Palau Generalitat Resum 600 Anys Art

Embed Size (px)

Citation preview

  • 7/23/2019 Palau Generalitat Resum 600 Anys Art

    1/34

    El Palau de la Generalitat de Catalunya

    Resum de 600 anys dart

  • 7/23/2019 Palau Generalitat Resum 600 Anys Art

    2/34

    El Palau de la Generalitat de CatalunyaResum de 600 anys dart

  • 7/23/2019 Palau Generalitat Resum 600 Anys Art

    3/34

    3

    ndex

    Introducci 5

    La Diputaci del General 7

    La casa gtica 11

    Les formes del Renaixement 25

    El Palau usurpat 37

    Lpoca contemporn ia 39

    Traduccin castellana 49

    English translation 56

  • 7/23/2019 Palau Generalitat Resum 600 Anys Art

    4/34

    5

    El Palau de laGeneralitat deCatalunyaResum de600 anys dart

    El Palau de la Generalitat s laseu del President i del Govern

    de Catalunya. s un bell edificiconstrut entre els segles XV i

    XVII. s a Barcelona, la capital de

    Catalunya, al centre histric de laciutat. La Generalitat s el sistemainstitucional en qu avui sorganitza

    polticament lautogovern de

    Catalunya dins lEstat espanyol.

    El conjunt edificat saixeca al mateixcentre urb que ja traaren els romans

    al segle I. s un edifici de gran densitatsimblica, duna significaci histrica,

    artstica i poltica molt important. Laseva noble arquitectura es mant viva i

    en s, havent superat el pas del tempsamb una alta qualificaci cultural.

    Ocupa lilla urbana dorigen medieval,irregular, que va de la plaa de Sant

    Jaume fins al carrer de Sant Sever i delcarrer del Bisbe fins al de Sant Honorat.

    Fa uns 39 metres dample per 107 dellargada, i ocupa prop de 4.200 metres

    quadrats de terreny. Hi ha construtsuns 10.000 metres quadrats i ara hi

    treballen cap a 200 persones.

  • 7/23/2019 Palau Generalitat Resum 600 Anys Art

    5/34

    7

    La Diputacidel GeneralLa casa fou el primer estatge dun or-ganisme poltic ja existent, denominatdes de lpoca baixmedievalDeputacidel General de Catalunyao Generalitat.Era una estructura de govern pactadaentre els actors poltics de lpoca i sconsiderada entre les primeres msliberals i democrtiques, en el contextde lEuropa del seu temps.

    Fou una instituci que san erigint demanera progressiva. Sorigin a partir duna

    comissi delegada de les Corts catalanesque pass de ser eventual a permanent.Aquestes Corts les consolid el rei Jaume Ial segle XIII, i esdevingueren, durant ms de400 anys, unes assemblees parlamentriesque representaren elgeneraldel pas. s adir, els tres braos o grups de poder organit-zats del territori en ledat mitjana i moderna:leclesistic, el nobiliari i el de les poblacionsreials. Cada Cort la convocava el rei, shi de-liberava i es pactaven tributs, lleis i els lmitsde la potestat reial. La Generalitat fou lrganpermanent que gestionava aquests acords,sobretot la recaptaci de les contribucionseconmiques, o el donatiual monarca.Molt aviat emet deute pblic i arrib a tenirforces armades prpies, de mar i terra. Nodepenia directament de la corona i actuavacom a garant de la preservaci i defensa deles lleis i els interessos dels catalans.

    Exist de forma consolidada des del 1359fins al 1714 quan, a causa de la derrota mi-litar de Catalunya en lanomenada Guerrade Successi culminada l11 de setembreamb la presa de Barcelona, el rei dEspa-nya, Felip V, la suprim. Des daleshores,arreu dels antics territoris de la coronacatalanoaragonesa foren imposades leslleis de Castella, amb les formes de governprpies de la monarquia absoluta.

    Ledifici davui t els seus orgens lany1400 i no complet el seu permetreactual fins al 1640. San engrandint a

    tongades, a mesura que les circums-tncies histriques afavorien el poder,progressiu, de la instituci i es podiencomprar i reedificar les cases venes.

    Presenta, en conseqncia, des de lesformes del gtic tard fins a les prpiesdel Renaixement. Formes, tant de laconstrucci com dels objectes que cont.Un conjunt unitari que sha preservat enbona part i que els historiadors de larthan tingut sempre en gran consideraci.Illustra de manera exemplar la introduccidel Renaixement a Catalunya. T un con-tingut simblic extraordinari, grcies alsseus valors artstics, histrics, sentit poltic

    i referents cvics. Ara s un monument viuque, pel fet de mantenir unes funcionshereves de les originals, explica la voluntatmillenria dels catalans dautogovernar-se. s protegit per la legislaci com a bdinters cultural nacional.

    El poder de la Generalitat augmentava tantcom sallunyava, fsicament i polticament,la monarquia, alhora que els temps entreCorts es dilataven i es feia ms complexalestructura poltica i administrativa.

    Les Corts de Cervera del 1359 afermarenla instituci quan hagueren de fer front a lesdespeses de la guerra amb Castella i ne-cessitaren emetre deute pblic. En aquestaguerra el rei de Castella, Pere el Cruel, prete-nia els territoris del rei Pere el Cerimonis;Arag, el Pas Valenci, Mallorca i Catalunya.

    Lassalt del Call o barri jueu de Barce-lona, el 1391, facilit que, el 1400, laGeneralitat pogus comprar una primerafinca per establir la seva seu en un lloccntric de la ciutat. Les primeres obrescoincidiren amb el canvi de dinastia de lamonarquia, de catalana a castellana, el1410-1412. Noms els grans conflictesdel pas establiren parntesis importantsen el creixement de ledifici: la guerracivil del 1462-1472, la dels remences1485-1486, la guerra dels trenta anys1618-1648 i, finalment, la guerra delssegadors, el 1640-1659.

  • 7/23/2019 Palau Generalitat Resum 600 Anys Art

    6/34

    9

    Evoluci de la casa i el seu entorn

  • 7/23/2019 Palau Generalitat Resum 600 Anys Art

    7/34

    11

    La casa gticaEs distingeix b la primitiva casa gti-ca quatrecentista, al bell mig del con-

    junt edificat. T dues faanes i duesportes, una de ms principal pel carrerdel Bisbe i laltra pel carrer parallelde Sant Honorat, que passa a un nivelluna mica ms baix.

    Sorganitza segons la manera tpica,secular, de les cases senyorials urbanes delrea dinfluncia catalana: al voltant dunpati central descobert, amb una escalaexterior que porta a la planta principal, a lesestances ms nobles. Entremig, una plantaentresl, destudis. Als baixos, peces deserveis, de porteria, de guarda. Sotateu-lada, una galeria coberta de protecci,magatzem, desembars i ms serveis. I unhort annex. El portal dentrada, en arc demig punt, amb grans dovelles.

    Sobre aquest esquema, un jove mestre decases, Marc Safont devia tenir cap a 25anys el 1410 amb el seu talent, la inspira-ci i la confiana dels diputats del moment,bast una casa alhora til, bella i ferma, do-tada duna grcia especial que ha superatel pas del temps, de manera que encaraara es pot gaudir perfectament de la sevamagnfica arquitectura. Es volgu significarde manera condecent i sumptuosa ambunes dimensions generoses, amb unaprofusi inusitada descultures aplicadesi amb els senyals herldics identificadors:les quatre barres reials catalanes i la creude sant Jordi, patr de la cavalleria, de laGeneralitat i de Catalunya. En lextraor-dinria quantitat de documentaci de laGeneralitat que es conserva, es constata,sempre, la voluntat dels diputats que laqualitat de ledifici i del seu equipament fesveure a tothom i queds per a la histriael poder i el pes poltic de la instituci.

    El resultat, tal com es pot apreciar ara, 600anys desprs, fou excellent. Els estudiososhan valorat lharmonia de les proporcions,la qualitat tcnica i lenginy de la construc-ci i ladequaci funcional. La subtilesa dels

    detalls escultrics, la riquesa del repertoriiconogrfic, laire elegant del conjunt i elsrefinaments esttics de determinats indrets,sobretot, el medall de sant Jordi al portaldel carrer del Bisbe, obra dun jovenssimimaginaire, de nom Pere Joan, i la galeriadel pati, i la densa i delicada decoraci dela capella de sant Jordi, dirigit tot per MarcSafont.

    Lencert, per part dels diputats, en la triadaquests joves que han passat a lahistria com els millors del pas en el seutemps tingu una afortunada continuacien labillament de la casa, sobretot la cape-lla: lencrrec dun retaule al clebre pintor

    Bernat Martorell, i un frontal daltar i unvestuari litrgic al brodador Antoni Sadurn.Sempre amb la figuraci, omnipresent a lacasa, de la llegenda de sant Jordi.

    La finca originria es compr el 3 dedesembre de lany 1400. Era al lmit dellevant del barri jueu o call major que fouassaltat i saquejat poc temps abans, lany1391. Integrada en el seu recinte hi havia lasinagoga menor.

    A part de lalineaci del carrer i, potser,alguns fonaments i elements menors, nosaprofit res de les edificacions antigues.El 1410 shi feia obres, ja sota la direccide Marc Safont. El 14161419 es referenla tanca i el portal daccs per lhort quedonava, a peu pla, al carrer del Bisbe. Ambel medall i altres escultures notables dePere Joan. El 1425 sobrava de ple al pati

    i a lescala. El 1434 sacab la capella, a laplanta baixa. Fou el final daquesta primeraetapa dobres. Des del primer moment esvalor molt la labor dels mestres, prime-rencs, Marc Safont i Pere Joan. Constaque es premi en metllic ambds artfexs,per la bona feina feta. El 1437 sacabava elretaule de sant Jordi, de Bernat Martorell,i cap al 1450, el frontal daltar i el ternbrodats per Antoni Sadurn.

  • 7/23/2019 Palau Generalitat Resum 600 Anys Art

    8/34

    13

    La faana gtica de la casa que dnaal carrer de Sant Honorat ha estat qua-lificada dimponent, de gran categoria ide les ms lludes del gtic civil catal.

    Pren forma sobre un parament pla, ambun plec o biaix obligat pel traat del carrermedieval. s feta de petits carreus de pe-dra gresosa, de la muntanya de Montjuc,de Barcelona. Hi ha el portal major, coronatamb lescut del General sostingut per dosngels flanquejat per dues portes menors,amb funcions de servei. Aquestes estansenyalitzades amb unes figures en relleua les claus dels arcs, que representen elsporters o guardes de la casa. El front delsdos pisos de sobre s retallat per duesrengleres de sis finestres, coronelles ditesaix, segurament, per la forma de coronade la llinda. Les de la planta noble, grans,

    trfores, dividides per dues columnetes ci-lndriques, molt primes, mainells, de pedracalcria nummultica, de Girona. Les delsegon pis, ms petites, geminades.

    Aquesta faana sinscriu en el grup de lesanomenades de coronelles, de tradici civil,en contraposici a les de traceries, msinspirades en la precedent arquitecturareligiosa del pas. Totes dues menes snmolt presents a la casa i en larquitecturacatalana. A Barcelona i des de Perpiny,Valncia o Mallorca fins a Npols o Siclia,Xipre i Rodes.

  • 7/23/2019 Palau Generalitat Resum 600 Anys Art

    9/34

    15

    La faana gtica del carrer del Bisbes una de les millors parts de ledifici.

    A lextrem dun mur simple daparellde pedra, on sobre lampla portaladapotser per a laccs de carruatges,hi apareix un coronament admirable,marcat per un gran medall on figurasant Jordi a cavall tot matant el drac.s esculpit sobre pedra en alt relleu,amb una vivesa i una fora compositivai un detall extraordinaris. La princesa srepresentada en una grgola subjacent.

    Era lantiga tanca de lhort, a laltra bandade la casa, al carrer ms important, per.Obre un segon accs a ledifici primitiu, ms

    ample, ms cntric, ms bo i a peu pla.Dna a un pati, lantic hort, des don sarribaal pati principal, per sota dun cos edificat,sostingut per tres arcs de pedra, atrevits, demolta llum i molt rebaixats Aquesta entradaes volgu ms rica i sumptuosa que laltra, idaqu ve que incorpors un treball escultricespecial, molt apreciat al seu temps i encaraadmirat fins avui mateix. T un antecedentformal molt visible a la propera Casa de laCiutat, a lentrada primitiva.

    Sinscriu en el corrent escultric anomenatgtic internacional i consagr el seu joveautor 20 anys! Pere Joan, en la histriade lart catal. Ha aguantat cap a 600 anysen el mateix lloc, a lexterior, en fora bonestat. Mentrestant, tamb es mantenia iaugmentava el seu valor artstic i patrimonial.En el conjunt daquesta obra sha ponderatlaudcia compositiva i el virtuosisme de

    lautor. Sn dadmirar, amb calma, el repertoride petits caps des don arrenquen el seguitdarcuacions. Un mostrari ben versemblantde rostres, contemporanis a limaginaire,vistos, per exemple, com a possibles passa-volants del mateix carrer. Sha fet notar quela srie responia a una voluntat dhumanit-zaci del retrat, en sintonia amb un incipientnou esperit dels temps. Les falses grgoles,molt expressives. Amb el recurs, valent, delmestre, datorgar el paper duna delles alpersonatge de la princesa de la llegenda desant Jordi. La barana, de traceries calades, iels pinacles, tots distints, tamb sn obrats

  • 7/23/2019 Palau Generalitat Resum 600 Anys Art

    10/34

    17

    amb extrema delicadesa i detall. Moltes par-ticularitats com passa sovint i ara s el cassn invisibles a ulls de lespectador del carrer.Per exemple, les figures duns petits nensque rematen els punts ms alts dels pinacles,o b darrere els alts relleus del sant Jordi.

    El pati principal de la casa s airs ielegant, senyorial sense afectaci. Supe-ra en virtuts els altres patis semblants,ms severs, tan notables i habituals enlarquitectura catalana. Lembolcall delampli espai interior s molt calat, obert.En planta baixa es bada cap a un segonpati, en direcci al carrer del Bisbe. Alprimer pis, les altes arcades de les gale-

    ries eixamplen i alleugereixen lespai decelobert del claustre. Una gran profuside relleus finament esculpits en pedraenriqueix lentorn.

    Lescala reposa en una gran volta depedra. Lescalonat sacusa, per fora, sota labarana dculs cecs de traceria gtica, capdigual amb tot de figures dissemblants,cenyides als petits espais triangulars. Lescolumnes que sostenen els arcs apuntatsde la galeria sn extraordinriament esveltes.De secci quadrilobulada, amb pedra re-sistent, nummultica, de Girona. Uns rostresexpressius ornamenten el seguit darren-cades comunes dels arcs. El gran calat delbuit de la galeria suspn lnim sota el pesdel masss superior. Una motllura horitzontalque relliga el permetre fa de base dun altreritme de pilastres, al pis superior, rematadesal cim amb pinacles i recolzades a les bases

    amb petites mnsules, dencara ms relleusesculturats. Entremig, els ampits, guarnitsamb jocs de tres fines arcuacions ogivals enrelleu, i, a sobre, el rengle dobertures de lagaleria de les golfes, sota la cornisa que fa

  • 7/23/2019 Palau Generalitat Resum 600 Anys Art

    11/34

  • 7/23/2019 Palau Generalitat Resum 600 Anys Art

    12/34

    21

    de canal. Amb tot de grgoles al volt, vint-i-sis, una per cada pinacle; vives, esplndides.Elles acaben de solemnitzar el clos del granpati; el celobert perfectament emmarcat. Lavibraci cromtica, clida, de la pedra deMontjuc ajuda a fer agradable lespai.

    En pujar a la galeria per lescala exteriorapareix lesplndida faana de la capellade sant Jordi. Curiosament aquest no erael seu emplaament original. Fou tras-lladada aqu al cap de 110 anys que fosconstruda per Marc Safont a la plantabaixa. El rac de la capella, a la galeriagtica, s molt atractiu. La seva singularfaana aporta al conjunt lesplendor

    duna delicada obra decorativa en pedra.Lespai interior original ara fa de malpercebre perqu, en una ampliaci fetaal segle XVIII, se suprim la paret delfons. s dunes proporcions mesurades,petita, de planta quadrada i coberta ambvolta de creueria de les dites estrellades.

    El fet del trasllat de la capella illustra el granrespecte que es tenia per lobra gtica deMarc Safont, encara, ms de 100 anysdesprs de construda. A la faana, de prop,a lentrada, es pot admirar la filigrana delobrat de la pedra en mil detalls. Fines mot-llures, traceries, arcuacions, fullaraca calada,petits capitells, angelets, grgoles, frondesi florons de dibuix afinat. La visi de conjunttamb fa molt de goig. Tres arcs apuntatsperforen el mur amb una porta flanquejadaper dos finestrals dampit baix. Linteriorpermet admirar la fina volta estrellada amb

    13 escultures aplicades a mnsules i claus i,encara ara, el magnfic frontal daltar, brodat,original del 1432, dAntoni Sadurn.

    Els timpans de les tres obertures de la faa-na sn fornits amb gelosies de traceria cala-da, de delicada fragilitat transparent. Com sifos un model redut, escultric o dorfebreria,quatre petites pilastres disposades per ares-ta senfilen adossades per davant entre elsbrancals de les obertures, fins a transformar-se en pinacles simulats. Cada un latura, alfinal, una petita falsa grgola que interceptauna singular cornisa de frondes calades. Des

  • 7/23/2019 Palau Generalitat Resum 600 Anys Art

    13/34

    23

    diverses peces dorfebreria junt amb msobres, de moments diversos com els dostapissos flamencs que hi ha avui, moltes degran valor. Lextraordinria escultura de platade sant Jordi, del segle XV, ara sexposaal Museu Nacional dArt de Catalunya. Elstapissos sn duna collecci amb la histriade No, fets al taller de Willem de Panne-maker, de Bruselles, i foren adquirits per laGeneralitat el 1583.

    En lactualitat, les habitacions de la ga-leria de la planta noble continuen fentfuncions poltiques importants, com enlorigen de la construcci.

    A ponent hi ha dues estances principals,una ms gran que laltra. A la gran, que foupensada per a les reunions del Consistori,ara hi ha lavantsala del despatx presidenci-al, anomenada, des de lany 1926, Sal dela Mare de Du de Montserrat. La ms pe-tita, que era la sala dels odors de comptes,ara s el despatx del President. A laltrecostat, a la galeria de llevant, sembla quehi havia larxiu de comptes, on ara hi ha lasala despera per a les visites de respecte.

    de les puntes dels tres arcs, les arquivoltesde ms enfora o guardapols tamb safuenenlaire fent lloc a tres ngels en mig relleu.Amb les frondes, perfectament integrades enels fons decorats amb un teixit de traceriescegues. Igualment arriben, amb florons,fins a la mateixa cornisa final i acaben ambsemblants grgoles. Set en total, que figurenbsties. Aquesta simple composici agafavolada, per lextrema habilitat de lartista enla resoluci dun gentil entramat de relleuscorbats, fills del repertori formal tardog-tic, flamger. A la clau central de la voltaestrellada hi ha la representaci escultricadun sant Jordi i a les claus secundries, dosescuts de la Generalitat amb la creu del sant,

    acompanyats de dos ms amb les quatrebarres reials. Als racons, els nervis principalsimposten sobre mnsules amb els quatreevangelistes. Uns altres relleus esculturats enles claus petites, les nervadures secundriesi les arcuacions de rebliment completen lacopiosa vista zenital.

    Lequipament de la capella arrib a serespectacular i encara ara sen conser-ven, exposades, diverses peces moltboniques, de gran valor.

    Primer, mentre fou a la planta baixa, es manfer un retaule al gran pintor Bernat Martorell,que ara sexposa, en part i disgregat, enmuseus de Pars, Chicago i, sembla Filadlfia.Desprs, sencoman un frontal daltar i unvestuari litrgic al brodador Antoni Sadurn,que es poden admirar al mateix lloc original.A ms, nombroses altres peces que aviat

    foren espoliades. Duna segona etapa, la delprimer Renaixement a la casa, destaquen,conservats; un reliquiari de lorfebre MaciGener, del 1547, un portapau, del 1512, i unasingular, bellssima, estatueta de plata dautordesconegut, adquirida el 1536, per datadade prop del 1425. Totes, veritables joiesdart referides a la histria de sant Jordi. Desegur, en una concentraci sense pari dereferncies al sant en un recinte de noms 25metres quadrats. Ara sapleguen, en el pres-biteri de lampliaci setcentista i a la sagristiaannexa, bona part dels objectes conservatsi altres procedents daportacions posteriors:

  • 7/23/2019 Palau Generalitat Resum 600 Anys Art

    14/34

  • 7/23/2019 Palau Generalitat Resum 600 Anys Art

    15/34

    27

    Les formesdel RenaixementSi la casa gtica qued definida cap al1435, no fou fins uns prop de cent anysdesprs que no es feren les primeresampliacions. Sincorporaren aleshoresles primeres formes renaixentistes a lacasa, molt sotmeses, encara, a lestiltardogtic. A poc a poc, des del 1527fins al 1550 aproximadament, sanarenconfigurant lrea del primer Pati delsTarongers, amb les dues galeries ollotges mig gtiques mig renaixentis-tes. En result linici a la casa dun nou

    espai obert a laire lliure, agradable,grcil, que ha pres, amb el temps i lesampliacions, un carcter nic, ben es-pecial. En la seva construcci, diputatsi artfexs el principal de nom AntoniCarbonell savingueren a continuar lacomposici formal iniciada per MarcSafont al pati gtic.

    Primer, lany 1527 es reconstru una petitapropietat, de la part nord del carrer deSant Honorat. De la nova estana que esguany a la primera planta, annexa a lasala gtica del Consistori, sen digu laCambra Daurada. Ara hi ha la secretaria delPresident.

    s obra de Mateu Capdevila, introductordestacat al pas de les primeres formesdel Renaixement. Era una estana noble,de retret de la sala principal de la casa.

    Tamb sobr a la galeria amb una portaindependent. Hi intervingueren nombrososcollaboradors darreu. Sha de destacarlesplndid sostre enteixinat 104 cam-pers i els elements decoratius esculpits,en pedra i fusta.

    Aviat, entre el 1537 i el 1548, es torn aampliar la casa i es constru el sector depati de les dues llotges, es trasllad lacapella de la planta baixa a on s ara i esfu la reforma de la cantonada de la galeriagtica que produ el paradoxal capitellsense columna que es pot veure.

    El llegat arquitectnic daquest pati, obertal nivell de la planta noble, ha preservatfins als nostres dies la tradici catalanadels patis hort amb tarongers, freqentsa les antigues cases urbanes riques obenestants. Ha donat identitat i molt decarcter a ledifici. Encara ara s un llocclau de relaci, trobada i circulaci, desdon saccedeix a les sales de reunionsms importants.

    Labast de les obres daquest segonperode tingu un objectiu ms aviat deprestigi que dutilitat estricta. Lampliacimillor la galeria antiga en els panys deparet adjacents a lhort dels tarongers i a la

    sala del Consistori amb n oves oberturesde pas i daccs.

    En aquests anys tamb es volgu presen-tar millor lantiga capella i fer-la ms monu-mental. Daqu ve que es pugs tota, pedraa pedra, des la planta baixa, i es reformslestructura de la cantonada de la galeria,on arriba lescala.

    Les llotges sobren al pati amb un hbriddescarat darcades ogivals sobre columnesclassicistes, de marbre rosat i capitellscorintis de volutes invertides. Aquest sectors obra de lacreditat fuster arquitecteAntoni Carbonell, autor, tamb, del properpalau del Lloctinent. Segu, amb granrespecte, la mateixa pauta compositiva delobra anterior, de Marc Safont, i integramb normalitat a la casa, sense conflicte,les noves formes del Renaixement,a la

    romana, que sanaven introduint al pas.

    Per millorar larribada de lescala a lagaleria, suprim el pilar de la cantonada idispos dues noves columnes robustes,clssiques, tamb de marbre rosat de Tor-tosa, decorades amb grotescos que per-meten fer gala de lhabilitat del constructor,que es llua amb la paradoxa de presentara la cantonada un capitell penjat. Shiguany en utilitat, perspectives, espectaclei solemnitat. Aix, la pujada per lescala vaobrint la vista, gra a gra, a la delicadafaana de la capella de Marc Safont.

  • 7/23/2019 Palau Generalitat Resum 600 Anys Art

    16/34

    29

  • 7/23/2019 Palau Generalitat Resum 600 Anys Art

    17/34

    31

    A mesura que augmentava el poder dela Diputaci del General, que coincidiaamb lallunyament fsic i poltic de lamonarquia, sampliava ledifici. El 1570es comen la construcci duna novasala, la de dimensions ms grans i lams luxosa i solemne del moment. Fouanomenada Sala Nova del Consisto-ri, i ara s el Sal Daurat o Sala delGovern.

    De primer fou ms fcil eixamplar la casacap al nord, pel carrer de Sant Honorat en-ll, cap al de Sant Sever. La nova estanai cos dedificaci s obra de Pere Ferrer iqueda qualificada pels vuit grans casse-

    tons, aparellats, que formen lespectacularsostre teginat que encara es conserva i espot admirar.

    Ara el sostre de la Sala de Govern es pre-senta darrere una gasa daurada, fruit dunaintervenci provisional contemporniaque ha retornat el lloc al seu s originari.Aquest enteixinat fou traat pel fuster de lacasa Francesc Soldevila i ja era daurat enmoltes parts. Dos grans i valuosos tapissosflamencs, ara en reserva, havien decoratles parets. Tamb es conserva una galeriade retrats dels sobirans de Catalunyaque els diputats encomanaren al pintorbolonys Fillippo Ariosto, ara en procs derestauraci.

    Lany 1596 la Generalitat projectampliar les seves dependncies fins aocupar totalment lilla de cases. Simul-

    tniament, durant vint anys, es ferenobres a banda i banda, en direcci alnord, cap a Sant Sever, i al sud, cap aSant Jaume. Amb moltes interrupci-ons, cap al 1640 es tanc el permetrede la casa.

    Les altres sales a continuaci del SalDaurat, tres fins a la cantonada amb elcarrer de Sant Sever, ja sn daquest darrerperode dobres. Avui sutilitzen per fer-hireunions i actes. Una, ara, s presidida perun gran quadre del 1688, amb la figuracide sant Jordi, obra de Miquel Martorell i

    marc de Joan Aldab. Laltra s dedicadaal pintor noucentista Joaquim Torres-Garciai la de la cantonada amb el carrer de SantSever, a lartista contemporani AntoniTpies.

    De tota aquesta part, fins a cloure el recintedel Pati dels Tarongers actual, sen ocupla nissaga de prestigiosos mestres decases dels Ferrer: Pere Ferrer major fuel Sal Daurat i Pere Ferrer menor, el fill, iPere Pau Ferrer, el nt, la resta. Hi treballa-ren, amb ms o menys continutat, des del1570 fins al 1640.

    El tipus compositiu de les faanes interi-

    ors, dampliaci del Pati dels Tarongers,sadapt sempre al model que Marc Safontinaugur al pati gtic. Sobretot es mantin-gu el nivell de la planta noble i, en faana,tamb el nivell i la unitat formal de lesgaleries superiors. De vegades forant-nela utilitat, per mor de lharmonia del conjuntdel gran pati a cel obert que sanava for-mant. La suma despais que finalment enresult confeg, talment, un mn interior alaire lliure, irregular, per; unitari, til, plcidi agradable. Encara ara aquest lloc t unpaper essencial a ledifici, fa didentificador,s propici a les relacions i actes i dna unaccs singular a les sales de reunions msimportants.

    En el cas de les faanes que donen alscarrers ja no se seguiren les pautes dela casa vella. Aqu els Ferrer optaren perestablir una composici clssica senzilla i

    funcional. La faana de Sant Sever, encaraque plana i simple, s una obra interessantpel seu ordre, rigor compositiu i proporci-ons encertades. Austera. Racional. Sempreamb el senyal de la Generalitat decorantles llindes i identificant la casa. Les faaneslaterals daquest sector de ledifici seguirenles mateixes pautes, fins a retrobar elsparaments antics.

  • 7/23/2019 Palau Generalitat Resum 600 Anys Art

    18/34

    33

  • 7/23/2019 Palau Generalitat Resum 600 Anys Art

    19/34

    35

    La plaa de Sant Jaume actual no exis-tia. Lindret era molt poc espais permolt valorat. Els diputats del 1596 vol-gueren obrir ledifici de cara a aquestespai. Havia dincloure una nova cape-lla, molt ms gran, i noves dependnci-es. Sampli el conjunt edificat amb uncos unitari i contundent. LarquitectePere Blai constru el millor exemple i elms monumental de larquitectura civildel Renaixement a Catalunya. Va saberresoldre amb art uns requerimentsinslits: a linterior, un temple a nivellde la galeria gtica i a lexterior, unafaana civil monumental.

    La plaa avui s fruit dels enderrocs i elsprojectes de monumentalitzaci de la ciutatque siniciaren lany 1823. La instituci delGeneral de Catalunya el 1596 es sentiaforta, havia augmentat les seves atribuci-ons i tenia molt dinters a obrir-se a unaorientaci urbana ms prestigiosa, perreforar, encara ms, la seva presnciapblica. Amb aquesta voluntat, sencoma-n al ja clebre arquitecte Pere Blai aquestapart de lampliaci, que semprengu, araexclusivament, en lestil renaixentista.

    Aix, prop de dos-cents anys desprsdobrir-se el sumptus accs del carrer delBisbe, el diputat president de la corporaci,labat de Poblet Oliver de Boteller, impulslobertura de ledifici cap a Sant Jaume ilantic carrer de les Escrivanies Pbliques,que venia a coincidir amb lencara ms an-tic eix del decumanusrom i lantic espai,

    sembla, del forumcorresponent a la crullaamb el cardo, actual carrer del Bisbe.

    Lampliaci cap a Sant Jaume havia dedurar 4 anys i, fatalment, en foren ms de20. Lobra suscit un seguit de contro-vrsies, la ms comentada de les quals,una suspensi decretada pel rei, Felip II,alarmat pel seu delegat a Barcelona, el ducde Feria, que denunciava les obres com undesafiament al poder reial.

    La nova faana sobriria davant per davantdel buit del vell fossar de Sant Miquel i el de

    Sant Jaume, enfront del porxo de lesglsiadesapareguda el 1823, sobre lantic carrerde les Escrivanies Pbliques. All que perdins tenia molt desglsia, per fora larqui-tecte sab trobar la manera de donar-hi lamonumentalitat civil que se li demanava.Sen sort a fora dassimilar el frontis a lafaana dun palau itali. El resultat s unaobra original i atractiva, ben composta i ricaen detalls ornamentals, relleus, materials,colors i textures. Amb les reserves prpiesde larquitectura renaixentista de la peri-fria, lobra evoca el frontispici del palauSenatorio de Miquel ngel a Roma.

    Latenci aviat queda fixada en el portal

    daccs ara el ms principal de la casaen arc de mig punt, amb dobles columnesdriques els fusts de granit troi, aprofi-tats, originals del segle II-III, procedents dela Tarragona romana, amb lentaulamenti la cornisa, que fa de balconada per a lesgrans ocasions. Aix es forma a la primeraplanta un dens grup central delements,marcat per una gran forncula que equilibrala composici al mig dels dos finestrals. Totfermament suportat per un encoixinat plade pedra rstega i el scol llis. Els cossoslaterals es ressalten per fora amb un reclausortint, resolt amb un segon ordre de pilas-tres de capitell corinti.

  • 7/23/2019 Palau Generalitat Resum 600 Anys Art

    20/34

    37

    El Sal de Sant Jordi, en origen laCapella Nova, respon al tipus de templesal de tres naus, renaixentista, degrans per mesurades, equilibrades,proporcions.

    Les naus sn cobertes amb singulars iarriscades voltes de ma posat de pla,sostingudes, mitjanant arcs, sobre pilars desecci quadrada i motlluratge tosc. Pilarsde pedra tallada, esvelts, severs. El tramcentral dabans de laltar s cobert amb unacpula ovalada, rematada per un llantern.Ara no es pot copsar tot lespai de la salaamb plenitud, per es forma un gran mbit,alhora majestus i compensat. La decoraci

    actual s de lany 1926. Sn pintures que enuna altra ubicaci tindrien millor sentit.

    Quan es rehabiliti el Sal, de tanta significa-ci cultural, es podr viure a plaer la sevaexcellent arquitectura interior, ara desfigura-da. A banda i banda de la sala hi ha un cosdedificaci, a dues plantes, que arriba finsals dos carrers laterals. Ja en origen erenestances de treball; ara hi ha oficines daltarepresentaci.

    La planta baixa s condicionada en laladaper lobra anterior, ja que shavia de fercoincidir els terres de la capella nova amb elde la galeria gtica. Els pilars sn relativamentbaixos i les voltes extraordinriament rebaixa-des. Ara aparentment de pedra, per en reali-tat fetes de rajols, a la catalana. Molt primes.De dos fulls, noms, sota la solera original delloses de marbre del Sal de Sant Jordi.

  • 7/23/2019 Palau Generalitat Resum 600 Anys Art

    21/34

    39

    El Palau usurpatEl perode que sobr amb la prduade les llibertats de Catalunya el 1714i la usurpaci de ledifici conse-gent per part de la Reial Audinciaborbnica fou el ms desconsiderat idecadent que ha patit mai.

    Tot el con junt sen sent de val ent,encara que, per sort, no es perd res delessencial. Sadapt a les noves funci-ons sense cap consideraci ni respectepel patrimoni hi stric. LAudincia restocupant ledifici, totalment o en part,des del 1716 fins a lany 1908.

    En aquesta poca sampli la capella,enderrocant la paret del fons i cobrintel nou espai amb unes falses voltes deguix, simulant el truc dels capitells pen-jats. Tamb sembla que es con stru latorre del rellotge, annexa a la gran saladel Consistori, ara sala del Govern.

    A par tir del p rimer ter del segle XIXtamb sencab a la casa la novaDiputaci Provincial de Barcelona, queocup el cos renaixentista de Sant Jau-me. La nova organitzaci estatal quesestabl acab desmembrant el pasen quatre divisions administratives iresult ser, encara, ms centralista quela situaci sorgida del Decret de NovaPlanta del 1716.

    Semprengueren obres duna certaostentaci, com ara lescala interior,de respecte, de la planta baixa a laplanta noble, de larquitecte Rom PratsMontells. Tamb es restaur el sal i

    la faana de Sant Jaume que ara j adonava a lampli espai actual i se situa la forncula lesttua de sant Jordi,1867, dAndreu Aleu, que sha pogutcontemplar fins avui mateix.

  • 7/23/2019 Palau Generalitat Resum 600 Anys Art

    22/34

    41

    Lpocacontempornia

    Avui lobra del Palau de la Generalitatde Catalunya es mant, sortosament,fidel a all ms substancial i valus dela seva arquitectura original. No fou,per, fins al 1907, quan esdevingupresident de la Diputaci Enric Prat dela Riba, que sinici un transcendentalperode de redignificaci de ledifici, enparallel al ressorgiment de lestructurapoltica nacional.

    Les actuacions foren molt nombroses, per

    les de ms entitat consistiren en lestudihistric del monument i el buidatge de terresdel Pati dels Tarongers per tal dampliar,aprofitar i sanejar la planta baixa de la casa.Els tarongers sintegraren al nou terra deformig armat amb unes jardineres ade-quades. A ms dhabilitar el sector nord deledifici per al nou Institut dEstudis Catalans,tamb es comenaren una srie de pinturesmurals al Sal de Sant Jordi, obra importantde lartista uruguaianocatal Joaquim TorresGarcia. Restaren inacabades a la mort dePrat de la Riba, el 1917, i ultrapassaren lasimple utilitat decorativa per tornar a smbolde la nova Catalunya noucentista.

    Sota la dictadura de Primo de Rivera,19231930, es decor tota la casa demanera anacrnica i reaccionria, aimatge del mateix rgim poltic quesimpos. Daquesta poca sn les

    pintures del Sal de Sant Jordi i el po-pular pont neogtic sobre el carrer delBisbe, fet el 1928, obra de larquitecteJoan Rubi i Bellver.

    All ms illustratiu que queda daquellsanys, de segur, s la pesant obra pictricadel Sal de Sant Jordi, 19261927, sobre-posada materialment a la de Torres Garcia.Una lli de maneres, per fer assimilar alscatalans la histria unitarista espanyola,amb unes pobres pintures sobre tela forade temps i de lloc que impedeixen apreci-ar lobra arquitectnica de Pere Blai.

  • 7/23/2019 Palau Generalitat Resum 600 Anys Art

    23/34

    43

    Durant el perode de la darrera rep-blica espanyola, es conced un estatutdautonomia que prengu el nom hist-ric de Generalitat de Catalunya. El nourgan poltic recuper lantiga seu alPalau, durant 8 anys, fins a lentrada deles tropes del general Franco. Lagitatperode republic gaireb no es reflecten larquitectura del Palau.

    Del 1931 al 1936, i amb la guerra espa-nyola fins al 1939, es feren ben poquesintervencions a ledifici; de fet, cap de prouperdurable ni significativa arquitectnica-ment.

    La violenta ruptura que signific ladictadura de Franco, fins al 1977,tampoc comport grans canvis en elconjunt edificat. Se suprim de nou laGeneralitat i la Diputaci Provincial deBarcelona ocup tot el Palau.

    De primer els nous ocupants sacomoda-ren perfectament a la decoraci primorive-rista que encara es trobaren. A finals delsanys seixanta i primers dels setanta estraslladaren les pintures de Torres Garcia,que restaven ocultes darrere les actualsdel Sal de Sant Jordi, a una sala expressaper a la seva exposici, on es conservenfins avui mateix. Sincorporaren, tamb,decoracions allegriques a lentrada delpont del carrer del Bisbe, obra de lescultorJosep M. Subirachs, i als paramentsinteriors de la sala despera de la galeria,lanomenat Arxiu de Comptes, aqu amb

    obra pictrica de Jordi Alum. Lactualcarill de 49 campanes s de lany 1976i en substitu un de ms petit del 1927. Elso daquest singular instrument musical esfon amb larquitectura de ledifici amb unresultat excellent.

  • 7/23/2019 Palau Generalitat Resum 600 Anys Art

    24/34

  • 7/23/2019 Palau Generalitat Resum 600 Anys Art

    25/34

    El 1977, retornada amb la democrciala Generalitat de Catalunya, amb unnou estatut, el govern sestabl altravegada a ledifici i es recomenaren lesaccions de dignificaci i valoraci de laseva arquitectura.

    En aquesta lnia, el 1993 es rehabilitarenels baixos de sota el Pati dels Tarongers,que retornaren als seus espais originals del1914 i sadaptaren per a una sala de confe-rncies tecnolgicament equipada i dotadaduns foyersamb una excellent colleccide lobra del pintor catal Antoni Clav.Ms tard sincorpor a ledifici, en una salaexpressa de la planta noble, lobra dAntoni

    Tpies Les Quatre Crniques, inspirada enaquests documents fonamentals de la his-tria de Catalunya, que es conserven desde lpoca medieval. Ara aquesta pinturapresideix la Sala de Govern, integrada enladequaci provisional feta el 2006.

    A partir de lany 1998, shan arreglat, nete-jat i posat al dia totes les faanes exteriorsi interiors. I darrerament sha rehabilitatun sector de la planta baixa per a sala decomunicacions i premsa. Continua, a poc apoc, el procs de recuperaci i rehabili-taci integral del monument que sinicilany 1987, quan la Diputaci Provincial deBarcelona es trasllad a un altre indret dela ciutat.

    6

  • 7/23/2019 Palau Generalitat Resum 600 Anys Art

    26/34

    49

    El Palau de la Generalitatde CataluaResumen de 600 aos de arte

    El Palau de la Generalitat es lasede de la Presidencia y del Go-bierno de Catalua. Se trata deun bello edificio construido entrelos siglos XV y XVII en Barcelo-na, la capital de Catalua, en elcentro histrico de la ciudad. LaGeneralitat es el sistema institu-cional mediante el cual se organi-za polticamente el autogobiernode Catalua dentro del Estadoespaol hoy da.

    El conjunto edificado se yergueen el mismo centro urbano quehaban trazado los romanos en

    el siglo I. Se trata de un edificiode gran densidad simblica, deuna significacin histrica, artsti-ca y poltica muy importante. Suarquitectura noble se mantieneviva y en uso, al haber superadoel paso del tiempo con una altacalificacin cultural.

    Ocupa la manzana de origen me-dieval y contorno irregular que vade la plaza de Sant Jaume hastala calle de Sant Sever y de la calledel Bisbe hasta la de Sant Ho-norat. Mide 39 metros de anchopor 107 de largo y ocupa cercade 4.200 metros cuadrados deterreno. Tiene unos 10.000 me-tros cuadrados construidos ytrabajan all hasta 200 personasactualmente.

    La Diputacin del General

    La casa fue la primera sede deun organismo poltico ya existen-te, denominado desde la pocabajomedieval Deputaci del Ge-neral de Catalunya o Generalitat.Era una estructura de gobiernopactada entre los actores pol-ticos de aquel entonces y figuraentre las primeras ms liberales ydemocrticas en el contexto de laEuropa de su tiempo.

    Esta institucin, que se fue con-formando progresivamente, tienesu origen en una comisin de-legada de las Cortes Catalanasque pas de ser eventual a per-manente. En el siglo XIII el rey Jai -me I consolid dichas cortes y seconvirtieron durante ms de 400

    aos en asambleas parlamenta-rias que representaron al generaldel pas. Es decir, los tres brazoso grupos de poder organizadosdel territorio en las edades Mediay Moderna: el clero, la nobleza ylas poblaciones reales. Cada cor-te era convocada por el rey y enella se deliberaba y se pactabanlos tributos, las leyes y los lmitesde la potestad real. La Genera-litat fue el rgano permanenteque gestionaba estos acuerdos,sobre todo la recaudacin de lascontribuciones econmicas y deldonativo al monarca. Muy prontoemiti deuda pblica y lleg a te-ner fuerzas armadas propias, demar y tierra. No dependa direc-tamente de la corona y actuaba

    como garante de la preservaciny defensa de las leyes y de los in-tereses de los catalanes.

    Existi de forma consolidadadesde 1359 hasta 1714 cuando,a causa de la derrota militar deCatalua en la llamada Guerra deSucesin que culmin el 11 deseptiembre con la toma de Bar-celona, el rey de Espaa Felipe

    V la suprimi. Desde entonces,en los antiguos territorios de lacorona catalanoaragonesa se im-pusieron las leyes de Castilla, conlas formas de gobierno propiasde la monarqua absoluta.

    Los orgenes del edificio actualse remontan al ao 1400 y esteno complet su permetro hasta1640. Se fue ampliando por eta-pas, a medida que las circuns-tancias histricas favorecan elpoder progresivo de la institu-cin, al tiempo que se podan

    comprar y reedificar las casasvecinas.

    En consecuencia, presenta des-de las formas del gtico tardohasta las propias del Renacimien-to. Formas, tanto de la construc-cin como de los objetos quecontiene. Un conjunto unitarioque se ha conservado en buenaparte y que los historiadores delarte han tenido siempre en granconsideracin. Ilustra de maneraejemplar la introduccin del Re-nacimiento en Catalua. Poseeun contenido simblico extraordi-nario, gracias a su valor artsticoe histrico, al sentido poltico y a

    los referentes cvicos. En la ac-tualidad es un monumento vivoque, por el hecho de mantenerfunciones heredadas de las origi-nales, da testimonio de la volun-tad milenaria de los catalanes deautogobernarse. Est protegidopor la legislacin como bien deinters cultural nacional.

    El poder de la Generalitat aumen-t al mismo tiempo que se alej,fsica y polticamente, la monar-qua, a la vez que el tiempo entrelas cortes se extendi y la estruc-tura poltica y administrativa sehizo ms compleja.

    Las Cortes de Cervera de 1359consolidaron la institucin cuan-

    do tuvieron que hacer frente a losgastos de la guerra con Castilla ynecesitaron emitir deuda pblica.En esta guerra el rey de Castilla,Pedro el Cruel, pretenda los terri-torios de Pedro el Ceremonioso,rey de Aragn, Valencia, Mallorcay Catalua.

    El asalto del call o judera deBarcelona, en 1391, facilit que,en 1400, la Generalitat pudiesecomprar una primera finca paraestablecer su sede en un sitiocntrico de la ciudad. Las pri-meras obras coincidieron con elcambio de dinasta de la monar-qua, de catalana a castellana,entre 1410 y 1412. Solo los gran-des conflictos del pas impusie-ron parntesis importantes en elcrecimiento del edificio: la GuerraCivil Catalana (1462-1472), laGuerra de los Remensas (1485-1486), la Guerra de los Treinta

    Aos (1618-1648) y, finalmen-

    te, la Guerra de los Segadores(1640-1659).

    La casa gtica

    La primitiva casa gtica cua-trocentista, justo en medio delconjunto edificado, puede dis-tinguirse fcilmente. Cuenta condos fachadas y dos puertas. Lafachada principal se encuentraen la calle del Bisbe, mientrasque la otra da a la calle paralelade Sant Honorat, que pasa a unnivel algo inferior.

    Se organiza segn la mane-ra tpica y secular de las casas

  • 7/23/2019 Palau Generalitat Resum 600 Anys Art

    27/34

    0 51

    seoriales urbanas del rea deinfluencia catalana, alrededor deun patio central descubierto, conuna escalera exterior que lleva ala planta principal, a las estanciasms nobles. En medio, un entre-suelo con estudios. En los bajos,dependencias de servicios, por-tera y guardia. En el desvn, unagalera cubierta de proteccin, al-macn, trastero y ms servicios.

    Y un huerto anexo. El portal deentrada, en arco de medio punto,con grandes dovelas.

    Sobre este esquema, un jovenmaestro albail, Marc Safont de-ba tener unos 25 aos en 1410con su talento, la inspiracin yla confianza de los diputados de

    aquel entonces, edific una casaa la vez til, bella y slida, dota-da de una gracia especial queha superado el paso del tiempo,de manera que todava hoy sepuede disfrutar perfectamente desu magnfica arquitectura. Se lequiso dar la debida importanciay suntuosidad, con dimensionesgenerosas y profusin de escul-turas aplicadas, as como las ca-ractersticas seas herldicas: lascuatro barras reales catalanas yla cruz de san Jorge, patrn dela caballera, de la Generalitat yde Catalua. En la extraordinariacantidad de documentacin dela Generalitat que se conserva,se puede constatar siempre lavoluntad de los diputados de quela calidad del edificio y su equi-pamiento fueran muestra patentey quedaran para la historia delpoder y del peso poltico de lainstitucin.

    El resultado, tal como se puedeapreciar 600 aos despus, fueexcelente. Los estudiosos hanvalorado la armona de las pro-porciones, la calidad tcnica yel ingenio de la construccin, aligual que la adecuacin funcional.La sutileza de los detalles escul-tricos, la riqueza del repertorioiconogrfico, el aspecto elegan-te del conjunto y el refinamientoesttico de ciertos detalles, sobretodo el medalln de san Jorgeen el portal de la calle del Bisbe,obra de un imaginero muy joven,llamado Pere Joan, y la galera delpatio, as como la densa y deli-cada decoracin de la capilla de

    Sant Jordi, todo dirigido por MarcSafont.

    El acierto, por parte de los dipu-tados, en la seleccin de estos

    jvenes que han pasado a lahistoria como los mejores del pasen su tiempo tiene una afortuna-da continuacin en el atavo dela casa, sobre todo la capilla: elencargo de un retablo al clebrepintor Bernat Martorell, as comode un frontal de altar y un ves-tuario litrgico al bordador AntoniSadurn. Siempre con la imagine-ra, omnipresente en el edificio,de la leyenda de san Jorge.

    La finca original se adquiri el 3de diciembre de 1400. Se encon-

    traba en el lmite del levante dela judera asaltada y saqueadapoco tiempo antes, en 1391. In-tegrada en su recinto se encon-traba la sinagoga menor.

    Aparte de la alineacin de la ca-lle y, tal vez, algunos cimientos yelementos menores, no se apro-vech nada de las edificacionesanteriores. En 1410 se realizaronobras, ya bajo la direccin deMarc Safont. Entre 1416 y 1419se rehzo el muro y el portal deacceso por el huerto que daba,al mismo nivel, a la calle del Bis-be. Cabe destacar el medalln yotras esculturas notables de PereJoan. En 1425, el patio y la es-calera estaban en construccin.En 1434, se termin la capilla, enla planta baja. Fue el final de estaprimera etapa de obras. Des-de el primer momento se valormucho la labor de los maestrosprimerizos Marc Safont y Pere

    Joan. Consta que ambos recibie-ron un premio en metlico por elbuen trabajo realizado. En 1437se acab el retablo de san Jorge,de Bernat Martorell, y hacia 1450,el frontal de altar y el terno borda-dos por Antoni Sadurn.

    La fachada gtica de la casa queda a la calle de Sant Honorat hasido calificada de imponente, esde gran categora y una de lasms lucidas del gtico civil ca-taln.

    Toma forma sobre un paramen-to plano, con un pliegue o ses-go obligado por el trazado de la

    calle medieval. Est hecha conpequeos sillares de piedra degres, de la montaa de Montjucde Barcelona. El portal mayor, co-ronado con el escudo del Generalsostenido por dos ngeles estflanqueado por dos puertas me-nores, con funciones de servicio.Estas ltimas estaban indicadascon figuras en relieve en las cla-ves de los arcos, que represen-taban los porteros o guardianesde la casa. El frente de los dospisos superiores est recortadopor dos hileras de seis ajimeces(finestres coronelles en cataln).Los de la planta noble, grandes,trforos, divididos por dos colum-nillas cilndricas (o parteluces),muy delgadas, de piedra calcrea

    numultica de Girona. Los del se-gundo piso son ms pequeos ygeminados.

    Esta fachada se inscribe en elgrupo de las llamadas de corone-lles, de tradicin civil, en contra-posicin a las de traceries, msinspiradas en la anterior arqui-tectura religiosa del pas. Ambostipos estn muy presentes en laarquitectura catalana. En Barce-lona y desde Perpin, Valenciay Mallorca hasta Npoles, Sicilia,Chipre y Rodas.

    La fachada gtica de la calle delBisbe es una de las mejores par-tes del edificio. En el extremo deun muro simple de aparejo depiedra, donde se abre la anchaportalada quizs pensada parael acceso de carruajes apareceun coronamiento admirable, mar-cado por un gran medalln conla figura de san Jorge a caballo

    matando al dragn. Se trata deuna escultura sobre piedra enalto relieve, con una viveza, unafuerza compositiva y un detalleextraordinarios. La princesa estrepresentada en una grgola sub-yacente.

    No obstante, se trata de la anti-gua valla del huerto, del otro ladode la casa, en la calle ms impor-tante. Abre un segundo accesoal edificio primitivo, ms amplio,ms cntrico, mejor y a pie decalle. Da a un patio, el antiguohuerto, de donde se llega al patioprincipal, por debajo de un cuer-po edificado, sostenido por tres

    arcos de piedra atrevidos, de mu-cha luz y muy rebajados. Comose quiso lograr una entrada msrica y suntuosa que la otra, seincorpor un trabajo escultricoparticular, muy apreciado en sutiempo y todava admirado hoyda. Un antecedente formal muyvisible se encuentra en la entradaprimitiva del vecino edificio del

    Ayuntamiento.

    Se inscribe en la corriente es-cultrica llamada gtico interna-cional y consagr al joven autorde 20 aos! Pere Joan, enla historia del arte cataln. Haaguantado cerca de 600 aosen el mismo sitio, en el exterior,en bastante buen estado. Mien-

    tras tanto, tambin se mantuvo yaument su valor artstico y pa-trimonial. En el conjunto de estaobra se ha ponderado la audaciacompositiva y el virtuosismo delautor. Vale la pena admirar, concalma, el repertorio de pequeascabezas esculpidas a modo demnsulas en la base de la seriede arcuaciones. Un muestrariomuy verosmil de rostros contem-porneos del imaginero, vistos,por ejemplo, como posibles tran-sentes de la propia calle. Se hasealado que la serie respondaa una voluntad de humanizacindel retrato, en sintona con el na-cimiento de un nuevo espritu delos tiempos. Las falsas grgolasson muy expresivas; con el re-curso, valiente, del maestro deotorgar el papel de una de ellas alpersonaje de la princesa de la le-yenda de san Jorge. La barandi-lla, de traceras caladas, y los pi-nculos, distintos todos, tambin

    estn trabajados con una delica-deza y un detalle extremos. Nu-merosas particularidades comopasa frecuentemente y este esel caso son invisibles a los ojosdel espectador de la calle. Porejemplo, las figuras de unos nii-tos que rematan los puntos msaltos de los pinculos o que seencuentran detrs de los altorre-lieves del san Jorge.

    El patio principal de la casa esairoso, elegante y seorial sinafectacin. Supera en virtudesa otros patios semejantes, peroms severos, tan notables y habi-tuales en la arquitectura catalana.

    La cubierta del amplio espaciointerior es muy calada y abierta.En la planta baja se abre hacia unsegundo patio, en direccin a lacalle del Bisbe. En el primer piso,las arcadas altas de las galerasensanchan y aligeran el espaciodel patio de luces del claustro.Una gran profusin de relievesfinamente esculpidos en piedraenriquece el entorno.

    La escalera descansa sobre unagran bveda de piedra. El escalo-namiento se nota, por fuera, bajola barandilla de culos ciegos detracera gtica, sin igual cubiertade figuras dispares, ceidas enlos pequeos espacios triangu-lares. Las columnas que sostie-

    nen los arcos apuntados de lagalera son extraordinariamenteesbeltas. De seccin cuadrilo-bulada, estn hechas con piedraresistente, numultica, de Girona.Rostros expresivos ornamentanla serie de arranques comunesde los arcos. El vaco del grancalado de la galera suspende elnimo bajo el peso del macizosuperior. Una moldura horizontalque religa el permetro sirve debase de otro ritmo de pilastras,en el piso superior, rematadasen la punta con pinculos y re-codos en las bases con peque-as mnsulas, con todava msrelieves escultricos. En medio,los antepechos, adornados con

    juegos de tres finas arcuacionesojivales en relieve y, por encima,la fila de aberturas de la galeradel desvn, bajo la cornisa quesirve de canal. Una gran cantidadde grgolas alrededor veintisis,una por cada pinculo; vivas,

    esplndidas, acaban de dar so-lemnidad al recinto del gran pa-tio; enmarcando perfectamenteel patio de luces. Lo agradabledel espacio tambin se debe a lavibracin cromtica y clida de lapiedra de Montjuc.

    Al subir a la galera por la esca-lera exterior aparece la esplndi-da fachada de la capilla de SantJordi. Curiosamente, este no erasu emplazamiento original. Fuetrasladada aqu 110 aos des-pus de haber sido construida enla planta baja por Marc Safont.El rincn de la capilla, en la ga-lera gtica, es muy atractivo. Su

    singular fachada aporta al con-junto el esplendor de una deli-cada obra decorativa en piedra.El espacio interior original no sepercibe bien ahora ya que se su-primi la pared del fondo en unaampliacin realizada en el siglo

    XVIII. Sus proporciones son mo-deradas; es pequea, tiene plan-ta cuadrada y est cubierta conbveda de crucera estrellada.

    El traslado de la capilla ilustrael gran respeto que se tuvo porla obra gtica de Marc Safontms de un siglo despus de suconstruccin. En la entrada dela fachada, se puede admirarde cerca la filigrana del trabajode la piedra en mltiples deta-

    lles. Finas molduras, traceras,arcuaciones, hojarasca calada,pequeos capiteles, angelitos,grgolas, frondas y florones dedibujo afinado. La visin de con-

    junto tambin llama la atencin.Tres arcos apuntados perforan elmuro con una puerta flanqueadapor dos ventanales de antepechobajo. El interior permite admirar lafina bveda estrellada con 13 es-culturas aplicadas en mnsulas yclaves y, hoy todava, el magnficofrontal de altar bordado, originalde 1432, de Antoni Sadurn.

    En los tmpanos de las tres aber-turas de la fachada se encuentrancelosas de tracera, de fragilidaddelicada y transparente. Como sifuese un modelo reducido, es-cultrico o de orfebrera, cuatropequeas pilastras dispuestaspor arista se alzan adosadaspor delante de las jambas de lasaberturas, hasta transformarse

    en pinculos simulados. Cadauno termina en una pequeafalsa grgola que intercepta unasingular cornisa de frondas cala-das. Desde las puntas de los tresarcos, las arquivoltas ms exte-riores o guardapolvos tambinse afilan hacia arriba y dan lugara tres ngeles en la mitad del re-lieve. Con las frondas, perfecta-mente integradas en los fondosdecorados con un tejido de tra-ceras ciegas. Llegan igualmente,con florones, hasta la propia cor-nisa final y acaban con grgolasparecidas. Siete en total, que fi-guran bestias. Esta sencilla com-posicin emprende el vuelo por la

  • 7/23/2019 Palau Generalitat Resum 600 Anys Art

    28/34

  • 7/23/2019 Palau Generalitat Resum 600 Anys Art

    29/34

    4 55

    incrementado sus atribuciones yestaba muy interesada en forjarseuna orientacin urbana ms pres-tigiosa para reforzar, an ms, supresencia pblica. Con esta vo-luntad, se encarg al ya clebrearquitecto Pere Blai esta partede la ampliacin, que esta vez seemprendi exclusivamente en elestilo renacentista.

    De este modo, cerca de doscien-tos aos despus de abrirse elsuntuoso acceso de la calle delBisbe, el diputado presidente dela corporacin, el abad de Po-blet Oliver de Boteller impuls laapertura del edificio hacia SantJaume y la antigua calle de lasEscrivanies Pbliques, que coin-

    cida con el todava ms antiguoeje del decumanus romano y, pa-rece, el antiguo espacio del forumcorrespondiente en el cruce conel cardo, la calle del Bisbe actual.

    La ampliacin hacia Sant Jau-me deba durar cuatro aos y,fatalmente, fueron ms de vein-te. La obra suscit una serie decontroversias, entre las cuales lams comentada fue una suspen-sin decretada por el rey FelipeII, alarmado por su delegado enBarcelona, el duque de Feria, quedenunciaba las obras como undesafo al poder real.

    La nueva fachada se abri justoenfrente del vaco del viejo fosode Sant Miquel y del de Sant Jau-me, ante el prtico de la iglesiadesaparecida en 1825, sobre laantigua calle de las EscrivaniesPbliques. A aquello que pordentro tena todas las caracters-

    ticas de una iglesia, el arquitectosupo encontrar la manera de dar-le la monumentalidad civil que sele pidi. Lo logr a base de asi-milar el frontis con la fachada deun palacio italiano. El resultadoes una obra original y atractiva,bien compuesta y rica en detallesornamentales, relieves, materia-les, colores y texturas. Con lasreservas propias de la arquitec-tura renacentista de la periferia,la obra evoca el frontispicio delpalacio Senatorio de Miguel n-gel en Roma.

    La atencin queda atrapada en-seguida en el portal de acceso

    hoy da el ms principal de lacasa en arco de medio punto,con columnas dricas dobles los fustes de granito troyano, ori-ginales de los siglos II-III, proce-dentes de la Tarragona romana,con entablamento y cornisa, quesirve de balcn para las grandesocasiones. De este modo se for-ma en la primera planta un grupocentral denso de elementos, mar-cado por una gran hornacina queequilibra la composicin entre losdos ventanales. Todo firmementesoportado por un almohadilladoplano de piedra rstica y el zcaloliso. Los cuerpos laterales se re-saltan por fuera con un esconce,resuelto con una segunda seriede pilastras de capitel corintio.

    El Saln de Sant Jordi, originaria-mente la Capilla Nueva, respondeal tipo de templo-saln de tresnaves renacentista, con propor-ciones amplias, pero comedidasy equilibradas.

    Les naves estn cubiertas porbvedas, singulares y arriesga-das, de ladrillo colocado de pla-no, sostenidas mediante arcossobre pilares de seccin cua-drada y molduraje toscano. Pila-res de piedra tallada, esbeltos yseveros. El tramo central ante elaltar est cubierto con una c-pula ovalada, rematada por uncupulino. Hoy da no se puedepercibir por completo el espaciode la sala, pero se forma un granespacio, a la vez majestuoso ycompensado. La decoracin ac-tual data de 1926. Son pinturasque en otra ubicacin tendranms sentido.

    Cuando se rehabilite el saln, detanta significacin cultural, se po-dr experimentar a placer su ex-celente arquitectura interior, hoyda desfigurada. De cada lado dela sala se encuentra un cuerpo deedificacin, de dos plantas, quellega hasta las dos calles latera-les. Originalmente eran estanciasde trabajo, ahora acogen oficinasde alta representacin.

    La planta baja est condicionadaen la altura por la obra anterior,ya que el suelo de la capilla nue-va tena que coincidir con el dela galera gtica. Los pilares son

    relativamente bajos y las bvedasextraordinariamente rebajadas.Parecen ser de piedra, pero enrealidad estn hechas de ladrillos,a la catalana. Muy delgados, dedos hojas solamente, bajo la so-lera original de losas de mrmoldel Saln de Sant Jordi.

    El Palau usurpado

    El periodo que se abri con laprdida de las libertades de Ca-talua en 1714 y la consiguienteusurpacin del edificio por partede la Real Audiencia borbnicafue el ms desconsiderado y de-cadente jams sufrido.

    Todo el conjunto se resinti enor-

    memente, aunque, por suerte, nose perdi nada de lo esencial. Seadapt a las nuevas funciones sinconsideracin ni respeto algunospor el patrimonio histrico. La Au-diencia ocup el edificio, total oparcialmente, desde 1716 hasta1908.

    En esta poca se ampli la ca-pilla, al demolerse la pared delfondo y cubrir el nuevo espaciocon falsas bvedas de yeso, parasimular el truco de los capitelescolgados. Tambin parece serque se construy la torre del re-loj, anexa a la gran sala del Con-sistorio, que ahora es la sala delGobierno.

    A partir del primer tercio del sigloXIX tambin se ubic en la casala nueva Diputacin Provincial deBarcelona, que ocup el cuerporenacentista de Sant Jaume. Lanueva organizacin estatal que se

    estableci termin desembrandoel pas en cuatro divisiones ad-ministrativas y result ser todavams centralista que la situacinsurgida del Decreto de NuevaPlanta de 1716.

    Se emprendieron obras de unacierta ostentacin, como la es-calera interior, de respeto, de laplanta baja a la planta noble, obradel arquitecto Rom Prats Mon-tells. Asimismo, se restaur el Sa-ln de Sant Jaume y la respectivafachada que en aquel entoncesya daba al amplio espacio ac-tual y se coloc en la hornacinala estatua de san Jorge realizada

    por Andreu Aleu en 1867, que sepuede contemplar hasta hoy da.

    La poca contempornea

    Afortunadamente, hoy da la obradel Palau de la Generalitat de Ca-talua se mantiene fiel a lo mssustancial y valioso de su arqui-tectura original. Ahora bien, nofue hasta 1907 que Enric Prat dela Riba pas a ser presidente dela Diputacin, inicindose as unperiodo trascendental de redig-nificacin del edificio, en paraleloal resurgimiento de la estructurapoltica nacional.

    Las actuaciones fueron muy nu-merosas, pero las de mayor al-

    cance consistieron en el estudiohistrico del monumento y el va-ciado de tierras del Patio de losNaranjos con el propsito de am-pliar, aprovechar y sanear la plan-ta baja de la casa. Los naranjosse integraron al nuevo suelo dehormign armado con jardinerasadecuadas. Adems de habilitarel sector norte del edificio para elnuevo Instituto de Estudios Ca-talanes, se empezaron una seriede pinturas murales en el Salnde Sant Jordi, obra importantedel artista uruguayo-cataln Joa-quim Torres Garca. Quedaron in-acabadas al morir Prat de la Riba,en 1917, y ultrapasaron la simpleutilidad decorativa para conver-tirse en un smbolo de la nuevaCatalua novecentista.

    Bajo la dictadura de Primo de Ri-vera (1923-1930) se decor todala casa de manera anacrnica yreaccionaria, a imagen del rgi-

    men poltico que se impuso. Sonde esta poca las pinturas delSaln de Sant Jordi y el popularpuente neogtico sobre la calledel Bisbe, construido en 1928,obra del arquitecto Joan Rubi iBellver.

    Lo ms ilustrativo que queda deaquellos aos seguramente es lapesada obra pictrica del Salnde Sant Jordi, que se sobrepu-so materialmente a la de TorresGarca entre 1926 y 1927. Unaleccin de modales, para que loscatalanes asimilaran la historiaunitarista espaola, con pintu-ras pobres sobre tela fuera de

    tiempo y de lugar que impidenapreciar la obra arquitectnica dePere Blai.

    Durante el periodo de la ltimaRepblica espaola, se conce-di un estatuto de autonomaque tom el nombre histrico deGeneralitat de Catalua. El nue-vo rgano poltico recuper du-rante ocho aos la antigua sedeen el Palau hasta la entrada delas tropas del general Franco. Elagitado periodo republicano casino se reflej en la arquitectura delPalau.

    De 1931 a 1936, y con la Gue-rra Civil hasta 1939, se llevaron acabo muy pocas intervenciones

    en el edificio; de hecho, ningu-na suficientemente perdurable nisignificativa desde el punto devista arquitectnico.

    La violenta ruptura que significla dictadura de Franco, hasta1977, tampoco comport gran-des cambios en el conjunto edi-ficado. Se suprimi de nuevo laGeneralitat y la Diputacin Pro-vincial de Barcelona ocup todoel Palau.

    Al principio los nuevos ocupantesse acomodaron perfectamente ala decoracin primoriverista queencontraron. A finales de la d-cada de 1960 y principios de lasiguiente se trasladaron las pin-turas de Torres Garca, que per-manecan ocultas detrs de lasactuales del Saln de Sant Jordi,a una sala expresamente desti-nada a su exposicin, donde seconservan hasta hoy da. Asimis-

    mo, se incorporaron decoracio-nes alegricas en la entrada delpuente de la calle del Bisbe, obradel escultor Josep M. Subirachs,y en los paramentos interiores dela sala de espera de la galera,llamada Archivo de Cuentas, eneste caso con obra pictrica deJordi Alum. El carilln actual de49 campanas es de 1976 y susti-tuy otro ms pequeo de 1927.El sonido de este instrumentomusical singular se funde con laarquitectura del edificio con unresultado exquisito.

    En 1977, restituida la Generalitatde Catalua con la democracia

    y con un nuevo estatuto, el Go-bierno se volvi a establecer enel edificio y comenzaron de nue-vo las acciones de dignificacin yvaloracin de su arquitectura.

    En esta lnea, en 1993 se reha-bilitaron los bajos que se en-contraban bajo el Patio de losNaranjos, que volvieron a susespacios originales de 1914 yse adaptaron para una sala deconferencias equipada con latecnologa adecuada y dotada defoyers con una excelente colec-cin de la obra del pintor cataln

    Antoni Clav. Po steriormente seincorpor en el edificio, en unasala especialmente prevista dela planta noble, la obra de Anto-

    ni Tpies Les Quatre Crniques,inspirada en los documentos fun-damentales de la historia de Ca-talua que se conservan desdela Edad Media. Hoy da la pinturapreside la Sala de Gobierno, inte-grada en la adecuacin provisio-nal llevada a cabo en 2006.

    A partir de 1998, se han arregla-do, limpiado y puesto al da todaslas fachadas exteriores e interio-res. ltimamente se ha rehabili-tado un sector de la planta bajacomo sala de comunicaciones yprensa. Contina, poco a poco,el proceso de recuperacin yrehabilitacin integral del mo-numento que se inici en 1987,cuando la Diputacin Provincialde Barcelona se traslad a otroedificio.

  • 7/23/2019 Palau Generalitat Resum 600 Anys Art

    30/34

    6 57

    The Palau de la Generalitatde CatalunyaSummary of 600 years of art

    The Palau de la Generalitat, seatof the Catalan presidency andgovernment, is a fine building dat-ing to the fifteenth-seventeenthcentury that stands in the historiccentre of Barcelona, capital ofCatalonia. The Generalitat is thename given to the institutionalsystem under which the autono-mous government of Cataloniais organised within the SpanishState today.

    The buildi ng stands in the urbancentre that was first established

    by the Romans in the first centu-ry. The building is deeply steepedin symbolism and is infused withhistoric, artistic and political sig-nificance. Having survived thepassage of time whilst conserv-ing its great cultural importance,its noble architecture is still verymuch alive, and fully in use.

    The site occupies an irregular-shaped urban housing block ofmedieval origin that stretchesfrom Plaa de Sant Jaume toCarrer de Sant Sever and Carrerdel Bisbe, and as far as Carrer deSant Honorat. The block is some39 metres wide by 107 long, andoccupies an area of nearly 4,200square metres. Some 200 peoplework in the building, which hasaround 10,000 square metresunder roof.

    The Deputation of theGeneral

    The building was the fir st seat ofa political body already in exist-ence, known since late medi-eval times as the Deputaci delGeneral de Catalunya, or Gen-eralitat. This government struc-ture, established by agreementamongst the political leaders ofthe day, is considered to havebeen one of the most liberal anddemocratic systems in Europe inits day.

    The Generalitat was an institu-tion that took shape gradually.Its origins are found in a delegatecommittee set up by the Catalan

    Corts, or parliament, and whichpassed from being temporaryto enjoying permanent status.For more than 400 years, theCorts, which were consolidatedby King James I in the thirteenthcentury, acted as parliamentaryassemblies representing the so-called general of the country,that is to say, the three estatesor groups of organised powerthat existed in the country duringthe Middle Ages and the mod-ern period. These estates were:the ecclesiastic, the nobility andthe commoners. Each Cort wascalled by the king to debate andagree on taxes, laws and thelimits on royal power. The Gen-eralitat was the permanent body

    that administered and managedthese agreements, particularlyas regards collecting taxes, orthe donation to the king. Theinstitution soon began to issuepublic debt and even had itsown armed forces, on land andat sea. The Generalitat did notdepend directly on the crownand worked to safeguard anddefend the laws and interests ofthe Catalan people.

    The Generalitat was firmly es tab-lished from 1359 to 1714 when,after the military defeat of Cata-lonia in the War of Succession,which ended on 11 September1714 with the occupation of Bar-celona, King Philip V of Spainabolished the institution. Afterthat, the laws of Castile were im-posed on the former territoriesof the Catalan-Aragon kingdom,along with the forms of govern-ment congruent with a regime

    based on absolute monarchy.The construction of the buildingwe see today began in 1400,but its present perimeter was notcompleted until 1640. The Palauwas gradually enlarged duringdifferent periods as historical cir-cumstances favoured the institu-tions growing power, enablingneighbouring houses to be pur-chased and converted.

    As a consequence of this histor icdevelopment, the Palau containsfeatures that range from the late-Gothic to the Renaissance style.

    These element s include bo th the

    construction elements and theobjects contained in the building,all of which form a unified wholethat has been largely conservedand which art historians have al-ways held in the highest consid-eration. The site, which providesan exemplary illustration of howthe Renaissance was introducedinto Catalonia, is imbued withextraordinary symbolic contentby its artistic heritage, historiclegacy, political significance andcivil standing. This is a truly livingmonument, one that, continu-ing to perform functions that areanalogous to the purposes forwhich it was first established,embodies the thousand-yearCatalan urge for self-govern-

    ance. Finally, the Palau enjoyslegal protection as a site of na-tional cultural interest.

    The po wer of the Generali tat in-creased as the monarch becamemore distant, both physically andpolitically, whilst the time betweenone Cort and another becamelonger and the political and ad-ministrative system became moreand more complex.

    In 1359, the Corts of Cerveraserved to strengthen the institu-tion at a time when it was neces-sary to issue public debt in orderto meet the costs of the war withCastile. In this war, the king ofCastile, Peter the Cruel, sought towrest Aragon, Valencia, Majorcaand Catalonia from King Peter theCeremonious.

    In 1400, not long after the attackon the Jewish quarter, or Call, of

    Barcelona, which took place in1391, the Generalitat was ableto buy an initial site on which toestablish its offices in the centralpart of the city. The start of theseworks coincided with a changein dynasty, from a Catalan mon-archy to a Castilian dynasty, in1410-1412. Only the great con-flicts that affected the countrycaused any lasting interruptionsto the expansion of the building:the civil war of 1462-1472; theWar of the Remences, 1485-1486; the Thirty Years War, 1618-1648; and, finally, the ReapersWar, 1640-1659.

    The Gothic house

    The original fifteenth-cent uryGothic house at the centre ofthe building can be clearly dis-tinguished. This house has twofaades and two doors, the maindoor giving onto Carrer del Bisbe,the other onto a street parallelwith it, Carrer de Sant Honorat,which runs past the building on aslightly lower level.

    The Gothic building is organised inthe typical, secular manner of no-ble urban mansions in the Catalanarea of influence: around a central,open-air courtyard, with an exter-nal staircase leading up to theprincipal apartments on the main

    floor. In between these is a mez-zanine containing studies. On theground floor are the service andthe porters and guards quarters.Under the roof are a protectingcovered gallery, a storeroom, alumber room and more services.

    Voussoir stones form the roundarch over the entrance.

    Taking this as his starting point,a young master builder, MarcSafont, who must have been justaround 25 years of age in 1410,brought his talent and inspirationto bear and, enjoying the trustand confidence of the deputies ofthe time, built a house that wasat once functional, beautiful androbust. Moreover, Safont infusedhis creation with a special gracethat has enabled it to withstandthe passing of time so that, eventoday, we can appreciate itssplendid architecture. The aimwas to create an appropriately

    large and magnificent palace,adorned by an unusual profusionof sculptures and identifying he-raldic signs the four bars of theCatalan monarchy and the Crossof Saint George, patron saint ofcavalry, the Generalitat and Cata-lonia. The enormous amount ofdocumentation on the Generalitatthat has been conserved makesfrequent reference to the depu-ties determination to ensure thatthe quality of the building and itsfurnishing should enable every-one and history to observethe power and political impor-tance of the institution.

    The result, as we can see, 600years later, was excellent. Schol-ars have praised the harmony ofproportions, the technical qualityand the ingenuity of the construc-tion and its impressive function-ality. Particularly outstandingare the subtle sculptural details,the rich iconographic repertoire,the elegant overall air and theaesthetic refinement of certainfeatures. These include, par-ticularly: the medallion of SaintGeorge over the Carrer del Bisbeentrance, the work of a youngsculptor by the name of PereJoan; the gallery in the courtyard;and the dense and delicate deco-ration of the Chapel of Sant Jordi,all directed by Marc Safont.

    The excellent judgement that thedeputies showed in appointingthese two young artists whohave gone down in history as thefinest in the country in their day was also demonstrated when itcame to decorating the building,particularly the chapel: the re-nowned painter Bernat Martorellwas commissioned to make analtarpiece, and the embroiderer

    Antoni Sadurn was given thetask of producing an altar frontaland the liturgical vestments. Thelegend of Saint George was usedas a figurative motif throughoutthis work, and is ubiquitous in thewhole building.

    The original building was pur-chased on 3 December 1400.

    The house stood on the easternlimits of the Call Major, or Jewishquarter, which had been attackedand sacked just a few years be-

    fore, in 1391. The site purchasedcontained the minor synagogue.

    Apart from its alignment withthe street and, perhaps, somefoundations and minor elements,nothing from the older buildingwas conserved. By 1410, workhad already begun, directed byMarc Safont. The wall and theentrance through the gardenthat gave directly onto Carrer delBisbe were rebuilt in 1416-1419.

    The medalli on and several otheroutstanding sculptures by PereJoan were also installed here.In 1425, work was well underway on both the courtyard and

    the staircase. The chapel onthe ground floor was finished in1434, marking the end of this firststage in construction. From theoutset, the work of the first build-ers, Marc Safont and Pere Joan,was praised most highly. Therecords show that both receivedgenerous payment for their excel-lent achievements. Bernat Mar-torell completed the altarpiece ofSaint George in 1437, whilst An-toni Sadurn finished embroider-ing the altar frontal and liturgicalvestments in around 1450.

    The f aade that gives onto Car-rer de Sant Honorat is consideredan impressive work of the high-est quality, and an outstanding

    example of Catalan Gothic civilarchitecture.

    It takes shape against a flat wallthat adopts a bevelled shapein order to follow the course ofthe medieval street. The faade,which is built of small clayish ash-lar stones from Mount Montjucin Barcelona, contains the mainentrance, crowned by the coat ofarms of the General, supportedby two angels. The entrance isflanked by two smaller door-ways, which are used as serviceentrances and are indicated byrelief figures representing portersor guards in the keystones of thearches. The front of the two up-per storeys features two rowsof six windows, known as coro-nelles, no doubt in an allusion tothe crown-like shape of the lintel.

    Those on the main floor are large,trifora windows, divided by twothin, cylindrical columns, mullionsmade from nummulitic limestonefrom Girona. The double win-dows on the second storey aresmaller.

    This faade is one of thoseknown as coronelles, traditionallyused in civil architecture, as op-posed to those known as tracer-ies, a style which takes its inspi-ration from the countrys religiousarchitecture. Both styles arefound frequently in the house andin Catalan architecture, not onlyin Barcelona, but from Perpignan,

    Valencia and Majorca to Naples,Sicily, Cyprus and Rhodes.

  • 7/23/2019 Palau Generalitat Resum 600 Anys Art

    31/34

    8 59

    The Gothic faade that gives ontoCarrer del Bisbe is one of the fin-est features in the entire building.

    At the end of a simple stone wall,where the wide doorway (perhapsoriginally a carriage entrance)opens, is a splendid crowningthat features a great medallionin which we see Saint Georgeon horseback, killing the dragon.Carved into the stone in haut-re-lief, this is a striking composition,full of life and the most extraordi-nary detail. The princess is repre-sented in the gargoyle below.

    This was the old wall aroundthe garden, on the other side ofthe house, though the more im-portant street. Here is a second

    entrance to the original building,wide, more central, finer and situ-ated at ground level. This door-way leads into a courtyard, oncethe old garden, and from here tothe main courtyard, under a builtbody supported by three dar-ing stone arches, considerablysurbased, full of light. This en-trance was intended to be richer,more sumptuous than the other.For this reason, it is adorned byspecial sculptural work that wasgreatly appreciated in its time andis still much admired even today.

    A formal precursor to this door-way can be seen in the originalentrance to the nearby Casa dela Ciutat, or City Hall.

    The sculpture, in the so-called In-ternational Gothic style, signifiedthe consecration of the artist, PereJoan, who was just 20 years ofage at the time. It has stood herefor 600 years in the same place, in

    the open air, and has been con-served in very good condition.Meanwhile, its artistic and heritagevalue was maintained and evengrew, for this is a work that illus-trates Pere Joans compositionaldaring and artistry. It is well worthtaking time to admire the reper-toire of small heads from whichspring a series of archings. This isan interesting and realistic galleryof faces, contemporaries of theartist, seen, for example as pos-sible passers-by in the street itself.It has been noted that the seriesshows a desire to humanise theportrait, in line with the burgeoningnew spirit of the time. In the highly

    expressive false gargoyles, themaster also adopts a daring solu-tion by assigning to one of themthe role of the princess in the leg-end of Saint George. The railing,adorned by open tracery, and thepinnacles, each different from thenext, are also fashioned with enor-mous delicacy and in great detail.

    As is so often the case, many pe-culiarities are invisible to the eye ofthe spectator from the street. Forexample, the figures of small chil-dren that crown the highest pointsof the pinnacles, or the rear of thehaut-reliefs of Saint George.

    The main courtyard is spaciousand elegant, noble without affec-tation. Its virtues make it superior

    to similar, more austere courtyardsthat comprise such an outstand-ing and frequent element in Cata-lan architecture. The envelopearound this large interior spaceis perforated, left open. On theground floor, it communicates witha second courtyard, towards Car-rer del Bisbe. On the first floor, thehigh arches of the galleries extendand lighten the space formed bythe cloister light well. The wholeis enriched by a large number ofreliefs, finely carved in stone.

    The staircase rests on a greatstone arch. The steps areadorned, on the outside, underthe railing with its blind oculi (inGothic tracery, each differentfrom the other), with a series ofvaried figures enclosed in the tinytriangular spaces. The columnsthat support the pointed archesin the gallery are extraordinarilyslender. These quatrefoil columns

    are built from strong nummuliticstone from Girona. A number ofexpressive faces adorn the se-ries of springers common to thearches. The vast openwork in thegallery, seen under the weightof the mass above, takes thebreath away. A horizontal mould-ing around the perimeter formsthe base for another series of pi-lasters on the upper floor. Thesepilasters are crowned by pinna-cles and supported at the baseby small brackets adorned by yetmore carved relief works. In be-tween are the parapets, decorat-ed by a series of the finest ogivalarcades in relief and, above them,

    the row of openings in the atticgallery, below the cornice thatserves as a gutter. And all aroundare gargoyles, twenty-six in all,one for each pinnacle, full of life,splendid. These figures completethe solemn air of the great opencourtyard, perfectly framing thelight well. The warm chromatic vi-bration generated by the Montjucstone helps to make this spaceeven more pleasant.

    Ascending to the gallery by theexterior staircase, we find thesplendid faade that adorns theChapel of Sant Jordi. Interest-ingly, this was not the chapelsoriginal emplacement; originallybuilt on the ground floor by Marc

    Safont, it was transferred heresome 110 years later. The cor-ner formed by the chapel, in theGothic gallery, is most attrac-tive. Its unusual faade imbuesthe whole with a splendour thatonly such a delicately-fashioneddecorative work can confer. Itis difficult to identify the originalinterior space of this chapel be-cause, in extensions made in theeighteenth century, the rear wallwas demolished. The tiny chapel,with square ground plan, is har-monious in its proportions, andcovered by what is known as astar-ribbed vault.

    The fact that the chapel wastransferred illustrates the greatrespect that was felt for theGothic work of Marc Safont evenone hundred years after its con-struction. In the faade, at theentrance, we can admire the finedetails of the filigree stonework

    at close-hand. Fine mouldings,tracery, arcades, openwork withfinely-fashioned leaf motifs, smallcapitals, angels, gargoyles, foli-age and rosettes. The overall viewis also a delight. Three pointedarches perforate the wall, form-ing a door flanked by two longwindows with low sills. Inside, wecan admire the fine star-ribbedvault, its brackets and keystonesadorned by thirteen sculpturesand even today the magnifi-cent original altar frontal embroi-dered by Antoni Sadurn in 1432.

    The tympana in the three win-dows that open in the faade

    are adorned by delicate, fragile,transparent tracery openwork.Like a scale model of a sculp-ture or precious-metal work, arow of four small pilasters standsbefore the branches of the open-ings, becoming transformed intosimulations of pinnacles. Each iscrowned by a small false gargoylethat meets an unusual corniceadorned with foliage. From thepoints of the three arches, themore salient archivolts or cano-pies also point upwards, forminga space for three angels in semi-relief. With the foliage, perfectlyintegrated into the background,decorated by blind tracery. Thisalso reaches, with rosettes, thefinal cornice itself, ending with

    gargoyle faces. Seven in all,representing beasts. This simplecomposition takes flight thanksto the superb ability of the art-ist to resolve a pleasing meshof curved relief works, the heirsof the flamboyant, late-Gothicformal repertoire. The centralkeystone in the star-ribbed vaultis adorned by a sculpture rep-resenting Saint George, whilsttwo of the secondary keystonesfeature the coats of arms of theGeneralitat with the Saint GeorgeCross and two more the four barsof the Catalan monarchy. In thecorners, the main ribs rest onbrackets decorated by the fourEvangelists. Additional carvedreliefs in the small keystones, thesecondary ribs and the space-filling archings complete this richupward view.

    The chapel was once furnishedmost richly and, even today, sev-

    eral fine pieces of outstandingvalue are conserved here.

    Firstly, the great painter BernatMartorell was commissioned toproduce an altarpiece for theground floor, and this is now ex-hibited, partially and in fragments,in museums in Paris and Chicago.Next, the embroiderer Antoni Sa-durn was commissioned to createan altar frontal and liturgical vest-ments, and these can be admiredin the original site. Moreover, therewere many other works, whichwere soon looted. The followingoutstanding works are conservedfrom the second stage, that cov-

    ered by the early Renaissanceperiod: a reliquary made by thesilversmith Maci Gener in 1547;a peace-plate dating to 1512;and an unusual and most beauti-ful statuette by an unknown artist,acquired in 1536, but dating toaround 1425. All these are verita-ble art jewels that take the story ofSaint George as their theme. Therecan be no similar concentration ofreferences to the saint anywhereas here, in a space measuring just25 square metres. Today, manyof the objects conserved, as wellas others acquired later, are keptin the presbytery that was builtas an extension in the eighteenthcentury and in the adjoining sac-risty: several precious metalworks,

    along with other works from differ-ent periods, such as the Flemishtapestries, including many of thehighest value. The extraordinaryfifteenth-century silver sculptureof Saint George is now conservedin the National Art Museum ofCatalonia. The tapestries are froma collection depicting the story ofNoah, made at the workshop ofWillem de Pannemaker, of Brus-sels, and were acquired by theGeneralitat in 1583.

    Today, just as when the Palauwas first occupied, the rooms offthe gallery on the first floor con-tinue to be used for importantpolitical functions.

    To the west are two main rooms,one larger than the other. Thelarger of the two, designed forcouncil meetings, contains theantechamber to the presidentsoffice, known since 1926 as

    the Sal de la Mare de Du deMontserrat, or Hall of Our Lady ofMontserrat. The smaller room, for-merly used by odors de comptes,officials who inspected the ac-counts of the Generalitat, is nowthe presidents office. Opposite, inthe east gallery, what is now thewaiting-room for visiting dignitar-ies is thought originally to havehoused the accounting archives.

    Renaissance forms

    The Gothic house was completedin around 1435, and it was notuntil nearly one hundred yearslater that the first extensions

    were made. This was when thefirst Renaissance features wereadded to the building, which wasstill predominantly late-Gothic instyle. Little by little, from 1527to approximately 1550, the areaaround the first Orange TreeCourtyard took shape, with thetwo galleries, half-Gothic, half-Renaissance in style. The resultwas an embryonic new, open-airspace in the house. Over timeand thanks to various extensions,this pleasant, graceful courtyardhas taken on a peculiar, onemight well say unique appear-ance. In its construction, depu-ties and architects principalamongst whom was Antoni Car-bonell agreed to conserve and

    continue the formal compositionoriginally conceived by Marc Sa-font in the Gothic courtyard.

    Firstly, in 1527, a small propertyin the northern part of Carrer deSant Honorat was rebuilt. Thenew room that was added onthe first floor in this way, adjoin-ing the Gothic Council Chamber,was known as the Cambra Dau-rada, or Gold Room. The room isnow occupied by the presidentssecretary.

    The Gold Room was built by Ma-teu Capdevila, one of the mostoutstanding figures amongstthose who first began to intro-duce early Renaissance forms toCatalonia. This was a noble roomat the rear of the main room in thehouse. It also communicated withthe gallery through a separatedoor. Many craftsmen and artistsfrom different places took part in

    the work, whose outstanding fea-tures include the magnificent cof-fered ceiling, with its 104 fields,and the decorative elementscarved in stone and wood.

    It was not long before the housewas enlarged once more. Be-tween 1537 and 1548, the court-yard section with the two loggiaswas built, the chapel was trans-ferred from the ground floor to itspresent location and the corner ofthe Gothic gallery was reformed,generating the paradoxical capi-tal without column that we cansee today.

  • 7/23/2019 Palau Generalitat Resum 600 Anys Art

    32/34

    0 61

    The architectural legacy of thiscourtyard, open at the level ofthe main floor, has conserved toour days the Catalan tradition ofcourtyard gardens with orangetrees, a frequent feature in old ur-ban houses pertaining to the richor well-off. The courtyard givesthe building identity and charac-ter, and is still an important placefor both interrelations and circu-lation, leading as it does to themain meeting rooms.

    The works undertaken in thissecond stage were aimed moreat enhancing the prestige of thesite than at achieving utility in itsstrictest sense. The extensionimproved the old gallery with

    regard to the stretches of walladjoining the orange-tree gardenand th