Esd

del Secretariat de les Institucions Escolars de l’Escola Pia de Catalunya

papers 65 2004marçabril3a època

Eduqueml'estètica

4 L'estètica: una disciplina oblidadaParlem amb Eulàlia Bosch

6 Recull pedagògicEls sentiments i les emocionsens eduquen

Art i estèticaA l'escola hi ha algunes situacions que capgiren l'ordre establert. Un d'aquestmoments és la diada de Sant Jordi. Amb els Jocs Florals vivim, claustre i alumnes,tot d'experiències engrescadores al voltant de l'art. Els vivim amb tanta intensitatque, any rere any, necessitem reviure el clima que respirem en aquest temps a l'es-cola. Donem una importància especial a l'estètica. Un dels objectius consisteix enfer adonar als alumnes de la importància que té la feina ben feta i el plaer de podergaudir dels treballs d'expressió dels companys. L'escola s'omple d'art en les diver-ses modalitats. Sovint, però, en moltes converses entre els educadors també manifestem que ladiada és una espècie de bolet ja que queda només en aquest trencament de la ruti-na. En acabat hem de retornar als programes i, fins i tot, alguns poden arribar apensar que diades així ens distreuen. En general però, a l'escola ens emocionemen veure la capacitat creadora d'alguns dels nostres alumnes. Però què hauríem defer per tal de viure d'acord amb criteris estètics? Quin és l'espai que destinem ambels alumnes per tal que els Jocs Florals no siguin ni un bolet ni un trencament?Aquestes dates ens haurien de fer obrir els ulls i donar més oportunitats d'experi-mentar, a partir de l'art, de l'entorn que ens envolta per tal que l'educació fos méscompleta, més coherent. Haurem de trobar camins per fer que l'estètica se situïde nou entre els nostres programes.Els antics ja devien tenir clar que en la formació de les persones, a més de núme-ros i lletres, hi comptava el pensament, el gust i les emocions. La filosofia, juntamb l'ètica i l'estètica, tenien un paper essencial en l'educació.Avui, en la nostra societat occidental, en la qual ens sabem coneixedors de tot,gràcies a les innovacions científiques i tecnològiques, gairebé no deixem espai dinsde les aules per contemplar, admirar, reflexionar. Com a molt, tenim algunesespecialitats, a triar, pels alumnes grans. No serà que en desconeixem l'abast del'estètica? Caldrà anar-li trobant el sentit.Com a ciència, l'estètica, ens podria ajudar a desvetllar els sentiments i les emo-cions d'allò que fem a l'escola amb els alumnes. El plaer d'aprendre, d'obrir elsulls davant el que tenim al voltant, enlluernar-nos amb els misteris de la natura ide la ciència. El dia a dia, les presses per acabar els currículums sovint ens podenfer perdre l'esperit que ha de generar l'escola. Crear desig d'aprendre, contemplarallò de bo que tenim al costat i buscar noves formes, noves expressions, nous mis-satges. En això els artistes hi troben el camí. Els educadors hauríem de ser artis-tes del pensament, de la dinàmica, de les relacions, ...

PAPERS és una publicació del SECRETARIAT DE LES INSTITUCIONS ESCOLARS DE L'ESCOLA PIA DE CATALUNYA. Ronda de Sant Pau, 80 2n,

08001 Barcelona, Tel.: 93 441 00 04, Fax: 93 441 02 87, escolapia@escolapia.net, www.escolapia.net Consell de redacció: Oriol Blancher, Ricard Coma,

Eulàlia París, Agustí Planas, Xavier Sanchís. Col·laboradors: Beatriu Garrido, Manel Bagunyà, Responsables de Mediateca. Coordinació: Eulàlia París.

papers@escolapia.net Maquetació i impressió: Serafi · indústria gràfica. D.L. B-19840/97

papers@escolapia.net

Creantespaisde fons

«Estètica: Ciència que tracta del bellen la natura i en l'art. Relatiu al sen-timent del bell dins l'art.Com a ciència, pròpiament, implicaun estudi, una descoberta.»«Bellesa: Conjunt de gràcies o quali-tats que, manifestades sensiblement,desperten en nosaltres un delit espiri-tual, un sentiment d'admiració.»

EDITORIAL

nir el Sr. Ramon Francolí, SecretariGeneral de les Institucions escolars del’Escola Pia de Catalunya, el PareProvincial Jaume Pallaroles i el Sr.Josep Maria Lluch, director de l’EscolaPia Balmes, escola amfitriona. En aquesta part final es van ferpúblics els guanyadors dels PremisSant Josep de Calassanç d’enguany: lasenyora Maria Teresa Sanahujes iMartínez, l’equip pastoral de l’EscolaPia de Balaguer, i l’equip de llengüesde secundària de l’Escola Pia deSabadell.

EQUIP DE GESTIÓ

23

PER MILLORAR

Jornada pedagògica

Fer-nos conscients del que sabem, perdesprés compartir-ho, intercanviar,parlar, contrastar... ens permet apren-dre i ensenyar, ensenyar i aprendre.Aprendre més, aprendre millor.

Aquesta era, en definitiva la voluntatde la Jornada Pedagògica. Una volun-tat que es va veure un xic deslluïda,sens dubte, pel mal temps. No sem-pre, les coses surten com voldríem.Gràcies als plans alternatius a la crea-tivitat i a la col·laboració de tots elsparticipants, es va poder desenvolu-par de manera força reeixida. El maltemps va perjudicar les intencions il'organització, sobretot perquè la tro-bada estava plantejada per ser realit-zada a l’aire lliure.

Vam comptar amb l'aportació de cin-quanta-sis «paradetes» i vint-i-vuitxerrades. Van assistir-hi uns set-centsparticipants. Vam poder comptar ambla participació i exposició de temes perpart d'alumnes, convertint-los en mes-tres dels professors.A la cloenda de l’acte, hi van interve-

Conèixer, ser, conviure... tres motsque defineixen la funció, el sentit i elcamí de l’escola.Compartir coneixement com a mitjà,recurs, procediment per aprendre. Aquest joc de paraules configuraven laidea bàsica de la Jornada Pedagògicad’enguany.

Totes i cada una de les escoles, cadauna i cada un dels docents, tots els tre-balladors i treballadores de la institu-ció tenim una base pedagògica i didàc-tica, un coneixement acumulat moltimportant, fruit de l’experiència decada dia.

Una manera de fer, de treballar a l’au-la amb els nois i noies molt rica idiversa. Molt més, segur, del que lestasques del dia a dia ens permeten fer-nos-en conscients. Reflexionar sobre lanostra manera de treballar, extreure iordenar les maneres de fer exitoses:que han motivat, que han facilitat laimplicació de l’alumnat, les que hanajudat, han fet més fàcil aprendre...Créixer, ser autònoms, ...

Experiències per compartir

Quin paper pot tenir la filosofia al’escola? I l'estètica?El seu paper és el d’estimular el desigde coneixement. Els nens i les nenesvan a l’escola per tal d’aprendre abellugar-se en el món i, per aconse-guir-ho, els cal anar comprovant comtot allò que van aprenent els permetsentir-se més segurs i més lliures. Lafilosofia els pot ajudar a mantenir laseva insaciable capacitat de sorpresa i atransformar-la en preguntes significa-tives, els dos grans estímuls del saber.L'estètica, des del punt de vista curri-cular, és la gran oblidada, malgrat que,per sort, ja hi ha un grup important demestres de primària i professors defilosofia de secundària que l’han intro-duïda a les seves agendes, convençutsque l’exercici de la sensibilitat i lareflexió sobre el gust forma partdels aprenentatges bàsics necessaris.Aquesta actitud s’ha estès, entre d’al-tres, gràcies a l’impuls que ha rebut desdel programa «Filosofia 3/18».

Per la manera d'actuar de determinatsgrups de joves, podem pensar que a

ells l'estètica no els interessa?No, tot el contrari. Per als joves ésmolt important. Només cal recordarcom per a ells –encara que no en tenenl’exclusiva ni de bon tros- mostrar-sedavant els altres, no només els fa sen-tir membres d’un col·lectiu amb elqual s’identifiquen o es volen identifi-car sinó que els permet creure que, através de la seva imatge, seran recone-guts pels altres tal i com ells ho volenser. Sovint, els adults identifiquem laparaula «estètica» d'acord al nostrepropi gust. Els joves estan immersosen un procés força complex: per unabanda, assagen noves formes de vidaper les quals necessiten trobar formesnoves d’expressió (que, sens dubte,inclou el seus pentinats, la seva roba,la seva música…) però per l’altra, lacomercialització actual les integraràpidament i les acaba generalitzant iimposant, havent-les despullat del seucaràcter simbòlic. La moda arriba a serterriblement voraç; aquesta és unaaltra bona raó perquè l’escola la consi-deri i la interrogui. L’estètica és l’àmbitadient per obrir aquest debat.

Quina seria la clau per desvetllarl'interès dels estudiants per l’estètica?En primer lloc, deixant-los parlar aells; ajudant-los a interrogar-se sobreles seves afirmacions estètiques.Sovint, els estudiants, petits i grans,són molt rotunds en la seva manera deparlar. Es belluguen entre el blanc i elnegre, especialment quan es refereixenals seus gustos personals. Afavorir eldiàleg sobre el perquè d’aquestes opi-nions els permetrà descobrir que elgust és una forma d’expressió del mésinterior de la personalitat de cadascú,dels seus valors i les seves conviccions,aparentment més ocultes.

De quina manera la història de l’artpot ajudar en l’educació estètica delsjoves?Hi ha, com a mínim, dues maneres d’a-propar-nos a la història de l’art: o bé através de les classes i dels llibres o bé através de les visites als espais destinats ales arts: cinemes, teatres, museus, audi-toris, biblioteques… Ambdues sóndiferents encara que complementàries.L’art en viu aporta l’emoció de la des-

ENTREVISTA

Parlem ambBarcelona, 1949

Professora de Filosofia

Directora de l'Institut de Recerca per l'Ensenyament de la Filosofia (1984-1994)

Cap del Servei Educatiu del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (1995-1998)

Autora de llibres com «El Plaer de mirar» (Actar 1998), «Educació i vida

quotidiana» (Eumo 2003, Laertes 2004)

� ...el gust és una forma d’expressió del més

interior de la personalitat de cadascú, dels

seus valors i les seves conviccions,…�

L'estètica: una disc

coberta, la sorpresa, les ganes de sabermés sobre les obres creades i els autorsque les han produïdes… L’art en viudesperta sentiments sense previ avís;ens pesca sempre vulnerables. Quantesvegades no hem plorat al cine, o hemsentit ràbia contra algun personatgemovent-se davant nostre a l’escenari oens hem perdut en el record en sentirels primers compassos d’una cançó? Lahistoria de l’art és el vademècum oncontrastar totes aquestes impressions.És el lloc on aprofundir en aquellsaspectes que ens han arribat més direc-tament i que han despertat momentà-niament un gran desig de saber. Almateix temps, és la font on alimentar lacuriositat sobre tot allò que encara ensqueda per descobrir.

Quin seria el millor moment d'iniciarels alumnes en l'estètica?L’etapa més espontàniament filosòficadels nens és la dels «per què», anteriora tot ensenyament reglat. D’aquí laconveniència i l’oportunitat d’intro-duir-los a la filosofia ben aviat. La filo-sofia és un saber que s’interessa pel pro-cés mateix de pensament i pels caminsque porten del pensament al coneixe-ment. La filosofia, a l'escola, actua coma eix transversal en totes les disciplinesacadèmiques del saber.

Què podem fer per fer sentir desig iemoció a l'alumne davant l'art?Una idea clau és concedir-se temps.Actualment, tot sembla estar en funcióde la riquesa que podem acumular en elmínim lapsus de temps, convertint-loen el nostre gran enemic. A l'escola ensom, també, esclaus. Llegir atentament

una novel·la, anar a veure una pel·lícu-la, una obra de teatre, o una exposiciórequereix concedir-se temps. I nonomés el temps material del trasllat i dela visita, sinó també el temps de rumiari d’assaborir l’experiència. L'art, enqualsevol de les seves manifestacionspot subjugar, captivar, enamorar i, lla-vors, el temps s'atura. Els ensenyantshaurien de saber utilitzar el cronòmetreamb una gran flexibilitat.

Què podem fer a l'escola per tal d'anarintroduint aquesta concepció?En primer lloc, cal reconsiderar el paperdel temps. Fragmentant els continguts,parcel·lem el pensament de l'alumne,fent més difícil la seva capacitat de res-posta i, alhora, parcel·lem el tempsmateix. Fins i tot arribem a transmetrela sensació que el pensament funcionade manera diferent a classe de matemà-tiques, a classe de naturals, de llengua ode gimnàstica. L’experiència directa deles arts brinda la possibilitat de compar-tir, amb els estudiants, moments demolta intensitat i de significació perso-nal. Permet gaudir intensament i demanera conjunta del temps present. Lesarts parlen més d’educació que d’escola-rització. Per això algunes de les conver-ses que entaulem amb els estudiantsdesprés d’una experiència artística com-partida perduren molt més enllà delsdies d’escola.

Què hauria de fer el mestre peralimentar aquest procés?Els qui treballem en educació hauríemde mantenir l'interès per la innovació iel bon humor que comporta una veri-table innovació. Tots hem anat a esco-

la i tots en tenim una opinió. Hauríemde ser capaços de recordar i posar enpràctica algunes idees a partir delsrecords que en conservem. Ser sensibleal nou context des de la pròpia expe-riència hauria de ser una consigna: elbo sempre està per descobrir. A més,l’educació és, bàsicament, una relacióentre persones i no només una cursa através dels índexs dels temaris vigents.

Què podem fer per a concedir-nostemps?Primer cal trobar un mètode eficaç icrec, realment, que la filosofia ofereixel millor. El diàleg filosòfic és en símateix un instrument especialmentadequat per accedir al coneixement. Estracta d’una eina de construcció lentaperò poderosa, subtil, dúctil i antidog-màtica per definició que, un copadquirida, no té volta enrera. Aquellestudiant que s’acostuma a veure larealitat com un espai que cal anar con-querint lentament, acaba fent de lareflexió un hàbit sense fronteres. Eldesig d’aprendre, però, no és patrimo-ni dels estudiants. Només si es mantéviu en els ensenyants, té sentit parlarde la vida escolar com una recercacol·lectiva de saviesa. Això és escola,del contrari, hauríem de tornar a pre-guntar-nos el perquè cal anar a l’esco-la. Concedir-se temps vol dir no bus-car resultats immediats sinó trobar uncert equilibri entre el benestarintel·lectual, necessari per anar apre-nent, i la tenacitat que tot coneixe-ment demana. El temps és també uninvent. Millor fer-lo jugar a favor.

Moltes gràcies, Eulàlia

45

Eulàlia Boschiplina oblidada

RECULL PEDAGÒGIC

Facilitem experiències estètiquesEls sentiments i les em

rega de buscar finançament per alsprojectes que allí sorgeixen.Conèixer Dakar, Sokone i Oussouye,les diferents tasques que s’hi realitzeni tenir l’oportunitat que sigui la matei-xa gent que s’hi dedica i ho tira enda-vant qui t’ho expliqui, t’ho ensenyi it’ho faci viure amb aquella alegria isatisfacció amb què ells ho viuen, vaser un gran aprenentatge, una lliçó devalors a nivell inoblidable.Ens va commoure la tasca d’aquellsescolapis i docents que aconsegueixenencomanar la inquietud del saber, apor-tant coneixements a cadascun d’aquellsnens immersos en una realitat tan dife-rent a la nostra i, sovint, tan difícil.Vull expressar el meu més sincer reco-neixement a totes aquestes persones,companys nostres, i a tots els qui hofan possible.Ha estat una experiència molt enri-quidora i que us la recomano.

EDUQUEM L'ESTÈTICA

Rita Culla ESCOLA PIA SANT ANTONI

Cada noi i noia està obert a l'estètica delseu temps. Viu amb les influències deldisseny, moda, música, comunicació, ...Tot plegat potencia i reafirma el seu propicriteri envers la bellesa i l'harmonia.Aconseguir arribar al seu gust, mitjan-çant el procediment més adequat, és unprimer pas per assolir el seu interès. Uncop trobat el treball, el tema i el proce-diment adient a aquest criteri serà qües-tió de motivar l'alumne i potenciar-loper tal que aporti solucions noves.Podem crear una fase preparatòria derecollida d'informació i procurar-li unambient propici, capaç d'estimular elseu procés de creació-comunicació, aixícom promoure un contacte directealumne-professor, valorant l'observaciódel seu aprenentatge.A l'aula, es destina una bona part deltemps a l'execució de l'obra. La pràcticaés el mitjà per aconseguir els coneixe-ments i posterior domini de la matèria.L'amor a la feina creix amb la superacióde les dificultats. És bo per a l'alumne iper a la mestra, la satisfacció del resultatfinal.Tot això ha d'arribar a tots, a l'alumnecreatiu i al que li costa ser-ho, a tot aquellqui l'atrau l'assignatura i al qui li fa res-pecte. És important, que tothom assolei-xi amb èxit personal tot treball. Cal obte-nir uns bons resultats d'autoestima quefaran superar les pròpies mancances.Al llarg dels cicles, treballem color,dibuix, volum, observació, imaginació,aplicant tots els coneixements i concep-

ESTADA AL SENEGAL

Mònica Prat Estapé ESCOLA PIA GRANOLLERS

A finals de febrer passat vaig tenir l’o-portunitat de participar i de viure unade les experiències més interessantstant a nivell professional com a nivellpersonal de la meva vida.Juntament amb 4 bons companysvaig formar part del grup que orga-nitza l’Escola Pia de Catalunya, cadados anys, amb destí al Senegal: unpaís fascinant on els escolapis hi des-envolupen una tasca admirable.Vam visitar i interactuar amb alum-nes i docents de diferents escoles pri-màries, d’educació secundària, parvu-laris, internats, centres de promocióde la dona, noviciats, etc... que té lainstitució, amb la important partici-pació/col·laboració de la FundacióEducació Solidària, que és qui s’encar-

67

tes que demana el programa, amb unabona predisposició i actitud, acabaremper «engrescar-lo» educant l'estètica.

LA FORMACIÓ MUSICALAL CICLE INICIAL: UNAEXPERIÈNCIA SINGULAR

Equip de mestres de CIESCOLA PIA SABADELL

Ja fa set cursos que la nostra escola va anarintegrant, de mica en mica, els estudis demúsica en el currículum de primària i enel d’educació secundària. Actualment, alcicle inicial, hi ha un 40% dels alumnesque han triat aquesta opció. Això fa queen totes les aules hi hagi un grup signifi-catiu d’alumnes que, en les hores comple-mentàries, fa els estudis de música mentreque la resta fa el taller de lectura, el tallerde matemàtica, informàtica, etc... Enaquest article explicarem els canvis queobservem en els alumnes de primàriamusical i la repercussió en la resta delcol·lectiu. Pensem que la introducció dela música a l’educació primària ha com-portat una actitud més positiva en relacióa la música en tots els alumnes i no exclu-sivament en aquells que fan aquests estu-dis, com caldria esperar inicialment. Hem comprovat que als alumnes decicle inicial:• els agrada més de cantar. S'han adonat

que cantar és una activitat divertida,un motiu de joia.

• han adquirit una millor sensibilitatmusical.

• han après a valorar més la música desdel punt de vista estètic.

• han après a tenir una actitud més res-

pectuosa en una audició musical.El motiu de la millora d'aquesta actitudenvers els fenòmens musicals creiem queha estat, sobretot, el fet que l’alumnat demúsica, de manera inconscient, ha ajudata la resta de companys i companyes a des-cobrir la música com una activitat diver-tida, bonica i plaent. Això ha passat quanun alumne de música ha ensenyat lescançons que ha après als seus companysde classe, en les audicions d’instrumentque els alumnes de primària Musical ofe-reixen a la resta de companys, en les audi-cions de cant coral que es fan a l’escola.Tot plegat ha fet que, de manera majori-tària, la música hagi suscitat més interès iacceptació per part de l’alumnat.D’altra banda, si la mirada, en lloc deser a tot el col·lectiu, la fem només alsalumnes de música, veurem que a més:• tenen un bon domini del llenguatge

musical.• tenen més cultura musical: coneixen

més cançons tradicionals, més autors,més obres.

• milloren la seva capacitat d’autocon-trol en actuar en públic. Són útils elsexercicis de domini d’un mateix entocar davant dels altres.

• milloren la seva autoestima. No sónestranys els casos d’alumnes que en elcurrículum ordinari no obtenen resul-tats gaire bons i en canvi en laPrimària Musical van bé.

• aprenen a organitzar-se la feina, en laconstància. Malgrat que les classes demúsica (cant coral, conjunt instru-mental i llenguatge musical) es fan enl’horari d’escola i resta només en lafranja extraescolar la classe individuald’instrument, aquests alumnes han

d’estudiar l’instrument cada dia a casaseva durant 10 minuts. Això els ajudaa ser constants en el treball.

• adquireixen molta riquesa, vocabularimusical i també vocabulari quotidià,perquè necessiten conèixer les lletres iel significat de les cançons

• tenen la memòria ben entrenada perhaver de recordar les lletres de les can-çons, les melodies, etc..

Tot plegat, després de l’experiència d’a-quests darrers anys, creiem que la deci-sió que l’escola prengué d’oferir la for-mació musical integrada en els estudisde primària, ha millorat la formació enl’àmbit estètic dels alumnes que hantriat aquesta opció però, també, la delconjunt d’alumnes de l’escola.

COM APROPARL’ESTÈTICA ALSALUMNES?

Maragda CuscuelaESCOLA PIA NOSTRA SENYORA

L’objectiu d’aquest breu escrit és situar-nos en el marc educatiu i desvetllar pre-guntes que ens ajudin a reflexionar compodem apropar els alumnes a l’expe-riència estètica.

ocions ens eduquen

Una any més la Jornada Pedagògica vaser pensada des de la participació.Cadascuna de les escoles va fer lesaportacions que va creure oportunesper tal de transmetre experiències inte-ressants a la resta del col·lectiu. Uneseren preparades en format de xerrada ialtres en format de parada. Els assis-

JORNADA PEDAGÒGICACOMPARTIR PER APRENDRE: CONÈIXER, SER I CONVIURE

tents vam poder gaudir, conèixer iintercanviar per tal de créixer conjun-tament.A continuació us oferim el llis-tat de les aportacions que esvaren fer. Com que amb l'esto-na prevista no era possible deveure-ho tot, a la intranet hi

podreu trobar el seu contingut, podentdescarregar de manera senzilla la fitxatècnica de cada activitat.

RECULL PEDAGÒGIC

L’estètica té com a finalitat tractar d’allòbell o de la bellesa, però ni sempre ni atot arreu el terme bellesa ha significat elmateix. En la història de la cultura de laMediterrània, la bellesa s’ha relacionatamb l’ideal, amb la imatge que hom espot formar sobre si mateix i sobre elmón a partir d’un prototip formal ajus-tat a conceptes com l’harmonia, l’ordre,el cànon, la proporció...i relacionat ambuna idea de comportament i de ciutadà.També s’ha donat valor a la realitat nobella, o fins i tot, lletja.Ara per ara, la globalització, la multicul-turalitat, l’intercanvi social, els movi-ments migratoris, formen el teló de fonsd’un món que, més que mai, deixa de des-envolupar-se en una àrea restringida i tan-cada i, en la nostra societat, hem de poderencaixar la pluralitat de pensaments i decreacions, de gustos i demandes.Educar el gust per apropar els nois i lesnoies a l’experiència estètica no és sen-

zill ni tampoc vol dir el mateix per a totsels educadors. Probablement, abans devalorar el seu gust, la seva estètica o lamanca d’estètica, primer hem d’escoltarles seves necessitats i de quina manerales poden i volen expressar. Val la penaapropar-se per pensar conjuntamentamb ells quins valors tenen com a refe-rent i, a partir d’aquí, afavorir una acti-tud mental receptiva a les emocions i alssentits. Si aprofitem la seva necessitatd’expressar-se, si podem experimentarjunts i de manera compartida, estemfomentant i estimulant la creativitat. Em sembla que treballant els processoscreatius personals podem propiciaraquesta actitud mental d’autoreflexió,de treball personal i d’autoconeixementque pot contribuir al creixement interni al desenvolupament d’un sentit estètic. Els altres elements, com poden ser elconeixement de la història de l’art i delsestils, el contacte directe amb les obres

contemporànies, les visites a exposicions imuseus, la informació sobre els artistes i elsentit i el perquè de les seves obres formenun coixí cultural que permet ser crític,tenir més criteri personal, conèixer que lesformes també són portadores de contin-guts i entendre i aprofundir en el fet artís-tic i estètic. D’altra banda, la creació prò-pia, el treball manual directe i el treballreflexiu i teòric són molt importants perexperimentar la satisfacció i el plaer deveure de manera tangible el fet creatiu. Itot i així l’art no esgota el camp de l’expe-riència estètica i aquesta no és exclusivadels artistes. Per això crec que, des de l’es-cola, cal afavorir una actitud mental moltàmplia, tolerant amb la diversitat de plan-tejaments, que permeti la permeabilitatde l’estètica i, a la vegada, promoure unaactitud prou analítica per poder diferen-ciar els continguts ideològics que hi ha enel rerafons dels aspectes formals.

89

VALORACIÓ

Del resultat de les enquestes podemcomentar que el format de parades iles exposicions van ser molt benrebudes.Atenent a la pregunta sobre els princi-pals reptes a assumir per fer possiblel'Estil de l'Escola Pia i d'acord a lapuntuació dels ítems podem llegir quehem de:• potenciar el treball en equip entre els

professionals,• implicar els alumnes en el procés

d'aprenentatge,

• aprendre a seleccionar els contingutsimportants,

• analitzar i ordenar millor el que jafem.

Aquesta ha estat una lectura ràpida dela valoració obtinguda a partir de lesenquestes rebudes. En podeu fer unareflexió més profunda a partir delsresultats exposats a la web institucio-nal.Agraïm l'esforç de l'Escola Pia deBalmes pel seu acolliment i predisposi-ció, a tots els participants per les sevesaportacions i a tots els assistents per lacol·laboració en fer que fos reeixida.

Per fer possible l'Estil Escola Pia, quins creus que sónels principals reptes que hem d'assumir a nivell d'Escola Pia?

170

51

65

7736

114

25

45

79

R1

R2

R3

R4

R5

R6

R7

R8

R9 Aprendre a seleccionar els continguts importants

Reduir el nombre de classes magistrals

Implicar els alumnes en el procés d'aprenentatge

Programar millor les unitats didàctiques

Repensar el contingut i l'organització de les reunions

Potenciar el treball en equip entre els professionals

Potenciar més el treball per projectes i/o recerca

Potenciar el treball cooperatiu

Analitzar i ordenar millor el que ja fem

RECULL PEDAGÒGIC

BUIDAT DE L’ENQUESTA

1011

• Educar tothom.• La que dóna oportunitat de compartir.• La més justa.• La que permet una situació d’equilibri

sostenible.• El tipus d’educació que permet cons-

cienciar TOT el col·lectiu de les nos-tres escoles sobre la importància queels infants i joves, d’aquí o d’altres paï-sos sense recursos, tinguin accés a l’es-colarització, cosa que només és possi-ble. De moment, amb la nostra soli-daritat i recolzament.

• Educar en el compromís d’ajudar elsmés necessitats i també aprendre encol·laboració amb els companys.

• Educar per potenciar aquest valor enels nostres alumnes. Evidentment, nopodrem aconseguir l’objectiu si novivim aquest valor en nosaltres i nofem actuacions adequades.

• És una educació centrada en l’ajut, latolerància i la diversitat. Abans depoder ajudar hem de conèixer.

• Educar respectant tot i tothom quetenim al nostre entorn en la mesurajusta.

• Saber que hi ha persones que ensnecessiten i procurar ajudar-los.

• Escola per a tothom.• Saber sensibilitzar els alumnes davant

els problemes que pateixen els altres.• Una educació a l’abast de tothom,

oberta i compartida.• Sensibilitat envers tot el món. No

QUÈ ET SEMBLA QUE VOL DIR EDUCACIÓ SOLIDÀRIA?Algunes respostes rebudes el dia de la Jornada Pedagògica

vivim sols en el planeta, hi ha moltagent i molts nens particularment quenecessiten la nostra solidaritat. Calorientar l’educació cap a un sabercompartir.

• Educació amb diàleg constant mestresamb mestres; mestres amb alumnes;alumnes amb alumnes, col·legi,pares...

• Fomentar i potenciar una educació

per a tothom, bàsicament els sectorsmés pobres de la població mundial.

• Oberta, justa, compromesa, participada.• L’educació no té preu.• Ningú sense educació• Una educació compromesa amb les

necessitats actuals.• Em sembla que vol dir atendre tots els

alumnes i preparar-los per la societatactual.

REFLEXIÓ

El setrillT’has fixat mai en un setrill?És, em sembla, la figura del treball benútil, fet d’una manera discreta. Desprésd’haver amanit tots els menjars en méso menys quantitat, roman allí, senseque ningú no li digui res. Potser obli-dat, però satisfet, en canvi, d’haver con-dimentat tots els aliments; pensant, noobstant, que aquests sempre seran mésimportants que ell mateix.

Tal com t’interessa i, naturalment,seguint el teu ritme, vas fent el teu camí.Em plauria que tot el que hi trobessisfes una mica la feina de setrill: amanint,discretament i eficaç, la teva vida, pertal de fer-la més gustosa i nutritiva,subratllant, però, per damunt de tot, latranscendència d’aquesta vida teva.Si et sembla bé, deixa aquest setrill a lateva taula per quan et convingui perquè

de fet el que t’interessa és que la tevavida estigui ben condimentada i siguiben fecunda.

ESPIELL

Parlar d’estètica resulta complex donadala seva amplitud de camp. Significar elconcepte d'una obra d'art esdevé, sovint,complicat. Per posar un exemple fàcil id'actualitat, centrem-nos en l’any Dalí.Situant la seva obra en el centre deldebat, observarem que origina grups departidaris i de detractors. Els genis tenenaquesta qualitat de polaritzar, de fer sen-tir emocions i sensacions ben diferents. Iben segur que la raó està en un costat ien l'altre, o en cap dels dos. El cert és

que desvetlla passió. L'art és precisamentaixò: la creació que commou, que des-perta sensacions i crea desig: per enten-dre, per contemplar, per reflexionar, perfer-nos vibrar ... Si som capaços d'admi-rar, d'obrir els ulls i de reflexionar, decompartir opinions ... haurem captatl'estètica de l'obra; hi podrem estar afavor i/o en contra. L'estètica ens aportala capacitat de fer viure les emocions; detota mena. L'estètica no és patrimoni deningú i ho és de tots.

Per cert, fins el 23 de maig, a Caixa-Forum (Avga. Marquès de Comillas, 6-8. Barcelona) podem visitar l’exposició«Dalí. Cultura de masses.» Serà bo queposem en comú les sensacions que enshagi aportat i, sense voluntat de convèn-cer ningú, ens hi aproximem una micamés. La riquesa del diàleg ens crearàdesig de conèi-xer una micamés el personat-ge i la seva obra.

El plaer de les sensacionsEl difícil art de l’estètica

Per saber més: • www.uoc.edu/lletra/noms/sdali• www.salvador-dali.org/2004/prog/index.htm• www.edu365.com/batxillerat/recursos_xarxa/filosofia.htm

Va de dites• «L’art neix al cervell i no al cor». Balzac• «La bellesa encara és de més mal explicar que la felicitat». S. De Beauvoir.• «L’ull rep de la bellesa pintada el mateix plaer que de la bellesa real». Leonardo da Vinci• «La bellesa es defineix com la manifestació sensible de la idea». Hegel• «Què és la bellesa? Una convenció, una moneda que té curs en un temps i lloc». Ibsen• «Quina vanitat la de la pintura que es fa admirar per la semblança a coses de les quals no admirem els originals». Pascal.

1213

ACTUALITAT

BALMES

INTERCANVIS ABATXILLERAT

Durant el mes d’abril, una part delsalumnes de 1r de batxillerat realitzenun intercanvi amb escoles d’Holandai de Nova York. Aquesta experiènciapermetrà que els alumnes convisquinplenament amb les famílies, coneixenthàbits i cultures ben diferents a lesnostres. D'aquesta manera, a més d'a-favorir l’aprenentatge de llengüesestrangeres, la situació els ajudarà,entre altres coses, a comprendre altresrealitats i a moure’s en un entorn des-conegut.

DISSABTESGATRONÒMICS Cada dissabte, de 10 a 1 del migdia,durant el mes de maig, hi ha previs-ta la realització d’un curset de cuinaimpartit pels professors del progra-ma de garantia social. Els preus sónreduïts i les places limitades. Permés informació truqueu al 93 21786 12 i demaneu pel Sr. LluísMolist.

GRANOLLERS

PROVES CANGUR

Des de finals del primer trimestreque alguns alumnes de 3r d’ESOfins a 2n de batxillerat de l'EscolaPia de Granollers s'estan preparantper a les Proves Cangur de matemà-tiques. El certamen es va realitzar al'Escola Pia de Granollers, on hivan participar alumnes d’altrescol·legis (Cervetó, Estel, Cor deMaria...).Ara només cal esperar els resultats idesitjar als participants molta sort.

IGUALADA

L’EXPOSICIÓ «EMILIVALLÈS (1878-1950)»

Del 23 de febrer al 3 d’abril de 2004,l’Escola Pia d’Igualada acollí una inte-ressant exposició amb motiu del 125èaniversari del naixement de l’il·lustrecatalà, natural d'Igualada, el senyorEmili Vallès i Vidal, gramàtic de lallengua catalana i col·laborador dePompeu Fabra. L'organització anava acàrrec de l’Ajuntament d’Igualada icomptava amb la col·laboració delDepartament de la Presidència de laGeneralitat de Catalunya, l’ArxiuHistòric d’Igualada, la Diputació deBarcelona, el Centre d’EstudisComarcals d’Igualada, el Col·legiPúblic Emili Vallès, la BibliotecaCentral d’Igualada i el MuseuComarcal de l’Anoia. L'acte estavaemmarcat organitzà dins la FestaMajor de la ciutat.A més de l’exposició, al llarg d’aquestmes tindrem l’oportunitat d’assistir auna conferència a càrrec de XavierPedraza i Jordana, autor del recentestudi biogràfic del nostre gramàticigualadí, qui ens descobrirà encaramolt més sobre l’insigne igualadí icatalà.Tot plegat serà una mostra per aconèixer la personalitat d’aquest igua-ladí que ha passat injustament a l’ano-nimat.

EL FÒRUMBARCELONA 2004A L'ESCOLA

L’Escola Pia d’Igualada, el Col·legiSant Josep de les M. Escolàpies i elCol·legi Mare del Diví Pastor- vanpreparar un seguit d’actes culturals ilúdics per a la jornada del passat 29de febrer.Entre els actes que es realitzaren des-

taquem la inauguració d'una exposi-ció de treballs escolars, al Claustre del’Escola Pia.Els alumnes del programa de garantiasocial especialitzats en ajudants decuina i restauració oferiren una mos-tra gastronòmica intercultural, la pre-sentació d’una pàgina web, jocs d’a-rreu del món i racons de músiquesdiferents ompliren la jornada queacabà amb una ballada de dansesinterculturals.Va ser una experiència interessant queajudà a obrir les portes de l'escola a laciutat.

UNA MIRADA AL MÓN

L'Escola Pia d'Igualada convocà elXIIè certamen literari obert a lacomarca de l'Anoia destinat a alum-nes de l'educació secundària, podentobtenir premi especial als partici-pants d'altres categories. Les modali-tats que el certamen proposà eren:poesia, prosa, conte il·lustrat, foto-grafia, web científica.El lliurament de premis es realitzaràal Teatre Ateneu de la localitat elproper dia 22 d'abril.

La guia inclou informació bàsicasobre formació universitària i no uni-versitària, ensenyaments artístics,beques i ajuts a l’estudi e inserciólaboral.Per permetre un accés ràpid a la infor-mació, la Guia d’Orientació s’haestructurat en forma de PREGUN-TES (aquelles que habitualment esfan els alumnes amb els seus pares,amics, companys de classe, tutor) i lescorresponents RESPOSTES queguien els alumnes envers pàgines weboficials on poden trobar totes les res-postes a les seves inquietuds, o a altreswebs on la informació s'ajusta més a larealitat del nostre entorn.De mica en mica es va ampliant elventall de pàgines on és interessant elseu accés.

ACTUALITAT

van rebre la visita dels alumnes de pri-mer d’educació primària que estavenmolt interessats en conèixer de propels oficis de fuster i el món de la cons-trucció.Els alumnes de l’escola taller els vanexplicar amb molta paciència tot l'a-prenentatge del seu ofici i van respon-dre les preguntes que els van fer.Aquesta visita ha estat molt ben acolli-da per part dels alumnes de l’EscolaTaller que es van sentir protagonistes ivalorats pel fet de constatar que altrescompanys seus de l’Escola estan inte-ressats per la seva formació i per l’acti-vitat que realitzen. La valoració del'experiència, feta pels professors deEducació Primària va ésser també moltpositiva.

GUIA D’ORIENTACIÓA LA WEBL’Escola Pia de Terrassa ha instal·lata la seva pàgina web una «Guiad’Orientació». Es tracta d'una eina detreball que vol ajudar als alumnes deBatxillerat tot presentant-los, de formaorganitzada, la informació a l'entorndel món formatiu i d'accés al mercatlaboral perquè puguin elaborar el seuTRAJECTE PERSONAL d'acordamb els objectius que vulguin assolir.

MATARÓ

ELS SENTIMENTSA LA LITERATURA

El passat dijous, dia 1 d’abril, l’escrip-tora mallorquina, Maria de la PauGener, va compartir una vetlladaentranyable amb alumnes, mares ipares de l’escola, i d'altres lectors de laseva obra. L'acte, organitzat perl’Escola Santa Anna de Mataró, eraobert a tota la ciutat. La Maria de laPau, va explicar la seva experièncialiterària i alguns aspectes de la sevavida. Va parlar dels petits secrets queamaga el món de la literatura i va res-pondre a diversos interrogants de laseva obra entre els assistents. Va ajudara entendre i viure, una mica més elssentiments tant d’amor com de dolorque tan bé s’hi expressen.

TERRASSA

L'ESCOLA TALLERACULL ALS ALUMNESD’ EDUCACIÓPRIMÀRIA

La segona setmana de març, els alum-nes de l'Escola Taller Doctor Cabanes

Cartellera Informativa

Vespres científics del'E.P. Nostra Senyorac/ Diputació 277 Barcelona

• UN NOU LABORATORI: LA CUINALa cocció: una reacció química.Dia 7 de maig a 2/4 9 del vespre

• FÍSICA i QUÍMICA DELS 5 SENTITS Interpretació científica de les sensacionsDia 4 de juny a 2/4 9 del vespre

Els vespres de Santa Annaa l'Escola Mar c/ Sant Agustí, 59 Mataró

• LA SEXUALITAT EN LA PARELLAa càrrec d'Antoni Bolinches. Psicòlegclínic, col·laborador d'«El Suplement» deCatalunya Ràdio, presentador «Sexe savi»de Rac1. Dia 29 d'abril a les 8 del vespre

• EDUCACIÓ i ESPORTa càrrec de José Mari Baquero. Membredel Consell Català de l'Esport. Exjugadordel Barça.Dia (a determinar) de maig a les 8 del vespre

Dins el programa Escola Obertade l'Escola Pia de Terrassa c/ col·legi 12-14

• CONCERT INAUGURALdel Cicle de Concerts «Conxa Masdeu2004» a càrrec de Carmen Ossorio alpiano i Elisabetta Arenzi al violoncel.Dia 29 abril a les 8 vespre

• II CONCERT «CONXA MASDEU 2004» a càrrec de la Jove Orquestra del'Escola Pia de Terrassa.Dia 21 de maig a les 10 del vespre

L’experiència de aquesta Guiad’Orientació, està resultant molt inte-ressant.

INSTITUCIÓ

PREMI JOANPROFITÓS D’ASSAIGPEDAGÒGIC

El jurat del Premi Joan Profitósd’Assaig Pedagògic 2003 va atorgar el

1415

premi a l’obra «Jo també faig classes ala U.A.C.» del Sr. Andreu Clapés iFlaqué, professor de l’Escola PiaCalassanci. Així mateix, el jurat va feruna menció honorífica a l’obra «Lesrondalles en la formació global del’infant: els contes meravellososd’Enric Valor» del Sr. Jaume Albero iPoveda. Com cada any, el premi es valliurar a la Festa de les LletresCatalanes de la Nit de Santa Llúcia. Us informem, també, que acaben desortir les bases del premi per aquestany, les podeu consultar a l’adreçaelectrònica:

www.escolapia.net/fundacio.

VISITESINSTITUCIONALS

Del 17 al 21 d’abril vam rebre la visitadel P. Rodolfo Robert Esquivel, vicepro-vincial de Centreamèrica (RepúblicaDominicana, Costa Rica i Nicaragua),un dels experts i crítics de l’avaluaciócalassància. Al llarg de la seva estada, ha

pogut entrar en contacte amb diferentspersones i grups de la Institució i vatenir una llarga conversa amb elSecretari General, Sr. Ramon Francolísobre qüestions d’organització i el direc-tor de Colònies «Jordi Turull» Sr. CarlesGil sobre les activitats de lleure. Va visi-tar les cases de Pineta i Claverol, diversesescoles i se’l va acompanyar a diferentsllocs de la nostra geografia on Calassançhi va fer estada (Tremp, Claverol,Sanaüja, Peralta de la Sal...). També vapoder coincidir amb el P. Àngel Cuevasamb qui va poder establir lligams per fercréixer el voluntariat a Cuba. La primera setmana de maig, rebremla visita dels provincials d’Eslovàquia,Polònia i d’Aragó el P. Javier Negro,acompanyats per l’assistent general, elP. Jaume Pellicer. També visitaran dife-rents escoles i se’ls facilitarà el contac-te amb persones diverses a fi de donar-los a conèixer l’organització i la inter-venció educativa de l’Escola Pia aCatalunya, sobretot, en els col·lectiusmés desfavorits.

dre’l, com gestionar els diners... hoaprenen a l’escola.D’altra banda, els pares dels nens, elsdonen també una gallina perquè se’nfacin càrrec durant el curs.«- De granvull ser ramader, comprar animalspetits i vendre’ls quan hagin crescut.Quan acabi l’escola en sabré prou comper tenir el meu propi negoci.», expli-ca en Raphael.La Ivette és la filla del secretari del’Associació de Pares de Poble. Comen Raphael, també cursa el segonany a l’escola del poble i aprèn a

tenir cura dels animals. És laquarta de cinc germans i, en elseu cas, va canviar el xai adult perdos de joves. Ara ha de fer-secàrrec d’ells cada dia fins a finalde curs; si han crescut prou, elsvendrà per retornar el seu crèdit.«-M’agrada anar a escola, perquèhi aprenc coses que, més endavant,em serviran per millorar el que arafan els meus pares. Però el que a mim’agradaria realment és ser la mes-tra de l’escola del poble..» explicala Ivette.

En Raphael té tres germans i qua-tre germanes. La seva mare ven lle-gums al mercat i el seu pare treba-lla al camp. En Raphael, com totsels nens del col·legi, té, a casa seva,un xai del que haurà de tenir curadurant tot el curs escolar. Quan elxai hagi crescut el podrà vendre almercat i, amb els diners que entregui, podrà retornar el crèdit queha rebut per comprar els seus lli-bres. Després, aquests diners esdeixaran a altres nens. El com hade tenir cura d’un animal, on ven-

Fer créixer un xai

CONTRAPUNT AGENDA

MAIG 2004

6 • Reunió revisió PAI i PAM,10 a 13h

10 • Reunió Consell de lesInstitucions, 19 a 21h

11 • Reunió responsablesd’informàtica, 9,30 a 13,30h

12 • Reunió coordinadors ESO,9,30 a 13,30h

• Formació Caràcter Propi,10 a 12h

• Grup de projecte Pla d’acollida,15,30 a 18h

• Formació anglès batxillerat,15,30 a 17,30, a Sarrià.

• Formació anglès infantil iC.I.,18 a 20h, a Sarrià.

13 • Reunió responsables FP,10 a 13h

14 • Jornada Esport i Convivènciaa Moià

16 • Aplec «Mou-te»

19 • Reunió jurats Premis Creativitat,16,30 a 17,30

26 • Reunió coordinadors deprimària, 9,30 a 13,30h

• Lliurament Premis Creativitat

27 • Reunió secretaris acadèmics,9,30 a 13,30h

30 • Pasqua de Pentecosta

JUNY 2004

2 • Reunió coordinadors d’infantil,9,30 a 13,30h

3 • Reunió responsables de PGS,15,30 a 18h

10 • Formació administradors,10 a 13,30h

12 • Inici Estades Pedagògiques

16 • Acabament Estades Pedagògiques

25 • Inici 6 dies diferents

30 • Acabament 6 dies diferents

Admiració o esclavatge?Educar en els sentiments estèticso en la resistència «mediàtica»

Algú va dir que tota estètica havia de fonamentar-se en una ètica. Ésel que permet distingir entre una obra qualsevol i aquella que marcauna època o que estableix un nou petit graó en l’evolució cultural. Ésel que dóna autenticitat a la creació de l’artista.Era, però, un pretelevisiu, de quan els cànons es depuraven a l’inexo-rable gresol del temps i de la perdurabilitat en els anys. Ara, quan totel que no és present ja és passat, només perdura allò que surt cada diaa la caixa tonta i ens és venut per les models ben peixades per algunsmodistes del nostre temps. Com podem ensenyar, a l’escola, a admi-rar si quasi ja ni mirem? Si només ens «mirem» per veure si anem comalgú ha establert el què ara toca, no fos cas que ens trobin démodées!(Per cert, que en temps de «jerseis un pam curts» no tots els melicssón com el de la Venus de Milo).És en aquest sentit que, possiblement, qualsevol educació en l’estèti-ca demana una actitud resistent a allò que ens arriba a través del mit-jans de comunicació generals. I també demana trencar amb allò tanpostmodern que tot val igual. No; hi ha coses ben fetes i nyaps, i nohem de confondre bou amb bèstia grossa. I aquí hi entren els valors iels referents a partir dels quals llegir allò que veiem. Altrament, comentendrem moltes de les obres modernes?Però encara hi ha més: sense sentiments no hi ha estètica! Qui no s’haemocionat davant una pintura, un text, una escultura, una melodia,un dibuix, una imatge, una pel·lícula, ... no pot entendre la bellesa,la grandesa o la profunditat de qualsevol creació. I, per altra banda,tampoc no podrem admirar si no aprenem, ni que sigui amb petitescoses, a crear. I per crear, cal humilitat i temps. Dos valors prou escassos en la nos-tra societat. Però, almenys de temps, a l’escola, amb els més petitsencara en tenim. Més enllà dels currículums ‘intensos’ podem remar-car les línies essencials sobre les que bastir la nostra proposta educa-tiva: qualitat versus quantitat. I aquí sí que podem ‘badar’, mirar iremirar i, finalment —potser— admirar. Ho fem a plàstica, a músi-ca, a llengua, a literatura, a educació física, a medi natural, ...? I, ambels més grans, a filosofia? I com admirar en ciència?Tanmateix, potser tampoc no cal patir-hi massa: tot el que és botorna. Quan s’acabi l’esclavatge de les «Barbies anaturals», tornarem ales «Madonnes» renaixentistes o a les Venus de Rubens?

Zum-zum

Papers maig-juny

«Eduquem les relacions»