Ìyìì' ajýgá-me'phaa gàjmàà xti'khu

Me'phaa Xmaçíín

(teo)

Ìyìì' ajýgá-me'phaa jmàà xti'khu

Meçphaa Xmaçíín

Vocabulario ilustrado en me'phaa de Teocuitlapa, Gro.

(teo)

Gùn' riàjmà, Tsiguç àjmà míi ìjuan

Nikhánáá màçni: Benito Apolinar Antonio

Xàbù wì niráxìì ajýgáa: (Compiladores)

Pedro Bruno Flores

Próspero Zacarías Morán

Benito Apolinar Antonio

Asesores lingüísticos

Mark Weathers y Esther Weathers

Instituto Lingüístico de Verano, A.C.

Este material se diseñó antes de la difusión de

“Xtáýgoo xóo mì'tháán ajýgá-me'phaa” (Normas para la escritura de la lengua me'phaa)

Cuando salga la versión definitiva de las normas,

se podrán aplicar en versiones futuras del vocabulario.

1er borrador, febrero 2007

Iyuu'-Ajngaa-Xti'khu_teo-011_Voc-Ilus_2000.pub

a áá adà niño

b béé bíluuç silbato

ch chéé chálá cuchara

dx dxéé dxáma muchacho

d déé daan olla e éé ègì zorro

f fáá frígu parado

g géé gààç armadillo

i íí ixí maíz

j jáá jmbuu atajo

k káá khúbá cerro

kh kháá khùùn' comadreja

l láá lúxu nanche

m máá mañu río

n náá nànùç remolino

ñ ñáá ñuñuu mecate

ý ýáá àýàç venado

o óó bóo' joya

p péé paska ancho

ph phéé phòòn sonido

r ráá ráxu heno

s sáá spiája lunar

ts tsáá tsajkuun oración

t téé táç hijo

th théé thiin erizado

u úú Úskáá Petlazolapa

w wéé wéxì plato

x xáá xáxa no enfriar

y yéé yejtsù manteca

Tsínaç me'phaa Alfabeto Tlapaneco

Tsínaç Mbi'yuu Náa najmaa Xtílóo (grafía) (nombre) (donde se usa) (español)

' “é'è” e'di sangre

á açwá tsídánç mágá cebolla

a açwá tikhu ama jilote

à açwá khawáá àbùnç culebra

mbá un /uno mbaaç terreno mbàà grande

Ndíi nàçkhà náa ìyìì' rígì

Ndíi rígá náa mekhu 1

Xùjkúç: 3

Xùjkú-xnaç 3

Xùjkúç wì khúwèèn náa aúun iyaç 4

Xùjkú-xáná 5

Xùjkú-khara'deen 7

Xùjkú-majkeenç 10

Ndíi mùphúlú' 12

Ndíi rígá náa u'wá-ganitsu 14

Ndíi rígá u'wáá 16

Náa khúwèèn xàbù 19

Ndíi núnì xàbù 22

Xàbù: 27

Ndíi mbi'yuu mbá xógíiç xàbù 28

Rajkhú 29

Edi 30

Ñaún 30

Índice

Lo que hay en el cielo 1

Animales: 3

Aves 3

Animales que viven en el agua 4

Animales silvestres 5

Animales domésticos 7

Insectos 10

Lo que comemos 12

Lo que hay en la cocina 14

Lo que hay en la casa 16

Donde hay gente 19

Lo que hace la gente 22

La gente: 27

El cuerpo 28

El pie 29

La cabeza 30

La mano 30

Ndíi rígá náa mekhu

àjkà'

dùùn

numbaa'

gùnç

1

gùnç gajmíin àçguàànç

2

xàbù nàjkà náa inuu gùn'

e'tsín

ìçwáç numbaaç

naxpíb iç

ru'wa

Àjuàn-inuu ìýáç

Xùjkú-xnaç

wàndàà

tsù'tsún

ñùçùn -ràmìxtì í'dúun

mbòòç

xtágulúu

3

midu

xàjuáç

Xùjkúç wì khúwèèn náa aúun iyaç

àgù

xàwíç

ù'tsì

gùboo

ègì-tamba àgù

4

ègì-xtáxúwa

èndi-ejmbaa

Xùjkú-xáná

àbùn-endiiç

chíjndu

ègì

ì'khà èndi-mixtíi

à'ùùn

xtíçkhú

5

yùwàç rakhá-chámbá

àýà'

tsìjní

xùwì

6

yààç gàà'

wàjin kharaçdaa

chéjmbáa

xedì

xtílá wáduç

xùwánç

mugù

àga

rigu

Xùjkú-khara'deen

míxtúun à'dá-míxtúun

tsíwiç

tsùjtoonç

7

wàxtá

a'dá-xtílá

xtílá

xtílá-úmbáa

8

wáduç

chémjbáa

rundúç

rundú-úmbáa

ijín-xúwánç

xùwán-éjmbáa

wáyú

xedì-eçgú

xtáýgidiç

9

mugù

a'dá-múgú

tsùjtoonç

xinaç

Xùjkú-majkeen

xìyúç

èxù'

kìxuàà

10

ñùjùn

gù'xù

gajña

Xùjkú-xuòò

pìjpí

xkàdà'

xkuìyáa

ètsùùnç

chàçbu-triçtriç xijýgri

à'ma

11

rumáa

xndú-tsuwanç

xiáma

xndúdá-xtílóo

rakhíjuán

drásnú

Ndíi mùphúlú'

gànù'

xndúdii

yàà

12

duun

mágá

xtáchája

tsíjmbaaç

áxu

13

kuítí rùbú

ràmbù

rà'khàmájinç

yaja

xndú

rà'khììn

Ndíi rígá náa u'wá ganitsu

tsìnù

xúwaç

àçgù

uma

ixì nakha

xúxuàà

tsíxnda

wéxìnajkú

tsíjtuun

madííç

14

èjuìì

a'dá-tsíndòç

tsìnù

daan

xàbù-nikhii

yàà

xtédxùù

rajkúu è'xà

xkaníjtì

Xajpa màtsiçtsurámaaç

uma idú gúní

Dan-xálú

madííç

15

raxtá

ni'jña

Ndíi rígá u'wáá

kuàçààn adà

agú

nà'nisýaç

ndélá

na'xmí àçgù

16

xìyo-ixì

xuòò gàà'

niwanç

mbújkháa

chídí

ñuñuu áchá

wáñú

17

ñaúunç uçwá

xkraçá

ixì-ada / xtàçmá

èjnà

extuç mbàà

xtá

ndíi najmuu àçgùç ma'xmíi jmàà

extu-ñaún

mbé'da ixì

18

wájtsaanç

u'wá-nàxtùjuà

19

Náa khúwá xàbù

xkrugua / riejun

u'wá-ràxà

uçwá-xtamáçán

20

xàbù-na'sýgáa

u'wá nàxtìçsýgáa

u'wá-dxájkuun

jñáma

dxáçgú

xàbù nundííç

dxáma

xtúgua

dxájkuun

extiuuç rùbu

àçgù kaguii chéjmbáa

ixì

náa nàxtùjuà yà'ù jmàà xndú

xùwánç

náa nàxtùjuà xtíin

21

Xua náa xuajin

xtílá

Ndíi nunì xàbù

Nakhui'tsu. Nagáyúu

Na'gaan iya-thaun.

Nà'nigajmaa.

Nasýgájma. Nà'nììlaç raxtóo àjuàn-xkàmíjndi.

22

Nàkìxìì. Naçsýa jmàà àçgù.

Nuthamíjná xàbù.

Dxá'gú khayá rì'ì.

Na'duu táñu.

Àçgù nà'ni uma.

23

Na'tsíin jmàà xndújchú.

Nà'ni agú.

Nixpátrígàà adà nì'ni itsí .

Dxáma naro'óo mbé'da ixì. Xàbù-nikhii na'du ixí.

24

Àçgù nà'nitanuu xàbù.

Na'nùùlaç chíliìù.

Ùçù nuriçkhuraçáá ndíi mùphù náa xua.

Natsikhá xnuuç xtílá.

Àçgù nayexíilaç náska.

25

Nadxuuç dxáçgú nanduçwá

Misýaç inuu dxáma

Gí-ýgínúu.

Dxáma inuu-smba.

Naxiç adà Xàbù nàçni ìyìì.

26

Xàbù

Tikhu-xàbù

Àçgù

xàbù-waniiç

27

Xàbù ròçkhóónç nidamíjná

Nadxúúnç

Ìjìn

Ìyà

Dxáýáç

28

tambuuç

xtátsùn-idxuu

chá'uun

aphuu

itsù-gúçxúuç

níxtuun

xtiyuuç

iboo rajkúu

ragúmiùù

açdióo ñaúunç ndíi mbàà

tsùjtòò

rauunç

rakhóo

iduu

aphuu ñaúunç

Ndíi mbi'yuu mbá xúgíiç xàbù

tsùdùù xphajpo

o

xýgáñúuç

aúun

níjñúu

rùmiùù

itsù ñaúunç

aphuu rajkhúu

ro'oo

rajkhúu

rexoo

chágoo

ñaúunç

29

Rajkhú

xkídoo

xthìthìn

chíjýúuç/chíjñúuç

xkígá

ndííç chámbáphà

ámí

xtámbìyúu

ýgañúuç

ítsù-edxuu

chámbá majkaç

ítsù-iduu

xphajpa

tsùdùù rajkhúu

ìjììn rajkhúu

iboo rajkhúu

níxtuun rajkhúu xýgáñúuç

ràjùùn'

ñùù rajkhúu

30

tsùdùù ñaún-mójóonç

Ñaún / ñaú

açdióo ñaún ndíi mbàà

Ñaún-mójóonç

ìjììn ñaún ndíi mbìjuà

xýgáñúuç

xndúu ñaúunç

ìjììn ñaúunç ndíi majkeenç

Edi

xtátsúun

xtárauunç rìjmàà

xtídu

idu

tsùjtu

inu

xtáchá'un /

iñúuç chá'un

xtárauunç khawáá

rakhá

aphu

xkída

staun

iñúuç rakhá

rìçyùù rakhá

raun

cháçun