Núm. 3, Febrer 2005

Sant FeliuDiu

03

Revista de sant Feliu de Buixalleu

Entrevista

Jesús X. RodríguezAlina Sabaté

El nou pont de Grions

Febrer 05

3 Editorial

4 informació municipal

9 activitats

17 Esports

19 opinió

20 EntrEvista

23 salut

25 mEdi ambiEnt

27 JardinEria

29 El viatGE

31 Gastronomia

32 Els nostrEs rEcords

34 El racó dEl mossÉn

35 EntrEtEnimEnts

Consell de Redacció i col·laboradors: Marc Argemí, Josep Avellaneda, Yolanda Campeny, Marta Canaleta, Angelina Canaleta, Marc i Toni Cantero, Cristina Codina, Esther Coll, Carmen Comas, Montse Daniel, Albert Estapé, Jaume Fugarolas, Gabriel Gómez, Esther Gubert, Mireia Illa, Mireia Molas, Afra i Sixte Morera, Sandra Nualart, Sergi Pérez, Sílvia Pla, Josep Pla, Antònia Plans, Jordi Riera, mossèn Rossend Roca, Jesús Rodríguez, Josep Roquet, Jesús Ruíz, Alina Sabaté, Josep Salvanyà, Josep Sanitjas, Martí Saula, Meritxell Saula, Xavier Sitjà, Àngela Torné, Fina Valverde, Benjamí Vilà, Dolors Vilà, Enriqueta Vilà, Jordi Xamaní, Sílvia Xamaní.

rEvista dE sant fEliu dE buixallEu

febrer 05 - número 03

2

Edició: aJuntamEnt dE sant fEliu dE buixallEu

foto portada: El pont vell de Grions. foto cedida per Jordi riera i Josep pla.

infoGrafia i rEdacció: JJ comunicaciópep collelldemont972 213087

dissEny: lluís ribas

imprEssió: Gràfiques fornells

dipòsit lEGal: Gi -401-04

amb la col.laboració de

Telèfons d’interèsAJUNTAMENTTel: 972 864 018 / 972 865 335Fax: 972 864 616Correu electrònic:[email protected](en projecte una pàgina web)Sala polivalent: 972 865 116BombersCentral: 085Parc: 972 864 420 / 972 874 085CAP Hostalric / St. Feliu Buixalleu: 972 864 395CAP Breda: 972 870 450CAP Arbúcies: 972 162 444Emergències: 112AmbulànciaCentral: 061Sanitat Respon: 902 111 444Mossos d’EsquadraCentral: 088Santa Coloma: 972 181 675ADF Guilleries MontsenyCentral: 972 864 433Can Puig: 972 860 024Escola M. Déu dels Socors: 972 864 469 / 972 874 130IES d’Hostalric: 972 864 987 / 972 865 357Estació de Servei Gaserans: 972 864 101Atenció al ciutadà: 012Recollida d’animals (consell): 972 340 813

Farmàcies de guàrdia de l’ABS de Breda-HostalricFebrerDiumenge 1 HostalricSetmana del 2 al 8 Riells ViabreaSetmana del 9 al 15 Sant Feliu de BuixalleuSetmana del 16 al 22 BredaSetmana del 23 al 29 Hostalric

MarçSetmana del 1 al 7 Riells ViabreaSetmana del 8 al 14 Sant Feliu de BuixalleuSetmana del 15 al 21 BredaSetmana del 22 al 28 HostalricDel dilluns 29 al dimecres 31 Riells Viabrea

AbrilDel dijous 1 al diumenge 4 Riells ViabreaSetmana del 5 al 11 Sant Feliu de BuixalleuSetmana del 12 al 18 BredaSetmana del 19 al 25 HostalricDel dilluns 26 al divendres 30 Riells Viabrea

MaigDissabte 1 i diumenge 2 Riells ViabreaSetmana del 3 al 9 Sant Feliu de BuixalleuSetmana del 10 al 16 BredaSetmana del 17 al 23 HostalricSetmana del 24 al 30 Riells ViabreaDilluns 31 Sant Feliu de Buixalleu

Segons decret 321/1996 la dispensació fora de l’horari ordinari és amb guàrdia localitzada.

BREDA, Farmàcia Joan Recort VilaPasseig de les Escoles, 2 - Tel. 972 87 00 40

HOSTALRIC, Farmàcia Carme Tusell MassachsMajor, 59 - Tel. 972 86 41 55

RIELLS VIABREA, Farmàcia Joaquim d’Ocon-Encarna GilSanta Fe, 5 - Tel. 93 847 22 94

SANT FELIU DE BUIXALLEU, Farmàcia Carles Juan PeñaCtra. de Grions s/n (La Conna) – Tel. 972 86 53 23

Serveis municipalsOFICINES MUNICIPALSHorari: De dilluns a divendres de 9 del matí a 2 de la tarda i dimarts també de 5 a 8 de la tarda. Dissabte de 9 del matí a 1 del migdia.

ARQUITECTE MUNICIPALSr. Pau Bosch DomínguezHorari d’atenció al públic: Dimarts de 5 a 8 de la tarda.

SERVEIS SOCIALS- Metge Horari: Divendres de 2 a 3 de la tarda en els annexos de l’Ajuntament.- Assistenta socialHorari: 4t dimecres del mes de 9 del matí a 2 de la tarda, prèvia visita concertada.

RECOLLIDA DE TRASTOS VELLSPrimer dimarts de cada mes.

JUTJAT DE PAUSr. Josep Sanitjas ArcaronsHorari: Tots els divendres de 2 a 3 de la tarda prèvia citació a l’ajuntament.

OFICINA DE CORREUSHorari: De dilluns a divendres de 9 a 10 del matí i dissabtes de 2/4 de 9 a 2/4 de 10 del matí.

Telèfons dels restaurants del municipi

Bar l’Angelina: 972 864 280Bar-Restaurant La Conna: 972 864 522Restaurant Grions: 972 865 121Bar-Restaurant Els Pins: 972 874 015Restaurant El Rieral: 972 871 111Restaurant Mas Gelat: 972 870 131Restaurant Can Puig: 972 860 024Restaurant Casa Masferrer: 972 870 028Bar-Restaurant Els Avions: 972 874 927

Horaris de les misses del municipi

GRIONSDiumenges a les 10 del matí.GASERANSDiumenges a les 11 del matí.Rector de Gaserans i Grions: Mn. Rossend Roca MassachsTelèfon de la Rectoria (Massanes): 972 864 481

SANT FELIU DE BUIXALLEUDissabtes i vigílies de festa a les 6 de la tarda.Rector de Sant Feliu de Buixalleu:Mn. Josep Barcons MontadaTelèfon de la Rectoria (Arbúcies): 972 860 080

SERVEIS DE SANT FELIU DE BUIXALLEUSUMARI

NOTA: Si esteu interessats a participar en les properes edicions, us convidem a la propera reunió, que tindrà lloc el proper dilluns, 21 de març a les 9 del vespre, a l’Ajuntament. També us podeu posar en contacte amb l’Ajuntament i demanar per la Dolors Vilà, l’Esther Gubert i l’Esther Coll.



03

Editorial 3Participació

Al no haver rebut cap opinió sobre la revista tal i com demanàvem en els dos primers números, vàrem decidir no esperar més i anar a buscar-la nosaltres directament i, per això, en aquest tercer número de “Sant Feliu Diu” trobareu les respostes formulades per quatre veïns/es de cadascun de les tres parròquies del nostre municipi: Gaserans, Grions i Sant Feliu de Buixalleu.Tot i que és força normal que la gent es mostri condescendent i no desqualifiqui un projecte quan les persones que el fan possi-ble els demana directament la seva opinió, el fet que gairebé no hi hagi crítiques negatives també es pot interpretar com que ha estat un encert posar en marxa la revista i una aprovació de la tasca que realitzen els membres del Consell de Redacció i els col·laboradors.

Es pot dir que els enquestats valoren positivament tant el contin-gut de la revista com la tasca dels qui participem en la seva ela-boració, però en moltes de les qüestions plantejades hi ha algun comentari, suggeriment, recomanació que complementa el criteri dominant i que nosaltres trobem molt interessant, ja que ens per-metrà adonar-nos de com millorar el producte final.També ens sembla molt interessant que els enquestats hagin fet propostes concretes sobre noves temàtiques per a la revista, d’una banda perquè ens permet conèixer els gustos dels lectors i, d’altra banda, perquè ens permet incorporar noves seccions, com és el cas de la de poesia que ja trobareu en aquest número. Encara ens agradaria molt més si la gent del nostre municipi no es limités a proposar temes, sinó que decidís incorporar-se al col·lectiu que fa possible la sortida de “Sant Feliu Diu” i escriure sobre allò que li sembla que pot ésser interessant, perquè no ho dubteu, quants més santfeliuencs hi participem més nostra serà la revista.

EL CONSELL DE REDACCIÓ



4informació municipal

Resum del ple ordinari del 2 de desembre de 2004

El Ple de l’Ajuntament de Sant Feliu de Buixalleu, en la sessió ordinària celebrada el 2 de desembre de 2004, adopta per unanimitat els següents acords:

Aprovar l’acta de la sessió de data 10 de juny de 2004.

Aprovar inicialment l’expedient de suplement de crèdit núm. 1 al Pressupost municipal de 2004 de la Corporació, que puja a 57.000 euros i que es finançarà amb una modifi-cació de crèdit pel mateix import del romanent de l’exercici de 2003 destinat al finançament d’aquestes operacions. Aquest acord es considerarà aprovat definitivament si no es presenten reclamacions durant els 15 dies del termini d’exposició pública.

Aprovar el Compte General del Pressupost Únic de la Corporació de l’any 2003, tal com ve formulat i consta en l’acord de la Comissió de Comptes de l’Ajuntament de Sant Feliu de Buixalleu de data 29 de juny de 2004. L’ex-pedient d’aprovació dels esmentats comptes es remet a la Delegació d’Hisenda, al Departament de Governació i a la Sindicatura de Comptes de la Generalitat de Catalunya, als efectes de la seva revisió i aprovació definitiva. Aquest acord substitueix el de la Comissió de Comptes, ja que tots els membres d’aquesta comissió formen part del Ple.

Aprovar el compte de gestió recaptatòria pels valors en rebuts corresponent a l’exercici de 2003, presentats pel Servei de Recaptació del Consell Comarcal de la Selva, amb una sèrie d’observacions. Es dóna trasllat d’aquest acord al Servei de Gestió Tributària del Consell Comarcal de la Selva.

Aprovar el compte de gestió recaptatòria pels valors en certificacions de descobert corresponent a l’exercici de 2003 a 31.12.03, presentats pel Servei de Gestió Tributària del Consell Comarcal de la Selva. Es dóna trasllat d’aquest acord al Servei de Gestió Tributària del Consell Comarcal de la Selva.

Aprovar el text refós de Modificació del Pla Parcial El Clos, presentat el dia 18 de juny de 2004, elaborat per l’arquitecte Jordi Ferrer Martí i visat pel Col·legi d’Arqui-tectes de Catalunya. Acceptar l’aval bancari expedit per la Caixa, davant del Notari de Barcelona José María Costa,

per import de 160.455,09 € a favor de la societat El Clos de Can Roquet SL en compliment de l’obligació prevista en l’article 81 del DL1/90 i per tal d’assegurar l’obligació d’ur-banització definitiva del Pla “El Clos”, i que també exigia l’acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona de data 2.10.2002. Requerir El Clos de Can Roquet SL a fi que en el termini de 10 dies comptats des de l’endemà de la notificació d’aquest acord presenti en el registre general de l’Ajuntament de Sant Feliu de Buixalleu, per triplicat, suport informàtic del text refós del PP El Clos, tant de la normativa com dels plànols. Un cop complert el requeriment efectuat en l’apartat anterior, s’ha de remetre aquest acord i tota la documentació a què fa referència a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona a fi que aprovi el text refós de la modificació del Pla Parcial El Clos, i en compliment de les sentències del TS de dates 12.11.2002 (RJ 2001/8959) i 25.10.2001 (RJ 2001/8944) ordenin la publicació íntegra de la normativa de la modificació del Pla Parcial El Clos al DOGC, així com de l’executivitat de la Modificació del Pla Parcial El Clos.

Aprovar inicialment els Estatuts i Bases d’actuació de la Junta de Compensació del Polígon 1 del Pla Parcial del sector ”El Clos” de Sant Feliu de Buixalleu, presentats el dia 26.11.2004 i promoguts per la societat El Clos de Can Roquet SL.

Desestimar les al·legacions presentades i la proposta de nou redactat de la base novena apartat primer i aprovar definitivament els estatuts i bases d’actuació de la Junta de Compensació del Pla Parcial del sector Buixalleu de Sant Feliu de Buixalleu, presentats el dia 8 de juny de 2004, amb una esmena que modifica el redactat de la base quarta. També es nomena l’alcalde Vicenç Domènech Pérez com a vocal de la Junta de Compensació en representació de l’Ajuntament, es remet l’expedient administratiu a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona a efectes de la seva informació, es notifica l’acord a tots els propietaris del sector, advertint-los que és definitiu en via administrativa, que es podrà interposar recurs de reposició davant del Ple en el termini màxim d’un mes, i que contra la seva deses-timació expressa, es podrà interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat contenciós administratiu de Girona, en el termini de dos mesos a comptar des del dia següent al de la recepció de la notificació. Així mateix, es requereix als propietaris del sector que no ho hagin fet, a adherir-se a la Junta en el termini màxim d’un mes comptat

RESUM DELS ACORDS DE PLENS DE L’AJUNTAMENT




des de la data de notificació de l’acord d’aprovació defini-tiva dels estatuts i bases d’actuació de la Junta de Com-pensació del PP de Buixalleu, advertint-los que si no ho fan es procedirà a l’expropiació forçosa de les seves finques a benefici de la Junta de Compensació; i finalment es reque-reix als promotors de l’expedient i propietaris del sector a constituir la Junta de Compensació, mitjançant escriptura pública, i designar els càrrecs de l’òrgan rector, que necessàriament haurà de recaure en persones físiques.

Convocar concurs públic per a totes aquelles persones interessades en ocupar el càrrec de jutge substitut del Jutjat de Pau de Sant Feliu de Buixalleu. Per participar en el concurs s’han de reunir els requisits següents: ésser espanyol, ésser major d’edat, no estar impedit físicament o psíquicament per a la funció judicial, no estar condemnat per delicte dolós, estar en ple exercici dels drets civils i no estar sotmès a cap de les situacions d’incompatibilitat regulades als articles 387 al 397 de la Llei Orgànica del poder judicial. Les sol·licituds es presentaran al registre general de l’Ajuntament en el termini màxim de quinze dies i en el supòsit que no se’n presenti cap, el Ple elegirà lliurement. Publicar aquesta resolució municipal al proper full informatiu, al BOP, al tauler d’anuncis de l’Ajuntament, al Jutjat Degà de Santa Coloma de Farners i al Jutjat de Pau de Sant Feliu de Buixalleu i donar trasllat de l’acord a la Secretaria de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Després d’indicar a la Direcció General del Medi Natu-ral del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat que aquest Ajuntament, per acord de la Junta de Govern de data 15 de juny de 2004, ja ha adjudicat a Foresta Enginyeria i Gestió SC l’elaboració del plànol de delimitació de les urbanitzacions que regula l’article 2.1. de la Llei 5/2003, aprovar definitivament el Pla d’actuació municipal d’emergències (Infocat i Transcat), elaborat per l’esmentada societat i signat per l’enginyera tècnica fores-tal Anna Sanitjas Olea. Publicar l’acord en el BOP, DOGC, full informatiu municipal i tauler d’anuncis, indicant que el mateix és definitiu, que esgota la via administrativa i que es podrà interposar amb caràcter potestatiu recurs de reposi-ció davant del Ple d’aquest Ajuntament en el termini màxim d’un mes. Contra la desestimació expressa del recurs de reposició, en el seu cas, o bé directament contra aquest acord, es podrà interposar recurs contenciós administratiu davant del Jutjat del Contenciós Administratiu de Girona, en el termini de dos mesos, i en el cas que la desestimació del recurs de reposició es produís per silenci administratiu negatiu, el termini per a la interposició del recurs conten-ciós administratiu serà de sis mesos. Demanar a la referida

societat que informi per escrit a l’Ajuntament de totes les accions necessàries per a l’adequada implantació del pla Infocat i Transcat, així com la programació d’exercicis i simulacres, fent una proposta de calendari i d’opcions possibles, si existissin. Demanar-li també que presenti pressupost per al manteniment anual del PAM Infocat i Transcat així com per a l’elaboració dels PAM´s, per riscs de nevades (Neucat) i per riscs de sismes (Sismicat), i que a més informin per escrit de si és legalment exigible que l’Ajuntament de Sant Feliu de Buixalleu elabori i homologui els PAM’s per riscs d’inundacions (Inuncat) i per accidents greus en establiments amb substàncies perilloses (Risc Químic). Donar trasllat dels PAM´s Infocat i Transcat, homologats, als responsables municipals d’emergència, al Consell Assessor, als representants municipals al Pla Infocat i Transcat, als Gabinets d’Informació, al Grup Local d’Intervenció, al Grup Local logístic d’acollida, al grup local d’ordre i avisos a la població i d’implantació i manteniment del Pla.

Comunicar al director general d’Administració Local que, a l’igual que l’any 2003, el tram destinat en l’exercici 2004 al foment de la prestació supramunicipal de serveis per import de 2.581,87 € de la participació en els ingressos de la Generalitat, integrada en el Fons de Cooperació Local de Catalunya, es distribueixi i s’assigni íntegrament a la Mancomunitat Verge del Socors.

Aprovar inicialment la proposta de modificació dels Esta-tuts del Consorci local Localret, acordada per l’Assemblea General del mateix en sessió plenària de 31 de gener de 2004. Donar trasllat al Consorci Localret d’aquest acord, que se sotmet a informació pública durant trenta dies als efectes de presentació d’al·legacions i reclamacions.

Aprovar inicialment el conveni de col·laboració i coope-ració urbanística per a l’autorització d’obres i constitució de servituds de pas i d’aqüeducte a la parcel·la P6-P7 de Can Cadell, en execució de les obres del projecte d’urba-nització de Can Cadell. Se sotmet el conveni a informació pública per un termini de trenta dies i aquest acord es noti-fica a Joaquim Cuixart Ribet i Carmen Ballesteros Dolader, a la resta de propietaris de la urbanització Can Cadell, a l’empresa que realitza la direcció de l’obra, Colten SL, i al contractista, Formsace SL.

Ratificar el decret del tinent d’alcalde núm. 375, de data 1 de juliol de 2004; de l’acord 5-2 de la Junta de Govern de data 28 de juliol de 2004; del decret d’Alcaldia núm. 575, de data 30 de setembre de 2004, i del decret del tinent d’alcalde núm. 610, de data 19 d’octubre de 2004, tots ells relatius al procediment expropiatori del projecte del camí de Can Cadell a Breda.






Un nou pont per GrionsL’any 1859 el propietari de la Conna, el Sr. Marti Valencia, va vendre els seus terrenys perquè passés el tren. A canvi va demanar la construcció d’un pont per poder tenir comunicació amb l’altre costat de la via. Ho va vendre a la Junta de Gobi-erno de la Sociedad del Ferrocarril de Barcelona. La carretera que passa pel pont es va tancar el 15 de maig de 2004 per a l’enderrocament i el pont es va tirar a terra el 22 de maig de 2004.

El pont vell dies abans de ser enderrocat. 15 de maig, tancament de la carretera per enderrocar el pont.

22 de maig de 2004 Preparació voladura. Juny 2004 Imatge sense pont.






24 octubre 2004 al matí. Posant la biga. 24-25 octubre 2004 a la nit.

Segueixen les obres. Novembre 2004. Desembre 2004.

Gener 2005.

Festa Popular d’obertura del Pont Nou de Grions. 11 de Febrer 2005 a les 16:00 h. L’acte serà presidit per l’Honorable Conseller del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, Sr. Joaquim Nadal i Farreras i autoritats locals.




Nou camí de vianants del carrer Montseny per anar a HostalricEl dia 11 de gener de 2005 va tenir lloc a les dependències municipals una reunió entre els propietaris dels terrenys afectats pel nou camí de vianants que unirà el carrer Montseny amb Hostalric, passant pel nou pont de Grions, i el director de l’obra de la variant d’Hostalric, Xavier Bosch.

Escola d’ensenyament primari a Sant Feliu de BuixalleuCom a conseqüència de la massificació d’alumnes que ha patit en els últims anys l’escola “Verge dels Socors”, i amb l’objectiu d’intentar resoldre aquest problema i alhora aconseguir una major qualitat en l’ensenyament dels infants del nostre poble, en el transcurs del Ple Muni-cipal celebrat el passat dia 22 de desembre de 2004 es va acordar sol·licitar al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya la construcció d’una escola en el nostre municipi.Aquesta futura escola, en cas que efectivament es cons-trueixi, donaria cabuda tant als alumnes procedents del nostre municipi com als de Massanes, i tot i que encara manca concretar la seva ubicació definitiva, l’Ajuntament

està estudiant la possibilitat que es fes en algun dels ter-renys propers a on es troben els actuals edificis de l’Ajun-tament i de la Sala polivalent, terrenys que serien cedits per a aquesta finalitat pel propi Consistori.

Projecte de millora de la xarxa d’abastament d’aiguaEl Ple Municipal del passat 22 de desembre de 2004 va aprovar inicialment el nou projecte constructiu de millores de la xarxa d’abastament d’aigua a la població de Sant Feliu de Buixalleu, amb el que es pretén solucionar de forma definitiva els problemes d’aigua que pateix el nostre municipi bàsicament durant el període d’estiu.Per tal d’aconseguir-ho, aquest projecte preveu la cons-trucció a Grions d’un nou dipòsit d’aigua de 1.200 m3 de capacitat, al qual s’hi farà arribar l’aigua mitjançant un equip de bombes acceleradores que s’instal·laran en una caseta situada a prop de l’església de Grions.Així mateix, i per garantir el cabal d’aigua durant les èpo-ques en què els pous municipals queden secs, l’Ajunta-ment ha arribat a un conveni per poder utilitzar l’aigua procedent d’un antic pou agrícola situat al Pla de Gaserans i propietat del Sr. Draper.

AnunciSi et cases aquest any o la cigonya arriba a casa i vols que aquest gran esdeveniment surti publicat a la revista “Sant Feliu Diu”, només cal que ens facis arribar la fotografia.

Naixements a Sant Feliu de BuixalleuL’any 2004 van néixer a Sant Feliu de Buixalleu els/les següents nens/es:

• Aaron Pérez i Bar-quero, nascut el 16 de març. Viu a Cal Pinyoner.

• Taher Diao i Car-mona, nascut el 26 de maig. Viu a Can Noguera.

• Jana Robles i Martínez, nascuda el 25 de juny. Viu al Ducat del Montseny

• Daniela Molina i Arteaga, nascuda el 15 de novembre. Viu al Ducat del Montseny.

L’any passat també van néixer al nostre poble un altre nen i una altra nena dels quals no disposem de cap fotografia :

• Oriol Tomàs i Gurdó, nascut el 27 de febrer.

• Lea Otin i Pedrero, nas-cuda el 29 d’octubre.





9

Sant Feliu de Buixalleu. Després d’una estona d’estar allà divertint-nos, ens varen donar castanyes: algunes crema-des, d’altres no, també de bones i d’altres de no tan bones, però va valer la pena l’ocasió perquè també vam poder gaudir de la bona música del grup que ens acompanyava

que s’anomena Esquitx.Gràcies a aquest grup vàrem poder passar una fantàstica nit. Després de ballar durant tota la nit, per finalitzar la festa, es va fer un petit joc on hi participàvem tres grups. Era com una mena de concurs. Vam fer moltes coses per decidir quin grup guanyava: vàrem ballar la cançó d’en Joan petit quan balla, vam cantar diferents cançons per veure quin era el grup que cantava amb més potencia, vam fer trens... va ser molt divertit.Al cap de molta estona va arribar el moment de l’acomiada-ment i vam cantar la cançó de l’hora dels adéus, una cançó molt emotiva. Bé, aquí va ser el final de la festa i tots vàrem marxar. Espero que l’any que ve us animeu i vingueu a gaudir amb nosaltres d’una fantàstica nit. Us hi esperem!AFRA MORERA

Matança del porcEl passat 7 de novembre, a Gaserans, es va celebrar la ja tradicional matança del porc, una festa que es va comen-çar a fer ara fa 14 anys, quan es buscava una trobada o

activitats

Teatre a la Sala polivalentEl dia 18 de setembre de 2004 es va representar l’obra de teatre “Quan ell és ell i... ella” a Sant Feliu de Buixalleu, a càrrec del grup Farrigo-Farrago.Es va fer a la Sala polivalent, on ens aplegàrem al voltant d’una cinquantena de persones per passar totes juntes una bona estona gaudint d’aquesta obra teatral.

Sessió de teatre amb la companyia “La Fortalesa”En primer lloc voldria fer una crítica. Com a persona enamorada del teatre, i a més si el teatre ve al meu poble, vull dir que estic una mica trista per la poca afició que té la gent de Sant Feliu de Buixalleu per al teatre. I no parlo d’una obra en concret, sinó de l’afició al teatre en general. Conei-xíeu la frase “la curiositat fa moure el món”, doncs sigueu curiosos i gaudiu-ne. En segon lloc, i pel que fa a la sessió de teatre a càrrec de la companyia La For-talesa, que va representar “Le Paradís”, crec que aquesta és una obra diferent, plena de mímica, molt ben feta i amb molta fantasia. Per al meu gust, va ser una mica massa llarga, però varen haver-hi moments molt divertits. L’obra uneix una persona desenvolupada (de ciutat) amb tres individus -un de femení i dos de masculins- que sem-blen d’una altra època i que de mica en mica aprenen el que és l’amistat, la tolerància, el respecte i en una certa part l’amor. Cal destacar que amb la mímica i una màscara podien fer veure que hi havia una gran complicitat entre ells.Us esperem a la propera!MONTSE DANIEL - ÀNGELA TORNÉ

Castanyada 2004La Castanyada, una de les tradicions més catalanes en què es mengen castanyes, es va celebrar, com a molts llocs, el passat dia 1 de novembre a la nit, a la Sala polivalent de

L’agraïment als nostres dos torradors de castanyes: Florenci Pla i Josep Pla



10activitats

celebració per convidar la gent que col·laborava per la Festa Major. Si la Festa Major havia anat bé, com a agra-ïment, se’ls obsequiava amb algun tiquet per a un dinar gratuït.

Ara ja s’ha convertit en una festa més de Sant Feliu i que cada vegada aplega més gent. Uns potser perquè tenen ganes de venir des de bon matí a fer la típica barreja, acompanyada d’un tros de coca, o bé per recordar quan a casa seva es feia la matança del porc, ja que fa uns anys era una pràctica habitual a la majoria de les cases de pagès del poble; d’altres per la curiositat de veure fer botifarres, fuets, llangonisses... en uns temps en què tots ens hem acostumat a anar a la carnisseria i que ens ho donin tot preparat.Encara que el temps va acompanyar, no tothom es va quedar a dinar a la plaça, ja que molta gent del poble va preferir emportar-se’l a casa seva. Tot i això, més de 500 persones varen passar a recollir el dinar que es donava. Sigui com sigui, és una festa ben acceptada per la gent

COMISSIÓ DE FESTES “AMICS DE GASERANS”

Curs de teatre a la Sala polivalentEl dia 19 de novembre de 2004, un grupet de gent vam trobar-nos a la Sala polivalent de Sant Feliu de Buixalleu i vam participar al curs de teatre que començava aquell dia.En arribar, vam conèixer el qui seria el nostre professor durant el curs. Es va pactar que el primer que s’aconse-guiria, seria treure’ns la vergonya de sobre, i de passar del què dirà la gent? En aquells moments, ens vam començar a presentar de maneres i veus diferents. La veritat, es notava la tensió, la vergonya, el sentit del ridícul i la pobresa a nivell d’expressió corporal que teníem tots. Un cop van passar aquelles dues hores d’assaig i d’improvisació, que va ser el que es va practicar més en aquella nit, l’ànim que teníem era molt millor que quan havíem entrat. Els següents dies, tot va anar entorn de l’expressió corporal i del teatre parlat i improvisat.En una de les classes, potser la que ens va agradar més a tots, ens van dur roba que es pot fer servir en un teatre, i en els primers 10 minuts ens vam disfressar, o potser

millor dit, ens vam posar tanta roba a sobre per tal de no semblar nosaltres mateixos i no semblar-nos a algú (impor-tant) en concret. Després, la següent acció era posar-nos per grups, i assajar alguna obra improvisada, per tal de representar-la als altres grups. La veritat és que va ser una experiència de moment única i que va agradar molt.I l’últim dia del curs d’aquest any, el 17 de desembre, es va ensenyar un ball de cabaret, en el qual tots vam participar. Va ser, també, una experiència molt bona i única, fins ara.Les classes de teatre que s’imparteixen a la Sala polivalent no només serveixen per aprendre, sinó que també van bé per distreure’ns, per passar una bona estona amb gent que està allà pel mateix motiu, per treure’ns la vergonya (que això és el que ja s’està aconseguint), per riure, per acon-seguir un equilibri estable a la teva vida, algunes vegades per enriquir molts aspectes de la teva vida i, potser per a algunes persones, per millorar el seu estat social i mental.Per últim, m’agradaria informar que tot aquell qui desitgi apuntar-s’hi, o li agradi el teatre, o simplement, vol passar una bona estona fent aquest curs, que s’apunti sense cap vergonya, perquè el teatre no té edat, no importa si ets home o dona, nen o nena, àvia o avi, i tampoc no importa d’on siguis, l’únic que importa són les ganes de passar-ho bé!Les classes s’imparteixen cada divendres, entre les 10 i les 12 de la nit. L’horari no ha de ser cap inconvenient. Encara hi esteu a temps, no ho dubteu i truqueu a la Sala polivalent i apunteu-vos-hi!

MIREIA MOLAS

Taller d’ornamentacióEl mes de novembre de l’any passat vam fer dues classes intensives del taller d’ornamentació. Per preparar la deco-ració de les festes nadalenques, vam fer: centres, corones, arbres de fruits secs, coves de naixement, objectes deco-rats i detalls de Nadal.La veritat, se’ns va fer molt curt el temps, dues hores per





11activitats

dia. L’estona va passar de seguida. Va ser molt entretingut i vam aprendre molts trucs i detalls senzillíssims.El dia de la Festa d’hivern vam fer una exposició de la feina feta.Aquests dies unes quinze dones i tres nens vam compartir les classes, on ens hi retrobarem pel febrer.Animeu-vos!

BENJAMÍ VILA - YOLANDA CAMPENY

Festa d’hivern 2004L’any 2004 hem celebrat els primers 25 anys de la Festa de tardor o d’hivern, una festa que van començar a organitzar en Joan Gubert de Can Nualart i un grup de persones que l’ajudaven i que, primerament, es feia a la plaça de les escoles de Gaserans.El motiu de la festa era, igualment que ara, un concurs de dibuix, però, el tema era un motiu nadalenc. El dibuix gua-nyador del grup dels grans es feia servir per enviar als avis del poble una felicitació de Nadal conjuntament amb una participació del sorteig de Nadal, que s’encarregava de trametre la Comissió d’homenatge a la vellesa.Als pocs anys, la festa la va organitzar l’Ajuntament i el lloc de la celebració es va canviar a les escoles de Grions, fins que vàrem inaugurar la Sala polivalent.El format de la festa ha canviat poc, però sí que ha millorat quant a la qualitat dels regals que es reparteixen.Per la comissió han passat moltes persones que hi han col·laborat sempre de forma desinteressada i que han fet

possible que la festa se celebrés. Algunes d’elles ja no

estan entre nosaltres i n’hi ha que encara hi són, també

d’altres que hi comencen de nou. A totes elles, gràcies per

col·laborar en una de les festes més boniques i participa-

tives del poble.

Llista de guanyadors per grups

Grup de 0 i 1 any

1r MARC GARRIDO

2n ANNA PARES

3r GENÍS PLANS

Grup de 2 i 3 anys

1r TEO SITJÀ

2n ENRIC ROQUET

3r SARA NEGRE

Grup de 4 i 5 anys

1r MAX HEINICHEN

2n ELISABETH ARMENGOL

3r BIEL PLA

Els guanyadors dels següents grups, a més de tenir un

obsequi com la resta de nens participants, també tenien

entrades gratuïtes per al cinema.

Grup de 6 i 7 anys

1r FRANCESC SIBINA 3 entrades

2n PAULA PLA 2 entrades

3r NATÀLIA BONJOCH 1 entrada

Grup de 8 i 9 anys

1r NEREA BARCELONA 3 entrades

2n ARIADNA CARBONELL 2 entrades

3r KALPANA COLL 1 entrada

Grup de 10 i 11 anys

1r ROGER FUGAROLES 3 entrades

2n MARINA SIBINA 2 entrades

3r JAZMÍN LUJÁN 1 entrada

Grup de 12 i 13 anys

1 r SANDRA NUALART 3 entrades

2n ALBA PINO 2 entrades

3r JOAN MARC FREIXES 1 entrada

Grup de 14, 15 i 16 anys

1r AFRA MORERA 3 entrades

2n BENJAMÍ VILA 2 entrades

3r ANNA IBERN 1 entrada



12activitats

JARDINERIA EN GENERALMANTENIMENT I NETEJA DE PARCEL·LES

ESTEM PREPARATS PER A TOT

JOSEP BOHILS - TEL. 630207089SANT FELIU DE BUIXALLEU

Núm. ordre Nom del nen o nena Casa Edat

2 THAER DIAO CARMONA CAN NOGUERA 5 mesos

11 ANNA PARES ESTAPÉ CAN PARES 1 any

17 TEO SITJÀ SÁNCHEZ ELS MIRATGES 3 anys

24 JOSEP M. GARCIA MORALES CAN TOIA NOU 4 “

28 GUILLEM FOLGUERA SENDRA CAN NAN 5 “

35 ELISABETH ARMENGOL LÓPEZ CAN VILELLA 4 “

37 ALBA FERRER MUÑOZ BAIX MONTSENY 5 “

41 GURNAM DIAO CARMONA CAN NOGUERA 6 “

44 FRANCESC GUBERT ROS CAN NUALART 7 “

47 JÚLIA BONJOCH LOBERA LA TORRE 6 “

54 FERRAN CROUS MARTORELL CAL BERMELL 8 “

55 AGUSTÍ LUJÁN DI JULIO CAN CADELL 8 “

58 KALPANA COLL GUBERT CAN NUALART 8 “

61 BERTA PLA MATEU CAN PLA 8 “

62 JORDINA ARMENGOL LÓPEZ CAN VILELLA 8 anys

78 GLÒRIA OLLER SOLÀ C/ MONTSENY, 7 10 anys

87 EUDALD CREUS TERVEL REST.GRIONS 13 “

91 JOAN MARC FREIXES BAÑON VIVER FORESTAL 13 “

94 ALBA PINO BONJOCH LA TORRE 13 “

Sorteig d’entrades a Port Aventura

Amb motiu de la 25 edició de la Festa d’hivern, es va fer un

sorteig per lliurar premis d’un dia a Port Aventura als nens

afortunats, acompanyats dels seus pares (autocar + entra-

des), que va tenir el resultat que es pot veure al quadre de

la dreta.

Propostes del programa de la Festa d’homenatge a la vellesa 2005

Com en altres anys, també s’havia d’escollir el dibuix per al

programa anunciador de la Festa d’homenatge a la vellesa

del 2005. S’hi varen presentar les següents propostes:

1. Petúnia (guanyador) YOLANDA CAMPENY

2. La senyora vellesa MONTSERRAT DANIEL

3. Records SÍLVIA XAMANÍ

4. La tornada CRISTINA XAMANÍ

5. Conservem les coses boniques MERITXELL SAULA

JOSEP AVELLANEDA



13activitats

NOU SERVE I D ’AUTO-TAXIA Sant Feliu de Buixalleu Servei d’Auto-Taxi “Jaume”

- Serveis particulars- Empreses- Per a minusvàlids

Telèfon mòbil: 607 691 356 Telèfon fix: 972 865 195

El caga-tió de l’Esbart Dansaire MontsoriuAmb molta il·lusió, a dansa, vam rebre el tió. Venia de la muntanya molt gelat de fred, pobret! Però de seguida els petits el van cuidar i molt menjar li van donar.El dia 17 de desembre amb el pal a la mà vam cantar, la manta vam destapar i més d’una sorpresa ens vam empor-tar.Moltes coses va cagar i fins i tot els pares van picar. Mitjans i grans l’amic invisible vam començar i tots amb un regal vam acabar. Una gran festa es va formar que amb un gran sopar de germanor va acabar.El dia 14 de gener de 2005 tornàrem a arrencar i amb moltes ganes començàrem de nou a dansar.El tió us envia un gran petó.SÍLVIA PLA

PastoretsEl dia 25 de desembre de 2004, a la parròquia de Gaserans, es va fer una representació dels Pastorets. A l’escenificació es va poder veure com els àngels anunciaven als pastors que el nen Jesús ja era nat. Després els pastors van adorar

el nen Jesús i li portaren el menjar que tenien.Hi van participar nens i nenes d’entre 3 i 15 anys, de les tres parròquies. En concret, els col·laboradors van ser els següents:• Àngels: Meritxell Codina, Sandra Nualart i Mariona Sabadell.• Pastors i pastores: Elisabet Armengol, Jordina Armengol, Francesc Avellaneda, Josep Avellaneda, Paula Garrido, Afra Morera, Joaquim Nualart, Berta Pla, Paula Pla, Júlia Roquet i Pere Torné.• Verge Maria: Àngela Torné.• Sant Josep: Albert Estapé.La Sílvia Pla i l’Anna Masferrer van ser les coordinadores i la Mireia Molas, la narradora, tot això amb l’ajuda de Mn. Rossend Roca.CRISTINA CODINA

Concurs de pessebresSón les 10 del matí del dia de Sant Esteve de l’any passat. Com de costum, comencem amb retard, ja que a la gent se li enganxen els llençols. Igual que l’any passat, aquest també hem anat a mirar pessebres una colla de gent del poble, petits i grans. Els més petits fèiem una mica el xim-plet a les cases i al cotxe, tot molestant una mica els altres, però va ser divertit.Quan ja estava tothom despert, vam començar les excur-sions per tot el poble per tal d’anar a totes les cases de la manera més ràpida. Tot i això, déu n’hi do les voltes que vam fer.Va haver-hi cases que van tornar a fer el típic pessebre de cada any, altres el van canviar i el van fer una mica més gros, amb aigua... i d’altres que deien que no tenien temps van fer un naixement, però tots estaven molt bé.L’endemà, el dia 27 de desembre de 2004, a la tarda, els jutges de l’edició d’enguany del Concurs de pessebres vam passar per les cases de Gaserans i Sant Feliu de Buixalleu i, tot i que la jornada se’ns va fer molt llarga, en



14activitats

vam veure de tots colors.Vam començar a les 3 de la tarda per Gaserans, que com cada any van fer uns pessebres molt bonics, i seguidament marxàrem cap a Sant Feliu on, malgrat que ja fosquejava i que començàvem a notar el cansament, valia la pena continuar recorrent cases per veure les obres que es pre-sentaven al concurs.Vam acabar el dia tips de menjar polvorons, però contents d’haver-nos divertit i de passar-nos-ho bé.Cal esmentar alguns pessebres, com el de la Caseta del Garduix, que destacava per la seva grandesa i l’esforç necessari per fer-lo, i molts altres que ens van sorprendre per coses com ara la il·luminació, el realisme, l’originalitat, la simplicitat... També s’ha de ressaltar l’amabilitat que mostraren els participants amb els jutges.Una altra cosa a destacar és la participació dels jutges Marc Cantero, Toni Cantero, Albert Estapé, David Gamarra, Esther Gubert, Rosa Pla, Sílvia Pla, Jordi Riera, Xavier Sitjà, Àngela Torné, Jordi Xamaní i Sílvia Xamaní que amb tota la dedicació del món passaren casa per casa per mirar els pessebres.A part d’això, esperem que en la propera edició hi hagi més participació i que s’avisi els organitzadors i no s’improvisi, ja que són moltes les cases que es visiten. Us esperem l’any que ve.

Classificació

Només resta reproduir les classificacions de les diferents categories del Concurs de pessebres del 2004, que van quedar de la següent manera:

• Premis especials

1- La Caseta del Garduix (perquè era molt gran i treballat)2- Josep de Can Molins (per la seva ubicació en una bóta)

3- Gabriel Gómez, del ducat del Montseny (pel material utilitzat -playmobil-)4- Can Horta (per l’originalitat del naixement fet amb paper)

• Pessebres i naixements

1- Can Palet2- Can Massaguer3- Cal Trempat4- Els Miratges5- Can Barcelona (c/Montseny)6- El Resic7- Sergi Pérez (Can Xacó)8- Can Horta9- Sílvia Pla10- Can Rocà11- Cal Capità12- Francesc Fernández (la Caseta del Garduix)13- Can Roquet14- Ca l’Antonio i l’Angelina (Can Nualart)15- Can Vilella16- Sílvia Xamaní (Can Noguera)17- Can Sau (Sitja)18- Cal Rumbo de Gaserans19- Can Sidro Pla20- Cal Ferrer “Josep”21- El Rieral22- Can Met23- Can Saula24- Can Serdanya25- Ca l’Argemí (Rumbo)26- Germans Mossoll (c/Montseny)27- Villa Carme (Can Gepic)28- Can Nualart29- Can Vilar

Pessebre de Can Molins. Pessebre d’en Gabriel Gómez



15activitats

30- Cristina Codina31- Can Pagès32- Vila Pla33- David Gamarra34- Cal Ferrer de la Serra35- Cal Teixidor36- Germans Nualart (Ca l’Agut)37- Can Domènec38- Josep Negre (Can Noguera)39- Les Moreres40- Cal Fugué41- La Ginesta (Farmàcia)42- Can Castelló43- Can Sidro i Teresina (Can Nualart

• Naixements

1- Afra Morera2- Casa Nova d’en Juandó3- Mas Duran4- Can Costa Vell5- Can Puig6- Germans SibinaMARC I TONI CANTERO

Visita del patge reial i dels Reis Mags de l’Orient a Sant Feliu de BuixalleuEren les 6 de la tarda del dia 26 de desembre de 2004, a la Sala polivalent de Sant Feliu de Buixalleu, on tots els nens estaven impacients esperant un esdeveniment que només succeeix un cop l’any: l’arribava del patge reial.A Sant Feliu va venir el patge ros que, acompanyat per

Pessebre (part del naixement) de la Caseta del Garduix.

dos patges més, va recollir les cartes dels més menuts del poble per tal de portar-les a Ses Majestats els Reis Mags de l’Orient.I aquests van respondre, ja que el proppassat dia 5 de gener al vespre-nit van passar per totes les cases del poble i, segons diuen, alguns nens fins i tot van tenir la sort de poder-los veure i rebre els regals de les seves reials mans.Esperem que a la resta de gent els duguessin el que havien demanat, i a portar-se bé per tal que l’any que ve tornin a passar!XAVIER SITJÀ

Festa de Cap d’Any a la Sala polivalentEns varen oferir la possibilitat de celebrar la Festa de Cap d’Any a la Sala polivalent. Per a tots nosaltres era una expe-riència nova i dubtàvem si tindria acceptació per part de la



16activitats

gent: ja hi havia prou llocs on feien aquesta celebració i la gent probablement aniria als llocs de costum, no sabíem si podríem fer-ho a un preu raonable... la veritat és que teníem dubtes, però tot i que fer-ho volia dir tenir més feina, vàrem dir: i per què no? Es pot provar. A més, així els veïns del poble no s’haurien de desplaçar tant en aquesta nit, ho tindrien més a prop, i la idea d’ajuntar una mica més a les tres parròquies en una festa així, ens va animar a fer-la.La veritat és que s’ha de felicitar el servei de catering que va servir el sopar, perquè el menjar era molt bo i la presen-tació de les taules, molt maca. També el duo Jordi i Ramon, que varen ser els encarregats de tocar “les campanades”, ens van acompanyar durant la nit amb bona música. Així doncs, d’aquesta manera vàrem començar l’any 2005 tots els que érem allà, i crec que la majoria, si es torna a fer la festa aquest any, repetirem. La veritat és que ens hauria agradat que encara hi hagués participat més gent, però, tant pels que vàrem poder gaudir de la festa, com pels que no hi varen poder assistir, aprofitem aquest mitjà de comu-nicació per poder desitjar a tothom un FELIÇ ANY 2005.

Divertim-nos aprenent a ballar countrySom una colla de gent als quals ens agrada ballar country. És una activitat diferent; és igual l’edat que tinguis i si t’agrada ballar no és necessari ni tenir parella.Hem anat aprenent molts balls; tots són diferents, i per tant, per no oblidar-los, un dissabte al mes fem una festa a la Sala polivalent de Sant Feliu de Buixalleu, on ens trobem amb gent que comparteix la mateixa afecció que nosaltres, gent que ve de diversos pobles: Breda, Sant Celoni, Palau, Blanes, Malgrat, Calella, Arenys... Ha sigut una manera, també, de donar a conèixer el nostre poble, ja que molts d’ells no sabien on era Sant Feliu de Buixalleu.Així, doncs, el dissabte que escollim de cada mes, ve l’ins-tructor Ramon Rovira, que és qui porta la música. Comen-

cem sobre les onze de la nit i la festa sol durar fins a les tres de la matinada. De fet, no tenim horari de plegar, mentre hi ha gent ballem i xerrem. També solen venir dos instructors més que ens ensenyen balls nous. Aprenem i repassem balls que hem fet a les classes de cada setmana. I ens ho passem d’allò més bé tots plegats!Ja ho sabeu: animeu-vos i veniu a la nostra festa, que tothom pot aprendre a ballar Country.

ENRIQUETA VILÀ - CARME COMAS

Activitats programades fins al juny del 2005Abril

Diumenge 10 FESTA DEL ROSER DE GASERANS Maig

Diumenge 1 TROBADA A SANTA BÀRBARADiumenge 15 BALLADA DEL TIRABOU A GASERANSJuny

Diumenge 5 FESTA D’HOMENATGE A LA VELLESADijous 23 REVETLLA DE SANT JOAN

poEsia

Ha mort un ocell

El món acaba de perdre un dels seus.De molt lluny se sent la veu d’aquest animaló.La fressa de la pluja apaga els seus cants.Un moment de silenci anuncia la tristor.Però miraculosament té descendents.Tots volten pel cel.Estan fent un homenatge.Fan que la primavera arribi amb el seus colors.La vida continua...

JESÚS RUIZ - FINA VALVERDE



17Esports

Triangular de futbol sala categoria cadetEl triangular de futbol sala es va fer esperar després de tants dies dema-nant-lo. Ens vam posar d’acord en fer-lo el dia 24 d’octubre de 2004.Així va ser, el dia 24, a dos quarts de deu, érem tots allà, els tres equips: Sant Feliu, Breda i Lloret.Quan ja estàvem tots vestits amb l’uniforme vam passar a fer el sorteig dels partits. El primer el va disputar el

Breda, el segon vam ser nosaltres, el Sant Feliu, i el tercer el Lloret.Ens va fer entrega dels premis el regidor Josep Avellaneda: un trofeu per equip i un clauer de record per a cada jugador. També va haver-hi trofeu per al màxim golejador i per al porter menys golejat, que se’ls van endur porter i davanter del Breda.ALBERT ESTAPÉ

Breda amb el Lloret amb victòria del Breda per 13-0. El segon el vam jugar nosaltres contra el Lloret amb derrota de l’equip visitant per 13-7.L’últim partit va ser el més esperat, Sant Feliu-Breda. Tot i que vam perdre 10-1, ens ho vam passar molt bé, ja que en l’equip contrari teníem companys d’escola i amics.El guanyador del triangular va ser el

Equip de futbol sala cadetL’equip cadet de futbol sala de Sant Feliu de Buixalleu està format pels següents jugadors:

1.- Benjamí Vila Campeny

2.- Jordi Xamaní Argemí

3.- Albert Estapé Vilà

4.- Sergi Millaruelo Angulo

5.- Pau Palaus Durbau

6.- Ignasi Juan Nassarre

7.- Sergi Pérez Torné

8.- Toni Cantero Gubert

9.- Marc Cantero Gubert

L’equip cadet juga els seus partits els

dissabtes a 2/4 de 8 de la tarda.

Calendari de partits de l’equip cadet

12 Febrer 2005

Sant Feliu Buixalleu-Sant Feliu Guíxols

19 Febrer 2005

Anglès-S. Feliu Buixalleu

26 Febrer 2005

S. Feliu Buixalleu-Lloret

05 Març 2005

Riudellots-Sant Feliu Buixalleu

12 Març 2005

Malgrat-Sant Feliu Buixalleu

02 Abril 2005

Sant Feliu Buixalleu-Palafrugell

09 Abril 2005

Palamós-Sant Feliu Buixalleu



18Esports

Expedició a l’AconcaguaEl passat 18 de desembre de 2004 va sortir una expedició del Centre Excur-sionista de Sant Celoni amb tretze components, entre els quals hi havia el veí de Sant Feliu de Buixalleu, Miquel Pares, amb l’objectiu de fer el cim de l’Aconcagua (6.959 m.) el 31 de desembre.Han aconseguit l’objectiu i la bandera de Sant Feliu oneja al cim.Felicitats!!!

Cacera del senglarEl passat 13 de novembre, la Colla de caçadors de Sant Feliu de Buixalleu va matar un senglar de 153 kg de pes, el més gran abatut a la comarca de la Selva i el segon més gran de la província de Girona.El protagonista d’aquest esdeveni-ment va ser en Manel Coll, de can Pagès, que va matar el senglar d’un sol tret.

Si voleu fer alguna aportació econòmica per ajudar els països del sud-est d’Àsia afectats pel tsunami, la Creu Roja ha habilitat el següent compte de la Caixa de Girona: 2030 0000 16 3300097651 (Especificar concepte: “Terratrè-mol Àsia”)Només es recullen aportacions econòmiques i no materials perquè els transports de material són molts cars i la Creu Roja prefereix comprar el material necessari en la zona, ja que així ajuda a desenvolupar el país que ha patit el desastre natural, i que l’economia no quedi parada.En el cas que algú tingui una persona desapa-reguda, si hi ha anat a través d’agència de viat-ges, cal que els familiars es posin en contacte amb l’agència que li va vendre el viatge.En altres casos, la Creu Roja Espanyola ha facilitat el número de telèfon: 902 222 292.

Equips sèniors de futbol salaA Sant Feliu de Buixalleu hi ha dos

equips de futbol sala sèniors que

estan federats:

• Sant Feliu de Buixalleu - Equip A

(Puig&Foresta), que juga els seus

partits de casa els dissabtes a les 6

de la tarda.

• Sant Feliu de Buixalleu - Equip B

(Viatges Trabal), que disputa els seus

encontres com a local els dissabtes a

2/4 de 5 de la tarda.

Calendari de partits5 de febrer

Viatges Trabal - Carmona e hijos

Puig&Foresta - Loco Beach Club

12 de febrer

Santa Maria - Viatges Trabal

Carmona e hijos - Puig&Foresta

19 de febrer

Viatges Trabal - Angles

Puig&Foresta - Santa Maria

26 de febrer

Mavi - Viatges Trabal

Anglès - Puig&Foresta

5 de març

Viatges Trabal - Estructuras Pepe

Puig&Foresta - Mavi

12 de març

Pymes - Viatges Trabal

Estructuras Pepe - Puig&Foresta

19 de març

Viatges Trabal - Platja d’Aro

Puig&Foresta - Pymes

2 d’abril

Puig&Foresta - Platja d’Aro

9 d’abril

Puig&Foresta - Viatges Trabal

16 d’abril

Viatges Trabal - Els Tretze

23 d’abril

Loco Beach Club - Viatges Trabal

Els Tretze - Puig&Foresta

Ajuda d’emergència al sud-est d’Àsia



19opinió

Enquesta sobre la revista “Sant Feliu Diu”Com que els santfeliuencs no ens han fet arribar cap opinió sobre la revista “Sant Feliu Diu”, hem decidit anar-les a buscar nosaltres. Hem escollit unes quantes cases de cada parròquia per fer-los una petita enquesta que ens permeti conèixer què opinen de la revista del nostre poble. I per obtenir unes opinions ben diversificades, hem elegit perso-nes d’ambdós sexes i de diferents edats -entre 20 i 72 anys-, diferents professions... Concretament, els veïns i veïnes entrevistats han estat els següents: • De Gaserans:- Josep Bermúdez, de 62 anys, i cap de postvenda de pro-fessió.- Anna Maria Muniesa, de les Brugueres, de 20 anys, i estu-diant d’integració social.- Fina Valverde, del Ducat del Montseny, de 49 anys, i actu-alment mestressa de casa.- Rosa Barquero, de 25 anys, i de professió administrativa. • De Grions:- Neus Illes, del carrer Montseny, de 54 anys, i mestressa de casa.- Marta Caselles, de 30 anys, i operària.- Maria Saurí, de 61 anys, i pagesa (mestressa de casa).- Marcelino Oller, del carrer Montseny, de 72 anys, i jubilat. • De Sant Feliu:- Ferran Ferrer, de 72 anys, i jubilat.- Emília Costa, de 61 anys, i pagesa.- Francesca Cabra, de 57 anys, i hostalera.- Esther Fernández, de 30 anys, i administrativa.A tots els enquestats els arriba la revista i la llegeixen, però n’hi ha que ho fan amb profunditat, d’altres que ho fan per sobre i uns altres que només llegeixen els temes que són del seu interès. Tot seguit transcrivim les preguntes i fem un resum de les respostes dels enquestats:1- Us sembla bé que s’hagi fet una revista al poble? Tothom ha contestat que sí, que era una bona idea i que era molt bonic que la gent jove tingués iniciativa per fer una revista. 2- Creieu que hi ha prou informació? En cas que no, què creieu que hi sobra o què hi falta? La gent opina que hi ha prou informació, que no sobra ni falta res, ja que hi ha una mica de tot, que està ben estructu-rada, que els textos són molt aclaridors i que les fotografies són importants.Però també hi ha opinions que diuen que hi falta la proximitat a les persones que ajudi a la unió de les tres parròquies. També s’ha dit que la lletra hauria de ser suficientment gran i amb un bon contrast amb el color de la pàgina perquè la gent gran no tingués problemes a l’hora de llegir.Algun enquestat va comentar que abans dels passatemps podria haver-hi un apartat per parlar de temes com ara “contes al costat de la llar” o “la passió del llibre”... i també d’altres temes d’actualitat, com és el cas del maltractament

a les dones.3- Creieu que amb la revista esteu prou informats? En general la gent diu que està prou informada dels esde-veniments del poble a través de la revista. No obstant, hi ha hagut un entrevistat que ha assenyalat que es podria estar més informat, ja que a la revista no hi ha tot el que un vol, però que a la vegada també creu que cadascú ha de preo-cupar-se de buscar la informació que li interessa.4- Penseu que s’hauria de treure més sovint, en comptes de cada quatre mesos? La majoria dels enquestats troben que ja està bé que surti cada quatre mesos, ja que els temes van variant, però n’hi ha hagut un que ha dit que estaria bé treure-la més sovint, perquè d’aquesta manera els temes tractats serien més actuals.5- Creieu que els temes que es tracten són d’interès?Els entrevistats han contestat que sí, ja que hi ha temes moderns, d’altres d’antics... i s’han assabentat de fets del poble que no sabien. 6- Creieu que els temes que es tracten haurien d’estar dedicats més a la gent gran, a la joventut o a tots dos per igual?Han coincidit en respondre que haurien d’estar dedicats a tots dos col·lectius per igual, ja que la revista ha de ser per a públic de totes les edats. 7- Quina opinió teniu en general de la revista? L’opinió majoritària és que la revista causa una bona impres-sió, que es tracta d’una bona idea i que és una publicació força completa perquè hi ha una mica de tot. Els enquestats també diuen que s’ha d’agrair la feina que fan tots els que participen en la seva publicació i esperen que es mantin-gui.8- Creieu que hi podríeu aportar alguna cosa? La gent ha fet diferents suggeriments relacionats bàsica-ment amb les seves aficions. El manteniment de la maqui-nària de jardineria, les rutes per fer excursions no gaire lluny del poble, la petanca, la poesia, la música, la història de l’ermita de Sant Segimon, la història de les masies del poble (amb fotos d’abans i ara), els plànols de situació dels habi-tatges de les diferents parròquies, les experiències sobre el càncer... són algunes de les propostes formulades pels enquestats.Si voleu aportar algun escrit sobre les vostres aficions o sobre algun tema que us agradaria que es publiqués a la revista, només cal que el feu arribar a l’Ajuntament de Sant Feliu de Buixalleu o enviar-lo a l’adreça de correu electrònic [email protected] volem acabar aquest escrit sense donar les gràcies a la gent entrevistada per la seva col·laboració i per cedir-nos uns minuts del seu temps.

SANDRA NUALART-AFRA MORERA



20 Entrevista

En Jesús Xavier Rodríguez Soler ha guanyat una meda-lla d’or i una de plata en les dues últimes edicions dels Jocs Special Olímpics, la de Figueres de l’any 2000 i la de Badalona del 2004, en les dues ocasions en la prova de natació dels 25 metres d’estil lliure o crol reservada a esportistes que tenen alguna discapacitat psíquica, com és el cas d’en Jesús, que té la síndrome de Down.“Vaig aprendre a nedar als 12 anys a la piscina de l’Espanya

Industrial, on anava amb la meva mare”, explica en Jesús, que va néixer el 20 de setembre de 1976 a Barcelona, on va viure al barri de Sants amb els seus pares, en Josep i la Pilar, i els seus dos germans, en Josep i en Jordi, tots dos més grans que ell, fins a l’any 1994, quan el matrimoni va decidir traslladar-se a la casa de la urbanització Riu Parc on viuen amb el seu fill petit des d’aleshores i que ja feia 10 anys que era de la seva propietat i que utilitzaven com a segona residència. “Vam venir a viure a la urbanització

Riu Parc perquè volíem que en Jesús entrés al Taller Ocu-

pacional Montsoriu d’Arbúcies, ja que al fer 18 anys havia

de deixar l’escola d’educació especial Nostra Senyora de

Montserrat de la Zona Franca de Barcelona on havia estu-

diat des que tenia 6 anys”, refereixen els pares.“La primera vegada que vaig competir va ser a Sant Andreu

i, tot i que no em vaig tirar a l’aigua fins que els altres ja

eren a mitja piscina, vaig acabar en tercer lloc”, manifesta en Jesús que, a més de la natació, és un gran afeccionat al futbol, al bàsquet, al tennis..., esports que també practica en les competicions que un cop al mes disputen diversos tallers ocupacionals de les comarques gironines i que estan organitzades per l’ACELL.

Tot i guanyar l’or en la prova dels 25 metres d’estil lliure en

els Special Olímpics celebrats a Figueres l’estiu del 2000,

en Jesús no té massa bon record d’aquests Jocs, perquè

va haver d’estar 3 dies concentrat en un hotel de Roses

lluny dels seus pares i, sobretot, “perquè no van deixar

entrar el seu monitor a la piscina a l’hora de competir”,

manifesta la seva mare, que encara recorda la mala estona

que van passar tant ella com el seu marit quan en Jesús,

abans de llençar-se a l’aigua, es va posar a cridar “mama!

mama!...”. “Sort que després va guanyar”, afegeix la Pilar,

que comenta que el segon cop que va participar en uns

Jocs Special Olímpics “estava molt més tranquil perquè ja

sabia de què anava la cosa”.

Aquesta segona participació va tenir lloc a Badalona del 10

al 13 de juny de l’any passat i va comptar amb la participa-

El guerriller santfeliuencEl nedador Jesús Xavier Rodríguez Soler

L’11 de setembre del 2004, en l’acte de celebració de la Diada Nacional de Catalunya al gorg d’en

Perxistor, es va retre homenatge a dos dels esportistes més rellevants del nostre poble, el nedador

Jesús Xavier Rodríguez Soler i la patinadora l’Alina Sabaté Nebot, als qual coneixereu una mica

més gràcies a les següents entrevistes.

En Jesús amb la medalla de plata i l’acreditació dels Jocs Special Olímpics Badalona 2004.



21EntrEvista

embassat tiretes i també han fet uns ninots de regal per als arbres de Nadal que es venien a Espinelves”, concreta la Pilar, que assenyala que el seu fill habitualment l’ajuda a l’hora de fer feines de la casa com ara treure la pols, passar l’aspiradora, plegar i desar la roba...“Normalment passo els caps de setmana a casa mirant retransmissions esportives, pel·lícules i sèries d’acció, que són els programes de televisió que més m’agraden”, diu en Jesús, que també sol anar a les sortides d’esplai organit-zades per a interns de tallers ocupacionals, com ara les sessions de ball que un cop al mes es fan en una discoteca de Figueres.“Penso participar en els propers Jocs Special Olímpics, siguin on siguin”, assegura per acabar en Jesús, que diu que li va agradar molt anar amb avió fins a Eivissa, on aquest estiu tornarà a anar de vacances, encara que farà el viatge en vaixell, tota una novetat que els seus pares esperen que també li agradi.

ció d’en Jesús i tres companys més del Taller Ocupacional Montsoriu d’Arbúcies, els quals van estar concentrats en un hotel de Calella els dies que va durar la competició. “Vaig quedar primer a l’eliminatòria prèvia de la prova dels 25 metres lliures disputada el primer dia i a la cursa final, que es va fer el diumenge al matí, vaig guanyar la medalla de plata al quedar sotscampió molt a prop del primer”, asse-nyala en Jesús, que tots els dilluns va amb els companys del taller a nedar a la piscina d’Anglès durant una hora i, a més, “de dilluns a dijous, cada dia vaig amb la meva mare a la piscina d’un gimnàs d’Arbúcies, on nedo de les 6 fins a 2/4 de 8 o les 8 de la tarda”.De dilluns a divendres, en Jesús es passa 8 hores diàries, de les 9 del matí a les 5 de la tarda, al Taller Ocupacional Montsoriu d’Arbúcies, fent diverses activitats manuals, com ara tallers de pintura, jardineria... i treballs per a empre-ses externes, sempre sota la supervisió dels monitors del centre. “Últimament han classificat i embalat retoladors, han

Jesús Xavier Rodríguez i Alina Sabaté, dos esportistes que amb els seus èxits, han donat a conèixer el nom de Sant Feliu de Buixalleu arreu de Catalunya i més enllà.

La patinadora Alina Sabaté i Nebot L’Alina Sabaté i Nebot, nascuda a Barcelona el 8 de desembre de 1979, és una de les patinadores del Club de Patinatge Artístic de Sant Celoni que en les últimes tres temporades ha aconseguit un campionat d’Europa i dos sotscampionats en la modalitat de grups de show. A més, l’Alina, que actualment viu a cavall entre Barcelona i Sant Feliu de Buixalleu, pot presumir de ser una de les poques noies que viu d’ensenyar allò que ha après practicant el patinatge artístic, que no és precisament un esport medià-tic i de masses.“Vaig començar a patinar en el Club de Patinatge de Breda

ara fa 20 anys, al venir a viure a Can Formiguer a Gaserans

amb els meus pares, l’Emili i la Montserrat, i el meu germà

gran, l’Aniol”, explica l’Alina, que, a més de practicar i ser entrenadora i jutgessa de patinatge artístic, fa tres anys que estudia un curs de formació professional en l’Acadè-mia de Dansa d’Anna Maleras i que amb anterioritat havia fet 2 anys de Fisioteràpia a la Universitat Gimbernat de Sant Cugat del Vallès.“Els primers cinc anys vaig entrenar-me a Breda i quan en

tenia 12 vaig passar al Sant Celoni seguint els passos de

l’entrenadora que tenia aleshores, la Carme Codina, que

va deixar aquest darrer club la temporada 1999-2000, quan

va substituir-la en Jaume Pons, que continua entrenant-lo

actualment”, assenyala l’Alina, que a Barcelona viu en un pis de Sants on li fan companyia dos gatets.“En les proves individuals vaig competir fins als 17 anys,

quan vaig patir una lesió als adductors de la qual em van

L’Alina en un moment de la representació de la coreografia “Robatori”, a l’europeu de la temporada 2002-2003 celebrat a França.



22EntrEvista

operar a l’Hospital de Sant Pau al cap de dos anys”, con-tinua l’Alina, que des de fa tres anys és l’entrenadora del Club de Patinatge de Breda, feina que ja havia desenvolu-pat anteriorment i que va deixar per anar a la Universitat. “Al Club de Patinatge de Breda tinc 65 nens de totes les edats als quals entreno de dilluns a dissabtes, dedico una sessió a fer dansa i, a més, també ensenyo expressió cor-poral als més petits de l’escola del poble”, refereix l’Alina, que des que ha començat aquesta temporada els caps de setmana, junt amb l’Omar Tejara, un altre patinador del Sant Celoni, prepara sengles coreografies per als grups de show dels club de patinatge de Guadalajara i de Coslada, a Madrid, i que aquest mes de gener ha muntat un altre grup de show a Arbúcies.L’èxit més important del grup de show del Club de Pati-natge Artístic de Sant Celoni, que compta amb 12 pati-nadors, dels quals 3 són nois i 9 noies, es va produir a la temporada 2001-2002 amb la coreografia “Agonia”, que va guanyar tots els campionats possibles: primer el provincial,

després l’autonòmic a continuació l’estatal i, finalment, l’europeu, que es va celebrar a Alemanya. “Fins aleshores tots els grups es limitaven a fer una sèrie de moviments i piruetes, però nosaltres vam introduir el món de la dansa i el teatre en el patinatge, ja que representàvem una his-tòria sobre els patins”, indica l’Alina, que diu que mentre els grups de show grans, és a dir, de 16 a 25 patinadors, també disputen el mundial, com és el cas del d’Olot, actual campió, els grups petits, com és el cas del Sant Celoni, només poden arribar a disputar el campionat europeu.“La temporada següent, amb la coreografia “Robatori”, vam guanyar els campionats provincial, autonòmic i estatal. Vam quedar segons de l’europeu, que es va fer a Nantes (França); i la temporada 2003-2004, amb la coreografria “I no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació”, vam quedar primeres del provincial, segones de l’autonò-mic, terceres de l’estatal i segones de l’europeu celebrat a Florència (Itàlia)”, relata la patinadora santfeliuenca, que comenta que totes les coreografies han estat creades per l’entrenador del club Jaume Pons amb l’ajuda de la coreò-grafa Vanessa Martí.Cal destacar que la temporada passada, l’Alina també va formar part del grup de show gran del Club del Masnou que amb la coreografia “Esclaus del pensament” van guanyar el campionat provincial, van quedar terceres a l’autonòmic, segones a l’estatal i setenes a l’europeu.“Pel que fa a la temporada actual, amb el grup de Sant Celoni presentem la coreografia “Que somiïs amb els ange-lets” amb la qual, de moment, hem guanyat el provincial i hem quedat terceres a l’autonòmic, mentre que l’estatal es farà al març i l’europeu al maig”, afegeix l’Alina, que comenta que en el món del patinatge artístic Catalunya és la principal potència mundial en la modalitat de grups de show, mentre que Itàlia i els Estats Units ho són en indivi-duals. Cal destacar que, a més dels individuals i grups de show, en el patinatge artístic hi ha dues modalitats més: parelles d’artístic i parelles de dansa.L’Alina, que de moment s’ha tret els títols que atorga la Federació d’entrenadora i de jutge de patinatge artístic, el primer a Girona i el segon a Barcelona, diu que el secret de l’èxit del grup de show de Sant Celoni es troba en gran part en la dedicació “ja que quan no competim, els entrena-ments consisteixen en 2’5 hores de patinatge els dimarts a la nit i 1’5 hores de dansa sense patins i 2 hores de dansa amb patins els divendres a la nit; i quan competim fem entrenaments intensius cada dia, inclosos alguns caps de setmana”.

RAMON PONSATÍÀNGELA TORNÉMIREIA ILLA

L’Alina caracteritzada per a la coreografia “Agonia”, amb la qual el grup de show del Club de Patinatge Sant Celoni va guanyar l’europeu disputat a Alemanya la temporada 2001-2202.



23

Primers auxilisAl nostre país la principal causa de mort del jovent d’entre 16 i 35 anys són els accidents. L’any 2002 van morir 14 persones cada dia en accidents de trànsit, 4 per accidents laborals i 6 per accidents domèstics, això fa un total de 24 morts diàries per accidents. Només a Catalunya van morir 173 persones.L’any 2003 la xifra va ser molt més ele-vada i aquest any passat han perdut la vida a les carreteres catalanes 435 persones. Són xifres molt elevades i val la pena que tots plegats siguem una mica conscients i responsables al volant i tanmateix intentar prevenir al màxim els accidents. Però, sabem com hem d’actuar davant un accident de trànsit?La intervenció en un accident inclou molts aspectes que van des d’una correcta organització fins a una bona assistència sanitària immediata. Una guia per a l’assistència és el protocol PAS (protegir, avisar i socórrer):• Protegir: És el conjunt d’accions diri-gides a controlar els riscos en el lloc de l’accident.- Sempre hem de procurar no ser les properes víctimes utilitzant l’armilla reflectora i no dificultant el trànsit.- Cal senyalitzar la zona afectada per evitar possibles col·lisions amb altres vehicles .

- Treiem suaument la víctima del vehi-cle de manera que mantingui rígid l’eix cap-coll-columna i posem l’accidentat en un lloc segur.En cas de trobar-nos un accident amb diversos ferits, és molt important tenir una visió correcta de la gravetat dels accidentats, ja que la seva vida depèn majoritàriament de la prestesa en què es realitzi la primera actuació i de què aquesta es realitzi correctament.Una actuació adequada pot salvar una vida, però una actuació inade-quada pot produir lesions molt greus que poden arribar a deixar la víctima paralítica, per això és important cons-cienciar-nos de què si no sabem com actuar, no fer-ho.Els ferits d’extrema urgència i que s’han de tractar prioritàriament, ja que la seva vida depèn de la rapidesa amb què s’actuï, són:-1r: El ferit que no respira o que ni respira ni té pols, en aquest cas, en menys de 5 minuts es poden produir lesions irreversibles en el cervell.-2n: Hemorràgia gran, quan la ferida afecta una artèria la pèrdua de sang és força important i surt de manera pulsativa, és a dir, al ritme del pols. Si aquesta representa més del 40% del total de sang, es produeix la mort.-3r: Inconsciència o xoc.Després vénen els ferits de 1a i 2a urgència, per als quals disposem d’una miqueta més de temps per actuar, i que són:- Les fractures grans (crani, columna, pelvis).- Les ferides profundes.- Qualsevol altre accidentat.Cal tenir present que el ferit que més crida no és per força el que requereix l’atenció més immediata, ja que habi-tualment no és el més greu.

ESTHER COLL - SOCORRISTA

- El nostre nom i no penjar mai el telè-fon fins que ens ho diguin.

• Socórrer:- NO treure les víctimes del vehicle, només ho farem si la seva vida corre perill (incendi, explosió...).- NO treure el casc a un motorista, només ho farem si no respira o ha vomitat.- NO traslladar un accidentat en el nostre vehicle particular.En cas de que haguem de recòrrer a la mobilització d’urgència de l’ac-cidentat:- Si l’accidentat està conscient li expliquem el que farem. Li treiem el cinturó de serguretat i comprovem que no tingui els peus atrapats entre els pedals del vehicle.- Amb cura passem els braços per sota les aixelles. Amb una mà li agafem l’avantbraç i amb l’altre li sub-jectem el mentó (tal i com es mostra en el dibuix).

salut

• Avisar: Demanar ajuda de la manera

més ràpida (sempre que sigui neces-

sari). Avisar sempre al telèfon d’emer-

gències 112 indicant:

- El lloc exacte de l’accident, el

número de ferits i el seu estat.



24salut

Els tatuatges i pírcings

Si estàs pensant a fer-te un tatuatge o pírcing, és important que coneguis les mesures de prevenció, tant pel que fa a tu com a l’establiment que els porta a terme i has de tenir clar una sèrie de normes:1- Local net i ben il·luminat. L’àrea on es fan les activitats de pírcing o tatuatge ha d’estar aïllada de la resta de l’establiment.2- El diploma higienicosanitari que els acredita com a professionals apli-cadors ha d’estar ben a la vista.3- Tot el material que es faci servir ha de ser estèril o d’un sol ús.4- La peça que et posis hauria de ser d’acer inoxidable, or de 14-18 quirats o titani, ja que així reduiràs el risc d’infeccions i al·lèrgies. Aquests materials nobles també han d’estar esterilitzats.5- La persona que et fa el pírcing ha de treballar amb guants de tipus quirúrgic, que han de ser nous cada vegada.

6- La pell s’ha de netejar i desinfectar abans de perforar-la.7- Un cop fet, has de cuidar-te’l.Has de vigilar perquè una norma no completa et pot provocar malalties com hepatitis, sida, tètan,...No oblidis que el tatuatge en els pri-mers dies és una ferida oberta. No tinguis pressa a ensenyar-lo.Has de saber que està prohibit fer

aquesta pràctica en concerts, bars, pubs, botigues de roba... Per tant, fer-se un tatuatge en aquestes condi-cions no és gens recomanable.Però una cosa s’ha de tenir clar, un tatuatge o un pircing no té per què comportar problemes sempre i quan te’l facis on te l’hagis de fer i te’l cuidis.SIXTE MORERA



25mEdi ambiEnt

El gust pel bolet a la part sud de la comarca de la Selva ha gaudit de l’entorn natural perfecte; pràctica-ment podem anar a collir bolets a finals d’agost al Montseny i al desem-bre al Montnegre; les diferències d’altitud i de vegetació, així com la diversitat de les espècies arbrades, han permès un ampli coneixement dels bolets; de fet, ens trobem dins la comarca de l’Aigua, l’element indis-pensable dels fongs.Hi ha una època de l’any en què tothom va a bosc; a buscar casta-nyes, bolets, molsa... Naturalment aquesta sempre ha estat una actitud tradicional, pròpia d’aquesta gent que buscava uns recursos dins del medi on vivien. Però sempre tenia un context molt concret, es trac-

tava sempre de gent autòctona, de cada zona o indret, l’impacte dins del bosc era reduït o almenys no era tan accentuat com el dels nos-

tres dies. Un bon boletaire tenia un coneixement de l’entorn natural d’una manera quasi màgica: coneixien els arbres, els tipus de sòls, les zones més humides... dins del poble tenia una consideració especial, tenia cert prestigi basat en tot un seguit de coneixements que moltes vegades eren transmesos de pares a fills, quasi d’una manera innata i sempre sota el més estricte secret; val a dir que, a més de ser murris, els boletai-res solen ser tossuts i sempre que els preguntes on se’n fan?, et responen: “...a bosc”, o “... veus aquell turó, doncs enllà, enllà... se’n fan molts” i moltes més respostes que sempre et deixen amb el dubte; de fet, si un boletaire no diu res, res de res, vol dir que sap on n’hi ha o que ja n’ha collit.Aquesta tradició oral era un fet típic d’una societat amb tendència o sim-patia vers els bolets, una manera de transmetre coneixements que no té res a veure amb els llibres o les guies de butxaca i que gairebé sempre comporta unes virtuts, i també uns defectes, ja que molts coneixements erronis se segueixen mantenint.

El gust pel bolet

Pinetell, pinenc (Lactarius deliciosus).

Orellana, gírgola (Pleurotus ostreatus), en una soca de pollancre.



26mEdi ambiEnt

A casa nostra s’hi fan unes 1.500 espècies de bolets, per estadística, el poble català en coneix unes 100 (comptant les bones i les tòxiques o nocives), i d’aquestes cent espècies conegudes moltes reben diferents noms depenent de l’indret on es cullen. D’aquesta gran varietat de bolets que hi ha n’és molt més fàcil conèixer les espècies tòxiques que no pas les comestibles, ja que de manera natural quan una espècie no la coneixem o en desconeixem la seva forma la cataloguem gairebé sempre de “dolenta” o tòxica. És una actitud del tot lògica, ja que de ben petits hem après a no collir aquells bolets que ens són desconeguts per por de qualsevol mena d’intoxicació, però això també és una barrera per seguir avançant en el coneixement dels bolets.

PEP SALVANYÀ

Lleterola vera (Lactarius rugatus).

Resum meteorològic de l’any 2004 L’any 2004 ja ens ha deixat. Per veure com ha estat aquest any des del punt de vista meteorològic, reproduïm la següent taula amb un resum de les temperatures i precipitacions registrades:

Algunes efemèrides curioses:- 8 de gener de 1580, un llamp trenca el campanar de Sant Feliu a Girona.- 27 de maig de 1829, inundacions a Girona.- 17 de setembre de 1843, inundacions a Girona amb un tràgic balanç de 115 morts.- 14 de desembre de 1932, desbordament de l’Estany de Banyoles.- 24 de febrer de 1944, desbordament dels rius Llobregat, Besòs i Onyar.- L’any 1956 s’assoleixen -12,3º C a Sant Feliu de Buixalleu.- 19 de març de 1969, vent de 194 km/h al Turó de l’home (Montseny).- 3 d’abril de 1969, desbordament de l’Estany de Banyoles.- 4 de setembre de 1972, cauen 226,8 mm d’aigua a Hostalric.- 7 de juliol de 1982, onada de calor, i s’assoleixen temperatures de 45º C a l’interior.

MesMàxima

ºCDia de màxima

MínimaºC

Dia de mínimaPlujalitres

GENER 23 14 -3.5 19 8

FEBRER 21 11 -3 29 112.1

MARÇ 22.5 19/20 -5 1 /2 96

ABRIL 26.5 24 0 10 149.5

MAIG 28 19/30 3 1 89.3

JUNY 34 28 10.5 8/14 56.2

JULIOL 35.5 24 11 14 8

AGOST 39.5 1 13 21 102

SETEMBRE 32 11 8 28 104.9

OCTUBRE 33.5 4 5 30 42.4

NOVEMBRE 25 14 -2 15 22.2

DESEMBRE 21.5 19 -4 28 86.7

TOTALS 39.5 1 d’agost -5 19/20 de març 877.3 l.



27JardinEria

Plantes aromàtiques Aquestes plantes, a més d’ésser plantades per les seves qualitats tan apreciades en camps com

la medicina, la perfumeria o la gastronomia, tenen un important ús ornamental en els jardins, espe-

cialment en rocalles.

Són plantes que solen resistir molt bé en el sòl, no volen massa aigua i no tenen massa exigència en qüestió de terreny.

• Espígol (Lavandula angustifolia)De forma arrodonida, fulla perenne i de color gris-platejat que el juny-juliol fa unes espigues de color morat clar, molt perfumades.Excel·lent planta, ja que viu en qual-sevol terreny si el lloc és assolellat. La flor atrau papallones i abelles i espanta els mosquits i pugons.La flor és molt apreciada en el sector de la perfumeria i cosmètica, ja que s’utilitza per fer l’anomenada colònia

de lavanda. També es fa servir molt per posar en els armaris, ja que impe-deix que les arnes es mengin la roba. A més, es pot utilitzar per condimen-tar algun plat.

• Farigola (Thymus vulgaris)Planta aromàtica de poc creixement, fulla petita, flor rosada i d’agradable aroma. La seva olor espanta alguns tipus d’insectes perjudicials per a altres plantes del jardí o de l’hort.Molt apreciada per condimentar menjars com ara rostits, guisats, sopes i també per adobar carns i peixos i aromatitzar olis, junt amb altres espècies. També es fa servir

com a medicament, per exemple per netejar ferides i per fer infusions.

• Llorer (Laurus nobilis)Arbre o arbust de fulla perenne gran i de color verd fosc. Antigament es feia servir com a símbol de victòria, s’hi feien corones i garlandes per als guanyadors. Actualment és molt apreciat per portar a beneir el dia del Ram i després fer servir les fulles a la cuina, ja que dóna un toc molt gustós als estofats. També es pot utilitzar per aromatitzar olis junt amb farigola, romaní, sajolida, alls, etc. i, si agrada un toc picant, s’hi poden afegir grans de pebre o bitxo.La fusta del llorer també s’usava per fer bastons o altres objectes resis-tents.

• Romaní (Rosmarinus officinalis)Arbust molt dens de fulla perenne i olor forta, pot créixer fins a 1’50



28JardinEria

metres, fa ramets de flors de color lila clar i floreix de novembre a abril.L’oli que s’obté d’aquesta planta és un dels ingredients principals per fer colònies i locions capil·lars.És una planta antisèptica i insecti-cida, que s’utilitza per fer infusions i per aromatitzar carns, sobretot si es fan al forn o a la brasa.

• Orenga (Origanum vulgare)Planta de fulla caduca i ovalada, de color verd fosc, por créixer entre 30 i 80 centímetres, fa flors en rames de color rosa púrpura de juliol a setem-bre i és molt perfumada.És un ingredient bàsic per posar a les pizzes, els italians l’utilitzen molt per condimentar pastes com per exem-

•

Tarongina (Melissa officinalis)Planta de fulla caduca de color verd clar, floració de juny a setembre en petites flors de color blanc-rosat i olor característic a llimona.Aquesta planta es fa servir en medi-cina per fer infusions d’acció sedant, també s’utilitza per fer licors i com a condiment a la cuina.•

Camamilla (Chamamelum nobile)Herba de fulla caduca, espesses i petites, amb flors flairoses blanques i grogues, semblants a les margari-des, que floreixen de juny a agost.La infusió d’aquesta planta s’utilitza com a remei estomacal. Cal recollir-la amb flor.• Sajolida (Satureja hortensis)Planta molt aromàtica, pot créixer fins a 30 centímetres. Té petites fulles de color verd fosc i floreix de juny a agost amb floretes blanques. Accepta qualsevol terreny ben drenat i força assolellat.Les infusions de les branques amb flor tenen virtuts estimulants i estoma-cals. A la cuina es pot posar en els guisats junt amb altres plantes, però en poca quantitat, ja que té un gust bastant fort. És molt bona per aroma-titzar olis i vinagres.ANTONIA PLANS

ple els macarrons. També és molt bo per conservar formatges amb oli i macerar carns i peixos. Cal collir-lo sempre amb flor.

• Menta (Mentha piperita)Planta de fulla caduca, de color verd fosc i flor blanca.És una planta que es cultiva per uti-litzar-la en la indústria farmacèutica i és molt apreciada en el sector de la confiteria.D’olor molt agradable i molt bona per fer licors i infusions. Hi ha una dita que fa així: “Menta per al mal de ventre”.

• Ruda (Ruta graveolens)Planta de fulla perenne de color verd-blavós, pot créixer fins a 1 metre, fa flors grogues i petites de la primavera fins l’estiu. Fa una olor forta i desa-gradable.És molt útil en la medicina, ja que és bona per al reumatisme. També és la planta que es fa servir per fer el licor anomenat “grappa”. Antigament s’uti-litzava com a talismà.



29

Quan ens vam proposar celebrar el nostre 25è aniversari de noces, la nostra il·lusió era fer un viatge a un dels llocs més fascinadors del planeta, com és la Xina. El que més ens va cridar l’atenció del viatge és la diversi-tat cultural, lingüística, la forma de viure el dia a dia. Vam comprovar que la cultura xinesa es basa en el respecte als altres, una atenció a la gent gran i, el que és més important, tenen molta cura en mantenir el cos i la ment en plenes facultats al llarg de la seva vida. De bon matí, sobretot la gent gran, fan tai-xi per les places; els empleats dels restaurants, agències, oficines, etc. fan gimnàstica al carrer davant del portal de l’establiment on treballen. De totes maneres, també és veritat que tot està canviant molt de pressa, han obert les fronteres al comerç i es nota amb les desigualtats entre les ciutats immergides en la crua realitat de la pagesia, on la immigració cap a les grans urbs és imparable. Actualment a la Xina són uns 1.300 milions d’habitants. Vam arribar a Pequín després de 12 hores amb avió des de Frankfurt en un vol regular. Vàrem visitar la majestu-osa plaça de Tiananmen, coneguda per la revolució dels estudiants, que té 24 ha. i al costat hi ha la famosa ciutat

Viatge per la Xina mil·lenària

El viatGE

prohibida, una ciutat dintre d’una altra ciutat on els ciuta-dans tenien prohibida l’entrada fins fa 80 anys i on vivia l’emperador. A uns 75 km de Pequín es troba l’altra meravella de la Xina, la seva impressionant muralla de 6.000 km i que segons diuen és l’única obra d’enginyeria feta per l’home que es veu des de l’espai. Actualment, de parts ben conservades de la muralla, que fa 7 metres d’alçada per 6 d’amplada, en queden poques i el que queda és de cara al turisme; el nostre recorregut va durar unes tres hores i vam gaudir d’unes vistes impressionants. Xian és la segona ciutat que vam visitar. Ens van portar a veure les restes arqueològiques dels guerrers de terracota amb tot un exèrcit complet, des del lloc de comandament, la cavalleria, la infanteria, carruatges imperials, etc. tot de mida natural. Estem parlant de la troballa d’unes restes de fa uns 2000 anys, quan al morir l’emperador va voler ser enterrat amb totes les figures. Guillin és una ciutat on tot és diferent i que està al costat del famós riu Li, en una zona muntanyosa impressionant. Els pescadors fan servir una espècie d’ànecs per pescar; els ensinistren de petits amb una corda al voltant del coll

Vista general d’un tram de la muralla.



30El viatGE

que els estreny i d’aquesta manera evita que s’empassin els peixos que pesquen. El riu és navegable i ens vàrem passar el dia navegant tot admirant les gorgues que s’al-cen a cada costat.A la ciutat de Hangzhon visitàrem uns grans jardins plens de pagodes dedicades a Buda. A la tarda vam assistir a un ritual budista on els monjos, vestits amb túniques, feien les seves pregàries.Suzhou és la Venècia xinesa, ja que tot són canals i ponts molt estrets, tot molt ben decorat. Es diu que les concubi-nes de la cort de l’emperador eren originàries d’aquesta població, on les noies eren admirades per la seva bellesa i els seus peus petits. En els jardins es pot veure una altra meravella del país, que no és altra que els bonsais, ja que a la ciutat hi ha força escoles que n’ensenyen el cultiu.

L’última ciutat que vàrem visitar fou Shanghai, que és realment impressionant perquè compta amb 17 milions d’habitants, dels quals 2 milions viuen en barques o cases flotants. És impactant el contrast entre la ciutat mil·lenària i les noves grans edificacions i també resulta sorprenent les carreteres que per alleugerir el trànsit rodat construei-xen sobre pilars a un nivell més elevat que els carrers, de manera que es pot dir que des d’un tercer pis veus passar els cotxes pel davant de la finestra.Per acabar, cal comentar l’astúcia que tenen els xinesos a l’hora de vendre en els tradicionals mercats de carrer, la qual cosa fa que el regateig estigui a l’ordre del dia i que qui vulgui comprar a bon preu hagi de demostrar molta perspicàcia.Esperem fer els 50 anys de casats per explicar-vos el nostre proper viatge.Nijao Xie-Xie.!!! (que vol dir: Bon dia i gràcies)

MARTÍ SAULA I MARIA MASFERRER

La Maria a la ciutat prohibida.

En Martí i la Maria a la muralla. En Martí en un edifici construït sobre pilars.



31GastronomiaRECEPTES DE LA BONA CUINA

Truita juliana de carxofes

INGREDIENTS:- 6 carxofes grans- 6 ous- oli d’oliva i sal

PREPARACIÓ DEL PLAT:Es netegen les carxofes traient totes les parts dures, el tronc i les fulles verdes. A continuació es tallen les carxofes senceres a la juliana. S’hi afegeix sal i es posen a fregir amb oli d’oliva abundant i ben calent.Quan les carxofes ja siguin tendres s’aparten, es treu gai-rebé tot l’oli i s’afegeixen els ous batuts.

Sopa d’avellanesINGREDIENTS:- 50 grams d’avellanes torrades- 2 grans d’all- 150 grams de pa- safràPREPARACIÓ DEL PLAT:Fregiu els alls i afegiu-hi dos brins de safrà torrat, una lles-

Bunyols de l’àvia

INGREDIENTS:- 1 ou- 1 tassa de sucre- 1 tassa de ratafia- 1 tassa d’oli- � sobre de Royal i farinaPREPARACIÓ DEL PLAT:Barregeu l’ou, el sucre, el licor i l’oli i bateu-ho. Afegiu-hi el llevat i de mica en mica la farina. Remeneu-ho de manera que us quedi una massa ben espessa.Poseu oli en una paella i quan estigui ben calent fregiu-hi la pasta tirant-la-hi a cullerades procurant que no es trenquin les unes amb les altres. Un cop cuits els bunyols, ensu-creu-los i serviu-los en una safata.

Si volem saber si un ou és fresc sense trencar-lo, el sub-mergim en un pot amb aigua freda. Si sura, ja el podem llençar. Els ous frescos són aspres i els vells llisos i bri-llants. És recomanable conservar-los en posició vertical i a temperatura ambient. Es poden menjar: durs, cuits amb closca durant 10 o 12 minuts i deixant-los refredar amb aigua freda; passats per aigua entre 3 o 5 minuts sense que l’aigua bulli, per evitar que es trenqui la closca; ferrats, arrebossats com a acompanyament de sopes, guisats o salses, etc.ÀNGELA CANALETA

Què passa amb els ous?

queta de pa fregit i les avellanes torrades.Trinxeu-ho tot bé i afegiu-ho en una olla amb aigua bullint. Tireu-hi una mica de sal i el pa esmicolat. Heu de tirar a l’olla l’oli que heu utilitzat per fregir el pa i els alls, i deixeu-ho bullir tot junt a foc mitjà durant una hora aproximada-ment.



32Els nostrEs rEcords

Sota el porxo d’un masTot el que es podia veure en els vol-tants dels masos era necessari, no hi havia res que no fos pensat per als treballs dels camps o de les corts del bestiar. Des dels espais més tradici-onals, l’era, la bassa, el femer o els arbres més propers, fins al més petit detall, tot tenia una utilitat. Tots els moviments dels pagesos obeïen a les seves feines. Entraven i sortien de les corts, enganxaven o desenganxaven un carruatge, collaven o descollaven l’arada, accedien o marxaven del pati. Quan arribava l’hora de quedar-se en el camp, la casa quedava vol-tada de solitud i silenci.A pesar del gran nombre d’utensilis usats en les feines quotidianes i del pas diari del bestiar i de l’aviram, sempre embrutadís, pel pati i pels afores, els pagesos tenien una gran disposició a escombrar i a mantenir-ho tot endreçat. Tenien un lloc desti-nat per a cada cosa. La contemplació dels masos facultava la percepció d’un ordre total.Adossades a les parets foranes de les corts del bestiar, que feien un tot amb la casa, hi tenien les corts dels porcs, de teulat més baix, a vega-des amb un petit corral de fustes a l’entrada, perquè els porcs sortissin a fora mentre les dones netejaven les corts. Al seu costat, aprofitant el mateix dipòsit, hi havia el petit afegit de la comuna.A l’altre cap de la casa, on hi donava una altra cort amb la pallissa al damunt, hi havia el cobert del porxo, sostingut sobre pilars, annexat com una continuació de la mateixa casa. Era destinat a guardar els carruatges i altres instruments de treball. Moltes vegades un altre afegit fet de fustes i canyer servia per guardar la carreta, on era fàcil d’enganxar i desengan-

distribuir-la a les terres un cop “esta-nyada”. Plegada a la paret una gàbia de trasllat de bestiar.Els guarniments dels animals de tre-ball. Penjats en claus o en estaques clavades a la paret hi havia la cabe-çada amb la brida, la cascavellada, el collar amb els “vencillons” i les argo-lles. El bastet amb les clavilles i amb la sofra, la ventrera, la retranga amb els reculants popularment també dita “sobranques”. Les regnes ben plega-des, el travesser i els tirants. Repenjats a la paret, els junyidors de les bèsties de treball, bous o vaques. En el seu racó hi descansaven el jou muntat amb els ansins, l’anella, la cla-villa i els “clavillons”. Les colleres. Les tirandes plegades amb els clavistells. Les mantes d’abrigall. Els morrals.També s’hi aixoplugaven els arreus i les màquines per fer les diferents feines dels cultius: les arades, la cavadora, el rascle i l’aplanador. La màquina dalladora, amb les seves ganivetes i la mola d’esmolar-les, el rampí, les forques, els rasclons i ras-tells. Les batolles, el tiràs i les pales

xar. Temps ha, en el porxo hi dormien les gallines i en un lloc airejat s’hi podien veure unes gàbies de conills.Alguns masos tenien un altre porxo separat de la casa, davant el pati o al costat de l’era, amb una nova ampliació de corts i la construcció del galliner i del colomar. El porxo, que també aixoplugava petites activitats pageses, emparava més o menys serveis, depenent de l’amplitud i de la importància que havia anat agafant l’explotació.Sota el porxo hi vegem el carro amb els capçalets i les estores. La car-reta amb les estaques, les caixes i el torn, carruatges destinats a fer tota mena de transports del mas. El tombaret, un carro més petit amb solera i trabuc, indicat especialment per fer els transports dels fems als camps i de sorra i rocs per arranjar els camins. La tartana o el carret, carros amb molles i seients, coberts amb vela, per viatjar còmodament la gent a l’hora de fer visites o d’anar a mercat a Hostalric. La bota de la mesquita, damunt el seu carro, per

Vista del porxo i pati de Can Rata. Anys seixanta.(Foto: Enric Oliver).



33Els nostrEs rEcords

de ventar. La màquina de segar i la màquina ventadora.Recalcades on la paret és més alta s’hi resguarden les esca-les portàtils, de diverses mides, fetes de tronc d’acàcia o d’àlber, fusta resistent a agafar vicis de torsió. Les escales servien especialment per fer els pallers i també per pujar a la pallissa i per penjar a assecar el blat de moro als arbres. En alguna raconada les sàr-ries, on també hi esperen la verema, unes piles de semals.Davant de tot del porxo per usar diàriament, els coves, per portar cove-nades de menjars verds i secs a la menjadora del bestiar estabulat a les

els fems dels peus del bes-tiar. També un espai reservat per estendre el menjar verd per al bestiar. Recolzades en un pilar unes escombres de bruc, que ser-vien cada matí per escom-brar la gallinassa del porxo i les runes i les buines del pati. En un pilar del porxo, penjat en un clau, el pixador del porc per greixar les sabates de cuir quan quedaven resseques. En una post a la paret, la barra de sèu per untar els fusells dels carruat-ges, el setrill d’oli d’untar, el martell i l’enclusa, les pedres d’esmolar, etc.Del porxo d’un mas en són expressives aquestes fotos,

aconseguides amb la col·laboració d’en Josep Pla de Can Castelló. Per a la elaboració del text hem rebut informació d’en Lluís Masferrer de Cal Manso i d’en Jaume Call de Cal Ferrer de Dalt.

JAUME FUGAROLAS

corts, vespre i matí. Els cistells, per aplegar el menjar pels conills. El car-retó o el baiard, per treure cada dia

La tartana de Can Baldiri un dimarts a la Plaça dels Bous d’Hostalric. El cavall, acabat de ferrar, llueix els cascavells al coll. Guarnit amb els guarniments de cuir nous, porta les inicials del propietari, Ramon Villacrosa, a les tapes de la cabeçada i en el collar. Són els anys cinquanta. La tartana i els guarniments es resguardaven sota el porxo. (Foto: Carme Villacrosa).

En Jaume Massagué, de Cal Teixidor del Sot, arribant amb una carretada de fems a la Feixa del Pla. Anys cinquanta. La carreta es protegia a sopluig d’un porxo. (Foto: Núria Pujolràs).



34El racó dEl mossÉn

El pa de NadalEls recordats Joan Gubert Suñer, de can Nualart de Grions, i Joan Vilà Xamaní, de can Palet de Gaserans, tenien un gran interès i feren un gran esforç per recuperar els costums antics dels dos pobles i conservar el record de les seves tradicions.Una d’aquestes tradicions que m’explicà en Joan Gubert (a.c.s.) és la que s’ha con-servat a la memòria amb el nom de “el pa de Nadal”. Recordo que em deia: “Prové de molts segles enrere, de l’època feudal, quan el senyor del castell de Montsoriu, el vescomte de Cabrera, estenia els seus dominis des de la Selva fins a Osona i part de la Garrotxa. I a Grions hi havia el nucli que pertanyia al “domuns” o senyor de la Torre de Grions, que era un descendent dels comtes de Besalú.L’edifici històric de la Torre de Grions encara avui existeix. Està situat a uns 200 metres del temple parroquial i en els seus murs encara s’hi poden veure els senyals d’antigues espitlleres.A principis del segle XI les relacions entre aquestes dues famílies nobles eren correctes. Segons la tradició, amb motiu d’algunes solemnitats, com ara la diada de l’arcàngel Sant Gabriel i de santa Anna, patrons de la parròquia, el ves-comte baixava amb la seva muller i amb la seva filla, que es deia Anna, a sentir la santa missa al temple de Grions. Fou en una d’aquestes ocasions quan la filla de vescomte conegué el fill del senyor de la Torre, que malgrat ser un jove ben plantat continuava fent d’escolar, tal com havia fet des de petit.Però aquestes bones relacions es trenca-ren un dia. I fou un dia molt assenyalat, tant en el calendari eclesial com en el popular: el 24 de juny, diada de la festivitat de Sant Joan Baptista.

“Per Sant Joanel primer bany”

Segons escriu el folklorista Joan Amades en el seu “Costumari català”, aquest refrany, aquesta dita, ja la deien i la practi-caven els homes de l’Edat Mitjana.Seguint aquest costum, la filla del ves-comte de Montsoriu, acompanyada de tres donzelles, baixà fins a la riera que procedia d’Arbúcies per prendre aquest bany el dia de Sant Joan. Diuen que pel camí cantaven:

“Sant Joan Baptista,Apòstol i Evangelista,per la virtut que Déu us ha donatfeu-me tornar, pel bany d’aigua,més maca que l’any passat”.

Però aquesta alegria juvenil se’ls tornà en

gran pena quan, en arribar al riu, veieren que l’aigua baixava ben tèrbola. Decebu-des, decidiren retornar cap al castell. El vescomte i tot el personal del servei s’es-tranyaren de què tornessin tan aviat.Elles explicaren el motiu. -La causa de què l’aigua baixés tan roja fou la pluja torrencial que caigué a la matinada al llarg del fondal de la riera, sense que arribés a dalt del turó on s’alça al castell de Montsoriu-.Però el vescomte, que per temes relacio-nats amb la caça ja havia tingut algunes desavinences amb el senyor de la Torre de Grions, s’ho va prendre com una ofensa al seu honor de cavaller i li declarà la guerra, adduint que havien estat els seus homes els qui havien anat a enter-bolir l’aigua perquè la seva filla i les seves criades no poguessin banyar-se el dia de Sant Joan.Aleshores, el senyor de la Torre demanà als seus bons vassalls que el proveïssin ràpidament de sacs de blat i d’altres queviures i es va tancar dins la fortalesa. -El vescomte, que tampoc no volia fer ves-sament de sang, va organitzar un setge constant a la Torre, pensant que el senyor es rendiria a causa de la fam. Però els mesos passaren i ja s’acostava Nadal.Cada diumenge el rector de la parròquia de Grions feia pregar a tots els seus fidels per demanar al Senyor que els vots de pau que anunciaren els àngels a nit de Nadal amb motiu del naixement del nen Jesús fossin de nou una realitat.Mentrestant, s’havia estès i acceptat entre la cristiandat l’anomenada “treva o pau de Déu”. Es tractava d’una institució medie-val, creada pel cèlebre abat Oliva l’any 1033, que assenyalava un temps i uns dies determinats en què s’aturaven les lluites armades i les guerres senyorials.El rector va enviar sengles missatges als contendents invitant-los a practicar aquesta treva el dia de Nadal i ambdós ho acceptaren. El vescomte va baixar fins al poble amb el seu cavall blanc i digué a la tropa que desfessin el setge fins a les 12 del migdia.Puntualment, en arribar aquesta hora, va donar ordres de fer sonar el corn com a senyal de què ja s’havia acabat la treva. I fou en aquest precís moment quan de sobte s’obriren les grans portes de l’entrada de la Torre i en sortiren dues ala-bardes onejant al vent una gran bandera blanca. En veure-les, el vescomte, criat amb to altiu, urgeix una rendició sense condicions.Aleshores intervingué providencialment

la seva filla, que l’acompanyava i li digué amb to suplicant: “Però, pare avui és Nadal! Aveniu-vos a parlamentar! Mireu, el senyor us espera al pas de la porta. Ja us acompanyo”.El senyor de la Torre també va començar a caminar envers ells, portant una grossa panera de pa, i va dir: “Senyor compte i senyoreta damisel·la, durant tot aquest temps en què ens heu tingut assetjats hem sentit la bona flaire de tota classe de menjars que coíeu ben arran de la nostra muralla, però mai no hem sentit la fragàn-cia del pa acabat de sortir de forn. Doncs avui, que és la gran diada de Nadal, us vull obsequiar amb aquest pa acabat d’enfornar”.En veure aquest gest del senyor de la Torre i escoltar les seves paraules, l’Anna, com un nou àngel de pau, exclamà: “GLÒRIA A DÉU A DALT DEL CEL I A LA TERRA, PAU ALS HOMES DE BONA VOLUNTAT”. I afegí: “Mai més cap guerra. Mai més pecat. Pau als homes de bona voluntat”.Commocionats per aquestes paraules, els dos nobles s’abarrocaren el senyal de pau i de reconciliació.En veure l’Anna aquesta escena tan emo-cionant, entrà corrents a dintre la Torre tot cridant: “Gabriel, Gabriel, els nostres pares han acordat la pau!”.Qui primer va sentir aquests crits fou la mare d’en Gabriel, a qui l’Anna, en veure-la, se li va tirar al damunt i tot abraçant-la li digué: “Mare, mare ja ha arribat la pau!”, afegint immediatament: “Ai senyora, per-doneu que us digui mare, però és que fa tant temps que el meu cor estima en secret el vostre fill Gabriel!”.I la senyora, tota emocionada, li respon: “Oh, gràcies, gentil senyoreta! I gràcies Senyor. I gràcies gloriosa santa Anna, que heu preparat els camins perquè puguin celebrar sense cap obstacle el seu matri-moni aquells fills que fa tant temps que s’estimen”. Immediatament n’assabenta-ren el rector, que de seguida llençà les campanes al vol per celebrar aquests dos grans esdeveniments: la pau entre els dos cavallers i el projecte de matrimoni entre la pubilla i l’hereu de les dues famílies.Al toc de la campana es congregaren gai-rebé tots els vassalls de la contrada que la nit abans ja havien assistit a la Missa del Gall. I el criats del de la Torre obsequiaren a tots amb abundants bocins de pa que el senyor de la Torre havia manat pastar aquell matí. I tots anomenaren aquell pa, el pa de Nadal.MN. ROSSEND ROCA



35

Acudits

Sopa de lletresBusqueu 12 noms de bolets

Dites populars

• GenerLa pluja del gener fa ric el vinater.Si vols veure la lluna bé, mira-la pel gener.Mata el porc pel gener, si vols que es conservi bé.Gener sec i abril mullat, molta palla i poc blat.Desprès del gener, poda l’arbre fruiter.• Febrer

Pel mes de febrer treu flor l’ametller.De la lluna de febrer, no n’esperis res de bé.Per la lluna de febrer esporga l’oli-ver.El febrer es traïdor, borrascós i gela-dor.Guarda la llenya al llenyer per quan arribi el febrer.

• MarçMarç ventós i abril plujós fan ser el pagès orgullós.Pel març la verdor i per l’abril la flor.Tota vinya estimada pel març treba-llada.Març marceja i la gent bogeja.L’euga ben cuidada pel març apa-rellada.

• AbrilPer l’abril, cada gota val per mil.L’ordi per sant Jordi és espigat, per sant Joan és madurat.Si trona per l’abril, ve bon estiu.D’abrils i de senyors, n’hi ha pocs que no siguin traïdors.Abril mullat, mal per al bestiar, bé per al blat.

Més dites populars- Tramuntana, la mar plana.- Any de neus, any de deus.- L’euga ben cuidada, pel març apa-rellada.- Els catalans, de les pedres en treuen pans.

- De ponent, tot malament.

GABRIEL GÓMEZ

Com es diu cabell brut amb xinès?Xinxampu.

Un fill li diu al seu pare:- “Papa, papa vull anar al circ!”- “No, fill, qui et vulgui veure que vingui a casa”.

Quin és el animal més antic del món? El pingüí.Per què?Perquè està en blanc i negre.

EntrEtEnimEnts

Solució a la sopa de lletres de la revista anterior (Núm. 2):Paella, ganivet, plata, cullera, caçola, pinces, olla, plat, got, forquilla i tisores

MARTA CANALETA

Un nen li diu al policia:

- “Policia, policia, allà hi ha una baralla que ha començat fa 30 minuts”.El policia li diu:-“Si dius que la baralla fa 30 minuts que ha començat, per què no m’ho has dit abans?”El nen respon:- “Perquè el meu pare estava guanyant”.

JORDI XAMANÍ

F P B H K D E R P Ñ L M G I J A O L L A L V C X P U L P Ñ W A S R D F J H I L P Z Y X V W U T S R E J I O M T Q A Z X D C K R I O P U N S A M T Y Q U Z C V T N Q W E L D Y U G I O P K L J H G F I P D A L G E D H K L K U N J O M B R E N M G H D K O E A J H P U E J Y M J H I L B F L Y F S D I S X N R Z G M L K G P L J B D K A A A J A B V N U A F M A X H U S M P T I H U W F M Q S G Y E S C A R L E T H K R E B B J H W T T S J W D D R P A N T Z D K A P H G R V F Z M F L Y A K D F S E Q X O R X N J N O Y O M D H C A D P I F L K H A A M A Z F C P I Z U R L H S F F E S Ñ P Y O L V C M U R T D V Ñ H M A E A V A G J R A A M H P A R E R E I G B O R D A D W N Y Q B L O Q X N F I A E G Y U J P Q B J G B R Q E H W V K Y W Z V T G T R H Q A Y O N N H F S O O G S E D N U E W A R O V E L L O I I H M D E A B P R E R G V Y R X S Y F T B Y B H U U F K R D W A M A D T E X G T C Q K G Y T U A S Y Y F J O C Q R L Ñ M Y T A E Y V X A M P I N Y O O T H H S B R E G H I I B W S U H N K G R Y R G N Y F J G S A O N R O M P E T A W G G Y J A Y U O M I G K D I Y U I R T O O F N F Q Q K Y L G J D S G G L T R N H Y R W E M P L J M P X M J M M J M M A R N K S Y N J A V Q L I T S G J R K Y G B N R M K O L M O O M H F K Z W F R K L Z Q N A T E L L D P I N A T E L L

Documents

Núm. 3, Febrer 2005