núm.111

Nous espais

2–núm.111

SUMARI

Projectes:Catàleg de funcions i serveis

Entrevista:Leo Valero

Ofertes per als treballadors

4 6 10 12

14

24 26 27

18 20 22

Breus

Entrevista:Un gran equipatge de valors i records

Destaquem

Recursos humans:La nova intranet, el nostre entorn de treball

Departament: Neix l’àrea de Medi Ambient

Ciutat: Els Encants Vells es modernitzen

Voreres amb història

La recomanació: Per a una millor entesa amb Àfrica

Edita: Ajuntament de Barcelona.

Consell de redacció:Andreu Puig, gerent municipalMarc Murtra, gerent de Cultura, Educació i BenestarCarles Arias, gerent de Recursos Humans i OrganitzacióJordi Vilalta, director de Control de GestióMaria Rodríguez, directora de Desenvolupament i Atenció al PersonalRosa Pueyo, coordinadora de la Xarxa de Comunicació i QualitatEster López, cap de Comunicació i Qualitat del Districte de Les CortsFerran Martorell, cap de Comunicació i Qualitat de l’IMEB

Coordinació: Raquel ZamoraRedacció: Manel TorrejónFotografi a portada: Txema SalvansFotografi es interior: Txema Salvansfotografi a de l’Alcalde: Carlos Spottornofotografi a del Gerent: Román Yñán Disseny: LamoscaImpressió: Departament d’Imatge i Producció Editorial

lamunicipal@bcn.catD.L. B 14.742-1990Imprès en paper reciclat

Març del 2009

CRÈDITS

núm.111–3

L’any de la inversió. Encara que ho haguem dit moltes vegades, cal que ho tinguem molt present: aquest any el nostre principal adversari és la crisi. I des de l’Ajuntament, una de les peces clau que tenim per combatre-la és la inversió. A l’any de la crisi, nosaltres respondrem amb l’any de la inversió.

Enguany durem a terme la inversió més elevada de la història de la ciutat, 1028 milions d’euros. Una xifra que ens situa al capdavant de totes les grans ciutats espanyoles en inversió per càpita. I aquesta inversió serà real, no s’ha de deixar d’executar ni un sol euro, enguany no poden haver-hi romanents.

Invertim per transformar la ciutat, és cert, però inversió signifi ca també ocupació i, en les circumstàncies actuals, és quelcom que no podem perdre de vista. Si parlem de construir una escola bressol, a partir d’ara hem de veure també la dimensió ocupacional que té, les persones que la dissenyen, les persones que la construeixen, els proveïdors que l’equipen, són llocs de treball, és riquesa. Aquesta inversió té un potencial de creació de més de vuit mil llocs de treball, tant directes com indirectes.

Estem immersos en un procés de transformació excepcional, molt superior al de l’etapa olímpica. I si bé no està lligat a un esdeveniment concret i excepcional, sí que afecta moltes parts de la ciutat, des de Glòries a la Diagonal, de Sant Andreu-Sagrera a tots i cadascun dels barris. La inversió que representa aquesta Barcelona en transformació és una excepcional palanca per lluitar contra la crisi. Cal que tots la sapiguem aprofi tar.

Jordi Hereu, alcalde de Barcelona

L’acció de l’Ajuntament modela Barcelona i en determina el seu caràcter en aspectes tant físics i urbanístics, com humans, socials i econòmics. És evident que l’acció municipal mou la ciutat.

L’Ajuntament ha de combinar identitat i modernitat en la seva gestió. La nostra tasca és clau perquè Barcelona pugui exercir tot el seu potencial, però el futur només té sentit si aprofi tem la trajectòria que tenim com a ciutat, si construïm sobre allò que som, i que ens dóna el nostre caràcter propi i únic.

Un bon exemple d’això és l’Any Cerdà, que arrencarà el proper mes de juny, i que celebra precisament el 150 aniversari del pla que va visualitzar una nova Barcelona, sense muralles, una ciutat moderna i en expansió, i que ha de servir per repensar i debatre la Barcelona del segle xxi.

En aquest número de La Municipal trobareu un altre exemple de modernitat i identitat. És l’estudi sobre els panots de les nostres voreres, que donen un caràcter únic a la ciutat i que fan Barcelona. Instal·lats per primer cop al 1915, els panots van ser revolucionaris (eren fàcils de produir i eren fàcils d’instal·lar, a diferència de la llosa de pedra) i simbolitzen una ciutat innovadora i que abraça nous conceptes urbanístics fets a l’escala de les persones.

Busquem aquest vessant innovador, creatiu, i alhora ple de caràcter barceloní en la nostra feina municipal.

Andreu Puig, gerent municipal

4–núm.111

Els Encants Vells és un mercat que guarda des del 1928 les essències de la seva original proposta: en els seus comerços els objectes nous conviuen amb els usats, i els artesanals coexisteixen amb els tecnològics. Cada setmana –en l’actualitat obre dilluns, dimecres, divendres i dissabte– hi van uns 100.000 visitants al seu emplaçament actual, delimitat pels carrers Independència, Cartagena, Consell de Cent i Gran Via, a tocar de la Plaça de Glòries. Quan es va tenir clar que la plaça es transformaria, l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona i la Junta de Comerciants de la Fira de Bellcaire, van considerar oportú estudiar la modernització del tradicional mercat, cosa que passava per buscar-hi una nova ubicació. Avui aquest projecte ja és en marxa, i s’està caracteritzant per dues idees: innovació –el nou format de mercat que s’ha dissenyat és únic al món– i participació –el disseny de la nova infrastructura ha tingut en compte les aportacions dels botiguers i ha estat aprovat en referèndum pel 80% d’aquests botiguers–.

“Els Encants Vells tenen molta força comercial però es trobava a faltar una important millora en les instal·lacions de venda, en què els venedors no haguessin de muntar i desmuntar cada cop. A més, hi havia el desig d’ampliar el públic d’aquest mercat”, diu el gerent de l’Institut de Mercats, Jordi Torrades. La reordenació de Glòries, que suprimeix la barrera arquitectònica que suposa l’anella, convidava a assumir el repte. Dit i fet, es

va identifi car el solar perfecte (entre els carrers de Meridiana, Castillejos i la prolongació de Casp, al costat del Teatre Nacional), que permetrà que els botiguers segueixin estant, com demanaven, a unes passes de Glòries.

Després d’anys de dialogar amb tots els comerciants, parada a parada, els tècnics de l’Institut Municipal de Mercats estan engrescats amb les feines per a la construcció del nou mercat. Ara hi ha reunions setmanals entre l’Institut, BIMSA –executa les obres– i el despatx d’arquitectes que va guanyar el projecte, B720. Abans de l’estiu es començarà el moviment de terres i es preveu que a fi nals del 2011 els nous Encants Vells estiguin en marxa.

El nou mercat ampliarà l’horari i no perdrà en cap moment el seu esperit de donar molta varietat als consumidors. Es passarà d’una superfície de 13.000 metres quadrats a una de 30.000 metres quadrats, en un complex d’aspecte futurista, a l’aire lliure, amb diferents nivells, i sota unes grandíssimes cobertes. “A altres ciutats hi ha mercats amb la fi losofi a dels Encants Vells, però no n’hi cap amb l’orientació que els comerciants l’hi donaran en el nou emplaçament: el nou centre comercial obrirà tot el dia, s’hi podrà dinar, hi haurà més oferta per a joves, i tot això en una zona molt cèntrica de la ciutat”, explica Torrades. En el futur, aquests Encants Vells renovats es potenciaran com a reclam turístic, amb la coordinació amb Turisme de Barcelona.

CIUTAT

L’Institut Municipal de Mercats de Barcelona coordina la transformació del tradicional mercat barceloní, que estrenarà nova ubicació a fi nals del 2011. El projecte es caracteritza per la innovació i per la participació.

ELS ENCANTS VELLS ES MODERNITZEN

núm.111–5

6–núm.111

BREUS

Nova plaça Lesseps. La nova plaça Lesseps s’inaugurarà a primers d’abril. Aquest projecte urbanístic entén la plaça com un important nus de comunicació per als vianants. I és que el moviment de persones serà molt alt –d’aquí les grans voreres d’aquest nou espai públic– per la connexió de la línia de metro ara existent, la L3, amb la futura L9 (les obres de la qual segueixen el seu curs). Alhora, la nova plaça facilita la connexió amb els barris que l’envolten. La superfície de la plaça combina paviments amb gespa i arbrat, i té marquesines de fusta a la cobertura. En el subsòl hi ha una central de recollida pneumàtica de residus.

Jugant a petanca a la nova plaça Lesseps

Pla d’ocupació del 2009. Enguany el consistori convocarà unes 500 noves places de treball. En destaquen 250 noves places en la Guàrdia Urbana, unes incorporacions que s’emmarquen en l’objectiu de dotar el cos de 1.000 agents al llarg del present mandat, per garantir així el desplegament de la policia de proximitat. Es convocaran 35 places de bombers i un nombre de places encara per determinar, entre d’altres, d’auxiliars administratius i de tècnics mitjans per a serveis socials –en bona part per al desenvolupament de la Llei de Dependència–.

núm.111–7

Torna a obrir el Planetari Municipal. El Planetari Municipal de Barcelona va reobrir al gener les seves portes, amb la Festa del Cel del Guinardó. Els últims mesos s’hi han fet millores per actualitzar i modernitzar diferents instal·lacions i serveis (s’ha ampliat la sala on es fan les activitats, s’han millorat les senyalitzacions i s’han renovat els sistemes de projecció, amb les últimes novetats a l’abast). El centre, ubicat a l’Escola del Mar (carrer Brusel·les, 34), ofereix un espai per a l’estudi i el coneixement de l’univers als centres educatius públics i concertats, de tots els nivells educatius, des del curs escolar 1972-1973.

Accés des de casa a Tràmits i Carpeta personal. Com ja vam anunciar en una edició anterior, des de gener es pot accedir des d’internet a les aplicacions Tràmits de Personal i La Carpeta Personal de la intranet. Se’n benefi cien el personal de l’Ajuntament, i els de l’Institut Municipal d’Informàtica, l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, l’Institut de Cultura de Barcelona, l’Institut Municipal d’Urbanisme, l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, i l’Institut Barcelona Esports. S’hi pot accedir a través de l’enllaç d’internet http://rh.bcn.cat i cal introduir-hi el vostre número de matrícula i la mateixa contrasenya que utilitzeu a l’ordinador de la feina. Trobareu més detalls sobre com accedir en els manuals que hi ha a les pàgines inicials d’aquestes aplicacions a la intranet.

Millores per actualitzar i modernitzar el Planetari Municipal

8–núm.111

BREUS

Les actuacions proposades per l’Ajuntament benefi ciaran els barris de Besòs-Maresme i Barceloneta

Llei de barris: Besós-Maresme i Barceloneta.Des del 2004, la Generalitat de Catalunya, mitjançant l’anomenada Llei de Barris, fi nança projectes d’intervenció integral per a barris que tenen necessitats especials. En la convocatòria del 2008 es van seleccionar les dues actuacions proposades per l’Ajuntament de Barcelona, en concret per als barris de Besòs-Maresme i Barceloneta. Aquests projectes inclouen actuacions tant d’execució d’obres com programes de caràcter social. Els projectes signifi quen una inversió total per als dos barris de 30,2 milions d’euros.

Un bon ús d’internet i del correu electrònic.La Gerència de Recursos Humans i Organització ha aprovat una instrucció sobre “l’ús dels sistemes i tecnologies de la informació per part del personal al servei de l’Ajuntament de Barcelona”. El document se centra en la utilització d’internet i del correu electrònic en el lloc de feina, amb l’exposició de drets i obligacions. La instrucció explicita quines males pràctiques s’han d’evitar.Podeu trobar aquesta intrucció publicada a la Gaseta Municipal del 28 de febrer.

núm.111–9

Actuacions municipals perquè les persones amb discapacitat visquin sense limitacions

Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. L’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMD) impulsa i facilita polítiques municipals per promoure que les persones amb discapacitat física, intel·lectual, auditiva, visual o amb trastorn mental, visquin a la ciutat sense limitacions. L’IMD fomenta l’accessibilitat física i la mobilitat; l’accessibilitat comunicativa; l’habitatge; l’autonomia personal i la vida independent; la participació ciutadana i l’associacionisme i la recerca i el coneixement. I, per fer-ho possible, treballa en col·laboració amb les àrees i els departaments municipals.

Tota la informació sobre les actuacions municipals per a les persones amb discapacitat i sobre els projectes concrets en què treballa l’IMD són a la web: www.bcn.cat/accessible

10–núm.111

núm.111–11

PROJECTES

CATÀLEG DE FUNCIONS I SERVEIS

Com a consumidors, tots sabem que el catàleg d’una empresa és el document que presenta a clients i a usuaris l’oferta completa dels seus productes i serveis i que, a més, detalla quines són les condicions per obtenir-los. En el cas de l’Ajuntament de Barcelona, a més d’explicar amb profunditat quins serveis prestem, també ha de ser una potentíssima eina per conèixer amb quins recursos els prestem (‘qui’, ‘amb quin pressupost’, ‘amb quines tasques’…). Perquè només així podem detectar punts de millora en la forma d’organitzar-nos, sempre amb un gran objectiu en ment: donar un servei excel·lent al ciutadà.

En resum, el Catàleg de Funcions i Serveis diu tot allò que hem de fer o hem d’estar preparats per a atendre. Dit d’una altra forma, ens diu tot allò pel que, com a organització, treballem. I és per això que la importància d’un catàleg no és només de comunicació, sinó també d’organització. Si tenim clars quins serveis donem, és més fàcil que els puguem millorar: fent canvis en l’organització per així millorar la qualitat; presentant una oferta homogènia de serveis en totes les parts de la ciutat; mesurant els resultats que obtenim;

dedicant els recursos que més convinguin per assolir un objectiu, etcètera.

Alhora, aquest catàleg fa inventari de les activitats internes que tots fem i que, directament o indirecta, serveixen per donar un servei determinat.

Per arrodonir aquest projecte, comptarem amb:Cartes de compromís: fi xen els nivells de qualitat

i de servei a què es compromet el consistori en la prestació de serveis als ciutadans.

Acords de nivell de servei: són com les cartes de compromís però a nivell intern. Recullen les característiques que s’espera de les funcions de suport intern que, com es pot entendre, acabaran afectant la qualitat del servei fi nal al ciutadà.

Posem l’exemple d’un servei i de les funcions que hi van vinculades. Posem per cas el servei ‘promoció de l’esport infantil’. Les funcions operatives o de suport lligades a la prestació directa del servei serien:· la determinació de polítiques en l’àmbit de l’esport· la planifi cació d’activitats en instal·lacions

esportives· la contractació de monitors· l’avaluació de la participació

El Catàleg de Funcions i Serveis és un dels projectes motor de Barcelona 2.0. Es tracta de recopilar ‘què fem’ i ‘com ho fem’, sense deixar-nos res, perquè així sigui més fàcil millorar la qualitat dels serveis que prestem a la ciutadania.

12–núm.111

RECURSOS HUMANS

LA NOVA INTRANET, EL NOSTRE ENTORN DE TREBALLLa nova intranet serà disponible per a tots els treballadors amb accés a un ordinador al llarg d’aquest any.

El passat mes de febrer els primers benefi ciaris van ser els 90 treballadors de la Gerència de Recursos Humans i Organització. Els següents a incorporar-se seran els treballadors del Departament Tècnic d’Internet i Nous Canals, la Direcció Executiva de Processos i Millora de la Gestió, i la Sotsdirecció de Tecnologia de l’Institut Municipal d’Informàtica.

La posada en marxa d’un nou entorn de treball en equip basat en internet s’emmarca dins del Pla d’e-Administració de la Gerència Adjunta d’e-Administració i Sistemes d’Informació, i dins del Pla de comunicació interna de la Gerència de Recursos Humans i Organització, i contribueix al desplegament del Barcelona 2.0. I és que la nova intranet dóna impuls a valors i a objectius ben presents en la nova forma de treballar de l’organització en el nou model de gestió: comunicació interna, treball en equip, innovació i noves tecnologies, facilitat d’ús de l’eina, més i millors serveis per al personal… En resum, la intranet que ara estem estrenant farà més fàcil la nostra feina.· Impuls a la comunicació interna amb les noves tecnologies. Amb la nova intranet es facilitarà que la informació sigui a l’abast de tothom de primera mà i amb tota immediatesa. A més, la intranet passa a ser una eina del tot participativa o de treball en grup –els diferents departaments i àrees poden compartir documentació amb comoditat i poden, per exemple, crear grups de treball a partir de fòrums d’internet– i fàcil d’usar per les persones que en fan el manteniment i pel conjunt de tots els treballadors. La idea és que es pugui compartir el coneixement: que el que sap un departament o una

persona sigui fàcilment a l’abast de tots. Es tractaria de facilitar un treball en equip àgil, sense que es dupliquin esforços perquè tothom és al corrent de les tasques que estan fent els companys. · La intranet entesa com l’espai de treball i personalitzat. Amb la intranet que hem fet servir els darrers anys, minimitzem la pantalla corresponent a l’eina i seguim treballant en el nostre escriptori. Ara això canvia perquè la intranet passa a ser el nostre escriptori i el nostre entorn de treball habitual. Estem parlant d’un espai de treball, que contindrà tot el que necessitem per treballar. I personalitzat, perquè la intranet només ens deixarà accedir a aquells documents, espais i programes informàtics que necessitem cadascú de nosaltres d’acord amb el nostre lloc de treball. Aquest esforç per posar les coses fàcils es traduirà també en l’accés de forma paulatina (no serà immediat) a tots els programes a partir d’una única contrasenya, la que tenim per accedir a la nostra intranet.· Participació i posada en comú de la informació. La tecnologia de la nova eina de treball permet crear grups de treball en xarxa i fa possible que els treballadors d’una àrea o departament posin en comú la documentació i l’agenda de treball a temps real sense haver de fer ús del correu electrònic. Entre d’altres serveis, també es posarà en marxa un tauler d’anuncis en xarxa. · Facilitat d’ús. La intranet té l’aspecte del sistema operatiu Windows i la navegació –la forma de moure’ns d’un lloc a un altre– és molt senzilla. Alguns treballadors han testat l’eina en una dinàmica de grup i han ajudat a millorar-ne la facilitat d’ús. Podrem consultar la intranet en breu des de casa.

núm.111–13

14–núm.111

núm.111–15

Quin és el panot de vorera típic a Barcelona?

VORERES AMB HISTÒRIA

16–núm.111

núm.111–17

El consistori hi tenia interès i el Departament de Projectes Urbans, d’Urbanisme, hi ha donat resposta. S’ha fet un estudi de divulgació interna que conclou que el panot de quatre pastilles és el que predomina. Quan el 1915 les voreres de la ciutat es van començar a pavimentar amb panots –com a substituts de les lloses de pedra–, van proliferar tot tipus de dibuixos, models i colors, ja que no era obligatori seguir cap disseny en concret.

Però amb el temps s’han anant consolidant nou varietats, d’entre les quals destaca el panot de quatre pastilles esmentat.

El seu èxit s’explica perquè és senzill d’instal·lar –es pot trencar amb facilitat en cas de necessitar només un tros de panot, i no el panot sencer, a l’hora de completar una pavimentació– i perquè evacua millor l’aigua de la pluja. Es tracta del panot escollit quan es fan nous carrers a la nostra ciutat. En canvi, quan el que es fa és una reposició o una reparació puntual, es respecta el panot preexistent.

Els panots més habituals a les nostres voreres són part del caràcter de la ciutat, com ho són també les voreres d’asfalt de Nova York o les llambordes del centre de Sevilla.

Tant defineixen els panots a Barcelona que quan el museu olímpic de Lausanne (Suïssa) va demanar un element identificatiu de la ciutat, l’Ajuntament hi va enviar un metre quadrat de vorera.

Avui els panots barcelonins es troben en elements de marxandatge de la ciutat: des de joies fi ns a xocolatines.

Des del 1915El panot de morter hidràulic de 20 x 20 centímetres es generalitza com a paviment de les voreres a partir del 1915, tot coincidint amb el creixement de l’Eixample. Els avantatges que aporta la nova superfície són la possibilitat de fer-ne producció industrial i la facilitat d’instal·lació. El precedent històric és el dibuix antilliscant del paviment de pedra del pati d’accés de la casa Amatller (edifi ci modernista de l’arquitecte Puig i Cadafalch, construït entre el 1898 i el 1900 al Passeig de Gràcia).

Des del concurs del 1916 per al subministrament del nou material organitzat per l’Ajuntament, en què no es prefi xava cap dibuix, la varietat de panots ha estat molt gran. Amb el temps hi ha hagut un lògic procés de selecció i simplifi cació. Com a dada curiosa, avui a la ciutat hi ha uns 4,2 milions de metres quadrats d’aquest material.

18–núm.111

ENTREVISTA

Al número 109 de La Municipal, publicat el passat desembre, vam entrevistar alguns dels companys que es jubilaven abans de fi nals del 2008. Tots ells ens van fer cinc cèntims sobre els seus projectes. I tots ells van compartir amb nosaltres l’equipatge de valors i d’aprenentatges que s’enduien de la seva vida laboral en el consistori. L’Ani Lostalo era una de les persones que es va obrir a nosaltres i a qui hem de demanar disculpes perquè vam atribuir la seva experiència a l’Ajuntament a una altra Anna que també es jubilava, l’Anna Gandia (amb qui, és clar, també ens hem de disculpar). En aquest article esmenem aquesta errada i aprofi tem per subratllar el valor d’aportacions com les de l’Ani Lostalo i l’Anna Gandia.

El seu testimoni i el de molts altres companys deixen clar que alhora que es dóna la benvinguda al retir laboral es reconeix l’enriquiment personal i professional que dóna treballar a un consistori com el barceloní.

UN GRAN EQUIPATGE DE VALORS I RECORDS

núm.111–19

L’experiència de l’Anna GandiaL’Anna Gandia es va jubilar el passat 31 de desembre després de 30 anys de vida laboral a l’Ajuntament. “Els darrers 17 anys he portat la infrastructura i he controlat el pressupost de les festes i actes de carrer del districte d’Horta Guinardó”, ens explica. Modesta, diu que quan va començar aquesta activitat sabia ben poc del món que envolta les tarimes i les posades en escena, i que avui és una autèntica experta. Afi rma que és tota una ciència saber quina potència es necessita segons el so i els aparells d’un acte. L’Anna s’ha jubilat als 63 anys de forma voluntària. “Els números em sortien”, explica aquesta extreballadora, que no es considera la “típica funcionària que tancava la fi nestreta a l’hora: quan hi havia feina, hi havia feina”. Diu que el gener i el febrer encara anava a donar un cop de mà a la persona que li ha pres el relleu. “M’enduc el record del bon tracte amb la gent. M’he sentit estimada”.

L’opinió de l’Ani LostaloPer a l’Ani Lostalo, auxiliar administrativa de la secretaria jurídica del districte de Sarrià-Sant Gervasi, el pas a un nou any va suposar també deixar la condició d’assalariada per passar a ser una persona jubilada. L’Ani destaca de la seva experiència en l’Ajuntament, on treballa des del 1975, la possibilitat d’haver fet tot tipus de tasques: “Des de feines típicament administratives fi ns al treball d’atenció al públic, que sempre m’ha agradat”. Els últims quinze anys ha estat treballant gairebé amb els mateixos companys. Per referir-se a aquest ambient de treball en equip, ella parla de “germanor”. L’Ani s’ha acollit a una jubilació anticipada: “Tinc 60 anys. Quan em van fer els números, em van semblar correctes”. El seu últim dia va ser el 31 de desembre. Diu que aprofi tarà el temps per millorar el seu anglès i per perfeccionar les seves habilitats amb el piano.

20–núm.111

DEPARTAMENT

Per fer-ho possible es va crear l’Àrea de Medi Ambient, sumant els esforços i coordinant el treball del Sector de Medi Ambient –abans de Serveis Urbans i Medi Ambient– i de l’ Institut Municipal de Parcs i Jardins i l’Agència d’Energia de Barcelona, i amb una estreta coordinació amb Clabsa, Tersa i altres entitats participades per l’Ajuntament en aquest àmbit. L’Àrea de Medi Ambient respon així al nou model de gestió municipal impulsat pel Barcelona 2.0 on tots els actors relacionats amb una mateixa temàtica treballen en equip.

Una ciutat sostenible és aquella que fa un consum responsable de l’aigua potable, que cuida i augmenta els espais verds de la ciutat, que aposta per la biodiversitat, que controla els sorolls i treballa per purifi car el seu aire, que redueix els residus que genera i que els recicla, que aposta

per les energies renovables i que cerca l’efi ciència i l’efi càcia dels recursos de què disposa, i que compta amb la participació de la ciutadania.

L’Àrea de Medi Ambient s’ordena al voltant de quatres grans eixos ambientals: l’aigua, els espais verds–, l’energia i els residus. I, d’acord amb això, s’han creat les direccions de:

· Cicle de l’Aigua. Direcció que intervé sobre tot el cicle de l’aigua a la ciutat: subministrament de qualitat, clavegueram, fonts públiques i ornamentals, platges i aigües del subsòl. A més, vetlla pel consum racional de l’aigua potable.· Espais Verds. Direcció que gestiona el manteniment integral dels espais verds de la ciutat, parcs, arbres i jardins.· Energia i Qualitat Ambiental. Direcció que fomenta l’estalvi d’energia, promou les energies

Fer de Barcelona una ciutat sostenible i compromesa amb el canvi climàtic és un dels principals objectius de l’Ajuntament.

BARCELONA PEL MEDI AMBIENT, UNA APOSTA DE FUTUR

núm.111–21

renovables i impulsa la millora de la qualitat ambiental de l’entorn urbà, treballant aspectes com el soroll, la qualitat de l’aire o l’enllumenat.· Neteja i Gestió dels Residus. Direcció que millora la neteja de la ciutat i la recollida de residus.

També, s’han posat en marxa cinc direccions més que hi donen suport: Gestió del Coneixement –garanteix el treball transversal i busca la millora contínua–; Gestió de Recursos –porta el control dels recursos econòmics–; Educació Ambiental –treballa per estendre la cultura de sostenibilitat a la ciutat– i Inversions i Espai Vial –lidera tots els projectes de millora i manteniment integral de l’espai públic–. I amb el suport de la Direcció de Recursos Humans de Parcs i Jardins per temes relacionats amb la formació o la prevenció de tot el personal de l’Àrea.

Es tracta de ‘Barcelona pel Medi Ambient’, una marca paraigües de totes les accions per a la sostenibilitat. Barcelona pel Medi Ambient és el nostre repte col·lectiu, és la nostra aposta de futur per la ciutat.

Per transmetre a la ciutadania aquesta coordinació a l’hora de treballar, s’ha estrenat una marca comú per a tots els recursos i grups de treball de l’Àrea de Medi Ambient.

22–núm.111

núm.111–23

Com a secretària d’un regidor de districte, de ben segur que no et deus avorrir…(Somriu) El cert és que no. Gestió de la correspondència i dels correus electrònics, agenda, els despatxos amb el conseller tècnic, recepció de visites, reunions… I molta feina de mà esquerra quan tractes amb veïns amb problemes que, alguns cops, has de calmar. A vegades has d’escoltar històries molt tristes.

Què et sona millor del nou model de gestió, el Barcelona 2.0?M’agrada la idea d’un ajuntament més àgil, amb més dosis de motivació. Per a totes les categories, també per a les més baixes, perquè a vegades

sembla que els canvis només es facin a partir de certs nivells. En una empresa tothom s’hi ha de sentir important. Alhora, també crec important que tothom entengui el perquè de la seva feina.

Què et satisfà més de la teva feina?Sóc veïna de Sant Martí, així que algun cop algun veí se m’apropa pel carrer per agrair-me alguna gestió, que hem fet perquè és la nostra feina però que te la volen reconèixer igualment.

Què fas en el temps lliure?Natació, dos o tres cops a la setmana. I sóc la persona més feliç del món conversant en família i amb els amics.

ENTREVISTA

LEO VALERO

Es defi neix a ella mateixa com a inquieta. “Sempre he d’estar activa, i és que jo no puc anar a mig gas”. Fa vuit anys que la Leo Valero és la secretària del regidor de Sant Martí, Francesc Narváez (“Paco” per a la Leo i per als més propers). “Espero que el nou model de gestió doni més agilitat al consistori, a nivell intern i de cara a la ciutadania”, diu la Leo, que abans havia treballat a Barcelona Activa, a la Gerència de Serveis Generals i al Departament de Comunicació de Sant Martí.

24–núm.111

LA RECOMANACIÓ

PER A UNA MILLOR ENTESA AMB ÀFRICA

Per construir ponts entre Catalunya i el continent africà, la Lídia i altres voluntaris estan posant en marxa la fundació Espai Àfrica-Catalunya (www.espai-africa.cat). “Els africans que viuen a Catalunya i els catalans que ens estimem l’Àfrica trobàvem a faltar una entitat que agrupés totes les associacions d’immigrants i totes les entitats d’estudis africanistes per sumar forces”, ens explica. La nova organització ja compta amb el suport de la Secretaria per a la Immigració i la Secretaria d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya, i també del Centre Unesco de Catalunya. Ara s’està buscant el suport fi nancer de patrons privats.

L’interès de la Lídia per l’Àfrica es remunta a quan era ben joveneta. “M’interessava la teoria, encara no contradita, que els orígens de l’home

Lídia Gil, del Departament d’Internet de l’Ajuntament, s’estima molt l’Àfrica. Un continent, en la seva opinió, força desconegut pels catalans i pels europeus: “Tendim a simplifi car, a entendre aquell continent com si fos un sol país, un sol poble, quan s’hi parlen unes 3.000 llengües”.

núm.111–25

són a l’Àfrica”. Aquesta fi lòloga en anglès, que avui és casada amb un senegalès, feia tot el possible per accedir a la cultura africana, cosa que no era fàcil: “Viatjava a París a comprar discos de músics africans”, recorda. Amb el temps, ha acumulat un gran coneixement i no ha perdut l’oportunitat de fer divulgació sobre Àfrica a Catalunya. Així, com a membre de l’equip Bantabá ha fet programes de ràdio de música africana a Ràdio Ciutat Badalona, COMRàdio i IcatFM; ha escrit articles sobre música africana per a Scannerbcn, i ha organitzat esdeveniments diversos per iniciativa pròpia o en col·laboració amb altres entitats i institucions –el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, la Fundació la Caixa, Fòrum Universal de les Cultures 2004, entre d’altres– per promoure la cultura i les

activitats dels africans i les africanes que viuen a Barcelona i els voltants.

Li demanem a la Lídia si els catalans reduïm molts cops el nostre coneixement de l’Àfrica a Samuel Eto’o, el futbolista del Barça. Somriu. “El cert és que fa falta que els catalans coneguin millor l’Àfrica, un continent d’on vénen molts immigrants que fan la seva vida en la nostra societat. I, en l’altre sentit, també és necessari que els africans coneguin millor Catalunya. Ells també tenen la imatge que Europa és una sola cosa, quan no és així”.

Segons els impulsors, l’objectiu de la nova fundació és “ampliar els vincles culturals, científi cs, econòmics, socials i institucionals entre Catalunya i els països africans, creant espais d’intercanvi entre la societat catalana i les societats africanes”.

Un llibre, un racó de Barcelona, una curiositat... envia el teu suggeriment a lamunicipal@bcn.cat

26–núm.111

AGENDA

DESTAQUEM

Festa de la Primavera 2009 Per celebrar l’arribada de la primavera, l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona ha preparat una sèrie d’activitats dirigides als escolars i a la ciutadania en general. L’objectiu és difondre el respecte pel medi ambient i l’ús responsable dels recursos naturals.

D’una banda, deu espais verds de la ciutat acolliran el 26 de març les activitats de la Festa de la Primavera escolar. El lema educatiu d’enguany, Fes-la créixer, posa en relació les necessitats de creixement d’una planta i la gestió ecològica de la ciutat. Els participants comptaran amb material

didàctic de suport que es podrà consultar on line en el web. La jornada també serà una ocasió perquè nens i nenes aprenguin, amb l’ajut dels jardiners municipals, a plantar i tenir cura del verd. El gran esclat ciutadà arribarà el dia 29 de març: un cop més, el Parc de la Ciutadella serà l’escenari de la Festa de la Primavera ciutadana.

Qui s’hi acosti hi trobarà tallers de jardineria, d’educació ambiental i actuacions musicals i de circ. Durant la darrera setmana de març es repartiran plantes, tant en les dues festes com en altres espais de la ciutat.

núm.111–27

BARCLAYS

OFERTES PER ALS TREBALLADORS

Compte Oportunitat Col·lectius Barclays Contracta ara al teu compte Oportunitat Col·lectius i aprofi ta’t de condicions exclusives per al personal de l’Ajuntament de Barcelona.

· 0 € de comissió de manteniment.· 0 € de comissió d’administració.· 0 € de comissió per apunt.· 0 € de comissió en l’emissió de transferències

nacionals i de la UE inferiors a 50.000 €.· Et retornem el 3% dels teus rebuts (llum, aigua,

gas, telèfon, Internet i comunitats de veïns)· Targeta Visa Electrón gratuïta (primer any i

successius).· Targeta Visa Classic gratuïta (primer any i

successius) per nòmines o ingressos professionals superiors a 900 € mes

· Possibilitat de contractar un Dipòsit en condicions excepcionals per a diner nou.

· Gestionarem el canvi de domiciliació de rebuts sense cost.

1 Producte per a clients nous. Per a existents, informa’t a la teva ofi cina.

Per a més informació, podeu dirigir-vos al nostre Departament de Col·lectius Barclays “at work” mitjançant el telèfon 902 15 31 15 o el correu electronic colectivos.es@barclays.es