NIVELL MOLTES COSES! · - Conte: En Pere i el llop ..... 94 - Treball manual: El mur dels sons ..... 95 El treball per projectes ... El nostre paper com a docents consisteix a canalitzar

NIVELL

1

L’ORQUESTRA

SABEM MOLTESCOSES!DESENVOLUPAMENT DIDÀCTIC

3

Projecte L’orquestra

Annexos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93

- Conte: En Pere i el llop . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94

- Treball manual: El mur dels sons . . . . . . . . . . . . . . 95

El treball per projectes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

El nostre projecte L’orquestra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

- Programació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

- Dossier: L’orquestra. Compositors . . . . . . . . . . . . . 10

- Adreces web . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

- Mapa conceptual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14

Proposta didàctica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

Documents d’ampliació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75

- Paraules per saber-ne més . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76

- Itineraris educatius: ampliació . . . . . . . . . . . . . . . . . 78

- Itineraris educatius: altres idees per desenvolupar el currículum . . . . . . . . . . . . . . . . 80

Avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81

- Avaluació del projecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83

- Avaluació per àrees . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84

- Rúbrica d’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86

Comunicacions amb la família . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87 Nota. Per tal de no entorpir la lectura, utilitzarem indistintament nens, nenes, alumne, alumna, mestre, mestra, professor i professora.

5

Com és el treball per projectes?Els aspectes més importants de la metodologia del treball per projectes són els següents:

• Elegim un tema considerat motivador i estimulant per a l’alumne, segons l’edat, i partim dels seus coneixements previs (Què en sabem?), siguin correctes o no.

• Decidim col·lectivament els punts que volem tractar sobre el tema (Què en volem saber?), partint dels interessos i les inquietuds dels nens i les nenes. El nostre paper com a docents consisteix a canalitzar les propostes, i a ajudar-los a explicitar-les i a plasmar-les ordenadament.

• Al llarg del projecte, l’alumne és el protagonista del procés d’aprenentatge i, com a tal, hi té un paper actiu: ha de formular hipòtesis, buscar la informació necessària, reflexionar… I tot això, és clar, amb el nostre suport i la nostra supervisió, i comptant amb la complicitat de la família.

• El nen, amb la nostra orientació, s’implica en la cerca d’informació en les diferents fonts de consulta (biblioteca familiar, biblioteca municipal, biblioteca escolar, Internet…).

• En tot moment es promou el treball cooperatiu en grup gran i reduït, la qual cosa afavoreix diferents tipus d’interaccions.

• Les activitats que es fan i que es presenten finalment comporten la plasmació del que l’alumne ha après durant tot el procés.

• Finalment, l’alumne reflexiona sobre el que ha après i la manera com ho ha fet (Què n’hem après?). Es tracta que sigui conscient dels aprenentatges fets i dels processos que l’han portat a assolir-los i, al mateix temps, que els contrasti amb el que es pretenia aprendre al començament del projecte.

5

El treball per projectes

Què és el treball per projectes?Els projectes de treball se situen en una concepció constructivista de l’aprenentatge i comporten una resposta a la necessitat d’organitzar els continguts escolars des de la perspectiva de la globalització, amb l’objectiu que els nens s’iniciïn en l’aprenentatge de procediments que els ajudin a organitzar, entendre i assimilar la informació.

Per què el treball per projectes?El treball per projectes promou la metodologia d’aprendre a aprendre i ensenyar a pensar, és a dir, orienta l’alumne perquè sigui protagonista dels seus aprenentatges. Per tant:

• Ajuda a desenvolupar el pensament crític, la reflexió, la capacitat de formulació d’hipòtesis, etc., i propicia que les activitats d’aprenentatge es facin amb un grau de motivació molt alt.

• Permet l’aprenentatge cooperatiu, fomenta valors com el respecte i la tolerància, i possibilita la comunicació i les habilitats socials.

• Afavoreix la participació de la família.• Fomenta l’aprenentatge d’estratègies per resoldre problemes.• Potencia l’autonomia personal.A més a més, el treball per projectes permet assolir les capacitats que indica el currículum de l’etapa:

• Aprendre a actuar de manera cada vegada més autònoma.• Aprendre a pensar i a comunicar.• Aprendre a descobrir coses i a tenir iniciativa.• Aprendre a conviure.

6

El nostre projecte L’orquestra

Hem triat el tema de l’orquestra per a aquest projecte perquè la música suscita un gran interès entre els més petits. Les cançons i les peces musicals són presents en el dia a dia de les aules com un vehicle d’aprenentatge de continguts, però també com un motiu de gaudi. A més, comptem amb instruments musicals que ajudaran els nens a acostar-se al món de l’orquestra, i fins i tot a representar de manera conjunta un concert.

A continuació, presentem els blocs en què hem estructurat aquest projecte, que, en tot cas, poden ser modificats d’acord amb els interessos i les necessitats del grup:

• Què en sabem?• Què en volem saber?

– Què és?

– Quins instruments hi ha?

– Com es col·loquen els instruments en l’orquestra?

– Com s’anomena el lloc on toca l’orquestra?

– Què interpreta?

– Qui compon les obres musicals?

– Què ens transmeten?

• Què n’hem après?

Cal destacar que la flexibilitat és una de les principals característiques del treball per projectes. En aquest sentit, la programació inicial pot ser provisional i variar al llarg del projecte, segons els interessos i les necessitats tant dels alumnes com del professorat. També és important aprofitar qualsevol suggeriment que puguin fer els nens i les nenes sobre el desenvolupament del projecte. Això implica, per part nostra, una tasca constant de reelaboració de materials i d’adaptació de les activitats proposades, de manera que puguin ser significatives per als nens i, alhora, que donin resposta als seus interessos.

Metodologia i objectius pedagògicsA continuació, detallem una sèrie d’aspectes que cal tenir en compte en el moment de presentar i treballar el projecte, amb la finalitat que resulti més motivador i enriquidor per als alumnes.

• Abans de començar el projecte, convé motivar els nens a partir de la creació d’expectatives que despertin la seva curiositat.

• També és útil iniciar una conversa amb els alumnes per detectar els coneixements que tenen sobre l’orquestra (Què en sabem?). No es tracta en aquest moment de corregir conceptes erronis, completar coneixements o resoldre dubtes, encara que de vegades podem intervenir en aquest sentit, sempre segons el nostre criteri. A partir de la reflexió sobre els coneixements previs, els nens manifestaran els seus interessos sobre el tema (Què en volem saber?).

• Cal valorar els aprenentatges a partir del nivell inicial dels alumnes i tenir en compte com evolucionen. El projecte compta amb fitxes amb adaptació curricular, disponibles a , que permeten atendre les diverses necessitats que es presenten a l’aula.

• Convé explicar molt bé a les famílies en què consisteix aquest projecte i fer-les partícips de la il·lusió que ha de generar en els nens i les nenes. Cal animar-les perquè s’impliquin en tot allò que els sigui possible, especialment quan el nen els conti què fa a classe (vegeu la secció Comunicacions amb la família, a les pàgines 89, 90 i 91 d’aquesta guia).

Nota. compta amb una sèrie de làmines digitals i amb una galeria d’imatges que donen suport al projecte.

77

• Convé decidir quan col·locar el cartell de l’orquestra que dona suport al desenvolupament del projecte, però sense avançar-nos al treball dels diferents aspectes que hi tractarem.

• Abans d’acabar el projecte, si és possible, seria interessant convidar a l’aula algú que hagi participat en una orquestra o que sigui músic perquè ens conti la seva experiència. Això ajudarà a consolidar els conceptes treballats i incentivarà nous aprenentatges.

Treball final i avaluacióEn acabar el projecte, és aconsellable arxivar tots els treballs que hagin fet els nens i convidar-los a emportar-se’ls a casa. Podem animar-los perquè els revisin amb les seves famílies i els expliquin, amb l’ajuda de les fitxes, tot el que han après sobre l’orquestra.

Encara que l’avaluació ha de tenir en compte totes les fases del projecte, al final és quan es produeix una reflexió sobre el que s’ha après i la manera com s’ha fet. Podem plantejar l’avaluació individualment, a partir del model d’autoavaluació (pàgina 83 d’aquesta guia) o amb tot el grup de classe (Què n’hem après?). A més, és important que, de forma paral·lela, fem un seguiment de cada alumne o alumna. Per fer-ho, podem emprar l’avaluació per àrees (pàgines 84 i 85) i la rúbrica d’avaluació del projecte (pàgina 86).

Finalment, és interessant fer una valoració del funcionament de les diferents activitats i anotar-ne els aspectes negatius, si n’hi ha hagut, o els que milloraríem. Aquesta avaluació pot servir-nos per optimitzar el projecte la pròxima vegada que el portem a terme.

• És aconsellable utilitzar, en la mesura que sigui possible, diferents recursos: vídeos, DVD, llibres…, perquè els nens puguin observar més clarament alguns aspectes treballats. També pot ser interessant escoltar cançons, projectar alguna presentació o utilitzar la pissarra digital per mostrar imatges o continguts relacionats amb el tema.

Recollida i presentació de la informacióIndiquem aquí una sèrie de punts que seria aconsellable tenir en compte en el moment de recollir, presentar i treballar la informació del projecte.

• Pot ser útil mostrar a l’aula diversos materials en diferents suports i convidar els nens a buscar-ne d’altres, però orientant-los davant l’ampli ventall que poden aportar-hi (poemes, cançons, contes, llibres de consulta, DVD i vídeos, pòsters, murals confeccionats per ells mateixos amb l’ajuda de la família, etc.).

• Podem proposar als alumnes visitar la biblioteca del centre o la biblioteca municipal per fomentar la consulta de llibres i la cerca d’informació a Internet.

• Convé convidar les famílies a ajudar i orientar els fills en la cerca de material. Podem donar-los una carta en què expliquem que iniciarem un projecte sobre l’orquestra i els avancem els continguts que hi tractarem (vegeu el model de carta de la pàgina 89 d’aquesta guia). És important que els materials que els nens portin a l’aula siguin accessibles per a ells i, si és possible, que ells mateixos els presentin als companys.

• Pot ser interessant preparar un mapa conceptual de l’orquestra a mesura que treballem els diferents punts del projecte. Per crear-lo, podem utilitzar les mateixes fitxes del projecte que donin resposta als diversos punts o, si és possible, fotografies en color que il·lustrin clarament els aspectes que vulguem destacar de cada punt.

Les imatges del mapa conceptual ajudaran els nens a estructurar millor els aprenentatges sobre l’orquestra. Així i tot, cal no oblidar el text com a suport essencial, a fi de familiaritzar els alumnes amb la lectura.

• Podem classificar els materials que portin els nens en fundes transparents i, sempre que sigui possible, col·locar-los sota l’apartat corresponent del mapa conceptual. Si es tracta de contes, llibres o material en suport digital, podem assignar un espai de l’aula per exposar-los i utilitzar-los durant el temps que duri el treball amb el projecte.

8

Programació L’orquestra

Objectius Continguts Activitats1. Deduir el tema del projecte

proposat.1.1 Associació d’unes característiques

donades amb el tema que es tracta: l’endevinalla.

1.1.1 Recitar l’endevinalla de l’orquestra i tractar d’esbrinar-ne col·lectivament la solució.

1.1.2 Identificar la il·lustració que dona la solució de l’endevinalla.

2. Evocar i formular els coneixements previs sobre l’orquestra.

2.1 Evocació i expressió dels coneixements previs sobre l’orquestra.

2.2 Respecte cap a les aportacions dels companys.

2.1.1 Conversar en grup sobre les coses que sabem de l’orquestra i elaborar-ne una llista.

2.1.2 Dibuixar una orquestra per plasmar els coneixements previs al projecte.

3. Verbalitzar i concretar els interessos i les inquietuds sobre l’orquestra.

3.1 Elaboració d’una llista consensuada d’interessos sobre l’orquestra.

3.1.1 Conversar amb el grup de classe sobre les coses que volem aprendre de l’orquestra i elaborar-ne una llista.

4. Millorar l’expressió oral i el vocabulari mitjançant converses, contes, cançons i poemes.

4.1 Vocabulari nou sobre el tema.4.2 Poema: El saxòfon del veí.4.3 Cançó: Jo soc un artista. 4.4 Conte: En Pere i el llop.

4.1.1 Conversar a classe sobre l’orquestra.4.2.1 Aprendre i recitar el poema El saxòfon del veí. 4.3.1 Aprendre i cantar la cançó Jo soc un artista.4.4.1 Contar el conte En Pere i el llop i comentar-lo entre tots.

5. Aportar material informatiu sobre l’orquestra.

5.1 Aportació de material informatiu sobre l’orquestra.

5.1.1 Identificar fonts d’informació sobre l’orquestra i portar-ne a classe material informatiu (fotografies, dibuixos, contes, llibres, murals…).

5.1.2 Elaborar entre tots una carta adreçada a les famílies per demanar-ne la col·laboració en la recerca de material.

6. Descobrir la utilitat de la lectura i l’escriptura com a mitjans d’informació i de comunicació.

6.1 Descobriment de la funcionalitat de la lectura i l’escriptura.

6.1.1 Consultar el material de l’aula i interpretar textos amb el suport de les imatges.6.1.2 Interpretar paraules, títols i textos breus sobre l’orquestra.

7. Reconèixer i identificar les lletres de la paraula ORQUESTRA.

7.1 Reconeixement i identificació, de manera oral i escrita, de les lletres de la paraula ORQUESTRA.

7.1.1 Identificar lletres de la paraula ORQUESTRA i relacionar-les amb les del nom propi.

7.1.2 Copiar lletres de la paraula ORQUESTRA per completar el nom del projecte.

8. Utilitzar amb respecte els llibres i el material de consulta aportats.

8.1 Respecte i cura del material comú. 8.1.1 Consultar el material aportat pels alumnes per buscar informació sobre el tema del projecte, utilitzant-lo amb cura.

9. Conèixer els elements imprescindibles d’una orquestra.

9.1 Els músics.9.2 Els instruments.9.3 La partitura.9.4 El director.9.5 El concert.

9.1.1 Localitzar alguns instruments que toquen els músics a l’orquestra.9.2.1 Completar una sèrie de músics en funció de l’instrument que toquen.9.3.1 Discriminar una partitura d’altres tipus de textos. 9.4.1 Trobar les diferències entre dues imatges corresponents a un director

d’orquestra.9.5.1 Ordenar les imatges que representen un concert de música.

10

Dossier: L’orquestra. Compositors Famílies d’instruments Quins instruments hi ha?Instruments de corda Els instruments de corda són aquells que produeixen el so mitjançant la vibració de cordes amplificada en una caixa de ressonància. Es classifiquen en: instruments de corda pinçada, entre els quals trobem la guitarra, l’arpa o el llaüt; instruments de corda fregada, entre els quals hi ha els violins, les violes, els violoncels i els contrabaixos, que necessiten d’un arc per fer sonar les cordes, i instruments de corda percudida, com el piano.

Instruments de ventEls instruments de vent són aquells que estan formats per tubs sonors de diferents materials i formes, i produeixen el so quan l’aire passa per la columna del tub i la fa vibrar. Classifiquem els instruments de vent segons el material de què estan fets: vent fusta, on trobem el fagot o l’oboè, i vent metall, entre els quals figuren la tuba o la trompeta.

Instruments de percussióEls instruments de percussió són aquells que produeixen el so quan són copejats. N’hi ha de dos tipus: d’una banda, els de percussió de so indeterminat, que no produeixen notes musicals, i on hi ha els instruments de percussió de fusta (maraques, bastons…), de metall (triangle, platerets…) i de membrana (bongos, pandereta…); i, d’altra banda, els de percussió de so determinat, que sí que produeixen notes musicals, com poden ser el xilòfon, la bateria o les timbales.

L’orquestra Què és?

El terme orquestra té l’origen a Grècia, on en l’antiguitat s’usava per anomenar la zona de l’escenari en què se situava el cor quan les representacions es feien en teatres a l’aire lliure.

Actualment, el terme orquestra s’utilitza per referir-se a un conjunt d’instruments musicals i als músics que els toquen.

Hi ha diversos tipus d’orquestres: de cambra, jove, que només utilitza una família d’instruments… En aquest projecte ens centrarem en l’orquestra simfònica.

L’orquestra simfònica és un conjunt musical format per totes les famílies d’instruments, vent, corda i percussió, i pot arribar a comptar amb més de vuitanta instruments.

Es divideix en quatre zones, en les quals cada instrument té una col·locació determinada segons la potència sonora, de manera que els instruments de corda se situen a la part davantera, ordenats de més agut a més greu; darrere hi ha els instruments de vent, en primer lloc els de fusta i a continuació els de metall, i al final es col·loquen els instruments de percussió.

Algunes de les orquestres simfòniques més famoses són:

– L’Orquestra Filharmònica de Viena, fundada el 1842 per Otto Nicolai.

– L’Orquestra Filharmònica de Berlín, fundada el 1882.

El director representa un paper fonamental dins l’orquestra perquè és qui manté el tempo, és a dir, el temps de la peça, i qui dona l’entrada als instruments, a més d’encarregar-se d’interpretar la partitura. Per fer-ho, ha d’estudiar i conèixer en profunditat la vida i l’obra dels compositors.

La figura del director d’orquestra va sorgir en el segle xix.

A continuació trobareu la recopilació d’informació necessària per dur a terme el projecte. Es tracta de totes les idees sobre l’orquestra en les quals es basa.

11

Una nit a la muntanya PeladaÉs un poema simfònic inspirat en un conte rus de Nikolai Gogol, en el qual un camperol presencia un aquelarre a la muntanya Pelada, a prop de Kíev, la nit de Sant Joan. Es tracta d’una obra orquestral que inclou un cor perquè pugui ser representada a l’òpera.

PIOTR ILITX TXAIKOVSKICompositor rus que amb cinc anys va començar a rebre classes de piano. Té l’obra molt marcada per la situació personal: la mort de la seva mare, l’ingrés en un internat, un fracàs matrimonial, etc. Va ser professor al Conservatori de Moscou, on va compondre El llac dels Cignes i on va conèixer el grup Els Cinc.

«Vals de les flors» (fragment d’El trencanous)Està basada en el conte de Hoffmann Trencanous i el rei dels ratolins, en el qual es narra la història de Clara, una nena que rep com a regal de Nadal un ninot en forma de trencanous. A la nit, el ninot cobra vida i porta Clara al país de les llaminadures, on se celebra una festa en honor del Trencanous. Allí participen en diversos balls que acaben amb el «Vals de les flors». Quan es desperta, Clara s’adona que tot ha estat un somni i que el Trencanous és en realitat el nebot d’un amic del seu pare.

SERGUEI PROKOFIEVCompositor ucraïnès que des de molt petit es va iniciar en la música. Va acabar la primera simfonia amb nou anys. Després d’abandonar el conservatori, va decidir continuar estudiant direcció d’orquestra i va perfeccionar la seva mestria al piano. Va viure a París, on va aconseguir fama justament per les interpretacions amb el piano. Quan va tornar a Rússia, les seves obres es van contagiar del realisme socialista de l’època, i va compondre obres com En Pere i el llop o Romeu i Julieta.

En Pere i el llopLa directora de l’Orquestra Simfònica de Moscou buscava una obra per ensenyar als nens els sons d’una orquestra d’aquest tipus. Prokofiev va ser proposat per compondre-la. La idea era que cada instrument de l’orquestra s’identifiqués amb un personatge. En menys d’una setmana, el compositor ja tenia la partitura composta per a piano.

Compositors destacats i obres principals

JOHANN PACHELBELOrganista i compositor alemany. Les seves composicions tenen un estil barroc, i destaquen les de tipus religiós, de cambra i, sobretot, les de teclat. La seva música va influir molt en els seus alumnes Händel i Bach.

CànonÉs l’obra més coneguda de Pachelbel. La va compondre com a música de cambra amb la participació de tres violins i un baix, però uns arranjaments posteriors hi van incloure més instruments. És una progressió harmònica d’instruments de corda que es caracteritza principalment per la repetició de variacions sense canviar el ritme.

LEOPOLD MOZARTCompositor, professor de música i violinista, va viure a Viena, on va compondre la majoria de les seves obres, d’efecte naturalista. Abandonà la feina de compositor per acompanyar el seu fill, Amadeus Mozart, en els concerts que feia per Europa, però no va deixar de compondre sonates.

Simfonia de les joguinesEstà composta en tres parts. Hi destaca la incorporació a l’orquestra de sons familiars, com el rellotge de cucut, la carraca o un xiulet, que fan que la música resulti xocant i divertida per a l’oient.

MANUEL DE FALLACompositor nascut a Cadis que des de nen era un apassionat de la música i va aprendre a tocar el piano molt aviat. Va estudiar al Conservatori de Música de Madrid i es va mudar a París per continuar els estudis. Allà va coincidir amb altres músics de l’època com Debussy o Albéniz, dels quals va aprendre moltes coses.

El amor brujoExplica la història de Candela, una noia gitana que té una relació amorosa amb Carmelo que es veu interrompuda per un antic amant. L’obra va ser un fracàs en l’estrena i el compositor la va reescriure. Després, va esdevenir un èxit.

MODEST MUSSORGSKICompositor rus pertanyent al grup Els Cinc, que tenia l’objectiu de crear música russa en comptes d’imitar l’estil europeu de l’època. Les seves obres reflecteixen costums com les danses cosaques, els cants d’església, els sons de la vida russa o les cançons típiques.

Adreces webA les pàgines web següents es pot trobar informació interessant per desenvolupar el projecte a l’aula:

• L’Auditori de Barcelona té un canal de YouTube amb vídeos d’interpretacions de l’Orquestra Simfònica de la ciutat. És una bona manera de familiaritzar-se amb l’orquestra.

• El portal Edu365.cat té un apartat de música dedicat als més petits. Compta amb jocs que poden ser interessants per reconèixer el so d’alguns instruments i amb videoclips de cançons populars per a infants.

• El Liceu de Barcelona permet fer visites virtuals a les seves sales a través de la pàgina web. Pot ser un bon recurs per despertar la curiositat dels alumnes per l’òpera.

• El portal Tot música ofereix una classificació molt clara i visual dels instruments que componen una orquestra. També inclou àudios amb el so de cada un perquè els infants puguin començar a distingir-los.

• La majoria de les grans orquestres del món tenen pàgines web en què es poden escoltar i veure diferents interpretacions, a més de conèixer qui en forma part, quins instruments toquen, etc. Algunes d’aquestes orquestres són:

– L’Orquestra Filharmònica de Viena: www.wienerphilharmoniker.at/media/videos.

– L’Orquestra Filharmònica de Berlín: www.berliner-philharmoniker.de.

– L’Orquestra Filharmònica de Nova York: nyphil.org/watch-listen.

• La web musopen.org disposa d’un banc de música gratuïta molt interessant per conèixer diferents compositors de totes les èpoques.

12

14

L’ORQUESTRA

QUINS INSTRUMENTS HI HA?QUÈ ÉS?

ÉS UN CONJUNT DE MÚSICS

SEGUEIXEN UNA PARTITURA

TOQUEN DIFERENTS INSTRUMENTS

ELS DIRIGEIX UN DIRECTOR

FAN CONCERTS

LA FAMÍLIA DE VENT

LA FAMÍLIA DE PERCUSSIÓ

A QUIN LLOC ACTUEN?

L’AUDITORI

Auditori

COM ESTÀ COL·LOCADA?

CADA INSTRUMENT TÉ EL SEU LLOC

LA FAMÍLIA DE CORDA

Proposta didàctica

17

18

L’ORQUESTRA

SEGUEIXEN UNA PARTITURA

8

ES0000000062008 819025_ORQUESTRA_I_GRUP_59716.indd 15 21/12/2016 10:55:12

6

ÉS UN CONJUNT DE MÚSICS


24

ELS PERSONATGESEN PERE EL LLOP ELS CAÇADORS


CANÇÓ

18

JO SOC UN ARTISTA

–JO SOC UN ARTISTA, I ARRIBO DE PARÍS.–NOSALTRES SOM ARTISTES, I TOTS SOM DE PARÍS.–SÉ TOCAR MOLT BÉ!–NOSALTRES TAMBÉ!–TOCO EL TAMBOR!POMPOMPOM, POMPOMPOM…

–TOCO LA TROMPETA!PAPAPÀ, PAPAPÀ….


1

ENDEVINALLABUFANT, FREGANT, COPEJANT,AQUESTS MÚSICS VAN TOCANTINSTRUMENTS MOLT VARIATSI EL DIRECTOR ESTÀ ENCANTAT.

QUÈ ÉS?


3

QUÈ EN SABEM?


2

DIBUIX D’UNA ORQUESTRA(ABANS DEL PROJECTE)


4

QUÈ EN VOLEM SABER?


5

O R Q U E S T R AR Q U S T R

EL NOM


L’AUDITORI

19

AUDITORI


ELS COMPOSITORS

21

M. DE FALLA P. I. TXAIKOVSKI J. S. PROKOFIEV


LES OBRES MUSICALS

20

SIMFONIA DE LES JOGUINES, MOZART EL AMOR BRUJO, FALLA

EL TRENCANOUS, TXAIKOVSKI

EN PERE I EL LLOP, PROKOFIEV


LA MÚSICA ENS TRANSMET EMOCIONS

22

CÀNON, J. PACHELBEL LA MARXA DE RADETZKY, J. STRAUSS UNA NIT A LA MUNTANYA

PELADA, M. MUSSORGSKI


23 A

CONTEEN PERE I EL LLOP


14

EL SAXÒFON DEL VEÍ

SAPS EL QUE M’ANIMA A MI? EL SAXÒFON DEL VEÍ. EL SEU SO EM FA COMPANYIA DEL MATÍ FINS AL MIGDIA. MÉS TARD PARA UNA ESTONETA (DINA I FA UNA BECADETA) I DESPRÉS DE BERENAR, COMENÇA DE NOU A TOCAR I SEGUEIX FINS A LA NIT QUAN JO JA ME’N VAIG AL LLIT.

EMPAR TORTOSA (FRAGMENT)

POEMA


15

LA FAMÍLIA DE PERCUSSIÓ

PLATERETS

TRIANGLE

TIMBALES


TOQUEN DIFERENTS INSTRUMENTS

7


16

EL MEU INSTRUMENT PREFERIT


17

CADA INSTRUMENT TÉ EL SEU LLOC

CORDA

PERCUSSIÓ

VENT

DIRECTOR


DIBUIX D’UNA ORQUESTRA(DESPRÉS DEL PROJECTE)

25


27

L’ORQUESTRA

AQUEST ÉS EL TREBALL QUE HEM FET SOBRE L’ORQUESTRA. SI TENIU TEMPS I GANES D’APRENDRE’N MÉS COSES, NOMÉS HEU DE MIRAR AQUESTES FITXES AMB ATENCIÓ.

EN/LA US LES EXPLICARÀ.


26

QUÈ N’HEM APRÈS?


ELS DIRIGEIX UN DIRECTOR

9


11

FAMÍLIES D’INSTRUMENTS

VENT

PERCUSSIÓ

CORDA


10

FAN CONCERTS

1. ELS MÚSICS ASSAGEN EL CONCERT.

2. TOQUEN DAVANT DEL PÚBLIC.

3. EL PÚBLIC APLAUDEIX.


LA FAMÍLIA DE CORDA

12

VIOLÍ VIOLONCELVIOLA CONTRABAIX


LA FAMÍLIA DE VENT

13

TROMPETA

TROMPA

VIOLÍ

SAXÒFON

OBOÈ

CONTRABAIX


AC

ACAC

AC

Nota. Les fitxes marcades tenen adaptació curricular disponible a

19

Notes

20

1

ENDEVINALLABUFANT, FREGANT, COPEJANT,AQUESTS MÚSICS VAN TOCANTINSTRUMENTS MOLT VARIATSI EL DIRECTOR ESTÀ ENCANTAT.

QUÈ ÉS?


21

Fitxa 1. Endevinalla

Abans de començar• Comentem amb els alumnes que ara treballarem un tema nou que

ens ensenyarà com sonen alguns instruments i com es toquen, i que podrem escoltar cançons ben maques tots junts. Els expliquem que, per saber de què parlem, hauran de resoldre una endevinalla.

• Conversem sobre les endevinalles. Sabeu què és una endevinalla? En coneixeu cap? Els recordem que les endevinalles són passatemps o jocs en què cal descobrir la resposta a una pregunta, i que, per descobrir-ne la solució, cal estar molt atents a les pistes que ens donen.

Durant la proposta• Llegim l’endevinalla als alumnes i els preguntem si hi ha cap paraula

que no entenen; si és així, podem donar l’opció que siguin els companys els qui n’expliquin el significat.

• Comentem amb el grup totes les solucions donades, a fi de decidir col·lectivament si són correctes o no. Davant hipòtesis errònies, ajudarem els nens i les nenes a descobrir per què no són encertades.

• Si, un cop llegida l’endevinalla i sense oferir-los més informació, els costa trobar-ne la solució, podem donar-los més pistes: els músics toquen tots a la vegada; els instruments poden ser flautes, tambors, violins…

I per acabar• Recitem entre tots l’endevinalla i la memoritzem. Podem reproduir

el text en gran i situar-lo en un lloc visible de la classe per recordar-lo.

• Busquem un llibre d’endevinalles a la biblioteca de l’aula o a la del centre; en llegim algunes i en busquem la solució col·lectivament.

• Juguem a inventar endevinalles: per torns, proposem a diversos alumnes que pensin en un objecte o animal i donin pistes als companys perquè endevinin de què es tracta.

• Aprofitem la temàtica del projecte per anar creant endevinalles sobre els instruments musicals que vagin sortint i anar confeccionant-ne un recull senzill.

• Escolta i aprèn l’endevinalla.• Pinta la casella de la imatge que mostra

la solució.

22

2

DIBUIX D’UNA ORQUESTRA(ABANS DEL PROJECTE)


Documents d’ampliació

Paraules per saber-ne més AUDITORI L’auditori és un lloc especialment destinat a concerts, recitals, etc. També s’utilitza per referir-se a les persones que assisteixen als concerts.

BEETHOVEN Ludwig van Beethoven va ser un compositor, director d’orquestra i pianista alemany. Se’l considera un dels compositors que més ha influït en la història de la música.

GRÈCIALa paraula orquestra prové del grec orchestra, el terme que denominava el lloc on ballaven i cantaven els artistes.

INSTRUMENTSEn algunes orquestres arriben a participar més de cent instruments musicals.

JAZZEl jazz és un gènere musical en què predomina la improvisació.

LLENGUATGE UNIVERSALLa música ha estat considerada un llenguatge universal, ja que forma part de totes les cultures.

QUINTETUn quintet és una agrupació musical de cinc instrumentistes o cinc cantants. Hi ha un gran nombre de grups musicals que segueixen aquest esquema.

RÈQUIEMEl rèquiem és una composició musical utilitzada en actes litúrgics. És habitual escoltar-lo en funerals. Són molt famosos el rèquiem de Mozart i el de Chopin.

SIMFONIAUna simfonia és una composició pensada per ser interpretada per una orquestra.

TENORÉs una veu aguda masculina. Grans cantants d’òpera, com Luciano Pavarotti, Josep Carreras i Plácido Domingo, tenen aquest tipus de veu.

76

77

CORAL Una coral o cor és una agrupació musical en què s’utilitza la veu per interpretar una peça.

DIRECTOREl director d’orquestra interpreta la partitura i dirigeix els músics fent servir la batuta.

ESTUDISPer ser músic en una orquestra són necessaris diversos anys d’estudi en un conservatori. En alguns, a més de música clàssica, s’hi ensenya flamenc o jazz.

FILHARMÒNICALa paraula filharmònica o filharmònic vol dir ‘apassionat per la música’. S’utilitza també per referir-se a una orquestra formada per molts músics.

MESTREEn música, els mestres no només són les persones que ensenyen,també es coneixen amb aquest nomels compositors, directors i cantants d’òpera.

NOCTURNUn nocturn és una peça musical de melodia dolça i harmoniosa que se sol interpretar amb el piano. Són molt coneguts els que va compondre Chopin.

ÒPERAUna òpera és una obra musical en què els actors canten acompanyats d’una orquestra.

PENTAGRAMAEl pentagrama és el lloc on s’escriuen les notes i tots els signes musicals d’una partitura. Té cinc línies i quatre espais.

VEULa veu és un instrument que tots podem fer servir per crear música.

WAGNERRichard Wagner va ser un compositor, director d’orquestra, escriptor i poeta molt important. La marxa nupcial de la seva òpera Lohengrin és molt popular en els casaments.

Avaluació

83

Nom

Data

Avaluació del projecte L’orquestra

UN GRUP DE MÚSICS FORMEN UNA ORQUESTRA.

TOTS ELS INSTRUMENTS DE L’ORQUESTRA SÓN IGUALS.

EL DIRECTOR DIRIGEIX L’ORQUESTRA.

EN CADA CONCERT, ELS INSTRUMENTS ES COL·LOQUEN D’UNA MANERA DETERMINADA.

ELS INSTRUMENTS ES CLASSIFIQUEN EN FAMÍLIES.

EL VIOLÍ, LA VIOLA, EL VIOLONCEL I EL CONTRABAIX SÓN INSTRUMENTS DE CORDA.

LA TROMPETA, LA FLAUTA, EL SAXÒFON I LA TROMPA SÓN INSTRUMENTS DE PERCUSSIÓ.

EL TRIANGLE, LES TIMBALES I ELS PLATERETS SÓN INSTRUMENTS DE PERCUSSIÓ.

LES OBRES MUSICALS EXPLIQUEN HISTÒRIES.

SÍ NO

Avaluació per àrees: L’orquestra

Alumne/a:

Coneixement d’un mateix i autonomia personal NA EP AEvoca els coneixements previs que té sobre l’orquestra.

Demana ajuda a la família i al professorat quan la necessita.

Utilitza amb respecte els llibres i el material de consulta aportats.

Evoca els coneixements adquirits sobre l’orquestra.

Coneixement de l’entorn NA EP AAporta material informatiu sobre l’orquestra.

Coneix els elements imprescindibles d’una orquestra.

Diferencia les famílies d’instruments.

Discrimina instruments segons diferents aspectes.

Identifica el lloc on toca l’orquestra.

Coneix algunes obres musicals importants.

Discrimina auditivament sons d’instruments.

Estructura i ordena tots els coneixements adquirits sobre l’orquestra.

Resol problemes lògics.

Identifica els nombres de l’1 al 3.

84

85

1 2 3

LOS INVENTOS No sabe qué es un invento. No conoce ningún invento o descubrimiento realizado por los antiguos egipcios.

Identifica al menos un invento o descubrimiento egipcio, y sabe cuál es su utilidad.

LOS EGIPTÓLOGOSNo sabe que hay personas que se dedican a estudiar el antiguo Egipto.

Sabe que hay personas que estudian el antiguo Egipto pero no conoce la palabra «egiptólogo».

Sabe que las personas que se dedican a estudiar el antiguo Egipto se llaman egiptólogos.

EL MUSEO EGIPCIO No sabe qué es un museo.Sabe qué es un museo pero no sabe que existen distintos tipos.

Sabe que en los museos egipcios hay objetos propios del antiguo Egipto, y nombra al menos dos de esos objetos.

Llenguatges: comunicació i representació NA EP ADedueix el tema del projecte proposat.

Verbalitza els interessos i les inquietuds sobre l’orquestra.

Millora l’expressió oral.

Amplia el vocabulari.

Descobreix la utilitat de la lectura i l’escriptura com a mitjans d’informació i de comunicació.

Reconeix les lletres de la paraula ORQUESTRA.

Gaudeix amb la música com a mitjà d’expressió i hi experimenta.

NA: No aconseguit EP: En procés A: Aconseguit

Observacions

Comunicacions amb la família

89

Benvolguda família,

Els nens i les nenes de la classe durem a terme el projecte L’ORQUESTRA.Entre tots hem decidit treballar els temes següents:

• Què és?

• Quins instruments hi ha?

• Com es col·loquen els instruments en l’orquestra?

• Com es diu el lloc on toca l’orquestra?

• Què interpreta?

• Qui compon les obres musicals?

• Què ens transmeten?

Us agrairíem que ens ajudéssiu fent-nos arribar tot tipus de materials que ens puguin servir en la nostra investigació: llibres, contes, revistes, DVD, instruments musicals, entrades a concerts, etc.

També us demanem que col·laboreu participant de la il·lusió que us transmeti el vostre fill o la vostra filla quan us expliqui allò que ha treballat a l’aula.

Carta per a la família

Què és?

Benvolguda família,

Durant els dies vinents, els nens i les nenes de la classe investigarem sobre les orquestres simfòniques. Com que en volem saber moltes coses, hem pensat que podríem dividir la investigació en aquests temes: què són, quines són les més importants, quins tipus d’orquestres hi ha, qui les dirigeix i com són els concerts que fan.

Us agrairíem que ens ajudéssiu fent-nos arribar materials que ens siguin útils per dur a terme aquesta investigació.

Alguns exemples poden ser:

• Dibuixos o fotografies d’orquestres.• Llibres o revistes de música.• Vídeos o enllaços web per poder mirar i escoltar cançons interpretades per diferents orquestres.• Audicions d’orquestres.I tot allò que penseu que ens pugui ajudar.

Com sempre, us tornarem aquests materials quan acabem el treball que portem a terme.

A més, si us interessa el tema, podeu buscar-ne informació en aquestes pàgines web:

• Orquestra Filharmònica de Viena: www.wienerphilharmoniker.at/media/videos.• Orquestra Filharmònica de Berlín: www.berliner-philharmoniker.de. • Orquestra Filharmònica de Nova York: nyphil.org/watch-listen. • Pàgina web educativa per a infants que és útil per aprendre les famílies

d’instruments i començar a identificar el so que produeix cada un: http://cort.as/swv5.

• Banc de música gratuïta: musopen.org.

90

Annexos

Fa molts, però molts anys, en un poblet de Rússia vivia un nen molt alegre que es deia Pere amb el seu avi, que era llenyataire.

Un dia, en Pere va sortir de casa per anar a jugar al camp i va deixar la porta del jardí oberta.

Com cada dia, el nen va trobar dalt d’un arbre que hi havia a prop de casa el seu amic, que era un ocellet molt graciós amb qui li agradava jugar:

–Com va, amic meu? Com veus avui el camp? –va dir en veure’l.

–Hola, Pere, tot està molt tranquil per aquí –va contestar l’ocellet.

Junts van arribar fins a un estany proper, on un ànec nedava molt content.

L’ocellet, en veure’l, s’hi va acostar i li va dir:

–Quina classe d’ocell ets tu, que no saps volar?

Aleshores l’ànec li va contestar:

–I quina classe d’ànec ets tu, que no saps nedar?

Els dos animals van començar a discutir sobre allò que l’un i l’altre podien fer.

De sobte, en Pere va sentir alguna cosa: era el soroll d’un gat que s’acostava molt a poc a poc al lloc on hi havia l’ocellet.

–Vigila! –el va avisar en Pere.

L’ocellet va sortir volant immediatament per refugiar-se a la branca més alta de l’arbre; l’ànec, al mig de l’estany, continuava cridant molt enfadat, però el gat no treia l’ull de sobre a l’ocellet.

Aleshores va arribar l’avi d’en Pere, que havia vist la porta del jardí oberta i havia sortit a

buscar el seu net al camp. Estava molt enfadat i el va renyar:–Pere, ja t’he dit que no sortissis sol de casa, que hi ha un llop pels voltants.Però en Pere, que presumia de ser molt valent, el va interrompre:–Els nens com jo no tenim por dels llops. Si me’n trobo un, seré capaç de caçar-lo.

L’avi, que no volia sentir-lo més, el va agafar del braç i se’l va endur a casa.

Només arribar-hi, des de la porta del jardí, en Pere va poder veure que un llop gris s’acostava al camp on eren abans.

El gat també el va veure i es va enfilar de seguida a l’arbre, però l’ànec no va tenir tanta sort: nerviós, va sortir de l’estany i va voler amagar-se, però va ensopegar, i el llop, que era molt ràpid, s’hi va llançar a sobre i se’l va engolir en un tres i no res. Després va tornar a l’arbre per veure si també podia agafar l’ocell o el gat.

En Pere ja no ho podia suportar més. Va agafar una corda i es va enfilar al mur del jardí, des d’on arribava a una branca d’aquell arbre. Aleshores va dir a l’ocellet:

–Has d’ajudar-me a agafar el llop. Vola sobre el seu cap i distreu-lo, però amb molta cura!

L’ocellet ho va fer així, i mentrestant el nen va preparar un llaç amb la corda, la va fer baixar entre les branques i va aconseguir agafar la cua del llop.

Quan es va veure atrapat, el llop va començar a estirar la corda i a regirar-se amb molta força,

però l’únic que aconseguia era estrènyer més el nus. En aquell moment, tres caçadors que anaven seguint la pista del llop des de feia estona van arribar disposats a disparar-li amb les escopetes. En Pere es va afanyar a cridar-los:

–Pareu! No li dispareu! L’ocellet i jo hem agafat el llop. Per favor, ajudeu-nos a portar-lo al bosc.

I ho van fer així. Van iniciar una marxa triomfal: davant de tot hi havia en Pere, que se sentia molt feliç; darrere seu, els caçadors que duien el llop, i el gat i l’avi tancaven la marxa. Volant sobre tothom hi havia l’ocellet, que cantava ple d’alegria. I si paraven molta atenció, podien sentir el crit de l’ànec, que encara era ben viu a la panxa del llop.

PILAR GARCÍA AGULLÓ I M. ROSA GÓMEZ CARRERA

(Adaptació de l’obra de Serguei Prokofiev)

Conte: En Pere i el llop

94