NOVA ORDENACIÓ DEL PASSEIG MARÍTIM I DE LA ...el jardí a partir de la creació de grups de entapissants i planta mediterrània, amb la organització dels bancs i llocs d’estada

CONCURS D’IDEES ORDENACIÓ DEL FRONT MARÍTIM DE VILANOVA I LA GELTRÚ NOVA ORDENACIÓ DEL PASSEIG MARÍTIM I DE LA PLAÇA DEL PORT

LEMA: VORAMAR

Concurs d’idees Ordenació front marítim de Vilanova i la Geltrú ‐ passeig marítim i plaça del port, lema: VORAMAR

CONCURS D’IDEES ORDENACIÓ DEL FRONT MARÍTIM DE VILANOVA I LA GELTRÚ NOVA ORDENACIÓ DEL PASSEIG MARÍTIM I DE LA PLAÇA DEL PORT

LEMA: VORAMAR MEMÒRIA

Els criteris d’ordenació de la proposta del Passeig Marítim es basen en la inserció amb l’estructura general de tot el front marítim. La proposta comença per garantir una continuïtat de l’estructura existent, el Passeig del Carme, tenint present la seva relació amb la platja de Ribes Roges i més enllà amb la Punta de Sant Gervasi. Es evident que si be es proposen algunes modificacions per tal de millorar els circuits de vianants i bicicletes, aquest sector de ponent de la ciutat te una característica urbana totalment diversa, amb una estructura de Ciutat Jardí, sense la presència del comerç, en conseqüència el Passeig de Voramar passa a ser el més important. També en el sector de Llevant, cap a la Platja del Far de Sant Cristòfol i la Punta Llarga, es podem establir millores de connexió, com la proposta de la construcció d’una nova passarel∙la per a vianants i bicicletes, però el caràcter i la geografia d’aquest sector correspon també al d’una Ciutat Jardí, que evidentment cal preservar com a valor paisatgístic.

La proposta general del Passeig, parteix del concepte continuïtat i per la prioritat del vianant sobre el vehicle. D’aquesta manera es fa possible replantejar l’espai actual fins a dotar‐lo d’un Passeig lliure i continu destinat a vianants de 10 metres d’amplada mínima per 750 metres de longitud enllaçant l’actual Passeig del Carme amb la Platja del Far. Això fa possible integrar els carrers del Gas i del Boters dins l’estructura del Passeig. Aquesta oportunitat permet configurar una estructura arbòria contínua, configurant un ordre urbà que no te actualment i que serveix per posar en valor la façana marítima de Vilanova. El tram més urbà i configurat pels edificis més emblemàtics d’aquesta façana, malgrat la seva diversitat d’alineacions, és on es proposa concentrar l’activitat ordenada per dues fileres més d’arbres que permeten albergar tant les terrasses dels restaurants actuals, necessitats d’aquests espais complementaris, com els espais lliures o places que es poden crear davant dels edificis més emblemàtics. L’alliberament de la calçada del Passeig Marítim de l’aparcament de vehicles, que es fa possible gràcies a la proposta de construcció d’un aparcament subterrani a la Plaça del Pescadors, permet la organització de la estructura viària amb una secció de calçada formada per dos carrils de trànsit en els dos sentits, un carril secundari destinat a l’aparcament de càrrega i descàrrega i a la implantació del contenidors de recollida selectiva de residus, i en la banda del port un carril bicicleta de doble sentit, permet connectar amb les platges de Ribes Roges amb el Far de Sant Cristòfol.


La segona vesant del Passeig és la vorera de la banda portuària, que per amplitud permet estructurar una de les idees del projecte, un Jardí de voramar, amb una estructura de 750 metres de llarg que és precisament la que va organitzant i integrant les places del Port i dels Pescadors. Es tracta de organitzar el jardí a partir de la creació de grups de entapissants i planta mediterrània, amb la organització dels bancs i llocs d’estada davant del mar o en el seu cas davant dels espais que es generen de nou. El Jardí permet connectar pel carril bici i pel passeig de voramar les platges de Ribes Roges i les del Far de Sant Cristòfol, amb la proposta de construcció d’una nova passarel∙la sobre el Torrent de la Piera.

La Plaça del Port passa a ser una peça més del Passeig Marítim que s’organitza a partir de la implantació del nou equipament de ciutat. La proposta de col∙locar en aquesta posició aquest edifici ve donada per tres raons bàsiques: substituir un volum preexistent de dimensions i alçades superiors, evitar convertir‐se en un obstacle entre la ciutat i port, i resoldre la relació amb les preexistències del edificis i oficines portuàries formades per unes tipologies de ciutat jardí. D’aquesta manera el nou equipament és el pretext i motiu per organitzar el jardí entorn seu i per proposar una petita alteració de la topografia que serveix per ordenar la plaça i crear llocs d’encontre davant del mar. Es tracta de crear un edifici que relacioni la ciutat amb el mar, que es recolzi sobre la plataforma urbana, però s’elevi sensiblement fins a formar un mirador sobre el Port. Una reflexió que creiem necessària, en aquest sector del Passeig, es en relació als usos portuaris. D’una banda proposem eliminar els pantalans que s’han instal∙lat paral∙lels al moll, ja que impedeixen una bona relació de la ciutat amb el mar. L’arribada de la ciutat fins al mar ha de franca i neta, sense usos adossat que poden provocar problemes de seguretat i l’aparició de tanques i barreres visuals. L’altre aspecte que volem reflexionar és la dimensió del moll de la Plaça del Port, ja que considerem que fora


millor reduir‐la per acostar el mar a la ciutat. Entenem que aquests tema implica uns costos elevats però la reflexió ja està feta. La Plaça dels Pescadors, es un espai que ha de mantenir els usos portuaris i per a les xarxes dels pescadors, que són compatibles amb la estructuració d’un nou jardí, amb espais d’estada, jocs infantils, etc. En el subsòl d’aquesta plaça es proposa la construcció de l’aparcament subterrani d’una sola planta, però amb una capacitat màxima fins a 500 vehicles. La Plaça fa compatible tots els usos i l’aparició dels badalots de ventilacions i escales de sortides. L’accés dels vehicles es realitzaria des de la rotonda del Dic de Llevant, pròxim a un dels accessos de la ciutat, sense interferir en les circulacions internes del Passeig.

La mobilitat urbana de vehicles, tal com l’hem descrita, es concentra en aquesta secció de vial de dos carrils de doble direcció, en el qual es recomana la velocitat 30. S’eliminen les connexions dels carrer del Gas i dels Boters, passant a ser de plataforma única amb circulació restringida. Les connexions amb el Port es realitzaran només per dos punts, pel Dic de Ponent i pel Dic de Llevant. S’han previst espais per a la càrrega i descàrrega així com parades de Bus al llarg del Passeig. S’ha previst la implantació d’una transport públic al llarg del Passeig amb les corresponents parades de Bus. El carril de bicicletes tindrà continuïtat des de les platges i el parc de Ribes Roges fins les del Far. La mobilitat urbana de vianants es podrà realitzar tant pel Passeig Marítim de banda ciutat com pel Passeig de Voramar de banda portuària. En el sentit transversal, la relació ciutat‐port està garantida pels passos de vianants, cada 70 metres, que alenteixen la velocitat dels vehicles. La selecció dels materials, dins la Memòria de Qualitats s’ha confeccionat seguint criteris de continuïtat respecte la fase ja realitzada del Passeig del Carme. Pels Passeig Marítim banda ciutat s’ha seleccionat els mateix tipus de paviment, la pedra quarsítica negra, de manera que s’estableixi una continuïtat en el tractament. Altres materials com l’acer corten també es mantenen en el traçat del Jardí de Voramar per conformar el sistema de jardineres a alçades diferentes. Tanmateix es proposa mantenir un sistema similar en quant als bancs de fusta. En el Passeig de Voramar, davant del Port, s’introdueixen nous paviments tipus formigó desactivat i les columnes de il∙luminació de 15 metres, unidireccionals.


MEMÒRIA DE QUALITATS

Elements comuns d’urbanització E‐1 Vorada granítica mecanitzada tipus gris Quintana, flamejada a dues cares i cantell rodó de

radi 1 cm, dimensions 20 x 24 cm, amb inclinació de 83º, sobre fonament de formigó HM‐20/P/I. (plint 12 cm)

E‐2 Rigola blanca de formigó, 30 x 30 x 8 cm, sobre fonament de formigó HM‐20/P/I. E‐3 Gual de vianants, de granit mecanitzat gris Quintana, flamejat a dues cares, amb lloses de 8

cm de gruix. (plint 12 cm) E‐4 Escossell rectangular, de planxa d’acer corten de 10 mm de gruix i d’alçada 20 cm. E‐5 Encintat per a parterres, de planxa d’acer corten de 10 mm de gruix i d’alçada variable. E‐6 Rigola de granit gris Quintana, flamejat a dues cares, dimensions de 8 cm de gruix i alçada

variable entre 30 i 70 cm. E‐7 Grades de formigó desactivat

Paviments P‐1 Paviment de lloses de pedra quarsítica color negre, dimensions 60 x 30 x 6 cm de gruix,

col∙locades amb morter M‐15 sobre solera de formigó HM‐20/B/I de 20 cm. P‐2 Paviment de Via Verda format per lloses de pedra quarsítica color negre, dimensions 60 x 20 x 6

cm de gruix, col∙locades amb morter M‐15 sobre solera de formigó HM‐20/B/I de 20 cm, amb junts verds de 10 cm.

P‐3 Paviment de formigó desactivat amb àrid de riu acabat amb desactivant VAB 2000, HM‐20/B/I de 20 cm, amb junts de 2cm

P‐4 Paviment de Via Verda format per feixes de formigó desactivat amb àrid de riu, acabat amb desactivant VAB 2000, HM‐20/B/I de 20 cm, amb junts verds de 5 cm

P‐5 Paviment de zona d’aparcaments, càrrega i descàrrega, format per llamborda prefabricada de formigó tipus llosa Vulcano de Breinco, de 12 cm de gruix sobremorter M‐15 sobre solera de formigó HM‐20/B/I de 20 cm.

P‐6 Paviment d'aglomerat asfàltic format per capa de rodament de 3 cm de mbc tipus F‐10 amb àrid granític amb betum modificat amb polímers BM‐3c, 8 cm de mbc tipus G‐20, 6 cm de mbc tipus S‐12, reg d’adherència, base de 25 cm de formigó HM‐20/B/I.

P‐7 Paviment per carril bici d’aglomerat asfàltic, format per capa de rodament de mescla bituminosa tipus S‐12 de 5 cm de gruix colorejada en massa amb àrid calcari de color vermell, reg d’imprimació amb emulsió bituminosa catiònica ECI, sobre solera de formigó HM‐20/B/I de 15 cm.

P‐8 Paviment de saulò de 25 cm, amb sorrer per àrees de jocs.amb 20cm de sorra de riu damunt 15cm de saulò, amb drenatge soterrat

Drenatge D‐1 Vorada de granit tipus bústia, formada per vorada granítica mecanitzada tipus gris Quintana,

flamejada a dues cares i cantell rodó de radi 1 cm, dimensions 20 x 24 cm de gruix, amb inclinació de 83º, sobre fonament de formigó HM‐20/P/I.

D‐2 Embornal de fosa dúctil, model "Meridiana", 76 x 30 cm i 10 cm de bastiment. D‐3 Reixa interceptora de fosa dúctil, model "Acodrain”, 90 x 20 cm i 10 cm de bastiment. D‐4 Bastiment i tapa de fosa dúctil per claveguera, model Ajuntament de Vilanova D‐400,

dimensions 80 x 80 cm.


Enllumenat públic L‐1 Columna d'enllumenat rectangular d’acer corten tipus “Bali” de DAE, de 7/5 metres d’alçada

amb làmpades 25 W Led L‐2 Columna d'enllumenat rectangular d’acer corten tipus “Bali” de DAE, de 5 metres d’alçada

amb làmpades 25 W Led L‐3 Columna troncocònica inclinada d’acer corten, tipus “Kanya” de ESCOFET, de 15 metres

d’alçada equipada amb 6 projectors amb òptica asimètrica, 70‐150w tipus Led L‐4 Línia de llum sota bancs i grades, formada per model “Línea continua” de Simes, equipada

amb làmpades Led

Mobiliari urbà

M‐1 Banc de fusta amb/sense respatller de 3,00 a 10 metres de longitud, amb fusta de bolondo i suports d’acer corten.

M‐2 Banc lineal de fusta amb/sense respatller de 3,00 a 10 metres de longitud, amb fusta de bolondo, integrat a les jardineres.

M‐3 Butaca de 0,80 metres de longitud, amb fusta de bolondo i suports d’acer corten. M‐4 Paperera model Vilanova, 70 litres, amb xip, d'acer acabat amb pintura metàl∙lica. M‐5 Aparcament de bicicletes normalitzat format per tubs d’acer galvanitzat de 50 mm de

diàmetre, cada 80 cm ancorats sobre solera de formigó. M‐6 Marquesina BUS.

M‐7 Grup de jocs infantils.

M‐8 Contenidors soterrats de recollida selectiva.

M‐9 Edicle sortida aparcament, de vidre, mod. Barcelona

M‐10 Font circular


Descripció i justificació de la vegetació i arbrat emprat en la proposta

La vegetació proposada s’adapta perfectament a les condicions climàtiques de Vilanova i la Geltrú i molt especialment a la proximitat del mar amb el que la influencia del vent i el salobre representa. Es tracta d’espècies autòctones o perfectament adaptades i incorporades a la nostra flora i jardineria des d’antic. D’altra banda, es mantenen les espècies actuals que es troben en bon estat i que son algunes exemplars singulars i d’edat significativa. Les palmeres, bellaombres i ficus (amb alguna casuarina existent que es manté) son espècies de gran port que poden esdevenir exemplars singulars i extraordinaris amb el temps. S’utilitzen com a base de l’estructura arbrada del projecte. La resta d’espècies, de port petit, com tamarells, arbres del paradís, mimoses o oliveres, acaben de configurar els espais a l’escala de l’usuari i generalment de forma agrupada creen espais d’estada i acollidors on olors, colors...s’accentuen. Per a les zones de plaça i carrers en segona línia de mar es proposa el sapindal, arbre caduc que ofereix una floració atractiva i una ombra molt agradable i fresca. La planta arbustiva que acompanya les plataformes acaba les composicions, ja sigui amb una nota de color com amb l’alçada adient per separar els usos, dirigir les mirades, en definitiva, completar l’espai per a que no en resulti monòton. Aquesta planta de port petit es proposa agrupada per composicions on domina el gris o el joc amb els diferents verds, sempre amb el fons verd de la sabina rastrera i una entapissant de flor. El recobriment general de les plataformes no accessibles és de prat verd per al que es triarà la combinació d’espècies més adient per garantir un bon establiment, i uns requeriments mínims pel que fa a feines de manteniment i consum d’aigua. En conjunt, la tria d’espècies ben adaptades i el joc amb els diferents ports que ja naturalment son propis de cada una d’elles fa que es pugui treballar posteriorment amb un manteniment més sostenible i d’acord amb els criteris mediambientals que han de prevaldre.

Arbres existents – nova plantació V‐1 Phoenix sp, palmera, existent ‐ recuperada, arbre exemplar.

V‐2 Washingtonia sp, palmera, existent ‐ recuperada, arbre exemplar.

V‐3 Phytolacca dioica, bellaombra, existent ‐ recuperada, arbre exemplar.

V‐4 Ficus rubiginosa, ficus, nova plantació, arbre exemplar

V‐5 Tamarix gallica, tamariu, nova plantació, arbre petit

V‐6 Eleagnus angustifolia, arbre del paradís, nova plantació, arbre petit

V‐7 Olea europaea, olivera, existent ‐ nova plantació, arbre mitjà

V‐8 Acacia retinoides, mimosa de tot temps, nova plantació, arbre petit

V‐9 Koelreuteria paniculata, sapindal, nova plantació, arbre mitjà

V‐10 Pinus sp, pi, existent ‐ nova plantació, arbre exemplar

Altres arbres existents que es mantenen

V‐11 Cedrus sp, cedre existent, arbre exemplar.

V‐12 Quercus ilex, alzina, existent, arbre exemplar

V‐13 Trachycarpus fortunei, existent, arbre petit

V‐14 Tipuana tipu, tipuana, existent – recuperada, arbre mitjà.

V‐15 Morus alba, morera, existent, arbre mitjà.

V‐16 Casuarina equisetifolia, casuarina, existent, arbre gran

V‐17 Eucalyptus globulus, eucaliptus, existent, arbre gran


Entapissants i arbustives J‐1 Prat rústic

J‐2 Juniperus horizontalis, ginebró del Japó, arbustiu

J‐3 Atriplex halimus, salat, arbustiu

J‐4 Teucrium fruticans, teucri, arbustiu

J‐5 Pittosporum tobira ‘Nana’, pitòspor nan, arbustiu

J‐6 Nerium oleander, baladre, arbustiu

J‐7 Elaeagnus x ebbingei, eleagne, arbustiu

J‐8 Senecio cineraria, cinerària, flor, combinació arbustiva gris

J‐9 Lavandula sp, lavanda, aromàtica, combinació arbustiva gris

J‐10 Santolina chamaecyparissus, camamil.la groga, aromàtica, combinació arbustiva gris

J‐11 Thymus vulgaris, farigola, aromàtica, combinació arbustiva gris

J‐12 Rosmarinus officinalis, romaní, aromàtica, combinació arbustiva verda

J‐13 Grevillea rosmarinifolia, grevíl∙lea, combinació arbustiva verda

J‐14 Frankenia laevis, franquènia, entapissant, combinació arbustiva verda

J‐15 Convolvulus cneorum, corretjola comuna, planta de flor

J‐16 Lantana montevidensis, lantana rastrera, planta de flor

J‐17 Lobularia maritima, caps blanc, planta de flor

Les estratègies de sostenibilitat mediambiental, s’han integrat en la memòria de qualitats, pel que fa a la elecció dels materials constructius i als elements de la urbanització. La primera mesura mediambiental es sens dubte el reconeixement de les espècies d’arbrat exemplar existents, les quals o es mantenen en el lloc sempre que sigui possible o es trasplanten en altres posicions. En els sistemes constructius s’introdueixen terres i àrids procedents del reciclatge per tal de confeccionar les bases i esplanades dels paviments. Pel que fa a l’enllumenat es proposa la utilització dels sistema Leds, que representa una millora substancial de l’eficàcia lumínica i una reducció de la despesa elèctrica superior al 50%. Pel que fa al drenatge i permeabilitat dels sols, es creen grans zones enjardinades i s’incorporen paviments de sorra i amb junts oberts tipus Via Verda que a efectes del drenatge permet una alimentació del subsòl i una retenció de les aigües pluvials.


PROPOSTA DE FASES D’EXECUCIÓ I VALORACIÓ ECONÒMICA:

Fase 1: Plaça dels Pescadors

La raó de posar en primer lloc aquesta fase, està en la necessitat de construir l’aparcament subterrani que haurà d’albergar la totalitat dels vehicles que actualment aparquem al Passeig Marítim. Es proposa la construcció d’una sola planta subterrània per tal d’alleugerir l’impacte del nivell freàtic, sota l’actual plaça dels Pescadors i aparcament de la Llotja. El nombre de màxim de places estan estimades en 500, però caldrà un estudi de viabilitat econòmica i de sistema de comercialització, rotatiu i/o residents, per determinar l’abast de l’operació. En el cas de que l’amplitud de l’aparcament afectés a la totalitat de l’aparcament de camions de la Llotja, s’hauran d’arbitrar emplaçaments alternatius o realitzar‐lo en dues fases.

Superfície Repercussió PEC

Construcció de l’aparcament subterrani: 12.400 m2 700 €/m2 8.680.000 €

Urbanització de la Plaça dels Pescadors: 15.275 m2 200 €/m2 3.055.000 €

TOTAL FASE 1 11.735.000 €

Fase 2: Passeig Marítim, banda ciutat La segona fase es conseqüència de l’anterior amb la posada en marxa de l’aparcament subterrani, ja que podrem alliberar la totalitat de l’aparcament de superfície, i treballar en la construcció del nou vial i voreres, donat que el trànsit existent es podrà desviar cap el Vial del Port, com a camí alternatiu. Donada la longitud d’aquesta fase sembla adient la subdivisió en dues fases 2A entre la Rambla de Joan Baptista Pirelli i el carrer del Gas, i la fase 2B entre el carrer del Gas i el carrer de Martí Torrents.


Urbanització de la fase 2A: 12.699 m2 250 €/m2 3.174.750 €

Urbanització de la fase 2B: 14.558 m2 250 €/m2 3.639.500 €

TOTAL FASE 2 6.814.250 €

Fase 3: Plaça del Port La tercera fase contempla la construcció del nou equipament i la reurbanització de la Plaça del Port. La posició d’aquesta fase en aquest ordre podria també fer‐se contemporània de la Fase 2, ja que continuaria existint el vial del Port com a accés d’obra. La fase 3 te prevista la construcció de l’equipament de ciutat per a una superfície de 1000 m2 i la urbanització de la Plaça del Port adjacent. En aquesta fase la proposta de concurs planteja la reflexió sobre la reducció de la plataforma portuària, per tal d’apropar el mar a la ciutat. La decisió última sobre aquest tema la tindran les autoritats competents, per a quest motiu i els costos derivats, no s’ha comptabilitzat la valoració econòmica de la rectificació dels dics.


Construcció de l’equipament de ciutat: 1.000 m2 1.500 €/m3 1.500.000 €

Urbanització de la Plaça del Port: 13.130 m2 200 €/m2 2.626.000 €

TOTAL FASE 3 4.126.000 €


Fase 4: Passeig Marítim, banda port

La darrera fase, un cop oberta la vialitat de la Fase 2, serà la del Passeig Marítim banda portuària o Passeig de Voramar. Aquesta fase, no presenta cap complexitat donat que ja estan executades la majoria de les infraestructures, i està destinada a la major part de la Jardineria i paviments. S’inclou com a subfase la construcció d’una nova passarel∙la sobre el Torrent de la Piera, ampliació de l’actual pont destinat a la comunicació dels vianants amb les platges del Far de Sant Cristòfol.


Construcció de la Passarel∙la: 1.100 m2 1.000 €/m2 1.100.000 €

Urbanització de la fase 4: 20.200 m2 250 €/m2 5.050.000 €

TOTAL FASE 4 6.150.000 €


TOTAL FASES 1‐2‐3‐4 89.362 m2 253 €/m2 22.681.400 €

VIABILITAT ECONÒMICA

La Fase 1, la Plaça dels Pescadors i l’aparcament subterrani poden formar part d’un projecte de

comercialització de manera que no hi hagi despesa directe per part de cap de les dues administracions:

L’Ajuntament de Vilanova i el Port de Vilanova. Els costos poden ser assumits per la concessió de

l’explotació de l’aparcament a entitats públiques o privades.

La Fase 2 correspondria a les obres ordinàries de reurbanització que formen part de l’activitat municipal

de l’Ajuntament de Vilanova. Altrament una obra d’aquesta envergadura podria ser objecte de

finançament europeu si s’acredita la seva funció estructural i el alt contingut ecològic.

La Fase 3, la Plaça del Port amb la construcció de l’equipament de ciutat correspondria a la Autoritat

Portuària, ja que la totalitat de la intervenció es realitza dins de terreny portuari. El règim d’explotació

de l’equipament estaria doncs en mans del Port i de les activitats i certàmens que s’hi poguessin

realitzar. En aquest cas, l’oferta d’aparcament a la Plaça dels Pescadors seria un complement a les

activitats de l’equipament. Com en el cas d’aquest aparcament, sempre es possible la via de les

concessions privades, tan per a la construcció com en la gestió de l’equipament, les quals però, haurien

d’estar regulades per tal de garantir el caràcter d’equipament de ciutat.

La Fase 4, com la fase 2, correspondria a les obres ordinàries de reurbanització que formen part de

l’activitat municipal de l’Ajuntament de Vilanova. Altrament una obra d’aquests envergadura podria ser

objecte de finançament europeu si s’acredita la seva funció estructural i el alt contingut ecològic.

Naturalment no s’han contemplat en aquest estudi, per manca de informació detallada, les reformes i/o

renovacions de les infraestructures existents, clavegueram, aigua potable, electricitat, gas, telefonia,

telecomunicacions, etc. de les diferents companyies de serveis urbans de Vilanova.

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

� �

��

� ��

��

��!�

��"

��

��

��

��

��

��

�#�

��

�!��

�$�

��%&

��

��

��

��

��

��

��

�'�(

��%�

��

��

��

��

��

��

��

��)

�*��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

+��

��

��

�,��

��

��

��-�

��

��-�

��

��

��&�

,��

��

��

��

��

��

��+�

��

��

.��

��

��

��

��

��

��,�

��

� �

��

��

��

��

��

/��

��

)

*��

��

��

��/�

��

��

��

0��

��

��+�

��/

��P

asse

ig l

liure

i

��

��

��

��

��

��

��

�12�

��

��

/��

��

��

��

��

��34

2��

��

��

��

��

��

,��

��/��

��

��

��

��$

��

��

��

� �

��

��

�#��

��

��

��

��

��

��%�

��

�5��

��

�0��

��

��

��

��

� �-

��

��

��

��

��

�-��

��

��

��

��

��

��

��

&�,�

��

��

��

��

��

��)�

*��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��0

��

��

��

��

��

��/�

��

�6��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��7�

/��

��

��

�0��

��

/��

��)

�/��

��

�7�

��/�

��

��

��

��

��8�

��

��

��

��

��

��

��

��

��7�

/��

��

��

��

��

��

��

� ��

,��

��

��

��

��

��

��

��

�/�

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��7

�/

��

Jard

í de

Vora

mar

��

��

��

��

��

��

��

��-

��

��

��

��6

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��)

�*��

��

��

��/�

��

��

��

��

��

��

��

�7�

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

�%�

��

��

��

��

��

��

��

��-�

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

/��

��

��

��

��

��)�

La P

laça

del

Por

t��

��

��

��

�,��

��

��

� ��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

7��

��

��-�

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

+��

��

��

��

��

:��

��

��

��0

��

��

��

0��

��

��

��

��

��

+��

��

��

��

��

��

6��

��

��

��

��

��)

�*��

��

��

��

��

��

��

��7�

��

��

��

�0��

-��

��

��

��

��

��

��

��,�

��

��

��

��

/��

��

��

��

��

��

)�

E - E

LEM

ENTS

CO

MU

NS

D’U

RBAN

ITZA

CIÓ

*1��

��

��

��

��

*;��

��

��

��

��

&��

��7

*<�"

��

��

��

�*'

�*��

��

��

��

��

�*4

�*��

��

��

��

��

��

��

��

��

�/

��

��

��)

*=�"

��

��&��

��

7��

��

��

P - P

AVIM

ENTS

1�

��

��

��

��

��

��

��

�-�

��

��

��

��

�� ;

� ��

��

��

��

��&�

��

��

��

llo

ses d

e pe

dra

<�

��

��

��&�

��

7��

��

��

��

��

��

��

��

'�

��

��

��

��

��

��&�

��

��

��

&��

��7)

4�

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

��

&��

��7�

� =

� ��

��

�/�

��

��

��&

��

� 3

� ��

��

��

��

��

��

/��

��

��

��&

��

��

��

)� >

� ��

��

��

��

%��

�;4�

��

��

��

��

��

��

��

��

��

)�

D - D

REN

ATG

E

?1��

��

��

��

��

��

@��

?;�*

��

��

��

&��

)?<

��

��

��

��

��

��&�

��)

?'�

��

��

��

��

��

��

��

L - E

NLL

UM

ENAT

PÚ

BLIC

�1�$

��

��

��A

B��C

��

3D4�

��

��

�;�$

��

��

��A

B��C

��

4��

��

��<

�$��

��

��

��A(�

�E�C

��

14��

��

��'

��

��

��5�

��

��

��

D��

��

M -

MO

BILI

ARI U

RBÀ

�1�

B��

��

&��

��

;�B�

��

��

��

&��

��

<�B�

�-�

��

�'�

��

��

��

4�F�

��

��

��

��

��

��)

�=�

��

-��

��

BG!)

�3�

"��

��

��

��&�

��)

�>�

$��

��

��

��

��

)�

H�*

��

��

��

��

��

�

12�#

��

V

ORA

MAR

CON

CURS

D’ID

EES

PER

A L’O

RDEN

ACIÓ

DEL

FRO

NT

MAR

ÍTIM

DE

VILA

NO

VA I

LA G

ELTR

Ú -

NO

VA O

RDEN

ACIÓ

DEL

PAS

SEIG

MAR

ÍTIM

I DE

LA

PLAÇ

A DE

L PO

RT

PLAN

TA P

ROPO

STA

E. 1

/100

0

PRO

POST

A AP

ARCA

MEN

T E.

1/1

000

PLAN

TA E

NTO

RN

1/4

000

ESQ

UEM

A M

OBI

LITA

T

E. 1

/100

0

V

ORA

MAR

CON

CURS

D’ID

EES

PER

A L’O

RDEN

ACIÓ

DEL

FRO

NT

MAR

ÍTIM

DE

VILA

NO

VA I

LA G

ELTR

Ú -

NO

VA O

RDEN

ACIÓ

DEL

PAS

SEIG

MAR

ÍTIM

I DE

LA

PLAÇ

A DE

L PO

RT

SECC

IÓ 1

E. 1

/300

SECC

IÓ 2

E. 1

/300

ARBR

ES

ENTA

PISS

ANTS

I AR

BUST

IVES

PAVI

MEN

TS

V

ORA

MAR

CON

CURS

D’ID

EES

PER

A L’O

RDEN

ACIÓ

DEL

FRO

NT

MAR

ÍTIM

DE

VILA

NO

VA I

LA G

ELTR

Ú -

NO

VA O

RDEN

ACIÓ

DEL

PAS

SEIG

MAR

ÍTIM

I DE

LA

PLAÇ

A DE

L PO

RT

SECC

IÓ 5

ÀRE

A DE

JOCS

E.

1/3

00

SECC

IÓ 4

PLA

ÇA D

ELS

PESC

ADO

RS

E. 1

/300

SECC

IÓ 3

PLA

ÇA D

EL P

ORT

E.

1/3

00

ALÇA

T PA

SSEI

G V

ORA

MAR

I PL

AÇA

DEL

PORT

E.

1/3

00

PRO

POST

A VO

LUM

ÈTRI

CA E

QU

IPAM

ENT

- PLA

ÇA D

EL P

ORT

E.

1/3

00

SECC

IÓ LO

NG

ITU

DIN

ALAL

ÇAT

OES

T - P

LAÇA

DEL

PO

RTAL

ÇAT

NO

RD -

PASS

EIG

VO

RAM

AR

PLAN

TA S

ALA

D’U

SOS

MÚ

LTIP

LES

SU

P. Ú

TIL

615m

2 PL

ANTA

ACC

ÈS

SU

P. Ú

TIL

570m

2AL

ÇAT

EST

- OFI

CIN

ES P

ORT

UÀRI

ESSE

CCIÓ

TRA

NSV

ERSA

L

PLAN

TA P

ASSE

IG V

ORA

MAR

- PL

AÇA

DEL

PORT

E.

1/5

00

Documents

NOVA ORDENACIÓ DEL PASSEIG MARÍTIM I DE LA ...el jardí a partir de la creació de grups de entapissants i planta mediterrània, amb la organització dels bancs i llocs d’estada