O—BC

2012-2013

Orquestra simfònica de barcelOnai naciOnal de catalunya

PablO GOnZÁleZ, DIRECTOR TITULAR

núm. 01

4, 5 i 6 d’Octubre de 2013

PablO GOnZÁleZDirector

natalia GutmanVioloncel

Sala 1 / Pau casals

CONCERT INAUGURAL

www.obc.cat

www.auditori.cat

lepant 15008013 barcelona

L’Auditori és un consorci de Visiteu-nos aMitjans patrocinadors

És una temporada excepcional perquè celebrem el 70è aniversari de l’Obc com a ambaixadora del millor repertori simfònic de tots els temps. Ens visitaran directors i solistes de renom internacional com Emmanuel Krivine, Stéphane Denève, les germanes Labèque, Janine Jansen, Josep Colom, Jean-Guihen Queyras i Nikolaj Znaider, entre molts d’altres. Un any més, us agraïm la vostra confiança, junts compartirem moltes hores de bona música.

benvinGutsa la nOva temPOrada de l’Obc!

segueix-nos a:www.auditori.catwww.obc.cat

3

20 min.PAUSA

PablO GOnZÁleZ DIRECTORnatalia Gutman VIOLONCEL

28 min.2/ Concert per a violoncel i orquestra núm. 1, op. 107 (1959) Allegretto Moderato Cadenza Allegro con moto

natalia Gutman violoncel

CONCERT 01

dissabte 5

diumenGe 6

19h

20.30h

11h

Octubre 2013

SERGUEIPrOKÓfievSoncovka, Jekaterinoslav 1891 - Moscou 1953

42 min.3/ Romeu i Julieta (1935-1936). selecció IntroduccióDansa matinalLa dida lliura una nota a Romeu de part de JulietaLes ordres del DucDansa dels cavallersMadrigalMàscaresTibald i Mercuci lluitenRomeu decideix venjar la mort de MercuciFinal Dansa de les noies amb lilesAl costat del llit de JulietaFuneral de JulietaLa mort de Julieta

19 min.1/ PIOTR ILITX tXaiKOvsKiVotkinsk 1840 - Sant Petersburg 1893

Romeu i Julieta. Obertura – Fantasia (versió 1880)

divendres 4

DIMITRI XOstaKÓvitXSant Petersburg 1906 - Moscou 1975

agrairíem que apaguéssiu els mòbils, desactivéssiu les alarmes sonores i continguéssiu els estossecs. un mocador redueix notablement el soroll.

Programa presentat per El temps i la durada del concert són aproximats.

4

cOmentari

david Puertas esteve

Molt pocs països han gaudit de vint-i-cinc anys d’or —en el terreny musical— com els de Rússia al final del segle xix i començament del xx. Durant els anys que van de la mort de Mussorgski (1881) al naixement de xostakóvitx (1906), van coexis-tir els compositors russos més importants de la història. L’únic que no entra a la llista és Mikhaïl Glinka (1804-1857), màxim exponent de la músi-ca russa de la generació anterior. L’aglomeració de compositors en aquesta època s’explica per l’obertura de la noblesa russa als corrents euro-peus més refinats (que incloïen la música de saló, la música simfònica, l’òpera i el ballet), alhora que es van revalorar els elements musicals pròpiament russos, en la línia dels corrents nacionalistes romàntics. Paral·lelament, les escoles musicals russes van gaudir de la màxima esplendor, i els dos grans centres culturals (sant Petersburg i Moscou) van competir per atreure els millors professors i els millors intèrprets. El fruit de tot plegat va esclatar durant aquells vint-i-cinc anys d’or, en els quals van coincidir una tirallonga de creadors única, irrepetible i —cal reconèixer-ho— de difícil pronúncia: Borodin, A. Rubinstein, Cui, N. Rubinstein, Balakirev, Mussorgski, Txaiko-vski, Rimski-Kórsakov, Liadov, Taneiev, Glazunov, Kalinnikov, skriabin, Rakhmàninov, stravinsky, Prokófiev, Mossolov, Khatxaturian, Kabalevski, xostakóvitx, etc., per esmentar-ne només una vintena. En aquest embarbussament ple de grans

mestres, hi trobem tota la producció simfònica, cambrística, operística i de ballet del final de la Rússia dels tsars, de la Rússia de la Revolució del 1917 i d’una bona part de la Rússia de la Unió soviètica. Un embús musical genial.

Balakirev, impulsor i ideòleg de l’anomenat Grup dels Cinc —defensors de la música tradicional russa com a inspiradora de les noves creacions—, va compondre l’any 1864 música per a la represen-tació d’El rei Lear de shakespeare i poc després va instar Txaikovski (que no formava part del grup) a escriure una òpera sobre Romeu i Julieta. Fent-li mig cas, Txaikovski va compondre un poema simfònic breu però intens, que relata musicalment l’apassionada i tràgica història d’amor entre dos joves membres de famílies enfrontades. Va en-llestir l’obra en dos mesos i, en acabar-la, la va enviar a Balakirev perquè li’n donés la seva opinió. Balakirev no va deixar res al tinter i li va fer un bon grapat de suggeriments que Txaikovski va assumir: va reescriure la introducció, va modificar fragments del desenvolupament i de la repetició i, encara, uns anys després, en va modificar el final. Així, la primera versió es va estrenar a Moscou el 1870, la segona a sant Petersburg el 1872, i la darrera i definitiva (la que escoltem avui) a Tbilisi el 1886.

És remarcable el fet que Txaikovski no es va ins-pirar en shakespeare per fer una òpera, però sí tres poemes simfònics: La tempesta, Hamlet i Romeu i Julieta. Precisament aquest darrer títol ha inspirat un bon nombre de compositors de dife-rents èpoques tant en el camp de la lírica (Bellini, Gounod i Bernstein), com en el simfònic (Berlioz i Txaikovski) i també en el del ballet (Prokófiev).

Quan va esclatar la Revolució Russa, Prokófiev va marxar del país i no hi va tornar fins divuit anys després, quan va esdevenir un dels compositors «oficials» del règim, amb tot el que això compor-tava: moments d’enaltiment màxim, homenatges i condecoracions complementats amb crítiques ferotges per un llenguatge musical considerat contrari al règim, prohibició de la interpretació d’algunes de les seves obres i persecució policial dels seus familiars. Entre uns moments i altres,

Rússia és el país més gran del planeta i, en alguns moments de la història, també ha estat el més gran musicalment parlant. Només amb els tres autors del programa d’avui ja n’hauria tingut prou per assolir aquest honor.

5

suGGeriments discOGrÀfics

l’fnac recOmana PiOtr i. tXaiKOvsKi → Simfonia núm. 6; Romeu i Julieta

Orquestra naciOnal russa mikhail Pletnev director

DEUTsCHE GRAMMOPHON (2002)

dmitri XOstaKÓvitX → Concert per a violoncelo i orquestra núm. 1, op. 107

yO-yO ma Plays cellO masterWOrKs (ddaa)

sONY CLAssiCAL (2013)

serGuei PrOKÓfiev → Romeu i Julieta. selecció

Orquestra simfònica de lOndres andré Previn director

EMi CLAssiCs (2009)

Prokófiev va continuar component, però el seu llenguatge es va fer més clàssic, més tonal i cada cop més folklorista.

La música per al ballet Romeu i Julieta va ser la primera que va compondre després del retorn a Rússia (1936), però per diversos problemes en el muntatge escènic, el ballet no es va estrenar fins al desembre del 1938. Entretant, Prokófiev va aprofitar el material musical per fer dues suites, cadascuna composta per diferents números del ballet. Més tard, el 1944, encara en va fer una tercera suite. Avui dia, però, és molt habitual que els directors d’orquestra no interpretin cap d’aquestes suites, sinó que en seleccionin diferents números per fer una nova tria personalitzada. L’estrena del ballet va coincidir —setmana amunt, setmana avall— amb l’estrena als cinemes russos de la pel·lícula Aleksandr Nevskij, del director Ei-senstein, que també incloïa música de Prokófiev, de moda en aquella època. Amb Romeu i Julieta, Prokófiev va signar la seva obra més ambiciosa fins llavors, i l’èxit va ser aclaparador: desenes de números d’aire folklòric es combinen amb altres de més introspectius, leitmotivs, ritmes violents, escenes descriptives i, sobretot, una música de lirisme desbordant.

Malgrat que es va passar la vida fent equilibris amb el seu llenguatge musical per no ser censurat pels camarades dirigents, xostakóvitx va acon-seguir un estil molt personal que es basa en tres puntals: la tradició (no solament el respecte als clàssics, sinó el domini absolut de la tècnica i de la forma), la modernitat (sense arribar a adoptar tècniques serials, va innovar en diferents aspectes de l’harmonia, del ritme i del timbre) i la música d’arrel popular. El rígid control imposat per Lenin i stalin el va obligar a escriure una música per al poble, però carregada de segones lectures entre línies. Com ell mateix deia: «Qui sàpiga escoltar, entendrà». Aquests equilibris de vegades li van valer la condemna per part del poder, i altres, les més altes condecoracions. Aquesta «llibertat encadenada» —en paraules d’Albert sampablo— defineix la vida i l’obra d’un dels autors més im-portants del segle xx.

Després de la mort de stalin (el mateix dia que la de Prokófiev, l’any 1953), el control sobre els compositors es va alleugerir i xostakóvitx ho va aprofitar per desenvolupar una escriptura més lliure i amb trets més avantguardistes, combinats sempre amb recursos manllevats del folklore rus. En aquest nou context s’emmarca la composició del Concert per a violoncel i orquestra núm. 1, fruit de l’admiració pel virtuosisme del violoncel·lista Mstislav Rostropòvitx, a qui, uns anys més tard, també va dedicar el Concert núm. 2 (1966). El Concert núm. 1 es va estrenar el 4 d’octubre de 1959. Els tres moviments es presenten encade-nats, en forma d’estructura cíclica (el tema del primer moviment torna a aparèixer al darrer), i el tractament de l’instrument solista és clarament virtuosístic. La dificultat tècnica que comporta fa que aquesta obra sigui molt atractiva per als violoncel·listes i tot un repte dur-la a l’escenari.

6

segueix-nos a:

• Imprimeix les teves entrades des de casa• Si ets abonat clàssic, fes canvis en les teves localitats gratuïtament

per internet• Indica’ns les teves preferències i et mantindrem informat

només cal que entris a la zona personal del web i et registris.

ara, més rÀPid i més còmOde!

Entra a www.auditori.cat o www.obc.cat i comprova-ho!

descObreiX els avantatGes del nOu sistema de venda d’entrades de l’auditOri:

Nou!

7

L’OBC es va fundar l’any 1944 sota la direcció del Mestre Eduard Toldrà. Des de la temporada 2010-11 el Director Titular n’és Pablo González. Des de la seva fundació l’OBC ha mantingut el seu compromís amb la música catalana i amb la difusió del repertori orquestral, comptant amb els solistes i directors més prestigiosos. A més de la seva temporada de concerts, l’OBC manté una gran activitat d’enregistraments per segells internacionals destacant la col.laboració regular amb NAxOs. En aquests moments l’OBC està enregistrant tres CD dedicats a Enric Granados per aquesta discogràfica.

D’altra banda, l’OBC manté una activitat artística continuada a Espanya i a l’estranger, que li ha permès actuar en sales com el Carnegie Hall de Nova York, Musikverein i Konzerthaus de Viena, Concertgebouw d’Amsterdam i prendre part en festivals internacionals. Fomenta també col.laboracions amb altres institucions, tant catalanes com estrangeres.

L’OBC és la primera orquestra espanyola que ha signat un acord de col.laboració estable amb la plataforma digital Medici.tv (www.medici.tv) per la qual alguns dels seus concerts són retransmesos en viu per internet. Des de l’any 1999, té com a seu pròpia L’Auditori de Barcelona, obra de l’arquitecte Rafael Moneo.

Per a més informació consulteu el web www.obc.cat

Primers viOlins: mauro rossi*, principal concertino invitat / cristian chivu, concertino associat / raúl García, assistent

concertino / maría josé aznar / sarah bels / josé valentín centenero / Walter ebenberger / ana isabel Galán / natalia mediavilla

/ Katia novell / maría Pilar Pérez / anca ratiu / jordi salicrú / jozef toporcer / Oriol algueró* / Patricio Gutiérrez* seGOns

viOlins: alexandra Presaizen, solista / emil bolozan, assistent / maría josé balaguer / hug bosch / jana brauninger /

Patricia bronisz / assumpta flaqué / mireia llorens / melita murgea / antoni Peña / josep maria Plana / robert tomàs /

tatiana bilba*/ ludovic murja*/ annedilia riestra* / yulia tsuranova* viOles: ashan Pillai, solista / david quiggle*,

solista invitat / josephine fitzpatrick, assistent / franck heudiard / christine de lacoste / sophie lasnet / michel millet

/ miquel serrahima / jennifer stahl / andreas süssmayr / félix Gallego* / alina Gurgu* / maría juan* / albert romero* /

marc tarrida* viOlOncels: josé mor, solista / vincent ellegiers, assistent / núria calvo / lourdes duñó / jaume Güell

/ Olga manescu / linda d'Oliveira / jean-baptiste texier / alexandra magro* / laia Puig* / erica Wise* cOntrabaiXOs:

christoph rahn, solista / dmitri smyshlyaev, assistent / jonathan camps / apostol Kosev / josep mensa / albert Prat / eduard

arribas* / nenad jovic* flautes: beatriz cambrils / christian farroni, assistent / ricardo borrull, flautí ObOès: disa

english, solista / josé juan Pardo / dolors chiralt, assistent / molly judson, corn anglès clarinets: larry Passin, solista

/ francesc navarro / josep fuster, assistent i clarinet en mi b / alfons reverté, clarinet baix saXòfOns: ignasi Gascón*

faGOts: silvia coricelli, solista / noé cantú / thomas Greaves, assistent / slawomir Krysmalski, contrafagot trOmPes:

juan manuel Gómez, solista / joan aragó / juan conrado García, assistent solista / david bonet / iván carrascosa* /

david rosell, assistent trOmPetes: mireia farrés, solista / adrián moscardó/ angel serrano, assistent / saúl rubio*

trOmbOns: eusebio sáez, solista / vicent Pérez / Gaspar montesinos, assistent / raul García, trombó baix tuba:

Pablo manuel fernández / daniel martínez* PercussiÓ: roxan jurkevich, assistent / joan marc Pino, assistent / juan

francisco ruiz / ignasi vila / roberto Oliveira* arPa: magdalena barrera / marta jarne* PianO i celesta: daniel

espasa* encarreGat d’Orquestra: josé valentín centenero resPOnsable de dOcumentaciÓ musical: begoña

Pérez resPOnsable tècnic: ignasi valero PersOnal d'escena: joan luis.

* col·laboradors

Abans de cada concert podeu consultar el programa de mà entrant al web de l’OBC. També hi trobareu tota la informació de l’emissió del concert per

catalunya música i radio clásica de rne.

8

PablO GOnZÁleZdirector

Pablo González és el director titular de l’OBC des de la temporada 2010-2011

Al marge del seu compromís amb l’OBC, Pablo Gon-zález desenvolupa una carrera ascendent. Pro-pers projectes inclouen dirigir com a convidat les filharmòniques de Varsòvia, Països Baixos i Ràdio Alemanya de saarbrücken Kaiserlautern, simfònica de Bournemouth o l’Orquestra de la suïssa italia-na. També té previst debutar amb la Filharmònica de Malàisia, la simfònica de Queensland, la sWR de Baden Baden i la BBC de Gal·les.La temporada 2012/13 va debutar als EUA amb la simfònica de Dallas i la 2011/12 ho va fer al Concertgebouw dirigint la Filharmònica dels Països Baixos i al Japó amb la simfònica de la NHK. Gon-zález ha dirigit les principals orquestres espanyo-les i altres orquestres europees com la simfònica de Londres i la Tonkünstler al Musikverein. A més de L’Elisir d’amor amb Glyndebourne on Tour el 2013, en l’àmbit operístic properament dirigirà l’OBC en un programa doble amb La Voix Humai-ne de Poulenc i Una voce in off de Montsalvatge al Liceu. Altres produccions inclouen Carmen, Don Giovanni, La flauta màgica, Daphne i Rienzi. Ha treballat amb solistes com Mutter, Vengerov, Mörk, R.Capuçon, Hagner, Mullova, Gerhardt. Nascut el 1975 a Oviedo, va estudiar a la Guildhall school de Londres. L’any 2000 va guanyar el premi Donatella Flick i l’any 2006, va guanyar el premi internacional de Direcció de Cadaqués.

www.pablogonzalez.eu

natalia Gutman

violoncel

D’origen rus, Gutman va començar els estudis musicals amb el seu avi, Anisim, a Berlín i amb Galina Kozolupova. Va continuar amb Rostropóvitx, sviatoslav Richter i Oleg Kagan i, el 1967, va guanyar el Concurs ARD de Munic. Des de llavors ha actuat als cinc continents amb les orquestres més prestigioses del món. També participa regularment en festivals com el de salzburg, Berlín i Wiener Festwochen.

Gutman ha treballat amb directors com ara sawallisch, Muti, Abbado, Haitink, svetlanov, Temirkanov, Celibidache, Rostropóvitx i Masur. Va enregistrar els concerts núm. 1 i 2 de xostakóvitx amb la Royal Philarmonic per a RCA/BMG-Ariola i, posteriorment, va signar contracte amb EMi Classics international, amb el qual va enregistrar el Concert per a violoncel de Dvorák amb l’Orquestra de Filadèlfia i sawallisch. A l’actualitat ho fa freqüentment amb Live Classics, segell especialitzat en enregistraments en directe del grup de músics vinculatas a Oleg Kagan. També imparteix classes magistrals per tot el món, és professora al Conservatori de Moscou i, des del 2010, al de Viena. Durant molts anys ha estat professora del Conservatori d’stuttgart. El 2005 va rebre la Bundesverdienstkreuz 1. Klasse, la més alta condecoració alemanya i, des del 2010, és membre del Royal College of Music de Londres.

9

Natalia Gutman va col·laborar amb l’OBC per darrera vegada el 1986 interpretant el Concert per a violoncel i orquestra de Dvorák.

10

Assortiment d’ibèricsAssortiment de formatges amb melmelada

Pa amb tàrtar de tomàquet i oli d’oliva

Copa de vi blanc o negreo

Copa de cavai

Aigua mineral amb o sense gas

ELS SOPARS DELSENTREACTES

REsERVEsTelèfon 93 265 67 99cateringauditori@serunion.es

PLACEs LiMiTADEsHorari de reserves de9.00 h a 18.00 h

Preu per persona 16€ (iVA inclòs)

Al foyer de la Sala 1, reservant taulaamb anticipació

Nou!

10% dte

abOnats

Obc

PrOPers cOncerts a l’auditOri

l’Obc i els Pins de rOmaOCTUBRE 2013Dv 11→ 20.30h / Ds 12 → 19h / Dg 13 → 11h # Sala 1 Pau Casals

andrew Gourlay director leticia moreno violí

• casablancas » The Dark Backward of Time• mendelssOhn » Concert per a violí i orquestra en mi menor op.64• saint-saëns » Introduction et rondo capriccioso per a violí i orquestra• resPiGhi » Pini di Roma

Preu: 10€ a 51€

35 anys de PercussiOns de barcelOna (1978-2013)OCTUBRE 2013DV 11 → 21h # Sala 2 Oriol Martorell

Percussions de barcelona (r. armengol, s. bel, r. torramilans i i. vila)cobla sant jordi-ciutat de barcelonaPau bordas baríton solistacoral càrminadaniel mestre director

a. carbOnell » Les Homilies d’Organyà (homilies V i Vi) Estrena

Preu: 20€

quartet casals - inteGral schubertOCTUBRE 2013

vera martínez mehner i abel tomás realp violinsjonathan brown violaarnau tomás realp violoncel# Sala 2 Oriol Martorell

Ds 12→ 19.30h

» Quartet núm. 4 en Do major, D 46 » Quartet núm. 1 en Sol menor/Si bemoll major, D 18 » Quartet núm. 9 en Sol menor, D 173

Dg 13→ 19.30h

» Quartet núm. 2 en Do major, D 32 » Quartet núm. 8 en Si bemoll major, D 112, op. post. 168 » Quartet núm. 10 en mi bemoll major, D 87, op. 125/1

Preu: 15€/concert Amb l’abonament als 5 concerts (octubre i novembre) el preu total és de 25€