P6-18 Urkullu desautoritza Rajoy i Zoido queda en evidènciaLa Trinca, Josep Maria Mainat, Toni Cruz i Miquel Àngel Pascual, recollint el premi, ... Ratzinger va ser el primer que

DIVENDRES · 1 de març del 2019. Any XLIV. Núm. 14924 - AVUI / Any XLI. Núm. 13794 - EL PUNT

1,20€

1809

68-1

2045

87L

FORA DE JOC · L’exministrediu que desconeixia el dispositiupolicial de l’1-O i atribueix laviolència als “escuts humans”

MEDIACIÓ · El lehendakariexplica que va negociar entre elsdos governs i descriu el presidentespanyol com atent, però inactiu

Urkullu desautoritza Rajoyi Zoido queda en evidència

Entrevista Eulàlia Reguant Exdiputada de la CUP-CC

“Si Vox dona per escritles preguntes al jutgeMarchena, les contestaré”

P6-18

La Trinca, Josep Maria Mainat, Toni Cruz i Miquel Àngel Pascual, recollint el premi, ahir a l’Auditori de Girona ■ MANEL LLADÓ

CULTURA-ESPECTACLES P28,29

Reconeixement al grup en la gala dels premis Enderrock a Girona

Homenatge a La Trinca

NACIONAL P20

Unes 109.000 persones hanpassat pel congrés, que refermala seva presència a Barcelona Un dels estands, ahir al matí ■ J.R.

El Mobile tornaa batre rècordde visitants

EUROPA-MÓN P26

La segonacimeraentre Trumpi Kim acabaen fracàsEls EUA es neguen aaixecar les sancions

Líder del PNB del 1980 al 2004i referent durant la transició,va morir ahir als 86 anys

Europa-Món P24,25

Mor Xabier Arzalluz,figura clau delnacionalisme basc

T’has perdut el judici de l’1-O? El cap de setmana te’l repetim. Demà, a partir de les 9.00 hDemà, a partirde les 9.00 h

3832

13-1

1479

45®

2 | EL PUNT AVUIDIVENDRES, 1 DE MARÇ DEL 2019

a cimera contra lapederàstia del Va-

ticà també té explica-cions polítiques, simés no les que prove-nen de la pròpia cúria,

de la història recent del centre del cato-licisme. Els abusos a menors han escla-tat com un tsunami continuat i recur-rent en el si de l’Església, de tal maneraque es feia imprescindible una trobadamajestuosa com la que hi va haver lasetmana passada a l’Aula Paolo VI.Amb algunes dades positives: la pre-sència de víctimes amb testimonis col-pidors, la posició fèrria d’alguns arque-bisbes i cardenals contra l’encobri-ment, amb propostes d’accions radi-cals, com l’aixecament del secret ponti-fici, és a dir, la possibilitat de conèixer,almenys en aquest assumpte, els ra-cons enfosquits de la institució. I ambmoltes de negatives, com la pràctica-ment nul·la adopció de mesures percombatre aquesta acumulació inde-cent de pràctiques criminals. Poc mésque una declaració d’intencions i unaproclama mística per tal que l’experièn-

cia del pecat esdevingui redempció del’ànima. Però tornem a les explicacionsmés de fons. El papat de Bergoglio vacomençar d’una manera singular en laforma i esperançadora en el fons. Signi-ficava, tant per la procedència geogràfi-ca com per la filiació franciscana, unaesperança de renovació. I es contrapo-sava a la imatge ferotge de Benet XVI,la que molts van voler difondre a causade la seva posició conservadora enqüestions polítiques. Francesc sembla-va més obert, més modest, més planer.Però en qüestions com la que ens ocu-pa, i des de la Congregació per a la Doc-trina de la Fe, Ratzinger va ser el primerque va voler arrancar d’arrel la corrup-ció moral que s’havia estès en bonapart gràcies al consentiment de JoanPau II. Potser per això, perquè va veureque el problema era una nafra sagnant ivigent, va decidir plegar i meditar. Notinc clar que Bergoglio, més enllà de lesbones intencions, tingui el coratge quecal per afrontar la crisi. Entre d’altrescoses perquè ell –esquitxat per l’enco-briment i per casos que el toquen deprop, com el del cardenal Pell– rep lesembranzides del sector políticamentmés retrògrad.

L

Keep calmJosep Maria Fonalleras

Crisisvaticanes

No tinc clar que Bergoglio,més enllà de les bonesintencions, tingui el coratgeque cal per afrontar la crisi

n Rafel Nadal treu novel·la, icom cada vegada que ho fa con-venç l’editorial perquè reuneixi

uns amics a dinar per celebrar-ho. Bo-na ocasió per retrobar Nadal. Quan ellera periodista el veia a cada moment.Els novel·listes s’enclaustren un any,un any i mig, emmudeixen i es fan in-visibles. Aquest cop la cita és en un re-servat del restaurant de Fermí Puigdel carrer Balmes. Molts dels queanem arribant acabem d’escoltar ladeclaració de Jordi Cuixart al judicidel Suprem i ens trobem en plena levi-tació. Som l’arquitecte Juli Capella,amb un peu a Nova York; el pintorJoan Pere Viladecans, content d’haverlocalitzat a l’ajuntament de Madrid unquadre del qual havia perdut la pista;la novel·lista Sílvia Soler, que tambéacaba de servir novetat; la traductora iperiodista literària Valèria Gaillardamb una oportuna traducció del J’ac-cuse de Zola a punt; la també periodis-ta cultural que els dilluns em rellevaen aquest espai Eva Vàzquez; LluciaRamis, una altra del mateix ram, cro-nista d’actes com aquest a La Van-guardia; el cantant i també escriptor

E

Gerard Quintana; l’editora GlòriaGasch, i Antoni Bassas, el més impres-sionat per Jordi Cuixart. Encara no hedit el títol de la novel·la de Nadal: Elfill de l’italià. És normal que me n’hagidistret. En aquests dinars Nadal no eslimita a parlar del seu llibre sinó quereparteix joc i fa que siguin una ex-pressió d’amics que es troben. El fill del’italià explica la història dels mil sol-dats italians que es van refugiar a Cal-des de Malavella durant uns mesos dela Segona Guerra Mundial. Les conse-qüències per al poble van ser diverses,i el títol n’expressa una. Tot va venird’un home de Caldes que va explicar a

Nadal la concentració militar. Nadal,que l’ha investigada, sempre serà unperiodista. Després afegirà fantasies,però el periodista es manté.

Miro el reservat on ens trobem. Dar-rere meu hi ha una mena de moble defusta, tronat i despintat, que prencper un frontal d’altar romànic. És unfragment de la barana que protegia latribuna de l’antic camp del Barça deles Corts. Sobre seu hi ha una foto ge-gantina on es veuen el president delclub, Josep Suñol, i el de la GeneralitatLluís Companys, recolzats a la barana.Suñol va ser afusellat en una cunetadurant la guerra. El destí de Compa-nys el sap tothom. Els nostres presi-dents estan tocats pel drama. Totesles parets estan monogràficament de-dicades al Barça: jugadors, entrena-dors, samarretes, cartells... Hi ha unreclinatori d’església entre el mobilia-ri. L’endemà jugava el Barça contra elMadrid, però el pudor ens va fer abste-nir d’usar-lo. Gràcies, Rafel Nadal, peraquests moments. Abans, abans de lacrisi i de tot, eren habituals entre elsescriptors. Perquè hi ha crisi i hi hatot el que hi ha es fan més necessaris.

“El novel·listatreu novetat, i hocelebra reunintalguns amics

Vuits i nous

Trobada amb Rafel NadalManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a [email protected]. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIVENDRES, 1 DE MARÇ DEL 2019

El Mobile tanca una nova edi-ció, la catorzena a Barcelona,

amb la mateixa sensació d’èxit i sa-tisfacció mútua d’edicions ante-riors. Barcelona i Catalunya en valo-ren un impacte econòmic properals 500 milions d’euros, els llocs detreball que crea, el valor afegit de lacapitalitat mundial del mòbil i les si-nergies que aquesta posició generaen el camp de la innovació tecnolò-gica amb vista a l’atracció d’inver-sió estrangera i a la promoció delcentenar d’empreses catalanes queaquests dies hi han participat. I elMobile valora de Barcelona el seuatractiu, dinamisme i la qualitatdels serveis, que, malgrat l’absèn-cia de les VTC o la vaga del metro,continuen seduint les marques,fent créixer les xifres d’assistència iafavorint el negoci.

Aquesta edició ha demostrat, amés, que el MWC ha desbordat cla-rament la condició de saló del mòbil,el més important del món, per con-vertir-se en un congrés de la con-nectivitat i la innovació, gràcies a lairrupció del 5G, amb totes les sevespotencialitats i aplicacions en àm-bits tan diferents com el de la mobi-litat autònoma, la realitat immersivao en el camp de la salut, on tambés’ha constatat el compromís del go-vern català amb la innovació i la tec-nologia amb el programa d’assis-tència mèdica a distància de les am-bulàncies del SEM.

La continuïtat del Mobile és unade les qüestions recurrents abans idesprés de cada edició. El MWC ésuna joia cobejada i sempre ha tingutpretendents, però els organitzadors(GSMA) estan satisfets del resultat itambé de les perspectives d’evolu-ció i creixement que se li obren araamb el projecte d’ampliació de la Fi-ra. El contracte vigent, fins al 2023,dona un marge de tranquil·litat, pe-rò cal seguir treballant des de totsels àmbits possibles per consolidar ialimentar aquesta relació.

L’impuls delMobile

EDITORIAL

o seré jo qui digui que les decla-racions d’ahir del lehendakariUrkullu han deixat l’expresi-

dent Mariano Rajoy amb el cul a l’aire.Però si no és així, poc n’hi ha faltat.Perquè, a còpia de mitges veritats i demitges mentides, que és el que estàfent tothom aquests dies en el judicide l’1-O –i probablement és la millorestratègia–, la veritat és que em quedala sensació que Rajoy hi ha fet tot unpaperàs. “No hi ha hagut cap acord, nitan sols converses, per arribar a unacord sobre la celebració d’un referèn-dum”, va dir dimecres Rajoy, donant aentendre que no hi va haver cap nego-ciador, cap mitjancer ni cap conversaaquell octubre del 2017. Va mentir Ra-joy? Probablement no. O no del tot.Però no va dir tota la veritat. I ahir Ur-kullu el va deixar en evidència. No no-més perquè va autoproclamar-se coma negociador, sinó que en va donar de-talls: “El 21 de setembre vaig mante-

N “Potser no va dircap mentida, peròtampoc tota laveritat. Va fer comquan era presidentnir una conversa per telèfon amb Ra-joy, i a partir del 4 d’octubre moltespersones em sol·liciten que intervin-gui”, va dir entre moltes altres pun-tualitzacions. És cert que, com deiaRajoy, les negociacions no eren per ce-lebrar un referèndum, sinó per trobaruna solució del conflicte i perquè no esproclamés la independència. Però hieren. De manera que això que ara Ca-sado retreu, i de quina manera, a Sán-chez, també ho va fer el PP. Rajoy nova dir tota la veritat. Potser tampoc ho

va fer Urkullu, que probablement espresentava com a mediador a les duesparts i potser no era ben bé del tot ai-xí. Però vaja, jo em quedo amb el pape-ràs del president Rajoy en la seva com-pareixença de dimecres. Un paperàs.Rajoy va passar per la sala de vistesdel Suprem amb la mateixa actitudque va passar per la presidència delgovern espanyol: fent veure que elconflicte amb Catalunya no l’afectava.“A Rajoy no el vaig veure proactiu”, vadir Urkullu referint-se a la negociacióque va mantenir. No ho ha esta mai,de proactiu, Rajoy. I aquest era presi-dent d’un govern? I de Zoido ja ni elsen parlo. No només perquè no tincmés espai sinó perquè avui vull acabarl’article felicitant Gerard Piqué, quedesprés de repassar el Madrid va apro-fitar per repassar les teles espanyoles:“Parleu més del judici als presos polí-tics i ens anirà millor com a país.” Elmeu aplaudiment.

El paperàs de RajoyA la tresXevi Xirgo / [email protected]

Les cares de la notícia

Els premis Enderrock han homenatjat la trajectò-ria d’un grup històric i popular de la música cata-lana durant els anys 70 i 80 del segle passat comés La Trinca, format per Josep Maria Mainat, Mi-quel Àngel Pascual i Toni Cruz, amb motiu delscinquanta anys de la fundació del grup.

LEHENDAKARI DEL PAÍS BASC

Trajectòria històrica

El lehendakari basc va aportar llum al judici contraels líders sobiranistes catalans, parlant dels con-tactes i reunió que Mariano Rajoy no va voler ad-metre en la seva declaració, així com de qui teniarealment voluntat de diàleg en els dies previs al’aplicació del 155.

-+=

-+=

Disfunció democràticaJavier Ortega Smith

El mediador posa llumIñigo Urkullu

-+=

Josep Maria Mainat

La presència d’un partit filofranquista com Vox fentd’acusació particular contra líders i polítics demò-crates és una disfunció evident, que un estat demo-cràtic de dret s’hauria de poder estalviar, en comp-tes de penalitzar la coherència dels testimonis queno volen sotmetre’s al seu interrogatori.

SECRETARI GENERAL DE VOX

PRODUCTOR I MEMBRE DE LA TRINCA

De reüllAdela Genís

Derrota al’aula

es noies tenen, en general, més bons resultatsacadèmics que els nois. És una tendència que s’ha

anat demostrant en els darrers anys i que reblendiferents estudis. Suècia i el Regne Unit són els païsosamb més universitàries a les aules i les xifres ja superenel 60%. Què passa amb els nois? No els agradaestudiar? Per què obtenen pitjors resultats que lesseves companyes de classe? Diferents sociòlegs hanbuscat l’arrel del problema. Denuncien que és unasituació que no preocupa gaire a les autoritats i que s’ha

normalitzat en els darrers anys.Entre les classes més desfavoridesl’abandonament dels nois és encaramés gran. Són diverses les teories al’hora d’explicar aquest fracàsmasculí. L’informe PISAassenyalava que les nenes fan unahora més de deures al dia i que aixòes traduiria en quatre punts de

distància sobre el rendiment final entre uns i altres.Potser el que revelen aquestes dades és que moltsestereotips continuen vigents a moltes famílies. I és que,en general, a les nenes se’ls exigeix més. A casa i a totarreu. I això també és un greuge comparatiu per alsnens, que també tenen dret que se’ls exigeixi d’igualmanera i que no s’esperi d’ells que arribin a ser unsgrans futbolistes, per posar un altre estereotip. Enalguns països fa anys que hi ha programes per posar fi aaquesta tendència.I és que alerten els sociòlegs quel’escletxa entre noies i nois no farà més que augmentar.

L

El fracàsescolar delsnois haaugmentaten els darrersanys

http://epa.cat/c/pkxoku

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Produc-ció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 1 DE MARÇ DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

JxCat, Esquerra i la CUPaprovaran avui al Parlamentuna resolució que fa referènciaa l’1 d’octubre i que reconeix elssuports a Puigdemont.

10anys

20anys

Les grans empreses millorenels beneficis malgrat la crisi.Les deu principals companyiesespanyoles guanyen 6,6%més.

Pujol vol reformar l’Estatut si elPP i el PSOE no n’accepten larelectura. Buscarà un amplisuport per avançar enl’autogovern.

Sota pressió Més beneficis Reformar l’EstatutTal diacomavui fa...

na comissió de la revista TheLancet ha publicat un informesobre la sindèmia global d’obesi-

tat, subnutrició i canvi climàtic. Esconsidera sindèmia la sinergia entreepidèmies, en aquest cas tres pandè-mies que afecten pràcticament tots elpaïsos del món, rics i pobres. La relacióentre malnutrició per excés (obesitat)o defecte (subnutrició o desnutrició) ila salut humana és evident. Un aspecteinteressant de l’informe és que es fa pa-lès el paper del canvi climàtic, d’abastglobal, que a l’alterar la salut del plane-ta, ho fa també en la de les persones.

POT SEMBLAR que la malnutrició per in-suficiència o excés són pols oposatsque es deuen a causes i entorns dife-rents. Però, com ha posat en relleuBoyd Swinburn, de la Universitatd’Auckland (Nova Zelanda), presidentde la comissió, hi ha un factor comú: elcreixement econòmic excessiu, queignora o no té prou en compte que de-terminats sistemes intensius de pro-ducció, i les formes de consum d’ali-ments que se’n deriven, tenen efectes

U negatius diversos sobre la nutrició, lasalut en general, l’equitat, la sostenibi-litat, local i global, i el medi ambient.Sobre el canvi climàtic influeixen fac-tors geològics, que no depenen de l’acti-vitat humana, però aquesta el pot pal-liar o agreujar, i anem en la direcció deconseqüències negatives. Un dels efec-tes perjudicials del canvi climàtic sobrela nutrició és que l’increment dels ni-vells de diòxid de carboni, deguts a lageneració d’energia o al transport, re-dueix, en aliments vegetals, com els ce-reals i les patates, els nivells de nu-trients com zinc, ferro, calci i potassi.Segons l’informe, els sistemes de pro-ducció d’aliments provoquen entre el25% i el 30% de l’efecte hivernacle. Laincidència negativa global del trans-port sobre el medi ambient ja es desta-cava al Manifest per la supervivènciapublicat a The ecologist el 1972, i mal-grat això cada vegada anem més entransport aeri, per exemple.

EN DEFINITIVA, NO NOMÉS per la nostrasalut, sinó també per la del planeta,hem de menjar millor, de manera més

saludable i sostenible. Una acció moltpositiva a casa nostra són les recoma-nacions de la guia Petits canvis permenjar millor, que es va presentaraquest 19 de febrer a l’Agència de SalutPública de Catalunya. Les autores sónMaria Manera i Gemma Salvador, duesdietistes competents, i ha estat revisa-da per molts experts. Aquests canvises resumeixen en tres tipus de mesu-res: 1) recomanar més fruites i horta-lisses, llegums, fruita seca i vida social iactiva; 2) canviar a l’aigua com a begu-da, i també a aliments integrals, olid’oliva verge extra, i aliments de tem-porada i de proximitat, i 3) disminuirsal, sucres, carn vermella i processada ialiments ultraprocessats. Totes aques-tes mesures s’emmarquen en el res-pecte a l’entorn i a tenir en compte lasostenibilitat. El problema és global,però la contribució a solucionar-lo de-pèn de cada país i de cada persona. Grà-cies a The Lancet i a l’Agència de SalutPública de Catalunya, ja no podem dirque no sabem què cal fer a l’hora de pro-duir, distribuir, preparar i consumiraliments.

Abel Mariné. Professor emèrit de nutrició i bromatologia. Campus de l’Alimentació. UB

Sindèmia globalTribuna

er del Poblenou itenir precisament

avui un espai aquí fainevitable parlar de tu,actor galaicocatalà,que sempre viuràs

d’alguna manera al barri immortalitzaten la pel·lícula El crimen del cine Orien-te. I això que a tu el lloc de Barcelonaque et feia patxoca no era al Poblenou,sinó a la plaça Urquinaona. “Urquinao-na! Quin nom més bonic! Si jo tinguésuna filla, li posaria de nom Urquinao-na!”, deies en els teus espectacles. Re-cordar a Madrid el desè aniversari de lateva mort que es compleix avui té unpesar especial, perquè aquí vas sercensurat el 2006 per un alcalde que al-guns desnortats identificaven com elprogressista del PP, Alberto Ruiz Gallar-dón. La teva obra Lorca eran todos for-mava part d’un cicle de tres obres i ha-via de ser representada la setmana del19 al 24 de setembre al Teatro Español,però el 7 de setembre Ruiz Gallardón esva plegar a l’onada d’odi pel que tu ha-vies dit d’una Espanya i va decidir cen-surar l’obra però sense donar la cara

com a censor. El tràngol, el va deixar enmans de Mario Gas, que no podia estarmés trist. “Em referia a l’Espanya queva matar Lorca, que va permetre queMachado morís de pena a Cotlliure ique va deixar morir Miguel Hernándeza la presó”, va llegir Gas en el teu comu-nicat aquell dia al teatre. Avui que fadeu anys del decés i que ja tens un car-rer amb el teu nom a Barcelona –no, noés a prop de la plaça Urquinaona, tot nopodia ser–, hauries de poder treure elcap per Madrid i assaborir la venjançapòstuma, perquè aquest Madrid que usva censurar a tu i a Lorca celebra l’AnyLorca 2019 i el Teatro Español, el Para-nimf Històric de la Complutense i la Re-sidencia de Estudiantes, entre d’altres,es consagren en un homenatge conti-nuat. Potser ara diries: “Que vagin a ca-gar a la platja, que, la merda, se la men-jaran les gavines, les que han escollitcom a símbol.” Potser et faria gràcia sa-ber que ara, a la gavina, l’anomenenxarrà. Potser et faria gràcia saber això, itambé que se us troba a faltar, a tu i a lateva irreverència.

s

Full de rutaDavid Portabella

Rubianeseren tots

“Em referia a l’Espanya queva matar Lorca, que va ferque Machado morís de penaa Cotlliure i que va deixarmorir Miguel Hernández a lapresó”, deia el teu comunicat Entre la ciència i

la banalitatb La polèmica sorgida per di-lucidar si la capella de la Mise-ricòrdia s’ha de cedir per am-pliar el Macba o per construirel nou CAP del Raval Nord ésd’un provincianisme que fa fe-redat. Si no volem fer riure,sembla evident que cal ferprevaler la cessió al CAP, i dei-xar-se de romanços envers la“urgència cultural” adduïdapels dirigents del Macba, quereclamen més espai per tal depresentar al sofert contri-buent –que és qui paga la fes-ta– més i més esoterismesabstractes, instal·lacions obli-dables i gargots fets a la baba-là.

No acaba d’entendre’s quea aquestes alçades del segleXXI, els països de la Unió Eu-ropea encara segueixin sot-mesos a la imposició oficialit-zada durant el llòbrec períodede la Guerra Freda en els Con-gressos per la Llibertat de la

Cultura (sic) en els quals laCIA establí que les arts figura-tives pròpies de la civilitzacióeuropea quedaven abolides,passant a ser substituïdes perles abstractes. Qualsevol dia,constatarem que l’art del no-res haurà estat desplaçat almón de les coses passades demoda, banals i ridícules...JORDI PAUSASParís

Compromís de launiversitat ambla societatb En una trobada de rec-tors, el d’una universitatmarroquina va explicar queles classes eren en anglès ila recerca, de qualitat. Unaltre rector li va respondreque no complia les sevesfuncions universitàries enno preocupar-se dels pro-blemes de la societat mar-roquina. El 13 de febrer, alclaustre de la Universitat deLleida, el professor Alexan-

dre Escolà va defensar ladeclaració per la llibertatdels presos polítics i contrala judicialització de la políti-ca catalana. Recordant queels nostres estatuts parlendel compromís social de launiversitat i de la defensadels drets humans i la justí-cia, va demanar el vot a fa-vor; perquè no és un docu-ment partidista, ni defensala independència, nomésdenuncia la repressió i lapresó de persones que sen-se violència defensaven lesseves idees i un referèndumperquè parlés el poble cata-là. Les intervencions delsclaustrals van insistir enl’obligació de la universitat–i més una de pública– deno mirar cap a una altrabanda davant la repressió.La neutralitat té sentit entredos iguals, però davant unaopressió o injustícia és defi-nir-se a favor de l’opressor.Estic content i agraït de laimmensa majoria de la co-

munitat universitària quedes de fa temps, però espe-cialment el dia del claustre,va evidenciar estar compro-mesa amb la societat queserveix i la gent del seu país.La UdL compleix així les se-ves funcions. Viure-ho ambuna votació que ha superatla majoria absoluta, ha estatun bon final a la meva etapade claustral.JOAN VIÑAS SALA, exrector dela Universitat de LleidaLleida

Hipòcrites

b Tothom condemna en ToniAlbà. Per dir el que pensa i elque sent. Cosa que, de fet, hafet sempre. I rèiem, oi? Araque surt sense màscara nisou, l’hem de criticar? Toni, joestic amb tu: a mi no m’hau-rien deixat publicar ni la pri-mera línia.ANNA LACRUZ MARCHSant Antoni de Vilamajor (VallèsOriental)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a [email protected]

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIVENDRES, 1 DE MARÇ DEL 2019

SísifJordiSoler

ra que ha estat aHanoi, val la pena

recordar que fa 50anys Donald Trump nova anar a la guerra delVietnam perquè va al-

legar que tenia problemes als peus. Jo nosé si els Estats Units haurien guanyat laguerra en cas que el jove Trump haguésestat en bones condicions i hagués po-gut lluitar-hi. Trump no perd mai, ja hosaben. Però els astres, l’atzar, la salut isobretot la voluntat divina no van volerque Trump pogués donar un cop de màal seu país just quan el seu país el neces-sitava. S’entén. Què és al capdavall unaguerra davant del drama que algú hagid’anar pel món amb problemes alspeus? Vaig llegir això dels peus de Trumpen un diari d’aquells que fa dues edi-cions: una, en la llengua que ens uneix;l’altra, en la que ens separa. Com que josoc d’aquests últims, a la notícia, el pe-riodista va escriure que Trump tenia es-perons als peus. “Pobrot”, vaig pensar. Ide seguida, però què són esperons alspeus? Sí, jo també sabia que un esperóés un unglot que els galls tenen a les po-tes. I Trump, de gallet, ja ho és, peròd’aquí a tenir als peus el mateix que elsgalls hi ha distància. Consultats algunsdiccionaris, vaig entendre que el del diarihavia fet una mala traducció del castellàespolón. En el català de Barcelona endiuen galindons; a l’Empordà, renossos...O ho deien perquè no fa pas tant en unCAP del Baix Empordà una amiga mevaes va haver de treure la sabata i el mitjó,després de provar inútilment que met-gesses i infermeres entenguessin què elsdeia. No sé si de jove Trump va haver defer el mateix. Es fa el que sigui per la pà-tria. I com també a Espanya, en qüestióde llengua als Estats Units tothom deutenir els mateixos drets. A Madrid, jutges,fiscals i eminències vàries del tribunaldels tribunals fa una constitució detemps que ja ho saben.

A

De set en setXavier Cortadellas

Esperonsals peus

Jordi Puigneró, CONSELLER DE POLÍTIQUES DIGITALS

“Treballem amb el Mobile per fer-lo encara més gran i notinc cap dubte que continuarà aquí per molts anys”

La frase del dia

“El projectepolític i alliberadord’en Salvadorencara està per fer.Cal sobretot que lajoventuttreballadora d’aras’autoorganitzi i lluitiamb fermesa contratot tipus desubmissió, decontrol i en contrade la misèriaimposada

ui ho diria? Demà ja, 2 demarç, es compleixen 45 anysde l’execució d’en Salvador

Puig Antich a la presó Model de Bar-celona. Són molts anys, i tanmateixsembla com si el temps s’hagués atu-rat ara mateix, que hagi succeït fapoc. Si estigués viu, com reacciona-ria, què faria en Salvador, “el Metge”,com el coneixíem en la clandestini-tat, si visqués ara, davant el panora-ma polític i social actual de repressiói de control, cada cop més autoritari imancat de llibertats?

EN SALVADOR, membre del MIL (Movi-ment Ibèric d’Alliberament), era unlluitador revolucionari, anticapitalis-ta i llibertari molt estimat pels seuscompanys i per tota la gent que va te-nir l’oportunitat de conèixer-lo, perles seves qualitats humanes i solidà-ries, que encaminà la seva lluita d’ac-ció autònoma a la transformació ra-dical de la societat. Així va manteniruna estreta relació amb diversos col-lectius obrers, amb associacions ve-ïnals, com les Comissions Obreres deBarri i amb col·lectius de dones femi-nistes amb les quals es comprometé aeditar una casset on es demanaval’avortament lliure i gratuït i en con-tra de la societat patriarcal.

ERA UNA ÈPOCA, eren uns anys de radi-calització de les lluites obreres, ve-ïnals i populars, en què una nova ge-neració que no havia patit la guerras’enfrontava al capitalisme defensatper la dictadura franquista creantnous espais de llibertat mitjançantles lluites obreres i populars, adreça-des a un alliberament individual icol·lectiu. Era una època de revolta amolts indrets d’Europa a través devagues salvatges, amb una nova gene-ració que trencava, en l’aspecte cul-tural, amb la generació tradicionaldels seus pares. Passaven moltes co-

Q ses que feien pensar que era possibleencetar una nova societat més allibe-rada. Del 1974 ençà, moltes il·lusionsi esperances col·lectives han estatfrustrades, començant pel gran frau

històric i social que ha estat la transi-ció cap a una democràcia hereva de ladictadura franquista que perpetua imanté intacta l’estructura de domi-nació capitalista.

EL MIL, INFLUÏT per les experiències delMaig francès del 68, del situacionis-me, de les vagues salvatges europees,de més de vint anys de lluita guerrille-ra a Catalunya, de les col·lectivitza-cions durant la guerra i dels consellsobrers centreeuropeus dels anysvint, és sobretot una conseqüènciade la radicalització de la lluita de clas-ses a Catalunya a les acaballes delfranquisme. Les expropiacions delMIL tenien com a objectiu fornir lesedicions del Maig 37, per potenciarl’autoformació dels treballadors i res-pondre a les necessitats de les caixesde resistència i dels obrers acomia-dats. Era una època de lluita i espe-rances en què semblava que tot podiaser possible i en què hi havia actiusmolts Salvadors amb il·lusió i forçadisposats a tot.

A HORES D’ARA ENS TROBEM en una si-tuació d’impotència i desconcertamb l’aparició de noves servituds i es-clavatges en el si de les classes popu-lars que té el seu origen en l’esclatd’un capitalisme global i corrupte ca-da cop més depredador i salvatge, i al-hora en un Estat espanyol autoritariamb un espanyolisme excloent i enretrocés de tot tipus de llibertats.

EL PROJECTE POLÍTIC i alliberador d’enSalvador encara està per fer. Cal so-bretot que la joventut treballadorad’ara, oprimida cada cop més per lesestructures del capital, s’autoorga-nitzi i lluiti amb fermesa contra tottipus de submissió, de control i encontra de la misèria imposada. Seràaleshores quan Salvador Puig Antichserà viu entre tots nosaltres.

Ricard de Vargas Golarons. Exmembre del MIL

Puig Antich, 45 anys desprésTribuna

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 1 DE MARÇ DEL 20196 |

Només Cs i el PPvoten contra eldecret del governcatalà que regulatots dos sectors

L’organitzador delcongrés de telefoniaparticipa enprojectes més enllàde la fi del contracte

El MWC tancauna edicióque el lliga aBarcelona

Vistiplauparlamentarial decret detaxi i VTCNacional

La novena jornada del ju-dici contra el procés inde-pendentista va posar enevidència que, durant elsfets d’octubre del 2017, hiva haver dues maneresd’actuar molt diferents ipràcticament oposadesentre si. Així, mentred’una banda s’intentavareconduir la situació entreels dos governs apostantpel diàleg i la negociació através del lehendakariIñigo Urkullu, des del Mi-nisteri de l’Interior s’opta-va per enviar a Catalunyauns 6.000 efectius poli-cials per “auxiliar” el cosdels Mossos d’Esquadra,que ja començava a estarsota sospita, per impedirel referèndum.

Aquest és el retrat cer-tament nou que van oferirahir els dos testimonisprincipals, Urkullu i Zoi-do, en una altra jornada ju-dicial que també va tenircom a protagonista l’alcal-dessa Ada Colau, amb unareivindicació ciutadana del’1-O. Fins ahir el lehenda-kari havia mantingut unsilenci sepulcral sobre elsuposat paper de media-dor que va exercir l’octu-bre del 2017. Citat com atestimoni de la defensa,ahir el va trencar, i confir-mava un paper tan actiuque esmenava la declara-ció de Rajoy, que el diaabans havia fet un intentde bandejar l’actuació dellehendakari assegurantque el dirigent basc va seruna de les moltes personesque aquells mesos es vaninteressar pel conflicte.

Tanmateix, el lehenda-

kari va fer alguna cosa mésque trucar per telèfon. El19 de juny del 2017 va sersol·licitat pel mateix presi-dent Carles Puigdemontper intentar “encarrilar”la situació i trobar una so-lució “pactada i acordada”entre els governs. Aquellmateix dia va traslladar lapetició a la vicepresidentaSoraya Sáenz de Santa-maría, i un més després esreunia amb Rajoy durantdues hores. El seu papercom a enllaç o mediador esva fer més intens a partirdel 4 d’octubre i fins al 27d’octubre. En aquell perío-de i amb l’objectiu de tro-bar una solució que s’allu-nyés tant d’un referèn-dum unilateral com del’aplicació del 155, el ma-teix Urkullu va presentarpropostes basades en eldiàleg, la distensió, la ne-gociació i l’acord. Duranttot aquell període, el diri-gent basc assegura que esva trobar un Puigdemont“receptiu” i “dialogant”enfront d’un Rajoy que“escoltava amb atenció”però no es mostrava gaireactiu per encaminar la si-tuació. Sobre la taula, nireferèndum ni declaracióunilateral d’independèn-cia i, segons el lehendaka-ri, poques mostres de Ra-joy per aplicar el 155. Tan-mateix, va ser el que es vaacabar produint.

I mentre uns intenta-ven negociar, altres opta-ven per la repressió. Zoidoho confirmava: el 22 de se-tembre va arribar un dis-positiu de 6.000 agentsper “auxiliar” els Mossosd’Esquadra i donar com-pliment als mandats judi-cials per impedir el refe-

rèndum. L’aprovació deles lleis de desconnexió, el7 i 8 de setembre, van po-sar en alerta el ministeri, ila protesta del 20 de se-tembre va acabar de deci-dir l’enviament. A partird’aquí, un Zoido desme-moriat s’espolsava diver-

ses vegades la responsabi-litat del dispositiu de l’1-O iassenyalava com a respon-sables qui va ser el seu se-cretari, José Antonio Nie-to, i el coronel de la Guàr-dia Civil Diego Pérez de losCobos. A més, atribuïa la“violència” als “escuts hu-

mans”, a la “resistència or-ganitzada” dels ciutadansi a la “passivitat” dels Mos-sos per impedir el referèn-dum. Quant a l’actuaciódels cossos de seguretat del’Estat, cap queixa; això sí,no li va “agradar” el crit “Apor ellos!”, tot i que tam-poc va fer res per rebutjar-ho.

Qui va aportar algunanovetat més durant la jor-nada va ser l’alcaldessaAda Colau, lliurant un in-forme sobre l’actuació delsserveis de l’Ajuntament deBarcelona l’endemà de lamobilització del 20 de se-tembre i que constatavaque en tot moment es va

tractar d’una protesta pa-cífica, malgrat que es trac-tava d’una situació “ex-cepcional” a causa de l’ac-tuació de la Guàrdia Civilescorcollant i entrant a lesinstitucions, la qual cosava crear un “efecte de vul-nerabilitat” en la ciutada-nia. Colau també va reivin-dicar la “festa” de l’1-Ocom un èxit de la ciutada-nia. “L’1-O va ser de la gentautoorganitzada, no pasde cap partit”, i va ser vio-lentada per les “càrreguespolicials”, una actuacióque serà de nou tema atractar la setmana que veen la pròxima sessió quecomençarà dilluns. ■

FET Urkullu esmena Rajoy i confirma queva actuar “d’enllaç” entre un Puigdemontdialogant i un president espanyol inactiuMÉS Zoido s’espolsa responsabilitats iatribueix la violència a “escuts humans” ia la “passivitat” dels Mossos

Entre la negociació i la re

Emma AnsolaBARCELONA

“Els caps delsdispositius decidienon i quan actuar; jo novaig donar cap ordre nid’actuar ni de parar”Juan Ignacio ZoidoEXMINISTRE DE L’INTERIOR

“Les coses no podienseguir així, tot s’estavaescapant de lesmans”

Iñigo UrkulluLEHENDAKARI DEL PAÍS BASC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

Urkullu sortint delSuprem després dedeclarar i Zoidoarribant-hi ■ EFE

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 1 DE MARÇ DEL 2019 | Nacional | 7

La CUP, nousímptoma de canvis

L’APUNT sobiranistes. Alamany, ex-Catalunya en Comú, i Nuet(EUiA) s’apropen a ERC, que aspira a liderar l’indepen-dentisme. ERC i Catalunya en Comú es repartien elsvots no abstencionistes de la CUP. Però ara aquestapodria prendre partit. Només cal recordar que la victò-ria de JxCat al si de l’independentisme el 21-D va serpossible pel vot útil de part de l’electorat de la CUP.Xavier Miró

La CUP debatrà si “convertir-se en un agent actiu al’Estat i en quin format”. L’anunci obre possibilitatsque no es poden entendre com la disjuntiva única en-tre presentar candidatura electoral pròpia o no. L’im-portant és que podria canviar la seva posició històricad’abstenir-se en les espanyoles. És un nou símptomadels moviments que s’estan produint al si de les forces

l jutge i president del tribunal delprocés, Manuel Marchena, teniaahir un d’aquells dies en què al

Bar Supremo demana un cafè ambllet i precisa que vol la llet calenta, i elcambrer li serveix un tallat amb la lletfreda. El formalista va emular aquellMarchena que el 2017 ja va etzibar aFrancesc Homs en el judici del 9-N“això no es casa seva, això es el Tribu-nal Suprem”. Quan no tenia sobre ellel gran focus madrileny amb MarianoRajoy i Soraya Sáenz de Santamaría ala cadira dels testimonis i els invitatseren Urkullu, Rufián o Colau, Marche-na va desenfundar el flagell contra lespreguntes que no es fan com ell vol iamb predilecció per renyar les advo-cades com Olga Arderiu o Judit Gené.“Quan jo parlo, vostè deixa de parlar”,va etzibar a Arderiu com si exorcitzésel Marchena que contenia fins al novèdia de judici per imperatiu televisiu.

Com si volgués animar a sortirmés massivament als carrers el 8 demarç, el flagell de Marchena prioritzales advocades i la fiscal Consuelo Ma-drigal. És a dir, les dones de la salaque no són la magistrada Anna Ferrerni Pilar, la secretària judicial que guiaels testimonis, els reté el DNI i vigila elpúblic. La màxima crueltat a l’horad’humiliar, però, la reserva per a RosaMaría Seoane, l’advocada de l’Estat

E que va substituir l’adepte de la rebel-lió violenta Edmundo Bal i que acusaper sedició. A Marchena, Seoane l’ex-aspera fins i tot quan calla, perquè ellja sap que no s’aproparà al micròfon.“Acosti’s al micro!”, li exigia un diamés mentre al seu costat el jutge Lu-ciano Varela s’aparcava en bateria a labutaca obligant el públic a fer l’esforçde recordar que encara no és jubilat.

Quan l’advocada de l’Estat voliademanar a Rufián pel full de ruta –“nipajolera idea”, li va dir el republicà– en

el judici en què els fiscals identifiquenpistoles fumejants en una Moleskineo en un Llibre Blanc, al president deltribunal no li va semblar bé. “Faci unaaltra pregunta”, ordenava tot vetant-lila protesta. “La pertinència o imperti-nència d’una pregunta no està a de-bat a la sala”, afegia. Quan a Seoane jali tremolava la veu com si de cop se liesborrés l’estudi de tota una oposició,Marchena va elevar la humiliació: “Liestà preguntant coses que a la salano li interessen.” Seoane, que va saltar

de la secretaria general d’Adif fins aljudici, va guardar les preguntes comsi fossin paper per reciclar i va fer ca-ra de voler recuperar l’antic lloc detreball i fugir aviat a Atocha i agafar elprimer tren sense mirar el destí.

Una de les poques concessions a laparitat del flagell de Marchena va seramb Rufián per voler “dir moltíssimescoses”. “Vostè no ha vingut aquí a dirmoltíssimes coses. El tribunal dema-na que vostè descrigui, no que valori.Recordi que és una sala de judici”, elva avisar l’endemà de proscriure el“testimoni opinant” menys quan esdiu Soraya Sáenz de Santamaría.“Soc soci de l’ANC, de la biblioteca delmeu barri i del videoclub”, va dir Ru-fián a pesar de tot. I a Marchena se liva obrir el cel: després d’exhibir a Ra-joy com els policies pegaven a votantsa Sant Carles de la Ràpita, ahir no vo-lia que el saló de plens del Suprem fosun festival de curtmetratges i prohibiacada vídeo proposat per la defensa.“La sala no necessita...”, deia Marche-na convertint el saló de plens del Su-prem en una sinècdoque d’ell mateix.

En el seu comiat a la sala, AlbanoDante Fachin va regalar una ironia.“Entenc que ara no puc manifestarquè penso d’aquest judici, oi?”, va dirforçant Marchena a repetir-li l’adeu.Seoane també es guarda l’opinió.

Flagell Marchena

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA CRÒNICA

El jutge Manuel Marchena, al centre de la imatge, presidint el judici contra el catalanisme a Madrid ■ EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Renya advocades i humiliaSeoane, que fa cara de volertornar a Adif i pujar al primertren sense mirar el destí

David Portabellaepressió

El ple del Tribunal Constitu-cional va dictar ahir les pri-meres sentències que rebut-gen la posada en llibertatd’acusats de l’1-O. Els magis-trats van decidir, per unani-mitat, rebutjar els recursospresentats per Jordi Cuixart iJordi Sànchez contra la deci-sió de la magistrada de l’Au-diencia Nacional Carmen La-mela d’empresonar-los el 16d’octubre del 2017. Enaquests recursos, els acusatsdemanaven empara al TCperquè consideraven que ladecisió de l’Audiencia Nacio-

nal vulnerava drets fonamen-tals, entre els quals el dret ala llibertat personal (article17.1 de la Constitució). El TC,però, entén que la decisiód’empresonar-los “compleixamb l’estàndard de raonabi-litat” establert en la doctrinadel mateix tribunal. Desprésd’aquesta sentència, tots dospoden ja recórrer al TribunalEuropeu de Drets Humans,un cop esgotades totes lesvies judicials a l’Estat. El tri-bunal ha trigat un any i tresmesos a resoldre senglesrecursos.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El TC obre més vies a Estrasburg

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 1 DE MARÇ DEL 20198 | Nacional |

Urkullu no tenia la garantia deRajoy d’aturar el 155 sense DUI

ariano Rajoy haviaconfessat “atendre”Iñigo Urkullu peròsense precisar si qui

trucava no era el lehendakari si-nó Andoni Ortuzar –presidentdel PNB– , Santi Vila havia citatfacilitadors a les dues bandessense donar noms, però ahir elmés al·ludit com a mediador, ellehendakari Iñigo Urkullu, vaconfirmar que era un mediadorentre Carles Puigdemont i Ra-joy i ho va fer declarant com atestimoni en un judici i, pertant, obligat a dir la veritat. Ellehendakari Urkullu no nomésva confirmar que era mediador–“enllaç”, “intercessor”, en vadir en ocasions– sinó que va durl’agenda de reunions a la mà i vacitar cadascú pel seu nom: el 19de juny del 2017 a la Generali-tat amb quatre hores monogrà-fiques amb Puigdemont sobrecom desencallar el conflicte i el19 de juliol a La Moncloa dueshores amb Rajoy. La mediació,però, no va poder aconseguirmai la garantia de no aplicar el155 si es convocaven eleccions ino hi havia DUI perquè tot elque Urkullu tenia era la “intu-ïció” que Rajoy “no era molt do-nat a aplicar el 155”.

Davant el tribunal que jutja

MDavid PortabellaMADRID

l’1-O i en el qual es va revisarahir la moviola de la mediacióque va del juny del 2017 al 27d’octubre del 2017 i el que es vi-via a les bambolines, Urkullu vaser rotund sobre el seu llegatcom a mediador. “El presidentPuigdemont demanava una ga-rantia i jo no l’hi vaig poder ofe-rir”, va admetre sobre el que liva dir a primera hora d’aquellmatí del 27 d’octubre en què alSenat Javier Arenas i XavierGarcía Albiol donaven per fet el155 fes el que fes Puigdemont.

En l’última fase de mediació,l’exministre de Justícia RafaelCatalá era la corretja de trans-missió de la veu de Rajoy, fins itot a través de Santi Vila. Se-gons el relat d’Urkullu, però, elque li transmetia Puigdemontal final era que tenia pressionsal grup de Junts pel Sí i a la pla-ça de Sant Jaume. “Puigdemontem va contestar que els mani-festants a la plaça Sant Jaumese li estaven rebel·lant”, va dirUrkullu en una frase en què vaesbossar un distanciament polí-tic amb Puigdemont però es-vaint alhora l’horitzó penaldels acusats.

El testimoni d’Urkullu, defet, va ajudar les defenses per-què va contribuir a instal·lar elrelat d’un 130è president de laGeneralitat buscant fins al finalexplorar la via bilateral i pacta-da davant una fiscalia que insis-teix –com fa el fiscal Javier Za-ragoza cada cop que ignora eltractament de Molt Honorable iparla del procesado rebelde– enel dibuix d’una organització co-ordinada

entre el govern i el Parlamentper tombar l’Estat amb la rebel-lió violenta “llançant muralleshumanes”. A “la predisposicióde Puigdemont sempre”, Urku-llu hi va voler contraposar “l’ac-titud renuent” d’un Rajoy que“escoltava amb atenció” i prou,perquè no volia explorar res quesuposés un nou enfoc constitu-cional. En contrast amb el quie-tisme, Urkullu va obligar la salaa escoltar que “en cap cas” niPuigdemont ni ningú del governimposaven com a condició in-eludible per al diàleg amb Rajoyla celebració d’un referèndum ique l’expresident ara exiliat aWaterloo mai no va prioritzar laDUI.

Si bé va ser convidat perPuigdemont a mediar des del ju-ny davant els ponts trencats,

quan el 20-S va veure la ir-rupció de la Guàrdia Civil a

la conselleria d’Economiai la resta d’escorcolls,

Urkullu va deixarpassar un dia i va

telefonar a Rajoyel 21 de setem-bre per dir-li unmissatge clar.“A Rajoy livaig dir queles coses s’es-taven anantde les mansi que calia

mesurar els passos perquè allòno conduís a una fractura poli-cial.” Resposta? “I Rajoy em vadir que en el possible faria el mí-nim i cuidaria al màxim el quefes.” En aquests mesos, i ambmés interlocutors en la maqui-nària de la mediació, Urkullu vafer d’altaveu de La Moncloa a laplaça de Sant Jaume i de la pla-ça de Sant Jaume a La Moncloa.Fins que el fil telefònic es vatrencar el 27 d’octubre.

El cop de mà d’Urkullu a lesdefenses és al mateix tempsuna bufetada a Rajoy i el PP iobre un trauma a les files del lí-der, Pablo Casado: s’evidenciaque Rajoy tenia un mediadoroficiós amb Puigdemont vintdies després que les tres dretesdel PP, Ciutadans i Vox omplis-sin la plaça de Colón contra la fi-gura del relator que preveia Pe-dro Sánchez amb Quim Torra.“No sé si va actuar com a inter-locutor, però en cap cas com amediador”, insistia Casado alCongrés. “No hi va haver media-dors, no hi va haver relators”,esgrimia en escoltar les veusirades de Ciutadans i de Voxque ja ensumen l’aroma del vo-tant popular descontent perpretesa tebior amb Catalunya.

Al saló de plens del Suprem,els advocats de Vox Javier Orte-ga i Pedro Fernández celebra-ven el gol electoral marcat a laporteria del que ells anomenen“derechita cobarde” encarnadaper Rajoy i Sáenz de Santama-ría. Les conseqüències de no dirla veritat com a testimoni en unjudici estan tipificades en el de-licte de fals testimoni, però elsrivals del PP esperen més lacondemna electoral. ■

“Si per l’1-O estan aquí, hi hauríemd’estar milions de persones”

alcaldessa de Barcelo-na, Ada Colau, no es vamossegar la llengua enla defensa de la inno-

cència dels acusats, deixant debanda les discrepàncies políti-ques, en assegurar responentcom a testimoni a les preguntesde l’advocat del president d’Òm-nium, Jordi Cuixart, que “si perl’1-O estan aquí, hi hauríemd’estar milions de persones”.Colau va posar molt d’èmfasi areivindicar que el referèndumva ser una iniciativa que la va“meravellar”, “liderada per laciutadania autoorganitzada” ala qual l’Ajuntament de Barcelo-na “vam donar institucional-ment un suport polític” en con-

L’Jordi AlemanyBARCELONA

siderar que la suspensió delConstitucional no ho feia “delsdrets polítics i les llibertats”. Amés, va deixar clar que l’únicaviolència va provenir de lescàrregues “brutals” de la poli-cial i, per aquest motiu, vaexigir telefònicament al dele-gat del govern, Enric Millo,que les aturés. El fet “tan greu”que hi hagués 300 persones fe-rides a la capital, a banda d’ofe-rir atenció psicològica i asses-sorament judicial, va provo-car que el consistori espersonés com a acu-sació popular aljutjat 7 de Barcelo-na, on han estatimputats mésde 30 efec-tius policialsinvestigats

per les càrregues. En canvi, vavoler destacar que “el jutge vaconsiderar que no hi havia capindici delictiu en cap dels mani-festants” i que la intenció és po-sar en relleu que hi havia “unaactuació política al darrere” del’actuació de la policia.

La primera part del seu testi-moni responent a l’advocat del’acusació popular, el partit d’ul-tradreta Vox, va intentar desta-

car el relat de violència du-rant la concentració del

20-S pels escorcolls a laconselleria d’Hisenda.

Colau en tot momentho va negar, tot i dei-

xar clar que no hi vaser present física-ment, però estava

informada per di-ferents càrrecs

municipals. Sí que va admetreque es va produir una “sensaciód’estat d’excepció”, però ho vaatribuir a “un context de cosesanòmales que mai havia vist”,com ara que la Policía Nacionalintentés entrar a la seu de laCUP sense requeriment judicialo que dies abans es fessin escor-colls en diferents mitjans de co-municació. Insistint en aquestaqüestió a preguntes de l’advocatde Jordi Turull i Jordi Sànchez,va assegurar que aquell dia, tot ihaver-hi milers de persones,“no es van produir incidents re-llevants, fins i tot menys que enaltres manifestacions”. Perdues vegades es va referir a l’in-forme tècnic sobre la interven-ció dels serveis municipals quevan entregar a petició del tribu-nal per remarcar que l’“únic queva estar per sobre la mitjana ésque es van fer servir més tan-ques de seguretat de l’habitual”.

També va destacar el caràc-ter pacífic, cívic i familiar de to-tes les manifestacions de l’11 desetembre, en les quals “fins i totés sorprenent” que no es pro-duís mai cap incident. ■


“En una rebel·lió pocagent se’n va a berenar”

abriel Rufián va etzibar a Maria-no Rajoy “tregui les seves mansbrutes de les institucions catala-nes”, va agafar un tren cap a Ca-

talunya i es va plantar al davant d’Econo-mia el 20-S de 2017, on no va veure ni tu-mults ni rebel·lions. De fet, se’n va anar aberenar. “Em grinyola que allò fos una re-bel·lió i un tumult perquè vaig anara berenar i en una rebel·lió pocagent se’n va a berenar”, va resol-dre ahir el diputat d’ERC al Con-grés al Tribunal Suprem en con-dició de testimoni citat per la de-fensa d’Oriol Junqueras.

Rufián, que va donar la mà unper un a tots els processatsexcepte a Santi Vila –just al’inrevés d’Iñigo Urkullu–,va intentar entrar a laconselleria però la Guàr-

GEmili BellaBARCELONA

dia Civil no li ho va permetre. El diputat, aqui Marchena va intentar placar, va quali-ficar de fake news que la secretària judi-cial hagués d’abandonar l’edifici pels ter-rats i va dir que els únics cotxes “devas-tats” que ha vist són els de la manifesta-ció de taxistes de la Castellana. Sobre l’1-O, va negar haver tingut la sensació quees produiria aquella violència policial:“Teníem la convicció que ens enfrontà-vem a gent amb unes enormes carències

democràtiques però mai a salvatges.”En poc més d’un quart d’hora va tenirtemps de respondre a l’advocada de

l’Estat, que li va preguntar si era so-ci de l’ANC i el sabadellenc va

contestar que també n’és de labiblioteca del seu barri i del

videoclub, i a les pregun-tes de Vox: “Em sembla

una vergonya que vos-tès, un partit xenòfob iracista, siguinaquí.” ■

“Hauria fet exactamentel mateix que Forcadell”

rnest Benach hauria fet exacta-ment el mateix que Carme Forca-dell si hagués presidit el Parla-ment en l’anterior legislatura, a

l’hora de tramitar les lleis de desconne-xió, segons va dir ahir al Suprem en res-posta a l’advocada de l’Estat. Testimoniproposat per la defensa de l’ex-presidenta de la cambra, igualque dimecres Núria de Gispert,Benach va respondre quequan ell va presidir-la no esva donar el cas que es trami-tés una iniciativa legislati-va contra el criteri –novinculant– dels lle-trats, però va adduirque cada legislaturaés un món: “Erenmoments políticsmolt diferents.”

EE. BellaBARCELONA

L’interrogatori de l’advocada Olga Ar-deriu es va centrar en el funcionamentdel legislatiu i les atribucions del presi-dent i la mesa, que “no ha de jutjar el con-tingut” de les iniciatives, “sinó si la formade presentació és la correcta”. En aquestsentit, la fiscalia es va obsessionar ambdues ILP sobiranistes del 2009 i el 2010que no van ser admeses quan ell era pre-sident perquè “tenien defectes de forma

molt greus”. El ministeri fiscal posaval’accent en la idea que el seu contingutno era objecte de les competències dela Generalitat, però Benach els repli-cava que van ser rebutjades perquèni tenien rigor ni s’adequaven a la

llei que regula específicament lesILP. “Entre les firmes que

l’avalaven hi havia un talFrancisco Franco Baha-

monde, abans de laseva exhuma-

ció”, va ironit-zar. ■

“Hi va haver més problemes oneren agafats i asseguts a terra”

exministre de l’Inte-rior Juan Ignacio Zoidova seguir l’estela delpresident Rajoy i de

l’exvicepresidenta Sáenz deSantamaría i va treure’s totaresponsabilitat en la gestió de lacrisi catalana ahir, durant la de-claració com a testimoni en elSuprem, i la va endossar als “dis-positius” policials, dirigits –vadetallar– pel coronel Diego Pé-rez de los Cobos, que n’era el co-ordinador, i els caps de la policiaespanyola, la Guàrdia Civil i elsMossos d’Esquadra. A més, l’ex-ministre popular i actual diputatal Senat va culpar del fracàs del’operació policial per evitar elreferèndum el major dels Mos-sos i tot el cos de la policia cata-lana. “Em va dir que Trapero noera gaire col·laborador, però queels agents respondrien, i no vaser així”, va sostenir el ministrede Pérez de los Cobos, que di-marts declararà en el judici.

L’interrogatori de Zoido vaser sol·licitat pel penalista Xa-vier Melero, defensor de l’excon-seller d’Interior Quim Forn, queper primer cop es va asseure alseu darrere per si havia d’apor-tar alguna dada. Melero va tor-nar a ser incisiu en les seves pre-

L’Mayte PiulachsBARCELONA

guntes, tal com ho va fer ambl’exvicepresidenta popular.L’exministre va confirmar queel 22 de setembre del 2017 vaenviar una carta al consellerd’Interior (la qual està demana-da com a prova i encara no haestat aportada per Interior, se-gons va recordar Melero), en laqual l’informava que enviaria uncontingent d’agents per donar“auxili” als Mossos i tambéper actuar com a policiajudicial. Va precisar queva ser un màxim de6.000 agents de la policiaespanyola i de la GuàrdiaCivil.

Zoido també va adme-tre que el secretari d’Estatde Seguretat va emetreuna instrucció, el 29 desetembre, en la qualdesenvolupava l’ordrede la magistrada delTSJC de tancar esco-les i comissar tot elmaterial de l’1-O, sen-se pertorbar la con-vivència ciutada-na. En aquestpunt, la pena-lista Judit Ge-né va insistira Zoido si sa-bia que lainstrucciópolicial en

el primer punt indicava que ca-lia protegir la seguretat policial iciutadana, i en el segon punt,l’eficàcia de l’actuació.

“Amb 2.239 centres de vota-ció, enviar 6.000 agents, no eradur-los a l’escorxador?”, va re-querir-li el lletrat de Forn. L’ex-ministre va tirar pilotes fora i va

assegurar que total’operació hau-

ria anat comun rellotge

suís si elsMossos

en lloc de mobilitzar 6.000agents per l’1-O n’haguessin po-sat 12.000, que és el dispositiuhabitual en les eleccions, com vaser les del 21-D, convocadesamb el 155. Melero va informar-lo de les pericials que indiquenque l’1-O els Mossos van treba-llar més hores que mai, ja queno tenien les quatre hores dedescans de votació, i d’un altreinforme que precisa que hau-rien calgut 90.000 agents peraturar la votació. D’aquestes da-des no en sabia res el màximresponsable de la seguretat.

L’exministre tampoc va sa-ber detallar cap acció deslleialde la cúpula dels Mossos, comara en l’entrega d’informació. Niva explicar com és possible quela policia catalana actués en

més escoles que els cossosespanyols (131 centres) i

sense cap cop de porra.Zoido també va fer

l’orni quan l’advo-cat Benet Salellasva preguntar-li sihavia obert unainvestigaciópels policiesque cantaven“l’A por ellos”.Primer va dirque eren ciu-tadans i des-prés, amb la

insistència de l’advocat Jordi Pi-na, va admetre que va exigir alsresponsables de la policia espa-nyola i de la Guàrdia Civil que“no es fes en cap edifici públic”.Tampoc recordava el contingutde la carta del comissari dedrets humans de les NacionsUnides en la qual li mostrava laseva preocupació per les imat-ges de les càrregues policials aciutadans. “No sé què deia, su-poso que el vaig tranquil·litzaramb la meva resposta”, va iro-nitzar. Salellas també li va re-treure l’ús de bales de goma aCatalunya, amb un lesionatgreu en un ull, quan el Parla-ment va acordar que els Mossosno les usarien més. “Van haverd’usar-les per sortir d’una esco-la, on els tiraven una tanca”, vadeclarar.

En el seu torn, la fiscal Con-suelo Madrigal per mantenir laseva acusació d’insurrecció vapreguntar a l’exministre: “Vanprohibir les armes de guerra quedemanaven els Mossos?” Zoidova aclarir què era l’anomenada“munició de guerra”, i va fer un“no” rotund quan la fiscal vapreguntar-li “aquestes armes in-cloïen llançagranades?” A l’ex-ministre, com als seus col·le-gues del govern del PP, li va tor-nar l’amnèsia quan el penalistaAndreu van den Eynde va pre-guntar-li com és que els cossospolicials van anar als centres devotació de càrrecs públics, coml’expresident Puigdemont. Zoi-do va acabar dient que l’actua-ció dels agents va ser difícil i que“on hi va haver més problemesés on hi havia gent organitzada,amb els braços agafats i asse-guts a terra”. ■

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDIVENDRES, 1 DE MARÇ DEL 2019

1787

40-1

2056

10Q

lbano Dante Fachin estava fu-mant al costat dels agents de laGuàrdia Civil el 20-S a l’entradad’Economia i va preguntar a un

d’ells si li molestava el fum del seu cigar-ro. Va dir que no. “L’única percepció delque podia ser una molèstia per als agents

A

“L’única molèstiael 20-S era el fumdel meu cigarro”

que custodiaven la porta és que li moles-tés el fum del meu cigarro”, va declararahir l’exdiputat de Catalunya Sí Que esPot i exlíder de Podem davant del Tribu-nal Suprem. Fachin, cridat com a testi-moni per la defensa del president d’Òm-nium, Jordi Cuixart, va recordar que laconcentració va ser espontània i trans-versal, ja que hi havia inde-pendentistes i no indepen-dentistes, igual que entreels votants del referèndumde l’1-O: “Als del notambé els van pe-gar.” ■ E. BELLA

avier Domènech, exdiputat d’EnComú Podem, va ser citat per Vox,però va durar poc perquè va con-firmar que no va ser a la concen-

tració del 20-S. Però va etzibar que “hi haun símptoma de fracàs democràtic” quanl’acusació és un partit “incapaç de con-

X

“L’Estat haviaentrat en unalògica de guerra”

demnar el franquisme i els acusats formenpart de forces polítiques i socials que vanportar les llibertats”. Va tenir temps perdir que la seva parella hi va portar el seu fillde quatre anys perquè no tenia caràcterviolent sense que la convoqués ningú i vaafirmar que “l’Estat havia entrat en lògicade guerra” i havia deixat deser un govern per “un con-junt dels ciutadans que deiadefensar”. Va qualificarl’1-O d’un acte d’ “auto-organització col·lec-tiva com no haviavist mai”. ■ J.A.

L’Ajuntament de Barcelo-na va entregar ahir un in-forme al Tribunal Suprem,a petició de la defensa del’exconseller Quim Forn,en el qual assegura que elsdies 20 i 21 de setembre il’1 d’octubre del 2017 no hiva haver danys a la ciutatdavant la gran mobilitza-ció de la ciutadania, pri-mer contra els escorcolls, idesprés per anar a votar.Així ho va corroborar l’al-caldessa de Barcelona,Ada Colau, en declararcom a testimoni al tribu-nal al qual va precisar quehi va haver menys danysque en una manifestaciónormal i que només es vanmalmetre vuitanta tan-ques de protecció per alsveïns. En l’informe es deta-lla que cada tanca val 66,37 euros; per tant, el totalde despesa pública va serde 5.309 euros. En l’infor-me, signat pel secretari ge-neral del consistori, JordiCasas, hi ha certificats decinc departaments. En elprimer, l’àrea d’EcologiaUrbana afirma que les ac-tuacions fetes “no són re-presentatives d’una des-pesa addicional”. En el se-gon, el gerent de Mobilitat iInfraestructures detallales 80 tanques amb danys.En el tercer, Patrimoniprecisa que no hi va haver“cap incidència” en el mo-biliari urbà. En el quart, ladirectora de Barcelona Ci-cle de l’Aigua, indica que nohi va haver “cap desperfec-te” en les fonts de beure ien les 311 d’ornamentals.I, finalment, la direcció deNeteja i Residus, tambéconstata “cap dany” encontenidors i papereres. ■

Només hi vahaver danysen 80 tanquesel 20-S i l’1-O

Mayte PiulachsBARCELONA


LOTERÍA NACIONALSORTEIG DEL DIA 28 DE FEBRER DEL 2019

00 11 22 33 44 55 66 77 88 99Sis sèries de 100.000 bitllets cadascuna

Llista acumulada de les quantitats que han correspost a cadascuna de les sis sèries dels números premiats, classifi cats per la seva xifra fi nal

Aquests premis caduquen als tres mesos, comptats a partir del dia següent al del sorteig

NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS EUROS NÚMEROS

SORTEIG17 19

EN AQUEST SORTEIG HI HA EN JOC 12.600.000 D’EUROS EN PREMIS

52800

52810

52820

52830

52840

52850

52860

52870

52880

52890

52801

52811

52821

52831

52841

52851

52861

52871

52881

52891

52802

52812

52822

52832

52842

52852

52862

52872

52882

52892

52803

52813

52823

52833

52843

52853

5286352873

52883

52893

52804

52814

52824

52834

52844

52854

52864

52874

52884

52894

52805

52815

52825

52835

52845

52855

52865

52875

52885

52895

52806

52816

52826

52836

52846

52856

52866

52876

52886

52896

52807

52817

52827

52837

52847

52857

52867

52877

52887

52897

52808

52818

52828

52838

52848

52858

52868

52878

52888

52898

52809

52819

52829

52839

52849

52859

52869

52879

52889

52899

68900

68910

68920

68930

68940

68950

68960

68970

68980

68990

68901

68911

68921

68931

68941

68951

68961

68971

68981

68991

68902

68912

68922

68932

68942

68952

68962

68972

68982

68992

68903

68913

68923

68933

68943

68953

68963

68973

68983

68993

68904

68914

68924

68934

68944

68954

68964

68974

68984

68994

68905

68915

68925

68935

68945

68955

68965

68975

68985

68995

68906

68916

68926

68936

68946

68956

68966

68976

68986

68996

68907

68917

6892768937

68947

68957

68967

68977

68987

68997

68908

68918

68928

68938

68948

68958

68968

68978

68988

68998

68909

68919

68929

68939

68949

68959

68969

68979

68989

68999

180

180

180

180

180

180

180

180

180

240

180

180

240

180

180

180

180

180

180

180

150

150

150

150

150

150

7.620

150

150

150

150

150

150

150

150

150

60.000150

150

300

150

150

150

150

150

150

7.620

150

150

150

150

150

210

150

150

150

150

150

210

150

150

150

150

150

150

150

150

150

150

150

180

180

240

180

180

180

180

180

180

240

150

210

150

150

150

150

150

150

150

150

150

150

150

150

150

150

150

210

150

270

330

330

330

330

330

330

330

330

330

390

330

330

390

330

330

330

330

330

330

330

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

360

300

300

300

300

300

360

300

300

300

12.300

300

300

300

300

300

300

300

330

330

300.000330

330

330

330

330

330

390

300

360

12.300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

300

360

300

420

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

.......

........

........

........

........

........

........

........

........

........

......

........

........

........

........

........

........

........

........

........

.......

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

......

........

........

........

........

........

........

........

........

........

.....

........

........

........

........

........

........

........

........

........

......

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

........

5340

160

340

380

90

0

261

21

1

9663

893

3424

274

454

8025

25

85

8927

927

27

97

7

18 79

99

930

180

180

180

90

30

180

90

30

750

150

750

150

150

810

60

60

990

240

90

90

30

60 60

120

........

........

........

........

.........

.........

........

.........

.........

........

........

........

........

........

........

.........

.........

........

........

.........

.........

.........

......... .........

........

Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions Terminacions

El joc

“La justíciaespanyola enels darrers deuanys ha caiguten picat”

L’ENTREVISTA NÚRIA DE GISPERT

expresidenta del ParlamentNúria de Gispert lamental’estat de la justícia durant

l’entrevista a L’illa de Robinson.

Què li va semblar la declaració deCarme Forcadell?En determinats moments va sercontundent. Va ser una gran defen-sora dels drets dels parlamentaris ila llibertat d’expressió i de la parti-cipació política. Si en un parlamentno es pot debatre, ni discutir de tot,i decidir després si ho acceptes ono, i votar-ho, llavors no és un par-lament. Llavors tan sols es podriafer a través de funcionaris. El Parla-ment representa els ciutadans i hade defensar la pluralitat.

Un dels temes centrals que es discu-teixen és el fet de tramitar iniciati-ves legislatives sense valorar-ne elcontingut. Com és això exactament?

L’

La funció de la mesa del Parlamentés estrictament formal. Quan repsuna proposta de llei o projecte dellei, la teva obligació és verificar sicompleix els requisits formals. Mais’ha d’entrar en el contingut. Homarca el reglament. En alguna oca-sió hi ha hagut discrepàncies, peròsón polítiques. Les meses no podenentrar en el contingut material. Ai-xò fa treure valor i força a la funcióparlamentària.

No és una obvietat que la mesa delParlament és única, i no pot ser

que hi hagi dues causes obertes,una al Suprem i l’altre al TSJC?Ho haurien de saber; si no, no sécom han arribat a ser magistrats. Oels han regalat el títol o realment ésuna vergonya. Això no té nom, i sien té és un nom lleig. No té sentit,com no té sentit tota la instrucciódel jutge Llarena. Allò és una pel·lí-cula de terror. La justícia espanyolaen els darrers deu anys ha caigut enpicat. I si això no es replanteja, seràuna justícia del segle XIX, una justí-cia que no està a l’altura del que ésla realitat social. ■

Igor Llongueres

FOTO: MANEL LLADÓ

L’ANÀLISI

“Marchena va restringint cadadia més el dret de defensa”

advocat de Carles Puigdemont va veient que de micaen mica hi ha un canvi d’actitud del president magis-

trat, Manuel Marchena, en el judici dels presos polítics. “Elveiem i el veurem cada vegada més neguitós, el calendarise li escapa de les mans i no conduirà el judici amb la placi-desa que voldria”, afirma. Això provoca, segons Cuevillas,que s’equivoqui per exemple en l’expulsió de la sala d’Anto-nio Baños i Eulàlia Reguant. “Els havia d’ha-ver deixat declarar a la defensa, sense per-judici que posteriorment els multés”, diu.En aquest sentit, l’advocat veu que cadadia el magistrat “va restringint més el dretde defensa dels presos polítics”.

L’

JAUME ALONSO CUEVILLAS

ÒSCAR PINILLAL’ILLA DE ROBINSON

QÜESTIONS TÈCNIQUES

“El jutge podria imputar a Rajoyun delicte de fals testimoni”

L’advocat penalista va valorar ahir la con-tradicció entre les declaracions del lehen-dakari Iñigo Urkullu i l’expresident Maria-no Rajoy. L’article 460 del Codi Penal re-marca que, si un testimoni altera la veritatsilenciant fets o dades rellevants, el jutge

pot obrir diligències per fals testimoni. “El testimoni deRajoy és fonamental i la seva declaració va ser inexacta,no s’ha pogut oblidar de fets de fa un any, i el jutge li po-dria imputar un delicte de fals testimoni”, conclou.

HORACIO AIRAUDO ADVOCAT


1344

27-1

2051

70L

1301

88-1

2060

39Q

CORDÓ · “No es pot normalitzar que partits masclistes, xenòfobs i ambvinculacions amb el feixisme s’asseguin al judici com a acusació popular”

Emili BellaBARCELONA

“Si Vox dona per escritles preguntes al jutgeMarchena, les contestaré”

l jutge Manuel Marchenava expulsar els exdiputatsde la CUP Eulàlia Re-guant i Antonio Baños del

judici perquè es van negar a res-pondre a les preguntes de Vox.

Té constància de cap multa?Ni Baños ni jo tenim constànciaara mateix que tinguem unamulta perquè ningú ens ha noti-ficat res. El que estableix la lleiés que se’ns ha d’advertir en el

E

Eulàlia Reguant Exdiputada de la CUP-CC

mateix moment a la sala, se’nsha de notificar la sanció allà ma-teix, i això no va passar.

La presumpta multa diu que te-nen cinc dies per “‹recapaci-tar›”. S’ho plantegen?El Suprem, com ha fet sempre enaquest procés judicial, ho notificatot abans a la premsa que a lesparts implicades, cosa que enshauria de fer pensar quin és l’ob-jectiu de tot plegat, que no té aveure amb un procés judicial nor-mal, sinó a magnificar-ho tot, pe-rò jo vaig anar a declarar i tenia

clar que a l’extrema dreta calaïllar-la i combatre-la i aquestaera la meva manera de fer-ho.Per tant, aquests cinc dies de re-capacitació no tenen gaire sen-tit. Quan arribi la notificació fa-rem les al·legacions, però ara ma-teix no em dono per notificada.

Quines conseqüències penalspodria tenir?El delicte de desobediència estàestipulat entre sis mesos i unany de presó. En el fons això nodeixa de ser un acte d’objeccióde consciència. Sabíem, quan

decidíem això i ho fèiem, que te-nia aquestes conseqüències.

Si li haguessin ofert respondrea través de les preguntes deMarchena hauria acceptat?Ara és una mica complicat devalorar perquè són coses que sien el moment les veus d’unamanera, després les pots veured’una altra. Si Vox dona per es-crit les preguntes al jutge Mar-chena, jo les contestaré.

Vostè també estava cridada adeclarar per la defensa de Jordi

Cuixart. Va quedar perjudicadala seva defensa?Perjudica la defensa de Cuixartla presència de Vox, no que joem negui a declarar. El proble-ma de fons és que Vox formipart de l’acusació popular. Ladefensa de Cuixart ha estat de-manant de manera sistemàticaque s’expulsi Vox del procedi-ment judicial.

Hauria respost a les preguntes dela fiscalia i l’advocacia de l’Estat?Hauria respost a la fiscalia i al’advocacia malgrat tenir clarquè representa cadascuna d’a-questes parts. No es pot norma-litzar que partits masclistes, xe-nòfobs i amb vinculacions ambel feixisme estiguin assegutscom a acusació popular en unprocés judicial. No els podemnormalitzar en cap espai. De lamateixa manera que el movi-ment antifeixista combat l’ex-trema dreta al carrer i genera elscordons sanitaris necessaris ales institucions, davant l’entra-da de l’extrema dreta al marc ju-dicial també hem de trobar lesvies per fer-hi front. Vam fer uncordó sanitari al Suprem. ■

Reguant, al Suprem ■ ACN

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 1 DE MARÇ DEL 2019 | Nacional | 17

Àrea de Territori i SostenibilitatServei Jurídico-administratiuExt. 37447

ANUNCIL’Excm. Sr. President de la Diputació de Barcelona ha dictat, amb data de 13 de febrer de 2019 núm. D 1332/19, la següent Resolució, atès que l’a-dopció d’aquesta és competència de la Presidència de la Corporació, en aplicació de l’article 34.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les ba-ses de règim local, i pel fet de no haver estat delegada en cap altre òrgan.EXP 2018/0162(...) Primer. DESESTIMAR les al·legacions que han estat formulades per la mercantil CONSTRUCCIONS TROPIC PARK SL i transcrites, respecte a lapartida de valoració d’expropiacions aprovada inicialment, corresponent al projecte constructiu “Itinerari de vianants a la carretera BV-4404 al seupas per la Torre d’Oristà. PK 2+080 al 3+000.TM d’Oristà”, d’acord amb la fonamentació que figura a la part expositiva de la present resolució.Segon. APROVAR la relació de béns i drets afectats que havia estat aprovada inicialment, modificada en el sentit que s’exposa en la part expositivade la present resolució.

RELACIÓ DE BÉNS I DRETS AFECTATSTM Oristà

DADES AFECTATS DADES CADASTRALSFINCA TITULAR NATURALESA POLÍGON PARCEL·LA SUB- SUP. EXPROP. SUP. SERVIT. SUP. OCUP. CLASSIFICACIÓ

PARCEL·LA VIALS (M2) PAS SUBT. TEMPOR. URBANA(M2) VIALS (M2)

1 Construcciones Tropic Park SL Agrari 12 91 a 1215,23 __ __ SNU2 Pedro Camprubí Bruch Agrari 12 6 712,21 __ __ SNU3 José M. Sucarrats Grau Agrari 12 7 223,49 _ __ SNU4 Riera Pla Joan Indústria 15 45 a 341,63 __ 178.30 SUC

b 393,60 __ 184,50 SUCc 5,30 __ 31.30 SUC

5 M. Dolores Carrera Salvans Sòl sense edificar 15 43 211,50 __ 158,98 SUC6 Josep Vilaseca Tenas Agrari 15 42 124,47 __ 351,37 SNU9 Rosa Codina Riera Sòl sense edificar 17 102 344,48 __ __ SUC10 Pere Bagues Morral Agrari 17 103 a 68,48 __ __ SNU

b 493,00 __ __ SNU11 M. Asunción Camprubí Campins Agrari 17 106 a 189,74 __ __ SNU

b 289,88 __ __ SNU12 Construcciones Tropic Park SL Agrari 17 107 a 213,28 __ __ SNU

b 198,36 __ __ SNUc 243,69 __ 84,52 SUC

13 Construcciones Tropic Park SL Agrari 15 54 278,56 __ __ SNU14 M. Queralt Soler Prat Agrari 15 34 64,89 __ __ SNU16 Josefa Oriols Amblas

Florencio Franquesa Oriols Sòl sense edificar 19558 01 91,09 __ 49,80 SUC17 Construcciones Tropic Park SL Sòl sense edificar 17553 01 67,58 __ 73,96 SUC18 José M. Montaner Roca Agrari 17 19 a 38,87 __ __ SNU

b 83,15 __ 58,41 SUC

DADES AFECTATS DADES CADASTRALS SUPERFÍCIES AFECTADES m2

FINCA TITULAR NATURALESA POLÍGON PARCEL·LA SUB- SUP. CESSIÓ SUP. CESSIÓ SUP. OCUP. CLASSIF.PARCEL·LA VIALS (M2) SERV. PAS TEMPOR. URBANÍST.

(M2) AUTORITZ. (M2)7 Confederación Hidrográfica

Ebro MOPU Agrària 17 9001 __ 107,92 0,00 4,08 SNU8 Ajuntament d’Oristà Sòl sense edificar 17569 05 __ 274.05 0,00 233,19 SUC15 Ajuntament d’Oristà Sòl sense edificar 16608 03 __ 495,12 0,00 480,46 SUC

Tercer. APROVAR definitivament el referit projecte constructiu d’obres, amb un pressupost de tres-cents vuitanta-un mil quatre-cents dos euros ambnoranta-un cèntims (381.402,91 EUR), IVA exclòs, que aplicant el 21% de l’IVA (80.094,61 EUR), resulta tenir un pressupost total de 461.497,52 EUR, i unpressupost per a coneixement de l’Administració de 471.465,13 EUR, IVA inclòs, el qual inclou una partida de valoració d’expropiacions de 9.448,30 EUR,més l’excés de l’1,5% del pressupost de control de qualitat de 519,58 EUR. Així mateix conté l’estudi de seguretat i salut que preveu l’article 4. 1 del Reialdecret 1627/1997, de 24 d’octubre, pel qual s’estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut en les obres de construcció, modificat pel Reial de-cret 337/2010, de 19 de març.Quart. Efectuar exposició pública per un període de 30 dies hàbils i notificar el contingut dels precedents acords a l’Ajuntament d’Oristà, així com a tots elstitulars afectats que figuren a la relació.(...)Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es podrà interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu deBarcelona, en el termini de dos mesos comptats des del dia següent al de la seva notificació.Alternativament i de forma potestativa, es pot interposar recurs de reposició davant el mateix òrgan que l’ha dictat, en el termini d’un mes comptat des deldia següent al de la seva notificació.Francesc Bartoll HuertaEl secretari delegatBarcelona, 14 de febrer de 2019

1190

01-1

2060

03Q

LLUÍS MARTÍNEZPER LLOGAR-HI CADIRES

La cosa no pinta béDesprés de molts de dies, forçadiaris han redescobert que s’es-tan jutjant els moments més crí-tics d’Espanya, com ells mateixosproclamaven quan convenia. Pe-rò el judici no va com volien, per-què no es posen d’acord ni en elsfets. Per uns, com El Correo Ga-llego, Rajoy i Sáenz de Santama-ria “van preparar bé el seu testi-moni”. Per El Mundo, l’exvice-presidenta va desmuntar “les ar-gúcies de la defensa”. En canvi,l’ABC es lamenta dels “bastons ales rodes” dels “constitucionalis-tes” i de la reaparició d’un Rajoy“pastós, àrid i renuent.”

Sembla que la fi del móns’acosta per Catalunya“Les forces independentistes han des-fermat també l’espiral que amenaçad’arrossegar tot Espanya cap al debatessencialista que va inspirar les pàgi-nes més estèrils de la seva història”,afirma l’editorial.

Les proves, per a qui lesvulgui consultarExplica el diari Deia que Iñigo Urkulluha lliurat les cartes, els correus elec-trònics i els missatges manuscrits dela seva intervenció en la crisi de Cata-lunya a tres arxius, entre els quals elJosep Tarradellas de Poblet.

Fins al dia del judici finalL’encerta l’il·lustrador Santi, de La Opinión de Coruña, pertanyent al grupPrensa Ibérica, quan creu que els catalans continuaran insistint en els valors dela democràcia fins al dia del judici final. Després de 300 anys ja no vindrà d’undia. Possiblement aquesta no és la intenció de l’acudit, a la vista de la resposta deDéu, i potser es vol comparar més aviat la defensa catalana dels drets humans ide l’autodeterminació amb la cançó de l’enfadós.

Valls fitxal’exalcaldesocialista Corbacho

La CUP decidiràel 10 de març si espresenta al 28-A

L’alcalde de l’Hospitalet deLlobregat entre els anys 1994i el 2008, president de la Di-putació de Barcelona entreels anys 2004 i 2008 i minis-tre de Treball i Immigració en-tre els anys 2004 i 2008 pelPSC, Celestino Corbacho, vaser presentat ahir com a nú-mero tres de la candidaturade la coalició que formaran laplataforma de l’exprimer mi-nistre francès Manuel Valls,amb el suport de Lliures iUpyD, i Ciutadans amb vista ales municipals del maig a Bar-celona. Valls va anunciar queel dia 8 de març presentarà elnúmero dos de la llista, que,per complir la llei, serà unadona. ■ J.R.

Waterloo estudiamultar Cs perquè notenia autorització

La CUP debatrà la possibilitatde participar en la política es-tatal canviant excepcional-ment la seva posició històrica.La formació iniciarà una con-sulta a les bases que culmina-rà en una reunió extraordinà-ria del consell polític el 10 demarç. En un comunicat, la for-mació avançava ahir que, ate-nent a “l’excepcionalitat de-mocràtica” i considerant quela “vulneració de drets fona-mentals” és “sistèmica” per laintervenció de l’autogovern il’existència de represaliats,empresonats i exiliats, calobrir un debat i decidir si laCUP “ha de convertir-se en unagent actiu a l’Estat espanyol ien quin format. ■ REDACCIÓ

L’Ajuntament de Waterloo haobert un procediment sancio-nador contra Ciutadans perl’acte que va fer davant de lacasa de l’expresident Puigde-mont per no haver sol·licitatcap autorització. Un procedi-ment que podria acabar ambmulta tenint en compte que,segons el govern local, es vafer “una manifestació a la viapública sense autorització” i, amés, es va “pertorbar la tran-quil·litat dels veïns sense ne-cessitat legítima“ per l’estrèpitdels generadors elèctrics delsequips de so. A més, cinc ve-hicles dels membres de la for-mació que van acompanyarArrimadas estaven mal esta-cionats. ■ REDACCIÓ

XAVIER DOMÈNECHEXDIPUTAT DE CATALUNYA EN COMÚ PODEM

“L’Estat haviaentrat en unalògica de guerra,calia defensar elsdrets”

“Si la meva dona hi va portarel nostre fill de quatre anys ésperquè era un acte pacífic”

GABRIEL RUFIÁNDIPUTAT D’ERC AL CONGRÉS

“Que la comitiva judicialsortís per la teulada és unafake-news com dir que elcastellà està perseguit aCatalunya”

“Em grinyola que els fetsdavant de la conselleriad’Economia es relacioninamb una rebel·lió, perquè johi vaig anar a berenar”

“Els únics cotxes que he vistdevastats són els dels taxistesa l’avinguda Castellana deMadrid durant la vaga”

ADA COLAUALCALDESSA DE BARCELONA

“El 20-S hi haviala sensació d’unestat d’excepcióamb escorcolls idetencions”

“La mobilització del 20-S vaser massiva i pacífica”

La declaració de Juan Ignacio Zoido, ex-ministre de l’Interior, va servir per aclarirque les instruccions a la Policía Nacional ila Guàrdia Civil per complir les ordres delTSJC no s’assemblen en res amb com van

LA CARA I LA CREU

LA DECLARACIÓ

L’estrany concepte de l’ús mínim de la força

IÑIGO URKULLULEHENDAKARI DEL GOVERN BASC

“Amb Rajoy vaig tractar laqüestió catalana per dir-lique la situació s’escapava deles mans”

“Puigdemont va buscar finsa l’últim moment diàleg i unarelació estable amb els dosgoverns”

“Rajoy em prestava atenciói no semblava disposat aaplicar l’article 155 si esconvocaven eleccions, peròsense donar-me una respostataxativa”

actuar l’1-O. Es tractava d’“auxiliar elsMossos, de garantir els drets civils, de ferun ús mínim de la força i de garantir la se-guretat de la gent”. Zoido, impassible, vadir que per a ell va ser així.

ALBANO DANTE FACHINEXDIPUTAT DE CATALUNYA SÍ QUE ES POT

“Ser a la seu d’Economia eraun deure polític i ciutadà.L’únic que podia molestar elsagents era el fum de tabac”

“Quan hi vaig arribarja hi havia una vintena deperiodistes de les televisions,amb les càmeres i elstrípodes, enfilats als cotxesde la Guàrdia Civil”

“Tres-centes mil personesvan votar no en elreferèndum i també van sercolpejades”

Ni més vídeosni opinionssobre el judici

LA GOLEJADA

L’exministre d’Interior Juan Ignacio Zoido, en la declaració d’ahir ■ EFE

Íñigo Urkullu saluda nomésSanti Vila i, en canvi, GabrielRufián en passa de llarg

A mesura que transcorrenles sessions augmenta el pro-tagonisme del president de lasala, Manuel Marchena, i laquantitat de restriccions que

aplica a les preguntes que considera noprocedents, tant de la defensa com de lafiscalia, de l’advocacia de l’Estat i de l’acu-sació popular. També es nota més intran-sigent pel que fa a l’exhibició de vídeos deles càrregues policials. En anteriors ses-sions s’han pogut veure actuacions poli-cials violentes. Ahir Marchena va deixarclar que ja no serà tan fàcil mostrar-ne.També es va mostrar inflexible quan Al-bano Dante Fachin va preguntar si podiaexpressar la seva opinió del judici. “No”,va ser la seca resposta.

La mediació‘versus’l’amnèsia

EL GEST

El testimoni del lehendaka-ri basc va acreditar ahir que,davant el bloqueig absolutentre el govern de la Gene-ralitat i el govern espanyol,

va existir un intent d’intermediació perbuscar una solució pactada. Una versióque contradiu l’amnèsia que la vigília vamostrar a la sala l’expresident MarianoRajoy, que ni tan sols va concretar sis’havia vist personalment amb Urkullu.La intermediació va incloure moltes re-unions i moltes persones, de l’àmbit ins-titucional, econòmic, cultural i empre-sarial, segons Urkullu. Per part de Puig-demont va notar predisposició al diàleg ique no volia optar per la DUI. A Rajoy noel veia “proactiu.”

Gerard Piqué no es mos-sega mai la llengua al’hora d’expressar opi-nions polítiques. Aques-ta la va donar davant deles càmeres de televisió

després de la golejada del Barça al Ma-drid: “Si les teles espanyoles dediques-sin més temps a seguir el judici als pre-sos polítics catalans que no pas a VAR,potser com a país aniríem millor.”

Piqué reclama més atencióal judici i menys al VAR“perquè el país vagi millor”

Ahir al matí al banc hiquedaven només Forn,Turull, Rull, Sànchez,Cuixart, Borràs, Mundói Vila. La resta són rereels seus advocats. Des-

prés de declarar, Urkullu es va aturarnomés per encaixar la mà amb Vila. Totel contrari que Rufián, que va saludartots els altres i va saltar precisament Vi-la, que s’ho va prendre rient.

LES FRASES LES FRASES


L’ALTRA CARA DEL JUDICIXEVI SALA

Documents

P6-18 Urkullu desautoritza Rajoy i Zoido queda en evidènciaLa Trinca, Josep Maria Mainat, Toni Cruz i Miquel Àngel Pascual, recollint el premi, ... Ratzinger va ser el primer que