Embed Size (px)
Citation preview
Apol·lo, per als grecs i els romans era el déude les arts i de la bellesa, creador de la poe-sia i de la música. Germà bessó de Diana.Se’l representa amb una lira i coronat ambun llorer. Quin repte no és obrir aquestnúmero intentant fer una pinzellada posi-tiva, engrescadora, també realista, de tot elque gira entorn de l’aprenentatge de lamúsica! La música és un dels set arts. Pertant, és lícit de pensar que és un bé preuat,que ha tingut un gran paper en totes lescultures i al llarg de la història de la huma-nitat. D’altra banda, és un bon mitjàtransmissor de la tradició i una fermamantenidora de la identitat d’un poble.Els cants i el so dels instruments al voltantdel foc han estat suficients, en qualsevolmoment o època, per embolcallar lamàgia de les rondalles en la foscor de lanit. La música és un llaç entre les nacions,és un llenguatge comú entre els poblesque, units per la melodia, arriben a la mésíntima comprensió i transmissió del propiconeixement. La música orquestra elspobles en una sola simfonia salvant lesdiferències de color, de llengua, de tradi-ció, de pensament. La música recrea lacreació d’un primer no res que gesta, increscendo, la peça en directe i en viu finsesdevenir en el moment de cloure’s un totque, igual que un poema o un àpat, no
s’assaboreix fins que no s’arriba a l’últim instant. Mai tan bendit, imitant les paraules d’un savi, que res no és fins que no haestat. El silenci esdevé la condició per assaborir-ne, amb pleni-tud i intensitat, el tast. L’estat d’ànim canvia de to quan,impregnat per la música, s’activen tots els sentits.
I, amb tot això, als educadors, poc ens costarà d’endevinar elpotencial educatiu d’aquest vessant artístic tenyit de tots elscolors, d’altra banda tan indispensables en un entorn educatiuque vol avançar en el creixement cultural dels pobles. Si totaixò ho compartim, si el gaudi és tan gran... per què ens hodeixem perdre? Per què a l’escola, la música, la gran musa ins-piradora, esdevé petita, fugissera i minúscula? Voleu dir queno paga la pena de repensar una mica el paper que li ator-guem, donada l’alta consideració en què la tenien els nostresavantpassats grecs i romans que fins hi tot li atorgaven un déu?
papersdel Secretariat de les Institucions Escolars de l’Escola Pia de Catalunya
49Abril 2002 · segona èpocawww.escolapia.net/papers
2 Ensenyar és un acte creatiu. Abel Castelló 4 Carta al director. Informàtica, música i recursos 5 La música,
un art exquisit i molt apreciat. EP Nostra Senyora. EP Terrassa. EP Sabadell. EP Balmes 9 La música a l’educació
primària, alguns criteris metodològics 10 Actualitat 12 I el repertori de cants escolars? Zum-zum
La música amaga un món de sensacions En volem un tast? I tant que sí!
2
EN
TR
EVIS
TA
Què és MúsicActiva?Un projecte pedagògic que anem cons-truint en equip ja fa deu anys, per acon-seguir un programa d’estudis quepermeti una formació musical completa,a partir dels principis i procedimentsdidàctics del mètode que tenim estruc-turat i que anomenem Mètode Creatiu.
Quins són els principis d’aquestmètode?L’essencial i diferencial del nostre mèto-de és el principi creatiu que és, tot i lesseves raons teòriques i filosòfiques, elresultat d’un procés de constant observa-ció i anàlisi dels models didàctics queestan implícits en els exercicis que apli-quem i que afavoreixen la construcció del’aprenentatge per part de l’alumne. Endefinitiva, una manera de fer basada enla reconstrucció pràctica i necessària-ment personalitzada del fet d’aprendre.
I aplicat a la música?Consisteix en què l’alumne aprenguimúsica construint fragments musicals,de creació pròpia, des del primermoment de l’aprenentatge. Aquest pro-cés li permet descobrir el funcionamenttècnic i les possibilitats artístiques delpropi sistema musical que és precisa-ment el que volem fer aprendre.
I com s’aprèn música amb elMètode Creatiu?Els nois i noies aprenen a través de la
improvisació i de la composició que,amb exercicis degudament estructurats iben aplicats al material sonor, podenconstruir fragments musicals inèdits desdel primer moment de l’aprenentatge.Improvisar és construir sobre la marxa ioralment, a temps real, sense poder pre-meditar el que es fa més enllà de l’im-mediat. Compondre és construir, pas apas, podent pensar el que anem fent iamb un suport escrit.
Dues formes complementàries queestructuren l’aprenentatge?Exacte! Així establim el paral·lelismeentre música i llenguatge verbal quepodem comparar al fet de parlar i d’es-criure. Aplicat al so musical segons l’or-dre en què s’estructura el sistemamusical tradicional: el ritme, la melo-dia, l’harmonia, entre d’altres que orga-nitzem; sempre, amb una finalitatdidàctica, per aprendre de manera cre-ativa.
Per força hi ha d’haver diferentsnivells de treball?Hi ha un procés de treball individual iun de grup. Un i altre permeten arribara un resultat final, fruit d’un treball coo-peratiu; és a dir, construïm (creem)col·lectivament formes sonores benestructurades i amb sentit musical quesón el resultat del treball musical fet pelspropis alumnes que els possibilita unaformació musical completa.
Ensenyar és un acte creatiuParlem amb Abel Castelló
Abel Castelló és músic amb vocació pedagògica. Creix en una famíliaafeccionada pels temes estètics i artístics. Comença a estudiarmúsica de ben petit formant-se en música clàssica i moderna, i interessat per tota mena de manifestació artística, especialment les arts escèniques. Es dedica a la investigació de mecanismes querelacionen els processos d’aprenentatge amb la creativitat i l’art,recerca que el porta a formular l’enunciat del Mètode Creatiu per al’Aprenentatge Musical i el 1990 funda l’escola MúsicActiva, de laqual n’és el director.
Música per a tots o només per aments privilegiades? Tots tenim una capacitat creativa inna-ta que hauríem de poder aplicar demanera espontània en la nostra vidaquotidiana. Cal, però, provocar quesurti. La funció social de la pedagogiaartística no ha de ser la de formar artis-tes professionals; L’art ha de servir perviure amb plenitud. Si volem evolucio-nar com a persones és imprescindibleque ens acostumem a mobilitzar aquestpotencial creatiu i perdem la por a sen-tir i a experimentar per aconseguir deviure més profundament. La superfi-cialitat destrossa qualsevol possibilitatcreativa.
Per tant, tothom hauria d’aprendremúsica? Si aconseguíssim que la música, comqualsevol altra disciplina artística, ocu-pés un lloc important en la formacióbàsica de tots els joves i, en paral·lel,que hi hagués un compromís per viuremés enllà de la immediatesa, posaríemels fonaments perquè les futures gene-racions s’eduquessin en uns valors queara no existeixen i que són absoluta-ment necessaris. En aquest sentit,tothom hauria de fer música o qualse-vol altra activitat artística; però, si l’ac-cés multitudinari a l’educació musicalha de servir per crear més confusió...,llavors..., és millor que l’art continuïessent una activitat practicada nomésper aquells que són capaços de cultivar-ne els valors i això és encara molt mino-ritari.
Què s’educa amb la música?S’educa la persona. S’educa una actitudque permet posar en marxa l’esquemacorporal i personal per poder interpre-tar, improvisar i compondre bé. Elnivell d’implicació o l’actitud que hasd’aconseguir és la integració entre lapart de la persona que pensa, la quesent i la que fa. Una pedagogia artísticadegudament plantejada ha de permetreharmonitzar els tres aspectes perquè,quan un d’ells actua malament, blo-queja els altres.
És veritat allò que diuen que lamúsica amanseix les feres?Et refereixes a aquells alumnes amb dificultats a l’aula?
Sí. Aquells per a qui les parets del’aula són veritables barreres. La pràctica musical, ben plantejada, tévirtuts formatives perquè pot reestruc-turar el funcionament d’un noi o noiaen els seus hàbits d’aprenentatge.Nosaltres, a l’escola, tenim patologiescomunes com són la hiperactivitat, latimidesa o qualsevol tipus de bloqueigemocional. Possibilitant aquest treballmetòdic i, alhora, creatiu, constatemcanvis i millores molt contundents. Caldir, però, que l’activitat musical, si noestà ben assessorada i amb un bonseguiment de l’evolució personal de l’a-lumne, no serveix de res.
Una escola que valori la música,què hauria de fer?Més que de l’escola, hauríem de parlard’un sistema educatiu que considerés laformació artística com un aprenentatgeimprescindible i interrelacionat amb la resta de disciplines, creant equips d’investigació pedagògica estables, fentunitats de programació continuada,coherents als plans d’estudi i invertir enla formació del professorat de músicaque, en aquests moments, és la gran víc-tima. És dramàtic constatar la formaciód’aquest col·lectiu; el qui té vocació iformació es veu envoltat d’un entornhostil contra el qual no sap i, sovint, nopot lluitar.
Una realitat ben complicada i unideal molt clar. Podries suggerir unpetit pas per avançar una mica? Cap solució serà efectiva fins que cadascú, des del seu lloc, no assumeixi laresponsabilitat que li pertoca. Tot el que siguin solucions intermèdies... malament! De moment, les activitats,audicions, tallers de construcció d’ins-truments, corals, classes participadescom les que, amb imaginació, anem fentsón bones tot i que no es resol el proble-ma de fons.
3
EN
TR
EVIS
TA
www.xtec.es/rtee/cat/index.htmSite de la Xarxa Telemàtica Europea pera l’Educació. En ell hi podem trobarrecursos entorn a l’ús educatiu de lainformàtica musical. Atenció especialmereix el crèdit variable per a l’ESO«Fem música per ordinador».
www.jazzhall.orgEl millor lloc d’internet per conèixer elsorígens del jazz i els seus diferents estils.
www.salzburg.com/festspielePàgina oficial del Festival de Salzburgdel mes de juliol.
www.operaactual.esL’actualitat més rabiosa de la lírica inter-nacional.
www.musiclasica.comwww.classical.netwww.allclassical.comTres sites de música clàssica per trobar-hiinformació sobre compositors, festivals oteatres, enllaços d’interès i una magnífi-ca guia de música clàssica.
www.todotango.comAquest lloc hi trobareu tango, tango... imés tango.
www.redhotjazz.comMés de 2.000 arxius d’àudio del millorjazz per escoltar els «grans» des de l’ordi-nador de casa.
www.liceubarcelona.comPàgina oficial del Liceu de Barcelona.
4
He llegit Papers de març i m’he decidita escriure aquesta mena de «carta aldirector» ja que, en parlar de les convi-vències, hi trobo a faltar un detallimportant. Mireu, els dies de convivències, tanesperats pels seus protagonistes, es viuenamb intensitat. La vida pren un cairediferent i es trenca totalment l’estructu-ra de les nostres habituals relacions. Elsnois i noies se’ns mostren tal com són iestan plenament receptius. Són dies onel tracte, entre uns i els altres, molt mésespontani i els fa descobrir una mica méscom són. Dies, on poden descobrir elgoig de la riquesa d’una nit viscuda sensesorolls ni llums que la transformen; elgoig de poder revisar tot el que s’ha fetaquell dia, sense censures, observar la
novetat del company que pensava que...Les convivències ben fetes són dies quemarquen i que es recorden, sabent comun bon ritual, que la primera i l’últimanit no es dorm. Uns recorden que, desd’aquelles convivències, no s’ha fet méspipí al llit; d’altres han descobert men-jars diferents als de la mare i... quetambé són molt bons! i d’altres, que espoden fer moltes coses sense jugar apilota o mirar el televisor...Penso que les convivències són verita-bles camps d’aprenentatge i momentsmolt rics per treballar la persona queacompanyem. Alguns, aprofiten perprendre el sol. Perdoneu el discurs, però no he pogutaguantar-me.
Manel
OPIN
IÓL'E
SPIE
LL
Carta al directorCom és que no diem què s’aprenèn?
Informàtica, música i recursosPer pescar recursos musicals a la xarxaInternet disposa de molts recursos educatius a l’abast de tothom. La música no és capexcepció: biografies, compositors, obres, història, partitures, activitats, revistes, fotografies,cursos... tango, blues, jazz, òpera... fins i tot un crèdit variable de música per a l’ESO. Acontinuació us proposem una llista d’adreces per si poden ser-vos d’interès.
5
UN TALLER DE ROCK
Diego Pedragosa · EP Nostra Senyora
Una activitat extraescolarDes del curs 96-97 fem, a l’escola, untaller extraescolar de «grups de rock» for-mat per nois i noies d’ESO i batxillerat.En aquesta activitat hi participen entrevint i trenta alumnes del centre, repartitsen grups de cinc o sis persones i en ses-sions de dues hores setmanals. Aquestessessions són en un 95% pràctiques. Elsaprenentatges teòrics bàsics es fan sobrela marxa, a partir de la interpretació decançons que escullen els mateixos mem-bres dels grups, sempre intentant quesiguin adaptables als instruments i a lespossibilitats de cada grup i que siguind’estils el més variats possible per tal quehi hagi un aprenentatge més ric en rit-mes i colors musicals.Per sobre de l’aprenentatge tècnic i for-mal, la prioritat d’aquesta activitat ésfer accessible l’experiència de la inter-pretació musical a nivell de grup, peròno només a persones amb experiència oque es vulgui dedicar més seriosament ala música, sinó també a aquelles perso-nes que, per raons diferents, no hanaccedit a un itinerari curricular musicalformal.
L’objectiu del tallerEl taller vol crear un espai educatiu derelació positiva i distesa entre els partici-pants i facilitar un aprenentatge d’inicia-ció a diferents instruments (guitarra,bateria, teclat, baix, veu,...) per tal de ferun apropament a diferents estils demúsica moderna ( rock, pop, soul, reg-gae, blues, ska,...).A banda dels assaigs setmanals, aquestsgrups participen en diverses festes del’escola com jornades de portes obertes,Nadal o final de curs on, a més d’ame-
nitzar la festa, els nois i noies tenen unamolt bona ocasió per posar en pràctica elseu repertori en viu. El «directe» és unaexperiència dura i plaent al mateixtemps: és dura perquè tocar davant delpúblic sol ser bastant més difícil que enla intimitat de l’assaig, sobretot tenint encompte que molts dels participantscomencen l’activitat de «grups de rock»
sense una experiència prèvia o noméshavent fet una mica de música clàssica.D’altra banda, és plaent perquè, entrealtres motius, la resposta dels companysés molt satisfactòria: música a canvi d’a-plaudiments sol ser un intercanvi just.Qualsevol que hagi estat a sobre d’unescenari sobretot amb un grup de músi-ca sap que crea una sana addicció. Peralguna cosa serà: la combinació d’adre-nalina, treball previ, elaboració d’unatasca artística i treball en equip és unabarreja força interessant.
Música i convivènciaL’experiència humana de compartir un«grup de rock» és intensa. Com tota rela-ció, acostuma a ser un bon exercici detolerància: l’elecció de cançons, la prepa-ració conjunta d’aquestes, els gustossovint diferents dels participants, com-partir èxits i fracassos... Aprendre a cedir
REC
ULL P
ED
AG
ÒG
ICLa música, un art exquisit i molt apreciat
Un aprenentatge potent i per descobrir
La m
úsic
a a
l’e
sco
la
6
és important i també aprendre a expres-sar les inquietuds dins del grup.Tanmateix la música no és només un ricmitjà d’expressió, sinó també una mane-ra gratificant d’estimular la sensibilitatde les persones i no cal dir, que actual-ment aquesta és una capacitat importanti necessària.
UNA NOVA EXPERIÈNCIA A LA CLAS-SE MÚSICA DEL CICLE SUPERIOR.
Teresa Marçal · EP Terrassa
Reflexionem la nostra pràcticaLa innovació pedagògica sempre haestat un element de reflexió i actuació ala nostra escola i és amb aquest esperitque intentem de donar resposta alsnous reptes educatius i avançar enaquesta línia. Des de l’àrea d’educaciómusical, com en moltes altres del currí-culum, ens cal reflexionar sobre les nos-tres pràctiques a l’aula i en el resultatque aconseguim. Sovint, tot i quetenim clar que les classes de música hande ser dinàmiques i participatives,tenim poc en compte els coneixementsprevis del nostre alumnat i les seves pos-sibilitats alhora de transmetre el que jasaben als seus companys o de descobrir-ne els seus interessos i motivacions.Amb aquesta visió, vam engegar unanova experiència educativa al ciclesuperior ja que, moltes vegades acabemfent classes magistrals a l’hora de pre-sentar un autor, fer una audició i treba-llar els diferents conceptes de les unitatsde programació. Per tant, el repte eratrobar la fórmula perquè els nois i noiespoguessin participar més activament enel desenvolupament de les unitats deprogramació i se sentissin implicats enel treball de les classes de música, tro-bant més motivació i interès per l’àrea.
Estructurem la feinaVist això, ens va interessar trobar unanova manera de treballar que tinguéspresent aquesta voluntat de participaciódels alumnes i és, a partir d’aquí, quedecidim que les classes siguin comparti-
des entre el mestre i alumnes. Decidimd’estructurar les unitats triant els puntsmés importants per a nosaltres; autor iobra, ja que les unitats del llibre semprecomencen amb una audició i treballsobre l’autor. Els conceptes concrets dela unitat i un nou apartat que semprequedava pendent per manca de temps:els jocs i les col·laboracions.
Una aposta a la participacióUn cop estructurada la feina a fer,només cal plantejar als alumnes el canvide plantejament de les unitats didàcti-ques i el que això implica tant per a ellscom per als mestres. Decidim de ferpetits grups de treball, –màxim, 4 per-sones– que s’encarregaran de prepararcada un dels aspectes de la unitat i pre-sentar-lo als companys, en el formatque ells mateixos decideixin. El mésimportant és que sàpiguen explicar allòque han cercat o treballat, tenint clarque no serveix haver trobat molta infor-mació a internet si, després, no ensaben fer una selecció o triar allò mésimportant o el que els crida més l’aten-ció. Pel que fa als conceptes, que és lapart més espessa de cada unitats, comp-ten amb el suport del llibre i del mestrea qui poden demanar ajut durant la set-mana. Per no sobrecar-regar els nois inoies, la feina de preparació es farà demanera equilibrada entre casa i la classede música.
Aprendre un nou paperEl paper del mestre passa a un segonterme, els alumnes tenen una setmanaper preparar la unitat i trobar tota lainformació necessària per exposar-ho aclasse. És indispensable que vegin quesom al darrera, fent-nos accessibles i res-ponent les seves demandes.
ValoracióEl resultat d’aquesta experiència estàsent molt enriquidora tant per als nois inoies com per als mestres. Hem aconse-guit els objectius proposats i l’actitud,l’interès, la motivació i la participaciód’uns i altres és molt superior a la queestàvem acostumats fins ara.
REC
ULL P
ED
AG
ÒG
ICLa m
úsic
a a
l’e
sco
la
L'EDUCACIÓ MUSICAL A L'ESCOLA
Joan Vila · EP Sabadell
La nostra escola compta amb una tradi-ció musical que es deu a la tasca que el P Vidal dugué a terme fundant l'Esco-lania de Sant Agustí, les cobles Jovení-voles i l'Escola Experimental de Música.Ara farà deu anys, que l'escola va agafarel relleu de la formació musical quehavia iniciat el P Vidal. En aquellmoment, pensàrem en oferir als nostresalumnes la formació musical com a acti-vitat extraescolar amb l'objectiu d'ense-nyar llenguatge musical i instrument.L'experiència d'aquells primers anys i elfet que en la nostra ciutat hi ha una acti-vitat musical remarcable ens va conduira fer un pas més a favor de la formaciómusical, fent que els nois i noies que hodesitgessin, poguessin seguir els seusestudis musicals en les hores comple-mentàries que hi ha a l'educació primà-ria. D'aquesta manera, aconseguíremque el temps dedicat a la formació musi-cal estigués inclòs en el temps d'estada al'escola de l'alumnat i que l'opció perestudiar música no fos tan carregosa comho és quan es fa en temps extraescolar.És així com neix el que anomenem laPrimària Musical.Aquesta opció, que s'ofereix als alumnesa 1r de primària, consisteix, per aquellsque ho trien, en rebre classes de llen-guatge musical, cant coral, instrument iconjunt instrumental, mentre la restad'alumnes fan les activitats complemen-tàries habituals del centre. El pla d'estu-dis que segueixen els alumnes és el delsestudis del grau elemental de música, demanera que en acabar l'etapa, tenen l'o-portunitat d'assolir el grau elemental sies presenten a la prova que convoca elconservatori de música.Després d'aquest temps, podem dir quela Primària Musical té molt bona acolli-da; prop de 150 alumnes segueixenaquests estudis. Creiem que, a part delconeixement específic de música,aquests estudis ajuden els nois i noies amillorar els seus hàbits de treball i a per-
dre la vergonya d'actuar en públic. No ésrar l'alumne amb dificultats d'aprenen-tatge en alguna de les àrees curricularsque trobi en la música l'oportunitat deser reconegut pels seus companys i com-panyes. Un altre aspecte positiu a teniren compte és que els qui segueixenaquesta opció, entenen la música comuna àrea més del seu currículum i s’a-consegueix que s’hi dediquin amb unmajor interès que el que tenen quan estracta d'una activitat extraescolar.Valorem molt especialment la culturamusical que acaba impregnant l’escola jaque, donat que molt sovint hi ha con-
certs i audicions dels alumnes dePrimària Musical, s’afavoreix de fer viurela música a tots els altres nois i noies del’escola. Com a institució, aquest projecte tambéens aporta beneficis perquè permet dife-renciar la nostra oferta educativa de laque fan la resta d'escoles de la ciutat. Sónforça les famílies que manifesten queaquesta oferta en educació musical els haajudat a decidir-se per la nostra escola.
EL NOSTRE ENTORN... SONOR
Eulàlia Roca · EP BalmesDescobrim el nostre entorn a través delssentits que són els que ens ajuden a inte-grar-nos en el món i els que ens ense-nyen a viure. Un dels sentits que primeractivem és el de l’oïda. L’aparell auditiu el tenim en funciona-ment abans de néixer i perquè ens fun- 7
REC
ULL P
ED
AG
ÒG
ICLa m
úsic
a a
l’e
sco
la
8
cioni no cal cap aprenentatge previ comel fet de caminar o de parlar. Tampoc elpodem desconnectar ni tancar compodem fer amb els ulls. Sempre el tenimen alerta i això ens obliga a sentir tot elque passa en el nostre entorn. El nostre paisatge sonor és cada cop ésmés ple de sorolls ambientals i mecànicsproduïts per la tecnologia moderna queprovoquen un dels grans i greus proble-mes de contaminació ambiental: lapol·lució sonora.La societat de consum ens ha portat al’especulació indiscriminada d’aquestespai sonor, amb una finalitat puramentcomercial. Un entorn sonor invisible,
que no es veu ni es toca però que, demanera inconscient, ens envia missatgessonors constants que generen un cúmulde sensacions externes i pròpies que aningú poden deixar indiferent.Les músiques ambientals neixen per lanecessitat d’omplir aquest espai i d’ator-gar funcions específiques a determinadespeces musicals: per meditar, per relaxar,per l’estudi, contra l’insomni... que se’nspresenten despullades, sense rituals,sense començaments ni finals, sense elsmarcs espaials i temporals que tenienassignades, transformant-les en un bémés de consum, en un sols fons decora-tiu desvirtualitzat. Són, en definitiva,músiques programades per ningú enparticular i per tots en potència; músi-ques invisibles i quotidianes.Els seus inicis els trobem als EstatsUnits, l’any 1934, on l’empresa«MUZAK CORPORATION» oferí alsseus clients música ambiental amb l’ob-jectiu de fer augmentar els índexs de
productivitat de fàbriques i empreses. Estractava de música que havia de sentir-se, però no escoltar-se. Ara utilitzem elterme «MUZAK» per referir-nos a músi-ques ambientals difoses pels mitjanselectrònics. Totes aquestes músiquesconspiren per fer-nos sentir com a casa,sigui on sigui allà on ens trobem. El seuobjectiu tant pot ser el d’amagar sonsindesitjats, és a dir «sorolls», com el decombatre l’incòmode «silenci». Però,sovint, aquest entorn se’ns torna en con-tra i aquest excés de músiques ambien-tals es troben col·lapsades per lacompetència, creant un excés sonorinnecessari i molest que cal i hem d’evi-tar. Una de les conseqüències mésimportants d’aquest fet és la manca decomunicació però, també els trastornspsíquics, la pèrdua auditiva, els nervio-sisme, la manca de concentració o la vio-lació de l’espai acústic dels altres...Tots ens hem educat i acostumat aaquest espai sonor i tenim mecanismesde defensa, hem après a desconnectar i ano escoltar. Hem perdut l’hàbit de l’au-dició conscient i només percebem unamínima part de tot allò que escoltem.Hem de compensar aquesta passivitatauditiva aconseguint una societat ambun entorn més equilibrat de sons i desilenci. Hem de potenciar la capacitatd’escoltar, d’exercitar la comunicació il’anàlisi dels missatges sonors. Però totaixò només ho podem fer valorant i res-pectant el silenci, aprenent de les filoso-fies orientals el seu calmat i tranquilpaisatge sonor on un petit gest pot tor-nar-se gran, a on un petit so pot arribara ser... una dolça i expressiva melodia.
«Persones anònimes»
La m
úsic
a a
l’e
sco
laREC
ULL
PED
AG
ÒG
IC
papers maig
9
Reflexionar sobre els continguts de laclasse de música em porta a parlard’uns criteris que crec importants en lanostra àrea que, no tractada per les ins-titucions educatives amb la importàn-cia que mereix,, ha de prendre sentiten el conjunt d’aprenentatges que l’a-lumne incorpora en el decurs de la sevaeducació primària. Intento d’explicar,breument, alguns d’aquests criteris–també– trets essencials:
La cançó, l’eix vertebrador i una fina-litat en ella mateixa, d’on n’extraiemtots els elements que conformen el tre-ball de llenguatge musical. És un refe-rent concret de diverses nocions mésabstractes (relacions rítmiques, melò-diques...) que configuren aquest llen-guatge i que l’alumne descobreix iintegra gradualment al seu coneixe-ment; mentre canta i aprèn cançonspel gust de cantar bé, de fer música, decomunicar vivències concretes i d’edu-car i treballar la sensibilitat. Entesa,també, com un mitjà d’expressió i decomunicació entre les persones.
La seqüenciació de l’aprenentatge,tant pel que fa als elements rítmicscom als melòdics, respectant una orde-nació concreta i coherent a nivell delògica musical i de desenvolupamentpsicomotriu i cognitiu. Aquesta orde-nació comporta treballar, en els inicis,les dificultats pròpies d’aquest llen-guatge, destriant-les i iniciant perseparat l’estudi del ritme, de l’entona-ció i de la lectura.
Primer la pràctica (vivència sensorial)i després la teoria (intel·lectualitza-ció). Tots els continguts conceptualss’han de conèixer i treballar partint dela pràctica musical; posteriorment,seran intel·lectualitzats. La teoria sem-
pre ha de ser una conclusió de la pràc-tica, mai a l’inrevés.
Un procés d’aprenentatge: de l’escoltaral crear. La introducció d’un contingutnou segueix un ordre establert: escoltar,imitar, associar, reconèixer-reproduir,improvisar i crear. Alguns d’aquestsestadis es poden obviar o «accelerar» jaque aquest procés no és mai ni tancat niunidireccional. En qualsevol estadi delmateix pot canviar-se’n el sentit o seriniciat més d’una vegada.
Educar la sensibilitat i la comunicaciómitjançant la música és el criterimetodològic que s’hauria de tenir méspresent a primària i en totes les àreesde coneixement. A través de la cançó,de l’audició, de la lectura, de la inter-pretació musical... cal desvetllar la sen-sibilitat i fer viure la música com unmitjà de comunicació entre les perso-nes. Cal fer copsar –a través de lavivència personal i col·lectiva– que lamúsica no té únicament una finalitaten ella mateixa, sinó que és un mitjàper aconseguir ser més persones, pertrobar la dimensió artística de cadascúi una dimensió transcendent de comu-nicació amb un mateix i amb els altres.
Acceptant que hi ha d'altres aspectesigualment cabdals que les circumstàn-cies d'espai no em permeten de tractar,acabo amb una cita de Zoltan Kodály(pedagog i compositor hongarès) queva dir: «l’educació musical d’un infantcomença nou mesos abans del seu naixe-ment», però, després de rumiar-hi unamica, rectificà i digué: «l’educaciómusical d’un infant comença nou mesosabans del naixement de la seva mare».
Ricard Gimeno · EP Sarrià
PER
MIL
LO
RA
RLa música a l’educació primària
Alguns criteris metodològics
10
AC
TU
ALIT
AT
GRANOLLERS
Fira de la solidaritat 2002
El dissabte 9 de març vam celebrar la VIIFira de la Solidaritat s’organitza ambl’objectiu de sensibilitzar-nos i ajudar arealitzar els projectes de Mans Unidesdel Vallès Oriental i de la FundacióEducació Solidària Escola Pia. Enguany,el projecte vol aconseguir sufragar laconstrucció de 146 habitatges a la zonade Zacatecoluca (El Salvador), zonamolt afectada per l’huracà Micht, l’octu-bre de 1998 i pels terratrèmols de febreri maig de 2001. Per fer possibles els pro-jectes es necessiten moltes mans i moltsdiners. El dia de la Fira es van recollir6.635,17 euros i això va ser possible per-què a la Fira hi vam participar molts.Cadascú feia el seu paper i tot plegatamb un ambient d’alegria i il·lusió quefeia evident que formem un gran equip!
FESTA DE LES ARTS
Seguint la tradició de molts anys ifomentant el compromís amb la cultura,oferim, per segon any consecutiu, la pos-sibilitat de participació artística de totala comunitat educativa fent així de l’es-cola un espai obert a tothom. Per tant,us convidem a participar a la 2ª Festa deles arts en la modalitat de fotografia,dibuix i literatura amb el lema d’en-guany «Som iguals, som diferents».L’acte de lliurament de premis tindràlloc el dia 29 d’abril, a la sala d’actes delCentre Cultural La Caixa, a les 19 hores.
IGUALADA
Premi Catalunya de batxillerat
Aleix Solé, alumne de 2n de batxillerat,ha resultat guanyador en l’Olimpíada deFísica, en la fase de Catalunya, d’aquestany. Aquest concurs és convocat perl’Institut d’Estudis Catalans, laUniversitat de Barcelona i la Generalitatde Catalunya. Ara, l’Aleix, junt amb els
altres joves que han superat les proves,formen l’equip de Catalunya i passen ala fase nacional, que tindrà lloc el proper21 de març, a Burgos. Cal felicitarl’Aleix i el seu professor, Joan Torrents.
Jornada d’agermanament amb Cuba
Com acostuma a ser tradicional peraquests dates, l’escola celebra una jorna-da dedicada a Cuba, sota el motiu de l’a-germanament. És una diada en què totala comunitat educativa s’hi bolca perprendre consciència de la realitat viscudaen aquell país, tot donant suport alsnadius cubans i a la comunitat d’escola-pis que hi ha assentada. Es feren unmunt d’activitats que van acabar ambuna aportació de 2235.73 _ destinats ales necessitats de Cuba.
NOSTRA SENYORA
Una experiència matemàtica El passat 21 de febrer, tots els alumnesde l’escola, des de 1r d’ESO fins a 2n debatxillerat, que fan matemàtiques, junta-ment amb els professors, vam tenir l’o-casió de gaudir de les demostracions decapacitat calculadora del professor JaimeGarcía Serrano que, a més, va ensenyar-nos tècniques i estratègies de càlcul men-tal, de concentració i d’ajuda a lamemorització adaptades a l’edat delsalumnes que l’escoltaven embadalits.L’activitat, organitzada pel departamentde matemàtiques, va ser una interessantexperiència tant per als alumnes com perals professors. Si hi esteu interessats,demaneu informació a en Jordi [email protected]
SANT ANTONI
Taules rodones a 2n de batxilleratDurant un parell de dies del passat mesde febrer, exalumnes de l’escola han fetuna xerrada als nois i noies de 2n de bat-xillerat per explicar-los la seva experièn-
Noticiari Breu
11
cia en els estudis que estan realitzant arai ja fora de l’escola i des d’una nova pers-pectiva. A uns, els fa il·lusió poder retor-nar a l’escola; als altres, els ofereix unelement d’orientació i d’ajuda en la presade decisions que, ben aviat, hauran deprendre.
SARRIÀ
L'escola participa en un projecte anome-nat Dreams and Teams (Somnis iEquips), que estableix vincles amb estu-diants anglesos, treballant projectes edu-catius amb l'esport com a instrument.Amb motiu del partit Barcelona-Liverpool de la lliga de Campions, estu-diants del col·legi de secundària Alsop deLiverpool han conviscut dos dies ambalumnes de la nostra escola. Junts handescobert cultures diferents i, com bonsamics, han assistit junts al partit.
TERRASSA
Llibre sobre la història de l’escolaEl dimarts 16 d'abril, a les 8 de la tarda,es presentarà, al teatre de l'escola, el lli-bre «Una escola implicada amb la ciu-tat». Els autors, el P. Joan Florensa,arxiver de l'Escola Pia de Catalunya, elSr. Jordi Oliva i la Sra. Mariona Viguès,historiadors i professors de l'escola, sónben coneguts per alguns de nosaltres.Aquest llibre exposa la història del'Escola Pia de Terrassa des de la seva cre-ació fa cent anys, fins l’actualitat. L'acteserà presidit per l’Excel·lentíssim Sr. PereNavarro, alcalde de Terrassa; pel PareAndreu Trilla, provincial de l’Escola Pia,pel Sr. Ramon Francolí, secretari generali pel Sr. Antoni Burgaya, director gerentde l'escola,
Professores participants en una exposició
La Montse Utset, la Mariona Julià i laCarme Aliaga, professores de l’escola,han participat amb les seves pintures al'exposició col·lectiva de pintures quel'entitat cultural «Amics de les Arts» vafer per celebrar el seu 75è aniversari.
TÀRREGA
Alumna guanyadora d’un concurs fotogràfic
L'Anna Compte, alumna de dotze anysde l’escola, ha quedat finalista en el Xè Concurs de Fotografia de Monu-ments on hi han participat més de58.000 fotografies de tot Catalunya, enel qual s’han concedit 25 premis finalis-tes i 10 accèssits. Aquest concurs, tambées realitza a Castella-La Mancha i end’altres països de la Comunitat Europea.El premi, lliurat a l’Auditori Winther-thur de Barcelona, consistí en un viatgeamb autocar a Strasbourg del 28 denovembre al 2 de desembre, una càmarafotogràfica, un Títol de la Generalitat iun Diploma de la CEE.La ceremònia de lliurament de Premis esféu a la seu del Consell d’Europa, on se’lsva lliurar un Diploma de la CEE. No caldir que rebre el premi fou una sorpresa iuna alegria per a tots. Moltes felicitats!
INSTITUCIÓ
Trobada de Monitors de MOU-TEEl proppassat 16 de març, va tenir lloc aMataró la tercera trobada de monitorsde «Mou-te». Una trentena de monitorses van plegar per realitzar diferents acti-vitats, que començaren amb un esmor-zar i continuaren amb una pregària, duesxerrades i una trobada per etapes. Undinar i una sobretaula culminaren aquestacte de germanor i d’aprenentatge per aaquest grup de companys.
NecrològiquesEl P Alberto Favilli, escolapi col·labora-dor habitual de la revista Catalònia de lacomunitat de Pantin i incardinat a laprovíncia de Catalunya, va morir el dis-sabte, 9 de març. I el dijous, 28 de marçtambé moria l’Eulàlia Xuriach, mare delP General, Josep M Balcells. Un recordper a ells en la nostra pregària.
A tots els lectors,
Papers us desitja una Bona Pasqua.
AC
TU
ALIT
AT
AG
EN
DA
I C
ON
TR
APU
NT
«Cada centre ha de construir el seupropi repertori de cançons»: les instruc-cions del Departament per a aquest curs,assenyalen un llistat de cançons tradicio-nals i populars, de nadales i d’himnesper a cada cicle de l’educació infantil iprimària «d’entre les quals s’han d’esco-llir les que han de formar part del seurepertori de cant coral, atenent a la com-posició de l’alumnat». I aquest «ha de serde creixent dificultat, fins als cànons adues veus». I ara s’ha editat un enregis-trament de totes elles, no fos cas que ensho agaféssim «con la música a otraparte», (deu ser que molt pocs se leshavien «baixades» dehttp://www.xtec.es/rtee/cat/index.htmNo sabem, però, si aviat es muntarà unaespècie d’«Operación triunfo» per tald’augmentar el repertori consideratcomú. I posats a fer, una Operacióntriunfo que premiés qui sap parlar bé, oqui raona correctament,... potser ajuda-ria a fer més entretinguts o popularscerts aprenentatges.Sense fugir de solfa, però, val la pena deremarcar que, entre moltes altres virtuts,els cants de diferents zones serveixen percopsar que el món s’entén de diferent
manera aquí que enllà; cosa que en èpo-ques de globalització, fins pot ser sub-versiu, a més de fer país.Aleshores, com és que de les cançonsencara no n’hem fet un eix transversal?No podríem cantar «tres i tres i tres fannou...», a classe de mates; «muntanyesdel Canigó, fresques sou i regalades...», a la de naturals; «Pastorets de la mun-tanya», a la de religió; «L’estaca», a la de socials o «Dolça Catalunya, pàtria delmeu cor...», a la literatura catalana –imés, en l’any Verdaguer?Els docents d’infantil –que solen cantarmolt– ens podrien explicar què fan. Aixòsí, potser caldria millorar més l’afinació,el ritme, l’entonació, el tempo i l’expres-sivitat.Proposo als directors començar els claus-tres amb l’assaig d’un cant. I a l’Equip deGestió, la interpretació de Els Segadors acada Jornada Pedagògica atès que l’him-ne nacional «formarà part del repertoride totes les escoles».De fet, si volem arribar a la tradició ale-manya, per exemple, d’alguna maneras’ha de començar, oi?
Zum-zum
I el repertori de cants escolars?Nivell de compliment de la normativa
papersés una publicació del
SECRETARIAT DE LES INSTITUCIONS ESCOLARSDE L'ESCOLA PIA DE CATALUNYARonda de Sant Pau, 80 2n 08001 BarcelonaTel.: 93 441 00 04 Fax: 93 441 02 [email protected] www.escolapia.net
Consell de redacció:
Oriol Blancher, RicardComa, Carme Guàrdia,David Magrí, Eulàlia París,Xavier Sanchís.
Col·laboradors:
Beatriu Garrido, MiquelMateo, Pere Vilaseca.
Maquetació:
Carme Roig.Serafi · indústria gràfica
Coordinació:
Eulàlia Parí[email protected]
ABRIL 2002
4 · Reunió responsables PGS, de 4 a 6.Formació sobre el Caràcter Propi-2a tanda, de 10 a 1.(*)Reunió Mediatecaris, 10 a 1. (*)
6 · Trobada Federació d’APAS a Granollers.11 · Reunió administradors, de 10 a 1.12 · Formació sobre el Caràcter Propi-2a tanda,
de 10 a 1.13 · Jornada Pedagògica a Caldes de Montbui.18 · Saló ensenyament - Expodidàctica19 · Saló ensenyament - Expodidàctica20 · Saló ensenyament - Expodidàctica
I Aplec "Mou-te" (*)21 · Saló ensenyament25 · Reunió responsables FOC, de 4 a 6.29 · Formació secretaris d’estudis, de 9,30 a 14. (*)30 · Reunió responsables informàtica,
de 10 a 2/4 de 2.
Sera
fi · in
dustr
ia gr
àfica
– D
.L. B
-198
40/97
MAIG 2002
3 · Jornada Esport i Convivència a l’Escola Pia Sant Antoni.
6 · Formació programa SIG: avaluació final Batx..10 a 1. (*)Reunió coord. de Pastoral, de 2/4 de 4 a 6.Reunió delegats d’alumnes, de 4 a 6.
14 · Xerrada de cultura religiosa, 2/4 de 4 a 2/4 de 616 · Reunió revisió PAI i PAM, 10 a 1.22 · Reunió responsables d’extraescolars,
2/4 de 4 a 5.23 · Reunió de mediatecaris, de 10 a 1.
Reunió responsables PGS, de 4 a 6.29 · Lliurament dels VII Premis a la Creativitat a
l’Escola Pia Calassanci.
Si no es diu altrament, les activitats col·lectives es realitzaran als locals de l’Equip de Gestió.
(*) Alerta! Canvis respecte al calendari general.
