Paraules per la pau, gener 2012

Full informatiu de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau

http://tgnapau.blogspot.com [email protected]

núm. 125 gener 2012

DESARMA ELS TEUS JOCS!

Dissabte 17 de desembre 50 antimi-litaristes varen anar a la base de la força de resposta de l'OTAN a Bétera i 11 d'ells muntaren tendes de campanya de color rosa a la zona de vehicles militares.

"De misión de paz nada. Allí vas a matar y a que no te maten".Soldats espanyols que han estat en primera línia de foc van explicar la seva història a El País del diumenge 11 de desembre.

25/09/2011 Rambla Nova - Tarragona

GUIA PER AL CONSUMRESPONSABLE DE JOGUINES

Centre de Recercai Informació en Consum

Xarxa de Consum Solidari

El Nadal és l’època de l’any en què més joguines es vénen. L’oferta és molt àmplia, i tenim diverses alternatives per escollir. Un fet que comporta que, a l’hora d’escollir-los, ens basem sobretot en les necessitats del destinatari, el preu, l’aparença estètica o la marca.

Però potser ens agradaria disposar d’altres informacions com ara: Quines joguines són més adequades per a les necessitats de desenvolu-pament a cada edat? De quin material està feta la joguina? On s’ha fet? Qui l’ha fet? En quines condicions? Què ens haurien d’explicar les etiquetes? Què podem fer amb la joguina quan ja no sigui útil?

A aquestes i d’altres preguntes vol donar resposta aquest llibre del CRIC, que també ha publicat aquesta excel·lent Guia de Consum Responsable (de la revista Opcions), a més a més de proporcionar informació sobre els sistemes de producció que també poden ser útils en el moment de compra de qualsevol altre objecte.

Edita: Icaria - descatalogadaISBN: 84 7426 388 3http://books.google.es

Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 EspanyaSou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra i fer-ne obres derivades Amb les condicions següents:

Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l'obra de la manera especificada per l'autor o el llicenciador. Citant la procedènciaNo comercial. No podeu utilizar aquesta obra per a finalitats comercials.Compartir amb la mateixa llicència. Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l'obra generada amb una llicència idèntica a aquesta.

"Paraules per la Pau", publicació de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la PauD.L.: T-1274-2005Equip de redacció i edició: Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau. Coordinació i maquetació: Equip R A. La redacció del full no es responsabilitza de l'opinió dels col·laboradors.

pàgina 2 Materials per la pau núm. 125 gener 2012

Materials per la pau Amadeo López

Per contactar amb la Coordinadora ens podeu trobar:• cada primer diumenge de mes a Paraules per la Pau

• cada dilluns, a les 20h, a Rambla Nova, 97-2n• enviant un email a [email protected]

http://tgnapau.blogspot.com• al Facebook: tarragona patrimoni de la pau

http://issuu.com/tgnapau


Arribant al final de la primera ronda de les eleccions parlamen-tàries d'Egipte, hem demanat a Mozn Hassan, que viu al Caire, sobre la seva perspectiva femi-nista en l'anàlisi dels resultats.

Mozn, que votarà a la segona ronda, és una activista egípcia i directora executiva de l'organit-zació Nazra d’Estudis Feminis-tes. Des de les revoltes al gener, les dones i nenes egípcies han adquirit un lloc central en la revolució democràtica del país, desafiant l'estereotip de la dona àrab com a submís i aïllats dels esdeveniments polítics. Nazran encarna l'esperit de la revolució egípcia. El grup és audaç, atrevit i amb fam de justícia i igualtat.

GFW: Estan les dones creixent en major nombre de vots?Mozn: La meva anàlisi és que les dones en les zones rurals i l'Alt Egipte eren utilitzades per votar, i que els homes mobilitzaven aquestes a votar. Aquesta vegada, el nombre [de dones votants] ha estat major en aquests llocs. Si bé no hi ha encara una anàlisi de gènere per [què] van anar a votar o per qui van votar, és significatiu que les dones de classe mitja i alta van anar a votar per primera vegada.

GFW: Nazra ha tingut notícies de persones que van protestar votant, o que tinguessin dificultats a fer-ho?Mozn: Algunes persones van boicotejar les eleccions després de la violència massiva succeïda a la plaça Tahrir dies abans de les eleccions, però no foren un gran nombre. Les defensores de drets humans que van respondre a la línia directa de Nazra [trucades rebudes sobre la votació] per recollir violacions [queixes] de persones foren prin-cipalment sobre el lliura-ment de materials [de la campanya].

GFW: Sembla que els Germans Musulmans sortiran forta de les eleccions. Què significa això pels drets de les dones a Egipte?Mozn: Els grups islàmics com els Germans Musulmans i els salafistes obtindran una presèn-cia elevada al parlament. Els salafistes són més radicals, i crec que això podria ser perillós per a les dones en el pla social. Les persones que van votar a favor d'aquests grups volen exercir pressió moral i social a les dones en l'espai públic i en el pla polític.No crec que perdrem les lleis que hem guanyat [tals com els drets de divorci, custòdia i drets d'herència], però sens dubte no en guanyarem més. [Aquests grups] estàn també creant pensament jurídic contra les dones, les llibertats civils i els defensors dels drets humans, especialment de les dones defensores dels drets humans.

GFW: Vostè va ser recentment citada a Al Jazeera, dient: "Estic preocupada pel tipus de dona que participarà al parlament. Moltes d’elles són dones que estan en contra de les dones." Quina és la seva opinió sobre la quota per dones parlamentàries?Mozn: No es tracta de veure la

participació de les dones només amb els números. És important veure el seu discurs i el compromís a nivell polític. Així es permetrà que la gent confiï en les dones per a què ens representin [en quant a] problemàtiques de les dones... Sempre és més difícil tenir dones en contra dels drets de les dones que homes que ja ho estan fent.

GFW: Com l’Acadèmia de Participació Política de Nazra ofereix suport a les dones candidates? Mozn: A través de la formació, l'empoderament i la capacitació hem donat suport a Sanaa Al Said, una dona de l'Alt Egipte que ha guanyat al seu districte. Ella ara té una oportunitat, a través de la llei electoral de representació proporcional, per guanyar un escó al Parlament en nom del contingent obrer. Aquest treball és un valor afegit per al moviment feminista.

Font: http://www.globalfundforwomen.org/impact/media-center/news-releases/163-2011/Traducció: Pilar Palacio Sesé

Com afectaran els resultats de les eleccions egípcies a les dones?

pàgina 3 Paraules

Entrevista realitzada pel Glo-bal Fund for Women (GFW) a Monz Hassanar


La trobada el passat divendres 1 de juliol de diversos coman-daments policials al camp de formació bagenc de Can Padró no deixa lloc a dubtes: la injusta pau social a la que ens volen sotmetre es realitzarà mitjan-çant la guerra.

Amb l’excusa d’explorar alterna-tives viables a les tan criticades bales de goma utilitzades per les brigades especials dels anti-disturbis, una vuitantena d’agents policials practicaren amb tot un seguit d’armament “titllat” irònicament com a no letal, elaborat i/o distribuït per l’empresa de Montcada i Reixach “Techno Robot”. En aquesta ocasió, i a més de realitzar un curs de protecció d’autoritats (en mires al què va passar possiblement amb “els indignats” davant el Parlament) i exercicis de conducció policial, provaren concretament les PepperBall, alguns sistemes acústics de dispersió i el Riotbot. En un futur no molt llunyà, aquestes noves armes, es podrien unir a les ja en escena; les llançadores GL06-LL.

Pepperball: cecs i asfixiats

Les Pepperball o bales de pebre tenen una mida similar a les boles utilitzades pel PaintBall. Es llancen amb carrabines (com la TAC-700). Els efectes que produeix aquesta munició, de més de mitja hora de durada, són de dura irritació ocular i d’insuficiència respiratòria seve-ra i en algunes ocasions pot produir forts marejos i des-orientació. Ideals per a la seva utilització en espais interiors, es diferencien dels gasos lacrimò-gens en el fet de que no contaminen tota l’àrea comple-ta. A més a més l’impacte pot provocar morats.

Amb més de 16.500 carrabines en circulació, les Pepperball han estat subministrades a destaca-ments policials, empreses de seguretat privada, militars i carcellers d’arreu del món. És tristament coneguda la seva utilització indiscriminada per la policia fronterera dels EUA contra les nòmades provinents de Mèxic. L’ús d’aquestes armes, possiblement no només es cenyiria a la dispersió de manifestacions, sinó que per les seves característiques es podria implementar per a moltes altres tasques repressives dels cossos policials.

Sistemes acústics de disper-sió: sords i desorientats

La punta de llança dels sistemes acústics de dispersió és el LRAD (Dispositiu Acústic Remot de Llarg Abast). Desenvolupat per “American Technology Corpora-tion” a encàrrec del Pentàgon, sorgí amb la idea original

d’enfortir la comunicació entre grans navilis. Actualment la seva aplicació s’ha estés, de manera que s’està utilitzant com a sistema acústic per a la dispersió de manifestacions i revoltes o la protecció de propietats privades. El sistema LRAD pot arribar a emetre sons (similars als de un xiulet) de més de 150 decibels i té un abast aproximat d’uns 1250 metres.

Tot i que ha estat titllada com a una arma no letal pels seus creadors, diverses organitza-cions com el “National Institute on Deafness an Other Communication Disorders” ho han desmentit, afirmant que qualsevol volum per sobre els 90 decibels pot provocar danys permanents a la oída o pèrdua temporal de la vista. La seva utilitat ha estat també posada en dubte per la seva afectació indiscriminada.

Els cossos policials proven noves armesa Castellbell i el Vilar (Bergadà)

pàgina 4 Denúncia


Malgrat tot, i com a possible contramesura, uns taps bons per a les orelles serien suficients per a contrarestar parcialment el seu efecte. Els sistemes direc-cionals acústics preventius, d’advertència i dissuasius han estat sobradament utilitzats durant la segona invasió d’Irak i en la guerra dels estats occidentals contra els “pirates de Somàlia”. A més a més formen part de l’armament de les policies de Nova York i Tblisi i s’han fet servir per fer front a les expropiacions de la població després del pas de l’huracà Katrina a Nova Orlean’s i el terratrèmol de Xile.

Riotbot: la robòtica com a element de repressió

Desenvolupat per l’empresa Techno Robot amb seu a Montcada i Reixach, sorgeix amb l’objectiu de “crear sis-temes i equips de seguretat que facilitin les intervencions mili-tars i policials que evitin els riscos innecessaris que pateixen els cossos i forces de seguretat”. “Es tractaria de relegar a les màquines les tasques que més perill comporten”, afirma Jaume Alvarez, president de l’empresa.

Amb una velocitat superior als 20 km/h i un pes inferior als 20 kg, el Riotbot disposa d’un sistema de control remot que li permet operar a 1500 metres de distància. Es controla mitjançant un únic comandament similar al de la Play Station 3 i compta amb una càmera d’alta definició. Equipat amb una carrabina de PepperBall TAC-700 que perme-tria una cadència de tir de 700

boles per minut, s’està inves-tigant ja la possibilitat de que en un futur s’hi pugui adossar armament letal i càmeres de video-vigilància de 360º.

Alguns dels escenaris que s’han estudiat per a la intervenció del Riotbot han estat els motins a les presons, els disturbis, operacions d’equips SWAT, les batudes policials, la defensa i prevenció sobre perímetres, la neutralització de sospitosos, el reforç a unitats rodejades, inspecció i assegurament d’inte-riors, protecció de personalitats VIP o una cada cop menys hipotètica guerra urbana.

Can Padró, el banc de proves

El complex de Can Padró, situat a la població bagenca de Castellbell i el Vilar, és consi-derat un dels majors camps d’entrenament del Sud d’Euro-pa. La propietat de l’equipament és de l’empresa de Parets del Vallès “Global Formación Plus”. Can Padró compta amb una superfície de més de 700.000 metres quadrats i es dedica a la formació d’alt rendiment en la lluita contra el foc, la seguretat en la conducció, la seguretat privada i marítima i l’atenció d’emergències.

La secció de formació en segu-retat privada compta amb una amplia armeria, una galeria de tir i permet reproduir situacions reals d’atemptats, segrestos, per-secucions de vehicles,... També disposa de formació pràctica homologada pel Ministeri de l’Interior que es complementa amb classes teòriques de psicol-ogia, educació física i defensa personal.

Noves armes per fer front a la contestació social

La possible incorporació de noves armes “no letals” dins les forces i cossos policials de l’estat respon a un interés de complementar el ventall d’armes

possibles a utilitzar durant les seves operacions. En cap cas es pretén substituir l’ús de l’arma-ment més nociu.

A més a més, la no letalitat de moltes d’elles ha estat posada en dubte per diverses organit-zacions. L’exemple més tangible podrien ser les pistoles elèc-triques TASER, culpables de di-verses morts per parades cardiorespiratòries. Un cop en circulació les armes no letals solen usar-se indiscriminada-ment, en qualsevol petit con-flicte que sorgeix. De fet, la seva extensió no respon a un interés i preocupació per defensar la vida, sinó a un element estra-tègic de guerra.

Els escenaris hipotètics per als quals han estat elaborades aquestes armes deixen clara la premissa de la qual parteixen: hi haurà un increment de la contestació social. Per a fer-hi front, és necessària una ten-dència a la militarització de la policia i l’assumpció per part de l’exèrcit de més tasques policials.

Mentre el debat sobre l’ús de la violència dintre les lluites socials és un “continuum”, els cossos policials al servei de l’estat i el capital no dubten en armar-se cada cop amb més equipaments d’última generació.

Extret del núm. 53 de la revista “El pèsol negre”www.berguedallibertari/pesolnou

pàgina 5 Denúncia

núm. 125 gener 2012pàgina 6 Conflictes "oblidats"

Toni ÁlvarezL'exèrcit ianqui marxa de l'Iraq. Segur?


Centenars de milers d'iraquians i gairebé 4.500 soldats nord-americans han mort en una guerra que li ha costat uns 615.000 milions d'euros al Tresor dels EUA.

Tot i que els últims soldats nord-americans van abandonar el mes de desembre l'Iraq, la sortida és menys completa del que sembla a primera visita. Milers d'agents de seguretat privada seguiran desplegats al país, treballant amb total llibertat gràcies a l'empara que els atorga la defensa dels interessos nord-americans.Uns 5.500 agents privats vigilaran a partir d'ara l'Ambai-xada dels EUA a Bagdad al costat de les úniques tropes nord-americanes, 150, que ro-mandran al país, segons The Huffington Post.

Malgrat que no existeixen estadístiques concretes, s'esti-ma que el nombre total d'agents supera amb escreix aquesta xifra. Segons un recent informe de l'Institut per la No Violència Activa, hi ha 105 empreses de seguretat a l'Iraq, 89 d'elles són estrangeres, majoritàriament dels EUA, encara que també del Regne Unit, Israel i Emirats Àrabs Units.

La manera en què va concloure la missió nord-americana con-trasta significativament amb la grandiloqüència de l'inici de la contesa, quan el 20 de març de 2003 un intens bombardeig aeri va planar sobre el sud de Bagdad, on es creia que roma-nia amagat Saddam. La sortida, en canvi, va ser de molt baix perfil i es va mantenir en secret per evitar possibles atemptats de la insurgència.

Els últims soldats nord-ameri-cans a abandonar l'Iraq no ocultaven la seva inmensa feli-citat encara que molts d'ells expressaven també dubtes da-

vant el frágil esdevenir que afronta el país àrab.

"Bona part de mi està feliç. Vaig passar 31 mesos a l'Iraq. Sembla que podré tenir una vida ara tot i que és possible que vagi a l'Afganistan el 2013", va assegurar a Reuters el sergent Steven Schrimer, de 25 anys, a qui la seva dona li ha demanat el divorci.

Altres, però, anticipaven un període de dificultats per a l'Iraq. "Hem invertit molt de temps, diners, sang i esforç. No sé si haurà estat per a millor o per pitjor", va dir Mauricio Moreno.

Alguns dels seus companys, en canvi, eren molt més optimis-tes. "Hem enderrocat a un dictador brutal que va matar centenars de milers de perso-nes. Ara podeu veure una democràcia jove", va proclamar el general Lloyd Austin davant les seves tropes. "És una [sensació] agredolça. Hem fet moltes bones coses aquí. Hem vist molt progrés des de 2003: s'han construït escoles i hospi-tals, hi ha aigua corrent ... La gent té una qualitat de vida molt més gran que el 2003", va dir, per la seva banda, el sergent Derrick Grabener.

La seva visió de la realitat contrasta, però, amb la de molts iraquians que se senten alleujats pel replegament mili-tar però que culpen als nord-americans d'haver avivat la violència sectària i d'abandonar un país que han deixat des-trossat. La qualitat de vida tampoc sembla haver millorat significativament.

"Pensem en electricitat, treball i els nostres problemes diaris. Ells [EUA] ens han portat un Govern corrupte que no re-flecteix el que la gent vol. Ara se'n van però han deixat el caos i la gent iraquiana és qui ho pateix", denuncia un funcionari a Bagdad.

Malgrat que la violència ha disminuït des de 2007, la inseguretat segueix sacsejant el país. Els atemptats terroristes, per part de la insurgència sunnita i milícies xiïtes, es cobren cada mes unes 350 vides. L'objectiu solen ser el Govern iraquià i les Forces de Seguretat.

http://www.kaosenlared.net/component/k2/item/938-eeuu-abandona-irak-pero-deja-miles-de-mercenarios-desplegados.html

pàgina 7 Retalls de... premsa


Fins i tot el nostre insigne monarca ens ho diu: “Vénen temps durs”. Sort que ell està aquí per a dir-ho, quan la població ja fa temps que ho sap. Potser vénen temps durs per a la monarquia? O s’està referint al seu gendre el m’enDuc de Palma? Temps de confusió, on els que estan instal•lats a l’opulència ens parlen de la duresa dels temps i els que demanen austeritat van en cotxe oficial. Per a més confusió el premi Confuci de la Pau, atorgat a un personatge que ha treballat tant i tant per la pau com Vladimir Putin. Aquest premi diu molt poc a favor de Confuci, de Xina i menys en favor de la pau. És molt fàcil perdre el nord, hi ha qui s’encarrega que així sigui, i deambular per aquest no-lloc que anomenem vida. Maleint les retallades socials, però votant majoritàriament a qui fa anar les tisores, esdevenint revolucionaris quan ja hem perdut tota opció de ser capitalistes, apagant els focs a l’estiu, que s’haguessin tingut que preveure a l'hivern, confusos anem tots contra tots perquè en definitiva cada cop estem més desesperançats i més sols. No sabem ni identificar l’enemic i ens fa por el nostre germà. La poesia, les arts en general, la literatura, el teatre, la ideologia (que és una forma de poètica) ens serveixen en aquests moments de foscor per veure la llum que s’encén al final del feixuc camí. I jo, no cal dir-ho, m’hi aferro, clavant les ungles a l’esquena de la desesperació i desafiant la mentida de les calcomanies enganxades a la finestra de les habitacions dels nens. Desafiant la bellesa dels mobles vells abandonats en un contenidor, fent un sentit homenatge a l’ús. No hi ha “isme” que em motivi, ni bandera que m’enlairi i quan

miro els blocs de pisos per a estrenar, només veig runes bombardejades per arquitectes enfollits assistits pels regidors d’urbanisme. Vagi el meu menyspreu per a totes les teories que no naixin d’una emoció, els cervells s’esgoten i ja va sent hora de deixar pas a altres parts del cos. En definitiva la revolució, la vida o l’amor han d’esser el mateix, com si poséssim un campanar en les mans d’un boig.Entendre per entendre’ns, explicar el que passa per a poder explicar-nos a nosaltres mateixos i a l’inrevés. I malgrat tot hi ha lloc per l’esperança, per això em declaro agnòstic de tots els déus i engranatge de totes les economies impossibles, ludista de totes les fàbriques de tristesa i defensor de les armes de subversió massiva. Cada cop s’acosta més i cada cop sento més veus cridant-me, mentre les músiques que he escoltat i

els llibres que he llegit lluiten per sortir del meu cap, perquè aquí dins no hi ha ordre ni concert, és una pura i veritable anarquia.El desordre atàvic i creador que modula el fang de la infantesa, les mans fent olor a tabac i a gasoil, l’estrèpit del ferro doblegant-se , per l’efecte d’una calor que supera en molts graus la temperatura admissible. Aquest món desor-denat és el que estimo i defen-so, el tren que s’apropa i em pot llevar la vida, els udols de tots els pobres que giren al meu voltant a fotogrames, les cerveses i les drogues, la literatura dura i els diaris il•legals, l’amor i la tendresa, l’emoció dels primers fulls escrits, els poemes que et tornen boig, els vestuaris de les obres on sempre fa fred i els sacs de ciment de 50 quilos.

Això m’explica a mi i als dies laics que vindran. O no.

Pau GomisA la paret, escrit amb guix, diu:

pàgina 8 - La contraportada

Hard times

Documents

Paraules per la pau, gener 2012