NOU

curs de valenciàJOAN ALABADÍ IGUAL, JOAN CAMPOS AUCEJO, PILAR EMBID GINER, JOSEP PALOMERO I ALMELA

ADDENDA

19

1Les locucionsUna locució és un grup estable de dos o més paraules que tenen el valor sintàctic i semàntic d’una sola paraulai no el derivat de la suma dels components. Poden ser de diverses classes, segons la seua funció gramatical: ad-jectives (una veritat com una casa), conjuntives (era de nit; no sabem, per tant, qui cridava), preposicionals (nocreixen els arbres a causa de la sequera), verbals (perífrasis: va arrancar a córrer) i adverbials. És molt impor-tant conéixer el significat de les locucions i usar-les correctament perquè sovint són substituïdes per traduccionsmecàniques del castellà.

La locució es diferencia de la frase feta perquè no sol portar verb:

L’estadi estava ple de gom a gom. Sa mare li ha tret les faves de l’olla una vegada més.

Les locucions adverbialsD’entre totes les classes de locucions, les adverbials són molt nombroses; per exemple, a hores d’ara (que equi-val a l’adverbi ara), a muntó (que equival a l’adverbi abundantment), d’esme (que equival a maquinalment), etc.

La major part de les locucions adverbials estan formades per una preposició seguida d’un nom o d’un sintagmanominal (grup de paraules que equivalen a un nom). Vegeu-ne algunes de les més usuals.

a balquena (abundantment)

a barata (per mitjà d’un bescanvi)

a cau d’orella (en veu baixa, suaument)

a colp segur (amb seguretat d’obtindre èxit)

a contracor (de mala gana)

a còpia de (utilitzant insistentment un mitjà)

a corre-cuita (de pressa i corrents)

a espaiet (sense pressa)

a espentes i redolons (amb dificultats)

a estall (a preu fet)

a hores d’ara (en estos moments)

a l’aguait (vigilant d’amagat)

a l’endemig (mentrestant)

a l’engròs (comerciar en gran quantitat)

a la babalà (de qualsevol manera)

a la bestreta (per endavant)

a la menuda (comerciar al detall)

a la regalada (amb tota comoditat)

a la valenta (amb gran voluntat i esforç)

a manats (en abundància)

a mans besades (amb molt de gust)

a orri (en gran abundància, a granel)

a rajaploma (sense preparació, sense meditar-ho)

a rossegons (arrossegant-se)

a toca-toni (pagar immediatament)

a tot estirar (com a màxim)

a tothora (sempre, en tot moment)

a trenc d’alba (en fer-se de dia)

a trossos i a mossos (de qualsevol manera)

al capdavall (al final, en resum)

ara com ara (de moment)

ara i adés (de tant en tant)

comptat i debatut (en resum, en conclusió)

d’allò més (en abundància)

d’ara endavant (a partir d’ara)

de bat a bat (obert completament)

de debò (de veritat)

de fit a fit (fixament)

de franc (gratuïtament)

de gaidó, de gairell (de costat, obliquament)

de gom a gom (molt ple)

de retop (com a conseqüència)

de sobines (ajagut boca amunt)

de valent (molt)

en gros (sense atendre detalls)

en un tres i no res (de seguida)

fil per randa (detalladament)

ni de bon tros (de cap manera, en absolut)

pel cap baix (almenys, com a mínim)

per descomptat (evidentment, naturalment)

sense embuts (clarament, sense amagar res)

sense esma (sense forces)

sense solta ni volta (sense sentit)

si fa no fa (aproximadament, més o menys)

tal com raja (sense meditar-ho, sense preparació)

tard o d’hora (més prompte o més tard)

tot d’una (sobtadament)

xino-xano (a poc a poc, lentament)

20

Determineu quin significat correspon a les locucions següents.8

1) a estall

a) a poc a poc

b) a preu fet

c) de bon grat

2) a balquena

a) per endavant

b) mestrestant

c) abundantment

3) sense esma

a) sense pressa

b) sense sentit

c) sense forces

4) si fa no fa

a) al moment que

b) sense fer res

c) més o menys

5) tot d’una

a) sobtadament

b) en estos moments

c) tot plegat

6) fil per randa

a) resum

b) detalladament

c) ben fet

7) a espaiet

a) lentament

b) amb por

c) mantenint distància

8) a barata

a) mitjançant un canvi

b) econòmic, barat

c) sense comptar

9) de sobines

a) ajagut boca avall

b) ajagut boca amunt

c) d’imprevist

10) tal com raja

a) sense mirament

b) amb prudència

c) a borbollons

11) a la regalada

a) amb molta satisfacció

b) donant-ho tot

c) a bon preu

12) a colp segur

a) de ciència certa

b) a poc a poc

c) amb fermesa

Completeu les frases següents amb la locució adequada.

d’amagat, d’antuvi, en descuit, per un tres i no res, sense embuts

a) A l’aeroport li van canviar la maleta _________________________.

b) El metge va parlar _________________________ i li va dir que la malaltia era curable.

c) El teu amic sempre s’enfada __________________________.

d) Encara que __________________________ no ho parega, les seues amistats són bones.

e) Va eixir __________________________ de casa per anar a la festa.

9

21

1

Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.12

1) En aquella botiga venen el te ________.

a) a palpes

b) a orri

c) a pams

2) El va deixar entrar a casa ________.

a) a contrafil

b) a contracor

c) a contrafur

3) ________ practicar, escrivia sense mirar les tecles.

a) A costa de

b) A còpia de

c) A pler de

4) Quan el va trobar, se’l va mirar ________.

a) a mos redó

b) sense embuts

c) de fit a fit

5) ________ li agrada anar al teatre.

a) Si fa no fa

b) Ara i adés

c) A la bestreta

6) Se li va fer tard i va aplegar ________.

a) a doll

b) a cor què vols

c) a corre-cuita

Relacioneu els significats de les dos columnes.

a la bestreta a 1 amb dificultat

com a cal sogre b 2 al final

a males tirades c 3 al millor lloc

al capdavall d 4 mentres no canvien les coses

d’afegitó e 5 de qualsevol manera

ara com ara f 6 còmodament

al bell mig g 7 just al centre

al rovell de l’ou h 8 interiorment

d’arrapa i fuig i 9 per endavant

de baix en baix j 10 a més a més

Busqueu en un diccionari el significat de les locucions següents i escriviu una oració.

a) a tort i a dret _________________________________________________________

b) a bondó _________________________________________________________

c) bona cosa de _________________________________________________________

d) davant per davant _________________________________________________________

e) de borina _________________________________________________________

f) fet i fet _________________________________________________________

g) ni de bon tros _________________________________________________________

h) per menut _________________________________________________________

i) si més no _________________________________________________________

j) tan bon punt _________________________________________________________

11

10

22

Hi ha, però, frases fetes que són idèntiques (o quasi). Per exemple: aflojar la mosca, afluixar la mosca; irse a pique,anar a pic. O també, de vegades, trobem la mateixa idea en les dos llengües, però amb algun element canviat:diferent verb en dar gozo i fer goig; dar mala espina i fer mala espina; o diferent nom en estar sordo como unacampana i estar sord com una rella.

Les frases fetesUna frase feta és una expressió fixa, estereotipada, utilitzada en sentit figurat i que és d’ús corrent en la llen-gua. Les paraules que formen part d’una frase feta prenen un sentit nou i diferent del sentit de les paraules quela integren en sentit literal; així, per exemple, dir que algú està amb l’aigua al coll no vol dir que estiga a puntd’ofegar-se, sinó que té problemes d’alguna classe i no se sent capaç de resoldre’ls.

Tot i que les frases fetes són invariables, a voltes hi ha diferències regionals dins de la mateixa llengua o, també,frases equivalents en un mateix parlar; per exemple, en valencià, tant anar a bacs com baquejar-se de riure,volen dir ‘riure moltíssim’; o agafar una merla, agafar una mona, agafar un gat o agafar un pet, signifiquen queuna persona s’ha embriagat.

A vegades trobem la mateixa idea expressada en una frase feta en diferents llengües:

VALENCIÀ CASTELLÀ ANGLÉS

Ploure a bots i barrals Llover a cántaros It’s raining cats and dogs

Ser bufar i fer ampolles Ser coser y cantar To be a piece of cake

Tirar l’ase per la finestra Echar la casa por la ventana To roll out the red carpet

Determineu quina frase feta correspon a cada significat.13

1) Viure d’una manera normal

a) anar rabent

b) anar fent

c) anar de bòlit

3) Enganyar

a) fer donar el peix a sou

b) fer dimonis sense motle

c) fer beure a gallet

4) Obtindre resultat positiu

a) fer la seua

b) fer el fet

c) fer el bategot

2) Estar desanimat

a) caure la botifarra a la cendra

b) trobar-se venut

c) estar fet una coca

5) Donar-se per vençuda una persona

a) Lligar-se les espardenyes

b) Tirar l’ase per la finestra

c) Donar la llengua al gat

7) Endevinar les intencions

a) Mesclar ous amb caragols

b) Menjar-se la partida

c) Mirar de cua d’ull

8) Perseguir, vigilar

a) Anar a la sarpa

b) Anar a la saga

c) Anar a la grenya

6) Demanar alguna cosa ploriquejant

a) Fer el cantussol

b) Fer el ronsa

c) Fer el fava

23

1

Determineu quin significat correspon a les frases fetes següents.14

1) Fer cap

a) cultivar la intel·ligència

b) comparéixer

c) recordar

3) Fer l’orni

a) fer el desentés

b) no voler gastar diners

c) fer l’estúpid

4) Estar cloc-piu

a) estar alacaigut

b) anar begut

c) ser puntual

2) Fer un barret

a) dir un acudit

b) treballar de barreter

c) xarrar una estona

5) Ser com posar oli al cresol

a) ser poc important

b) ser un remei molt roí

c) ser un remei molt bo

6) Tirar el lleu

a) tirar la casa per la finestra

b) fer un esforç gran

c) anar lleuger

7) Fer safareig

a) rentar la roba

b) mantindre el secret

c) dir-ho a tothom

8) Ser un clau

a) festejar

b) ser una pena forta

c) fer mal

9) Ensenyar les beceroles

a) ensenyar a llegir i escriure

b) mostrar les cartes

c) amenaçar

11) Ser curt de gambals

a) tindre poca destresa en la pesca

b) tindre poca comprensió intel·lectual

c) tindre les cames curtes

12) Fer la patota

a) fer trampes

b) equivocar-se

c) molestar algú

10) Esperar que ploga

a) tardar a fer alguna cosa que s’havia de fer

b) esperar a tindre sort en la vida sense esforçar-se

c) no regar els camps propis per estalviar aigua

13) Fer un pensament

a) pensar molt

b) tindre una idea sobtada

c) decidir-se

14) Eixir amb la cua feta

a) tindre els deures fets

b) eixir molt ben vestit de casa

c) eixir malparat

15) Tractar a baqueta

a) tractar amb gran severitat

b) tractar molt afablement

c) enlairar una persona amb una lonaentre diverses persones

16) Fer el fatxenda

a) donar-se importància

b) expressar idees políticament incorrectes

c) anar mal vestit

24

Relacioneu els significats de les dos columnes.

Mejorando lo presente a 1 Fer el cap viu

Lo cortés no quita lo valiente b 2 Amb tots els respectes

Ni tanto ni tan calvo c 3 Anar de vint-i-un botó

Ir de punta en blanco d 4 Entre poc i massa

Estar a la que salta e 5 Una cosa no lleva l’altra

Relacioneu els significats de les dos columnes.

Estar chocho a 1 Pesar figues

¡Qué más da! b 2 Arribar i enfornar

Llegar y besar el santo c 3 Ser de baixa mà

Dormir un rato d 4 Què hi farem!

Ser de baja estofa e 5 Fer caducs

Relacioneu els significats de les dos columnes.

Badar-se de riure a 1 Saber-la llarga

Fer el mec b 2 Fer el fatxenda

Ser gat vell c 3 No pintar fava

Encendre el vesper d 4 Afegir llenya al foc

Ser l’última paraula del credo e 5 Anar a bacs

Fer senes f 6 Fer bon negoci

17

18

16

3) No es va poder decidir, les raons adduïdes no liacabaven de ____________.

a) fer cas

b) fer el pes

c) fer el llonze

4) No cregues que ____________ de fer eixafaena!

a) se’m cremarà el melic

b) se m’arrugarà el melic

c) se m’eixirà el melic de lloc

Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.15

1) Portar l’oncle al ballet fou ____________; als deuminuts ja s’havia adormit.

a) com tirar perles als porcs

b) com bufar i fer ampolles

c) com de la nit al dia

2) Maria, ____________ en la tanda delpeix, que si no et passaran tots.

a) fes l’ull viu

b) fes la fatxenda

c) fes-te el compte

181

5

181

Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.21

1) Quan tingues la imatge, _________.

a) inserta-la

b) inserix-la

c) inserta

2) Si estic en _________, tinc connexió.

a) xat

b) línea

c) línia

3) Sense llapis de memòria no puc _________ res.

a) magatzemar

b) almagatzemar

c) emmagatzemar

4) El disc dur té _________ molt personals.

a) dades

b) dates

c) datos

5) Feu clic en _________ de l’entorn.

a) icons

b) iconos

c) icones

6) Sembla que la meua filla tinga _________ almòbil.

a) adició

b) addicció

c) addició

La precisió lèxicaPer precisió lèxica s’entén l’ús adequat de les paraules. Les paraules han d’usar-se amb la major propietat i pre-cisió possible, de manera que hi haja una correspondència biunívoca entre el significat i el concepte que es volexpressar (propietat lèxica); i, així mateix, amb concisió i exactitud. D’esta manera podem distingir verbs com araveure, mirar i observar: Veure és percebre els objectes mitjançant la llum i els nostres ulls (Has vist quin televi-sor tan gran?); mirar, dirigir la vista a un objecte (Mira, mira este anunci de la televisió!); i, observar, examinar,mirar, atentament (Vaig observar amb deteniment les connexions de l’aparell de televisió.).

La precisió lèxica és absolutament necessària en el llenguatge científic i tècnic, però també afecta tots els nivellsi varietats de llengua, fins i tot, la fraseologia; així, no es pot dir que algú es va banyar de peus a cap, sinó ques’ha de dir es va banyar de cap a peus.

Esbrineu a quina paraula corresponent les definicions següents.22

a) ____________ Planta enfiladissa de fulles verdes les branques de la qual se subjecten en els murs.

b) ____________ Recipient per a portar-hi menjar, normalment cuit.

c) ____________ Sensació de calor i de fred alhora, amb tremolor.

d) ____________ Dit d’aquell que fa accions roïnes pròpies d’una criatura.

e) ____________ Caràcter d’una persona, manera d’ésser i d’obrar.

f) ____________ Peça de vestir esportiva de mànega llarga, que s’utilitza com a part superior del xandall.

g) ____________ Paret feta de maons posats de cantó.

h) ____________ Allò que es posa en la boca d’algú perquè no puga parlar.

i) ____________ Establiment vora la mar o vora un riu on es fabriquen i reparen les embarcacions.

j) ____________ Suport en forma de pla inclinat que servix per a sostindre papers i llegir-los amb co-moditat.

182

k) ____________ Temps en què es fa la collita del raïm.

l) ____________ Acció d’alçar i llançar violentament arrere una o les dos potes posteriors, un cavall, unase, etc.

m) ____________ Conjunt de dos plaques de ferro o metall, a banda i banda d’un eix comú que permetgirar una porta, per exemple.

n) ____________ Persona que embarca clandestinament en una nau, sense pagar el preu del passatge.

o) ____________ En un teatre, espai en forma de balcó i amb alguns seients.

p) ____________ Tota mena d’ocells de corral: gallines, oques, ànecs, etc.

q) ____________ Substància metàl·lica composta de més d’un element.

r) ____________ El que resta d’un foc quan, apagada la flama, és una barreja de brases incandescentsi de cendra.

s) ____________ Petit del llop, gos, ós, lleó i d’altres animals mamífers.

t) ____________ Col·loqui amorós, relació entre els enamorats.

u) ____________ Tumefacció de la pell produïda pel fred, i que es forma especialment a les mans.

v) ____________ Inserció d’una porció de teixit viu en una lesió de manera que s’establisca una unió or-gànica.

Canvieu el verb fer de les frases següents per verbs més precisos.

construir, prendre, confeccionar, pintar, pondre, marcar, espessir, causar

a) M’he fet un café a mitjan matí. ____________________________________

b) L’atemptat va fer moltes víctimes. ____________________________________

c) El quadre el va fer Picasso l’any 1912. ____________________________________

d) L’equip visitant va fer un gol en l’últim minut de partit. ____________________________________

e) En aquella modisteria fan uns vestits de qualitat. ____________________________________

f) Este edifici està molt ben fet. ____________________________________

g) Este líquid s’ha fet espés. ____________________________________

h) La gallina ha fet un ou. ____________________________________

23

Escriviu frases amb el verb fer que siguen sinònimes de les següents.

a) No li agradava gens el menjar. ______________________________________

b) Era digne de pietat. ______________________________________

c) Es comportava com un tímid. ______________________________________

d) Passà la séquia d’una camallada. ______________________________________

e) La vaig saludar afectuosament. ______________________________________

24

183

5

Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.25

1) Cal _________ les mans abans de manipular elsaliments.

a) eixugar-se

b) assecar-se

c) secar-se

2) L’elefant és un animal de _________ extraor-dinària.

a) grandesa

b) grandària

c) magnitud

3) El pardalet s’escapà de la gàbia però el _________ dins una altra vegada.

a) posaren

b) ficaren

c) van introduir

4) El metge especialista va _________ el ventredel malalt.

a) palpar

b) toquejar

c) magrejar

5) En aquella casa _________ el gust per la músicaclàssica.

a) dominava

b) imperava

c) subjugava

6) La més menuda encara no caminava, però_________ anava on volia.

a) a gatameu

b) a grapades

c) a peu de gat

7) El diumenge es va posar roba nova i en veure’l,algú li va dir: Xe, a on vas tan _________?

a) de vint-i-un botó

b) mudat

c) vestit

8) A Xixona _________ molt bon torró.

a) es fabrica

b) es confecciona

c) s’elabora

9) El cabell de Marilyn Monroe era d’un _________envejable.

a) roig

b) ros

c) rubiol

10) Acaben de restaurar l’_________ de la cate-dral.

a) òrguera

b) òrgan

c) orgue

11) Van encendre _________ perquè se n’havia anatla llum.

a) una espelma

b) una vela

c) una vetla

12) Va recórrer tot el _________, però no va tro-bar la font que li havien indicat.

a) termini

b) terme

c) límit

13) Calia _________ el dipòsit amb aigua de pluja.

a) farcir

b) omplir

c) encabir

14) S’havia engolit _________ d’oliva quan men-java l’ensalada.

a) un os

b) un pinyol

c) una llavor

184

Subratlleu les paraules que van bé per a completar el text següent.

(L’habitatge/La casa/La residència) continua sense donar (marques/signes/distintius) de (convalescència/re-

cuperació/rehabilitació), aquells anhelats brots verds que sí que (divulguen/revelen/descobrixen) altres in-

dicadors. (La llista/L’índex/La proporció) de preus de vivenda va experimentar en (la circumstància/l’afer/el

cas) de les residències noves (una baixa/un descens/una degradació) en termes anuals del 2% al llarg del

primer trimestre d’enguany, cosa que suposa un (resultat/efecte/corol·lari) molt negatiu.

Canvieu el verb mirar de les frases següents per un altre verb més precís.

contemplar, visitar, vigilar, fullejar, intentar, badar, examinar, observar, sospesar, estudiar

a) Des del terrat podrem mirar bé els estels.

b) A la classe de ciències hem mirat metòdicament i minuciosa un mineral.

c) Si tens mal de cap molt sovint, hauries de fer-te mirar per un especialista.

d) Miraré ràpidament este llibre i us en donaré la meua impressió.

e) Mire de comprendre este problema.

f) Davant el venedor hi havia molta gent que mirava ben encantada.

g) Si mires amb atenció el teu voltant, podràs traure'n bones experiències.

h) Heu de mirar els pros i els contres abans de prendre partit.

i) S'han reunit per mirar el sistema de treball.

j) Sou els encarregats de mirar que es complisquen les ordes.

Elegiu l’expressió més precisa en cada frase.

a) Necessites una talla més gran, esta t’és una mica (diminuta/estreta/cenyida).

b) Li pega per (traure de polleguera/destorbar/amoïnar) a qui parla quan el contradiuen.

c) Estava cansat quan arribí a casa i decidí (adormir-me/dormir/ensopir-me) una estona.

d) El Penyagolosa té una (alçada/altitud/alçària) de 1.813 metres.

e) El professor de matemàtiques explicà (el número enter/el nombre enter/la xifra entera).

Canvieu el verb haver-hi per un altre verb més precís.

a) Per Cap d’Any sempre hi ha una festa en la llar del jubilat.

b) En este cas hi ha circumstàncies especials.

c) Abans de declarar-se l’incendi va haver-hi una explosió.

d) En aquella comarca hi hagué una batalla decisiva en la Guerra Civil.

e) Va haver-hi moltes sospites en relació amb la seua declaració.

29

28

27

26

185

5Els estrangerismes i els neologismesEls estrangerismes són préstecs que una llengua pren d’una altra, bé producte de la influència de la moda es-trangera (boîte, dandi, hippy, iogurt, jacuzzi, night-club, quetxup, rock and roll, striptease, twist) bé per la ne-cessitat que susciten els canvis socials, en especial en l’àmbit professional, esportiu i tecnològic (casset, càsting,derbi, escàner, gasoil, handbol, lloc o pàgina web, off the record, suflé, waterpolo, xarxa). Actualment la majorquantitat d’estrangerismes prové de l’anglés, però també n’hi ha d’altres llengües influents o pròximes (francés:boutique, carrussel, croissant, foie gras; italià: adàgio, brio, espagueti) o d’altres procedències més remotes (ja-ponés: kamikaze, quimono; sànscrit: guru; àrab: henna; portugués: bossa nova, etc.).

Un neologisme és una paraula de nova incorporació a un idioma a causa de la propagació contemporània de laciència i de l’expansió de les noves tecnologies. La mateixa paraula neologisme és un neologisme creat el 1888,del grec neo (nou) i logo (paraula). El concepte de neologisme és molt relatiu, ja que la seua delimitació tem-poral és difícil de preveure. Hi ha paraules noves que penetren ràpidament en els parlants i arrelen profunda-ment; i unes altres, en canvi, que tenen una vida efímera.

Els neologismes s’empren per a designar un concepte nou, un nou procediment o un objecte que abans noexistia (bicicleta, automòbil, mamografia, bricolatge, esprai, microones), però també es creen paraules noves perdiversos motius per a expressar idees ja presents en la llengua (boicot: bloqueig; estand: parada; gurmet: de pa-ladar refinat; pizza: coca; sandwitx: entrepà). El neologisme pot haver estat creat per una persona (gas: inven-tat pel científic belga Van Helmont (1577-1644) a partir del grec caos ‘desordre’), però no és el cas més habitual.En general, un neologisme prové d’un altre idioma o es pot formar per creació amb els mecanismes de la llen-gua receptora a partir de paraules comunes.

Hi ha neologismes que ho són per la forma. Es tracta d’unitats lèxiques de nova creació: alfabetitzar (derivat d’al-fabet), comptapasses (compost de comptar més passes), oceanografia (compost d’oceà més grafia). Però n’hiha d’altres en què el procediment de formació ha consistit a atribuir un nou significat a un mot ja existent: al-terne (d’alternar: tracte de projecció sexual en ambients d’oci), canyer (de canya: viu, animat, enèrgic), drogata(de droga: drogodependent, despectiu), judicialitzar (de judici: recórrer en excés a la via judicial assumptes cor-rents), ratolí (de rata: dispositiu informàtic), etc.

Quina és l’opció intercanviable pels neologismes de les frases següents?30

1) Aquell actor famós va fer un cameo en un filmindependent.

a) un doblatge

b) una aparició breu

c) una interpretació

2) Anaren a l’hotel i tingueren un brunch abansde la conferència.

a) dinar

b) esmorzar dinar

c) sopar

RECURS NEOLÒGIC EXEMPLES

calc encara no adaptatairbag, avant-la-lettre, bel canto, brunch, cameo, drag queen, fitness, fondue, hip-hop, hobby,karma, leitmotiv, lobby, luthier, outlet, pizza, playback, premier, sexy, shorts, sushi, trompe-l’oeil, western

préstec adaptatcàtering, clonatge, espagueti, xut, estoc, estrés, hòlding, gol, ionqui, megapixel, operador tu-rístic, píling, tramvia, windsurfista, xou

acronímia i per sigles radar, sida; ATS, ESO, IVA, ONG

cultisme consular, felí, filial, insular, mundial, nocturn, per càpita, porpra

semicultisme espàtula, fructífer, motlle, perill

composició o juxtaposició sintagmàtica

collverd (ànec), comptagotes, correllengua, gratacels, llavaplats, picapedrer, portaavions, an-gina de pit, peu de rei, cotxe escombra

del grec o llatí clàssics aeronàutica, fibromiàlgia, telèfon, telescopi, euroescèptic, microones

Classificació

186

3) La civilització maia desaparegué per un canviclimàtic avant-la-lettre.

a) il·lustrat

b) avançat

c) monstruós

4) Aquella cúpula barroca oferia un trompe-l’oeil in-creïble.

a) una exageració

b) una perspectiva

c) una il·lusió òptica

5) El lobby atòmic es va oposar al tancament dela central nuclear.

a) rebedor, entrada

b) grup de pressió

c) grup de potentats

6) El consistori va aprovar la construcció d’un out-let de 10.000 metres quadrats en els terrenysdels afores de la localitat.

a) poliesportiu

b) lloc per a càmping i aparcament de caravanes

c) conjunt de botigues on es venen productesd’estoc

7) Segons va dir en la conferència, el poder i elsexe eren el leitmotiv de molts polítics.

a) motiu conductor

b) motiu operístic

c) tret psicològic

8) En lloc d’anar a un restaurant, es va contractarun càtering i la família va celebrar el bateig alpoble mateix.

a) cantant

b) servei d’hostaleria

c) grup de músics i pallassos

9) En aquella empresa el mobbing era un pro-blema massa habitual.

a) el xantatge

b) l’abús sexual

c) l’acaçament laboral

10) El professorat no estava d’acord que l’alumnatassajara el playback a classe.

a) Espectacle d’imitació còmica

b) Espectacle consistent a cantar i ballar ambmúsica pregravada

c) Espectacle de mim

Identifiqueu els estrangerismes i els neologismes del text següent. Comenteu el recurs amb quès’han format i si es podrien canviar per altres paraules o expressions més genuïnes.

31

Mengem paté i creps, bevem bíter sense al-cohol i en casos puntuals ens atrevim ambla grappa i l’orujo. Practiquem esportscom l’ala de pendent o el tresc. Sentim aparlar d’escalfament global, la desertifi-cació, la revegetació i el boirum. Enspreocupen els temes relacionats amb lapredelinqüència, la drogoaddicció i la rein-serció. Patim amb les previsions meteoro-lògiques de cumulonimbus i marejol quans’acosten les vacances. És l’any dels clo-natges i dels al·lergògens. Ens plantegemcomprar un bon maquinari i les últimesversions del programari que utilitzem.

Un company nostre és traductor free-lance, però la seua gran vocació és fer dediscjòquei. Hem renovat els tancamentsmetàl·lics de casa. Tenim un abric de moltó,una camisa de xantung i un jersei de caix-mir per a les grans ocasions. Fem col·leccióde pins i, farts del DVD, ens hem passat alBD. Hem aprés a coure a la papillota i a uti-litzar la cocota. Encara no ens cal un líftingperò de tant en tant ens fem un píling. Con-duïm un escúter encara que, de fet, ensagradaria tindre un automòbil tot terrenyper a poder fer excursions.

221

6

Els vulgarismesUn vulgarisme és una forma que pren una paraula o expressió que s’allunya de la forma admesa com a correctaper la normativa, pel diccionari o en la modalitat estàndard. No obstant això, es poden usar intencionadamentper a produir un efecte còmic (en els sainets, per exemple, en boca de personatges rústecs). Els vulgarismes sónpropis de parlars col·loquials amb nivells d’instrucció baixos.

Classificació

Hi ha diversos tipus de vulgarismes segons afecten:

a) la fonètica:

*auia per aigua, *aülla per agulla, *col·lègit per col·legi, *prèmit per premi, *gènit per geni, *cunyà per cu-nyada, *llauraor per llaurador, *pa per per a, *esturment per instrument, *jusgat per jutjat, *manderina permandarina, *teronja per taronja, *pesina per piscina, *domés per només, *dingú per ningú, *pixample perper exemple, *gavinet per ganivet, *radere per darrere, *aparar per parar, *enrecordar-se per recordar-se’n,*tamé per *també, *casi per quasi, *istiu per estiu, *quansevol per qualsevol, etc.

b) la morfologia:

*me s’ha caigut per se m’ha caigut, *aixina per així, etc.

Hi ha altres formes arcaiques que en alguns parlars han perviscut, però que han estat reemplaçades per altresde més innovadores i generals, per la qual cosa es perceben com a vulgars:

*no prengau per no prengueu, *no vingau per no vingueu, *no rigau per no rigueu, etc.

*entonces llavors, aleshores, doncs, per tant

*en ves de en compte de, en comptes de, en lloc de

*llamar l’atenció cridar l’atenció (de crit)

*mala pata mala sort

*menos menys, més poc, no tant

*pagar el pato pagar els plats trencats

*pues ja que, perquè, per tal com, puix que, doncs, per tant

*sin embargo tanmateix, però, amb tot, no obstant això, en canvi

Esmeneu els castellanismes de les frases següents.

a) Portaràs el teu cotxe? Això, desde luego, home.

b) Si trobes algo de raïm, porta-me’n un quilo.

c) Els bancs obtingueren moltes ganàncies l’any passat.

d) Va patir una rotura de tobillo fa una setmana i sin embargo ja treballa.

e) El meu cosí, en enterar-se, va donar-se compte de l’error.

f) El dia que comencen les vacacions sempre llovisna. Ja hi estic acostumbrada.

g) La metgessa de cabecera no coneixia aquella enfermetat estranya.

h) L’èxit li vingué a raís de guanyar aquell premi literari.

i) Tots els rasgos de la cara traspuaven generositat i honradesa.

j) Per Navidat el meu agüelo em farà un bon aguinaldo.

13

222

3) Ha demanat un anticipo en l’empresa.

a) un anticipament

b) una bestreta

c) un senyal

4) L’analgèsic li va aliviar el mal de cap.

a) alleujar

b) alleutgir

c) alliviar

5) Ha fet un curs de seguretat vial.

a) viària

b) viàlia

c) viar

6) Es va dutxar amb la manguera.

a) maneta

b) mànega

c) ruixadera

7) En un procés de producció s’usen matè-ries primes.

a) matèries primerenques

b) matèries primordials

c) matèries primeres

8) És una persona de molts mals modals.

a) molts mals modos

b) moltes males modales

c) moltes males maneres

Esmeneu els vulgarismes de les frases següents.

a) Xiquet, no fages això que està molt mal fet!

b) Tenia una citació per a anar al jusgat.

c) Dóna’m un got d’auia que tinc molta set.

d) Me s’ha caigut l’anell a terra i no el trobe.

e) Ens veurem quan naixca el vostre fill i vixcau en el pis nou.

f) És un jove molt distinguit de la burguesia local.

Esmeneu els castellanismes de les frases següents.

a) El jugador d’ajedrés, en perdre, es posà com una fiera.

b) El jués va autoritzar que la policia escorcollara la vivienda.

c) Pose’m un café amb llet i una tostada amb mantequilla.

d) La carga pesa quatre tonellades.

e) Hui s’han reanudat les obres de la capilla.

f) He perdut el recibo del préstamo i ara és un lío perquè no el trobe.

g) Li va demanar al camarero un bocadillo d’atun.

h) Quin deu ser el paradero de l’obridor del botellí de cervesa?

16

15

Elegiu l’opció més adequada per a substituir les paraules en cursiva de les frases següents.14

1) T’agraden massa els culebrons de la tele.

a) colobrons

b) serials

c) novel·lots

2) Hauré de traure la cubitera per a refredar la beguda.

a) la dauera

b) la gelatera

c) la glaçonera

223

6

Esmeneu els castellanismes de les frases següents.

a) Els gastos anuals d’aquella empresa pugen bastants millons d’euros.

b) El cansanci que té es deu a haver pujat l’estanteria al primer piso.

c) L’alfombra que m’he comprat per al comedor és d’una calitat extraordinària.

d) Ha muntat un gran follon en la festa del seu cumpleanys.

e) El relleno del pavo era molt sabrós.

f) Ja han donat el visto bueno al pla d’ampliació del port.

g) Entonces ella li va dir a sa mare: Què més dóna si vull eixir amb Ismael!

h) Ha cremat la roba per haver-la llavada amb lejia.

i) Li han eniessat el braç i l’ha de dur en cabestrillo un mes.

j) Té un puesto de salassons en el mercat municipal.

k) Des del palco que li havien donat no veia tot l’escenari.

l) Ta mare, en ves de torrar la carn, l’ha fregida.

Elegiu l’opció més adequada per a completar cada frase.18

17

3) Hem de canviar el ___________ del pany.

a) frontissa

b) pestell

c) pestillo

4) Hem perdut el ___________ al ___________ del riu.

a) cadell, cauce

b) cachorro, cauce

c) cadell, llit

5) Vaig quedar ___________ davant la___________ que va dir el locutor.

a) bocaobert, idiotés

b) bocabadat, idiotesa

c) bocabadat, idiotez

6) El ___________ va ser ___________.

a) pago, aplaçat

b) pagament, ajornat

c) pagament, a plaços

7) Una ___________ és un senyal que marcael límit d’una propietat.

a) fita

b) fitada

c) mollona

8) El bronze és ___________ de ___________ i estany.

a) una aleació, cobre

b) una aleació, coure

c) un aliatge, coure

9) Subjectaré les dos vores del vestit amb el___________.

a) brotxe

b) fermall

c) ferm

10) El ___________ de la maquinària s’ha trencat i aras’ha de reparar.

a) topall

b) top

c) tope

1) El seu negoci és un ___________ de dub-tosa legalitat.

a) tinglado

b) tinglat

c) embull

2) El director vol un ___________ de les quantitats queformen el preu total..

a) desglossament

b) desglosse

c) desglòs

224

Subratlleu l’expressió correcta de cada parella i feu-ne una frase.

a) encara sort / menys mal

––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––

b) deixa’t de contes / deixa’t de romanços

––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––

c) trobar a faltar / tirar en falta

––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––

d) de cap a rabo / de cap a cap

––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––

e) cridar l’atenció / llamar l’atenció

––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––

f) pagar el pato / pagar els plats trencats

––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––

g) de sobte / de repent

––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––

h) donar asco / fer ois

––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––

Esmeneu els barbarismes del text següent.

Un problema grave

Com és ben sabut, la vivienda és un dels problemes socials que més preocupen i un temamolt recorrit als mitjos de comunicació.

Entre els escàndalos immobiliaris, la crisis de la construcció, els preus desorbitats delspisos, la pujada de l’Euribor i les manifestacions en contra de l’especulació, és difícil quepasse un dia sense notícies referents a la vivienda.

Sin embargo, el problema que vull abordar hui no té cap relació amb els factors que acabede mencionar, es trata dels problemes financiers que fan que conseguir un préstamo sigacasi impossible.

Relacioneu els castellanismes amb les equivalències correctes.

crusse a 1 desagradable

ingle b 2 safata

desapacible c 3 regidor, conseller

silló d 4 guany

apoiar e 5 engonal

antojo f 6 arrossegar

concejal g 7 escopinya, cloïssa

ganànsia h 8 cadira de braços, butaca

bandeja i 9 cruïlla, encreuament

berberetxo j 10 abellidor

arrastrar k 11 capritx, antull

apetesible l 12 donar suport, recolzar-se

21

20

19

mostra

294

comprensió lectora

Llija el text següent i marque la resposta més adequada per a cada enunciat.1

El càncer ix a la llum

Si el politeisme tornara a agafar força en la culturaoccidental, una de les deïtats que de ben segur tindriamés èxit seria Hèlios, el déu del Sol, aquell que, se-gons la mitologia grega, conduïa el seu carro de foca través del cel proporcionant llum a déus i mortals.Per a adonar-se’n tan sols cal advertir la veneració quecentenars de milers de persones li professen de cap acap del litoral quan arriba l’estiu.

Tot i estar a 150 milions de quilòmetres de distànciade la Terra, el Sol no solament és responsable de totala vida que hi ha, sinó que permet que alguns visquenmillor que altres: les condicions climàtiques tan be-nignes que proporciona són el pilar que sustenta unaeconomia basada en el turisme i la construcció, quefan que milers d’edificis, apartaments i hotels òmpli-guen fins a l’últim racó de les nostres costes.

No obstant això, els beneficis dels raigs solars nos’acaben a les butxaques dels constructors, els hote-lers i els restauradors. També arriben a la salut de lespersones. A tall d’exemple, l’exposició al sol afavorixl’activació i la síntesi de la vitamina D, que té unefecte positiu sobre la mineralització dels ossos i, pertant, combat patologies com l’osteoporosi. Això la famolt recomanable en el cas de les persones d’edatavançada, amb més alteracions òssies i moltes vega-des massa avesada a quedar-se a casa. La llum tambéés beneficiosa per a persones amb certes afeccions ala pell, com la psoriasi, un problema que afecta entreun 2 i un 3% de la població. Per la seua banda, altresestudis científics, impulsats pels països nòrdics, handemostrat que la llum natural influïx positivament enel sistema nerviós i proporciona una sensació de plaeri benestar. Segons sembla, regula les funcions vege-tatives i psíquiques i provoca la secreció de seroto-nina i melatonina, relacionades amb el son i la vigília,l’efecte antioxidant en les cèl·lules i el benestar ge-neral.

Malgrat tot, este reguitzell de beneficis apareix quanes pren el sol amb moderació. De fet, els dermatò-legs recorden que una exposició de quinze o vint mi-nuts és més que suficient, una minúcia comparatamb la tirallonga d’hores que la majoria de mortalsdediquen a bronzejar-se. Així, el bronzejat prolongatpot comportar efectes nocius a les cèl·lules de la pell.Un dels més comuns és l’eritema, la cremada solarprovocada pels raigs ultraviolats tipus B i que es ma-nifesta amb la pell roja, inflamada i irritada, que potacabar caient al cap d’uns dies. Més a llarg terminiapareix el fotoenvelliment: l’agressió que genera l’ex-cés de llum malmet la pell i la fa envellir abans delque tocaria per l’edat cronològica. La lesió de capesinternes produïx arrugues i fins i tot una coloraciógroguenca com a conseqüència de l’augment de me-lanòcits –les cèl·lules que generen la melanina, res-ponsable de donar la coloració a la dermis– en certeszones. A més de la pell, els ulls són una de les altresàrees més sensibles. Les cataractes corticals o el pte-rigi són algunes de les seqüeles possibles.

De tots els problemes generats per l’abús de banysde sol, però, el més temut és el càncer de pell. Estapatologia és la forma més freqüent de càncer i es cal-cula que fins a un 30% de les persones rosses ambulls blaus desenvoluparan una lesió precancerosa alllarg de la seua vida i el 8%, un càncer. Malgrat elsadvertiments que any rere any fan les administracionssanitàries i els especialistes, les últimes dades del’OMS no són gens positives: 60.000 persones morenanualment a conseqüència de l’abús de l’exposició alsol. En concret, prop de 48.000 defuncions són permelanomes malignes i 12.000 per carcinomes cuta-nis. Segons l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia,la incidència del càncer de pell augmenta quasi un10% cada any.

295

1) Centenars de milers de politeistes veneren el Sol als nostres litorals cada estiu. V F

2) L’anomenat eritema es produïx a causa de la caiguda de la pell per efecte de la radiació solar. V F

3) El 70% de la població, que no és de pell clara, no té cap perill de contraure càncer de pell. V F

4) El Sol és responsable que...

a) unes persones visquen millor que altres.

b) l’economia de la construcció en el litoral entre en crisi.

c) unes zones siguen més afavorides que altres des del punt de vista econòmic a causa de la major omenor insolació.

5) El càncer de pell...

a) augmenta cada dia.

b) es manté estable en un 10%.

c) és una de les majors causes de mort als països més assolellats.

6) Els dermatòlegs...

a) recomanen prendre el sol una tirallonga d’hores.

b) pensen que el sol l’han de prendre obligatòriament les persones d’edat avançada.

c) aconsellen que les exposicions al sol siguen relativament curtes.

7) La llum natural...

a) afavorix l’aparició de la psoriasi.

b) influïx en el benestar general i proporciona plaer.

c) és la causant d’algunes patologies òssies.

8) Quin grup de tres paraules del text pertanyen al camp semàntic de les malalties i afeccions cutànies i,per tant, tenen un significat més relacionat amb este concepte?

a) melanoma, eritema, psoriasi.

b) càncer, carcinoma, melanina.

c) osteoporosi, pterigi, fotoenvelliment.

9) El text té com a finalitat principal...

a) documentar-nos sobre les diferents creences sobre el Sol com a deïtat.

b) presentar-nos una sèrie de pros i contres de l’exposició del nostre cos a la llum solar.

c) informar-nos sobre els efectes perniciosos de la construcció massiva a les nostres costes.

10) La frase “Malgrat tot, este reguitzell de beneficis apareix quan es pren el sol amb moderació.”

a) és una objecció a allò dit anteriorment.

b) és un dubte que es deduïx d’allò exposat anteriorment.

c) referma la idea d’allò exposat abans.

296

estructures lingüístiques

Marque en cada qüestió l'opció més adequada per a completar la frase o per a contestar la pre-gunta en un registre formal.

2

lèxic i semàntica

1) Què és un bocoi?

a) El mascle de la cabra.

b) Un recipient gran per a líquids.

c) Una persona amb les facultats mentals per-torbades.

3) La compra de l’immoble resultà ser una inversiómolt _________.

a) rentable

b) rendable

c) rendible

4) No ha pogut _________ els objectius ques’havia fixat.

a) alcançar

b) assolir

c) conseguir

2) Quina és la paraula que no té el mateix sig-nificat que les altres dos?

a) mena

b) espècie

c) mina

5) L’acusaren de _________ el _________ ambient.

a) pol·lucionar, mig

b) pol·luir, mitjà

c) pol·luir, medi

6) Què significa l'expressió atrapar al jaç?

a) Anar de cacera i aconseguir una presa.

b) Trobar alguna persona desprevinguda.

c) Detindre un lladre.

7) Els pirates van soterrar el tresor ben _________perquè no el trobara ningú.

a) fons

b) fondo

c) fondó

8) Què significa l’expressió pit a pit?

a) Cara a cara, aferrissadament.

b) Amb molta valentia.

c) Amb irritació.

9) Qui diu les veritats, _________. (refrany popular)

a) guanya credibilitat

b) perd les amistats

c) els deixa tots ben xafats

10) L’alumne no va _________ el sentit completd’aquella paraula nova.

a) copsar

b) captar

c) colpir

11) Què significa l'expressió punt per agulla?

a) Malauradament.

b) Detalladament.

c) Insistentment.

12) Què significa l'expressió tocar ferro?

a) Previndre’s contra la mala sort.

b) Desfogar-se.

c) Posar-se nerviós.

297

morfologia i sintaxi

16) Pense tornar els llibres a la biblioteca; _________portar demà mateix.

a) els els

b) els en

c) els hi

18) _________ prompte a casa no anirem al cine.

a) A no ser que vingues

b) Si no véns

c) Com no vingues

19) Els tres partits de l’oposició formaren una_________ aliança.

a) triple

b) tripla

c) tres

17) No estic d'acord _________ defenses estaidea.

a) que

b) de que

c) en què

20) Aquella persona em va parlar d’una manera_________.

a) rude

b) ruda

c) rudament

21) _________ avisar l’administrador de la fincaimmediatament.

a) És precís

b) És necessari

c) Hi ha que

22) No he pogut vindre abans _________ trànsit.

a) per culpa del

b) degut al

c) a causa el

23) Hui m'he alçat de bon matí _________ notenia _________ de son.

a) doncs, res

b) doncs, gens

c) perquè, gens

24) Si no ens afanyem _________ l’avió.

a) pot ser que perdem

b) potser que perdem

c) pot ser perdem

25) Era una dona amb una bata _________ i quetenia una mirada _________.

a) gris, trist

b) grisa, triste

c) grisa, trista

13) Què significa la paraula propassat?

a) Incrèdul.

b) Que s’excedix amb facilitat.

c) Un dia o data ja passats.

14) Què és un atifell?

a) Un document administratiu.

b) Un artefacte explosiu.

c) Una ferramenta, un recipient.

15) El _________ del pati té unes roses magnífiques.

a) rosal

b) rosel

c) roser

298

26) A la porta, de colps, _________ va donartres.

a) hi

b) n’hi

c) li

28) _________ UNESCO és un organisme inter-nacional que depén _________ ONU.

a) L’, de l’

b) La, de la

c) La, de l’

29) Li explique les coses a poc a poc, però ell no_________ fixa gens.

a) es

b) se’n

c) s’hi

27) La persona _________ et parlava, ja ésmorta!

a) de la que

b) de que

c) de la qual

30) De Gandia a Oliva _________ uns deu quilò-metres de distància.

a) hi deu haver

b) deu haver

c) haurà

31) _________ moment, d’alumnes, en tinc_________ dotzenes.

a) Pel, per

b) De, per

c) De, a

32) _________ un 10% dels consultats_________ estava d’acord.

a) No més, hi

b) Només, Ø

c) Només, hi

33) Heu d’acabar el treball _________ mésprompte, millor!

a) quant

b) com

c) el

34) S’ha fet una ferida _________ la cama i aracamina _________.

a) en, mal

b) a, mal

c) a, malament

35) _________ estudiar i _________ treballar nohan de ser incompatibles.

a) L’, el

b) L’, Ø

c) Ø, Ø

36) Saps _________ servix esta ferramenta? S'u-tilitza _________ fer forats?

a) perquè, per

b) per què, per a

c) per a què, per a

37) Vinga, _________ un poc de licor, però no en_________ molt que se vos pujarà al cap.

a) beveu, begau

b) begueu, begueu

c) beveu, begueu

299

38) Has de parlar amb la teua germana. Perfavor, telefona _________ ara mateix!

a) -li

b) -la

c) -hi

39) Ja t’he dit que no volia carn, _________ peix_________ sopar.

a) sinó, per

b) si no, de

c) sinó, per a

40) Sa mare _________ ha caigut un bac i s’hatrencat una cama.

a) s’

b) s’hi

c) Ø

42) Vaig repartir les notes a les quatre alumnes;_________ donar ahir.

a) li les

b) els les

c) els els

43) Els enviem esta carta _________ la data dela reunió.

a) comunicant-los

b) per comunicar-los

c) per la que els comuniquem

41) _________ practique esport, _________ mi-llor.

a) Des de que, dorg

b) Des que, dorc

c) Des que, dorm

44) Vivien en una cabana _________ i_________.

a) pobrament, honrada

b) pobrament, honradament

c) les dos anteriors són correctes

45) _________ ens trobem _________ per laplatja.

a) De tant en tant, corrent

b) De quant en quant, correguent

c) De quan en quan, corrent

46) Aquell home no _________ que _________d’ell.

a) sabia, suspitaven

b) savia, sospitaven

c) sabia, sospitaven

47) El xiquet va _________ la _________ amb elllapis que li va agafar a son pare.

a) rallar, llàmina

b) ratllar, làmina

c) ratllar, lamina

48) Li _________ la _________ d’aquell paratge.

a) agradava, solitut

b) agradava, solitud

c) agradaba, solitud

49) Pretenien _________ la _________ endèmicaen aquelles terres.

a) erradicar, tuberculosi

b) eradicar, tuberculosis

c) eradicar, tuberculosi

normativa ortogràfica

300

52) En quina paraula la x no sona igual?

a) Xàtiva

b) xiquet

c) xec

53) Quins són els plurals de gos i pis?

a) gossos i pissos

b) gosos i pissos

c) gossos i pisos

54) El _________ anava acurtant el _________ detranslació progressivament.

a) pèndol, periode

b) pendol, període

c) pèndol, període

55) Va tindre un _________ perquè l’_________ quehavia menjat estava en mal estat.

a) mareix, escabeig

b) mareig, escabetx

c) maretx, escabeig

56) El rector de la _________ va fer una glossadel _________.

a) universitat de València, rei Jaume I el con-queridor

b) Universitat de València, rei Jaume I elConqueridor

c) Universitat de València, Rei Jaume I elconqueridor

57) Aquells _________ presumien de conéixer totsels continents del _________.

a) rodamons, mon

b) rodamóns, món

c) rodamons, món

58) L’administratiu ja ha fet una _________ detotes les _________.

a) selecció, sol·licituds

b) sel·lecció, sol·licituds

c) selecció, solicituts

59) La frase que està ben escrita és...

a) El pitxer ha caigut a terra i s’ha fet a trossos.

b) El pixer ha caigut a terra i s’ha fet a troços.

c) El pitger ha caigut a terra i s’ha fet a trossos.

60) Anna s’ha comprat una _________ i unafalda _________.

a) brusa, prisada

b) brusa, plisada

c) blusa, plisada

50) Gran part de l’energia _________ pel Sol esmanté gràcies a l’efecte _________.

a) emessa, ivernacle

b) emessa, hivernacle

c) emesa, hivernacle

51) La coberta l’havien construïda amb un_________.

a) panel aïllant

b) panell aillant

c) panell aïllant

1

u n i t a t 1

8) 1b, 2c, 3c, 4c, 5a, 6b, 7a, 8a, 9b, 10a, 11a, 12a9) a) en descuit b) sense embuts c) per un tres i no res d) d’antuvie) d’amagat10) a9, b6, c1, d2, e10, f4, g7, h3, i5, j811) a) sense mirar si és amb raó o sense, sense reflexió b) en abun-dància c) molt d) donant-se la cara e) de festa f) en resum g) de capmanera, ni de broma, en absolut h) amb detall i) almenys j) en el mo-ment que 12) 1b, 2b, 3b, 4c, 5b, 6c13) 1b, 2a, 3c, 4b, 5c, 6a, 7b, 8b14) 1b, 2c, 3a, 4a, 5c, 6b, 7c, 8b, 9a, 10b, 11b, 12a, 13c, 14c,15a, 16a15) 1a, 2a, 3b, 4b 16) a2, b5, c4, d3, e1 17) a5, b4, c2, d1, e3 18) a5, b2, c1, d4, e3, f6

u n i t a t 5

22) a) heura b) carmanyola c) calfred d) entremaliat e) tarannà f)dessuadora g) barandat/envà h) mordassa i) drassana j) faristol k)verema l) coça/guitza m) frontissa n) polissó o) llotja p) aviram q)aliatge r) caliu s) cadell t) festeig u) prunyó v) empelt23) a) M’he pres un café a mitjan matí. b) L’atemptat va causar mol-tes víctimes. c) El quadre el va pintar Picasso l’any 1912. d) L’equip vi-sitant va marcar un gol en l’últim minut de partit. e) En aquellamodisteria confeccionen uns vestits de qualitat. f) Este edifici està moltben construït. g) Este líquid s’ha espessit/espesseït. h) La gallina hapost un ou.24) a) No li feia el menjar. / No li feia goig el menjar. b) Feia llàs-tima. c) Es feia el tímid. d) Féu una camallada per passar la séquia.e) Li vaig fer una salutació.25) 1a, 2b, 3b, 4a, 5b, 6a, 7b, 8c, 9b, 10c, 11a, 12b, 13b, 14b26) L’habitatge, signes, recuperació, revelen, L’índex, el cas, un des-cens, resultat.27) a) contemplar b) examinat c) visitar d) Fullejaré e) Intente f)badava g) observes h) sospesar i) estudiar j) vigilar28) a) estreta b) traure de polleguera c) dormir d) altitud e) elnombre enter.29) a) se celebra b) concorren c) va produir-se d) va tindre lloc e)se suscitaren.30) 1b, 2b, 3b, 4c, 5b, 6c, 7a, 8b, 9c, 10b31) Mengem paté i creps, bevem bíter sense alcohol i en casospuntuals ens atrevim amb la grappa i l’orujo. Practiquem es-

ports com l’ala de pendent o el tresc. Sentim a parlar d’escalfa-ment global, la desertificació, la revegetació i el boirum. Enspreocupen els temes relacionats amb la predelinqüència, la dro-goaddicció i la reinserció. Patim amb les previsions meteorològi-ques de cumulonimbus i marejol quan s’acosten les vacances. Ésl’any dels clonatges i dels al·lergògens. Ens plantegem comprarun bon maquinari i les últimes versions del programari queutilitzem. Un company nostre és traductor freelance, però laseua gran vocació és fer de disc jòquei. Hem renovat els tan-caments metàl·lics de casa. Tenim un abric de moltó, una ca-misa de xantung i un jersei de caixmir per a les grans ocasions.Fem col·lecció de pins i, farts del DVD, ens hem passat al BD. Hemaprés a coure a la papillota i a utilitzar la cocota. Encara no ens calun lífting però de tant en tant ens fem un píling. Conduïm un es-cúter encara que, de fet, ens agradaria tindre un automòbil totterreny per a poder fer excursions.

u n i t a t 6

13) a) Portaràs el teu cotxe? Això, per descomptat / no cal dir-ho,home. b) Si trobes una mica / un poc de raïm, porta-me’n un quilo.c) Els bancs obtingueren molts guanys/beneficis l’any passat d) Vapatir un trencament/fractura de turmell fa una setmana i tanmateixja treballa. e) El meu cosí, en assabentar-se, es va adonar de l’error.f) El dia que comencen les vacacions sempre plovisqueja. Ja hi esticacostumada. g) La metgessa de capçalera no coneixia aquella ma-laltia estranya. h) L’èxit li vingué arran de guanyar aquell premi li-terari. i) Tots els trets de la cara traspuaven generositat i honradesa.j) Per Nadal el meu iaio/avi em farà unes bones estrenes.14) 1b, 2c, 3b, 4a, 5a, 6b, 7c, 8c15) a) Xiquet, no faces això que està molt mal fet! b) Tenia una ci-tació per a anar al jutjat. c) Dóna’m un got d’aigua que tinc moltaset. d) M’ha caigut l’anell a terra i no el trobe. (I no *Se m’ha cai-gut...) e) Ens veurem quan nasca el vostre fill i visqueu en el pisnou. f) És un jove molt distingit de la burgesia local.16) a) El jugador d’escacs, en perdre, es posà com una fera. b) Eljutge va autoritzar que la policia escorcollara la vivenda/l’habitatge.c) Pose’m un café amb llet i una torrada amb mantega. d) La càr-rega pesa quatre tones. e) Hui s’han représ les obres de la capella.f) He perdut el rebut del préstec i ara és un embolic perquè no eltrobe. g) Li va demanar al cambrer un entrepà de tonyina. h) Quindeu ser el parador de l’obridor de l’ampolleta de cervesa?17) a) Les despeses anuals d’aquella empresa pugen bastants mi-lions d’euros. b) El cansament que té es deu a haver pujat la pres-tatgeria al primer pis. c) L’estora/catifa que m’he comprat per almenjador és d’una qualitat extraordinària. d) Ha muntat un gran re-bombori/enrenou en la festa del seu aniversari. e) El farciment deltitot/tito era molt saborós. f) Ja han donat el vistiplau al pla d’am-pliació del port. g) Aleshones/Llavors ella li va dir a sa mare: Tant és/ Tant fa si vull eixir amb Ismael! h) Ha cremat la roba per haver-la

s o l u c i o n a r i

2

llavada amb lleixiu. i) Li han escaiolat/enguixat el braç i l’ha de dur en ca-bestrell un mes. j) Té un lloc / una parada de saladures/salaons en el mer-cat municipal. k) Des de la llotja que li havien donat no veia tot l’escenari.l) Ta mare, en lloc de torrar la carn, l’ha fregida.18) 1c, 2a, 3b, 4c, 5b, 6b, 7a, 8c, 9b, 10a19) a) encara sort b) deixa’t de romanços c) trobar a faltar d) de cap acap e) cridar l’atenció f) pagar els plats trencats g) de sobte h) fer ois.20) Un problema greuCom és ben sabut, la vivenda / l’habitatge és un dels problemes socialsque més preocupen i un tema molt recorregut als mitjans de comunicació.Entre els escàndols immobiliaris, la crisi de la construcció, els preusdesorbitats dels pisos, la pujada de l’Euribor i les manifestacions en contrade l’especulació, és difícil que passe un dia sense notícies referents a lavivenda / l’habitatge.Tanmateix, el problema que vull abordar hui no té cap relació amb elsfactors que acabe d’esmentar, es tracta dels problemes fi nan cers que fanque aconseguir un préstec siga quasi/gairebé im pos sible.21) a9, b5, c1, d8, e12, f11, g3, h4, i2, j7, k6, l10

p r o v a d e m o s t r a

comprensió lectora

1) 1f, 2f, 3f, 4c, 5a, 6c, 7b, 8a, 9b, 10c

estructures lingüístiques

2) Lèxic i semàntica1b, 2c, 3c, 4b, 5c, 6b, 7b, 8a, 9b, 10a, 11b, 12a, 13c, 14c, 15cMorfologia i sintaxi16c, 17a, 18b, 19a, 20a, 21b, 22a, 23c, 24a, 25c, 26b, 27c, 28c, 29c,30a, 31c, 32c, 33b, 34c, 35c, 36c, 37c, 38a, 39c, 40c, 41c, 42b, 43b,44c, 45aNormativa ortogràfica46c, 47b, 48b, 49c, 50c, 51c, 52a, 53c, 54c, 55b, 56b, 57c, 58a, 59a, 60a

3