3

Vull aprofitar l’oportunitat que em brinda la Comissió Organitzadora de la Trobada en aquest llibre per a convidar a tots els veïns de la comarca Safor-Valldigna a participar en la XXI Edició de la Trobada d’Escoles en Valencià, igual que a totes les associacions del nostre municipi que han col•laborat activament perquè tot siga un èxit.

Este esdeveniment suposa un gran esforç d’organització i coordinació per part de la Comissió Organitzadora de la trobada, però tot és poc per a la promoció i ús de la nostra llengua, a més de la difusió i transmissió dels costums i patrimoni cultural als nostres fills.

A més a més, també suposa la unió de totes les associacions del poble com si d’una sola es tractara, ja que estan treballant totes juntes perquè aquesta trobada siga un gran èxit en tots els sentits, la qual cosa m’ompli d’especial orgull i satisfacció. A elles la meua especial gratitud.

Només em resta donar les gràcies a la Comissió Organitzadora i a totes aquelles persones que han participat activament en l’elaboració de la Trobada pel seu gran treball.

És un gran plaer per a mi, com a Alcalde, acollir a Daimús la XXI Trobada d’Escoles en Valencià. Transmet el meu desig que aquesta Trobada siga recordada per tots els participants i visitants com el gran èxit d’un poble unit per la seua llengua.

Melchor Mañó i Sabater

4 5

Era el mes de març. Guaitava la primavera. Jaume arriba a casa i li ensenya un paper a sa mare que li havien donat a l’escola:- Mare, mira què m’ha donat Empar, la meua mestra! (ensenya el full per fer les comandes).- Això és que ja estan preparant la Trobada. Anirem pensant què comprarem, perquè hem de col•laborar. A tu què t’agrada?- A mi m’agraden la trompa i la corda de botar perquè ara ve Pasqua i així podré jugar amb Mireia quan anem a “berenar la mona”. Però…, què és això de la Trobada? Jo he anat alguna vegada?- No fillet, no. Ara que vas a complir 4 anys va a ser la primera vegada que hi aniràs. Ens acompanyaran el pare i el iaio que a ells també els fa il•lusió.- Però, encara no m’has dit que és això de la Trobada!- Mira fillet, la Trobada és un encontre de mares, pares, xiquetes, xiquets, iaios i iaies, mestres, AMPES, associacions diverses…, per tal de mostrar l’estima que tenim per la nostra llengua. Saps que quan el iaio estudiava, la nostra llengua no es podia estudiar a les escoles?- Síii…? (sorprés) I com podia ser això? Si és nostra, com no ens la deixaven estudiar?

- La història és molt llarga. Quan sigues més major te la contaré. Ara, cal que tries els articles que desitges i així demà li podràs donar la nostra comanda a la teua mestra. Jo ja he triat els meus: Agafaré una samarreta per a cadascú i un paraigües per a mi, que és preciós. Enguany comprarem més paperetes de rifa, que donen una bossa amb la qual podrem anar a la platja a l’estiu. També demanarem tíquets i ens quedarem tots a sopar. *** *** ***I arriba el dia assenyalat. Enguany, el 23 de maig a Daimús. Acaben de dinar. Jaume es posa la seua samarreta.- Vinga, pugem al cotxe, que es fa tard.- Iaio, tu ja fa temps que vas a les Trobades?- Jo no me n’he perdut ni una. Pregunta-li-ho a ta mare! Allí els grans i els menuts ens ho passem d’allò més bé. Ja ho veuràs.- Què és el primer que farem?- Xiquet, aparcar..., que no és tasca fàcil. Per això cal anar prompte.- I després?- Anirem a la plaça del poble. Veuràs quina gentada? Saludarem vells coneguts i farem la cercavila.- Què no heu fet una pancarta?- No. Perquè m’han dit que ja estava feta de l’any passat.- Després arribarem a l’escenari. Enguany m’han dit que muntaran un mural.- Si iaio. Ens ho ha contat Empar. Ens han donat una peça de fusta que havíem de decorar i pintar. Han triat als més artistes per tal de quedar bé. Volem que el nostre centre tinga la millor peça.- Molt Bé. Que et fa il•lusió veure com queda el mural?- Sí, molta.- Anem-hi.*** *** ***- Ara anirem als tallers. Tu vés amb els teus

pares que jo vull veure l’exposició de Jaume I i les de pintura, abans que res.- Jo també la vull veure!- Primer vés als tallers, i després ens retrobarem a l’escola on berenarem i visitarem els tallers d’animació lectora i, com no, el de pilota valenciana. M’ha dit un pardalet que hi està Gorxa (el gran jugador de pilota que és de Daimús) donant lliçons als més menuts.-D’acord, iaio.*** *** ***- Mira, iaio, que guai ! (mostra la bossa amb tot el que havia fet als tallers).- Ets un “artiste”. Berena de pressa, que no ens podem perdre res.*** *** *** Ara comença la demostració dels “bombers” i la guàrdia civil porta “gossos ensinistrats”.- Quina mala sort! No sé si podrem acudir a tot?- No passa res, el que cal és passar-ho bé. I farem el que podrem!*** *** ***- Iaio, què és això?- Són els “Scura Splats” (grup d’animació de carrer).- On van?- Vénen a buscar-nos. Volen que els seguim. Ara que ja han acabat els tallers, hem d’anar a buscar el sopar, però… d’allò més divertits!- És fenomenal. Són fantàstics.- M’encanta que t’agraden. Acompanyem-los. - Anem-hi!*** *** ***- Per què paren ací?- Fixa’t!- Ostres..., quin perill!- No pateixes, que no passarà res. Ja estan acostumats i ho fan molt bé.- I eixe xiquet va a pujar dalt de tot? No vull veure-ho. (es tapa els ulls).- Mira, xiquet. Ja ha arribat dalt de tot. Veus com no ha passat res? Són els castellers i

cal fer-los un gran aplaudiment.- Iaio, estic bocabadat. No hem parat i no em trobe gens cansat.- Així m’agrada, fillet. Ara anem a sopar, que encara ens queda alguna sorpresa més.- Guau!*** *** ***- Agafa la safata. Vols un pot de coca-cola?- Pare...!, per al xiquet aigua. No sigues tant consentidor!- Bé. Més tard vindrem pel gelat.- Quina idea més bona això de fer un menú per als xiquets. - Estos mestres ho pensen tot…- Qui són eixos?- Uns mags.- I què fan?- Què no has vist mai a la tele mags? - Igual que a la tele? Si, però per a nosaltres. A veure si pilleu on està el truc!*** *** ***- Xiquets i xiquetes, vingueu… vingueu, que anem a començar!- Puc anar?- És clar que sí. Eixe espectacle és per a xiquets. Nosaltres et mirarem des d’ací!- Què bé. Vaig amb Mireia.- Vés amb compte. En acabar vine ací.-Adéu.*** *** ***- Al Poliesportiu hi ha un concert. Ens apropem?- Romandrem una estona i ens n’anirem a casa. La vesprada ha estat llarga i Jaume deu estar cansat.- Anem-hi, i…, ja veurem!*** *** ***“No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen. Baixa al carrer i participa. No podran res contra un poble unit, alegre i combatiu”. Vicent Andrés Estellés.

LA COMISSIÓ ORGANITZADORA.

6 7

Per apropar-se tot i que siga sumàriament al passat de Daimús des de la perspectiva arqueològica és convenient fer un breu repàs del marc geogràfic on es localitza el poble i del seu medi físic. No debades, les troballes conegudes en el seu terme però també en els veïns tenen, almenys per a època romana, una clara connexió amb aquest medi i entre elles. Així doncs, el primer aspecte que hem d’avaluar és que tant Daimús com Guardamar, Miramar i Piles formen part de l’extrem més oriental de la planura al•luvial del Riu d’Alcoi –o Serpis . En els seus respectius termes es poden distingir dos àrees ben definides i delimitades pel que s’ha anomenat tradicionalment la falla: a ponent d’aquesta discontinuïtat o marge -tres o més metres d’alçària en alguns llocs- es localitza la plana formada per sediments quaternaris, de sòls fèrtils, i a l’est d’ella s’estén una franja costanera de marjals, aiguamolls i ullals, drenada per sèquies, i molt alterada en els darrers trenta anys fins el punt que en alguns llocs ha desaparegut sota la pressió urbanitzadora. Un tret distintiu de Daimús, però, és que gran part de la seua faixa litoral acollí la desembocadura del Riu d’Alcoi -el topònim dels “Pedregals” n’és ben il•lustratiu- després desviada fins el Grau de Gandia. Pel que fa la falla –que a Daimús es coneix com a marge gros- és interessant dir que estudis més recents consideren aquest escaló un petit espadat fòssil format en un moment en què la mar estigué més alta i que ha estat relacionat, per altres contexts i amb la cautela exigible, amb una transgressió marina de fa sis mil anys o amb una pulsació d’època romana.

És per tant en aquest petit territori de la Safor per on s’han cercat i es continuen escorcollant els testimonis més antics de la història de Daimús i en el qual l’arqueologia encara té alguna cosa a dir. Només hem de posar un exemple: tot i estar assentat sobre un substrat de sediments quaternaris, el terme de Daimús encara és orfe en troballes prehistòriques. No es coneixen per ara jaciments d’aquesta cronologia. No obstant, aquesta mancança potser només siga temporal, doncs gran part del terme –la plana fèrtil que s’estén cap a l’interior- degué estar conreada des del neolític (fa set mil anys) si atenem a les recents troballes de poblats de sitges en la zona de la Vital (Gandia) i en Piles. És qüestió de

temps el que, per casualitat o vigilància, hom puga localitzar un d’aquests jaciments. Però, mentre ens hem d’acontentar amb deixar constància d’aquesta llacuna i d’altres més que aniran sorgint.

A poc que passem fulla i deixem enrere la Prehistòria, l’estat de coneixements sobre l’arqueologia i la història de Daimús abans de la romanització no només no ha millorat en absolut sinó que, a més a més, ha estat font de les més variades interpretacions. Prescindint de les tòpiques referències a l’Arthemision grega i als massaliotes, un dels aspectes més controvertits per reiterats és el d’aquella ciutat ibèrica (o ciutats) –la ibèrica Tanusia i la iberoromana dels Tamusiens(-ses)- que encunyaren una sèrie de monedes amb aquestes llegendes i que, per la coincidència del nom, s’ha volgut localitzar al poble o pels voltants. Ara per ara sembla que no s’ha avançat res en aquesta qüestió i de fet no es coneixen troballes ibèriques al terme llevat –sembla- d’unes poques monedes emeses a ciutats com Saiti (Xàtiva) i Arse (Sagunt) de les quals es desconeix el lloc concret i el mateix context de la troballa (i en quin museu estan dipositades). Hem de tenir en compte que una ciutat ibèrica amb capacitat per encunyar monedes algun que altre rastre hauria deixat per aquests topants, monedes seues incloses.

Mentre hom dilucida aquest origen del poble en la Tanusia ibèrica, l’evidència arqueològica coneguda i estudiada ens remet a la romanització com el moment en què clarament ja es pot afirmar la presència en Daimús d’un determinat tipus de poblament. En Daimús i en altres llocs de l’esmentada falla. Evidències, moltes d’elles, tretes a la llum per Francisco Pons Moncho, a qui devem treballs capdavanters per al coneixement de la Safor romana i del mateix Daimús, sense oblidar tantes altres aportacions seues en diversos camps històrics que hui són de consulta obligada. Fou aquesta capacitat d’observació seua la que, ja en 1949, el dugué a esbrinar que les restes òssies i ceràmiques aparegudes durant l’execució dels fonaments en l’antic grup escolar del poble –en l’esplanada de l’Era i al costat de la mateixa falla- pertanyien a un cementeri romà. I en seguirien, anys després, l’estudi d’altres que refermaren

VICENT BURGUERA

Després de l’hivern arriba la primavera i les Trobades i Festes per la Llengua. Han passat les celebracions i aniversaris: els 25 anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, els 800 anys del naixement de Jaume I, l’any

internacional de les llengües… i després de tot ens continuem preguntant: què podem fer per la nostra llengua? Doncs ara toca continuar obrint les finestres de l’esperança al treball diari per a normalitzar-la. Un treball de present carregat d’il•lusions cap al futur, el futur dels nostres xiquets i xiquetes i del nostre jovent.

Tanmateix, hem de recordar que el present i el futur del valencià passa irremissiblement per l’aval institucional sense fissures o per intenses campanyes mediàtiques de promoció que, a hores d’ara, manquen quasi totalment com reconeix l’informe dels 25 anys de la LUEV realitzat per la Mesa per l’Ensenyament en Valencià. El present i el futur del valencià passa també per la divulgació dels beneficis contrastats que reporta l’ensenyament en valencià, passa també per la salut de l’audiovisual valencià, per la imatge pública de la classe política, per la normalització lingüística en les esferes prestigioses de la cultura, de les televisions, per les ràdios, pels periòdics, per unes administracions sistemàticament respectuoses amb el marc legal lingüístic, pel requisit lingüístic en l’accés a la funció pública, per la solvència del mercat editorial i la indústria de l’oci i el temps lliure i, en definitiva, per la consolidació d’uns models de conducta lingüística que respecten els nostres drets (per això hem obert una Oficina de Drets Lingüístics) i que evidencien la normalitat del valencià en els àmbits d’ús amb major grau de prestigi social. En les Trobades del 2009, volem transmetre el missatge que el VALENCIÀ ÉS TEU, és la dolçor afectiva que ens uneix, és el vehicle de convivència que hem d’oferir a tots els valencians i valencianes d’aquesta la nostra terra que volem neta i sostenible. I també la que hem de regalar als que arriben al nostre país per primera vegada. Hem de continuar insistint que el valencià ha de ser llengua d’acollida, d’integració, de solidaritat i d’esperança. El valencià és la llengua base d’aprenentatge per a una eduació plurilingüe.

EL VALENCIÀ ÉS TEU. És la llengua amb què aprenem a les escoles, la llengua amb què coneixem el món. És la llengua del nostre poble. Un poble culte té la lectura com un del seus béns més preats. L’aventura de llegir i escriure és un procés fantàstic a través del qual descobrim el món, obtenim respostes a les preguntes que ens mouen a aprendre, comuniquem les nostres emocions i, al remat, ens dotem d’instruments per pensar més i millor. Hem de fer de la lectura en la nostra llengua un element més que ens reforce com a valencians i valencianes i ens consolide com a poble. Raons n’hi ha moltes i en les Trobades d’enguany, les TROBADES LECTORES, les recordarem molt a sovint. Molt breument, però voldríem insistir: si som ciutadanes i ciutadans valencians i la lectura multiplica les nostres experiències de vida, és fantàstic poder llegir en valencià. I són moltíssims els llibres que ens estan esperant.

Vine amb Escola Valenciana – Federació d’Associacions per la Llengua a les Trobades 2009, vine a la festa del valencià, a la festa dels que estimem la nostra llengua, perquè el VALENCIÀ ÉS DE LLEI, EL VALENCIÀ ENS UNEIX, perquè EL VALENCIÀ ÉS TEU.

Primavera de 2009.

ESC

OLA

VA

LEN

CIA

NA

. FED

ERA

CIÓ

D’A

SSO

CIA

CIO

NS

PER

LA

LLEN

GU

A

EL DAIMÚS CLÀSSIC

7 7 6

8 9

vers Guardamar de la Safor, front a l’Escola actual, excavada fa uns pocs anys -1998- gràcies a l’oportuna intervenció de Vicent Escrivà; el cementeri de la mateixa que s’identificà, com hem assenyalat, per davall de l’antic grup escolar dels anys cinquanta –enfront de la vil•la i camí de l’Era pel mig - i l’excepcional monument funerari de Baebia Quieta, hui desaparegut, que fou tret de l’oblit per Pons Moncho a partir dels gravats realitzats per Laborde –un noble viatger francès de principis del segle XIX- i admirat des del segle XVI per un bon nombre de personatges que ens deixaren notícies sobre el mateix. Llevat de l’indret on s’alçà aquest sepulcre, la part més antiga del poble actual no coincideix per ara amb la de les troballes romanes conegudes.

Les restes exhumades de la part excavada de la vil•la de l’Era corresponen a un conjunt de departaments entorn d’un possible pati central, alguns dels quals sembla tenien una funcionalitat agrícola o industrial. La vil•la tingué, com en el cas de Rafalcayt-Hort del Comte, una llarga vida, doncs l’inici de l’assentament es pot datar cap als anys 70 d. C. i el seu final a principis del segle VI d. C. El nombre de troballes de distints tipus d’àmfores vinateres, característics de la segona meitat del segle I d. C. i principis del II d. C., ha dut a plantejar si, com en la vil•la anterior, hi hagué també una activitat terrissera dirigida preferentment a l’elaboració de contenidors amfòrics per al vi.

En el segon terç del segle II d. C., junt a la falla i en la vessant de l’alteronet que forma ací el terreny –en la part més alta del qual s’alça hui l’església del poble-, s’erigí l’únic monument d’època romana del que es té a hores d’ara notícies a la Safor: el sepulcre de Baebia Quieta, un monument funerari amb trets semblants al conservat a la Villajoyosa. La seua vinculació a aquesta vil•la de l’Era, a penes a 100 m. de la mateixa i de la seua necròpolis, queda fora de tot dubte. El sepulcre, de planta rectangular, quasi quadrada, estava assentat sobre un fonament de formigó, per damunt del qual s’aparellà una base d’una o dos filades de carreus (al voltant de 5,95 m. de costat), sobre la qual s’alçava un podi prismàtic amb tres filades de carreus que sustentava el cos principal (3,90 m. de costat), decorat a les cantoneres amb pilastres corínties, en la façana principal del qual quedaven restes d’un nínxol delimitat per dos pilastres de menor mòdul, recolzades sobre la placa que duia la inscripció de la persona a qui estava dedicat:

“Baebiae Qvietae / ex testamento svo”. Les seues restes formaren part en els darrers segles de l’antiga Casa de la Senyoria – en la posterior casa corresponent al nº 12 de la plaça Jaume I- fins que, dissortadament, fou enderrocat en 1914. Un fragment de la inscripció i de les pilastres es conserven al Museu Arqueològic de Gandia. Per la seua part, els carreus del monument es reutilitzaren com a part del pessebre dels corrals d’algunes cases del carrer de Baix. Fa uns anys encara es mantenien allí. Desconeixem, però, si ara encara hi són al mateix lloc. Si és així caldria plantejar-se la seua recuperació per a exposar-los, per exemple, en un jardí públic del poble mentre hom considera les possibilitats d’una mínima musealització.

La coincidència del nomen (primer cognom) referent als Baebii en les dades epigràfiques referents a aquesta Baebia Quieta en Daimús i a Baebius Florus en Rafalcayt¸ ens remeten a una nissaga familiar molt estesa pel litoral mediterrani peninsular, una branca de la qual hom pot relacionar amb aquestes dos vil•les veïnes. Coincidència que també hi ha que estendre –com hem vist- a la seua durada. En efecte, totes dues vil•les tenen una llarga vida que arriba fins el final del món romà (segles V i VI d. C.). Des d’aleshores fins l’aparició, segles desprès, de l’alqarya islàmica de Daimús, hi ha un buit considerable que esperem que algun dia hom puga emplenar.

1La recent urbanització d’aquest eixample del poble i la construcció del nou centre Escolar han modificat completament esta zona, fa uns anys a les afores del poble. Quinze anys enrere encara hom podia observar la topografia original de la mateixa, inclòs el Camí de l’Era.

encara més la forta empremta de la romanització en aquestes terres. Per a interpretar degudament les troballes romanes del poble hem de referir-nos prèviament al context comarcal: els canvis introduïts per la romanització. Entre finals del segle I a. C. i el Principat d’August (27 a. C. -14 d. C.), a la Safor s’implantarà un nou model de poblament i d’explotació agropecuària del territori rural, genuïnament romà, basat en la vil•la situada a la planura, prop de les terres de cultiu i pels voltants dels camins o vies de comunicació. Aquest nou model es consolidaria al llarg del segle I d. C. d’acord amb les dades aportades pel registre arqueològic. L’activitat econòmica de les vil•les estigué centrada en el conreu de la vinya, l’olivera i els cereals i en la transformació dels seus fruits i grans en vi, oli i blat –per ara no es coneix a la comarca una activitat centrada en les saladures. Les vil•les constaven de vàries parts: la residència dels propietaris, sovint amb termes, els habitatges dels treballadors –esclaus i lliberts-, dependències per a l’emmagatzematge i transformació dels productes agrícoles –molins, almàsseres...- i freqüentment una terrisseria amb forns de producció ceràmica (cas de la terrisseria d’Oliva on al carrer Santíssim, 15 es pot visitar un forn romà conservat “in situ”) que les abastia de contenidors –àmfores- per als seus productes, així com de vaixella i material de construcció. A l’entorn de les mateixes s’estenien els camps de conreu, horts, prats, boscos, marjals –segons la seua localització- i el cementeri corresponent..

La informació disponible per a Daimús i els pobles dels voltants ens documenta una sèrie de vil•les litorals, localitzades al costat de la falla (Rafalcayt-Hort del Comte en terme de Gandia, l’Era-Escoletes en Daimús on la necròpolis llinda pràcticament amb

aquesta) o prop de la mateixa (la Vela en Miramar i Terranova en Piles) i per les immediacions de les quals discorria una via romana que enllaçava la gran artèria de comunicació d’aquell temps –la Via Augusta, pels voltants d’Alzira (a la Ribera Baixa)- amb el municipi romà de Dianium. A la Safor, cenyint-nos a l’àrea que ens interessa i de nord a sud, Pons Moncho proposà fa uns anys que el traçat d’aquesta via costanera aniria contigua a Rafalcayt-Hort del Comte –resseguint potser el camí de la Dula- fins a Daimús on passaria per davant del sepulcre de Baebia Quieta, seguiria pel camí de l’Era, deixant a banda i banda del mateix la vil•la de l’Era-Escoletes i la seua necròpolis, per a continuar fins Oliva per Miramar i Piles, segons la nostra opinió i sense menystenir altres variants, on en els últims temps s’han identificat els jaciments citats més amunt..

Respecte a les vil•les, ens detindrem en les dos que es coneixen millor: Rafalcayt-Hort del Comte (Gandia) i L’Era-Escoletes (Daimús). Rafalcayt-Hort del Comte ha estat durant anys, abans del descobriment de l’Era-Escoletes, el jaciment de referència per a interpretar les troballes del poble, tot i estar a més d’un kilòmetre del mateix. La vil•la és, sens dubte, un dels grans jaciments romans de la comarca tant per l’extensió de l’àrea que hom suposa que abraça com pel nombre i qualitat de les troballes. Malgrat no haver-se fet cap excavació científica, el nombre de materials recollits superficialment ens remeten a un establiment rural de llarga duració: des d’època d’August fins el segle V. d. C. Entre les troballes més notables conegudes cal citar la recuperació d’un fal•lus de bronze en els anys cinquanta, l’existència fa uns anys d’una base de columna i la làpida funerària, recuperada del llit del Riu d’Alcoi, dedicada a “C[aius] Baebius Florus” per la seua dona Iulia Placida. A més a més, la troballa d’un forn ceràmic confirma la presència d’activitat terrissera, probablement destinada a la producció d’àmfores vinateres i oliaries, activitat característica de molts d’aquests centres i documentada també en altres vil•les. Per altra part, la seua ubicació al costat mateix de la tantes vegades anomenada falla i del marge dret del Riu d’Alcoi ha servit per a plantejar l’existència d’una mena de port o embarcador i, consegüentment, d’una determinada activitat comercial de tipus fluvial i/o marítim però, hui per hui, no hi ha cap dada fefaent o vestigi que corrobore aquesta opinió.

Per la seua part, el conjunt arqueològic romà de Daimús comprèn la vil•la de l’Era-Escoletes, localitzada en el recent eixample urbà del poble

9

11

baronia diferencial respecte de Gandia i el ducat borgià, precisament en un dels seus moments més esplendorosos. El casament d’Aldonça Ros amb Didac Ferrer encetaria una llarga relació amb aquesta darrera família, la qual acabaria sent titular del comtat d’Almenara. Entre 1623 i 1740, la família dels Ferrer s’enfrontà a Gandia en un llarg plet per la jurisdicció i el bovalar, el qual solament es tancaria quan es delimità definitivament el terme actual de Daimús.

Amb l’expulsió dels moriscos, fa tot just quatre-cents anys, el llogaret quedà deshabitat, per la qual cosa el 1612 s’atorgà una carta pobla que permeté la repoblació. Un nou poblament on participaven molts mallorquins i que comportava unes dures condicions fiscals. Penseu només en què la tercera part dels fruits collits haurien de ser lliurats al senyor feudal. La carta de població també anunciava una altra vessant important de la vida del poble: la posada en cultiu de les ‘terres noves’ o de marjal.

Molts han estat els temes visitats pels erudits mussers: per suposat, els senyors i comtes de Faura i d’Almenara; però també els moriscos, els cognoms i malnoms dels veïns, els seus oficis, la pilota o els records d’infantesa; la toponímia urbana, el trapig, el còlera; vides de cantors i rectors... Una qüestió ben interessant i cridanera ha estat veure com la platja de les pors, dels pirates i dels contagis, esdevenia centre del descans i del gaudi. Tot i aqueixos esforços, encara resten molts racons per visitar i molta matèria per conéixer i comprendre, per analitzar i sintetitzar. Un dels temes inevitables és la recent transformació del poble que, amb el precedent dels Pedregals, ha vist créixer no solament uns marenys fortament urbanitzats sinó una conurbació del nucli tradicional

amb la platja. Això mateix ha anat parell al turisme estiuenc, però també a la instal•lació definitiva d’un munt de nous habitadors que han duplicat la demografia i han canviat la composició i la idiosincràsia del mateix poble.

Els estudis del futur seran possibles gràcies a noves fonts i mètodes, a periples per arxius propers i llunyans; o a través dels records dels nostres majors. Sortosament, un dels arxius fonamentals de qualsevol poble, el parroquial, ha estat amorosament restaurat i catalogat, conservant els llibres sagramentals des del 1783. Més mala sort va tenir l’arxiu municipal, ara integrat a la xarxa comarcal d’arxius, el qual és bàsicament posterior a la guerra civil, si bé hi ha algunes séries des del darrer quart del segle XIX.

Comptat i debatut, Daimús té la seua història particular en permanent construcció i ebullició. Emmarcada i interrelacionada, com no, amb els mons grans i menuts que ens envolten. Al capdavall, però, sempre serà única i irrepetible.

Quina manera més bella de començar una història que poder parlar de la Tanúsia o l’Arthemis del món grecoromà? Ni Gandia ni moltes altres poblacions poden oferir-nos un origen tan noble i antic. Tanmateix, ai làs! La història no és la literatura. Se’ns demanen testimonis, proves, documents. De vegades sembla com si els historiadors fórem policies, negats a la imaginació i a la fruïció estètica.

Tot amb tot, les ceràmiques trobades i el famós sepulcre de Baebia Quietae sí ens transporten al món clàssic d’una forma clara i fefaent. Viatgers, il•lustrats, arqueòlegs i els mateixos cronistes del poble (entre els qui destaca el benvolgut mossén Francesc Pons) han disfrutat d’allò més amb la seua contemplació i estudi. Però també hem patit tots la seua pèrdua, pedra a pedra, potser algun dia reparable.

La proximitat als marjals i la mar, el riu Serpis, la propera Gandia i la seua horta constitueixen l’innegable marc geogràfic. Daimús comparteix amb Guardamar, Miramar i Piles l’estructura d’un terme partit en dos pel marge gros (una antiga falla tectònica), sobre el qual s’encavalquen tots aquests pobles per poder contemplar la mar al temps que es distancien dels seus perills. Gran era la saviesa d’aquells que no gosaren habitar els marjals i les arenes.

Si passem de la geografia física a la geografia política, sempre cavallant sobre la història, haurem de dir i remarcar dos fets fonamentals. Daimús formava part del terme del castell de Bairén i, per tant, més endavant, del terme general de Gandia. D’altra banda, però, Daimús va anar constituint-se al llarg de l’edat moderna com un senyoriu amb una identitat pròpia ben remarcable, la qual cosa va provocar no pocs disgustos i conflictes amb la capital del ducat.

Nicolau Carbonell va ser, potser, el primer senyor de Daimús cap a les darreries del XIV. Al llarg del quatre-cents, el senyoriu daimusser va guanyar en consistència arran de l’estabilització de la família gandiana dels Ros i, més avant, amb la publicació d’una crida o normativa, el 1546. Amb aquesta, promulgada per Miquel Joan Ros i Estanya, el territori s’organitzava com una

Del Daimús clàssic al poble duplicat.

Jesús E. Alonso

10 11

12 13

No es pot comprendre la identitat del poble de Daimús sense els Pedregals que data de finals del segle XVIII.

Essent D. Vicente Ferrer Ros VII Senyor de Daimús, va haver d’afrontar la crisi provocada per l’expulsió dels moriscos, publicant una Carta Puebla en la qual oferia beneficis i condicions per a la seua repoblació, que foren acceptades per vint famílies de cristians vells, mallorquins en la seua majoria. Aquestos, a banda de rebre cases i terres, podien augmentar la seua hisenda amb parcel•les segregades de la marjal.

Igual que Guardamar, Miramar i Piles, Daimús està construïda sobre l’antic “marge gros” que separa la zona de secà de la de regadiu. Seguidament es trobava la gran extensió de la marjal o bovalar, que servia de pastura al ramat; i avançant cap a l’est, la zona dels “marenys”, terra pràcticament erma que limitava amb la platja.

Habilitar parcel•les de la marjal com a terra de regadiu suposava, per una banda, apartar els còdols del riu Serpis. D’altra banda, la

dessecació de la terra mitjançant “escorredors” de drenatge que depositaven l’aigua en la “séquia mare” .

Aquestes parcel•les condicionades per al cultiu amb sènies com a sistema de reg s’anomenaven marjaletes. Els còdols recollits formaren a poc a poc un mur d’uns cent metres d’ample entre “marjal” i marenys” que servien de barrera de protecció per a les grans marees.

Tota aquella acumulació de pedres va rebre el nom de “Pedregals” que va ser ocupada per famílies humils i pobres construint cases de palla i adob, amb la benevolència de les autoritats.

Amb el temps els pedregals construïren cases sense cap plà urbanístic, amb els seus propis recursos higiènics. Els seu mitjà de vida depenia en gran part de la pesca, cria d’animals domèstics i jornals.

Actualment s’ha revaloritzat aquest terme i s’ha urbanitzat.

FRANCISCO PONS

HISTÒRIA DELS PEDREGALS DE DAIMÚS.

Pedres que donen origen als Pedregals Carrer Francisco Pons

Passeig a vora mar

La Barca

Vista aèria de la platja

Amanèixer a la platja

VISITA LA NOSTRA PLATJA

Oficina d´informació

12

Reconstrucció d´una sénia típica

14 15

Directiva de l’Associació de Dones de Daimús

DIRECTIVA DE L’ ASSOCIACIÓ DE DONES DE DAIMÚS

L’Associació Musical Daimusense naix en 1987, sent president de la mateixa En Carlos Chova Nadal i Director de la Banda En Agustín Caballero. En l’actualitat compta amb uns 40 components en la banda, 20 en la banda juvenil i amb un alumnat de 40 persones en l’escola de música, la finalitat de la qual és la formació musical per a la incorporació després en la banda. En l’escola de música els alumnes poden obtindre el Grau Elemental, tenint després que accedir al Conservatori per a continuar els estudis.

La Banda està dirigida des de 1988 per En Francesc Arnalte i Boronat, sent a més director de l’Escola de Música. L’activitat de la nostra banda està dirigida a actuacions en diverses poblacions, tant de la Comunitat com de fora d’ella, concerts i audicions. Així cal destacar el concert extraordinari realitzat al desembre del 2007 i amb motiu del 20 aniversari de la nostra Associació en el Palau de la Música de València.

Des d’este espai volem agrair a l’escola “Mestre Rafael Noguera” de la població i a totes aquelles persones que estan contribuint a que es puga celebrar la XXI Trobada d’Escoles en Valencià en el nostre poble, que hagen comptat amb la nostra associació per a poder participar al citat esdeveniment. En els diferents àmbits que componen la nostra Associació a més d’utilitzar el llenguatge musical també parlem en valencià.

ÀNIM I QUE SIGA TOT UN ÈXIT.

Dora Giner Martí Presidenta Associació Musical Daimusense

ASSOCIACIÓ MUSICAL DAIMUSENSE

ASSOCIACIÓ DE PARES I MARES DEL COL•LEGI MESTRE RAFAEL NOGUERA.

Enguany el col•legi de Daimús està orgullós d’organitzar la XXI Trobada d’Escoles en Valencià, i com no, l’AMPA està bolcada de ple en ella, col•laborant, com sempre fa, al costat del col•legi , en el que faça falta sense escatimar esforços.

Si estem involucrats sempre en les coses dels nostres fills, com no fer un especial esforç en esta ocasió tan important? Perquè els nostres xiquets sàpiguen que cal estar orgullosos de la nostra llengua i que treballant tots junts es pot arribar, fins i tot, a gaudir dels nostres costums i tradicions.

Des d’ací volem convidar a totes les Associacions de Pares i Mares de tots els col•legis de la Safor i de la Valldigna a participar als tallers i activitats d’aquesta Trobada que per al col•legi de Daimús i el seu poble és tan important.

L’Associació de Pares i Mares de Daimús.

El grup de danses de Daimús som una associació cultural que va nàixer l’1 de maig de 2003.

Participem en processons i altres actes culturals i religiosos.

El grup està format per balladors, cantadors, dolçainers i tabaleters.

Aprofitem aquest espai per animar a la gent a participar en la recuperació del nostre folklore.

Telèfon de Contacte: 653 866 962

GRUP DE DANSES

COLLA L’ALFARRASSÀ

L’ Alfarrassà és una colla de 10 dolçainers i tabaleters fundada el 27 d’ Abril de 2007. L’objectiu principal d’aquesta associació és difondre la música tradicional valenciana i ho fan participant en diferents manifestacions de la cultura popular com ara cercaviles, processons, despertades, etc.

L’associació manté una relació directa amb la Muixeranga de la Safor i l’Associació Cultural Correllops, amb qui organitza el FAMA (Festa Alternativa de la Mare de Déu d’Agost). El 25 d’Abril de cada any celebren la festa d’aniversari amb una cercavila, sopar al carrer i un correfoc.

Colla de dolçaina i tabal l’Alfarrassà lalfarassa@hotmail.com

L’associació de Dones de Daimús, aprofita aquesta pàgina per a fer un xicotet resum de tot allò que fem, sempre pensant en nosaltres com les treballadores de casa, però també ens agrada fer boixets, treballs manuals (pintem en teles, ceràmiques, vidre, etc...), també fem xarrades durant tot l’any depenent dels temes que sorgisquen. Organitzem excursions d’oci i culturals, participem de forma activa en totes les activitats que organitza l’Ajuntament i en les festes patronals tenim el nostre dia “La Mare de Déu del Carme”.

Per açò us convidem a la setmana cultural on tindrem una exposició amb tots els nostres treballs, on podreu vore tot el que hem fem

durant tot l’any, i el dia 23 de maig us esperem perquè pugueu gaudir de la festa, com no, menjant els nostres bunyols i les nostres tortades casolanes que prepararem amb tot el nostre afecte. Vos esperem, no falteu.

Salutacions associocions de Daimús Salutacions associocions de Daimús

16

L’ Atreviment és una associació de veïns de Daimús creada l’any 1993. Des d’aleshores, aquests joves entusiastes del teatre, han portat endavant obres com Un cas com un cabàs, La Família Rossella i Hospital tranquil, entre d’altres, ajudant a divulgar així, la seua estima pel teatre i per la nostra llengua, el valencià.

Grup de teatre L’atreviment

GRUP DE TEATRE L’ATREVIMENT

Des de la Congregació de Cor de Jesús desitgem a tot el poble de Daimús que la Trobada d’escoles en valencià que aquest any se celebra al poble isca el millor possible i pregarem perquè d’igual manera l’oratge siga el més apropiat per a un dia tan assenyalat.

COR DE JESÚSL’agrupació de Jubilats de Daimús vol donar el seu suport des d’aquestes línies perquè tot aquest esdeviment siga recordat com un dels millors i es per això que es bolcarà i col•laborarà en tots els actes programats per aquest dia 23 de maig que ja ha marcat roig al calendari.

Totes les formacions, tant de moros com de cristians, estem orgullosos de que a Daimús se celebre un acte tan important en defensa de la nostra llengua i és per això que també desitgem el millor per a la comissió organitzadora i remarquem la importantíssima feina amagada que hi ha darrere d’ aquesta Trobada.

MOROS I CRISTIANS

JUBILATS

Som una associació jove, amb un nom vell, MARGE GROS, referència al desnivell que creua el nostre terme. Possiblement la cultura en la seua més àmplia accepció necessita, permanentment, pujar i baixar desnivells i salvar fortes distàncies per apropar a tot el món a conèixer molt més enllà d’allò que ens pensem que som i on vivim. Amb la voluntat de cercar i conèixer nous camins, fonts, sendes, pobles, històries, llegendes, llibres, documentals, música, … i llengua, molta llengua, i molt grata, per això, des de la nostra associació volem donar-vos la nostra benvinguda a aquesta XXI Trobada d’Escoles en Valencià i gaudiu-ne de la festa.

ASSOCIACIÓ CULTURAL DE DAIMÚS MARGE GROS

Salutacions associocions de Daimús