NNova Secció Familiarova Secció Familiar · 2018-01-08 · núm 162 / octubre-novembre.2011 NNova Secció Familiarova Secció Familiar. CENTRE EXCURSIONISTA SANT CELONI Butlletí

OCTUBREOCTUBRE02.10|02.10|GastronòmicaGastronòmica09.10|09.10|SendersSenders15 i 16.10|15 i 16.10|Muntanya EspecialMuntanya Especial16.10|16.10|NaturaNatura22 i 23.10|22 i 23.10|Diada del Soci + FamiliarDiada del Soci + FamiliarDel 29.10 al 01.11|Del 29.10 al 01.11|Alta Muntanya Alta Muntanya Del 29.10 al 01.11|Del 29.10 al 01.11|Aplec a l’AlguerAplec a l’AlguerNOVEMBRENOVEMBRE06.11|06.11|Marxa del MontsenyMarxa del Montseny06.11|06.11|FamiliarFamiliar13.11|13.11|SendersSenders19 i 20.11|19 i 20.11|Alta MuntanyaAlta Muntanya20.11|20.11|NaturaNatura27.11|27.11|MuntanyaMuntanya

CESCCENTRE EXCURSIONISTA SANT CELONI

núm 162 / octubre-novembre.2011

Nova Secció FamiliarNova Secció Familiar

CENTRE EXCURSIONISTA SANT CELONIButlletí Bimensual

Número 162 - Octubre/Novembre 2011

Atenció al públicPaulo Jiménez

dimarts i dijous - de 19 a 21hc/ Sant Antoni, 1608470 Sant Celoni

93 867 52 [email protected]

La quota anual de soci numerari és de 32 euros. La quota de soci major de 65 anys és de 16 euros anuals. La quota del primer membre d'una família és de

32 euros i la de cadascun dels altres membres és de 11 euros.

Podeu enviar les vostres col.laboracions a l'adreça del butlletí.

El CESC no comparteix necessàriament les opinions dels col.laboradors.

EDITORIAL

A tots els que tenim mainada: “bitxus”, dimoniets i angelets

Ja fa alguns o poquets anys, que molts dels socis del CESC vàrem decidir augmentar la família.

Moltes vegades haguéssim volgut portar-los amb nosal-tres a les excursions, però no eren gaire apropiades per als més menuts: o bé per durada, o bé pels desplaçaments...

A partir de l'octubre, i aprofitant la diada del soci, s'inaugurarà una nova secció dins del CESC, pensada per tal que els més menuts (i també nosaltres!) podem gaudir de les excursions i activitats diverses, no només per als socis, sinó per a tothom que vulgui gaudir de bones estones amb els seus fills.

Aquesta nova secció tindrà com objectiu que tots els que tenim nens i nenes petits i que ens agrada sortir per la mun-tanya i la natura, poguem fer unes excursions en les quals els nostres petits s'ho puguin passar d'allò més bé, gaudint de paisatges, caminant i descobrint coses noves, alhora que també fan nous amics.

Tots sabem que si els nostres fills petits comencen fent excursions que siguin agradables per a ells, serà més fàcil que els comenci a agradar aquest món, evitant que s'avor-reixin.

Amb el pas del temps, esperem que arribem a ser un bon grup i que aquests menuts siguin els que ens agafin el re-lleu dins del CESC, i que també ells puguin dir la seva dins d'aquesta revista.

Trobareu tota la informació sobre aquesta nova secció a l'article del butlletí.

Carles Marín |

PresidentVicepresident primerVicepresident segon

SecretariTresorer

Vocals

SECCIONSNatura

FamiliarsSenders

Muntanya

Alta MuntanyaGAE

Esteve MonrabàCarles MontoriolEsther GuiuMartí PujolAgustí NetErika BartoloméOriol BoledaJoan Miquel EscudéQuico FernàndezLluís ForrollMaite GarciaJosep GensanaFrancesca LópezIvan LópezJordi MartínRafel NetMiquel PérezJoan PujalsFrancesc RuizPau Mikel SalvadóJoan Salvanyà

Josep GensanaCarles MarínFrancesc RuizQuico Fernàndez /Miquel PérezMiquel PérezJoan Miquel Escudé

Edició i DissenyDistribució

ImpressióEmail Butlletí

ExemplarsPortada

Esther GuiuFrancesc OrenchMaria Àngels [email protected] exemplarsEdelweiss

Benvolguts companys, Un grup de socis del CESC hem pensat que, per tal de tenir més oportunitats de gaudir

de la muntanya a l'hivern, podríem fer un curs d'aprenentatge d'esquí de muntanya.La FEEC subvenciona cursos de promoció d'aquest esport, per la qual cosa hem dema-

nat a la Junta que faci la petició d'un curs per als socis del Centre que estiguin interessats en aprendre'n.

Els curs es realitzaria al febrer o març de 2012, dividit en una part teòrica de 3 dies (a Sant Celoni) i una part pràctica de dos caps de setmana, a la Cerdanya.

L'objectiu és que l'últim dia, tots puguem pujar un cim caminant amb els esquis i el baixem esquiant, fora pistes, sempre acompanyats dels monitors!!

El preu del curs és de 115 euros. Tot el material necessari el llogarem conjuntament.Estaria bé que les persones interessades poguéssim fer una sortida prèvia, d'un dia d'es-

quí a pistes, per tal de valorar el nivell de tots.A la propera revista del Centre us donarem més informació de tot plegat.

Què és l'esquí de muntanya?L'esquí de muntanya, també anomenat esquí de travessa i esquí alpí, és una modalitat

d'esquí que no precisa de zones preparades ni senyalades i que té com a objectiu fer l'as-censió i el descens d'un pic, una travessa o una excursió. Esquí alpinisme és el terme més utilitzat a Europa.

L'esquí de muntanya és l'especialitat de neu que es pot practicar durant més mesos a l'any al nostre país. Les primeres sortides solen començar al mes de novembre, abans de l'obertura de les estacions d'esquí i la temporada s'allarga fins al mes de juny, on és fàcil gaudir encara de bones esquiades al Pirineu Central.

INFORMACIÓ | CURS D’ESQUÍ

Curs d’Esquí de Muntanya

INFORMACIÓ | CURS D’ESQUÍ

CESC butlletí | octubre/novembre 2011 | 1

INFORMACIÓ | CESC+SOM

XXXIVª Marxa pel Montseny

Data: 6 de novembre, al matí

Us recordem que és una marxa popular, no competitiva, que “organitza el CESC” conjuntament amb el grup de marxaires “SOM” de Sant Celoni.

I com el CESC som tots els socis, us demanem la vostra col.laboració per aquesta ac-tivitat especial, que té tant de ressò a la nostra vila, com arreu del món excursionista i marxaire.

Penseu que entre participants i voluntaris acostumem a ser cap a 1500 persones. Tots els que vulgueu donar “un cop de mà “ podeu contactar amb en Carles Montoriol

aprofitant alguna sortida o al telèfon 93 8674662 els vespres. Com cada any tots els participants i col.laboradors tindran obsequi

NOTAFins ara el CESC tenia 2 adreces d'e-mail.Per a qualsevol comunicació electrònica preneu nota que el correu [email protected] queda eliminat. Aquest correu ja NO és vàlid.

L'únic correu vàlid és el següent: [email protected]

La Junta |

INFORMACIÓ | CESC+SOM

2 | CESC butlletí | octubre/novembre 2011

El boulder del CESC “Boulder Les Golfes”, ha estat el resultat de molts anys de treball i esforç desinteressat per part d'unes persones que en el seu moment van voler arreglar-lo, com a iniciativa a petit nivell.

Amb el pas dels anys l'espai s'ha anat transformant, i això ha portat un augment de l'afluència d'usuaris, major de l'esperat.

Fa uns anys es va realitzar una ampliació donat que l'espai existent era insuficient per el nombre d'usuaris que utilitzaven la instal.lació. Amb molta sorpresa, en qüestió de 5 anys es va tornar a quedar petit i per iniciativa dels mateixos, al maig del 2011, una nova remodelació i ampliació va ser portada a terme amb l'actual resultat: una sala de boulder molt digna per ser un centre excursionista de poble i realitzada per una mà d'obra no professional.

Val a dir que tot això no hagués estat possible sense l'ajuda de la junta directiva del CESC, la qual ha recolzat en tot moment aquesta iniciativa, animant per què fos possible i subvencionant tot el material.

És molt l'esforç implicat per què l'accés al boulder sigui lliure, amb la intenció de que els seus usuaris podessin adaptar-ne la utilització segons els horaris personals de cadascú. Des de la junta s'ha demanat al GAE que els usuaris del boulder donessin el mínim d'en-renou possible i que es portés un control de l'accés a la instal.lació.

Amb tot això, el que es vol transmetre és que la correcta utilització del boulder i el res-pecte de la seva normativa d'utilització i accés, és cosa de tots els usuaris.

MODALITATS D'ACCÉS AL BOULDERExisteixen dues maneres d'accedir al boulder:- Amb la clau del pany de la porta d'entrada de l'edifici.- Sense clau, i per tant, adaptant-se als horaris d'obertura del centre: Dimarts i dijous de

19h a 21h.Per a totes dues modalitats és obligatori respectar la normativa vigent i signar el docu-

ment de responsabilitat -el qual podreu trobar al mateix despatx del Centre-.Seria convenient comunicar als nous usuaris del boulder la informació transmesa en

aquesta nota informativa, i convidar a la gent a que passin pel despatx a signar el docu-ment de responsabilitat.

Si es detecta que el funcionament del boulder no és correcte, des de la Junta es pren-dran mesures i nosaltres ens quedarem sense poder gaudir d'aquest espai en el qual s'ha invertit moltíssim d'esforç, sempre amb la il.lusió de crear un espai on el companyerisme i el bon rotllo fossin la norma general.

RESPECTEU LA INSTAL.LACIÓ I EL SEU FUNCIONAMENT. ÉS COSA DE TOTS

INFORMACIÓ | GAE

Ús de “Les Golfes Boulder”

INFORMACIÓ | GAE


Des del GAE estem mirant d'organitzar unes noves sessions d'entrenaments d'escalada al rocòdrom del Sot de les Granotes de Sant Celoni.

El preu serà el mateix que en la passades sessions (90 euros/per persona), i consta de 12 dies d'entrenaments, un cop per setmana.

L'horari de cada entrenament serà d'una hora i mitja. Com a última cosa, és importat que la gent interessada ens digui alguna com a molt tard

abans del dia 7 d´octubre, ja que sinó anem molt tard per poder fer alguna cosa abans de Nadal.

La gent interessada que vulgui fer aquest entrenament i/o vulgui més informació, si us plau, que ens enviï un e-mail:

Isaac Ventura: [email protected] Redondo: [email protected]

INFORMACIÓ | GAE

Nova Sessió d’Entrenaments d’Escalada al Sot de les Granotes

INFORMACIÓ | GAE


DADES TÈCNIQUES

DATADiumenge 9 d'octubreHORA SORTIDA07.00h del matíEs prega puntualitatLLOC SORTIDApl. Comtes del MontsenyMITJÀ TRANSPORTAutocarPREUSocis CESC 13 eurosNo socis 20 eurosMenors 14 anys 7 eurosARRIBADACap a les 20h aproxGUIAFrancesc RuizDIFICULTATMitjana, transcorre per corriols, senders de mun-tanya i força trams per pista. Vertigen: Abstenir-seCAL PORTAREquipament personal per passar un dia de marxa, esmorzar, dinar, beguda, roba i calçat adequatINSCRIPCIONSImprescindible confirmar l'assistència abans del dijous 6 d'octubre- dimarts i dijous de 19 a 21h al local- al telèfon del CESC 93 867 5213- al bloc del CESC http://cescsantceloni.blogspot.com- a en Francesc [email protected]

De Sant Lleïr de la Vall d'Ora al Pla de Busa i Sant Pere de Graudescales

La serra de Busa es troba a la serralada del Prepirineu, a la comarca del Solsonès. Se la pot anomenar “serra” sem-pre i quan se la divisa des del nord, però en realitat és un altiplà envoltat de cingleres, i al seu extrem oest hi ha la punta del Capolatell, anomenat també La Presó de Busa. S'estén des de la Vall d'Ora a llevant fins a la Vall del Car-dener a ponent. El punt més elevat és el cim del Cogull (1526m).

Actualment hi ha dues cases habitades: El Rial i la Bar-tolina, i dues en runes: Cal Artiller i La Vila. Sobresurt l'es-glésia de Sant Cristòfol. Aquesta zona tingué importància durant la Guerra del Francès (1809-1814).

Aquest bell indret és el que proposem per fer una ca-minada i gaudir d'unes incomparables vistes sobre la Vall d'Ora, la Vall de Lord, la serra d'Ensija i la vall del Car-dener. El punt de partida és a Sant Lleïr de la Vall d'Ora (750m), un petit nucli de cases al voltant d'una petita esglé-sia. A l'altre costat de l'aparcament trobem el monument a Guifré el Pilós i un pal de senyalització, just aquí iniciem el recorregut. Prenem un corriol que baixa fins l'edifici de l'Ecomuseu, creuem el riu Aigua d'Ora pel pont de pedra del costat de l'Ecomuseu i a l'altra riba trobem una molina. Seguim un corriol fins a la casa de turisme rural del Pujol (785m), la travessem i remuntem per una pista encimenta-da, passem pel costat d'un viver i una mica més amunt dei-xem la pista i prenem, a mà dreta, un corriol que, en fort i fàcil pendent, va ascendint fins a trobar la pista que ens mena a Can Orriols (1105m). Davant mateix de la casa trenquem a la dreta pel camí que ens portarà a l'escala del Grau de La Bartolina (1200m), una escala metàl.lica de 6 metres a la qual segueix un tram de graons de fusta ben encaixats a la roca i un cable per ajudar-nos a salvar un tram força vertical (assolible per a tothom, gens difícil), al capdamunt del qual trobem el que queda d'una senyera.

Com alternativa podem prendre el corriol de les Colla-des que sortint de Can Orriols ens durà al pla de Busa.

SENDERS | SOLSONÈS

Serra de Busa

SORTIDES OCTUBRE | FITXA SENDERS


Seguim el camí, marcat amb pals, direcció nord-oest cap a Casa Bartolina (1310m), des d'on seguim per pista en direcció a la Casa Vila; passada la mateixa arribarem al Serrat de les Gralles on hi ha el Mirador de la Creu amb una taula d'orientació des d'on podem contemplar unes impressionants vistes de la Serra del Port del Compte, Sant Llorenç de Morunys, Santuari de Lord, el pantà de la Llosa de Cavall, el Pedraforca, la serra d'Ensija i la serra de Batets als nostres peus.

Seguint un corriol arribarem al Capolatell o Presó de Busa. Es tracta d'una petita for-mació rocosa a la part més occidental de la serra envoltada d'altes cingleres que l'aïllen, fent-la inaccessible si no fos per una palanca metàl.lica que hi ha instal.lada. Es feu servir de presó natural durant la Guerra del Francès.

Desfarem el camí fins a passar per l'església de Sant Cristòfol (1374m), on agafarem la pista de Valielles. A la dreta deixarem la que porta a Casa Bartolina i ens enfilem lleuge-rament per desprès anar baixant molt suaument, sempre en direcció est o sud-est fins que gira sobtadament a nord, travessa la carena (1285m) i davalla pel grau de Vilamala. Més avall i a mà dreta trobem un pal de senyalització de ruta on surt un corriol que mena per les Collades a la casa d'Orriols. Seguim la pista avall a mà esquerra. En un altre revolt se'ns ajunta la que puja de Vilamala i Valielles, que ve de ponent. Seguim per la dreta en direcció a sol ixent.

Cal estar atents doncs aquí haurem de deixar la pista i agafar un corriol que passant per sota una cinglera i després al costat d'un penya-segat (el camí és bo i no hi ha cap perill evident), i seguint per dins del bosc en franca baixada arribem a Sant Pere de Graudes-cales (828m), una església romànica solitària enmig d'un paratge de gran bellesa natural. Sense creuar la palanca del riu Aigua d'Ora i per la pista que segueix el marge dret del riu Aigua d'Ora, arribem a Sant Lleïr de la Vall d'Ora.



REFERÈNCIES LLARGA CURTA

Temps en moviment 06:30h 05:30h

Temps de detenció 03:00h 04:00h

Distància 18,500 km 14,500 km

Desnivell aprox. +650m / -650m +650m / -650m

Sortida Sant Lleïr de la Vall d'Ora Sant Lleïr de la Vall d'Ora

Punt d'arribada Sant Lleïr de la Vall d'Ora Sant Lleïr de la Vall d'Ora

PUNTS D'INTERÈS Ermita romànica de Sant Pere de Graudescales. Vistes Pintoresques: Cingleres - Pla de

Busa - Mirador de la Creu - Presó del Capolatell - Cripta de Sant Esteve d'Olius, consa-grada l'any 1079. Un dels monuments cabdals del romànic llombard de finals del segle XI. Original Cementiri Modernista d'Olius.

NOTADonat l'estat de la carretera de Navés a Sant Lleïr, només disposarem d'un autocar d'en

Barba de 52 places. Si som organitzats, a mig camí podem fer unes cerveses fredes.



DADES TÈCNIQUES

DATACap de setmana 15 i 16 d'octubreHORA SORTIDADissabte a les 05h del matíLLOC SORTIDApl. Comtes del MontsenyMITJÀ TRANSPORTCotxes particularsGUIAQuico Fernàndez INSCRIPCIONSImprescindible confirmar l'assistència abans de les 20h del dilluns 3 d'oc-tubre (si és abans millor)a en Quico i la Maria93 867 5204 (de 20 a 22h)[email protected]

Passat aquet dia tenim de deixar lliures les places no reservades i no sabem si tindrem més lloc al alberg (tenim 30 places reser-vades amb opció a poder ampliar)

Dissabte 15.10 - Circular Rodellar, Otin, Nasarre, Rodellar480m de desnivell i unes 8h de ruta No tenim l'opció de ruta curta.

Diumenge 16.10 - Alquezar, Passarelas del Vero, Puente de Fuendebaños, Asque, Puente de Villacantal300m de desnivell i unes 6h de ruta Si no es vol fer tota sencera, es pot fer només la ruta de les passarel.les i tornar a Alquezar amb 1:30h en total i així visitar la Colegiata de Santa Maria de Alquezar.

ALLOTJAMENTEns allotjarem a l'Albergue Rural de Guara (Alquezar).El preu de la mitja pensió es de 32 euros (sopar de dissab-te, dormir i esmorzar de diumenge).

CAL PORTARHem de portar l'esmorzar i el dinar del dissabte i el

dinar del diumenge, beguda suficient, alguna cosa per pi-car (fruits secs, galetes, sucs, fruita), roba i calçat adients per caminar per camins de muntanya (penseu que per l'oc-tubre si no fa sol pot fer una mica de fred), capelina o el gore per si plou, ulleres de sol, crema solar i la màquina de fer fotos. A més hem de portar sac de dormir o llençols, tovalloles i estris personals per a l'Alberg.

ESPECIAL MUNTANYA | SERRA DE GUARA

Circular per Rodellar i Pasarelas del Río Vero

SORTIDES OCTUBRE | FITXA MUNTANYA


DADES TÈCNIQUES

DATADiumenge 16 d'octubreHORA SORTIDA08h del matíLLOC SORTIDApl. Comtes del MontsenyMITJÀ TRANSPORTCotxes particularsARRIBADACap a les 14h aproxGUIAJaume Domenech i Esteve MonrabàDIFICULTATApte per a tothomDISTÀNCIA 9km DESNIVELL 633m ALÇADA MÀXIMA 1110m TEMPS RECORREGUT 03:30h CAL PORTAREquipament personal d'acord al temps que faci, esmorzar, beguda i calçat adequatINSCRIPCIONSPodeu confirmar la vostra assistència:- dimarts i dijous de 19 a 21h al local- al telèfon del CESC 93 867 5213- al bloc del CESC http://cescsantceloni.blogspot.com

Es tracta d'un bonic i fàcil recorregut, que en el primer tram, és el mateix que el del Castanyer de les 9 Branques.

ITINERARI Deixarem els cotxes al pàrking de Coll de Borderiol; co-

mençarem a caminar en direcció a la Font de Felip Grau-ges, continuarem sempre baixant fins al Castanyer de les Nou Branques, a on pararem per esmorzar.

Reprendrem la marxa per pista fins a arribar a la riera del Sot de Canalis, paratge que es coneix com L'Arimany; seguint per la mateixa pista trobem un rètol que ens indica el camí cap a la font de les Tres Roses; aquest comença amb pista per derivar ràpidament en dos corriols; nosaltres agafarem el que va a la dreta, acompanyats per castanyers fins arribar a la Font, motiu de la sortida i que queda situa-da al Sot de Coll Roig. Descansarem mentre gaudim de les ombres i la bona aigua de la font.

Reprenem la caminada tot pujant per un petit corriol que ens portarà a la carena de la Baga Gran, ja només cal-drà assolir la carena de l'Ase, per arribar a la planera pista que ens portarà a Coll de Borderiol, i cap a casa a dinar.

NOTA: Com que és molt probable que trobem forces cas-tanyes, us agrairem que una petita part la doneu al CESC, per a la castanyada que es farà el 22 d'octubre a la masia de CAN CURT

NATURA | MONTSENY

La Font de les Tres Roses

SORTIDES OCTUBRE | FITXA NATURA


DADES TÈCNIQUES

DATACap de setmana22 i 23 d'octubreLLOC SORTIDApl. Comtes del MontsenyMITJÀ TRANSPORTCotxes ParticularsPREUSocis 10 euros Menors 10 anys 6 euros No socis 15 euros El preu inclou la paella, amb amanida, pa i vi més el dret d'ús de la casaINSCRIPCIONSCom que s'han de comprar els ingredients de la pae-lla, cal saber amb temps quants serem. Per això és imprescindible fer la reser-va abans del 20 d'octubre- dimarts i dijous de 19 a 21h al local- al telèfon del CESC 93 867 5213- al bloc del CESC http://cescsantceloni.blogspot.com- a l'Helena Domènech i l'Esteve Monrabà93 867 12 49

Un any més el CESC ens convida a celebrar aquesta tra-dicional festa de tardor i compartir amistat i caliu amb els companys del Centre Excursionista durant tot un cap de setmana.

Aquest any tenim una novetat: canviem de lloc. Ens tras-lladem a Can Curt de Santa Margarida (Palautordera).

És la Diada del Soci però també hi són molt benvinguts els acompanyants, encara que no siguin socis.

DATES I HORES DE SORTIDAOpció 1: Dissabte, 22 d'octubre, a les 19hSortida de la plaça Comtes del Montseny, amb cotxes parti-culars. (Avisant, també es pot anar directament a la casa).21h Sopar, castanyada, cremat, tertúlia, i... gresca!Per dormir haurem de tornar a casa.Opció 2: Diumenge, 23 d'octubre, a les 8hSortida de la plaça Comtes del Montseny, amb cotxes par-ticulars.9h Xocolatada.10h Sortida de la Secció Familiar al Castell dels Moros14h Dinar amb una gran paella d'arròsMitja tarda Comiat i retorn a Sant Celoni

LLOCCan Curt (Santa Margarida), a Sta Maria de Palautordera

DIADA DEL SOCI | CAN CURT (PALAUTORDERA)

Diada del Soci

SORTIDES OCTUBRE | DIADA DEL SOCI


EL CENTRE HI POSA:Les castanyes i el vi bo.El cremat de rom.La xocolata i la coca de l'esmorzar.

CAL PORTAR:Sopar del dissabte més panellets o postres...Plat, coberts, got, tovalló...Acompanyament per a la paella (en funció de la gana de cadascú)Begudes, postres, complements...

SORTIDES OCTUBRE | DIADA DEL SOCI


Hola a tothom! Com ja s'ha dit a l'editorial, a partir d'aquest mes, el CESC comptarà amb una nova

secció pensada per fer sortides en família, amb els petits de la casa.Jo em dic Carles, i alguns de vosaltres ja teniu la sort de coneixe'm... jajaja (no us preo-

cupeu els que encara no em coneixeu).La idea d'aquesta secció és fer sortides en les quals els petits puguin gaudir, i s'intenta

buscar rutes amb un interès per a ells, i que també sigui distret per a les mares i els pares.Seran excursions curtes, però pensades per fer-les en un dia, per tal de gaudir-les, dinar,

i anar sense presses. Al llarg de l'any també es proposaran dues sortides de cap de setmana anant a un alberg o casa de colònies, perquè ja sabem com els agrada a la canalla fer nit a fora amb sac de dormir i motxilla.

Per fer aquestes sortides no cal res especial, però sí que es recomanen quatre cosetes que sempre van molt bé:- Va molt bé que els nens portin botes per caminar, ja que el peu els queda més protegit que amb unes bambes, i els que encara no en teniu, a botigues com Decathlon o moltes cadenes d'esport, trobareu botes impermeables per molt poquet, i en cas que trepitgin basses o posin una mica el peu a l'aigua, aniran amb els peus secs.- Portar a la motxilla una petita farmaciola amb tiretes, unes gases i algun antisèptic tipus Betadine o Cristalmida.- Anar amb compte amb l'aigua. Si els petits porten la seva cantimplora, és molt possible que se l'acabin aviat, per tant els pares haurem de comptar sempre en dur una mica més per si de cas, no sempre hi haurà fonts pel camí.- Encara que sigui estiu, es bo portar quelcom de màniga llarga per als petits, i un imper-meable. No pesen i ocupen molt poc.

Les sortides seran variades i es mirarà d'anar fent coses pel camí com la recerca de pis-tes per trobar un tresor amb l'ajuda del GPS, a l'hivern anar a la neu per construir un iglú, entrar en alguna cova, i moltes coses més.

Pel que fa al desplaçament es farà en cotxes particulars ja que seran a prop, i en algun cas si és una sortida lluny, es comentaria l'opció d'anar o no en autocar.

Amb cada revista hi haurà el mateix que es fa amb les altres seccions: una ressenya de l'excursió que es farà, què cal portar, horaris, etc. Els horaris estaran indicats al ritme dels més petits, ja que es faran més aturades i el ritme serà mes tranquil.let.

Carles Marín |

FAMILIAR | DIADA DEL SOCI

ESTRENA: Secció Familiar!

SORTIDES OCTUBRE | SORTIDA FAMILIAR


DADES TÈCNIQUES

DATADiumenge 23 d'octubreHORA SORTIDA10h del matíLLOC SORTIDACan CurtMITJÀ TRANSPORTCotxes particularsARRIBADACap a les 14h aproxGUIACarles MarínDIFICULTATApte per a tothomCAL PORTAREquipament personal d'acord al temps que faci, beguda i calçat adequatINSCRIPCIONSPodeu confirmar la vostra assistència:- dimarts i dijous de 19 a 21h al local- al telèfon del CESC 93 867 5213- al bloc del CESC http://cescsantceloni.blogspot.com

Per aquest mes d'octubre, la primera sortida es farà dins dels actes del dia del soci, i serà una volta al voltant del Castell dels Moros, que queda a mitja hora d'on dinarem.

La volta consistirà en passar per darrera de l'hípica i tra-vessar la Tordera.

Si baixa una mica plena, podem descalçar-nos i mullar-nos els peus, i si no, es pot passar per les pedres.

Un cop passat el riu, s'agafarà un corriol que puja a mà dreta, passarem uns eucaliptus, i arribarem al castell en una mitja horeta tranquil.lament.

Estarem una estona per allà i tornarem a baixar pel ma-teix camí per anar a dinar.

FAMILIAR | MONTSENY

Castell dels Moros

SORTIDES OCTUBRE | SORTIDA FAMILIAR


DADES TÈCNIQUES

DATA29-30-31 d'octubre i 01 de novembreHORA SORTIDADissabte 29 a les 09.00hLLOC SORTIDApl. Comtes del MontsenyMITJÀ TRANSPORTCotxes particularsGUIAMiquel PérezDESNIVELLPrimer dia +/- 1300mSegon dia +/- 1250m HORARIDiumenge 13:00h aproxDilluns 10:00h aproxCAL PORTARMenjar i beure per passar els 4 dies (sopar de dissab-te més esmorzar, dinar i sopar de diumenge, més esmorzar, dinar i sopar de dilluns i esmorzar de dimarts). Bon calçat, roba d'abric, sac de dormir, màrfega, tenda i estris personalsINSCRIPCIONSImprescindible confirmar l'assistència abans del dijous 27 d'octubre- dimarts i dijous de 19 a 21h al local- al telèfon del CESC 93 867 5213- al bloc del CESC http://cescsantceloni.blogspot.com- a en Miquel Pérez617421458

ITINERARI Arribarem dissabte a la tarda a l'Embassament de Cava-

llers, on soparem i dormirem.Diumenge començarem a caminar i enfilarem el camí

que passa pel costat de l'embassament, fins a trobar el des-viament cap al Besiberri Nord.

Passem per l'Estanyet de Malavesina i la Bretxa d'en Peyta, on ja podrem enfilar-nos per la cresta fins a pujar el citat Besiberri Nord, Besiberri del Mig i Besiberri Sud. Tot seguit baixarem fins al Pas de l'Ós i l'embassament, on tornarem a fer nit.

Dilluns sortirem en direcció al Punta Alta de Comalesbi-enes. L'itinerari anirà per la Vall de Comalesbienes fins als Estanys de Comalesbienes, Pic de Comalesbienes i Punta Alta de Comalesbienes.

Per tornar, farem l'Estany de la Roca, Estany Gran de Colieto, Refugi Ventosa i Clavell i l'Embassament de Cava-llers, on tornarem a passar la nit fins dimarts, que tornarem a Sant Celoni.

En cas que la majoria de gent no disposi de pont, farem la opció B: els 4 tres-mils de la Pica d'Estats, fent les crestes pertinents.

ALTA MUNTANYA | AIGÜESTORTES

Besiberris i Punta Alta

SORTIDES OCTUBRE | FITXA ALTA MUNTANYA


DADES TÈCNIQUES

DATADiumenge 6 de novembreHORA SORTIDA08:30h del matíLLOC SORTIDApl. Comtes del MontsenyMITJÀ TRANSPORTCotxes ParticularsARRIBADACap a les 18h aproxGUIACarles MarínDISTÀNCIA 10km DESNIVELL 200m TEMPS RECORREGUT 03h sense aturadesCAL PORTAREquipament personal per passar un dia de marxa, esmorzar, dinar, beguda, roba i calçat adequat INSCRIPCIONSImprescindible confirmar l'assistència abans del dijous 3 de novembre- dimarts i dijous de 19 a 21h al local- al telèfon del CESC 93 867 5213- al bloc del CESC http://cescsantceloni.blogspot.com- a en Carles Marí[email protected]

Anirem fins al poble de l'Esquirol (Santa Maria de Cor-có) i deixarem els cotxes al final del poble, al costat de la carretera que va cap a Tavertet.

A l'esquerra hi ha un rètol que indica la ruta de la Fora-dada i passarem pel costat de la masia del Campàs.

La pista passa a ser un camí molt agradable i continu-ant aquest camí trobarem una tanca pel bestiar a la nostra dreta. Continuarem per aquí, i trobarem un pal indicant la Foradada.

Arribarem a un altre cruïlla amb un altre pal, on ja po-dem sentir el soroll del aigua, i baixarem fins a la Forada-da, on ens hi estarem una bona estona.

Pujarem cap al poble de Cantonigros, on farem una vol-ta i es pot prendre quelcom, i si va bé, buscarem un lloc per seure i dinar.

Sortirem del poble pel carrer Major i agafarem el camí ral d'Olot a Vic, cap a l'Esquirol.

Aquest camí té trams enllosats amb pedres en alguns trams, i era el que antigament s'utilitzava per anar de Vic a Olot.

Poc abans d'arribar als cotxes podrem veure el dolmen de Puigsespedres.

FAMILIAR | L’ESQUIROL

Salt de la Foradada

SORTIDES NOVEMBRE | SORTIDA FAMILIAR


DADES TÈCNIQUES

DATADiumenge 13 novembreHORA SORTIDA07.00h del matíEs prega puntualitatLLOC SORTIDApl. Comtes del MontsenyMITJÀ TRANSPORTAutocarPREUSocis CESC 13 eurosNo socis 20 eurosARRIBADACap a les 20h aproxGUIAFrancesc RuizDIFICULTATEtapa de fàcil realitzacióCAL PORTAREquipament personal per passar un dia de marxa, esmorzar, dinar, beguda, roba i calçat adequatINSCRIPCIONSImprescindible confirmar l'assistència abans del dijous 10 de novembre- dimarts i dijous de 19 a 21h al local- al telèfon del CESC 93 867 5213- al bloc del CESC http://cescsantceloni.blogspot.com- a en Francesc [email protected]

Excursió clàssica que durant segles han fet molts pele-grins per venerar la Mare de Déu de Montgrony des de Gombrén i Castellar de n'Hug. En aquesta ocasió farem una volta per un dels paratges més mitològics del Ripollès. Jacint Verdaguer feu aquest recorregut en l'època que va escriure la llegenda del comte Arnau.

Els cingles, muntanyes, avencs, coves, monestirs i cas-tells del voltant de Gombrèn guarden els secrets d'un dels personatges més populars (i odiat pels seus serfs) de Cata-lunya: el comte Arnau.

PRIMER TRAM: Gombrén – Santuari del MontgronySom a la plaça del Roser de Gombrén (919m), prenem

la carretera direcció la Pobla de Lillet. A uns dos-cents me-tres de la plaça trobem un carrer que puja. Passem per la casa de Can Xicoi per anar a buscar l'inici del Camí de Nostra Senyora de Montgrony, havent travessat el torrent del Barruell. Seguim el camí molt ben fresat que suaument va guanyat desnivell. Trobem un camí que surt a la nostra esquerra, si el seguíssim arribaríem al Castell de les Dames o de Blancafort, on segons la llegenda hi havia cent da-mes o monges, molt visitades pel Comte i els seus amics. Nosaltres seguirem el camí principal que ràpidament ens deixa a l'oratori de Sant Francesc. Seguim pel camí que marxa a la esquerra tot passant per una zona boscosa i més endavant arribem a un petit pla. Continuem a la dreta, amb pendent força pronunciat fins a trobar un trencall a mà esquerra que porta a Can Pomarell. Arribem al coll de la Creueta, a ma dreta hi trobem una creu de ferro. Seguim pujant, ara per unes llargues llengües de roca fins a Coll de Jou (1221m) (cruïlla de camins) i en direcció N arribarem en pocs minuts al Santuari. Darrera del Santuari s'alça una gran mola tallada per altes cingleres per tots els cantons, tret del de llevant. És un punt amb moltes vies d'escalada.

Som al santuari de la Mare de Dèu de Montgrony, santu-ari romànic de final del segle IX. Aprofitarem per esmorzar i prendre quelcom calent a la hostatgeria. A més de la vista panoràmica, destaquen les escales tallades a la roca viva que el comte féu esculpir als seus serfs, i als quals després

SENDERS | RIPOLLÉS

Gombrén - Castellar de n’Hug Fonts del Llobregat

SORTIDES NOVEMBRE | FITXA SENDERS


es negà a pagar el preu convingut. Pugem les escales fins arribar al l'església de Sant Pere de Montgrony, situada sobre el santuari de Montgrony, a 1408 metres d'altitud. Sembla datar del segle VIII, tot i que fou consagrada l'any 1138. L'edifici és un dels millors exem-ples de l'art romànic.

Difi cultat mitjana, Desnivell + 490m. Temps 1,15h.

SEGON TRAM: Santuari del Montgrony – Castellar de n'HugSortim de Montgrony per la carretera en direcció a Gombrén, deixem a la dreta la pista

que ens portaria al refugi les Planelles i al Coll Roig. Més endavant prenem una pista a la dreta, passem per les Viles Xiques i sempre seguint la pista en lleugera pujada, quan es fa planera trobem una cruïlla, a l'esquerra aniríem als plans de la Pera, nosaltres prenem la pista de la dreta. Passem les Voiles Grosses i arribem a Can Maians, mas situat en un turó on s'acaba la pista I continuem per un corriol de baixada i una zona força arbrada. Tra-vessem zones de prats i algun que altre torrent, passant pel costat de Can Torra, travessen un rec i després d'una curta i suau pujada arribem a un petit replà on a la dreta trobem la font de Sant Joan de Cornudella i a l'esquerra, dalt d'un petit turó, hi ha l'ermita. Seguim el camí en lleugera pujada fins assolir un petit coll i seguim el camí planer fins a la carre-tera que puja cap al Pla d'Anyella-la Molina. Ens queda seguir la carretera a l'esquerra i de baixada fins la cruïlla de la que ve de Gombrén, i d'aquí a Castellar de n'Hug.

Difi cultat baixa, Desnivell +130m. Temps 2,15h.

TERCER TRAM: Castellar de n'Hug– Fonts del LlobregatSituat a 1300 metres d'altitud trobem el naixement del riu Llobregat, està situat a 15

minuts del poble. El poble i les fonts estan units per un camí d'escales de terra i roca molt ben senyalitzat i limitat per una tanca de fusta, quedant el poble en un estadi superior.

Es un espectacle d'aigua i natura. Tanta bellesa mereix que ens aturem a dinar tot con-templant el naixement d'aquest riu que fins arribar al mediterrani passa per 28 municipis. L'aigua surt de la roca calcària i prové de les aigües de la pluja i neu que durant l'hivern s'acumula als cims més propers com el Puigllançada i la Tossa d'Alp. S'ha habilitat un mirador per veure la cascada central i gaudir de la força i bellesa de l'aigua.



REFERÈNCIES LLARGA CURTA

Temps en moviment 04:00h 03:30h

Temps de detenció 03:00h 03:30h

Distància 15 km 11 km

Sortida Gombrén Santuari de Montgrony

Punt d'arribada Fonts del Llobregat Fonts del Llobregat

La previsió és esmorzar a la cafeteria del Santuari, i dinar a les Fonts del Llobregat. Hi haurà 1 hora de temps lliure per visitar Castellar de n'Hug i fer compres. Hi ha la possibilitat de visitar la fàbrica de Ciment del Clot del Moro.



DADES TÈCNIQUES

DATACap de setmana 19 i 20 de novembreHORA SORTIDADissabte a les 09h del matíLLOC SORTIDApl. Comtes del MontsenyMITJÀ TRANSPORTCotxes particularsGUIAMiquel Pérez DESNIVELL+/- 1450mHORARI08:00h aproxDIFICULTATRuta molt llarga. Tram de cresta i grimpada final fàcil però aèries.CAL PORTARMenjar i beure per passar els 2 dies (sopar del dis-sabte més esmorzar i dinar de diumenge). Bon calçat, roba d'abric, sac de dor-mir, màrfega, tenda, i estris personalsINSCRIPCIONSImprescindible confirmar l'assistència abans del dijous 17 de novembre- dimarts i dijous de 19 a 21h al local- al telèfon del CESC 93 867 5213- al bloc del CESC http://cescsantceloni.blogspot.com- a en Miquel Pérez617421458

Arribarem dissabte a la tarda al preciós poblet de Cerbi, on deixarem el cotxes i passarem la nit.

Només començar enfilarem un caminet fins a les Bordes d'Aurós. Tindrem una, una, una... diguem que llargueta pista fins a l'Estany de la Gola. Tot seguit cap a l'Estany de Calberante, el Coll de Curiós i el Coll la Tartera; en aquest punt serà on ens desviarem quan tornem de baixada.

En aquesta preciosa tartera, ens enfilarem cap el Mont-roig vèrtex, Mont-roig i Mont-roig Nord. Una vegada de nou a la tartera, anirem a l'Estany de Buixasse, el Planell de Nyiri i a Cerbi, on ja al cotxe, tornarem a casa.

ALTA MUNTANYA | VALL DE CARDÓS

Mont Roig

SORTIDES NOVEMBRE | FITXA ALTA MUNTANYA


DADES TÈCNIQUES

DATADiumenge 20 novembreHORA SORTIDA08h del matíLLOC SORTIDApl. Comtes del MontsenyMITJÀ TRANSPORTCotxes particularsARRIBADACap a les 14h aproxGUIASefa Martínez i Joan TorrasDIFICULTATApte per a tothomDISTÀNCIA 8/10km DESNIVELL 288m CAL PORTAREquipament personal d'acord al temps que faci, esmorzar, beguda i calçat adequatINSCRIPCIONSPodeu confirmar la vostra assistència:- dimarts i dijous de 19 a 21h al local- al telèfon del CESC 93 867 5213- al bloc del CESC http://cescsantceloni.blogspot.com

UNA MICA D'HISTÒRIA Santuari del Far: L'antiga capella de la Mare de Déu del

Far, coneguda des del segle XIII, fou destruïda pels terra-trèmols del segle XV i substituïda pel santuari que avui co-neixem. L'església és d'una nau amb volta d'arc apuntat, d'estil gòtic, i façana reformada al segle XVII, mentre que el campanar, de torre de planta quadrada, es dreça a la dreta de la nau de l'església. La imatge de la Mare de Déu que s'hi venera es gòtica d'alabastre i data el segle XV. Tot el conjunt ubicat al caire de l'impressionant conca del Far, amb unes vistes magnifiques, fou restaurat i revitalitzat l'any 1970 després d'una etapa d'abandonament.

Actualment el culte religiós del santuari es troba en ple funcionament i, adossat, hi funciona un restaurant i un acurat espai de lleure.

Capella de Santa Anna del Grau: Aquesta petita capella, ubicada al peu de la carretera que duu al Santuari del Far, fou consagrada l'any 1498. D'una sola nau i una gran por-ta d'arc rebaixat, ha estat restaurada recentment i es troba en un estat de conservació excel.lent.

Sant Martí Sacalm: En el petit nucli que centra actual-ment el municipi de Susqueda hi destaca l'església parro-quial de Sant Martí, coneguda des de l'any 1197, tot i que els seus orígens romànics són pràcticament inapreciables. L'església actual data del segle XVII és una construcció totalment renovada que fins i tot capgirà l'orientació del temple preexistent. És un edifici sobri, d'una nau rectangu-lar; amb porta d'arc rebaixat, ull de bou, frontó triangular i campanar de torre de planta quadrada.

El poblet de Sant Martí té algunes cases amb llindes de pedra dels segles XVIII i XIX (can Teixidor, can Batista..) i el nou edifici de l'ajuntament de Susqueda.

NATURA | SANT MARTÍ SACALM

El Far Pujada i visita al Santuari

SORTIDES NOVEMBRE | FITXA NATURA


TRAJECTESortirem de la Plaça Comptes del Montseny, direcció Hostalric per la C-35 i la GI-555

a Mallorquines, per agafar la carretera C-63 direcció a Santa Coloma de Farners. Abans d'arribar a la població, a la primera rotonda, girarem a la dreta per prendre la C-25, di-recció Vic. Des de C-25 prendrem la sortida 225 direcció Olot-Anglès-Amer un altre cop per la carretera C-63. Una vegada travessada la població d'Amer, en el Km. 47.5 girarem a l'esquerra en un trencall que ens durà per una pista asfaltada fins a Sant Martí Sacalm.

En el trajecte amb cotxe des d'Amer fins a Sant Martí Sacalm, passarem per un seguit de fonts, com la Font Fresca (que podrem visitar opcionalment a la tornada), la Font dels Degollats i la de la Teula.

ITINERARI I RECORREGUT Des de Sant Martí Sacalm (835m), neix una pista que s‘allunya nord enllà. Comença-

rem a caminar a partir d'aquest punt, travessant una tanca pel bestiar. A la primera cruïlla girarem a l'esquerra per agafar una pista poc marcada fins agafar un corriol que s'endinsa en un bosc humit i fosc on domina l'alzina. Fins arribar a la part baixa del grau de Santa Anna, on iniciarem la pujada pel grau de Sant Martí. Un cop superada la cinglera, el pla apareix de cop i la vegetació canvia radicalment: sense adonar-nos quedarem envoltat per la roureda i les falgueres. Tot seguit trobarem la carretera asfaltada que cap a l'esquer-ra ens portarà al Santuari del Far (1123m).

SORTIDES NOVEMBRE | FITXA NATURA


DADES TÈCNIQUES

DATADiumenge 27 novembreHORA SORTIDA08h del matíLLOC SORTIDApl. Comtes del MontsenyMITJÀ TRANSPORTAutocarGUIAMiquel PérezDESNIVELL +/- 600mHORARI 06:00h aproxCAL PORTARMenjar i beure per passar el dia. Bon calçat i roba d'abricINSCRIPCIONSImprescindible confirmar l'assistència abans del dijous 24 de novembre- dimarts i dijous de 19 a 21h al local- al telèfon del CESC 93 867 5213- al bloc del CESC http://cescsantceloni.blogspot.com- a en Miquel Pérez617421458

ITINERARIL'itinerari sortirà del costat del poble de Collbató, fent

l'antic camí de “Collbató - Monestir de Montserrat”. Passarem per la Cova de les Bagasses, Avenc Petit de

Costa Dreta, Pla de Sant Miquel, la Santa Cova i el Mones-tir de Montserrat.

Des del monestir agafarem el GR 96 i cap a Monistrol.

OPCIONSDepenent de l'estat del temps del cap de setmana, hi

haurà un pla B.

MUNTANYA | MONTSERRAT

De Collbató a MonistrolSortideta per a tothom!

SORTIDES NOVEMBRE | FITXA MUNTANYA


COM US VA ANAR? | FINAL SENDERS 25-26.06.2011

Poema llegit a Coma de Vaca

Aquests es un poema dedicat /a un NYERRO molt estimat.

Pas a Pas tots junts hem caminat /i de bon grat i amb paciència ens has guiat.

Contents i Units hem gaudit /de bons moments i molts acudits.

Amb estadístiques i percentatges /has fet peculiars els nostres viatges.

Una mica masclista i pendent de les senyores /però de segur que a totes ens enyores.

Qui diria fa un temps que amb Esforç, Rapidesa i Concentració /

arriben a tot arreu amb bon humor.

Has fet del Camí dels Nyerros una aventura senderista /passant a tots revista.

Hem gaudir de Paisatges, Senders i Camins /

que ens han omplert el cor fins dins.

I com si d'un exèrcit es tractés /ens has portat a tots la mar de bé.

Estem molt contents de tu /per això t'anomenen GRAN MANITU.

Amb carinyo i amistat /signem aquest poema de bon grat.

ELS NYERROS DEL CESC

SOCIS | SORTIDES


1...2...3...4...5...6...7...8...9...i...10. Així escrit, fa patxoca i tot. Moltes vegades la gent que no comparteix l'afició per fer muntanyes, quan li expliques

que t'has passat 3 dies carregat com una mula per dormir al terra, beure aigua plena de bitxos, i que la única cosa calenta que menges al dia és una sopa instantània (això sem-pre i quan algú estigui disposat a carretejar el fogonet, oi nois?), i que tens els peus plens de butllofes, total, per passar-te des de que surt el sol fins que es pon, fent muntanyes..., no acaben d'entendre la gràcia de l'assumpte.

La veritat és que el pensament de “Què c****** hi faig aquí, quan podria estar gaudint d'un llit tou, aigua potable, i (alguns!) aire condicionat!”, et ve al cap una mitja de dues vegades per hora, però quan arribes a casa el diumenge, tens la absoluta sensació que has fet una cosa... extraordinària. Podria haver anat a la platja com, segons tinc entès, la meitat de la humanitat (l'altra meitat no hi va anar per què allà és hivern), però... no.

He preferit anar a un lloc on només hi havia 7 persones més. Amb uns horitzons que no s'acaben mai, i l'oxigen és tant pur que et fa mal al respirar. He passat fred quan tothom estava passant calor. Ens hem banyat en un llac d'aigua cristal.lina, ple d'icebergs, mentre la resta intentava treure's la sal i la sorra. Un lloc on les retencions, l'IBEX 35 i el Barça, no tenen gaire importància, i sobretot, sobretot, no saben qui és la Lady Gaga.

A mida que em faig gran (si és que algun dia ho seré), crec que anar en direcció contrà-ria té més mèrit. Encara que el preu sigui escoltar de tant en tant: “Esteu sonats!”.

Aquí acaba la meva humil contribució a la consciència dels lectors (santa innocència la meva!), i passo a descriure, per l'interès de qui ho vulgui saber, els fets, o més ben dit, la convivència, de 3 dies per la vall d'Estós per fer 10 tres-mils.

Divendres 24: després una llarga conversa via mail per donar una lliçó de puntualitat a certa persona habitualment impuntual, i vist que després de la revetlla, el tema d'aixecar-se d'hora era arriscat, vam decidir retardar la sortida mitja hora; però la iniciativa no va tenir massa èxit. Bàsicament per què l'impuntual ni es va assabentar que arribàvem tard expressament. La propera vegada ho provarem amb una hora.

Inicialment tenia la idea de presentar-me amb vestit i tacons de revetlla, però vaig pen-sar que anar per la muntanya així vestida podria ser una idea massa extraordinària, així que ho vaig desestimar i vaig anar de rigorós Quechua.

Ens vam ficar tots 8 junts a la carretera, amb la ja famosa furgo de la família Net, i com sempre, el mateix trajecte de memòria: Martorell, nacional fins a Tàrrega, el bar de Torna-bous, la fruiteria d'Alfarràs, el gir a Benabarre, la plaça de Graus, el congost i Benasque, absolutament conquerit per catalans (es veu que això de Sant Joan no ho celebren a tot arreu). I aquí estem, un altre cop! Pista fins al pàrking, dinem les restes de la revetlla, i a caminar... un altre cop!

La ruta de divendres consistia en arribar als llacs de Gías seguint el sender que passa pel refugi d'Estós. La cosa així escrita sembla una passeig, oi?, però els 15 quilos que dúiem

COM US VA ANAR? | ALTA MUNTANYA 24-25-26.06.2011

Estossats! 10 3000 en un dia per la vall d’Estós

SOCIS | SORTIDES


a l'esquena, ho van acabar complicant i ens va costar 6 hores. Els rius a vessar d'aigua, el verd quasi fluorescent del paisatge, i alguna que altra ombra més l'Aquarius del refugi, van alleugerir el suplici. Durant el trajecte es passa per la Cabaña del Turmo; per qui no sàpiga de què va, que s'escolti el “20 de abril del 90” dels Celtas Cortos. Ja s'hi feien rave nocturnes, quan encara ningú sabia què eren.

Després d'aguantar el punyeter sol tota la tarda, vam acampar en un paisatge idíl.lic, amb llac i tot, menys l'Eva, que volia estrenar la funda de vivac. Vam començar la sessió de “Com cuinar en alçada?”, i les fèmines vam acabar sopant ficades dins al sac, perquè la rasca era considerable. La Patrícia ens va donar una classe magistral sobre com evitar les rampes musculars i es va endur un massatge gratis de l'Omar (;•), i així de distrets, ens en vam anar a dormir encara de dia...

Dissabte 25: ...I ja de dia ens vam aixecar. Doncs res, comença el repte. 1: Jean Arlaud (10:30h) Abans aquest pic es deia Pico del Puerto de Ôo (recordeu-

vos de llegir la última o), però el Jean aquest, es veu que és un francès que va fer moltes muntanyes, i li van posar el seu nom a aquest 3000 (Ai Jean Arlaud, Ai Jean Arlaud, vull entendre-ho, però no puc!). Teòrica (i pràcticament) és el més complicat dels 3000 que vam fer, ja que requereix d'un parell de ràpels, sempre i quan vulguis baixar d'allà. Però en Rafel ens va demostrar com baixar sense necessitat de tant artifici.

2: Gourgs Blancs (12:00h) Un cop fets els ràpels ens les prometíem felices, i després d'una pujadeta, ja teníem el segon i el més alt.

3: Torre Armengaud (13:00h) I llavors va arribar la confirmació que les complicacions no s'havien acabat. Deu n'hi do amb la cresteta, ara cap aquí, ara baixa, ara cap allà, torna a pujar, fins que al cap d'una hora ben bona, el tercer! Aquí ens vam trobar una parella de catalans que venien en sentit contrari, i que havien començat a caminar a les 6h del matí des del pàrking de baix. Ah!, llavors vam saber que havíem fet bé de pujar el primer tros el dia abans, per què ells no van tenir pas temps de fer-los tots!

4: Punta Lourde de Rocheblave (13:30h) En Rocheblave va ser un col.lega d'en Saint-Saud que ve després. Es veu que tots dos van córrer per aquestes contrades (quina mania tenen els francesos en posar noms de famosos (?) a les coses). Aquí vam fer cim tot xerrant, mentre decidíem si anar a fer els dos 3000 que queden a mà dreta o anar directament als

SOCIS | SORTIDES


quatre de mà esquerre. 5: Pic Camboué (14:00h) Al final vam llençar-nos al repte total, més que res per no ha-

ver de tornar a fer la pujadeta un altre dia. El Camboué cap problema, quasi bé hi puges sense adonar-te'n i per què té una fita a dalt, que si no te'l passes de llarg. Però el Saint-Saud ja té més gràcia.

6: Pic Saint-Saud (15:00h) Sort que de tant en tant algú de nosaltres té un reflex d'intel.ligència (gràcies, Lluís!) i vam decidir endur-nos les motxilles fins al Saint-Saud i no pas deixar-les al coll i tornar, per què sinó la cosa s'hagués allargat considerablement. Entre la gana, l'assolellada que portàvem i la cresteta punxeguda, al final va resultar més feixuc del que es veu. Una vegada al cim, quatre fruits secs i cap a baix tot recte fins al llac, a on l'aigua fresca del riuet va fer-nos quedar, per dinar i descansar una estona (i beure més aigua amb bitxos, però aquesta vegada, congelats).

7: Pic de Clarabide Occidental (16:40h), 8:Clarabide (16:50) i 9:Clarabide Oriental (17:00) Com que no tornàvem per la cresta, vam haver d'improvisar el camí fins al coll (Caminante no hay camino, se hace el camino al andar!). I després de produir-se la pri-mera deserció (les butllofes ja ocupaven tot el taló sencer), vam deixar les motxilles amb companyia, i ens vam disposar per fer els 4 últims tres-mils. No sé foren les ganes d'acabar o el fet de no dur pes a sobre, però semblava que ens empaitessin. 10 minuts, un tres-mil, 10 minuts, un altre, 10 minutets més, i el nové de la llista!

10: Pico de Gías (17:20) Uff! Per fi! Silenci. I cap a baix s'ha dit. Aquí vam anar sense manies: grampons i en línia recta fins a les

tendes. Vam gaudir de la companyia d'un isard curiós. Per cert, aprofito l'avinentesa ja que us tinc aquí llegint, per informar-vos que “isard”, en castellà, és “rebeco”. Més que res, per que no feu com jo, que un dia anant a la muntanya amb un grup de bascos, quan van dir la frase “Mirad! Rebecos!”, vaig mirar cap al cel per si en trobava algun que volés... Estava convençuda que un “rebeco” havia de tenir ales...

I per acabar, una bona remullada al llac. Llàstima que allà a dalt no hi ha cervesa. Ho proposaré a la Damm, per si s'anima a conquerir nous mercats (cosa que dubto per què estan la mar d'ocupats amb els xiringuitos de luxe). Potser els de Veri hi estan més dispo-sats... I ens estalviaríem els bitxos.

SOCIS | SORTIDES


Si divendres vam anar a dormir encara de dia, ni vulgueu saber a quina hora estàvem tots dormint el dissabte... Sort que l'Eva ens va assegurar que allà dalt també hi han estre-lles, per què no les vam arribar a veure...

Diumenge 26: Ai, la tornada! Quina llàstima que tot el que puja, ha d'acabar baixant-se... El més destacat, com mana la tradició, el dinar de Seira. No sabeu pas com s'assabo-reix una amanida de pagès després de 3 dies de menjar preparat!

Una vegada a la “fragoneta” van sortejar qui es quedava sense “siesta” i en Miquel es va oferir com a voluntari, però entre l'olor de les sabates i la canícula, no es pot dir que els de darrera dormíssim plàcidament. De tornada, vam decidir canviar de paisatge i passar per l'eix; no és res personal, però quan els de la gran ciutat es posen tots a la carretera, poden regirar-te el viatge.

Crec que eren les vuit del vespre quan vaig aconseguir asseure'm al sofà.Sabeu una cosa? Tinc sort. Puc fer coses extraordinàries, i tinc una companyia extraor-

dinària amb qui fer-les. Sóc afortunada. Silenci. Text i Fotos: Esther Guiu |

PS: Per cert, si algú, tot passant pel llac de Gías, troba uns pantalons, són de l'Omar. Si us plau que els deixi a la secretaria del CESC

PS2: No sigueu mal pensats! En duia uns altres!

SOCIS | SORTIDES


Diana a les sis del matí, per poder sortir sobre les set: tenim pendent un viatge en cotxe d'una hora, més o menys, abans de començar a caminar. Sembla que hem escollit bé el dia i tindrem un Sol esplèndid. En Quico ha previst qualsevol problema: ens dóna a cada cotxe una tira de paper amb la ruta per arribar a Bujaruelo. La sorpresa és arribar-hi i veure la quantitat de gent que hi ha, però si ho penses és normal: s'hi arriba fàcilment en cotxe, és una gran esplanada verda al costat del riu on et pots banyar, al seu voltant es poden fer excursions precioses i tens un restaurant al refugi; no es pot demanar més.

Són dos quarts de nou, sembla que tot el grup té pressa per començar a caminar i no és estrany: encara estem a l'ombra, i bufa un airet fred que ens fa posar jaquetes i jerseis. Hi ha un grup que es quedarà a l'esplanada, no es veuen amb forces per fer la pujada. Jo vull provar-ho, a veure fins a on arribo. Com que tots tenim clar que seré la més lenta del grup amb diferència, el Quico m'ha donat un walkie i ell en porta un altre, de manera que podem estar en contacte, encara que ells vagin al seu ritme i jo al meu. Em sembla que no tenen molt clar si podré arribar o no al final, però jo realment no m'he plantejat el no fer-ho: has d'anar convençut d'entrada o no faràs res.

I sense més, travessem el pont i seguim la direcció marcada en els cartells: cap amunt. El camí no té pèrdua, hi ha marques de GR fins al Port. Al principi anem passant pel bosc de pi roig i boix, en alguns moments sorprenentment fosc; a la tornada segurament agra-irem que ens tapi el Sol. Aviat veig les primeres orquídies i uns magnífics lliris rosats. En-cara no ha passat mitja hora i ja he perdut el grup de vista, però té les seves avantatges: de cop vaig sentint els ocells que deuen pensar: “Per fi ha passat aquesta colla d'escandalosos xerraires!”. Clar que no estic ben bé sola, els revolts del camí em deixen veure la colla per sobre meu i al darrera veig més gent que va pujant: no es pot dir que sigui un camí solitari precisament.

La calor es comença a fer notar i vaig atrapant i tornant a perdre als que fan parades d'uns minuts per treure's capes d'abric, posar-se la crema protectora o fer alguna foto... perquè quan el bosc s'aclareix es comencen a veure unes vistes magnífiques. Darrera nostre es veu perfectament la vall d'Otal i el Tendeñera, el riu Ara fent el seu camí cap a Bujaruelo, grans clapes de la muntanya de color groc brillant, gairabé fluorescent gràcies a les flors de l'eriçó groc (Echinospartum horridum, científicament) contrastant amb els prats verds i el cel blau intens. A la nostra esquerra tenim la línia d'alta tensió que ve de França pel Port d'Especières o Port Vell (al costat de Bujaruelo), però no afecta massa a la meva apreciació del paisatge, probablement perquè amb prou feines aixeco el cap per no entrebancar-me amb les pedres. Per fi, a l'arribar a una cabana cutre que queda just a on la línia d'alta tensió es desvia a l'esquerra, trobo a la colla esmorzant sota l'única ombra

COM US VA ANAR? | MEMORIAL 02-03.07.2011

Memorial: San Nicolás de Bujaruelo - Pic de Pahule

SOCIS | SORTIDES


una mica important de tot el prat, a sota d'uns pedrots. També és l'únic lloc on hi ha una mica d'aigua de desglaç, que poc més avall s'escola entre les pedres i desapareix. Ara la pujada va pels prats, plens de petites flors de gerani i de serpol, lliris increïblement blaus, i forats de caus de marmota on s'ha de vigilar de no ficar els peus.

El grup va pujant, i en Quico va trucant-me de tant en tant per donar-me ànims i veure on sóc. No es pot dir que no em cuidin! Quan ells arriben al Port, jo començo la pujada de la paret del fons del circ, ja amb més roques que herba. Sé que és la pitjor part: la calor apreta, el camí es fa més costerut, el ritme cardíac se'm dispara cada tres passes i dec tenir la cara vermella com un tomàquet; no em queda més remei que parar a refredar el motor una mica, com els vells sis-cents que només agafaven velocitat costa avall i amb el vent a favor. Finalment aconsegueixo arribar al Port, a les 12:15h, he fet el camí en 3:45h en lloc de les 2:15h que es dóna com a referència, però estic molt, molt satisfeta, ho he acon-seguit! Estic morta, però ho he aconseguit. En Quico contesta ràpid a la meva trucada, i m'anima a seguir una mica més. De fet, com que sembla que fa baixada i veig el pàrquing amb els cotxes al costat francès, penso que una mica més d'esforç s'ho val, per veure les vistes promeses de Gavarnie.

Tiro endavant, i es demostra un cop més que anar sol té les seves compensacions: entre els rocs d'una petita esllavissada a la carretera em trobo de cara amb una marmota que no m'ha sentit arribar. Les dues fem un bot de sorpresa i ens quedem quietes mirant-nos, fins que desprès de fer-li un parell de fotos (L'he enfocat? Té el color exacte de les pedres, si no es mou no la veig!) ja no aguanta més el suspens i marxa d'un salt. Uns metres més enllà, em fixo en uns grans ocells que planegen per la vall per sota nostre (és genial estar per sobre dels rapinyaires!) i paro per treure els prismàtics. Efectivament, són voltors ron-dant una colla de xais; potser algun s'ha fet mal o hi ha alguna cria sense protecció. No m'entretinc amb més esbrinaments, he de seguir.

A l'arribar al pàrquing tiro directament amunt pels turonets coberts d'herba. Hi ha al-gunes senyals de camí, però realment no em preocupa equivocar-me, no hi ha més alter-natives. Més camí de pujada al Sol, marxa lenta, pensaments zero, em limito a intentar respirar i caminar al mateix temps (“marxa de meditació”, com en diem després). De cop, al aixecar el cap, m'adono que estic veient la Bretxa de Roland, el Dit, la Falsa Bretxa, el

SOCIS | SORTIDES


Taillón... És genial, no m'ho puc creure, ho estic fent, el que em pensava que només veu-ria en fotos, ho veig a la realitat. Faig tot de fotos, però sé que no tindran res a veure amb el que veig: només em serviran per recordar el moment en que vaig sentir una sensació de compliment, d'haver arribat allà on volia i una mica més enllà, i la profunda admira-ció que sents davant d'aquestes muntanyes, de la sensació d'espais enormes i de temps llarguíssims que van fer falta per crear aquests paisatges davant dels quals som petites for-migues i a la vegada, grans conqueridors.

A l'arribar dalt del Pic de Tentes, trobo una taula d'orientació de 360º, amb els noms de les muntanyes: el meu vici preferit, posar noms a les coses, tornar-les tan individuals que són encara més reals i ressaltaran en el record, el nom i la imatge associats per sempre.

Un altra trucada d'en Quico, per animar-me a seguir una mica més: arribo a un coll amb una taula de pícnic, és un lloc perfecte amb aquestes vistes, i també és perfecte per l'home que està aixecant el vol amb el seu parapent, per enfilar-se una mica més que nosaltres; per un moment em ve la idea de provar-ho alguna vegada, veure les muntanyes com un ocell... Però em sembla que prefereixo tocar de peus (més o menys adolorits) a terra.

Ara estic veient el circ de Gavarnie, i la cascada, increïble, uns 400m de salt d'aigua, i també veig davant meu la última pujada, el Pic de la Pahule. Deuen ser un cent metres més de pujada, però ara sí que ja no puc més: ja he vist tot el que s'havia de veure, i co-menço a pensar que només he arribat a la meitat, ara s'ha de fer la tornada. Em rendeixo, i després d'avisar al grup em quedo tirada al prat, dinant i descansant una mica, gaudint de les vistes. Aviat veig un grup de formigues de colors que baixen del pic davant meu, és hora d'aixecar-se i tirar. En Quico em recomana seguir un camí a mitja alçada, just per sobre dels remuntadors d'esquí (sí, els francesos venen aquí a esquiar, n'hi ha que tenen sort!), per estalviar-me la última pujada. Ens reunim tots al pàrquing, on per la meva sor-presa, em feliciten amb entusiasme: no teníem gaire clar que ho aconseguís, realment!

Una part del grup encara té prou ànims per fer un petita variant de la ruta de tornada i enfilar-se al coll del costat, el des Especières, passant pel llac del mateix nom i el de

SOCIS | SORTIDES


Lapazosa, seguint la línia elèctrica de baixada i trobar-nos tots a la cabana on hem es-morzat. Jo tinc la sensació de tenir les forces justes per tornar, i aviso que me'n torno per allà on hem vingut, que fa baixada. Amb cert alleujament, veig que una part del grup està d'acord amb mi, ja n'han tingut prou per avui, i marxem tots junts cap a Bujaruelo. La baixada no em dóna masses problemes, puc seguir bastant bé el ritme del grup. El que és una mica desmoralitzant és veure com el grup de la variant arriba a la cabana gairebé al mateix temps que nosaltres, quan han hagut de pujar al port del costat i fer un camí una mica més llarg, mentre que nosaltres hem baixat a tota velocitat: a veure si em poso més en forma per la propera...

Finalment, a les sis de la tarda, arribem de nou al pont de Bujaruelo: sense dubtes i grans cares de satisfacció, tothom es descalça i fica els peus en remull.

Estic cansadíssima, feliç, suada, saturada de Sol i calor, satisfeta, amb les vistes de les muntanyes encara als ulls. És una gran sort haver pogut fer aquesta sortida amb els amics del CESC, gràcies a ells i als seus ànims, he arribat al final, i com descobreixo cada vegada, el patiment val la pena, el record de fins on he arribat farà que la propera vegada vulgui anar una mica més lluny i més amunt.

Text i Fotos: Irene Rodríguez |

SOCIS | SORTIDES


COM US VA ANAR? | MUNTANYA Del 21 al 26.08.2011

Circular pels Picos de Europa

Del 21 al 26 d'agost hem fet una ruta circular de 6 etapes pels Picos de Europa amb en Miquel, en Raül i la Fina. La ruta transcorre pel massís occidental del parc, entre Astúries i Lleó.

1a etapa: Covandonga-Ref VegarredondaIniciàrem la nostra travessa des de Cova Santa (Covadonga) enfilant-nos per un bosquet

humit fins al collat d'Orandi a partir d'on el paisatge és converteix en prats verds. Després d'unes 5h de pujada arribàrem al Lago Enol i al refugi Cabañas de Pastores; allà en Raül es va atrevir amb uns ous fregits amb xoriço per agafar força per continuar pujant. Després de 8h caminant, la Marta ens va rebre al seu refugi oferint-nos per sopar un segon plat estranyament poc muntanyenc: ous farcits de tonyina!

2a etapa: Ref Vegarredonada-Posada ValdeónAquest dia el clima va ser variable: pujada boirosa a Jou Santo i una tempesta de vent,

aigua i calamarsa, que no ens va deixar veure Peña Santa (el cim més alt de Picos). Des de Mesones a Caín, baixada de “quita i pon”: ara plou, ara fa calor... entretinguts i meravellats pel paisatge, vam superar els 1200m de desnivell negatiu. I des de Caín, continuàrem de

pujada a Posada Valdeón. Després de 10h caminant, la millor recompensa va ser la dutxa calenta a l'alberg Los Llanos.3a etapa: Posada Valdeón-Ref Vegabaño

No podíem fer una travessa amb en Miquel, sense fer algun tram a l'”estil Pérez” i és que després d'una hora cami-nant per un sender equivocat, vam optar per fer “camp a través” en pujada vertical per tartera descomposta. Aquell dia vam aprendre que ens podíem refiar del GPS i de l'orientació d'en Lluís. Finalment la baixada a Vegabaño va ser impressionant: de tarteres a rius, de roques a vegetació i també de soledat a multitud, de silenci a soroll, d'aire pur a pols... i és que el refugi va resultar ser “massa familiar”, això sí fan unes llenties tant bones que va ser inevita-ble repetir 3 vegades!4a: Ref Vegabaño-Ref Vegarredonda

No sabem si van ser la melmelada ca-solana, el ferro de les llenties o potser que ja estàvem forts, però van fer els 1200m

SOCIS | SORTIDES


de desnivell positiu en menys temps del previst. Emocionats pel bon horari continuàrem molt animats, però desprès de la parada del migdia, els ànims van baixar i és que encara quedava molt camí per fer. Per acabar la jornada, se'ns va posar una intensa boira en arri-bar al collado La Mazada i ens va acompanyar tota la baixada fins al Refugi. Aquella nit, vam sopar “pote” i de postres un cabrales, només pels formatgers: en Raül i en Lluís.

5a etapa: Ref. Vegarredonda-Ref. Vega de Ario Aquesta havia de ser l'etapa més curta (4-6 hores), així que vam caminar amb calma

i seguint els consells de la Marta: no fer cap pas sense haver vist la fita següent. I és que no hi havia camí, la ruta era un laberint de blocs de pedres que calia saltar i grimpar amb molt de compte, doncs unes impressionats escletxes apareixien sota els nostres peus. Un cop superat el coll de Conjuntau, el paisatge va canviar a més vegetació. Al refugi vam conèixer a Sancha, un petit de 2 anys, fill dels amos i amb moltes ganes de tocar el xilòfon, el tambor i la flauta per entretenir als 5+2 allotjats.

6a etapa: Ref. Vega de Ario-Covadonga En 1h i mitja vam arribar a Vega de Comeya i poc després al Lago Ercina. A partir d'allà,

el camí va ser molt fangós i perdedor. Des de dalt d'un turó vèiem Covadonga i no hi havia manera de trobar el camí que ens hi portés, així que vam decidir baixar com les cabres. Un cop més la bona orientació i la sort ens van acompanyar fins unes fites que ara sí ens portarien al nostre destí final.

Han sigut 6 etapes d'una mitjana diària de 8h de travessa amb més de 5000m de des-nivell positiu i negatiu acumulat, camins poc marcats i un clima molt variable. Però la valoració final és molt positiva, estem contents del nostre rendiment i encantats d'haver conegut aquest massís tan poc visitat de Picos d'Europa. Us l'aconsellem!

Text i Fotos: Lluís Forrol i Èrika Bartolomé |

SOCIS | SORTIDES


SUD: LLUÍS ESTASEN i el PEDRAFORCAUna vegada fets els cims principals i secundaris, ja només resten verges aquelles agu-

lles considerades inaccessibles i les gran parets llises i verticals. Per sort apareix una nova tècnica i un nou material: l'escalada.

El famós Caperan de Sesques és potser l'agulla més representativa d'aquest fet. Durant quinze anys fou tantejat sense èxit, fins i tot es va provar de llençar una corda per sobre el cim amb l'ajuda d'una ballesta... En el 1922 es presenta al seus peus el pastor Pierre Bourdieu. El fotògraf Marso l'acompanya, i veu estupefacte com Bourdieu es descalça i sense titubejar, comença a escalar. De seguida arriba a l'extraplom, molt més amunt del que s'havia arribat mai. Amb la seva alçada, Bourdieu pren una presa i passa. Des d'aquí, per una cresta aèria, i sempre descalç, arriba al cim. Només ha necessitat 45 minuts.

Durant la I Guerra Mundial, dels pocs que freqüentaven les muntanyes, la majoria eren catalans. D'entre tots, destaca Lluís Estasen, que serà el paral.lel en el sud, de la figura que sorgeix a França després de la guerra: Jean Arlaud.

Estasen aprèn l'ús de la corda, el piolet i els grampons. Portarà al pirinisme català a la troballa de la dificultat, creant el primer grup d'escala del CEC: el Centre Acadè-mic d'Escalada (CADE).

Als voltants del 1915 inicia l'explora-ció sistemàtica dels Pirineus amb l'ajuda de campaments mòbils. De resultes de la guerra, s'havien instal.lat a Barcelona alpinistes alemanys i austríacs, i Estasen gaudeix sovint de la seva companyia.

Va ser un entusiasta i promotor del muntanyisme hivernal. Va arribar a anar als Alps en el 1925 i 1926, aconseguint importants cims com el Monte Rosa, el Mont Blanc, el Dent del Gegant, la Marmolada i les 3 Cimes de Lavaredo.

Fins llavors, Estasen havia sigut sobretot excursionista i tenia força menyspreu per la corda, però després de les seves ascen-sions alpines amb experimentats guies, es converteix en escalador: fa la travessa dels Encantats, la primera nacional de Salen-ques, i acaba la seva titànica lluita contra la paret nord del Pedraforca:

HISTÒRIA DELS PIRINEUS | FITXA 8

Sud i Nord

SOCIS | APORTACIONS


En el 1924, Estasen i d'altres inicien el primer intent d'aquesta paret. Al principi la cosa fou relativament fàcil, però llavors van haver de recórrer a la corda i l'ascensió es va tornar lenta. Finalment van haver de recular.

Poc abans de les festes de la Mercè, en el 1926, Estasen proposa tornar a l'enigmàtica paret però amb un altre objectiu: si no es pot fer de pujada, llavors provaran de baixar-la, despenjant-se des del cim. A les 11 del matí els trobem a cim, i després d'estudiar el traçat teòric de la via, inicien el descens encordats. Es troben varis desploms, però davant de la dificultat decideixen tornar a pujar. Estasen va haver de forçar varis passos per lloses llises, amb preses minúscules.

El 30 de juny de 1928, el grup format per Estasen, Puntes, Rovira i Vila, aconsegueixen per fi, després de 12 hores, escalar la totalitat de la paret. L'intent d'ascens del 1924 i el descens del 1926, havien deixat sense escalar uns 200 metres de paret, que ara connecta-rien. Aquests 200 metres van resultar els més complicats de tots, i van necessitar 6 hores per fer-los.

L'activitat d'Estasen no va decaure en la seva maduresa. Però en el 1936 rep un primer avís: escalant les roques de la cala Santa Cristina de Blanes, cau al mar. Però no van fallar les mans, sinó el cor. Estasen abandona la primera línia.

Torna un parell de vegades més al Pedraforca, i en el 1957, mentre es dirigia cap a Jasa de Prats, per assistir a la cerimònia de col.locació de la primera pedra del refugi que duria el seu nom, pateix un definitiu atac de cor.

NORD: JEAN ARLAUD i EL GDJAcabada la I Guerra Mundial, apareix en els Pirineus, Jean Arlaud, un personatge del

qual se'n parlarà molt. Mica en mica, s'imposarà com el mestre del pirinisme francès. Retornat de la disputa europea, es relaciona amb el CAF (Club Alpí Francès). De segui-

da els joves l'elegeixen com a cap. El grup pren el nom de “Groupe des Jeunes” (GDJ).Només començar a fer sortides ja reben crítiques del clan de guies: aquests nois que no

eren muntanyers i que se les arreglaven sols per la muntanya, a més a més, feien adeptes i ensenyaven als altres a utilitzar els seus propis medis i a organitzar travesses!

SOCIS | APORTACIONS


El pirinisme sense guia ja existia, els germans Cadier li havien donat fama, però el que era nou i terriblement perillós per la corporació dels guies era l'irresistible proselitisme d'Arlaud i els seus companys.

Però l'impuls ja està donat. Res atura el GDJ, i Jean Arlaud faria, en menys de 20 anys, la carrera d'explorador més sorprenent de l'època. Treballador aferrissat, escrupolós i in-fatigable, es va inspirar en el mètode de Brulle per fer campaments lleugers traslladables.

Tenia predilecció per les valls del cantó sud, Llosses i Pallars van ser els seus llocs més repetits. Va impulsar les excursions hivernals, que estaven bastant oblidades, i les seves ascensions es varen tornar progressivament més agosarades.

La seva doctrina era aquesta: “La nova escola del pirinisme no ha de tenir com a ob-jectiu el perill, sinó la varietat. En principi tots els cims han de poder ser escalats per totes les seves cares. Només amb l'exploració metòdica de totes elles, es reanimarà l'interès del pirinisme. Les vies “per a vaques” dels nostres antecessors no són prou per interessar als muntanyers actuals. La veritat és que ells tenen més mèrit per haver de descobrir la via més fàcil d'entre totes les possibles, que nosaltres per fer tot el que encara no s'ha fet. Però el premi consisteix en que, generalment, la via més fàcil és la menys bella. Prefereixo desco-brir la bellesa, abans que caminar sobre tarteres mancades d'encant.”

Entre el palmarès de primeres de Jean Arlaud hi ha escalades tant clàssiques com la cresta Lezat-Cabrioules, la cresta de Salenques, la cara nord del Tempestades, la cresta del Diablo, les agulles de Perramó... o hivernals com el Cotiella, Bachimala, Russell, etc.

Com a metge, va participar en la primera expedició francesa a l'Himàlaia, i va tornar amb el rècord d'alçada amb esquís (6400mts).

Arlaud va morir jove, amb quarata-dos anys, de resultes d'un accident a la cara nord del Gourgs Blancs, en el juliol del 1938. El seu funeral a Gavarnie va ser una impressionant manifestació de dol.

Com que va desaparèixer de forma prematura i inesperada, no va poder escriure el lli-bre que tenia en projecte. Els seus amics van heretar les seves notes, però van tardar anys en classificar tanta documentació i desxifrar la mala lletra de metge.

Finalment, en el 1964 surt d'impremta amb el títol “Els carnets de Jean Arlaud”.Text: Esther Guiu |

SOCIS | APORTACIONS


CALENDARI PREVISIÓ

Desembre 2011

03 i 04.12 | ALTA MUNTANYA

11.12 | SENDERS

18.12 | PUJADA DEL PESSEBRE

dimarts i dijous | de 19 a 21 hc. Sant Antoni, 16 | 08470 Sant Celoni

93 867 52 13http://www.elcesc.org

[email protected]

CENTRE EXCURSIONISTA SANT CELONI

Documents

NNova Secció Familiarova Secció Familiar · 2018-01-08 · núm 162 / octubre-novembre.2011 NNova Secció Familiarova Secció Familiar. CENTRE EXCURSIONISTA SANT CELONI Butlletí