ONG’s

Rubén CastilloJavier DelgadoFrancesc Forés

Òscar MorralGisela Puerta

Microeconomia Avançada I

2007-2008

Què és una ONG?

• És una organització privada sense ànim de lucre

• independent de governs i organismes internacionals que no és creada pels estats.

• Poden ser d’àmbit internacional o regional

Organització no governamental

L’Origen de les ONG’s

• “Convención Mundial Anti-Esclavitud” (1840)

• Comitè Internacional de la Creu Roja (1863)

• Es van expandir a través de la Església catòlica on van començar a organitzar activitats caritatives a partir de les almoines.

6,25%1,77%

17,25%

44,37%

0,20%

15,99%

0,99%

10,83%

0,06%

0,08%

2,06%

0,16%

Cultura i lleure

Educació i recerca

Salut

Servei socials

Medi ambient i natura

Desenvolupamenteconòmic

Drets Civils

Promoció voluntariat

Internacional

Religió

Sindicats

Altres

Com es classifiquen?

Com es dirigeix una ONG

Direcció de la ONG i elements importants

1. Direcció: implica tres elements fonamentals;participativa,cooperativa i responsable.

2. Tipus de direcció» Democràtica» Patrimonial» Grupalista

3. Elements importants: » Procés de coorporativització » Procés de institucionalització

Creixement corporatiu

• Definició

• Creix en societats industrialitzades tot intentant donant una bona imatge

• Comporten:– Increment de:

» Les organitzacions i dels voluntaris» Número de recursos humans i socials

• Més importància en l’escena internacional;els mitjans de comunicació, empreses, publicitat, marketing, internet, etc.

• Seguint les fluctuacions lliures del mercat, han assolit una rellevància important.

• Gairebé totes les institucions han creat ONG’s per expandir les seves actuacions a través d’elles.

“Tota oferta crea la seva pròpia demanda”.

Contradiccions sobre el creixement de les ONGs

• Augment de la participació a les ONGs quan disminueix la participació en les urnes.

• Les ONGs reben normalment finançament del seu propi Estat, quan critiquen les actuacions i les competències del propi Estat.

• Ocupen una rellevància social creixent en els mitjans de comunicació, en les institucions i organitzacions internacionals al comptar amb un especial recolzament de tot ells.

• Són creades per aquelles institucions amb les que rivalitzen.

“Boom” ONGs

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

Abansdel

1960

De1960 al

1975

De1976 al

1985

De1986 al

1995

A partirdel

1996

Creació d'ONG's

Creixement organitzatiu

• Definició

• Genera conflictes en:

– Prestació de serveis

– Gestió de voluntariat

Organització de la ONG

•Dintre la ONG hi ha dos grups:

oSubjectes directes (socis i juntes)oSubjectes indirectes (voluntariat)

•Relació entre els dos grups:oLes motivacionsoLa necesitat dels dos factorsoLa manca de socis participatius

Tipus d’Activitats

• Materials:

- Els bens materials poden ser venuts en el mercat per un preu

- Els beneficis de les activitats materials es perceben a curt termini

• Immaterials:

- Les activitats immaterials no tenen un preu

- No poden ser distribuïdes en els mercats perquè: » Els individus no estarien disposats a

pagar un preu per una activitat que no només els beneficiaria a ells

» Generen externalitats, per això han de ser finançades de forma col·lectiva a través dels socis (mitjançant quotes o donatius)

- Els beneficis, generalment, tenen un efecte a llarg termini

POLÍTICA INSTITUCIONAL

Relacions amb les empreses

• Les ONG han anat assumint els principis de les empreses, el seu sistema organitzatiu i fins i tot el seu llenguatge expressiu com una part més de les relacions que mantenen

La creació de ONG per part de les empreses

• En ocasions les empreses han optat per

crear directament ONG, amb aparença de

tals, per donar resposta als seus interessos i

necessitats.

Independència i compromís públic

• Las ONGs depenen cada cop més de recursos provinents de les diferents Administracions Públiques

La paradoxa del apoliticisme a les ONGs

• Les ONGs que fan gala del seu suposat “apoliticisme” es sustenten gràcies a la finances públiques derivada de decisions polítiques

FINANÇAMENT

Incidència del pressupost

• Depenen dels diferents models d’actuació estratègica la mida pressupostaria i les fons d’ingressos són diferents

• Hi ha diferents organitzacions de petit i gran dimensió, amb un fort pes de voluntariat, mentre que altres gairebé no participa voluntariat, altres amb una gran dependència de l’Administració Pública i altres no.

• Organitzacions que sempre són petites encara que passi el temps i d’altres que experimenten un creixement econòmic molt important quan comencen a prestar serveis.

• Hi ha altres que inicialment prestaven serveis amb una certa dimensió econòmica que s’estabilitzen en el temps o la milloren.

Com es financien les ONGs

• Fons particulars

• Fons de l’Administració Pública » Elevada dependència econòmica del sector públic » Escassa generació de fons propis » Any 2000 El 75% dels IT a partir d’ingressos

públics. » “Fundación Lealtad”(2003) 35% de les ONGs

incompleixen el principi de pluralitat en el finançament. » Procés de concentració econòmica en poques ONGs

• Fons procedents d’empreses privades

Dificultats en el mercat de les ONGs

• Factors que poden desestabilitzar econòmicament a aquestes organitzacions: » Poca diversificació de les fonts d’ingressos » Alta dependència dels ingressos públics

• Empresa privada, un fort competidor:» Les ONGs tenen problemes per sol·licitar

crèdits bancaris. Les entitats bancàries no solen acceptar com aval el patrimoni de l’organització

» És dificultós recórrer al endeutament extern quan es tracta d’un important volum de diners. Les empreses mercantils poden comptar amb crèdits bancaris i amb suport financer de l’empresa matriu (fundacions d’empreses)

» Poden suportar millor possibles retards en el cobrament dels recursos de l’Administració

» Tenen capacitat de endeutament poden avançar la inversió i recuperar-la progressivament a través dels preus als clients privats o a través dels preus concertats amb l’Administració

• Competitivitat

» Totes les organitzacions han de demostrar i convèncer de la seva voluntat en les gestió i l’organització

» Han de modernitzar les tècniques de gestió i saber transmetre polítiques d’impacte social amb transparència informativa

» Demostrar i convèncer que l’organització disposa dels recursos necessaris per assegurar una provisió eficient i de qualitat dels serveis

Tipus d’organització funcional

• Tipus organitzatiu voluntarista

• Tipus organitzatiu professional

• Tipus d’organització voluntarista:

- Tipus de gestió de serveis: microorganitzacions.

- No estan subjectes a les oscil·lacions de les subvenciones o dels donatius.

- No suporten Personal fix (activitats temporals):» Contractaran segons el suport financer del moment.

- Organitzacions estables

- El principal ingrés són les quotes dels socis i els donatius.

- El pes dels ingressos públics no arriba al 30%

• Tipus d’organització professional:

- Tipus de gestió de serveis: Mitjanes i grans organitzacions.

- Estan subjectes a les oscil·lacions de les subvenciones o dels donatius. Depenen molt dels seus ingressos financers.

- Quan més incrementen la seva dimensió, el principal ingrés és el que ve de les Administracions Públiques.

- Cas de MONOPOLI: La Creu Roja subvencions atorgades pel Ministeri d’Afers Exteriors un 15% de tots els recursos disponibles.

Disponibilitat d’un espai mediàtic molt alt.

• Importància econòmica dels mitjans de comunicació que potencien aquells espais d’interès i oportunitat econòmica, política i social.

Rendibilitat de la publicitat

• Gràcies a la publicitat han fabricat la idea que: » Al no deixar actuar adequadament a les ONGs:

Existeix pobresa

“Se vende un poco de hambre. (ONG) Mayor eficacia a menor

precio” (El País, 3 de gener de 1983)

IMPACTE SOCIAL

Tres nivells de impacte social:

1. Aquell en el que el sector tendeix a controlar las tendències totalitàries i expansionistes de l’Estat, faciliten les seves estratègies de integració social i de supressió de desigualtats socials i pressionant per la seva reforma o substitució.

2. Aquell en el que les organitzacions no lucratives promouen xarxes de solidaritat que impulsen conductes regeneradores i integradores de capes socials cada cop més extenses.

3. Aquell en el qual promocionen l’altruisme, la capacitat de lideratge i la participació democràtica individual, eduquen a les persones per l’exercici de la participació, al mateix temps que disminueixen la separació entre elit i masses.

DISFUNCIÓ MÉS IMPORTANT

• Escassetat de recursos

El corporativisme agressiu amb el que s’enfronten unes amb les altres entitats no lucratives amb el fi de garantir la consecució de recursos i crear un clima de tensió i de desconfiança entre elles

PRINCIPALS DESTINATARIS EN LES ACTIVITATS DE LES ONGs

Un conjunt de persones definides per una característica comuna i una heterogeneïtat d’interessos (nens, cecs, dones maltractades, víctimes d’atemptats...)

• objectes-valors: un conjunt definit d’objectes naturals o artificials, estructures, ideals i funcions que es volen defensar, salvaguardar o promoure (llengües minoritàries, democràcia, ecologia, la pau...)

Símptomes d’impacte

1. Complement del Welfare State Una extensió social a favor de l’Estat del benestar que complementa i col·labora amb la tasca de la Administració Pública

2. Legitimitat social Estar reconegut socialment, i sentir-se recolzat en una tasca àrdua i no remunerada

3. Professionalitat

Les organitzacions participen de l’ideal democràtic de l’Estat del benestar impulsat per les AAPP. Fent-ho amb el mateix nivell de professionalitat i eficàcia que aquestes

4. Solidaritat

Respon a un sentiment de fraternitat i de participació en la marginalitat dels altres

5. Adhesió social

L’eficàcia de les organitzacions ve representada pel volum de socis que s’adhereixen als seus programes i activitats

Reflexió

En definitiva, es tracta d’exigir a aquestes

organitzacions un major rigor en la seva actuació,

una severa actitud amb les injustícies socials i unes noves pautes ètiques en la seva conducta, que situen a l’ésser

humà, com l’eix de les seves actuacions en una societat canviant com l’actual.

http://www.fundacionlealtad.org/web/jsp/index.jsp

http://www.intermonoxfam.org/page.asp?id=60&idioma=1

http://www.unicef.es/

http://www.creuroja.org/cat/flash.htm