Panorama sindical davant la crisi

N U M E R O 3 1 1 . M A R Ç 2 0 1 0 C ATA L U N Y A . n ú m . 1 _ 2 0 1 0

www.ccoo.cat/ensenyament [email protected]

Davant la crisi,

PANORAMA S I N D I C A L

I després de la LEC, què?

TE_MARÇ10.qxd 11/03/2010 11:08 Página 1

2ensenyament

editorial

Equip de redaccióJosep Miquel LacastaAna Molina

Han col·laborat en aquestnúmero:

Xavier AgudoEstrella GutiérrezConxita MañéJoan ManrubiaMontse MilànAlícia MirMercè MirallesMireia DomínguezDolors MurilloCristòfol OrtolàMontse RosGemma SalaMarc SangüesaM. José SauraVicent Tirado

ISSN 1131-9615EDICIÓ I MAQUETACIÓ:Ana MolinaDIRECCIÓ: Josep Miquel LacastaFEDERACIÓ D’ENSENYAMENT DECCOOVia Laietana 16, 4a08003 BarcelonaTel. 93 481 28 42Fax: 93 268 42 72e-mail: [email protected]

Objectius Lisboa 2010, el més calent a l'aigüera L'any 2000, el Consell Europeu de Lisboa va definir com a objectiuestratègic convertir Europa en l'economia basada en el coneixement, méscompetitiva i dinàmica del món, amb capacitat per créixer econòmicamentde manera sostenible, amb més i millors ocupacions i amb més cohesiósocial.El desenvolupament d'aquest gran objectiu estratègic tenia la sevaconcreció en l'àmbit de l'educació. Es fixaven els objectius claus i les metesa assolir. La concreció d'aquests objectius passava per:

Reduir l'abandonament escolar a un 10%.Reduir com a mínim a 20% el percentatge de joves amb resultats pobresde lectura.Aconseguir com a mínim que el 85% dels joves completessin l'educaciósecundària postobligatòria. Incrementar un 15% el nombre de graduats superiors en Matemàtiques,Ciències i Tecnologia. Equilibri per gènere entre els titulats.Arribar al 12,5% de la població adulta que participés en activitats deformació permanent.Incrementar la despesa pública en relació amb el PIB.

Els indicadors de la situació del sistema educatiu no deixen cap dubte sobrela impossibilitat de complir els objectius marcats.La majoria dels objectius plantejats no s'aconseguiran aquest any 2010.La situació a Espanya i Catalunya és encara més decebedora, alguns delsindicadors presenten un retrocés respecte a la situació de l'any 2000. A Catalunya s'ha produït, durant aquest dècada, un canvi important de lacomposició sociològica de l'alumnat, amb un fort increment del fetmigratori. Però això no pot ser excusa per no haver aprofitat els momentsde bonança econòmica per fer créixer més i millor la inversió en educació iincorporar a les polítiques educatives una visió més estratègica orientadaals canvis que el sistema ha de realitzar per assolir l'objectiu plantejat.Els acord estratègics per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupaciói la competitivitat de l'economia catalana entre 2005 i 2008 situen -al nostreentendre- convenientment les prioritats. Però el camí recorregut i l'aplicacióde les mesures és molt deficitari.L'arribada de la crisi i la congelació de la despesa educativa pot significaruna vegada més una frustració. La comunitat educativa continua rebent unmissatge decebedor. No som on hauríem de ser en formació i educació.No voldríem que les propostes de pacte social i educatiu que presenta elGovern de l'Estat tornin a situar l'educació en un debat ideològic i polític demirada curta i situïn novament l'educació en el camp de la confrontacióestèril.Acords sí, però per complir-los. No es pot demanar sempre implicació iresponsabilitat a la comunitat educativa sense que això es corresponguiamb polítiques clares i creïbles, amb inversió eficaç i continuada, ambobjectius estratègics ben definits. No ens cansarem de dir-ho. Invertir en educació i investigació és invertir enfutur.


3ensenyament

I després de la LEC què?Montse Ros

sumari2] Editorial3-4] I després de la LEC què?5] L’autonomia que volem6] Visions del pacte social i educatiu 7] La FP i l’avantprojecte d’economia sostenible7] L’autonomia que volem8] PANORAMA SINDICAL. Crisi i Educació

9] Ensenyament públic no universitari10] Ensenyaments privats reglats11] Universitats 12] Ensenyaments no reglats13] Lleure educatiu 14] Educació infantil 0-315] Personal laboral16] Formació de persones adultes16] El Consorci d’Educació de Barcelona

17] Serveis d’atenció especialitzada 18] Formació contínua19] Glossari d’ocupació20] Morillo de Tou. Educació ambiental

No ens resignem a un futur pobre

Vivim una crisi econòmica profunda, una crisi de projecte i de credibilitat política, un canvi cultural profund. En aquest context, el model educatiu i el model escolar que coneixem (i que ja s'enyora) s'estan acabant.

D'això n'és conscient el conseller Maragall, que ha impulsat una Llei d'educació de Catalunya que és un modelde gestió escolar propi d'un país en crisi (o en vies de desenvolupament): una renúncia a l'estat del benestar. LaLEC renuncia al servei públic educatiu, universal i gratuït. De fet, permet al govern de torn deixar espai a lainiciativa privada i li permet finançar-la més o menys en funció de la disponibilitat pressupostària (previsiblementreduïda). Un Govern sense projecte polític (Maragall dixit) ha fet una llei sense projecte educatiu: davant laincertesa de la crisi, ha fet una llei que espera que el futur arribi més pobre, i que el Govern (pagant el que pugui),els centres educatius (amb autonomia per buscar qui pagui) i la població(pagant més) vagin trobant la manera d'adaptar-s'hi (o no).No ens podem resignar a esperar que el futur vingui pobre, sinó que hemde construir-lo ric. No volem ni podem renunciar a treballar per un futureconòmic sostenible i de progrés, un futur social de justícia i equitat, unfutur polític de democràcia i de compromís cívic. Per això necessitemeducació en la solidaritat i la llibertat responsable, formació per al treball,investigació per al coneixement, innovació per al progrés.

No podem renunciar a treballar per unfutur econòmic sostenible i de

progrés, un futur social de justícia iequitat, un futur polític de democràcia

i de compromís cívic. Per aixònecessitem de l'educació com a servei

públic, universal i gratuït.


4ensenyament

Les polítiques educatives de la crisi

En primer lloc, no hem de deixar que es perdi elpatrimoni que tenim. Amb molt d'esforç, Catalunya haanat fent créixer l'alumnat i les edats d'escolarització,abaixant les ràtios i avançant cap a la gratuïtat. Notornem enrere. A moltes cases s'havien tret el pa dela boca perquè nosaltres poguéssim estudiar.Catalunya no farà aquest esforç col·lectiu per al seujovent d'ara? Malgrat tota la crisi, mantinguem ipotenciem el servei públic. Fem que el Govern esresponsabilitzi que cada escola sigui una bonaescola; no que es dediqui a ordenar la tanda dels quivolen triar "la millor" escola, perquè això significaacceptar que hi ha escoles "pitjors" per a "altra gent".

En segon lloc,formem la gent pertreballar millor i enoficis de futur.Invertim eninvestigació i eninnovació, posem

diners en la formació professional. Fem una apostadecidida, orientada i orientadora, dereindustrialització sostenible, en sectors amb valorsafegit. Cap aquí ha d'anar el pacte per sortir de la crisique esperem de les forces econòmiques i polítiques.En tercer lloc, preparem un nou model educatiu, ambcalma i amb rigor. No cal que acumulem canvis pocreflexionats sobre canvis poc reflexionats. La fracturade la confiança entre escola i família, l'angoixa delprofessorat en veure que educa (ho intenta) acontracorrent, la distància entre els resultats quevolem i els que obtenim, el rebombori del calendariescolar... són símptomes d'un trencament profund,sistèmic.

L'escola, amb les seves estructures encarcarades ii l · lustrades,s'esforça enla feina quese li vaencarregar fatemps iespera queles altresi n s t à n c i e ssocials compleixin també el seu antic paper.Impossible. Els canvis en la família, en el treball, enles relacions veïnals, en els mitjans de comunicació,en les pràctiques religioses, en l'acció política...necessiten un replantejament que va molt més enllàde la preocupació sobre què hem de fer amb el quartd'ESO. Hem de destriar què necessitaran els infants d'avuiper viure bé demà: quins valors, quines conductes,quins coneixements, quines destreses... I necessitemun nou compromís de "la tribu" en l'educació de cadainfant, amb un repartiment de rols educatius entrefamília, escola, municipis, mitjans de comunicació,clubs d'esport, esglésies, empreses, governs, quesumi responsabilitats i esforços en una novaconfiança. Amb la LEC o sense la LEC, tot està per fer. Que siguipossible, depèn de nosaltres.

Fem que cada escola sigui una bonaescola; no que es dediqui a ordenar la

tanda dels qui volen triar "la millor"escola, perquè això significa acceptarque hi ha escoles "pitjors" per a "altra

gent".

Necessiten un replantejamentque va molt més enllà de la

preocupació sobre què hemde fer amb el quart d'ESO.


5ensenyament

L’autonomia que volem

Amb permís de la LEC... o senseEl Govern ha anunciat l'aprovació d'uns quantsdecrets que despleguen la LEC abans de lespròximes eleccions polítiques: el decret d'autonomiade centres, el de direcció i el de mapa escolar. Sónels elements que bastiran l'organització i la gestióescolar en els pròxims anys. En el marc de la LEC éspossible fer polítiques més o menys progressistes i ésnecessari influir per aconseguir el desplegament mésprogressista possible.

Per educar en la ciutadaniademocràtica els centres educatius han de tenir organitzacionsdemocràtiques, més horitzontals que verticals, on espromogui el treball en equip, la iniciativa individual i elcompromís solidari dels que hi treballen per ensenyarla democràcia als qui hi estudien. L'eficàcia augmentaamb el compromís, el compromís amb la implicació,la implicació amb la presa de decisions col·lectiva.

Per donar coherència a l'educació és necessari que el projecte educatiu, al servei de laciutadania concreta d'un territori concret, presideixitota l'activitat del centre, també la complementària,els serveis o l'extraescolar.

Per evitar les diferències i lasegregació entre la població escolar d'un territori concret s'ha de promoure lacooperació en xarxa dels centres educatius de lamateixa zona. Contra la competència en el mercateducatiu, que genera diferències, preferim lacol·laboració, que genera oportunitats. També calconsiderar en la situació econòmica actual quecompartir és estalviar. Tot i que no és objecte de laLEC, aquesta activitat hauria de portar el Govern apromoure l'articulació dels projectes educatius decentre amb els de barri o de poble o de ciutat.

Per millorar el treball a les auless'ha de fer una nova aposta per la formació contínua,lligar d'una manera més sòlida la pràctica pedagògicaamb la investigació i la innovació educatives, dinsl'espai universitari europeu. S'ha d'assegurar, a més,la participació en la presa de decisions del conjunt deprofessionals que intervenen en els processoseducatius. I, naturalment, cal vetllar les condicions detreball des de la intervenció sindical, negociant tots icadascun dels canvis que derivin de la novaorganització escolar.

Per gestionar un centre autònom,democràtic, coherent, eficaç icohesionadorés necessària una direcció lligada al projecte delcentre, amb capacitat per impulsar xarxes quesuperin el propi centre, amb més capacitat per liderarequips humans amplis. És una gran responsabilitatque demana més professionalització i una formacióadequada, les compensacions retributivescorresponents i vies de promoció professional.

Montse Ros


6ensenyament

Visions del pacte social i educatiuVicent Tirado

Aconseguir que les polítiques educatives es desenvolupin en un marc de major consens polític isocial, per garantir resultats a mitjà i llarg termini, sembla sempre un objectiu lloable. El ministred'Educació, Ángel Gabilondo, ha presentat un document de propostes per a un pacte educatiu.

Des de CCOO considerem que qualsevol pacte en aquesta matèria no pot ser només polític,sinó també social i educatiu, i ha d'estar emmarcat en la mesa del Diàleg Social, situantl'educació com un eix per al canvi de model productiu necessari per sortir de l'actual crisi.

L'acord i el pacte sobre educació s'han de centraren les qüestions del nostre model educatiu quemillor poden impulsar canvis progressistes reals

i possibles en els aspectes nuclears de l'educació.Ara no és el moment d'abordar tot el sistemaeducatiu. Ara bé, aquest, per si sol, no soluciona lespreocupacions i necessitats de la ciutadania. Tampocen matèria educativa, perquè aquestes tenen a veureamb el model econòmic, social i laboral.El pacte sobre educació s'ha de realitzar en el marcdel diàleg i la concertació social que governs iorganitzacions socials i econòmiques realitzen persortir aviat de la crisi amb els menors costospossibles, i més reforçats, entre d'altres, en temes demés i millor educació, formació i innovació i recerca.Un acord educatiu no es pot realitzar al marge del'acció global del Govern i al marge de les forcessocials i econòmiques. D'ací el meu escepticismeque l'acord respongui a la millora educativa, atès quesón sols el PP i el PSOE qui conversen, i el Ministerid'Educació fonamenta el pacte en excessivespropostes (104) amb massa picades d'ullet al PP. Elpacte polític en educació sols serà eficaç si es basaen un acord per a la cohesió social, l'economia il'ocupació, així com amb la complicitat de lacomunitat educativa i de les comunitats autònomes.Al meu parer, la metodologia de treball emprada solspot conduir a un pacte amb massa concessions alPartit Popular, la qual cosa comportarà retrocedir enalguns plantejaments progressistes del modeleducatiu actual i en el caràcter públic de l'educació,així com en el fet de no satisfer les necessitatseducatives del nostre país.

Considerem que un possible pacte social ieducatiu ha de donar resposta a:

Reduir l'abandonament i el fracàs escolar entots els nivells educatius, així com incrementarel nombre de joves que cursin ensenyamentspostobligatoris.Incrementar l'oferta educativa de l'educacióinfantil de 0-3 anys.Garantir la formació i l'itinerari professional atotes les persones al llarg de la seva vida,d'acord amb les seves necessitats i eleccionspersonals.Ampliar, diversificar i millorar l'oferta deformació professional adaptant-la a lesdiferents realitats de les persones.Dotar de garanties el procés de construcció del'Espai Europeu d'Educació Superior i deRecerca, i millorar la relació de les universitatsamb els seus entorns econòmics i laborals.Promoure un pla d'implantació de novestecnologies i de millora de la formació enidiomes comunitaris en els centres educatius.Reconèixer i valorar socialment elsprofessionals de l'educació.Desenvolupar la dimensió social de l'educació iincrementar la participació de la comunitateducativa.Augmentar la despesa educativa fins a un 7%del PIB.


7ensenyament

La formació professional i l'avantprojecte d'economia sostenibleMontse Milan

El Govern de l'Estat ens ha sorprès amb l'avantprojecte de Llei d'economia sostenible. El capítol 8è deltext, que encara no és projecte de llei, i, per tant, exigeix una lectura amb prudència, proposa una sèrie demesures1 que impliquen canvis estructurals en el nostre sistema de formació professional, amb claresrepercussions per al sistema educatiu en conjunt.

1 Insistim a aclarir que aquestes propostes no són definitives i que encara poden variar fruit de les aportacionsinstitucionals i dels tràmits parlamentaris corresponents.2 La prova d'accés es manté per a la resta de col·lectius.

CCOO creu que la forma en què s'ha volgut promoure aquesta reforma, en el marc d'una llei que no és educativa,en un context polític en què les propostes resten vinculades als resultats d'un pacte educatiu que encara no s'haproduït, i amb l'absència de diàleg i de consens previ amb els agents socials, confirma la intenció d'imposar uncanvi de model "per la porta del darrere". Reclamem un espai de diàleg amb el Govern que permeti abordar lareforma amb garanties reals de participació de la comunitat educativa.

Els canvis que es proposen

L'accés als programes de qualificacióprofessional inicialHi podran accedir els alumnes que hagin finalitzat eltercer curs d'ESO o que siguin majors de 15 anys,havent cursat el segon curs, sense condicions depromocionar a tercer. La duració serà de dos cursos ies preveu que el Govern farà una regulació bàsicaper tal que els alumnes que els completin tinguin elgraduat en ESO.L'accés als CFGM2S'obre la possibilitat d'accedir havent superat elsmòduls obligatoris d'un PQPI (sense limitació de nota)o havent superat un curs de formació específic(sense fer prova d'accés posterior). L'accés als CFGS2S'obre la possibilitat d'accedir amb la superació d'uncurs específic, sense haver de superar la provad'accés posteriorment, per a aquells que posseeixinel títol de tècnic en grau mitjà.La mobilitat entre l'FP i altresensenyamentsEls alumnes que obtinguin el títol de tècnic en graumitjà podran obtenir el títol de batxiller per lasuperació de les assignatures necessàries per assolirels objectius generals del batxillerat. Es desconeix la

forma o la durada d'aquesta formació, però hi hapropostes perquè pugui ser un curs d'un any dedurada. El Govern regularà les convalidacions entreels mòduls professionals i les matèries del batxilleratque corresponguin.La mobilitat entre l'FP i la universitat Es convalidaran, com a mínim, 30 crèdits ECTS entreels títols de tècnic de GS que cursin el títol de grauuniversitari corresponent que s'hi relacioni. A més, espodran convalidar totalment o parcialment lespràctiques universitàries pels crèdits assignats almòdul d'FCT.Es determinaran convalidacions entre matèriesaprovades entre els estudis universitaris de grau i elstítols d'FPGS que corresponguin.Es promourà el desenvolupament de 25 centresd'FPGS arreu de l'Estat en el marc dels projectes delcampus d'excel·lència internacional, per tald'aprofundir les relacions entre els dos àmbits del'educació superior.La formació per a l'ocupacióS'establirà un procediment perquè centres delsistema educatiu puguin impartir formació per al'ocupació. Els centres que imparteixin aquestsensenyaments gaudiran d'autonomia d'organització ide gestió dels recursos humans i materials.


8ensenyament

PAN

ORA

MA

SIN

DIC

AL

Introducció Crisi i educació

Davant la situació de crisi econòmica és unaprioritat per a CCOO centrar els esforçosespecialment en l'impacte sobre la vida de lespersones treballadores per garantirprestacions socials i condicions laboralsdecents. Hem de plantar cara a una crisi econòmica

global de llarga durada, que s'agreuja en el nostre país per les característiques especials del nostre modelproductiu i de desenvolupament.No acceptem, ni acceptarem, que els treballadors i treballadores de Catalunya paguin una crisi de la qual no sónresponsables.És una necessitat urgent construir un model de desenvolupamenteconòmic i social sostenible, alternatiu, basat en la qualitat dels serveis, enla millora de les condicions de treball i uns salaris dignes. Als sectors educatius la crisi ens afecta des d'un doble vessant. Com atreballadors i treballadores veiem com se'ns congelen els salaris i començaa minvar el nostre poder adquisitiu. S'ha aturat la creació d'ocupació quehem tingut els últims anys i comencen a ser visibles les retallades deserveis o la reducció dels recursos per oferir uns serveis de qualitat.Alhora, una sortida de la crisi sense pèrdua de drets socials i laborals i amb un nou model productiu fa de laformació i la innovació un dels elements claus.L'aturada de la inversió en educació pot tenir efectes altament perjudicials a mig i llarg termini.Des de l'acció sindical en tots els sectors hem d'evitar un retrocés de les nostres condicions salarials i laborals,alhora que l'educació ha de ser un del motors per crear ocupació de més qualitat.Encara estem molt lluny d'assolir objectius de despesa en educació raonables. Encara estem lluny d'aconseguiruns nivells educatius per als nostres joves i infants que els permetin actuar en un nou context de la societat delconeixement on a la immensa majoria de treballadors i treballadores se'ls exigirà més qualificació.La millora constant i important de les condicions de treball és, al nostre entendre, un dinamitzador en la innovacióorganitzativa i tecnològica que les empreses i administracions necessiten. L'educació i la formació inicial ipermanent en aquest context és un factor clau.Lluitar contra les desigualats, contra la precarietat, prestar especial atenció als sectors d'activitat amb baixossalaris estructurals, mantenir les condicions salarials en d'altres, crear ocupació estable i qualificada, són algunsdels objectius als quals no podem renunciar en l'actual context.

J. Miquel Lacasta

Panorama sindical davant la crisi

Des de l'acció sindical en tots elssectors hem d'evitar un retrocés de lesnostres condicions salarials i laborals,alhora que l'educació ha de ser un del

motors per crear ocupació de mésqualitat.


9ensenyament

PAN

ORA

MA

SIND

ICA

L

A la poca sensibilitat negociadora cal afegir-li elsretalls de tota mena de recursos: humans (mestres,professors, personal no docent, tècnics i auxiliars),econòmics i materials (despeses de funcionamentcongelades, no execució de centres projectats), quehan afectat la immensa majoria de centres públics al'hora d'iniciar el curs, i que han incrementat, entre elpersonal que hi treballa i els usuaris de la xarxapública, la sensació d'abandonament i maltractament.Els problemes detectats en el sistema denomenaments telemàtics de substituts, i la voluntatde retallar la despesa del Departament, han dificultatel funcionament normal de molts centres educatius,que no han vist cobertes les baixes amb

nomenaments desubstituts des delprimer dia, d'acordamb el que marcala normativa, fins alpunt de trigar unmínim de quatredies a cobrir les

baixes, cosa que perjudica la qualitat del serveieducatiu i endureix les condicions laborals.Per fer front a la situació generada per la manca devoluntat de diàleg del Sr. conseller i el malestar de lesaules, la FE de CCOO i la resta de sindicatsrepresentatius del sector van elaborar ja el mes desetembre una plataforma reivindicativa quedemanava la retirada i la negociació de la proposta decalendari, la millora en el sistema de nomenamentstelemàtics, que aquests nomenaments fossin diaris,la contractació de mitges jornades per les reduccions

d'un terç, la cobertura de les reduccions dels mésgrans de 55 anys i la negociació del desplegamentdels decrets de la LEC d'autonomia de centres i dedireccions. Aquestes reivindicacions anaven acompanyadesd'una proposta de mobilitzacions que incloïa duesconvocatòries de vaga als mesos de febrer i març siel Departament no abordava l'obertura denegociacions serioses.El malestar generat per les iniciatives del consellerera perceptible fins i tot per les autoritats educatives,fins al punt que es preveia la possibilitat de fortesmobilitzacions del sector educatiu. La proximitat deles eleccions al Parlament han obligat el Departamenta asseure's i plantejar tota una sèrie de canvisacceptant algunes de les reivindicacions pel que fa alcalendari i als nomenaments de substituts, així com aobrir les negociacions del desenvolupament deldecret d'autonomia.Però els avenços són escassos i les provocacionspunyents; mentre es negociava a la mesa, elDepartament ha publicat l'ordre del calendari. Aixòsuposa una altra falta de respecte envers elsinterlocutors i els representants electes del personald'Educació, i un menyspreu pel dret a la negociaciócol·lectiva.La Federació d'Ensenyament de CCOO continuarànegociant, sense descans, mentre hi hagi possibilitatsd'obtenir millores concretes i canvis positius en elsdecrets a desplegar, però sense renunciar a lesnecessàries mobilitzacions per fer efectiva la defensade la qualitat i de l'equitat de l'escola pública i delsdrets d'aquells que hi treballem.

Marc Sangüesa

Ensenyament públic no universitari

Mobilitzacions i negociacions al'escola pública

La crisi, el desplegament de la LEC i la migrada voluntatnegociadora del conseller MaragallEl present curs començava als centres públics amb malestar, heretat en part delsdos cursos anteriors. Tot i les diverses i contundents mobilitzacions, el consellerMaragall no va escoltar ni satisfer les aportacions i demandes que els que treballema l'escola pública li plantejàvem en temes tan importants com la redacció de la Lleid'educació o la poc meditada i negociada proposta de modificació del calendari peral curs 2010-2011.

El malestar generat per lesiniciatives del conseller és

perceptible en tots els centres detreball i fins i tot per les autoritats

educatives.


10ensenyament

PAN

ORA

MA

SIN

DIC

AL

CCOO considera i defensa que aquestesreivindicacions s'han d'acordar dins del marc de lamesa negociadora del X conveni. La representaciósindical majoritària (USOC i UGT), conjuntament ambles patronals, les situa com a responsabilitat delDepartament, i les vincula únicament i exclusivamentals acords de plantilla que s'estableixin. CCOO estàd'acord a exigir al Departament un compromís fermen la millora de l'ensenyament, i a aportar recursosnecessaris perquè sigui de qualitat, però no eximimles patronals de la seva responsabilitat. Les condicions laborals de les persones treballadoresdel nostre sector són competència de la gerència delsnostres centres. Acceptar que les millores laboralsestiguin en mans de tercers és situar-nos en unaindefensió; qui signa el conveni és qui té l'obligació iel compromís de fer millores en les nostrescondicions laborals. Qui signa el conveni són lespatronals. En les reunions de la mesa negociadora, la patronalmassa sovint expressa que estem tractant ambl'empresa privada, on el dret d'organització és del'empresari i no ens correspon als representants deles persones treballadores intervenir. És clar, doncs,que són els amos i els responsables d'atendre lesnostres reivindicacions. Per altra banda, plantegenque l'actual situació de crisi els impedeix fer qualsevolavanç que representi un cost econòmic, per petit quesigui. CCOO ha situat que la paraula crisi no lapodem prendre com una paraula absoluta que tot hojustifica; no renunciarem a l'avanç en la negociaciósense una informació transparent de la situacióeconòmica centre a centre.

CCOO creu que la representació dels treballadors enla mesa negociadora té el compromís i l'obligaciód'avançar en l'acostament de les diferents posicionssindicals, i que ha de tenir com a objectiu la millora deles condicions laborals.

Gemma Sala

Ensenyaments privats reglats

Avançar contracorrent

X Conveni de l'ensenyament privat

de Catalunya Quatre eixos per la negociació:

Reducció de jornada lectiva per alpersonal docent.

Reconeixement del període de descansper al personal d'administració i servei.

Reconeixement del complement detutoria.

Incorporar l'avaluació de riscospsicosocials i l'aplicació de les mesurescorrectives que en resultin com a eixvertebral de la protecció de la salut delsprofessional del nostre sector.

La Federació d'Ensenyament de CCOO hem situat la negociació del X Conveni de l'ensenyamentprivat de Catalunya en quatre eixos principals: la reducció de jornada lectiva per al personal docent,per tal d'anar-la equiparant a la de l'escola pública; el reconeixement del període de descans dins dela jornada intensiva per al personal d'administració i servei; el reconeixement del complement detutoria, i finalment, la incorporació al conveni col·lectiu de l'avaluació de riscos psicosocials il'aplicació de les mesures correctives que en resultin com a eix vertebral de la protecció de la salutdels professional del nostre sector.


11ensenyament

PAN

ORA

MA

SIND

ICA

L

Universitats

El finançament de les universitats públiques, lacrisi i les seves conseqüències

Això ha provocat dues conseqüències. D'un costat,una cerca constant de finançament addicional, amb laconseqüència de l'externalització de determinatsserveis i la mercantilització encoberta de la recerca. Ide l'altra, una precarització de les condicions laborals,tant de personal docent i investigadors (PDI) com depersonal d'administració i serveis (PAS).Tota activitat que no té possibilitat d'aportar ingressosaddicionals és menys valorada i una conseqüènciadirecta és la degradació gradual de la docència, i lamercantilització encoberta de la recerca.El treball temporal ha crescut desmesuradament. ElPDI laboral ha passat a ser el col·lectiu més nombrós,creixent de manera espectacular el professorat atemps parcial. En determinats serveis també hacrescut el treball temporal en el PAS.El retard dels pagaments per part de l'Administració,s'ha traduït en el degoteig continu de no renovacionsde contractes temporals i l'incompliment d'acords,d'una manera sistemàtica.

Aquesta reducció deplantilla, de maneraesglaonada i perdegoteig, l'està vivintprincipalment el PDIlaboral, ja que, dins de laseva progressióacadèmica, per llei, té unaconcatenació de

contractes temporals desmesurats, ja que poden serfins a 12 anys temporals si la seva carrera acadèmicala comença per la figura del becari.Els pròxims 10 anys viurem la jubilació d'una partimportant de la plantilla del PDI funcionari en moltesàrees de coneixement, ja que la piràmide d'edat estàmolt concentrada en una franja fruit del grancreixement al seu dia, i si considerem que la formaciód'un professor, de mitjana, és aproximadament 10anys, ens trobem que la solució passa, encara, pels

plans de jubilació anticipada, perquè en determinadesàrees de coneixement el rejoveniment de la plantillasigui unarealitat.Paral·lelament,l'incomplimentd'acords s'estàconvertint en unfet habitual quesembla que lesu n i v e r s i t a t sviuen amb una normalitat absoluta. La maniobra perdilatar els pagaments dels acords ens està portant aposar en perill les relacions laborals i la pau social,arribant a uns límits preocupants, ja que això té unaconseqüència immediata: la falta de confiança.

M. José Saura

En aquests últims anys les universitats públiques han anat creixent desmesuradament, il'estancament de la despesa pública ens ha portat a un dèficit estructural molt important.

L'incompliment d'acordss'està convertint en unfet habitual que sembla

que les universitatsviuen amb una

normalitat absoluta.

El treball temporal ha crescutdesmesuradament. El PDI laboral ha

passat a ser el col·lectiu mésnombrós, creixent de manera

espectacular el professorat a tempsparcial.


12ensenyament

PAN

ORA

MA

SIN

DIC

AL

Ensenyaments no reglats

Créixer en organització per millorar condicions

El darrer any, el treball en el sector delsensenyaments no reglats ha estat marcat,bàsicament, pel desenvolupament d'una més

i millor organització en els centres de treball. Haestat possible per l'augment de representativitat enels processos electorals que s'han efectuat i pelcreixement del nombre de l'afiliació.S'han realitzat accions formatives, adreçades alsnostres delegats i delegades, sobre normativalaboral bàsica, jornades sobre temes sindicals ijornades informatives sobre drets laborals dirigidesa totes les persones que conformen el col·lectiu.Hem consolidat una xarxa de delegats i delegades,afiliats i afiliades, protagonistes de la seva pròpiarealitat, que aporten propostes, participen en eldebat i comparteixen experiències. Tot això ambdos objectius clars: nodrir la negociació i donarimportància social al sector. No podem obviar el moment actual que suposa lanegociació del conveni, paralitzada per les posturesallunyades de les parts. La forma d'entendre elsector és completament divergent entre la patronalrepresentativa i els sindicats majoritaris. La defensade la qualitat impartida en aquests ensenyaments,

amb unes condicions laborals respectuoses amb laconciliació de la vida laboral i la personal, ambjornades possibles per aconseguir aquest objectiu,que defensem CCOO, xoca amb la ideamercantilista i empresarial que manté la patronalamb l'intent d'augmentar el còmput anual d'horesdisponibles de treball lectiu.Per fer visible no només la reivindicació en lanegociació, sinó també el reconeixement queaquest sector estratègic en el desenvolupament denoves polítiques d'ocupació mereix, s'han realitzatconcentracions i s'ha participat en manifestacionsque han suposat la coordinació del mateix col·lectiu,i s'ha situat, socialment, qui som i quins objectiusvolem aconseguir.Ara ens falta, en un moment crític pel context socialde crisi, avançar i consolidar, encara més,l'organització d'un sector que la societat necessitaper millorar els índexs de formació de tots elstreballadors i treballadores. I per això volem sersubjectes actius d'aquest procés.

Alícia Mir


13ensenyament

PAN

ORA

MA

SIND

ICA

L

Lleure educatiu

Tant de bo que ens afectés la crisi

Ja sé que sona una mica estrany, i no voldria queningú no em malinterpretés, però si com a sector ensestiguéssim planyent de com ens afecta la crisi, aixòvoldria dir que en el fons estem millor del que ens

pensàvem; el problema ésque el sector continua tanprecari com sempre:seguim amb les nostresjornades mínimes, amb elsnostres contractes d'obra oservei, amb lessubrogacions constants

dels serveis, que donen sensació d'inestabilitatconstant als treballadors/es (de vegades no sabemper a qui treballem), amb una manca de regulaciótotal per part de les administracions (Generalitat,consells comarcals, ajuntaments), que deixa a leslleis del mercat, a la rendibilitat econòmica pura,marcar quins mínims educatius de qualitat han detenir les activitats de lleure educatiu.Tot i això, sí que és cert que la davallada econòmicaha agreujat encara més la situació de temporalitat demolts contractes, a la vegada que la minva desubvencions públiques ha afectat el funcionament demoltes entitats del sector, i de retruc els seustreballadors/es. Els problemes pressupostaris de laGeneralitat han afectat la contractació devetlladors/es per a infants amb necessitatseducatives especials en centres de titularitat pública.

També és cert, però, quealgunes (poques)empreses del sectoraprofiten la situació depànic general peresprémer encara més elsseus treballadors/es i aixíincrementar el seu margede beneficis.Com a sector ens afecten,també, moltes més

mesures, com la imposició per part del Departamentd'Educació de la setmana de vacances al mes defebrer, que no garanteix ocupació per a una gent quefins ara ja tenia feina, i que a partir d'ara potser

treballarà aquesta setmana o potser no, i que, a més,no gaudirà de vacances aquests dies, més aviat alcontrari; segurament estrobarà amb la suspensiótemporal dels contractes.També és demolidora peral sector la manca devoluntat del mateixDepartament per crearuna regulació quenormativitzi, entred'altres, la formació quehem de tenir els treballadors/es per exercir aquestafeina, quines ràtios educador/educand hem decomplir per tal que la qualitat educativa quedigarantida, fixar una ordenació dels concursosd'aquestes activitats, ja sigui en centres públics o encentres concertats, que garanteixin que les empresesque presten els seus serveis tinguin una mínimaqualitat educativa i puguin oferir una jornada digna agran part dels treballadors/es (és possible, si lamateixa empresa gestiona el SAM, el menjador, lesextraescolars, les activitats de vacances...). Sónaquests decisions o manques de voluntat les que ensmantenen en la precarietat laboral, no la crisi. En resum, que ens queda molta feina per fer, moltcamí per recórrer, per tal que la crisi sigui el nostreprimer problema, tant de bo.

Cristòfol Ortolà

La davallada econòmicaha agreujat encara més

la situació detemporalitat de molts

contractes.

La minva desubvencions públiques

ha afectat elfuncionament de moltes

entitats del sector, i deretruc els seustreballadors/es.

La imposició per part delDepartament d'Educació

de la setmana devacances al mes de

febrer, pot produir lasuspensió temporal dels

contractes.


14ensenyament

PAN

ORA

MA

SIN

DIC

AL

Educació Infantil 0-3

Signat l'XI Conveni col·lectiu estatald'assistència i educació infantil

El 10 de febrer es va signar l'XI Conveni col·lectiu estatal d'assistència i educació infantil, que regula les condicionslaborals d'uns 38.000 treballadors i treballadores, majoritàriament tècnics/ques i educadors/es d'Educació Infantild'unes 4.200 empreses privades que es dediquen a l'assistència i a l'educació infantil de nens de 0 a 6 anys. Elnou conveni tindrà una vigència de quatre anys (2010-2013). De les novetats d'aquest conveni, valorem positivament:

La nova classificació professional, que redueix el nombre de categoriesi aclareix funcions i àrees de competència.L'adaptació i millora de les novetats legislatives en tot allò referent anous drets de conciliació de la vida personal, familiar i laboral(maternitat, paternitat...).L'acumulació de la lactància en 20 dies naturals.La millora del permís retribuït en cas d'intervenció no hospitalària, que passa de 2 a 3 dies.La inclusió de les parelles de fet en el cas del gaudiment de permisos retribuïts.L'adaptació i millora de les novetats legislatives de contractació (limitació de la contractació temporal).La inclusió de la clàusula de successió d'empreses.La introducció d'un article sobre la jubilació parcial.El fet que clarifiqui el càlcul dels complements de desenvolupament professional (si l'empresa no ofereixformació, està obligada a abonar-ne el complement).Pel que fa a salut laboral, que es creï l'Òrgan Paritari Sectorial per a la vigilància de la salut i la seguretat. Respecte dels increments salarials, que es garanteix el manteniment del poder adquisitiu per als propers 3 anysde vigència.L'establiment d'una pujada per al 2010 del:

- 0,8% per a les llars d'infants privades- 1,3% per a les municipals en gestió indirecta- 1,8% per a les municipals gestionades per fundacions, caixes d'estalvis…

Determinats treballadors/es poden tenir increments superiors per assimilació a la nova classificació professional.

Des de la Federació d'Ensenyament de CCOO deCatalunya creiem que els pactes adquirits en aquestconveni estan encara lluny de la realitat de la nostracomunitat autònoma i de les condicions quegaranteixin més dignitat dels treballadors itreballadores del primer cicle d'Educació Infantil deCatalunya.

CCOO de Catalunya continuem defensant lanecessitat i conveniència d'un conveni propi deCatalunya per al sector de les llars d'infants i escolesbressol.

Mireia Domínguez

CCOO de Catalunya continuemdefensant la necessitat i conveniènciad'un conveni propi de Catalunya per al

sector de les llars d'infants i escolesbressol.


Personal laboral de la Generalitat de Catalunya

Acord salarial per a l'any 2010

15ensenyament

Amb aquest acord es tanca la mesa de negociació delVI Conveni únic, prorrogat per segon any consecutiuper manca de denúncia tant per part del'Administració com per part dels sindicats.Paral·lelament, CCOO hem instat el Govern de laGeneralitat a iniciar un procés de diàleg social. Lafinalitat d'aquesta iniciativa és arribar a un acord queha de girar al voltant de la millora i de l'extensió delservei públic en tots aquells serveis d'atenció directaa les persones que poden ajudar la ciutadania aafrontar en millors condicions aquests tempscomplicats, i a adquirir i desenvolupar elscompromisos necessaris, com la progressivaaplicació de les lleis de serveis socials, de ladependència o les necessàriesmillores en la sanitat il'educació, entre altres.En l'àmbit del Conveni únic, l'estabilitat de l'ocupació

ha estat, i ho continua sent, un dels objectius prioritaris del nostre sindicat,a causa de l'excessiu percentatge de contractes temporals presents enl'Administració pública (al voltant del 35% de mitjana). Així mateix, des deCCOO emmarquem les properes negociacions al voltant del mantenimenti la millora del poder adquisitiu, l'estructura de grups i categoriesprofessionals, el procés d'accés, la promoció, la carrera professional, etc.L'acord signat el passat dimecres 3 de febrer es concreta en:

L'increment, per a l'any 2010, del 0,3% sobre tots els conceptesretributius.

Aquest increment s'aplicarà en la nòmina del mes de febrer, amb efectesretroactius de l'1 de gener.

Així mateix l'acord garanteix que, si en la negociació de la mesa general,del personal funcionari s'aconsegueixen fons addicionals, aquests fonss'aplicaran també al personal laboral.

En l'àmbit del Departament d'Educació, la concreció del calendari escolar,les instruccions d'inici de curs i el desplegament de la LEC són elsaspectes que marcaran les properes negociacions del comitè intercentres,tant en el si de la mesa tècnica de llars d'infants com en la mesa depersonal laboral en escoles públiques (educadores d'EE, auxiliars d'EE iTEI, IS i d'altres), que esperem que es convoqui properament. Des deCCOO, continuarem posant l'accent en la necessitat que tot aquestpersonal se'l consideri part integrant, a tots els efectes, de l'equip educatiude les escoles.

Conxita Mañé

PAN

ORA

MA

SIND

ICA

L

L'estabilitat de l'ocupaciócontinua sent, un dels objectiusprioritaris, a causa de l'excessiu

percentatge de contractestemporals presents en

l'Administració pública..

Des de CCOO emmarquem lesproperes negociacions al voltant

del manteniment i la millora delpoder adquisitiu, l'estructura de

grups i categories professionals,el procés d'accés, la promoció,

la carrera professional.


16ensenyament

PAN

ORA

MA

SIN

DIC

AL

Formació de persones adultes

Més formació, menys crisi.

Aquesta consigna, tan fàcil de respondre, no sembla que laConselleria d'Educació la tingui tan clara. Amb l'arribada de lacrisi econòmica, una de les més profundes del darrers 80anys i de la qual ningú s'atreveix a dir com en sortirem,semblava que una de les receptes per tornar a trobar feinaera fer més formació. La persona que estigués més benformada seria la que tindria més possibilitats d'iniciar unanova vida laboral.Fins aquí tots els estaments implicats hi estan d'acord, i fins itot les declaracions públiques i les campanyes institucionalsvan per aquí. Però una cosa és el que es diu i l'altra és el quees fa. Una de les potes sobre la qual s'hauria de basaraquesta oferta de formació, entre altres, són els centres i lesaules de formació de persones adultes de Catalunya. Peròquè ha fet el Departament? Congelar l'oferta, congelar lesplantilles, no voler saber res de les llistes d'espera; en resum,el contrari del que hauria de fer.A mes de novembre teníem comptabilitzades més de 8.000persones en llistes d'espera, en tot tipus d'ensenyament, iaquest seria un càlcul a la baixa. Què ha fet el Departament?Res. Modificar calendaris, agreujar la situació i marejar laperdiu en qüestions que ara no toquen.Quin és el problema? Que les persones que es queden senseplaça, majoritàriament, són persones en atur, persones senserecursos, persones sense gaires possibilitats de poder-sepagar aquesta formació en llocs privats. Els col·lectius mésafectats són les persones procedents de la nova immigració,amb un component important de dones, els mileuristes, peranomenar-los d'alguna manera, l'alumnat procedent delfracàs escolar i les persones aturades que volen reintegrar-sea l'ensenyament que dóna accés als estudis reglats.Davant d'aquesta situació, el Departament no acaba de donarcap solució. Només la que hem esmentat anteriorment.Congelació. Potenciar els ensenyaments privats. Donarsubvencions a entitats sense ànim de lucre per fer formació,traspassar la responsabilitat a les entitats municipals, queacaben donant a gestionar aquests ensenyaments aempreses privades.Des de CCOO, estem radicalment en contra d'aquestessolucions i proposem l'ampliació de plantilles i l'oferta deplaces en els centres i aules de formació de persones adultes,en aquests moments de crisi. Proposem l'ampliació de laxarxa de centres públics, gratuïts i de qualitat, que depenguinde la Generalitat, que ofereixin aquests ensenyaments.Ens en sortirem.

Joan Manrubia

El Consorci d'Educacióde Barcelonaa l'empara de la Carta Municipal,ha començat a rutllar.

Permeteu-me una certa ironia abans decomençar. De fa molt temps, aquells projectesque no tenien clar l'objectiu, que no teniencompanys de viatge i que no tenien ni un"duro", fàcilment eren titllats d'utòpics. No, noestem parlant de la LEC. En aquesta ocasióparlem del Consorci d'Educació de Barcelona.Ja fa molt temps, el Consorci d'Educació deBarcelona, a l'empara de la Carta Municipal, hacomençat a rutllar. Primer amb allò que jaestava acordat en conveni (ara hauríem de dirconsorciat), i a partir del darrer any amb lagestió dels centres de gairebé totes les etapeseducatives. Es parlava llavors de simplificaradministracions i d'apropar la gestió als centresescolars. Bé, un any després aquestasimplificació no s'ha produït; en el millor delscasos podríem dir que s'ha produït una sumade dues administracions; respecte al'apropament de la gestió, res més lluny de larealitat: els centres, els professionals que hitreballen, les organitzacions sindicals i un llargetcètera de gent que treballa en i per l'educacióa Barcelona estan a la recerca d'interlocutorspropers per a resoldre les qüestions mésquotidianes. Potser resoldre i acomplir aquests dos petitsobjectius donaria una visió més positivad'aquest Consorci, però no sembla que lescoses vagin per aquest camí. El proper cursescolar es posen en marxa les zoneseducatives a Barcelona, amb quins objectius?Doncs, Sant Tornem-hi: apropar i simplificar lagestió. ¿Amb quina credibilitat pensa tirarendavant aquest projecte el Consorci? I potserfins ara no n'he parlat però, i amb quinsrecursos? Estem en plena crisi i les retalladespressupostàries i de personal estan a l'ordre deldia als centres educatius. Establir prioritats enaquestes èpoques és més necessari que mai.Els projectes educatius necessiten temps deconsolidació, objectius clars i abastables isobretot recursos, molts recursos, que donincredibilitat i estabilitat a aquests. Estem entemps de crisi: prioritzem, Consorci!

Xavier Agudo


17ensenyament

Serveis d'atenció especialitzada

La prestació de serveis a discapacitats configura tot un univers de tipologies d'empreses, qualificacionsprofessionals i dotacions de diners públics que vénen de diferents administracions públiques iconselleries.També ens trobem amb empreses privades l'activitat principal de les quals és l'ajustament personal isocial de les persones discapacitades en un marc de treball productiu, i que depenen d'ajudes isubvencions públiques, a més dels guanys pel treball productiu com a qualsevol empresa ordinària.

Quina crisi tenim en tot aquest mapade serveis?Diversa i de vegades incoherent.A les escoles s'ha iniciat el camí cap al modeld'escola inclusiva tancant unitats d'escolesd'educació especial i deixant professionals formats iamb experiència fora del sistema educatiu, quanaquest necessita de manera urgent donar resposta ala diversitat d'alumnat. No es incoherent?En els serveis d'atenció especialitzada, ara per ara, laseva crisi no es fa sentir gaire. Diguem que escontrola mitjançant el no-increment dels mòdulseconòmics. Queden ralentits els increments deplantilla, que donarien qualitat al servei i millorarienles condicions laborals a un personal molt competenti qualificat que no està reconegut laboralment isocialment en la seva feina. Als centres especials de treball se segueix més elpatró d'aquesta crisi globalitzada i de mercat detreball. Encara que les dotacions i subvencionspúbliques s'han incrementat considerablement persostenir i/o ajudar determinats CET, pel camí hanquedat i estan quedant empreses i treballadors itreballadores.

La situació econòmica del país i de lesadministracions ens crea dificultats en lesnegociacions amb les patronals, avancem poc i a unritme lent.Malgrat la situació econòmica continuem reivindicantactuacions encaminades a:

Reconèixer el potencial de persones formades iamb experiència en el treball amb discapacitats.

Millorar la qualitat dels serveis amb disminucions deràtios i increments de plantilles.

Crear models de producció en els centres especialsde treball sostenibles, amb inversió en formació,qualificació i promoció de les personestreballadores.

Estrella Gutiérrez

PAN

ORA

MA

SIND

ICA

L

DEPARTAMENTD'EDUCACIO

Escoles d'educacióespecial

Departamentd’acció social iciutadania

Atencióespecialitzada adiscapacitats: Centres ocupacionalsCentres de diaCentres residencials iallotjamentPisos/habitatges per adiscapacitatsEntitats tutelars adiscapacitatsEtc.

Departament deTreball

Centres especials detreball


Dolors Murillo

18ensenyament

FORMACIÓCONTÍNUA

CCOO entenem que la formació professional és un mitjà per accedir a la qualificació i a la feina, mantenir-les imillorar-les. Des de la Federació d'Ensenyament de CCOO de Catalunya planifiquem activitats formatives adreçades a tots elssectors de l'educació amb l'objectiu de possibilitar l'accés de tots els treballadors i treballadores a la formació,mitjançant la negociació amb les administracions i empresaris i la promoció de plans propis.Els cursos són adreçats a treballadors/es en actiu del sector públic i del sector privat i aturats.

PLA D'ENSENYAMENT PÚBLIC:Aquest pla va adreçat a tots els treballadors/res de l'àmbit educatiu públic, a l'empara del IV Acord deformació contínua en les administracions públiques (IV AFCAP).

Característiques del pla de formació:Cursos adreçats als treballadors i treballadores en actiu, de l'àmbit educatiu públic: professorat del sectorpúblic, personal laboral del Departament d'Educació i personal de les universitats.Els cursos són subvencionats i tenen el reconeixement del Departament d'Educació, per tant comptabilitzena tots els efectes dels barems, sexennis… El nombre de places per curs és de 20 persones.

Formació sindical per a delegats/ades:La formació sindical és un dret per als nostres afiliats i afiliades i per als representants dels treballadors i lestreballadores que concorren en les candidatures de CCOO. Per aquest motiu, des de l'Escola de Formació Sindical s'ha planificat un itinerari formatiu a l'abast dels nostresdelegats i delegades, que té un punt de partida en la formació bàsica que s'imparteix per als delegats idelegades novells i en els cursos d'aprofundiment, per passar posteriorment a altres cursos d'especialitzaciód'acord amb les responsabilitats que s'hagin d'assumir.

Noves necessitats formatives Per atendre les noves demandes del sector educatiu,des de la Federació d'Ensenyament planifiquem altresactivitats formatives no subvencionades: curs exterior,jornades de competències bàsiques, jornades d'accésa càtedres, curs d'orientació d'oposicions...

On podeu trobar la informació?Podeu consultar el web, on trobareu informació

de totes les activitats formatives que esplanifiquen des de la Federació d'Ensenyament:

www.ccoo.cat/ensenyament

PLA SECTORIAL D'ENSENYAMENT PRIVAT:Aquest pla està dintre del Pla de formació contínua aprovat pel Consorci de Formació Contínua de Catalunya.

Característiques del pla de formació:Cursos adreçats a treballadors/es en actiu del ram de l'ensenyament privat dels sectors següents: 1)ensenyament concertat, reglat, no reglat, autoscoles, col·legis majors universitaris, centres d'educacióuniversitària i investigació. 2) educació infantil, educació especial, lleure. En totes les activitats formatives poden participar persones aturades (reserva d'un 40% de places).Els cursos són subvencionats i tenen el reconeixement del Departament d'Educació, per tant comptabilitzenper a l'assoliment d'estadis dels docents.

Grupals: si la demanda la fa un centre i compta amb els alumnes suficients (15 alumnes), es podrà realitzar enel mateix centre, adaptant el curs a les seves necessitats.Individuals: podeu participar en qualsevol de les accions formatives programades i que es publicaran a lapàgina web: www.ccoo.cat/ensenyament


Font (Estudi d’Ocupació 2008 a Catalunya Secretaria.Socieconòmica CONC) Mercè Miralles

19ensenyament

Població total: és el conjunt de persones de 16 i més anys que resideixen en un territori. Conté tant la poblacióactiva com la inactiva.Població activa: és el conjunt de persones de 16 i més anys, que treballen o bé estan disponibles per fer-ho ifan gestions per tal d'incorporar-se al mercat de treball.Població inactiva: la població econòmicament inactiva engloba a totes les persones de 16 i més anys, noclassificades com a ocupades ni aturades. Aquesta població recull: persones que s'ocupen de la llar, estudiants,jubilats o prejubilats, persones que perceben una pensió diferent ala de jubilació i de prejubilació, persones querealitzen treballs socials sense remuneració, persones incapacitades per treballar i altres situacions.Població ocupada: és la formada per totes aquelles persones de 16 i més anys que durant la setmana dereferència han tingut una feina per compte aliè o han exercit una activitat per compte propi.Població aturada: es consideren aturades totes les persones de 16 i més anys que reuneixen les següentscondicions: estar sense feina, estar en recerca de feina i disponibles per treballar.Població assalariada: són les persones ocupades que treballen per compte aliè. El contracte d'aquestespersones pot ser de caràcter indefinit o temporal.Taxa d'activitat: és l'indicador relatiu associat a la població activa i es defineix com el quocient entre la poblacióactiva i la població total de 16 i més anys (en %).Taxa d'ocupació: és l'indicador relatiu associat a la població ocupada i es defineix com el quocient entre lapoblació ocupada i la població total de 16 i més anys (en %).Taxa d'atur: és l'indicador relatiu associat a la població desocupada i es defineix com el quocient entre lapoblació aturada i la població activa (en %).Taxa de parcialitat: és el percentatge de persones ocupades a temps parcial sobre el total de població ocupada. (%)Taxa de salarització: és l'indicador relatiu associat a la població ocupada assalariada i que es defineix com elpercentatge de la població ocupada assalariada sobre el total de població ocupada (en %).Taxa de temporalitat: és el percentatge de persones assalariades amb contracte temporal sobre el total depoblació ocupada assalariada (en %).Nivell de desagregació de la CNAE: la Clasificación Nacional de Actividades Económicas, ofereix diferentsnivells de desagregació de les dades. És el nivell de detall en què trobem les activitats econòmiques. Com mésdesagregades són les dades, més nivell de concreció tenim de les diferents branques d'activitat.Expedient de regulació d'ocupació (ERO): és presentat per les empreses o els representants legals delstreballadors i les treballadores i poden resultar com a autoritzats, no autoritzats o desistits; aquests últimsinclouen, també, els expedients arxivats. Segons la mesura aplicada poden ser per suspensió de les relacionsde treball, per reducció de la jornada laboral o per rescissió, en aquests últims s'inclouen les jubilacionsanticipades que estadísticament es consideren com a extincions.Prestacions econòmiques per atur: poden ser de caràcter contributiu o assistencial. Una persona té dret, deforma general, a percebre una prestació contributiva quan perd la feina contra la seva voluntat i ha cotitzat unperíode mínim de 12 mesos dins dels 6 anys anteriors a la situació legal d'atur. En canvi la protecció assistencial,o subsidi, s'atorga quan s'ha esgotat el temps màxim per rebre la prestació contributiva, o no es disposa derendes ni d'atur o si es reuneixen diferents criteris, com ser major de 52 anys o de 45 anys amb càrreguesfamiliars, no haver cotitzat el mínim necessari per accedir a la prestació contributiva, ser emigrant retornat,alliberat de presó, etc. La Renda Activa d'Inserció (RAI) està adreçada a les persones menors de 65 anys ambmés de 12 mesos a l'atur, amb el compromís, per part de la persona beneficiària del desenvolupar activitats deformació i inserció.

Glossarid’Ocupació


Estàncies ambientals i de convivència a Morillo de Tou (Pirineu Aragonès)

Des del Centre de Vacances de Morillo de Tou (Ainsa, Pirineu Aragonès) estem desenvolupant elprojecte "Morillo de Tou, un pueblo conCiencia", que inclou una oferta educativa de mediambient i convivència, i la implantació de la ciència aplicada entorn a l'ús de les energies renovablesi la disminució de les emissions de CO2.

Mitjançant aquest projecte pretenem desenvolupar una iniciativa econòmica sostenible al medirural, aprofitant les nostres instal·lacions juntament amb les oportunitats i potencialitats que ensofereix una de les regions millor conservades dels Pirineus.

En aquest context, presentem les estàncies ambientals i deconvivència de 2 a 5 dies de duració, dirigides a alumnes dePrimària, ESO, Batxillerat i FP Grau Mitjà, que realitzem al Centrede Vacances de Morillo de Tou durant el curs escolar:

· Ecodiversió al Pirineu (2-3 dies)

· Carrega les piles menjant sa! (2-3 dies)

· Posa els 5 sentits per un món més sostenible (2-5 dies)

· Viu el Pirineu! (5 dies)

· Recicla't per un consum responsable (2-3 dies)

També oferim l'opció de combinar les estàncies amb un diad'excursió interpretada pel Pirineu.Els objectius generals que ens hem plantejat són els següents:

promoure els valors de la sostenibilitatafavorir la participació i la conducta responsablefomentar la creativitat i l'esperit críticpotenciar el creixement personalafavorir l'adquisició d'habilitats socialsaprendre a conviure i gaudir amb la convivènciapromoure la felicitat en un/a mateix/a i en la resta de personescontribuir a crear un món més sostenible per a tots/es

Com assolim aquests objectius?Realitzem activitats molt vivencials, perquè creiem que la component emocional és fonamental al'educació. A més, totes les activitats són pràctiques i estan relacionades amb l'experiènciaquotidiana.

D'altra banda, partim dels coneixements previs de l'alumnat i avancem conjuntament mitjançantles aportacions dels/les participants. Fomentem la motivació i la interacció amb jocs i dinàmiquescom gymkames, teatre, murals artístics, música i dansa o audiovisuals.

En definitiva, treballem les distintes temàtiques utilitzant activitats participatives, creatives idivertides. D'aquesta manera pretenem encendre l'espurna que connecta amb la nostraconsciència i que ens indueix a participar. En aquest sentit, totes les estàncies finalitzen ambpropostes concretes per part dels/les participants per avançar cap a un món més sostenible.

Podeu trobar mésinformació de les

estàncies ambientals i deconvivència, així com delprojecte "Morillo de Tou,un pueblo conCiencia", a

la pàgina web:www.unpuebloconciencia.

morillodetou.com.


Documents

Panorama sindical davant la crisi