Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 58 (Sec. Zool., 8): 13-17. 1990

NOVES DADES SOBRE TREMATODES DIGENIS PARASITS DE PETITSMAMIFERS (INSECTIVORS I ROSEGADORS) AL DELTA DE L'EBRE

C. Feliu,'' J. Torres,* M. Gracenea i I. Montoliu ::Rebut: maig de 1987

SUMMARYNew data on digenetic trematodes parasitizing small mammals ( insectivores and rodents)

in the Ebro Delta ( NE of the Iberian Peninsula)

The helminthological study of 2068 hosts (509 Insectivores and 1559 Rodents)

coming from 21 sites of Ebro Delta (NE of the Iberian Peninsula) has provided the fin-

ding of 9 Digenetic Trematodes species. The incidence of the parasitic species in the

analysed small mammals Crocidura russula (Hermann, 1780) (Insectivora: Soricidae), Rat-

tus rattus Linnaeus, 1758, Rattus norvegicus Berkenhout, 1769, Mus musculus Linnaeus,

1758 (Rodentia: Muridae) and Arvicola Sapidus (Miller, 1908) (Rodentia: Arvicolidae), and

the influence of the main bioecological factors on the presence of Trematode species in the

host are discussed.

RESUM

L'estudi helmintologic de 2.068 hostes (509 insectivors i 1.559 rosegadors) capturats

a 21 enclavaments del delta de I'Ebre ha permes trobar 9 especies de trematodes dige-

nis. Es discuteix la incidencia de cada especie parasita a cadascun dels petits mamifers

analitzats: Crocidura russula (Hermann, 1780) (Insectivora: Soricidae), Rattus rattus Lin-

naeus, 1758, Rattus norvegicus Berkenhout, 1769, Mus musculus Linnaeus, 1758 (Roden-

tia: Muridae) i Arvicola sapidus (Miller, 1908) (Rodentia: Arvicolidae), aixi com els prin-

cipals factors bioecologics que incideixen en la presencia dels helmints als diferents

hostes.

MOTS CL:%1: Trematodes, Digenis, Insectivors, Roscgadors, delta de l'Ebre.

Departament de Microbiologia i Parasitologia Sanitaries. Facultat de Farmacia. Universitat do

Barcelona. Avgda. Diagonal, s/n. 08028 Barcelona.

13

INTRODUCCIO

Els estudis parasitologics duts a termeels darrers anys en els petits mamifers po-bladors del delta de l'Ebre han permesobtenir resultats molt interessants a cau-sa, sobretot, de la frequent presencia enaquests hostes de trematodes digenis. Ai-x6 s'ha reflectit en un nombre considera-ble de treballs (GALLEGO & FELIU, 1983;GALLECO et al., 1984; AGUILO et al., 1985;FELIU et al., 1985a, 1987; TORRES et al.,1987; GRACENEA et al., 1987; MONTOLIU etal., 1987), que han aportat dades faunisti-ques, bioecologiques i zoogeografiques finsllavors inedites a tot l'Estat espanyol.Adhuc cal afegir que ]a trematodofaunapresent a l'entorn deltaic presenta uncscaracteristiques exclusives a iota la regioPaleartica (vegeu FELtt , 1980, pel que faa la vermifauna dels murids a Europa inord d'Africa, i GALAN-PUCI I ADES, 1986,pels platihelmints de la musaranva vul-gar).

Quasi tots cis treballs csmentats handenunciat la presencia de trematodes di-genis nomcs en els rosegadors deltaics(Rattus rattus Linnaeus, 1758, Rattus nor-vegicus Bcrkenhout, 1769, Mus musculusLinnaeus, 1758 (Muridae); Arvicola sapi-dus (Miller, 1908) (Arvicolidae)). Tan solsTORRES et at. (1987) han fet esment de lainfestacio d'especies de braquilaimids, Ic-citodendrids i microfallids a la musaranyaCrocidura russula (Hermann, 1780) (Sori-cidae); aquest es el segon treball on apa-reix citat un insectivor com a hoste de di-genis als habitats deltaics, despres del deGALAN-PUCI-IADES (1986). Es per aixo queen el present escrit hom preten donar aconeixer mes a tons la fauna do tremato-des parasits de Crocidura russula al del-ta de I'Ebre i, alhora, relacionar-la ambla do les especies de rosegadors al•ludides.Aquesta analisi conjunta de 1'espectre pa-rasitari dels petits mamifers del delta de1'Ebre hom la creu del tot imprescindibleper arribar a entendre els principals fac-tors bioecologics que incideixen sobre elbinomi hoste-parasit als biotops deltaics.A ]a vegada, hom aporta Jades ecologiquesinedites referents als helmints trobats.

MATERIAL I METODES

A la figura 1 es mostren cls 21 enclava-

Ftc. 1. Enclavaments prospectats al delta de l'E-brc: Geographical location of the studied areasin Ebro Delta: 1. Amposta; 2. Balada; 3. Camar-]es; 4. Can Pasqualo; 5. Carretera a ]a urbanitza-cio Riomar; 6. Carretera de 1'Aldea a Camarles;7. Carretera de Sant Jaume d'Enveja a PoblcNou; 8. El Caret; 9. Els Muntells; 10. Jesus i Ma-ria; 11. L'Aldca; 12. La Cava; 13. L'Embut; 14.L'Encanvissada; 15. La Llanada; 16. La Tancada;17. Lli,allo do la Cambra; 18. Platja do la Mar-quesa; 19. Riomar; 20. Sales; 21. Sant Jaume d'En-veja.

ments prospcctats at delta de 1'Ebre i quehan proporcionat hostes, insectIVors o ro-segadors. El nombrc d'animals capturatsi estudiats helmintologicament ha estatde 2.068, distribuits entre 509 C. russula,16 R. rattus, 768 R. norvegicus, 657 M.muscultts i 118 A. sapidus. Els trematodesdi.genis trobats a I'intesti d'aquests hostcshan estat tractats segons la metodologiaemprada en I'helmintologia general (FE-Liu, 1980; FELIU et at., 1985a; GALAN-PU-et3ADES, 1986; MONTOLTU, 1984; etc.).

RESULTATS

Les especies de trematodes digenis de-tectades als petits mamifers del delta doI'Ebre poden ser classificades sistematica-mcnt aixi:

Fam. Brachylaimidac (Joycux et Foley,1930)Gen. Brachylaima (Dujardin, 1843)

Brachylaitna spp.

14

Fam. Plagiorchiidac Ward, 1917Gcn. Plcigiorchis L^ihc, 1899

Pingiorchis sp.

Fam. Ecllinostomatidac Pochc, 1926Gen. Fchiaostornn Rudolphi, 1809

Eclrinostonui liruloeirse Sand-ground et Bonne, 1940

Gen. Echiaopn^ ^^plrium Dietz, 1909Eclrinopnr^^^^hiuni recuri^ntunt(Von Linsto«^, 1873)

Gcn. H^^poderneun^ Dietz, 1909H^^poder^c^eunt coitoidcun^(Block, 1782)

Fam. Psilostomidae Loons, 1900Gen. Psilotr-enrn Odhner, 1913

Psilotref3ui spiculigerur^l (Miih-ling, 1898)

Fam. Lecithodendriidac Odhner, 1911Gen. Postorchihel^es Tubangi, 1928

Postorchi^;enes g^^f^znesicusMan-Coma, Barques et Esteban,1981

Fam. Micropt^allidac Travassos, 1920Gen. Let^ittsenielln Stiles et Hassal,

1901Lcvir^sei^ielln sp.

Gen. Maritrema Nicoll, 1907Mnritrefna sp.

EI frt quc cls rcprescntants dcls gcnc-

res Brncln^lnirna, Pingiorchis, Let^insenie-

lln i Mnritrenrn hagin qucdat innominats

cs dcgut al amfusionismc sistcmatic esis-

tenl cn 1'actualitat dintre dcls dos primers

i a Ics marcades difcrencics morfolugi-

qucs dcls e^cmplars pcrtam^cnts als dos

darrcrs respcctc a les cspccics actualment

reconcgudcs d'aqucsts gcnci°cs. En cl can

dcls braquilaimids, scmbla molt clar quc

son di^^crses Ics cspccics presents als hos-

tes deltaics, encara quc sembla men adient

agrupar-Ics totes com a Brncli^^laima spp.,

tot cspcrant quc propcrs cstudis s'afcgci-

xin als do MoNTOi^TtT (1984) i VALP.RO

(1986), i defincisin per sempre la sistc-

matica del gcnere. Pel quc fa als especi-

mens dels microfallids, sembla quc amb-

dos digenis constitueixen cspccics novel

per a la cicncia (^i:1Lv^-P[^c^r,anES, 1986),

si be la comprovacio d'aqucst punt qucda

fora dcls objcctius d'aqucst cscrit.

La determinacio especifica d'aquestsplatihelmints s'ha realitzat scguint la bi-

bliografia (Fta.^^^ et al., 1985x, 1985b pcl

quc fa all cquinostomatids; Mns-Con2n et

al., 1981 (1983) cn el can do P. gymnesi-

cus, i MnTSrcasi, 1974 per a P. spiculige-

rum ).A la taula I s'assenyalen ell percentatges

d'infestacio de cada una de les cspccicsparasites en ell cinc hostes estudiats.

Tart.: I. Perccntatges d'infcstacio i distribucio en cls hostes micromamifers de lcs rspecies de tre-

matodes digenis tt-obades al delta de 1'Ebre.DivcnMic tremntode infestation percentages and distribution in small mammals of Lbro Della.

DISCUSSI^ Encara quc molts dell enclavaments pros-pectats presentee unes condicions bioti-

Els resultats abans esmentats son c1 rc- qucs i abiotiqucs molt scmblants, cs clar

flex de la influcncia quc tenen divcrsos quc aquells habitats en cls quals la prescn-

factors ecologies sobre ell cicles evolutius cia de 1'aigua cs constant durant tot 1'any

dell trematodes digenis al delta do 1Bbre. (1'Encanyissada i la Tancada) son ell quc

15

permeten trobar mes hostes infestats perdeterminats trematodes de cicles aquatics(P. gvnvzesicus, Levinscniella sp. i Mari-trema sp.). A aixo cal afegir les altos co-tes poblacionals dels hostes habituals (C.russula i M. musculus) en ambdos in-drets. Agafant corn a exemples P. gymne-sicus i Maritrema sp., els helmints mesabundants, horn pot observar com, dell302 micromamffers infestats per la pri-mera especie (1 R. norvegicus, 300 M. mus-czzlus i 1 A. sapidus), tan sols dos rato-lins domestics no procedien de la Tan-cada o de 1'Encanyissada; de la mateixamanera, unicament 6 musaranyes i unarata comuna procedents d'altres biotops(en total 330 hostes van apareixer parasi-tats per Maritrema sp.) van ser detectatsamb aquest microfal•lid.La resta de digenis amb cicle de vida

aquatic (Plagiorchis sp., E. lindoense, E.recurvatuzn, H. conoideum i P. spiculige-rum) no sembla que trobin a 1'Encanyis-sada i a la Tancada tan bones condicionsper a desenvolupar-s'hi, encara que tam-be s'hi han detectat quasi totes les espe-cies. Tot sembla apuntar que la troballadels referits helmints als petits mamffersdel delta de I'Ebre esta mes relacionadaamb la intervencio en el sou cicle delsrosegadors de mida gran (R. norvegicus iA..sapidus), que venen a substituir els hos-tes definitius habituals (aus aquatiques)d'aquests trematodes. En efecte, el fet que]a majoria dels digenis hagin estat trobatsocasionalment a petits mamffers de l'En-canyissada i la Tancada, i reiteradamenten enclavaments (Can Pasqual6, el Carlet,]a Llanada, Lligallo de la Cambra i Sales)on les aus son menys abundants, semblareforcar la idea que les rates reemplacenels hostes habituals en absencia d'aquests.A mes, si hom observa la taula I, que mos-tra la incidencia en els rosegadors de totsels digenis amb cicle aquatic, hom potcomprovar com tan sols P. gymnesicus iMaritrema sp. parasiten habitualment mi-cromamIfers (M. musculus i C. russula)a l'entorn deltaic.

Cal dir tambe que les caracterfstiqucsecologiques del delta de l'Ebre han faci-litat que R. norvegicus sigui Cl microma-mifer dominant a quasi tots cis biotops.Aquesta dominancia proporciona al mu-rid el nombre mes alt d'espccies de trema-todes, fenomen que sens dubte ve facili-tat tambe per la reconeguda capacitat in-

vasora i agressivitat d'aquesta rata, ca-racters que li permeten desplagar altresmamffers i tenir un acces mes facil alshostes intermediaris dels digenis al delta.

Cal tenir present, a la vegada, el tipusd'alimentacio dell hostes per entendre al-guns dels resultats exposats. Aixf, a lamusaranya vulgar, la seva alimentacio abase d'invertebrats explica que aquest hos-te presenti la incidencia mes alta d'infes-tacio per digenis al delta de l'Ebre (67,58per cent). Tanmateix, segons les dades deGALAN-PUCHADES (1986) per a la peninsu-la Iberica, el percentatge trobat a les mu-saranyes deltaiques esdeve el mes alt detots els coneguts. Donat quc molts delsexemplars de C. russula estudiats ban es-tat capturats a 1'Encanyissada, amb uncscondicions ecologiques idonies per als mi-crofallids, cal pensar que aquest ha estatel principal factor responsable de 1'ele-vada incidencia dell platihelmints a la mu-saranya.

Per als murids es reconeix una omni-voritat general (FELIU, 1980), fenomen quecomporta unes taxes d'infestacio per di-genis mes aviat baixes en aquests hostes(FELIV, 1980). Tenint en compte aixo, cal-dria considerar Ileugeramcnt alts cis per-centatges d'infestacio a Rattus spp. deldelta, mentre que el 47,08 °b trobat a M.musculus tan sols es pot explicar pel con-siderable nombre d'exemplars capturats al'Encanyissada i a ]a Tancada, fet que hareflectit extraordinariament fa prescnciade P. gymnesicus (45,66 (o) en aquest ro-segador. Sembla, doncs, que a M. muscu-lus to lloc un fenomen molt similar al re-lerit per C. russzda a[ biotop de ]'Enca-nyissada per Maritrema sp. Malaurada-ment, nomes en el cas d'A. sapidus hi hadades concretes respecte de I'analisi dccontinguts cstomacals de petits mamffersde l'entorn deltaic. Aixo fa que totes lesconside-acions referides, que semblen te-nor una explicacio bioecologica mes omenys clara, no puguin ser corroboradcs.En efecte, els resultats als quals van arri-bar CONrr et al. (1985), despres d'estu-diar la dicta alimcntaria de la rata d'ai-gua al delta de I'Ebre, perreten entendrecl let que P. spiculigerunz hagi aparegutnomes en aquest hoste. El cligcni presen-ta un code biologic en que les metaccr-caries s'enquisten a ]a vegetacio de ribc-ra (MA'rii is, 1924) i algunes eSpccies queconstitucixen aquest tipus de vegetacio

16

son el recurs trofic mcs important de 1'ar-vic6lid (CONTE ei al., 1985).

Pei que fa als braquilaimids, tremato-

des de dale tcrrcstrc, sembla que Ics ca-

racteristiques ecologiques dels habitats

deltaics no afcctcn tan marcadament els

sous cicles biologics. Encara quc no s'hagi

pogut determinar quines son ics especies

d'aquesta familia quc viuen a l'entorn del-

taic, els pcrccntatgcs d'infestacio per bra-

quilaimids detectats en aquesta zona i a la

rcsta del territori peninsular (FELIU, 1980;

GALAN-PUCHADES, 1986) son molt sem-

hlants. Aquesta dada, junt amb la ferma

distribucio d'aquests parasits per tota

]'area circummediterrania (FELiU, 1980;

MONTOLIU, 1984) donen suport a aquesta

hipotcsi.

AGRAYMENTS

Els autors volen manifestar ci set agrai-ment al doctor J. Gosalbez (Madrid), a ladoctora M. J. Lopez-Fuster i al doctorJ. Ventura (Barcelona), perquc alguns delshostes analitzats en cl present treball pcr-tanyen a les seves col1eccions.

BIBLIOGRAFIA

Aut tru, F., TORRES, J., Frrtr, C. & G. i riGO, J.1985. Estudio dc las helmintolaunas do las es-pecies del gcnero Rattus Fischer, 1803 (Roden-tia: Muridac) cn biotopos silvcstres peninsu-lares. IV Cong. Nac. Parasit.: 217.

CONTl., L., FiSAS, A., VENTURA, J. & De SosioA,F. J. 1985. Estudio de la dicta alimentaria dcArvicola sapidus (Rodentia: Aryicolidac) cn elDelta del Ebro (Tarragona). VI/ Bienal R. Soc.Lsp. Hist. Nat.: 240.

Fta.it , C. 1980. Contribucion al conocimiento dela lieu iii itofauna de iiiicrottiatniferos ibeliens.Helmintos de Gliridae Y Muridac (Rodentia).Tesi Doctoral. Universitat de Barcelona.

Fi:i.tt^, C., Mns-Coca, S. & Gnt.i.ruo, J. 1985a.Coneixements actuals sobre i'helmintolaunaparasita dels Murids (Rodentia) a Cataluna.Bntll. Inst. Cat. Hist. Nat., 50 (Commemoratiu):255-261.

Fi:rit , C., TORRES, J., G:ALLEGO, J., Gosti s z, J.& VEN IUR., J. 1985b. Primeros datos acerca dela hclmintofauna de ]as especies dc Roedoresdel Delta del Ebro (Peninsula Iberica). Misc.Zool., 9: 55-64.

Fertt, C., GRacryrt , M., MONTOLIU , 1. & TORRES,

J. 1987. Sohrc cl hallaz go de Echinostoma lin-

cloetise Sandground ct Bonne, 1940 (Trema-

toda: Echinostonatidae ) en Mils ttutsculusLinnaeus, 1758 (Rodentia : Muridac ) del Deltadel Ebro ( NE do la Peninsula Iberica). Rev./ her. Parasitol ., 47 (2): 125-126.

Gv.vN-PienAttss , M. T. 1986. Contrihucion al co-ltocimiento de la fauna de Plathelmintos para-ites de Crocidurinac (Insectivora: Soricidae)

1°ti el marco del Mediterrdneo Occidental. TesiDoctoral. Universitat de Valencia.

G;v.i.rco, J. & Fi_rn_, C . 1983. Sobre el hallazgode Trematodos Echinostomatidos en Rattusnorvegicus Berkenhourt , 1769 (Rodentia: Mu-ridac) del Delta del Ebro ( NE de la PeninsulaIberica ). III Cong. Nac. Parasit.: 140.

GAi.rrGO, J., Fii.ie, C. & ToiREs, J. 1984. Rattusnorvegicus Bcrkenhout , 1769 (Rodentia: Muri-dae) hospedador de Echinostomatidos ( Trema-toda) cn el Delta del Ebro. En: Aspectosactuales en Biologia Y Iledicina . Libro Home-naic Prof . Pumarola ( J. Sever-Cuesta, Ed.):367-376.

Onscisi:t, M., Fta.tt, C., MoNiolic, I., ToR nta, J.& Gu.rt_GO, J. 1987. Sobrc la presencia dePustorchigenes gynntesicu.s Mas-Coma, Barquesct Esteban , 1981 (Trematoda : Lecithodcndrii-clac) en micromamiferos del Delta del Ebro(NE de la Peninsula Thcrica ). Misc. Zool., 11:51-54.

M is-Co stt, S., B vzcris, M. D. & EsTta3Ay, J. G.1981 (1983 ). Postorchigenes gcnniesicits n. sp.(Trematoda : Lecithodendriidae ), parasito deliron careto , Eliomvs quercinus gcnmesicusThomas, 1903 (Rodentia, Gliridac ), en Menorca( Baleares ). Misc. Zool ., 7: 19-24.

Merl I its, P. 1924 . Cycle ctolutil dun trcmatodede la famille Psilostomidae ( Psilotrenia spicu-ligcrutn Miihl.). C. R. Acad. Sc. Paris, 178 (14):1217-1219.

M tTSt ySt, I. 1974. (The t i-ematode l auna of Ro-dents and Insectivora ( Mammalia) in Hungary.IiI. Occurrence of Psilotretna simillimuttt andP. spiculigerurn ( Miihling, 1898) (= P. ntarkiSkwortzow , 1934 syn. n,) in Rodent ,,), Para sit.Hong., 7: 99-110.

MoyIoi.tt, I. 1984. Revision de la biologia c eco-logia de la familia Brachvlaimidae Jo%eux etFoley , 1930 (Trematoda , Digenea ) con especialcnfa.si .s en las especies gala .sitas be Mamifeios.Tesi Doctoral . Universitat de Barcelona.

MoyTOn . It, I., GR crxr_ t, 51.. Frttt, C. & ToRRrs,J. 1987. Psilotrenia .spiculigertut: (Miihlinr, 1898)(Trcmatoda : Psilostomiclae ) parasito intestinalde Arvicola sapidus ( Miller, 1908 ) ( Rodentia:Arvicolidac) cn cl Delta del Ebro (NE dc laPeninsula Iberica). Rev. Ibcr. Parasitol ., 47 (4):341-345.

Toiztzes, J., FEUC , C. & GRACENEv , M. 1987. Consi-dcraciones acerca del efecto be diversos facto-res ecologicos sobre la t crmifauna be Croci-dura russttla ( Hermann, 1780) (insectitora:Soricidae ) segim los estudios cfectuados enUna poblacion del insectivore del Delta delEbro (NE de la Peninsula Iberica ). V Cong.Nac. Parasit .: 93-94.

Vai.t:Ro, Ni. A . 1986. Revision sistetnatica de lafamilia Brachvlaitnidae (Joceux et Foley, 1930)(fretittoda: Digenca: Brach } la into idea) cona portaciones al conoci itiento de in variabili-dad intraespecifica tie lo.s adultos de sus espe-cies represetttatites. Tesi Doctoral. Universitatde Valencia.

17