PART V MESURES CORRECTORES · Gestió de material sobrant .....3 2.2. Gestió dels préstecs ... 17. MESURES CORRECTORES PER TAL DE MINIMITZAR L’IMPACTE ... PROPOSTA DE CALENDARI

PART V

MESURES CORRECTORES

TALLER D’ENGINYERIA AMBIENTAL, SL Mesures correctores

1

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ........................................................................................ 3

2. ABOCADORS I PRÉSTECS. GESTIÓ DE TERRES............................... 3

2.1. Gestió de material sobrant ................................................................... 3

2.2. Gestió dels préstecs............................................................................. 4

3. DISSENY DE TALUSSOS I TRACTAMENT DE L’EROSIÓ .................... 6

3.1. Tipologia dels talussos ......................................................................... 6

3.2. Actuacions generals d’integració i millora dels desmunts i terraplens.. 6

3.3. Tractament de les aigües d’escolament per minimitzar el risc d’erosió 6

4. INSTAL·LACIONS I EQUIPAMENTS D’OBRA ........................................ 6

5. EVITAR ABOCAMENTS DE QUALSEVOL TIPUS DE RESIDUS ........... 7

6. PROTECCIÓ GENERAL DELS SISTEMES FLUVIALS I AQÜÍFER ....... 7

6.1. Propostes generals .............................................................................. 7

7. PROTECCIÓ DE LA VEGETACIÓ .......................................................... 8

8. PRESERVACIÓ DE LA CONNECTIVITAT DELS CAMINS..................... 8

9. UBICACIÓ DELS CAMINS D’OBRA........................................................ 8

10. DECAPATGE, APLEC I CONSERVACIÓ DE LA TERRA VEGETAL...... 8

11. REDUCCIÓ DE LES EMISSIONS DE PARTÍCULES A L’ATMOSFERA. 9

12. RESTAURACIÓ DELS TERRENYS AFECTATS PER L’OBRA .............. 9

12.1. Estesa de terra vegetal................................................................... 10

12.2. Hidrosembra ................................................................................... 10

12.3. Plantacions ..................................................................................... 11

12.4. Trasplantaments ............................................................................. 12

13. EVITAR RISCOS D’INCENDI ................................................................ 13

14. CONTROL DE LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA .................................. 13

15. MARCATGE SOBRE EL TERRENY DE LA SUPERFÍCIE QUE CAL

OCUPAR .......................................................................................................... 14

16. MINIMITZACIÓ DE L’ESBROSSADA I TALA D’ARBRAT ..................... 14

17. MESURES CORRECTORES PER TAL DE MINIMITZAR L’IMPACTE

SOBRE LA FAUNA........................................................................................... 14

17.1. Mesures generals ........................................................................... 14

17.2. Adequació d’OD i OF com a passos de fauna ............................... 14

17.3. Actuacions complementàries.......................................................... 15

18. CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC I ARQUITECTÒNIC

………………………………………………………………………………….15

19. EXPROPIACIONS................................................................................. 16

20. PROPOSTA DE CALENDARI D’OBRA................................................. 16

20.1. Calendari de les principals limitacions de la fase constructiva ....... 16

21. FITXES RESUM DELS IMPACTES MÉS DESTACATS ....................... 18

22. PRESSUPOST ESTIMATIU DE LES MESURES CORRECTORES..... 23


3

1. INTRODUCCIÓ

En els següents apartats es presenten les mesures correctores i preventives que caldrà

aplicar al projecte “Via Ciclista del Ter. Tram: Sant Joan de les Abadesses – Vilallonga

de Ter”. Com es veurà, són mesures de baixa magnitud ja que les accions d’aquest

projecte generen un baix grau d’impacte per la seva pròpia naturalesa i pel fet que

segueix en gran mesura traçats ja existents.

En els diversos apartats d’aquest document es presenten els criteris per a l’establiment de

les diverses mesures correctores. Aquests criteris s’han descrit de manera que són

aplicables a tot el projecte.

2. ABOCADORS I PRÉSTECS. GESTIÓ DE TERRES

Amb anterioritat a l’inici de les obres es presentarà un Pla d’abocadors i préstecs que

s’elaborarà segons les previsions del projecte, on s’indicaran els possibles emplaçaments

dels aplecs temporals, la previsió de les zones de préstec, els volums de terres a moure,

així com el balanç total del moviment de terres de l’obra.

L’elecció de les zones de préstec es realitzarà d’acord amb la normativa vigent, en la qual

s’especifica la necessitat d’utilitzar com a zones de préstec extraccions a cel obert

degudament legalitzades, d’acord amb la Llei 12/1981 i el Decret 343/1983 de la

Generalitat de Catalunya.

2.1. Gestió de material sobrant En aquest projecte no existeixen grans quantitats de materials sobrants, ja que la major

part del material de desmunt serà reutilitzat dintre de l’obra per l’execució dels terraplens.

El material d’excavació de desmunt no aprofitable per l’obra (material no útil i material útil

sobrant) i l’excedent de terra vegetal s’haurà de gestionar de manera adequada.

A continuació es detallen els volums estimats de material de desmunt no aprofitable a

l’obra i de l’excedent de terra vegetal:

TRAM 1 TRAM 2 TRAM 3 TRAM 4 TOTAL

Excedent terra vegetal (m3) 5.677 1.521 998 3.733 11.930

Excavació desmunt no aprofitable (m3) 6.953 222 1.189 8.557 16.921

Com a criteris per a la selecció de les zones d’abocament de terres i roca properes a

l’obra es descriuen els següents:

- Localitzar-se dins l’àmbit d’influència de l’obra, és a dir, properes a les zones de

treball.

- Ser espais capaços de rebre una quantitat de material mínimament important del

conjunt d’excedents previstos.

- No representar, en el context de l’àrea d’estudi, una zona considerada

especialment sensible o d’interès, ja sigui per estar inclosa en figures de protecció

mediambiental o cultural, com per posseir elements localment d’elevat interès. En

aquest sentit no s’ubicaran en cap dels espais de la Xarxa Natura 2000 existents

en l’entorn del projecte ni a menys de 50 m dels elements d’interès cultural

identificats en l’annex corresponent. Tampoc en les lleres dels cursos fluvials

existents, ja sigui la llera ordinària com l’extraordinaria.

- Sempre que sigui tècnicament possible, les zones d’abocament es faran coincidir

amb les de préstec (es poden localitzar espais per fer aplecs temporals i un cop

s’hagi realitzat l’extracció dels materials necessaris, reblir l’espai amb els materials

excedentaris).

- Adaptar l’aspecte morfològic de la zona d’abocament a l’entorn (caldrà que la

morfologia final de la zona d’abocament s’adapti a l’entorn de manera que no hi

hagi un contrast acusat).

Com a principal alternativa per al material sobrant fora de l’obra es proposa la restauració

de pedreres i graveres actualment en actiu, per tal de facilitar-ne la restauració. En aquest

sentit, es presenta al final d’aquest apartat una taula on es recullen les explotacions més

properes a l’àmbit del projecte.

La segona possibilitat consistiria en l’abocament de les terres en zones explotades ja

inactives, per tal de restituir parcialment la topografia i ajudar a integrar l’activitat a l’entorn.


4

D’altra banda, es podria valorar l’aportació de les terres sobrants a camps de conreu

propers a l’àmbit d’estudi, en forma de millora de finques rústiques amb aportació de

terres procedents d’obres de la construcció, d’acord amb la normativa vigent.

En aquest cas, s’haurà de preveure l’acord previ amb els propietaris, com també la

tramitació de la llicència ambiental atorgada per l’organisme competent. La ubicació

definitiva dels abocadors haurà de ser concertada prèviament amb la Direcció d’Obra i

l’Assistència Ambiental d’Obra.

L’aportació de material, preferiblement en una zona planera, no s’elevarà més de 0,5 m

per sobre de la cota natural del terreny, distribuint el material uniformement, sense fer

monticles. Caldrà incloure la restauració d’aquests abocadors dins del projecte de

restauració de tota l’obra.

Segons com es situï el material procedent d’excavacions, pot provocar canvis morfològics.

A causa d’això, s’evitarà la realització de grans aplecs amb morfologia ondulada en punts

d’orografia planera, i per contra, als punts on el relleu natural dominant sigui ondulat

s’evitarà la realització d’aplecs permanents de superfície planera. De tota manera, l’aplec i

abocament de materials sobrants es farà de manera que no provoquin un impacte visual

important.

En qualsevol cas, es requeriran terrenys per fer-hi abocaments temporals fins que

aquests vagin a les seves destinacions definitives. En aquest sentit, els terrenys on

s’ubicaran els aplecs temporals de materials es situaran en indrets planers propers a la

traça i allunyats de les zones més vulnerables, que es corresponen principalment amb les

rieres i els torrents existents.

D’altra banda, caldrà portar a l’abocador els possibles materials sobrants de la

pavimentació. Aquests materials hauran d’anar a abocadors controlats de residus de

construcció o a plantes de reciclatge. En la taula següent es presenta un llistat d’alguns

d’aquests dipòsits en les immediacions de les obres.

CENTRE POBLACIÓ COMARCA DIPÒSIT CONTROLAT DE RUNES DE SEVA SEVA OSONA

PLANTA DE RECICLATGE DE CALLDETENES CALLDETENES OSONA

DIPÒSIT CONTROLAT DE RUNES I ALTRES DE LA CONTRUCCIÓ DE MOIÀ MOIÀ BAGES

DIPÒSIT CONTROLAT DE CERCS (II) CERCS BERGUEDÀ

2.2. Gestió dels préstecs Com s’ha fet esment anteriorment, la major part del material d’excavació en desmunt

s’aprofita per a l’execució dels terraplens, fet que fa disminuir considerablement el volum

de material d’aportació a l’obra.

El projecte objecte d’estudi estima l’aportació dels següents materials i volums de préstec:

TRAM 1 TRAM 2 TRAM 3 TRAM 4 TOTAL

Sòl adequat (m3) 8.994 2.284 1.608 5.944 18.830

Tot-u (m3) 3.539 358 548 2.036 6.482

Sòl ciment (m3) 1.826 2.403 0 0 4.229

Així mateix, s’han de considerar com a material de préstec els àrids calcaris i granítics per

formigons i aglomerats asfàltics.

Com a principal origen del material de préstec, es seleccionarà l’explotació de pedreres

en actiu legalitzades per la Direcció General de Mines de la Generalitat de Catalunya,

preferiblement amb restauració integrada. En la taula següent es llisten les activitats

extractives més properes a l’àmbit d’estudi, algunes de les quals són també potencialment

aptes per a l’abocament de les terres i materials petris excedents de l’obra.


5

Núm. expedient Empresa explotadora Municipi Nom explotació

Recurs explotat Situació actual

Codi extern Coordenades UTM

84/0468 INDUSTRIAS BENET, SA Ogassa BENET GA20060148ADQ Margues Activitat en actiu i restauració no iniciada 90005X,Y: 440362.7, 4678906.2

94/2138 ÀRIDS OGASSA, SA Ogassa L'ASSUCA GA20060103 ADQ Calcàries Activitat en actiu i restauració no iniciada 460X,Y: 442819.0, 4679627.1

84/0477 J. COLOMERS CHARLES Ogassa LA SOLANA DE CAN MARTÍ GA20060131ADQ Calcàries

Activitat en actiu amb restauració integrada

90057/RA-103

X,Y: 440060.3, 4680638.8

96/2475 ÀRIDS I FORMIGONS TORELLÓ SL Vallfogona de Ripollès LA TOLOSA GAAD070036 ADQ Graves Activitat en actiu amb restauració integrada RA-496

X,Y: 438869.5, 4671975.4

96/2475-01 ÀRIDS I FORMIGONS TORELLÓ SL Vallfogona de Ripollès AMPL. LA TOLOSA 01 GAAD070036 ADQ Graves Activitat en actiu i restauració no iniciada 496

X,Y: 438786.4, 4671928.5

96/2475-02 ÀRIDS I FORMIGONS TORELLÓ SL Vallfogona de Ripollès AMP LA TOLOSA 02 GA20030022 Graves Activitat en actiu i restauració no iniciada

RA-496 (5124)

X,Y: 439695.6, 4671922.9

03/3403 MIQUEL GARDELL, SA Sant Pau de Segúries LA FALGUERA GL20030066 Calcàries Activitat no iniciada 5032X,Y: 447597.3, 4681664.2

92/1815 MIQUEL GARDELL, SA Vilallonga de Ter LES DORIS GA20060157ADQ Pissarres Activitat en actiu i restauració no iniciada 410X,Y: 442016.4, 4689370.9

93/1948 ÀRIDS I FORMIGÓ CONANGLELL, SL Orís EL CALLÍS BAD070108(ADQ) Graves Activitat en actiu amb restauració integrada 2725

X,Y: 437948.4, 4657177.3

89/1476 ÀRIDS MANLLEU, S.A. Orís LA MAMBLA Graves Activitat finalitzada 2644X,Y: 437353.2, 4658770.1

04/3598 ÀRIDS MANLLEU, S.A. Orís LA MAMBLA Graves Activitat en actiu i restauració no iniciada 5172X,Y: 437199.5, 4658498.5

04/3518 ÀRIDS I FORMIGÓ CONANGLELL, SL Orís L'ESPONA BA20040074 Activitat en actiu i restauració no iniciada 5122X,Y: 436644.8, 4658652.7

96/2429 ÀRIDS I FORMIGÓ CONANGLELL, SL Orís CAN GENERA Graves Activitat en actiu i restauració no iniciada 2828X,Y: 436263.4, 4660413.2

96/2438 ÀRIDS MANLLEU, S.A. Sant Quirze de Besora LA COROMINA Graves Activitat en actiu amb restauració integrada 2793

X,Y: 436292.8, 4660421.6

90/1559 VILA VILA, FERNANDO Les Llosses ALIGUER Argiles Activitat en actiu amb restauració integrada 412

X,Y: 433706.6, 4667027.4

95/2234 ÀRIDS BOFILL S.A. Olot OLOT Graves Activitat en actiu amb restauració integrada 474

X,Y: 455131.7, 4670950.1

Llistat d’extractives més properes al traçat de la via ciclista.


6

3. DISSENY DE TALUSSOS I TRACTAMENT DE L’EROSIÓ

3.1. Tipologia dels talussos

Els talussos de l’obra es projecten amb pendents 3H:2V. Caldrà prendre les mesures

necessàries per restaurar els talussos amb la major celeritat possible per tal d’evitar els

riscos d’erosió associats a aquestes estructures. La revegetació serà factible mitjançant la

sembra manual i la hidrosembra, i en determinats punts plantacions arbòries

d’apantallament visual. Vegeu apartat 12 de “Restauració dels terrenys afectats per l’obra”.

3.2. Actuacions generals d’integració i millora dels desmunts i terraplens

Les principals actuacions d’integració i millora dels desmunts i terraplens proposades són

les següents:

a) Control de la morfologia i acabat dels talussos. Verificar la correcta compactació de

les terres i el seu acabat definitiu.

b) Instauració de vegetació als talussos per tal d’integrar-los visualment amb

l’entorn i disminuir els efectes de l’escorrentiu superficial. El tipus de vegetació

es triarà segons els pendents del sòl existent i de les disponibilitats hídriques.

S’utilitzaran espècies i subespècies pròpies de la zona.

3.3. Tractament de les aigües d’escolament per minimitzar el risc d’erosió

Per tal d’evitar la formació de xaragalls sobre els talussos i àrees amb forts pendents, es

considera imprescindible el tractament i control de les aigües d’escolament. Es controlarà

mitjançant la construcció d’una cuneta lateral. Aquest bordó permet la canalització i

conducció fins als baixants de les aigües de pluja de l’escolament de la plataforma de la via

ciclista. Al mateix temps, en la coronació dels talussos una mota de terra de 20 cm d’alçada

és suficient per evitar que les aigües d’escolament superficial de les parts superiors

erosionin aquests talussos.

4. INSTAL·LACIONS I EQUIPAMENTS D’OBRA

Les instal·lacions pròpies d’obra, aplecs temporals, parc de maquinària i magatzem de

materials, substàncies perilloses i de manteniment de maquinària, es situaran en zones de

mínim risc de contaminació.

En aquest sentit, el parc de maquinària es situarà en punts prou allunyats del riu Ter i els

seus afluents, així com de la resta de rieres i torrents de menor entitat i de les sèquies

existents a l’àmbit del projecte. També es situaran fora de les zones inundables en les

avingudes ordinàries d’aquests rius.

Així mateix, s’ha de prohibir la instal·lació del parc de maquinària en les proximitats de fonts

o pous de captació d’aigua.

En aquest sentit, en cas d’ubicar el parc de maquinària fora de zones amb superfície

pavimentada s’hauria de preparar el terreny i pavimentar-lo convenientment amb un sistema

d’impermeabilització que reculli les aigües residuals o abocaments que es generin

accidentalment sobre la plataforma i les condueixi a un dipòsit per a la seva gestió posterior.

Aquestes zones estaran sempre al més allunyat possible dels cursos d’aigua existents.

S’ha de prohibir qualsevol instal·lació de maquinària en aquests punts pel perill d’afecció

derivat de qualsevol abocament tant voluntari com involuntari, maquinàries defectuoses amb

pèrdues d’olis, d’hidrocarburs, etc. S’ha de prohibir, així mateix, qualsevol tipus

d’estacionament de maquinària en aquests indrets, la realització de reparacions, canvis d’oli,

etc.

L’evacuació de líquids i de sòlids contaminants provinents dels manteniments i de les obres

es faran de manera adequada i es portaran a abocadors especials existents.

Pel que fa a les casetes d’obra, tampoc no podran ser ubicades en aquestes zones i hauran

de tenir els lavabos amb un sistema que permeti recollir adequadament els residus o bé

abocar-los directament al sistema de recollida d’aigües residuals del municipi.


7

5. EVITAR ABOCAMENTS DE QUALSEVOL TIPUS DE RESIDUS

Com a mesura preventiva i per tal de minimitzar el risc de contaminació d’aigües, sòl o

vegetació, durant la fase d’obra caldrà evitar al màxim l’abocament incontrolat de residus de

qualsevol tipus.

Alguns dels residus habituals que es generen a l’obra i amb els quals cal anar especialment

en compte són els següents:

− Abocament d’olis i combustibles.

− Sobrants de formigó de neteja de formigoneres.

− Restes d’emulsions, sovint tòxiques, utilitzades en les operacions de ferm i pavimentació.

− Restes de materials emprats en la instal·lació de bàculs i senyalitzacions.

De manera general, els residus inerts, urbans o assimilables a urbans es transportaran a

abocadors controlats i els residus industrials seran retirats i tractats d’acord amb la Llei

6/1983 del 7 d’abril sobre residus industrials de la Generalitat de Catalunya.

Pel que fa als líquids de manteniment, caldria evacuar-los a abocadors destinats a la seva

gestió i tractament.

Quant a la maquinària, caldria fer un control del seu manteniment, prohibint qualsevol tipus

d’abocament.

Com a mesura preventiva, s’haurà de preveure l’existència a l’obra de materials absorbents

d’hidrocarburs d’acció ràpida per utilitzar en cas d’abocaments i accidents. Aquests

materials es faran servir tant en cas d’abocaments al sòl com d’abocaments a masses

d’aigua.

El mercat ofereix una àmplia gamma de productes absorbents d’aquest tipus:

− Material absorbent d’escorça de pi tractada. Es tracta d’un producte granular que

absorbeix hidrocarburs i repel·leix l’aigua. S’estén sobre vessaments de qualsevol tipus

de residus. Presenten una superfície amb una flora bacteriana que afavoreix el procés de

biodegradació en residus oliosos.

Aquest material s’aboca directament sobre el vessament. Es barreja bé amb l’hidrocarbur

aixafant-lo amb un objecte pla.

Posteriorment, es deixa en contacte amb l’hidrocarbur de manera que aquest segon és

absorbit.

Finalment, quan el particular està saturat, s’ha de dipositar en un contenidor apropiat

d’acord amb el tipus de líquid absorbit i traslladat a una planta de tractament controlat.

Existeixen també uns rotlles absorbents ideals per cobrir grans superfícies i netejar

pel·lícules d’olis sobre aqüífers.

6. PROTECCIÓ GENERAL DELS SISTEMES FLUVIALS I AQÜÍFER

L’àrea d’estudi està localitzada dins de la conca del Ter i més del 80% del traçat de la via

ciclista es troba en terrenys a menys de 500 m d’aquest riu i, per tant, sobre terrenys que

drenen directament al riu Ter.

6.1. Propostes generals Les principals propostes considerades per tal de minimitzar l’impacte sobre la dinàmica

fluvial de l’àrea on s’inscriu el projecte són les següents:

− Assegurar la permeabilitat de la infraestructura al pas de l’aigua en cas d’avingudes (per

a període de retorn de 500 anys) a través de les OD i OF. Les OD i OF proposades

hauran de garantir la permeabilitat no sols en les situacions habituals, sinó també en el

cas de grans avingudes. Aquestes situacions potencien els efectes de les

infraestructures lineals i per aquesta raó serà necessari que les OD i les OF estiguin

calculades per assegurar un bon funcionament de la dinàmica fluvial en aquestes

situacions especials.

− A l’hora de buscar ubicacions per emmagatzemar productes, maquinària, etc., no

s’empraran terrenys que constitueixin drenatges naturals del terreny.


8

− Quan es treballi en zones properes als marges de les rieres i torrents creuats pel traçat

de la via ciclista, s’extremaran les precaucions per evitar que pluges o abocaments

accidentals puguin arribar al riu.

− Prohibició d’abocar materials sobrants d’obra fora dels abocadors establerts per la

direcció d’obra, que en cap cas estaran en zones properes als cursos fluvials i rodalia.

− Prohibició de realitzar el rentat de les formigoneres a zones d’afecció dels drenatges

naturals del terreny. Aquesta neteja es pot fer damunt la plataforma de la futura calçada

en cas de terraplenats (seguint els condicionants que hi imposi la direcció d’obra), o bé

en basses de decantació o contenidors adequats per a aquest ús.

− Evitar l’ús d’additius tòxics en els formigons, sobretot en aquells que s’utilitzaran en

obres de fonamentació i que poden entrar en contacte amb aigües subterrànies.

− En cas de manipulació d’hidrocarburs en algun punt de la traça (tenint en compte que

s’hauran de realitzar fora de les zones comentades), caldrà impermeabilitzar les àrees

on es faci i controlar-ne els desguassos.

− Evitar l’ús de substàncies tòxiques en les operacions de manteniment i conservació de la

via.

Veure Fitxa resum Hidrologia Superficial.

7. PROTECCIÓ DE LA VEGETACIÓ Durant els treballs de l’obra, bàsicament aquells que impliquen moviment de terres amb

maquinària pesant, es poden infligir danys a la vegetació que es poden minimitzar

mitjançant l’aplicació de mesures preventives i correctores. Veure fitxa resum corresponent

a la vegetació.

Els punts on s’hauran d’extremar les mesures correctores en aquest sentit són els

creuaments sobre el riu Ter mitjançant passarel·les on trobem hàbitats d’interès comunitari,

així com en el creuament d’altres rieres i torrents que travessen els diferents trams objecte

d’estudi. En aquests punts caldrà aplicar un acurat marcatge del terreny abans de l’inici de

les obres.

8. PRESERVACIÓ DE LA CONNECTIVITAT DELS CAMINS

Tots aquells camins creuats per la via ciclista hauran de preservar la seva continuïtat per tal

que segueixin fent la seva funció. El projecte informatiu ja preveu que els creuaments amb

els camins rurals quedin indicats mitjançant un paviment distintiu, fet que servirà per indicar

als usuaris de la via ciclista i als usuaris dels camins rurals existents que s’està creuant una

altra via.

Paral·lelament, durant la fase d’obres, és primordial que la connexió d’aquesta xarxa rural de

camins quedi també garantida per tal que la maquinària agrícola pugui accedir als llocs de

treball. Veure fitxa resum corresponent al tall d’infraestructures.

9. UBICACIÓ DELS CAMINS D’OBRA

La maquinària haurà d’utilitzar camins existents en l’actualitat, adequant-los per al pas de

maquinària pesada i deixant-los en bones condicions en acabar l’obra. Això permetrà reduir

considerablement la superfície de sòl afectat i tots els impactes que se’n puguin derivar.

Complementàriament a la utilització dels camins existents, caldrà evitar el pas de

maquinària pesada fora dels llocs estrictament destinats a aquest ús.

10. DECAPATGE, APLEC I CONSERVACIÓ DE LA TERRA VEGETAL

Després del marcatge i abans de l’inici del moviment de terres, caldrà dur a terme el

decapatge de la terra vegetal del sòl edàfic que pugui ser afectat directament o


9

indirectament per l’obra. Aquesta operació tindrà especialment interès en les àrees en què

la via ciclista transcorre per àrees agrícoles on el sòl de l’àrea és molt fèrtil.

Durant aquesta operació es tindrà en compte el següent:

− Realització prèvia d’una analítica de fertilitat de la terra vegetal dels trams afectats i dels

horitzons fèrtils del sòl.

− Minimització al màxim de la zona a decapar no sobrepassant mai els límits de

terraplenat, excavació o zones d’ocupació temporal.

− A mesura que es vagi decapant la terra vegetal serà transportada amb cura fins al lloc

triat per a la seva ubicació provisional. La terra s’emmagatzemarà en munts tipificats, en

cas d’existència de diferents qualitats edafològiques, per a la seva utilització posterior en

els processos de restauració. L’altura màxima dels aplecs serà d’1 m.

Els aplecs se situaran en emplaçaments adequats, camps de conreu abandonats o a banda

i banda de la traça en aquells llocs que no afectin els cursos fluvials existents, per evitar-ne

la contaminació amb altres materials (grava, terrossos d’argila, pedres més grans de 5 m,

etc.).

En cas d’observar-se, segons les anàlisis efectuades prèviament, una carència de

micronutrients essencials (N, P, K), matèria orgànica o un pH o textura inadequada, s’hi

aplicaran les esmenes de fertilitat, físiques o químiques que es considerin necessàries.

Veure fitxa resum referent als sòls.

11. REDUCCIÓ DE LES EMISSIONS DE PARTÍCULES A L’ATMOSFERA

L’increment de l’emissió de partícules i gasos a l’atmosfera es produirà durant tota la fase

d’obres i, especialment, l’emissió de partícules tindrà lloc durant els treballs de moviment de

terres.

Per tal d’evitar o reduir l’aixecament de pols i l’excés d’emissions de partícules en suspensió

i sedimentables a l’atmosfera caldrà prendre-hi les següents mesures:

− Regar sistemàticament les zones de moviment de terres i els camins d’obra durant

l’execució de les obres.

− Limitar la velocitat dels vehicles d’obra a 40 km/h.

− Realitzar el transport de materials susceptibles de produir pols coberts amb lones que

impedeixin la seva dispersió.

− Controlar les emissions de partícules i gasos en instal·lacions auxiliars d’obra en cas que

s’utilitzin plantes de matxuqueig, de formigó, etc.

12. RESTAURACIÓ DELS TERRENYS AFECTATS PER L’OBRA

Caldrà dur a terme la restauració i la revegetació de tots els espais que s’hagin vist afectats

totalment o parcialment durant la fase d’execució de l’obra, així com tots aquells espais

planers o atalussats de nova creació.

Com a mesures correctores que caldrà aplicar específicament per protegir i minimitzar els

impactes sobre la vegetació, es descriuen les següents:

− Restaurar els terrenys afectats per l’obra: les operacions de restauració hauran

d’incloure l’estesa de terra vegetal sobre els talussos, sobre les superfícies d’abocador

un cop finalitzada l'obra, sobre la superfície de préstec un cop clausurat, trams de

carretera antiga que deixin de ser funcionals i sobre qualsevol altra ocupació temporal.

− Utilitzar els abocadors existents en la zona i les pedreres abandonades o legalitzades

per tal de minimitzar la superfície afectada, amb especial atenció als espais en què hi ha

espècies protegides.

− Revegetar els talussos i els terrenys afectats per l'obra (superfícies d’abocadors i

préstecs incloses) amb hidrosembres i plantacions d'arbres i arbusts.

− Si s’identifiquen peus d’arbre d’interès per les seves dimensions, se’n plantejarà el

trasplantament.


10

El conjunt de la restauració dels terrenys afectats per l’obra inclou diversos objectius:

− Per una banda, la revegetació i restauració dels terrenys afectats per la traça inclosos

dins dels límits d’expropiació. Aquest inclou tant els terrenys planers com els drenatges i

talussos.

− Per l’altra, es tractarà la restitució dels camins i altres terrenys afectats per les obres i

l’adequació dels préstecs i abocadors.

Les operacions de restauració i adequació comprenen les següents operacions:

12.1. Estesa de terra vegetal

Aquest projecte contempla com a mesura correctora l’estesa de terra vegetal procedent del

decapatge previ realitzat en els terrenys afectats per l’obra. Aquesta terra vegetal s’estendrà

sobre tots els talussos a restaurar, així com sobre els espais planers, trams de via en desús

i altres zones que hagin quedat afectades per l’obra.

En les fases inicials d’obra, es realitzarà un estudi de detall de les disponibilitats, necessitats

de terra vegetal, proposta d’espais d’aplec i esmenes i qualitat de la terra vegetal. En cas de

no haver-hi prou terra vegetal de qualitat adient, caldrà esmenar-la fins obtenir-ne la qualitat

requerida.

L’estesa de terra vegetal es farà col·locant un gruix de capa d’uns 30 cm sobre els talussos

tant en terraplens com en desmunts. L’estesa es farà de forma homogènia utilitzant

maquinària adient i evitant-ne la compactació.

No es realitzarà l’estesa de terra vegetal sobre cap superfície de terreny que hagi de ser

novament ocupada o afectada parcialment per alguna operació de l’obra. En aquest sentit,

tots els talussos hauran d’estar totalment condicionats i refinats abans de ser coberts per la

terra.

12.2. Hidrosembra

Dintre de les actuacions per a la revegetació de les superfícies afectades per l’obra, les

hidrosembres constitueixen el sistema més eficaç per a la implantació de vegetació en

terrenys, la inclinació dels quals suposa un greu impediment per a l’aplicació de tècniques

de sembra convencionals.

La finalitat de la hidrosembra és frenar els processos d’erosió superficial que poguessin

aparèixer en superfícies més o menys nues i aconseguir, a mitjà termini, integrar al paisatge

l’àrea afectada per les obres.

La hidrosembra es durà a terme en tots els talussos i altres superfícies afectades per l’obra,

una vegada s’hagi realitzat l’estesa de terra vegetal.

Pel que fa a la selecció de llavors aquestes hauran de complir les següents condicions:

− Les espècies seleccionades han de permetre un bon recobriment del sòl per evitar

situacions d’erosió superficial.

− Les espècies triades seran varietats rústiques i resistents que puguin viure sense un

manteniment periòdic i suportar períodes d’aridesa importants.

− En tot cas, és important que siguin espècies poc agressives pel que fa a la seva capacitat

de colonitzar altres espais propers a l’obra.

− Hi haurà llavors de germinació ràpida que fixin el conjunt, també d’altres amb sistema

radicular potent i de bon recobriment superficial.

− Les espècies seran resistents a períodes al clima de muntanya mitjana.

− La selecció d’espècies es basarà en una barreja de gramínies i lleguminoses.

La hidrosembra es realitzarà en dues passades, entre les quals no passaran més de 24

hores. La composició de les dues passades i de les proporciones recomanades dels

diferents elements és la següent:

1a passada Hidrosembra

Llavors Concentració aproximada: 25-40 gr/m2


11

Mulch Mescla de fibres curtes i llargues amb capacitat de retenció d’aigua i

alliberament lent

60-80 gr/m2 (en talussos de pendent 3H:2V o inferiors)

80-90 gr/m2 (en talussos de pendent superior a 1H:1V)

Fixador Ha de ser miscible amb aigua, estable a la llum del sol i incompatible amb els

fertilitzants. Concentració aproximada: 12-20 gr/ m2

Fertilitzant mineral Ha de ser del tipus NPK, amb elevat % de P i d’alliberament lent.

Concentració aproximada: 20 gr/ m2

Aigua S’ha d’utilitzar aigua amb qualitat per al reg, compatible amb l’ús agrícola.

Concentració aproximada: 2-4 l/ m2

2a passada Hidrosembra

Mulch 40-50 gr/m2 (en talussos de pendent 3H:2V o inferiors)

60-70 gr/m2 (en talussos de pendent superior a 1H:1V)

Fixador 12-20 gr/ m2

Aigua 2 l/ m2

Respecte al percentatge i composició del mulch, s’hauran de tenir en compte el tipus de

talús a revegetar.

L’època de l’any per fer la hidrosembra serà preferiblement a finals d’hivern i durant la

primavera.

S’utilitzaran llavors certificades; en general, mescles de lleguminoses i gramínies, anuals o

perennes, d’espècies herbàcies autòctones. Es recomana que el nombre d’espècies que

s’utilitzi a la barreja no sigui excessiu.

Les espècies proposades per realitzar la hidrosembra als talussos a l’àmbit d’estudi és la

següent:

Tipologia Espècie % Brachypodium phoenicoides 15% Festuca ovina 15%

GRAMÍNIES

Festuca arundinacea 30%

Lolium rigidum 20% Medicago sativa 10% Melilotus officinalis 5% PAPILIONÀCIES Onobrychis viciifolia 5%

Cal considerar que les espècies han estat seleccionades tenint en compte les condicions

climatològiques de l’àmbit d’estudi i la proximitat d’activitats agrícoles al traçat de la via

ciclista, de manera que aquelles espècies agressives amb els cultius han estat descartades

a la barreja.

12.3. Plantacions

Es faran plantacions arbòries i arbustives en aquells punts que es considerin necessaris per

a la millor integració paisatgística de l’obra mitjançant la utilització d’espècies seleccionades,

triades entre la vegetació existent actualment al voltant de la traça i vegetació potencial de la

zona. Es realitzen plantacions de les tipologies següents:

− Tipologia de plantació Tipus-1: Unitats arbòries per restauració dels peus de terraplè.

Són plantacions arbòries lineals. Aquestes plantacions tenen diverses funcions: funció

d’apantallament a peu dels terraplens per la millora paisatgística; funció de separar

visualment, físicament i acústicament els dos vials en aquells punts de la via ciclista que

transcorren molt pròxims a una carretera; funció de crear zones d’ombra en aquells trams en

zones nues de vegetació, etc.

Es proposa la plantació arbòria amb les densitats de plantació i la mida dels exemplars que

es resumeixen a la taula següent. Es considera que tant per les densitats de peus arboris

com per seva naturalesa (de fulla caduca), els arbres no seran un obstacle per a l’estrat

herbaci quan aquests es troben a peu de terraplè.

Tipologia plantació T1. Plantació arbòria Perímetre (cm) Presentació Densitat

Fraxinus excelsior 6/8 AN 1 ut / 10 m .l.

Acer monspessulanum 6/8 PTM 1 ut / 10 m.l.

Total 2 uts / 10 m.l.


12

Aquesta plantació arbòria lineal es contempla a peu de talús dels terraplens de més de 2 m

d’alçada per a tots els trams del traçat objecte d’estudi. Per tant, es trobarà en punts molt

concrets i minoritaris doncs els talussos d’aquestes dimensions son molt minoritaris.

− Tipologia de plantació Tipus-2: Plantació arbustiva per la restauració de terraplens i

desmunts.

Per altra banda, es duran a terme plantacions arbustives per recobrir la superfície dels

desmunts i terraplens creats. La seva funció serà la de crear un tapís vegetal que cohesioni

la superfície d’aquest talús a l’hora d’integrar paisatgísticament el talús.

Tipologia plantació T2: Plantació arbustiva Mida (cm) Presentació Densitat

Buxus sempervirens 20-40 C-1,3L 300 uts / ha

Sarothamnus scoparius 40-80 C-3L 300 uts / ha

Prunus spinosa 60-80 C-3L 300 uts / ha

Corylus avellana 60-80 C-3L 300 uts / ha

Total 1.200 peus / ha

− Tipologia de plantació Tipus-3: Plantació de ribera

Per a la restauració dels cursos fluvials afectats per les ampliacions de les obres de

drenatge o l’execució de passeres, es preveu la plantació d’espècies d’helòfits de ribera per

restaurar el terreny afectat.

Tipologia plantació T3: Plantació de ribera Mida (cm) Presentació densitat

Scirpus holoschoenus 10-20 CF 300 4 uts / m2

Juncus inflexus 10-20 CF 300 4 uts / m2

Typha latifolia / angustifolia 10-20 CF 300 4 uts / m2

Total 12 uts / m2

Aquesta tipologia de plantació es contempla per la restauració dels terrenys afectats per la

ubicació de les passeres que creuen el Ter, així com per la restauració de la vegetació de

ribera afectada per la execució de les passeres en d’altres recs i rieres de l’àmbit de

projecte.

− Tipologia de plantació Tipus-4: Tractament esculleres

Per a la integració paisatgística de l’escullera projectada a peu de talús en el marge

esquerre de la via, entre els PK 5+920 i PK 6+020 es contempla la plantació d’enfiladissa a

la part alta de l’escullera, amb la finalitat d’obtenir un recobriment vegetal d’aquesta

estructura.

Tipologia de plantació T4: Esculleres Mida (cm) Presentació densitat

Hedera helix 20-40 C 1,1 L 2 uts / m .l

Total 2 uts / m .l

− Tipologia de plantació Tipus-5: Alineacions arbustives

En els trams de la via ciclista que transcorren més propers a la carretera C-26 es contempla

la plantació d’alineacions d’exemplars arbustius, amb la finalitat de conformar una pantalla

vegetal entre ambdues vies.

La plantació de Buxus sempervirens i Viburnum lantana es planteja en agrupacions

monoespecífiques, on els exemplars estaran separats cada 0,5 m. Les agrupacions es

distanciaran 5 m.

Tipologia de plantació T5: Alineacions arbustives Mida (cm) Presentació

Buxus sempervirens 60-80 C-10L

Viburnum lantana 60-80 C-10L

12.4. Trasplantaments Com a mesura compensatòria per l’afecció dels exemplars de Quercus sp. situats a peu

dels prats atalussats al marge esquerre de la carretera en sentit Sant Pau de Segúries, a

l’entorn del PK 6+000 i al llarg d’uns 100 m (veure Plànols núm 10. Mesures correctores),

s’haurà de valorar la viabilitat del seu trasplantament, prèvia aprovació per part de la


13

Direcció d’Obra i l’Assistència Ambiental d’Obra. Una altra possibilitat és estudiar

alternatives constructives en aquest tram de 100.

La ubicació definitiva dels exemplars trasplantats, que s’haurà de definir amb anterioritat

a l’inici dels treballs per part de la Direcció d’Obra i l’Assistència Ambiental d’Obra, serà

preferentment un indret proper a la seva localització actual.

En el cas que es valori com a no viable el trasplantament d’aquests exemplars afectats,

s’haurà de procedir a la plantació d’exemplars de la mateixa espècie i de similars

característiques.

13. EVITAR RISCOS D’INCENDI

Els municipis de Sant Joan de les Abadesses i Camprodon estan considerats com a

zones d’alt risc d’incendi en el període comprès entre el 15 de juny i el 15 de setembre,

segons l’Article 17 del Decret 64/1995, de 7 de març. Per tant, caldrà evitar qualsevol

risc d’incendi, i s’establiran les següents mesures de prevenció d’incendis forestals:

• Durant el període de temps d’alt risc d’incendi (del 15 juny al 15 de setembre, tots dos

inclosos), no s’autoritzaran treballs que generin restes vegetals, exceptuant les

autoritzacions expresses i excepcionals del director general de Medi Natural.

• Diversos trams de la via creuen zones boscoses. En aquests punts s’hauran

d’extremar les precaucions. Per aquesta raó “no es podrà encendre foc sigui quina

sigui la seva finalitat, llençar objectes encesos, abocar escombraries i restes vegetals

i industrials de qualsevol mena, dins del terreny forestal, ni a una franja de 500 m que

les envolta en el període de temps entre el 15 de març i el 15 d’octubre”. Tampoc no

es podran “utilitzar bufadors o similars en les obres realitzades en vies de

comunicació que travessin terrenys forestals”.

• “Les entitats propietàries o concessionàries de carreteres i altres vies públiques han

de mantenir com a zona de seguretat (entenent com a tal aquella “franja de terreny

lliure de vegetació baixa i arbustiva, d’arbres i de restes vegetals o de qualsevol mena

de material que pugui propagar el foc”) una franja mínima d’un metre a comptar des

del límit exterior de la calçada”. Això s’ha de tenir en compte a l’hora de plantejar la

revegetació, ja que s’ha d’evitar la plantació de qualsevol tipus d’espècie vegetal dins

d’aquesta franja.

• En qualsevol cas, tal com estableix el Departament de Medi Ambient i Habitatge, si

resultés necessari encendre foc a l’obra, s’haurà de demanar autorització a

l’ajuntament escaient, que a la seva vegada ho adreçarà a les oficines dels consells

comarcals d’agricultura, ramaderia i pesca. El Consell Comarcal proposarà el dia i

l’hora per efectuar el foc que s’hagi de fer i les mesures correctores necessàries

durant la crema. Els agents rurals i altres agents de l’autoritat podran establir in situ

mesures complementàries per tal de millorar la seguretat.

14. CONTROL DE LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA Degut a la tipologia de via objecte d’estudi i al trànsit associat que hi circularà en fase

d’explotació de la via ciclista, només es preveuen afeccions acústiques durant la fase

d’obres. Les mesures preventives que s’hauran de tenir en compte en aquest sentit són:

− Limitació de la velocitat als vehicles d’obra a 40 km/h

− Limitació del trànsit de maquinària i de l’horari de treball a la jornada diürna en tots els

espais on es puguin crear molèsties a la població.

− Manteniment de la maquinària en perfecte estat: revisions de motor, silenciadors.

− Asseguració que la maquinària posseeix els certificats de la CE relatius a protecció

contra la contaminació acústica (RD 212/2002, Directiva 2000/14/CE) i que els

vehicles disposen de la revisió ITV vigent.

− Planificació de les activitats per minimitzar l’ús de la maquinària més pesada. Per

exemple, optar per l’ús de les zones de préstec i les pedreres més properes a l’obra.

− El promotor haurà de tramitar la suspensió provisional dels objectius de qualitat

acústica en les obres públiques de titularitat de la Generalitat de Catalunya en

aplicació del Decret 176/2009, en el casos següents:


14

− Necessitat d’ampliar l’horari dels treballs d’obra.

− En situacions excepcionals que es superin els nivells de qualitat acústica

indicats pel reglament (Decret 176/2009) de la llei 16/2002.

15. MARCATGE SOBRE EL TERRENY DE LA SUPERFÍCIE QUE CAL OCUPAR

Per evitar l’afecció indirecta sobre els terrenys de l’entorn de la via ciclista es farà un

marcatge previ de les zones que s’han d’expropiar, localització dels parcs de maquinària,

ubicació de les zones d’aplec de materials, etc. Les zones d’excavació i terraplenat es

marcaran abans de qualsevol d’aquestes operacions.

Aquesta mesura s’haurà d’aplicar amb la màxima diligència i sempre com a pas previ a cap

actuació d’obra en els trams de la via ciclista que creuen o es localitzen propers a l’espai de

la Xarxa Natura 2000 Riberes de l’Alt Ter, i concretament allà on s’executen nous

creuaments sobre el riu Ter mitjançant passeres, així com a la resta de creuaments i trams

propers als altres rieres i torrents que travessa el projecte objecte d’estudi (vegeu Apartat

6.4 Hidrologia, part IV d’Identificació, descripció i valoració dels impactes).

16. MINIMITZACIÓ DE L’ESBROSSADA I TALA D’ARBRAT

Les afeccions sobre la vegetació són poc rellevants degut, principalment, al fet que

s’aprofiten traçats de camins ja existents, i allà on això no ha estat possible s’ha utilitzat el

corredor de la carretera del fons de la vall, de manera que afecta un tipus de vegetació ja

molt antropitzada. No obstant això, queden afectats, de forma molt puntual alguns hàbitats

d’interès comunitari arran de carretera.

Com a criteri general, s’haurà de respectar al màxim la vegetació existent al llarg de tota la

superfície afectada, en especial en els trams on s’identifica la presència de vegetació

d’interès i en els sectors on el traçat és de nova creació.

Com s’ha fet esment a l’apartat 12.4, s’haurà d’estudiar la viabilitat del trasplantament

dels Quercus sp existents a peu dels prats atalussats en el marge esquerre de la

carretera en sentit Sant Pau de Segúries, a l’entorn del PK 6+000 (subtram 1.3) i al llarg

d’uns 100 m..

Veure fitxa resum de vegetació al final del document.

17. MESURES CORRECTORES PER TAL DE MINIMITZAR L’IMPACTE SOBRE LA FAUNA

En aquest apartat es descriuen les principals mesures encaminades a disminuir l'impacte

sobre la fauna i els hàbitats faunístics.

17.1. Mesures generals

− Evitar el pas de maquinària per camins diferents dels camins d’obra.

− Durant la fase d’esbrossada s’haurà d’anar amb compte per tal d’evitar qualsevol afecció

directa sobre nius, especialment si aquesta es fa entre els mesos de març i setembre.

Per aquest motiu, es considera important la realització d’una prospecció prèvia a les

accions consistents en la desbrossada i tala d’arbrat allà on s’afecten taques de

vegetació natural. L’objectiu és el de comprovar la possible existència d’espècies

d’especial interès en aquesta àrea. En cas positiu, es contactaria amb la delegació

comarcal del Servei d’Agents Rurals.

− En la maquinària i les instal·lacions necessàries durant la fase constructiva s’utilitzaran

llums de sodi, ja que són les que menys atrauen els insectes voladors.

17.2. Adequació d’OD i OF com a passos de fauna

Es considera que la VCT no serà un obstacle per a la fauna terrestre ateses les seves

característiques físiques i el trànsit associat previst. Per tant, no es preveu la construcció de

passos de fauna específics ni el condicionament de les estructures existents com a passos

de fauna, ja que aquestes tenen unes dimensions que els fan aptes perquè la fauna els

pugui utilitzar (vegeu Part IV). Respecte a la fauna aqüícola, la connectivitat queda garantida

pels ponts actuals, OD i passeres previstes en projecte.


15

17.3. Actuacions complementàries

Tot i no considerar-se la construcció de passos de fauna específics, sí que és d’interès que

les OD i OF que es construeixin tinguin unes característiques que no les facin nocives per a

la fauna:

Condicionament dels pericons

Per facilitar la sortida dels animals que cauen dels pous que recullen les aigües del drenatge

perimetral, es proposa la modificació dels pericons o pous amb la construcció d’una rampa

de 45º o 30º.

En cas que no es pugui condicionar la rampa del pericó, caldrà ubicar una reixa per tal

d’impedir la caiguda dels animals a dins.

Condicionament dels baixants

Cal substituir els graons de gran alçada dels baixants dels drenatges dels terraplens per un

emmarcat de pedra. Les parets laterals del baixant hauran de ser obertes per tal que els

animals puguin sortir cap al talús. Vegeu fitxes resum de la fauna.

Altres aspectes específics

A l’hora de dissenyar possibles punts de parada al llarg de la VCT, evitar els més

sensibles per a la fauna, per exemple, massa propers a la Xarxa Natura 2000.

18. CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC I ARQUITECTÒNIC

No es preveu cap afecció directa sobre els elements catalogats a l’Inventari del Patrimoni

Arqueològic ni a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Tot i això, es localitzen

en alguns punts propers al traçat determinats elements patrimonials catalogats (veure Part

IV. Patrimoni Cultural i Annex IV). Per tant, s’hauran de considerar les següents mesures

correctores per a la protecció del patrimoni cultural:

− Establiment d’un programa de seguiment arqueològic durant els moviments de terres en

tots els seus aspectes (desbrossament, excavacions, obertures de camins d’accés a

l’obra, etc.) D’aquesta manera, es determinarà la presència o no d’estructures

arqueològiques al subsòl, com també la seva potència estratigràfica, tipologia i grau de

conservació.

− En aquest programa de visites també s’ha de contemplar que les obres no afectin cap

dels elements del patrimoni arquitectònic ni a elements determinats com a edificacions

documentades durant la prospecció.

− Controlar que l’establiment d’abassegaments temporals no afectin les àrees d’influència

dels jaciments ja documentats/inventariats.

Com altres mesures preventives i correctores per a la protecció del patrimoni cultural

s’hauran de considerar les següents:

− Evitar durant el desenvolupament de les obres qualsevol tipus d’afecció directa o

indirecta sobre els elements culturals que se situen més propers a la via.

− Evitar que l’entorn immediat dels diversos elements es degradi a causa de les obres de

construcció (moviment de terres, construcció de camins d’obra, etc.).

− Durant les obres, senyalitzar aquelles zones on es localitzen elements del patrimoni

propers al traçat o als camins d’obra, amb la finalitat d’evitar afeccions indirectes degut al

trànsit de maquinària o a altres treballs d’obra. En aquest sentit, s’adjunta a continuació

un llistat dels elements patrimonials catalogats que es troben en les immediacions de la

via (Veure també plànol de Patrimoni cultural):

Nom Municipi Tipus Ubicació / Coord.

Central elèctrica Estebanell

Sant Pau de Segúries Arquitectònic

X: 447348 Y: 4682804

El Peiró Sant Pau de Segúries Arquitectònic

X: 447930 Y: 4680594

La Rovira Sant Pau de Segúries Arquitectònic

X: 447768 Y: 4680252


16

Nom Municipi Tipus Ubicació / Coord.

Restes pont vell de la Sala

Sant Pau de Segúries Arquitectònic

X: 447592 Y: 4678844

Pont de la Sala Sant Pau de Segúries Arquitectònic

X: 447592Y: 4678844

Central elèctrica de Bassols

Llanars Arquitectònic

X: 445627 Y: 4685698

La Sala Vilallonga de Ter Arquitectònic

X: 442580 Y: 4687794

Pont de les Rocasses Camprodon Arquitectònic

Camprodon, i 1 km aigües amunt del Ter

Mas els Plans Sant Joan de les Abadesses

Arquitectònic

X: 445561 Y: 4678241

"El Pagès" Colònia Llaudet

Sant Joan de les Abadesses

Arquitectònic

Carretera de Sant Joan a Sant Pau

El Grau Sant Joan de les Abadesses

Arquitectònic

X: 444205 Y: 4677718

El Covilar Sant Joan de les Abadesses

Arquitectònic

X: 442199 Y: 4676544

El Marquès Sant Joan de les Abadesses

Arquitectònic

X: 444778 Y: 4678046

Colònia Llaudet Sant Joan de les Abadesses

Arquitectònic

Carretera de Sant Joan a Sant Pau

19. EXPROPIACIONS

En tot tipus d’expropiació s’haurà de compensar econòmicament els propietaris. Les

compensacions econòmiques s’hauran d’ajustar al valor dels terrenys expropiats. En cas

que quedin parcel·les de terreny no afectades directament però que quedin incomunicades

per causa de la creació d’aquesta infraestructura o bé resultin fragments de terreny de

dimensions molt reduïdes, s’hauran d’expropiar igualment tot compensant els propietaris

econòmicament.

20. PROPOSTA DE CALENDARI D’OBRA El fet d’adaptar determinades actuacions a les característiques climatològiques i

hidrodinàmiques de l’entorn suposa una millora en la seva eficiència i un estalvi de recursos.

Per aquest motiu es proposa un calendari on es limita el període on es poden portar a terme

les diferents tasques.

20.1. Calendari de les principals limitacions de la fase constructiva S’han considerat les següents limitacions per confeccionar el calendari d’obra proposat:

− Període per realitzar hidrosembres. Aquestes actuacions per a la restauració vegetal de

l’obra s’haurien de portar a terme preferentment en el període comprès entre finals

d’hivern i principis de primavera. Atesa la climatologia de la zona, no es recomana la

sembra a la tardor ja que les glaçades primerenques podrien afectar les primeres

germinacions.

− Període per realitzar les plantacions. La plantació es farà a la primavera o en el període

comprès entre la tardor i l’hivern, exceptuant els dies de gelada.

− Període d’alt risc d’incendi. Durant els períodes amb alt risc d’incendi s’han d’extremar

les precaucions per evitar la provocació d’un incendi, especialment durant els treballs

que generin restes vegetals, com són la desbrossada i l’estassada. Habitualment aquest

període es centra a l’estiu, però no s’ha d’oblidar que durant l’hivern a la muntanya

també es produeixen llargs períodes de sequera que propicien condicions favorables a

l’extensió dels focs.

− Període per realitzar tales i esbrossades sobre la vegetació. A fi i afecte de minimitzar les

afeccions sobre la fauna, es recomana evitar aquests treballs durant el període de l’any

en què una part significativa de les espècies faunístiques es troben en període

reproductor.

A continuació es presenta quina és la durada considerada de cada període (color verd):


17

Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre DesembrePeríode per realitzar hidrosembres

Període per realitzar plantacions i trasplantaments

Període d’alt risc d’incendi (prohibida estassada i esbrossada)

Període d’alt risc de crescudes del cursos fluvials

El calendari d’obra haurà d’ajustar-se al màxim possible a aquestes condicions, sempre condicionat per la meteorologia i la hidrologia del moment.


18

21. FITXES RESUM DELS IMPACTES MÉS DESTACATS A continuació en les fitxes resum es descriuen breument el impactes que han estat considerats moderats, així com les mesures correctores principals per minimitzar-los.

FITXES RESUM DE DESCRIPCIÓ I CORRECCIÓ DE LES AFECCIONS EN LA CONSTRUCCIÓ DE LA VIA CICLISTA VIC - CAMPRODON

FACTOR

AMBIENTA

L

IMPACTES POSSIBLES

PRINCIPALS ACCIONS DEL

PROJECTE QUE ELS

PODRIEN PROVOCAR

PUNTS ON ES PODRÀ PRODUIR UN

MAJOR RISC D’IMPACTE MESURES CORRECTORES I PREVENTIVES

HID

RO

LOG

IA

SUPE

RFI

CIA

L

Existeix el risc d’intercepció

de cursos fluvials per la

caiguda de material a la llera

o als seus marges durant la

fase constructiva. Aquest

material susceptible de

produir intercepcions serà

bàsicament provinent dels

moviments de terres i dels

treballs sobre la vegetació.

Esbrossada de vegetació

Decapatge

Excavacions

Explotació d’abocadors i

préstecs

Terraplenat i estesa de

terres

Cimentació, obres de

drenatge

Transport de material

Obertura de camins d’obra

Tots els cursos d’aigua que creuen els

traçats estudiats o que es troben

propers i/o amb una cota inferior a la de

la via ciclista.

A nivell general es considera que els

punts més crítics seran aquells arran

dels marges del riu Ter on el camí

projectat sigui de nova creació o bé

consistent en l’ampliació d’un camí ja

existent.

També seran punts crítics els drenatges

que s’hagin de construir per creuar els

afluents del riu Ter.

Referents a la intercepció de cursos d’aigua:

Durant els moviments de terres propers als cursos d’aigua s’hauran

d’extremar les precaucions per evitar la caiguda de materials dins el llit

fluvial.

En cas de caiguda de material a les lleres aquest haurà de ser retirat

immediatament.

La construcció dels passos per creuar els cursos fluvials es realitzarà fora

del període de pluges intenses.

Durant les obres de construcció de guals, OD o passeres pel creuament

d’aquests cursos, s’haurà de tenir especial cura de mantenir net el llit del

curs fluvial de qualsevol tipus de material que hagi pogut caure-hi durant

els treballs (terra, material vegetal, etc.).

Restaurar els marges fluvials que s’hagin pogut veure afectats per les

obres. En aquest sentit, aquests hauran de tenir un pendent adequat,

preferiblement 3H:2V, ser sembrats i revegetats amb espècies de la zona.


19


FACTOR

AMBIENT

AL

IMPACTES POSSIBLES

PRINCIPALS

ACCIONS DEL

PROJECTE QUE ELS

PODRIEN PROVOCAR

PUNTS ON ES PODRÀ PRODUIR UN MAJOR RISC D’IMPACTE MESURES CORRECTORES I

PREVENTIVES

VEG

ETA

CIÓ

Es preveuen afeccions, poc

significatives degudes a la pèrdua de

vegetació per ocupació del sòl. En la

majoria dels casos en què això es

produeix, es tracta de vegetació de

baix o molt baix interès botànic pel fet

d’estar integrada per un bon nombre

d’espècies al·lòctones i/o espècies de

caire oportunista amb un baix interès

corològic i florístic.

Grau de l’impacte: es considera que

el grau d’impacte d’aquesta obra

sobre la vegetació és moderat.

Instal·lacions

Esbrossada i tala

d’arbres

Explotació

d’abocadors i

préstecs

Terraplenats i

estesa de terres

Obertura de camins

d’obra

Aquesta afecció es podria donar sobretot en aquells trams on l’ampliació de la

plataforma del camí o bé l’arranjament de nova plataforma impliqués l’ocupació de

superfícies amb vegetació natural. Aquesta possible afecció podrà ser més important en

aquells punts on l'itinerari de la via ciclista passa propera a hàbitats d’interès comunitari,

com són alguns Prats de dall (6510) que resten a tocar la carretera.

Els punts on s’hauran de prendre les màximes mesures preventives són aquells on es

projecta una nova traça o bé s’ha d’ampliar la plataforma entre mig de les àrees de:

• Vegetació natural amb presència d’hàbitats d’interès comunitari

• La Xarxa Natura 2000.

• Vegetació de ribera associada al riu Ter.

Els trams on es donen en major freqüència aquestes situacions són:

Els 4 nous creuaments sobre el Riu Ter.

Allà on el recorregut s’ha dissenyat en paral·lel al riu: tram 4.1, entre Llanars i

Vilallonga de Ter.

Un punt molt concret en el tram en 1.3, abans de Sant Pau de Segúries, on existeix

una alineació de roures.

En aquells casos en què s’hagi

d’ampliar el camí o obrir nova traça:

Quan es tracti d’espècies

llenyoses, s’intentarà preservar

els individus més madurs.

Si és factible, es realitzarà el

trasplantament dels individus de

major interès a la zona més

propera no afectada.

S’aplicaran els criteris de bones

pràctiques silvícoles en aquells

peus arboris o arbustius dels

marges que s’hagin de podar.

No s’obrirà cap tipus de camí

d’obra ni hi haurà instal·lacions

d’obra sobre les àrees amb

vegetació natural.

Adequar aquests treballs a la

millor època de l’any (veure

calendari proposat).

En casos concrets, mitjançant

petites adequacions del traçat.


20


FACTOR

AMBIENTA

L

IMPACTES POSSIBLES


PROJECTE QUE ELS

PODRIEN PROVOCAR

PUNTS ON ES PODRÀ PRODUIR UN MAJOR RISC

D’IMPACTE MESURES CORRECTORES I PREVENTIVES

FAU

NA

Els impactes seran aquells

produïts per la desaparició

d’hàbitat i per la pertorbació

durant la fase constructiva.

Durant la fase d’explotació no es

considera que hi hagi impactes

mínimament destacables.

Aquesta pèrdua d’hàbitat es

tradueix en la desaparició de llocs

de nidificació, de repòs o

d’alimentació. Tanmateix, es

considera poc significativa per la

magnitud de l’obra.

Grau de l’impacte: moderat en

grau baix.

Instal·lacions

Esbrossada i tala d’arbres

Decapatge

Excavacions

Explotació d’abocadors i

préstecs

Terraplens i estesa de

terres

Obres de drenatge

Obres de fàbrica

Trànsit de maquinària

Obertura de camins d’obra

Trànsit durant la fase de

funcionament (poc

rellevant)

De forma genèrica es considera que l’impacte es podrà

produir sobre qualsevol dels trams on l’ampliació de la

plataforma del camí o bé l’arranjament de nova

plataforma tingui lloc sobre zones vegetades.

Tanmateix, l’impacte més significatiu es localitzarà quan

aquestes accions tinguin lloc en àmbits propers al riu

Ter, indret on es localitza una major riquesa faunística.

Els trams on s’hauran de prendre les màximes mesures

preventives per minimitzar el risc d’afecció sobre la

fauna són:

• En aquells punt citats on hi ha risc d’afecció a la

vegetació i al sistema hídirc.

Abans de l’inici de les accions consistents en

l’esbrossada de vegetació i moviments de terra,

s’hauran de realitzar uns treballs previs de localització

dels punts de major potencial faunístic, a fi i afecte de

localitzar possibles niuades.

En aquestes àrees d’interès faunístic, preferiblement

els treballs es duran a terme fora de l’època

reproductiva per a la majoria d’espècies de fauna

vertebrada; és a dir, fora del període comprès entre

febrer i juliol.

I en general, minimitzar qualsevol afecció sobre la

vegetació i els sistemes hídrics.

Evitar el pas de maquinària per camins diferents dels

camins d’obra.


21


FACTOR

AMBIENTA

L

IMPACTES POSSIBLES


PROJECTE QUE ELS

PODRIEN PROVOCAR

PUNTS ON ES PODRÀ

PRODUIR

UN MAJOR RISC

D’IMPACTE

MESURES CORRECTORES I PREVENTIVES U

SOS

DEL

SÒ

L

Es produiran per la pèrdua

de sòl agrícola en aquells

indrets de nova traça sobre

sòl agrícola. Aquesta

pèrdua de sòl no implica

una superfície molt

significativa i, a més, es

tracta en la seva major part

de cultius extensius i

pastures. D’aquesta

manera, l’impacte es valora

com a moderat en grau

baix.

Instal·lacions

Expropiacions

Abocadors i préstecs

Obertura de camins

d’obra

Les àrees on es concentra

l’ocupació de sòl agrícola

són:

Un curt tram a la

colònia Llaudet (Sant

Joan de les

Abadesses)

I els 2.000 m abans

d’entrar al nucli urbà

de Sant Pau de

Segúries

Entre Llanars i

Vilallonga de Ter.

Una de les mesures més efectives per a la minimització de l’afecció sobre els usos del sòl

i que ha prevalgut com a criteri bàsic durant el desenvolupament del projecte ha estat la

utilització de vials ja existents:

o Antigues carreteres

o Camins rurals existents

o Camins veïnals

o Senders, etc.

Durant la fase constructiva, la utilització d’abocadors existents i préstecs de pedreres

obertes en l’actualitat.

Disseny de talussos atenent als criteris paisatgístics, orientació, grau de disgregació del

terreny i ocupació, per tal que aquesta darrera resulti la menor possible sense que els

altres paràmetres quedin afectats negativament.


22


FACTOR

AMBIENTA

L

IMPACTES POSSIBLES


PROJECTE QUE ELS

PODRIEN PROVOCAR

PUNTS ON ES PODRÀ

PRODUIR

UN MAJOR RISC D’IMPACTE

MESURES CORRECTORES I PREVENTIVES IN

FRA

ESTR

UC

TUR

ES

Els impactes més

destacats seran els que es

podran produir pel tall

parcial o integral dels

camins rurals al llarg del

traçat de la via ciclista

durant la fase d’obres.

Aquests talls podran

implicar molèsties a

l’activitat agrícola de la

zona.

Aquest impacte es

considera moderat en grau

baix.

Decapatge

Excavacions

Terraplens i estesa de

terres

Cimentació

Paviments i ferm

Obres de drenatge

Trànsit de maquinària

Transport de materials

Obertura de camins

d’obra

Bàsicament en aquells trams

de la via ciclista on es segueix

el traçat de camins existents en

el qual s’ha d’intervenir.

En el subtram 1.2 entre el camí

del Pont del Reixac i el Pont de

la Perella. En els subtrems 2.2,

2.3 i 2.4, és a dir, des del Pont

de la Rovira fins el Pont de la

Rocassa. Tots ells, secors on

s’aprofiten camins existents,

encara que de diferent

naturalesa.

L’estudi informatiu preveu la correcta reposició de tots els serveis afectats. Per altra

banda, les mesures correctores que s’hauran de prendre en relació amb la xarxa de

camins rurals afectats durant les obres són:

Assegurar la continuïtat dels camins rurals existents.

Realitzar un pla de mobilitat de la xarxa de camins rurals afectada durant les obres, a

fi i afecte de garantir el moviment de la maquinària agrícola durant els treballs.

o Aquest haurà de preveure la informació i la coordinació amb els col·lectius

d’agricultors i ramaders afectats.

o La creació de passos alternatius per aquest col·lectiu.

o Tots els elements materials i logístics pertinents per aquest pla (senyalització,

informadors, etc.)

Per evitar l’augment desmesurat de polseguera s’hauran de regar periòdicament els

camins utilitzats pel pas de maquinària.

A nivell de les carreteres utilitzades per l’accés de la maquinària:

Les carreteres més utilitzades que siguin afectades pel pas de la maquinària pesada

s’hauran de deixar en les condicions inicials.


23

22. PRESSUPOST ESTIMATIU DE LES MESURES CORRECTORES

Es presenta, a continuació, un pressupost estimatiu de les mesures preventives i

correctores que caldrà aplicar per tal de minimitzar els impactes que es deriven del projecte

“Via Ciclista del Ter. Tram: Sant Joan de les Abadesses – Vilallonga de Ter”.

El pressupost per contracte de les mesures correctores és de 260.684,51 €

(DOS-CENTS SEIXANTA MIL SIS-CENTS VUITANTA-QUATRE EUROS AMB

CINQUANTA-UN CÈNTIMS)

PRESSUPOST

Mesures correctores d´impacte ambiental del Projecte Via Ciclista del Ter.Tram: Sant Joan de les Abadesses - Vilallonga de Ter

PRESSUPOST Data: 05/10/10 Pàg.: 1

Obra 01 Pressupost IA-XC-10020.1

Capítol 01 Sembres

1 GR720001 m2 Hidrosembra de capa herbàcia en dues fases amb espèciesadaptades agroclimàticament a la zona, inclòs el subministrament detots els components necessaris (llavors, mulch, estabilitzant,bioactivador, adobs), regs d'arrelament, així com el mantenimentnecessari fins a la recepció de l'obra (P - 10)

1,07 14.600,000 15.622,00

TOTAL Capítol 01.01 15.622,00


Capítol 02 Tipologia T1. Plantacions arbòries lineals

1 GR61U302 u Subministrament i plantació d'arbre tipus Populus sp, Alnus sp,Fraxinus excelsior o Salix alba, de perímetre de tronc 6/8 a arrel nuaen clot de plantació 0,5x0,5x0,5 m, incloses l'excavació del sot,formació i revisió escocell, instal·lació de tutor i protector de base,incorporació d'esmenes i adobs, regs d'arrelament i totes les tasquesde manteniment i mitjans auxiliars necessaris per a la seva correctaexecució segons PPT fins la recepció de l'obra (P - 1)

22,37 730,000 16.330,10

2 GR61UZ02 u Subministrament i plantació d'arbre tipus Acer monspessulanum, deperímetre tronc 6/8 en pa de terra metàl·lic (PTM), en clot de plantació0,5x0,5x0,5 m, incloses l'excavació del sot, formació i revisió escocell,instal·lació de tutor i protector de base, incorporació d'esmenes iadobs, regs d'arrelament i totes les tasques de manteniment i mitjansauxiliars necessaris per a la seva correcta execució segons PPT finsla recepció de l'obra (P - 2)

49,33 730,000 36.010,90



Capítol 03 Tipologia T2. Plantació arbustiva en talús

1 GR66U202 u Subministrament i plantació d'arbust tipus Pistacea, Phyllirea, Arbutuso similar de 20-40 cm d'alçària (nº ram. 1r terç inferior mín. 3) en Cmínim 1.3 L, en clot de plantació 0,30x0.30x0.30 m, inclosesl'excavació del sot, formació i revisió escocell, instal·lació de tutor desenyalització, instal·lació de protector de base, incorporaciód'esmenes i adobs, regs d'arrelament i totes les tasques demanteniment i mitjans auxiliars necessaris per a la seva correctaexecució segons PPT fins la recepció de l'obra (P - 3)

8,56 363,000 3.107,28

2 GR66U302 u Subministrament i plantació de ginesta o ginestell de 40-80 cmd'alçària (Ø coll de l'arrel > 3 mm, nº ram. 1r terç inferior mín. 5) en C-3L en clot de plantació 0,30x0.30x0.30 m, incloses l'excavació del sot,formació i revisió escocell, instal·lació de tutor de senyalització,protector de base, incorporació d'esmenes i adobs, regs d'arrelament itotes les tasques de manteniment i mitjans auxiliars necessaris per ala seva correcta execució segons PPT fins la recepció de l'obra (P - 5)

9,26 363,000 3.361,38

3 GR66U502 u Subministrament i plantació de Tamarix sp, Cornus sp i similars de60-80 cm d'alçària (nº ram. 1r terç inferior >3), en C-3 L, en clot deplantació 0,30x0.30x0.30 m, incloses l'excavació del sot, formació irevisió escocell, instal·lació de tutor, protector de base, incorporaciód'esmenes i adobs, regs d'arrelament i totes les tasques demanteniment i mitjans auxiliars necessaris per a la seva correctaexecució segons PPT fins la recepció de l'obra (P - 6)

10,57 726,000 7.673,82

euros





Capítol 04 Tipologia T3. Plantació de ribera

1 GR6BU302 m2 Subministrament i plantació de planta higròfita tipus Phragmites sp,Hyparrhenia sp, Scirpus sp, Juncus sp, Tipha sp i similars, amb unadensitat mínima de 6 u/m2, amb mitjans manuals sobre terreny dependent màxim 3H:2V, inclosos els regs d'arrelament i mantenimentnecessaris fins la recepció de l'obra (P - 8)

19,61 720,000 14.119,20



Capítol 05 Tipologia T4. Plantació en esculleres

1 GR68U101 u Subministrament i plantació d'enfiladissa tipus Hedera helix, Clematissp, Lonicera sp o similar (h=20-40 cm d'alçària ,nº ram. 1r terç inferiormínim 2), entutorada, en C mínim 1.1 L i clot de plantació0,30x0,30x0,30 m, incloses l'excavació del sot, formació i revisióescocell, instal·lació de protector de base, incorporació d'esmenes iadobs, regs d'arrelament i totes les tasques de manteniment i mitjansauxiliars necessaris per a la seva correcta execució segons PPT finsla recepció de l'obra (P - 7)

7,99 200,000 1.598,00



Capítol 06 Tipologia T5. Plantacions arbustives lineals

1 GR66U204 u Subministrament i plantació d'arbust tipus Pistacea, Phyllirea, Arbutuso similar de 60-80 cm d'alçària (nº ram. 1r terç inferior > 3) en C-10 L,en clot de plantació 0,50x0.50x0.50 m, incloses l'excavació del sot,formació i revisió escocell, instal·lació de protector de base iincorporació d'esmenes i adobs, regs d'arrelament i totes les tasquesde manteniment i mitjans auxiliars necessaris per a la seva correctaexecució segons PPT fins la recepció de l'obra (P - 4)

19,75 3.392,000 66.992,00



Capítol 07 Trasplantaments

1 GR6P17F5 u Trasplantament dins de l'obra d'arbre planifoli de 80 a 100 cm deperímetre de tronc, inclou repicat amb retroexcavadora i mitjansmanuals, formació de pa de terra amb mitjans manuals, excavació declot de plantació de 280x280x135 cm amb retroexcavadora, plantacióamb camió grua en el nou lloc d'ubicació, reblert del clot amb 50% desorra, 25% de terra de l'excavació i 25% de compost, primer reg icàrrega de les terres sobrants a camió. No inclou les feines depreparació (P - 9)

1.108,16 10,000 11.081,60

euros





Capítol 08 Patrimoni cultural

1 GRQ001ZZ pa Partida alçada a justificar pel seguiment del patrimoni arqueològic iarquitectònic (P - 0)

9.750,00 1,000 9.750,00


euros

RESUM DE PRESSUPOST


RESUM DE PRESSUPOST Data: 05/10/10 Pàg.: 1

NIVELL 2: Capítol Import–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––Capítol 01.01 Sembres 15.622,00Capítol 01.02 Tipologia T1. Plantacions arbòries lineals 52.341,00Capítol 01.03 Tipologia T2. Plantació arbustiva en talús 14.142,48Capítol 01.04 Tipologia T3. Plantació de ribera 14.119,20Capítol 01.05 Tipologia T4. Plantació en esculleres 1.598,00Capítol 01.06 Tipologia T5. Plantacions arbustives lineals 66.992,00Capítol 01.07 Trasplantaments 11.081,60Capítol 01.08 Patrimoni cultural 9.750,00Obra 01 Pressupost IA-XC-10020.1 185.646,28–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––

185.646,28–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––NIVELL 1: Obra Import–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––Obra 01 Pressupost IA-XC-10020.1 185.646,28

185.646,28

euros

ÚLTIM FULL


PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE Pàg. 1

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL .......................................................................... 185.646,28

6 % Benefici industrial SOBRE 185.646,28.......................................................................... 11.138,78

13 % Despeses generals SOBRE 185.646,28..................................................................... 24.134,02

Subtotal 220.919,08

18 % IVA SOBRE 220.919,08.............................................................................................. 39.765,43

TOTAL PRESSUPOST PER CONTRACTE € 260.684,51

Aquest pressupost d'execució per contracte puja a

( DOS-CENTS SEIXANTA MIL SIS-CENTS VUITANTA-QUATRE EUROS AMB CINQUANTA-UN CENTIMS )

APÈNDIX NÚM. 1. GRÀFIC DEL PRESSUPOST

CapítolMesures correctores d´impacte ambiental del Projecte Via Ciclista del Ter.Nivell:

Data: 06/10/2010

GRÀFIC % PRESSUPOST PER CAPITOLS

Total 185.646,28€

Capítols

0

5

10

15

20

25

30

3537

Sem

bres

Tipo

logi

a T1

. Pla

ntac

ions

arb

òrie

s lin

eals

Tipo

logi

a T2

. Pla

ntac

ió a

rbus

tiva

en ta

lús

Tipo

logi

a T3

. Pla

ntac

ió d

e rib

era

Tipo

logi

a T4

. Pla

ntac

ió e

n es

culle

res

Tipo

logi

a T5

. Pla

ntac

ions

arb

ustiv

es li

neal

s

Tras

plan

tam

ents

Pat

rimon

i cul

tura

l

8,41

28,1

9

7,62

7,61

0,86

36,0

9

5,97

5,25

% Pressupost

Documents

PART V MESURES CORRECTORES · Gestió de material sobrant .....3 2.2. Gestió dels préstecs ... 17. MESURES CORRECTORES PER TAL DE MINIMITZAR L’IMPACTE ... PROPOSTA DE CALENDARI