Normativa Lactancia Materna - Paritorios online€¦ · Web viewLos Diez Pasos para una Feliz Lactancia Materna son internacionalmente reconocidos como normas de buenas prácticas,

NORMATIVA DE LACTANCIA MATERNA

COMISIÓN DE LACTANCIA MATERNA

ÍNDICE

1. Introducción

2. Objetivos

3. Los diez pasos hacia una feliz lactancia materna

4. El código de comercialización de sucedáneos de leche materna

5. Asistencia al parto normal

6. La normativa

7. Anexos

2

NORMATIVA DE LACTANCIA MATERNA Página | 2

1. Introducción

Los hospitales que trabajan para llevar a cabo las buenas prácticas de la Iniciativa por la Humanización en la Asistencia al nacimiento y la lactancia de la OMS-UNICEF deben adoptar una normativa de lactancia que abarque desde los Diez Pasos hasta el Código de Comercialización de Sucedáneos de Leche Materna. Una Normativa de Lactancia Materna bien planificada constituye una base sólida para la implantación, el mantenimiento y la medición de buenas prácticas de lactancia materna.

Los Diez Pasos para una Feliz Lactancia Materna son internacionalmente reconocidos como normas de buenas prácticas, eficaces para el apoyo a la lactancia materna y que todas las autoridades deberían seguir. Por esto, deben constituir la base de la normativa de lactancia materna.

Todas las madres tienen el derecho de recibir una información clara e imparcial que les permita tomar libremente una decisión informada de cómo quieren alimentar y cuidar a sus hijos. El personal de salud no discriminará a ninguna mujer por el método de alimentación que haya elegido para su hijo y le proporcionará apoyo en cualquiera que haya sido su elección.

2. Objetivos

Asegurar que todas las madres reciben información sobre los beneficios de la lactancia para la alimentación y crianza del recién nacido y niño pequeño sobre cualquier otro tipo de alimentación, y los riesgos potenciales de la alimentación con fórmula, para que puedan tomar una decisión informada sobre la manera de alimentar a sus hijos.

Facilitar que el personal sanitario cree un ambiente favorable hacia la lactancia, y que tengan los conocimientos necesarios para dar el apoyo e información que permita a las madres continuar amamantando de manera exclusiva durante 6 meses y después como parte de la dieta infantil hasta al menos los 2 años de edad.

Fomentar la colaboración y cooperación necesarias, entre los profesionales del Hospital y entre los profesionales y los grupos de apoyo local, que garanticen la continuidad de estos objetivos y para fomenten el desarrollo de una cultura de lactancia materna en el entorno local.

3. Los Diez Pasos Hacia Una Feliz Lactancia Materna

1. Disponer de una política por escrito relativa a la lactancia natural que sistemáticamente se ponga en conocimiento de todo el personal de atención de salud.

2. Capacitar a todo el personal de salud de forma que esté en condiciones de poner en práctica esa política.

3. Informar a todas las embarazadas de los beneficios que ofrece la lactancia natural y la forma de ponerla en práctica.

3


4. Ayudar a las madres a iniciar la lactancia durante la media hora siguiente al parto.

5. Mostrar a las madres cómo se debe dar de mamar al niño y cómo mantener la lactación incluso si han de separarse de sus hijos.

6. No dar a los recién nacidos más que la leche materna, sin ningún otro alimento o bebida, a no ser que estén médicamente indicados.

7. Facilitar la cohabitación de las madres y los niños durante las 24 horas del día.

8. Fomentar la lactancia natural cada vez que se solicite.

9. No dar a los niños alimentados al pecho chupetes artificiales.

10.Fomentar el establecimiento de grupos de apoyo a la lactancia natural y procurar que las madres se pongan en contacto con ellos a su salida del hospital.

4. El Código de Comercialización de Sucedáneos de Leche Materna

Este Código fue aprobado en 1981 por la Asamblea Mundial de la Salud con el objetivo de asegurar el uso correcto de los sucedáneos de la leche materna y el intento de controlar las prácticas inadecuadas de comercialización de alimentos infantiles. Entre otros aspectos, regula la prohibición a los proveedores de salud de aceptar o distribuir muestras gratuitas de sucedáneos o de acceder a éstos a precios reducidos, así como la prohibición de hacer publicidad directa o promoción del uso de estos productos.

El Real Decreto 72/1998 elevó el Código a rango de Ley, de obligado cumplimiento en España. Además, los hospitales que opten a la acreditación IHAN deben demostrar que conocen y aplican el Código para poder conseguir el galardón.

El Hospital del Vinalopó respeta el código de Comercialización de sucedáneos de Leche Materna y así lo hace saber a todo los profesionales del departamento.

5. Asistencia al Parto Normal

El Hospital Del Vinalopó conoce y aplica las recomendaciones sobre asistencia al parto, emitidas por la Organización Mundial de la Salud, la Sociedad Española de Ginecología y Obstetricia, la Federación de Asociaciones de Matronas de España (a través de la Iniciativa Parto Normal) y la Estrategia de Atención al Parto Normal editada por el Ministerio de Sanidad en 2007.

En este sentido, en el servicio de Obstetricia de este hospital NO se realizan de forma rutinaria las siguientes intervenciones a mujeres de parto: episiotomía, enema, rasurado del vello púbico, administración de oxitocina o amniotomía. Al contrario, se promueve la movilidad durante el parto, con acompañamiento continuo por la persona que la mujer elija, diferentes opciones de analgesia no farmacológica y farmacológica, inicio precoz de la lactancia materna y contacto piel con piel, y cohabitación las 24 horas.

4


6. La normativa

A) En apoyo de esta Normativa

Todos los profesionales sanitarios que prestan atención a las madres lactantes actuarán de acuerdo con esta Normativa con el fin de evitar consejos contradictorios.

Asimismo, cualquier acción que vaya en contra de la misma tendrá que justificarse y constará en el historial clínico de la madre y/o del niño.

La normativa debe ser desarrollada e implantada en coherencia con las guías de práctica clínica o protocolos de lactancia de la institución.

En ningún lugar del hospital existirá publicidad sobre las fórmulas adaptadas de leche, biberones, tetinas o chupetes. Asimismo, se prohibirá la presencia de los logotipos de fabricantes de estos productos en artículos tales como calendarios o material de papelería.

No se permiten los folletos difundidos por fabricantes de formula infantil. El material educativo para distribuirse a las madres y sus familias debe ser previamente aprobado por la Comisión de Lactancia Materna.

Se prohíbe la distribución de regalos o paquetes que contengan muestras comerciales o suministro de materiales de promoción de los mismos a las mujeres embarazadas y a otros usuarios, así como la entrega de obsequios gratis al personal del hospital.

A los padres que deciden de manera informada alimentar con fórmulas infantiles a sus hijos, se les enseñará cómo prepararlas correctamente, bien de manera individual o en pequeños grupos, durante el periodo postparto. No se realizará información en grupo sobre la preparación de alimentación artificial en el periodo prenatal, ya que existen evidencias de que la información dada en este periodo no se retiene adecuadamente y puede servir para minar la confianza en el amamantamiento.

Todos los datos de alimentación infantil se recogerán en la historia, especialmente los siguientes:

o Evaluación de las tomas.o Suplementos y sus razones.o Modo de introducción de alimentación complementaria.o Destete.o Se realizará una auditoria anual del cumplimiento de esta Normativa.

B) Difusión de la normativa

Esta Normativa se pondrá en conocimiento de todos los profesionales sanitarios que tengan contacto con mujeres embarazadas y madres. Todo el personal recibirá o tendrá acceso a una copia de esta normativa.

5


La normativa se dará a conocer al personal de nueva contratación, dentro de los 6

primeros meses tras la contratación.

Los coordinadores del servicio serán informados del personal de nueva contratación a través de la persona encargada de contrataciones de recursos humanos, vía e-mail.

Debe comunicarse esta normativa a las embarazadas, para que conozcan el tipo de asistencia que recibirán en el centro.

La normativa estará fácilmente disponible en todas las áreas del hospital donde se atiendan madres e hijos y en los idiomas de uso local. Los padres deben conocer la existencia de esta normativa y de los cuidados que fomenta (con una versión reducida de la normativa a modo de guía para padres, folletos, o con la exposición de la normativa…).

C) Formación de los profesionales sanitarios

Los profesionales sanitarios serán los principales responsables de apoyar a las madres que amamanten y ayudarlas a superar las dificultades que se les presenten.

Todos los profesionales sanitarios y de apoyo que tengan contacto con embarazadas y madres (ginecólogos, matronas, pediatras, enfermeras y auxiliares) recibirán formación en el manejo de la lactancia a un nivel apropiado a su categoría profesional. El personal de reciente contratación recibirá formación en los primeros 6 meses de iniciar su trabajo.

Todo el personal religioso o voluntario será informado de la normativa y recibirá formación suficiente para permitirles referir de manera correcta a otros profesionales los problemas de lactancia.

Todos los profesionales sanitarios y de apoyo recibirán formación (a un nivel apropiado para su categoría profesional) para poder enseñar a las madres que deciden no amamantar la correcta preparación de biberones, así como a reforzar el vínculo madre-hijo.

El responsable de lactancia del centro se responsabilizará de proporcionar la formación necesaria a todo el personal. Asimismo, se encargará de controlar la eficacia de la formación, con publicación periódica de los resultados.

Se evaluará el conocimiento de la Normativa a todos los profesionales mediante test online hasta conseguir una evaluación satisfactoria.

D) Información a las mujeres embarazadas sobre los beneficios y el manejo de la lactancia

El personal involucrado en el cuidado antenatal debe asegurarse que a todas las embarazadas se les informa de los beneficios del amamantamiento y de los riesgos potenciales de la alimentación con fórmula.

6


Todas las embarazadas tendrán la oportunidad de hablar individualmente con un

profesional sanitario sobre la alimentación infantil antes de las 32 semanas de gestación. Esta información no debe abordarse solamente durante las clases en grupo.

Las bases fisiológicas de la lactancia materna deben ser explicadas de manera clara y simple a todas las embarazadas, junto con las prácticas que han demostrado proveer la lactancia y evitar problemas frecuentes. El objetivo debería ser dar a las madres confianza en su habilidad de amamantar.

Toda mujer embarazada debe recibir información en el Centro de Salud sobre: las técnicas de amamantamiento, la importancia del contacto piel con piel, alojamiento conjunto, la lactancia a demanda, la postura y el agarre correctos, el apego y el efecto perjudicial de los chupetes y tetinas sobre la lactancia materna. Y sobre la estrategia del parto natural y su papel protagonista en el parto y las opciones de elección de las técnicas de control del dolor.

E) Inicio del amamantamiento

Se debe animar a todas las madres a tener a su hijo piel con piel lo más pronto posible tras el nacimiento en un entorno tranquilo, sin tener en cuenta el método de alimentación elegido. Debe mantenerse el contacto piel con piel de manera ininterrumpida tanto tiempo como madre e hijo necesiten, como mínimo los primeros 60-90 minutos de vida o hasta que haga una toma efectiva (lo que ocurra antes).

El contacto piel con piel no debería interrumpirse para que el personal realice procedimientos de rutina.

Si se interrumpe el contacto piel con piel por indicación clínica o por elección materna, debe ser reiniciado tan pronto como la situación clínica de madre e hijo lo permitan.

Se animará a todas las madres a ofrecer la primera toma de pecho cuando madre e hijo estén listos. La matrona ayudará si se necesita.

F) Enseñar a las madres cómo amamantar y cómo mantener la lactancia

A todas las madres se les debe ofrecer ayuda con la lactancia en las primeras 6 horas del nacimiento. Una enfermera/matrona debe informar a la madre y ayudarla si precisa en la primera toma. Después, la mayoría de bebés quedan dormidos de 4 a 12 horas, sin interés por las tomas, recuperándose del parto. Si estuviera dormido mucho tiempo se indicará a la madre que lo despierte, pero sin olvidar explicarle que esto sólo se necesita en los primeros días y no de manera indefinida.

Una matrona o enfermera debe estar disponible para ayudar a las madres con todas las tomas durante su estancia en el hospital.

Todos los profesionales sanitarios deberán interesarse y observar el progreso de la lactancia materna cada vez que entren en contacto con una madre que esté amamantando a su hijo. De esta forma se facilitará la identificación temprana de posibles complicaciones con vistas a que se informe adecuadamente respecto a su prevención o solución.

7


Los profesionales sanitarios deberán asegurarse de que se proporcione a las madres el apoyo necesario a fin de colocar correctamente al niño para que agarre bien el pecho, y para que sepan extraer su leche manualmente. Deberán, asimismo, saber explicar a las madres las técnicas necesarias para ayudarles a adquirir esta habilidad. A tal efecto, a las madres se les entregará un folleto explicativo sobre la extracción manual de la leche y sobre el seguimiento de la lactancia en caso de tener que separarse de su hijo.

Tanto los profesionales como las madres deben conocer los signos de transferencia eficaz de la leche materna.

Antes del alta, las madres deben recibir información oral y escrita de cómo reconocer si el amamantamiento es eficaz:

- Signos que indican si el niño recibe o no suficiente leche; - cómo reconocer que el amamantamiento no progresa adecuadamente (grietas,

ingurgitación, etc.)

Cuando se separan madre e hijo por razones médicas, es responsabilidad de todos los profesionales que cuidan de ambos de asegurarse que a la madre se le proporciona ayuda y se le anima a extraerse la leche y mantener su lactancia durante los periodos de separación.

Se animará a las madres que tienen que separarse de sus hijos a extraerse la leche lo antes posible tras el nacimiento, dado que el inicio precoz tiene beneficios a largo plazo sobre la producción de leche.

Se animará a las madres que tienen que separarse de sus hijos a extraerse la leche al menos 8 veces al día. Debería enseñárseles cómo extraerse leche de manera manual y con extractores. Se les facilitará el acceso a sus hijos para su cuidado y su alimentación (cuando pueda iniciarse) las 24 horas del día.

G) Apoyo a la lactancia exclusiva

No se debe dar ninguna bebida ni fórmula artificial a los niños amamantados, excepto en caso de indicación médica o elección materna informada. La decisión de ofrecer suplementos por razones médicas debe hacerse por un pediatra. Las razones para suplementar deben discutirse con los padres y anotarse en la historia clínica del niño.

Antes de introducir leche artificial a niños amamantados, se debe animar a la madre a sacarse leche para dársela al niño con vaso o jeringa. Esto puede reducir la necesidad de administrar fórmula artificial.

Cuando los padres solicitan suplementación, se evaluará la toma y el profesional se interesará por los motivos de preocupación de los padres. Si los suplementos no están clínicamente indicados, se debe informar a los padres de la fisiología de la lactancia y solventar sus dudas. Se respetará siempre la decisión informada que los padres tomen a este respecto. Esta conversación debe quedar registrada en la historia clínica del niño.

8


Los bebés amamantados no utilizarán chupete ni tetinas, a no ser decisión informada

de la madre.

Los empleados de los fabricantes y de los distribuidores de sucedáneos de leche materna, biberones, tetinas y chupetes tienen prohibido tener contacto con mujeres embarazadas o madres.

El hospital prohíbe dar a las mujeres embarazadas, a las madres y a sus familias, cualquier material de propaganda como muestras o paquetes regalo que incluyan sucedáneos de la leche materna, biberones, tetinas, chupetes o cupones.

H) Alojamiento conjunto y mantener cerca al niño

Las madres asumirán la responsabilidad primaria del cuidado de sus hijos.

Madre e hijo sólo se separarán cuando el estado clínico de la madre o del niño precise cuidados en otras áreas.

No hay un “nido” en las áreas de atención posnatal.

Los niños no deberán ser separados por las noches de sus madres. Esto es aplicable tanto a los niños amamantados como a los alimentados con fórmula. Las madres que se recuperan de una cesárea deben recibir cuidados apropiados, pero debe aplicarse también en este caso la política de mantener juntos a la madre y al niño.

Se fomentará, en todo momento, el contacto físico cercano entre la madre y su hijo, para favorecer el reconocimiento de signos de hambre del bebé, facilitar el agarre y mejorar el vínculo. Se animará a las madres que lacten a sus hijos en posición de crianza biológica y se fomentará el auto-enganche (que sea el niño el que se dirija al pecho y lo agarre de manera espontánea).

I) Alimentación guiada por el niño

Se apoyará la lactancia a demanda (cuando el niño dé muestras de que quiere comer) para todos los niños, a menos que haya otras indicaciones clínicas. Los procedimientos hospitalarios no deberían interferir con esta norma. El personal debe enseñar a las madres a reconocer los signos de hambre del niño y la importancia de responder a ellos.

Se informará a las madres de que es aceptable despertar a su hijo para alimentarlo si notan el pecho lleno. Debe explicárseles la importancia de las tomas nocturnas para la producción de leche.

J) Uso de tetinas, chupetes y pezoneras

El personal debe desaconsejar el uso de tetinas o chupetes mientras se establece la lactancia. Los padres que quieran usarlas deben ser advertidos de los posibles efectos perjudiciales que puede tener en la lactancia para que tomen una decisión informada.

9


Esta conversación, así como la decisión de los padres, debe quedar registrada en la historia clínica del niño.

No se recomienda el uso de pezoneras, excepto en circunstancias extremas y sólo por periodos de tiempo lo más cortos posible. A cualquier madre que esté considerando el uso de pezoneras, se le explicará las desventajas antes de que empiece usarlas. Debería permanecer bajo el cuidado de una persona experta en lactancia mientras utilice las pezoneras y debe recibir ayuda para discontinuar su uso tan pronto como sea posible.

K) Grupos de apoyo a la lactancia

Esta institución apoya la cooperación entre los profesionales sanitarios y los grupos de apoyo voluntarios, a la vez que reconoce que las instituciones sanitarias tienen su propia responsabilidad en la promoción de la lactancia.

En el periodo postnatal se les facilitará a todas las madres la manera de ponerse en contacto con todas las personas e instituciones locales que puedan apoyar su lactancia: profesionales (pediatras, matronas, enfermeras…), consejeras de lactancia, grupos de apoyo… Las direcciones y teléfonos estarán expuestas en la maternidad. Los datos deben ser regularmente actualizados para asegurarse que se distribuye la correcta información.

Se invitará a los grupos de apoyo a la lactancia a contribuir al desarrollo de la normativa de lactancia.

En el centro de Salud se celebran reuniones periódicas de un Taller de Lactancia al que están invitadas todas las mujeres embarazadas así como las madres que amamantan y sus familias. Los talleres pueden consultarse en la página web de paritoriosonline.com

L) Un entorno acogedor para las familias con madres lactantes

Se considerará la lactancia materna como la forma natural de alimentar a los bebés y a los niños pequeños.

Se facilitará y animará a las madres a amamantar a sus hijos en todas las zonas públicas.

Se preparará dentro de las posibilidades físicas del centro, una zona cómoda para las madres que prefieran amamantar a su hijo y proteger su privacidad.

M) Apoyar la continuación de la lactancia

Los profesionales del centro facilitaran mediante la coordinación Hospital - Centro de Salud, la recepción y valoración del recién nacido y de la lactancia en los primeros 2-3 días tras el alta de la maternidad. Facilitando así la identificación

10


temprana de problemas y dudas. Ante ello, se ofrecerá información y ayuda para su prevención o solución.

Todos los profesionales sanitarios se interesarán y observarán el progreso de la lactancia materna cada vez que contacten con una madre que esté amamantando a su hijo.

Los profesionales ofrecerán a todas las madres lactantes que vuelvan al trabajo remunerado información que les ayude y apoye a seguir con la lactancia durante este periodo.

Durante los primeros seis meses, los profesionales no recomendarán que un bebé lactante ingiera ni agua ni comida artificial, a no ser que sea considerado necesario por motivos que deberán quedar reflejados en la historia clínica del lactante. A los padres que elijan suplementar la lactancia materna con sucedáneos se les informará de la interferencia/ obstáculo que esta alimentación produce en la continuidad de la lactancia materna.

Los profesionales recomendarán a todas las madres ofrecer lactancia materna exclusiva en los primeros seis meses y seguir dando el pecho durante los dos primeros años de vida del bebé. Toda información respecto al destete deberá ser coherente con este ideal.

La introducción de la alimentación complementaria se realizará para la mayoría de los lactantes alrededor de los 6 meses, siguiendo las recomendaciones vigentes de la Unión Europea.

Para la redacción de este documento se ha tomado como modelo el siguiente documento: “UNICEF/OMS. IHAN España. Normativa de lactancia materna para un Hospital IHAN”, que puede ser resumido, reproducido o transmitido libremente, de forma parcial o completa, pero no para su venta ni para su uso con propósitos comerciales.

Datos de contacto:

Dirección:

Comisión de lactancia materna - Departamento de Salud de Torrevieja

Hospital Universitario de Torrevieja

Carretera CV-95 s/n

03186 Torrevieja (Alicante)

Teléfonos: (+0034) 965 721 200

Correo electrónico:

11


www. torrevieja-salud.com www.paritoriosonline.com

NORMATIVA DE LACTÀNCIA MATERNA

12


mailto:comisi%C3%[email protected]

COMISSIÓ DE LACTÀNCIA MATERNA

13


ÍNDEX

1. Introducció

2. Objectius

3. Els deu passos cap a una lactància materna feliç

4. El codi de comercialització de succedanis de llet materna

5. Assistència al part normal

6. La normativa

7. Annexos

14


7. Introducció

Els hospitals que treballen per dur a terme les bones pràctiques de la Iniciativa per la Humanització en l'Assistència al naixement i la lactància de l'OMS-UNICEF han d'adoptar una normativa de lactància que continga des dels Deu Passos fins al Codi de Comercialització de Succedanis de Llet Materna. Una Normativa de Lactància Materna ben planificada constitueix una base sòlida per a la implantació, el manteniment i el mesurament de bones pràctiques de lactància materna.

Els Deu Passos per a una Feliç Lactància Materna són reconeguts internacionalment com a normes de bones pràctiques, eficaços per al suport a la lactància materna i que totes les autoritats haurien de seguir. Per açò, han de constituir la base de la normativa de lactància materna.

Totes les mares tenen el dret de rebre una informació clara i imparcial que els permeta prendre lliurement una decisió informada de com volen alimentar i cuidar els seus fills.

El personal de salut no discriminarà cap dona pel mètode d'alimentació que haja triat per al seu fill i li proporcionarà suport en qualsevol decisió que haja pres.

8. Objectius

• Assegurar que totes les mares reben informació sobre els beneficis de la lactància per a l'alimentació i criança del nounat i el xiquet en els primers anys sobre qualsevol altre tipus d'alimentació, i els riscos potencials de l'alimentació amb fórmula, perquè puguen prendre una decisió informada sobre la manera d'alimentar els seus fills.

• Facilitar que el personal sanitari assegure un ambient favorable cap a la lactància, i que tinga els coneixements necessaris per a donar el suport i la informació que permeta a les mares continuar alletant de manera exclusiva durant 6 mesos i després com a part de la dieta infantil fins almenys els 2 anys d'edat.

• Fomentar la col·laboració i la cooperació necessàries, entre els professionals de l'Hospital i entre els professionals i els grups de suport local, que garantisquen la continuïtat d'estos objectius i fomenten el desenvolupament d'una cultura de lactància materna en l'entorn local.

9. Els deu passos cap a una lactància materna feliç

1. Disposar d'una política per escrit relativa a la lactància natural que sistemàticament es pose en coneixement de tot el personal d'atenció de la salut.

2. Capacitar tot el personal de salut de manera que estiga en condicions de posar en pràctica eixa política.

15


3. Informar totes les embarassades dels beneficis que ofereix la lactància natural i la

forma de posar-la en pràctica.

4. Ajudar les mares a iniciar la lactància durant la mitja hora següent al part.

5. Mostrar a les mares com s'ha de donar mamar al xiquet i com mantenir la lactància fins i tot si han de separar-se dels seus fills.

6. No donar als nounats més que la llet materna, sense cap altre aliment o beguda, llevat que estiguen indicats mèdicament.

7. Facilitar la cohabitació de les mares i els xiquets durant les 24 hores del dia.

8. Fomentar la lactància natural cada volta que se sol·licite.

9. No donar als xiquets alimentats al pit xuplons artificials.

10. Fomentar l'establiment de grups de suport a la lactància natural i procurar que les mares es posen en contacte amb ells en eixir de l'hospital.

10. El codi de comercialització de succedanis de llet materna

Este Codi va ser aprovat en 1981 per l'Assemblea Mundial de la Salut amb l'objectiu d'assegurar l'ús correcte dels succedanis de llet materna i l'intent de controlar les pràctiques inadequades de comercialització d'aliments infantils. Entre altres aspectes, regula la prohibició als proveïdors de salut d'acceptar o distribuir mostres gratuïtes de succedanis o d'accedir a estos a preus reduïts, així com la prohibició de fer publicitat directa o promoció de l'ús d'estos productes.

El Reial decret 72/1998 va elevar el Codi a rang de Llei, de compliment obligat a Espanya. A més, els hospitals que opten a l'acreditació IHAN han de demostrar que coneixen i apliquen el Codi per a poder aconseguir el guardó.

L'Hospital del Vinalopó respecta el codi de comercialització de succedanis de llet materna i així ho fa saber a tot els professionals del departament.

11. Assistència al part normal

L'Hospital coneix i aplica les recomanacions sobre l’assistència al part, emeses per l'Organització Mundial de la Salut, la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia, la Federació d'Associacions de Comares d'Espanya (a través de la Iniciativa Part Normal) i l'Estratègia d'Atenció al Part Normal editada pel Ministeri de Sanitat en 2007.

En este sentit, al servei d'Obstetrícia d'este hospital NO es realitzen de forma rutinària les següents intervencions a dones de part: episiotomia, ènema, rasurat del pel púbic, administració d'oxitocina o amniotomia. Al contrari, es promou la mobilitat durant el part, amb l’acompanyament continu per la persona que la dona trie, diferents opcions d'analgèsia

16


no farmacològica i farmacològica, l'inici precoç de la lactància materna i el contacte pell amb pell, i la cohabitació les 24 hores.

12. La normativa

A) En suport d’esta Normativa

Tots els professionals sanitaris que tracten amb mares lactants actuaran d'acord amb esta Normativa amb la finalitat d'evitar consells contradictoris.

Així mateix, qualsevol acció que vaja en contra de la Normativa haurà de justificar-se i constarà en l'historial clínic de la mare i/o del xiquet.

La normativa ha de ser desenvolupada i implantada en coherència amb les guies de pràctica clínica o els protocols de lactància de la institució.

En cap lloc de l'hospital hi haurà publicitat sobre les fórmules adaptades de llet, biberons, tetineso xuplons. Així mateix, es prohibirà la presència dels logotips de fabricants d'estos productes en articles tals com calendaris o material de papereria.

No es permeten els fullets difosos per fabricants de fórmula infantil. El material educatiu per a distribuir a les mares i a les seues famílies ha de ser aprovat prèviament per la Comissió de Lactància Materna.

Es prohibeix la distribució de regals o paquets que continguen mostres comercials o subministrament de materials de promoció d'estos a les dones embarassades i a altres usuaris, així com el lliurament d'obsequis al personal de l'hospital.

Als pares que decideixen de manera informada alimentar amb fórmules infantils els seus fills, se'ls ensenyarà com preparar-les correctament, bé de manera individual o en petits grups, durant el període postpart. No es realitzarà informació en grup sobre la preparació d'alimentació artificial en el període prenatal, ja que hi ha evidències que la informació donada en este període no es reté adequadament i pot servir per a minar la confiança en l'alletament.

Totes les dades d'alimentació infantil s'arreplegaran en la història, especialment els següents:

• Avaluació de les preses.• Suplements i raons per a administrar-los.• Manera d'introducció de l'alimentació complementària.• Deslletament.

Es farà una auditoria anual del compliment d'esta Normativa.

B) Difusió de la normativa

Esta Normativa es posarà en coneixement de tots els professionals sanitaris que tinguen contacte amb dones embarassades i mares. Tot el personal rebrà o tindrà accés a una còpia d'esta normativa.

17


La normativa es donarà a conéixer al personal de nova contractació, dins dels 6

primers mesos després de la contractació.

Els coordinadors del servei seran informats del personal de nova contractació a través de la persona encarregada de les contractacions de recursos humans, via e-mail.

Ha de comunicar-se esta normativa a les embarassades, perquè coneguen el tipus d'assistència que rebran en el centre.

La normativa estarà fàcilment disponible en totes les àrees de l'hospital on s'atenguen mares i fills i en els idiomes d'ús local. Els pares han de conèixer l'existència d'esta normativa i de les cures que fomenta (amb una versió reduïda de la normativa a manera de guia per a pares, amb fullets o amb l'exposició de la normativa…).

C) Formació dels professionals sanitaris

Els professionals sanitaris seran els principals responsables de fer costat a les mares que alleten i ajudar-les a superar les dificultats que se'ls presenten.

Tots els professionals sanitaris i de suport que tinguen contacte amb embarassades i mares (ginecòlegs, comares, pediatres, infermeres i auxiliars) rebran formació en el maneig de la lactància a un nivell apropiat a la seua categoria professional. El personal de contractació recent rebrà formació en els primers 6 mesos d'iniciar el seu treball.

Tot el personal religiós o el personal voluntari serà informat de la normativa i rebrà formació suficient per a poder referir els problemes de lactància a altres professionals.

Tots els professionals sanitaris i de suport rebran formació (a un nivell apropiat per a la seua categoria professional) per a poder ensenyar a les mares que decideixen no alletar, la correcta preparació de biberons, així com a reforçar el vincle mare-fill.

El responsable de lactància del centre es farà càrrec de proporcionar la formació necessària a tot el personal. Així mateix, s'encarregarà de controlar l'eficàcia de la formació, amb publicacions periòdiques dels resultats.

S'avaluarà el coneixement de la Normativa a tots els professionals mitjançant test online fins a aconseguir una avaluació satisfactòria.

D) Informació a les dones embarassades sobre els beneficis i el maneig de la lactància

El personal involucrat en la cura prenatal ha d'assegurar que a totes les embarassades se les informa dels beneficis de l'alletament i dels riscos potencials de l'alimentació amb fórmula.

18


Totes les embarassades tindran l'oportunitat de parlar individualment amb un

professional sanitari sobre l'alimentació infantil abans de les 32 setmanes de gestació. Esta informació no ha d'abordar-se solament durant les classes en grup.

Les bases fisiològiques de la lactància materna han de ser explicades de manera clara i concisa a totes les embarassades, juntament amb les pràctiques que han demostrat proveir la lactància i evitar problemes freqüents. L'objectiu hauria de ser donar a les mares confiança en la seua habilitat d'alletar.

Tota dona embarassada ha de rebre informació en el Centre de Salut sobre: les tècniques d'alletament, la importància del contacte pell amb pell, l’allotjament conjunt, la lactància a demanda, la postura i l'agarrada correctes, la inclinació i l'efecte perjudicial dels xuplons i les tetines sobre la lactància materna, i sobre l'estratègia del part natural i el seu paper protagonista en el part i les opcions d'elecció de les tècniques de control del dolor.

E) Inici de l'alletament

S'ha d'animar totes les mares a tenir al seu fill pell amb pell com més prompte millor després del naixement en un entorn tranquil, sense tenir en compte el mètode d'alimentació triat. Ha de mantenir-se el contacte pell amb pell de manera ininterrompuda tant de temps com mare i fill necessiten, com a mínim els primers 60-90 minuts de vida o fins que faça una presa efectiva (el que ocórrega abans).

El contacte pell amb pell no s'hauria d'interrompre perquè el personal realitze procediments de rutina.

Si s'interromp el contacte pell amb pell per indicació clínica o per elecció materna, ha de ser reiniciat tan prompte com la situació clínica de mare i fill ho permeten.

S'animarà totes les mares a oferir la primera presa de pit quan mare i fill estiguen preparats. La comare ajudarà si cal.

F) Ensenyar a les mares com alletar i com mantenir la lactància

A totes les mares se'ls ha d'oferir ajuda amb la lactància en les primeres 6 hores del naixement. Una infermera/comare ha d'informar la mare i ajudar-la si ho necessita en la primera presa. Després, la majoria de bebés queden dormits de 4 a 12 hores, sense interés per les preses, recuperant-se del part. Si estiguera dormit molt de temps s'indicarà a la mare que el desperte, però sense oblidar explicar-li que açò només es necessita en els primers dies i no de manera indefinida.

Una comare o infermera ha d'estar disponible per a ajudar les mares amb totes les preses durant la seua estada en l'hospital.

Tots els professionals sanitaris hauran d'interessar-se i observar el progrés de la lactància materna cada volta que entren en contacte amb una mare que estiga alletant

19


el seu fill. D'esta forma es facilitarà la identificació de possibles complicacions per informar adequadament de la seua prevenció o la seua solució.

Els professionals sanitaris s'hauran d'assegurar de donar a les mares el suport necessari per a col·locar correctament el xiquet al pit, i per a saber extraure la seua llet manualment. També hauran de saber explicar a les mares les tècniques necessàries per a ajudar-los a adquirir esta habilitat. Per a fer-ho, s’entregarà a les mares un fullet explicatiu sobre l'extracció manual de la llet i sobre el seguiment de la lactància en cas d'haver de separar-se del seu fill.

Tant els professionals com les mares han de conéixer els signes de transferència eficaç de la llet materna.

Abans de l'alta, les mares han de rebre informació oral i escrita de com reconéixer si l'alletament és eficaç:

- Signes que indiquen si el xiquet rep o no suficient llet; - Com reconèixer que l'alletament no progressa adequadament (clevills,

ingurgitació, etc.)

Quan se separen mare i fill per raons mèdiques, és responsabilitat de tots els professionals que cuiden de tots dos assegurar que a la mare se li proporciona ajuda i se l'anima a extraure's la llet i mantenir la seua lactància durant els períodes de separació.

S'animarà les mares que han de separar-se dels seus fills a extraure's la llet com més prompte millor després del naixement, ja que l'inici precoç té beneficis a llarg termini sobre la producció de llet.

S'animarà les mares que han de separar-se dels seus fills a extraure's la llet almenys 8 voltes al dia, ensenyant-les com extraure's llet de manera manual i amb extractors. Es facilitarà l'accés als seus fills per a la seua cura i la seua alimentació (quan puga iniciar-se) les 24 hores del dia.

G) Suport a la lactància exclusiva

No s'ha de donar cap beguda ni fórmula artificial als xiquets alletats, excepte en cas d'indicació mèdica o elecció materna informada. La decisió d'oferir suplements per raons mèdiques ha de prendre-laun pediatra. Les raons d’ajudar la lactància materna amb suplements de fórmules artificials han de discutir-se amb els pares i anotar-se en la història clínica del xiquet.

Abans d'introduir llet artificial als lactants, s'ha d'animar la mare a traure's llet per a donar-li-la al xiquet amb got o xeringa. Açò pot reduir la necessitat d'administrar fórmula artificial.

20


Quan els pares sol·liciten suplement de llet artificial, s'avaluarà la presa i el

professional s'interessarà pels motius de preocupació dels pares. Si els suplements no estan indicats clínicament, s'ha d'informar els pares de la fisiologia de la lactància i solucionar els seus dubtes. Es respectarà sempre la decisió informada que els pares prenguen. Esta conversa ha de quedar registrada en la història clínica del nadó.

Els bebés alletats no utilitzaran xupló ni tetines, excepte per decisió informada de la mare.

Els empleats dels fabricants i dels distribuïdors de succedanis de llet materna, biberons, tetines i xuplons tenen prohibit tenir contacte amb dones embarassades o mares.

L'hospital prohibeix donar a les dones embarassades, a les mares i a les seues famílies, qualsevol material de propaganda com mostres o paquets regal que incloguen succedanis de la llet materna, biberons, tetines, xuplons o cupons.

H) Allotjament conjunt i mantenir a prop el nadó/lactant

Les mares assumiran la responsabilitat primària de la cura dels seus fills.

Mare i fill només se separaran quan l'estat clínic de la mare o del nadó necessite atencions en altres àrees.

No hi ha un “niu” en les àrees d'atenció postnatal.

Els nadons no hauran de ser separats de nit de les seues mares. Açò és aplicable tant als nounats alletats com als alimentats amb fórmula. Les mares que es recuperen d'una cesària han de rebre cures apropiades, però ha d'aplicar-se també en este cas la política de mantenir junts la mare i el nadó.

Es fomentarà, en tot moment, el contacte físic entre mare i fill, per a afavorir el reconeixement de signes de fam del bebé, facilitar l'agarrada i millorar el vincle. S'animarà les mares a adoptar la posició de criança biològica per a lactar i es fomentarà l'auto-enganxada (que siga el nadó el que es dirigisca al pit i l'agarre de manera espontània).

I) Alimentació guiada pel nadó/lactant

Es recolzarà la lactància a demanda (quan el nadó done mostres que vol menjar) per a tots els nadons, llevat que hi haja altres indicacions clíniques. Els procediments hospitalaris no haurien d'interferir en esta norma. El personal ha d'ensenyar les mares a reconèixer els signes de fam del seu fill i la importància de respondre-hi.

S'informarà les mares que és acceptable despertar el seu fill per alimentar-lo si noten el pit ple. Cal explicar la importància de les preses nocturnes per a la producció de llet.

J) Ús de tetines, xuplons i mugronera

21


El personal ha de desaconsellar l'ús de tetines o xuplons mentre s'estableix la

lactància. Els pares que vulguen usar-les han de ser advertits dels possibles efectes perjudicials que pot tenir en la lactància perquè prenguen una decisió informada. La conversa i la decisió dels pares ha de quedar registrada en la història clínica del xiquet.

No es recomana l'ús de mugroneres, excepte en circumstàncies extremes i només per períodes de temps com més curts millor. A qualsevol mare que estiga considerant l'ús de mugroneres, se li explicaran els desavantatges abans que comence a usar-les. Hauria de romandre sota l'atenció d'una persona experta en lactància mentre utilitze les mugroneres i ha de rebre ajuda per a deixar-les tan prompte com siga possible.

K) Grups de suport a la lactància

Esta institució afavoreix la cooperació entre els professionals sanitaris i els grups de suport voluntaris, i al mateix temps reconeix que les institucions sanitàries tenen la seua pròpia responsabilitat en la promoció de la lactància.

En el període postnatal es facilitarà a totes les mares la manera de posar-se en contacte amb totes les persones i les institucions locals que puguen fer costat a la seua lactància: professionals (pediatres, comares, infermeres…), conselleres de lactància, grups de suport… Les adreces i els telèfons estaran exposats en la maternitat. Les dades han de ser regularment actualitzades per a assegurar-se que es distribueix la informació correcta.

Es convidarà els grups de suport a la lactància a contribuir en el desenvolupament de la normativa de lactància.

En el Centre de Salut se celebren reunions periòdiques d'un Taller de Lactància al qual estan convidades totes les dones embarassades així com les mares que alleten i les seues famílies. Els tallers poden consultar-se en la pàgina web de paritoriosonline.com.

L) Un entorn acollidor per a les famílies amb mares lactants

Es considerarà la lactància materna com la forma natural d'alimentar els nounats i els lactants.

Es facilitarà i s'animarà les mares a alletar els seus fills en totes les zones públiques.

Es prepararà dins de les possibilitats físiques del centre, una zona còmoda per a les mares que preferisquen alletar el seu fill i protegir la seua privacitat.

M) Donar suport a la continuació de la lactància

Els professionals del centre facilitaran mitjançant la coordinació Hospital - Centre de Salut, la recepció i valoració del nounat i de la lactància en els primers 2-3 dies després de l'alta de la maternitat. Es facilita així la identificació primerenca de problemes i dubtes, i si es dóna el cas, s'oferirà informació i ajuda per a la seua prevenció o solució.

22


Tots els professionals sanitaris s'interessaran pel progrés de la lactància materna i l'observaran cada volta que contacten amb una mare que estiga alletant el seu fill.

Els professionals oferiran a totes les mares lactants que tornen al treball remunerat informació que les ajude a seguir amb la lactància durant este període.

Durant els primers sis mesos, els professionals no recomanaran que un bebé lactant ingerisca ni aigua ni menjar artificial, llevat que siga considerat necessari per motius que hauran de quedar reflectits en la història clínica del lactant. Als pares que trien donar suplement a la lactància materna amb succedanis se'ls informarà de la interferència o l'obstacle que esta alimentació produeix en la continuïtat de la lactància materna.

Els professionals recomanaran a totes les mares oferir lactància materna exclusiva en els primers sis mesos i seguir donant el pit durant els dos primers anys de vida del bebé. Tota informació respecte al deslletament haurà de ser coherent amb este ideal.

La introducció de l'alimentació complementària s'efectuarà per a la majoria dels lactants al voltant dels 6 mesos, seguint les recomanacions vigents de la Unió Europea.

Per a la redacció d'este document s'ha pres com a model el document següent: “UNICEF/OMS. IHAN España. Normativa de lactancia materna para un Hospital IHAN”, que pot ser resumit, reproduït o transmés lliurement, de forma parcial o completa, però no per a la seua venda ni per al seu ús amb propòsits comercials.

Dades de contacte:

Adreça:

Comissió de Lactància Materna - Departament de Salut de Torrevieja

Hospital de Torrevieja

CV-95 s/n

03186 Torrevieja (Alacant)

23


Telèfons: (+0034) 965 721 200

Correu electrònic: www. torrevieja-salud.com www.paritoriosonline.com

24



25


BREASTFEEDING GUIDELINES

BREASTFEEDING COMMITTEE

CONTENTS

8. Introduction

9. Objectives

10. The Ten Steps to Successful Breastfeeding

11. The Code of Marketing Breast Milk Substitutes

12. Normal Childbirth Care

13. The Guidelines

14. Annexes

26


13. Introduction

The hospitals that work to instil the good practices in the Baby-Friendly Hospital Initiative of the WHO and UNICEF should adopt breastfeeding standards that range from the Ten Steps to the Code of Marketing of Breast Milk Substitutes. Well-planned Breastfeeding Guidelines constitute a solid basis for the implementation, maintenance and measurement of good breastfeeding practices.

The Ten Steps to Successful Breastfeeding are internationally recognized as good and effective practices for supporting breastfeeding that all authorities should follow. For this reason, they should constitute the basis of any breastfeeding guidelines.

All mothers have the right to receive clear and impartial information that will allow them to make a free and informed decision on how they wish to feed and care for their children. Healthcare personnel should never discriminate against any woman for her choice of how to feed her child, and should provide support for whatever her choice may be.

14. Objectives

To guarantee that all mothers receive information on the benefits of breastfeeding for the nutrition and development of new-born babies and young children over and above any other form of feeding, and the potential risks of feeding with formula, so that they can make an informed decision about how to feed their children.

To help healthcare personnel create a favourable atmosphere for breastfeeding and ensure that they have the necessary knowledge to provide support and information to allow mothers to continue breastfeeding exclusively for six months, and subsequently as part of their child’s diet until it has reached at least two years old.

To promote the necessary collaboration and cooperation among professionals at the Hospital and local support groups to guarantee the continuity of these objectives and to foster the development of a culture of breastfeeding in the local community.

15. The Ten Steps to Successful Breastfeeding

11.Have a written breastfeeding policy that is routinely communicated to all healthcare staff.

12.Train all healthcare staff in the skills necessary to implement this policy.

13.Inform all pregnant women about the benefits and management of breastfeeding.

14.Help mothers initiate breastfeeding within half-an-hour of birth.

15.Show mothers how to breastfeed and how to maintain lactation even if they should be separated from their infants.

27


16.Do not give new-born infants any food or drink other than breast milk unless medically

indicated.

17.Allow mothers and new-born infants to stay together 24 hours a day.

18.Encourage breastfeeding on demand.

19.Do not give any artificial teats or pacifiers to breastfeeding infants.

20.Foster the establishment of breastfeeding support groups and refer mothers to them on discharge from the hospital.

16. The Code of Marketing Breast Milk Substitutes

This Code was passed in 1981 by the World Health Assembly in order to guarantee the correct use of breast milk substitutes and try to control improper practices in the marketing of children’s food. Amongst other aspects, it prohibits health providers from accepting or distributing free samples of breast milk substitutes or those at lower prices, as well as banning any direct advertising or other form of promotion of the use of these products.

Royal Decree 72/1998 raised the Code to the status of a mandatory Law in Spain. Furthermore, hospitals that seek BFHI accreditation are required to demonstrate that they are familiar with and implement the Code in order to achieve this endorsement.

Vinalopó Hospital adheres to the Code of Marketing Breast Milk Substitutes and this is passed on to all the healthcare professionals in the department.

17. Normal Childbirth Care

Vinalopó Hospital is familiar with and implements the recommendations on childbirth care issued by the World Health Organization, the Spanish Society of Gynaecology and Obstetrics, the Spanish Midwives’ Federation (through the Normal Childbirth Initiative) and the Normal Childbirth Care Strategy published by the Spanish Ministry of Health in 2007.

In this respect, the Obstetrics department in this hospital DOES NOT routinely carry out the following interventions on women during labour: episiotomy, enemas, shaving of pubic hair, the administration of oxytocin or the use of amniotomy. However, it does encourage mobility during labour, continuous support by a person chosen by the woman, different pharmacological and non-pharmacological analgesia options, early initiation of breastfeeding and skin-to-skin contact, and 24-hour cohabitation of mothers and infants.

18. The Guidelines

A) In support of these Guidelines

28


All healthcare professionals involved in the care of breastfeeding mothers should act in

accordance with these Guidelines in order to avoid contradictory advice.

Any action that runs counter to these guidelines must be justified and recorded in the medical records of the mother and/or infant.

The guidelines should be developed and implemented in accordance with the clinical practice guidelines and breastfeeding protocols of the institution.

No advertising on milk formulas, artificial teats, pacifiers or dummies may appear anywhere in the hospital. The presence of logos belonging to the manufacturers of these products, as well as calendars or stationery, is also prohibited.

Brochures distributed by the manufacturers of infant formula are not permitted. Any educational material for distribution to mothers and their families must have been approved in advance by the Breastfeeding Committee.

The distribution of gifts or packages that contain commercial samples or the provision of promotional material to pregnant women or other hospital users is prohibited, as is the provision of free gifts for hospital personnel.

Parents who make an informed decision to feed their children with infant formula will be shown how to prepare it correctly either individually or in small groups during the postpartum period. No group sessions will be held on how to prepare artificial infant formula during the prenatal period as there is evidence to suggest that information provided at this time is not properly retained and could even serve to undermine women’s confidence in breastfeeding.

All information on the infant’s feeding is recorded in its medical history, especially the following:

o Evaluation of feeding sessions.o Supplements and the reasons for them.o Method of introducing supplementary nutrition.o Weaning.o An annual audit will be conducted in accordance with the Guidelines.

B) Dissemination of the Guidelines

These Guidelines will be made available to all healthcare professionals who come into contact with expectant women and new mothers. All personnel will receive or will have access to a copy of these guidelines.

The Guidelines will be furnished to newly-contracted staff within the first six months of their contract.

Service Coordinators will be informed of newly-contracted staff from the Human Resources department by email.

Pregnant women must be provided with these Guidelines so they know what kind of care they can expect at the hospital.

29


The Guidelines must be easily available in every area of the hospital where mothers and children are cared for in all locally-used languages. Parents must be made aware of the existence of these Guidelines and the care they promote (with an abridged version in the form of a rapid guide for parents, leaflets, or a display panel of the Guidelines, for example).

C) Training of healthcare professionals

Healthcare professionals are the first line of support for caring for breastfeeding mothers and helping them to overcome any difficulties they may experience.

All healthcare and support professionals who come into contact with pregnant women and new mothers (gynaecologists, midwives, paediatricians, nurses and auxiliary staff) will be given training in breastfeeding management at a level commensurate with their professional category. Newly-contracted staff will be given training within the first six months of starting work.

All religious and voluntary staff attending the hospital will be informed of these Guidelines and will be given sufficient training to enable them to refer breastfeeding problems to the right healthcare professional.

All healthcare professionals and support staff will be given training (at a level commensurate with their professional category) to show mothers who decide not to breastfeed how to prepare bottles correctly as well as how to enhance mother-baby bonding.

The hospital’s breastfeeding manager will be responsible for providing the necessary training for all staff. She will also be responsible for monitoring the efficacy of this training, publishing the results on a regular basis.

All the staff’s knowledge of the Guidelines will be checked by an online test until a satisfactory overall evaluation is achieved.

D) Information for pregnant women on the benefits and mechanics of breastfeeding

Staff involved in antenatal care must ensure that all pregnant women are informed of the benefits of breastfeeding and the potential risks of feeding babies with formula.

All mothers should have the opportunity to speak one-to-one to a healthcare professional about baby feeding before they reach the 32-week stage of their pregnancy. This information should not just be addressed in group sessions.

The physiological foundations of breastfeeding must be explained clearly and simply to all pregnant women along with the practices that have proved to facilitate breastfeeding and avoid common problems. The aim is to give women confidence in their ability to breastfeed.

All pregnant women must be given information from their Health Centre on:

30


breastfeeding techniques, the importance of skin-to-skin contact, rooming-in, on-demand breastfeeding, the right posture and grip, bonding and the damaging effect of artificial teats and pacifiers on breastfeeding. They should also be informed about natural birth strategies, their key role in labour and the options and techniques available for pain control.

E) Starting breastfeeding

All mothers should be encouraged to have skin-to-skin contact with their babies as soon as possible after birth in a calm environment, regardless of their chosen feeding method. This skin-to-skin contact should last for as long as the mother and infant need, and at least for the first 60-90 minutes of life or until the baby has had its first successful feed (whichever comes first).

This skin-to-skin contact must not be interrupted to allow staff to do routine procedures.

If the skin-to-skin contact is interrupted due to medical indications or at the mother’s choice, it should be reinstated as soon as the medical situation permits.

All mothers should be encouraged to offer the breast to their infant as soon as both of them are ready. The midwife should be on hand to help if necessary.

F) Showing mothers how to breastfeed and how to maintain lactation

All others should be offered help with breastfeeding within the first six hours after the birth. The nurse/midwife should provide information for the mother and help her, if necessary, with the first feed. Later on, most babies sleep from 4 to 12 hours with no interest in further feeding to recover from the birth. If the baby is asleep for a long time, the mother should be instructed to wake him/her, remembering to explain that this is only necessary in the first few days and not indefinitely.

A midwife or nurse should be on hand to help mothers with every breastfeeding session during their stay in hospital.

All healthcare professionals should take an interest in and observe the progress of breastfeeding every time they come into contact with a mother who is breastfeeding her child. This helps in the early identification of possible problems that could be solved with the right information/approach.

Healthcare professionals must ensure that mothers are provided with the necessary support to help them get the baby in the right position to grip the breast properly and how to extract their milk manually. They should also be able to explain the necessary techniques to help mothers acquire these skills. For this purpose, mothers should be given an explanatory leaflet on manual milk extraction and how to maintain lactation if they have to be separated from their baby.

Both healthcare professionals and mothers should know the signs of effective breast milk transfer.

31


Before being released, mothers should be given verbal and written information on how

to recognize if their breastfeeding is effective: - Signs that indicate whether the infant is receiving enough milk or not; - How to recognize if breastfeeding is not progressing properly (nipple cracks,

breast engorgement, etc.)

When mother and infant need to be separated for medical reasons, it is the responsibility of all the professionals involved in their care to ensure that the mother receives support and is encouraged to extract her own milk and maintain lactation during these separation periods.

Mothers who have to be separated from their infants should be encouraged to extract their milk as soon as possible after birth as early initiation has long-term benefits for milk production.

Mothers who have to be separated from their infants should be encouraged to extract their milk at least eight times per day. They should be shown how to extract it both manually and by a pump. They should be given access to their infant to feed and care for them (as soon as this is possible) 24 hours per day.

G) Support for breastfeeding as the exclusive form of nutrition

No other drink or artificial formula should be given to breastfeeding infants unless medically indicated or due to the mother’s informed choice. The decision to offer supplements for medical reasons must be made by a paediatrician. The reasons for these supplements must be discussed with the parents and recorded in the child’s medical records.

Before introducing artificial milk to breastfeeding infants, mothers should be encouraged to extract milk to give to the infant in a glass or syringe. This can reduce the need to feed it with artificial formula.

When parents request supplementation, this should be evaluated by a healthcare professional who should take an interest on the reasons behind the parents’ concern. If supplements are not medically indicated, the parents should be informed about the physiology of breastfeeding and any queries they have must be answered. The informed decision of the parents should always be respected. This conversation must be recorded in the child’s medical records.

Breastfeeding infants should never use teats or pacifiers unless this is the informed decision of the mother.

The employees of manufacturers and distributors of artificial breast milk substitutes, teats, pacifiers and dummies are banned from coming into contact with pregnant women or mothers.

The hospital has put a ban on giving pregnant women, mothers or their families any kind of promotional material such as samples or gift packets that include artificial breast milk substitutes, teats, pacifiers, dummies or coupons.

32


H) Rooming-in and keeping the infant close

The mother has the primary responsibility for caring for her child.

Mother and baby should only be separated when the medical condition of the mother or child requires treatment in a different area of the hospital.

There is no “nest” in the postnatal care areas.

Infants should not be separated from their mothers at night. This applies whether they are breastfeeding or being fed on formula. Mothers who are recovering from a caesarean section require certain care but the policy of keeping mothers and infants together should still apply in this case.

At all times, close physical contact between mother and infant should be encouraged to help mothers recognise the signs that their baby is hungry, to foster bonding and enhance the sense of attachment. Mothers should be encouraged to breastfeed their infant in the biological nurturing position which encourages babies to self-attach (whereby the baby moves towards the breast and latches on spontaneously).

I) Infant-guided feeding

Support should be given for on-demand breastfeeding (when the child shows it is ready to feed) for all children, unless there are any other medical indications. Hospital procedures should not interfere with this process. Staff should show mothers how to recognise signs of hunger in their baby and how important it is to respond to these signs.

Mothers should be informed that it is acceptable to awaken their infant to feed if their breasts feel full. Staff should also explain the importance of night-time feeding in terms of milk production.

J) Use of teats, pacifiers and teat-cups

Healthcare personnel should discourage the use of teats or pacifiers while breastfeeding is being established. Parents who want to use them should be informed of the possible prejudicial effects this can have on breastfeeding before they make an informed decision. This conversation, and the parents’ decision, must be recorded in the child’s medical records.

The use of teat-cups is not recommended expect in exceptional circumstances and for the shortest possible time. Any mother who is considering their use must have the disadvantages explained to her before she starts using them. While using teat-cups the mother must be under the supervision of an expert in breastfeeding and must be given support to discontinue their use as soon as possible.

33


K) Breastfeeding support groups

This institution supports cooperation between healthcare professionals and volunteer support groups, as well as recognizing that healthcare institutions are also responsible for the promotion of breastfeeding.

During the postnatal period, all mothers must be provided with the means to contact any individuals or local institutions that can support their breastfeeding: professionals (paediatricians, midwives, nurses, etc.), breastfeeding counsellors, support groups, etc. These addresses and telephone numbers will be on display on the maternity ward. This information must be regularly updated to ensure the correct details are being distributed.

Breastfeeding support groups will be invited to contribute to the Breastfeeding Guidelines.

The Healthcare Centre will hold regular Breastfeeding Workshop meetings to which all pregnant and breastfeeding women and their families will be invited. The dates and times of the workshops will be given on the website paritoriosonline.com.

L) A welcoming environment for families with breastfeeding mothers

Breastfeeding is regarded as the natural way of feeding babies and young children.

Mothers are encouraged to breastfeed their infants in all public areas of the hospital.

Wherever the physical limitations of the health centre permit, a comfortable area should be set up for mothers who prefer to breastfeed in a more secluded place.

M) Support for the continuation of breastfeeding

Healthcare professionals, through coordination between the Hospital and Health Centre, will make an evaluation of the new-born infant and the breastfeeding process in the first 2-3 days after release from the maternity ward, helping to identify any problems or concerns as early as possible and offering information and help to resolve them.

All healthcare professionals should take an interest in and observe the progress of breastfeeding every time they come into contact with a mother who is breastfeeding her child.

Healthcare professionals should offer information to all breastfeeding mothers who are returning to work to help them continue with breastfeeding during this period.

During the first six months, healthcare professionals should not recommend that a breastfeeding infant takes either water or artificial formula unless this is absolutely necessary for reasons that must be recorded in the infant’s medical records. Parents who choose to supplement breast milk with artificial formula should be informed of the interference/obstacle this form of nutrition poses to the continuity of breastfeeding.

34


Healthcare professionals should recommend that mothers breastfeed exclusively for the first six months and then continue to breastfeed until the child is two years old. All information on weaning should be consistent with this ideal scenario.

The introduction of supplementary food to breastfeeding babies is generally done at around six months, following the recommendations currently in force in the European Union.

The preparation of this document was based on the document “UNICEF/WHO. BFHI Spain. Breastfeeding Guidelines for a BFHI Hospital”, and can be freely summarized, reproduced or transmitted, either partially in full, provided that this is not for sale or for other commercial purposes.

Contact details:

Address:

Breastfeeding Committee – Torrevieja Department of Health

Torrevieja University Hospital

Carretera CV-95 s/n

03186 Torrevieja (Alicante)

Tel: (+0034) 965 721 200

Email:

www. torrevieja-salud.com www.paritoriosonline.com

35



Documents

Normativa Lactancia Materna - Paritorios online€¦ · Web viewLos Diez Pasos para una Feliz Lactancia Materna son internacionalmente reconocidos como normas de buenas prácticas,