Nous horitzons en la recerca sobre el diagnòstic i la ... · diferents modalitats (oral, escrita, signada) causada per dèficits en comprensió o producció que inclouen: Trastorn

Nous horitzons en la recerca sobre el diagnòstic i la intervenció del TEL

Llorenç Andreu Barrachina

Javier RodríguezMònica Sanz M. Jose Buj

Laura FerinuSpiros ChristouNadia Ahufinger

Alfonso IgualadaFernada Pacheco

Grup de treball sobre el TEL - CREDA

Diagnòstic del TEL DSM-V Tipologies Detecció precoç Instruments i valors per al diagnòstic

Intervenció Model procedimental/declaratiu Estudis del nostre grup

El Trastorn Específic del Llenguatge

Diagnòstic

Diagnòstic

•Reduït vocabulari (coneixement i ús de lesparaules).•Estructures de frase limitades (habilitatper organitzar les paraules seguint lesregles de la gramàtica i la morfologia).•Dificultats en el discurs (habilitat per usar iconnectar el vocabulari, connectar frases odescriure un tema o una sèried’esdeveniments o mantenir una conversa)

Persistents dificultats en l’adquisició i ús del llenguatge endiferents modalitats (oral, escrita, signada) causada per dèficitsen comprensió o producció que inclouen:

Trastorn del llenguatge

Diagnòstic

Aguado et al. (2015) proposen queels dos únics subtipus de laclassificació de Rapin i Allen (1983,1987; 1996) que s’hauriend’incloure dins de la categoria delTEL serien:

• El dèficit fonològic-sintàctic

• El dèficit lèxic-sintàctic.

Tipologies del TEL

Dispraxia verbal

Dèficit programació fonològica

Dèficit fonològic-sintàctic

Agnòsia auditiva

Dèficit lèxic-sintàctic

Dèficit semàntic-pragmàtic

Normal Variable Alterat

Classificació del TEL (Rapin i Allen, 1983)

Diagnòstic

Classificació del TEL (Rapin y Allen, 1996)

Trastorn del llenguatge expressiu

Dispraxia verbal

Dèficit de programació fonològica

Trastorns del llenguatge

expressiu i receptiu

Agnòsia verbal

Fonològic-sintàctic

Trastorns de processament

d’ordre superior


Semàntic-pragmàtic

Diagnòstic



Dispraxia verbal




Agnòsia verbal



d’ordre superior



Diagnòstic



Dispraxia verbal




Agnòsia verbal



d’ordre superior



Diagnòstic

Trastorn de la parla Trastorn de la comunicació social

(pragmàtic)

Trastorn Específic del Llenguatge (TEL)

Diagnòstic

Dèficit fonològic-sintàctic


Normal Variable Alterat

Detecció precoç

Diagnòstic

Reilly, McKean i Levickis (2014)

Detecció precoç

Diagnòstic

Diagnòstic

Paul (1989) i Paul, Looney i Dahm (1991):• Nens d’entre un any i mig i dos anys: Menys de 10 paraules

intel·ligibles.• Nens d’entre dos anys i dos anys i deu mesos: Menys de 50

paraules amb absència d’enunciats de dues paraules.

Parlants tardans

Diagnòstic

The Hanen Centre identifica com a parlants tardans:• Nens d’entre 18 i 20 mesos: Vocabulari expressiu de menys de 24

paraules.• Nens d’entre 21 i 24 mesos: Tenen un vocabulari expressiu de menys

de 40 paraules.• Nens d’entre 24 i 30 mesos: Tenen un vocabulari expressiu de menys

de 100 paraules i/o combinacions limitades a combinacions de duesparaules.

• Bones habilitats en les altres àrees de desenvolupament(aprenentatge, motricitat gruixuda i fina, joc, social, etc.)

• Presenten alguns factors de risc:• Ús limitat de gestos• Ús limitat de diferents sons de la parla• Tenir un membre en la família extensa que ha tingut dificultats en

la parla o l’aprenentatge.

Parlants tardans

QI no verbal mínim

Diagnòstic

La Asociación Española de Logopedia,Foniatría y Audiología (AELFA) mitjançantel comitè d’experts proposa establir el QIno verbal mínim a 75 i no a 85 com finsara (Stark and Tallal, 1981; Watkins,1994; Leonard, 1998).

-Courtenay Norbury (2015): NVIQ > 70.

Instruments per al diagnòstic

Diagnòstic

-La Asociación Española de Logopedia, Foniatría y Audiología(AELFA) mitjançant el comitè d’experts proposa utilitzar l’edicióespanyola del CELF-4 (Semel, Wiig y Secord, 2006).

-Es recomana, sobretot amb els nens més petits (4 anys),repetir l'avaluació passats uns 6 mesos, per confirmaro descartar l'estabilitat del trastorn i, si escau, elsefectes de la intervenció.

Mesures complementàries

Diagnòstic

La Asociación Española de Logopedia, Foniatría y Audiología(AELFA) mitjançant el comitè d’experts proposa:

• Memòria a curt termini: Mitjançant proves de repetició dedígits en ordre directe.

• Repetició de psedoparaules de distinta longitud i composició:Prueba de repetición de pseudopalabras en niños españolescon TEL (Aguado, Cuetos, Domezáin i Pascual, 2006).

• Memòria de treball fonològica: Mitjançant proves de repeticióde dígits en ordre invers, canviar inicis i finals depseudoparaules, etc.

Punt de tall per al diagnòstic

-La Asociación Española de Logopedia, Foniatría y Audiología(AELFA) mitjançant un comitè d’experts proposa aplicar el puntde tall a - 1,5 DT por debajo de la media.

Trastorn Específic del Lenguatge

Desenvolupament Típic

Diagnòstic

Punt de tall per al diagnòstic

-La Asociación Española de Logopedia, Foniatría y Audiología(AELFA) mitjançant el comitè d’experts proposa aplicar el puntde tall a -1,5 DT por sota de la mitjana (per sota del percentil7,5).

Conclusions

Diagnòstic

•Els nens amb TEL es restringeixen als dèficits fonològic-sintàctic i lèxic-sintàctic.•Els parlants tardans tenen una probabilitat del 25% de tenirTEL en edats posteriors.•El QINV no verbal mínim és 75 i no a 85 com fins ara perexcloure un nen de la categoria TEL.•El valor de tall en proves de llenguatge és de -1,5 DT por sotade la mitjana (per sota del percentil 7,5).•Es recomana l’ús de la prova CELF-4 (Semel, Wiig y Secord,2006) per al diagnòstic del TEL i reavaluar-los als 6 mesos.•Aplicar mesures complementàries (memòria a curt termini,repetició de psedoparaules i memòria de treball fonològica).

Intervenció

Pràctiques basades en l’evidència

Intervenció

Pràctiques basades en l’evidència

La perspectiva del nen

Intervenció

Ullman (2001, 2004) va proposar que el llenguatgedepèn de dues capacitats mentals: Un memorístic, el 'lèxic mental' Un computacional, la "gramàtica mental".

La premissa bàsica d'aquest model és que els aspectesde la distinció lèxic / gramàtica estan lligades a ladistinció entre els dos sistemes diferents de memòria: Memòria declarativa Memòria procedimental

El model procedimental/declaratiu(Ulman, 2001, 2004)

Lòbul medial temporal (hipocamp)connectat amb les regionsneocorticals temporals i parietals

Ganglis basals frontals connectats amb el còrtex frontal i l’àrea de Broca

Memòria declarativa Memòria procedimental


-Aprenentatge implícit

-Extracció de les normes gramaticals,(morfologia, sintaxi i fonologia -seqüència delssons).

-Habilitats motores i cognitives com arateclejar, anar amb bicicleta i orientació.

-Imatges mentals: (dinàmiques, espacials):Relacions espacials (localitzacions) imanipulació mental d’imatges, orientació idiscriminació

-Aprenentatge lentament i gradual, esrequereixen repeticions de la informació.

-Aprenentatge explícit

-Memorització de paraules en el lèxic-mental,inclòs sons i significats de paraules.

-Aprenentatge, representació i ús delconeixement de conceptes i fets (coneixementsemàntic) i d’esdeveniments (coneixementepisòdic).

-Imatges mentals (estàtiques o visuals):imaginar objectes estàtics i les sevescaracterístiques (color, forma).

-S’aprèn ràpid i amb una sola exposició es potaprendre, tot i que la repetició reforçal’aprenentatge.


-Operacions combinatòries de les reglesgramaticals.

-Fonologia de paraules noves que no s’hanmemoritzat.

-Sintaxi i morfologia productiva (regular):s’aplica a cada forma que té un conjunt decondicions.

-Paraules simples (gat) i relacionssemàntiques

-Fonologia de paraules freqüents.

-Representacions gramaticals lexicalitzades(estructures argumentals i formesmorfològiques irregulars memoritzades)

Relació entre els dos sistemes de memòria

Pot haver-hi compensació d’una memòria a l’altra.

Podem aprendre la regularitat “cantava” de maneraprocedimental però també podem emmagatzemar-la amb lamemòria declarativa. Tota regularitat pot ser memoritzada.

El model no assumeix que aquests dos sistemes siguin elsúnics que treballen per a l'adquisició del lèxic i la gramàtica(altres estructures neuronals i altres components cognitius icomputacionals són importants).

Intervenció

Ullman (2005): Utilitzem en terme “sistema de memòria procedimental per a referir-nos

NOMÉS a un tipus de memòria implícita, no declarativa NO a tots els sistemes de memòria implícits i no declaratius.

Intervenció

Implicitmemory

Statisticallearning

Verbal learning

Proceduralmemory impairedin SLI.

La hipòtesi del dèficit procedimental (Ulman i Pierport, 2005)

Intervenció

Tomblin, Mainela-Arnold i Zhang (2007)

Evans, Saffran i Robe-Torres (2009) (Statistical)

Kemény i Lukács (2009)

Hsu i Bishop (2010)

Gabriel, Maillart, Guillaume, Stefaniak, i Meulemans (2011)

Lum, Gelgic i Conti-Ramsden (2010)

Hedenius, Persson, Tremblay, Adi-Japha, Veríssimo, Dye, Alm, Jennische, Tomblin i Ullman (2011)

Lum i Bleses (2012)

Lum, Conti-Ramsden, Page i Ullman (2012)

Hsu, Tomblin i Christiansen (2014)

Conti-Ramsden, Ullman, i Lum, (2015).

Estudis sobre la hipòtesi del dèficit procedimental

Intervenció

Els infants amb TEL (la majoria) tenen afectat el sistema de memòria procedimental que resulta

en trastorns en la gramàtica.


Intervenció


Alternating Serial Reaction Time task

GANGLI BASAL (nucli caudat): Adquisició delconeixement procedimental. Les dificultatsde recuperació lèxica i gramatical s’associena aquesta àrea.

CEREBEL: Execució de les funcionsprocedimentals.

ÀREA DE BROCA: Important per les funcionscognitives (incloses dificultats de recuperaciólèxica i gramàtica).

Àrea de Broca

Cerebellum

La heterogeneïtat dels nens amb TEL es podriaexplicar per quines estructures tenen afectades i enquin grau. O quines porcions de cada part estanafectades. És molt difícil que dos infants amb TELtinguin exactament els mateixos canals i connexionsafectats encara que es tinguin els ganglis basalsafectats.

Nucli estriat

Les funcions que depenen del circuit entre els ganglis basals (nucli caudat) i de l’àrea de Broca

Compensació entre els dos sistemes

-Aquest model parteix de la base que la memòria declarativa estàpreservada. Si no ho estigués els nens amb TEL mostrarien mésdificultats amb el llenguatge. Tot i així, la PLD no descarta que lamemòria declarativa també pugui estar afectada a causa del'estreta relació entre les dues memòries.

-Segons aquesta hipòtesi els nens amb TEL compensen el seudèficit gramatical aprenent regles explícites en la memòriadeclarativa

-Algunes de les millores que s'observen sovint en infants amb TELs'expliquen per aquesta compensació. Depenen de les capacitatslèxiques/declaratives existents.

Les dificultats que els nens amb TEL presenten enmorfologia i sintaxi estarien causades per dificultats en lamemòria procedimental.

La intervenció s’hauria de centrar en compensar aquestesdificultats amb un aprenentatge basat en la memòriadeclarativa.

El treball logopèdic s’hauria de centrar en proporcionardiferents situacions en les quals es mostri l’elementmorfològic o sintàctic que es vol treballar perquè el nen lesmemoritzi en memòria episòdica.

Conclusions

Estudis del nostre grup de recerca

M. Jose BujSpiros Christou

Projecte COMTELMO:Comprensió dels TEL mitjançant moviments oculars


•Una de les principals característiques dels TEL són erradesmorfosintàctiques durant la producció de frases.

•En català i castellà, els nens amb TEL han mostrat diferentsdificultats en la producció de la morfologia:

•En la producció dels plurals i les marques de gènere, aixícom la flexió verbal (Bedore i Leonard, 2001; Sanz-Torrent,Serrat, Andreu i Serra, 2008).

•L'omissió de les paraules de funció com determinants,pronoms i preposicions (Serra, Aguilar i Sanz, 2002).

•No està clar si la capacitat de comprendre les estructuresmorfosintàctiques en temps real també està afectada enaquests nens.


•Objectiu: Analitzar la comprensió de les estructuresmorfosintàctiques:

-Morfologia verbal: temps (passat-futur).

-Morfologia verbal: nombre (singular-plural).

-Paraules de funció: o Articleso Preposicionso Pronoms personals o Pronoms febles


Morfologia verbal: temps (passat-futur)

Pasat: La niña puso sopa en el plato. Futur: La niña pondrá sopa en el plato.


Morfologia verbal: nombre (singular-plural)


Singular: Abre la puerta… la niña.Plural: Abren la puerta… las niñas.


Morfologia verbal: temps (passat-futur)


Paraules funció: determinats

Singular: El padre da un... regalo. Plural: El padre da unos... regalos.


Paraules funció: determinats

Paraules funció: Preposicions

La niña camina hacia la casa… desde la otra casa.

El gato está debajo de la ventana.


Paraules funció: Preposicions


Paraules funció: Pronoms febles


La niña la come… la manzana.La niña lo come… el plátano.

Object directe


La mujer le quita un rotulador….al niñoLa mujer les quita un rotulador…a los niños.

Object indirecte





•Malgrat haver diferències, no trobem diferènciesestadísticament significatives en la comprensió en temps realentre els nens control edat i els nens amb TEL respecte a:

-Morfologia verbal: temps (passat-futur).-Morfologia verbal: nombre (singular-plural).-Paraules de funció:

o Articleso Les preposicionso Pronoms personals o Pronoms febles

•Els nens amb TEL són capaços d’entendre aquestos elementsde l’oració en tasques senzilles de comprensió en temps realperò presenten errades en la seva producció.

El nens amb TEL són capaços de comprendremarques morfològiques i paraules funció queno produeixen de manera correcta.

Diversos estudis de psicolingüística mostrenque la comprensió precedeix a la producció.

Conclusions

Intervenció

Cal recolzar el treball logòpèdic en lacomprensió perquè ho pugui transferir a laproducció.

La intervenció s’hauria de centrar en mostrarde manera sistemàtica i constant situacions onapareguin aquests elements morfològics queun cop els comprenguin aniran transferint a laproducció.

Conclusions

Intervenció

Moltes gràcies per la vostra atenció!

Llorenç Andreu Barrachina

[email protected]

http://grecil.org

mailto:[email protected]

http://grecil.org

Documents

Nous horitzons en la recerca sobre el diagnòstic i la ... · diferents modalitats (oral, escrita, signada) causada per dèficits en comprensió o producció que inclouen: Trastorn