NÚMERO 263. 1 DE JUNY DE 2006

ESTUDIANTSSOLIDARIS

No tots els immi-grants són ar-ruixats davall delsponts quan ar-riben a València.Una associacióintegrada perestudiants de laUniversitat deValència treballaper tal que tin-guen un sostredigne. També elsfan classe. Pàg. 5

Aquesta és l’oportunitat per a començar un delsmàsters més europeus. Els titulats que vulguencompletar la seua formació i especialitzar-se enalgun camp relacionat amb els seus estudis oamb les seues aspiracions laborals no podendeixar passar l’oportunitat. La Universitat oferiràenguany 37 màsters. Tots estan adaptats al’Espai Europeu d’Educació Superior. El preu delsprogrames està a punt de tancar-se. Aquestasetmana, el Ministeri d’Educació va aconseguirque la seua proposta fóra aprovada. Ara l’últimaparaula la tenen les comunitats autònomes. NOUDISE detalla tota la informació. Pàg. 6

Arriba el període d’exàmensi després un llarg estiusense classes. Però laUniversitat ofereix cursos,tallers, classes intensives d’i-diomes... per aprofitar lessetmanes de vacances. Desde la quinzena de laUniversitat d’Estiu de Gandiafins a tallers al Jardí Botànico cursos intensius al Centred’Idiomes. Pàg. 7

Primers màsters adaptats a Europa

Nou Dise digital: http://www.uv.es/~noudise

Cooperació,idiomes, cultura,ciència... per aun bon estiu

Estudiants i immi-grants, a la casa deRufassa llogada perl’entitat solidàriaBaobab.FOTO: MIGUEL LORENZO

Alumnes de la Facultat deGeografia i Història fan de guiesper la ciutat de València gratuïta-ment. Pàg. 3

La Universitat organitzademà divendres, 2 de juny,una jornada al Botànic sobrecultura japonesa. Pàg. 5

NOU DISE tornarà a la seua citaamb els lectors el proper mes desetembre, coincidint amb l’obertu-ra del curs. Ara toca estudiar.

curs

os

2 Cites

URSOS

1 JUNY 20062 NÚM. 263

C

EQUESB

LA NOTRA SOCIETAT A TRAVÉS DEL CINEMA

Dates: Del 20 al 27 de juliol.Organitza: Extensió Universitària. Durada: 20 hores.Horari: Matí i vesprada.Preu: 46 euros per als membresde la comunitat universitària i 64per al públic en general.Lloc: Facultat de Psicologia.Informació:http://www.uv.es/%7Eviceext/indexc.html.

TALLER D’ENTRENAMENT COGNITIU. MILLOREM LA NOSTRA MEMÒRIA

Organitza: La Nau Gran.Programa per a majors de 55anys.Dates: Del 6 al 15 de juny.Horari: De 10 a 13:30 hores.Durada: 20 hores.Lloc: Facultat de Psicologia.Preu: 30 euros.Informació:http://www.uv.es/~viceext/folleto-estiu200506.pdf.

MONSTRES, FADES, PRODIGIS I MERAVELLES. INTRODUCCIÓ A L’IMAGINARI MEDIEVAL

Organitza: La Nau Gran.Programa universitari per a majorsde 55 anys.Dates: Del 13 al 20 de juny.Horari: De 10 a 14 hores.Durada: 20 hores.Lloc: Aula GH 3.1 de la Facultatde Geografia i Història.Preu: 30 euros.Informació:http://www.uv.es/~viceext/folleto-estiu200506.pdf.

L’HIPNOTISME: PASSAT I PRESENT

Organitza: Extensió Universitària.Dates: Del 3 al 14 de juliol.Durada: 30 hores.Horari: De 18 a 21 hores.Preu: 69 euros per als alumnesde la Universitat i 96 per al públicen general.Lloc: Facultat de Psicologia.Informació:http://www.uv.es/%7Eviceext/indexc.html.

TALLER DE COLLAGE I LES SEUES TÈCNIQUES

Organitza: Extensió Universitària.Dates: Del 3 a l’11 de juliol.Horari: De 15:30 a 21:30 hores.Durada: 20 hores.Preu: 46 euros per als membresde la comunitat universitària i 64per al públic en general.Lloc: Magisteri. Aula de Dibuix.Informació:http://www.uv.es/%7Eviceext/indexc.html.

INTRODUCCIÓ A LES APLICACIONS 3D INTERACTIVES I ALS JOCS PER ORDINADOR

Organitza: Extensió Universitària.Dates: Del 17 al 28 de juliol.Durada: 40 hores.Horari: De 16 a 20 hores. Preu: 92 euros per alsuniversitaris i 128 per al públic.Lloc: Institut de Robòtica(Paterna). Aula Artec.Informació:http://www.uv.es/%7Eviceext/indexc.html.

ELS PROBLEMES AMBIENTALS DE LA TERRA. EL CANVI GLOBAL

Organitza: Extensió Universitària.Dates: Del 10 al 21 de juliol. Durada: 40 hores.Horari: De 16 a 20 hores.Preu: 92 euros per als estudiantsde la Universitat i 128 per alpúblic.Lloc: Geografia i Història. GH3.1.Informació:http://www.uv.es/%7Eviceext/indexc.html.

CREA I JUGA: PROPOSTES EDUCATIVES I RECREATIVES A PARTIR DE MATERIALS DE RECICLATGE I REBUIG

Organitza: Extensió Universitària.Dates: Del 3 al 13 de juliol.Horari: De 10 a 14 hores.Durada: 30 hores.Lloc: Magisteri.Preu: 69 euros per a la comunitatuniversitària i 96 per al públic.Informació:http://www.uv.es/%7Eviceext/indexc.html.

WORD 2000 ADREÇAT A L’EDICIÓ DE PROJECTES

Organitza: Extensió Universitària.Dates: Del 19 al 21 de juny.Horari: De 15:30 a 19 hores.Durada: 10 hores.Lloc: Facultat de Medicina. Aulad’Informàtica.Preu: 23 euros per a la comunitatuniversitària i 32 per al públic.Informació:http://www.uv.es/%7Eviceext/indexc.html.

SOM EL QUE MENGEM: HISTÒRIA I ANTROPOLOGIA DE L’ALIMENTACIÓ

Organitza: Extensió Universitària.Dates: Del 17 al 21 de juliol.Horari: De 16 a 20 hores.Durada: 20 hores.Lloc: Campus dels Tarongers.Preu: 46 euros per a la comunitatuniversitària i 64 per al públic.Informació:http://www.uv.es/%7Eviceext/indexc.html.

NOVES IMATGES DE LA FEMINITAT EN EL CINEMA ESPANYOL CONTEMPORANI: ISABEL COIXET I CHUS GUTIÉRREZ

Organitza: La Nau Gran per amajors de 55 anys. Dates: Del 19 al 23 de juny.Horari: De 17 a 21 hores.Durada: 20 hores.Lloc: Institut Universitari d’Estudisde la Dona.Preu: 30 euros.Informació:http://www.uv.es/~viceext/folleto-estiu200506.pdf.

GLOBALITZACIÓ I MITJANS DECOMUNICACIÓ

Organitza: Extensió Universitària.Dates: Del 14 al 21 de juliol.Horari: De 10 a 14 hores.Durada: 20 hores.Lloc: Centre Sociocultural del’Eliana.Preu: 24 euros.Informació:http://www.uv.es/%7Eviceext/indexc.html.

PREMIS LITERARIS CIUTAT DE TARRAGONA

Convoquen: Ajuntament de Tarrago-na, Òmnium Cultural del Tarragonès iCentre de Normalització Lingüística.Guardons: XVII Premi Ciutat deTarragona de Novel·la Pin i Soler, XVIIPremi de Biografies, Autobiografies,Memòries i Dietaris Rovira i Virgili, XVIIPremi de Poesia Comas i Maduell, XPremi de Narrativa Curta per InternetTinet, VII Premi de Traducció VidalAlcover i VI Premi de Cultura PopularJoan Amades.Objecte: Premiar produccions detema lliure escrites en català. Dotació: Segons el premi.Termini: 31 d’agost. Informació: www.premisliteraris.org.

V BEQUES D’INVESTIGACIÓ EL PATIAZ

Convoquen: Associació Cultural ElPatiaz i Ajuntament de Tauste.Objecte: Dues beques d’investigació:Vila de Tauste, de tema lliure, iJanaurio Uberte, investigació d’arxius.Dotació: 1.205 euros.Termini: 30 de setembre.Informació: www.elpatiaz.es/becas.

III BIENNAL DE PINTURA JOVE MANISES

Convoca: Ajuntament de Manises.Objecte: Premiar obres pictòriquesinèdites de tema lliure. Amb unamesura no superior a 130x130 cm.Sol·licitants: Joves artistes de 16 a30 anys, individualment o en equip.Dotació: Primer premi de 1.200euros, segon de 750 i tercer de 450euros.Termini: 30 de juny.Informació: 96 152 52 65.

PREMI DE NARRATIVA JUVENIL ENRIC VALOR

Convoca: Edicions del Bullent.Objecte: Els originals que opten alpremi han de ser inèdits, escrits encatalà i adreçats a lectors jovesmajors de 12 anys.Dotació: 4.510 euros en conceptede drets d’autor.

Termini: 31 d’octubre. L’adjudicaciódel guardó: 16 de desembre.Informació: www.bullent.net.

2 BEQUES DE COL·LABORACIÓ AL DEPARTAMENT DE BOTÀNICA

Convoca: Universitat de València.Objecte: Col·laborar en el projecteEstudio demográfico del savinar demuntanya, dirigit pel professor MiguelGuara, de la Facultat de Biològiques.Sol·licitants: Estudiants deBiològiques de segon cicle que hagensuperat un 75% dels crèdits.Durada: 4 mesos.Dotació: 550 euros mes bruts.Termini: 6 de juny.Informació:http://www.uv.es/%7Eserinves/v/anun/Becas/COLAB/GUARA.html.

III CONCURS DE DISSENY GRÀFIC PORTADA AGENDA JOVE 2006-2007

Convoquen: Regidoria de la Joventutde l’Ajuntament de Borriana, CasalJove, Diputació de Castelló i InstitutValencià de la Joventut.Objecte: Premiar obres de temàticalliure. En la portada han d’aparéixer eltext: Agenda Jove 2006-2007 i elslogotips de l’Ajuntament de Borriana-Casal Jove.Sol·licitants: Joves de 14 a 30 anys.Dotació: 300 euros.Termini: 14 hores del 20 de juny.Informació:www.casaljoveburriana.com.

PREMI D’ASSAIG MANUEL CASTILLO SOBRE LA PAU

Convoca: Patronat Sud-Nord.Objecte: Realitzar un assaig sobre untema referent a la pau, en relació ambuna dimensió tant retrospectiva comprospectiva o proposta de futur. Espoden escriure en qualsevol de lesllengües oficials de la Universitat deValència.Sol·licitants: Qualsevol membre de laUniversitat de València.Dotació: Primer premi 6.000 euros iaccèssit 2.000. Seran publicats per laUniversitat de València.

Termini: 15 de novembre.Informació: www.uv.es/psudnord.

1 BECA DE COL·LABORACIÓ ALDEPARTAMENT DE MEDICINA

Convoca: Universitat de València.Objecte: Col·laborar en el projecteVulnerabilidad genético-ambiental enla depresión posparto, dirigit pel pro-fessor Julio Sanjuán Arias, de laFacultat de Medicina.Sol·licitants: Llicenciatura enPsicologia.Durada: 6 mesos.Dotació: 1.100 euros mes bruts.Termini: 7 de juny.Informació:http://www.uv.es/%7Eserinves/v/anun/Becas/COLAB/SANJUAN.html.

1 BECA DE COL·LABORACIÓ ALDEPARTAMENT DE QUÍMICA ORGÀNICA

Convoca: Universitat de València.Objecte: Col·laborar en el projecteAyuda a la investigación, dirigit per laprofessora Ana María Costero, de laFacultat de Química.Sol·licitants: Llicenciatura enQuímica.Durada: 6 mesos.Dotació: 600 euros mes bruts.Termini: 7 de juny.Informació:http://www.uv.es/%7Eserinves/v/anun/Becas/COLAB/COSTERO.html.

1 BECA DE FORMACIÓ DE PERSONAL DE SUPORT TÈCNIC A L’INSTITUT DE CIÈNCIA DELS MATERIALS

Convoca: Universitat de València.Objecte: Suport informàtic i adquisi-ció de dades per a les tasques d’in-vestigació de l’ICMUV, amb direcciódel professor Rafael Ibáñez Puchades.Sol·licitants: Titulats en FormacióProfessional especialitat Sistemes deTelecomunicació i Informàtica.Durada: 12 mesos.Dotació: 750 euros al mes bruts.Termini: 30 de juliol.Informació: Negociat d’Investigació. http://www.uv.es/%7Eserinves/v/anun/beques.shtml.

PEDRO KAT

LORENA TORTOSA

El servei també elabora una guiaactualitzada i realitza un estudidiagnòstic que revelarà les princi-pals mancances d’algunes de lesjoies artístiques més esplendoro-ses i oblidades de València. Unavintena de joves llicenciats enHistòria, Història de l’Art iGeografia treballen des de fa unessetmanes com a guies dels huitmuseus i monuments més impor-tants de València, gràcies a un con-veni signat amb l’ajuntament.

És la primera vegada que s’ofe-reix aquest servei especialitzat alsmuseus municipals, per la qualcosa la seua tasca serà fonamentalen la divulgació de molts espaisque fins ara han passat desaperce-buts per als mateixos ciutadans.Els joves tenen davant un altrerepte, analitzaran en profunditat lesnecessitats i mancances dels huitcentres museístics i elaboraran,durant els propers nou mesos, undetallat estudi de mercat per tal deproposar iniciatives per a rellançar-los. Serà també el primer estudidiagnòstic de què disposarà el con-sistori. Encara és d’hora per a fervaloracions, però tots els joves con-sultats coincideixen a criticar lapoca promoció que sel’s dóna i el

desequilibri existent entre la Llotjai les Torres de Serrans, els mésfamosos, i la resta. Alexia treballaal Museu de la Ciutat, ubicat enl’antiga residència del marqués deCampo, que acull un importantfons pictòric dels segles XVIII a XXI.Ella explica que molta gent hi ar-riba quasi per casualitat, “perquè

ni tan sols està indicat de maneraque cride l’atenció des de fora”, toti estar ubicat en ple centre histò-ric. “Quan entren ací s’interessenper la història de l’edifici i se sor-prenen amb tots els detalls”, resque no puga millorar-se “amb ladifusió adequada, l’edició de tríp-tics i la senyalització d’itineraris

orientatius”. Mentrestant, el monu-ment estrella de la ciutat, la Llotja,presenta el problema totalmentcontrari. És molt visible en totesles guies i sempre està ple de visi-tants, però Pilar i Maria, que se’ncuiden a la vesprada, asseguren quees té un coneixement molt super-ficial de l’edifici. “Quasi tothom

confon la funció que tenia o l’úsque se li donava, molts pensen queés el lloc on es venia el peix–riuen– i hem d’explicar-los queva ser el centre de contractacions,que durant un temps albergà unhospital i posteriorment un quar-ter, o que en el seu interior es feienballs de màscares”.

GUIES TURÍSTIQUES. En bona part,atribueixen els “freqüents errors”a la falta de prospectes en lamateixa Llotja i l’absència depanells explicatius, a més de l’ob-solescència de la informació ques’inclou en les guies turístiques, unproblema que també Alexia hadetectat al Museu de la Ciutat i quetots consideren prioritari solucio-nar. “La majoria de les sales hancanviat d’organització i les col·lec-cions s’agrupen d’una altra manera–explica Alexia–, però les guiescontinuen sense adonar-se’n”, lesmateixes que atrauen els visitantsa la Llotja amb la fotografia d’unaescala de caragol que no pot visi-tar-se “amb la conseqüent frustra-ció de l’interessat”, comentenMaria i Pilar. L’experiència delsvint becaris es plasmarà en l’edi-ció d’una guia didàctica delsmuseus municipals que el degà dela Facultat de Geografia i Històriaque coordina el projecte, JavierHermosilla, vol fer coincidir ambla celebració a València de la CopaAmèrica el 2007. “Serà una publi-cació divulgativa amb una granprojecció i contingut científic–comenta–, on ells mateixos pro-posaran recorreguts orientatius através dels ítems fonamentals queels visitants no poden perdre’s decada museu”. També es presentaràen format digital i inclourà docu-ments gràfics com ara plànols ofotografies.

DIFUSIÓ. La millora de la divul-gació i l’adequació didàctica delsmuseus són només algunes de lesprimeres propostes que estudienels vint becaris de la Universitat.Cinc d’ells treballen en un grupde difusió que serà la peça clauen el rellançament dels museus.De moment es dediquen a la con-fecció de bases actualitzades dedades per a poder contactar ambescoles, agències de viatges,hotels, associacions i altres enti-tats interessades per tal d’infor-mar-los del nou servei que jas’està oferint als museus mésimportants de la ciutat. Laia iMaria afirmen que “serà nomésla primera part per a captar pos-sibles visitants”, despréscomençaran a elaborar un estudide mercat “per a detectar per quèels visita tan poca gent” i a dis-senyar les propostes per a pal·liar-ho. Entre les primeres idees quehan sorgit pensen que la creaciód’una pàgina web conjunta ambinformació d’interés o el desen-volupament de tallers didàcticspodrien ser bones mesures dedifusió.

1 JUNY 20063 NÚM. 263

Alumnes fan de guies per a nodeixar-te a la lluna de València

La Facultat d’Història i l’Ajuntamentde València han acordat que vintbecaris oferisquen serveis de guiagratuïts i realitzen un estudidiagnòstic a nou museus i monu-ments municipals. El projectecompta amb un pressupost dedos-cent mil euros aportats íntre-grament pel consistori. L’acords’ha signat per a un any, tot i quepodria ser renovat si l’experiènciaés satisfactòria.

TORRES DE SERRANS. Durant seglesva ser el símbol de poder de la ciu-tat, principal accés per als que ar-ribaven d’Aragó i Catalunya.Albergà la presó de nobles i cava-llers fins que va assolar-se la mura-lla en el segle XIX. Les seues por-tes es tancaven a la caiguda delsol, deixant fora els arriers, llaura-dors i pescadors despistats, quehavien de passar la nit “a la llunade València” recolzats al descobertcontra la muralla.

LLOTJA. Era l’edifici on es realitza-ven les transaccions mercantils,fruit del pròsper comerç que regis-trava la ciutat a finals del segle XV.Albergava en la torre una presó

per a comerciants i les dependèn-cies del Consolat del Mar, tribunalmercantil que agrupava la jurisdic-ció comercial i marítima. Va servircom a hospital i aquarteramentmilitar i va acollir diversos balls demàscares.

MUSEU DE LA CIUTAT. Antic Palau delMarqués de Campo, també cone-gut com a Palau de Berbedel.Després de ser rehabilitat en elsanys noranta, alberga més de huit-centes obres pictòriques d’artistesde totes les èpoques, des delsegle XVIII fins les més contemporà-nies de l’Equip Crònica.

BLASCO IBÁÑEZ. El xalet burgés delsegle XIX de l’insigne escriptor,enclavat a la platja de la Malva-rosa. Reconstruït i convertit enmuseu, hui recull els seus records,objectes personals i obres literà-ries. Poden trobar-s’hi tambéobjectes habituals dels seus amicsartistes i primeres edicions de lesseues publicacions.

BENLLIURE. Acull la col·lecció pictòri-ca i escultòrica de la família irecrea l’ambient de la casa burge-sa on va viure una de les nissa-gues artístiques més importantsde la València de finals del segleXIX. Es poden visitar les dependèn-cies íntimes de la família i els seusobjectes domèstics, recreant l’am-bient de l’època.

D’HISTÒRIA. Proposa una variadagamma de recursos per a endin-sar-se en el passat de València,rememorant els esdevenimentsque des de fa vint-i-dos segles hanconstruït la seua història, amb lescultures i costums més caracterís-tics. Ubicat dins d’un primitiu depò-sit d’aigua, autèntica joia arqui-tectònica d’Ildefons Cerdà (s. XIX).

LES DRASSANES. Destinat origina-riàment a la construcció i repara-ció d’embarcacions o a la guardad’aparells marítims, armament,blat i altres mercaderies que ar-ribaven per mar. Des del segleXIX, quan la ciutat va perdre laseua propietat, han servit detallers, habitatges i de cinema.Ara, restaurades, s’han convertiten un nou espai museístic.

PALAU DE CERVELLÓ. Espai ocasionald’exposicions i concerts de músi-ca. Acull actualment la seu de l’ar-xiu municipal de València.

CIÈNCIES NATURALS. Inclou la millorcol·lecció de fòssils d’Amèrica delSud en tota Europa. Enclavat alsjardins de Vivers i amb una voca-ció fonamentalment didàctica,reprodueix una cova prehistòrica il’estudi sobre la circulació de lasang del Nobel Ramón y Cajal.També acull exposicions temporalsi cicles de conferències.

Espais que formen partdel programa

Un equip de la Universitat ofereix, debades, un servei de visites guiades per la ciutat

Sabíeu que les Torresde Serrans van alber-gar una presó fins elsegle XIX? I que laLlotja va servir com ahospital i com acaserna militar en elsegle XVIII? Coneixíeul’origen de l’expressió“estar a la lluna deValència”? I que elmarqués de Campo vaser l’alcalde que vaempedrar la ciutat?Fins ara només unsquants inquiets conei-xen aquestes i altresdades que impregnenels murs dels princi-pals museus i monu-ments del cap i casal,però des de fa unessetmanes estan a l’a-bast de qualsevol per-sona, ja que un equipde la Universitat ofe-reix, de manera gra-tuïta, el servei de visi-tes guiades a nouespais municipals.

Imatge d’arxiu d’una visita guiada destinada a estudiants Erasmus. FOTO: MIGUEL LORENZO

4 1 JUNY 20064 NÚM. 263

263Edita: Universitat de València.Director: Francesc Bayarri.Consell de Redacció: Remei Castelló,Olga Dénia, Alfons Cervera i ManuelPeris.Disseny i maquetació: Tomás Gorría.Fotografia: Miguel Lorenzo.Correcció lingüística: Agustí Peiró.Administració i Serveis: Silvia Perete,Vicent Martínez i Mònica García.Publicitat: Publipress. Tel. 96 391 84 00.

Redacció: Gabinet de Premsa(avinguda Blasco Ibáñez 13, 46010).Tel. 96 386 41 13. Fax: 96 386 41 14.Correu electrònic: Premsa@uv.es. Nou Dise digital:http://www.uv.es/~noudise. Impremta: Indugraf S.A.Depòsit legal: V-1.612-1997.ISSN: 1138-0624.

Els participants en la Trobada deles Religions per la Pau il’Eradicació de la Pobresa volemmostrar la nostra adhesió als con-sensos existents en l’àmbit deldiàleg interreligiós procedents dela Unesco, la ConferènciaMundial de Religions per la Pau,la Iniciativa de Religions Unides iel Parlament Mundial de lesReligions. Des d’aquestes i altresplataformes, s’ha posat l’accenten la importància de la coopera-ció entre les religions per a laconstrucció de la pau i l’eradica-ció de la pobresa. Declarem:Pensem que el nostre objectiu ésarribar a compromisos concretscom a plataforma interreligiosa enles situacions de conflicte, d’ex-clusió i de pobresa. No hem d’o-blidar les dimensions espirituals ipersonals, així com els compro-misos socials, tant pel que fa a lapau com a l’eradicació de lapobresa al món, hem de tindre encompte la situació global i la prò-pia de la nostra Comunitat valen-ciana.Així, quan a compromisos d’ac-ció per la pau i l’eradicació de lapobresa, proposem sumar-nos ales iniciatives i campanyes quepromouen la reforma de lesNacions Unides, cap a unademocràcia participativa que pos-sibilite la consecució dels seusobjectius fundacionals. Col·labo-rar amb el Fòrum Social Mundial.Així mateix, donem suport a lacampanya per a l’aplicació de laTaxa Tobin. Donem suport aaquelles campanyes que promo-guen la condonació del deuteextern, i a aquelles campanyestendents a garantir l’accés a l’ai-gua potable de tot ésser humà.Ens comprometem a denunciar elnegoci de la guerra, i a exigir alsnostres representants polítics quecombaten el comerç d’armament.Ens comprometem a vetlar per-què les inversions que fem siguenètiques i que no entren en contra-dicció amb una cultura de la pau,i a vetlar perquè les empreses esdoten de codis ètics, que respec-ten els criteris del comerç just.Ens comprometem a donar suport

a aquelles iniciatives tendents aacabar amb la sida, i a treballar enfavor de la reducció de les ener-gies contaminants i a afavorir l’úsd’energies alternatives. Demanemque les institucions públiques iprivades ajuden a finançar lesactivitats de diàleg interreligiósencaminades a la consecució dela pau i l’eradicació de la pobresa.Com també ens comprometem afacilitar la incorporació dels jovesde diferents tradicions religiosesen projectes de pau i solidaritat.Per tal de treballar en la consecu-ció d’aquests objectius, proposema la Càtedra de les Tres Religionsla creació d’una comissió d’ex-perts.A la Comunitat Valenciana,volem prosseguir la nostra plata-forma interreligiosa. Defensar elsimmigrants. Afavorir polítiquesd’integració que garantisquen ladiversitat i eviten els guetos.Participar amb recursos humans ieconòmics en projectes de desen-volupament enfocats a la promo-ció de la dona i el desenvolupa-ment sostenible. Promoure pro-jectes d’educació i alfabetitzacióprincipalment amb les minoriesètniques.Participar en platafor-mes, conferències, congressos icoordinadores de desenvolupa-ment i defensa dels drets humansa nivell nacional i internacional.També volem desenvolupar pro-grames educatius i de desenvolu-pament en valors universals iespirituals. Comprometre’ns en lamediació quan hi ha conflictesper raons de nacionalitat o de reli-gió. Donar suport als immigrants“sense papers”. Vigilar i denun-ciar la precarietat del treball.Suport als que no tenen res (comles persones sense recursos obli-gades a viure davall d’un pont delriu). Seguir el tractament de lesnotícies discriminatòries que esprodueixen en els mitjans.Finalment, desitgem col·laboraramb ONGs i amb les organitza-cions solidàries de les nostrescomunitats religioses.

Participants en la Trobada de lesReligions per la Pau

Opinió

Consell Editorial: Antoni Tordera, Pilar Sanz, Josep Maria Jordan Galduf,Asunción Dobón, Francesc Bayarri i Manuel Peris.

Trobada Internacional de lesReligions per la Pau i l’Eradicació de la Pobresa

BÚSTIA OBERTA L’ANIMALADA DE TONI MESTRE

REDACCIÓ

La Junta de Centre de la Facul-tat de Dret de la Universitat deValència, per unanimitat dels as-sistents, i davant dels greus inci-dents que es van produir el pas-sat dia 23, va acordar en la seureunió d’aquest dilluns elsegüent:

Primer. Davant la impossibili-tat de fer-ho personalment,agrair a totes les institucions, en-titats i persones el suport i soli-daritat que li han fet arribar enaquests dies.

Segon. Manifestar que els fetsocorreguts són d’evident grave-tat, estan molt clars i hi ha abun-dant prova d’ells, entre altres co-ses, per les nombroses personesque els van presenciar. La Juntamanifesta la seua plena con-fiança que els òrgans judicialsdonaran la resposta que cor-respon en un estat de dret aaquests fets.

Tercer. Davant la claredat del

que ha ocorregut, la Junta no en-trarà en el joc de rebatre les in-formacions que per certes per-sones o entitats s’estan fent cir-cular. Que ningú pense que açòés per temor o conformitat ambles mateixes, sinó que respon alple convenciment de no dotar deprotagonisme a qui no ho mereixi que la resposta ha de produir-se on una Facultat de Dret ha de

fer-ho: davant els òrgans judi-cials.

Quart. La Universitat, com ainstitució dedicada a la docència,la investigació i el foment de lacultura, no pot tolerar el que noha estat sinó una clara agressiócontra la seua pròpia identitat iha de respondre amb la majorfermesa. L’espai universitari nopot ser mai un terreny per a laprovocació, l’amenaça i laviolència, que han arribat ambaquests fets a una gravetat mà-xima, per la qual cosa sol·licitaal Consell de Govern una res-posta adequada i proporcionada.

Cinqué. La Junta manifesta laseua solidaritat amb el seu degài l’equip deganal, i demana un re-coneixement de la seua actuació,així com de la dels membres delPDI, PAS i estudiants que, ambla seua actitud, van mantindre ladignitat que correspon a aquestainstitució.

Sisé. Finalment, la Junta fa seuel manifest llegit pel PAS de lafacultat que s’incorpora aaquests acords i convida a subs-criure’l a tot el personal del cen-tre que ho desitge.

Aquest manifest es pot con-sultar en http://www.uv.es/~we-buv/noticies/noticia.php?idnoti-cia=3603.

Dret dóna suport alseu degà després del’assalt a la facultat

Carlos Alfonso, degà deDret.

ALBA REQUEJO

Baobab (“arbre de mil anys”, ensenegalés) és el nom d’un delsarbres més comuns a la sabanaafricana. A València, però, laparaula baobab és sinònim d’es-perança per a moltes persones.De moment, més de tres-centeshan passat per aquesta casa asso-ciació situada darrere del’Estació del Nord, que els ofe-reix un sostre, menjar i apre-nentatge.

La iniciativa va partir deKuami i Patricia. Kuami és africài té un grup de música “afro-latin-reagge”. Els dos veien totsels dies grups d’immigrantsvivint sense sostre en l’antic llitdel riu Túria i els dos volien fer“alguna cosa” al respecte. Laidea que van tindre era senzilla:llogar una mena d’apartament onalmenys un grup d’immigrantspoguera viure més dignament.La manera de subvencionar laidea, també: fer un concert i des-tinar a la seua idea els diners quees recaptaren.

Kuami i Patricia contactarenamb una plataforma d’associa-cions que els ajudaren a vendreles entrades per al concert. A mésdel grup de Kuami, convidarenaltres artistes a participar-hi, comara Sargento García i JaninneJhonson. Amb els diners queaconseguiren, 9.355 euros, exac-tament, diu Patricia, van poderllogar un local ben gran durantsis mesos.

Tot i que la recerca del pis delloguer no va ser gens fàcil.Patricia diu que, fins i tot tenint

els diners en la mà, “molta gentes tirava enrere quan els explicà-vem per a què volíem llogar-losla casa”. A més, la disparitat decriteris amb la plataforma d’as-sociacions que els havia ajudatva fer que es deslligaren del pro-jecte, i Patricia i Kuami es vantrobar de nou sols per a dur-lo aterme. Per sort, mentre les asso-ciacions es deslligaven, altrespersones a títol individual ana-ven sumant-se al pla.

Xavi va ser una d’elles. Ell ésestudiant de Treball Social a laUniversitat i s’encarrega de coor-dinar les classes d’espanyol ques’imparteixen als immigrants queviuen a Baobab. “És difícil”,explica,”perquè hi ha nivellsmolt dispars, cadascun d’ells téunes circumstàncies i uns conei-xements diferents de castellà, ical conjugar-ho tot”.

A Baobab també reben asses-sorament legal i psicològic (perpart de l’ONG Psicòlegs senseFronteres). De manera que orga-nitzen grups i els acompanyen afer alguns tràmits , com ara

empadronar-se. “Insistim molt”,diu Patricia, “perquè això elsdóna dret, per exemple, a rebrela targeta sanitària i no trobar-setan desprotegits”. També orga-nitzen grups de neteja i de cuina.Alguns no “saben” com dur unacasa i han d’aprendre a fer-ho,perquè si no la convivència es famés i més complicada.

Ara mateix viuen a Baobabuns huitanta immigrants. Totssón homes i africans. Els seuspaïsos d’origen són Mali,Guinea, Benín, Camerun,Senegal, Gàmbia... Encara queamb els ulls d’europeu del pri-mer món no siga tan evident, elsimmigrants que viuen a Baobab“provenen de cultures molt dife-rents”, aclareix Patricia. “Tambétenen diferents religions” (hi hamusulmans i cristians) i diferentsllengües maternes (alguns par-len francés, altres anglés i altresels diversos dialectes africans).A vegades, la diferència culturales nota fins i tot en la manera decuinar de cadascun d’ells.

FINS A JULIOL. La manca de sub-vencions és el problema a quèBaobab ha de fer front ara. Elsdiners recaptats amb el concertde Kuami els aportaren nomésuna botella d’oxigen que els potpermetre de continuar nadantcontracorrent fins a juliol. Aquestmes caduca el lloguer del locali, si res no canvia, hauran de tan-car. Una idea que frustra lesesperances dels seus habitants idels seus creadors.

És per això que tenen previstconvocar una manifestació deprotesta per la situació que viuenels immigrants indocumentats aValència. La manifestació seràel dia 7 de juliol, a la vesprada,començarà al barri de Russafa.Estan previstes més mobilitza-cions i concerts per tal de recap-tar fons.

1 JUNY 20065 NÚM. 263

Estudiants ofereixen sostre i fanclasse per a immigrants africans

Baobab busca finançament per a continuar pagant el lloguer d’una casa per a huitanta persones

REDACCIÓ

Demà divendres, dia 2 dejuny, la Universitat deValència celebra les II Jor-nades de Cultura Japonesa,un espai que servirà per a unmajor coneixement delmón oriental des d’unaperspectiva acadèmica icultural. La jornada tindràlloc al Jardí Botànic (carrerde Quart 80) a partir de les9:30 hores. Després de lajornada se servirà un dinarbufet.

Per assistir als actes calconfirmar al correu jorna-dasjapon.uv@kendouv.com o al telèfon 655 68 89 76.

També es pot consultartota la informació en la webde Relacions Internacionals(http://www.uv.es/relint) ien l’adreça web new.ken-douv.com.

Les conferències i lestaules redones tractaran as-pectes com ara les relacionsinteruniversitàries entreEspanya i el Japó, la músi-ca tradicional japonesa, lapercepció del soroll a Japóo el kendo, l’esgrima japo-nesa.

També els dies 1, 2, 3, 6,7, 11 i 13 de juliol hi hauràconferències i projeccionsrelacionades amb aspectesconcrets de la cultura japo-nesa.

Demà se celebra la IIJornada sobreel Japó

A València, una asso-ciació ofereix sostre imenjar a immigrantsque viuen en l’antic llitdel riu Túria. Es diuBaobab i es va crearexpressament per acomplir aquesta fun-ció. Des que es vafundar, més de tres-cents immigrants hanpassat per allí. El méscuriós de la iniciativaés que no parteix decap associació, sinóde només dos estu-diants de laUniversitat. El méspreocupant: que si noaconsegueixen dinersprompte, el projectes’acabarà.

Dos estudiants de la Universitat amb immigrants a la casa llogada a Russafa. FOTO: MIGUEL LORENZO

L’associació Baobabprepara imminents ini-ciatives per a obtindrefons amb els qualscontinuar pagant ellloguer de la casa deRussafa que aixoplugaactualment uns hui-tanta immigrants

REDACCIÓ

La Universitat de València oferiràenguany 37 màsters i cursos depostgrau que es repartiran en 32camps específics. Ara és elmoment de decidir-se per aquestaàmplia oferta que pot portar a l’es-pecialització en camps molt con-crets i aportar els coneixementsper a comptar amb una formaciómés àmplia. La preinscripció s’o-bri el 15 de juny i es tancarà el 31de juliol. La llista d’admissions esconeixerà en setembre.

Els nous programes oficials depostgrau inicien així l’adaptació al’Espai Europeu d’EducacióSuperior. Els estudis universitarisoficials s’estructuraran doncs entres cicles: grau, màster i doctorat,de manera que el postgraucomprén els dos últims cicles.

CAL SABER. Els nous ensenyamentsde postgrau permetran alhora:

–Situar l’estudiant com a prota-gonista i agent del sistema d’ense-nyament-aprenentatge d’acordamb l’esperit de l’Espai Europeud’Educació Superior.

–Acostar l’oferta formativa dela Universitat a les demandes del’entorn: desenvolupament sociali econòmic, especialment en sec-tors emergents, i recerca científicai humanística, bàsica i aplicada.

–Enriquir la capacitat formativade la Universitat propiciant lacol·laboració amb altres universi-tats, especialment europees, iincorporant coneixements i expe-riència d’investigadors i profes-sionals aliens al món universitari.

Els nous postgraus comprenentotes les àrees, Ciències iTecnologia, Humanitats, Salut iCiències Socials.

Tota la informació es pot trobaral Servei General de Postgrau,Universitat de València. Av/BlascoIbáñez 13. 46010-València. ElVicerectorat de Postgrau, que diri-geix Ignacio Nebot, posarà enmarxa aquests dies l’adreçawww.uv.es/postgrau, en la qual es

podrà consultar tota la informació.El preu dels màsters encara no

està totalment decidit, però elMinisteri d’Educació ha tret enda-vant aquesta setmana la seua pro-posta de preus per als programesde postgrau que comencen aimpartir-se en setembre. Dimarts,

el Consell de CoordinacióUniversitària va aprovar el marged’entre 13 i 28 euros per crèdit, osiga, entre 780 i 1.680 euros percurs. A més, per al cas dels màs-ters professionals el preu podriaarribar al 30% del seu cost perestudiant, cosa que significaria que

podria pujar el preu per curs teninten compte el preu màxim del màs-ters. Ara, l’última paraula la tenenles comunitats autònomes, ja queaquestes poden moure’s entre elsmarges aprovats pel Ministeri,segons els barems que vulguenposar.

1 JUNY 20066 NÚM. 263

Un màster per a cada especialitat

Programa de Tecnologies pera la Salut i el BenestarMàster en Enginyeria BiomèdicaMàster en Física MèdicaMàster en Optometria Avançada iCiències de la VisióDoctorat

Programa de BiotecnologiaMàster en Biologia Molecular,Cel·lular i GenèticaMàster en Biotecnologia de laReproducció Humana AssistidaDoctorat

Programa de NeurociènciesMàster en MeurociènciesDoctorat

Programa de QuímicaOrgànica Experimental iIndustrialMàster en Química OrgànicaExperimental i IndustrialDoctorat

Programa de QuímicaTeòrica i ComputacionalMaster in Theorical Chemistryand ComputationalModelling/Màster en QuímicaTeòrica i ModelitzacióComputacionalDoctorat

Programa d’EnginyeriaQuímica, Ambiental i deProcessosMàster en Enginyeria AmbientalDoctorat

Programa de Nanociència iNanotecnologiaMàster en Nanociència iNanotecnologia MolecularDoctorat

Programa de Ciències de laComunicacióMàster en Continguts i FormatsAudiovisuals en l’Era DigitalDoctorat

Programa deDesenvolupament Econòmic iCooperacióMàster en Desenvolupament,Institucions i IntegracióEconòmica

Programa deDesenvolupament Local iTerritoriMàster en Gestió i Promoció delDesenvolupament LocalDoctorat

Programa de Gestió Cultural ide les ArtsMàster en Gestió Cultural DoctoratPrograma de PatrimoniCulturalMàster en Patrimoni CulturalDoctorat

Programa d’Estudis Jurídics,Ciències Polítiques i del’Administració PúblicaMàster en Dret de l’EmpresaMàster en Estudis Internacionalsi de la Unió Europea

Programa d’Ètica iDemocràciaMàster en Ètica i DemocràciaDoctorat

Programa d’Estudis deGènereMàster en Gènere i Polítiquesd’IgualtatDoctorat

Programa de Banca iFinances QuantitativesMàster en Banca i FinancesQuantitativesDoctorat

Programa d’EconomiaIndustrialMàster en Economia IndustrialDoctorat

Programa d’EconomiaInternacional Màster en InternacionalitzacióEconòmica: Integració i ComerçInternacionalDoctorat

Programa de MàrquetingInternational Master in BusinessAdministration/Màster en GestióInternacional de NegocisMàster en Màrqueting iInvestigació de MercatsDoctorat

Programa de Biomedicina iFarmàciaMàster en Investigació i Ús racio-nal del MedicamentDoctorat

Programa de MalaltiesInfecciosesMàster Internacional en MalaltiesParasitàries TropicalsDoctorat

Programa de FísicaMàster en Física AvançadaDoctorat

Programa de MobilitatHumanaMàster Internacional deMigracionsDoctorat

Programa de Llengua,Literatura i CulturaMàster en AssesoramentLingüístic i Cultura Literària:Aplicacions al Context ValenciàDoctorat

Programa d’Estudis HispànicsAvançatsMàster en Estudis Hispànics:Aplicacions i InvestigacióDoctorat

Programa de Psicologia delsRecursos HumansMàster en Psicologia del Treball,de les Organitzacions i delsRecursos HumansDoctorat

Programa de BiodiversitatMàster en Biodiversitat:Conservació i EvolucióDoctorat

Programa de RecursosMarinsMàster en Aqüicultura Doctorat

Programa d’InfermeriaMàster en Infermeria OncològicaDoctorat

Programa de Tecnologies iServeis de la Societat de laInformacióMàster en Sistemes i Serveis enla Societat de la InformacióDoctorat

Programa de Salut Pública iGestió Sanitària Màster en Salut Pública

Programa de Ciències delTreball i Recursos HumansMàster en Prevenció de RiscosLaborals

Per a més informaciówww.uv.es/postgrau

Programesoficials depostgrau

La Universitat ofereix enguany 37 màsters adaptats a l’Espai Europeu d’Educació Superior

Acaba el curs i moltsestudiants seran a par-tir del mes de juny lli-cenciats. Ara és elmoment de pensar enel futur, molts busca-ran treball, però altrespreferiran completar laformació i especialit-zar-se en àrees con-cretes. Per a aquestsés el moment de con-sultar el ventall de pos-sibilitats que els apor-ten els màsters i cur-sos de postgrau de laUniversitat. L’oferta ésàmplia i variada, elmoment de decidir-seara, no debades elproper 15 de juny s’o-bri el termini per apreinscriure-s’hi.

FOTO: MIGUEL LORENZO

REDACCIÓ

El Centre d’Idiomes de la Uni-versitat (http://www.centreidio-mes.es) oferta cursos intensius elsmesos de juliol, agost i setembrede les llengües anglesa, alema-nya, francesa i italiana. Es tractade cursos de 60 hores (matins ivesprades) que costen 360 euros(amb un descompte especial pera estudiants, professors i personald’administració i serveis.

La gran aposta de la Universi-tat per a l’estiu, com succeeix desde fa vint-i-tres anys, és la Uni-versitat d’Estiu de Gandia (arasota l’aixopluc de la UniversitatInternacional de Gandia). Lamatrícula ja està oberta i es potefectuar electrònicament des dehttp://www.uv.es/uig/v/docs/edixxiii.htm.

L’edició d’enguany de Gandiaes titula Territoris. País Valencià06. Durant quinze dies el País Va-lencià serà objecte d’estudi des dediverses posicions, pròpies de lesdistintes disciplines università-ries. Són una dotzena de cursosque es desenvoluparan segons elscriteris definits per cadascun delsprestigiosos coordinadors que elshan preparat. La història, l’urba-nisme i les ciutats, el futur de laciència, els canvis socials, el mediambient, l’economia, l’art i la cul-tura, la intervenció social, la sa-lut, el futur del territori, l’educa-ció i la realitat dels mitjans de co-municació són els punts d’aten-ció acadèmica des dels quals esfarà una aproximació a l’anàliside l’objecte d’estudi que enguanyvertebra l’edició.

A més a més, s’hi han progra-mat huit tallers, on es treballaràdes de les imatges literàries delpaís a la cuina valenciana domès-tica (un taller aquest molt espe-cial, on es cuinarà i es menjarà),però també l’educació sexual, el

consentiment sanitari informat,l’educació periodística, la inicia-ció en el teatre o el tractament di-gital d’imatges.

La part docent inclou un curs iun seminari especials. Hi ha uncurs específicament adreçat aquaranta estudiants procedents deXile i Brasil –encara que tambéobert a estudiants d’ací– que ver-sarà sobre la Unió Europea. S’im-partirà en castellà i tindrà una du-rada de trenta hores distribuïdesentre les dues setmanes que durala UEG. Durant la segona setma-na també s’impartirà un semina-ri sobre historiografia llatinoa-mericana realitzada des de Brasil.

761 CURSOS JOAN LLUÍS VIVES.Per la seua banda, l’Institut JoanLluís Vives –on s’integra la Uni-versitat de València– acaba de pu-blicar la Guia de cursos d’estiu del’any 2006. En aquesta guia estroba informació sobre els set-cents seixanta-un cursos que esrealitzaran en huitanta-tres loca-litats de l’àmbit lingüístic català,en els quals està previst que par-ticipen prop de vint-i-cinc milpersones.

La Guia de cursos d’estiu del’IJLV ha esdevingut una de lesofertes de cursos d’estiu més im-portants arreu d’Europa. Estàadreçada a tot l’estudiantat de pri-mer i segon cicle de les universi-tats de la xarxa, així com a qual-sevol persona interessada en am-

pliar els seus coneixements uni-versitaris en qualsevol camp delsaber.

Cal destacar que un elevat nom-bre dels cursos que figuren enaquesta guia són reconeguts coma crèdits de lliure elecció per partde les universitats. Aquest fet per-

met a l’estudiantat ampliar i com-pletar el seu itinerari curricular enaltres universitats. Per això, i a fide facilitar l’intercanvi d’alumnatde les universitats de la xarxa,s’ha convocat de nou el programad’ajuts a la mobilitat de l’IJLV, elDRAC-Estiu.

Tota la informació es pot con-sultar en la pàgina http://www.es-tiu.info/estiu2006/.

CURSOS I TALLERS AL BOTÀNIC. ElJardí Botànic de la Universitat deValència ha programat una sèriede cursos i tallers per a juny i ju-liol. Tota la informació es trobaen la pàgina 12 d’aquest númerode NOU DISE.

Un altre organisme que posa adisposició de tots els joves de 14a 30 anys diverses activitats i ser-veis és l’Institut Valencià de la Jo-ventut (IVAJ). L’IVAJ pretén afa-vorir que els joves es moguen pelmón i coneguen altres cultures.

Els serveis de l’IVAJ es podentrobar a les oficines Turivaj i alsespais joves. Altres activitats esprogramen especialment per a lestemporades d’estiu o d’hivern iper a més informació cal consul-tar la pàgina http://www.ivaj.es.

Hi ha un programa, anomenatEuro-Practice, d’estades d’estiuen vint-i-tres universitats britàni-ques i irlandeses, de Londres,Manchester, Bristol, Brighton,Birmingham, Southampton, etc.Els preus de l’estada es troben alvoltant dels 140 euros per setma-na. Els períodes són flexibles persetmanes o mesos. També està lapossibilitat de finançar l’estadaamb un treball a la ciutat de des-tinació (pack treball). La infor-mació es troba en libertycam-pus.com i euro-practice.com.

Asprona (Associació Valenciana Pro-Persones amb DiscapacitatIntel·lectual), que treballa des del 1959, ofereix als seus socis cam-paments d’oci durant els mesos de juliol i agost. Enguany són dues-centes cinquanta persones amb discapacitat intel·lectual les quegaudiran de les seues vacances en diversos punts de la península:la Rioja, Cambrils (Tarragona), Granada, Màlaga, València… Elvolum de participants implica la necessitat d’un gran nombre demonitors voluntaris, que seran el suport necessari per als partici-pants en tot allò que els puga fer falta, ateses les limitacions quepateixen. Els campaments s’organitzen en tres quinzenes: del 16 al31 de juliol, de l’1 al 16 d’agost i del 16 al 31 d’agost. Cada tornestà integrat per vint-i-cinc participants i l’equip de monitors s’a-dapta a les característiques dels mateixos. Aquest equip està coor-dinat per una persona responsable de l’activitat i té el suport delsprofessionals de l’entitat. Els monitors voluntaris tenen totes lesdespeses d’allotjament, manutenció i transport cobertes. A més,reben una gratificació de 230 euros per torn. L’associació propor-cionarà la formació requerida. Aquelles persones interessades enparticipar com a monitors en Asprona poden posar-s’hi en contacteals telèfons 96 339 10 80/615 56 57 63 i preguntar pels respon-sables del voluntariat. O bé acudir als locals a la plaça CapitansGalán i García Hernández núm. 10 baix (barri de Benimaclet). Elcorreu electrònic és aspronaocio@iservicesmail.com.

1 JUNY 20067 NÚM. 263

La Universitat i altres organismes proposen una àmplia oferta d’activitats culturals, solidàries, d’aprenentatge d’idiomes i lúdiques

Els mesos d’estiu perme-ten la realització d’activi-tats extraacadèmiques,d’aprenentatge d’idio-mes, de solidaritat i cul-turals del màxim interés.Algunes d’aquestes ini-ciatives –cursos i tallers–tenen, a més, la recom-pensa de crèdits de lliureelecció. La Universitat deValència concentra aGandia, del 10 al 21 dejuliol, bona part de laseua oferta per a l’estiu.Però són moltes més lespossibilitats, vinculadeso no a la Universitat, quees preparen per a la llar-ga i càlida estació.

Un llarg estiu sense avorriment

Monitors de campaments depersones amb discapacitat

Assistents a l’edició2005 de la Universitat

d’Estiu de Gandia.

88 NÚM. 263

1 JUNY 2006 De tot

TAM-TAM

Necessite classes d’Italià. Necessitepersona nativa d’Itàlia per a rebre clas-ses de pronunciació. Telèfon 650 71 6732 o bermato@hotmail.com.

Classes d’Hebreu. Professora tituladaimparteix classes d’hebreu bíblic imodern de qualsevol nivell. Tel. 635 6949 00.

Classes d’Alemany. Llicenciat enFilologia Alemanya, classes per a totsels nivells. Traduccions. Tel. 661 85 4914 (David).

Nativa russa dóna classes particularsde rus a tots els nivells. Els interes-sats podeu telefonar al 96 385 48 14(Irina).

Classes de Grec Modern. Llicenciatnatiu. Tots els nivells. Material de diver-ses universitats gregues. Tel. 679 55 7456.

Necessites Valencià? 7 euros l’hora.Servei a domicili. Tel. 96 397 59 56(Toni).

Jove amb experiència internacionals’ofereix per a impartir classes particu-lars d’italià, alemany, valencià, portu-gués, espanyol per a estrangers, llatí irepàs general. Preus molt econòmics.Tels. 646 62 33 97/657 81 78 17/61719 97 64.

Classes d’Alemany, Anglés i Francés.Belga, llicenciat en lletres germàniques,dóna classes particulars per a tots elsnivells: 20€ per persona i possibilitat dereducció si foren més d’una. C-e: pierre-bragard@gmx.net o tel. 605 30 80 86.

Intercanvi d’idioma espanyol/italià ialemany. Busque italià/ana per a ferintercanvi d’idioma. També alemany.Tels. 96 392 55 46 i 626 15 39 75(Ángela).

Classes d’Esperanto. Classes gratuïtes.Dimecres de 19:30 a 20:30 hores. Tel.96 366 09 82.

Classes de Japonés. Nativa llicenciadaen Filologia Hispànica i diplomada enllengua estrangera dóna classes dejaponés a tots els nivells. Preparació peral Noken i beques. Tel. 666 62 27 53(Ako).

Intercanvi d’idioma català/anglés oespanyol/anglés. Busque natiu/nativanord-americà o anglés per a fer inter-canvi d’idioma. Tel. 639 63 34 22(Josep).

Classes i traduccions Italià-Grecmodern. Classes per a tots els nivells.Tel. 626 80 27 41.

Classes de castellà i català i inter-canvi castellà-català/anglés. Preusmolt econòmics. Tel. 636 19 14 19 iI_Albarracin@hotmail.com.

Necessite classes d’anglés. Necessiteestudiant o professor natiu que domineel castellà per a rebre classes d’anglésintensiu. Telèfon 654 70 87 95 (Mayte).

Es ven màquina d’escriure Adler.Usada, molt barata. Tel. 617 50 03 94.

Es ven enciclopèdia d’astronomia. Tel.639 63 34 22 (Josep).

Es venen càmera Reflexcanon EOS 3analògica amb objectiu i màquinad’escriure Olivetti model 98. Lacàmera nova i la màquina usada moltbarata. Tel. 665 01 58 11.

S’ofereix treball com a hostessa per afires, congressos i promocions.Interessades podeu enviar el currículumo acostar-vos a Balance. C/Baró deCàrcer 21-2. Tel. 96 351 11 67.

Vols treballar donant classes? Si ets dela zona de Castelló, llicenciat/da, diplo-mat/da o en l’últim any de carrera detotes les especialitats i t’interessa cridaal telèfon 687 95 89 69.

Es necessiten monitors de granjaescola o albergs per a activitatsextraescolars. Dies solts i/o estades,entre setmana. Monitor de temps lliure ocentre de vacances; animador juvenil;

TASOC; TAFAD; Magisteri; EducacióSocial; Treball Social; Psicologia;Pedagogia. Interessats envieu cur-rículum a personal@centroexcursio-nista.org.

Estiu amb discapacitats. L’associacióAsprona necessita monitors voluntarisper a les vacances d’estiu de tres-centsdiscapacitats mentals. Les activitats esrealitzaran a Palma, València, Daimiel,Astúries, Granada, etc. en torns entreel 16 de juliol i el 31 d’agost. Aspronaestà al passeig de l’Albereda 4, baix.Tel. 96 369 78 13 o 96 369 78 40.

Projecte Xaloc. Necessitem voluntarisper a treballar amb xiquets i xiquetesdel barri de Russafa amb problemessocials i escolars. Realitzem activitatsde repàs escolar, jocs, tallers i eixides,dilluns, dimecres i divendres per les ves-prades. Estem a Pere III el Gran 20,baix. Tels. 96 373 04 40 i 636 38 4144 (Juan) i 654 84 85 24.

Voluntariat social a Cáritas. ElProjecte Siroco treballa en la interven-ció amb menors i adolescents en situa-ció de risc d’inadaptació social al barride Benicalap. Es fan activitats de recol-zament escolar, tallers, jocs, eixides.Ens reunim les vesprades de dilluns,dimecres i divendres. Interessats telefo-neu al 610 82 20 91 o al 679 70 45 78(Jose).

Es necessiten voluntaris per a un pro-grama de dinamització a centresescolars de València. Treball d’inte-gració social amb immigrants, jovesd’ètnia gitana, etc. Informació al 96 39509 31 o valenciastch@terra.es.

Es necessiten tres voluntaris per aviatjar a Mallorca i posteriormenttreballar al Centre Ocupacional deDiscapacitats Psíquics de ValènciaVerge de l’Esperança. El viatge serà del2 al 9 de maig. Interessats telefoneu al96 384 25 43 (José Vicente Gómez).

Programa Intergeneracional Viure iConviure. La Universitat de València,a través d’un conveni amb la Caixade Catalunya i l’Ajuntament deValència, ofereix als estudiants con-viure amb persones majors a canvide tindre allotjament gratuït durant elcurs acadèmic i una ajuda econò-mica. Interessats cal remetre a lesoficines del CADE la sol·licitud. Mésinformació: 96 386 47 71 iwww.uv.es/cade.

Es lloga pis. Moblat i reformat. Treshabitacions. Molta llum. A partir del15 de juliol. Preu: 500 euros. Tel.654 45 97 97.

Es lloga pis. Tot equipat i nou. Moltbona comunicació. C/Sant Antoni 2.Preu: 600 euros. Tel. 679 82 3264(Javier).

Es lloga pis. A xic/a. A Burjassot.Ideal per a estudiants. Reformat.Tres habitacions. Bona comunicació.Preu: 390 euros. C/Mestre ArturoPadilla. Tel. 670 68 54 07 (Daniel).

Compartir amb estudiants. Esbusca xica. Molt prop de BlascoIbáñez. Amb molta llum. Ambientd’estudi. Preu: 125 euros. C/ArtsGráfiques 25. Tel. 600 31 98 50(Diana).

Compartir amb estudiants. Xic/a.Zona Benimaclet. Tot equipat. Bonacomunicació. Preu: 150 euros.C/Baró de San Petrillo 10. Tel. 67066 95 10 (Sedinard).

Compartir amb estudiants. Xic/a.Pis molt gran i tot equipat. Preu: 180euros. C/Manuel Candela 69. Tel.658 08 58 91 (Ángeles).

Es lloguen dues habitacions. Xic/a.Bona comunicació amb facultats icentre. Preu: 180 euros. C/Leonés.Tel. 96 332 89 80 (M Luisa).

Es lloga habitació. Xica. Zona BlascoIbáñez. Bona comunicació. Ambienttranquil i familiar. C/Músic Ginés 33.Tel. 96 372 58 58 (Paquita).

PISOS

VOLUNTARIAT

DIVERSOS

CLASSES

El Paranimf de la Universitat de València de l’e-difici de la Nau acollirà demà divendres, dia 2de juny, un homenatge a Miquel Gil Corell(1921-2003), mestre de diverses generacionsd’ecologistes valencians. L’acte començarà ales 20 hores i el rector de la Universitat,Francisco Tomás Vert, farà lliurament de l’escul-tura Clar de Llums als familiars de Gil Corell.L’homenatge serà presentat per Diego Gómez,president d’Escola Valenciana, i hi haurà un par-lament a càrrec de Trini Simó, Joan Olmos,Maria Àngels Ull, Manuel Costa –vicerector deRelacions Internacionals– i Miguel Bailach –alcal-de de Massamagrell.Miquel Gil Corell va nàixer a València i va exercirdurant més de cinquanta anys com a farmacèu-tic a Massamagrell. També exercia com a ana-lista clínic i fou professor d’Ecologia de les cincprimeres promocions de biòlegs valencians.

L’acte de demà està organitzat per EscolaValenciana, la Universitat de València il’Ajuntament de Massamagrell.Segons els organitzadors, Gil Corell fou eldefensor de la natura valenciana “amb mésanys en actiu”, una activitat unida a un fortcompromís cívic. El document preparat per alseu homenatge explica: “Els seus alumnes l’a-preciaven pel seu caràcter, el seu magisteri il’enorme bagatge intel·lectual. Amb una memò-ria privilegiada, recordava el nom de cada plan-ta, microorganisme, au o mamífer de quèparlàrem”.

Homenatge aMiquel Gil Corell,demà al Paranimfde la Nau

Hui dijous, dia 1 de juny, a par-tir de les 20:30 hores, elpoeta Vicente Gallego serà elprotagonista d’un acte alCol·legi Major Lluís Vives (avin-guda de Blasco Ibáñez 23 deValència). La iniciativa estàorganitzada per les llibreriesdel Grup 10 (Llibreries deQualitat) i té com a títol Mispoetas, mi música, mi poesía.Hi haurà, a més, les pinturesde José Saborit.L’entrada és gratuïta, noméslimitada a la capacitat de laSala Auditori Montaner.Gallego (València, 1963) vadeixar els estudis de lletresper a emprendre treballs comara porter i ballarí en una dis-coteca, podador de pins,repartidor de paquets i pesa-dor de l’abocador de residus

tòxics urbans de Dosaigües.Va obtindre el Premi Rei JoanCarles I 1987 per La luz, deotra manera, el Premi Loeweel 1990 per Los ojos del

extraño i el Loewe novamentel 2001 per Santa deriva. Ésautor a més d’El sueño verda-dero. Poemes seus han estattraduïts a diversos idiomes.

El poeta VicenteGallego, hui alCol·legi MajorLluís Vives

Si estàs lluny de la Universitat però et continua interessant aquest món, NOU DISEet posa al dia. Només has d’omplir aquesta butlleta amb lesteues dades i enviar-la, junt amb un xecde 10 euros (a nom

d’Universitat deValència-Dise), a: Gabinet de

Premsa. Avinguda Blasco Ibáñez 13,quart nivell. 46010, València.

Nom:Cognoms:Adreça:Població: Codi Postal:

Tel.: C-e:

NIF:

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

MARISOL HOYOS

–Per què ha volgut fer aquestestudi tan aprofundit sobre ellèxic col·loquial valencià d’a-quells segles?

–Aquest diccionari té una pro-jecció diafàsica, diacrònica idiatòpica. La meua intenció haestat recollir els mots, locucionsi accepcions col·loquials, és a dir,allò que s’anomena també argotcomú. Aquest lèxic forma part dela variació lingüística horitzontal,del registre col·loquial, establit enfunció de la situació comunica-tiva. És el registre propi de lessituacions quotidianes, de l’es-pontaneïtat, de l’expressivitat idel to informal.

–Quan va sorgir la idea de rea-litzar aquest projecte?

–Fa quasi ja vint anys. Quan eraencara estudiant de Filologia a laUniversitat, el professor AntoniFerrando em va suggerir de fer unestudi lingüístic d’algunes com-posicions populars valencianesmanuscrites dels segles XVII, XVIII

i XIX.–Què és allò que més li ha cri-

dat l’atenció de l’estudi?–En realitat, des d’un punt de

vista lingüístic, vaig poder com-provar que, malgrat les desquali-ficacions que tradicionalmentsolia rebre aquest tipus de litera-tura (castellanitzant, vulgar, dia-lectal, embastardida...), no hihavia encara cap estudi lingüísticseriós que permetera valorar-lacorrectament. A més, a pesar del’èxit popular del seu temps, enl’actualitat és quasi desconeguda.

–Quines han sigut les fonts uti-litzades per a documentar el tre-ball?

–En el nostre cas són ben inte-ressants les dades que a aquestrespecte ens ha proporcionat laliteratura de vocació popular d’a-quells segles, com ara el teatre,els col·loquis, la premsa satírica,

els llibrets de falla, la poesia i laprosa popular i festiva. Entreaquestes fonts abunden els textosconversacionals i dialogats, querepresenten un dels tipus de dis-curs més característics de lamodalitat col·loquial. En el segleXVII, si bé no es conserva una ricaproducció germanesca i picaresca,com en castellà, cal comptar ambles aportacions destacades d’al-guns autors com ara Pere JacintMorlà o el pare Mulet, així comdels sermons, col·loquis i poemesde certàmens i acadèmies.

–Però també s’hi donen moltsexemples de documentació.

–De fet, no únicament s’apor-ten exemples documentals decada accepció, sinó que les defi-nicions han estat confeccionadesa partir de la documentació. Entots els casos es té en compte lasituació respecte als diccionarisde referència (el DCVB, el DECati el DIEC), en relació amb elsquals s’indica si els mots recollitsaporten alguna novetat. Femtambé referència a altres reperto-ris lexicogràfics i altres fonts

escrites i orals. No oblidem tam-poc la perspectiva global de lallengua, fent referència a altresdialectes i tenint en compte quebona part d’aquest cabal lèxic estroba igualment en altres varie-tats catalanes, sobretot en les occi-dentals. Hem tingut en comptetambé, si convenia, les altresllengües romàniques. En especial,podem destacar les nombrosesafinitats lèxiques que es detectenen el vocabulari recollit amb l’a-ragonés i, secundàriament, tambéamb altres parlars hispànics orien-

tals (murcià, andalús oriental, par-lar de Conca, Albacete, Navarra,la Rioja...).

–Per què va decidir treballarconcretament sobre aquestperíode de temps?

–La tria d’aquest període es potjustificar, en primer lloc, perquètenim pocs estudis sobre el lèxictradicional i la llengua d’aquestssegles. A més, perquè es tractad’una etapa clau de la nostra histò-ria lingüística per a entendre elnostre lèxic popular actual, el qualen la seua major part es forma oes consolida en aquest període. I,finalment, perquè disposem d’unanòmina gens menyspreable de tes-timonis literaris que imiten la llen-gua parlada col·loquial i popular,els quals, a pesar del seu interéslingüístic, a penes han estat explo-tats pels lingüistes i lexicògrafs.

–Quin interés concret pot tin-dre aquest diccionari?

–El diccionari es pot entendreperfectament en el context de l’in-terés despertat sobretot en les últi-mes dècades, a través de la dia-lectologia filològica i de la socio-lingüística històrica, per la llen-gua parlada col·loquialment en elpassat. També suposa una volun-tat de recuperació lèxica, de difu-sió d’aquest tipus de lèxic tradi-cional, encara viu en les genera-cions presents o en les immedia-tament anteriors. Així, el diccio-nari pot ser d’interés per la pos-sibilitat de moltes de les veusressenyades de ser vehiculades enla llengua actual i incloses en undiccionari normatiu, en el qual,evidentment, no poden estarabsents els notres mots col·lo-quials i populars tradicionals, pertal que tots puguem conéixer-losi fer-los servir. També voldria con-tribuir a omplir una llacuna de lanostra lexicografia, on els mots,locucions i accepcions de caràc-ter col·loquial tenen una repre-sentació insuficient, com hanreconegut diversos lexicògrafs,com ara Joan Coromines o EmiliCasanova.

–Per què és tan important l’es-tudi d’aquest lèxic?

–Bé, perquè els dèficits en elconeixement del lèxic col·loquialtradicional poden provocar erra-des o males interpretacions en elsdiccionaris històrics i etimològics.En aquest sentit, la literatura devocació popular pot contribuir aesvair alguns dubtes o fer algunsaclariments. Per posar un exem-ple, en el cas de magancés (traï-dor, hipòcrita) el DiccionariCatalà-Valencià-Balear recordaque figura en els diccionarisd’Escrig-Llombart (1887) i deMartí Gadea (1891) i creu queaquests el copien dels dicciona-ris castellans, sense tindre encompte la seua presència tambéen la literatura popular valenciana,on el documente des de principisdel segle XIX (1809), també el feiaservir Escalante i es troba tambéen altres sainets valencians delsegle XIX.

1 JUNY 20069 NÚM. 263

Professor delDepartament de FilologiaCatalana de la Universitat,ha publicat recentment elDiccionari històric delvalencià col·loquial (seglesXVII, XVIII i XIX). Aquest inves-tigador de la història de lallengua catalana i de lalexicografia històrica havolgut desenvolupar aixíun estudi ambiciós sobreun aspecte del lèxicmenystingut, com ara elsmots, les locucions i lesaccepcions populars delvalencià. Es tracta d’untreball pioner dins de lalexicografia catalana, enla qual l’autor emmarcal’estudi de cada paraula ilocució.

ENTREVISTA. Joaquim Martí Mestre, autor del ‘Diccionari històric del valencià col·loquial’

FOTO: MIGUEL LORENZO

“El diccionari de paraulescol.loquials ompli una llacuna del nostre lèxic”

10 1 JUNY 200610 NÚM. 263 Agenda

II Congrés de PatrimoniCultural i Cooperació

La Universitat rep el Premi Pilade l’Associació Espanyola deRecollidors de Piles i Mòbils

Les universitats de València i Politècnica han organitzat el IICongrés Internacional de Patrimoni Cultural i Cooperació alDesenvolupament. Les sessions se celebraran els dies 8, 9i 10 de juny a l’Aula Magna de l’edifici de la Nau –de laUniversitat de València– i al Paranimf de la Politècnica.Durant el congrés hi haurà ponències i comunicacionssobre la recuperació de valors culturals com a part de lacooperació al desenvolupament, l’experiència de la coope-ració cultural a l’exterior, les intervencions sosteniblessobre el patrimoni cultural o el balanç de la cooperació ofi-cial espanyola els darrers vint anys. Hi participen profes-sors, representants del Ministeri d’Afers Exteriors, porta-veus del Banco Interamericano de Desarrollo o de l’AgènciaEspanyola de Cooperació Internacional. Per a inscriure-s’hical remetre per fax (96 387 78 36) o per correu electrònic(pccd@upv.es) el butlletí que es troba en l’adreça electròni-ca: http://upv.es/pccd.Hi ha beques per a estudiants. El preu per als alumnes uni-versitaris és de 40 euros. El públic en general ha d’ingres-sar 120 euros.

La Universitat de Valènciaha rebut el Premi Pila queatorga l’Associació Espa-nyola de Recollidors dePiles, Acumuladors iMòbils (Aerpam) pel seuvolum de reciclatge d’a-quests tipus de bateries.El Premi Pila s’atorga aaquelles institucions ambmajor capacitat de reco-llida de piles de tota Espa-nya. A la Universitat s’hanrecollit un total de 753piles des que el servei esva posar en marxa l’anypassat. Per campus, elque més piles ha recollités Blasco Ibáñez, amb273, seguit de Tarongers,amb 270 i de Burjassot,210.Aquests premis es concedeixen en el marc de la CampanyaNacional d’Educació Ambiental i Recollida Selectiva de PilesPonte las Pilas y Recíclalas, que Aerpam, amb la col·laboracióde la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, estàdesenvolupant. El lliurament dels premis tindrà lloc a la FiraTEM-TECMA de Madrid el pròxim 15 de juny. La Universitat va posar diversos contenidors en els tres cam-pus l’any passat. Al Campus dels Tarongers hi ha quatre con-tenidors, a les facultats de Dret i Economia, i davant de con-sergeria als aularis Nord i Sud. A Blasco Ibáñez n’hi ha tres, ala Biblioteca d’Humanitats, al pati interior entre Psicologia i elsaularis i al pati que connecta l’edifici del Rectorat i l’Escolad’Infermeria. I al Campus de Burjassot-Paterna, a la cafeteriacentral, al vestíbul de la Facultat de Farmàcia i a l’entrada delsinstituts tecnològics de Paterna.

La mostra‘Creadoressolidàries’, enjuny a la NauEl 13 de juny s’inaugura l’ex-posició Creadores solidàriesamb Rudraksha, que podràvisitar-se fins el 10 desetembre a la SalaThesaurus de la Nau.La planificació d’aquesta

mostra preveu diversosobjectius de caràcter cultu-ral, educatiu i promocional.Però és sobretot un pro-jecte solidari que té com afinalitat promoure l’educaciópreuniversitària de la dona ala ciutat de Bodhgaya. Enaquest context, l’exposicióCreadores solidàries ambRudraksha es constitueix enun mitjà per aconseguir elssuports socials, institucio-nals i econòmics necessa-ris.

ITES PROPOSTESC

citesL’ART LÀTEX. IMATGE, REFLEXIÓ I SIDA

Dies: Fins el 4 de juny.Lloc: Sala Thesaurus. La Nau.

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA D’ORQUÍDIES EXÒTIQUES

Dies: Fins el 4 de juny.Lloc: Jardí Botànic.

DOMUS SPECIOSA. 400 ANYS DEL REIAL COL·LEGI DEL CORPUS CHRISTI

Dies: Fins el 3 de setembre.Lloc: Sales Estudi General i Duc de Calàbria.

DARÍO VILLALBA. EL COS AÏLLAT

Dies: Fins el 30 de juny.Lloc: Sala Martínez Guerricabeitia. La Nau.

DESCOBERTA. LA UNIVERSITAT MULTIPLICADA

Dies: Fins el 30 de juny.Lloc: Vestíbul de Dret i Ciències Socials.

DREAMS. PHOTOS BY RULA HALAWANI

Dies: Fins l’11 de juny.Lloc: Sala Oberta. La Nau.

ESCENES D’UN ABOCADOR. MADAGASCAR 2004/05. FOTOGRAFIES DE RODRIGO MASCARELL

Dies: Fins el 30 de juny.Lloc: Vestíbul de la Facultat de Farmàcia.Campus de Burjassot.

HAPPY DAYS. DIBUIXOS I PINTURES DE JACQUES MORAN

Dies: Fins el 15 de juliol.Lloc: Col·legi Major Rector Peset.

LA UNIVERSITAT CREA

Dies: Del 20 de juliol al 17 de setembre.Lloc: Sala Oberta. La Nau.

L’ART ASSEQUIBLE. OBRA GRÀFICA EN LA COL·LECCIÓ MARTÍNEZ GUERRICABEITIA

Dies: Des de juliol.Lloc: Sala Martínez Guerricabeitia. La Nau.

LA SIDA

Mostra de teatre i dansa del taller permanent.Creació col·lectiva. Direcció: Pep Sanchis i EvaLópez. Aula de Teatre.Dia: 1 de juny.Hora: 20 hores.Lloc: Sala Matilde Salvador. La Nau.

ESCENA OBERTA. MOSTRA DE PECES DE TEATRE BREU

Organitza Assaig, Grup de Teatre de laUniversitat de València. Aula de Teatre.Dia: 5 de juny. Entrada lliure.Hora: 20 hores.Lloc: Sala Matilde Salvador. La Nau.

UN NUDO EN EL CEREBRO

Taller 2006 de l’ESAD-València, Escola Superiord’Art Dramàtic. Direcció: Creu Hernández. Aulade Teatre. Dies: Del 8 a l’11 de juny.Hora: 20 hores.Lloc: Sala Matilde Salvador. La Nau.

INCRUSTADOS EN EL ESCAPARATE

Per Creaciones Malatesta.Dies: Fins el 4 de juny.Preu: 9 euros.Hora: 21 hores.

Lloc: Teatro de los Manantiales. C/Alzira 9.Informació: www.teatrodelosmanantiales.com.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE ‘ENTRE MUROS Y SOMBRAS’, D’ISIDRO GUARDIA

Intervindran Miquel Coll, Universitat de València,i Isidro Guardia, autor del llibre. Dia: 6 de juny.Horari: 20 hores.Lloc: Aula Magna. La Nau.Organitza: Fòrum de Debats.

LES PLANTES SUCULENTES AL MÓN. MÈXIC I COLÒMBIA

Dins del cicle Les conferències del Botànic. Acàrrec de Piet Van der Meer.Dia: 7 de juny.Horari: 19 hores.Lloc: Auditori Joan Plaça. Jardí Botànic.Organitza: Fòrum de Debats.

TAULA REDONA: VINT ANYS DE POESIAEN LA RÀDIO

Amb la participació de Fernando G. Delgado,escriptor i periodista; Eduardo Alonso,novel·lista; Alfons Cervera, escriptor i periodis-ta; Jaume Pérez Muntaner, poeta; MarcGranell, poeta; i Lucho Roa, cantautor.Coordina José Montoro, poeta i responsabledel programa La poesía, de Radio Klara. Dia: 8 de juny.Horari: 20 hores.Lloc: Aula Magna. La Nau.Organitza: Fòrum de Debats.

EL CANVI CLIMÀTIC I EL PAPER DELS JARDINS BOTÀNICS

Dins del cicle Les conferències del Botànic. Acàrrec de David Bramwell.Dia: 14 de juny.Horari: 19 hores.Lloc: Auditori Joan Plaça. Jardí Botànic.Organitza: Fòrum de Debats.

TAULA REDONA: QUIN MODEL DE CIUTAT, QUIN MODEL DE PAÍS?

Dins del cicle La Nau de la Ciutat. Amb la inter-venció de Miguel Ángel Iribas, sociòleg; JosepSorribes, Universitat de València; VicentDòmine, Conselleria d’Infrastructures iTransports; i Juan Lagardera, periodista.Modera Joan Romero, Universitat de València. Dia: 15 de juny.Horari: 20 hores.Lloc: Aula Tercera Planta. La Nau.Organitza: Fòrum de Debats.

VIEJOS NOMBRES, NUEVOS SIGNIFICADOS, O ¿CUÁNDO UNA FAMILIANO ES UNA FAMILIA?

Dins del cicle És el Temps de les Dones. A càr-rec de Gabriele Griffin.Dia: 16 de juny.Horari: 19:30 hores.Lloc: Aula Magna. La Nau.

ELA CÒMICS I LA GUERRA CIVIL

A càrrec d’Antonio Martín, historiador deltebeo. Presenta Álvaro Pons, crític de còmics.Dia: 22 de juny.Horari: 20 hores.Lloc: Aula Magna. La Nau.

TAULA REDONA: DESORDRE TERRITORIAL I RESISTÈNCIA CIVIL

Dins del cinqué aniversari del col·lectiu TerraCrítica. Amb la intervenció de Francesc LaRoca, Universitat de València; Antonio Montiel,advocat; Joan Olmos, Universitat Politècnica deValència; i José Manuel Naredo, economistaambiental.Dia: 27 de juny.Horari: 20 hores.Lloc: Aula Magna. La Nau.Organitza: Fòrum de Debats.

JUANI PALOP, SAXOFÓ, I JUAN CARLOS CARNELLES, PIANO

Dins del cicle Joves Intèrprets de l’IVM.Interpretaran obres de M. Ravel, P. Creston, P.Van Onna, R. Schumann, A. Piazzolla, J. Matitia. Dia: 6 de juny.Horari: 19:30 hores.Lloc: Sala de la Muralla. CM Rector Peset.

JOVE DIXIELAND BAND

Dins del cicle Jazz al Botànic 2006.Dia: 17 de maig.Preu: Entrada gratuïta amb invitació quecaldrà arreplegar la setmana prèvia al concert,màxim dues per persona.Horari: 19:30 hores.Lloc: Auditori Joan Plaça. Jardí Botànic.

CARLOS APELLÁNIZ, PIANO

Dins del cicle classica@lluisvives.uv.es.Dia: 13 de juny. Horari: 19:30 hores.Lloc: Auditori Montaner. CM Lluís Vives.

PARANOIA AGENT

De Satoshi Kon, 2004. Dins del cicle Els qua-tre temps de l’Anime.Dies: 3 i 4 de juny.Hora: 18 hores.Lloc: IVAM.

MINKY MOMO, LA PRINCESA DE LAS ESTRELLAS

De Kunihoro Yuyama, 1982. Dins del cicle Elsquatre temps de l’Anime.Dia: 9 de juny.Hora: 18 hores.Lloc: IVAM.

UN COS AL BOSC

De Joaquim Jordà, 1996.Dia: 10 de juny.Hora: 18 hores.Preu: 1,5 euros.Lloc: IVAC-La Filmoteca. Pl/Ajuntament 17.

EL MARAVILLOSO MUNDO DE HELLO KITTY

De Masami Hata, 1993. Dins del cicle Els qua-tre temps de l’Anime.Dia: 10 de juny.Hora: 18 hores.Lloc: IVAM.

RECITAL DE POESIA DE VICENTE GALLEGO ‘MIS POETAS, MI MÚSICA , MIS POEMAS’

Dies: 1 de juny. Hora: 19 hores.Lloc: Auditori Montaner. CM Lluís Vives.

V FESTIVAL DE CURTS RÀDIO CITY

Dies: Fins l’1 de juny.Horari: 20:30 i 22:30 hores.Més informació: www.radiocityvalencia.com.

4 FESTIVAL AGROERÒTIC DE L’ALCÚDIA

Cinema, teatre, performances, contacontes,dansa, música, taules redones, exposicions...Dies: 1, 2 i 3 de juny.Informació: www.agroerotic.com.

CENS D’ASSOCIACIONS ICOL·LECTIUS DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Actualitzacions i inscripcions. Més informació: CADE. www.uv.es/cade.

ALTRES

CINEMA

MÚSICA

CONFERÈNCIES

TEATRE

EXPOSICIONS

REDACCIÓ

Teresa Belda, estudianta deFilologia Anglesa de laUniversita de València, ha pas-sat uns mesos a Brasil. Una expe-riència que li ha suposat acostar-se no sols a la realitat social queestà vivint el país, sinó també ala seua història i a moviments tandiferents i desconeguts que noperd l’oportunitat de donar aconéixer. És el cas de l’assenta-ment Conquista no Litoral, queva ser establit a Garuva, a l’estatde Santa Caterina el 1995. Té laparticularitat d’organitzar-sed’una manera comunista: tant eltreball a la terra com les tasquesde cuina i neteja són comparti-des en aquesta comunitat for-mada per vint-i-cinc membres. Apoc a poc van anar substituint elsbarracons de lona per les casesfamiliars, una escoleta per alsmés menuts i un menjador i cuinacomunitaris.

Teresa explica que la vida dià-ria s’inicia allà a les set del matí.S’hi treballa fonamentalmentamb hortalisses que planten al’assentament i també en un ter-reny que tenen llogat a la con-trada, ja que les terres concedi-des són reduïdes i fiten amb boscatlàntic de valor natural queimpossibilita la seua ampliació.

Octavio, el camioner, ja ha eixita les quatre de la matinada cap aJoinville, ciutat propera, per arepartir les verdures a les boti-gues i a dos centres comercials.Eliana s’encarrega de la cuinacada matí: prepara l’esmorzar iel dinar: arròs i fesols com a dietabase. El MST (Moviment delsTreballadors Rurals Sense Terra)disposa d’un servei d’investiga-ció que busca les terres impro-ductives. D’altra banda, el Frentede Masa s’encarrega de fercampanya entre els treballadorsdel camp i de les faveles, el requi-sit és el lligam amb la terra.Llavors, se’ls anuncia una data,en la qual es dirigiran al latifundii de nit comencen a acampar,construint els barracons de lona.Quan el terratinent s’adona de laseua presència, s’inicia un procésjudicial que pot durar anys, en elqual l’INCRA (Institut Nacionalde Colonització i de ReformaAgrària) negocia la compra deles terres per al MST.

José Itamir conta que ell vaentrar al MST perquè vivia enuna favela i, pare separat, voliadonar un futur millor als seusfills. Hi ha qui busca un tros deterra per a treballar, una vidadigna, lluitar per un Brasil mésjust.

Els fills de l’Eliana fan tresquilòmetres amb la bicicleta peragafar l’autobús que els porta aJoinville. Estudien en una escolaagrícola, on a més del currículumestatal aprenen a cultivar la ter-ra i a tindre cura del bestiar. Alfinal del dia, mentre mira les notí-cies (la nacionalització boliviana

del gas), Cela parla de la relaciódel MST amb altres movimentssocials, tant del Brasil com del’esfera mundial. El FòrumMundial Social juga un paperfonamental en la creació d’a-

questos vincles, per exemple ambla Vía Campesina, una organit-zació internacional de camperols.Al Brasil els moviments socialsvan cobrant força, exerceixenpressió sobre el govern i l’opinió

pública i aconsegueixen canvissocials. Cal esmentar, entre altres,el MSTS (Moviment delsTreballadors Sense Sostre) i elMPA (Moviment de PetitsAgricultors).

1 JUNY 200611 NÚM. 263

Una estudianta conviuamb agricultors brasilers

El Moviment dels TreballadorsRurals Sense Terra (MST) és unmoviment social del Brasil articu-lat per agricultors que lluiten peldret a la terra i per una reformaagrària justa. Històricament,Brasil ha sigut (i continua sent) unpaís de grans latifundis o fazen-des on la terra es concentra enpoques mans. El MST cerca laredistribució de les terres impro-ductives, mitjançant diversesaccions de lluita: campaments ala vora de les fazendes perquèsiguen desapropiades, ocupa-cions d’aquestes terres, manifes-tacions als carrers, vagues defam, audiències amb ministres iòrgans de govern, etc. Una manera d’exercir pressióserien les marxes, la més recentde les quals celebrada enmemòria de l’aniversari de lamassacre de Carajás (Pará), ondènou treballadors del MSTforen assassinats. Policies mili-tars sota les ordres del governestatal dispararen contra tresmil sense-terra que havien ocu-pat la carretera per a exigir la

Fazenda Macaxeira, un dels múl-tiples latifundis improductius delBrasil. Del 17 al 20 del passatabril treballadors del MST irepresentants d’altres movi-ments socials i entitats de laclasse treballadora dugueren aterme una caminada amb rumba les capitals estatals per ademanar justícia per l’assassinatde Carajás, la reforma agrària,la valorització del salari mínim iel dret al treball. Teresa Belda,estudianta d’intercanvi de laUniversitat de València a laUniversitat Federal de SantaCatarina (Brasil), va conéixer elstreballadors del MST en la

marxa a Florianopolis i va serconvidada a realitzar una con-vivència en un assentament. Mitjançant el Pronera (ProgramaNacional d’Educació en laReforma Agrària), les universi-tats brasileres dels diversosestats fomenten l’educació delstreballadors rurals en projectesde consolidació de la reformaagrària, entre ells els del MST.La Universitat Federal de SantaCaterina disposa de dos projec-tes: Educació i ciutadania: inte-racció entre subjectes i educa-dors i el Curs d’ensenyamenttècnic agropecuari amb èmfasien agroecologia.

Els agricultorslluiten pel dret a la terra

La comunitat agrícola té una organització comunista i comparteix totes les tasques

Un grup d’agricultors brasilers de la població que ha acollit l’estudianta Teresa Belda.

REDACCIÓ

“El bagatge històric de lainstitució universitària enspermet afirmar que no es-tem en el tren que du a caplloc sinó a l’Estació Espe-rança”. Amb aquestes pa-raules va concloure el rec-tor, Francisco Tomás, el seudiscurs dins del IV Congrésd’Universitats de GacetaUniversitaria que es va ce-lebrar a l’edifici històric dela Nau. L’encontre portavacom a títol De la teoria a lapràctica: l’ocupació des delsistema universitari. L’acted’obertura va comptar ambla presència del consellerd’Empresa, Universitat iCiència, Justo Nieto; la se-cretària general del Consellde Coordinació Università-ria, María Antonia GarcíaBenau; i el director de Ga-ceta Universitaria, JuanCarlos Lozano.

El rector va dedicar bonapart del seu discurs a des-muntar dos tòpics, el de launiversitat com una torred’ivori i el de la universitatcom una fàbrica d’aturats,que va qualificar com metà-fores que es converteixen enun parany. Francisco Tomásva recordar que durant se-gles la universitat d’elits vaproporcionar a la societat dela seua època professionalsque responien a les seuesdemandes. Posteriorment,la denominada universitatde masses, va afegir, “maino va arribar a democratit-zar-se del tot pel que fa a lesbases socials d’on prece-dien els estudiants”, perquèles igualtats d’oportunitats“han estat menors del que espredicava”. En la seua opi-nió això va ser així perquè“la universitat no és una tor-re d’ivori, sinó més promp-te un espill de l’estructurasocial i de les seues des-igualtats”.

El rector també va quali-ficar d’errònia la imatge dela universitat com a fàbricade desocupats. Segons vaassenyalar, els investiga-dors socials han coincidit enel fet que les oportunitats la-borals depenen substantiva-ment dels nivells educatiusamb què estan equipats elsindividus i que, encara queel títol universitari no pro-porciona directament tre-ball, “obri la porta que etpermet accedir a l’avantsa-la per a trobar-lo”.

El rectornega que launiversitatsiga unatorre d’ivori

12 1 JUNY 200612 NÚM. 263 ÚLTIMA

Diuen els manualsd’investigació policialque l’assassí sempretorna a l’escenari del

crim. El mateix podemaplicar a la vida quoti-diana. Sempre acabemtornant als escenaris queabans foren els nostres. Elque passa és que els llocsi nosaltres canviem ambel temps i ens convertimen uns altres. Però hi hagent que no canvia, queno canviarà mai i quecreu que els llocs esperenpacientment la seua tor-nada. Això li passa al talJuan García Sentandreu.Durant molts anys va serestudiant en aquesta casa.Formava part de l’ex-trema dreta, acompanyavaaltres col·legues d’ideolo-gia, mai no parlava: parla-ven sempre els altres.Alguns d’ells es van que-dar ací com a professors ialtres van eixir a buscar-se una altra manera deviure. No sé què fan elsuns i els altres. Sé el quefa García Sentandreu. Esva pujar al carro de la rei-vindicació valencianista ia partir d’ací va anar crei-xent en l’imaginari popu-lista del regionalisme comun líder inqüestionable.Amb un finançament tanconsiderable com estranyva ascendir en els espaismediàtics i va organitzarmanifestacions del seupartit en nom de la digni-tat del poble valencià con-tra l’imperialisme català.L’altre dia va tirar al dret itornà a la seua antigacasa: la Universitat deValència. No sé què pen-sava quan organitzava laseua tornada. Seguramentpensava que ací apostemper la violència en comp-tes del valor incalculablede la paraula i el diàleg.Per això, potser, va tirar aldret i va voler repetir elsseus temps d’aldarullfalangista. Però es vaequivocar. Va muntar elciri, va insultar el degà dela Facultat de Dret,mirava els voltants dema-nant l’aplaudiment delsseus acòlits. Tornaval’home a l’escenari on nova aprendre les lliçons dela democràcia i es trobavaque la democràcia li haguanyat la batalla als seustemps d’abans, als delfranquisme violent imenyspreable, a aquellstemps que encara li agra-den tant a GarcíaSentandreu. Tant.

LA C

OLU

MN

A

TornadaAlfons Cervera

REDACCIÓ

Ser aficionat a la natura no és solsun bé per a la salut, també ho ésper al coneixement. Quan es co-mença a gaudir dels passejos al’aire lliure, de les caminades perla muntanya, dels camins rurals,es necessita anar comprenent i in-vestigant tot allò que es troba alvoltant. No és d’estranyar, doncs,que en poc de temps qui dedica elseu oci als espais naturals busquellibres de senderisme, es compreun GPS, faça fotografies o s’inte-resse per la climatologia, la faunai la vegetació dels llocs que visi-ta. Està entrant, sense adonar-se’n,en el món d’estudis com ara la bio-logia, la geologia, o l’enginyeriaforestal, entre molts altres.

Tot i això, no cal completar unacarrera per anar-se’n de ruta decamp, però amb els temps un síque voldria ampliar el seu conei-xement sobre el tema. En aquestsentit, el Botànic ofereix diversoscursos per al públic en general,amb temàtiques relacionades ambla natura. Una manera d’aprendre,de la mà de professionals, tot allòque atrau del món de les plantes.

CAÇADORS D’IMATGES.Un dels cur-sos que es repeteix any rere any,donada la seua acceptació, és Fo-tos de Natura. Amb ell, AlbertMasó, biòleg i fotògraf de publi-cacions com ara National Geo-graphic o Naturaleza Salvaje,mostra els conceptes bàsics ne-cessaris per a un millor aprofita-ment de l’equip fotogràfic. Es des-cobreixen a més els millors ac-cessoris, les condicions més ade-quades i, fins i tot, els avantatgesi desavantatges del canvi al móndigital.

Una vegada dominats aquestsconceptes, s’entra en les interes-sants tècniques de macro, paisat-ge i caça fotogràfica, amb els seusprocediments i trucs més bàsics.“El més important és aprendre elstrets més destacats de les tres tèc-niques fonamentals, per a estar jainiciats i en disposició d’escolliren quina branca es vol aprofundiren els propers cursos d’especialit-zació”, diu Masó.

L’ATRACCIÓ DE LES ORQUÍDIES. Aprincipis del mes de maig, el Jardíacollí la tercera mostra d’orquí-dies exòtiques organitzada perl’OVAL(Orquidiòfils Valencians)i l’afluència fou màxima. I és quesentir-se atret per una orquídia noés fruit de la casualitat. Aquestesflors depenen dels animals per ala seua reproducció, i tant és aixíque, per atraure els seus pol·linit-zadors, han evolucionat i han de-senvolupat les formes i els colorsque, sense haver-les de pol·linit-zar, fan que els vianants s’hi acos-ten.

Amb motiu de l’acceptació dela mostra es repeteix també el cursCultiu d’Orquídies Fascinants.Una proposta que recorre temestan diversos com ara la història,anatomia, adaptacions, tipus dereproducció, adobs, plagues, i querepassarà també les orquídies méscomunes. Però, encara que sem-ble molta informació, el propòsitfinal del curs “és proporcionar elsconeixements necessaris perquèl’alumne tinga èxit en el cultiud’orquídies a casa”, conta ÀngelSanchís, el professor. Els llocs decompra, la bibliografia i les websinteressants completaran el tema-ri.

DESCOBRINT EL PAISATGE. S’estre-na també al Jardí un nou cursadreçat als amants de les eixidesal camp. Amb Del mar a la munta-nya, un passeig pels nostres pai-satges vegetals, els alumnes po-dran gaudir de les escapades des-cobrint a la vegada la vegetació iel paisatge que els acompanya.Olga Mayoral, que és biòloga ique després de treballar als hàbi-tats naturals d’Amèrica del Sudestudia ara les terres valencianes,convida a descobrir “les forma-cions vegetals més destacades delnostre territori, començant pelsecosistemes litorals i pujant en la-titud fins arribar a l’alta muntanyamediterrània”.

Les classes mesclaran la teoria

amb la pràctica, ja que les expli-cacions s’acompanyaran de tas-ques de laboratori per a la identi-ficació de plantes, destacant lesmés rares i amenaçades. A més amés, es faran dues eixides, una ales dunes i penya-segats de Cu-llera per a tractar els ecosistemesdel litoral i l’altra a la serra deConca, per a parlar de la mitjanai l’alta muntanya mediterrànies.

Els cursos estan dirigits al pú-blic en general i no es necessitacap coneixement previ sobre lestemàtiques que s’hi tracten. Ja espoden consultar horaris, dates icontinguts en la pàgina webwww.uv.es/jardibotanic/cultura.

La matrícula es realitzarà altelèfon 96 315 68 00/06 i a l’a-dreça de correu electròniceva.pastor@uv.es.

Fotos, cuina, orquídies...Cursos i tallers al BotànicEl Jardí Botànic de la Universitat de València ha pro-gramat diversos cursos i tallers per als propers me-sos. Des de cursos de fotogragia de la natura per aadults, fins a tallers de cuina sana per als més me-nuts. Tota la informació es pot demanar a l’adreçaGab.didactica@uv.es.

Imatges de l’exposició Fotos de Natura.

Orquídia.