobert la seva fisonomia.

Digna, dolça, ferma, guapa, profunda, neta, be-lla, llesta, viva, lleial, valenta, treballadora, dona,mare, companya, lluitadora, víctima, present, so-cialista, nostra!

Pilar Sánchez Llabrés

Les bales totes matenPer Antònia Mercadal Serra, secretària de MdM

La foto de na PilarPer Mª Antònia Oliver, presidenta de MdM

QUERELLA DESTINADA AL JUZGADO NACIONAL EN LO CRIMINAL Y CORRECCIONAL FEDERAL Nº 1 DE LACIUDAD DE BUENOS AIRES - REPÚBLICA ARGENTINA,EN LA CAUSA 4591/10 POR GENOCIDIO Y/O CRÍMENESDE LESA HUMANIDAD

DATOS DE LA PERSONA QUERELLANTE• Nombre:

Emilio Miguel Cano DarderFernando Cano DarderAlberto Cano DarderMaría del Carmen Cano DarderJosé María Cano Darder

DATOS DE LA VÍCTIMA DIRECTA• Nombre: Emili Darder Cànaves• Edad: 41 años• Origen: Palma• Grado de parentesco:

abuelo materno de los querellantes

HECHOS

Siendo alcalde de Palma fue detenido en sudomicilio, encontrándose gravemente enfermo,el 19 de julio de 1936, por el coronel Ramón Fran-co Bahamonde, al mando de un grupo de falan-gistas que maltrataron a Miquela Rovira, esposadel alcalde.

Torturado y encerrado en pésimas condicio-nes de vida. Condenado a muerte en un “consejode guerra”.

Joan Miralles Sbert, obispo de Mallorca, se ne-gó a solicitar el indulto para Emili Darder, fervien-te católico, como gran parte de su familia.

Fusilado en estado inconsciente en el cemen-terio de Palma, el 24 de febrero

de 1937, habiendo sido me-dicado para conservar su

vida, en una ejecuciónante el público.

Confiscación de to-dos sus bienes inmobi-liarios y mobiliarios, se-gún sentencia de la Co-

misión Provincial de In-cautación de Bienes.

DOCUMENTACIÓN1- Fallo de la sentencia de muerte.2- Fallo de la sentencia de confiscación.3- Certificado de defunción.4- Certificado de nacimiento de Emilia Darder Rovi-

ra, hija de la víctima.5- Certificados de nacimiento de los querellantes.6- Copia DNI de los querellantes.7- Copia extracto de inscripción matrimonio víctima.8- Documentos relativos a consejo de guerra, tribu-

nal de responsabilidades políticas, solicitud revi-sión de la incautación y petición del 2005 a la Vi-cepresidenta del Gobierno de España, Mª TeresaFernández de la Vega.

BIBLIOGRAFIA

- Gabriel Janer Manila, Emili Darder i la política sani-tàrio-escolar de l’Ajuntament de Ciutat en temps dela Segona República. Soler, Palma 1983.

- Catalina Moner, Emili Darder Cànaves (1895-1937).Vida i martiri. Miquel Font, Palma 2006.

- Josep Moll,Crònica d’una infàmia,Moll,Palma 2009.- Catalina Moner, Emili Darder Cànaves, metge i polí-

tic, víctima de la repressió franquista. DocumentaBalear, Palma 2012.

- Arnau Company i Matas, Emili Darder Cànaves, eldarrer batle republicà de Palma. Ajuntament dePalma, Palma 2008.

25 RELATS: Mallorca 19365ª ENTREGA

TEMPS DE LA MEMÒRIA 28 / Abril 2014

5

Nota: Les despeses dematerial i mà d’obra de

picapedrer per la res-tauració del Memorial

als republicans montuï-rers han estat cobertesper les seccions locals

del PSIB i del PSM.

El Memorial de Montuïri

Emili Darder Cànaves

ASSOCIACIÓ MEMÒRIA DE MALLORCA

6

La Creu del port de Sóller (IV)Informe de Memòria de Mallorca

El judici i la sentència:

“CONSIDERANDO que le conjunto de hechos de-clarados probados comprendidos en el resultandosegundo son constitutivos de un delito consuma-do de negligencia comprendido y sancionado enel párrafo 2º del artº 277 del Codigo de Justicia Mili-tar del que se estima autor responsable al Capitande Carabineros D. JUAN RIPOLL OLIVER si bien en laactitud pasiva adoptada en los primeros momen-tos por dicho Oficial, como en el hecho de haber re-trasado unas horas la publicación del Bando pudie-ran observarse indicios de un auxilio a la rebelión24,es criterio del Consejo no aceptar esta calificacionpor no abonarla los antecedentes del procesado nila existencia, a juicio de aquel, de intención malicio-sa alguna ni de desafecto al Movimiento Nacional,por haber cumplido este procesado el mismo diade autos disposiciones que evidencian su acata-miento asi como tantas órdenes recibiere con pos-terioridad al mismo y su posterior comprotamientoy su actuacion personal y eficaz observada des-pues en el frente de batalla de Manacor; debiendoserle impuesta la pena en el grado máximo deacuerdo con la petición del fiscal.

CONSIDERANDO que los hechos declaradosprobados en el resultando tercero son constituti-vos tambien de un delito consumado de negli-gencia comprendido y sancionado en el párrafo2º del artículo 277 del Código de Justicia Militar,delque se apreció autor responsable al procesadoAlferez de Carabineros D. ZACARIAS GIMENOBRIONES, por la conducta observada demostrativade que no impuso debidamente su autoridad, ycontribuyendo con su actitud a que la documen-tación incautada no fuera conocida en su mo-mento oportuno por la autoridad competente.

CONSIDERANDO que al no existir a juicio delConsejo pureba bastante para estimar a los proce-sados carabineros Hermenegildo ESTRENS LUCASy GINES MORENILLA MORALES y radio telegrafis-tas D. EUGENIO LOSADA FIOL y D. JULIAN CONESALOPEZ, autores de delito alguno no merecerle losindicios de supuestas actividades criminosas soli-dez inciial bastante ni tener aquellos tampoco lafuerza persuasiva necesaria para determinar firme-mente al juzgador, le obliga a éste a adoptar la de-cisión mas favorable a los procesados en virtud del

principio jurídico “In dubio pro reo” universalmentaceptado en materia de apreciación de prueba,por lo que procede acordar su libre absolución.

VISTOS los artículos citados , el 172, 173, 185,186, 191,193, del Código de Justicia Militar, el 33,44, y 47 del Código penal común y demás perti-nentes y de aplicación, el Decreto-Ley de 10 deEnero del corriente año y disposiciones de generalaplicación, y siendo ponente el Teniente Auditorde primera Don Antonio de la Rosa y Mayol.

FALLAMOS que debemos condenar y conde-namos a la pena de MUERTE al Sargento y Cabode Carabineros respectivamente D. Manuel Brau-lio Fernandez y José Muñoz Enrilez como autoresresponsables de un delito consumado de adhe-sión a la rebelión: a los carabineros Manuel Rodri-guez Garcia y Joaquin Garcia Pelaez a la pena deRECLUSION PERPETUA como autores responsa-bles del mismo delito de adhesión a la rebelióncon las accesorias de expulsión de las filas del Ejér-cito con la pérdida de todos los derechos adquiri-dos en él, interdicción civil e inhabilitación absolu-ta, debiendo por lo que a su responsabilidad civilafecte estarse a lo dispuesto en el artº 8º del De-creto Ley de 10 de enero último; a la pena de SEISAÑOS de prisión militar correccional al Capitán deCarabineros D. Juan Ripoll Oliver como autor res-ponsable de un delito consumado de negligencia,con la accesoria de separación del servicio; a la pe-na de DOS AÑOS de prisión militar correccional alalferez de Carabineros D. Zacarias Gimeno Brionescomo responsable tambien de un delito consu-mado de negligencia, con la accesoria de suspen-sión de empleo, haciendo abono a todos los con-denados a penas de privación de libertad del totalde la prisión preventiva que hubieren sufrido a lasresultas de la citada causa, sin por lo que los dosultimamente citados corresponda haya lugar ahacer declaración de responsabilidades civiles: yABSOLVEMOS libremente a los procesados carabi-neros Hermenegildo Estrens Lucas y Gines More-nilla Morales y radio-telegrafistas D. Eugenio Losa-da Fiol y D.Julian Conesa Lopez por no aparecerelementos de prueba bastantes para estimarlosautores responsables de delito alguno”.

Posteriorment, l’auditor de guerra, és a dir, la fi-gura jurídica que ratificava, o no, les sentènciesdels Consells de guerra, va emetre un informe enel qual explicava que la sentència era absoluta-

24 El capità Ripoll seria emprat com exemple del que podía pasar atots aquells que dubtaren a l’hora de sumar-se al cop d’estat.

TEMPS DE LA MEMÒRIA 28 / Abril 2014

Butlletí de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca 7

ment ajustada a dret (cal demanar-se de quin dretparlava) i, a més a més, qualificacva com a “rebe-lión” el fet de no plegar-se als dictàmens del “Mo-vimiento Nacional” sobre el qual ja a cap personamínimament informa li pot caber cap dubte, enl’actualitat, que fou un cop d’estat contra un go-vern legítimament constituït. Això no obstant,l’auditor afegeix opinions pròpies (tampoc cal in-sistir en el fet que la justícia intenta, sempre, opi-nar sobre els fets, perquè de tots és sabut que l’o-pinió és de caràcter exclusivament subjectiu) queno apareixien a cap dels testimonis d ela causa, nidels carrabiners, ni dels militars que ocuparen l’es-tació de ràdio. Simplement, l’auditor, en un exerci-ci d’exaltació del “movimiento”, va mentir quan vaqualificar Lizasoaín com un heroi que va caure as-sassinat en una emboscada i, a partir d’aquestamentida, es va construir una creu que arriba fins al’actualitat. Les seves paraules, recollides dins lacausa, varen ser:

“Por la trascendencia que tuvo la muerte de esteOficial, vilmente asesinado en una emboscada...”.

Ni va tenir cap transcendència el fet, més enllàdel seu cercle més íntim i fanàtic, ni l’assassinaren,ni molt menys va caure víctima d’una emboscada.

Com ja s’ha dit, davallava, pistola en mà, i es vatopar amb els carrabiners.Va lluitar amb ells, va in-tentar desarmar, per la força, a personal militar (éssabuda la insistència en què un militar mai potamollar la seva arma i, molt menys, entregar-la auna altra persona), no es va identificar i va morirdurant la brega. Res més. La seva irresponsabilitat,i el seu fanatisme el portaren a un final tràgic. Capaltre factor.

El 10 de setembre de 1938, Joan Brunet, donade José Muñoz Enrile, va enviar una carta al co-mandament militar en la qual pregava que li dei-xassin visitar el seu home amb més freqüènciaperquè, fins aleshores, només li havien deixantveure’l cada tres o quatre mesos. No va obtenircap resposta fins el 14 d’octubre del mateix any.Aquell mateix dia, el jute Pascual Bauzá va ordenarl’execució del sergent Manuel Braulio Hernández iel caporal abans indicat a les sis de la matinada deldia 15. En el mateix ofici, autorizava que la pobredona pogués veure el seu home durant l’execució(pot haver-hi alguna cosa més cruel?): “autorizán-dose la comunicacion de la solicitante y sus hijos conel condenado en los momentos de la ejecución”.

A les sis i mitja del matí del dia 15 d’octubre de1938, Manuel Braulio Hernández i José Muñoz En-rile havien caigut davant l’escamot d’execució.

Molts mesos abans, el 10 de novembre de1936, havien afusellat al castell de Sant Carles José

Gil Romera, autor dels trets que acabaren amb lavida de Lizasoaín. El tribunal va admetre que el ca-rrabiner havia ordenat al colpisata, que anava ar-mat, que s’aturés i que aquest, enlloc de fer-ho, elva encanonar i el va amenaçar. Ara bé, en cap mo-ment varen voler tenir en compte que, de la pisto-la de Lizasoaín hi mancaven quatre bales i que elsseus mateixos companys Francisco Gómez Jorda-na i Julio Redondo així ho varen declarar, i adme-tre, davant el tribunal. No valoraren tampoc les or-dres que tenia el carrabiner d’impedir que qualse-vol persona pogués atracar-se a l’estació de rà-dio25. Per tant, tampoc varen voler valorar que elque feia aquell home era protegir la ràdio i defen-sar-se d’una agressió. L’afusellaren.

Però, l’abast de la venjança per la mort de Liza-soaín encara va abastar varis homes més.

Tot i que l’autòpsia demostrava ben a les claresque tenia dos impactes de bala provinents d’unMauser, el de José Gil Romera, la versió oficial es vadirigir cap al veí de Sóller Josep Marín, Llisteret, aqui acusaren de ser qui havia mort el tinent i ama-gar-se després per les muntanyes.26

La mort de Lizasoain motivà també la detenciói posterior afusellament de Bernat Marquès, afiliata Esquerra Republicana de Sóller. El jutjaren el1937 i, entre d’altres coses l’acusaren de comentara una tertúlia a Sóller que els carrabiners havienfet bé de resistir-se a l’intent d’ocupació de La Mu-leta, perquè els oficials facciosos s’havien presen-tat sense identificar-se ni res.

Quasi coincidint amb les execucions de Ma-nuel Braulio i José Muñoz, la secció femenina deSóller va iniciar una subscripció popular per cons-truir una creu en el mateix indret en que va morirLizasoaín.L’obra va ser encarregada a l’escultor so-lleric Joan Alcover Real, i allà continua, amb unainscripció que, any rere any, cada vegada que algús’hi atura i la llegeix, recorda que va haver-hi unsassassins que mataren aquest home: Don Francis-co Javier Lizasoain Muguiro. Teniente de Caballeria.Murió por España, alevosamente asesinado en estelugar...”.

CONCLUSIONS1.Els Carrabiners de Sóller reberen un telegrama en

què el Tinent Coronel de la Comandància que elsordenava que només havien de fer cas a les or-dres escrites que els enviés ell mateix o el coman-dant militar de les Illes: “No cumplimente más or-

25 Causa 16/36 bis. Declaracions dels oficials Francisco Gómez Jorda-na i Julio Redondo. Arxiu Memòria de Mallorca. http://www.totes-lescauses.cat26 QUETGLAS, Antoni.- Sóller, la desfeta de la burgesia progressista,pàg. 108.

8

ASSOCIACIÓ MEMÒRIA DE MALLORCA

denes que las que reciba de esta Comandancia odel Comandante Militar de esta islas”.

2.Els “Jinetes de Alcalá” acompanyats d’altres ofi-cials colpistes decidiren anar a ocupar l’estacióde ràdio de Muleta sense avisar el comandamentmilitar de Sóller. Per tant, ni el capità dels carrabi-ners ni cap dels homes a les seves ordres sabienres del que estava passant a l’estació de ràdio.

3.Els carrabiners varen ser lleials, honests i cohe-rents quan declararen que l’únic govern legítim,per a tots ells, era el de Madrid.Fets absolutamentincontestables en l’actualitat.

4.El tinent Lizasoaín anava per la carretera amb lapistola amb la mà. Va escridassar i amenaçar elcarrabiner que es va atrevir a ordenar-li que s’atu-rés. El va atacar i lluitaren perquè li volia prendrel’arma. Com a conseqüència de la lluita, va rebredos trets al pit. Ambdós homes es toparen dinsun revolt. Per tant, ningú el va estar esperant, nitampoc l’assassinaren vilment. Va morir víctimad’uns fets que ell mateix va provocar.

5.Hores abans, a la plaça de Cort, dos falangistes re-sultaren morts per un enfrontament entre ellsmateixos. D’aquestes morts estúpides n’acusarenbona part de ciutadans sobre els quals va caureuna ombra de sospita.

6.Els militars i falangistes no estaven disposts a quèla mateixa història es repetís a Sóller.

7.El Consell de guerra, tal i com es pot llegir a lasentència que s’adjunta, no va voler tenir encompte cap dels arguments que estaven docu-mentalment i amb testimonis demostrats.

8.La conseqüència del cop d’estat i de la irrespon-sabilitat dels militars que ocuparen l’estació deMuleta (lamentablement, no pot rebre altra qua-lificació quan no només eren militars revoltats, si-nó que ocuparen l’estació d’amagat dels carrabi-neres que tenien la missió de defensar Sóller depossibles aldarulls) varen ser cinc morts i quatreempresonaments duríssims.

El resultat final de tot això ha consistit a perpe-tuar la memòria de Lizasoaín en una creu quequalifica d’assassins tots aquells homes que no fe-ren més que defensar allò que pensaven que eralegítim i honest.

Pot permetre’s una institució pública continuaramb una situació que no respecte el bon nom detots aquells homes, que continua ferint les seves fa-mílies? Pot una institució persistir en la mentidaque és aquesta creu?

La Llei 52/2007, anomenada de la MemòriaHistòrica, a l’article 3, apartat 1, determina la il·le-gitimitat dels tribunals, així com de les seves sen-tències:

1.Es declara la il·legitimitat dels tribunals, jurats iqualssevol altres òrgans penals o administratiusque, durant la Guerra Civil, s’hagin constituït per aimposar,per motius polítics, ideològics o de creençareligiosa, condemnes o sancions de caràcter perso-nal, així com l ade les seves resolucions.

Igualment, a l’article 15, referit a símbols i mo-numents públics, determina quins s’han d’elimi-nar i n’extreu tots aquells que siguin de record pri-vat o tenguin determinants valors artístics:

Article 15. Símbols i monuments públics.1.Les administracions públiques, en l’exercici de les se-

ves competències, prendran les mesures oportunesper a la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altresobjectes o mencions commemoratives d’exaltació,personal o col·lectiva, de la sublevació militar, de laGuerra Civil i de la repressió de la Dictadura. Entreaquestes mesures podrà incloure’s la retirada desubvencions o ajudes públiques.

2.El que preveu l’apartat anterior no serà aplicablequan les mencions siguin d’estricte record privat,sense exaltació dels enfrontats, o quan concorrinraons artístiques, arquitectòniques o artistico-reli-gioses protegides per la llei.

Podem dir que no n’és el cas:1.La creu no va aparèixer per un finançament pri-

vat, sinó per una subscripció popular “dirigida”per la Sección Femenina.

2.No fa referència a cap circumstància certa, sinóque perpetua una mentida sustentada en la irres-ponsabilitat d’aquell que té el nom a la placa.

3.Difícilment, i respectant la figura del seu escultor,pot considerar- se com una obra d’art.Tan sols ésuna creu normal i corrent amb una inscripció.

4.No es tracta, tampoc, d’una obra protegida perla llei.

5.Persegueix l’exaltació d’un militar revoltat.

Així doncs, no hi ha cap raó que justifiquique aquesta creu commemorativa continuïdempeus.

José Muñoz Enrile, caporaldels carrabiners, afusellat a

Illetes pels fets de Muleta

1 I. Merino, Serrano Suñer…,pàg. 93-94.

TEMPS DE LA MEMÒRIA 28 / Abril 2014

9Butlletí de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca

El trauma mallorquí de la Guerra iel Franquisme. Una anàlisi històrica i psicològica (1936-1975)Per Maria Àngels Recio 10ª PART

Aquest estudi compta amb el patrocini del

«EL JEFE DEL ESTADO ESPAÑOLGeneralísimo de los Ejércitos NacionalesAl Führer del Pueblo alemán

Querido Führer:Después de nuestra entrevista en Hendaya, donde

tuvimos ocasión de conocernos y de plantear de mo-do directo cuestiones de vital interés para nuestrosdos países, quiero, refiriéndome a lo convenido en lapropia entrevista y expresándome con abierta fran-queza y claridad, dar una prueba de lealtad a unapolítica iniciada justamente en el día en que alema-nes e italianos se pusieron en relación, en momentosbien difíciles, conmigo y con el movimiento que bus-caba asegurar una rectificación en la política inter-nacional de España que le garantizase su libertad deacción y apartarse ya de la tutela e intromisión de lasdemocracias occidentales.

Ante la necesidad por vos expresada de acelerarla guerra, incluso llegando a una inteligencia conFrancia que eliminase los peligros resultantes de ladudosa fidelidad del ejército francés de África al ma-riscal Pétain _fidelidad que con toda certeza desapa-recería si fuera conocido que existía un compromisode cesión de aquellos territorios_, me pareció admisi-ble vuestra propuesta de que en nuestro pacto no fi-gurase concretamente lo que es nuestra aspiraciónterritorial. Ahora bien, con arreglo a lo convenido,por esta carta os reitero las legítimas y naturales as-piraciones de España en orden a la sucesión de los te-rritorios norteafricanos que fueron hasta ahora deFrancia. Con esto España no hace sino reivindicar loque le corresponde por un derecho natural suyo, yaque es el país europeo más próximo, con mayoresafinidades geográficas y mayores razones históricasque convierten en derecho legítimo lo que en el casode Francia no fue sino una intromisión favorecidapor un ambiente mundial democrático y plutocráticocontra el que no supieron reaccionar los gobiernosespañoles de aquellos tiempos, gobiernos liberales so-metidos a las indicaciones de París y Londres, que lle-garon precisamente a la Entente Cordiale sacrifican-do nuestros intereses y derechos en Marruecos a lavez que forjaban un arma contra Alemania.

Vos, como todo el pueblo alemán, no ignoráis quegran parte de lo que ahora reivindicamos le llegó aestar reconocido a España por los tratados interna-cionales, en los que la torpeza y la vacilación de losgobiernos liberales españoles retrocedió siempre a ca-da nueva exigencia francesa. Vos, que habéis sabidolevantar la ira y el orgullo del pueblo alemán contralos que le acorralaban y le negaban el derecho a vi-vir, comprenderéis bien nuestro afán de librarnos delas renuncias liberales y de negar toda solidaridadcon lo que por parte de España fue una sumisión,que yo no toleraré se prolongue, a las imposicionesde una época de injusticias que regaló el mundo en-

tero a la codicia de dos o tres potencias más afortu-nadas y negó a España, como a Alemania y a Italia,toda posibilidad de expansión. Sólo por este despotis-mo de los más fuertes, que negaron la más elementaljusticia a los pueblos más pobres y más ricos en hijos,España se vio privada de lo que ahora espera reivin-dicar. No es tierra francesa lo que queremos, ni pre-tendemos aprovecharnos de sangre francesa: quere-mos solamente lo que una hábil diplomacia liberal,que colocaba en los propios mandos del viejo Estadoespañol dóciles instrumentos suyos, nos arrebató conplena injusticia.

Bien está, desde luego, que el restablecimiento deun orden nuevo esté presidido por una idea de justi-cia que incluso no deje ajena de los beneficios de esajusticia a Francia misma, pero no quisiéramos que lajusticia que se hiciera a Francia, país enemigo desiempre para Alemania como para España, fuese aexpensas del derecho de España.

Reitero, pues, la aspiración de España al Oranesa-do y a la parte de Marruecos que está en manos deFrancia y que enlaza nuestra zona del norte con lasposesiones españolas de Ifni y Sahara.

Cumplo con esta declaración un deber de lealtady de claridad y me complazco en hacerle presentecon la confianza que nuestra amistad me permite yme exige.

Vuestro,FRANCISCO FRANCO BAHAMONDE

El Pardo, 30 de octubre de 1940»1.

En poques paraules, Franco aniria a la guerraperò volia: tot el Marroc (ja que ell tenia el 5 per100 i França el 95 per 100), més Orà (en Algèria ien mans franceses així mateix), i alguns territorissud-saharians (també ocupats per França). I totesaquestes peticions les justificava Franco amb undiscurs que desvetlla la mentalitat d’aquells mili-tars africanistes com ell que arribaren a creure-seamb el dret de repartir-se el continent africà.

3.2. Canvi de rumb Una vegada França fou derrotada i ocupada

pels nazis, des de la seva costa atlàntica, Hitler in-tenta la invasió de Gran Bretanya, encara que noho aconsegueix per això, l’estiu de 1941, canvial’estratègia bèl·lica i amb allò l’epicentre del con-flicte, desplaçant-ho fins a la URSS.

Al finalitzar aquell any de 1941 entren duespotències llunyanes a la guerra: el Japó i els Es-tats Units d’Amèrica, amb la qual cosa, la guerra

10

ASSOCIACIÓ MEMÒRIA DE MALLORCA

3 Ibid., pàg. 56.4 Ibid., pàg. 123.

europea es converteix en mundial, en la SegonaGuerra Mundial.

Paral·lelament hi haurà un canvi de rumb dinsla política franquista, un transit des del suport i lacoincidència amb els feixismes quan esclata la Se-gona Guerra Mundial, fins a la signatura delsacords amb els Estats Units la tardor de 1953.

De tot això tracten les següents pàgines, agru-pades en quatre punts, titulats: La guerra europeaes converteix en guerra mundial; Franco davant elsdesembarcaments al nord d’Àfrica; Nedar entre duesaigües i El franquisme s’assenta.

3.2.1. La guerra europea es converteix en guerra mundial

Quatre mesos abans de la famosa entrevistad’Hendaia, Franco ja s’havia ofert a entrar a laguerra que assolava Europa. El moment fouquan s’adona que França estava a punt de caure,per aquest motiu, el mateix dia de la renúnciadel primer ministre francès, el dia setze de junyde 1940, Franco mitjançant Juan Vigón, el cap del’Alt Estat Major espanyol, envia una carta per aHitler; i tres dies després, el dinou, Juan BeigbederAtienza (aleshores ministre d’Afers Exteriors es-panyol) entrega, a l’ambaixador alemany a Ma-drid, les demandes concretes de Franco referidesaixí mateix a territoris nord-africans francesos.No obstant això, Hitler ignora les demandes deFranco i arriba a l’armistici amb França.

Amb França neutralitzada, Hitler posa en elseu punt de mira Gran Bretanya, i a finals dejuny de 1940 ocupa dos petites illes britàniquesdel Canal de la Mànega: Guernsey i Jersey, a unscinquanta quilòmetres de la costa francesa i gai-rebé a cent trenta de Gran Bretanya, en el seu ca-mí cap a la invasió d’aquell país, invasió queduia el nom en clau de Lleó Marí i en la qual pre-veia intervinguessin forces combinades del TercerReich, doncs perquè els vaixells nazis poguessindesembarcar sense dificultats als ports britànics,la Luftwafe (la força aèria nazi) havia de derrotarprèviament les forces aèries de Churchill (la RAF:Royal Air Force) almenys això fou el que li haviaassegurat Göring: «Li he dit al Führer [comentariaGöring, als seus mariscals de camp] que la RAFserà destruïda a temps per a l’inici de l’operacióLleó Marí, el 15 de setembre, quan els nostres sol-dats desembarquin en sòl britànic»2.

Hermann Göring, ex pilot aeri de la PrimeraGuerra Mundial, recent ascendit a Mariscal delReich i condecorat per les actuacions a Polònia iFrança, com a responsable de la Luftwafe, ell i elsseus assessors, projecten i divideixen l’atac contraGran Bretanya en tres fases. La primera, la duriena terme sobre el Canal de la Mànega amb la fina-litat d’enfonsar els vaixells mercants anglesos,atacar els bucs, les bases marítimes, les instal·la-cions de la Royal Navy (la Marina Real anglesa),

així com destruir els avions de caça de la RAF quegosessin defensar aquests objectius; fase en laqual també intervindria el ara general Wolframvon Richthofen, el «principal expert alemany enl’ús de bombarders de vol en picat», el que dirigíels bombardeigs de Guernica i Wielun. La segonafase, volia destruir les forces aèries britàniquesarrasant les bases aèries de la RAF, les fàbriquesd’avions, etcètera. I a la tercera i darrera fase, laLuftwafe prestaria cobertura aèria perquè es po-gués desplegar l’operació Lleó Marí3.

El deu de juliol de 1940 va tenir lloc la primeraBatalla del Canal, els nazis atacaren un comboique sortia de l’estuari del Tàmesi i es dirigia cap al’oest, escortat per sis avions de caça britànics. Iel sis d’agost, comencen així mateix els atacs con-tra les defenses aèries. Però els anglesos resistei-xen, llavors Hitler ordena, a Göring, que la Luft-wafe es concentri a partir d’ara a bombardejarmassivament Londres i les principals ciutats;bombardeigs que inicià el set de setembre. Passatsdeu dies, el disset de setembre de 1940, quan jas’havia sobrepassat la data prevista per al desem-barcament a Gran Bretanya, atès que els brità-nics continuaven sense rendir-se, Hitler decideixposposar indefinidament l’operació Lleó Marí idiu, als seus generals, que «tractin de subjugar elsbritànics per altres mitjans»4. A més Göring, al’octubre, a causa de la gran quantitat d’avionsque els anglesos li derrocaven va haver de restrin-gir els bombardeigs sense descans (durant tot lodia), per només nocturns.

En resum, la invasió de Gran Bretanya estavaresultant molt més difícil del que els nazis havienimaginat. La Luftwafe no podia amb la RAF,aquesta última havia introduït els Spitfire, unsavions de caça britànics molt eficaços; així quemalgrat les paraules de Göring i tota la planifi-cació, van haver de anular el desembarcamentamfibi sobre les costes britàniques, limitant-se abombardejar de nit, especialment la capital,Londres.

Entre tant Hitler, el vint-i-set de setembre de1940, es reuneix amb Galeazzo Ciano el gendrede Mussolini i el seu ministre d’Afers Exteriors, ixerra amb ell, sobre l’oferta que li havia fet Fran-co mesos abans, quan va tenir lloc el primer oferi-ment. Conversa que Ciano registrà al seu diari:«Em va parlar bastant de la intervenció espanyo-la, a la que s’oposa perquè costaria més del queval la pena […] seria més favorable per a Ale-manya que els francesos seguissin al Marroc i hodefensessin enfront dels anglesos». En aquest ma-teix sentit, el quatre d’octubre a Brennero, a lafrontera italo-austríaca, quan Hitler i Mussolinies reuneixen, aquest darrer manifestà: «Espanyademanava molt i no donava res», i compartiaamb Hitler «el perill que avui significaria un com-

2 L. Mosley, Segunda Guerra Mundial. La Batalla de Inglaterra, Barce-lona,Time-Life Ediciones Folio S.A., 2008, pàg. 27.

TEMPS DE LA MEMÒRIA 28 / Abril 2014

11Butlletí de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca

promís de cessió a Espanya del Marroc francès»5.Després vindria l’entrevista Franco-Hitler a Hen-daia, i la posterior carta del Cabdill el trenta d’oc-tubre, sense que tampoc rebés mai cap resposta.No obstant això, el Protocol presentat a Hendaiafou signat pel nou ministre d’Afers Exteriors es-panyol i cunyat de Franco, Ramón Serrano Suñer,l’onze de novembre de 1940. L’endemà d’aquestasignatura, Hitler engega els preparatius per a l’o-peració Félix, consistent a la presa de Gibraltarper part dels nazis, amb l’ajuda de l’Espanyafranquista6.

Com l’estratègia d’atac directe sobre Gran Bre-tanya estava fracassant, els nazis van pensar enun atac indirecte: tallar les seves vies de subminis-trament. Concretament, els proveïments que liarribaven a través de l’Atlàntic i el Mediterrani,doncs per la seva condició d’illa depenia de l’exte-rior, així com del seu Imperi ultramarí. Per tot ai-xò ara els nazis, per una banda, potencien la sevaflota de submarins, els U-Boot-waffe, amb l’objec-tiu d’enfonsar tots els vaixells que solquin aquestsmars; i per l’altra, projecten l’ocupació del Penyalde Gibraltar, operació que Hitler havia de fer ambla ajuda de Franco, doncs els seus exèrcits haviende travessar la Península, i els seus avions, l’espaiaeri espanyol. I atès que ja s’havia signat el Proto-col de l’entrevista d’Hendaia, Hitler l’hi podia de-manar, a Franco. Recordem, que el Protocol com-prometia Espanya a participar en la actual guerra«al costat de les potències de l’Eix contra Anglate-rra», si bé abans, els nazis havien de procurar-latot el necessari per a tal eventualitat, fins i tot esfarien càrrec «de les necessitats del poble espanyoli de la guerra»; això sí, la data de l’entrada, haviade fixar-se «de comú acord per les tres potència»:Alemanya, Itàlia i Espanya, tal com deia l’articlenúmero quatre del Protocol. Finalment, el set dedesembre de 1940 se li informa, a Franco, que l’o-cupació contra Gibraltar tindria lloc el deu de ge-ner de 1941, però Franco es nega a donar la sevaconfirmació, dilata la data proposada sense tam-poc diu poder donar un dia concret, en realitat in-tueix que Hitler no li donarà els territoris que lihavia demanat; encara així, seguirà insistint através de Serrano Suñer sobre la concessió d’a-quells territoris nord-africans francesos.

Quan s’acabava de complir un mes de la dataprevista per a l’atac a Gibraltar, el dotze de febrerde 1941, Franco es va entrevistar amb Mussolini aBordighera (Itàlia), i allí «el Cabdill va assegurar,a Mussolini, que Espanya entraria a la Guerra enel moment en què se satisfessin dues condicions:l’enviament de gra suficient i el reconeixement deles seves aspiracions colonials»7.

Sis dies abans de l’anterior trobada, Hitler ha-via enviat una carta, a Franco, intentant pressio-

nar-li perquè fixés una data, dient-li que: «Els me-sos perduts sovint no poden recuperar-se!», i Fran-co li contesta vint dies després, el vint-i-sis de fe-brer. Passat un mes de la resposta, el vint-i-cinc demarç de 1941, Hitler comentava aquesta carta deFranco amb el ministre d’Afers Exteriors de Mus-solini, amb Ciano, i li deia: «Sota una riuada depromeses i fines frases, Franco afirma que no pen-sa anar a la guerra contra Anglaterra»8.

Els bombardeigs nocturns sobre Gran Bretan-ya, el blitz o llampec com ho van denominar elsnazis, venien produint-se sense interrupció des defeia set mesos, els londinencs per exemple, dor-mien al metre i al dia següent anaven a la feina ireconstruïen els desperfectes. A la segona meitatd’abril de 1941, els bombarders nazis «van aconse-guir una nova cota […]. Aquestes incursions mas-sives [d’avions] van ser, en efecte, un preludi a lainvasió, però no de les Illes Britàniques. El seu veri-table objectiu era desviar l’atenció de l’últim plad’Hitler: un atac global per terra i aire a la URSS».

Cap a principis de maig, de la caserna generalde Göring, van sortir una sèrie d’ordres secretesper als comandaments dels bombarders i caces,on se’ls informava que havien d’abandonar Fran-ça i els Països Baixos, per a dirigir-se a Txecoslo-vàquia i Polònia, des d’on s’atacaria la URSS, peròabans de marxar-se, «se’ls va ordenar dur a termeun últim i devastador atac aeri sobre Gran Bre-tanya», efectuant-se sobre Londres el deu demaig, començà a les 23h30 i va durar fins a les5h35 de l’endemà, participant cinc-cents setavions de la Luftwaffe que van llançar 708 tonesde bombes sobre Londres9.

En efecte, la invasió de la URSS per part d’Hi-tler es va dur a terme el vint-i-dos de juny de1941. Per a ajudar, als nazis contra els soviètics,Franco envià la División Azul a combatre. Comdeia una nota interior del Foreign Office (del Mi-nisteri d’Afers Exteriors britànic): «en comptes d’u-na multitud de desorganitzats falangistes, els es-panyols enviaran a Rússia una formació militarsota el comandament d’un dels seus millors i mésresolts generals [Agustín Muñoz Grandes]»10.

La División Azul va tenir el seu origen, a unamanifestació falangista pro-nazi a Madrid el vint-i-quatre de juny, als dos dies de l’atac a la URSS,encara que molt ràpidament seria «tamisada perFranco i controlada per l’Exèrcit». El tretze de ju-liol començà cap a Alemanya el transport escalo-nat de les dinou primeres expedicions que al llargde deu dies, traslladaria 18.104 divisionaris de di-ferents regions espanyoles, sortint la primera deles expedicions per tren des de Madrid, des de l’Es-tació del Nord11.

5 E. Moradiellos, Franco frente a Churchill…, pàg. 133-134.6 M. Ros, La gran tentación…, pàg. 260.7 M. Ros, La gran tentación…, pàg. 267.

8 X. Moreno, La División Azul. Sangre española en Rusia, 1941-1945,Barcelona, Crítica, 2005, pàg. 28-30.9 L. Mosley, Segunda Guerra Mundial…, pàg. 183-186.10 X. Moreno, La División Azul…, pàg. 111.11 Ibid., pàg. 372 i 403.

ASSOCIACIÓ MEMÒRIA DE MALLORCA

Vine al nostre costat i fes-te’n soci de Memòria de Mallorca! Entra a www.memoriadelesilles.org o tempsdelamemoria@gmail.com, o crida al 625 45 45 00

Ajuda la Memòria!Aquest és el compte de MdM per si

voleu ajudar-nos amb qualsevolaportació per finançar l’Associació:

Colonya Caixa de Pollença:2056 0004 49 4102006399

Des de fa ungrapat d’anyscada dia 11de març, Pin-

yol Vermell, un col-lectiu de gent moltjove, ret un home-natge als cinc repu-blicans poblers assas-sinats pels feixistes,mantenint així, grà-cies a ells i elles, vivala memòria republi-cana a Sa Pobla.

També era molt jove,el més jove de lacausa 17/1936, Fran-cesc Gost, l’autord’aquesta carta decondol a Maria Este-va, esposa de JaumeSerra Cardell ambqui es va casar el diaanterior a la presó deCan Mir, abans detraslladar-lo el diasegüent a Illetes perassassinar-lo “legal-ment”. És una cartacolpidora i amb moltsentiment de la quales despren el granapreci i admiracióque “el mestre” –lideien així dins CanMir– va deixar en elrecord a tots i totes.Sigui també extensiuaquest condol a tots ia totes els que cai-gueren baix les balesdels feixistes per de-fensar la legalitat re-publicana.

Salut i Memòria!

Antònia Mercadal

ConcentracióTots els primersdissabtes de cadames, diferentscol·lectiusmemorialístics ensconcentram a laPlaça Major de Palmaa les 12.00 h. VINE!