ORDENANÇA MUNICIPAL DE MEDI AMBIENT .

INTRODUCCIÓ

Durant els últims decennis, el creixement quantitatiu de la societat ha estat tan espectacular que encara que d’una banda s´ aconseguia un nivell de vida més alt, de l’altra i quasi sense adonar-nos s´ anava deteriorant el nostre entorn.

Està completament comprovat que la terra no es pot regenerar per si mateixa. És

necessari que els humans prenguem consciència que el nostre planeta pot arribar a ser inhabitable si continuem propiciant l’actual sistema de desenvolupament depredador de la natura, ja que… De què servirà a les generacions futures gaudir d’ un alt nivell de vida sinó hi ha aire pur per respirar ni aigua potable per beure?

L’ésser humà com a part important i decisiva de la natura, té l’obligació

d’assumir la responsabilitat de conservar-la i, si és possible, millorar-la. De fet, la Constitució Espanyola, en el seu article 45, diu:

A)“Tothom té el dret de gaudir d’un medi ambient adequat per el desenvolupament de la persona, així com el deure de conservar-lo”. B) “Els poders públics vetllaran per la utilització racional de tots els recursos naturals, a fi de protegir i millorar la qualitat de vida i defensar i restaurar el medi ambient, amb el suport de la indispensable solidaritat col·lectiva. C) ”La llei fixarà sancions penals o, en el seu cas, administratives per a els que violin que el disposa en l’apartat anterior i establirà l’obligació d’aquest reparar el dany causat.”

CAPÍTOL I – DISPOSICIONS GENERALS Article 1 - Fent ús de les competències que atorguen els articles 45.C.E., 4.1 a) (Potestat reglamentària) i 25.2 f) (Protecció del Medi Ambient), la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local, 7/1.985, de 2 d’abril, l’ Ajuntament de Marratxí aprova la present Ordenança Municipal de Protecció del Medi Ambient, que té per objecte regular l’actuació de l’Administració municipal en relació a tota activitat que afecti els àmbits personals i dels béns i que tinguin transcendència en l’aspecte públic i de convivència ciutadana, determinant els drets i deures dels ciutadans i les facultats de les autoritats locals en relació a la competència municipal i als interessos generals del veïnat.

Article 2 - Aquesta Ordenança tindrà per objectiu:

- Formular i mantenir polítiques adreçades a la preservació, la protecció, la restauració i la millora de la qualitat del medi ambient urbà i natural.

- La protecció de la salut de les persones. - La utilització prudent i racional dels recursos naturals que permeti un desenvolupament sostenible i l’ús eficaç i eficient de l’energia.

En particular s’adreçarà a assegurar:

- La bona qualitat de l’aigua i de l’aire. - La bona qualitat acústica, d’acord amb recomanacions internacionals. - La bona qualitat de l’espai urbà. - El manteniment i la promoció de la salut pública. - L’adequada gestió del residus amb les accions de minimització, prevenció, reutilització, recollida segregada, tractament i aprofitament de la matèria orgànica, recollida selectiva, reciclatge i valoració, i disposició del rebuig d’acord amb les prescripcions d’aplicació. - La protecció dels animals i de la seva convivència amb les persones.

Article 3 - La política municipal es basarà en els principis de cautela i d’acció preventiva, de correcció dels atemptats al medi ambient preferentment en la seva font, i e el de qui contamina paga.

Article 4 - Les mesures de protecció del medi ambient s’estableixen sobre

agents contaminants dels elements del medi ambient urbà, tals com els residus produïts: la pols, gasos, fums, olors, radiacions, sorolls i vibracions emesos i les d’actuacions públiques o privades que malmetin el paisatge urbà.

Article 5 - L’àmbit territorial d’aquesta Ordenança es circumscriu al terme municipal de Marratxí.

Article 6 - Correspon a l’Ajuntament exercir el control del compliment de la present Ordenança, exigir l’adopció de les mesures correctores necessàries, assenyalar limitacions, ordenar totes les inspeccions que siguin necessàries i aplicar o proposar, si escau, les sancions corresponents en cas d’incomplir-se el que s’ha preceptuat.

Els veïns tenen dret al manteniment i a la millora dels nivells de medi ambient i de qualitat de vida exigibles d’acord amb l’ordenament vigent i d’aquesta Ordenança.

Al mateix temps, tots els veïns tenen el deure de complir les normes contingudes en aquesta Ordenança i de denunciar els incompliments que presenciïn o dels quals tinguin un coneixement cert.

L’ Ajuntament ha d’atendre les reclamacions, denúncies o suggeriments dels

ciutadans, i exercir les accions que en cada cas escaiguin. L’ Administració municipal podrà exigir en tot moment el compliment inèdita

d’aquesta Ordenança i obligar al causant d’un deteriorament del medi ambient urbà a la reparació de l’afecció causada, sense perjudici de la sanció que correspongui.

L’ Ajuntament podrà procedir a l’execució subsidiària a la reparació dels

deterioraments del medi ambient urbà causats per l’incompliment d’aquesta Ordenança. En aquest cas, s’imputarà a les persones que hagin causat els deterioraments el cost de

la reparació per via administrativa, sense perjudici de les sancions que en cada cas corresponguin i de les accions penals i civils que fossin procedents. CAPITOL II - PROTECCIÓ DE L’ATMOSFERA

Article 7 - Objecte. Aquest capítol regula les condicions que han de reunir els focus emissors, qualsevol que sigui l’índole i la titularitat, per reduir els nivells d’emissió contaminants a l’atmosfera, de forma que siguin compatibles amb la protecció de la salut de persones i la prevenció de la qualitat ambiental del terme municipal.

Article 8 - Operacions productores d’emanacions gasoses.

1. Les operacions susceptibles de desprendre bafs o emanacions molestes o pudents hauran de fer-se en locals condicionats per tal que no passin a l’exterior. Quan aquesta mesura sigui insuficient, hauran d’estar completament tancats, i amb evacuació d’aire a l’exterior a través d’una xemeneia (conducte de fums). Aquestes evacuacions s’han de ajustar al que estableixin les N.N.S.S de Marratxí.

Quan les operacions esmentades originin emanacions irritants o tòxiques, o de

qualsevol agent nociu per la salut, s’hauran de fer en un local completament tancat, amb depressió, a fi d’evitar la sortida dels gasos o productes. La seva evacuació a l’exterior s’efectuarà per mitjà d’una xemeneia amb una depuració prèvia que garanteixi que la concentració en el registre de preses de mostres sigui inferior als nivells específics regulats en la normativa d’aplicació.

2.- Els fums o gasos evacuats a l’exterior no podran tenir més de 0.15 gr. de pols per metre cúbic en condicions normals. 3.-Els fums, bafs, vapors i altres afluents contaminants, qualsevol que en sigui l’origen, hauran d’evacuar-se a l’exterior mitjançant conductes o xemeneies.

4.-En cap cas no podran vessar-se al clavegueram gasos, fums o bafs.

Article 9 - Activitats que originen producció de pols.

1. Els locals on es desenvolupin activitats subjectes a producció o despreniment de pols hauran de mantenir-se en condicions de constant i perfecte neteja, i s’escombraran amb la necessària freqüència les parts exposades a la deposició de pols, amb prèvia humidificació amb aigua, o escampada de serradures o substàncies higroscòpiques tals com clorur càlcic. Se’ls dotarà d’un dispositiu de captació de pols que no podrà ser evacuat a l’atmosfera sense una depuració prèvia per reduir el contingut de matèria en suspensió dins els límits assenyalats per aquesta Ordenança.

2. En les obres d’enderrocament i en totes aquelles activitats que originin

producció de pols, es prendran les precaucions necessàries per tal de reduir la dispersió al mínim possible. En tot cas, l’empresa responsable de l’enderroc haurà de garantir que no es dispersin a l’atmosfera productes o materials

perillosos o nocius, com l’amiant i altres d’acord amb la reglamentació tècnica que sigui d’aplicació en cada moment.

Article 10 - Prevencions contra la pols i els gasos combustibles 1. En totes les instal·lacions regulades en aquesta Ordenança serà exigible que els

gasos evacuats lliurement a l’atmosfera no puguin originar dipòsits apreciables de pols sobre parets o terres.

2. Els aparells de trituració, polvorització o qualsevol dispositiu que pugui produir

pols, bafs, etc., han d’estar proveïts de dispositius de recollida que impedeixin que puguin dispersar-se en l’ambient, i no podran ser evacuats a l’atmosfera sense depuració prèvia.

Article 11 - Condicions exigibles a les instal·lacions fixes de combustió 1. Els focus de combustió i les instal·lacions en les quals s’efectuï la combustió

hauran de reunir les característiques tècniques precises per a obtenir una combustió completa d’acord amb la classe de combustible que s’utilitzi.

2. Pel que fa a l’opacitat dels fums, haurà de ser en tot cas igual o inferior al

número 1, de l’escala de Ringelmann i podrà arribar al número 2 en els períodes d’encesa i càrrega, la duració dels quals serà inferior a 10 minuts i separats per un interval superior a una hora.

3. Les cambres de calderes per calefacció, aigua sanitària, cuines i altres anàlogues

s’ajustaran a les normes tècniques d’aplicació.

Article 12 - Velocitat dels fums. Les xemeneies hauran d’assegurar un bon tir, amb una velocitat adequada dels fums

per evitar la sortida de flames, espurnes de ignició, cendres, sutge o partícules, en valors superiors als permesos. En casos excepcionals, previ informe tècnic és podrà adoptar el compliment d’aquest article en quant a indústries o establiments del sector artesà marratxiner (olleries i similars)

Article 13 - Condicions dels motors dels vehicles automòbils. Els vehicles automòbils de motor de combustió que circulin dins els límits del terme

municipal de Marratxí hauran de complir les condicions establertes en la normativa d’aplicació en matèria d’emissions gasoses i sorolls.

Article 14 - Condicions dels motors fixos. 1. Els motors de combustió fixos queden sotmesos a les mateixes limitacions que

s’expressen en l’article per als vehicles automòbils. 2. L’evacuació dels gasos d’escapament d’aquests motors hauran de fer-se

mitjançant un conducte independent del de qualsevol altra activitat.

3. Hauran d’estar proveïts d’un silenciador a fi que el soroll no ultrapassi els límits d’aquesta ordenança.

Article 15 - Manteniment. Les instal·lacions subjectes a aquesta Ordenança hauran de mantenir-se en perfecte

estat de conservació i neteja.

Article16.- Revisions. 1. Les instal·lacions s’han de revisar i netejar periòdicament a requeriment de

l’Ajuntament si aquest ho creu convenient s’haurà d’adoptar certificat lliurat per un instal·lador autoritzat o per un facultatiu competent dels serveis de manteniment de l’empresa.

2. En el certificat esmentat haurà de constar explícitament que s’ha efectuat la

neteja de les partícules adherides a les parets del conducte d’evacuació i de la caldera i que s’han efectuat un reglatge del cremador i una comprovació dels sistemes de depuració, i així mateix hi haurà de constar la data en què s’han dut a terme els treballs descrits.

3. Així mateix, per a les instal·lacions de processos que emetin gasos o pols a

l’atmosfera s’ha d’aportar als Serveis tècnics municipals un certificat lliurat per l’instal·lador autoritzat o per un facultatiu competent de l’empresa.

CAPITOL III – PLANTACIONS, ESPAIS VERDS PRIVATS I SOLARS. Article 17- Obligacions dels propietaris de jardins. Els jardins i les plantacions privades, i també els espais lliures, constitueixen un element important de l’ecosistema urbà i, com a tal, els seus propietaris els han de mantenir en un correcte estat. S’haurà d’atendre especialment:

a) La neteja i les condicions higièniques. b) Estat fitosanitari de les plantacions.

Article 18 – Obligacions dels propietaris dels solars. D’acord amb l’establert a l’article 238 de les Normes Subsidiàries de Marratxí, els propietaris de solars hauran de mantenir-los en òptimes condicions d’higiene i salubritat. Així mateix hauran d’estar tancats o vallats amb una altura mínima d’ 1.80 metres i amb compliment de la normativa urbanística d’aplicació vigent.

Article 19 - Intervenció municipal en cas d’incompliment.

1. Donat el cas de negligència en la conservació de solars, les plantacions i els espais lliures privats, l’ Ajuntament podrà obligar el propietari a la realització dels treballs necessaris, o podrà procedir a la seva execució subsidiària, exigint als propietaris el pagament de les despeses causades i de la sanció pertinent.

2. La valoració dels danys i perjudicis causats a l’arbrat públic es farà mitjançant

informe de l’àrea de Medi Ambient d’acord amb el barem de la “Norma Granada”.

CAPITOL IV - ÚS DEL DOMINI PUBLIC, PARCS I JARDINS PÚBLICS.

Article 20 - Tots els veïns del municipi respectaran els arbres i les instal·lacions complementàries tals com estàtues, reixats, proteccions, fanals, pilars, tanques, papereres, senyals de trànsit, mobiliari urbà i altres objectes usats per l’embelliment, la utilitat o la conservació de passeigs, carrers, parcs o jardins, i s’abstindran de qualsevol acte que puguin enlletgir-los i embrutar-los.

Article 20.bis Els arbres recollits a l’annex VII ( arbres singulars de Marratxí) compten amb els

següents punts de protecció:

- No poden ser tallats ni modificat el seu contorn immediat, excepte per motius de conservació del propi arbre prèvia informació a l’Ajuntament de Marratxí (Àrea de Medi Ambient). No es podrà fer cap tipus d’intervenció al voltant de la base de l’arbre de radio igual a l’altura del mateix. El radio només podrà ser reduït en el cas d’arbres situats en entorns urbans sempre que quedi garantitzada la seva bona salut i conservació.

- Les podes, les alteracions i els tractaments fitosanitaris dels arbres singulars només podran dur-se a efecte prèvia autorització de l’Ajuntament de Marratxí (Àrea de Medi Ambient), que velarà per que aquests siguin favorables a la bona salut i apariència estètica de l’arbre.

- Els propietaris dels Arbres Singulars podran gaudir dels seus fruits i produccions, amb l’excepció de la fusta, d’acord amb el articles anteriors.

- L’Ajuntament de Marratxí velarà pel bon estat vegetal i estètic dels arbres

singulars, assessorarà tècnicament als propietaris de les mesures convenients i assumirà les despeses que la seva conservació pugui suposar.

- La destrucció, alteració o perjudici a un Arbre Singular serà penada d’acord

amb la legislació vigent, i es considerarà indemnizatble a favor de l’Ajuntament de Marratxí el valor ornamental perdut, d’acord amb el peritatge tècnic que s’efectuï en cada cas.

Article 21 - Està prohibit sacsejar o arrencar els arbres, tallar branques i fulles, gravar o raspar la seva escorxa, abocar aigües brutes o materials perjudicials a les proximitats dels arbres i plantes existents en els carrers i parcs públics, tirar papers, enderrocs o residus, i també utilitzar l’arbre com a suport d’instal·lacions per anuncis o cossos estranys sense l’autorització pertinent.

Article 22 - Està especialment prohibit en els parcs, jardins, vies públiques i altres

llocs de domini públic:

a) Passar per damunt de les plantes. b) Perjudicar, de qualsevol manera, els arbres o les plantes. c) Collir plantes, flors i fruits. d) Caçar o matar ocells. e) Tirar fems, escombraries o deixalles i embrutar al recinte o via pública de la

manera que sigui. f) Dur cans o qualsevol altre animal sense corretja ( i/o morral, si pertoca) g) Circular per les voravies amb moto, velomotors, bicicletes, monopatins, etc. h) Abandonar excrements d’animals als espais públics. Article 23 - Està prohibit exercir qualsevol tipus d’indústria o de comerç dins el

recinte dels jardins, parcs o vies públiques, llevat dels casos d’especial autorització municipal. CAPITOL V - ABOCAMENT D’AIGÜES RESIDUALS Article 24 – Obligatorietat de l’ús de la xarxa de clavegueram

1. Els edificis existents o que es construeixin en finques amb façanes front a la que existeixi clavegueram públic, hauran de tirar a aquest les seves aigües residuals a través de la corresponent presa, sempre que dites aigües reuneixin les condicions físico-químiques exigides a aquesta ordenança.

2. Si la finca té façana a més d’una via pública, el propietari podrà escollir la

claveguera pública a la qual hagi de desaigüar aquella. Article 25 - Les aigües residuals d’un edifici es conduiran a la claveguera pública a través de dita “presa”, que consta d’un pou de bloqueig adossat a la línia de façana i d’una conducció transversal al carrer des de dit pou fins a la claveguera.

Article 26 - Amb caràcter general, queda prohibit abocar directament o indirectament a la xarxa de clavegueram:

a) Aigües pluvials de qualsevol procedència. b) Qualsevol sòlid, líquid o gas tòxic o verinós, ja sigui pur mesclat amb altres residus, en quantitat que puguin constituir un perill, per al personal encarregat de la neteja i conservació de la xarxa o ocasionar qualque molèstia pública. c) Qualsevol producte que tingui qualque propietat corrosiva o que resulti en qualque manera especial perjudicial per als materials amb què està construïda la xarxa de clavegueram, a l’equip o personal encarregat de la neteja i conservació. d) Substàncies sòlides o viscoses en quantitats o mesures tals, que siguin capaços de causar obstrucció a la corrent de les aigües de les clavegueres i obstaculitzar els treballs de conservació i neteja de la xarxa de clavegueram, com: cendres, carbonilles, arena, fang, palla, burballles, metall, vidre, pedaços, plomes, quitrà, plàstics, fusta, fems, sang, deixalles d’animals, etc. e) Qualsevol substància inhibidora del procés biològic de depuració.

f) Qualsevol substància nociva per a la persona humana o per a la flora i fauna terrestre o marítima, que no sigui neutralitzable en un tractament biològic de depuració. g) Qualsevol substància compresa a l’annex 2 del Reglament d’Activitats molestes, Insalubres, Nocives i Perilloses de 30 de Novembre de 1961, amb les concentracions màximes que en dit annex s’assenyalen. O a la normativa que substitueixi el vigent reglament.

CAPITOL VI.- GESTIÓ AMBIENTAL DEL SOROLL I VIBRACIONS

Article 27 - Integració del soroll en la gestió ambiental.

1. En el desenvolupament de les diferents tasques de planejament urbà i d’organització de tot tipus d’activitats i serveis, l’ Ajuntament ha de tenir en

compte el soroll per tal de garantir que les actuacions municipals comportin, sempre que sigui possible, la disminució dels nivells sonors ambientals.

2. Els criteris a què es refereix el paràgraf anterior s’han d’aplicar, entre d’altres, en els àmbits següents: a) L’organització del trànsit en general. b) Els transports col·lectius urbans. c) La recollida d’ escombraries. d) La neteja de les vies i espais públics. e) La ubicació de centres docents, sanitaris, llocs de residència col·lectiva i altres establiments anàlegs, que l’ Ajuntament consideri d’especial protecció acústica, en la mesura que les activitats que s’hi realitzen requereixen un ambient especialment silenciós. f) Consideració de l’impacte acústic en la concessió de llicències d’obres i d’activitats. g) La planificació i projecte de vies de circulació amb els seus elements d'aïllament acústic. h) La regulació i el control periòdic de qualsevol activitat privada, comercial o lúdica en vies públiques i espais de concurrència pública. i) El planejament urbanístic en general.

Article 28 - Qualitat acústica dels ambients interiors i vibracions..

1. A efectes d’aquesta Ordenança es diferenciarà entre espais interiors d’àmbit Domèstic i d’àmbit no domèstic.

2. S’entén per espais interiors d’àmbit domèstic els dormitoris, sales d’estar i zones de serveis, com ara cuines i banys..

3. Entre els espais interiors d’àmbit no domèstic es distingeix entre : a) Establiments on es desenvolupen activitats de tipus sanitari, educatiu o cultural.

b) Establiments destinats a espectacles, restauració, bar i activitats d’oci en general. c) Locals destinats a activitats comercials i oficines. d) Establiments industrials.

4. L’ Ajuntament establirà els nivells sonors de fons que consideri adequats per als ambients interiors. Aquest criteris de qualitat acústica es definiran fent les corresponents distincions segons l’àmbit considerat i el tipus d’activitat que s’hi desenvolupa per tal de garantir que en el desenvolupament de la mateixa no es generin nivells sonors excessivament elevats o interferències entre diverses fonts sonores que provoquin molèsties o problemes d’intel·ligibilitat.

5. Els criteris de qualitat acústica per als diferents ambients interiors s’indiquen a l’Annex VI 1 d’aquesta Ordenança.

6. La determinació dels nivells d’immisió sonora en ambients interiors es

realitzarà d’acord amb el procediment indicat a l’Annex VI.2 7. En matèria de vibracions hom s’ajustarà al que disposa amb caràcter

general la normativa d’àmbit estatal que sigui d’aplicació i la vigent normativa de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

A) SOROLL EXTERIOR Article 29 - Vehicles privats.

1. Els propietaris i/o usuaris de vehicles de motor hauran de fer un manteniment de tots els elements dels mateixos susceptibles de produir sorolls, per tal que el nivell sonor emès pel vehicle en circular o amb el motor en funcionament no superi els valors límit establerts a l’Annex VI.3 d’aquesta Ordenança.

2. Els usuaris de vehicles, excepció feta de la Policia Local i altres cossos i forces

de seguretat, Serveis d’Extinció d’lncendis i Salvament, ambulàncies i altres vehicles destinats al Servei d’ambulàncies, s’abstindran de fer ús de llurs dispositius acústics en tot el terme municipal durant les vint-i-quatre hores del dia. Només serà justificable la seva utilització en cas de perill immediat d’accident i l’avís no pugui fer-se per cap altre mitjà, seguint la normativa en matèria de trànsit.

3. Està prohibit forçar les marxes dels vehicles a motor produint soroll molestos,

com ara fer acceleracions innecessàries o forçar el motor en circular en pendents. 4. També està prohibit utilitzar dispositius que puguin anul·lar l’acció del

silenciador, així com circular amb vehicles amb silenciador incomplet, inadequat o deteriorat, produint sorolls innecessari.

5. Està prohibit donar voltes innecessàries a les illes d’habitatges, molestant als

veïnats.

6. Està prohibit fer funcionar els equips de música dels vehicles a un volum elevat amb finestres ofertes.

7. Llevat de situacions de congestió del trànsit, està prohibit que els vehicles aturats

a la via pública o a altres espais públics, romanguin amb els motors en marxa durant més de dos minuts.

8. Resta prohibida la circulació de vehicles que, a causa de l’excés de càrrega que transporten, emetin sorolls que superin els nivells establerts.

9. L’Ajuntament podrà fer controls dels nivells de soroll de vehicles, complementaris als que realitzen les Inspeccions Tècniques de vehicles. També es farà un seguiment especial de les motocicletes. Els mesurament s’han de realitzar d’acord amb allò que disposa la Directriu 78/1015/CEE o els procediments indicats en el Reglament 41 i/o 51 de Ginebra sobre la legislació dels nivells sonors admissibles dels vehicles.

10. L’ Administració municipal ha de controlar que els tubs d’escapament instal·lats

a les motocicletes i ciclomotors estiguin degudament homologats. En cas de no estar-ho, el titular del vehicle resta obligat a substituir-lo per un dispositiu homologat. El vehicle no podrà circular mentre no s’hagi instal·lat aquest dispositiu.

11. L’Ajuntament realitzarà campanyes de conscienciació per afavorir el civisme i

les bones pràctiques a la conducció. Article 30 - Vehicles públics.

1. Els nivells d’emissió sonora dels vehicles públics no poden superar els valors establerts a l’Annex VI.3 d’aquesta Ordenança.

2. En l’adquisició de nous vehicles públics, es considerarà com a condició fonamental que siguin poc sorollosos, tant pel que fa a la seva circulació com a

la realització de la seva activitat específica. 3. L’Ajuntament fomentarà les tasques de formació escaients per tal de que el personal que utilitza vehicles municipals prenguin consciència que ha realitzat la

seva funció amb el impacte sonor menor possible. 4. L’Ajuntament fixarà els horaris de funcionament dels vehicles de la seva titularitat adscrits a activitats i serveis de gestió directa, amb la finalitat que

ocasionin el mínim de molèsties possibles. Això s’exigirà igualment a les empreses que realitzin activitats i prestin serveis per compte de l’Ajuntament.

5. En particular, en el plec de clàusules econòmic-administratives i en les

prescripcions tècniques del contracte de gestió del Servei de recollida d’escombriaires i de tots els altres serveis públics municipals susceptibles de generar contaminació acústica, s’hi introduiran totes aquelles mesures i millores tècniques que permetin disminuir l’impacte acústic, i es tindrà en compte que

aquest Servei s’ha de prestar amb el mínim impacte sonor, tant pel que fa referència als propis vehicles com a les tasques de recollida.

Article 31- Treballs a la via pública, de la construcció i edificació. 1. L’horari de treball ha de estar comprès entre les 8 i les 20 hores de dilluns a

divendres i els dissabtes de 8 a 13 hores, no permetent-se els mateixos fora d’aquest horari ni els diumenges ni festius. Només en casos especials, que per la seva gravetat o urgència que així ho requereixen, podrà variar-se aquest horari amb prèvia sol·licitud a l’Ajuntament ,el qual determinarà els nous horaris i, si fos el cas, nous nivells guia superiors als establerts per a la zona.

2. La maquinària utilitzada haurà de limitar-se a determinats nivells sonors i estarà

sotmesa a controls per a garantir la qualitat acústica.

3. Els titulars de les obres estan obligats a adoptar les mesures oportunes per tal de donar compliment als nivells guia corresponents a la zona de sensibilitat acústica

on es fan les obres. Articles 32- Actes i activitats de lleure a l’aire lliure.

1. El comportament dels ciutadans a la via pública i zones de pública concurrència i

als vehicles de Servei públic ha de mantenir-se dins dels límits de la bona convivència.

2. En el cas d’actuacions discrecionals, espectacles, manifestacions populars o culturals, mítings, concentracions de clubs o associacions, i totes aquelles altres

que tinguin caràcter semblant, a la via pública o en espais oberts, s’haurà de comunicar a l’Ajuntament. L’administració municipal podrà posar mesures complementàries per disminuir l’impacte sonor d’aquestes activitats, i limitar les emissions, en cas que se sobrepassin els nivells establerts a la present ordenança. Sempre s’intentarà realitzar l’activitat a l’indret on produeixi menys molèsties.

3. La sol·licitud per a la celebració d’aquestes activitats s’haurà de formular amb

antelació de quinze dies. Si es fa amb menys antelació podrà ser motiu de no concessió.

4. Es prohibeix la realització de cap de les activitats incloses a l’apartat anterior

sense prendre les mesures indicades per l’Administració municipal. En cas contrari i sens perjudici de les responsabilitats que es derivin de la infracció, l’Ajuntament prendrà les mesures oportunes, fins i tot la suspensió de l’acte.

5. Es prohibeix engegar aparells de ràdio i televisió, fer sonar equips i instruments

musicals i emetre missatges publicitaris i activitats anàlogues a la via pública i zones de pública concurrència quan puguin molestar altres persones o superin els nivells establerts per a la present ordenança. No obstant això, en circumstàncies especials i amb la deguda motivació, l’Ajuntament podrà autoritzar aquestes activitats.

Articles 33 - Activitats de càrrega i descàrrega.

1. Les activitats de càrrega i descàrrega de mercaderies, manipulació de productes contenidors, materials de construcció o similars només es poden realitzar entre les 8 i les 20 hores del dies laborables i entre les 8 les 13 hores dels dissabtes. En casos excepcionals, podrà modificar-se aquest horari, amb prèvia sol·licitud a l’autoritat municipal corresponent.

2. Els titulars de les activitats de càrrega i descàrrega han de procurar que el

personal al seu servei prengui consciència que les tasques que duguin a terme la seva han de produir el menor impacte sonor possible.

Avisadors acústics (alarmes i sirenes)

1. Per a la instal·lació d’avisadors acústiques d’emplaçament fix, cal comunicar-ho a l’Administració municipal, mitjançant la presentació de instància degudament complimentada i acompanyat d’un certificat d’instal·lador.

2. Els avisadors acústics han d’estar en perfecte estat de funcionament per a evitar que s’activin per causes injustificables. 3. Els titulars dels sistemes avisadors seran els responsables del compliment de les normes d’ús indicades a continuació com també del perfecte estat de conservació del dispositiu. 4. Els propietaris de sistemes d’avís acústics han de posar en coneixement de la policia local el seu domicili i telèfon perquè, un cop avisat del seu funcionament anormal, se’n procedeixi a la interrupció. La comunicació es farà mitjançant l’emplenament dels impresos que a tal efecte es troben a la Policia Local, a la Tinència de Batlia del Pont d’Inca o als vehicles de la policia local constituïts com a oficines mòbils d’atenció al ciutadà.

5. Quan l’anormal funcionament d’un sistema avisador produeixi molèsties al veïnatge i no sigui possible localitzar al titular de la instal·lació, l’Ajuntament podrà desmuntar i retirar el sistema. Els costos originats per aquesta operació seran a càrrec del titular de la instal·lació. De produir-se les molèsties per a la instal·lació de sistemes d’avís acústic a vehicles i no poder ser localitzat llur titular, la policia local procedirà a denunciar-lo i al desplaçament del vehicle a un lloc on no causi molèsties al veïnatge, preferentment a dependències policials. Igualment les despeses de la prestació del servei seran a càrrec del titular del vehicle. 6. Llevat circumstàncies excepcionals o infrastructures de transport o altres equipaments públics que ho exigeixin com vies ferroviàries , es prohibeix fer sonar elements d’avís, tal com sirenes o alarmes durant el període nocturn.

7. Els conductors dels vehicles d’urgències només han d’utilitzar els avisadors acústics en situacions d’emergències són els responsables d’instruir els conductors en la necessitat de no emprar discriminantment els esmentats senyals acústics.

Article 34 – Avions i aeronaus. Els organismes competents han de facilitar a l’Ajuntament tota la informació

pertinent sobre aquells aspectes del funcionament de l’aeròdrom que puguin influir d’una manera o altre els nivells de soroll ambiental del terme municipal, per tal de reduir-ne al màxim l’impacte sonor. B) SOROLL INTERIOR

Article 35 - Ambients interiors Els ambients interiors, han de complir els criteris de bona qualitat acústica establerts el l’Annex VI

Article 36 – Edificació

1. En els projectes de nova edificació que s’adjunten a la petició de llicència d’obres s’ha de justificar el compliment de la Norma Bàsica d’Edificació – Condicions Acústiques NBE-CA/88, Així com tots aquells preceptes d’aquesta Ordenança que siguin d’aplicació. 2. Es poden establir mesures més estrictes d’aïllament quan l’Administració municipal ho cregui convenient, a causa de la situació dels edificis en vies urbanes especialment sorolloses, i del trànsit, per tal de garantir que els nivells sonors s’ajustin als criteris de qualitat acústica. 3. Les llicències de construcció d’edificacions destinades a habitatges, ús hospitalari, educatiu o cultural no es concediran, si no es compleixen els nivells demanats, excepte en casos en que l’Ajuntament, per raons excepcionals d’interès públic degudament justificat, ho indiqui, sempre proposant les mesures correctores adients.

4. Les instal·lacions a l’edifici, fora dels habitatges, siguin particulars o comunitaris, com ascensors, aires condicionats, canalització d’aigües, descàrrega de dipòsits sanitaris, portes metàl·liques, calderes o bombes de calor, etc., s’hauran de presentar en un projecte on s’exposin les mesures correctores previstes, per tal d’evitar que el soroll que ocasionen repercuteixi als habitatges, tant al del propietari o titular de la instal·lació com dels veïns del mateix edifici o adjacent.

Article 37 - Aparells d’aire condicionat

1. En els edificis de nova construcció, els equips d’aire condicionat, refrigeració o aireig, com ventiladors, extractors, compressors, bombes de calor i similars, s’han d’instal·lar al terrat o a la teulada, amb les mesures correctores escaients per tal de minimitzar el seu impacte acústic i de vibracions. Amb aquestes mateixes mesures correctores i en el cas d’edificis aïllats, els equips esmentats es poden instal·lar també en espais annexos. 2. En els edificis ja construïts, els equips d’aire condicionat, refrigeració o aireig, com ventiladors, extractors, compressors, bombes de calor i similars, es poden instal·lar

als patis de llums o als patis de parcel·la, sempre que hi tinguin accés hi estiguin d’acord i els veïns així ho manifestin, de conformitat amb l’ordenament d’aplicació en matèries de comunitats. 3. Els equips d’aire condicionat, refrigeració o aireig, com ventiladors, extractors, compressors, bombes de calor i similars, no han d’originar en els edificis contigus o propers nivells sonors superiors als indicats a l’Annex VI.

Article 38 - Elements mòbils, màquines i canonades 1. Tot element amb òrgans mòbils s’ha de mantenir en perfecte estat de

conservació, principalment pel que fa a la suavitat de marxa dels seus rodaments.

2. No es pot ancorar directament cap màquina o aparell amb moviment, de cap

mena d’instal·lació, en elements estructurals dels edificis, com ara parets mitgeres, sostres, forjats o altres elements equivalents, si la instal·lació no va acompanyada els dispositius antivibratoris adequats.

3. La instal·lació a terra dels elements esmentats al paràgraf anterior s’ha de fer

amb. Interposició d’elements antivibratoris adequats, la idoneïtat dels quals s’ha de justificar suficientment en els corresponents projectes de sol·licitud de llicència.

4. Les màquines d’arrancada violenta, que treballin a cops bruscs i les dotades

d’òrgans amb moviment alternatiu, han d’estar ancorades en bancals independents, sobre el sòl aïllades d’elements estructurals de l’edifici mitjançant dispositius antivibratoris adequats. La validesa i l’eficàcia d’aquests dispositius s’ha de justificar en la corresponent sol·licitud de llicència.

Article 39 - Veïnatge La bona qualitat de vida dins l’habitatge exigeix un comportament cívic i

respectuós, que eviti molestar els veïns amb sorolls innecessaris, com tancaments de porta bruscs, crits, música molt alta, salts, balls, i accions similars, especialment durant l’horari nocturn.

1. El soroll produït per persones dins els seus habitatges tampoc no ha d’estorbar

les activitats a l’exterior o als edificis adjacents. Per a això cal observar les normes següents:

a) El volum de la veu humana s’ha de mantenir a nivells que no afectin la bona convivència. b) El funcionament dels electrodomèstics de qualsevol classe, aparells, instruments

musicals o acústics, o d’altra mena, a l’interior de l’habitatge, s’ha d’ajustar per tal que no es superin els nivell establerts a la present ordenança.

c) Des de les 22 hores de la nit fins a les 8 hores del matí següent no és permès l’ús

d’aparells domèstics excessivament sorollosos, instruments musicals, ni cants, ni activitats necessàriament sorollosos com reparacions de materials, canvi de mobles o qualsevol activitat que pugui pertorbar el descans del veïns.

Article 40- Animals domèstics 1. Els propietaris dels animals domèstics han de tenir una cura especial que aquests

no pertorbin la vida dels veïns, amb crits, cants, sons i ni cap altre tipus de renou, tant si es troben a l’interior de l’habitatge com si estan en terrasses, passadissos, escales o patis, en especial des de les 22 hores de la nit fins a les 8 hores del matí.

2. Resta prohibit deixar sol dins l’habitatge durant més de dotze hores qualsevol animal domèstic que causi molèsties als veïns, tant si es troba a l’interior de l’habitatge com en terrasses o patis interiors.

3. Els propietaris dels animals seran directament responsables de l’incompliment

del que s’indica als apartats anteriors. C) SOROLL D’ACTIVITATS Article 41 - Funcionament de les activitats El funcionament d’activitats no ha de comportar l’increment dels nivells de soroll, tant exteriors com interiors recollits a l’annex VI de la present ordenança. Article 42 - Estudi d’impacte acústic

1. Els estudis d’activitats potencialment emissores de sorolls, tant en ambient exterior o interior, han d’adjuntar a la sol·licitud de llicència municipal un estudi d’impacte acústic d’aquella activitat, amb memòria tècnica i plànols. Aquest estudi cal que faci referència a:

-Descripció del local, especificant els usos dels locals adjacents i la seva situació respecte dels habitatges més propers.

-Detall de cadascun dels focus emissors de sorolls i/o de vibracions. -Indicació dels nivells de soroll previstos interiors i exteriors, a la via pública i/o als

habitatges col.lindants o més pròxims, en els casos més desfavorables. -Justificació que el soroll de l’activitat no supera els valors establerts a la present

ordenança, amb descripció dels sistemes d’aïllament que s’hi apliquen. S’han de detallar de manera especial les mesures correctores per a aïllament de sorolls d’impacte.

2. Per tal de sol·licitar l’autorització de posada en marxa de l’activitat, cal presentar

una acreditació per part d’un tècnic competent que certifiqui el compliment dels valors establerts a la present ordenança com també els requisits que exigeix la Norma Bàsica d’Edificació – Condicions Acústiques NBE-CA/88. En el moment

de la posada en marxa, un tècnic municipal pot comprovar els nivells d’immissió sonora i de vibracions als habitatges contigus que puguin resultar més afectats.

3. En els casos excepcionals d’especial interès públic, i encara que no sigui possible

aconseguir que els nivells sonors no superin els valors de la present ordenança, l’Ajuntament podrà concedir la llicència, tot limitant, però, l’horari d’exercici de l’activitat, com també establir condicions per al seu bon funcionament.

Article 43 - Activitats de pública concurrencia

1. Les activitats d’oci, espectacles i recreatives que disposin d’equip de música facin activitats musicals cal que compleixin amb les següents especificacions : –Els locals amb nivell sonor musical interior superior o igual a 70dB(A) han de fer la seva activitat amb les portes i les finestres tancades, i s’exigirà la instal·lació de dobles porta i sistema de renovació de doble porta i sistema de renovació d’aire. –Les mesures d’aïllament a aplicar en locals destinats a bars, bars musicals, pubs i similars es calcularan considerant un nivell sonor interior de 90 dB(A). –Els serveis municipals han de comprovar les mesures d’aïllament amb condicions de funcionament de l’activitat més desfavorables. –En els casos on el nivell sonor musical sigui superior o igual a 70 dB(A) s’ha d’instal.lar un equip limitador-controlador que asseguri que els usuaris no puguin manipular els nivells d’emissió, de manera que sota cap circumstància les emissions puguin superar els límits admissibles.

2. Amb independència de les restants limitacions d’aquesta Ordenança a l’interior de qualsevol espai obert o tancat destinat a reunions, espectacles o audicions musicals, com discoteques o sales de festa, no poden superar nivells sonors màxima de 90 dB(A) en cap punt al qual tinguin accés els clients o usuaris, llevat que a l’entrada o entrades de l’establiment o espai hi hagi l’avís següent: “els nivells sonors en l’interior d’aquest local poden lesionar seriosament l’oïda”. L’avís ha d’ésser perfectament visible, tant per la seva dimensió com per la seva il·luminació.

3. L’Administració ha de vetllar per confort i qualitat dels servei, com restaurants, cafeteries o cinemes, per tal de que gaudeixin d’unes bones condicions acústiques.

4. Quan el volum dels locals a què es refereix el paràgraf anterior superi els 350

m3, el temps de reverberació ha de ser de 1,2 s. com a màxim. A més a més, per raons d’insonorització o condicionament acústic, es permetrà rebaixar la distància entre forjats en 10cm., sempre i quan la distància inicial sigui la reglamentària.

5. L’Ajuntament controlarà que es compleixi l’horari de tancament establert legalment, com també les condicions que estableix la llicència d’obertura.

6. Els propietaris dels locals seran directament responsables del comportament sorollós dels seus clients dins de l’establiment o en les zones d’accés.

7. En cas de queixes reiterades dels veïns originades pel comportament incívic dels

clients, l’Ajuntament obligarà a disposar com a mínim d’una persona encarregada de la vigilància a l’exterior de l’establiment a càrrec del titular de l’establiment.

8. Els titulars dels establiments no poden col·locar dispositius acústics externs,

com megafonia i similars. En cas que es considerin necessaris, caldrà demanar la llicència municipal corresponent.

Article 44 - Activitats industrials i comercials 1. Els titulars de les activitats industrials i comercials estan obligats a adoptar les

mesures d’aïllament adequades dels seus focus de soroll per tal que no sobrepassin els valors guia que s’indiquen a l’Annex VI de la pressent Ordenança.

2. Per a l’obtenció de la llicència d’obertura caldrà la presentació d’un estudi tècnic

on es justifiqui el compliment dels nivells de soroll establerts a la present ordenança i els criteris de qualitat acústica del local.

CAPITOL VI.- PROTECCIÓ D’ARBRES SINGULARS

Article 45 - Els arbres inclosos en el Catàleg no poden ésser talats ni perjudicats en cap via; ni es podrà alterar el seu entorn immediat, excepte per motius de conservació del propi arbre. El document de inclusió en el Catàleg definirà aquest entorn protegit com a mínim, inclourà un cercle al voltant de la base de l’arbre de radio igual a l’altura del mateix. El radio només podrà ésser reduït en el cas d’arbres situats nen entorn urbans sempre que quedi garantitzada la seva bona salut i conservació. Article 46 - Les podes, les alteracions i els tractaments fitosanitaris dels arbres singulars només podran dur-se a terme prèvia autorització de l’Ajuntament de Marratxí, que velarà perquè aquests siguin favorables a la bona salut i aparença estètica de l’arbre.

Article 47 - Els propietaris dels arbres singulars podran disfrutar dels seus fruits i produccions, amb l’excepció de la fusta, d’acord amb els articles anteriors.

Article 48 - L’Ajuntament de Marratxí velarà pel bon estat vegetatiu i estètic dels Arbres Singulars, assessorarà tècnicament als propietaris de les mides convenients i assumirà les despeses que la seva conservació pugui suposar.

Article 49 - La destrucció, alteració o perjudici a un Arbre Singular serà penalitzada d’acord amb la legislació vigent, i es considerarà indemnizatble en favor de l’Ajuntament de Marratxi el valor ornamental perdut, d’acord amb el peritatge tècnic que s’efectuï en cada cas.

CAPITOL VII- ANIMALS DE COMPANYIA Secció I- Disposicions generals. Article 50. Els animals com element del medi ambient digne de protecció Aquest apartat regula la tinença d’animals, i en especial, les interrelacions entre les persones i els animals domèstics, els de convivència humana. Aquest títol atorga especial relleu a les normes d’identificació, a fi i efecte d’afavorir la seva protecció i el seu benestar, disminuir les situacions de risc per a la convivència, i ajudar a una tinença responsable i a la màxima reducció de les pèrdues i els abandonaments. Es consideraran incorporades a aquesta ordenança totes les disposicions de protecció i de bon tracte als animals, dictades o que es dictin, de reglamentació del proteccionisme. Article 51. Llicència municipal

El règim de comunicació es substitueix per la subjecció a l’obtenció de la prèvia llicència d’activitats, en el cas de les activitats següents:

a) Els establiments hípics. b) Els centres per a l’atenció d’animals de companyia i els destinats a la reproducció. -Llocs de criança: per a la reproducció i subministrament d’animals a tercers. -Residències: establiments destinats a allotjament temporal. -Caneres esportives: establiments destinats a la pràctica de l’esport en canòdroms. -Zoos ambulants, circs i entitats similars.

Secció II- De la possessió i tinença d’animals de companyia. Article 52 - Es consideren animals de companyia els domèstics que conviuen amb l’home, no de forma lucrativa. Article 53 - La possessió d’animals de companyia en vivendes urbanes sempre haurà de tenir en compte els següents factors: la higiene, pel que fa al seu allotjament; que no es produeixi cap situació de perill o incomoditat per els veïns o altres persones en general, o per al propi animal; i que no hagi cap risc sanitari. Article 54 - Els animals que visquin a l’exterior de la vivenda hauran de tenir un lloc prou ample on protegir-se de les inclemències del temps. Els propietaris, tant a zones urbanes, com de residència, són els responsables dels renous i de la contaminació acústica que produeixin els seus animals. Secció III- De la circulació. Article 55- Els cans que circulin per vies i espais, públics o privats, aniran subjectats amb corretges, cadenes, cordills o collars que permetin el seu fàcil control i, si per la

seva tendència a mossegar o perillositat poden produir perill a terceres persones, aniran proveïts d’un morral. L’ús d’aquest morral podrà ser ordenat per batlia quan un ca en concret sigui un perill públic. També podrà ordenar-se l’ús de morral en tots els cans, si així ho aconsellen les circumstàncies sanitàries. Els propietaris hauran de dur la targeta sanitària oficial i el xip identificatiu d’acord amb l’Ordre de 21 de maig de 1999 de regulació de la identificació dels animals de companyia a les Illes Balears. Article 56 - Els qui portin els animals de companyia seran els responsables dels danys que puguin fer. Article 57 - Queda prohibida l’entrada d’animals de companyia, per raons higiènico-sanitàries, als locals públics, d’espectacles, esportius o culturals, excepte els propis de qualsevol esdeveniment públic, i que són necessaris perquè aquest es produeixi, amb la autorització municipal corresponent. També queda prohibida la seva circulació i permanència a les piscines municipals durant la temporada de banys, als parcs infantils així com als locals on es realitzi la fabricació, venda, emmagatzematge, transport o manipulació d’aliments. S’exceptuen únicament els cans dels invidents que realitzen la funció de guies. Article 58 - Els propietaris de restaurants, bars, cafeteries i allotjaments, podran prohibir, segons el seu criteri, l’entrada i la permanència d’animals als seus establiments. Això haurà de figurar en un cartell indicatiu de prohibició. Si se’ls autoritza l’entrada, aquests animals hauran d’estar identificats, duran el corresponent morrió quan es calgui, i hauran d’anar subjectes mitjançant corretja o cadena. Resten fora de obligació del paràgraf anterior els cans guia que acompanyen els deficients visuals en la forma que estableixen el Reial Decret 3.250/93, de 7 de desembre l’Ordre de 18 de juny de 1985 i la Llei 5/99, de 31 de març, de cans guia. Té consideració de ca guia aquell del qual s’acrediti que ha estat ensinistrat en un centre per acompanyar, conducció i auxili als deficients visuals i que no pateix una malaltia transmissible a l’home. Per exercir els drets reconeguts als deficients visuals els cans guia han de dur en lloc visible el distintiu oficial que indiqui tal condició A requeriment del personal responsable en cada cas de llocs, locals i establiments públics i serveis de transport, el deficient visual ha d’exhibir la documentació que acrediti les condicions sanitàries del ca guia que l’acompanyi. Seccio 4. Del sistema d’identificació dels animals Article 59 - És obligatòria la identificació mitjançant el transponder (xip) per als cans, i voluntària per a la resta d’animals de companyia. Article 60 - Els responsables d’identificar i registrar aquests animals seran els seus propietaris o posseïdors, qualsevol que sigui el lloc de residència d’aquestes persones. Article 61- La identificació dels cans s’haurà de realitzar en el termini de tres mesos comptadors a partir de la data del seu naixement i en qualsevol cas constituirà un requisit previ i obligatori per a la realització de qualsevol transacció de l’animal. Article 62-El codi alfa-numèric, que conté el transponder, d’identificació de l’animal haurà de figurar en tota la documentació que hi faci referència.

Article 63- La col·locació i aplicació del transponder homologat, com a acte quirúrgic, ha de ser realitzat amb condicions d’asèpsia per veterinaris amb exercici professional a les Illes Balears i que tinguin autorització de la Direcció General d’Agricultura. Article 64- Un cop finalitzada la campanya de subvenció d’implantació del xip per part de la Consellera d’Agricultura, Comerç i Indústria i del Col·legi Oficial de Veterinaris de Balears, l’Ajuntament de Marratxí posa a disposició dels ciutadans una subvenció per la implantació d’aquest sistema d’identificació. Article 65- La quantia a subvencionar per part de l’Ajuntament de Marratxí és de 12€ per xip implantat. Article 66- Són objecte de subvenció els animals dels propietaris que estiguin empadronats a Marratxí als quals se’ls implanti el xip per manescal amb clínica veterinària a Marratxí. Secció V- Del servei de recollida d’animals vagabunds. Article 67. L’Ajuntament està obligat a retirar de la via pública els animals vagabunds. Es consideraran vagabunds els animals que:

a) No tinguin propietari o domicili coneguts, ni estiguin identificats. b) Els que circulin per les vies i els espais lliures públics o privats sense ser conduïts

per cap persona, encara que duguin collar i placa. Article 68. Un cop realitzat aquest servei es donarà trasllat del cost del mateix al propietari de l’animal que correspongui segons el número de xip, sense perjudici de les possibles responsabilitats que es puguin derivar. CAPITOL VIII.- CANS POTENCIALMENT PERILLOSOS

Secció1- Aspectes generals. Article 69- Introducció. A aquests cans li son d’aplicació la normativa estatal, en concret, la Llei 50/1999, de 23 de desembre, de règim jurídic de la tinença d’animals potencialment perillosos i el reglament de desenvolupament aprovat per Reial Decret 287/2002, de 22 de març. En tot cas, i seguint la regulació estatal s’estableix el següent articulat. Article 70- Delimitació.

1. Es consideren cans potencialment perillosos les següents races: - Pit Bull Terrier - Staffordshire Bull Terrier - American Staffordshire - Rottweiler - Dogo Argentino

- Fila Brasileiro - Tosa Inu - Akita Inu

2. També es consideren potencialment perillosos els que reunesquin les

característiques següents:

a) Forta musculatura, aspecte poderós, robust, configuració atlètica, agilitat, vigor i resistència. b) Marcat caràcter i gran valor. c) Pel curt. d) Perímetre toràcic comprès entre 60 i 80 cm., altura a la creu entre 50 i 70 cm i pès superior a 20 Quilos. e) Cap voluminós, coboide, robust, amb crani ample i galtes musculoses i abombades. Mandíbules grans i fortes, boca robusta, ample i profunda. f) Coll ample, musculós i curt. g) Extremitats anteriors paral·leles, rectes i robustes i extremitats posteriors molt musculoses, amb potes relativament llargues formant un angle moderat. 3. Encara que no es trobin inclosos en l’apartat anterior, es consideren potencialment perillosos aquells que manifestin un caràcter marcadament agressiu o hagin protagonitzat agressions a persones o a altres animals.

Article 71. Llicència per a la tinença d’animals potencialment perillosos. La tinència de qualsevol d’aquets animals classificats requerirà la prèvia obtenció d’una llicencia administrativa atorgada per l’Alcaldia una vegada verificat els següents requisits:

a) Ser major d’edat. b) No haver estat condemnat per delictes d’homicidi, lesions, tortures, contra la

llibertat o contra la integritat moral, la llibertat sexual i la salut pública, d’associació amb banda armada o de narcotràfic, així com absència de sancions per infraccions en matèria de tinència d’animals potencialment perillosos.

c) No haver estat sancionat per infraccions greus o molt greus amb alguna de les sancions accessòries de les previstes a l’apartat 3 de l’article 13 de la Llei 50/1.999, de 23 de desembre, sobre el Règim Jurídic d’Animals Potencialment Perillosos. No obstant això, no serà impediment per a la obtenció o, si és procedent, renovació de la llicència, haver estat sancionat amb la suspensió temporal de la mateixa sempre que el moment de la sol·licitud, la sanció de suspensió anteriorment imposada hagi estat complida íntegrament. d) Disposar de capacitat física i aptitud psicològica per a la tinència d’animals

potencialment perillosos. e) Acreditatiu d’haver formalitzat una assegurança de responsabilitat civil per

danys a tercers que puguin ser causats pels seus animals potencialment perillosos per la quantia no inferior a 120.000 Euros (per animal)

Secció II- Obligacions especifiques referents a aquests cans. Article 72-Per a la presència i circulació en espais públics de cans potencialment perillosos, serà obligatòria la utilització de corretja o cadena de menys de dos metres de

longitud, així com un morral adequat per a la seva raça, sense que puguin dur-se més d’un d’aquests cans per persona. Article 73-Els animals potencialment perillosos que es trobin a una finca, casa de camp, xalet, parcel·la, terrassa, pati o qualsevol altre lloc delimitat, hauran d’estar fermats, a no ser que es disposi d’habitacle amb una superfície, altura i adequat tancament, per a protegir les persones o animals que accedeixin o s’aproximin a aquests llocs. Article 74-La sostracció o pèrdua de l’animal haurà de ser comunicada pel seu titular al responsable del Registre Municipal d’Animals Potencialment Perillosos en el termini màxim de quaranta vuit hores des de que es tingui coneixement d’aquests fets. CAPITOL IX- PRE-RECOLLIDA SELECTIVA DE RESIDUS URBANS O MUNICIPALS SECCIÓ I – DISPOSICIONS GENERALS

Article 75. Objectiu i àmbit d’aplicació d’aquesta norma.

La present ordenança te els següents objectius: Assolir la màxima pulcritud a les zones destinades per l’aportació de residus

urbans.

Indicar a la ciutadania les obligacions i deures que es deriven de la normativa administrativa d’ordre superior respecte als residus generats als habitatges, oficines, comerços, empreses, etc. dins el terme municipal.

Indicar als ciutadans el funcionament dels diferents sistemes de gestió de residus urbans (aportació, recollida, transport, neteja, manteniment) per tal de fer un ús correcte i solidari amb la resta de la ciutadania.

Ajudar a assolir els objectius del Pla Director Sectorial per a la Gestió dels Residus Urbans de Mallorca (Decret 21/2000, de 18 de febrer, d’aprovació definitiva), així com els de la Llei 10/1998 de Residus, fomentant la participació activa de la ciutadania en la recollida selectiva, la reutilització i el reciclatge de residus urbans.

Incorporar a l’ordenament municipal el Pla Director Sectorial per a la Gestió dels Residus de Construcció, Demolició, Voluminosos i Pneumàtics Fora d’Ús de l’illa de Mallorca (PDSGRCDVPFUM) aprovat pel Ple del Consell de Mallorca en sessió de dia 8 d’abril de 2002 i publicat al BOIB núm. 59 de dia 16 de maig de 2002, en la part corresponents a obres menors de construcció i demolició.

Col·laborar i complementar les tasques del Servei de Recollida Selectiva (SRS).

Assolir els màxims nivells de qualitat en les fraccions recollides, reduint a la mínima expressió la presència d’impropis i complint sempre les prescripcions dels Sistemes Integrats de Gestió autoritzats i del Servei de Gestió dels R.S.U. de l'illa de Mallorca.

La present ordenança regularà les següents actuacions i activitats:

La separació domiciliària dels residus urbans per part dels ciutadans i treballadors de les empreses.

L’aportació de residus urbans per part dels ciutadans i treballadors de les empreses.

La gestió, control i inspecció dels equipaments destinats a l’aportació ciutadana de residus urbans: vorera, àrees d’aportació i Parcs Verds.

En tots els casos anteriors el concepte de ciutadà és el que es defineix a continuació, així com el de residus urbans.

Article 76. Conceptes

1) Ciutadà: Per la present norma tindran la consideració de ciutadà tota persona posseïdora de residus degut a que desenvolupa una activitat generadora de residus urbans o municipals, entre d’altres:

Tots els habitants del municipi, ja ho siguin de dret o de fet. Tots els ocupants dels habitatges ubicats dins el municipi, ja ho siguin com

ocupants habituals ja ho siguin com visitants. Tots els responsables i els empleats dels comerços, de les empreses de

serveis, de les oficines i de les indústries ubicades dins el municipi, independentment de que estiguin empadronades a un altre municipi.

Tots els generadors singulars qualificats ubicats dins el municipi.

2) Domicili: S’entén per domicili dins aquesta Ordenança qualsevol domicili particular domèstic o d’activitat empresarial.

3) Productor: Qualsevol persona física o jurídica que les seves activitats, excloent la derivada del consum domèstic, produeixin residus o que faci operacions de tractament previ, de mescla, o d’un altre tipus que provoquin un canvi de naturalesa o de composició d’aquests residus.

4) Posseïdor: El productor dels residus o la persona física o jurídica que els tingui al seu poder i que no tingui la condició de gestor de residus.

5) Gestor de residus: La persona o entitat, pública o privada que realitzi qualsevol de les operacions que composen la gestió dels residus, sigui o no el productor dels mateixos.

6) Residus urbans o municipals:

Els generats a:

Domicilis particulars, Comerços, Oficines, Indústries, Serveis, Així com tots aquells no qualificat de perillosos i que per la seva naturalesa o

composició puguin assimilar-se als produïts als quatre anteriors llocs o activitats.

Tindran també la consideració de residus urbans els següents: La neteja de vies públiques, zones verdes, àrees recreatives i platges. Animals domèstics morts.

Mobles, bens i vehicles abandonats. Residus i runes procedents d’obres menors de construcció i reparació

domiciliària.

7) Residus perillosos: aquells que figurin en la llista de residus, marcats com perillosos (*), aprovada per la Decisió 2001/118/CE de la Comissió Europea, de 16 de gener de 2001 (DOCE L47, 16/2/01) i incorporada a l’ordenament estatal per l’Ordre MAM/304/2002, de 8 de febrer (BOE 43 de 19/2/2002).

8) Residus de la construcció-demolició: els definits en la categoria 17 del Llistat Europeu de Residus aprovat per la Decisió del Consell de 23 de juliol de 2001, per la que se modifica la Decisió 2000/532/2000 de la Comissió en relació a la llista de residus i que s’adjunten en l’annex V de la present ordenança.

9) Fracció orgànica dels residus urbans o municipals (FORM): Comprèn els residus orgànics propis de la llar, que es produeixen principalment a les cuines en la manipulació, preparació i consum del menjar, i també els residus provenint de generadors singulars com els mercats municipals, restaurants, hotels, grans superfícies, etc. També s’inclouen en aquesta categoria els residus de jardineria o poda ja sigui a nivell privat o públic.

10) Fracció paper i cartró:

Paper imprès, envasos domèstics de paper/cartó amb punt verd, envasos domèstics de paper/cartó sense punt verd, envasos comercials de paper/cartó amb punt verd i envasos comercials de paper/cartó sense punt verd

11) Fracció vidre: Envàs de vidre, sencer o romput (botelles i pots). 12) Fracció envasos lleugers: Les llaunes (d’acer, alumini, etc.), els envasos de

plàstic de tot tipus, els envasos de cartó/alumini (anomenats tetrabricks) i altres envasos inclosos en els residus urbans.

13) Productors o generadors singulars : Són aquells posseïdors de residus que per les seves característiques, localització, quantitat i qualitat dels seus residus es poden agrupar en vista a una millor gestió dels esmentats residus.

14) Productors o generadors singulars qualificats: La relació dins un municipi de productors o generadors singulars potencials qualificats com a generador singulars de fet i de dret.

Per les fraccions de recollida selectiva de Paper / Cartó, Vidre i Envasos lleugers, la qualificació d’un posseïdor de residus com a generador singular depèn de l’autoritat municipal (veure l’Annex I), la qual crearà una llista o relació de tots els generadors singulars del municipi, seleccionats en funció de:

les característiques, localització, quantitat, qualitat dels seus residus, i del sistema de recollida establert per conveni amb el Consell de Mallorca segons el punt segon (2on) de l’Encomana de gestió de recollida selectiva de les fraccions Paper / Cartó, Vidre i Envasos lleugers.

Un grup de posseïdors que individualment no seria qualificat com generador singular per les característiques, localització, quantitat, qualitat dels seus

residus, pot ésser qualificat com l’agrupació dels mateixos (p.e. petits comerciants d’un mateix carrer).

La Llista de generadors singulars qualificats serà pública i l’ajuntament la facilitarà a les empreses i institucions implicades en la recollida selectiva de residus. Així mateix l’esmentada llista serà actualitzada permanentment, amb altes i baixes, per tal de que puguin incorporar-se nous generadors singulars qualificats.

15) Fracció resta: Fracció de materials dels residus urbans o municipals que no estan dintre de les altres fraccions (orgànica, paper/cartó, vidre i envasos lleugers).

16) Materials impropis: Elements que contamines les fraccions de residus recollides selectivament, lliurats en un contenidor per no ser els sol·licitats.

17) Contenidor: Recipient normalitzat (veure Annex II) destinat a rebre els residus aportats pels ciutadans

18) Iglú: Tipus de contenidor que es fa servir per la recollida selectiva en les àrees d’aportació i Parcs Verds i que es caracteritza pel seu gran volum (més de 2.500 litres) i pel seu buidat mitjançant grua per un sol operari – conductor.

19) Àrea d’aportació: llocs o zones d’ús públic posades a disposició del ciutadà destinades a facilitar la recollida selectiva dels residus urbans no perillosos, separant-los en origen segons les diferents fraccions.

20) Parc Verd: àrea d’aportació de titularitat municipal tancada i delimitada, i que tingui aquesta qualificació per part del Consell de Mallorca.

Article 77. Interpretació normativa.

S’aplicaran les normes de la present Ordenança, del PDSGRUM, el PDSGRCDVPFUM i el Plec de Prescripcions Tècniques (PPT) del concurs d’adjudicació del SRS i/o del Reglament del Servei de Recollida Selectiva de l’illa de Mallorca (SRS) quan estigui en vigor, i altres normes de rang superior en els suposats no expressament regulats en ella i que per la seva naturalesa entren dins l’àmbit d’aplicació. Els serveis municipals juntament amb els funcionaris del Consell de Mallorca (en els casos que els hi pertoqui) interpretaran els dubtes que poguessin presentar-se.

Article 78. Col·laboració ciutadana

L’Ajuntament està obligat a atendre les reclamacions, denúncies i suggeriments dels ciutadans, exercint les accions que en cada cas corresponguin.

Article 79. Obligacions dels ciutadans Tots els ciutadans definits a l’article segon: 1) Estan obligats al compliment d’aquesta ordenança i de les disposicions complementàries que aprovi la Corporació Municipal en exercici de les seves facultats. 2) Estan obligats a fer una separació domiciliària i als llocs de treball dels seus residus urbans en els termes que marca el Pla Director de Residus de Mallorca. 3) Estan obligats a afavorir la selecció i, per tant, possible recuperació d’altres fraccions valoritzables dels residus.

4) Tenen l’obligació de dirigir les seves reclamacions, denúncies i suggeriments directament a l’Ajuntament. 5) En el cas de desenvolupar una activitat empresarial o professional dins el municipi, tenen l’obligació de presentar una sol·licitud per tal d’ésser qualificats com a generador singular i ésser inclosos a la Llista de generadors singulars qualificats, si finalment l’Autoritat municipal ho considera qualificat. Veure Annex III. 6) En el cas de desenvolupar una activitat empresarial o professional dins el municipi, i produir residus perillosos tenen l’obligació de comunicar-ho als òrgans competents de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i sol·licitar les autoritzacions administratives que li pertoqui. Article 80. Generadors singulars

L’Ajuntament podrà dur a terme activitats de recollida selectiva de productors singulars en matèria de recollida selectiva diferenciat quan ho estableixi el corresponent conveni amb el Consell de Mallorca segons el punt segon (2on) de l’Encomana de gestió de recollida selectiva de les fraccions Paper / Cartó, Vidre i Envasos lleugers. Mentre no existeixi l’esmentat conveni el Servei de Recollida Selectiva de les fraccions indicades serà el mateix que el de la resta de ciutadans, es a dir, contenidors a la via pública com indica l’article 9è. Així mateix dins les activitats en matèria de recollida selectiva s’inclourà el sistema de recollida selectiva de residus perillosos d’origen municipal o urbà segons s’estableixi amb els òrgans competents de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Article 81. Propietat del material recollit

1) Segons l’article 20 de la Llei 10/1998 de Residus els posseïdors de residus urbans estaran obligats a lliurar-los a les entitats locals (Ajuntament i/o Consell de Mallorca), per al seu reciclatge, valorització o eliminació, en les condicions que determinin les ordenances. Les Entitats locals adquiriran la propietat dels residus des del lliurament o aportació del ciutadà (posseïdor) i aquest últim quedarà exempt de responsabilitat pels danys que puguin ocasionar aquests residus, sempre que en l’aportació s’hagin observat aquestes ordenances i altres normes d’aplicació.

2) Es prohibeix seleccionar i retirar per al seu aprofitament qualsevol classe de material residual dipositat en els contenidors de recollida selectiva. Únicament les empreses autoritzades pel Consell de Mallorca poden recollir els iglús blaus, verds i grocs.

Article 82. Prestació del servei de recollida selectiva.

Fracció Orgànica dels Residus Urbans i Fracció Resta:

1) La recollida selectiva la duran a terme l’empresa municipal i/o l’empresa adjudicatària del servei per part de l’Ajuntament.

2) La recollida selectiva es durà a terme segons s’estableixi als respectius Plecs de Prescripcions Tècniques del concurs d’adjudicació del servei.

3) El servei de recollida selectiva de fraccions es farà càrrec de retirar els materials especificats i és de prestació obligatòria per part del municipi.

Fraccions Paper / Cartó, Vidre i Envasos Lleugers:

1) La recollida selectiva la duran a terme les empreses adjudicatàries del SRS del Consell de Mallorca.

2) La recollida selectiva es durà a terme segons s’estableixi als respectius Plecs de Prescripcions Tècniques (PPT) del concurs d’adjudicació del SRS.

3) El servei de recollida selectiva de fraccions es farà càrrec de retirar els materials especificats i és de prestació obligatòria per part del municipi.

L’Ajuntament podrà establir, amb càrrec al pressupost municipal, i previ conveni amb el Consell de Mallorca, responsable dels serveis de Gestió del R.S.U. de l'illa de Mallorca i de Recollida Selectiva, programes propis diferenciats de recollida selectiva amb l’objecte de:

Separar els animals domèstics morts, en compliment del PDSGRUM i les posteriors ordenacions relacionades amb el tractaments d’aquests residus i de manera coordinada amb el Consell de Mallorca.

Mantenir netes les Àrees d’Aportació, amb la contractació de personal propi de neteja. Aquest personal introduirà dins els contenidors corresponents les fraccions que els ciutadans no han introduït.

Segregar fraccions concretes que confereixin als residus urbans o a els productes de la seva reutilització característiques de perillositat, segons la normativa vigent..

Complir amb les obligacions que es deriven del Pla Director Sectorial per a la Gestió dels Residus de Construcció, Demolició, Voluminosos i Pneumàtics Fora d’Ús de l’illa de Mallorca.

Article 83. Mètodes operatius. Els mètodes operatius concrets són els establerts per l’Ajuntament, el Consell de Mallorca i les empreses recollidores:

Contenidors en la via pública, ja siguin àrees d’aportació, ja siguin Parcs Verds.

Contenidors en generadors singulars qualificats.

Qualsevol altre sistema que garanteixi la segregació de les cinc fraccions i que s’hagi acordat amb el Consell de Mallorca (article 9è, apartat 6è del PDSGRUM).

Les incidències, danys o perjudicis que qualsevol empresa realitzi activitats de recollida selectiva dins el municipi sense l’autorització expressa de l’Ajuntament i l’acord del Consell de Mallorca seran reclamades per la corresponent via judicial.

Article 84. Reutilització i recuperació A fi de fomentar les accions preventives i de reducció, en quant a la gestió dels residus urbans, l’Ajuntament podrà establir ajudes econòmiques, exacció d’àrbitres o d’imposts, o altres accions encaminades a:

Disminuir la producció de residus. Reciclar i recuperar els residus.

Reduir el volum dels residus produïts (cessió d’empaquetadores de cartró, compactadors de paper i envasos).

Facilitar la recollida al SRS.

SECCIÓ II – RESPONSABILITATS DELS PRODUCTORS I POSEIDORS Article 85. Responsabilitats

Independentment de les consideracions del règim sancionador de la Llei 10/1998 de Residus, els productors i posseïdors de residus, és a dir, els ciutadans del municipi: 1) Que els lliuren per a la seva reutilització o tractament a un tercer no autoritzat

seran responsables solidaris amb aquest tercer de qualsevol perjudici que pogués derivar-se. Així mateix, respondran solidàriament de les sancions que procedeixi imposar.

2) Seran responsables dels danys que es produeixin en els processos d’eliminació, com a conseqüència de mala fe en el lliurament dels residus o de falta d’informació sobre les característiques dels productes lliurats, qui hagi efectuat el lliurament.

3) Seran responsables de l’aportació de residus no autoritzats, en especial de fraccions catalogades com perilloses: piles, insecticides, pintures, dissolvents, etc., a qualssevol dels contenidors dedicats a la recollida de les fraccions següents:

a) Fracció orgànica.

b) Paper i cartró. c) Vidre.

d) Envasos lleugers. e) Resta.

4) Seran responsables de guardar o emmagatzemar dins el seu domicili, establiment o dependència les fraccions separades fins el moment de la seva aportació al Sistema. Aquest moment el determinaran els horaris d’aportació el quals estaran coordinats amb els horaris de prestació dels diferents serveis de recollida de residus del municipi. Així dins el seu domicili, establiment o dependència, especialment els productors singulars qualificats disposaran d’un local de mides mínimes i suficients segons les normes municipals (veure Annex IV).

L’article 9è, apartat 5è, del PDSGRUM, indica “els Ens locals realitzaran, si escau, la recollida selectiva porta a porta dels generadors singulars de residus, els quals hauran de destinar, dins les seves instal·lacions, una zona específica per a la recollida selectiva dels residus en les fraccions a) Fracció orgànica, b) Paper i cartró, c) Vidre, d) Envasos lleugers, e) Resta.

5) Seran responsables d’una aportació d’impropis de la qual resultés contaminada la resta de fracció del contenidor. El ciutadà causant serà responsable de les despeses ocasionades. Si a més a més la contaminació es per causa d’un residu perillós, al responsable se l’hi obrirà el corresponent expedient per infracció molt greu, a instàncies d’un denunciant del propi Ajuntament, del Consell de Mallorca o de qualsevol altre

SECCIÓ III – APORTACIÓ DE RESIDUS Article 86. Forma de presentació de les fraccions procedents de la separació domiciliaria.

Aquest article contempla la recollida general mitjançant l’ús de contenidors. Els sistemes establerts i aprovats pel Consell de Mallorca definiran la forma d’aportació dels residus en cadascuna de les cinc fraccions.

1) La presentació dels residus seleccionats d’entre els residus produïts es farà, obligatòriament, en el tipus de recipient normalitzat que en cada cas, senyali el PDSGRUM, i a les Àrees d’aportació i/o Parcs Verds qualificats pel Consell de Mallorca.

2) Els ciutadans estan obligats a dipositar els residus seleccionats en l’interior dels contenidors que es destini a tal efecte:

Les caixes de cartró estaran plegades de manera que ocupin el mínim volum.

Els envasos lleugers (garrafes d’aigua, bricks, llaunes de refrescos, etc.) xafats en la manera que sigui possible.

Si com a conseqüència d’una deficient presentació dels fems, es produïren abocaments, l’usuari causant serà responsable de la brutor ocasionada.

3) No es permet l’aportació de residus diferents de la fracció que és objecte de la recollida selectiva específica: fracció orgànica (contenidor negre), paper i cartró (iglú blau), vidre (iglú verd clar), envasos lleugers (iglú groc). Si com a conseqüència d’una aportació d’impropis resultés contaminada la resta de fracció del contenidor, l’usuari causant serà responsable de les despeses ocasionades.

4) Es prohibeix dipositar residus que continguin líquids o que puguin liquar-se (olis i greixos solidificats per baixa temperatura), així com residus tòxics i perillosos, materials en combustió i objectes metàl·lics o voluminosos que puguin avariar els vehicles recol·lectors.

5) Quan els residus urbans, per la seva naturalesa, siguin tòxics, perillosos, inestables o de característiques especials, s’exigirà al productor o posseïdor d’aquests que, prèviament a la seva recollida, realitzi un tractament per tal d’eliminar o reduir tant com sigui possible aquestes característiques o que es dipositin en la forma i lloc adequats. En tot cas l’Ajuntament l’informarà dels gestors autoritzats per a residus perillosos del Govern Balear.

6) Els generadors singulars qualificats han d’efectuar la separació prèvia (en origen) dels residus dins les pròpies instal·lacions, seguint les instruccions que oportunament aportades per les empreses recollidores (per exemple caixes plegades i empaquetades, envasos compactats).

7) Els generadors singulars no qualificats com a tal han d’efectuar la separació prèvia (en origen) dels residus dins les pròpies instal·lacions, com la resta de ciutadans.

8) Els productors de grans quantitats de residus, com poden ésser alguns dels generadors singulars qualificats, podran coordinar amb l’ajuntament, l’operació d’instal·lacions fixes per a tractaments previs o millora de la operativa i presentació, especialment basats en la compactació. De comú acord amb les entitats implicades s’establiran els detalls tècnics, operatius i econòmics.

Sense comptar amb Consell de Mallorca no es podrà remetre al Servei de Gestió dels R.S.U. de l'illa de Mallorca residus pre-tractats segons el paràgraf anterior, que interfereixin les condicions tècniques per a les que s’han dissenyat els sistemes d’ús general (p.e. excés de grau de compactació en envasos lleugers que impedirà la seva tria a la planta de triatge).

Article 87. Normes d’ús dels contenidors

1) Sols s’utilitzarà el contenidor per als residus autoritzats. No es dipositaran objectes metàl·lics que puguin avariar els vehicles, ni materials en combustió.

2) Els adjudicataris del SRS procediran al manteniment i neteja dels iglús d’ús col·lectiu i públic (només paper, vidre i envasos) ubicats a les àrees d’aportació.

3) L’adjudicatari del Servei de Gestió del R.S.U. de l'illa de Mallorca procediran a la neteja dels iglús d’ús col·lectiu i públic (només paper, vidre i envasos) ubicats als Parcs Verds.

4) Els serveis municipals procediran a la neteja i manteniment de la resta de contenidors d’ús col·lectiu i públic.

5) El posseïdor domèstic i puntual de grans quantitats de residus (festa, torrada, mudança o trasllat, etc.) i no considerat generador singular qualificat per l’Ajuntament alertarà telefònicament al servei de recollida corresponent perquè ho tinguin en compte dins la seva planificació de recollida, si observa que el contenidor de recollida selectiva es desbordarà o ha quedat desbordat causa de la seva anormal aportació de fracció, superiors a les previstes en situacions normals.

6) Es prohibeix seleccionar i retirar per al seu aprofitament qualsevol classe de material residual dipositat en els contenidors.

Article 88. Nombre i ubicació dels contenidors

1) L’ajuntament i el Consell de Mallorca decidiran el nombre, volum i ubicació dels contenidors, seguint sempre les indicacions de les normes vigents, particularment les del PDSGRUM.

2) L’Ajuntament podrà exigir la ubicació dels recipients per a la recollida en l’interior d’immobles i locals de negoci, especialment en el cas dels generadors singulars qualificats. En generadors singulars qualificats on s’assignen contenidors de recollida selectiva per a ús exclusiu, el nombre d’unitats serà fixada pels serveis municipals. L’adquisició d’aquests contenidors serà a càrrec del generador singular qualificat.

3) En la col·locació de contenidors en la via pública, es tindran en compte les lògiques indicacions que puguin rebre de particulars, comerciants i associacions. Ningú, ni ciutadans, ni empreses recollidores canviarà la ubicació d’un

contenidor. En el cas dels contenidors blaus (paper/cartó), verds (vidre) i grocs (envasos lleugers) es necessària l’autorització del Consell de Mallorca per traslladar els esmentats contenidors. La resta de contenidors necessiten l’autorització municipal per ser traslladats.

4) L’Ajuntament, quan existeixin circumstàncies especials, podrà establir guals i reserves d’espai per a la manipulació dels contenidors.

5) Els vehicles estacionats no podran interferir les operacions de càrrega i descàrrega dels contenidors.

Article 89. Volums extraordinaris

Si una entitat, pública o privada, hagués, per qualsevol causa, de desprendre fraccions seleccionats dels residus sòlids en quantitats majors a les que constitueixen la producció diària normal i no de forma freqüent, no podrà presentar-los conjuntament amb les remeses habituals. En aquests casos, l’entitat haurà de sol·licitar autorització a l’empresa adjudicatària del Servei de Gestió del R.S.U. de l'illa de Mallorca per transportar els esmentats residus amb els seus propis medis a les instal·lacions de tractament o d’eliminació. L’entitat haurà d’abonar el càrrec corresponent segons les tarifes vigents i aprovades pel Consell de Mallorca. En cap cas podrà fer ús dels contenidors - iglús d’ús públic.

SECCIÓ IV – HORARIS D’APORTACIÓ DE RESIDUS URBANS I DE PRESTACIÓ DELS SERVEIS DE RECOLLIDA Article 90. Programació de recollida

El SRS tindrà una programació prevista de recollida, amb dies, horaris i medis per a la prestació del servei dins el terme municipal.

Article 91. Programació d’aportació

El ciutadà haurà de treure del seu domicili o establiment els residus seleccionats d’acord amb l’horari que l’ajuntament acordi amb el SRS. Pot ser d’horari lliure en algunes fraccions, però en els casos que l’Ajuntament ho estimi convenient s’establiran horaris per l’aportació d’alguna de les fraccions, com podria ser el cas de l’orgànica, els voluminosos, els de obres menors, etc. Aquests horaris d’aportació estaran coordinats amb els horaris de recollida.

SECCIÓ V- SERVEI DE RECOLLIDA DE VOLUMINOSOS. Article 92. L’objecte d’aquest servei és la recollida de residus voluminosos (com ara electrodomèstics, mobles, matalassos, etc.) generats a les llars o habitatges dels ciutadans de Marratxí. En cas de dubte, la delimitació conceptual de voluminos serà la prevista al Pla Director de Residus de Mallorca. Article 93. Aquest servei es presta de forma gratuïta, prèvi avís telefònic a l’Àrea de Medi Ambient (971 607 502) a on es concretarà el lloc de la via pública i el dia que es durà a terme la recullida.

Article 94. El màxim de residus voluminosos recollits per avís serà de set unitats. Els voluminosos que excedeixin d’aquesta quantia no es recolliran. Article 95. Així com estableix el Pla Director de Residus de Mallorca, en capa cas es prestarà aquest servei a comerços, empreses o activitats. – GESTIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIÓ

Article 96. L’Objecte d’aquesta Secció és donar compliment, pel que fa a la gestió dels residus de construcció i demolició, a l’article 6 i 8, darrer paràgraf , del Pla Director Sectorial (PDS) per a la Gestió de Residus de construcció, demolició, voluminosos i pneumàtics fora d’ús de l’illa de Mallorca, aprovat per acord del Ple del Consell Insular de dia 8 d’abril de 2002. (BOIB núm 141 de novembre 2002) L’esmentat article 6 disposa que correspon als ajuntaments traslladar ales seves ordenances les mesures necessàries per al compliment de les obligacions que s’en derivin. D’altra part, l’article 8, en el darrer paràgraf, assenyala que els ajuntaments han de revisar les seves ordenances municipals amb l’objectiu de d’adaptar-les al que disposa l’article 9 del PDS. Article 97. Als efectes de l’aplicació d’aquesta ordenança, es consideren residus de la construcció-demolició els definits a la categoria 17 del Catàleg Europeu de Residus aprovat per Decisió 2001/118CE de la Comissió de les Comunitats Europees de 16 de gener de 2001. Aquesta categoria 17 s’incorpora com a Annex V d’aquesta Ordenança. Tindran aquesta consideració aquells residus assimilables procedents d’activitats extractives i de fabricació de productes ceràmics, rajoles, teules i altres materials de construcció. Article 98. Els productors de residus de construcció i demolició estan obligats a: 1.- A presentar adjunt a la corresponent sol·licitud de llicencia d’obra –tant si es tracta d’obra major com d’obra menor- un contracte formalitzat amb un gestor autoritzat amb un gestor autoritzat pel servei públic insularitzat per gestionar els residus generats. 2.- Incorporar al projecte d’execució que es presenti amb sol·licitud de la llicència d’enderrocament, construcció, excavació o una altra que generi residus de construcció i/o demolició els següents continguts: a) Una avaluació del volum i les característiques dels residus que s’originen. b) L’avaluació, si escau, dels residus que no necessiten cap tipus de tractament i que es puguin destinar directament a restauració de pedreres els residus de construcció demolició que tinguin la consideració d’inerts nets (els desmunts i terres no contaminades), sempre i quan es compleixen les següents condicions: I) Que la decisió sigui presa pel promotor i/o pel constructor. II) Que ho autoritzi el director tècnic de l’obra. III) Que estigui previst al corresponent projecte d’obra o que ho decideixi el director tècnic.

IV) Que es comuniqui al Consell de Mallorca.

c) Les mesures previstes de separació en origen o reciclatge in situ durant la fase d’execució del obra. d) Una valoració econòmica del cost d’una gestió adequada dels residus generats.

3.- Dipositar una fiança a l’Ajuntament, en el cas d’obra menor, o al Consell de Mallorca, en el cas d’obra major , en el moment d’obtenir la llicència municipal, l’import de la qual serà d’un 125% dels costos estimats corresponents a una adequada gestió de residus generats en l’obra no per mitjà per mitjà del certificat de l’autor del projecte. En aquells casos en que es demostri la dificultat per preveure el volum de residus, l’import de la fiança serà d’un 0.15% del pressupost total de l’obra sotmesa a llicència. Quan l’Administració tingui constància que la valoració econòmica del cost d’una gestió adequada dels residus generats o el pressupost de l’obra no s’adapten a la realitat, o detecti algun defecte en la base de càlcul, podrà efectuar una valoració econòmica addicional, que serà la que es tindrà en compte per calcular l’import de la fiança. Per tramitar la fiança s’han de tenir en consideració els següents aspectes:

a) La fiança es pot constituir de qualsevol de les formes següents: I. En metàl·lic II. Mitjançant aval atorgat per establiment de crèdit, d’acord

amb la normativa vigent. III. Mitjançant aval d’una societat de garantia recíproca,

d’acord amb la normativa vigent. b) En el document de formalització de la fiança prestada per mitjà d’aval

s’ha de fer constar el consentiment prestat pel fiador o avalista a l’extensió de la responsabilitat davant l’Administració en ells mateixos termes que si la garantia fos constituïda pel mateix titular.

c) La fiança es torna després de la concessió del final d’obra i d’haver justificat la gestió adequada dels residus generats presentant el rebut de lliurament dels residus a les plantes del servei públic. El no compliment de les determinacions d’aquesta ordenança quant a la correcta gestió dels residus de construcció- demolició, serà motiu d’execució de la fiança, independentment de les sancions que puguin resultar d’aplicació.

4.- Realitzar la separació en origen de la manera següent: a) En tots els casos, separar i emmagatzemar de forma diferenciada els residus perillosos de la resta, b) Sempre que tècnicament sigui possible, i a excepció de les obres en les quals es generi en volum inferior a 5 metres cúbics de residus , s’estableix l’obligatorietat de separar les següents fraccions de residus no perillosos: I) Residus inerts (ceràmics, restes de formigó, terres i similars) II) Restes de residus: envasos de qualsevol tipus, restes metàl·liques, restes de fusta, plàstic i similars i altres residus no perillosos. c) Els contenidors han de disposar de tancament per evitar abocaments incontrolats. 5.- Responsabilitzar-se del transport de residus, mitjançant transportista registrat, fins als centres de transferència i pretractament o a les plantes de tractament incloses en el servei públic insularitzat del Consell de Mallorca. 6.- Abonar els costs que origini la gestió dels residus de construcció i demolició generats.

CAPITOL X. AIGÜES RESIDUALS Article 99. Obligatorietat de l’ús de la xarxa de clavegueram 99.1 Els edificis existents o que es construeixin en finques amb façanes front a la que existeixi clavegueram públic, hauran de tirar a aquest les seves aigües residuals a través de la corresponent presa, sempre que dites aigües reuneixin les condicions físico-químiques exigides a aquesta Ordenança. 99.2 Si la finca té façana a més d’una via pública, el propietari podrà escollir la claveguera pública a la qual hagi de desaiguar. Article 100. Les aigües residuals d’un edifici es conduiran a la claveguera pública a través de dita “presa”, que consta d’un pou de bloqueig adossat a la línia de façana i d’una conducció transversal al carrer des de dit pou fins a la claveguera. Article 101. Amb caràcter general, queda prohibit abocar directament o indirectament a la xarxa de clavevegueram:

a) Aigües pluvials de qualsevol procedència. b) Qualsevol sòlid, líquid o gas tòxic o verinós, ja sigui pur o mesclat amb

altres residus, en quantitat que puguin constituir un perill, per al personal encarregat de la neteja i conservació de la xarxa o ocasionar qualque molèstia pública.

c) Qualsevol producte que tingui qualque propietat corrosiva o que resulti en qualque manera especial perjudicial per als materials amb què està construïda la xarxa de clavegueram, a l’equip o personal encarregat de la neteja i conservació.

d) Substàncies sòlides o viscoses en quantitats o mesures tals, que siguin capaços de causar obstrucció a la corrent de les aigües de les clavegueres, i obstaculitzar els treballs de conservació i neteja de la xarxa de clavegueram.

e) Qualsevol substància inhibidora del procés biològic de depuració que s’efectua a les estacions depuradores.

f) Qualsevol substància nociva per a la persona humana o per a la flora i fauna terrestre o marítima, que no sigui neutralitzable en un tractament biològic de depuració.

g) Qualsevol substància compresa a l’Annex 2 el Reglament d’Activitats molestes, Insalubles, Nocives i Perilloses de 30 de Novembre de 1961, amb les concentracions màximes que en dit annex s’assenyalen.

CAPÍTOL XI. INFRACCIONS I SANCIONS. Article 102. A efectes del règim d’infraccions i sancions establert en aquesta secció, els preceptes continguts en la present Ordenança tenen la naturalesa de normes de control sanitari del medi ambient, de les indústries, les activitats, els serveis, els transports, els renous i les vibracions, i dels edificis i llocs d’habitatge i convivència humana. Article 103. Constitueix infracció administrativa tota acció o omissió que vulneri les normes establertes en aquesta Ordenança, com també aquelles altres que estiguin

tipificades a la legislació sectorial, de l’Estat o de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, reguladora de les matèries que s’inclouen, sense perjudici que els preceptes d’aquesta Ordenança puguin contribuir a una més correcta identificació de les conductes i a una determinació més precisa de les sancions, introduint les corresponents especificacions i graduacions. Article 104. Poden ser responsables de les infraccions els titulars de les llicències o autoritzacions, els explotadors de l’activitat, els tècnics que hagin lliurat les certificacions corresponents, els propietaris de solars urbans o terrenys rústics, els titulars dels vehicles o els seus conductors i els causants de la pertorbació. Article 105. Disposició general sobre competència. Les infraccions de les normes d’aquesta Ordenança seran sancionades per el Batlle, llevat dels supòsits en que altres normes de rang superior li atribueixin a un altre òrgan o Administració. Article 106. A més de la imposició de la sanció que correspongui, l’Ajuntament adoptarà les mesures escaients per la restauració de la realitat física alterada i de l’ordre jurídic infringit i l’exacció dels tributs o preus públics establerts a l’efecte. Article 107 Les sancions per infracció a la present Ordenança podran aplicar-se de forma independent o conjunta i ser de tipus: -Quantitatiu: multa -Qualitatiu: tancament, suspensió, retirada de llicència, o altres similars destinades a l’efectivitat de la correcció de la infracció. Article 108 Les sancions que el batlle apliqui per infracció d’aquesta Ordenança no podran excedir la quantia prevista tant per la Llei de Règim Local, com per la normativa de rang superior aplicable en cada cas, vigents al moment de la imposició de la sanció. A títol enunciatiu i no limitador les disposicions vigents en la matèria regulada per aquesta Ordenança en la data d’aprovació són les següents: - Llei 38/1972 de 22 de desembre, de protecció de l’ambient atmosfèric. - Pla Director Sectorial de Residus, BOIB núm. 25 de 26 de febrer de 2000. - Llei 7/1985 de 2 d’abril, reguladora de les bases de Règim Local. - Llei 14/1986, de 25 d’abril, General de Sanitat. - Llei 10/1990, de 23 d’octubre, de Disciplina Urbanística. - Llei 1/1992, de Protecció dels Animals que viuen a l’entorn humà. - Decret 20/1987, per a la protecció del medi ambient contra la contaminació per l’emissió de soroll i vibracions. - Llei 50/1999, y R.D. 287/2002, d’animals potencialment perillosos. Article 109. Infraccions en matèria de protecció de l’atmosfera, renous i vibracions.

109.1 Les infraccions en matèria de protecció de l’atmosfera no es consideren simples infraccions de l’ordenança municipal, sinó de la corresponent legislació sectorial.

109.2. Renous i vibracions 1. Són infraccions lleus:

a. Superar els nivells de renou permesos als vehicles en el Decret 20/87 (BOCAIB 30/04/87). Els nivells de soroll dels vehicles seran mesurats segons el Reglament número 9 sobre l'homologació dels vehicles respecte al soroll amb les especificacions del mètode establert per la Norma ISO 150 R-362.

b. Produir renous molestos a causa d’acceleracions innecessàries del vehicle, forçar el motor.

c. Fer ús de dispositius acústics en contravenció de les limitacions i prohibicions establerts en aquesta ordenança, amb independència del focus emissor.

2. Són infraccions greus:

a. Produir renous en zones de pública convivència o a l’interior dels edificis en contra de les previsions d’aquesta Ordenança.

b. Celebrar manifestacions i festes populars a la via pública o en espais oberts sense autorització municipal.

c. Incomplir les condicions acústiques dels edificis. d. La manca l’acomodació dels vehicles i, en particular de les fuites de

gasos, a les prescripcions establertes. e. No disposar l a fuita de gasos de dispositiu silenciador o sortida de

gasos a traves d’un silenciador incomplet, inadequat o deteriorat. f. Utilitzar dispositius que puguin anul·lar l’acció del silenciador. g. Realitzar treballs temporals a la via pública fora dels dies o horaris

permesos, salvats els que es produeixin amb autorització municipal expressa.

h. Carregar i descarregar mercaderies fora dels dies o horaris permesos, salvats d’aquells que es facin amb autorització municipal expressa.

i. Instal·lar ginys i aparells susceptibles de produir renous i vibracions sense atenir-se a les condicions establertes.

j. Superar en més de 10 unitats els valors establerts en aquesta Ordenança, amb independència del tipus del focus emissor.

Article 110. Sancions en matèria de protecció de l’atmosfera, renous i vibracions.

Aquestes infraccions administratives seran sancionades d’acord amb el

següent: 1.- Lleus: -Multa de 150 fins a 600 euros. 2.- Greus: - Multa de 601 de 3.000 euros. 3.- En el seu cas, es podrà imposar el tancament de l’establiment, activitat o

instal·lació, o suspensió de l’activitat total o parcial per un període no superior a cinc anys.

Article 111. Infraccions en matèria de zones naturals i espais verds. 1.Tenen la consideració d’infraccions lleus:

a. Donar de menjar als animals en els espais públics en els supòsits prohibits.

b. No respectar l’entorn o els usuaris de d’aquestes zones. 2.Tenen la consideració d’infraccions greus:

a. La circulació de cans sense control en els parcs i jardins públics. b. Les pintades en els elements dels parcs i jardins públics. c. Passar per sobre els talussos, parterres i plantacions i tocar plantes i

flors, pujar als arbres o causar qualsevol mena de dany a l’arbrat i plantacions.

d. Realitzar qualsevol de les activitats prohibides i no mencionades com a infraccions lleus o molt greus.

e. Realitzar qualsevol de les activitats prohibides i no mencionades com a infraccions lleus o molt greus.

Realitzar qualsevol mena d’actuació sobre arbres o plantacions incloses en catàleg sense llicència municipal.

3. Tenen la consideració d’infraccions molt greus: a. Qualsevol instal·lació, activitat industrial o comercial no autoritzada

en parcs o jardins públics. b. Obertura de rases sense autorització. c. Afectar greument l’arbrat i plantacions existents amb motiu de

projectes d’obres particulars. d. Franca negligència en la conservació de les plantacions i espais

lliures. e. Arrencament o supressió d’elements vegetals sense autorització

municipal.

Article 112.- Sancions en matèria de zones naturals i espais verds.

a. Les lleus, amb multa de 30 a 300 euros. b. Les greus, amb multa de 301 a 3000 euros. c. Les molt greus, amb multa de 3001 a 6.000 euros.

Article 113.- Tancament i neteja de solars. En cas d’incompliment de l’ordre d’execució de l’obligació de mantenir els solars nets i tancats continguda a l’article 20 d’aquesta ordenança, es podrà sancionar amb multa de 300 a 600 € per solar.

Article 114. Infraccions en matèria de gestió de residus.

1. Són infraccions greus i molt greus, en matèria de gestió de residus, les tipificades a la Llei de residus. A més de les infraccions tipificades com a lleus en la legislació esmentada en l'apartat anterior, també ho són per infracció de la present Ordenança les que es tipifiquen en els següents apartats. 1.1. En matèria de residus municipals:

a. Lliurar residus diferents als assenyalats per a cada classe de servei.

b. Dipositar residus fora d'un contenidor o a un contenidor diferent del que li correspon.

c. Lliurar a la recollida domiciliària residus prohibits. d. Abandonar deixalles en zones de recollida amb bosses homologades o

cubells. e. Transvasar o manipular deixalles fora dels parcs de recollida, concentració

o tractament. f. No utilitzar els contenidors que determinen els serveis municipals. g. Lliurar les deixalles sense complir els requisits o les condicions fixades per

aquesta Ordenança. h. No fixar en els contenidors les dades d'identificació. i. Tractar o manipular els elements contenidors sense cura de no fer-los

malbé. j. No renovar els contenidors quan pel seu estat haurien d'estar fora de servei. k. Deixar les deixalles en llocs i condicions no permeses per aquesta

Ordenança. l. No retirar de la via pública els contenidors no fixos, cubells, bujols i altres

elements contenidors buits dins de l'horari previst. m. No deixar en perfectes condicions de netedat les superfícies de la via

pública ocupada al retirar el contenidor. n. No disposar d'un espai tancat per a deixalles en els edificis de nova

construcció. o. No mantenir els espais esmentats en l'apartat anterior en condicions

d'higiene i netedat. p. Vulnerar les normes tècniques municipals en la instal·lació o funcionament

dels conductes col·lectius d'evacuació de deixalles o utilitzar-los en contra de les previsions d'aquesta Ordenança.

q. Dipositar en els contenidors de recollida sectorial materials diferents dels consignats.

r. Endur-se objectes o residus dipositats en els contenidors especials per a trastos.

s. Dipositar les deixalles al carrer abans de les 21 hores quan la prestació del servei de recollida sigui nocturna, llevat les excepcions establertes a aquesta Ordenança.

t. No retirar els contenidors i bujols normalitzats de la via pública, un cop buits, després de les 8.30 hores.

u. Incomplir les normes d'utilització de la deixalleria.

1.2. En matèria de terres, runes, enderrocs i altres residus de la construcció, les que d'acord amb Llei 10/1998 de Residus, es tipifiquen per a la gestió dels enderrocs, les runes i altres residus de la construcció, i també les següents:

a.Ocupació indeguda de la via pública o d'altres terrenys i béns de domini públic municipal.

b.Deteriorar paviments i altres elements estructurals de la ciutat.

c.Embrutar la via pública i altres espais públics o visibles des de la via pública.

d.Col·locar contenidors i sacs sense llicència municipal.

e.Utilitzar contenidors o sacs per part de persona diferent al seu titular o responsable.

f.No disposar de la identificació externa prevista en aquesta Ordenança per als contenidors i sacs de runes.

g.No tapar els contenidors en els supòsits previstos per aquesta Ordenança.

h.Causar molèsties als veïns i altres ciutadans en les operacions d'instal·lació, càrrega, descàrrega i retirada dels contenidors i dels sacs.

i.No utilitzar o no manipular els contenidors i els sacs en la forma exigida per aquesta Ordenança.

j.No retirar els contenidors i els sacs quan així ho exigeix aquesta Ordenança.

k.Efectuar operacions prohibides en matèria de lliurament i transport de terres i runes.

l.Incomplir els horaris, els itineraris i les condicions de transport establerts per aquesta Ordenança.

1.3. En matèria de prevenció, minimització i reciclatge dels residus generats per la publicitat directa a les bústies són faltes lleus:

a.Exercir l'activitat sense comunicació prèvia a l'Ajuntament.

b.Repartir material publicitari sense la identificació de l'empresa distribuïdora i/o anunciant.

c.Distribuir publicitat a les bústies dels propietaris o veïns que hagin fet ús del seu dret a no rebre'n mitjançant l'adhesiu previst per aquesta Ordenança.

d.Distribuir publicitat per via postal a les persones que hagin fet ús del seu dret de no rebre'n.

eNo plegar adequadament o no dipositar correctament el material publicitari a les bústies o en el lloc disposat pels propietaris o veïns.

Article 115. Sancions en matèria de gestió de residus

1. Les faltes lleus en matèria de gestió de residus municipals, se sancionaran amb multa d'entre 100 i 300 euros si l'activitat que ha donat lloc a la infracció és de caràcter domèstic i particular, i entre 300 i 3.000 euros si l'activitat en qüestió és de caràcter comercial, industrial, o de serveis.

2. Les infraccions lleus en matèria de gestió de terres, runes, enderrocs i altres residus de la construcció, es sancionaran amb multa d'entre 150 i 1500 euros si l'activitat que ha donat lloc a la infracció és de caràcter domèstic i particular, i entre 600 i 3.000 euros si l'activitat en qüestió és de caràcter comercial, industrial, de serveis o del sector de la construcció i l'enderroc mateix.

3. Els incompliments per faltes lleus en matèria de distribució de publicitat, es sancionarà amb multa d’entre 300 i 3.000 euros.

Article 116. Infraccions en matèria de d’animals de companyia. 116.1 Seran infraccions lleus: a) La circulació per la via pública de cans que no vaguin acompanyats i conduïts

mitjançant cadena, corretja o cordó resistent. b) Deixar les deposicions dels cans/moixos a les voravies, passeigs, jardins i a

qualsevol lloc destinat al trànsit de vianants. c) L’entrada de cans/moixos a locals públics, d’espectacles, esportius o culturals

així com els destinats a la fabricació, venda, emmagatzematge, transport i manipulació d’aliments.

d) L’entrada, circulació i permanència de cans/moixos a les piscines públiques. e) La possessió d’un animal sense el xip implantat. f) La venda d’animals ala menors de 18 anys i als incapacitats, sense l’autorització

dels qui tinguin la pàtria potestat o la custòdia. g) L’ús d’estris destinats a limitar o impedir la mobilitat dels animals en condicions

prohibides. h) L’incompliment de qualsevol norma o prescripció assenyalada en aquesta

ordenança que no estigui com a greu o molt greu.

116.2. Seran infraccions greus: a) Obligar els animals a treballar o produir en cas de malaltia o desnutrició, o

explotar-los de manera que puguin posar en perill la seva salut. b) El subministrament a un animal de substàncies no permeses, sempre i quan això

no suposi un perjudici a tercers. c) L’esterilització, la pràctica de mutilacions innecessàries, les agressions físiques

greus i el sacrifici d’animals sense control facultatiu o en contra del que estableix aquesta ordenança.

d) Les agressions físiques que produeixin lesions greus. e) L’abandonament no reiterat d’un animal. f) L’alienació d’animals en malaltia no contagiosa, tret que aquest extrem fos

desconegut pel venedor en el moment de la transacció. g) La venda a laboratoris, clíniques o altres establiments per a experimentació,

sense autorització de la Conselleria d’Agricultura, Comerç i Indústria. h) La venda ambulant d’animals fora dels mercats i fires legalitzades. i) La no vacunació o la no realització de tractaments sanitaris obligatoris. J) La tinència d’animals salvatges que no s’adaptin a la captivitat, exceptuant-se per motius d’investigació científica o conservació de les espècies.

116.3 Son infraccions molt greus:

a) L’abandonament reiterat d’animals de companyia, o el no reiterat d’animals salvatges en captivitat.

b) El subministrament de substàncies no permeses als animals, excepte en el cas previst en el paràgraf c) de l’apartat anterior.

c) L’alineació d’animals amb malaltia contagiosa, tret que fos indetectable al moment de la transacció.

d) La celebració d’espectacles de bregues de galls o d’altres animals, siguin o no de la mateixa espècie, o d’animals amb l’home.

e) L’ús d’animals en festes o espectacles en què aquests puguin ser objecte de danys, sofriments, tractaments antinaturals, maltractaments, burles o en els quals es puguin ferir la sensibilitat de l’espectador.

f) Els certàmens de tir de coloms si no són promogudes per Societats de Tir, baix control de la Federació i amb la corresponent autorització de la Conselleria d’Agricultura, Comerç i Indústria.

g) La possessió, exhibició, compra-venda, cessió, donació o qualsevol altre forma de transmissió d’animals o de les seves parts o derivats, l’espècie dels quals estigui inclosa a l’apèndix I de la CITES o C1 de la delegació Comunitària sobre la mateixa convenció, sense els permisos d’importació que corresponguin.

Article 117. Sancions animals de companyia- Les infraccions contra els preceptes d’aquesta Ordenança seran sancionades amb multes de 60,00 a 15.000,00€. Les infraccions lleus seran amb multa de 60,00 a 300,00€. Les infraccions greus, amb multa de 300,01 a 1.500,00€ Les infraccions molt greus amb multa de1.500,00 a 15.000,00€ La imposició d’una multa per falta molt greu, podrà comportar la confiscació dels animals objecte de la infracció. Els establiments on es cometin de forma reiterada infraccions molt greus, podran, així mateix, ésser objecte de tancament temporal durant un període màxim de 2 anys. Article 118. Infraccions en matèria d’animals potencialment perillosos.

1. Tindran la consideració d’infraccions administratives “molt greus” les següents:

a) Abandonar una animal potencialment perillós, de qualsevol espècie i qualsevol

ca, entenent-se per animal abandonat, tant aquell que vagi preceptivament identificat, com els que no duguin cap identificació sobre el seu origen o propietari, sempre que no vagin acompanyats de cap persona.

b) Tenir cans o animals potencialment perillosos sense llicència. c) Vendre o transmetre per qualsevol títol un ca o animal potencialment perillós a

qui no tengui la corresponent llicència. d) Ensinistrar animals per activar la seva agressivitat o per a finalitats prohibides. e) Ensinistrar animals potencialment perillosos per qui no tengui el corresponent

certificat de capacitació. f) L’organització o celebració de concursos, exercicis, exhibicions o espectacles

d’animals potencialment perillosos, o participar-hi en ells, destinats a demostrar l’agressivitat dels animals.

2. Tindran la consideració d’infraccions administratives “greus” les següents:

a) Deixar amollat un animal potencialment perillós o no haver adoptat les mesures necessàries per evitar la seva escapada o el seu extravio.

b) Incomplir l’obligació d’identificar l’animal. c) Ometre la inscripció en el Registre. d) Trobar-se el ca potencialment perillós en llocs públics sense morral o no

subjecte amb una cadena. e) El transport d’animals potencialment perillosos amb vulneració del que es

disposa a l’article 10 de la llei Orgànica 50/1.999, de 23 de desembre, de referència.

f) La negativa o resistència a subministrar dades o facilitar la informació requerida per les autoritats competents o els seus agents, en ordre al compliment de funcions establertes l’esmentada Llei 50/1.999, així com el subministrament d’informació inexacta o de documentació falsa.

3. Tindran la consideració d’infraccions administratives lleus, l’incompliment de

qualsevol de les obligacions de la Llei 50/1999 no considerades com a greus o molt greus. Article 119. Les infraccions tipificades a l’article anterior podran dur aparellades com a sancions accessòries; la confiscació, decomís, esterilització o sacrifici dels animals potencialment perillosos, la clausura de l’establiment i la suspensió temporal o definitiva de la llicència per a tinència d’animals potencialment perillosos o del certificat de capacitació del ensinistrador.

Article 120. Sense perjudici de la normativa que es pugui dictar al respecte, i segons el disposat a la Llei 50/1999, la potestat sancionadora li correspon a la Conselleria d’Agricultura de la Comunitat Autònoma en el supòsit d’infraccions greus o molt greus i a l’Ajuntament en quant a les infraccions lleus. En cas de sanció per infracció lleu la multa serà de 150 a 300 euros; infracció greu de 300,1 a 2.400 euros; infracció molt greu de 2.400,01 euros a 15.000 euros. Article 121. Tipificació de les infraccions en matèria de aigües residuals 1. Són infraccions lleus les vulneracions de la present ordenança quan no estan tipificades com a greus o molt greus. 2. Són infraccions greus: a)Realitzar abocaments a la xarxa de clavegueram públic de les substàncies, els materials i els productes ressenyats a l’annex únic d’aquesta Ordenança. b) No connectar a la xarxa publica de clavegueram, llevat de les excepcions previstes en aquesta Ordenança. c) Causar danys en elements de la xarxa municipal de clavegueram. d) Mantenir en servei fosses sèptiques o pous absorbents quan disposi o es puguin disposar de presa a la xarxa municipal.

e) Efectuar abocaments a la xarxa de clavegueram públic, directament o indirectament, sense la corresponent llicència o autorització, o sense atenir-se als seus termes o a les disposicions d’aquesta Ordenança i la resta de normativa aplicable. f) Cometre una infracció lleu quan es doni la circumstància de reincidència. 3. Són infraccions molt greus: les tipificades com a greus, quan es doni la circumstància de reincidència. Article 122. Sancions en matèria de aigües residuals. Les infraccions a què es refereix l’article anterior es corregeixen aplicant les següents sancions:

a) Infraccions lleus: multa de 90 a 300 euros. b) Infraccions greus: multa de 300.01 a 900 euros. c) Infraccions molt greus: multa de 900.01 a 1803 euros.

Article 123. Reparació de danys. Mesures correctores i complementàries en matèria de aigües residuals

1. Independentment de la sanció econòmica derivada de les infraccions comeses, l’autoritat municipal pot imposar les següents mesures als abonats: a) Les mesures correctores de les seves instal·lacions que no s’ajustin a la normativa d’aplicació. b) Les mesures correctores de les seves instal·lacions interiors per adequar l’afluent a les exigències d’aquesta Ordenança i de la resta de la normativa aplicable. Mentrestant es pot deixar en suspens la llicència d’activitat o l’autorització d’abocament. c) La reparació dels danys i els perjudicis causats i la restauració de la situació a l’estat anterior a la infracció. Les obres poder ser duites a terme per l’Ajuntament o per l’empresa gestora del servei, atesa la seva naturalesa, o per via d’execució subsidiària. Els costs d’execució i de les autoritzacions administratives pertinents són a càrrec d’infractor i es pot exigir a l’abonat el pagament anticipat dels costs o la seva fiança. d) La paralització immediata dels abocaments indeguts, com a mesura complementària en els supòsits anteriors. 2. La prescripció de les infraccions o sancions no afecta l’obligació de restaurar la realitat físiques afectada o d’indemnitzar dels danys i perjudicis anteriors causats. CAPÍTOL XII – MESURES CAUTELARS Article 124. Amb independència de les mesures que es puguin adoptar amb motiu de l’inici de l’expedient sancionades que pertoqui, abans del començament del procediment administratiu, l’òrgan competent per a la seva resolució, dòfici o a instància de par, en supòsits d’urgència i per a la protecció dels interessos implicats, podrà adoptar les

mesures corresponents en el supòsits prevists a normes legals. Les mesures provisionals hauran de ser confirmades, modificades o aixecades a l’acord d’iniciació del procediment, que haurà d’efectuar-se dins dels quinze dies següents a la seva adopció, el qual podrà ser objecte del recurs que pertoqui. En tot cas, aquestes mesures quedaran sense efecte si no s’inicia el procediment a l’esmentat termini o quan l’acord d’iniciació no contingui un pronunciament exprés sobre les mateixes. Article 125. Complint els requisits de forma i fons esmentats a l’article anterior i la normativa legal reguladora de cada procediment es podran adoptar alguna o algunes de les següents mesures cautelars:

a) precintat dels aparells productors o reproductors de música en el supòsit que aquests excedeixin dels nivells sonors prevists a la present ordenança.

b) Paralització immediata de l’activitat quan es causin molèsties al veïnatge per part dels clients, tant a l’interior com a l’exterior del local.

c) Immobilització temporal del vehicle, preferentment a dependències policials, quan com a conseqüència de l’anormal funcionament de les alarmes productores de soroll instal·lades als vehicles a judici dels agents de l’autoritat s’estimi que l’emissió de renous o vibracions suposen una amenaça de pertorbació greu per a la tranquil·litat o seguretat pública. En referència a aquestes mesures s’estarà a allò que disposa l’ordenança municipal de circulació.

d) Qualsevol altre mesura cautelar de correcció, seguretat o control que es consideri necessària en supòsits d’urgència i per a la protecció provisional dels interessos implicats, sempre de conformitat amb la normativa vigent i procediment esmentat.

Article 126. Les mesures cautelars s’adoptaran per resolució de Batlia, a la vista dels informes que al respecte s’hagin emès. No obstant l’anterior, els agents d la policia local degudament designats a tal efecte per Decret de Batlia podran adoptar les mesures cautelars d’immobilització de vehicles i les de precintat d’aparells, en aquest cas quan el renou procedent d’aparells reproductors o productors de música originin en ambients d’àmbit domèstic o a centres sanitaris nivells superiors en 10db (A) als nivells de recepció interna permesos o en ambients exteriors quan se superin els 15 db (A) d’emissió externa. Article 127. Les mesures cautelars podran ser aixecades o modificades durant la tramitació de l’expedient, d’ofici o a instància de part, en virtut de noves circumstàncies que es puguin produir. En tot cas s’extingiran amb l’eficàcia de la resolució administrativa que posi fi al procediment. Disposició Final. La present Ordenança entrarà en vigor al dia següent de la publicació al BOIB de la seva aprovació definitiva.

ANNEX I: Elaboració Llista de generadors singulars qualificats La Llista de generadors singulars qualificats com a tal, sortirà de la llista de generadors singulars potencials dins el municipi, la qual es confeccionarà a l’Ajuntament a partir de les següents dades o informacions:

Sol·licituds dels ciutadans per ésser considerats com a generador singular qualificat.

Relació d’Activitats Classificades dins el municipi.

Relació d’Activitats Econòmiques dins el municipi.

D’altres que siguin de consideració.

Sempre es tindran en compte criteris mediambientals i econòmics. No es col·locaran contenidors per les 5 fraccions en llocs molt allunyats (agroturismes, fars, etc.) i/o amb producció no molt significativa. Al contrari, només es col·locarà un contenidor de resta o cap (disposaran del Àrea d’Aportació i/o Parc Verd més proper, com fan els residents en zona rural). El cost econòmic i mediambiental d’enviar 5 camions diferents a un lloc allunyat per a recollir contenidors mig buits no es pot assolir. Com a molt s’enviarà un camió de recollida de resta sempre i quan es demostri que el posseïdor no pot transportar les fraccions als llocs designats d’aportació.

ANNEX II: Contenidors normalitzats.

Contenidors per a la recollida selectiva de la fracció paper cartó.

Forma dels contenidors: Paralepipèdica o cúbica. Capacitat aproximada: 3 m3

Dimensions aproximades: Dimensions de la base: 1.50m. mínim. X 1,20 mínim. Alçada: 1.60m. mínim.

Materials de fabricació: Xapa metàl·lica. Color: Blau

Sistema de dipòsit de la fracció recollida:

Dues obertures oposades rectangulars (800 x 150 mm aprox.) per dipositar els materials sol·licitats, situades a una altura aproximada de 145 cm. (màxim 160 cm.)

Altres dispositius incorporats:

Dispositiu de subjecció amb ancoratge per elevació i descàrrega situat a la part superior.

Dispositiu de blocatge - desblocatge situat a la part superior per facilitar la descàrrega.

Fons amb obertura total, en forma de llibre, per buidar sobre camió.

Contenidors per a la recollida selectiva de la fracció envasos de vidre.

Forma dels contenidors: Iglú. Capacitat aproximada: 2.5 m3

Dimensions aproximades: Diàmetre: 1.50m. mínim. Alçada: 1.60m. mínim.

Materials de fabricació: Plàstic o similars: fibra de vidre, polietilé d’alta densitat, etc..

Color: Verd. Sistema de dipòsit de la fracció recollida:

Dues obertures oposades circulars de 200 mm de diàmetre aprox. Mínim per dipositar els materials sol·licitats, situades a una altura aproximada de 145 cm. (màxim 160 cm.)

Altres dispositius incorporats:

Dispositiu de subjecció amb ancoratge per elevació i descàrrega situat a la part superior.

Dispositiu de blocatge - desblocatge situat a la part superior per facilitar la descàrrega.

Fons amb obertura total, en forma de llibre, per buidar sobre camió.

Contenidors per a la recollida selectiva de la fracció envasos lleugers.

Forma dels contenidors: Iglú. Capacitat aproximada: 2.5 m3

Dimensions aproximades: Diàmetre: 1.50m. mínim. Alçada: 1.60m. mínim.

Materials de fabricació: Plàstic o similars: fibra de vidre, polietilé d’alta densitat, etc.

Color: Groc. Sistema de dipòsit de la fracció recollida:

Dues obertures oposades rectangulars (400 x 250 mm aprox.) o circulars (400 mm diàmetre aprox.) per dipositar els materials sol·licitats, situades a una altura aproximada de 145 cm. (màxim 160 cm.)

Altres dispositius incorporats:

Dispositiu de subjecció amb ancoratge per elevació i descàrrega situat a la part superior.

Dispositiu de blocatge - desblocatge situat a la part superior per facilitar la descàrrega.

Fons amb obertura total, en forma de llibre, per buidar sobre camió.

ANNEX III: Llicències d’obertura i funcionament.

L’Ajuntament abans d’atorgar el permís d’activitat empresarial confirmarà que el sol·licitant ha presentat l’estimació de producció de residus per fraccions valoritzables per tal de ésser inclòs o no a la Llista de generadors singulars qualificats. De la mateixa manera les llicències existents tindrà un període de 6 mesos per presentar aquesta estimació de producció de residus. ANNEX IV: Normes municipals pels locals de residus.

Les establirà cada municipi amb criteris mediambientals i de neteja viària i mai amb criteris de capacitat del negoci o activitat que es desenvolupi. La activitat econòmica que genera residus s’ha de desenvolupar incloent els mateixos dins l’estructura de costos, despeses i previsions d’ocupació d’espai físic. La concessió de llicències d’activitat haurà d’estar lligada a la disponibilitat d’aquest espai, com ho estan en la actualitat els establiments hotelers en el cas dels fems. És possible que un comerç amb un local físic molt reduït i amb molta generació de cartó d’envàs comercial no tingui dret a desenvolupar la seva activitat si no pot disposar de l’espai per emmagatzemar-los fins l’hora de la seva aportació. El carrer és un lloc de convivència i no un magatzem de residus. Tots els edificis d’habitatges plurifamiliars i els destinats a la resta dels usos que generin més de cinc-cents (500) litres de residus urbans al dia, contaran amb un local per a poals de fems convenientment ventilat. La instal·lació d’evacuació de residus se definirà per la seva capacitat de recollida i emmagatzematge, en funció de les necessitats dels usuaris. Tot habitatge, unitat d’allotjament o local disposarà d’un espai, que podrà ser en forma d’armari de poals, per l’emmagatzematge separatiu dels residus urbans (al menys per a la fracció orgànica, vidre, paper i cartró, envasos lleugers i la resta) de cara a facilitar el seu reciclatge. La superfície útil d’aquest espai no serà inferior a 1 m2 (un metre quadrat) i se comptabilitzarà amb independència de les superfícies mínimes exigides per raons d’habitabilitat. ANNEX V: Categoria 17: Residus de la construcció i demolició del Llistat Europeu de Residus.

RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ i DEMOLICIÓ (INCLOSA LA TERRA EXCAVADA DE ZONES CONTAMINADES).

17 01 Formigó, totxos, teules i materials ceràmics 17 01 01 Formigó 17 01 02 Totxos 17 01 03 Teules y materials ceràmics 17 01 06 Mescles, o fraccions separades, de formigó, totxos, teules i materials ceràmics que contenen substàncies perilloses.

17 01 07 Mescles de formigó, totxos, teules i materials ceràmics, diferents dels especificats al codi 17 01 06 17 02 Fusta, vidre i plàstic 17 02 01 Fusta 17 02 02 Vidre 17 02 03 Plàstic 17 02 04* Vidre, plàstic i fusta que contenen substàncies perilloses o estan contaminats per elles. 17 03 Mescles bituminoses, quitrà d' hulla i altres productes enquitranats 17 03 01* Mescles bituminoses que contenen quitrà d’ hulla 17 03 02 Mescles bituminoses diferents de les especificades al codi 17 03 01 17 03 03* Quitrà d’hulla i productes enquitranats

17 04 Metalls (incloses les seves aleaciones) 17 04 01 Coure, bronze, latan 17 04 02 Alumini 17 04 03 Plom 17 04 04 Zinc 17 04 05 Ferro i acer 17 04 06 Estany 17 04 07 Metalls mesclats 17 04 09* Residus metàl·lics contaminats amb substàncies perilloses. 17 04 10* Cables que contenen hidrocarburs, quitrà d’ hulla i altres substàncies perilloses 17 04 11 Cables diferents dels especificats al codi 17 04 10 17 05 Terra (inclosa l’excavada de zones contaminades), pedres i fang 17 05 03* Terra i pedres que contenen substàncies perilloses 17 05 04 Terra i pedres diferents de les especificades al codi 17 05 03 17 05 05* Fangs que contenen substàncies perilloses 17 05 06 Fangs diferents dels especificats al codi 17 05 05 17 05 07* Grava de vies fèrries que contenen substàncies perilloses 17 05 08 Grava de vies fèrries diferents del especificats al codi 17 05 07 17 06 Materials d’ aïllament i materials de construcció que contenen amiant 17 06 01* Materials d’aïllament que contenen amiant 17 06 03* Altres materials d’aïllament que consisteixen en, o contenen, substàncies perilloses 17 06 04 Materials d’aïllament diferents dels especificats als codis 17 06 01 y 17 06 03 17 06 05* Materials de construcció que contenen amiant 17 08 Materials de construcció de guix 17 08 01* Materials de construcció de guix contaminats amb substàncies perilloses 17 08 02 Materials de construcció de guix diferents dels especificats al codi 17 08 01

17 09 Altres residus de construcció i demolició 17 09 01* Residus de construcció i demolició que contenen mercuri 17 09 02* Residus de construcció i demolició que contenen PCB (per exemple, sellants que contenen PCB, revestiments de sòl a base de resines que contenen PCB, envidraments dobles que contenen PCB, condensadors que contenen PCB) 17 09 03* Altres residus de construcció i demolició (inclosos els residus mesclats) que contenen substàncies perilloses 17 09 04 Residus mesclats de construcció i demolició diferents dels especificats als codis 17 09 01, 17 09 02 y 17 09 03

ANNEX VI Del Títol III sobre Contaminació Acústica ANNEX VI.1 Nivells sonors guia en l’ambient exterior ________________________________________________

Període diürn Període nocturn (08.00 a 20.00 hores) (20.00 a 08.00 hores) Zona industrial 65 dB(A) 55dB(A) Resta _____________55 dB(A)__________45 dB(A)________________________ Criteris de bona qualitat acústica en ambients interiors

Els nivells guia per ambients interiors d’àmbit domèstic són els següents: ____________________________________________________________ Espais interiors Període diürn Període nocturn d’àmbit domestic (08.00 a 20.00 hores) (20.00 a 08.00 hores) Dormitoris 30 dB(A) 25 dB(A) Sales d’estar 35 dB(A) 30 dB(A) Zones de serveis cuines, banys, etc.) 50 dB(A) 35 dB(A) ____________________________________________________________

Els nivells de fons recomanables per a una bona qualitat acústica en ambients

interiors d’àmbit no domèstic són els següents: _____________________________________________________________ Espais interiors Període diürn Període nocturn d’àmbit domestic (08.00 a 20.00 hores) (20.00 a 08.00 hores) Sanitari: Espais d’hospi- tabilització 35 dB(A) 30 dB(A) Espais comuns 40 dB(A) 30 dB(A) Educatiu I cultural 40 dB(A) 30 dB(A) Lleure 50 dB(A) 40 dB(A) ___________________________________________________

Per tant, en cap cas les activitats de tercers podran originar un increment d’aquests valors. Per als casos contrets d’ambients interiors d’àmbit no domèstic, s’especifica:

*Lleure: Es consideren edificacions amb finalitat de lleure els locals de concurrència pública i, per tant, hauran de complir les normes exigides a aquests últims en l’apartat corresponent d’aquesta Ordenança.

*Comercial: En el cas dels locals amb finalitat comercial es recomana que el seu

nivell de soroll l’interior no superi els 65 dB(A). *Locals industrials: Els nivells sonors permesos, per a afavorir l’ambient de treball i

la protecció al treballador estan establertes a la Legislació de Seguretat i Higiene en el Treball. ANNEX VI.2 Determinació dels nivells de soroll ambiental de la ciutat

Els criteris a seguir en l’aplicació de les mesures de nivell de soroll ambiental de la ciutat seran els següents:

-Utilització de sonòmetres integradors tipus 1, equipats amb pantalla antivent. -El nivell sonor equivalent (Leq) com a patró. -Aplicació de la corba de ponderació A; el dB(A) com a unitat de mesura. -Utilització de la constant de temps fast. -El període d’integració serà de 10 minuts. -Utilització de la norma ISO-R 1996 per a prendre les mesures. -Condicions meteorològiques: absència de pluja i vent.

Els mesuraments es faran seguint el protocol següent: 1.Calibració del(s) aparell(s) a utilitzar. 2.Instal.lació del trípode al punt de mesura, a una distància de 2m de qualsevol

façana però sempre a una distància mínima d’1m de la calçada. 3. Col·locació del sonòmetre sobre el trípode, a una alçada d’1,5 m del terra i amb

una inclinació de 45ª. 4.Posada en marxa de l’aparell. 5. Aturada de l’aparell un cop finalitzat el període de mesura. 6. Lectura del resultat del mesurament i l’anotació a la corresponent fitxa de

recollida de dades. 7. Calibració del(s) aparell(s) utilitzats. 8.Complimentació de la fitxa de recollida de dades.

Determinació dels nivells d’immissió sonora en ambients interiors

∙Els criteris seguits en l’aplicació de les mesures de nivell de soroll en ambients interiors seran els següents:

-Utilització de sonòmetres integradors tipus 1. -El nivell sonor equivalent(Leq) com a patró. -Aplicació de la corba de ponderació A; el dB(A) com a unitat de mesura. -Utilització de la constant de temps fats. -El període d’integració serà de 5 minuts per als sorolls de tipus continu. -Per als sorolls de tipus impulsiu en què els impulsos es produeixin de forma

periòdica en el temps (és a dir, de forma no aleatòria), el període d’integració serà de 5

minuts, centrats en un impuls. En el cas que els impulsos no produeixin de forma periòdica (és a dir, que siguin aleatòries), el període d’integració serà suficientment llarg perquè sigui representatiu del soroll global. Si no és possible determinar un període curt de temps prou representatiu, es considerarà un període d’integració de 3 hores.

Prèviament a la realització de la mesura s’haurà de determinar: -Origen del soroll i ubicació de la font emissora. -Si es tracta de soroll continu o impulsiu. -Durada. -Periodicitat amb què es produeix, si la té. -Pesència de components tonals. Un cop determinats aquests paràmetres, es procedirà a fer els mesuraments d’acord

amb els protocols que es detallen a continuació: El protocol de mesura serà diferent segons la font del soroll origen de la molèstia

estigui situada al mateix edifici on es detecta o a l’edifici adjacent (és a dir, si el soroll es transmet per via estructural) o a l’exterior (és a dir, si el soroll es transmet per via aèria).

∙Si la font de soroll origen de la molèstia es troba al mateix edifici o a l’edifici adjacent on es detecta, els mesuraments es realitzaran seguint el protocol següent:

1. Calibració de l’aparell a utilitzar. 2. Instal·lació del trípode al punt de l’habitació on el soroll sigui més molest. Si el

grau de molèstia és similar a tota la dependència, es col·locarà el trípode al centre de l’habitació. En cap cas, però, es situarà el trípode a menys d’1 m de qualsevol paret.

3. Col·locació del sonòmetre sobre el trípode, a una alçada de 1,2m del terra i amb una inclinació de 45º.

4. Selecció dels comandaments dels paràmetres que s’han de mesurar. 5. Ajustar l’escala segons el nivell de soroll que s’ha de mesurar. 6. Posada en marxa de l’aparell. 7. Aturada de l’aparell un cop finalitzat el període de mesura. 8. Lectura del resultat del mesurament i anotació a la corresponent fitxa de recull

de dades. 9. Calibració de l’aparell utilitzat. 10. Complicació de la fitxa de recull de dades dissenyada a l’efecte. En cas que no sigui possible instal·lar el trípode, es realitzarà la mesura agafant el

sonòmetre amb la mà, mantenint-lo enlairat, amb la inclinació adequada i a una distància d’aproximanent 30 cm del cos.

La distància entre el sonòmetre i el cos de qui faci el mesurament serà com s mínim de 30cm.

Durant el mesurament de finestres, portes i persianes de l’habitació estaran tancades. No hi podrà haver dins la dependència més que les persones que realitzin el mesurament i, si es vol, un testimoni. S’evitarà fer qualsevol soroll que pugui pertorbar la veracitat de la mesura.

Es faran tres mesuraments sense la font generadora de la molèstia en funcionament (determinació del soroll de fons) i tres mesuraments amb la font en funcionament al seu nivell màxim d’emissió sonora, totes de la mateixa durada.

Per cada cas, si els valors obtinguts en els tres mesuraments no presenten una diferència entre ells de més de 2 dB(A), es consideraran vàlids. Si els valors obtinguts difereixen entre ells de més de 2dB(A), es repetiran els mesuraments fins a obtenir tres dades que no difereixin entre sí més de 2dB(A).

∙Si la font de soroll origen de la molèstia està fora de l’edifici on es detecta, els

mesuraments es realitzaran seguint el protocol següent: 1. Calibració de l’aparell que s’ha d’utilitzar. 2. Instal.lació del trípode al mig de la finestre o balcó de l’habitació, oberta de bat a

bat. 3. Col·locació del sonòmetre sobre el trípode, a una alçada de 1,5m del terra i amb

una inclinació de 45º. 4. El micròfon del sonòmetre ha d’estar orientat cap a l’exterior. 5. Selecció dels comandaments dels paràmetres que s’han de mesurar. 6. Ajustar l’escala segons el nivell de soroll que s’ha de mesurar. 7. Posada en marxa de l’aparell. 8. Aturada de l’aparell un cop finalitzat el període de mesura. 9. Lectura del resultat del mesurament i l’anotació a la corresponent fitxa de recull

de dades. 10. Calibració de l’aparell utilitzat. 11. Complimentació de la fitxa de recull de dades dissenyada a l’efecte. Es realitzaran tres mesuraments sense la font generadora de la molèstia en

funcionament (determinació de sorolls de fons) i tres mesuraments amb la font en funcionament al seu nivell màxim d’emissió sonora, totes de la mateixa durada.

Per cada cas, si els valors obtinguts en els tres mesuraments no presenten una diferència entre ells de més de 2 dB(A), es consideraran vàlids. Si els valors obtinguts difereixen entre ell de més de 2 dB(A), es repetiran els mesuraments fins a obtenir tres dades que no difereixin entre sí més de 2 dB(A).

Avaluació dels resultats obtinguts.

Per a l’avaluació dels resultats obtinguts en els mesuraments realitzats se seguirà el protocol següent:

-Es considerarà un període d’avaluació de tres hores (180’). -El període d’avaluació es dividirà en dues fases de soroll: L’interval de temps en

què la font generadora de la molèstia està aturada (fase 1) i l’interval de temps en què la font està en funcionament (fase 2).

-Es determinarà el total de temps (en minuts) que la font no està en funcionament en tres del període d’avaluació (T1)

-Es determinarà el total de temps (en minuts) que la font està en funcionament en tres del període d’avaluació (T2)

-Es calcularà la mitjana aritmètica dels resultats obtinguts en les mesures del nivell de soroll de fons. El resultat obtingut serà el nivell soroll equivalent en mitjana de la fase 1. (Leq 2).

Valors de K1_________________________________________________ Exterior Interior _________________ Dia Nit Dia Nit Activitats 5 5 5 5 Veïnatge 3 3 3 3 Instal.lacions edifici 6 Sistemes de ventilació I climatització 3 6 3 6

Els sorolls generals pels sistemes de ventilació i climatització es consideraran originats per instal·lacions de l’edifici quan es tracti d’una instal·lació comunitària i com a soroll de veïnatge en cas d’instal·lacions individuals. Valors de K2 (presència de components tonals) Exterior Interior Dia Nit Dia Nit Percepció nul·la 0 0 0 0 Percepció neta 3 3 3 3 Percepció alta 6 6 6 6 Valors de K3 (presència de components impulsius)

Exterior Interior Dia Nit Dia Nit Percepció nul·la 0 0 0 0 Percepció neta 3 3 3 3 Percepció alta 6 6 6 6

-El nivell global de soroll corresponent al període d’avaluació es calcularà

mitjançant l’expressió següent: Leq global = 10 log [1/180 (T1 ∙ 10 Leq1/10 + T2 ∙ 10 Leq2/10]

ANNEX VI.3 Nivells sonors màxims admissibles en vehicles (mesurats d’acord amb allò que s’estableix a la Directriu 78/1015/CEE) _______________________________________________________ Tipus de vehicle dB(A) 1.Tractors agrícoles (1) LL. GR. M.GR.

1.1. Amb potència fins a 200 CV 90 100 110 1.2. Amb potència superior a 200CV 93 103 113

_______________________________________________________ 2.Ciclomotors i vehicles automòbils

de cilindrada no superior a 50 cm3 80 90 100 _______________________________________________________ 3. D’altres vehicles automòbils Dues rodes (2)

3.1.1. Cilindrada superior a 50cm3 fins a 80cm3 77 87 97 3.1.2. Cilindrada superior a 80cm3 fins a 175cm3 80 90 100

3.1.3. Cilindrada superior a 175cm3 82 92 102 3.2. De tres rodes 3.2.1. Cilindrada no superior a 50cm3 87 97 107 3.3. De quatre rodes o més 3.3.1. Vehicles destinats al transport de passatgers, amb un màxim de nou seients amb el conductor inclòs. 77 87 97

3.3.2. Vehicles destinats al transport de passatgers, amb un màxim de nou seients, inclòs el del conductor i amb una massa màxima autoritzada superior a 3,5 tones: 3.3.2.1. Amb un motor de potència inferior a 150 kW 80 90 107 3.3.2.2. Amb un motor de potència igual o superior a 150 kW 83 93 103 3.3.3. Vehicles destinats al transport de passatgers, amb més de nou seients, inclòs el del conductor; Vehicles destinats al transport de mercaderies: 3.3.3.1. Amb una massa màxima autoritzada no superior a les 2 tones. 75 85 95 3.3.3.2. Amb una massa màxima autoritzada no superior a les 2 tones, però que no ultrapassi de les 3,5 tones. 79 89 99 3.3.4. Vehicles destinats al transport de mercaderies, amb una massa màxima autoritzada superior a 3,5 tones: 3.3.4.1. Amb un motor de potència inferior a 75 kW 81 91 101 3.3.4.2. Amb un motor de potència igual o superior a 75 kW, però inferior a 150 kW 83 93 103

Tipus de vehicle dB(A) 3.3.4.3. Amb un motor de potència igual o superior a 150 kW 84 94 104

_______________________________________________________

-Per els vehicles de les categories 3.3.1 i 3.3., els límits s’augmentaran d’1 dB(A) si estiguessin equipats amb un motor diesel d’injecció directa.

-Per als vehicles amb una massa màxima autoritzada superior a 2 tones i que no

estiguin elaborats per circular per carretera, els valors límits s’augmentaran d’1 dB(A), si estiguessin equipats amb un motor de potència inferior a 150 kW i en 2 dB(A) si estiguesin equipats amb un motor de potència igual o superior a 150 kW.

(1) Les denúncies relatives a tractors agrícoles només poden formular-se en vies urbanes i després d’una comprovació mitjançant els aparells mesuradors en condicions idònies (article 7.3 del Decret de 25 de maig de 1972).

(2) Els vehicles de dues rodes matriculats abans de l’1 de maig de 1989 han de

respectar els màxims següents: ___________________________________________ Nivells sonors màxims Cilindrades entre 50cm3 i 125cm3 82 Cilindrades superiors a 125cm3 84 “

Annex VII I. ARBRES SINGULARS

PI GROS DE SON SALES

Perímetre: 530 cm Altura: 31 m Capçada: 30 m Esp. Edat: 170 anys Propietat: Son Sales Ubicació: enmig d'un sementer, en sòl rústic Localització: pel camí de son sales des garrovers, on acaba la urbanització de planera ja és

veu bé a uns dos-cents metres al nord.

PI GROS D’ES CAÜLLS

Perímetre: 404 cm Altura: 26 m Capçada: 30 m Esp. Edat: 130 anys Propietat: urbanitzadora d'es mirall Ubicació: enmig d'un sementer, en zona sau Localització: és al sector d'es mirall.

PI DE SON MAIOL

Perímetre: 317 cm Altura: 18 m Capçada: 20 m Esp. Edat: 100 anys Propietat: son maiol Ubicació: enmig d'un sementer. Localització: darrera les cases. És a la carena de darrera Marratxinet.

PI DE SON LLEBRE Perímetre: 310 cm Altura: 23 m Capçada: 26 m Esp. Edat: 100 anys Propietat: son llebre Localització: a la carrera de les cases.

PI DE SA VIA-300 Perímetre: 300 cm Altura: 30 m Esp. Edat: 100 anys Propietat: serveis ferroviaris de mallorca Ubicació: en zona ferroviària Localització: al punt quilomètric 8,8 de la via del tren palma-inca,.

PI DE SA VIA -290

Perímetre: 290 cm Altura: 26 m Esp. Edat: 93 anys Propietat: municipal? Ubicació: en zona verda virtual; en zona SAU Localització:al punt quilomètric 8,8 de la via del tren palma-inca,

PI DE SA VIA-260

Perímetre: 260 cm Altura: 27 m Esp. Edat: 83 anys Propietat: serveis ferroviaris de mallorca Ubicació: en zona ferroviària Localització: al punt quilomètric 8,8 de la via del tren palma-inca

PI DELS TRES CIMALS

Perímetre: 410 cm (a 1m) Altura: 21 m Capçada: 18 m Esp. Edat: 72 anys Propietat: son verí Ubicació: alineació de camí, ex-sementer Localització: al camí vell d'es figueral a son verí. (vegeu més envant l'apartat de conjunts

singulars).

PI DE LES CASES DE SON VERI-295 Perímetre: 295 cm Altura: 28 m Capçada: 14 m Esp. Edat: 100 anys Propietat: son verí Localització: davant les cases.

PI DE LES CASES DE SON VERI-275 Perímetre: 275 cm Altura: 24 m Capçada: 18 m Esp. Edat: 85 anys Propietat: son verí Localització: enjardinament de les cases.

PI DEL CAMI DE SON VERI2-283 Perímetre: 283 cm Altura: 20 m Capçada: 20 m Esp. Edat: 72 anys Propietat: son verí Ubicació: alineació de camí, ex-sementer Localització: al camí vell d'es figueral a son verí.

PI DE L’ESTACIÓ D’ES FIGUERAL-1 Perímetre: 295 cm Altura: 19 m Capçada: 18 m Esp. Edat: 100 anys Propietat: serveis ferroviaris de mallorca Localització: a l'entrada de l'estació

PI DE L’ESTACIÓ D’ES FIGUERAL-2 Perímetre: 270 cm Altura: 20 m Capçada: 16 m Esp. Edat: 100 anys Propietat: serveis ferroviaris de mallorca Localització: a l'aparcament de l'estació

PI DE SA COMA Perímetre: 270 cm (a 2m) Altura: 26 m Capçada: 20 m Esp. Edat: 90 anys Propietat: son cós Ubicació: en zona rústica Localització: a dalt del comellar de les marjades perfectes, a sa coma de son cós.

ALZINA DEL JARDI D’ES CAÜLLS

Perímetre: 325 cm Altura: 15 m Capçada: 19 m Esp. Edat: >200 anys Propietat: es caülls Localització: vora les cases.

ALZINA DELS TRES CIMALS D’ES CAÜLLS Perímetre: 358 cm (a 0,5m) Altura: 12 m Capçada: 16 m Esp. Edat: ? Propietat: urbanitzadora d'es caülls Ubicació: abans enmig d'un sementer, ara en zona sau Localització: al centre de la segona illeta de llevant de la urbanització d'es caülls.

GARROVER D’ES CAÜLLS-1 Perímetre: 290 cm Altura: 10 m Capçada: 18 m Esp. Edat: >200 anys Propietat: urbanitzadora d'es caülls Ubicació: abans enmig d'un sementer, ara en zona sau Localització: al centre de la segona illeta de llevant de la urbanització d'es caülls.

GARROVER D’ES CAÜLLS-2 Perímetre: 310 cm (a 1,1m) Altura: 10 m Capçada: 13 m Esp. Edat: >200 anys Propietat: urbanitzadora d'es caülls Ubicació: enmig d'un sementer, en zona sau Localització: de les cases, en direcció NNO, surt un camí cap a son sales.

GARROVER SON VERI Perímetre: 366 cm Altura: 13 m Capçada: deteriorada, 8m de radi màxim Esp. Edat: >300 anys Propietat: son verí Ubicació: entre sementer i garriga Localització: per la carretera de sencelles, poc abans de la sèquia de son verí.

GARROVER SON MACIÀ-1 Perímetre: 435 cm Altura: 10 m Capçada: 13 m Propietat: son macià Ubicació: al sementer de camí dels morts Localització: pel camí dels morts des de l'autopista, a 300m deixam el camí.

GARROVER SON MACIÀ-2 Perímetre: 254 cm Altura: 13 m Capçada: 16 Propietat: son macià Ubicació: al sementer de camí dels morts Localització: pel camí dels morts des de l'autopista, a 100m a la dreta.

OLIVERA D’ES CAÜLLS-1 Perímetre: >400 cm Esp. Edat: 400 anys? Propietat: urbanitzadora d'es caülls Ubicació: abans enmig d'un sementer, ara en zona sau Localització: pel camí d'es caülls a la carretera de bunyola, a 350m de les cases.

OLIVERA D’ES CAÜLLS-3

Perímetre: 400 cm ap Altura: 14 m Capçada: 10 m Propietat: urbanitzadora d'es caülls Ubicació: abans enmig d'un sementer, ara en zona sau Localització: entrant al camí d'es caülls des de la carretera de bunyola, als 150m a la

dreta, 50m endins del sementer, som a aquesta olivera.

OLIVERA D’ES CAÜLLS-4 Perímetre: 400 cm Propietat: urbanitzadora d'es caülls Ubicació: abans enmig d'un sementer, ara en zona sau Localització: 20 metres al no de l'olivera d'es caülls-3.

OLIVERA D’ES CAÜLLS-5 Perímetre: 340 cm Altura: 9 m Capçada: 16 m Propietat: urbanitzadora d'es caülls Ubicació: abans enmig d'un sementer, ara en zona sau Localització: 40 metres al so del punt quilomètric 1 de la carretera de bunyola.

II. CONJUNTS SINGULARS D’ARBRES

ELS PINS DE SA VIA

conjunt de pins situats a la via del tren palma-inca km 8,8. Hem numerat set pins majors de dos metres de perímetre, entre d'altres més prims. Formen un conjunt homogeni on trobam els arbres més alts del terme i possiblement de mallorca. Tres pins d'aquests ja s'han catalogat com a arbre singular per mèrit individual. En sentit de palma a inca ens trobam amb arbres d'aquests perímetres: 223, 236, 234, 224, 260, 300 i 290, entre d'altres menors.

ELS PINS DEL CAMI DE SON VERI és l'alineació del camí d'entrada a son verí des de la carretera d'inca. És el conjunt d'arbres més poderosos del terme amb més d'una dotzena de pins que passen de bon tros els 250 centímetres de perímetre i d'uns 20m d'altura. Els més espectaculars s'han inclòs al fitxer d'arbres singulars, i encara n'hi ha una altre grup que atenint-nos a ses mides els hauríem d'haver inclòs, però finalment s'han descartat per tenir la capçada deteriorada, precisament per l'autocompetència que es fan els arbres d'un conjunt. Estam parlant d'arbres d'aquests calibres: 281, 232, 215, 224, 216, 272, 266, 283, 260, 198, 240... I vora la carretera, un de 287. Alguns d'aquests pins foren pinçats de joves, donant arbres bifurcats de soca molt curta (com una forca d'arada) i de secció el·líptica, amb resultat final de perímetre més gruixat del que els correspondria (tot just damunt la rabassa, aquests arbres s'han de mesurar a mig metre del terra); un exemplar d'aquests ha resultat de tres cimals espectaculars. Aquests pins tenen aquests perímetres: 328, 282, 281, 263, 410, 262...

ELS PINS DE L’AVINGUDA DE L’AEROCLUB Es tracta d'una alineació de pins espectaculars, 29 exemplars d'uns 20m d'altura que emmarquen l'arribada a l'aeroclub. Els cinc primers de la voravia de ponent i els dos darrers de la voravia de llevant tenen aquests perímetres: 269, 228, 204, 190, 198, 241 i 200 centímetres respectivament. A les dependències adjacents hi ha altres exemplars notables, destacant el de vora la guàrdia civil de 250cm. Aquesta avinguda duu a la terminal que es va inaugurar l'any 1946. Aquests pins, doncs tenen 53 anys com a màxim (testimonis orals ens han dit 48 anys), cosa que ens demostra un índex de creixement (d'1,6cm any el més gruixat). La mitjana de diàmetres ens dóna 48 centímetres.

ELS PINS DE SANT MARÇAL Aquest conjunt forma una estampa de paisatge urbà que deu esser de les més estimades pels marratxiners. Actualment se'ns presenta com una plaça-pinar amb alguns exemplars ben notables. Es tracta bàsicament de dues alineacions que formen una creu amb sis parells de pins a la cama, sis pels dos braços i quatre per la capçalera. Com que també, o sobretot, es tractava

d'emmarcar la carretera i l'avinguda de l'església, i els eixos corresponents no són perpendiculars, sinó embiaixats, la creu és embiaixada i, a més mutilada a la capçalera. Algunes faltes per remodelacions, o pels cotxes que adesiara pelen alguns pins, i alguns arbres corpulents que no en formen part, fan que sigui mala de percebre, aquesta creu. aquests pins foren plantats fa 50 anys, i la mitjana de diàmetres ens dóna 51 centímetres. arribant des del figueral ens trobam amb mitja dotzena d'arbres pròxims als vint metres d'altura amb aquests perímetres: 212, 175, 258, 203, 214.

EL PINARET DE S’HORT D’ES CAULLS És una mena de zona verda "marginal" que ens ha quedat al figueral, entre el torrent d'es caülls i la via del tren, davant les runes de l'antic molí d'aigua d'es caülls. Es tot un pinar esplèndid amb exemplars majestuosos, dels que destacam aquests calibres: 245, 213, 212 i 209. En realitat, apart de règims urbanístics i viaris, aquesta zona forma part d'un tot paisatgístic amb el pinaret del carrer villardonpardo a es figueral, també amb molts bons exemplars al voltant dels dos metres de perímetre, i amb el ja mencionat conjunt singular dels pins de sa via; mentre que per altra banda, tot el torrent d'es caülls (coa negra), des de la carretera de Bunyola fins al polígon industrial, és una àrea de d'extraordinari valor paisatgístic i ecològic: els seus valors i elements a destacar són tants, que es recomana un estudi especial i un pla de protecció i regeneració d'aquesta zona.

ELS PLATEROS DE LA CARRETERA D’INCA Just on acaba es figueral ens trobam amb una taringa de 25 plateros, els bons exemplars dels quals fan 160 cm. De perímetre i uns 13 m d'altura. Es tracta d'una agrupació d'arbres de gran valor paisatgístic i un testimoni, dels que ja en queden ben pocs, de l'arbrat de carretera que abundava en èpoques passades i, un rera l'altra per mor de remodelacions viàries, han anat desapareixent.

EL GARROVERAR DE SON CREVER Els sementers de son crever són talment un parc d'atraccions de garrovers, agrupats sobretot en dos sectors: al primer l'anomenarem sector de les cases, que serà el quadrilàter format pel camí que arriba des del polígon industrial, la perpendicular de les cases cap al nord i les parets en angle de les parcel·les veïnes; al segon sector l'anomenam de sector de davant (les cases), que serà un quadrilàter semblant, al sementer sud del camí, però corregut un centenar de metres cap a son macià. L'altura i la capçada no són significatives, anotam només el perímetre, en centímetres, en columna al marge dret. El signe més (+) indica que es tracta de diverses soques. Degut a la dificultat d'enumeració intel·ligible, optam per una nomenclatura segons l'aspecte de les soques. Abreujam: g.: Garrover/soca de garrover. Trobam doncs dins el Sector de ses cases: garrover geminat vora-cases-1 308 + 166 g. Vora-cases-2 374 g. Soca alta vora-cases-3 246 g. Dels 4 cimals, capçada de 13m 237 + 205 + 150 + 200

g. Ajagut; cimal ajagut (i formant un pont) de 10m 263 g. De les 3 columnes: la soca s'ha buidat, donant aquest aspecte 305 g. Manc, manca un cimal 440 (a 0,5m?) g. Doble, bifurcat molt baix 480 (a 0,4m) g. Com biga de tafona; cimal horitzontal de 8m 150 x 2 g. Soca de mig arc 340 g. Vora-mig-arc 293 sector de davant garrover destruït; soca molt malament 367 g. Geminat amb fill 363 + 303 + 163 g. Tres junts 234 + 206 + 193 g. Soca badada 414 g. Dret i tombat 328 + 205 g. Soca buida 345 g. Soca-forta un-de-tres 270 g. Soca-forta inclinat 240 g. Soca-forta bifurcat 257 g. Geminat 350 + 253 g. Soca alta 282 sementer de son ramonell garrover 328

EL ROTLLE D’ALZINES D’ES CAULLS És un conjunt de vuit alzines (i un garrover, també artístic, també vora un pi també inventariat), que es troba a dos-cents metres de les cases, pel camí de ses trempes; sembla que s'usa molt efectivament pel descans del bestiar a l'estiu. L'alzina més significativa té un perímetre de 185cm i uns 12m d'altura; de la resta, la majoria són bifurcades de rabassa, cosa que dificulta les mesures, però es tracta en qualsevol cas d'exemplars esplèndids.

L’OLIVAR D’ES CAULLS-SON SALES Són oliveres repetidament centenàries, testimonis històrics i vivents de quan es caülls encara formava part de son sales i aquesta possessió tenia tafona de quatre bigues, de l'olivar que predominava a les 1700 quarterades que va arribar a tenir aquesta possessió. L'olivar, conreu principal durant molts segles, ja va anar minvant durant el segle passat, però no va esser fins fa cinquanta anys, quan es va acabar de substituir l'olivar per l'ametller (testimoni de tomeu mascaró, marier). Suposam que aquest petit redol va quedar pel consum domèstic. Es tracta d'altres set oliveres, situades entre les catalogades com a singulars n.4 i 5, veïnes i a ponent de la sèquia-bardissa d'ullastres del camí d'es caülls, just on comença el camí, des de la carretera de bunyola. Les soques són actualment molt males de calibrar per mor de la brossa que hi ha crescut al voltant. Estimam que els perímetres oscil·len entre els dos i tres metres.

BOSQUET DE LA URBANITZACIÓ DE SANT MARÇAL

DESCRIPCIÓ DE LA ZONA. Aquesta zona boscosa es troba al costat de la plaça de Sant Marçal Té una superfície de 31872 metres quadrats que limiten pel Nord amb la carretera major PMV 301-4, pel Sud amb l’urbanització Sant Marçal, per l’Est amb la plaça de Sant Marçal i per l’Oest on coincideix amb la zona més estreta amb la rotonda que accedeix a l’urbanització. Aquesta zona és un petit reducte boscos que dominava la zona en un passat. La vegetació és la pròpia d’una maquia Mediterrània. Les espècies arborees predominants son les següents:

- Pinus halepensis ( pi) - Olea europaea var. Sylvestris ( ullastre) - Ceratonia siliqua ( garrofer)

Les especies arbustives predominants són les següents:

- Pistacia lentiscus ( mata) - Cistus albidus ( estepa) - Rhamnus aladernus ( aladern)

Aquesta zona és una mostra ben conservada del bosc que abans dominava la zona, amb grans exemplars arboris, alguns d’ells amb formes singulars i amb un sotobosc ben establert.