PEC · 2019-02-20 · PEC Projecte Educatiu de Centre Versió : 2.0 Aquest document pot quedar obsolet una vegada imprès. Elaborat per: E. Directiu Data: 12.04.2016 Revisat: Claustre

PEC

Projecte Educatiu de Centre

Institut Gaudí

PEC Projecte Educatiu de Centre

Versió : 2.0 Aquest document pot quedar obsolet una vegada imprès. Elaborat per: E. Directiu Data: 12.04.2016 Revisat: Claustre Data d’entrada en vigor:

Arxiu : PEC Pàgina: 1 de 37

1 Introducció ........................................................................................................ 32 Context .............................................................................................................. 3

2.1 Elements de context. .................................................................................. 32.1.1 Breu història ......................................................................................... 32.1.2 Ubicació ............................................................................................... 5

2.2 Característiques del centre ........................................................................ 62.2.1 Oferta educativa ................................................................................... 62.2.2 Horari del centre ................................................................................. 62.2.3 Característiques de l’alumnat ............................................................. 62.2.4 Centres de procedència de l’alumnat .................................................. 7

3 Trets d’identitat ................................................................................................ 73.1 Caràcter propi ............................................................................................. 73.2. Trets d’identitat ........................................................................................... 8

3.2.1 Llengua ................................................................................................ 83.2.2 Coeducació .......................................................................................... 83.2.3 Multiculturalitat .................................................................................. 83.2.4 Confessionalitat ................................................................................... 83.2.5 Inclusió ................................................................................................ 8

4 Projecte lingüístic ............................................................................................. 95 Objectius de centre ........................................................................................... 9

5.1 Educació secundària obligatòria ................................................................ 95.2 Batxillerat ................................................................................................... 95.3 Cicles Formatius ....................................................................................... 10

5.3.1 C. Formatius de Grau Mitjà ............................................................... 105.3.2 C. Formatius de Grau Superior ......................................................... 10

5.4 Plantejaments Educatius ......................................................................... 105.4.1 Excel·lència i equitat .......................................................................... 105.4.2 Convivència ........................................................................................ 115.4.3 Inclusió ............................................................................................... 115.4.4 Atenció a la diversitat ......................................................................... 11

5.5 Plantejaments didàctics per àmbits i competències ................................ 125.5.1 Àmbit científic i tecnològic ................................................................ 125.5.2 Àmbit d’expressió .............................................................................. 155.5.3 Àmbit lingüístic ................................................................................. 155.5.4 Àmbit matemàtic ............................................................................... 175.5.5 Àmbit orientació educativa ............................................................... 195.5.6 Àmbit social ...................................................................................... 205.5.7 Competències professionals ............................................................. 20

6 Concreció i desenvolupament dels currículums ............................................ 226.1 Estratègies didàctiques pròpies de centre ............................................... 22

6.1.1 Educació Secundària Obligatòria ...................................................... 226.1.2 Cicles Formatius ................................................................................ 22




7 Organització pedagògica ................................................................................. 247.1 Criteris per a l’elaboració de grups ........................................................... 24

7.1.1 Educació Secundària obligatòria ....................................................... 247.1.2 Batxillerat ........................................................................................... 257.1.3 Cicles Formatius ................................................................................ 25

7.2 Agrupaments flexibles .............................................................................. 267.3 Desdoblaments ......................................................................................... 267.4 Matèries optatives .................................................................................... 267.5 Avaluació i promoció ................................................................................ 27

7.5.1 Educació Secundària Obligatòria ..................................................... 287.5.2 Batxillerat ......................................................................................... 287.5.3 Cicles formatius ................................................................................ 28

8 Estructura organitzativa ................................................................................. 298.1 Òrgans unipersonals de direcció .............................................................. 298.2 Òrgans col·legiats de participació ............................................................ 29

8.2.1 Consell Escolar .................................................................................. 298.2.2 Claustre del professorat .................................................................... 29

8.3 Òrgans unipersonals de coordinació ...................................................... 309 Foment de la convivència .............................................................................. 3010 Col·laboració entre els sectors de la comunitat educativa ........................... 3111 Relació del centre amb l’entorn ..................................................................... 3112 Perfils professionals específics ..................................................................... 32

12.1 Perfil lingüístic: Física i química ............................................................ 3212.1.1 Missió ................................................................................................ 3212.1.2 Funcions docents addicionals del lloc ............................................. 33

12.2 Perfil Competència digital: Geografia i història .................................... 3312.2.1 Missió ............................................................................................... 3312.2.2 Funcions docents addicionals del lloc ............................................. 33

12.3 Perfil Projectes i serveis FP .................................................................... 3412.3.1 Missió ............................................................................................... 3412.3.2 Funcions docents addicionals del lloc ............................................. 34

13 Sistema d’indicadors de progrés ................................................................... 3414 Aprovació i revisió del PEC ........................................................................... 3515 Marc Normatiu .............................................................................................. 3616 Annexos ......................................................................................................... 36

16.1 Projecte lingüístic (PLC) ......................................................................... 3616.2 Projecte de Convivència (PC) ................................................................. 3616.3 Pla TAC ................................................................................................... 3616.4 Pla d’acció tutorial (PAT) ....................................................................... 36




1 Introducció Tal i com expressen l’article 91 de la llei 12/2009 del 10 de juliol, d’educació i l’article 2 del decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia de centres, el Projecte educatiu és la màxima expressió d’autonomia del centre. Entenem l’autonomia del centre com la capacitat de gestionar l’acció pedagògica, l’estructura organitzativa i els recursos humans. El Projecte educatiu de l’Institut Gaudí cerca ser el seu eix vertebrador, l’instrument que gestioni la seva organització i el nostre funcionament amb la finalitat d’aconseguir l’èxit educatiu. 2 Context

2.1 Elements de context.

2.1.1 Breu història

Una Real Orden de 3 de juny de 1875, signada pel rei Alfons XII, creava el primer centre oficial d'ensenyament mitjà a la ciutat de Reus, amb el nom d' Instituto Oficial de Segunda Enseñanza de Reus. Les seves aules s'ubicaren a l'antic convent de Sant Francesc, on avui es troba l'institut Salvador Vilaseca, i el seu primer director amb nomenament oficial va ser l'insigne reusenc Eugeni Mata. Però els orígens de l'Institut es remunten encara trenta anys més enrere, quan la iniciativa cívica d'un grup de ciutadans va aconseguir posar en marxa un centre no reconegut d'ensenyament secundari a l'esmentat convent de Sant Francesc, l'edifici del qual va ser cedit per l'Ajuntament l'any 1844. Entre 1858 i 1870 se'n feren càrrec els pares Escolapis, i arran dels canvis polítics de l'anomenat Sexenni revolucionari el centre va passar a ser sostingut per l'Ajuntament fins al seu reconeixement oficial, moment en què va passar a la titularitat del Ministerio de Instrucción Pública. L'any 1901, una altre decret reial el converteix en Instituto general y Técnico de Reus, i un any més tard passa a ser un centre d'àmbit provincial. Això va suposar que, a més dels ensenyaments de Batxillerat, s'impartien els de Magisteri, Comerç, Agricultura, Arts i Indústries. En aquests anys, i en els que s'esdevingueren fins l'esclat de la Guerra Civil de 1936, l'Institut va començar a acumular un notable patrimoni bibliogràfic (en




bona part encara conservat a la biblioteca del centre), i es va dotar de material de laboratori i per l'estudi de les ciències, d'on provenen els fons més antics de l'actual museu de ciències naturals de l'Institut. Aquestes dotacions provingueren de les dotacions pressupostàries del ministeri, però també de les donacions desinteressades de molts antics professors i alumnes. Acabada la guerra, l'Institut de Reus va rebre els arxius i fons de diversos instituts que van ser tancats, el més important dels quals el de Vilanova i la Geltrú, centre al qual es van retornar els documents i expedients que encara es custodiaven al Gaudí. A més dels seus propis alumnes, l'Institut examinava com a lliures els alumnes procedents de centres no reconeguts o de zones en què no hi havia cap centre oficial. En canvi, van desaparèixer els estudis de magisteri en ser creada l'Escola Normal a Tarragona, i els ensenyaments tècnics es van desplaçar a l'Escola del Treball (actual INS Baix Camp); el nostre centre es va convertir en un Instituto Nacional de Enseñanza Media on s'impartien els ensenyaments de batxillerat. El creixement demogràfic de Reus la dècada de 1960 i l'accés d'un percentatge més alt de població als estudis secundaris va portar a la construcció d'un nou edifici al barri Gaudí, on es va traslladar l'Institut l'any 1972, ja amb la denominació de l'il·lustre arquitecte. El nou edifici va resultar aviat insuficient i es va habilitar una secció delegada de l'Institut al lloc on ara es troba el col·legi públic General Prim, i poc després es va tornar a obrir l'antic convent de Sant Francesc com a seu del segon centre de batxillerat de la ciutat, l'Institut Salvador Vilaseca. En els darrers anys, l'Institut Gaudí s'ha adaptat als successius canvis de la legislació i de la pràctica docent. Primer amb la implantació de la Ley General de Educación de 1970, que substituïa el Batxillerat de sis anys i el curs Preuniversitari, pel BUP de tres anys i el COU. Posteriorment, la recuperació de l'autonomia de Catalunya va comportar el traspàs de la titularitat de govern central a la Generalitat de Catalunya, i ja als darrers anys, els estudis de BUP i COU han estat substituïts pels de l'ESO i el Batxillerat. A partir de curs 2006-2007, l’Institut Gaudí va incrementar la seva oferta educativa incorporant els estudis de Cicles Formatius de la família de Serveis Socioculturals i a la Comunitat amb tres titulacions: tècnic en atenció sociosanitària, tècnic superior en integració social i tècnic superior en educació infantil.




2.1.2 Ubicació

L’institut està situat en el carrer Osca, al barri Gaudí de la ciutat de Reus. El centre educatiu està format per dos edificis, les pistes esportives i la zona d’esbarjo. L’edifici principal engloba les aules dels estudis de batxillerat, cicles formatius i ESO, departaments i seminaris, biblioteca, cafeteria, menjador, sala d’actes i de professorat, laboratoris, tallers, aules específiques, secretaria, despatxos de coordinació, cap d’estudis i direcció. El segon edifici, dedicat a la pràctica esportiva, consta de dos gimnasos, vestidors i el departament despatx per al professorat d’educació física.




2.2 Característiques del centre

2.2.1 Oferta educativa

Al nostre Institut s’imparteixen els següents estudis: • Educació secundària obligatòria, ESO • Batxillerat de modalitat humanística i socials i de modalitat científic i

tecnològic • Cicles formatius de la família de Serveis socioculturals i a la comunitat

amb quatre titulacions: Tècnic en atenció a persones en situació de dependència, Tècnic superior en educació infantil, Tècnic superior en Integració social i Tècnic superior en Promoció per a la Igualtat de Gènere

2.2.2 Horari del centre

L’horari escolar per als estudis d’ESO, BATX i CFGM és de 8:30 a 15:00. La franja horària per als estudis tècnics de grau superior va de 15:15 a 21:45.

2.2.3 Característiques de l’alumnat

2.2.3.1 Educaciósecundàriaobligatòria,ESOL’alumnat d’aquesta etapa presenta una diversitat d’interessos força àmplia. Alguns d’ells mantenen un alt interès per tot el que fa referència als estudis i a les activitats del centre. A l’altre extrem es situa l’alumnat que mostra un rebuig important pel sistema educatiu. En línies generals podem afirmar que el gruix dels nostres alumnes es situen entre els dos extrems anteriorment citats.

2.2.3.2 BatxilleratEn principi les característiques d’aquest alumnat haurien de ser més homogènies pel fet que han superat l’etapa obligatòria i amb interessos dirigits a la realització d’estudis universitaris o a un cicle formatiu de grau superior. Tot i així, els darrers anys s’ha observat un augment de noies i nois que cursen aquests estudis com una opció atesa la dificultat en accedir a cicles formatius de grau mitjà o al món laboral.

2.2.3.3 CiclesFormatiusDe la mateixa manera que succeeix en els altres estudis, els interessos d’aquest alumnat són també diversos.




2.2.3.3.1 Cicledegraumitjà La tipologia d’aquest alumnat varia des dels que tenen clar que volen cursar aquests estudis fins als que s’han matriculat al cicle sense tenir gaire clar els objectius acadèmics. Fins i tot hi ha casos d’alumnat que ha aprovat l’etapa anterior amb fortes deficiències acadèmiques però que no vol deslligar-se del sistema educatiu.

2.2.3.3.2 CiclesdegrausuperiorEn aquesta etapa trobem alumnat procedent del batxillerat o dels que provenen de les proves d’accés. Els seus interessos es defineixen per dues vies: alumnat que vol accedir a la Universitat i l'altre, els que volen incorporar-se en el món de treball

2.2.4 Centres de procedència de l’alumnat

2.2.4.1 Educacióobligatòria

Pel que fa a l’educació obligatòria, la majoria dels nostres alumnes procedeixen de les escoles de primària adscrites. Aquestes són: Cèlia Artiga, Ciutat de Reus, Ganxets, Mowgli, Prim, Prat de la Riba, Alberich i Casas, Misericòrdia i Santa Anna de Castellvell.

2.2.4.2 Estudispostobligatoris

Pel que fa als estudis postobligatoris, la tendència és diferent entre l’alumnat de cicles formatius i el de batxillerat. Els estudis professionals es nodreixen bàsicament d’alumnat procedent d’altres centres educatius de la comarca o del món laboral. L’alumnat de batxillerat, en un percentatge molt alt, ha cursat l’educació secundària obligatòria a l’Institut Gaudí. 3 Trets d’identitat

3.1 Caràcter propi El nostre institut segueix els principis recollits a la LEC de l’escola pública catalana i es defineix com a inclusiu, laic i respectuós amb la pluralitat alhora que cerca la qualitat pedagògica, la implicació de les famílies en el procés educatiu de llurs fills preservant l’equitat, la cerca de l’excel·lència, el respecte de les idees i les creences.




3.2. Trets d’identitat

3.2.1 Llengua El català és la llengua vehicular i d’aprenentatge al nostre centre. Tanmateix, l’Institut vetllarà perquè l’alumnat assoleixi el nivell competencial satisfactori en llengua castellana i en llengua estrangera.

3.2.2 Coeducació L’institut segueix el principi de la coeducació afavorint la igualtat real i efectiva entre l’alumnat del centre. El centre vetllarà perquè els continguts curriculars, les interaccions a l’aula i el disseny d’activitats vagin dirigides en la no discriminació en funció del sexe.

3.2.3 Multiculturalitat

El nostre model educatiu contempla el respecte a la persona, independentment del seu origen, condició social, econòmica i cultural, les seves creences i modes de pensar, sempre que estiguin dins les normes de convivència del nostre Institut. Això implica el compromís de fer una educació oberta al fet multicultural, considerat com una aportació del nostre alumnat i un enriquiment per a tots els sectors de la nostra comunitat educativa.

3.2.4 Confessionalitat El nostre centre és públic i, per tant, aconfessional. Ara bé, des de l’Institut es fomenta el respecte i la comprensió cap a qualsevol confessionalitat.

3.2.5 Inclusió La inclusió d’un noi/a amb discapacitat no és una opció –que els pares triïn- o una opinió -mestres a favor, mestres en contra-. És un dret fonamental i, per tant, s’ha de protegir..., i acomplir.

Convenció de l’ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat. Partint del principi, el nostre centre procurarà emprendre actuacions orientades a promoure la participació i l’èxit de tot l’alumnat, especialment, amb les persones que es troben en desavantatge per la seva diversitat funcional.




4 Projecte lingüístic El Projecte lingüístic recull el tractament de les llengües al centre d'acord amb la normativa vigent, que es concreta a partir de la realitat sociolingüística del nostre entorn (Annex 1). Com a reforç de l’aprenentatge en llengua estrangera, el centre adopta les següents estratègies:

1. Ús de l’Anglès com a llengua d’aprenentatge a la matèria optativa d’Informàtica.

2. Ús de la llengua anglesa a la matèria de Ciències Naturals 3. Incorporació de la llengua anglesa en els CF de grau superior en els

mòduls específicsestablertes en les orientacions curriculars.

En funció de la disponibilitat de professorat aquesta experiència s’obre a altres matèries. 5 Objectius de centre Independentment dels objectius propis de cada etapa educativa, el nostre centre té com a objectiu general en el seu projecte educatiu formar ciutadans cívics, crítics, autònom, preparats per a la seva incorporació al món laboral i/o estudis posteriors.

5.1 Educació secundària obligatòria Dotar l’alumnat de coneixements i, sobretot, de les competències necessàries per a, segons els seus interessos i capacitats, incorporar-se al món laboral o seguir estudis de formació professional o orientats a l’ingrés a la universitat. Proporcionar a l’alumnat l’autoconeixement i l’orientació que li permeti triar en cada moment l’itinerari acadèmic o vital idoni. Per aconseguir aquests objectius es fa del tot necessari mantenir una relació fluïda amb les famílies així com la coordinació amb els centres de primària.

5.2 Batxillerat Proporcionar a l’alumnat formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i destreses que li permeti progressar en el seu desenvolupament personal i social, incorporar-se a la vida activa i a l’educació superior de manera




satisfactòria i al desenvolupament personal de l’aprenentatge al llarg de tota la vida.

5.3 Cicles Formatius

5.3.1 C. Formatius de Grau Mitjà

Capacitar a l’alumnat per a l’exercici d’una professió en que puguin desenvolupar les competències assignades al perfil professional i, en el seu cas, possibilitar i facilitar l’accés a estudis de nivell superior.

5.3.2 C. Formatius de Grau Superior

Capacitar a l’alumnat per a l’exercici d’una professió determinada en què puguin desenvolupar les competències professionals pròpies del cicle formatiu i, en el seu cas, possibilitar i facilitar l’accés a estudis de nivell superior.

5.4 Plantejaments Educatius

5.4.1 Excel·lència i equitat

Per tal d’assolir l’excel·lència educativa el nostre centre ha de treballar en la millora contínua i complir els objectius acadèmics establerts, alhora que s’ha d’adaptar de manera permanent a les necessitats educatives canviants de l’entorn socioeconòmic, assegurar l’equitat i la qualitat, innovar i cercar la millora dels resultats acadèmics. L’adequació dels processos d’ensenyament al ritme d’aprenentatge individual, per mitjà de l’aplicació de pràctiques educatives inclusives i, si escau, de compensació i per mitjà de l’aplicació de pràctiques de motivació han de contribuir a l’assoliment de l’excel·lència. L’Institut promourà la participació del seu alumnat en activitats d’àmbit local o nacional que ajudin al foment de l’excel·lència. L’Institut cerca, des de les activitats previstes al PAT, la transmissió de valors com la universalitat i l’equitat com a garantia d’igualtat d’oportunitats i la integració de tots els col·lectius.




5.4.2 Convivència

L’Institut transmet i consolida els valors propis d’una societat democràtica: la llibertat personal, la responsabilitat el respecte i la igualtat alhora que potencia la participació responsable i constructiva de tots els membres de la comunitat educativa.

5.4.3 Inclusió

L’acció tutorial anirà dirigida a fomentar les actuacions de participació i de cohesió de grup alhora que es treballarà la tutoria personalitzada i entre iguals

5.4.4 Atenció a la diversitat

5.4.4.1 EducacióSecundàriaObligatòriaPel que fa a l’establiment de les estratègies d’atenció a la diversitat es treballa en dues fases. A la primera fase, o de detecció de les necessitats, intervé la comissió d’atenció a la diversitat (CAD), dirigida pel coordinador pedagògic i formada per membres del departament d’orientació, coordinadora de l’ESO, especialistes de l’EAP i d’altres organismes si s’escau. L’equip docent, en una segona fase, treballa de manera coordinada amb el departament d’orientació educativa i sota la direcció de la coordinació pedagògica del centre per establir les estratègies en forma d’adaptació curricular o de plans individualitzats per tal d’afavorir l’assoliment de les competències de l’etapa. Els recursos generals destinats a l’atenció a la diversitat:

• Agrupaments flexibles i desdoblaments, en funció de la dotació de plantilla, en matèries instrumentals o en les que no ho tenen previst per currículum

• Elaboracions de Plans Individualitzats i Adaptacions curriculars • Atencions individualitzades per part del departament d’orientació

educativa (Psicopedagogues i USEE) • Aula d’acollida per a l’alumnat nouvingut • Aula d’aprenentatges productius o aula oberta per a l’alumat de tercer i

quart d’ESO • Activitats del Pla Educatiu d’Entorn • Recursos aportats pel Departament d’Ensenyament (Integrador/a social,

Tècnic/a d’educació especial i Vetllador/a).




5.4.4.2 BatxilleratEl decret 142/2008, de 15 de juliol, regula la possibilitat d'adoptar mesures d'adaptació i autoritzar plans individuals al batxillerat. En el batxillerat es pot elaborar un pla individual en cas d'haver d'adoptar mesures més específiques per a un determinat alumne un cop exhaurides les mesures de tipus més general i, en la majoria dels casos, serà la continuïtat de les adaptacions fetes a l'ESO. Les possibles causes que justifiquen la seva elaboració es descriuen a la normativa educativa. El pla individual és una planificació personalitzada que es recull en un document escrit i inclou les adaptacions curriculars, de materials d'aprenentatge i de temporalitzaria, si cal, tant de les activitats d'aprenentatge com de les activitats i criteris d'avaluació, així com les ajudes i suports tècnics.

5.4.4.3 CiclesFormatiusEl decret 284/2011, d’1 de març determina que el Departament d’Ensenyament ha d’establir el marc reglamentari de les modificacions curriculars que facilitin l’assoliment dels objectius establerts per a la formació professional inicial per a alumnes amb necessitats educatives específiques. La modificació pot ser proposada pel mateix alumne, o pels seus pares o tutor/a legal, si és menor d’edat, o pel propi centre, a proposta de l’equip docent, vistes les necessitats educatives específiques i les competències professionals a assolir en el cicle formatiu. L’equip docent, amb la col·laboració de l’EAP, si escau, i amb l’assessorament de la inspecció educativa elabora la proposta de modificació curricular on s’ha d’especificar per a cada unitat formativa els resultats d’aprenentatge i criteris d’avaluació. La resolució de la DGFPIRE resoldrà si la modificació curricular pot permetre l’obtenció del títol de tècnic o tècnic superior o permet l’obtenció d’un certificat d’estudis parcial.

5.5 Plantejaments didàctics per àmbits i competències

5.5.1 Àmbit científic i tecnològic

Àmbit Científic En aquest àmbit els objectius a assolir seran :




• Conèixer l’origen, la conformació i el funcionament de l’univers com a marc on es troba el nostre planeta així com saber com es i com funciona la terra.

• Conèixer els diversos essers vius que poblen la terra, saber com son que necessiten i com interaccionen entre ells i amb el medi per tal d’estimar-los, valorar-los i preservar-los a ells i al medi que necessiten per sobreviure.

• Fer possible que els alumnes coneguin les parts del seu cos i sàpiguen com funcionen. Aconseguir que coneguin les disfuncions i malalties que els poden afectar i com es poden prevenir i tractar.

• Saber com es una alimentació variada i equilibrada i fer possible l’adopció d’hàbits que promoguin la salut alimentària i evitin les conductes de risc, els trastorns alimentaris i les malalties associades.

• Conèixer els diferents recursos que ens ofereix el nostre planeta i saber com els podem obtenir i gestionar adequadament.

• Saber quins impactes en el medi pot ocasionar l’activitat humana per tal d’evitar-los i si no fos possible prevenir-los i gestionar-los adequadament.

• Conèixer els riscos naturals o derivats de l’actuació humana als que estem exposats per tal de prevenir-los i gestionar-los de forma adequada.

• Promoure el desenvolupament sostenible. • Conèixer els fenòmens físics i químics que caracteritzen el planeta terra i

l’univers per tal de poder interpretar correctament els fenòmens d’aquesta naturalesa que es manifesten al nostre planeta, per saber-ne fer l’ús adequat i trobar-ne les aplicacions pràctiques que ens permetin millorar les nostres condicions de vida. Conèixer i aplicar procediments que permeten saber si un material és una substància pura o una mescla.

• Reconèixer la matèria per les seves propietats i descriure els seus estats d’agregació, utilitzant el model cinètic per descriure’l i justificar algunes de les seves propietats.

• Conèixer el sistema periòdic dels elements, valorant la importància que té en l’estudi de la química. Conèixer els diferents tipus d’unions entre àtoms, relacionant-los amb les propietats de les substàncies.

• Reconèixer les magnituds necessàries per descriure els moviments, aplicar aquests coneixements als moviments de la vida quotidiana.

• Identificar el paper de les forces com a causa dels canvis de moviment i reconèixer les principals forces presents a la vida quotidiana.

• Fomentar la curiositat, l’observació i l’esperit crític i científic.




• Connectar els coneixements adquirits amb la vida real fent referència a fets quotidians.

• Prendre consciència de que la ciència avança i els coneixements científics canvien a gran velocitat i cal estar al dia i tenir la ment oberta per acceptar aquests canvis d’interpretació de les coses.

• Conèixer el mètode i el raonament científic i saber aplicar-lo per donar explicacions i resoldre problemes de la vida diària.

• Saber buscar informació en formes diverses (text, gràfics, imatges...), saber interpretar-la de forma coherent i contrastar-la amb informació d’altres fonts per tal de conèixer altres idees i opinions sobre el mateix tema.

• Fomentar el treball cooperatiu i estimular també la pràctica autònoma. • Fer activitats per fomentar la comprensió lectora, l’expressió escrita i

l’expressió oral. • Saber utilitzar el català i el castellà com a llengües d’expressió en l’àmbit

científic i també la llengua anglesa com a idioma de comunicació científica.

• Familiaritzar-se amb les normes i el material de laboratori. • Utilitzar tècniques expositives, inductives, deductives, analítiques,

sintètiques i de recapitulació i síntesi i potenciar les activitats complementàries fora del centre.

Àmbit tecnològic Les tecnologies han adquirit una importància progressiva en la vida de les persones i en el funcionament de la societat. La formació de les ciutadanes i els ciutadans requereix actualment una atenció específica en l’adquisició dels coneixements i habilitats necessaris per prendre decisions sobre l’ús d’objectes i processos tecnològics, resoldre problemes relacionats amb aquests i, en definitiva, per utilitzar els distints materials, processos i objectes tecnològics per augmentar la capacitat d’actuar sobre l’entorn, per millorar la qualitat de vida i per comunicar-se de manera eficaç en la societat del coneixement actual. L’ensenyament i aprenentatge d’aquesta matèria pretén fomentar i desenvolupar les habilitats que permeten a l’alumnat la comprensió dels objectes tecnològics i la seva utilització i manipulació, incloent-hi l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, Internet i les comunitats virtuals com a eines importants en aquest procés. Les tecnologies de la informació i comunicació influeixen positivament en el rendiment escolar si se’n fa un ús adequat i subministren a l’alumnat una eina




que li permet explorar totes les matèries curriculars, consolidar coneixements i simular fenòmens i situacions noves que ajuden a aprendre a aprendre. El departament de Tecnologia de l’Institut Gaudí fomenta, a tots els cursos de l’ESO, la realització d’un projecte tecnològic com a eina d’aprenentatge pròpia d’aquesta matèria i que, de manera transversal, reforça l’assoliment competencial propi d’aquesta etapa.

5.5.2 Àmbit d’expressió

Competència social i ciutadana i competència artística i cultural. El coneixement i la pràctica de les arts (cant, interpretació, pintura, dibuix, escultura, pràctica d’activitat fisico-esportiva…), han de de ser una eina de transformació per:

• Promoure la reflexió. • Adquirir valors de respecte, cooperació. • El sentit crític. -La conscienciació del propi cos i la interacció d’aquest

amb el món físic. • La cohesió i acció prosocial. • Valorar i respectar les produccions artístiques, gaudint d’aquesta

experiència i fer ús del seu coneixement com a font d’enriquiment.

Competència d’autonomia i iniciativa personal. Els alumnes participaran en el disseny i/o aplicació d’alguns dels instruments d’avaluació, per tal d’afavorir els processos d’autonomia de l’alumnat, la capacitat de gestionar el seu propi aprenentatge i la comprensió dels criteris d’avaluació.

5.5.3 Àmbit lingüístic

Llengua escrita

• Estimular la creació de textos escrits mitjançant la pràctica setmanal de manera sistemàtica. Es recomana l'elaboració de microtextos, ja que permeten una dedicació més intensa i una correcció en temps real. Així mateix l'escriptura de textos més llargs acompanyant l'alumne en el procés de construcció.

• Afavorir la participació en concursos literaris tant del centre com de fora.




Expressió oral

• Promoure activitats d'exposició oral a l'aula que impliquin una petita investigació.

• Fer activitats d'ús de la llengua en l'entorn local per tal de fer expressió oral en situacions reals.

• Incentivar l'argumentació oral a través de debats a l'aula i en el centre, per tal d'afavorir la reflexió, el diàleg i la tolerància.

• Promoure activitats teatrals amb la finalitat de desenvolupar l'expressió oral, la veu, el llenguatge no verbal, el treball en equip, la disciplina i la creativitat. Aquesta activitat podria considerar-se interdisciplinar, amb la participació del departament de Visual i Plàstica i Tecnologia.

• Estimular l'assistència a activitats teatrals de la ciutat.

Comprensió lectora

• Estimular la lectura a través de la Biblioteca d'aula. • Participar en el concurs de Lectura en veu alta. Fomentar les tries

personals de lectures i compartir les experiències lectores a l'aula o a plataformes digitals.

• Treballar textos de diverses característiques, principalment notícies d'actualitat, per tal de connectar els nostres alumnes amb la realitat.

Continguts gramaticals

• Reduir a primer i segon d'ESO els continguts gramaticals i potenciar la competència lingüística, oral i escrita i la comprensió lectora.

• Estructurar continguts de manera que tinguem un currículum coherent.

Llengües estrangeres L'objectiu és treballar la llengua estrangera per tal d'aconseguir una bona comprensió oral i lectora, així com millorar l'expressió oral i escrita , atenent les necessitats de l'alumnat a través de grups flexibles i desdoblaments , per tal que assoleixin una adequada competència comunicativa. Aquest objectiu es concreta en els següents punts:




• Fomentar la comprensió oral de la llengua estrangera mitjançant materials audiovisuals : reportatges, documentals, pel·lícules, noticiaris...

• Fomentar la interacció en diferents situacions comunicatives en parelles o petits grups: role-plays, dialogues, visites culturals en anglès a la Prioral...

• Fomentar l'autonomia de l'alumne i la reflexió sobre el procés d'aprenentatge: lectures a casa, writings, deures, concurs literari de St Jordi, The Fonix, estada lingüística a Exeter...

• Potenciar l'ús de les TIC mitjançant la gravació d'un curt basat en situacions comunicatives reals, i la seva posterior edició.

• Potenciar les habilitats comunicatives amb la presentació oral d'un tema lliure tot i fent ús del Power Point, el Prezi o de l'Impress.

• Realitzar un projecte autoavaluable de forma cooperativa i en grups heterogenis, posant en pràctica diferents estructures gramaticals.

5.5.4 Àmbit matemàtic

La resolució de problemes i l’actitud de recerca davant situacions desconegudes és l’eix fonamental del treball en l’àmbit matemàtic a l’aula. Les situacions que es treballin seran presentades en diversos tipus de llenguatge: verbal, gràfic, esquemes o expressions aritmètiques, i en diversos tipus de contextos que permetin donar significat als conceptes matemàtics. Es fomentarà la resolució de problemes com un procés individual que es pot abordar o resoldre de diverses maneres i en el que l’alumne ha de decidir quines són les estratègies o eines que ha d’utilitzar en cada moment. Entre aquestes estratègies es fomentaran les pròpies d’una recerca: experimentar amb el problema, temptejar, fer assaig i millora, estudiar casos particulars, resoldre situacions més senzilles que les que el problema planteja, imaginar-se el problema resolt, dividir el problema en parts i començar per les que l’alumne consideri més fàcils o li ofereixin més seguretat, fer-se preguntes intermèdies, comparar amb problemes similars ja resolts, fer esquemes, dibuixos, gràfics o taules que ajudin a organitzar i manejar la informació, explicitar la planificació i procedir a realitzar-la de manera sistemàtica. En el procés de resolució de problemes el docent fomentarà i valorarà en l’alumne una actitud de perseverança, autoestima, creativitat i autocrítica. Aquestes actituds es promouran tant des del treball individual com del treball en grup.




El procés de resolució de problemes ha de promoure l’actitud de recerca, amb la reformulació de problemes, plantejament de problemes a partir d’altres problemes, proposar a l’alumne la cerca de problemes, emetent hipòtesis i validant-les, tot fent ús de les eines matemàtiques que siguin necessàries en cada situació. El raonament es considerarà com una part fonamental a la construcció del coneixement matemàtic, i per tant, ha d’estar present en l’aprenentatge de les matemàtiques. La prova, conjuntament amb el raonament, permet donar sentit i validar el coneixement matemàtic. Quan el raonament es concreta en la prova permet a l’alumne assolir confiança i seguretat en la resolució de situacions, siguin matemàtiques o no. L’alumne ha d’entendre que refusar un raonament té un aspecte positiu, el de cercar unes altres vies i, també, que la validació d’una afirmació no és el final sinó l’obertura cap a noves argumentacions. Utilitzar el raonament matemàtic suposarà fer conjectures adaptades a la situación, comprobar-les, validar-les o refutar-les, relacionar conceptes, organitzar-los i cercar equivalències, generalitzar, establint models i patrons. I particularitzar models generals a casos concrets, analitzar situacions, per comparació i per contrast. I argumentar per comunicar i validar processos i resultats. Aquests aspectes es poden presentar de forma conjunta i interactuar entre ells. El raonament i la prova han de poder aplicar-se a la vida quotidiana en entorns no necessàriament matemàtics i contribuir als raonaments propis de les altres àrees de coneixement amb prou precisió lògica. El disseny i la gestió de les activitats ha de permetre a l’alumne: fer i fer-se preguntes, tenir una visió global del procés seguit des de la situació inicial fins al resultat final, admetre que la solució potser no existeix o que no és única, admetre que l’error forma part del procés, adonar-se que la resolució és un pas per continuar resolent més situacions i tenir sentit crític. L’alumne ha de saber parlar amb propietat i que en la tasca diària: exercicis, activitats, dossiers, treball individual o en grup...l’alumnat demostri que domina el llenguatge matemàtic i així poder interioritzar i comprendre les matemàtiques. Interactuarà amb els companys, comunicant-se amb llenguatge matemàtic i ajudant-se uns als altres a assolir coneixements. El professorat utilitzarà i fomentarà l’ús de les noves tecnologies: ordinador, pissarra digital, vídeos... per tal de facilitar el procés d’aprenentatge de l’alumnat, ajudant-los a canalitzar tota la informació que tenen a l’abast i així poder discernir els conceptes principals entre l’ampli ventall existent.




5.5.5 Àmbit orientació educativa

L’ Institut Gaudí es defineix com a centre orientador, concepte que implica un conjunt d’accions educatives que abasten una dimensió més amplia que les estrictament acadèmiques de l’àmbit curricular. Incorporen l’acció tutorial, la de l’assessorament orientador i psicopedagògic i el propi compromís de les famílies, i sobretot, impliquen a l’alumnat com actor principal, responsable últim de les decisions personals, acadèmiques i professionals que configuren el seu projecte de vida. Aquest gran objectiu es concreta en un seguit d’accions programades en els diferents nivells d’ESO. Així es proposa com element diferenciador en el currículum de 1r d’ESO, una hora del que anomenem “Aprendre a Aprendre”, que implica, tal com diu la pròpia competència, la gestió i control de les pròpies capacitats i coneixements, que inclou un conjunt de recursos i tècniques per transformar la informació en coneixement propi. La competència d’autonomia i iniciativa personal, els nostres alumnes l’adquireixen, com es sabut, en la tasca col•lectiva de tot el personal docent i no docent, i en les sessions de tutoria que s’especifiquen en el PAT. El nostre Institut, va creure oportú incloure, a més en l’horari lectiu dels alumnes de 3r d’ESO, una hora setmanal del que en diem: “Intel•ligència emocional i social”, un conjunt d’activitats grupals encaminades a aconseguir aquesta competència, a més de facilitar que en el grup s’instauri i consolidi un clima positiu i enriquidor a nivell relacional, social, acadèmic i convivencial. La competència d’autonomia i iniciativa personal, pretén a més, desenvolupar la capacitat d’escollir amb criteri, d’imaginar un projecte i de portar endavant les accions necessàries per aconseguir-lo. És un objectiu importat per a nosaltres, que cada jove sigui capaç d’assumir amb responsabilitat les seves decisions en els àmbits personal, acadèmic i professional. Ho treballem, a més de les activitats de tutoria, en l’hora d’Orientació educativa, temps programat en el currículum de 4t d’ESO. És un curs en el que s’acaba una etapa i en comença una altra; propiciem la continuïtat formativa de tots els alumnes mitjançant un procés d’autoconeixement, entrevistes personals, amb les famílies...un guiatge que compartim amb els tutors. Dins d’aquesta hora curricular, programem activitats encaminades a definir el seu perfil acadèmic/professional, activitats amb continguts teòrics i pràctics en els que es farà necessari el coneixement i ús de les TIC. Fem sortides per conèixer l’oferta formativa de l’entorn: Complex educatiu de Tarragona (1r trimestre), Espai de l’estudiant, a Valls (2n trimestre), i la Fira de la FP a Reus (3r trimestre). És també un objectiu del Departament d’Orientació Educativa, detectar al més aviat possible aquelles problemàtiques o circumstàncies que poden comportar




dificultats per a l’aprenentatge, per al desenvolupament personal i per a l’assumpció de l’autonomia de decisió de cada alumne. A tal efecte, es proposen accions i metodologies organitzatives i didàctiques per oferir una resposta educativa personalitzada i ajustada a les necessitats educatives pròpies de la diversitat de l’alumnat i dels grups classe.

5.5.6 Àmbit social

La contribució a l’ assoliment de les competències bàsiques des del Departament de Socials de l’Ins Gaudí se centra en els aspectes següents:

• Treball de les competències lingüístiques (descripcions, interpretacions i argumentacions) que els alumnes realitzen diàriament i que són avaluades.

• Exposicions orals que realitzen els alumnes i debats oberts o reglats que es plantegen a l’ aula.

• La utilització de diferents llenguatges (icònics, cartogràfics i audiovisuals) a través de la visió de documentals històrics, anàlisis d’ obres d’ art o la realització de mapes.

• La lectura de llibres relacionats amb el temari de socials per tal de millorar la comprensió lectora i consolidar els continguts relacionats amb la matèria.

• La recerca de la informació a partir de diverses fonts i amb diferents suports, especialment els relacionats amb les TAC.

• La utilització de diferents tècniques i estratègies per organitzar i sistematitzar la informació com resums, esquemes, mapes conceptuals.

Des del departament de Socials es fomenta la posada en contacte dels alumnes amb els referents culturals i històrics disponibles al nostre entorn. Són exemples, la visita a exposicions i xerrades com també les sortides culturals ( mínim una per curs ) i relacionades amb el currículum que es planifiquen cada curs. Aquestes, moltes vegades coordinades amb altres departaments. També cada curs es concreten i delimiten els continguts del currículum amb el departament de Naturals per tal de no repetir-los i poder interactuar.

5.5.7 Competències professionals

La formació competencial a l'Institut Gaudí s'assoleix a través d' una formació personalitzada que propicia l' educació integral tant en les capacitats, destreses i valors de l'alumnat en tots els àmbits de la vida personal, social i professional.




Aquesta formació pretén facilitar la incorporació de l'alumnat al mercat laboral en confluència en una societat multicultural i dinàmica, per poder integrar-se en un procés de formació permanent al llarg de tota la vida. Dins de l'especificitat competencial propi de cada cicle, aquesta formació competencial i personalitzada es concreta en:

• Capacitar a l'alumnat a través dels coneixements tècnics propis de grau mitjà i superior que el permetin assolir les competències professionals adequades al seu perfil professional

• Potenciar la responsabilitat, capacitat crítica i d'autoexigència de l'alumne

• Donar suport a la diversitat de capacitats, d'interessos i de ritmes d'aprenentatge de l'alumnat

• Proporcionar els mitjans per adquirir hàbits d'estudi, planificació i constància en el treball i disposició a treballar en equip

• Adreçar l'educació com una tasca col·lectiva i d'equip. La responsabilitat pedagògica i tutorial és compartida per tot l'equip docent

• Garantir l'orientació professional, la relació amb el món laboral i la creació d'aliances amb empreses, entitats i institucions

• Afavorir la creació d'acords Duals amb les empreses, entitats, i institucions

• Promoure l'ampliació i actualització permanent dels coneixements del professorat així com de les estratègies metodològiques i de renovació pedagògica

I pel que fa a la formació i orientació laboral, aquestes es concreta en:

• Posar a l' abast de l'estudiant els coneixements de legislació laboral bàsica, així com els drets i les obligacions que es deriven de les relacions laborals.

• Oferir una visió general de la realitat empresarial saber que és i com funciona una empresa i la seva relació amb l’entorn, conèixer les diverses formes empresarials els seus avantatges i els inconvenients de les diverses formes jurídiques.

• Mostrar les diferents possibilitats i recursos de iniciar un projecte empresarial




6 Concreció i desenvolupament dels currículums La concreció i el desenvolupament dels currículums, els criteris orientadors de l’atenció a la diversitat, la formació rebuda en els centres de treball es troba reflectida a les programacions elaborades pels diferents departaments didàctics.

6.1 Estratègies didàctiques pròpies de centre

6.1.1 Educació Secundària Obligatòria

A l’Educació Secundària Obligatòria s’estableixen les següents estratègies pròpies de centre i que no necessiten autorització del Departament:

1. Utilització del marge horari d’optativitat per ampliar la dedicació de les matèries de Llengua Castellana i de Llengua Catalana als primers cursos amb la finalitat de millorar l’assoliment de la competència lingüística.

2. Utilització del marge horari d’optativitat per ampliar la dedicació de la matèria d’Educació Física.

3. Incorporació al currículum de primer d’ESO i a la franja d’optativitat de la matèria d’informàtica per garantir l’assoliment de les competències digitals de tot l’alumnat.

4. A partir de tercer d’ESO, l’alumnat es orientat personal i acadèmicament amb l’objectiu de garantir amb coherència la continuïtat de la seva formació dins dels estudis postobligatoris i, en alguns casos, la seva inserció al món laboral.

Per altra banda l’Institut fomenta els hàbits d’estudi, les habilitats socials i l’educació emocional com a eines per a l’èxit educatiu i d’interrelació per al nostre alumnat.

6.1.2 Cicles Formatius

L’ Institut oferta una sèrie de serveis en funció dels requeriments i les propostes del Departament d’Ensenyament. El nostre centre, partint dels objectius específics d’aquests serveis, fixa els següents objectius:

• Obertura a les innovacions educatives i tecnològiques, fomentant la formació i els programes d’innovació educativa

• Col·laboració amb les associacions professionals relacionades amb els sectors dels que s’imparteix docència




• Disseny de processos per a la requalificació , acreditació i especialització dels estudiants i professionals per a millorar el seu accés al mercat laboral

• Impuls de la col·laboració entre els diversos sectors educatius de la comunitat educativa i la relació entre el centre i l’entorn social

• Obertura i participació en les activitats de caire cultural i social de la població

• Vetlla permanent per la millora de la qualitat dels nostres serveis educatius a partir de la creació d’equips de millora i fomentant el diàleg entre els membres de la comunitat educativa

• Creació d’un entorn de treball participatiu i motivador que faciliti la implicació del professorat en el projecte educatiu i la gestió de centre

• Foment de la participació, potenciant la coresponsabilitat i la implicació de la comunitat educativa en la presa de decisions

6.1.2.1 Serveid’assessoramentireconeixementEl servei d'assessorament en la formació professional té per objectiu definir i orientar un itinerari formatiu i professional de la persona interessada per aconseguir-ne millorar la qualificació. El servei de reconeixement acadèmic dels aprenentatges assolits mitjançant l'experiència laboral o en activitats socials s'adreça a les persones que vulguin tenir un reconeixement acadèmic dels aprenentatges adquirits amb l'experiència laboral o en activitats socials relacionats amb un determinat cicle formatiu.

6.1.2.2 SemipresencialitatLa matrícula semipresencial té com a finalitat facilitar l'accés als ensenyaments de formació professional de les persones que no poden assistir presencialment a totes les hores lectives (per feina, per tenir cura d'altres persones o per qualsevol altra circumstància excepcional). La incompatibilitat amb l'horari lectiu s'ha d'acreditar documentalment. Aquesta mesura flexibilitzadora combina les activitats presencials amb aquelles que no impliquen la presència dels alumnes en el centre.

6.1.2.3 FPdualLa formació dual és la modalitat de la formació professional en la qual l'estudiant esdevé aprenent i combina la formació en el centre educatiu amb l'activitat productiva en l'empresa.




Els objectius són:

1. Adequar la formació professional a les necessitats de les empreses 2. Establir una major vinculació i coresponsabilitat entre els centres de

formació professional i les empreses, en el procés formatiu del jovent 3. Millorar el procés d'aprenentatge dels estudiants de formació

professional

L’Institut i les empreses comparteixen les responsabilitats formatives, per tal que els ensenyaments professionals s'adeqüin a les necessitats del mercat laboral. La formació dual aporta als alumnes:

1. Millorar el currículum professional 2. Desenvolupar les competències professionals en un entorn laboral real 3. Afavorir la incorporació al món laboral com a aprenent qualificat 4. Reconèixer el valor que aporta l'estudiant per l'activitat desenvolupada a

l'empresa

7 Organització pedagògica

7.1 Criteris per a l’elaboració de grups

7.1.1 Educació Secundària obligatòria

A l’hora de fer els grups de primer d’ESO es tindrà en compte el següent:

• L’alumnat de les escoles de primària es distribuirà entre els diferents grups en funció del seu nombre.

• Per tal de mantenir les relacions creades a les escoles i afavorir la transició primària-secundària es garantirà que cap alumne/a romangui sense companys referents.

• Es procurarà seguir les recomanacions de l’escola d’origen així com les de l’EAP.

• Es procedirà a mantenir un equilibri entre nois i noies. • Es buscarà un equilibri entre alumnes de diferent ritme d’aprenentatge.

Els alumnes de primer d’ESO passen a segon en el mateix grup classe, tot i que es podran fer canvis si es considera oportú.




A tercer d’ESO es poden refer els grups a proposta dels tutors i de l’equip docent de segon d’ESO o de coordinació. A quart d’ESO es tindrà en compte la tria de matèries de modalitat efectuada per l’alumnat.

7.1.1.1 AULAOBERTA L’Institut disposa d’una aula oberta per tractar la diversitat. Acull un grup reduït d’alumnes de 3r i 4t d’ESO, que tenen dificultats per seguir el ritme de l’aula ordinària. Les classes són impartides per un grup reduït de professors ja que això facilita la dinàmica de l’aula i es combinen amb pràctiques laborals en empreses de la ciutat. El nombre màxim d’alumnes que formen part de l’aula oberta s’estableix en 10. L’estada a l’aula oberta ha de servir a l’alumne per assolir els aprenentatges bàsics necessaris per obtenir el Graduat en ESO.

7.1.1.2 AULAD’ACOLLIDA L'aula d'acollida és una eina de treball més de la qual disposa el centre per a l'atenció a la diversitat. Aquesta aula facilita l’atenció més adequada de l’alumnat nouvingut. L’horari d’assistència a l’aula d’acollida es fa de manera que garanteix la integració de l’alumne/a al seu grup classe.

7.1.2 Batxillerat

Els grups de batxillerat es confegiran a partir de l’elecció, per part de l’alumnat, de l’itinerari humanístic i social o científic-tecnològic.

7.1.3 Cicles Formatius

1. L’alumnat que cursi la modalitat dual estarà en el mateix grup classe. 2. Es procurarà agrupar l’alumnat que provingui de la mateixa localitat per

afavorir el transport col·lectiu.




7.2 Agrupaments flexibles L’Institut promou a l’ESO els agrupaments flexibles a matemàtiques i a llengües castellana i catalana com a una eina d’atenció als diferents ritmes d’aprenentatge d’aquestes matèries instrumentals. L’abast d’aquesta mesura dependrà de la plantilla de professors. L’alumnat de diferents grups-classe es distribueix en funció del grau de coneixement de la matèria: alt, mig i baix a partir de les proves de nivell aplicades a l’inici del curs pels departaments didàctics i dels informes de les escoles de procedència, en el cas de primer d’ESO. Els equips de professors són els responsables de decidir el canvi d’adscripció de grup d’un alumne/a per tal d’afavorir la seva progressió i ho faran en funció dels resultats obtinguts o d’altres criteris pedagògics. Aquesta decisió es prendrà de manera consensuada en reunió de departament. Les activitats d’ensenyament-aprenentatge dels diferents agrupaments s’orienten al reforç i ampliació del nivell competencial de la matèria. En reunió de departament didàctic s’estableixen quins són els mínims continguts curriculars per superar la matèria així com els mecanismes i els criteris d’avaluació comuns dels diferents agrupaments flexibles.

7.3 Desdoblaments Els desdoblaments de matèries al Batxillerat i a l’Educació Secundària Obligatòria queden definits als currículums publicats pel Departament. De la mateixa manera, els desdoblaments de mòduls als Cicles Formatius queden definits a les Orientacions publicades pel Departament. Si la plantilla de professors de l’Institut ho permet es desdoblaran altres matèries i mòduls professionals amb l’objectiu de millorar l’assoliment competencial.

7.4 Matèries optatives Als primers cursos de l’ESO les matèries optatives s’orienten a potenciar l’assoliment de les competències comunicativa, de les TIC i d’aprendre a aprendre. A partir de tercer d’ESO les matèries optatives que s’ofereixen són les que contempla la normativa educativa.




L’Institut també ofereix matèries optatives pròpies de centre durant els tres primers cursos de l’ESO. La tria i assignació de les matèries optatives segueix el següent protocol:

1. En sessió de tutoria s’informarà als alumnes de les matèries que poden escollir.

2. L’alumne/a escollirà les matèries donant un ordre de prioritat mitjançant un full d’elecció d’optatives

3. L’assignació d’optatives es farà des de Coordinació Pedagògica a partir de la informació dels fulls d’elecció i de les recomanacions dels tutors/es i equips docents.

4. Tindran prioritat en la seva elecció els alumnes que hagin aprovat a la convocatòria ordinària.

Al batxillerat la tria de matèries per part de l’alumnat es fa en funció de l’itinerari escollit i orientats des del centre.

7.5 Avaluació i promoció L'avaluació té dues vessants: d'una banda serveix per comprovar el grau d'assoliment dels objectius dels aprenentatges de l'alumnat i, de l'altra, per regular la pràctica docent, mitjançant l’autoavaluació de la docència, i aconseguir així millorar els resultats. El nostre centre duu a terme una avaluació contínua del procés. L’avaluació inicial permet identificar les necessitats educatives de cada alumne/a. La concreció sobre l’adquisició dels processos d’ensenyament i aprenentatge o de les competències professionals es fa trimestralment, i a final de curs i etapa es globalitzen els resultats. Aquest procés contempla l’autoavaluació del propi alumne/a com a mesura de millora del seu procés d’aprenentatge. L'avaluació combina el treball individual del professorat amb l'acció dels equips docents, que es reuneixen periòdicament i, al final del trimestre, en sessió específica d'avaluació. També s'elaboren informes de preavaluació. Els criteris d'avaluació s'estableixen per matèries i mòduls professionals en els diferents departaments. En els equips docents es vetlla per la seva coherència i aplicació. En els criteris de promoció de curs i de superació d'etapa s'observa una especial consideració per donar una resposta adequada i global al grau d'assoliment dels objectius curriculars i de maduresa de cadascun dels alumnes.




L'alumnat i les famílies, si aquests són menors d’edat, són informats del procés avaluatiu de forma continuada i amb especial rellevància en els documents de preavalució i d'avaluació trimestral i final de curs o etapa.

7.5.1 Educació Secundària Obligatòria

L'avaluació dels processos d'aprenentatge de l'alumnat ha de ser contínua i diferenciada per matèries, amb observació sistemàtica de l'adquisició dels continguts educatius i amb una visió globalitzada del procés d'aprenentatge al llarg de l'etapa, centrada en el desenvolupament i consolidació de les competències bàsiques.

• Promoció de curs

En finalitzar cadascun dels cursos de l'etapa i com a conseqüència del procés d'avaluació, l'equip docent, en la sessió d'avaluació final de curs, ha d'adoptar les decisions corresponents sobre el pas de curs de cada alumne/a, tenint en compte la seva evolució general en relació amb les competències bàsiques i l'assoliment dels objectius en les diferents matèries.

7.5.2 Batxillerat

L’avaluació al Batxillerat té caràcter continu, global i diferenciat per matèries.


Els alumnes passaran al segon curs quan hagin superat totes les matèries de primer curs o no tinguin superades dues matèries com a màxim. Els criteris per a la permanència a primer o a segon curs un any més queden recollits a la normativa educativa.

7.5.3 Cicles formatius

L'avaluació dels aprenentatges dels alumnes dels cicles formatius és contínua, ha d'atendre l'organització modular i s'ha de fer per unitats formatives per tal de permetre una millor capitalització de la formació. En les juntes d'avaluació s’ha d'analitzar, per a cada alumne, l'aprenentatge en el conjunt dels mòduls professionals i les unitats formatives corresponents al




cicle formatiu en relació amb les competències professionals, personals i socials i amb els objectius generals establerts en el currículum. L'avaluació del mòdul professional d'FCT correspon a la junta d'avaluació del centre educatiu, i serà continuada durant l'estada de l'alumne a l'empresa.


L'alumne que hagi superat un nombre d'unitats formatives amb càrrega horària superior al 60% del conjunt planificat en el primer curs, pot matricular-se en el segon curs del cicle i ha de cursar també les unitats formatives no superades del primer curs. En cas contrari, es matricularà en les unitats formatives no superades del primer curs del cicle i, opcionalment, de les unitats formatives del segon curs que no presentin incompatibilitat horària o curricular de manera significativa. 8 Estructura organitzativa L’Estructura orgànica i funcional del nostre institut es desenvolupa en les normes de funcionament de centre (NOFC).

De forma general aquesta estructura consta dels següents elements: Òrgans unipersonals de direcció, òrgans col·legiats de participació i òrgans unipersonals de coordinació

8.1 Òrgans unipersonals de direcció Els òrgans unipersonals de direcció són el director/a, el secretari/a, el o la cap d’estudis, el o la cap d’estudis de cicles formatius, l’adjunt/a de cap d’estudis i el coordinador/a pedagògica.

8.2 Òrgans col·legiats de participació

8.2.1 Consell Escolar

Òrgan col·legiat de participació de la comunitat escolar en el govern del centre.

8.2.2 Claustre del professorat

És l’òrgan de participació del professorat en el control i la gestió educativa del centre.




8.3 Òrgans unipersonals de coordinació S’estableixen els següents òrgans específics de coordinació:

1. Caps de departament i seminari

Els departaments didàctics agrupen al professorat del centre per especialitats i poden englobar una o vàries matèries dins del mateix àmbit del coneixement. A cada àmbit hi ha com a mínim un o una cap de departament. També es poden establir seminaris en funció del nombre de professors. Al nostre centre es concreten en:

o Àmbit científic i tecnològic: Ciències Naturals, Física i Química i Tecnologia

o Àmbit d’expressió: Educació Física, Educació Visual i Plàstica i Música

o Àmbit lingüístic: Cultura clàssica, Llengua castellana, Llengua catalana i Llengües estrangeres

o Àmbit matemàtic o Àmbit d’orientació educativa o Àmbit social: Ciències Socials, Economia, Filosofia i Religió

Als estudis de cicles formatius s’estableixen el departament i seminari de SSiC i el departament de FOL, sempre que aquest no sigui unipersonal. Els departaments i seminaris són els responsables de la programació de les seves matèries i mòduls professionals.

2. Coordinació ESO 3. Coordinació FP 4. Coordinació informàtica 5. Coordinació activitats i extraescolars 6. Coordinació riscos laborals 7. Coordinació llengua i interculturalitat 8. Manteniment tallers cicles formatius 9. Altres coordinacions que es puguin establir en funció de les necessitats

del centre.

9 Foment de la convivència El foment de la convivència s’abordarà des del Pla de Convivència del nostre institut així com des de les activitats previstes al Pla d’Acció Tutorial.




El Pla de Convivència estableix les pautes per a la resolució dels conflictes de manera efectiva abordant les tensions inevitables del dia a dia i proposa accions i protocols per a la reconciliació de les parts, reparar els danys i establir les bases per evitar la repetició. La mediació és un procés de gestió positiva de conflictes. Parteix del fet que quan es produeix un conflicte no es tracta de guanyar o perdre, sinó d’intentar arribar a un acord consensuat i cooperatiu entre les dues parts. 10 Col·laboració entre els sectors de la comunitat

educativa El nostre centre considera imprescindible la participació de tota la comunitat educativa en els processos de gestió i funcionament. El professorat, l’alumnat, les famílies i el personal d’administració i serveis han de tenir permanentment oberts els canals de participació per col·laborar-hi i fer del nostre centre un espai de trobada efectiva de comunicació i de participació mitjançant els òrgans previstos per la llei (reunions de claustre, delegats, consell escolar, etc.) i d’altres que es puguin establir (reunions amb l’AMPA, amb les famílies, etc.) 11 Relació del centre amb l’entorn L’institut insereix l’acció educativa en el seu context sociocultural i incorpora a les programacions didàctiques elements relacionats amb l’entorn proper a l’alumnat. S’estableixen i mantenen relacions amb aquelles empreses i organismes públics on la col·laboració és necessària pel desenvolupament de la tasca educativa: Ajuntament, Mossos d’esquadra, Centres cívics, etc. L’Institut manté unes relacions obertes i fluïdes amb les escoles de primària adscrites així com amb la resta de centres educatius de la ciutat. Es participa en activitats educatives i culturals proposades per institucions i empreses que mantenen una línia coherent amb el projecte de centre. Les relacions amb les empreses han d’anar més enllà dels convenis establerts al projecte d’Aula oberta, o per a la realització de la Formació en Centres de Treball (FCT) o per a la formació en alternança dual. La promoció de les relacions s’ha de dirigir també per promoure la innovació, la formació contínua i la inserció laboral.




12 Perfils professionals específics Un lloc de treball específic, en el context de la plantilla docent, és un lloc de treball que, a més de tenir atribuïdes les funcions docents genèriques, es defineix per l’assignació de funcions específiques derivades del projecte educatiu del centre en el qual s’adscriu o del projecte de direcció del mateix. El nostre institut disposa dels següents llocs estructurals:

• Perfil lingüístic, Física i química • Perfil competència digital, Geografia i història • Perfil projectes i serveis de FP, Serveis a la Comunitat

Per tal de millorar la competència en llengua anglesa de l’alumnat del nostre centre s’aposta per la incorporació del perfil lingüístic d’un professor/a d’especialitat docent Física i Química atesa la possibilitat d’impartir altres matèries de l’àmbit científic com les Ciències Naturals. L’acció d’aquest docent es situarà a primer d’ESO amb la finalitat de començar el més ràpid possible aquesta millora lingüística. De la mateixa manera, l‘objectiu de disposar d’un lloc específic d’impuls de les TAC respon a la idea de millorar la competència digital del nostre alumnat. L’elecció d’aquest lloc dins l’especialitat de Geografia i Història respon a l’elevat nombre de recursos i eines que es disposen a la xarxa així com la idoneïtat d’aquesta matèria per a la seva incorporació. Finalment, el perfil de gestió de projectes i serveis de formació professional es justifica per l’impuls que des del nostre Institut es vol donar a la implantació de les mesures flexibilitzadores que contemplen aquests estudis: FP dual, assessorament i reconeixement, semipresencialitat, etc. En funció de les necessitats de l’Institut i dels llocs estructurals definits pel Departament d’Ensenyament es podrà augmentar el nombre d’aquestes places si així es contempla al Projecte de Direcció o en posteriors revisions del Projecte Educatiu de Centre.

12.1 Perfil lingüístic: Física i química

12.1.1 Missió

Organitzar, coordinar i impartir l’ensenyament d’una o més àrees no lingüístiques en una o més llengües estrangeres a través d’una metodologia d’ensenyament i aprenentatge integrat de contingut i llengua, per augmentar la




competència lingüística dels alumnes en aquesta llengua i en el cicle o cicles que correspongui, d’acord amb el pla lingüístic del centre, tot respectant els continguts que fixa el currículum vigent per a la matèria no lingüística impartida i assegurant-ne l’assoliment.

12.1.2 Funcions docents addicionals del lloc

• Impartir docència d’àrees o matèries no lingüístiques en una llengua estrangera, d’acord amb el pla lingüístic del centre, aplicant metodologies per a l’ensenyament i aprenentatge integrat de llengua i continguts.

• Coordinar la seva tasca docent amb la del professorat de llengua estrangera amb l’objectiu de planificar conjuntament la programació d’aula de les diverses matèries.

• Planificar i executar les accions necessàries per incrementar l’ús de la llengua o llengües estrangeres que correspongui d’acord amb el pla lingüístic del centre, com a llengües vehiculars d’aprenentatge.

12.2 Perfil Competència digital: Geografia i història

12.2.1 Missió

Impartir docència amb l’ús de les TAC i/o coordinar-ne l’ús de forma transversal, d’acord amb el que estableix el pla TAC del centre (com a part del seu projecte educatiu i del projecte de direcció) i els estàndards tecnològics del Departament d’Ensenyament, per incrementar l’ús didàctic de les tecnologies en el procés d’ensenyament i aprenentatge, amb l’objectiu d’assolir la competència digital dels alumnes d’acord amb el marc curricular.


• Fer ús de les TAC com a mitjà facilitador de l’ensenyament i com a element curricular en tant que competència bàsica que han d’assolir els alumnes.

• Coordinar la formació dels professors en relació amb les TAC a l’EVEA (Entorn Virtual d’Ensenyament / Aprenentatge).

• Assessorar els professors en l’ús didàctic de les TAC. • Assegurar que les programacions de les diferents àrees i matèries

incloguin un ús actiu adequat de les tecnologies segons el nivell educatiu. • Vetllar pel manteniment i bon ús de les instal·lacions, equipaments i

serveis digitals del centre.




12.3 Perfil Projectes i serveis FP

12.3.1 Missió

Organitzar, impulsar, coordinar i gestionar els projectes i serveis de formació que els centres de formació professional i centres d’ensenyaments de règim especial (professionals d’arts plàstiques i disseny, esports i EOI) ofereixen a persones i a empreses d’acord amb el PEC.


• Col·laborar amb l’equip directiu en la planificació i implementació del currículum en les actuacions relacionades amb el/s servei/s que gestiona (mesures flexibilitzadores, emprenedoria i innovació, formació dual, assessorament i reconeixement acadèmic, mobilitat, qualitat i millora contínua, promoció lingüística i/o cultural i artística o altres programes o serveis oferts per la Direcció General de Formació Professional i Ensenyaments de Règim Especial).

• Facilitar les dades sobre l’evolució i el seguiment del servei formatiu que gestiona.

• Coordinar i proporcionar la informació i documentació relacionada amb el currículum i amb el/s servei/s que gestiona.

• Promocionar i difondre els serveis formatius que el centre ofereix a les persones i a les empreses.

• Participar en els programes promoguts per la Direcció General de Formació Professional i Ensenyaments de Règim Especial relacionats amb els serveis que gestiona.

• Proposar accions de millora del servei formatiu que gestiona.

13 Sistema d’indicadors de progrés Els indicadors de progrés han de permetre valorar i avaluar el grau d’assoliment dels objectius del PEC així com dels altres documents que en depenen. S’estableixen tres categories d’indicadors que valoraran els resultats acadèmics, l’organització del centre així com la cohesió social i es concreten en:

• Millora del nivell competencial per a tot l’alumnat d’ESO, els resultat de BATX i PAU i de les competències associades als estudis professionals que s’imparteixen al nostre Institut.




• Reducció de l’absentisme i millora de la convivència.

• Imatge externa i la participació de l’alumnat i les famílies en la vida del

Centre. L’evolució d’aquest objectiu serà avaluat tant a partir de les diferents activitats que es facin per donar a conèixer el centre, com valorant la participació d’activitats organitzades per alumnat i famílies.

• Elaboració de la documentació general de Centre, tot assegurant la seva

divulgació. En aquest cas l’elaboració dels diferents documents i la seva posada en pràctica, ens serviran per valorar el progrés en aquest objectiu.

• Definició i Sistematització de l’acció metodològica, avaluativa i convivencial, assegurant el tractament de la diversitat i l’assoliment de competències bàsiques. Les diferents activitats i punts de trobada al respecte, marcaran l’assoliment.

14 Aprovació i revisió del PEC En els centres públics correspon al director/a formular la proposta inicial del projecte educatiu i fer-ne les modificacions i adaptacions corresponents, impulsar-ne l'elaboració tot garantint la participació de la comunitat escolar i aprovar-ne la proposta definitiva.

El claustre de professorat intervé en l'elaboració i modificació del projecte educatiu i aprova els aspectes pedagògics dels documents de gestió del centre, en especial del projecte educatiu i de les actualitzacions.

Correspon al director/a del centre la competència d'aprovar la proposta de projecte educatiu, prèvia consulta preceptiva al consell escolar del centre, el qual expressa el suport al projecte per una majoria de les tres cinquenes parts dels membres.

El director/a aprova el projecte educatiu mitjançant resolució motivada davant del consell escolar.




15 Marc Normatiu

1. Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació (LOE) 2. Llei 12/2009, del 10 de juliol d’Educació (LEC) 3. Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat

educativa (LOMCE) 4. Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius 5. Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatiu

públics i del personal directiu professional docent 6. Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels

ensenyaments d’educació secundària obligatòria 7. Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el

procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació a l’educació secundària obligatòria

8. Decret 142/2008, 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del batxillerat

9. Ordre EDU/554/2008, de 19 de desembre, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació i diversos aspectes organitzatius del batxillerat i la seva adaptació a les particularitats del batxillerat a distància i del batxillerat nocturn.

10. Decret 284/2011, d’1 de març, d’ordenació general de la formació professional inicial

11. Decret 39/2014, de 25 de març, pel qual es regulen els procediments per definir el perfil i la provisió dels llocs de treball docents

12. Documents per a l’organització i gestió de centres educatius

16 Annexos

16.1 Projecte lingüístic (PLC)

16.2 Projecte de Convivència (PC) En procés d’elaboració

16.3 Pla TAC

16.4 Pla d’acció tutorial (PAT)