Núm. 3, octubre 2005

Núm. 3 1

La Plega de l’Arxiu Arxiu Provincial de l’Escola Pia de Catalunya

Amb freqüència se’ns demanen a l’APEPC fotocòpies. Aquestes són un instrument de treball molt útil, prou que ho sabem. Tots en fem servir per mil i mil motius. Però hi ha unes lleis que a vegades ho limiten. En qualsevol llibre hi ha una nota en començar que adverteix de la prohibició de fotocopiar-lo; hi ha una llei de protecció de dades i de la intimitat personal que impedeix fer fotocòpia de llistes de persones. Si a l’APEPC no fem a vegades algunes fotocòpies, no és per no voler servir, sinó perquè creiem que no ho podem fer. Desitjaríem que tothom ens comprengués i no es produïssin malentesos o se’ns judiqués malament. Notícies El 30 d’abril va tenir lloc el Congrés d’Història Local de Castellar del Vallès. Hi

presentàrem una breu historia del nostre col·legi en aquella localitat (1896-1939). Del 25 al 27 d’agost (matins), assistírem a Rosario (Argentina), al 2n Congreso de

Archivística de Argentina. Com a resultat d’aquest congrés existeix un CD on hi apareixen les ponències presentades, així com el programa del congrés. Inclou també, el 1r Encuentro de Archivos Religiosos en Rosario (Argentina).

El 25 i 26 d’agost (tardes), participàrem al 1r Encuentro de Archivos Religiosos en

Rosario (Argentina) amb la lectura de la comunicació “Presentación del Archivo Provincial de las Escuelas Pías de Argentina”. Es troba, també, en el CD anteriorment citat.

Del 12 al 15 de setembre es va realitzar el Congrés de l’Asociación de Archiveros

de la Iglesia en Espanya, hi llegírem la comunicació “Partituras de Mn. Lluís Serret i Pons conservadas en el APEPC”.

LA PLEGA DE L’ARXIU

Butlletí de l’APEPC

Barcelona, octubre 2005, número 3

Presentació

Núm. 3 2


S’escriu ... (en publicacions no escolàpies) BALADAS ORTIZ, XAVIER. “La formación de técnicos deportivos, en deportes de montaña”. Tándem de didáctica de la Educación física, juliol-setembre, 2005, núm.19, p. 30-38 BONNÍN BARCELÓ, EDUARD. El Magisterio social del Vaticano II y de Pablo VI. Mèxic: Instituto Mexicano de Doctrina Social Cristiana, 2005. BONNÍN BARCELÓ, EDUARD. Moral de la vida: manual de bioética teológica. Mèxic: Ed. Dabar, 2005. ISBN: 970-652-373-1. BORRÀS I GONZÀLEZ, ALBERT. “El temps a la comarca”. L’Enllaç dels anoiencs. 6 d’octubre de 2005. Decimas y sonetos de RAM-MAR P.Ramón Martí, escolapio en sus bodas de oro sacerdotales. [EE.UU]: s.n., 2005. FULLAT I GENÍS, OCTAVI. “Educamos un cuerpo”. Educación, vol. XI (març 2002), núm. 20, p. 21-36. FULLAT I GENÍS, OCTAVI. “Axiología educativa para Occidente”. Educación, vol. XII (setembre 2003), núm. 23, p. 25-65. FULLAT I GENÍS, OCTAVI. “Occident, a priori educatiu”. Diàlegs: revista d’estudis polítics i socials. Any 7, abril-juny 2004, núm. 24, p. 87-110. FULLAT I GENÍS, OCTAVI. “Las Ciencias Sociales en la Universidad”. Huarte de San Juan: Revista de la Facultad de Ciencias Humanas y Sociales. Núm. 11, 2004. GÁLVEZ RODRÍGUEZ, SANDRA LILIA. La Educación como antropogénesis. El tiempo como categoría pedagógica en a obra de Octavi Fullat. Dir. Xavier Marín Torné. [Barcelona]: Universitat Ramon Llull, Facultat de psicologia, ciències de l’educació i de l’esport Blanquerna, 2005. PUIG, MAGÍ. “P. Magí Valls i Solé Sch.P“. L’Enllaç dels anoiencs, 2005. En diversos números. PUIGDOLLERS NOBLOM, RODOLF. Pregar amb els salms. Barcelona: Centre de Pastoral Litúrgica, 2005. ISBN: 84-9805-027-8. REVILLA, FEDERICO. Momentos místicos en la poesía de Ramón Castelltort. [Barcelona]: Fundación Cultural de las Américas, 2005. ISBN:84-609-6022-6.

Núm. 3 3


Entrades GURRERA I LLUCH, MONTSERRAT. L’ensenyament a Mataró durant la primera meitat del segle XIX: gènesi i desenvolupament del sistema educatiu en una ciutat industrial (1808-1868). Dir. Conrad Vilanou i Torrano. Barcelona: Universitat de Barcelona, Departament de Teoria i Història de l’Educació, 2004. Propaganda, butlletí mensual del Centre Catòlic d’Obrers. Igualada novembre 1917, núm. 47. 32 pp. dedicades a recollir informació sobre la celebració del Tercer Centenari de la Fundació de l’Escola Pia. Proyecto de activación de la inteligencia. Mèxic: SM de Ediciones, 2005. ISBN: 970-688-633-8. Proyecto de activación de la inteligencia. Madrid: SM de Ediciones, 2005. ISBN: 84-348-9288-X. En relació a aquests llibres hi ha la següent recensió: PRÓ HERNÁNDEZ, MAITE. “Baqués, M. Projecte d’activació de la intel·ligència. (PAI 2000 6è de Primària). Educació primària i guia didàctica.” Aloma, revista de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport. Núm.15, 2005, p. 196-198. L’Aparador de l’arxiu En aquest número, La Plega de l’Arxiu para atenció a la filosofia. Les tesis com a culminació del treball de recerca marquen unes pautes per a la investigació. Per això, i per la importància d’elles en el nostre fons, aquí en llistem les que es publicaren com a fruit de l’ensenyament d’aquesta matèria a la Facultat de l’Escola Pia de Santa Anna de Mataró.

La primera obra enumerada de 1742 són els apunts d’un estudiant d’aquesta Facultat de Mataró el primer curs en que s’obrí la Facultat. A través d’aquests apunts ens podem assabentar de l’exposició i pensament filosòfic del mestre o lector, l’escolapi P. Joan Balcells. 1742. Cursus Aristotelicae Philosophiae quadripartitus In Dialcam. Logam. Metam. et Phisicam, velut Fluvius Paradisi in quatuor Capita juxta Mentem Angelici Praeceptoris Divi Thomae Aquinatis. In hoc nro. S. Annae Mataronensi Scholar. Piar. Collegio. Die 1ª Octobris An. 1742. Lectore P. Ioanne a S. Paulo ejusden Relig. Proaemium. Manuscrit, 307 ff; 8 gravats;19’6 x 15’2 cm.

Núm. 3 4


1757. Eruditissimo, ac Rev. Adm. P. Eduarddo Corsini a Sto. Silvestro, universi Schol. Piar. Ordinis Praeposito Generali, se, suasque Philosophicas Theses, ad mentem Ang. Praecep. D. Thomae; necnon insigniorum recentioris Physiologiae Philosophorum doctrinam, publice defendendas, Matthias Mont a S. Francisco civitatis Mataronensis PP. Scholar. Piar. Collegii Clericus rof. D. D. D. Praeside P. Ildephonso Ferrer a S. Josepho in eodem Colleg. Philos. Profes. Die 30 Maii Anni 1757. Hora 3 pomerid. Vici: Ex Officina Petri Morera Typographi in Plateâ Maiori 25’8 x 18’8 cm. 1787. Thomisticae Philosophiae conclusiones, quas in Templo Sanctae Annae mataronensi propugnabant publice alumni Schol. Piar.

Cler. Ludovicus Barberí a Sancta Theresia Cler. Josephus Roma a Christo

Cler. Faustus Abril a Sancto Josepho Cler. Joannes Chrisostomus Junoy a S. Paulo

D. Josephus Barnola, & Fortuñ Hora quarta pomeridiana. Diebus 16, 17 & 18 Junii Anni 1787. Patrono Michaële Busqué a S. Maria ejusdem Instituti Philosophiae Professore. Matarone: Sumptibus Joannis Abadal. 19’4 x 14’4 cm. 1790. Propositiones philosophicae veteribus, et recentioribus Philosophis excerptae, quas publico certamine propugnandas suscipiunt Clerici Scholarum Piarum

Ignatius Vidal a S. Petro Salvator Masmitjà a S. Michaële,

et Cives Mataronenses Joachimus Simon et Quintana,

Iosephus Calasanctius Tuñí et Font Sub praesidio P. Augustini Espina a S. Hippolyto in Scholis Piis Philosophiae Professoris In templo S. Annae PP. Scholarum Piarum civitatis Mataronensis diebus 14 & 15 Mansis Maii anni 1790, hora 3 pomeridiana. Matarone: Ex Typ. Ioannis Abadal. 19’3 x 14’5 cm. 1796. Philosophica adserta viro catholico ac religioso valde dignissima, quae in Templo Sanctae Annae Mataronensi ab objectis publice vindicabant alummni Scholarum Piarum

Clericus Antonius Falp a Jesu Clericus Andreas Sala a S. Georgio

Clericus Guillelmus Melcior a S. Joanne Baptista D. Franciscus Collet

Hora 3 pomeridiana Diebus 7 & 8 Januarii Anni 1796. Patrono P. Ludovico Barberí a S. Tertesia eujdem Instituti Philosophiae Professore. Excudebat Matarone Joannes Abadal Tippogr. 20’1 x 15 cm. 1801. Positiones Logicae, Physicae, Metaphysicae, quas in Mataronensi Scholarum Piarum Collegio publice exhibent disputationi

Cler. Raymundus Rivera a S. Vencentio D. Franciscus Vilardebó et Valls

D. Laurentius Novell et Bori.

Núm. 3 5


Diebus 7 & 8 Mensis Octobris Anni MDCCCI. Ipsis adsistente P. Ludovico Barberí a S. Theresia ejusdem Instituti Philosophiae, ac Theologiae professore. Excudebat Matarone: Joannes Abadal Typpografus & Bibbliopola. 2’9 x 16’9 cm. 1817. Delectae e Philosophia positiones de quibus respondebunt

Josephus Castanyer ex opp. Banyolas Lucianus Bell-lloch Mataronensis

Josephus Ferrer a Jesu Cler. Regul. Augustinus Dordal a SS. Nomine Mariae Cler. Regul.

In Mataronensi Templo S. Annae PP. Scholarum Piarum. A. D. 1817 decembris diebus 4 et 5, hora 3 posmedid. Patrono P. Josepho Calasanctio Ferrer a SS. Nomine Mariae Phil. Prof. Excudebat Matarone: Joannes Abadal Typpografus et Bibbliopola 20 x 14 cm. 1825. Depectae e Philosophia positiones, quas in Templo Sanctae Annae Mataronensi propugnandas suscipient alumni Scholarum Piarum

Clericus Simon Rubís a Jesu, et Clericus Aloysius Torras a Santo Joanne

Die mensis Julii an. MDCCCXXV. Patrono P. Vincentio Tió a Sancta Eulalia ejusdem Instituti Philosophiae Professore. Excudebat Matarone Joannes Abadal Typographus et Bibliopola. 28’7 x 20’3 cm. 1822. Virgini Mariae Scholarum Piarum Patronae delectae ex prima Philosophiae parte theses. Quas Deo, eiusque Immaculata Matre opem ferentibus propugnandas suscipient D. Josephus Estruch et Puig, et D. Narcisus Planas et Gispert, Patrono P. Vincentio Tió a Sta. Eulalia Schol. Piar. Philosophiae Profes. Die 20 Junii an. 1822. in Collegio Mataronensi Schol. Piar. Hora nona matutina. Matarone: Apud Joannem Abadal anno MDCCCXXII. [1822] 1 full imprès per una cara 41’5 x 28’5 cm. 1831. Philosophiae conclusiones quas hora V. pomeridiana diebus XXVIII et XXIX Julii an. MDCCCXXXI in Templo Sanctae Annae Mataronensi publico certamine exponunt defendendas Alumni Scholarum Piarum

P. Ildephnosus Corsellas a S. Philippo Nerio et clerici Raymundus Cuspinera a S. Stephano

Ferdinandus Camprubí a S. Francisco Joachim Parera a S. Petro

Antonius Rodó a Sanctissimo Nomine Mariae Marianus Ferrer a S. Dominico Aloysius Gafas a Purificatione Joachim Comas a S. Josepho

Peregrinus Ferrer a Sancta Teresia Patrono P. Antonio Masramon a Resurrectione ejusdem Instituti Professore.

Matarone: Apud Josephum Calasanctium Abadal Typog. Men. Jul. An. 1831. 29’1 x 19’4 cm.

Núm. 3 6


La fotografia Ramon Llanas estudià en el Seminari de Lleida; les lleis desamortitzadores de 1835 l’obligaren a abandonar-lo. Casà amb Josefina Jubero; el matrimoni va tenir vuit fills, l’últim l’Eduard. Ramon enviudà i demanà acabar la teologia, ordenar-se sacerdot però poder residir a Binèfar, el seu poble, per a tenir cura dels fills. Ramon envià l’Eduard amb uns familiars de Mataró; aquest estudià a Santa Anna i ingressà a l’Escola Pia.

A la Biblioteca Provincial guardem aquest diccionari o «calepino» de Ramon Llanas seminarista el 1827.

Documents

Núm. 3, octubre 2005