Edició de LleidaDILLUNS · 18 de desembre del 2017. Any XLII. Núm. 14492 - AVUI / Any XXXIX. Núm. 13362 - EL PUNT

1,20€

Número 2 d’ERC per LleidaBernat Solé P40

“Per implantarla República caluna negociació”

1344

05-1

1570

51w

1780

80-1

1097

93w

Triomf curt del Barça (4-0), que va a Madrid 11 punts per sobre

L’ESPORTIU

Golejada abans del clàssicLeo Messi, en el moment de xutar el penal que va fallar. L’argentí va estavellar tres pilotes al pal ■ ALBERT GEA / REUTERS

ENTREVISTA Oriol Junqueras Vicepresident del govern i cap de llista d’ERC

“Vull eixamplar i noreagrupar, per guanyar”

P6-22

ELECCIONS · “Hi ha voluntat d’impedir-nos concórrer en igualtat decondicions” 21-D · “Ens hem de guanyar la complicitat i empatia d’unamajoria robusta” PRESÓ · “Fan el que poden per provocar patiment”

NACIONAL P26

El 155 tambécol·lapsal’acollidade menorsestrangersSilenci del ministeria la demanda de fons

Pilarín BayésNúmero 84 a la llista de JxCat a Barcelona

Bodil ValeroEurodiputada

A Felip V també lifeia nosa el grocVa fer castigar amb pena de mort quiportés algun llaç o cinta d’aquest color

2 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 18 DE DESEMBRE DEL 2017

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

l vicepresidentJunqueras,

acompanyat del con-seller Forn, passa set-ze hores al dia tancatdins d’una cel·la dedotze metres qua-

drats de la presó d’Estremera. Els fe-rits per les càrregues policials del pas-sat 1 d’octubre van ascendir a més demil. Les finances de la Generalitat, in-tervingudes. 712 alcaldes (tres de cadaquatre dels que hi ha al país) han estato poden ser citats a declarar. Els pací-fics Jordi Cuixart i Jordi Sànchez ma-ten les hores a Soto del Real acusatsde ser els propagadors de les mésgrans violències. Les llibertats d’ex-pressió i reunió estan permanentmentqüestionades per aquest estat d’ex-cepció encobert. Els tentacles del 155promocionat pel PP, Cs i el PSOE dePedro Sánchez i Miquel Iceta allargaels seus tentacles al llarg de l’adminis-tració catalana. L’extrema dreta campaimpune pels nostres carrers. El presi-dent de la Generalitat i quatre delsseus consellers viuen exiliats a Brus-sel·les. Desenes i desenes de ciuta-dans –mestres, actors, humoristes,

forners, bombers, cantants, cambrers,tuitaires...– són acusats de delictesd’odi gràcies a unes filigranes legals di-fícilment assumibles en un estat quees diu democràtic. La justícia espanyo-la ha recuperat figures del passat i hareinterpretat delictes a la carta per talde crear aquesta sensació d’impunitatque fa que avui massa gent s’autocen-suri conscient que a la Catalunya delsegle XXI emetre una simple opiniópot comportar represàlies.

Així, autocensurats i temorosos, éscom ens volen. I aquesta és la maneracom volen guanyar unes eleccions quevan convocar per no perdre-les. I sa-ben que només la por o el desencís i ladecepció en les files independentistesels pot portar a la victòria. Saben quenomés la normalització de la repressióels permetrà sumar més vots i fer-nosretrocedir quaranta anys. Arrasar-nos,com deia Albiol. No els ho podem per-metre: dijous vinent hem d’omplir lesurnes de vots contra la foscor, la impo-sició i la violència. Per nosaltres i pelsque ens han precedit. Però sobretotpels que han de venir, als quals hemde deixar un país lliure, democràtic idecent.

E

Keep calmJordi Creus

Dijous

Dijous vinent hem d’omplirles urnes de vots contrala foscor, la imposiciói la violència

La vinyetaFer

quest ha estat un any claramentcarlista. L’escriptor Raül Garriga-sait ha irromput en el panorama

literari català amb Els estranys, una no-vel·la que relata l’arribada a Solsonad’un voluntari prussià disposat a defen-sar les idees retrògrades de Carles V enles guerres carlines: és un llibre ple deparadoxes ideològiques. Sorprèn que nol’hagin esmentat els analistes que en elsúltims dies han fet anar en dansa el mitedel carlisme per posar-lo en relació ambla llista de Carles [sic] Puigdemont i as-similant aquesta llista al conjunt de l’in-dependentisme (és la mateixa estratègiad’algun dels ideòlegs de la llista). N’hi haque posen de costat Puigdemont ambcarlisme, conservadorisme i la boina.N’hi ha que s’entesten a convertir ciu-tats allunyades de Barcelona en llocs en-carcarats i encallats en el passat, solsneguitejats per les seves essències. Cal-dria recordar els fruits que dona l’eleva-da inversió en cultura d’una ciutat comOlot o convidar-los a passejar-se pel seumercat i veure-hi i escoltar la gran quan-titat de tonalitats i llengües. El cosmopo-litisme no pertany a cap lloc concret.

Jo soc filla d’un dels últims exemplars

A

més autèntics de carlí. El meu pare viuvoltat de polígons industrials, en ple cin-turó vermell. Algú deu pensar que és l’úl-tim pagès enravenat d’aquests verals ique cada dia va a l’hort amb el trabuc. Nidu trabuc ni el procés sobiranista li hafet gens ni mica de gràcia. Per què? Pelseu ancestral esperit carlí, que rebutjaqualsevol indici de canvi, qualsevol cosaque modifiqui allò que sempre ha fet i haconegut. El besavi per part de pare es vaoposar a l’arribada de la llum a casa per-què ho trobava un avenç innecessari. Ivan haver de funcionar amb baterieselèctriques quan la resta del poble ja te-nia corrent. Aquest és l’esperit carlí.

El meu pare ha tingut per costum vo-tar a qui tenia el poder, a qui assegurava

l’ordre conegut. I, com qui venera elmossèn o el metge del poble, veneraval’alcalde que li venia a trucar a la portaen campanya. (No hauríem d’oblidarque el PP ha redoblat els esforços en-viant dues vegades les seves paperetes ales ciutats clau). O és que pensem queno hi ha ciutats del cinturó vermell ques’han governat –també– a cop de caci-quisme? Que la llista de Puigdemontgasti alguns vells trucs convergents–gent valuosa a banda– no vol dir quel’independentisme estigui enfilat al tra-buc i la muntanya. Això seria com dirque tot el qui no vol la independènciacrida “Puigdemont a prisión” o li encan-ta aixecar el braç com qui demana un ta-xi. Però en alguns moments, per segonsqui, sembla que no existeixi aquestaagressivitat espanyolista disfressadad’ordre constitucional assenyat, un or-dre de poders màgics. I en canvi, resultaque aquest constitucionalisme petri ésmés proper a les formes del segle XIXque qualsevol altra cosa. Els que diuenque no cal reformar la Constitució –nicanviar res per res del món– estan mésa prop d’aquell que no volia que arribésla llum al barri.

“Ni du trabuc niel procés sobiranistali ha fet gens ni micade gràcia

Anna BallbonaTu rai

L’últim carlí

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDILLUNS, 18 DE DESEMBRE DEL 2017

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/ig2uka

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

Les cares de la notícia

L’atenció a menors estrangers també s’està res-sentint, i de valent, amb l’aplicació del 155. La di-recció general d’Atenció a la Infància ha reclamatfa setmanes accions urgents al Ministeri de Sani-tat per accelerar els tràmits per disposar de mésrecursos i no ha obtingut cap resposta.

PRESIDENTA DE LA CCMA

Silenci després del 155

Un any més la ciutadania s’ha bolcat a participar aLa Marató de TV3, que enguany ha recaptat fonsper a la investigació de les malalties infeccioses.Tot un exemple d’organització, amb més de 3.000activitats arreu del país i 1.001 línies obertes, ate-ses per prop de 2.400 voluntaris.

-+=

-+=

Un altre internetDonald Trump

Marató exemplarNúria Llorach

-+=

Dolors Montserrat

El govern nord-americà continua dinamitant el lle-gat de Barack Obama i ha decidit posar fi a la neu-tralitat a la xarxa, eliminant així els conceptes dellibertat i igualtat. A partir d’ara les empreses detelecomunicacions podran decidir a qui i a quinespàgines donen accés, i a quin preu.

PRESIDENT DELS EUA

MINISTRA DE SANITAT

Catalunya continua regis-trant una xifra de morts a la

carretera que, tot i ser inferior a lade fa anys, continua sent inaccep-tablement alta. En aquest punt, lesresponsabilitats estan molt reparti-des. D’una banda hi ha les causesatribuïbles al mateix conductor: im-prudències –continuem conduintamb un ull posat al mòbil–, infrac-cions i consum de drogues o d’alco-hol. També hi ha les causes mecàni-ques, més probables en un parc tanenvellit com el català. Però final-ment hi ha un tercer grup de cau-ses, atribuïbles a l’estat de les car-reteres: mala conservació o malasenyalització. O, paradoxalment,molt bona qualitat. Als millorstrams és on també hi ha més acci-dents: aquí intervé l’excés de con-fiança. Al capdavall, causes sobreles quals es pot actuar.

Si les campanyes oficials inci-deixen sobretot en les causes evita-bles i atribuïbles al conductor, n’hiha una altra part que és de compe-tència del govern espanyol: l’estatde les infraestructures. Un informeconegut fa pocs dies afirma que unterç de les carreteres catalanespresenten un risc alt o molt alt deproduir-s’hi un accident greu mor-tal. Aquesta taxa ha crescut dospunts en un any. I la situació encaraés pitjor si examinem la situació deles carreteres espanyoles; però aixòno és cap motiu de consol, sinód’alarma, ja que demostra que lanegligència de l’Estat és endèmica.

Els representants de l’Estat es-panyol retreuen a les autoritats le-gítimes de Catalunya que es dedi-quen a les dèries independentistesen comptes de resoldre els proble-mes reals. Doncs bé: ara tenenl’oportunitat de demostrar que espreocupen de debò per aquestsproblemes. Ho faran? Passen elsanys i sembla que no.

Accidents icarreteresmillorables

EDITORIAL

rribem al final de la campanya ihi ha qui s’ha deixat anar. No haestat el cas dels candidats, que

acostumen a vigilar les seves paraulesen aquest tram de la cursa electoral,però sí el d’aquells que els fan de telo-ners i que se senten en l’obligació d’ex-citar la parròquia sense parar-se apensar si allò que diuen, en lloc de su-mar punts per al seu candidat, li’n res-tarà. Aquest seria el cas de Josep Bor-rell, que aquest cap de setmana s’hapassejat per Catalunya de bracet ambMiquel Iceta i no s’ha tallat gens quanha afirmat: “Abans de tancar ferides,cal desinfectar. Cal desinfectar, percomençar, els mitjans de comunica-ció.” Iceta va de bon rotllo, i sense es-talviar-se crítiques a l’independentis-me, parla de reconstruir ponts, men-tre que Borrell opta, atenció, per “de-sinfectar”, acció que ens porta atemps que queden lluny, però no tant.I queda tan ample, com quan l’expresi-

A “Els telonersse senten enl’obligació d’excitarla parròquiasense valorarles conseqüències

dent Manuel Valls afirma amb tota latranquil·litat del món que “nacionalis-me és guerra”, i ho diu al costat delmés nacionalista de tots, Mario Var-gas Llosa.

Però la que sens dubte s’ha embalataquest cap de setmana ha estat la vice-presidenta espanyola, Soraya Sáenz

de Santamaría, encoratjada potser pelfet que un diari xilè la bategés com apresidenta de la Generalitat de Catalu-nya. Per això o, el que és més proba-ble, perquè les enquestes preveuen–veurem què passa finalment– unapatacada monumental del candidatpopular. La vicepresidenta es va van-tar que havia estat gràcies a MarianoRajoy que les formacions independen-tistes s’havien quedat sense els seus lí-ders, que havien estat escapçades grà-cies a ell. Dit d’una altra manera, esvantava de ser la responsable del set-ge, no només polític, sinó sobretot ju-dicial, contra l’independentisme. Onés la separació de poders, senyora vi-cepresidenta? Borrell i Sáenz de San-tamaría han fet campanya aquest capsetmana, no sabem si a favor dels seuscandidats o justament en contra. Di-jous sortirem de dubtes. Ara bé, enshan avisat. Prenguin-ne nota: desin-fectaran i escapçaran.

Desinfectar i escapçarPepa Masó / ppmaso@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllAnna Puig

No sesorprenguin

lguns creuen que hem normalitzat la situaciód’excepcionalitat que viu el nostre país, amb les

institucions intervingudes i controlades des de Madrid,amb presos polítics i part del govern a l’exili. No hoqualificaria tant com a normalització. Més aviat,s’ha esgotat la nostra capacitat de sorpresa. Lainstrumentalització de la informació per part de l’Estat,vehiculada i cuinada pels mitjans de comunicació afinsal règim, no ve d’ara, però sí que s’ha agreujat. Quantesvegades han sentit o llegit que han marxat més de

3.000 empreses del nostre país acausa del secessionisme? Infinites.Doncs, en realitat, només han estat332 les que han formalitzat totala tramitació per fer-ho efectiu.Una xifra molt distant de la quepregonen els que ens volen fercreure que hi ha un cataclismeeconòmic. Els sorprèn aquesta

manipulació? No, oi? Malgrat això, aquesta repressióinformativa, política, judicial i policial no la podemacceptar ni normalitzar.

Queden pocs dies de campanya electoral i esperinqualsevol cosa. Ben segur que han deixat el millor peral final. No els sobti res del que pugui sortir publicatals mitjans de comunicació de la caverna. No sesorprenguin si sorgeixen noves imputacions, nouscasos d’investigació judicial, nous escàndols relacionatsamb polítics o entitats sobiranistes. No se sorprenguin,però no ho normalitzin. És el que voldrien.

A

No ho hemnormalitzat,més aviats’ha esgotatla capacitatde sorpresa

EL PUNT AVUIDILLUNS, 18 DE DESEMBRE DEL 20174 | Punt de Vista |

1any

El PDeCAT i ERC surten entromba a garantir la consultadesprés que Mercè Conesa laposés en dubte. Soraya diu que“ni parlar-ne”.

10anys

20anys

S’introdueixen lesqualificacions d’insuficient aexcel·lent a 2n, 4t i 6è. A l’ESOl’avaluació es farà ambpuntuacions de l’1 al 10.

Pujol afirma que només donaràsuport a Aznar el 98 si li donacontrapartides “importants”. ElPP avisa CiU que pagarà elrebuig al decret d’Aguirre.

Sí o sí Tornen les notes La pugna CiU-PPTal diacomavui fa...

om a pocs diesd’unes eleccions

nacionals. Històri-ques. Sí, com ho vanser les primeres,aquelles en les quals

el PSC no se’n va saber avenir amb elsresultats. Però entre aquella consultaelectoral de l’any 1980 i la que celebra-rem 37 anys més tard hi ha grans dife-rències. La primera i més important ésque llavors hi havia expectativa i il·lu-sió. Després de la llarga dictadura delgeneral rebel Francisco Franco sem-blava que una altra Espanya era possi-ble. Una Espanya que ja no negava lasingularitat de Catalunya. Una Espa-nya amb la qual es podia conviure. Ai-xò va ser possible, en gran part, perquèmolts hereus del franquisme es vanposar de perfil. Ningú estava segur delque podia passar l’endemà. Aviat esvan descarar, quan van veure quemolts d’aquells canvis només erencosmètics.

Ara hi ha expectativa, però no hi hail·lusió, sinó indignació. Una indignacióque no respon només al fet que el go-

vern estigui intervingut i en mans d’unpartit que va pel camí de convertir-seen residual a Catalunya, o que hi hagiconsellers empresonats –o en llibertatvigilada– i que una part del govern legí-tim estigui a l’exili. No respon només alfet que, almenys en aparença, la justícias’està utilitzant per fer política –la pitjorpolítica.

Respon també a la certesa queaquestes eleccions se celebraran endesigualtat de condicions. N’hi ha prouamb recordar l’escrutini a què el PP, elPSC, Ciutadans i particulars sotmetenles informacions dels mitjans públics.La prohibició del color groc. L’acció in-quisitorial, però sempre contra els ma-teixos. Hi ha la sensació que el bloc del155 juga amb avantatge. Que sap queté l’Estat al darrere i que pot tirar de ve-ta. Actua com aquell que insulta sabentque la víctima no s’hi podrà tornar.

El pitjor de tot és que hem arribat aaquesta situació perquè a Espanya li ésmés fàcil negar les coses que assaben-tar-se’n. Creuen que l’observació ésmolt moderna? La va escriure el granperiodista Mariano José de Larra l’any1833. Ja veuen si avancem.

S

Full de rutaLluís Martínez

És molt mésfàcil negar

Indignació davant la certesaque aquestes eleccionsse celebraran en desigualtatde condicions

“ Només podemfer una cosa: votarassenyadament

é, amic, ja les tenim aquí. L’hora dela veritat. Podrem fer allò que de-mana de tant de temps: comptar-

nos. Tornem a les eleccions plebiscitàries.Deu estar content.–Sí, com en totes les eleccions, al final esfan comptes. Però quin valor tenen? Vulldir més enllà de les lectures que en faci cadapartit. Recorda les últimes? Que si s’haviade comptar escons, que si s’havia de comp-tar vots. Així tots guanyen. Li diré més: elsque no reconeixien la victòria en escons delbloc sobiranista el 2015 tampoc reconei-xen la victòria en vots del referèndum del2017. I així anem.–Com vol dir?–Home, declaració d’independència alParlament, article 155 al Senat, ordres depresó per a tothom, exili a Bèlgica, ocupa-ció de la Generalitat, convocatòria d’elec-cions autonòmiques per part de Madrid.I la fuga d’empreses, entre d’altres coses.–Anem a pams. De tot el que vostè recita lidiré que l’única cosa que va fer Catalunyava ser una declaració del Parlament. Unavotació i un paper. Res més. Tots els proble-mes que venen després emanen del 155.O no?

B –La fugida d’empreses...–Bé, li puc acceptar que unes quantes em-preses, especialment les bancàries, reac-cionaren defensivament davant la tempes-ta borsària que es desencadenà després dela declaració. Però mai no sabrem si la tem-pesta era espontània o era provocada.Quan es tenen els mecanismes que té unestat es poden fer moltes coses. Però li hoadmeto. Els bancs van moure la seu com sies creguessin que la independència seriaefectiva l’endemà per assegurar-se el parai-gua comunitari.–I els dos milers de societats més petites?–Jo no li puc respondre amb dades a la mà.Però entengui que em sembla estrany quedos milers d’empreses –si algú les ha comp-tat bé– tinguessin els papers a punt per ferel salt en quatre dies. Tenien por? No m’hocrec. Les empreses catalanes s’adapten a

les circumstàncies com fan arreu del món.Que hi ha dependència?, doncs endavant;que hi ha independència?, doncs tambéendavant. Els mercats de les empreses ca-talanes són cada dia més arreu del món.–No creu que tinguessin por?–Ep, és clar que tenien por. Imagini’s quevostè té una empresa. Li poden enviar uninspector de treball, un d’hisenda, un de sa-nitat, un de... Cada inspector és capaç detrobar alguna cosa que no fa bé, per més es-tricte que sigui. I per tant, té unes quantessancions damunt del cap com una espasade Dàmocles.–Pot passar, és clar.–Llavors el seu assessor, ben assessorat, lidiu que podria evitar-se molts problemes sidecidís una cosa tan senzilla com canviarde domicili. Ho entén? I si vostè encara go-sa posar excuses i diu que ho ha d’acordarl’assemblea general, l’Estat totpoderóscanvia la llei i ja està.–En té proves, de tot això que diu?–Proves? Vol una prova més contundentque les 2.000 proves en forma de canvi in-esperat de seu social?–Entesos. Només podem fer una cosa:votar assenyadament.

Pius Pujades. Periodista

Èxode d’empresesTribuna

Adaptar-se

b Per circumstàncies no gairegreus, he hagut de canviar elmeu ritme de vida vital i labo-ral per una temporada. Aixòvol dir que, sense tenir-negens de ganes, a poc a pochas d’anar adaptant-te a la in-esperada situació. És llavorsque vas descobrint o, millordit, et retrobes amb tu mateixi sobretot amb tot allò quet’envolta. I és clar, aquestsdies en què estem en campa-nya electoral, quan penses enla possibilitat que potser no hihaurà un govern català, t’ado-nes de la crua realitat del nos-tre país. No seré jo qui esvalotiel galliner! Però ja comença aser hora de ser conscientsque la nostra terra està plenade molta gent diferent. Moltss’han adaptat a la nostra na-ció i ho defensen com ningúperò encara hi ha massa dub-te de què passarà el 21-D. Iaquí rau el problema: el co-mençament parlava de

l’adaptació a una nova vidaperò en aquest cas podria serinsuportable de resistir pelsque ens estimem de veritat lanostra llengua, cultura, cos-tums, etc. Encara hi som atemps! Després només ens hihaurem d’adaptar i no tothomté aquesta capacitat per fer-ho quan veus que alguns delsteus vertaders polítics encaraestan a la presó o a l’exili perintentar aconseguir la nostrallibertat! Impossible d’adap-tar-m’hi!ALBERT ALTÉSVic (Osona)

Propostes clares

b El sistema d’immersió lin-güística català dels últims 35anys ha estat i és un projected’èxit, tal com ho ha recone-gut la Unesco, i tal com es re-flecteix en les valoracions es-tatals i del projecte PISA. Totsels nois i noies catalans quanarriben als 18 anys parlen i es-criuen correctament, tant el

català com el castellà i, fins itot, en molts casos superen elgrau de coneixement del cas-tellà dels de la resta de l’Estat.Això ho dic per a què, a mésde la imatge i simpatia delscandidats, tinguem en comp-te les propostes electoralsque fan els seus partits res-pecte a això. Per exemple, alprograma electoral de Ciuta-dans es diu: “Farem una edu-cació pública de qualitat, tri-lingüe i en la qual no es politit-zi els nostres fills. En la quals’ensenyi en llibertat i es formiels alumnes en català, espa-nyol i anglès.” Deixant a partels agres comentaris de poli-tització i de llibertat, el que re-alment em preocupa és sabercom s’ho faran, i si això vol dirreduir les hores de català perincrementar les de castellà ipotser també les d’anglès. Ai-xò seria carregar-se el sistemaactual i em sona molt al quedeia aquell ministre del PP, se-nyor Wert, respecte a “espa-ñolizar a los niños catalanes”.

Estaria bé que la senyora Arri-madas expliqués en detall elque volen fer, per saber a quèatenir-nos.DIONÍS LÓPEZBarcelona

Autocrítica

b 50 x 100.000 = 5.000.000.O 20 x 250.000. O 10 x500.000. O poc més de 2 x2,3 milions.

9-N. Selfies, somriures. Pre-sident, posi les urnes! Ni unpas enrere! Immobles embar-gats.

El 155 és nefast. Una igno-mínia. Però participar amb en-tusiasme en un moviment cí-vic i participatiu i no ser soli-daris després amb les duresconseqüències per als que hovan encapçalar políticamentno diu pas gaire de tots ple-gats. Ara toca mirar-nos al mi-rall. I, anònimament, passarper caixa.DAVID BUENO i GRÀCIACastelldefels (Baix Llobregat)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

EL PUNT AVUIDILLUNS, 18 DE DESEMBRE DEL 2017 | Punt de Vista | 5

Carme Forcadell, PRESIDENTA DEL PARLAMENT I CANDIDATA D’ERC

“[Sáenz de Santamaría] confirma que a Espanyano hi ha separació de poders”

La frase del dia

SísifJordiSoler

“Hem anat aparar a un estatde prohibició totalque faria riure sino fos terroríficaper la porta queobre al futur

spanya –diem les coses pel seunom, ja que els agrada tant– hafet un esforç per controlar la si-

tuació política, en primer lloc per fer-seels amos del relat. El mal –per ells, ésclar– és que, acostumats des de segles aimposar-se a garrotades, no dominenla dialèctica. Dit més clar: menteixenfatal, i els seus discursos són un insult ala intel·ligència. Però com que els po-den imposar per la força, es mouenamb les penques del qui li és igual, itampoc s’hi esforça gaire si diu estupi-deses o si menteix. Ser escrupolós perquè, si el resultat l’imposaré jo?

CALDRIEN VINT O TRENTA ARTICLES de lamida d’aquest per enumerar els disba-rats, les fal·làcies i els trogloditismesemesos per la banda neofranquista. Lamajoria no resisteixen l’anàlisi lògicad’un nen de vuit anys. Un exemple:diuen que els Jordis, el vicepresidentJunqueras i el conseller Forn no sónpresos polítics, i alhora prohibeixen elcolor groc; per cert, si se’l treuen de labandera i deixen negre l’espai buit, aju-daran a clarificar el parer d’alguns in-decisos. Fem un pseudosil·logisme, noestricte en la forma però, crec, accepta-ble i comprensible. Premissa 1: dur pe-ces grogues no està permès per raonspolítiques. Premissa 2: amb les pecesgrogues es reclama alliberar els presos.Conclusió: els presos reivindicats sónpolítics. Una anotació més: sort quesom a la UE, perquè si no, ja els haurienafusellat. No és cap broma.

UN ALTRE, EL DELIRI de dir que els indepesatempten a la convivència i creen unafractura social, i que ells resoldran talfractura. Com? Fotran a la presó els del’altra banda? Són mentalitats tiràni-ques en estat pur: si manes tu, estemdividits; si mano jo, estarem en harmo-nia. Ho he dit en altres ocasions, i fatemps: hi ha una diferència profundaentre les dues societats: els catalans

E van a la seva, els espanyols van a fermal; per cert, una de les coses que fanmillor, només cal un cop d’ull a la histò-ria.

UN TERCER, quan diuen que el nivell devida i el PIB de Catalunya estan caient,i la realitat és que augmenten les inver-sions i el lloguer dels pisos no para depujar, indicadors de manual que les co-ses no van gens malament. Aquí val lapena aturar-s’hi. Els espanyols han or-dit una trama de desestabilització eco-nòmica amb la pretesa deslocalitzaciód’empreses, pèrdua de confiança delsmercats i unes quantes plagues bíbli-ques més per articular el relat que l’in-dependentisme arruïna la prosperitatde Catalunya. I aquí s’ha caigut en latrampa. Ho vaig dir en l’article ante-rior: Catalunya se’n refarà, perquè elsseus valors, la gent i el patrimoni so-cial, prevaldran; però Espanya no sesap. Des d’aquí s’hauria hagut d’acabard’enfonsar els paràmetres econòmics,en la línia del tancament de caixes del1899, i fer que una veritable desestabi-lització financera i comercial afectés

no només Catalunya, sinó també Espa-nya. Davant d’això potser sí que els pi-xatinters de la UE hi s’haurien de mou-re, perquè ja no seria un “afer intern”.Quan s’arriba a la pela, els principisconstitucionals deixen de ser intoca-bles. Però hi ha prou altura de mires,esperit de sacrifici, valor i fermesa pera una acció d’aquesta magnitud?

HEM ANAT A PARAR a un estat de prohibi-ció total que faria riure si no fos terrorí-fica per la porta que obre al futur. Si noes pot anar vestit de groc en determina-des circumstàncies, si els mitjans decomunicació estan censurats, si falan-gistes, franquistes i nazis de via estretacampen impunes a qualsevol barbari-tat, què en fem de l’opinió?

NO DIRÉ RES QUE NO CALGUI DIR, perquèels del diari podrien tenir problemes, oem demanarien que no ho digués, peraixò vull deixar clar que jo mai diré quel’estament judicial és corrupte de dalt abaix, que jutges i fiscals segueixenl’únic dictat del govern que els ha posaten el càrrec. Per això no diré mai, per-què si ho digués, després hauria d’acla-rir que volia dir una altra cosa, o de pe-nedir-me’n i excusar-me’n; però comque no ho he dit, no em caldrà retrac-tar-me.

TAMPOC DIRÉ que la Junta ElectoralCentral és una banda de franquistes ve-nuts com ho són el Tribunal Constitu-cional i l’Audiencia Nacional, i ara, maide la vida ho diria. Mai de la vida podriadir que PP, Cs i PSOE –amb la sucursalPSC– estan finançats il·legalment i sónbandes mafioses, perquè si ho digués,em dirien que no disposo de proves ma-terials i m’acusarien de calúmnia. Mai,mai ho diria, ni ho dic ni ho diré. Ni diréque el govern de Madrid és una bandafranquista de lladres sense escrúpols,depredadors i criminals. Mai, mai, maipodria dir tal cosa.

Miquel de Palol. Escriptor

Són ells l’únic perillTribuna

e de confessarque aquesta

campanya electoralse’m fa estranya. Te-nim la Generalitat in-tervinguda i ha convo-

cat les eleccions el president del governespanyol. Malgrat aquesta anomaliatotes les forces polítiques han deciditpresentar-se a les eleccions.

La intervenció de la Generalitat ha sig-nificat que tota l’administració ha sigutdecapitada per la cúpula, però aquestadepuració selectiva ha garantit que sen-se direcció, sense prioritats i sense direc-trius l’administració ha continuat la sevamarxa sense cap àmbit de presa de deci-sions; s’administra però no es fa política iningú no marca ni fixa objectius.

En un cert sentit l’aplicació de l’article155 de la Constitució ha situat de copl’autogovern de Catalunya a la casella desortida d’uns dies abans del retorn delpresident Tarradellas, amb la diferència,però, que ara l’administració autonòmicano és una quimera: són més de 250.000funcionaris.

Tenim candidats a la presó i tenimcandidats a l’estranger. I tenim obert undebat estèril de confrontació en blocsque no permet de clarificar la singularitatde les diferents ofertes. I alguns immer-sos en la més absoluta perplexitat, indig-nats i esgarrifats per la demagògia auto-ritària dels que des de la ignorància de larealitat de Catalunya inventen problemesper inventar solucions traumàtiques,sentim una tristesa immensa.

Però ens alcem i reclamem sinceritat ilideratge, esperem gestos d’intel·ligènciapolítica i guanyi qui guanyi les eleccionssabem segur que els volem tots a casaabans de Nadal: tots els que són a la pre-só, tots els que són a l’estranger i volemrehabilitats tots els que han estat inhabi-litats. I volem la més absoluta restitucióde les institucions catalanes per comen-çar el redreç i construir el futur.

Avui és difícil saber a qui votar, és moltmés fàcil saber a qui no s’ha de votar.

H

De set en setJoaquim Nadal i Farreras

Campanya

6 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 18 DE DESEMBRE DEL 2017

JxCat denunciaràSáenz de Santamaríaper haver-se vantatd’haver escapçat elslíders sobiranistes

El blau era el coloridentificatiu delBorbó, i el groc, dela casa d’Àustria

Puigdemontintensificala pressiósobre ERC

El groc ja eraun color quefeia nosa aFelip VNacional

RedaccióBARCELONA

l vicepresident del govern, i presi-dent i candidat d’ERC en les elec-cions del 21-D, Oriol Junqueras,està tancat a la presó d’Estremera

des del 2 de novembre passat. Des d’allàha pogut contestar el qüestionari se-güent amb les preguntes que li va ferarribar aquest diari fa uns dies.

A què atribueix que el jutge deixés sortirtot el govern tret de vostè i Forn?Encapçalo una candidatura que pot gua-nyar les eleccions. Hi ha una voluntat deposar traves i d’impedir-nos concórreren igualtat de condicions. Fan el que po-den per perjudicar-nos i per provocar pa-timent, tant a mi com a Forn i als Jordis.

Com va rebre la decisió personalment?S’ha de saber pair. I aixecar el cap quanreps cops que et volen abatre. Em vaigacomiadar de Carles Mundó feliç per elli trist per la impossibilitat d’abraçar totala gent que estimo.

Es penedeix de no haver anat a Bèlgica?Per què es va quedar a Catalunya?Crec que el meu lloc és aquí. Ho creiaaleshores i ho crec ara. El dilluns previ ala detenció vaig continuar fent vida nor-mal: vaig anar a la conselleria, al Parla-

Ement i a totes les reunions previstes, finsi tot a TV3.

Ara que han retirat l’ordre d’extradició alsexiliats, què faria en el seu lloc? S’hi que-daria? Tornaria a risc d’anar a la presó?És una decisió que no em correspon pren-dre a mi. Facin el que facin, tindran elmeu suport i la meva comprensió. El queespero és recuperar la normalitat i, pertant, la llibertat. I que tots puguem tornara casa i passar el Nadal amb la família.

La Junta Electoral no vol observadors in-ternacionals el 21-D. A què ho atribueix?Admetre observadors, per a l’Estat, ésadmetre que són unes eleccions sota sos-pita. Ho viuen amb temor i com una hu-miliació. Som europeus, però el PP no volcap observador de la Unió Europea.

Segons les enquestes, hi podria haverun frec a frec entre ERC i Cs, i el PSCtambé puja... Com ho explica?Perquè diuen que el PP s’enfonsa. El fa-nalet vermell a Catalunya és el partit quemana a Espanya i el campió de la corrup-ció. Però amb la bandera ho tapen tot.En tot cas, estic convençut que guanya-rem i que aturarem el bloc del 155 i lamarca blanca del PP. Ara el que toca ésmobilitzar tothom i omplir les urnes dedignitat votant amb el cor i amb el cap.

Els comuns diuen que vostès han des-

pertat la bèstia del feixisme...Ja sap que no opino sobre el que opinenels altres. En tot cas, es comenta sol.

És factible un pacte postelectoral amb ells?Vull un govern molt fort i compromèsamb el país i la democràcia. Com mésfort, millor. Si estan disposats a ajudar ia sumar majories socials i polítiques endefensa de les institucions catalanes, aparar els peus al bloc del 155 i a fer camícap a la llibertat, doncs en parlem. Arabé, no hi pot haver equidistància davantsituacions manifestament injustes. Noes pot acusar una senyora de provocarels blancs si seu al seient del davant.

Si guanya ERC, ha d’investir presidentPuigdemont per mantenir el fil pre-155o el president hauria de ser vostè?El que hem de fer és guanyar i guanyarcom mai. Només guanyant podrem su-perar aquest atzucac. La resta, ara, emsembla secundari i no fa sinó agitar de-bats que no ajuden i que ens distreuen.Sortim a guanyar i omplim les urnes.

Podria sortir de la presó per prendrepossessió del càrrec?Sí.

Prendrà l’acta de diputat o hi renunciarà?Seré diputat.

Qui ho tindria més difícil per exercir com

a president, ell des de l’exili o vostè desde la presó? Veu factible res d’això?Hi ha jurisprudència i informes jurídicsque avalen tots els meus drets sent a lapresó sense judici. O sigui que ho inten-tarem de totes les maneres possibles. Elque és segur és que, com més vots obtin-guem, més difícil ho tindran per impedir-ho. Tinc fe i confiança. Ja ho veurem.

Si no poden tornar i, per tant, no és fac-tible que integrin el govern, quina funciós’haurà d’encomanar als exiliats?El millor encaix possible i no oblidar mainingú. Han fet algunes propostes i tantde bo es puguin implementar. És una veuque sempre caldrà tenir present, per atot. Trobarem la manera, n’estic segur.

Les enquestes diuen que JxCat, que in-clou gent propera a ERC, guanya terrenya ERC. Manté que les llistes separades

FILOSOFIA · “Ens hem de guanyar la complicitat i l’empatia d’una majoria robusta, i ho hem de ferapel·lant a tothom, no només als convençuts” LLISTA · “Hi ha una voluntat d’impedir-nos concórreral 21-D en igualtat de condicions” FUTUR · “Tinguem confiança i perseverem. I els fruits arribaran”

Candidat a la presidència d’ERC

Oriol Junqueras“Vull eixamplar,i no reagrupar,per guanyar”

REDACCIÓ / ARXIU

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDILLUNS, 18 DE DESEMBRE DEL 2017

Tenen armesi ja ho sabem

L’APUNT Que tenen armes, ja ho sabíem. Ja ho va explicar, entred’altres, Marta Rovira fa setmanes, quan el govern vasaber que n’entraven a Sant Climent Sescebes. Queestan disposats a utilitzar-les, també en som cons-cients: ho vam veure l’1 d’octubre en un gran nombrede municipis contra gent que disposava d’un vot.Aquesta és la seva democràcia i la seva unitat.David Brugué

“L’exèrcit està preparat per defensar la democràcia i launitat d’Espanya.” Ho va dir fa uns dies la ministra deDefensa, Dolores de Cospedal, a Reus. Un missatgeque posa els pèls de punta. Més que pel que diu, pelque vol dir. És a dir: tenen armes i estan disposats autilitzar-les. Però tranquils: només si dijous seguimentossudits a tirar endavant això de la independència.

eren la millor fórmula?El millor és omplir les urnes de vots i nodeixar-se’n cap. Passar el rasclet, eixam-plar i lluitar sense defallir per obtenir elmillor resultat possible. Guanyarem. Vo-lem una majoria social àmplia i hem detreballar per obtenir-la. El més impor-tant i imprescindible és que ningú esquedi a casa el 21-D. La resta arribarà.

En tot cas, ni tan sols s’han pactat puntscomuns. Pateix per això?Sempre ens hem posat d’acord; als fetsem remeto.

Vist amb perspectiva, hauria fet res de di-ferent en el procés? Va ser un error mar-car-se terminis per assolir la República?Tot és millorable en aquesta vida. Hemfet passos de gegant i hem vist que l’Es-tat està disposat a tot. Continuarem tre-ballant per la llibertat i la justícia social,com hem fet sempre. Procurant apren-dre a corregir tot allò que ens permetimillorar per avançar.

Veu encertada la decisió del govern des-prés de la declaració d’independència?La complexitat del moment, la pressió ila intimidació expliquen la situació. Rei-tero que sempre hem apostat per una ac-titud i unes pràctiques pacífiques.

Pot donar més detalls de la denúncia queva fer Marta Rovira sobre la violència aquè l’Estat estava disposat a arribar?Marta Rovira sempre diu la veritat.

Hi ha qui els acusa d’haver enganyat lagent. Hi havia prou estructures d’estata punt per posar-se en marxa l’endemàde la declaració d’independència?L’experiència t’ensenya sempre. Hem es-tat lleials a la gent i al mandat democrà-tic. Hi haurà temps per fer valoracions.Avui soc a la presó, ja tindré temps de po-der parlar amb llibertat.

El programa d’ERC ara no inclou terminis,i renuncia expressament a la unilaterali-

tat, que ja s’ha demostrat que és impossi-ble sense violència. Però així sembla im-possible un pacte amb la CUP...El programa inclou infinitat de qüestions,no només les que preocupen Cs i el PP, ésa dir, temes identitaris. Fem el que femper servir i ajudar la gent, per ser útils.L’única unilateralitat que conec és la del155, la garrotada i la raó de la força.

Quin ha de ser el pla el 22-D, doncs? Quèfarà ERC si guanya?Treballar per una societat lliure, justa ineta, sumant i sumant actius. Aplicarels valors republicans i servir sempre elsciutadans, les seves necessitats i els seusanhels. Com hem fet sempre. Ens hemde fer forts i resistents com la mata dejonc i sòlids com el roure.

Creu que Europa actuarà per pressionarl’Estat si guanya l’independentisme?Si no guanyem, ben segur que no. Tenimun repte en l’horitzó, i només si el supe-rem podrem seguir fent passos i ampliantcomplicitats. Però ens hem de guanyar lacomplicitat i l’empatia d’una majoria ro-busta. I ho hem de fer apel·lant a tothom,no només als convençuts. És la diferènciaentre reagrupar-se i eixamplar. I jo vull ei-xamplar, perquè vull guanyar.

Catalunya no ha de negociar res que nosigui el desplegament de la República?Catalunya no és un país isolat al món. I noho vol ser. Tot és fruit d’equilibris i rela-cions complexes. Superem reptes i albi-rem horitzons perquè ens els creiem i nodefallim. Deien que no votaríem, doncsvam votar. Deien que no ens en sortiríem,doncs ens en vam sortir. Tinguem con-fiança i perseverem. I els fruits arribaran.

Demanarà una amnistia al govern espa-nyol si el condemnen?No m’han condemnat. M’han reclòs enuna presó com a càstig al país i a la volun-tat i l’anhel de ser lliures i construir unasocietat justa i democràtica. A Iceta, uncop més, ja l’han fet callar. ■

1112

24-1

1784

63®

EL PUNT AVUIDILLUNS, 18 DE DESEMBRE DEL 20178 | Nacional |

8770

43-1

1634

87®

Quan només falten tresdies per als transcenden-tals comicis del 21-D, Juntsper Catalunya (JxCat), lallista de Puigdemont i elPDeCAT, redobla la pres-sió sobre ERC. Ho fa demanera subtil, però in-sistint en un missatge queha estat una constantd’aquesta candidatura alllarg d’aquesta campanyaanòmala, amb connexionsamb Brussel·les per poder

sentir Puigdemont en ca-da míting. En un acte aSant Celoni –una botifar-rada a favor de La Maratóde TV3–, el conseller dela Presidència, Jordi Tu-rull, va ser molt explícit:“Compte amb el vot sofis-ticat. Si vull que el presi-dent sigui Puigdemont, hede votar Puigdemont. Jovull que el 21-D al vesprepuguin entrar a la Gene-ralitat el president Puig-demont, el vicepresidentJunqueras i tots els que hihavia. No tenim cap altre

candidat a vicepresidentque Junqueras. No n’hi hacap altre. Això no va departits.” D’aquesta mane-ra, JxCat continua posantel focus en el retorn delpresident de Brussel·lescom la manera de restau-rar l’autogovern suspèsamb l’aplicació del 155.“Fem possible que el presi-dent guanyi, que no hàgimde fer càlculs”, va reblarTurull. En una connexióen directe amb Brussel-les, Puigdemont va insis-tir en aquest mateix mis-

satge: “Qualsevol cosa ques’aparti del govern legítimés legalitzar el 155.” Unacrida de JxCat al vot útilque es verbalitza en frasescom aquesta: “Cal enviarun missatge que s’enten-gui. I, perquè s’entengui,cal que el missatge sigui ní-tid. I el món entendrà queel poble de Catalunya no esrendeix, no s’emmotlla.”

Les paraules de la vice-presidenta del govern es-panyol, Soraya Sáenz deSantamaría, que el diaabans s’havia vantat que elgovern espanyol havia “es-capçat” els líders del PDe-CAT i d’ERC –s’havia car-

regat, així, tota divisió depoders–, van ser ben pre-sents a Sant Celoni, da-vant de les 500 personesque van participar en la bo-tifarrada. El número vuitde la llista, l’independentEduard Pujol, va anunciarque avui JxCat presentaràuna denúncia per prevari-cació contra Santamaría.“Ho negaven, però ara elsescapçadors han quedat aldescobert. A Catalunya noens poden manar aquellsque prevariquen.” I va in-sistir en la idea que “flirte-jar amb el 155” és “accep-tar un error”, perquè “sen-se institucions no hi hapaís”. “Si el 21-D no defen-sem les nostres institu-cions, ningú ho podrà feruna altra vegada”, va sub-ratllar Elsa Artadi, cap decampanya de JxCat. ■

La llista de Puigdemontredobla la pressió sobre ERC

RedaccióBARCELONA

a Turull insisteix que el 21-D vol que el president a l’exili i el vicepresident a la presó entrin a laGeneralitat a Junts per Catalunya presenta avui una denúncia per prevaricació contra Santamaría

Junts per Catalunya (JxCat)tancarà la campanya, demà,amb un “megamíting”, unainiciativa que pretén “arribara totes les cases”. Segons vaanunciar la cap de campanyade JxCat, Elsa Artadi, la llistaorganitzarà un centenar d’ac-tes arreu del país, a la matei-xa hora (a dos quarts de noudel vespre). L’acte central se-rà a la plaça de la Virreina. Entots es farà una connexió en

El conseller de la Presidència, Jordi Turull, abans de començar el míting a Sant Celoni, ahir al migdia ■ REDACCIÓ

directe, alhora, amb el presi-dent Puigdemont, perquètothom pugui “seguir el mis-satge del president de la Ge-neralitat, l’únic president, elque ha de continuar sent pre-sident a partir del dia 22.” Pervisualitzar aquesta dimensióde megamíting, la formacióha obert un web perquè quihi estigui interessat s’hi ins-crigui i pugui seguir en direc-te el míting.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Megamíting” demà

“Les úniquesinfeccions que enspreocupen són lesde la gent, no les dela democràcia”Jordi TurullNÚMERO QUATRE DE LA LLISTA DEJUNTS PER CATALUNYA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDILLUNS, 18 DE DESEMBRE DEL 2017

1344

05-1

1780

54®

L’exportaveu parlamentà-ria de la CUP Anna Gabrielva denunciar ahir una “ab-soluta connivència” del PPamb el sistema judicial, enal·lusió a les paraules de lavicepresidenta espanyola,Soraya Sáenz de Santa-maría, que dissabte esvantava d’haver “decapi-tat” l’independentisme.“On és la separació de po-ders?”, li va preguntar Ga-briel. En vista d’aquestarealitat, l’exdiputada cu-paire va apel·lar a “l’es-querra que brama”, a no“resignar-se”, per evitarque s’imposin els partitsconstitucionalistes: “No

són dies de quedar-se a ca-sa ni de tenir mandra. Siens deixem vèncer vin-dran els del 155 i tindremuna societat desinfectada.La mandra serà una bro-ma al costat del que enspot venir a sobre.”

En un acte a Sabadell,davant de més de mig mi-ler de persones, Gabriel vaafirmar que “la democrà-cia és l’única cosa que te-nim els pobres”, queaquesta és “molt més” que“suplicar que no apliquinel 155” o “un grapat decompetències permanent-ment tutelades pel Tribu-nal Constitucional”. I vaanimar els assistents a “notenir por” i a “no defallir”.L’exdiputada va reclamar

“pa, sostre i feina”, i va iro-nitzar que “si això significaser comunistes, doncs se-gurament aquí som cente-nars de comunistes”.

La líder anticapitalistava assegurar que en el refe-rèndum de l’1 d’octubre elsvotants van viure a Catalu-nya “una agressió preme-ditada, sostinguda i enclau de tortura”. I va carre-gar contra l’Estat i la seva“obsessió malaltissa a de-fensar la indissoluble uni-tat d’Espanya”, i va asse-gurar que l’espanyol és “unsistema fet d’identitat na-cional, de classe i de gène-re que vol continuar man-tenint els seus privilegis”.

El número tres de lesllistes per Barcelona, VidalAragonés, va afirmar alscomuns i a Podem que laseva opció “no pot ser la del’statu quo, ha de ser la dela ruptura i els drets so-cials que representa laCUP”. Hi va afegir que laCUP ha de “guanyar” ambaquella gent que no potomplir la nevera ni pagar lacalefacció, ja que són ells“els més interessats” en laconstrucció de la Repúbli-ca Catalana. ■

RedaccióSABADELL

Gabriel retreu a Santamaría:“On és la divisió de poders?”a L’exvicepresidenta va afirmar que el PP ha “escapçat” l’independentisme i la líder de la CUP denunciala seva connivència amb el poder judicial a Apel·la a “l’esquerra que brama”, a no “resignar-se”

L’exdiputada Anna Gabriel, en l’acte que la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) va fer ahir aSabadell, davant de més de mig miler de ciutadans ■ ACN

10 | Nacional | EL PUNT AVUIDILLUNS, 18 DE DESEMBRE DEL 2017

En un púlpit presidit perquatre banderes –l’espa-nyola, la senyera, l’euro-pea i la del partit– i fentaparició a escena acompa-nyat del Waitin’ on a sun-ny day, de Bruce Springs-teen, el candidat del PSC ala presidència de la Gene-ralitat, Miquel Iceta, vaviure ahir el que, possible-ment, haurà estat un delsmoments més com-plaents de la present cam-panya electoral. Unes cincmil persones segons dadesde la formació, moltesd’elles arribades en auto-car, van omplir el centrede convencions del Fòrumde Barcelona, en un acteque volia traspuar un mis-satge latent d’optimisme.

Iceta arriba embalat altram final de la contesa, iaixí es va constatar en elseu discurs davant de lamilitància. Amb un to i re-lat de presidenciable, elcap de llista del PSC es va

reivindicar com a contra-pès a l’independentisme–“l’alternativa a Junque-ras o Puigdemont soc jo”–,marcant una certa distàn-cia amb Ciutadans i el PPen un enfocament políticcrucial: el PSC, a diferèn-cia d’Arrimadas i Albiol,no busca ni buscarà la “re-venja” amb els sobiranis-tes, ja que el seu primer ob-jectiu és “curar les ferides itancar les fractures”.Aquest relat conciliador,però, no va evitar que hihagués crítiques respecteal que ha representat elprocés. “Ha estat un fra-càs”, va assegurar Iceta,que va recordar els costos

que ha tingut sobre l’eco-nomia o la cohesió socialdel país. També va reiterarque els socialistes no facili-taran la investidura de cappresident independentis-ta.

En la posada de llargd’ahir, també hi van parti-cipar primeres espasescom ara el secretari gene-ral del PSOE, Pedro Sán-chez, i l’expresident espa-nyol José Luis RodríguezZapatero. El primer vacentrar la seva interven-ció a criticar al seu conten-dent directe, Mariano Ra-joy, i va fer una referència,una, al 155. “No volíemaplicar-lo, però després dela DUI pocs mecanismesmés de defensa tenia l’es-tat de dret”, va manifes-tar. Pel que fa a Zapatero,en una al·locució molt pla-na, el blanc dels seus dardsva ser, també, el sobiranis-me: “En l’únic tema en quèhi ha hagut una unanimi-tat internacional, ha estaten el no reconeixement dela independència.” ■

Iceta es ven coml’alternativa alsobiranisme queno vol “revenja”a Zapatero i Sánchez donen suport al candidat socialista enl’acte central de campanya a Barcelona a El líder del PSOEjustifica el 155: “Era l’única defensa per a l’estat de dret”

RedaccióBARCELONA — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Al cartell de l’acte d’ahir, hihavia un altre nom destacat,el de Josep Borrell, molt actiuen aquest final de campanyadel PSC i que, d’un temps en-çà, s’ha convertit en un flagellimplacable de l’independen-tisme. Ahir no va parlar de“purificar” res ni ningú, peròno va estalviar crítiques al vi-cepresident Oriol Junqueras.

“No volem substituirun monòleg perun altre, ni substituiruna aposta aventureraper la de la reculada”Miquel IcetaCANDIDAT DEL PSC A LA PRESIDÈNCIADE LA GENERALITAT

Miquel Iceta i Pedro Sánchez, en el míting d’ahir al Fòrum de Barcelona ■ EL PUNT AVUI

“No podem acceptar quan al-gú diu que si el meu partitperd les eleccions, com fa elmossèn Junqueras, no seràun problema del meu partit,sinó que serà un problema deCatalunya. Això és una acti-tud predemocràtica”, va ma-nifestar l’exministre socialis-ta, un dels més aclamats perla militància socialista. Prè-

viament també van parlarJaume Collboni i l’alcaldessade l’Hospitalet, Núria Marín,que va acusar el govern deJxSí de centrar els seus es-forços “a obrir ambaixades odonar subvencions a Òmni-um i l’ANC”. “Són uns irres-ponsables que han donatl’esquena a la majoria cata-lans”, va rematar.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Borrell es refereix a Junqueras com a “mossèn”

El candidat de CatalunyaEn Comú-Podem, XavierDomènech, va carregarahir amb duresa contra elque va qualificar de “blocde la indignitat”, acarnis-sant-se especialment ambles declaracions del diaabans del socialista Josep

Borrell. “Què és el que vo-leu desinfectar? Una partdel país?”, reblava el co-mú. I dirigint-se també alcap de files del PSC, Mi-quel Iceta, li va retreure:“Com podeu dir que reco-siu i sou transversals? Es-capçant i desinfectant.”Tot plegat, doncs, ho vaqualificar de “vergonyós”.

Domènech va incloure

en aquest bloc Cs i el PP i,de fet, va criticar amb du-resa l’actitud “indigna” dela vicepresidenta de l’ex-ecutiu espanyol, SorayaSáenz de Santamaría, laqual també s’havia vantatd’“escapçar” les candida-tures independentistes.Actua amb l’aplicació del’article 155 “presumint” i“com a botí i venjança”,

concloïa. El dirigent delscomuns va estar acompa-nyat ahir a Blanes del co-ordinador general d’IU, Al-berto Garzón, el qual es vadeclarar “independentis-ta de la troica i de l’austeri-tat de la UE”. Garzón va in-sistir a voler l’emancipació“d’un sistema econòmiccriminal, anomenat capi-talisme”. ■

Domènech a Iceta: “Què voleudesinfectar? Una part del país?”RedaccióBARCELONA

El líder d’IU, Alberto Garzón, va fer costat ahir a XavierDomènech al míting celebrat a Blanes ■ ACN

EL PUNT AVUIDILLUNS, 18 DE DESEMBRE DEL 2017 | Nacional | 11

8377

89-1

1780

84®

El vicepresident de l’ANC,Agustí Alcoberro, va acla-rir ahir que l’entitat recla-ma el vot per a qualsevolde les tres llistes indepen-dentistes el 21-D, i no tansols per a Junts per Cata-lunya, després que dissab-te enviés una carta a totsels afilats, aprovada pel se-cretariat nacional, que as-segurava que només reco-neixerà Carles Puigde-mont com a president legí-tim passades les eleccions.Alcoberro admetia a Cata-lunya Ràdio que “de cap

manera” li donen suport aell només, i reconeixia quepotser “no han fet bé” lanota. “No ens vam expli-car bé; el text deu ser des-afortunat, també l’oportu-nitat i el moment”, incidia.

Alcoberro insistia quel’entitat “en cap cas” plan-teja donar suport a una so-la candidatura el 21-D, pe-rò es refermava en el plan-tejament que, si les forcesrepublicanes aconseguei-xen revalidar la majoriaabsoluta, el primer quehauran d’intentar fer coma “deure previ”, “en funciódels resultats i de les lògi-ques polítiques”, és “res-

taurar la situació prèvia” al’aplicació de l’article 155 ila convocatòria il·legítimad’eleccions. I aquesta si-tuació no és cap altra quela continuïtat de l’execu-tiu que hi havia, amb elpresident Puigdemont alcapdavant. El dos de l’ANCrefermava que només re-coneixeran com a governlegítim el previ al 155 i quesi se’n forma un altre hau-rien de veure els afiliats siho acaten legalment. El se-cretariat justificava la car-ta de dissabte en la mancad’unitat i de punts comunsen els programes electo-rals republicans. ■

a El dos de l’ANC veu ”desafortunat” el text i el moment de lacarta d’aval a Puigdemont a Ratifica que l’han de reinvestir

Alcoberro aclareixque demanen el votper a les tres llistes

RedaccióBARCELONA

El Millennium Bridge de Londres, entre la catedral de Sant Pau i la Tate Modern, ahir ■ ACN

Una quinzena de punts em-blemàtics de grans ciutatseuropees es van llevar ahiramb llaços grocs en protestapels presoners polítics cata-lans i l’aplicació del 155, enuna acció conjunta impulsa-da pels comitès en defensade la República (CDR) ques’acaben de constituir a esca-la internacional. El Millenni-

um Bridge de Londres, la pas-sarel·la Léopold Sédar Seng-hor de París, els voltants del’Alexanderplatz de Berlín i laplaça 25 d’Abril de Milà vanser alguns dels escollits.

A Barcelona, una desenade veïns van dormir des de di-vendres fins ahir a la plaçaCatalunya per demanar la lli-bertat dels quatre presos po-

lítics. Jordi Delgado, de l’ANC,va indicar que aixequenl’acampada per fer altres ac-cions amb els CDR. Ahir esvan tornar a reunir grups in-dependentistes d’arreu delmón, a Barcelona. “La gentd’Espanya no creu el suportsocial que té el moviment”, vaafirmar Mònica Díaz, de l’or-ganització gallega Cerna.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Capitals europees es lleven amb els llaços grocs

EL PUNT AVUIDILLUNS, 18 DE DESEMBRE DEL 201712 | Nacional |

Una operació formada per200 persones aproxima-dament s’instal·larà la tar-da nit del 21-D al MuseuMarítim de Barcelona, aDrassanes, per configurarun centre de dades paral-lel a l’oficial per fer tambéel recompte de vots.

L’acció és una decisióde l’ANC després que al-guns ciutadans fessin arri-bar “un cert neguit”i “des-confiança” pel tractament

del resultat de les elec-cions.

Aquesta és la primeravegada que l’ANC organit-za un dispositiu d’aques-tes característiques i hofarà gràcies també a l’ajutdels voluntaris de la CUP,els comitès de defensa dela República (CDR) i socisde l’Assemblea que s’hanadherit a la campanya peraugmentar el nombred’apoderats als col·legisper vetllar pel bon funcio-nament de la jornada. Se-ran aquestes persones lesque, un cop es tanquin lesmeses i se’n faci el recomp-te de vots, traslladaran laxifra al centre de dadesinstal·lat a Drassanes. Hofaran a través d’un siste-

ma informàtic que tracta-rà les dades en temps realper oferir-les al més ràpidpossible a la ciutadania jasigui de manera paral·lelaa quan ho faci la via oficialo bé més tard, fet que ser-virà per certificar la infor-mació. La via oficial, cal re-cordar, estarà gestionadapel govern espanyol, quedesprés de cessar l’execu-tiu català va assolir les reg-nes de la gestió de la Gene-ralitat.

Fonts de l’ANC es vanmostrar convençudes di-vendres que els resultatsque es lliurin des del cen-tre de dades de Drassanesseran idèntics als oficials.Amb tot, i a causa dels úl-tims esdeveniments polí-

tics a Catalunya, l’ANCtambé comparteix aques-ta preocupació pel re-compte o per possibles ir-regularitats que succeei-xin al llarg de la jornadaelectoral.

Entre avui i demà, l’as-semblea ja disposarà de laxifra concreta d’apoderatsque participarà en aquestdispositiu des dels col·legiselectorals. De fet, aquestsvoluntaris provenen de lacampanya que partitscom ara la CUP i ERC i lamateixa assemblea vaniniciar a principi de de-sembre per fer seguimentde la jornada. Unes 7.500persones s’han apuntat através de la CUP, queaquests dies ha enviat els

informes a la junta electo-ral. D’aquesta xifra, la ma-joria són independents inomés un 20% són mili-tants del partit. ERC tam-bé va obrir una campanyad’adhesions i per ara témés de 15.000 personesapuntades, més del doble

de la xifra que s’havia re-gistrat en anteriors comi-cis i que podria arribar als17.000 amb les darreresacreditacions. D’aquesttotal, hi ha 268 persones al’exterior, repartides per68 consolats de 40 pa-ïsos. ■

a Apoderats alscol·legis enviaran lesdades a mesura quees tanquin les meses

RedaccióBARCELONA

L’ANC també farà recompte devots des d’un centre a Drassanes

Recompte de vots, en una escola de Sants per l’1-O ■ E.M.

El palau número 2 de la Fi-ra de Barcelona a l’Hospi-talet de Llobregat va resul-tar gran ahir per a Ciuta-dans en l’acte central de lacampanya electoral d’InésArrimadas per la presi-dència de la Generalitat.El partit taronja va recór-rer a militància d’altresparts de l’Estat per donargruix al públic que va acu-dir a l’acte i que, tot i quel’organització va xifrar en5.000 persones, no arriba-va a les 2.000, segons elscàlculs d’aquest diari.

Fins ahir, els actes d’I-nés Arrimadas en aquestacampanya s’havien carac-teritzat per deixar petitl’aforament dels llocs quehavia visitat, però en el mí-ting central a l’Hospitaletel partit taronja, que alllarg de la campanya haant agafant embranzidaamb les enquestes, va vo-ler fer una gran demostra-ció de forces i es va quedara mitges.

A l’exterior de l’espai fi-ral hi havia aparcats fins avuit autocars, la majoriavinguts d’altres punts deCatalunya, però també unautocar amb la carrosse-ria pintada amb el logotipde CD Ebro, equip arago-

nès de segona divisió B,que transportava mili-tants de Saragossa i la Rio-ja, un altre que havia arri-bat des de València i enca-ra un tercer procedent deGranada, segons van ex-plicar els xòfers que espe-

raven el públic que haviaacudit a l’acte electoral.

L’acte electoral va con-sistir en una acurada po-sada en escena, a l’estildels partits grans, en quèels oradors, Inés Arrima-das, primer, i Albert Rive-

ra, després, van parlar desdel límit d’una gran passa-rel·la que sortia de l’esce-nari i travessava bona partdel recinte deixant-los almig del públic, que els es-coltava a banda i banda.Abans dels parlaments va

actuar una chirigota delcarnaval de Cadis, en claraal·lusió a les paraules deNúria de Gispert que tantvan ofendre Arrimadasquan li va dir que tornés ala seva Cadis natal, i abansde Rivera van actuar unaparella d’acròbates aeris.

En el moment del dis-curs, Arrimadas va repetirles grans idees d’aquestacampanya insistint que elprocés independentistaha deixat el país trinxateconòmicament i enfron-tat socialment, i va atacar

una vegada més la bossade vot socialista criticantla idea de l’indult als polí-tics processats per l’1 d’oc-tubre, que va fer MiquelIceta.

Al seu torn, Rivera vafer seu el lema de Podemexclamant que “sí que espot” guanyar dijous a lesurnes i donant per bons elssondejos que donen avan-tatge al seu partit. No és elprimer d’altri que manlle-va Ciutadans en aquestacampanya, ahir el públicva tornar a corejar “vota-rem, votarem!”. ■

Autocars de Saragossai València per aplaudir Cs

RedaccióBARCELONA

a Ciutadans queden lluny d’omplir el palau firal de l’Hospitalet tot i l’auxili de militants de diversospunts de l’Estat a Rivera fa seu el lema de Podem i anima els militants al crit de “sí que es pot”

L’autocar que va transportar militants d’Aragó i la Rioja, davant del lloc on es va fer el míting ■ REDACCIÓ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Gispert va dir quetornés a Cadis, doncshem fet que Cadisvingui aquí ambla ‘chirigota’”Inés ArrimadasCANDIDATA DE CS A LA PRESIDÈNCIADE LA GENERALITAT

EL PUNT AVUIDILLUNS, 18 DE DESEMBRE DEL 201714 | Nacional |

1818

75-1

1778

82w

La plana major del PP,amb Mariano Rajoy al cap-davant, es va abocar de pleahir a la campanya electo-ral catalana, conscient del’amenaça de Ciutadans ide la importància excep-cional dels comicis. El Tea-tre Auditori de Salou vaacollir bona part de la pla-na major del partit estatal–presidents autonòmicsinclosos– i uns 500 simpa-titzants entusiasmats ambl’arribada del reguitzellde líders espanyols. Rajoymanté l’agenda electoralavui a Catalunya, una pre-sència inusualment llargaen comparació amb altrescampanyes electorals.

El PP es va dedicar a re-petir el missatge centralde les últimes setmanessense sorpreses: va reivin-dicar l’aplicació de l’article155 “per recuperar latranquil·litat” en vista del“desafiament separatista”i va remarcar davant delspossibles votants de Ciu-tadans que ells en són elsartífexs i l’opció més sòlida

per “defensar la unitatd’Espanya i la Constitu-ció”. “Tothom sap que nopactarem ni amb els in-dependentistes ni ambl’extrema esquerra”, asse-gurava Rajoy. “La solucióva començar amb el 155,un mecanisme excepcio-nal per a un moment ex-cepcional”, hi afegia.

Recuperar la normalitatAra bé, i perquè ningú esconfongui, ahir Rajoy va ferun advertiment general:“El 155 ha deixat de ser unfantasma jurídic. Ara tot-hom sap el que s’ha de ferperquè s’activi i el que nos’ha de fer perquè no s’ac-tivi.” El president espanyol“celebra” que amb el 155“s’hagi recuperat la norma-

litat”. “Els funcionaris fanla seva feina i la fan bé, icada divendres el governpren decisions sobre Cata-lunya”, deia. Rajoy, que vadedicar la seva intervenciógairebé en exclusiva a van-tar-se de l’aplicació del 155,no va aclarir si l’aixecarào no passades les eleccions.

Malgrat que les inter-vencions de Rajoy van seraplaudides, Xavier GarcíaAlbiol va rebre algunes ova-cions: “Qui ha fet que Puig-demont hagi de marxar a1.000 quilòmetres de dis-tància? Mariano Rajoy!”,exclamava des de l’escenariel president del PP catalài número u en la llista deBarcelona. Un Puigdemontque, al seu parer, “repre-senta el fanatisme, com els

dirigents de l’ANC”. PerGarcía Albiol, “el millor del155, però, és que ha per-mès als catalans continuarsent espanyols. Ha estat unbàlsam per a la societat ca-talana i ha fet possible un

dels moments més tran-quils i més assossegats ques’han viscut a Catalunya enels últims anys”. Aquestesvan ser algunes de les per-les més aplaudides pel pú-blic, que feia onejar bande-

a “Ha deixat de ser un fantasma jurídic; tothom sap el que s’ha de fer perquè s’activi i el queno s’ha de fer perquè no s’activi”, diu a El PP estatal s’aboca a la campanya i adverteix l’ANC

RedaccióSALOU

Rajoy avisa que aplicaràel 155 quan li convingui

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“El millor del 155 ésque ha permès alscatalans continuar sentespanyols. Ha estatun bàlsam social”Xavier García AlbiolPRESIDENT DEL PP CATALÀI NÚMERO 1 PER BARCELONA

Rajoy, en l’acte de Salou,al qual va assistir part dela plana major del PP ■ EFE

| Nacional | 15EL PUNT AVUIDILLUNS, 18 DE DESEMBRE DEL 2017

1543

05-1

1785

60®

res catalanes, espanyoles idel PP en un acte en què nova sonar cap frase en llen-gua catalana.

El PP ha pres bona notade la polèmica carta quel’ANC va enviar als socis

dissabte, en què deia quenomés reconeixeria Puig-demont com a president, sibé l’organització ho va ma-tisar ahir. “Això demostrael perill que té tota aquestagent, perquè és gent que no

respecta els resultats elec-torals. Són unes amenacesirrellevants, però els queno reconeixen les lleis es-panyoles són a la presó, onestaran una temporade-ta”, deia García Albiol. ■

Una hora abans de l’inici delmíting, mig centenar llarg deciutadans esperaven fora delTeatre Auditori l’arribada delpresident del govern espanyol.Els Mossos i la policia local,amb furgonetes antiavalotssituades visiblement enfrontdels jardinets de l’entrada, for-maven un ampli perímetre deseparació respecte als con-centrats. Pancartes per dema-nar la llibertat dels presos, lla-ços i bufandes grogues vandesafiar la gelor del vent delnord ben bé durant tres hores.

Lluïsa Casadellà, una gi-ronina instal·lada ja fa anysa Salou, era una de les con-centrades, “via WhatsApp”.Com la resta, tenia una mura-lla de contenció policial for-mada per un agent cada me-tre. “Vinc a donar la benvin-guda a Rajoy com es mereix

i a demanar la llibertat delspresos. Ell passarà el Nadalamb la família, i els presos noho podran fer.” Cap conflicteamb els agents: “Compleixenordres, però tot això a sobreho hem de pagar entre tots”,etzibava un altre. A prop, unadona sostenia un bonic pomde flors grogues. Per a Rajoy?“No. Per portar alguna cosagroga... Tampoc crec que tin-gui ocasió de donar-les-hi.”

Mentrestant, a uns 200metres d’aquesta zona deseguretat, dins del teatre,Rajoy, envoltat de seguidors,afirmava: “Van crear el caos,però d’aquí a pocs dies teniml’oportunitat de recuperar lanormalitat, la tranquil·litat,la convivència i el respecteper als que no pensen comel que governa”, perquè “aixòés la democràcia”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Concentració groga de benvinguda

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

ERC va carregar ahir a Matarócontra la vicepresidenta espa-nyola, Soraya Sáenz de Santa-maría, que la vigília presumiad’haver “escapçat” els lídersde l’independentisme. “Vaconfirmar el que ja sabíem:que són presos polítics i que al’Estat no hi ha separació depoders”, indicava la número 4a Barcelona, Carme Forcadell,que denunciava que els deixina la presó per suposada vio-lència quan “l’única que hi hahagut” és la policial l’1-O i la

Comencen lesvotacions del 21-Da l’exterior

El jutjat d’instrucció núm. 2 deSabadell ha sobresegut les de-núncies per lesions en les càr-regues de la Policía Nacional l’1d’octubre davant de l’escolaNostra Llar, on votava la presi-denta del Parlament, CarmeForcadell. El jutge addueix queno s’han pogut identificar elsagents responsables, segonsl’exalcalde Juli Fernàndez, undels denunciants. Es pot recór-rer contra la decisió a l’Audièn-cia de Barcelona. ■ REDACCIÓ

Els primers catalans a l’exte-rior van poder començar aexercir ahir el dret a vot a lesoficines consulars de l’Estat al’exterior, segons molts es vanencarregar de difondre a lesxarxes. Ho van fer en moltscasos, per cert, en presènciade voluntaris que es van orga-nitzar en torns per observar elprocés, i controlar que no hihagi cap trampa. ■ REDACCIÓERC carrega contra

Sáenz de Santamaría El jutjat deSabadell arxiva ladenúncia per l’1-Odels grups feixistes que “cam-

pen pels carrers”. Per ella, ERC“és garantia de bon govern”, ila situa com a “vot útil” per ferfront a la repressió que supo-sa Cs. “Guanyar el frente na-cional ho farem entre tots, pe-rò aturar Arrimadas només hopodem fer nosaltres”, resumiael número 15, Antoni Castellà,que titllava de “miserable” elsocialista Josep Borrell pel fetde mofar-se de l’aparença deJunqueras. “Això és feixisme“,cloïa. ■ REDACCIÓ

Forcadell, Castellà i Gabriel Rufián, al costat de la cadirabuida per a Junqueras, ahir abans del míting a Mataró ■ EFE

EL PUNT AVUIDILLUNS, 18 DE DESEMBRE DEL 201716 | Nacional |

osep Catà i un servidor vampresentar en el congrésL’aposta catalana a la guerra

de Successió (1705-1707), cele-brat a Barcelona l’any 2005, unacomunicació amb el títol Els anysde l’esperança, en què descri-víem, segons les nostres recer-ques, tots els enfrontaments es-devinguts, en aquest període, en-tre les institucions catalanes i Fe-lip V. Una d’aquestes divergènciesva arribar fins i tot als colors: elblau del Borbó i el groc de la casad’Àustria.

L’any 2005 ja vaig fer un parelld’apunts sobre aquesta confron-tació de colors, però ara que cir-culen per les xarxes informacionsun xic imprecises sobre aquestafer, he pensat que valia la penadesenvolupar amb més detall elque ja havíem apuntat.

L’origen de tot allò era la con-seqüència provocada, i inevita-ble, en no voler Felip V respec-tar les constitucions acordadesa les Corts celebrades a Barce-lona els anys 1701 i 1702, i quehavia jurat complir. L’únic inte-rès del monarca, una vegadaconcloses aquestes, era agafar eldonatiu ofert pel Principat per ha-ver-les signat, i sense esperar resmés se’n va anar a la guerra d’Ità-lia, on s’iniciava la guerra de Suc-cessió entre els dos reis borbò-nics, Felip V i Lluís XIV, i la restadels aliats europeus.

La sorpresa dels catalans aviates va convertir en enfrontaments.Els primers van ser: entrebancsper no voler reunir el nou Tribunalde Contrafaccions paritari, queestablia l’imperi de la llei, violacióde la Constitució per la qual el reino podia extreure fusta del Princi-pat, prohibició de l’exportació aCadis de l’aiguardent català, es-sent vital per a l’economia catala-na, ja que dels seus guanys espe-raven recuperar els diners entre-gats com a donatiu, etc. Totesaquestes infraccions bullien entotes les reunions de les institu-cions catalanes. Dins del Consellde Cent va deliberar si, fins i tot,trencaven amb la monarquia deFelip V i prenien partit ja pelsaliats el 1704.

La tensió va augmenta entreles institucions catalanes i el mo-narca espanyol quan a Barcelonaes va publicar la guerra entre els

J Borbons i els aliats. Es va accen-tuar aquesta tibantor en arribar ala ciutat la informació confirmadades de Tortosa i Tarragona d’ha-ver vist passar una petita flota an-glesa encapçalada pel príncepJordi de Hesse-Darmstadt.

Convé aturar-nos un momentper saber què representavaaquest príncep per als catalans:va ser virrei de Catalunya des deldesembre de 1697 fins al febrerde 1701. El seu govern es va des-tacar per les actuacions a favorde la causa del catalans, com arareclamar a Madrid el retorn lliurede les insaculacions, intentar queels 173 capitans de miquelets dela terra, i els seus suboficials, fos-

sin admesos a

les tropes delrei, era un embrió d’un

possible exèrcit català, im-pedir que el Consell d’Aragó en-viés més tropes espanyoles perallotjar-les a Catalunya, compen-sar amb un sou els invàlids, pagartots els deutes que els gremis te-nien pendents de cobrar per la hi-senda reial, fundar l’Acadèmia deMatemàtiques per formar engi-nyers militars, etc. Totes aquestesdespeses no estaven incloses enels diners que s’enviaven de Ma-drid. Si Darmstadt les feia, voliadir que hi havia pagaments a l’e-xèrcit que restaven sense cobrir.

El virrei Velasco frisava per sa-ber el nom de les persones quedefensaven aquestes idees, però

no podia aconseguir-lo per ser in-constitucional revelar el secret detot el que es deia dins d’aquestConsell. Tanmateix el consellertercer, Honorat de Pallejà, volentfer mèrits davant de Felip V, va fa-cilitar al virrei una informació ex-haustiva de tot el que s’hi haviaparlat. No cal dir que tot seguitVelasco, seguint les instruccionsdel monarca, va manar empreso-nar bona part dels membres delConsell de Cent, ja que l’absolu-tisme reial no podia acceptar quehi pogués haver qualsevol secretentre un rei i el seu vassall, se-gons les pròpies paraules de Ve-lasco.

La informació donada per Pa-llejà devia ser força exhaustiva iclara perquè, un cop llegida alConsejo de Estado a Madrid, elsministres van comprovar que alConsell de Cent es van fer duesvotacions, com deien escandalit-zats el duc de Montalto i el mar-quès de Villafranca: “En pruebade esta importancia se debe decirque la respuesta que dieron losComunes al mensaje que les en-vió el príncipe Darmstadt se for-mó solo por un voto más quecumplió con su obligación en laconferencia que tuvieron para ello,que aunque no era clara fue mejorque la que tenían resuelta, puesse ha averiguado estuvieron deotro dictamen muy contrario.”

És a dir, els consellers van ferdues votacions, una primera enquè van decidir decantar-se pelsaliats de l’estol marítim que s’hiaprovava, i una segona, per unvot, de no fer cap declaració.

Com a resposta d’aquesta re-pressió, la Junta dels tres Braçosva decidir enviar un ambaixador aMadrid, Pau Ignasi Dalmases, perexplicar al monarca la contrafac-ció que representava el captiveridels consellers, i per tant assolirque Felip V els alliberés. Suposarque el Borbó tingués alguna me-na de clemència era una suposi-ció pietosa per la Junta de Bra-ços, però inútil. Així doncs, nomésd’arribar Dalmases a la mateixaporta d’Atocha va ser detingut,enviat a la presó de Burgos i mésendavant, bandejat a París.

Tot seguit el Borbó va ordenarfer el mateix amb els quatre mi-nistres de l’Audiència que havienencapçalat la proposta de gosar

enviar un ambaixador davant dela seva presència. Cristòfol Potaui Pere Amigant van ser tancats ala ciutadella de Pamplona, on vamorir el primer el 1706 i el segonel 1708; Josep Moret va ser em-presonat a la d’Alcalà i DomènechAguirre va ser confinat a Mataró.

No va tenir res d’estrany el queva passar el dia de Sant Jordi de1705. Així explicava el virrei a lacort de Madrid aquest fet sorpre-nent: “El anhelo con que se espe-ran las armadas enemigas, a queestos naturales llaman la Reden-ción, y los capuchinos a los ingle-ses, y la demostración de habersecelebrado el día de San Jorge,nombre del príncipe de Darms-tadt, con ponerse más de dos milpersonas de esta ciudad la divisade una cinta amarilla en el som-brero, que es el color del príncipe,como lo han ejecutado en la de Vi-que.”

Cal afegir-hi que aquesta ma-nifestació de protesta del 23d’abril, a més dels motius ja es-mentats, indicava també la joiaamb què els catalans celebravenl’apropament a Barcelona de l’es-tol aliat, encapçalat per Darms-tadt, Carles III i el general anglèsPeterborough, i per tant el desigd’alliberar-se de la tirania del mo-narca espanyol.

Com era d’esperar Felip V vamanar publicar un ban castigantamb pena de mort qui portés al-gun llaç o cinta de color groc.

Escriu Feliu de la Penya quel’estol d’aliats va començar a de-sembarcar a la platja del Besòs el28 de maig i aquest mateix dia;“Publicòse en Barcelona con rigu-rosas penas que no se pudiessehablar del desembarco, y que nose pudiesse llevar cinta amarilla,que era la divisa de los afectos asu magestad.”

El primer penjat per portar cin-ta groga ho va ser tres dies des-prés de publicat el ban: “El día 31,se aorcò un paysano por llevar unlistòn amarillo en el sombrero.”També el 19 de juny es van execu-tar dos veïns de Molins de Rei:“Mandò Velasco ahorcar a dosMoços de Molins de Rey por ha-llarles fuera de la ciudad, y llevarcintas amarillas, y a dos mucha-cos mandò passar bajo la horca”.Va fer passar dos nois per sotadels dos executats, que serien pa-rents d’ells, era una mesura des-pietada i difícil d‘imaginar en uncap assenyat.

El 27 d’agost, continuant la se-va repressió, va comunicar a FelipV el destí de dos miquelets em-presonats: “De estos el uno era deBarcelona y el otro de Vique, y ha-biéndomelos traído a las once dela mañana, a las seis de la tardeya estaban ahorcados, y colgadosal pescuezo sus sombreros conlas cintas amarillas.”

Tot i que les execucions perportar llaços grocs van sovintejaral llarg dels mesos de juny, juliol i

A Felip V també lifeia nosa el groc

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

| Nacional | 17EL PUNT AVUIDILLUNS, 18 DE DESEMBRE DEL 2017

agost, la repressió borbònica nova ser capaç d’impedir que el po-ble barceloní alliberés els empre-sonats a ciutat, ni que els mique-lets de la terra obliguessin a capi-tular tot l’exèrcit de Felip V.

Així el 4 d’octubre de 1705, elvirrei Velasco no va tenir cap mésremei que rendir-se i entregar lescapitulacions per a la sortida delseu exèrcit al general Peterbo-

rough. El 9 del mateix mes vanser publicades a Barcelona, peròels barcelonins es van adonar queno hi figurava enlloc l’allibera-ment dels empresonats. A més amés, era visible que cada dia du-plicava el nombre de soldats quecustodiaven les garjoles.

La signatura oficial de la capi-tulació va ser el 13 d’octubre almatí. A partir d’aquest punt el ne-guit dels barcelonins per veurelliures els seus veïns augmentavaper moments. En fer-se de nit esva escampar per la ciutat la sos-pita que el virrei no estava dispo-sat a alliberar els presos. Els habi-tants del barri de la Ribera s’en-sumaven que Velasco se’ls po-gués emportar als vaixells prepa-

rats perquè l’exèrcit filipista aban-donés Barcelona. L’exèrcit filipistano podia sortir per terra perquètots els camins al voltant de Bar-celona estaven tallats pels mique-lets de la terra.

No és gens estrany que la si-tuació esclatés. A les deu del matídel 14 d’octubre, prop de l’esglé-sia de Montserrat, un veí que por-tava una cinta groga va mantenirun frec a frec amb un soldat quela hi volia treure, tractant-lo detraïdor. Un grup de veïns que estrobava a prop va fer fugir el sol-dat cridant: “Visca la pàtria i Car-les III.” Aquest grup, cada vegadamés nombrós, va recórrer els car-rers de la ciutat encoratjant tot-hom amb la crida: “A les armes,germans, que s’emporten els pre-sos per degollar-los, anem a sal-var-los la vida.”

Fins i tot una dona va enviar elseu fill al campanar de SantaMarta per tocar a sometent. Enescoltar-lo els clergues de SantaMaria del Mar van fer repicar lade la seva església i, a l’instant,totes les campanes de la ciutatvan fer el mateix.

Ja no hi havia marxa enrere,una gernació de barcelonins,quan encara no hi havien entratles tropes aliades, va entrar a to-tes les presons de la ciutat allibe-rant tots els que s’hi trobaventancats, fins i tot van treure elsque es trobaven al reducte de laTorre de les Puces. Quan les tro-pes aliades, angleses i holande-ses, hi van entrar van comprovar,sorpreses, com els veïns ja erenamos de tota la ciutat. Velasco esva espantar i amb la resta de l’e-xèrcit filipista es va refugiar alconvent de Sant Pere, on el gene-ral anglès li va assegurar que enarribar els presos a Casa de laCiutat protegiria la seva sortidacaminant sempre prop de la mu-ralla, lluny de la part més pobladade la ciutat.

El matí del 15 d’octubre l’exèr-cit borbònic va sortir per un petitpassadís existent entre la murallai les cases properes essent escri-dassat pels barcelonins, que estrobaven a tots dos costats. Entreles tropes també es trobava elpobre Honorat Pallejà, que unavegada fora de perill descrivia aixíel comiat dels veïns a Velasco i aell mateix: “Al virrei, uns li de-ien: gitano; altres: traïdor; al-tres: bordegàs […] I jo, perquè noem tirasen, anava sempre amb lamà a les anques del cavall de Pe-terborough discorrent que per notocar a ell no em tirarien a mi.”

Cloenda: el 1705 el color grocno seria gens agradable a Felip V,ans al contrari, la revolta groga vaaconseguir, d’una banda, alliberarels presos d’estat, segons la de-signació de l’època, i, d’una altrabanda, assolir que Catalunya dei-xés de ser territori borbònic.

Un símbolde lasituacióEls llaços s’hanconvertir elsdarrers mesosen la principalsimbologia deles protestespels empreso-naments delsconsellers i els lí-ders de l’ANC iÒmnium. A laimatge, un granllaç el mes denovembre a laplaça Sant Jau-me de Barcelo-na en un accióreivindicativa.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Felip V va manarpublicar un bancastigant amb pena demort qui portés algunllaç o cinta de color groc

Antoni MuñozMembre del Memorial 1714

l dibuixant Toni Llobet (Barcelo-na, 1975), un dels il·lustradorsnaturalistes més destacats delpaís, ha reunit en un pòster la fau-

na catalana amb tonalitats grogues, lamanera com ha trobat de participar en lacampanya per demanar la llibertat delspresos polítics catalans i, de passada, re-collir diners per a la caixa de solidaritatd’Òmnium Cultural i de l’ANC.

Llobet va tenir primer la idea de fer unllaç groc amb una salamandra. “La vaigpenjar al Facebook i va tenir molt d’èxit”,comenta. “Se’m va acudirllavors que podria reuniren un pòster tota o bonapart de la fauna catalanaque té el groc com a ele-ment distintiu”, explicaLlobet, que no va haver dedibuixar de nou cap delsanimals. El dibuixant dis-posa d’un ampli arxiu des-prés d’anys de treball en lail·lustració de llibres –delsnou volums de la magnaobra Handbook of themammals of the world(Lynx Edicions), entred’altres– o de pòsters –elsmés de trenta publicats,per exemple, en col·labo-ració amb la revista Pre-sència i El Punt Avui.D’aquest arxiu va estirar,doncs, els dibuixos.

Entre els animals des-taquen ocells com aral’oriol, la verderola i la bos-queta. També hi ha insec-tes com ara la vespa, el sal-tamartí, les papallones rei-na i llimonera i l’escarabatabella; amfibis com ara latortuga mediterrània i lasalamandra; invertebratscom ara el corall groc i l’es-ponja groga; algun mol·lusc, com ara elcaragol ratllat; un crustaci, l’aranyacranc, i un parell de peixos, la rabosa gro-ga i el cabot daurat.

“Dels colors vius en la fauna se’n diucoloració aposemàtica o d’advertiment iamb ella els animals que la utilitzen es-tan dient als seus depredadors que po-den representar un perill per a ells per-què són verinosos, per exemple”, explicael dibuixant des del Pla de l’Estany, onviu i treballa. En el pòster hi ha el cas dela salamandra i de les vespes. També pot

Eservir de camuflatge, com seria el cas dela tortuga o, simplement, per cridarl’atenció. “És per això que nosaltres tam-bé fem servir el groc per protestar contral’empresonament dels nostre polítics”,assegura Llobet, que troba “molt bèstia”tot el que està passant. “En el cas delsJordis ho trobo encara més increïble si éspossible. Ells que, justament, podrien sermereixedors d’un premi Nobel”, diu.

Com a anècdota, Toni Llobet explicaque el pòster no va ser retirat aquest di-jous del Departament de Medi Ambient aBarcelona pels Mossos, que sí que es vanemportar llaços grocs de la decoració na-dalenca.

El pòster, que el dibuixant ha titulatirònicament Fauna catalana molt i moltgroga en perill de prohibició, s’ha poguteditar –ja acumulen cap a mil exemplarsimpresos i més de sis-cents venuts– grà-cies a la col·laboració de FotocomposicióRoger de Figueres i es pot comprar a par-tir de 5 € en una vintena d’establimentsdel país, alguns d’aquests llibreries, peròtambé en hostals, cellers i restaurants. ABarcelona es ven a Oryx, botiga de pro-ductes per als amants de la natura quecol·labora en la distribució. ■

PÒSTER · El dibuixant Toni Llobet reuneix en un pòsterreivindicatiu la fauna catalana amb tonalitats groguesSOLIDARI · Es ven per contribuir a la caixa de solidaritat

Miquel RieraGIRONA

Fauna en perillde prohibició

EL PUNT AVUIDILLUNS, 18 DE DESEMBRE DEL 201718 | Nacional |

Magda MuñozBARCELONA

n dels ‘leitmotiv’ dels seus di-buixos és la cultura popular.Sent que allò que vostè ha de-fensat es troba en perill?

Crec que la nostra reafirmació ha estatmolt important durant tot el procés.Hem vist que som capaços de fer granscoses. D’altra banda, tenim uns enemicspoderosos. Per exemple, han desmuntattot el sistema de representació interna-cional i això ho haurem de reparar, peròserà fer la feina dues vegades. La reaccióha estat molt exagerada.

Catalunya ha canviat molt des que vacomençar a dibuixar?Moltíssim. Hi havia un cert sentiment depertinença, però també hi havia resigna-ció. Pensàvem que érem una cultura pe-tita i, per tant, que tenia menys impor-tància que les grans. Les cultures es de-fineixen més per la qualitat que per laquantitat. Ara la majoria de la gent estàmolt orgullosa de pertànyer a la nostra.Això no vol dir que no siguem germansd’altres cultures, però cadascú ha de de-fensar la seva, com és natural.

En alguns mítings ha ensenyat un dibuixque representava un dimoni... Creu quehem matat els dimonis de la dictadura?Pel que es veu, no... Jo creia que els di-monis eren morts i enterrats, però n’hiha alguns que ara reviuen. De la dictadu-ra, no n’esperàvem gran cosa. De la de-mocràcia, però, sí que n’esperàvem més.I de la d’Europa, també.

Com és que es va decidir a anar a la llis-ta de Junts per Catalunya?No comptava gens a fer el pas arribats aaquest punt de la vida. Més aviat ja hauriade recollir les eines i anar marxant. Però

Uels meus fills em van dir que, quan el pre-sident t’ho demana, ho has de fer. Emfa molta il·lusió. Vaig fer veure que m’hopensava, però em va agradar que elsmeus fills m’hi empenyessin. I ara quesoc a dins, és molt emocionant. De fet,vaig penúltima; tinc probabilitats justesper entrar-hi, però no perdo l’esperança.

Així, s’ha identificat amb la llista delpresident?La llista és formidable i hi ha gent que co-nec molt, com ara Victòria Molins i el pa-re Manel, que són persones que han vis-cut per ajudar els altres a ser més feliços.També he conegut aquest model de polí-tic jove molt ben preparat.

A banda dels noms, el projecte del presi-dent l’encisa?És un projecte de supervivència. L’altraopció és l’abisme. Si no fem aquest pro-jecte, ens morim.

S’hauria pogut revalidar Junts pel Sí?Hauria estat bonic, perquè aquesta aven-tura l’hem fet junts. ERC no és el nostreenemic, són companys naturals. A mim’hauria agradat que s’hagués fet, peròno ha pogut ser.

Per què creu que no ha pogut reeixir?A vegades és un problema d’egos o de vo-ler provar una altra cosa. Diuen que anarseparats és com una suma que va mésbé. Penso que en aquests moments tot esdecideix a corre-cuita, i ha anat així.

És un moment que transcendeix els par-tits polítics?I tant. Veient aquesta aplicació de l’arti-cle 155, i tenint aquesta experiènciafranquista, ha estat una sorpresa enor-me. Mai m’hauria pensat que el rei d’Es-panya sortís de portaveu del PP, sensedenunciar una violència tan injusta i di-rigida a una gent que s’ho mereixia tan

poc. Per això hem d’anar pensant el fu-tur que volem i, tot i que el pas és possi-ble que sigui lent, ha de ser aquest. Hemde poder ser nosaltres mateixos els quedirigim el nostre futur polític i social.

Té l’esperança que això sigui així?Sí, ara mateix ho hem de fer. A ningú liagrada veure gent a la presó, això no hopodem permetre. Jo respecto molt elsque no són independentistes, però hemde procurar ser demòcrates. Quan un go-vern no t’està bé, tenir-lo a la presó no ésuna solució digna d’un país democràtic.

“Soc una independentista que s’ha fetamb els anys.” És una frase seva.Jo no era independentista, perquè pen-sava que la democràcia implicava el re-coneixement de les cultures. D’altres se

n’omplen molt la boca, però després arri-ba l’hora i voten el 155. Això no pot serde cap manera i s’ho haurien de pensaruna mica abans de votar. Nosaltres hemde demanar la restitució del president.

Què en pensa, de la unilateralitat?Que ja la vam fer servir, però no va durargaire temps. És com una parella en quèl’un no està content i l’altre, en comptesde solucionar-ho, li clava garrotades.S’acaba quan un diu que marxa. D’això,en diuen desobediència. És clar que hemdesobeït! No volem tripijocs, volem mar-xar. Amb violència hauríem marxat, pe-rò hauríem traït l’esperit de tot el procés.No ens convé i no ens agrada la violènciai per això haurà de ser bilateral.

Creu que encara hi ha possibilitats dediàleg?“No és possible” no es pot dir mai. És ve-ritat que Europa no ha dit res, però demàho podria fer. Pot permetre que una partdels ciutadans europeus tinguin un greu-ge tan important? Ara dialogar serà, entot cas, parlar de com marxem.

Va rebre un missatge en què se l’acusavad’adoctrinar els nens...Venia de Ceuta, i també em deia que nosabia dibuixar. Jo mai he volgut adoctri-nar: he volgut ensenyar als nens que Ca-talunya és bonica, que té una històriainteressant i important. La gent ha deprendre les seves pròpies decisions, i lesopinions les respecto sempre.

Com dibuixaria l’1-O?Així, com va ser. L’1-O va ser màgic i èpic.Abraçaves l’heroïcitat. Tots els actes del’independentisme, i això és el seu grantresor, s’han fet amb alegria, com si fés-sim una festa. Ara tot això ho tenim da-vant del nas, i els arbres no ens deixenveure el bosc, però quan ho puguem veu-re amb perspectiva serà extraordinari. ■

“Ara dialogarserà parlar dequina maneramarxem”SOMRIURE · La dibuixant, 84a en la llista de Junts perCatalunya, creu que el projecte del partit és una qüestióde supervivència i veu ERC com a “companys naturals”

Pilarín BayésCandidats

DANIEL RÍOS BERNAL

No volem tripijocs, volemmarxar. Amb violènciaho hauríem fet, peròhauríem traït l’esperit delprocés. Ha de ser bilateral

❝

Poden veure aquesta entrevistaa ‘L’illa de Robinson’, a partir de

les 19 h i a les 21 h

EL PUNT AVUIDILLUNS, 18 DE DESEMBRE DEL 201726 | Nacional |

1371

79-1

1716

46®

es de Madrid s’asseguraque el 21-D va més en-llà dels interessos parti-distes de les forma-

cions espanyoles amb represen-tació a Catalunya. Se subratllaque el que passi dijous vinent ales urnes és una “qüestió d’es-tat” que transcendeix unes si-gles concretes, perquè està enfutur “l’estabilitat institucional,política i econòmica de tot unpaís” i que, davant d’això, s’had’evitar caure en la temptaciód’usar la calculadora a l’horad’afrontar pactes eventuals. Ca-talunya té unes característi-ques electorals molt particu-lars, i més des que l’indepen-dentisme ocupa un ampli espaial qual no sembla voler renun-ciar i, per tant, els resultats del21-D en cap cas seran extrapo-

Dlables a les expectatives electo-rals del PP, el PSOE, Podem iCs, hi afegeixen els defensors dela teoria de “l’altura de mires”.

Tot així es diu, però no espensa. La realitat, però, és quetotes aquestes formacions ja fadies que usen les enquestes delscomicis catalans per testar l’es-tat de les seves aspiracions envista a La Moncloa. I MarianoRajoy serà el primer a tremolarsi es confirmen els pèssims pro-nòstics de la candidatura de Xa-vier García Albiol i la forta pro-jecció que atribueixen a la d’InésArrimadas. Albert Rivera, simés no, ven eufòria, si bé en pri-vat els seus es mostren més pru-dents sobre la possibilitat queacabin presidint la Generalitat.

El PP vol i dol. Desitja que l’in-dependentisme no pugui gover-nar, però li fa por un executiuencapçalat per Cs pel que aixòpot suposar d’empenta per a Ri-

vera en unes pròximes munici-pals, autonòmiques i generals.Fa dècades que la dreta espa-nyola no estava dividida i ara, enfuturs comicis, Cs podrà esgar-rapar més vot al PP entre elselectors que s’identifiquen ambJosé María Aznar.

El procés i l’exaltació patriòti-ca espanyola han permès a Rive-ra un creixement en les enques-tes que no va tenir fuetejant elPP amb la corrupció. Però pelseu eventual elector català, Ar-rimadas no s’associa tant al pen-sament ultraconservador d’Az-nar com entre el votant espa-nyol i encara menys se l’assimilaa la principal valedora de l’exlí-der del PP Esperanza Aguirre. Iaquesta percepció diferent delque, segons s’indica des delPSOE, representa Cs, també ne-guiteja força el carrer Ferraz,que veu les dificultats que d’aquía dijous l’elector vegi Miquel Ice-

ta com a possible president ique, per tant, aglutini el vot útilde molts que, tot i declarar-sed’esquerres, votaran Arrima-das. Però el que més tem elPSOE és que, arribat el mo-

ment, si fos possible un governalternatiu als independentistesencapçalat per Iceta, persistei-xin els vets entre Cs i Podem,que en el seu dia van frustrar lainvestidura de Pedro Sánchez.Ni l’aspirant a La Moncloa ni elslíders territorials del PSOE per-metran al PSC un tripartit ambERC. “Seria letal per a nosal-tres”, alerten. Però admetenque un govern socialista els ser-viria d’esperó per a successiveseleccions. Així que només elsqueda esperar que, com es diudes de Ferraz, els partits nous“s’hagin fet grans” i aquesta ve-gada siguin capaços d’enten-dre’s si els resultats els ho per-meten. La solució o el fracàs del’ofensiva estarà en mans de Ri-vera i d’Ada Colau, conclouen.Perquè en tot aquest procés, elque realment ha quedat –i que-darà– fora de joc és Pablo Igle-sias. ■

CONTRADICCIÓ Els partits estatals insisteixen a voler aïllar el procés electoral català, mentre esperen els resultats pertestar les seves aspiracions futures PORS El PP tem l’ascens de Cs i el PSOE, el vet constant entre els taronges i els morats

RedaccióMADRID

La mirada esbiaixada del 21-D

El líder de Cs, Albert Rivera

EL PUNT AVUIDILLUNS, 18 DE DESEMBRE DEL 201720 | Nacional |

801175-1176968L

Natàlia Segura / BRUSSEL·LES

er a l’eurodiputada sueca Bodil Valero, el con-flicte català és un afer personal. Just després dela mort de Franco es va instal·lar a Catalunya.Testimoni de la Transició, va viure amb molta

preocupació i pena els fets de l’1-O.

Veu el 21-D com unes eleccions clau?És molt important que la gent vagi a votar perquè real-ment cal saber què volen els catalans. Si hi ha moltagent que va a votar aquesta vegada i el resultat és més omenys el mateix que el 2015, és un clar senyal cap a fo-ra. Ara, Madrid està esperant que guanyi el bloc del no illavors dirà que la majoria silenciosa ha votat.

I si guanyés el bloc del sí? Què diria Brussel·les?Pot passar qualsevol cosa perquè el govern espanyolmai ho acceptarà. És del que jo tinc por. No acceptaranmai ni un referèndum pactat ni un d’unilateral. Si gua-nyés el sí seria un clar senyal a Europa sobre què volenels catalans i la UE hauria d’involucrar-s’hi llavors d’al-guna manera perquè no podem continuar així.

Els seus companys eurodiputats entenen el conflicte?Crec que s’ha de viure’l per entendre’l bé, però n’hi haque sí que ho entenen i que ho relacionen amb la feinaque fem a la resta del món. Ens queixem quan altres pa-ïsos no es comporten, però cal que els estats membresde la UE també es comportin.

Per què costa tant?És un país gran amb molts eurodiputats, de manera quemolta gent no es vol mullar. Espanya és molt bona al’hora de vendre la idea que s’ha actuat en contra de lallei i la Constitució. La UE està basada en l’estat de dret,però també en els drets humans. En aquest cas tots dosvalors xoquen.

Espanya ha fet una pressió diplomàtica forta a Brus-sel·les?Sí, perquè fa molts anys que treballa així. A Suècia la di-plomàcia espanyola ha sigut molt activa quan algú obriala boca sobre Catalunya. Espanya té moltes oportuni-tats per vendre la seva versió.

Contenta amb la reacció del govern suec?Podia haver sigut més contundent. La vice-primera mi-nistra, Margot Wallström, va condemnar la violència,però va anar a una reunió del Consell i després ja deiaque Catalunya tenia molta autodeterminació. ■

P

“Si guanyés el sí,seria un clar senyala Europa”FET · “A Suèciala diplomàciaespanyola ha sigutmolt activa contraCatalunya”

Bodil ValeroEurodiputada

ARXI

UEstòniaEstòniaLetòniaLetònia

LituàniaLituàniaDinamarcaDinamarca

NoruegaNoruega

FinlàndiaFinlàndia

EstòniaLetònia

LituàniaDinamarcaIRLANDA

ISLÀNDIA

Noruega

Finlàndia

EstocolmEstocolmEstocolm

Dublin

SuèciaCapital:Estocolm

El món casteller es va reunirahir a Vilafranca del Penedèsper alçar uns pilars inèdits–formats per diferents co-lles– que no va ser possiblealçar la setmana passada aBrussel·les, i amb els qualsmostraven el suport als pre-sos i al govern exiliat. ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Els castellersse solidaritzenamb els presos