Parèntesi - edició d'abril de 2015

)parèntesiREVISTA DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA DE VÈNDING

07ABRIL 2015

CAMBRILS,VILA MARINERA I CAPITAL GASTRONÒMICA

ESPECIAL

VENDIBÉRICA

2015

NÚRIA PICASPARLEM AMB LA MILLOR CORREDORA D’ULTRA TRAIL DEL MÓN

DAVID CARABÉN,LÍDER DE MISHIMA

PORTADA.indd 1 31/03/2015 11:49:39

Quan es tracta de vending esportiu les millors empreses confien en el líder.

www.alliancevending.es

PATROCINADOR OFICIALDE MIGUEL LAMPERTI

Certificat de Qualitat AQS

Per a més informació, pots trobar-nos a:Calle Samaca, 6 | 28033 Madrid | 913 815 386 | [email protected] | www.aneda.org

facebook.com/anedavending @anedavending

AQS

editorial.indd 2 31/03/2015 10:43:50

A Núria Picas, la millor corredora d’ultra trail del món, li van dir un

dia, amb 22 anys, que mai podria fer allò que més li agradava. “Núria,

no podràs tornar a córrer” van ser, més o menys, les paraules que la van

torturar durant uns anys. Un període en què no es va quedar aturada i

l’os astràgal del peu esquerre que s’havia trencat no li va impedir expe-

rimentar amb altres disciplines. Es va fer més forta en el moment més

dèbil.

És el que està fent el sector del vènding. El que d’alguna manera, re-

clama Carles Gironès, adjunt a presidència de PIMEC Comerç: “ens hem

de veure i ens han de veure forts”. El que adverteix Yolanda Tarango,

especalista en mediació i assessor d’empresa familiar a Àgora Assesso-

rament i Serveis: “que una cosa t’incomodi suposa una oportunitat per

millorar”.

El sector és i està ben viu, com es va comprovar a la nit de l’Associació

Catalana de Vènding (ACV), amb més de 100 assistents a la jornada de

l’Assemblea General Ordinària i les ponències Som professionals. Com

tornarà a passar, entre el 15 i el 17 d’abril a IFEMA, amb VENDIBÉ-

RICA. Un aparador i punt de trobada imprescindible per al sector. Ja ho

diu la seva descripció, Feria Internacional del Vending y Restauración

Automática. I ho ressalta el seu director: “VENDIBÉRICA és una eina

viva que s’adapta a les necessitats del sector”.

Serà la segona VENDIBÉRICA per a Parèntesi, que n’ha fet una bona

prèvia i farà un cobriment especial en l’edició de juny. Abans, però, us

convidem a anar al concert de Sant Jordi de Mishima (i de Mazzoni) el

23 d’abril. El seu líder, David Carabén, ens ha dit que una cançó “és una

estructura morta que pren vida quan algú l’escolta o la canta”. Així que

tots a ressuscitar cançons i a fer-ho amb les energies que ens proporcio-

nen els millors productes que ens ofereix la màquina de vènding, com

els sucs, protagonistes aquest cop del monogràfic de Parèntesi.

Tampoc hi podia faltar la ruta paisatgística. Encara no us heu adonat

que aquest número fa olor de mar? Que no sentiu les onades? Efectiva-

ment, també visitem Cambrils, una vila marinera.

Hem intentat fer la millor edició que podríem, estar a l’altura de l‘en-

tusiasme del sector i tractar de donar-li la raó a Núria Picas, que abans

de marxar, amb Ferran Latorre, a assolir el Makalu, la cinquena mun-

tanya més alta del món, ens desitjava molta sort: “espero que aquesta

revista vagi amunt”. Uns i altres volem fer cims.

Fer cims

(3

editorial.indd 3 31/03/2015 10:43:53

ESPORTSNúria Picas, l’esperit de la muntanya MONOG

Els sucs envasats oa les màquines de

ín

04)

CULTURAMISHIMA 54

8

PAG 04-06.indd 4 31/03/2015 11:30:04

OGRÀFICats omnipresents s de vènding

48

n

LA RUTA per la vila de Cambrils

22

PAG 04-06.indd 5 31/03/2015 11:30:21

46

6)

FOTO DE PORTADAABRIL 2015CARLOS DÍAZ RECIO/TRANSGRANCANARIA

CAP DE CONTINGUTS TONI [email protected]

PUBLICITAT: ACVDANIEL [email protected] 88 41 29

IMPRESSIÓ: �� DLB 17848-2013

IDEA ORIGINAL I EDICIÓ:IVAN PUIG TOST��l’hospitalet de llobregatt.93 337 77 [email protected]

PARÈNTESIREVISTA DE L’ASSOCIACIÓ CATALANA DE VÈNDINGNº7 ABRIL 2015

PAG 04-06.indd 6 31/03/2015 11:30:24

PAG 04-06.indd 7 31/03/2015 11:30:25

08) Foto

: Ke

lvin

Tra

utm

ann

picas.indd 2 31/03/2015 10:53:07

Núria Picas, tocant el cim

“Hola, bon dia!!” La salutació de la corredora d’ultra trail Núria Picas (Manresa, 1976) és enèrgica i familiar, com si conegués el peri-odista de tota la vida i no estigués baldada. Perquè avui, per un dia, s’ha saltat les vuit o nou hores “reglamentàries” de descans i “no podia ni aixecar-me... Sort que va acabar bé el partit”. Li va sobrar, però, el gol de Cristiano Ronaldo: “la meva porra era un 2 a 0 a favor del Barça”.

Núria Picas té més punteria amb els aspectes que no depenen ni de l’atzar ni de la sort. Ha guanyat quatre cops l’Ultra Pirineus (de 2011 a 2014), és l’actual campiona de l’Ultra Trail World Tour i, el 2012, va guanyar la Copa del Món d’Ultra Trail.

�� Quan Núria Picas parla amb Parèntesi �� un avió rumb al seu darrer objectiu, assolir el seu primer 8.000, els 8.463 metres del Makalu, al Nepal. La cinquena muntanya més gran

del món i un somni personal, perquè el seu pare, que ja no hi és, va formar part d’una expedició de Manresa que va coronar-lo l’any 1977: “el Makalu és un cim que porto al cor. Tinc una certa experièn-��

Ferran Latorre serà el seu company de repte: “és un dels grans de l’alpinisme català [ha completat deu dels 14 vuit mils] i n’ha passat de tots colors. És un mestre”. Núria Picas és l’alumna més autèntica, una esponja insaciable: “m’ensenyarà moltes coses. No només per la seva experiència, sinó pels seus valors. Té una actitud exemplar i un esperit solidari”.

��“ob-jectius que t’apassionen i pels que lluites perquè es facin realitat”. ��!��"��#��$��molt clar que quan es marca reptes “penso que puc assolir-los. Sóc forta, i em sobren il·lusions i energies”.

La millor corredor d’ultra trail del món ens aconsella sobre com iniciar-nos en la seva disciplina

Text Toni DelgadoFotos [email protected]

(9

picas.indd 3 31/03/2015 10:53:13

És molt difícil que ningú li tregui del cap algun projecte: “és bo es-coltar la gent, tant pels aspectes positius com pels negatius, però es tracta de treure les teves pròpies conclusions. T’has d’escoltar a tu mateix. Es tracta de ser fort i tenir convicció”.

Cap al 20 d’abril Núria Picas i Ferran Latorre arribaran al camp

base i intentaran assolir el cim del Makalu entre el 15 i el 20 de maig, seguint la ruta original de la primera ascensió (1995, amb Lionel Ter-ray liderant una expedició francesa). Explica amb tota mena de de-talls què faran els dies previs: “t’hi has d’anar aclimatant i esperar ��.

Els seus més de 21.000 seguidors a Twitter i els més de 52.000 a Facebook, estaran pendents de si la Núria torna a assolir el seu enèsim repte. Ella sent que té “una mena” de responsabilitat de fer bé les coses. És conscient que hi ha molts que l’admiren i també, no tants, que tracten de seguir el seu camí. Ho diu traient-li importàn-cia, evitant (o això sembla) paraules com famosa o popular.

Diu que comença a ser “un personatge sobre qui la gent té cu-riositat. Llegeixen els articles que escric al web [www.nuriapicas.com], veuen els vídeos, van a les conferències que faig...”

Mai li falten cartes i correus electrònics de suport, també per demanar-n’hi: “m’escriu gent amb problemes i amb malalties, i a vegades has de fer una mica de psicòleg. Aquí estem per ajudar-nos uns als altres”.

Consells per córrer ultra trails, per Núria Picas

“T’has d’escoltar a tu mateix.

Es tracta de ser fort i tenir

convicció”

10)

Dieta. Ha de ser una dieta mediterrània. Cal evitar els grei-xos, la brioixeria, els fregits... Hem de tenir sentit comú... S’ha de menjar sa, verdures, fruites... Es tracta de menjar de tot: carn, peix... Sobretot els dies abans de la competició cal cuidar-se encara més i omplir el dipòsit d’energia amb, per exemple, hidrats de carboni.

Iniciació a córrer a la muntanya. El millor és que tinguin paciència i comencin amb distàn-cies curtes, que vagin adaptant-se al terreny i a la dis-tància, i que vagin progressant. Sobretot és important que vagin a gaudir i no estiguin pendents ni del cronòmetre ni de les marques. És bàsic que s’escoltin molt el cos i vagin

sumant quilòmetres. Així, gaudint de la natura, el progrés serà enorme.

L’entrenament. L’important és que ja sigui sols o en grup surtin a gaudir: escoltant música a la muntanya, can-viant d’indrets i recorreguts, explorant noves rutes... La mun-tanya ens ofereix un munt de possibilitats.

El descans. Forma part de l’entrenament. Qui no el respecti i no el tingui en compte s’equivoca. És fonamental descansar. De migdiades normalment no en faig perquè em trenquem bastant i a vegades m’aixeco de mal humor. Prefereixo dormir les vuit o nou hores reglamentàries a la nit.

Foto: Dane Geercke / TNF.

picas.indd 4 31/03/2015 10:53:15

És el moment per preguntar-li per la seva bogeria.

—S’ha d’estar molt boig per fer el que fas? [Riu]. O ser molt feliç?—En el meu cas, crec que busco la felicitat completant un ultra trail o intentant assolir un vuit mil. Sí que és cert que els objectius cada cop són més ambiciosos, però és que sempre s’ha de fer un pas en-davant i mirar amunt.

La paraula avorriment� �� l’agenda igual de plena que la vida. Ara, a més, està engrescada en un projecte que “em fa anar al límit [encara més]”. Està escrivint la ��!��

Compartirà amb els lectors històries, anècdotes i detalls que té “molt interioritzats” i que “només” cal que recuperi i ordeni. No hi faltarà una crònica del proper repte, l’intent d’assolir el Makalu, ni tampoc les referències a l’alpinista Araceli Segarra, un mirall etern per a Núria Picas: “és graciós perquè de petita recordo que quan va pujar l’Everest em va fer molta il·lusió. L’Araceli Segarra m’inspira-va i em continua inspirant”.

El mateix li passa amb Pau Bartoló, el seu entrenador i amic des de fa molts anys: “és bo tenir una persona que t’aconselli i et guiï”. Malgrat que últimament sigui ella mateixa qui es gestiona “una mi-queta” els entrenaments “perquè em conec moltíssim”, estan per-manentment en contacte: “en Pau, que també és corredor de trails, m’ha ajudat molt i ho continua fent. És un mentor. Me l’escolto molt”.

(11

“L’Araceli Segarra m’inspirava i em continua

inspirant”

Escalfament i estiraments. Escalfar no tant, però sí que els estiraments són importants per tornar els músculs al seu lloc. És fonamental reservar els últims cinc o deu mi-nuts de l’entrenament per fer estiraments.

Avituallament. Porto sals minerals moltes vegades i aigua sola també. L’aigua m’agrada molt. En curses porto sals minerals, perquè el desgast és més gran. Moltes vegades, quan m’entreno, surto sense aigua i intento buscar les fonts que ens ofereix la natura.

Cura dels peus. Generalment no tinc cap proble-ma amb els peus. Porto el calçat adequat i em tallo les un-

gles quan toca. Tinc un podòleg que em fa seguiment. Ar-ran de la lesió porto plantilles, però tinc força sort amb els peus. Normalment no em llago ni se’m cau cap ungla.

Roba. Que sigui còmoda; que transpiri; que abrigui quan faci falta; i que t’hi sentis a gust. Tenim la sort que hi ha tot tipus de materials i hi ha hagut una gran evolució.

Respiració. A vegades em fan aquesta pregunta i mai sé què contestar. [Respirar bé] em surt innat. És important re-gular les pulsacions per no ofegar-nos quan estem fent esforç, i la respiració és important.

Foto: Roke

picas.indd 5 31/03/2015 10:53:19

12)

“No estic sola”. A la seva vida esportiva té diferents companys de viatge, a més del Pau. “En Jordi, la Laura, el podòleg o el nutricionista també aporten el seu granet de sorra”.

%��&�!��'*��+��#��$��/��;�<��-mon, i altres marques li proporcionen material. Se sent molt afortu-�� ;�<��#��!��producció del documental que es farà sobre l’aventura.

S’ho ha guanyat amb persistència i regularitat: “normalment no ��

responent. Sense aquestes marques res seria impossible. Junts arri-bem el més amunt possible”.

;�<��"��=��una excedència a la feina de bombera i fer-se professional de curses de muntanya: ��"��#��.

La màxima distància que ha corregut en un dia han estat els 168

quilòmetres de l’Ultra Trail del Montblanc. Es considera ultra trail el que va més enllà de fer de 42 km. Té tres tipus de subcategories: l’ultra trail mitjà (de 42 a 69 km); llarg (de 70-99 km); i extra llarg (a partir de 100 km).

Foto: Transgrancanaria.

picas.indd 6 31/03/2015 10:53:27

Malgrat que ho sembli, Núria Picas no és una extraterrestre. Té temptacions i debilitats com tothom. La seva veu interior també la intoxica amb pensaments negatius i la convida a retirar-se de les com-peticions o a concloure abans els entrenaments.

“Aquests pensaments són humans”��G�#��I�“cada vegada els domestico més perquè sé quins són i no els faig cas si no és per força major, com si et fas mal o tens algun problema físic. A vegades, el més intel·ligent és parar”.

picas.indd 7 31/03/2015 10:53:34

14)

Ha de ser molt greu la situació perquè l’entrevistada ho deixi es-tar, perquè “quan veus que tan sols et fan mal les cames, no tens per menjar o estàs fart de córrer s’ha de lluitar, insistir i persistir molt perquè val molt la pena l’esforç. Haver vençut aquestes pors és el millor premi”.

—Núria, el patiment és un aliat?—A vegades no valorem prou allò que ens regalen. En canvi, com

més lluites i treballes per una cosa, més l’assaboreixes. Hi ha molt esforç darrere de cada ultra trail, i part de la recompensa arriba aca-bant-lo. Guanyar-la ja és indescriptible. Cada ultra trail és diferent i en cadascun he viscut experiències molt especials. Se’m posa la pell de gallina quan recordo les arribades al Montblanc, per l’ambient i veure tots els meus amics animant-me després de moltes hores de lluita. Això sí que és brutal, no? Jugar al pati de casa i davant la gent que estimes. És quan et dius aquest esforç val la pena. I tant que val la pena!

Ha guanyat quatre cops en categoria femenina l’Ultra Pirineus i de la seva 21a posició de 2011 a la quarta de 2014 hi ha un creixement enor-me “gràcies al treball, l’esforç i l’experiència. Vaig creixent com a esportista i persona i cada cop les coses em surten millor”.

Foto: Transgrancanaria.

picas.indd 8 31/03/2015 10:53:37

��

��

��

��

�!��"#$��%��

��

��%��%��

�

�

��

��

��'��$��

�

�

�

�� (��)��*+��

��&�

��

%��%��$�

�

�",��

��

'�

��4

��

��

777��

��

��$��$��'��

� �

��'��%��$��$�� %��$��$�'��%��

��$��-.�"�/�

��'��%��0��123�43251��6��

��;<=�5<�3==�>2�>2�

��

�*?��8(��**8(9��:�*8(�

��8(��**8(9��:�*8(�

picas.indd 9 31/03/2015 10:53:39

16)

Els resultats no són només qüestió de tenacitat i de coneixement, sinó també d’estratègia i saviesa. Es coneix molt el cos i sap “perfectament gestionar l’esforç”. Sobretot “al pati de casa”, a Cavalls del Vent, que coneix tant que “gairebé sé on estan col·locades les pedres [riem]. Jugo a casa, jugo a fa-vor i és una cursa que a mi em va molt bé”.

Sempre sorprèn la capacitat que solen tenir els esportistes de recordar, amb tot tipus de detalls, els moments claus de la competició com si s’haguessin repassat el vídeo mil i una vegades i no tirant de me-mòria física i visual.

Li pregunto quines són seves millors virtuts i els pit-jors defectes i, és clar, comença pels defectes. “En tinc molts”, diu, mentre comença a enumerar: “sóc una mica desordenada i poc disciplinada. Vaig una mica per sensacions. No sóc aquella esportista que cuida la dieta, que fa estiraments, que complexi amb els timings...”

—Si corregeixes aquests aspectes, millorarien els teus resultats?—No sé. Igual no funcionaria tan bé, no? Les coses bones que tinc? La capacitat de patiment. La genèti-ca també hi juga un paper fonamental, com la passió que tinc per la muntanya i l’experiència acumulada. —Si ets desordenada i més o menys et proposes tot el que et proposes, ja et va bé aquest desordre. —Sí, clar, per a mi entrenar tres hores no és un fet excepcional. Em refereixo més a l’hora de cuidar una miqueta tots els detalls. No cuido gaire la dieta. Sóc la menys professional de tots els professionals. Fun-ciono d’aquesta manera.

Tampoc té rituals abans de competir: es lleva, es-morza i cap a la competició. Té molt clar quina va ser la més decisiva de la seva carrera la que li va desco-brir les seves aptituds i possibilitats. Va ser a la seva primera ultra trail, la de Cavalls del Vent: “no només vaig acabar, sinó que vaig guanyar batent el rècord femení de la prova. A partir d’aquí la meva vida es-portiva va fer un gir”.

No és estrany que quan li pregunto per quina ban-da sonora té la seva vida esportiva triï la de L’últim dels mohicans: “és la música que posen a la sortida de l’Ultra Cavalls del Vent. Allà va començar tot”.

Foto

: Sa

lom

on.

picas.indd 10 31/03/2015 10:53:52

picas.indd 11 31/03/2015 10:53:59

18)

Foto: Jordi Canyameres.

La muntanya té el seu propi codi i llenguatge. Moltes vegades “t’abraça i no et deixa escapar. Hem de tenir-li molt de respecte, però mai por”. Es tracta, diu, d’es-coltar-la i tenir clar que “qui mana allà és la muntanya, no pas nosal-tres. Ella és molt més forta”.

És una mare simbòlica: “ens ensenya moltíssimes coses. Jo m’he educat molt a través de la muntanya. A vegades hi busques la solitud, però allà mai estàs sola. Ella et fa companyia. És un món a part”.

Hi ha qui li proposa córrer una marató d’asfalt, però a Núria Picas no li ve de gust. Ella vol estar a la muntanya. És l’entorn que li dóna força i vida. L’esport i la muntanya són la seva passió. “Per a mi una cosa sense l’altra no té cap sentit. Per molt al límit que vagis i per molt que estiguis en plena com-petició, sempre arribes a poder gaudir de la muntanya d’una ma-nera diferent”. El

cod

i de

la m

unta

nya

picas.indd 12 31/03/2015 10:54:01

(19

Fons de Solidaritatde la Fundació Agbar

Font desolidaritat

AJUTS AL PAGAMENTDEL CONSUM DE L’AIGUA

L’aigua de la teva vida

El Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar és una font solidària

que brolla per arribar als qui més ho necessiten.Per això col·laborem amb Càritas, la Creu Roja i els

serveis socials dels ajuntaments per ajudar les famílies que tenen problemes per pagar la factura de l’aigua i,

d’aquesta manera garantir l’accés al consum bàsic d’aigua a tothom. Arribant allà on puguem ajudar. Des que aquest

fons es va posar en marxa, hem beneficiat a més de 65.000 persones. Obrint-nos camí, com l’aigua.

picas.indd 13 31/03/2015 10:54:01

��!��YZ��està escrivint no hi faltarà un dels episodis més dolorosos de la seva vida.

—Núria, no podràs tornar a córrer.

Això és el que li van dir els metges després d’una caiguda durant una escalada a Mont-serrat. Tenia 22 anys i se li intuïa un futur pro-metedor després d’haver debutat setmanes abans, i amb una tercera posició, en la seva primera marató a la muntanya, a l’Aneto.

\��$��#��!��però es va trencar l’os astràgal del peu es-querre. L’impacte més gran, però va ser el missatge dels metges.

Es van equivocar en el pronòstic perquè no ��#��!��de la Núria Picas: “tant de bo mai m’hagués trencat aquest peu, però també crec que sense aquest contratemps no seria campio-na del món d’ultra trails. M’agrada pensar que aquell mal tràngol, aquells anys de se-quera, per dir-ho d’alguna manera, van ser-vir d’alguna cosa. Hem d’acceptar el que ens passa, però el més important és saber adap-tar-nos als canvis”.

“Quan el peu se’m va quedar rebentat i em van dir que no podria córrer mai més vaig ��$�� constància vaig tornar a fer-ho”. I el 2010 sí que es va integrar ja a l’equip de curses de muntanya de la selecció catalana i tenia una visió més panoràmica de l’esport.

També li va servir per descobrir els raids d’aventura i gaudir més amb la bicicleta de muntanya, o per deixar-se l’alè per aprovar les oposicions de bombera de la Generalitat de Catalunya: “en el llibre explico que res és impossible, que hem de lluitar per molt que les coses es torcin i de valent”. “N

úria

, no

podr

às to

rnar

a c

órre

r”

Foto

: Sa

lom

on.

picas.indd 14 31/03/2015 10:54:09

#momentosvending

www.vendiberica.ifema.esLINEA IFEMALLAMADAS DESDE ESPAÑA

INFOIFEMA 902 22 15 15

LLAMADASINTERNACIONALES (34) 91 722 30 00

[email protected]

En coincidencia con:Promueve:

¿Has pensado en RENOVAR o INSTALAREQUIPAMIENTO VENDING en tu negocio?

DESCARGA TU PASE DE ACCESO DIRECTO

A LA FERIA:

Colabora:

EN VENDIBÉRICA 2015, todo sobre el VENDINGy la RESTAURACIÓN AUTOMÁTICA

15 -17ABRIL2015MADRID-ESPAÑAF E R I A I N T E R N A C I O N A L D E L V E N D I N G

de 20 millones DE CONSUMIDORES DIARIOS EN ESPAÑA

UNA GRAN OPORTUNIDAD

COMERCIAL COMPLEMENTARIA

A TU NEGOCIO

picas.indd 15 31/03/2015 10:54:09

Cambrils, vila marinera i22)

Cambrils.indd 2 31/03/2015 12:41:37

a i capital gastronòmica(23

Des del segon número de la revista Parèntesi, les nostres passes s’han

adreçat terra endins defugint el litoral i la Mar Mediterrània. Tot i que pugui

semblar un menysteniment, no és més que el resultat de tenir un país tan ric i

variat en el que podem triar i remenar el destí de les nostres escapades a plaer,

segons les nostres apetències.Vet aquí que en aquesta edició l’equip

del Parèntesi hem volgut acostar-nos a Cambrils, una vila marinera que es troba estratègicament ubicada per a

convertir-se en el camp base de les nostres vacances si la nostra tria és el

turisme actiu. O bé en el paradís del descans si optem per unes vacances

relaxants del tipus “no m’atabalis”.

Cambrils.indd 3 31/03/2015 12:41:47

20)24) Foto

: Tur

ism

e de

Cam

brils

Cambrils.indd 4 31/03/2015 12:41:49

(25

Com moltes de les viles que ressegueixen el litoral català, Cambrils s’ha convertit en destí turístic per als cercadors de sol i platja, tant del país com

de l’estranger i, en la lluita per diferenciar-se i oferir una experiència especial al visitant, Cambrils ha apostat per l’oferta gastronòmica i el turisme familiar. Aquesta aposta, ��=�� $� �� marinera ha anat sempre acompanyada de la bona cuina. Quan, cap a la meitat del passat segle, els pescadors de la vila van descobrir que els turistes perdien l’oremus amb els seus suquets de peix i les seves cassoletes de rap van començar a aparèixer els primers restaurants.

^�� _�� `�!��i entrar a cegues a qualsevol restaurant amb la seguretat que gaudiries d’una experiència gastronòmica memorable: �� #� �!��

i el producte de l’horta dels pagesos de la vila en les mans expertes dels mariners eren una garantia d’èxit.

`��_��{��i Turisme, que va començar a formar els cuiners del futur. Alguns dels restaurants que van néixer amb el boom del turisme dels anys seixanta van trobar en el relleu generacional �� /�� altres casos, la falta d’aquest relleu va provocar que hàgim �� $��col·laborat en convertir Cambrils en la capital gastronòmica de la Costa Daurada.

Avui dia, l’oferta gastronòmica combina la cuina tradicional marinera amb l’arribada de les omnipresents franquícies de pizzes i pastes.

Però ja se sap, no només de peix viu l’home.

Text: Montse Rofes i [email protected]

Foto: Turisme de Cambrils

Cambrils.indd 5 31/03/2015 12:41:53

La vila que ara coneixem va començar lluny de la platja. Cambrils va néixer en el recinte emmurallat que ara representa el Barri Antic. A l’edat mitjana la muralla i les torres eren un equipament imprescindible per a la supervivència i suposaven la diferència entre la vida i la mort. La possibilitat de viure a prop de la platja, lluny ��!��pirates.

��$��=��!��`�!��commemoratives d’esdeveniments destinats a ocupar un lloc privilegiat en els anuaris. Però fent un passeig es pot visitar la Vil·la Romana de La Llosa, un jaciment obert al públic que presenta les restes conservades d’una vil·la de l’entorn immediat de Tarraco habitada entre els segles I aC i VI dC.

Una altra visita imprescindible és el Barri Antic, mentre es passeja pels estrets carrerons que recorden l’antiga vida intramurs, cal fer ��|�}��va patir Cambrils l’any 1640 i que és recordat, no tant per la seva ��

26)

El Cambrils més antic

El Marquès de los Vélez era el cap de les forces de Felip IV que va arribar a Cambrils després de prendre les viles del Perelló i l’Hospitalet. Els felipistes comptaven amb un �� amb grans nuclis d’infanteria i cavalleria i una forta quan-titat de peces d’artilleria. Les tropes que defensaven les muralles van resistir el foc �� nons fustigaven les muralles. ��la manca d’aliments per sos-��por a les represàlies i la impos-sibilitat d’aguantar l’empenta d’una força tan nombrosa ��els defensors de Cambrils es ��promeses que els havien fet els caps de l’exèrcit castellà.Però les promeses no es van complir i quan els soldats i el paisanatge rendits sortien per les portes de la muralla van morir degollats i esbocinats. Més de set-cents homes. Els �� batlle de la vila i diversos con-sellers van ser jutjats sumàri-ament i posteriorment execu-tats: “Al amanecer aparecieron colgados de las almenas de la plaza y con ellos sus enseñas militares y políticas, para que la pena no actuase solo en las personas sino que se extendie-se a las dignidades”.

El Setge

Foto

: Tur

ism

e de

Cam

brils

Cambrils.indd 6 31/03/2015 12:42:08

Cambrils.indd 7 31/03/2015 12:42:28

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA

Tel. +34 93 377 30 17

porque hoymás que nunca,las pymes se merecen unapausa.

O€

[email protected]

www.ivsiberica.com

MADRID

Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA

Tel. +34 97 657 01 42

Cesión de máquina + Mantenimiento

+ Servicio de sustitución inmediata por avería

+ Transporte y entrega de producto consumido

Te ofrecemos por:

A partir de 20 empleados Brio 3 Blue + Mini Snakky

SÓLO PAGAS LO QUE CONSUMES

Cambrils.indd 8 31/03/2015 12:42:29

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA

Tel. +34 93 377 30 17

[email protected]

www.ivsiberica.com

MADRID

Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA

Tel. +34 97 657 01 42

Tenemos la solucióna tu medidaPorque no todas las necesidades son iguales,

nuestras soluciones, tampoco.

Descúbralas.

20-50 50-100 +100

Cambrils.indd 9 31/03/2015 12:42:29

30)

Des de Cambrils, aquells que vulguin gaudir d’una estada activa poden visitar diferents indrets emblemàtics de la província de ~��\��!��!�trajectes de cotxe molt curts.

Si voleu gaudir de la natura, entre les escapades imprescindibles es troba la comarca del Priorat. La bellesa d’aquesta comarca donaria per a molt més que un reportatge i de ben segur que el visitant se n’enamorarà al cap d’un moment de racons i poblets: ��!��`}�� la serra del Montsant.

Per a aquells que frueixen amb una visita cultural, a setze quilòmetres de Cambrils trobaran la ruta modernista de Reus i la ineludible visita al Gaudí Centre. Una mica més enllà, la ciutat de Tarragona els ofereix la possibilitat de reviure la vida romana amb visites teatralitzades a la Part Alta. I una mica més amunt, Montblanc els permetrà reviure l’edat mitjana i buscar les arrels de la llegenda de Sant Jordi.

Si ja us heu culturalitzat��no podeu deixar de visitar Port Aventura, a escassos 15 kilòmetres del centre de Cambrils que, tot i no ser tan glamurós com passejar ��+��!��/��#�una escapada d’oci apta per a tota la família.

Camp base:

Cambrils

Cambrils.indd 10 31/03/2015 12:42:37

Cambrils.indd 11 31/03/2015 12:42:45

32)

��=� $�� $� �� #��!�� #�� la platja, o patinen per la plaça mentre ells es prenen el vermut fullejant un llibre o fent veure que llegeixen el diari. Aquest col·lectiu, massa sovint defenestrat i acusat de manca d’interès cultural, format majoritàriament per autònoms amb dies laborables de 18 hores que després d’acabar la seva jornada han de fer front a la intensa vida familiar que no entén de cansaments, aquest col·lectiu, quan va de vacances només vol descansar.Cambrils és el lloc ideal. Un passeig pel port amb carrers només per vianants plens de terrassetes que conviden a seure i tastar l’especialitat de la casa. Arribar xino-xano al Parc dels Pescadors, on sempre en passa alguna de grossa, des d’ una orquestra que ��!��!��música inesperadament moderna.

Un altre dels recorreguts imprescindibles és la visita al far vermell a la punta del moll. Com ��!��#��per a les barques a la nit, però el passeig per arribar-hi permet observar el treball dels mariners, descobrir la paciència que tenen alguns pescadors de canya apostats a les ��"��$��triat una bona hora, fruir amb les millors vistes de la vila.

Només descans

Foto

: Tur

ism

e de

Cam

brils

Cambrils.indd 12 31/03/2015 12:42:54

Cambrils.indd 13 31/03/2015 12:43:04

34)

��#��!��`�!��I��|��

^��'��'��!��|��Marítima. Un esdeveniment en què s’hi desenvolupen tot tipus ��!��{��$��#��d’embarcacions, una àrea d’activitats nàutiques, l’aula del mar i l’àrea lúdica infantil.

��=��~��!��!��~��`��_��Aquesta trobada que es podrà dur a terme gràcies a l’esforç de ��%+�%��|��`��`��|��`�!��!��_��%�!��València.

Les embarcacions tradicionals formen part del nostre patrimoni, quan el ferrocarril era una entelèquia i els camins eren difícilment transitables, les barques servien de transport entre els pobles i viles de la nostra costa.

��!��#��barques de mitjana es dedicaven a transportar mercaderies des ��!��;��#��continent.

Algunes d’aquestes barques han estat conservades pels seus propietaris amb l’esforç que això suposa, i és tot un luxe poder-ne veure tantes de juntes, i més si les podem veure navegar.

Des d’aquí només desitjar-vos bona mar!

Foto: Gerard Martí Estrada

Embarcacions Tradicionals

Cambrils.indd 14 31/03/2015 12:43:07

“Anima y Corpo“ Son también expresión de una renovada filosofía de partnersihp de Gimoka:Un soporte especifico y un apoyo al gestor en su operativa cotidiana.

le nuove miscele Gimoka studiate appositamente

per la distribuzione automatica

Gimoka business partner nel vending

y

Cambrils.indd 15 31/03/2015 12:43:09

(39

@

el racó del lector

Quina és la màquina de vènding més curiosa que has trobat?On acostumes a consumir els productes de vènding?

T’agradaria incloure una nova secció a la revista?Quin és el teu producte de vènding preferit?

Què és el que no t’agrada de Parèntesi?

Pots adreçar-te a nosaltres a través del correu electrò[email protected]

Twitter: @catalanavending

el ra

có

dell

ecto

r

sector.indd 2 31/03/2015 11:15:30

Assamblea General de l’ACV

38

dell

ecto

r Entrevista a Raúl Calleja director de Vendibérica 40

sector.indd 3 31/03/2015 11:15:40

38)

La nit de l’Associació

TEXT I FOTOS : TONI [email protected]

Un parell de turistes, encara amb les seves maletes, mi-ren encuriosits una pantalla

en el vestíbul de l’Hotel Silken Diagonal Barcelona. És difícil transcriure com tracten de pronunciar Assemblea Ge-neral de socis ACV 2015, mentre apareix una munió de convidats a la nit de l’As-sociació Catalana de Vènding (ACV).

Més de 100 persones van participar en la jornada del sector. Es va cele-brar l’Assemblea General Ordinària, amb l’aprovació dels comptes de 2014 i del pressupost de 2015, i el repàs de la gestió de 2014. Després d’un breu parèntesi en forma de ��es van encetar les ponències Som profes-sionals, inaugurades pel president de l’ACV, Toni Romero: Codi de Consum de

sector.indd 4 31/03/2015 11:15:48

(39

ció Catalana de Vènding

Catalunya, amb Albert Melià, subdirec-tor de l’Agència Catalana del Consum; Opcions de futur per a la continuïtat del negoci, amb Yolanda Tarango, d’Àgora Assessorament i Serveis; Cinc claus per garantir la seguretat alimentària, amb Merche Lecha, adjunta a la direcció de Sigesmar; i El Llibre Blanc del Vènding, una perspectiva de futur, amb Francisco Güell, de TPC NetGrup].

Després es va celebrar el sopar Viu El Vènding, en què es va lliurar un ob-sequi commemoratiu als presidents de l’ACV durant els seus 25 anys d’història. Us deixem amb imatges de la jornada i dues entrevistes que hi vam fer: a Yo-landa Tarango, una de les ponents, i a Carles Gironès, adjunt a presidència de PIMEC Comerç.

sector.indd 5 31/03/2015 11:15:55

40)

Text TONI DELGADOFotos CEDIDES

Raúl Calleja és el director de la Feria Internacional del Vending y Restauración Automática, VENDIBÉRICA 2015. L’esdeveniment està organitzat per IFEMA

(l’espai on es celebrarà entre el 15 i el 17 d’abril), promogut per PVA i compta amb la col·laboració d’ANEDA, ACV, AVV i EVE.

—Quin paper té VENDIBÉRICA dins del sector del vènding? VENDIBÉRICA compleix tres grans funcions: donar més visibi-litat al sector del vènding; ser una eina comercial al servei de cada empresa; i funcionar com a plataforma perquè l’usuari ��

—Quines són les necessitats actuals el sector? I les futures? El sector està avançant perquè s’han donat i s’estan donant passes importants. Hem de continuar treballant perquè el � �� !��

com un sector molt més segur i transparent. El camí és con-tinuar innovant en productes de màxima qualitat i preus molt competitius. Quan les marques treuen un producte al mercat, [ja] veuen el vènding com un canal complementari.

—Un dels errors del passat va ser la manca d’unió en el sec-tor?Els sectors tenen els seus cicles. Són més forts si estan units que fragmentats. Es pot operar en l’àmbit local, però és ne-cessari defensar una vocació sectorial i associativa. —Una de les 15 raons que, des de l’organització, enumereu per anar a VENDIBÉRICA són, precisament, les noves alian-ces que s’hi poden fer. Hi ha molts motius per participar en la gran festa del sector a la Península Ibèrica. Tingues en compte que és l’única pla-taforma dirigida a tots els operadors del vènding en aquesta zona. Hem creat una ruta nova, VÍAINNOVA, en què més de 40 empreses presenten noves eines per al sector del vènding [implicant als professionals de les màquines de begudes ca-��=!��-delitzar el client...] També es pot assistir a jornades tècniques de màxim interès. VENDIBÉRICA no és només una trobada

Raúl Calleja: “VENDIBÉRICA ésa les necessitat

sector.indd 6 31/03/2015 11:15:58

(41

és una eina viva que s’adapta ats del sector”

comercial del sector del vènding entre oferta i demanda, sinó entre demanda i demanda.

—Quines són les grans novetats d’aquesta edició? La tecnologia és una de les grans protagonistes de VENDIBÉ-RICA 2015. Fomenta la interacció entre usuari, client, fabricant i operador. Al Pavelló 5 d’IFEMA coincidirem amb INTERSICOP �� `�� %�-nes], i el Salón del Gourmet. Aquesta convivència sectorial serà molt positiva i fomentarà moltes sinèrgies. L’any passat vam rebre més de 7.000 professionals durant els tres dies, i aquest any segur que superarem la xifra.

—El gran producte del sector del vènding és el cafè. El 16 d’abril VENDIBÉRICA organitzareu el Día del Café. Ho farem amb el suport del Fórum Cultural del Café, que també organitza el 4t Campionat Barista de Madrid. També s’hi cele-brarà una jornada tècnica dirigida als operadors. %&��'��(��' ��pot ser igual i inclús millor que el d’hosteleria. És així. Hi ha sabors de determinades marques que només es poden consumir via vènding. Està demostrat que el consumi-

dor està disposat a pagar una mica més per un cafè de qualitat al vènding si és un producte excel·lent.

—Quina és la teva responsabilitat com a director de VENDI-BÉRICA?El paper del director consisteix a crear un producte capaç d’ofe-rir rendibilitat a les empreses participants i ser protagonista en el sector de la distribució automàtica. Has de parlar amb els �� possible amb l’equip comercial... —Quines millores heu incorporat respecte a l’edició 2013?Cada edició és diferent perquè el moment econòmic també ho és. Sempre diem que VENDIBÉRICA es celebra en el lloc indicat en el moment oportú. Aprenem coses que hem de cor-regir, potenciem les que funcionen i fem noves apostes. Crec que està ajudant molt la reducció dels costos de participació o segmentar l’oferta amb iniciatives com el Día del Café. En la següent edició, la de 2017, ja valorarem quines són les ne-cessitats del sector i reorientarem el paper de VENDIBÉRICA perquè hi tinguin cabuda altres sectors complementaris. VEN-DIBÉRICA és una eina viva que s’adapta a les necessitats del sector.

sector.indd 7 31/03/2015 11:16:02

42)

“He de marxar ja. És una llàstima perquè hauríem tingut una bona conversa”, li diu un home a Yolanda Tarango, especialista en mediació i assessor d’empre-

sa familiar a Àgora Assessorament i Serveis: “no estic d’acord amb algunes de les coses que has dit”. Ella li demana el te-lèfon: “cap problema! Et truco i ho parlem. Jo encantada”. S’acomiaden i Yolanda Tarango continua xerrant amb Parèn-tesi. La seva ponència Opcions de futur per a la continuïtat del negoci ha estat un èxit. Ha sabut captar l’atenció de l’audiència des del primer moment, des del comentari sobre el micròfon ��!��!�� -fessional.

—*��+��7�Bàsicament són estructurals i informatius. Els estructurals im-pliquen l’organigrama, la jerarquia, el manual de funcions... —Qui té el mono��'��+��7Més que el mono��-��treballadors veuen que hi ha més gent que els mana, però que ningú deixa de fer-ho. I, és clar, es pregunten qui és el seu cap jeràrquic directe. A qui s’han de dirigir.

—És important que hi hagi comunicació. �� G�� -ganitzacions, els del nivell més baix en l’estructura jeràrquica moltes vegades no se senten escoltats. Molts cops des de dalt es prenen decisions de manera unilateral, sense tenir en comp-te els qui rebran les conseqüències, i la informació es va de-�� $��com. Anem sempre amb presa, tot és per abans-d’ahir. Tot ho comuniquem per correu electrònic en lloc de reunir-nos en una taula. Quan les comunicacions són així el malestar en el treball es canalitza a casa.

—I no és el camí. Un treballador a qui no el tinguin en compte i necessiti cridar sense cridar, com ho pot aconseguir? Conec una persona que se’n va al lavabo, agafa paper higiè-nic, i el va trencant en trossos petits mentre respira i es relaxa. El que et diguin no té per què ser un atac personal contra tu. Molts cops és que no en saben més. —O que actuen igual amb ells mateixos. Molts cops no en som conscients. Estic treballant per a una empresa de 300 treballadors en què s’han incorporat nous di-rectius. No els diuen que s’han de fer càrrec de dos o tres per-sones i ho fan d’un. Els altres, a nivell jeràrquicament inferior, pensen que no tenen cap. Però és que, de tot això, el director general no se n’assabenta i diu que la gent no sap treballar. La seva perspectiva és lícita, i quan parles amb ell els seus argu-ments són coherents.

—Perquè potser no coneix ni als seus empleats. Ell diu que no té temps per fer-ho, que va al dia a dia, però la gestió de persones exigeix una inversió de temps.

Yolanda Tarango: “Que ununa oportunitat

TONI [email protected]

sector.indd 8 31/03/2015 11:16:05

(43

una cosa t’incomodi suposa tat per millorar”

—Yolanda, en la ponència has dit que és important que les persones no siguin imprescindibles en una empresa. Però si no et fas indispensable, un altre podrà assumir el teu paper i... Sovint es mal interpreta el concepte d’imprescindible. Sóc im-prescindible per la meva manera i capacitat de fer les coses sempre millor. Això és el que em fa ser únic per a l’empresa. ��G��anomeno regnes de taifes. Quan vas al treball i algú et diu això ho porto jo. O això m’ho gestiono jo. Penses que el que fas tu no té impacte en què fan els altres? Si ets imprescindible, ho ets pel valor potencial que puguis aportar, per la teva metodo-logia, proactivitat i anticipació. Per exemple, si jo et demano que et casis amb mi i em dius que sí, quin dels dos ha tingut iniciativa?

—Suposo que tu una mica més, però jo també he tingut inicia-tiva per dir-te que sí. I qui s’ha anticipat?

—Tu. Els dos hem tingut iniciativa, però jo m’he anticipat. Avui dia un dels valors fonamentals en una empresa són persones amb capacitat d’anticipació, de veure què vindrà i siguin valentes. Fer-nos necessaris, però no imprescindibles. Que no ens valo-rin pel que protegim, sinó pel que aportem.

—En una conferència així els primers minuts són bàsics per a guanyar-te a la gent. Se sol recórrer a la vida personal perquè ��'��'�� 7�

Quan expliques més d’una experiència algú s’hi acaba identi-��Y��!��!��públic. Cal escoltar, estar molt atent a les seves mirades i movi-ments, a la postura... Però el més important per captar l’aten-ció és moure’t i apropar-te a ells. Per la nostra cultura ens cos-ta molt baixar la mirada i retirar-la. Ens sentim compromesos. —Es tracta de provocar el públic. Jo provoco molt. Es tracta de reptar-los, de fer-los partícips i que no es mantinguin passius.

—Abans has dit, o així ho he interpretat, que cal remoure dins a veure què surt fora. [Riem]. A vegades la gent s’incomoda. És normal, humà... Sempre dic que una cosa t’incomodi suposa una oportunitat per millorar. No és normal que no et molesti res. —Empipar-se és normal. També has comentat que hi ha qui pensa que s’ha de deixar d’empipar. En el fons, la qüestió és com es canalitza l’enuig. És un indicador que alguna cosa que ha passat no m’agrada i no puc negar-ho, malgrat que estiguem en la cultura de la negació. A un nen de tres anys no se li pot dir que no s’em-pipi o com ha de fer-ho. El que sí que pots fer és preguntar-li t’ha agradat empipar-te? T’ha anat bé picar de peus? En lloc de picar de peus, què t’agradaria fer la propera vegada? Què et semblaria donar cinc puntades de peu a una pilota imaginària? I cridar mut [ho fa]?

sector.indd 9 31/03/2015 11:16:10

AC�

Els nostres associatsA.B.S VENDING SL43120 ConstantiTarragona902.197.097

ADELVA, S.A.08203 SabadellBarcelona93.710.08.15

ALMA EXPENDEDORAS SLU08304 MataróBarcelona600.86.84.80

ALVADISEL, S.L.43203 ReusTarragona977.34.00.57

ANTONI PALACIO IGLESIAS08783 MasquefaBarcelona607.72.70.21

ARBITRADE, S.A.08034 BarcelonaBarcelona93.560.80.00

ARGENT-VENDING J.S LUNA08310 ArgentonaBarcelona93.797.00.21

AUTOBAR SPAIN, S.A.08940 Cornellá de LlobregatBarcelona93.377.97.07

AUTOMATED TRANSCIONS, SL08160 MontmelóBarcelona93.579.98.75

AUTOMATIC F. COMPANY, S.L.08591 AiguafredaBarcelona93.844.25.25

AUTOMATIC TARRACO, S.A.43006 TarragonaTarragona902.22.02.19

AUTOMATIC VENDING CALVIÑO SL08700 IgualadaBarcelona93.803.71.49

AUTOMATICOS ARANDA CATALU-NYA, S.L.08291 RipolletBarcelona93.592.15.85

AUTOMATICOS COSTA, S.L.17412 Massanet de la SelvaGirona972.85.84.79

AUTOMATICS GURT, S.L.17430 Santa coloma de FarnersGirona972.84.09.37

AVALON COMPANY08203 SABADELLBarcelona686.099.390

AVENTA08170 Montornes del VallesBarcelona902.930.320

BEFA VENDING, S.L.25008 LleidaLleida973.23.88.80

BELTRAN Y RAMIREZ, S.A.17740 VilafantGirona972.50.96.18

BORGES SAU43205 ReusTarragona977.309.448

BRITA IBERICA SL08007 BarcelonaBarcelona93.343.58.48

C.R. VENDING VALLES, S.L.08415 Bigues i RiellsBarcelona93.865.85.80

CAFEGRA SL08185 Lliça de VallBarcelona93.843.99.21

CAFES TUPINAMBA SA08360 Canet de MarBarcelona902.110.169

CESAR CODES CARDETE08014 BarcelonaBarcelona93.331.85.95

CIALVEN, S.L.08970 Sant Joan DespíBarcelona933730601

COESMA VENDING SLU25270 Sant Guim de FreixenetLleida616.43.91.60

COMERCIAL DISPENSER SL.25002 LleidaLleida973.214.432

COMERCIAL TALARN SL43157 Sant Carles de la RàpitaTarragona615.084.012

44)

sector.indd 10 31/03/2015 11:16:10

(37

D F �

G L �

MP �

DACOTA VENDING, S.L.08420 CanovellesBarcelona93.849.88.10

DELIKIA36316 Viancios GondomarPontevedra902.100.169

DELIVRA SLU08192 Sant Quirze del VallesBarcelona93.721.79.00

DINAMIC VENDING SL08980 Sant Feliu LlobregatBarcelona93.450.35.34

EGARA VENDING (Luis Castro)08225 TerrassaBarcelona93.733.72.57

ESMAR VENDING, S.L.08243 ManresaBarcelona93.874.85.02

ESPAI VENDING SL08350 Arenys de MarBarcelona93.795.78.79

ESTEBAN ESPUÑA, S.A.08181 SentmenatBarcelona93.715.04.30

EUROVENDING FND, SL08213 PolinyàBarcelona93.700.18.78

G.S.BAGES VENDING, SCP08251 SantpedorBarcelona659.44.21.62

GEPEAC SL08700 IgualadaBarcelona93.804.50.57

GUZMAN VELAZQUEZ Mª ROSA08191 RubiBarcelona93.588.12.99

HUES-VENDING SCP08783 MasquefaBarcelona607.902.303

IBERVENDING, S.A.08192 St. Quirze del VallésBarcelona93.721.79.70

IVS IBÉRICA08960 Sant Just DesvernBarcelona93.377.01.17

J. J. VENDING, SL08027 BarcelonaBarcelona93.351.83.17

JUAN LUIS BENITO IZQUIERDO, S.L.08720 Vilafranca del PenedesBarcelona93.890.49.72

LAVAZZA ESPAÑA SL08021 BarcelonaBarcelona93.229.45.80

LLAMPER VENDING, S.L.08783 MasquefaBarcelona93.772.79.25

LLUIS CASANOU08635 Sant Esteve SesroviresBarcelona93.771.39.46

MAJALINOS VENDING SL08012 BarcelonaBarcelona616.05.11.61

MARIA LOURDES BOIXADER LLORENS08330 Premia de MarBarcelona93.752.50.28

MASCARELLA EQUIP, S.L17500 RipollGirona972.70.39.72

MFM FAS MACHINE SL28850 Torrejon de ArdozMadrid91.674.91.87

OSBORNE DISTRIBUIDORA, S.A.28034 SalvatierraMadrid902.404.100

OSMAC VENDING L’ EMPORDÀ, SL17251 CalongeGirona658.812.906

PERE CORNELLA SLU17458 Fornells de la SelvaGirona972.476.300

PONS CASANELLAS, Ricard08700 IgualadaBarcelona608.94.95.98

PRODUCTES ILSTANT SLU08279 AvinyóBarcelona93.260.20.97

RAMON JOSEP GUARCH VILARO08029 BarcelonaBarcelona93.322.42.08

(45

sector.indd 11 31/03/2015 11:16:10

SALUTZUMOS SL08028 BarcelonaBarcelona SATVENDING08030 BarcelonaBarcelona629.463.390

SERUNION VENDING S.A.08940 Cornellà de LlobregatBarcelona93.480.06.20

SERVICIOS DE VENDING HM 2000 SL43300 TarragonaTarragona977.838.134

SERVIMAS-SPORT, S.L.08130 Santa Perpetua de MogodaBarcelona93.846.18.01

SERVIVENDING, S.L.08020 BarcelonaBarcelona93.303.21.08

SEUDING SCP25300 TarregaLleida650.687.253

SIGESMAR08027 BarcelonaBarcelona93.205.97.77

SINDREU VENDING08107 MartorellesBarcelona93.593.71.14

SONIA ORTEGA PEREA08784 PieraBarcelona

93.779.49.92SUPERMATIC 2000, S.l.08024 ManresaBarcelona93.873.18.58

SYSTEM COFFEE SCP08450 Llinars del VallesBarcelona93.841.34.20

VACARISSES SERVEIS DE VENDING SCP08279 VacarissesBarcelona93.828.22.43

VALLES VENDING SL08916 BadalonaBarcelona93.468.02.42

VECOMAT, S.L.08026 BarcelonaBarcelona93.347.79.58

VENCAFESA, SCP08917 BadalonaBarcelona93.266.08.50

VENCAM 2000 SL43330 DeltebreTarragona VENDICOM, S.L.43765 TarragonaTarragona977.31.32.96

VENDING BESCANÓ SL17162 BescanoGirona972.442.623

VENDING BUSI08279 AvinyoBarcelona93.838.89.60

VENDING EL CAFETO LEVANTE, SL30562 CeutiMurcia96.810.59.16

VENDING EL CAFETO, S.L.08458 Sant Pere de VilamajorBarcelona93.845.08.84

VENDING LA PLANA, S.L.08560 ManlleuBarcelona93.851.44.89

VENDING MANRESA SL08272 Sant Fruitos BagesBarcelona93.876.95.20

VENDING MARTÍNEZ, S.C.P.08700 IgualadaBarcelona93.803.63.16

VENDING PALLEJÀ SL08780 PallejàBarcelona93.663.42.03

VENDING PONS, S.L.08700 IgualadaBarcelona610.52.48.99

VENDINMAT 3000 SL08620 St. Vicenç dels HortsBarcelona93.656.03.77

VIMAC VENDING SCP08780 PallejàBarcelona93.663.09.15

WATER AND MORE IBERICA SL08302 MataroBarcelona93.702.35.04

RS � VW

�

46)

sector.indd 12 31/03/2015 11:16:11

(37(47

Fa uns minuts que ha acabat l’Assemblea General Ordi-nària de l’Associació Catalana de Vènding (ACV). Car-les Gironès, adjunt a presidència de PIMEC Comerç, no

se n’ha perdut cap detall. Abans d’atendre a Parèntesi, fulleja els últims exemplars de la revista: “pel que estic veient, és una revista de captació. No és només sobre el sector. És fresca. Veig que la treballeu molt bé”.

—*��'�� 9;<=> ��Wpar en una jornada com aquesta?És molt important conèixer els sectors que arriben al consumi-dor. Crec que el vènding n’és un dels que més èxit tindran en el futur. És un sector que està canviant, igual que el model social, polític, econòmic... El vènding té la possibilitat de demostrar a la societat que té un producte de qualitat i de proximitat. Depèn del tipus de comerç, establiment o empresa, pot ser un produc-te disponible les 24 hores dels 365 dies de l’any.

—Cal trencar el tòpic de la màquina que no funciona. O de l’entrepà de la màquina que és un xiclet. Crec que vosal-tres amb aquesta revista i actes com el d’avui serveixen per deixar clar que el vènding s’està adaptant als nous temps.

—Aquest sector defensa i reivindica un producte seriós, prò-xim i immediat.Si vull anar a comprar un entrepà a les dotze de la nit, només

em trobaré aquests supermercats que encara estan oberts i que, amb tots els respectes, estan regentats per gent que potser no és professional o no ho és molt. No tenen carn i ve-nen fruita i quatre coses més. Si la xarcuteria on sempre vaig a comprar tingués una màquina expenedora, aniria a comprar-lo allà perquè sé què estic comprant. Si la xarcuteria obre cada ��'��'��$��!��'��cap cost addicional... Per què no ho ha de fer? Ens hem d’obrir una mica tots.

—Com és d’important per a un sector estar representat per una associació?És imprescindible. Nosaltres, com a patronal, també us repre-��!��%��més que mai, necessitem associacions per unir energies, idees i defensar els nostres drets. Tota la família del vènding català ha d’estar associada a l’Associació Catalana del Vènding i vosal-tres esteu representats per PIMEC. Ens hem de veure i ens han de veure forts quan parlem amb una administració.

—<�� Z��interessos.En un mateix sector no hi ha competidors, sinó companys de viatge. Quan tot anava bé hi havia molt conformisme. La gent no s’associava tant, i les associacions tampoc feien tantes co-ses. Ara tothom s’ha posat les piles i les associacions tenen una tasca molt important: organitzen actes i presentacions, es re-lacionen amb les patronals i els sindicats... —Actes com el d’avui serveixen per a compartir experiències i dubtes, establir nous contactes... Aquest �� que estan fent ara és importantíssim. He convidat al president de l’ACV a formar part del Consell del Val-lès Oriental de PIMEC [fa unes setmanes que l’associació ja n’és membre]. Ens hem d’unir tots.

Carles Gironès: “Ens hem de veure i ens han de veure forts”

TONI [email protected]

sector.indd 13 31/03/2015 11:16:14

48)

mon

ogrà

fic

Els sucs. Una beguda ancestral en contínua evolucióText: Sergi Olivera

Imagina que has decidit travessar caminant les escarpades muntanyes del Ripollès per en-dinsar-te a la Vall de Núria. Després de les quasi quatre hores de camí, tot remuntant el riu Freser i serpentejant amb la via del tren cremallera mentre gaudeixes de l’espectacular pai-satge, arribes a l’esplanada del llac i el Santuari. Assedegat, poses els peus dintre de l’estació de tren, i què hi trobes? Unes temptadores màquines de vènding que demanen a crits que les facis servir. Dins d’elles, tot un ampli assortiment de productes comestibles i begudes. Com ets dels que t’agrada portar una vida saludable, vols aportar al teu cos una bona dosi de vitamines després de l’esforç senderista... i què carai! Estàs mort de set després d’un camí tan feixuc. Ho tens ben clar: compres un suc.

monogràfic.indd 2 31/03/2015 11:18:23

(49

Els sucs són un producte imprescindible del consum en format vènding. Difícilment trobarem alguna màquina multi producte que no ofereixi aquest tipus de beguda que s’extreu de les diferents fruites del món. De fet, d’ençà que s’imposen culturalment millors hàbits d’alimentació, més importància tenen els sucs, i com més na-turals siguin, millor. Podríem dir que en la mateixa mesura que molta gent ha deixat de fumar en els últims anys per raons de salut, també són moltes les persones que van adquirint nous hàbits saludables en

el moment d’alimentar-se, sabedors que els aliments naturals bene-��"��aquest reportatge veurem com, en els últims temps, la indústria del suc busca reinventar-se cap a fabricacions més naturals i una millor qualitat per atraure l’atenció dels consumidors. I en aquest canvi el món del vènding hi té molt a dir.

monogràfic.indd 3 31/03/2015 11:18:24

És molt difícil documentar el moment exacte en què es va co-mençar a consumir suc. La presència de la fruita en l’alimentació humana ve des dels inicis dels temps (us sona la història de la poma i Adam i Eva, no?). De fet, l’ús del suc del raïm, el most i el vi ja es cita en documents històrics egipcis, grecs i romans. Aquests últims ��!��tipus de most.

La joia de la corona actual en el món del suc, la taronja, va sorgir fa vint milions d’anys de la regió tropical del sud-est asiàtic, i és el suc més consumit. Avançant en el rellotge històric, veiem que els sucs extrets de les fruites han estat utilitzats com a remei medicinal durant segles.

Durant les èpoques de descoberta de nous mons, els llargs viatges ultramarins, que comportaven mesos sense varietat alimentària, provocaven als marins malalties com l’escorbut, a causa de la manca �� `�� %� �� !��

avantguardista en aquells temps, ja havia des-

cobert que amb unes petites

dosis dià-ries de

s u c d e

llimona podien eradicar la malaltia. Així que van afegir aquesta be-guda a la inalterable ració diària de ginebra (vet aquí que potser va començar també la història del gintònic, però això donaria per a un altre reportatge) i l’escorbut va deixar de fer la guitza als marins.

El següent esglaó de la història del suc arriba amb la revolució in-��$��Els sucs s’havien desenvolupat com a forma d’alimentació militar, per als destacaments de soldats en campanya que lluitaven lluny de les grans ciutats i els seus mercats, centres de distribució d’aliments. Amb la revolució industrial i la pasteurització descoberta per Louis Pasteur (1822-1895) s’obria la possibilitat d’augmentar la durabilitat del suc i, per tant, l’oportunitat d’envasar, conservar i distribuir a grans distàncies el producte representà un autèntic boom per a la industrialització i la comercialització d’aquest.

Recordem que la pasteurització, que encara s’aplica, és un procés tèrmic que destrueix els microorganismes fent possible la conserva-ció dels aliments a la vegada que afecta mínimament les propietats nutricionals. Així, sorgeix als Estats Units, és clar, una creixent indús-tria, amb la pionera empresa Welch de Nova Jersey al capdavant, que comença a envasar suc de raïm pasteuritzat (1869). Ja al segle �� |�� }�� _�� !��dels primers sucs de taronja.

Amb la millora de les comunicacions i la competència oberta en-tre diferents empreses, la indústria del suc ha esdevingut gegantina �� $� �� %�� productes, gustos i funcionalitats de gran abast pels consumidors.

Orígens ancestrals, passat medicinal, indústria actual

monogràfic.indd 4 31/03/2015 11:18:34

(51

Tres varietats de sucsNo acostumem a diferenciar entre les tres grans modalitats que es

comercialitzen i que estan registrades així per llei europea (Directiva 2012/12/UE). Per una banda, tenim els sucs de fruites, que s’obtenen de les parts comestibles de peces sanes i madures que han de ser

fresques o bé conservades per refrigeració o congelació amb el co-lor, aroma i gust característics de la fruita que es tracti. En segon lloc, la llei distingeix el suc que s’obté a partir de concentrat, és a dir, de reconstituir amb aigua el suc de fruita prèviament concentrat que mantingui les característiques essencials del líquid original. En darrer lloc, trobem el nèctar de fruita, que a més de l’addicció d’aigua pot o no incorporar sucres, edulcorants o mels als sucs originals, tot sem-��#��#��

monogràfic.indd 5 31/03/2015 11:18:38

Com més natural, millorCom anunciàvem en la primera part d’aquest �� , la indús-

tria del suc està derivant en els darrers anys cap a una major qualitat i propietat natural als seus productes. A l’estiu del 2014 es va fer pú-blic el darrer informe anual de l’Associació Europea de Productors de Suc (AIJN). A més de destacar que durant 2013 s’havien consumit 11.000 milions de litres de suc als països de la UE més Turquia, Noru-ega i Suïssa, s’avisa que el consum del producte continua en descens ��=��!��2018.

La xifra esperançadora que es transmet de l’estudi és que els sucs refrigerats i no procedents de concentrats (NFC) són els únics que

augmenten xifres de consum, per sobre dels concentrats i dels que es comercialitzen a temperatura ambient. És a dir, els consumidors valoren cada cop més la qualitat i l’aportació sana i natural d’aquesta beguda. És per això també que molts fabricants desenvolupen sucs funcionals i amb propietats afegides que s’adrecen a consumidors ��!��!��!��%��canvis no només afecten la fabricació del producte, sinó que tenen efectes en el màrqueting i en els tipus d’envasos que s’utilitzen, que busquen proximitat.

El món del vènding no viu aliè a aquests canvis de paradigma cap a una alimentació més sana. De fet, ja es comercialitzen algunes mà-quines de restauració automàtica que exclusivament ofereixen suc natural espremut directament; i també noves marques que oferei-xen sucs naturals no concentrats barrejats amb peces senceres de fruita que es comercialitzen amb el nom de “smoothies”.

monogràfic.indd 6 31/03/2015 11:18:39

monogràfic.indd 7 31/03/2015 11:18:42

Foto

: Noe

mí E

lías

mishima.indd 56 31/03/2015 11:26:08

mishimaDavid Carabén:

“El líder ha de buscar gent millor que ell que

el complementi”

mishima.indd 57 31/03/2015 11:26:10

56)

TONI [email protected] CEDIDES

PARLA COM SI ESTIGUÉS EDITANT UN TEXT O LA LLETRA D’UNA >$\^_�� `${;`� >$|$}~\� �}$|>=��\$ � �� <$�;�$� ;� }&�>$�SINÒNIMS PER ENRIQUIR UN DISCURS QUE MAI DEIXA DE SER =�9�\�$\;�;��$&��>|��;>��~��=��`=|�`=�<;��;<$ �*&=��&\�TAMENT AMB MAZONI ACTUARÀ EL 23 D’ABRIL AL CONCERT DE �$\��|`;�`=��`;$|;�$|$ �$��$&`;��|;�`=�}$|>=��\$�

mishima.indd 58 31/03/2015 11:26:11

(57

—Vas començar a cantar d’Erasmus a França. Moltes vegades, quan marxes a viure fora o canvies les teves ��aspectes del caràcter o de la personalitat que potser tenies adormits. O que t’havies censurat. En aquella època estava estudiant ciències polítiques. Sempre he viscut molt la músi-ca i gairebé tots els amics que vaig fer a França tenien ins-truments i bandes de rock. Començar a cantar va ser un joc ��Y��$��=��!��enganxant.

—Vas aprendre a ser més valent?Crec que atorguem als altres i al nostre entorn més immedi-at (família i amics) un poder sobre què podem o no fer, què s’espera o no que fem... Hauríem de poder controlar més les nostres vides. [Viure fora] em va servir per a perdre pors, ma-nies i complexos. Per a deixar-me anar.

—Quines coses vas perdre? Dir-me per què dimoni no podia cantar. Tenia 21 o 22 anys, i normalment les vocacions musicals comencen abans. Sí que $��!��=��$��cap encetar una carrera musical. Ni tan sols de fer música com a hobby.

—Quin va ser el teu primer desengany musical? Potser adonar-me que en sabia tan poc. No he estat prou just amb la música. Si sempre m’ha fet tan feliç, per què no li he dedicat més hores? Com és que no vaig continuar estudiant piano? Encara n’he d’aprendre moltíssim.

—Algun cop has dit que una cançó és com un animal viu. Com intenteu que no mori? A vegades penso que és una gàbia d’ocells, quelcom que in-��=��}��estructura morta que pren vida quan algú l’escolta o la canta.

—Què ha de tenir un disc per atreure’t?Bones cançons, coses boniques i evocadores que et commo-guin. I, alhora, que et soni vertader.

Foto: Alberto Polo

mishima.indd 59 31/03/2015 11:26:13

—L’ànsia que cura és el títol del vostre últim treball. L’ànsia és tam-�� W��7Sí. Crec que és una mica sentir-se viu, tot i que aquest neguit pot ser considerat com a quelcom negatiu. Tenim coses a fer i a dir, encara no estem de tornada de res. Quan ets músic, puges a un escenari d’una manera regular. Has d’integrar aquesta angoixa, ��#��-ren una ansietat, un neguit i uns nervis, i si les afrontes, és perquè et fan feliç. Perquè hi trobes un sentit.

—Tens algun mètode per combatre aquests nervis?;�<�� $�� !�� !�� %��! ��!��I�� Z��manera de superar-ho és pujant a l’escenari.

%=��#��=��(��(�� (��'��$��-cenari us poden passar moltes coses pel cap... La societat t‘ofereix un comandament a distància amb 400 botons. ��!��!��%�#=��=��!��-pectes ambivalents que li toca descriure al músic. Crec que les bones ��}��

��"��%��}��les meves contradiccions: els moments en què la meva ànima dubta, s’equivoca i fa el contrari del que pensa. Així que em costaria molt fer ��}�� #��

%�� "�� }��$��Y�$��$��-��=�� —Com és la relació dels grups durant els festivals?Depèn del caràcter de cadascú. Nosaltres som una banda amb molts amics músics. Si ets músic, en realitat, ets un somiatruites, ��#�� Z��$��fàcil i estem units per l’experiència de pujar a l’escenari i l’exigència ��=�� +�� {�� penya estava molt � ��, molt calenta. Et passa sovint allà.

—Què ha de tenir el líder d’un grup de música?Com el de qualsevol grup humà, ha de ser capaç de treure el millor dels seus companys, saber què vol i com aconseguir-ho. El líder ha de buscar gent millor que ell que el complementi, tenir la ment ober-ta i ser humil.

58)

mishima.indd 60 31/03/2015 11:26:19

(53

mishima.indd 61 31/03/2015 11:26:20

—$�� ;{$�� músics sou uns supervenients. Sobreviure és també arriscar � ��heu fet els Mishima canviant d�� Paco Loco a Peter Deimel. En realitat, busques tenir les sensacions dels inicis. Quan vam trobar-nos amb el Paco per primer cop, vam anar amb una mà al davant i una altra endarrere, completament en pilotes. Ell va fer que ens qua-��!�� }��!��on ho havien fet primeres espasses mundials era un repte que volí-��\��Z��intentar treure el màxim suc possible de l’experiència de ser músic, de gravar discos o fer directes. %$�� (��(�� '�� $��=��Z��

��=��$��$��als seus seguidors, per pocs que siguin. Si a l’hivern o a l’estiu no t’ho passes bé en un local de merda, no vols ser músic. I si no et mola tenir pintura sota les ungles, no et mola ser pintor. —Poder-te dedicar exclusivament a la música te n’ha proporcionat una visió més global?Y��$��$�� =��!��$��!��/��~��Z��#��#=��~��$��=��!��=�� $��+��la perspectiva de dir ��"� #�. —��'�� #=��

Foto: Oriol S.

60)

mishima.indd 62 31/03/2015 11:26:22

PARADA SOL·LICITADA:ÚLTIMA ESTRENASIGUI QUINA SIGUI LA TEVA NIT,NITBUS T’HI PORTA.

17 línies que connecten tota la nit18 municipis metropolitans amb una freqüènciade pas de 20 minuts. De 22.00 h a 6.00 h.Integració tarifària. Càmeres de seguretat.

Tota la info a l’app Ambtempsbus.Descarrega-te-la!

mishima.indd 63 31/03/2015 11:26:26

—Què ens pots dir dels teus companys de Mishima? Sense Marc Lloret, company i amic des de fa molts anys, Mishima no seria igual. Sempre té moltes idees d’arran-"��}��dia a dia de la banda, apagar tempestats, aguantar-me a mi i a la resta... En Dani Vega és súper intuïtiu i ens fa riure a tots. Està molt despert i a l’aguait de què passa ��`��$��banda. Té un sentit de l’humor peculiar, i juntament amb el Vega lidera la part més exigent. Els dos fan possible els bons baixos i guitarres. En Xavi, com li passa al Marc, té molt en compte les ambicions del grup. L’Alfons Ser-ra és un bateria extraordinari, un enamorat de la música també, encara va a molts concerts i escolta molta mú-��#=��grup, més de les que li pertoquen. Les assumeix amb gust i ganes. Me’ls estimo molt als quatre.

%��(�� més les crítiques?Molt. Haver estat a l’altra banda m’ha ajudat molt no ��!�� que puc donar jo en una entrevista. També a la premsa �� #��=��que el primer a acceptar les crítiques sigui jo.

—Amb què t’han criticat més? Per l’anunci del Banc Sa-badell o la foto amb Tomás Roncero? �+�� `�� $�� !� ��+��!��l’anunci, ja m’esperava moltíssimes crítiques i que molta ��$��!��peculiar amb què ens trobem. Com et deia, visc exclu-sivament de la música, i he d’aconseguir recursos on no n’hi ha. El país és petit, i has d’anar traient recursos d’on pugui. Tothom fa el que pot, no el que vol. Fo

to: X

avie

r Ber

tral

mishima.indd 64 31/03/2015 11:26:30

mishima.indd 65 31/03/2015 11:26:31

contra.indd 1 31/03/2015 10:25:10

Documents

Parèntesi - edició d'abril de 2015