Mster Educaci i TIC

Seminari d'investigaci en E-Learning

Ttol: Percepcions i actituds dels mestres d'educaci fsica del districte de Sant Martrespecte a les aportacions que poden fer les TIC en la seva tasca diria.

Autor: Roger Vila HerradaTutor:Marc Romero Carbonell

Juny de2014

Index

Tema d'estudi .....................................................................................................................................3Resum .................................................................................................................................................3Introducci .....................................................................................................................................3Justificaci .....................................................................................................................................6Revisi Terica ........................................................................................................................10

Les TIC i les TAC .............................................................................................................13Les TIC a l'educaci fsica .................................................................................................15La formaci del professorat en TIC .....................................................................................19

Marc Metodolgic ........................................................................................................................22Preguntes d'investigaci.........................................................................................................22Objectius Generals ............................................................................................................22Objectius especfics ....................... ....................................................................................22

Disseny de la investigaci ...........................................................................................................23Escenari .......................................................................................................................25Participants .......................................................................................................................25

Tcniques i instruments ...........................................................................................................25Aspectes tics ...................................................................................................................................29Planificaci del treball de camp ................................................................................................30Presentaci dels resultats d'investigaci ....................................................................................31

L'accs a les TIC a l'abast de tots els mestres ............................................................31Acord general amb el canvi de paradigma ........................................................................33Baixa freqncia en l'us de les TIC durant les sessions d'Educaci Fsica .........................34La formaci en TIC ............................................................................................................35

Limitacions de l'estudi ............................................................................................................36Discussi dels resultats d'investigaci i conclusions .............................................................39Perspectives d'investigaci ............................................................................................................43Bibliografia ....................................................................................................................................46Annexos ....................................................................................................................................50

2

1. Tema d'estudi:

En la segent investigaci es pretn analitzar quines Percepcions i actituds mostren els

mestres d'educaci fsica del districte de Sant Mart respecte a les aportacions que poden fer les TIC

en la seva tasca diria.

2. Resum:

L's de les TIC a les aules, no s un tema nou en la investigaci, per s que est en constant

renovaci per la seva millora. La integraci de les noves tecnologies en l'mbit de l'educaci fsica

s un tema que ha comenat a despertar, cada cop ms, l'inters de diferents autors en contribuir

amb diferents aportacions a parlar i afirmar que les TIC no poden quedar excloses de l'rea

d'educaci fsica. Presentem la investigaci realitzada als diferents mestres d'educaci fsica dels

centres educatius del Districte de Sant Mart.

La metodologia que s'ha fet servir, emmarcada dins el paradigma interpretatiu, s de tipus

mixt, on s'han combinat dades qualitatives, a travs d'una entrevista, realitzada als coordinadors TIC

i les dades quantitatives s'han recollit a partir d'un qestionari, que s'ha passat als mestres d'educaci

fsica que constituen la mostra

Abstract:

The use of ICT in the classrooms is not a new research topic , but it is constantly renewing

for improvement. The integration of new technologies in the field of physical education is an issue

that has increasingly started to generate interest from different authors to contribute to various

inputs, stating that ICT can not be excluded in the area of physical education. We present a research

on different physical education teachers in schools in the district of Sant Mart.

The methodology used is framed in the interpretive paradigm and is of mixed type.

Qualitative data from an interview with the ICT coordinators were combined with quantitative data

collected from a questionnaire answered by the teachers who were part of the sample.

paraules clau: TIC,actvititats, educaci fsica, mestres,primria,

3. Introducci:

Les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC) sn un dels motors que guien les

3

transformacions a escala mundial (Castells 1998, 2000). Internet no s simplement una tecnologia,

sin un mitj de comunicaci, d'interacci i d'organitzaci social que afecta les relacions laborals,

culturals i educatives del nostre temps. En poc ms de 30 anys s'han integrat a nivell global, i

segueixen evolucionant a un ritme frentic.

En els darrers anys, els pasos industrialitzats han avanat cap al que s'anomena la societat

de coneixement (Innerarity,2010) estem vivint temps de grans canvis tecnolgics que per un costat

agilitzen i faciliten molt la feina, ens fan ms eficients, i ens permeten tenir al nostre abast una gran

quantitat dinformaci, d'altra banda,per, ens generen dificultats i plantegen nous reptes. Des de

lescola a la universitat, la introducci imparable de les TIC i laccs universal a Internet ha

comportat nous hbits que han perms evolucionar en molts de plantejaments, per que tamb han

suposat una revoluci que fa trontollar els fonaments de ledifici del sistema educatiu (Duran,

2011).

La incorporaci de les eines digitals i les TIC a les aules, ha perms crear entorns de

comunicaci nous (Maspoch 2007; Prat 2012), tot generant un gran canvi tant pels alumnes com

pels propis docents, donant pas de l'anomenada metodologia tradicional basada amb l'explicaci

del professor amb el recolzament de la pissarra de guix, a l'ensenyament aplicant les noves

tecnologies, com la pissarra digital, les tauletes digitals, etc, on les TIC han pres un paper

fonamental, passant a ser un agent facilitador de nous coneixements (Gros, 2000) aix mateix com

un instrument per aprendre a aprendre, un dels pilars de les competncies bsiques (Miret, 2008).

Per altra banda, les actuals generacions d'alumnes anomenats nadius digitals segons Prensky

(2001) han crescut en un context on les tecnologies formen part de la seva vida diria, presenten

competncies digitals per usar i navegar per entorns digitals multidimensionals de manera rpida i

efectiva (Padr, 2006). Malgrat aix, els estudis realitzats assenyalen que alumnes i professors

segueixen fent un major s de les TIC en la seva vida quotidiana que en l'entorn educatiu (OECD,

2006), i sn pocs els centres que utilitzen les TIC per innovar i oferir bones prctiques educatives

En aquesta investigaci pretenem saber quina necessitat mostren tant a nivell

d'infraestructures com metodolgica els professors d'educaci fsica per a poder integrar

adequadament les TIC. Donada aquesta integraci progressiva de les noves tecnologies, es

considera que l'assignatura i els propis mestres d'Educaci Fsica, com assenyala Prat et al. (2012)

no poden quedar al marge d'aquesta revoluci tecnolgica que ha significat la incorporaci de les

TIC a la seva tasca diria, per tant, una de les primeres preguntes que es formula s saber en quines

4

activitats de l'rea d'Educaci Fsica de Primria es poden utilitzar les TIC ? La resposta que s'ha

obtingut es troba amb les gravacions i l's del reproductor MP-3 sn les ms utilitzades per la

majoria de mestres del districte de Sant Mart,

La metodologia que s'ha fet servir en aquesta investigaci s de tipus mixt, en que s'han

combinat dades quantitatives, obtingudes de les respostes recollides d'un qestionari, prviament

elaborat a partir dels objectius d'aquesta investigaci. Per tal de donar major riquesa als resultats,

s'han realitzat entrevistes (dades quantitatives) a dos coordinadors TAC de centre, per tal d'obtenir

una visi ms tecnolgica dels centres.

5

4. Justificaci

El motiu d'aquesta investigaci s el de descriure els usos de les TIC per part dels mestres

d'educaci fsica de primria en la seva assignatura. Desprs de 5 anys dedicats a l'educaci fsica

en l'etapa de primria en una escola del districte de Sant Mart, va sorgir l'idea de descobrir com

estan aplicant els meus companys del districte les TIC en l'rea d'educaci fsica.

Ms enll de les motivacions personals, es considera pertinent analitzar la justificaci,

cientfica i social de la recerca que es desenvolupa.

La importncia de les TIC queda evident en la societat actual, on la connectivitat i l's de

tecnologia, es considera gaireb imprescindible per les tasques diries. Diferents autors en

destaquen aspectes molt positius en la seva aplicaci. Segons Garcia, Portillo, Romo, Benito

(2008),citats per Garcia (2014) hi ha beneficis en l's de les Tecnologies de la informaci i la

comunicaci com a recursos didctics. Marqus (2010) indica que les TIC tenen un potencial per

recolzar el procs d'aprenentatge, coneixement i desenvolupament d'habilitats i competncies per

aprendre de forma autnoma, i sn un suport per accedir a la informaci sobre les diferents

activitats que proposen els mestres en l'aplicaci de les noves tecnologies. Sarmiento (2007)

assenyala que poden sser un element transformador en els nous ensenyaments, donada la seva

interactivitat i connexi rpida a diferents materials, informaci, etc. En l'mbit ms relacionat en

l'educaci fsica, Fernndez (2009) identifica quatre grans beneficis com sn;

Flexibilitat: varietat de programes i aplicacions.

Versatilitat; facilitat de treballar amb mltiples formats

Interactivitat: accs a la informaci de manera quasi immediata

Connectivitat: possibilitat de compartir informaci i propostes educatives amb

d'altres centres.

Per la seva part, Camerino i Prat (2012) constaten els beneficis i avantatges de la utilitzaci

de les TIC en un procs autnom d'aprenentatge que reverteix en la millora de les relacions

interpersonals entre els alumnes en la sessi d'educaci fsica presencial.

En l'mbit educatiu, les TIC poden proporcionar un entorn d'ensenyament-aprenentatge tant

per l'alumnat com el professorat, segons Cabero (2006) les TIC configuren nous entorns i escenaris

6

per a la formaci amb unes caracterstiques significatives. En el context educatiu vigent, prenem de

marc de referncia, l'etapa de primria, que considerem important, d'acord amb la Llei actual

d'Educaci, la LOE (2/2006), que s l'etapa amb la finalitat de tenir un carcter globalitzador en tots

els mbits es basa en un ensenyament interdisciplinari i prctic ms que en l'acumulaci de

coneixements en la qual queda inclosa l'Educaci Fsica. Tot i que la metodologia que desenvolupa

el mestre d'Educaci Fsica de primria ha anat variant segons l'poca i el moment que vivia la

societat (Casademont,2010) queda tamb integrada amb la llei d'educaci per a l'etapa de primria,

en que les TIC han de ser tractades de manera transversal, incloent, doncs tamb, l'assignatura

d'Educaci Fsica que es basa principalment per la seva implicaci en el procs educatiu dels

alumnes a travs del moviment, tot afavorint les millors relacions socials, ajuda a la desinhibici,

desenvolupament motriu, superar-se a s mateixos. Per hi ha una altra part important de

l'assignatura que no pot quedar al marge del desenvolupament actual de les tecnologies per a

l'aprenentatge i el coneixement; tal com assenyala Prat (2012) les competncies digitals han

impulsat canvis en els procediments d'aprenentatges que els docents d'educaci fsica podem

incorporar. La introducci de les TIC en l'rea d'Educaci Fsica s molt recent i la seva

incorporaci s un repte per als docents, ja que comporta una innovaci pedaggica que pot millorar

els processos d'ensenyament-aprenentatge en aquesta rea.(Camerino et al. 2012; Area 2008,

Marqus 2013; Capllonch, 2005, Generelo 2008).

Cada cop es troben ms blogs de continguts especfics de l'rea d'educaci fsica, quan

s'entra a la xarxa, gaireb cada mestre o departament d'educaci fsica disposa d'alguna eina on

penjar les diferents activitats juntament amb les sessions que realitzen. L'aplicaci de la Web 2.0 a

l'educaci permet crear, buscar, compartir i interactuar on.-line sense la necessitat d'utilitzar un

programari especfic.

Marqus (2008) presenta les segents implicacions educatives:

Constitueixen un espai social horitzontal i extens en fons d'informaci que suposa una

alternativa a la jerarquitzaci i la unidireccionalitat tradicional dels entorns formatius.

Implicant nous rols per a professors i alumnes orientats al treball autnom i

collaboratiu.

Proporcionen espais on-line per l'emmagatzemament, classificaci i publicaci de

continguts textuals i audiovisuals.

Faciliten la realitzaci de noves activitats d'aprenentatge i d'avaluaci i la creaci de

xarxes d'aprenentatge.

7

Amb les seves aplicacions d'edici mestres i alumnes poden elaborar fcilment materials

de manera individual o grupal, compartir-los i sotmetre'ls als comentaris dels lectors.

La dotaci tecnolgica a tots els centres docents queda pals en l'Estadstica de la Societat

de la Informaci en els centres educatius (curs 2012-13) on es constata que gaireb el 80% del

professorat utilitza les TIC com a eina docent i quasi el 90% les empra per a tasques prpies (taula

1). Per en la nostra investigaci es considera que aquesta implementaci li manca pedagogia, un

tret que Area (2004) defensa com a factor clau per al desenvolupament d'unes bones prctiques

docents mitjanant el suport de les TIC. Coincidint amb l'autor que l'important no s la tecnologia,

sin la millora educativa que es pot assolir mitjanant una adequada innovaci pedaggica. (Area,

2004; Isla, 2006, Marqus 2013).

Taula 1:El docent i les TIC Catalunya. Adaptat de:www.gencat.cat

Ens trobem en un context en el que s'han implantat molts mitjans tecnolgics en els centres

educatius com sn els projectes Educat 1x1 i Educat 2.0, PDI, llibre digital, recentment les tauletes

digitals (Marqus, 2013) per no s'ha posat mfasi a cobrir les competncies que requereix un

professor amb els suports tecnolgics. Per tant, es considera oport per a la nostra investigaci,

analitzar i avaluar quins usos en fan de les TIC els mestres d'educaci fsica en la seva assignatura,

ja que una cosa s la dotaci d'infraestructura i recursos tecnolgics, i l'altra s que l'aplicaci de les

TIC provoqui una profunda innovaci i millora de qualitat de l'ensenyament (Silva,2012). Seguint a

Burbules i Callister (2001) pot ser un procs ple de resistncies que caldria ser estudiat en mltiples

contextos. Algunes de les causes d'aquesta resistncia que es troba pertinent mencionar sn:

Vigncia en les activitats i prctiques a l'aula dels models tradicionals d'ensenyament, que

impedeixen la transmissi i recepci del coneixement.

8

Absncia de coneixements i destresses tant tecnolgiques com pedaggiques perqu el

professorat pugui planificar, desenvolupar i avaluar activitats educatives recolzades amb

suports tecnolgics.

9

5. Revisi Terica

En la revisi terica, s'ha cercat la informaci per tal de contextualitzar la present

investigaci, durant aquesta recerca bibliogrfica s'ha identificat literatura pertinent per emmarcar

la recerca. Primerament, s'ha fet referncia a la revoluci tecnolgica com una introducci per

centrar un dels eixos dels quals volem emmarcar la investigaci com s l'escletxa digital que ha

generat la incorporaci progressiva de les noves tecnologies, fent referncies d'autors que apareixen

bibliografia ms antiga fins arribar a parlar de l'actualitat amb conceptes recents com sn la Societat

Digital i la infoxicaci.

Posteriorment s'han abordat temes com el concepte TIC i el significat que se li vol donar al

concepte TAC. Seguint el concepte, les TIC a l'educaci fsica, que s l'rea curricular sobre la qual

fa referncia la present investigaci, i com a ltim punt, s'ha considerat oport parlar de la formaci

de les TIC en l'educaci fsica.

Segons Castells (1997) una revoluci tecnolgica centrada en torn les tecnologies de la

informaci i la comunicaci, est modificant la base material de la societat a un ritme accelerat.

Internet s el teixit de les nostres vides en aquest moment, no s futur, s el present. s un mitj

de comunicaci, d'interacci i d'organitzaci social (Castells, 2002). La rellevncia de les seves

paraules ens obliga a tenir-les en compte per iniciar aquesta revisi terica, per tal de centrar els

canvis ms significatius que ha generat la cibercultura, que fa referncia a tots els canvis d'ndole

cultural que s'estan generant com a conseqncia de l's de la informtica com a mitj de

comunicaci (Gros 2001). Aquests canvis segons Capllonch (2005) ens situen l'educaci com a

porta d'entrada; un instrument imprescindible per comprendre i afrontar els canvis del nou

millenni.

Diferents autors, com Castells (1998), Cebrian (1999), Lvy (1998), Marqus (2001),

Reigeluth (1998), Ramonet (1997) citats per Capllonch et al. (2005) s'han dedicat a analitzar alguns

dels principals elements d'aquesta revoluci tecnolgica que caracteritzen aquesta societat de la

informaci,segons Castells (2002) Internet es desenvolupa a partir de la interacci entre cincia,

investigaci universitria i els programes d'investigaci militars dels Estats Units, Internet segons

l'autor, neix com un programa militar que mai va tenir l'aplicaci militar. Segons Castells, els

productors de la tecnologia van ser els propis usuaris.

La importncia que se li ha donat a la informaci els ltims anys que ha passat incls a

10

l'anomenament de societat d'informaci es presenta com la successora de l'era industrial. Segons

Perez Sanz (2011) s una societat que est impregnant tots els estaments de la societat i implicant

els ciutadans, sobretot els ms joves, en totes les seves activitats professionals i socials, des del seu

treball fins al consum i la comunicaci. s en aquest punt, on es considera oport abordar la

Societat Digital, a partir de l'informe d'indicadors claus de les TIC (2013) d'aquesta Societat Digital

que ja s'ha establert a Catalunya on les dades situen els nivells d'Internet a la llar en un 71'5%. En

quant a dades evolutives, es mostren tendncies fora clares. Per una banda, la substituci del

telfon fix pel telfon mbil i l'augment de l'ordinador porttil en detriment de l'ordinador de

sobretaula. Una altra dada significativa s quant als principals usos d'Internet, on es mantenen

gaireb amb el 90% la cerca d'informaci sobre bns i serveis, i les relacions a travs de xat i

missatgeria en un 62%..La majoria d'empreses fan servir el correu electrnic (68%) i els usos

habituals del web sn els destinats a la presentaci de l'empresa. El sector educatiu per la seva part,

mostra que la major part dels centres educatius de Catalunya es troben connectats a Internet a travs

d'ADSL (88'8%) i la majoria disposa de pgina web (95'5%).Destaca tamb el fet d'utilitzar Internet

per temes educatius (55'3%) que significa una major proporci que en el marc de la UE-27 (40%).

No obstant aix, aquesta capacitat dels individus per produir i utilitzar les dades a escala

mundial no es tradueix necessriament en creaci de coneixement (Giddens, 1991). Els mitjans

contemporanis lliuren quantitats ingents d'informaci i, per aix no s condici suficient perqu es

generi coneixement, fet que complica l'alfabetitzaci permanent de les persones (Lpez, 2005).

Perqu es generi coneixement s necessria la reflexi, per tal que aquesta cre comprensi,

enteniment i conscincia (Van Wert, 2006). La informaci en xarxa ha suposat lauge de la

infoxicaci,un concepte sobre el qual Montoto (2013) ha ests aquesta reflexi, i anomena

infoxicaci a tot aquell excs dinformaci circulant a travs dels mitjans i dispositius de

comunicaci.

La UNESCO (2005) en el seu informe Mundial fa referncia al concepte Societat de

coneixement, en que crea i difon les dades en brut (Castelfranchi, 2007). Una societat del

coneixement no es caracteritza noms pel fet que els seus membres tinguin una formaci ms gran,

implica tamb un canvi de significaci del saber i la intelligncia en el nivell dels sistemes

funcionals (Innerarity et al., 2010). El que destaca en una societat de coneixement s el tipus de

saber, concretament la generaci i organitzaci d'un coneixement especialment actiu i reflexiu

(Giddens, 1991).

El desenvolupament del substrat tecnolgic de les TIC es pot comparar a l'esperit olmpic

11

"Citius altius fortius", ms rpid ms alt ms fort, on la tecnologia ens permet fer ms operacions

amb major volum d'informaci i cada cop en menor temps (Ferrer, 2009).

Figura 1:Evoluci de les TIC. Adaptada de Radar Networks & Nova Spivack (2007)

L'evoluci tecnolgica d'aquesta tecnologia (figura 2) s'estn de de l'escriptori (desktop) de

l'poca del PC fins a la futura web 4.0, en les que destaquen diverses fites importants

(Moreno,2008) :

Era PC (desktop)

Web 1.0 o World Wide Web (xarxa informtica mundial): espai virtual installat a internet on

l'usuari cerca i descarrega informaci a travs d'un sistema basat en hipertexts.

Web 2.0: o Web Social: connecta amb les xarxes socials perqu els usuaris prenguin un

paper actiu mitjanant comunicaci, sincrnica o asincrnica, immediata amb altres usuaris i

possibilitant aix, l'intercanvi de coneixements.

Web 3.0 o web semntica: mecanismes de la World Wide Web l'objectiu dels quals s

millorar l'agilitzaci en la recerca d'informaci entre els sistemes informtics sense la

necessitat d'operadors humans.

Web 4.0: es basa en explotar les possibilitats del web 3.0 en un model d'interacci amb

l'usuari ms complet i personalitzat, per tal de donar solucions concretes a les necessitats de

l'usuari.

No hi ha evidncies cientfiques concloents que permetin afirmar que l's de les tecnologies

sigui un factor que en si mateix incrementi els resultats d'aprenentatge mesurats no sols en termes

de qualificacions acadmiques, sin d'integraci i construcci de coneixements. (Carrera i Coiduras,

2012).

12

5.1. Les TIC i les TAC

La integraci progressiva de les tecnologies de la informaci i de la comunicaci (TIC)

segueix una lnia exponencial (Negroponte, 1997), la qual cosa vol dir que cada cop va a ms de

forma ms rpida. Si es defineix el concepte TIC, Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci,

quan unim aquestes tres paraules fem referncia al conjunt d'avanos tecnolgics que ens

proporcionen la informtica, les telecomunicacions i les tecnologies audiovisuals. Aquestes

tecnologies bsicament ens proporcionen informaci, eines pel seu procs i canals de comunicaci

afirma Marqus (2005).

Concretar aquest concepte, no s una tasca necessriament senzilla, entre d'altres coses,

perqu es poden trobar diferncies entre les perspectives que tenen els diversos autors especialistes

en la matria. Seguint la lnia de Marqus on afirma que les TIC sn el conjunt d'avanos

tecnolgics proporcionats per la informtica, Cabero (2001) i tamb ho recull Prats (2004)

presenten els mitjans que poden trobar sota l'anlisi i la reflexi de la Tecnologia Educativa

representats en quatre grans grups de mitjans:

Mitjans audiovisuals (fotografies, diapositives, cinema, vdeo...);

impresos (llibres, lmines, fotocpies...);

noves tecnologies (internet, videoconferncia, televisi per satllit...);

informtics (ordinadors, perifrics, multimdia....).

Per altra banda, no falten autors que qestionin aquesta terminologia. Per exemple, Burbules

i Callister (2001) realitzen un conjunt de reflexions en les que manifesten els seus dubtes en la

relaci a la utilitzaci dels termes tecnologies o informaci. Tamb Sancho (2009) exposa

alguns dels perills, segons el seu entendre, de reduir la tecnologia educativa a l's de les TIC. s el

que ens porta en els darrers anys a observar una tendncia a parlar de TAC o tecnologies per a

l'aprenentatge i el coneixement (Fornell i Vivancos, 2010).

En un debat obert sobre la terminologia, volem centrar-nos en l'aplicaci de les TIC en

educaci, deixant a banda els conceptes. Sancho (2007) exposa que les TIC es poden convertir en

TAC, justificant que poden augmentar el grau d'autenticitat de l'aprenentatge i l'inters de

l'alumnat .

13

Els detractors del terme TIC, creuen que aquestes sigles no s'ajusten al mn educatiu, donat

que l's que es fa de la tecnologia a l'escola no t com a finalitat informar ni comunicar, sin que la

finalitat s motivar o aconseguir l'aprenentatge i el coneixement per part dels alumnes. Vivancos

(2011) defineix les TAC, com usos curriculars de les TIC.

El desplegament normatiu de la Llei Orgnica d'Educaci ( 2/2006) incorpora el concepte de

competncia digital en els decrets d'ensenyaments mnims de l'Educaci Primria. En tota la

normativa es t present la preparaci bsica en el camp de les tecnologies i especialment les de la

informaci i comunicaci. La competncia digital consisteix a disposar d'habilitats per buscar,

obtenir, processar i comunicar informaci, i per transformar-la en coneixement. A ms, ajuda a

desenvolupar totes i cadascuna de les competncies clau enumerades i descrites a l'informe executiu

de l'OCDE (2005): l's interactiu de les aplicacions, la interacci amb grups heterogenis i l'actuaci

autnoma.

La incorporaci de les TIC als contextos educatius de l'aula exigeix per part del professorat

l'adquisici i consecuci de competncies instrumentals, sistmiques i aplicades (Cols i Jimnez,

2008).Recentment el Departament d'Educaci (2013) ha establert unes competncies digitals per als

docents de Primria, desglossades en 4 dimensions, en les que es contemplen i sintetitzen les

competncies que ha de posseir el docent digital. Amb la revisi d'altres investigacions que parlen

de les Funcions dels Docents (Marqus, 2000) s'estableixen les competncies; partint de les 4

dimensions segents:

Competncies tcniques

Actualitzaci professional

Metodologia docent

Actituds i valors

Previ a l'establiment d'aquestes dimensions, es troben alguns projectes ja passats que es

considera pertinent mencionar com precedent l'establiment d'aquestes dimensions. El projecte

Escuela 2.0, va tenir com a objectiu posar en funcionament les aules digitals del segle XXI,

comenant el curs 2009-10 al curs de 5 de Primria. Per la seva banda, a nivell de Catalunya, El

Programa eduCAT 2.0 promou ls dels instruments digitals en els processos densenyament i

aprenentatge amb la incorporaci dordinadors porttils i de sistemes de projecci interactiva a les

14

escoles amb cicle superior de primria i als centres pblics de secundria. En aquest marc, tamb es

dna el suport i lacompanyament necessari a tots els docents dels centres de Catalunya per obtenir

les pautes, orientacions i reflexions adients en els canvis en lorganitzaci i la metodologia daula,

dins del marc del seu projecte educatiu.

5.2 Les TIC a l'Educaci Fsica

En l'apartat introductori es detecta la funci i la pressi que exerceixen les TIC en la societat

i el paper que han anat adquirint en l'actual societat de coneixement, com asseguren Chinchilla i

Chacn (2001) tant la informtica com les telecomunicacions poden i deuen jugar un paper

principal en el suport a l'Educaci Fsica i com un mitj de formaci important pels seus

professionals.

Situats en el marc legal, no s fins l'arribada de la LOGSE (Llei Orgnica 1/1990) que

l'educaci fsica s considerada com una rea curricular com la resta d'rees educatives, insistint

amb el seu reconeixement com a part indissoluble de l'educaci integral de la persona. En quant a la

seva relaci amb la tecnologia, podem dir que l'esport en la seva concepci ms ampla, d'acord amb

Capllonch, est vinculat des de fa dcades al procs cientfic i tecnolgic de diferents perspectives.

De Pablos (2004) situa l'aplicaci de la informtica a la gesti d'esdeveniments esportius per

primera vegada en els Jocs Olmpics celebrats a Tquio (1964), tot i que es pot reconixer que la

seva integraci definitiva va ser en els Jocs de Barcelona (1992).

El nou repte de l'Educaci Fsica es basa en que els seus estudiants construeixin el seu propi

aprenentatge (Blndez, 2000). deixant de banda les primeres propostes didctiques, en que es

considera l'aprenentatge com una assimilaci per reproducci d'exercicis, basat en la demostraci i

la repetici (Aznar, 1998). Des d'aquesta visi constructivista, l'acci pedaggica ha de ser

orientada a la creaci d'ambients estimulants i motivadors, on el protagonisme sigui de l'alumne

(Blasco i Perez, 2007).

En aquest context, l'educaci fsica, tot i el seu carcter procedimental, pot beneficiar-se en

gran mesura dels recursos que les TIC ofereixen per l'aprenentatge dels continguts de l'rea. Senz-

Lpez(1997) afirmen que res substitueix la prctica de l'activitat fsica, per s necessria la

justificaci del moviment. Les TIC donen suport al procs pedaggic en les diferents etapes:

planificaci, didctica i avaluaci (Arevalo, 2007; Capllonch, 2007).

15

Thissen-Milder (2006) enuncia una srie de recursos tecnolgics que professors i alumnes

haurien de tenir a la seva disposici per a treballar a l'Educaci Fsica: mitjans audiovisuals com

DVD i vdeos per a presentar experincies d'aprenentatges de diversos continguts. Seguint aquesta

lnia Generelo (2008) realitza una aportaci per una preocupaci per la innovaci de la didctica de

l'Educaci Fsica i les TIC, en un quadre comparatiu (taula 2) comprs del perode entre 1975 i

2010 en que s'observen els segents canvis:

1975 2010

Pellcules de 8mm per aficionats Bases de dades d'imatges.

Accs lliure de professors/alumnes.

Imatges prpies.

Compartir recursos:Vdeos en lnea (YouTube,

Vimeo, etc)

Recompte manual de la Fc i s de fulles

quadriculades per disposar de corbes elementals

de l'evoluci de la freqncia cardaca.

Seguiment de la freqncia cardaca en la prpia

acci.

Buidatge a travs de software especfic.

Mquines d'escriure mecniques

Transmissi de la informaci quasi verbal

Fotocopiadores d'ltima generaci, processadors

de textos, afavoreixen el tractament de la

informaci.

Comunicaci oberta amb les famlies al context

social prxim i lluny (web del centre, blog)

L'ensenyament s'emmarca amb freqncia en un

procs allat, l'intercanvi d'informaci entre

professionals s artesanal, aix com la

distribuci editorial del material acadmic

L'arribada d'Internet obre les portes a les

comunicacions a qualsevol usuari facilitant la

informaci immediata a tot el mn.

Refora la configuraci de l'ensenyament com

un procs collaboratiu.

Webquests, Caceres del Tresor,

Portals d'Internet

Taula 2:Evoluci de les TIC a l'educaci fsica. adaptada de Generelo (2008)

La valoraci de l'autor s que l's de les TIC des de l'rea d'Educaci Fsica no es pot

16

substituir en el context sociocultural en el que ens situem. El potencial que ens ofereixen les TIC

cada cop s ms gran, i han suposat grans canvis en l'assignatura aportant diferents suports que han

afavorit a una comunicaci ms oberta amb les famlies, no essent important la transmissi

d'informaci de manera verbal, havent altres vies, d'una altra banda l'arribada d'Internet ha obert

tamb les portes a l'accs gaireb instantani a l'informaci, molts recursos i repositoris web

ofereixen la opci d'accedir a recursos, sense la necessitat d'elaborar-los sempre, i poguer-los

compartir tot creant activitats accedibles per a un nombre ms elevat de professors. S'observa que

la tecnologia tamb s'ha anat implantant progressivament com les experincies de Perez Amate i

Prez Ordas (2012) en les que s'utilitza el GPS per iniciar als alumnes als esports d'orientaci.

Calvo (2013) identifica els recursos i continguts digitals que Internet posa a l'abast dels

mestres, per tal d'oferir una visi general que tots els elements que proposa es poden fer servir com

un suport a la docncia, L'autor destaca el portal XTEC ( figura 2), que es complementa amb altres

portals que hi estan vinculats, concretant el portal EDU365.cat, igualment com la biblioteca

Alexandria; que s una biblioteca de recursos desenvolupada pel Departament d'Ensenyament que

permet localitzar i intercanviar diferents materials educatius digitals. El mateix autor, tamb destaca

el portal audiovisual Edu3.cat.

Figura 2: Portal XTEC

Seguint la revisi de la literatura es presenta un llistat d'experincies prvies en l's de TIC

17

en EF per tal d'emmarcar el nostre estudi:

En la seva contribuci d'explorar l's del vdeo digital en l'rea d'Educaci Fsica, Prez

(2008) se centra en els usos de la tecnologia com a suport dels processos d'ensenyament-

aprenentatge, tant en nivells d'educaci obligatria com en l'mbit universitari. Donada la gran

importncia que va adquirint la imatge i la percepci en les sessions d'educaci fsica per a molts

professors de l'rea, la videocmera digital i un ordinador porttil s'han convertit en tecnologies

quotidianes a l'aula.(Fernndez Garcia, 2002)

Trujillo (2009) exposa diferents aplicacions prctiques a travs de les eines que ofereix la

web 2.0 com sn l'ordinador, blog escolar, videocmera, vdeo televisi.

Pel que fa als recursos educatius proporcionats pel Ministeri d'Educaci, Cultura i Esport

(2009), es proposa el projecte LUDOS (figura 3), una aplicaci interactiva amb un carcter ldic

que tracta un ampli ventall de continguts d'Educaci Fsica a l'etapa de Primria, i afegeix una

secci per a mestres, en les quals recull eines i recursos d'utilitat.

Figura 3: Projecte LUDOS

Corrales (2009) assenyala que des de l'rea d'educaci fsica es pot utilitzar una estratgia

d'aprenentatge global o analtica, segons els continguts treballats en cada moment en el procs

d'ensenyament-aprenentatge. L'autor destaca tamb, que en l'avaluaci s quan les TIC poden

prendre un major protagonisme.

18

Romn (2009) presenta l'experincia de la programaci i realitzaci d'una seqncia

didctica a 3r de primria, les qualitat fsiques bsiques a travs dels sons, en que es constata que

l'alumnat ha de fer servir webquests i caceres del tresor. Prat i Camerino (2012) realitzen un estudi

descriptiu sobre la situaci actual de l'educaci fsica, en que destaquen els recursos webquest i

caceres del tresor que estan incrementant cada cop ms la seva introducci i beneficiant la seva

explotaci pedaggica.

Recentment, es mostren experincies amb dispositius mbils (Monguillot, Gonzlez,

Guitert, Zurita, 2014) amb les diferents possibilitats educatives a l'aula de secundria amb la

finalitat de potenciar l'activitat fsica saludable, en que l'alumnat ha valorat molt positivament

aquesta experincia, i els resultats obren segons els autors, un ventall de possibilitats d'incorporar

els dispositius mbils en les sessions d'Educaci Fsica.

Per superar aquesta escletxa, i per tal d'oferir bones prctiques docents basades amb

competncies,el professorat requereix estratgies relacionades amb el disseny, donat que no es parla

d'esport ni d'alt rendiment, sin d'Educaci Fsica entesa com una rea curricular de l'Educaci

Primria que cada cop tendeix a ser ms inclosa durant les sessions prctiques (Calvo, 2013).

5.3 La formaci del professorat en TIC

Sn diversos autors (Russel, 2000, Bartolom, 2004, Capllonch, 2005, Area, 2008, de

Pablos, 2009) que posen de manifest que la formaci del professorat s un element rellevant de cara

a la incorporaci i integraci de les TIC en la seva tasca docent (Corrales, 2009).

Immersos en un context, descrit en apartats anteriors, on el paper de les noves tecnologies a

les aules adquireix una importncia creixent, destaca Ornellas (2007) citada per Calvo et al.(2013),

assenyala que la formaci del professorat s un dels recursos que es poden considerar ms

importants i determinants per promoure els canvis que la societat de coneixement demanda en

l'actualitat en el sistema educatiu, ja que el professorat requereix estratgies relaciondes amb el

disseny.

Complementant aquestes condicions, la mateixa UNESCO (2008) publica un altre document

on recull els estndards de competncies TIC per als docents (figura 4) dirigit essencialment al

professorat d'educaci primria i secundria, amb la finalitat que s'integrin les TIC en aquest marc

citat anteriorment de la societat de coneixement. Una d'aquestes repercussions s l'adquisici de

19

nocions bsiques per les TIC, que Vivancos (2011) tamb recull en dos articles que el marc legal de

la LEC contempla en l'aproximaci a la competncia digital del professorat que fan referncia

directa al professorat i el coneixement de les TIC:

Article 104: La funci docent

J) Utilitzar les Tecnologies de la informaci i la comunicaci, que han de conixer i

dominar com a eina metodolgica

Article 109: Formaci inicial del professorat

-2. ...coneixement suficient d'una llengua estrangera, i domini de les TIC,...

Figura 4: Estndards de les competncies TIC per als docents, UNESCO (2008) adaptat d'Eduteka

De la mateixa manera, Area, Gros i Marzal (2008) ofereixen la seva aportaci al respecte,

segons aquests autors el tractament dels aspectes relatius a l'alfabetitzaci en TIC del professorat es

poden concretar entorn vuit eixos temtics, citats a Calvo (2013):

Competncies pedaggiques

Competncies epistemolgiques

Collaboraci i treball en xarxa.

Complementarietat dels espais d'aprenentatge.

Competncies tecnolgiques

20

Desenvolupament professional.

Aspectes tics.

Aspectes professionals.

Destaca dins la mateixa lnea de discurs, no noms la importncia de l'aprenentatge de

competncies tecnolgiques genriques, si mes no, la transcendncia que se'n deriva amb l'estil i

aprenentatge de competncies instrumentals que afavoreixen un avan en l'adopci tecnolgica

(Ligan i Medina, 2000). En conseqncia i analitzant les possibilitats de les competncies digitals

pot ser entesa com un saber fer en un context determinat (Posada, 2004) entesa com un constructe

que fomenti l'articulaci transversal de coneixements, competncies i habilitats (Blasco, Mengual i

Roig, 2007).

En una concreci al nivell de competncies digitals del professorat d'educaci fsica Isla

(2006) en destaca dues relacionades en l'mbit de la prpia rea i la seva vinculaci amb les TIC:

Coneixements cientfics, tecnolgics i pedaggics: Posseeix coneixements actualitzats en

l'rea d'Educaci Fsica, utilitzant la tecnologia com instrument que ajudi la seva tasca

diria.

Domini de les TIC: Aplica les TIC tant per a la seva formaci professional, com la dels seus

alumnes apropant-se a la comunitat virtual del seu mbit.

21

6.Marc Metodolgic

6.1.Preguntes d'investigaci

Quines sn les actituds dels mestres d'educaci fsica que formen la mostra d'estudienvers la integraci de les TIC en la seva rea de coneixement ?

Qu necessiten, tant a nivell d'infraestructures com metodolgica els professorsd'educaci fsica per a poder integrar adequadament les TIC ?

Han rebut, segons la seva percepci, els mestres d'educaci fsica formaci sobre les TICadient per la seva aplicaci en l'mbit de coneixement ?

Segons la percepci del professorat que forma la mostra d'estudi, en quines activitats del'rea d'Educaci Fsica de Primria es poden utilitzar les TIC ?

6.2.Objectius Generals

1.Descriure els usos de les TIC per part dels mestres d'educaci fsica de primria en la sevaassignatura

2.Analitzar les actituds i necessitats dels mestres d'educaci fsica de primria per a integrarles TIC en la seva rea de coneixement.

6.3.Objectius especfics

1.1 Identificar el tipus d'activitats mitjanant les TIC que el professorat que conforma la mostra d'estudi duen a terme en la seva assignatura.

1.2 Descriure, en base a la seva experincia, la seva percepci sobre els canvis metodolgics que impliquen la realitzaci d'aquestes activitats.

1.3 Explicitar quines activitats mitjanant les TIC, consideren els mestres d'educaci fsica bones prctiques docents en els seus processos d'ensenyament- aprenentatge.

2.1 Identificar les actituds del professorat d'educaci fsica mostra d'estudi respecte a la integraci de les TIC en la seva rea de coneixement.

2.2 Identificar a percepci del professorat d'educaci fsica sobre la necessitat de formaci metodolgica en TIC.

2.3 Proposar, en base a la informaci obtinguda, lnies de formaci per ajudar a integrar les TIC per part dels mestres d'Educaci Fsica en la seva rea curricular.

22

7.Disseny de la investigaci

Per realitzar aquesta investigaci, s'han fet servir de referncia diverses investigacions

recents que es basen, en primer lloc, en un estudi descriptiu sobre la situaci de les TIC en

l'educaci fsica (Camerino i Prat, 2011), l'estudi de les possibilitats de les TIC a l'educaci fsica a

primaria (Capllonch,2005) i l'estudi de Calvo (2013) que descriu l's de les TIC a l'escola per part

dels mestres en formaci. Aix com estudis sobre perspectives dels diferents agents educatius, on

s'han realitzat qestionaris d'opini i actitud, entrevistes, grups de treballs (Cabero, 2000,Cope i

Ward, 2002).

7.1Paradigma de recerca

Thomas S. Khun (1962) definia paradigma com a conjunt de realitzacions cientfiques

universalment reconegudes que durant un cert temps proporcionen models de problemes i llurs

solucions a la comunitat cientfica.

Tenint en compte els diversos paradigmes existents quant a la investigaci en rees socials,

Merriam (1998) assenyala tres grans perspectives metodolgiques:(positivista, interpretativa i

sociocrtica) podem emmarcar el nostre estudi en el paradigma interpretatiu, naturalista o

hermenutic, donat que es basa en mtodes tpics de la investigaci qualitativa. Aquest

posicionament es deu a la impossibilitat dallar la realitat en experiments, dividint-ne els elements

que la componen. (Romero, 2008) En el cas de la formaci, no podem entendre laprenentatge dels

alumnes, lensenyament dels professors, les activitats i les eines de formaci sense del context que

els rodeja i uneix.

Segons Vivanco (2007) aquest paradigma t un objectiu especfic d'interpretar les

explicacions i els significats culturals que les persones donen a les vivncies i experincies

quotidianes, en que la realitat s una construcci social a partir de definicions collectives dels

fenmens.

Segons el tipus dinvestigaci que sassocia amb el tipus de dades, podem dir que es tracta

duna recerca que extreu i analitza dades mixtes (figura 5), donat que sobtindran dades

quantitatives no influenciades per la subjectivitat de linvestigador i, a la vegada, dades qualitatives

que donaran una major riquesa a lestudi (Romero, 2008).

Figura 5;Esquema Metodologia Mixta (elaboraci prpia)

23

Dades QuantitativesQestionari

Dades QualitativesEntrevista

Recollida i Anlisi de dades Informe Final

Conclusions

A travs d'aquest prisma, la recerca qualitativa i quantitativa sn sovint compatibles, fins i

tot complementries (Riba, 2009). La combinaci de tots dos enfocaments enriquir el corpus de

dades i la interpretaci, que, en paraules de Cook i Reichardt (1986) els dos mtodes es

vigoritzaran mtuament.En el mateix sentit, ni la investigaci qualitativa ni la quantitativa es

poden caracteritzar per la seva elecci d'uns per sobre dels altres (Flick, 2007).

Per tal de dur a terme el disseny del nostre estudi sha seguit, en part, el procs segent

descrit per Mateo i Vidal (1997, p.59) citat per Romero (2008):

a. Determinar lobjecte dinvestigaci: es determina, a partir d'una recerca

prvia i una validaci del tutor l'objecte a investigar

b. Identificar el marc teric existent vers lobjecte dinvestigaci, s'aborden

tots els temes que aporten significat als resultats i conclusions posteriors de la

investigaci com sn:

Impacte de les TIC en la societat.

Les TIC i les TAC.

Les TIC a l'Educaci Fsica.

La formaci del professorat en TIC.

c. Tria dinstruments: selecci i creaci: es decideixen 2 instruments, un

qestionari pels mestres d'educaci fsica, i una entrevista pels coordinadors

TAC

d. Selecci de la mostra destudi : S'elabora una llista de centres que ofereixin

educaci primria al districte de Sant Mart, per tal de presentar la

investigaci i demanar la participaci tant als mestres d'educaci fsica com

els coordinadors TAC dels centres.

e. Recollida de dades. Els qestionaris utilitzaran l'eina que ofereix Google

Drive ,i per complementar un programa estadstic de dades (SPSS) i les

entrevistes seran transcrites.

f. Tcniques danlisi i interpretaci de les dades. L'estratgia ser una

triangulaci per tal de mostrar els resultats de la vessant de l'rea de

l'Educaci Fsica, amb la visi ms tecnolgica dels coordinadors TAC de

centre.

g. Conclusions: linforme final

24

7.2 Escenari de la recerca

Ens situem al districte de Sant Mart de Barcelona, donada la motivaci de l'investigador que

ja s'ha esmentat en la justificaci del treball.

El districte de Sant Mart s una de les portes d'entrada de la ciutat de Barcelona pel nord-

est, ja que limita a l'est amb el mar Mediterrani; al sud, amb Ciutat Vella i l'Eixample; al nord, amb

el municipi de Sant Adri del Bess, i a l'oest amb Sant Andreu i Horta-Guinard. est format per

232.885 habitants organitzats en 10 barris. En quant a nombre de centres educatius el districte

compta amb 68 centres educatius que comprenen des d'Escoles Bressol fins a Instituts, dels quals 52

ofereixen educaci primria.

7.3 Participants de l'estudi

La mostra participant, finalment sn 14 mestres d'educaci fsica de l'etapa de primria i 2

coordinadors TIC dels diferents centres educatius del Districte de titularitat pblica i concertada.

Per la elecci del mostreig, s'han cercat els diferents centres que ofereixen educaci primria al

districte, dividint-los en pblics i privats concertats, per tal de realitzar una comparativa entre

centres, donada la prioritat i finanament econmic de cadascun, i per una altra banda, la forma de

plantejar i estructurar les sessions d'educaci fsica. Tots els centres van ser informats via correu

electrnic de la investigaci, i finalment s'ha obtingut la mostra citada anteriorment.

Consideracions prvies

Per tal de centrar el perfil digital dels docents d'educaci fsica, hem establert com a

Concepte de professorat del centre, a tot el personal del centre que exerceix la docncia directa com

a especialista d'educaci fsica amb els alumnes dins de l'horari escolar. Ens podem trobar,

professors que portin tots els anys fent de mestres d'educaci fsica, aix com mestres que els hagi

tocat donar l'assignatura en aquest curs en concret.

8.Tcniques i instruments

En aquesta recerca s'han fet servir dos instruments: L'instrument principal de la recerca que

s'ha fet servir s el qestionari (annex 1) que s'ha passat als participants de la investigaci que

formaven la mostra de mestres d'educaci fsica a primria. Posteriorment, per tal de complementar

la investigaci s'ha realitzat una entrevista (annex 2) als coordinadors TIC dels centres participants,

per tal d'obtenir una visi ms tecnolgica, a nivell d'infraestructures i d'implantaci d'aquestes

25

tecnologies.

8.1 Elaboraci del qestionari

El qestionari com a instrument per una recerca s el mtode descriptiu ms comunament

utilitzat en la investigaci educativa, segons Cohen i Manion (1989) la seva utilitzaci ha

dacomplir la funci de nexe duni entre els objectius de la investigaci i la realitat de la poblaci

enquestada, traduint en les seves preguntes els objectius de la investigaci i suscitant als enquestats

respostes sinceres i clares per poder classificar i analitzar posteriorment la informaci que es dna

en ells. (Albert, 2007).

Ens basem, tamb, amb els avantatges que assenyala Hopkins (1989) en relaci amb altres

tcniques de recollida d'informaci:

1. Fcil de realitzar.

2. Fcil de valorar.

3. Compara directament grups i individus.

4. La retroalimentaci sobre actituds, adequaci de recursos, adequaci del professor, i dades

quantificables.

En motiu d'aquesta investigaci s'ha realitzat un qestionari descriptiu de tipus transversal,

que s'efectuar de forma online, disposant l's de l'eina que Google Drive ofereix que prviament

ser validat pel meu tutor, i posteriorment es far fent un pilotatge per un grup de control format

per mestres i psiclegs i, posteriorment, prenent mesura de les dades en un moment determinat

dins del 3r Trimestre acadmic del curs 2013/14.

Pel que fa al procs de disseny, com assenyalen Rodrguez, Gil i Garcia (1996): tota

planificaci comena a partir de la prpia reflexi de l'enquestador sobre el problema que

constitueix l'essncia del seu estudi (p.65) a partir d'aqu en l'elaboraci del qestionari s'han

agafat de referncia diferents investigacions prvies que han utilitzat qestionaris com a eina de

recollida de dades i han estat validats per experts, Capllonch et al. (2005) elabora un qestionari en

la seva tesi doctoral validat per experts, i amb la realitzaci d'una prova pilot abans de passar-la als

participants. En la dimensi de formaci, s'ha agafat de referncia, el qestionari que elabora

Santandreu (2009).Un altre referent, s el qestionari que proposen Camerino i Prat (2011) en un

estudi sobre la situaci de les TIC en l'educaci Fsica a Catalunya.

26

Per a la construcci, planificaci i aplicaci del qestionari, s'ha fet servir de referncia

l'esquema proposat per Del Rincn (1995) basant-nos en:

1. Definir objectius

2. Decidir la informaci que es desitja obtenir.

3. Revisi terica del tema.

4. Decidir: dades a recollir i anlisi de la mostra.

5. Avaluar recursos personals , temps, etc.

6. Selecci de la mostra.

7. Estructura de les preguntes

8. Disseny del qestionari

9. Prova pilot

10. Aplicaci

El qestionari est format per 30 preguntes que s''han dividit en 6 grans seccions (taula 3): la

primera referida a dades d'ubicaci personal i les altres cinc dimensions a destinades a obtenir

informaci per tal d'acomplir els objectius de la recerca.

Dimensions del qestionari

Secci 1:Ubicaci/demografia Preguntes amb la finalitat d'obtenir informaciobjectiva sobre edat, sexe, nivell d'estudis,professi).

Secci 2: Accs a les TIC Obtenir informaci sobre l'accs a les TIC.

Secci 3:Dotaci tecnolgica delcentre

Obtenir informaci sobre l'equipamenttecnolgic i l'accs a la xarxa dels centres.

Secci 4:Canvi de paradigma Canvi de paradigma estructural dels centres.Visi i percepcions dels mestres.

Secci 5: s de les TIC enl'assignatura d'Educaci Fsica

Finalitats de l's en l'rea d'Educaci FsicaActivitats mitjanant TIC que proporcionensuport a l'rea

Secci 6: Formaci en TIC Percepcions sobre la formaci per part delsmestres.Possibles alternatives a la formaci per unacorrecta incorporaci de les TIC en la tascadocent.

Taula 3:. Dimensions recollides en el qestionari als mestres d'Educaci Fsica. Elaboraci prpia

Les preguntes sn majoritriament tancades i dins aquestes, hi ha preguntes dicotmiques,

27

de selecci nica i mltiple i descales. Per la confecci de les respostes de les escales (Alaminos &

Castejon, 2006) o formats de tancament s'utilitzaran formats dicotmics (si/no) per passar duna

categoria a una altra; formats ordinals (molt satisfet, satisfet, indiferent, poc satisfet, insatisfet, NS,

NC; a diari, ocasionalment, alguna vegada, mai; bsic, acceptable, notable, excellent; gens, poca,

suficient, bastant, molta...); rangs amb tancament obert i preguntes obertes. Entre els tres tipus

descales, segons Ballester (2004), Likert, Thurstone i Guttman, ens he decantat per les escales de

Likert de 5 posicions ja que sn la majoritriament utilitzada en les enquestes existents fins el

moment i consultades.

Per tal de donar major validesa interna, el qestionari ha estat validat des del punt de vista

estadstic, valorant la consistncia interna dels tems valorats mitjanant l'escala de Likert a travs

del coeficient alfa de Cronbach, fent servir el programa estadstic SPSS, obtenint un coeficient de .

972 (detallat a l'annex) que segons les qualifiacions George i Mallery (2003, p. 231) s excellent.

8.2 Elaboraci de la entrevista

La entrevista, s una tcnica qualitativa de les ms comunes per investigar la realitat social

(Ruiz, 2008), es tracta d'una situaci cara a cara (Taylor i Boddan, 1996) que s'estableix entre dos o

ms persones en un lloc determinat per tractar un tema (Grawitz, 1984; Aktouf, 1992).En

l'entrevista, es pretn recollir opinions, actituds i coneixements que no estan a l'abast de

l'investigador (Rodriguez, 1999 i Arnal, 1995). Per a la seva planificaci, els objectius de la

entrevista han sigut plantejats en base i coherncia, als objectius generals de la investigaci (Flick,

2004).

Com a consideracions s'ha tingut en compte la proposta d'Arnal (1995) que tamb menciona

Ruiz (2008) que sn :

Tenir present la informaci que es necessita: es necessita tenir la informaci de

la vessant ms tecnolgica i d'infraestructures dels centres participants que en

poden aportar els coordinadors TAC.

Formular les preguntes adequades per a obtenir la informaci necessria: s'han

ajustat als objectius d'investigaci i han sigut validades pel tutor del treball

final.

Partir de les preguntes ms senzilles.

En quant a la validesa, s'han seguit alguns dels criteris que proposa Patton (1987) que tamb

recull Huertas (2006):

Tenir clar el propsit de la investigaci.

28

Seleccionar la modalitat d'entrevista.

Formular preguntes obertes.

Formular preguntes clares, utilitzant un llenguatge apropiat.

Prendre notes, per captar i destacar els punts ms importants de l'entrevista.

Tractar amb respecte a la persona entrevistada.

La validaci de la entrevista ha estat realitzada amb la revisi del tutor.

8.3 Estratgia analtica

Com a estratgia s'ha fet servir una triangulaci de dades, que segons Danzin (1970) citat

per Ruiz (2005) s la combinaci de dos o ms mtodes d'investigaci en l'estudi d'un fenomen

singular. La triangulaci de dades es refereix a la confrontaci de diferents fonts de dades en els

estudis i es produeix quan existeix concordana o discrepncia entre aquestes fonts.

En la present investigaci s'han triangulat les respostes obtingudes del qestionari, amb la

informaci obtinguda a partir de les entrevistes per tal de donar major riquesa als resultats. Ruiz et

al. (2005). La recollida de dades de les respostes dels qestionaris s'ha realitzat amb el full de clcul

i l'enregistrament que genera la prpia eina de google Drive. En quant a les entrevistes s'ha

seleccionat i analitzat el discurs, seleccionant les paraules i afirmacions en les respostes que podien

sser rellevants per complementar els resultats de la investigaci.

El procediment de posada en prctica s'efectuar durant el comenament del 3r Trimestre del

Curs escolar 2013/14.

9. Aspectes tics

De cara als participants implicats en la recerca es respectaran tots els criteris tics necessaris

en tot moment, assegurant la confidencialitat i l'anonimat d'aquests. Al tractar-se d'una mostra que

compleix la majoria d'edat, es mencionar la llei de protecci de dades per tal de preservar

l'anonimat dels participants.(annex). I es far esment que les dades que s'utilitzen en ambds

instruments sn per aquesta investigaci.

Els mestres i centres docents del districte participants, seran prviament informats dels

detalls i objectius de la recerca..

29

10.Planificaci del treball de camp

Planificaci i implementaci del treball de camp Dates

Selecci del tema o rea a investigar MAR 2014

Identificaci del problema MAR-ABRIL 2014

Revisi de la literatura MAR-ABRIL-MAIG 2014

Preguntes i objectius d'investigaci MAR-ABRIL 2014

Selecci del mtode d'investigaci: MAR-ABRIL 2014

Redacci de l'informe MAR-ABRIL-MAIG 2014

Activitat de Seguiment 1 14 ABRIL 2014

Disseny de la investigaci MAR-ABRIL2013

Elaboraci i validaci de tcniques i instruments ABRIL-MAIG 2014

Recollida de dades ABRIL-MAIG-JUNY 2014

Activitat de Seguiment 2 12 MAIG 2014

Anlisi i discussi MAIG-JUNY 2014

Conclusions i perspectives MAIG-JUNY 2014

Entrega memria al tutor Abans 6 de JUNY 2014

Entrega memria a l'aula Del 9 al 13 JUNY 2014

Defensa del TFM A partir 16 JUNY 2014

30

11.Presentaci dels resultats d'investigaci

Abans de presentar els resultats, es vol fer esment que prviament s'ha realitzat una

triangulaci de dades del qestionari amb l'entrevista, per tant, la presentaci dels resultats del

qestionari va acompanyat del testimoni dels coordinadors TIC dels centres.

A partir de les dades obtingudes, es considera oport presentar els resultats del qestionari,

en el que podem dir que dels mestres que han respost al qestionari pertanyen a centres d'educaci

primria del Districte de Sant Mart (figura 6), en percentatges de 9 centres pblics ( 64%) i cinc

centres concertats (36%). D'aquests, el 64% sn homes i el 36% dones.

Figura 6: Participants de la investigaci i titularitat dels centres.

Pel que fa a l'edat dels participants enquestats destaca un grup que representa un 78% del

total, on es troba el perode d'edats compreses entre 26 i 40 anys. Un 36% de la mostra est

entre els 26 i 30 anys, un 21 % entre els 31 i 35 anys, de la mateixa manera que la franja de 36 a 40

anys que representa el mateix 21 % de la mostra total.

Figura 7 : Tipus d'estudis i temps com a docent en Educaci Fsica.

El 71% dels participants (figura 7) afirma tenir la titulaci de Magisteri d'Educaci

Fsica, com a complement dels estudis, un 38% dels participants afirma tenir altres titulacions, i pel

31

Participants

Homes: 9 Dones: 5

Titularitat del centre

Pblic: 64% Concertat : 36%

que fa a la ms especfica de l'rea d'Educaci Fsica, un 14% ha realitzat un Postgrau

d'Especialitzaci en Educaci Fsica. En quant als anys que fa que exerceixen com a mestres

d'educaci fsica, la majoria de participants (72%) es situa en la franja d'un a deu anys, essent un

43% els mestres que porten de 6 a 10 anys, i un 29 % es situa en la franja d'un a cinc anys.

L'accs a les TIC a l'abast de tots els mestres

Figura 8: Valoraci de la infraestructura tecnolgica del centre.

L'opini sobre l'accs a les TIC, mostra com tots els participants (100%) afirmen disposar d'accs

a un ordinador a la feina, un grup molt majoritari (86%) disposa d'un ordinador porttil o tauleta

digital en el propi centre de treball,mentre que el 93% afirma disposar d'un ordinador a casa. Sobre

l's que se'n fa de la tecnologia fora de l'horari escolar, s'observa que un 64% dels mestres

participants la utilitza diriament, mentre que un 21 % es situa en la franja de dos a sis cops per

setmana. Per la seva banda, un grup minoritari, format per dos mestres, contesta que l's que en fa

s cada dos o tres setmanes (7%) i l'altre, un cop al mes o menys (7%).

En quant a la percepci sobre la dotaci tecnolgica del centre de treball (figura 8) la

majoria de participants mostra el seu grau d'acord en que els seus respectius centres tenen una bona

dotaci tecnolgica , un 78 % es posiciona amb molt d'acord en que el seu centre est equipat

amb Internet i t una bona senyal de recepci, de la mateixa manera que un dels coordinadors

TIC afirma hem entrat a la 5a ona tecnolgica, i tenim a cada aula del centre una pissarra

digital i 3 aules d'informtica per cada etapa educativa, a ms a ms els alumnes de primer de

secundria, disposen d'un ordinador personal per a les seves activitats amb el llibre digital,

per aquesta etapa tamb disposem de quinze ordinadors porttils, llegat del projecte educat

1x1 que no es va acabar d'implantar com s'esperavano sempre s la ms rpida i eficient

per a tots els usuaris del centre, en especial els alumnes..

32

Acord general amb el canvi de paradigma

Figura 9:Nivell d'acord amb el canvi de paradigma que suposen les TIC

En el posicionament sobre el nou paradigma d'organitzaci escolar que suposen les TIC,

la majoria de participants es posicionen molt d'acord, un 43 % expressa el seu total acord en que

les TIC haurien de ser ms presents en el sistema educatiu,(figura 9) mentre que un 36% gaireb

arriba a l'acord total. Destaca un 21 %, que opina d'una forma ms neutral. A nivell del paradigma

d'adquisici de coneixements, un 64% coincideix en que els coneixements no noms s'adquireixen

de forma correcta en una classe presencial, mentre que el 21% restant arriben gaireb a l'acord total.

Pel que fa al paradigma ms centrat en l'rea especfica d'Educaci Fsica, el 36% est

completament d'acord en que el temps i l'horari de les sessions d'Educaci Fsica, no facilita l's de

les TIC perqu no estan acostumats i encara estan centrats amb el moviment i complementen

les seves sessions amb algun suport TIC, normalment programes ofimtics i vdeos de YouTube

destaca un coordinador que afirma tamb tenir la titulaci d'educaci fsica i ens manifesta la meva

visi s ms propera perqu conec l'rea, tinc companys ms tcnics que coneixen els beneficis per

a l'educaci fsica, per al no haver viscut la realitat tan propera, tamb els costa implantar-ho en

les seves sessions del dia a dia els nens demanen moviment, amb 2 hores setmanals de matria,

s molt difcil complir objectius procedimentals afegint continguts i tasques a l'aula amb la

pissarra digital.

33

Baixa freqncia en l'us de les TIC durant les sessions d'Educaci Fsica.

En la dimensi d's de les TIC en l'assignatura d'Educaci Fsica, trobem un grau d'acord

d'opinions en la definici de nivell de coneixement en l's de les TIC, en el que

majoritriament un 65% dels mestres, s'auto-avalua amb un nivell alt i molt alt. En paraules d'un

coordinador molts mestres tenen coneixement sobre les TIC, per de vegades no tenen el temps ni

la predisposici de pensar activitats que poder aplicar a les seves aules mitjanant la pissarra digital

Figura 10: s de les TIC durant les sessions d'EF

D'altra banda, pel que fa la freqncia d's de les TIC com a suport de l'Educaci Fsica

(figura 10), un 50% afirma ser fora baixa, mentre que un 36% es posiciona en un terme mig, ni

valorant molt alta ni molt baixa la freqncia d's S'observa que noms un 7% s'apropa a una

freqncia alta sobre l's de les tecnologies. D'altra banda, un 71% mostra la creena de que ja s

possible combinar Educaci Fsica i TIC, per afirmen que s una realitat poc estesa. La

finalitat principal de l's de les noves tecnologies per a l'assignatura d'educaci fsica, pel 43%

de participants s la de realitzar activitats d'aprenentatge, mentre que un 26% les utilitza per a

registre de qualificacions,i la resta (17%) per activitats de diagnstic i avaluaci.

Figura 11: Activitats que mitjanant les TIC proporcionen suport a l'Educaci Fsica

34

Un dels resultats ms esperats de l'enquesta d'acord amb els objectius de la investigaci s

descriure quines activitats mitjanant les TIC proporcionen suport als mestres d'Educaci Fsica

(figura 11).De les activitats proposades al qestionari destaquen les gravacions en vdeo en que 12

dels participants afirmen utilitzar-les, de la mateixa manera que escoltar msica amb el

reproductor de CD, DVD o MP3 per a les sessions d'expressi corporal i Dansa. El fet de

visionar exemples d'activitats motrius s una activitat que destaquen 9 participants mentre que la

meitat de participants en destaquen el cercar hbits alimentaris. En l'opini dels especialistes

d'educaci fsica i els coordinadors TAC, en la seva resposta oberta sobre els coneixements d'altres

activitats que proporcionen suport a la seva rea destaquen:

Dansa a travs d'un vdeo de la Royal Ballet of London.

AREA Mef.

Flashmob.

Eines d'anlisi de moviment: Kinovea

Portal XTEC i vdeos Edu324.

Test .

Xarxes socials:Twitter.

Un dels coordinadors ens destaca l's d'un blog d'Educaci Fsica on es recullen

els continguts relatius a l'rea i hbits per una vida saludable, on intento

sintetitzar alguns dels continguts i diferents informacions de l'rea per tal que es

pugui accedir en qualsevol moment per realitzar consultes o mirar

informacions

La formaci en TIC

Figura 12: Coneixement sobre formaci en TIC i aplicaci a l'rea.

En quant a les dades de formaci en TIC (figura 12), tots els participants (100%)

35

coincideixen amb la importncia de rebre una bona formaci amb les TIC. Per la seva banda

destaquem que dotze mestres (86%) no tenen coneixement sobre la formaci de les TIC i la seva

aplicaci a l'educaci fsica, noms dos mestres (14%) afirmen tenir aquest coneixement.

Figura 13: Percepci sobre la formaci assolida

Pel que fa a la percepci sobre la formaci en TIC per part dels mestres (figura 13), un 86%

afirma que la formaci rebuda fins al moment si que l'ha preparat per fer s de les TIC a

nivell personal, mentre que el 14% restant afirma no estar preparat. En quant a la formaci assolida

envers l's de les TIC en la tasca docent, les respostes varien considerablement i els especialistes en

TIC ho confirmen amb les seves respostes on assenyalen que sovint hi ha mestres que han

d'assessorar i donar suport amb les eines bsiques que ofereixen les TIC, de vegades he de donar

suport a les feines ms ofimtiques com s alguna opci ms complexa que ofereix el processador

de textos i els fulls de clcul a la tasca docent en les tasques de processadors de textos, , en que la

meitat (50%) afirma si estar preparats amb la formaci rebuda en TIC, mentre que l'altra

meitat dels participants opina no sentir-se preparats amb aquesta formaci.

Figura 14: adquisici en la formaci tecnolgica

36

Considereu que la formaci assolida fins al moment

us ha preparat per a intregrar les TIC

en la vostra tasca docent?Si 50%

No 50%

Considereu que la formaci assolida fins al moment

us ha preparat per a usar les TIC

a nivell personal ?Si 14%

No 86%

El 52 % del professorat manifesta haver adquirit la seva formaci mitjanant el treball

personal o l'autoaprenentatge (figura 14). Aix, el 30 % han rebut cursos de formaci contnua,

mentre que l'11% l'han rebut durant els seus estudis universitaris, el 7% restant ho han aprs amb

l'ajuda dels companys. La majoria de participants mostra un acord general en quant a la

formaci continuada que han de rebre els docents amb les TIC, un 79%, es situa en el grau ms alt

d'acord sobre aquesta formaci mentre que el 21 % es posiciona en un grau menys, estant fora

d'acord.

En la resposta oberta a la percepci dels docents sobre el per qu de la importncia de rebre

una bona formaci de les TIC, la majoria coincideixen que s'ha d'estar al dia, expressant que amb

la informtica s fcil quedar desfasat rpidament,i una bona formaci dona seguretat per

a crear i generar noves activitats mitjanant les TIC destaca un dels coordinadors, que en lnies

generals consideren adient rebre una bona formaci pels beneficis que aporta en les activitats que

es realitzen a les aules, ja sigui com a suport del llibre de catal, com per visionar un conte,

fins a elaborar un dibuix tota la classe amb la pissarra digital concretat a l'rea especfica

d'educaci fsica, hi ha molts programes i aplicacions per treballar el cos hum i hbits

saludables, de vegades per a la motricitat tamb es proposen jocs de ratol que els van molt

b.

Figura 15: Causes de l'activitat formativa

En les respostes ms tecnolgiques, alguns mestres i tots els coordinadors TAC afirmen que

les TIC aporten nombrosos avantatges i beneficis, entre els quals la majoria utilitza el verb

innovar i destaquen tamb que una bona formaci en TIC, ajudar a agilitzar ms a la tasca

professional dels docents obrint un ampli ventall de noves activitats motivadores, i alhora

facin la tasca del mestre ms professional destaca un dels coordinadors TAC. Les causes que

37

destaquen els mestres de no participar en activitats formatives en relaci a les TIC (figura 15) s la

manca de temps (39%) i que el tipus de formaci ofertada no s'ajusta a les necessitats

professionals (28%).En aquest aspecte, els coordinadors coincideixen que de vegades han

d'ajudar en un tema concret a resoldre un problema, i aqu s'acaba la formaci, costa molt

implicar als mestres que innovin amb les TIC, ja que tenen una visi positiva sobre la

tecnologia, per els costa molt aplicar-la i sentir-se segurs La resta de participants es posicionen

de dues formes, una que justifiquen que no els arriba informaci al respecte (17%) mentre que els

participants restants (17%) manifesta tenir altres prioritats, tot i que el tema els interessa.

En les respostes obertes sobre altres causes de no rebre formaci en TIC, els participants

manifesten altres inquietuds que no sn les TIC com per exemple trastorns d'aprenentatge,

pedagogia, programacions, destaca tamb la resposta d'un coordinador TAC, l'especialista

d'educaci fsica t un cert domini de les eines bsiques i del web 2.0, per no veu ms enll

del que ja saps fer servir, els hi costa molt obrir-se al mn digital, sense deixar de banda que

fan coses, per podren obrir-se molt ms.

13. Limitacions de l'estudi

Una de les limitacions que s'ha donat durant el desenvolupament de la investigaci s el

temps per a realitzar la recollida i anlisi de les dades. Es considera pertinent assumir una auto-

crtica sobre la gesti en el procs de recollida i anlisi de dades. Donada la limitaci del temps per

la elaboraci del treball, que comprn un semestre acadmic universitari, no s'ha agilitzat del tot b

d'acord amb la planificaci establerta, les rectificacions, modificacions i b que era la primera

investigaci que es duia a terme, s una reflexi que es t en compte per a properes investigacions.

El tamany redut de la mostra fa que els resultats no siguin generalitzables en cap cas, per

si que es treuen idees, activitats i conclusions que es poden tenir en compte en properes

investigacions

La validaci del qestionari, podria haver estat ms exhaustiva passant una validaci per

part d'experts i un pilotatge posterior, que era la intenci primera quan es va planificar la

investigaci. Donades les causes del temps, el qestionari s'ha basat en estudis previs en que els

qestionaris han estat validats i la validaci del tutor.

38

14.Discussi dels resultats d'investigaci i conclusions

L'estudi ens ha perms analitzar el procs d'integraci de les TIC en l'mbit de l'Educaci

Fsica a l'etapa d'Educaci Primria del districte de Sant Mart (Barcelona) i el resultat obtingut no

s'allunya de la realitat que presenten Meneses i Badia (2008), els quals assenyalen que el procs

d'integraci de les TIC a les aules d'Educaci Fsica no t un s habitual ni ha desencadenat canvis

pedaggics significatius.

S'identifiquen indicis de canvi per part dels docents que conformen la mostra d'estudi, que

manifesten un grau d'acord alt en l'acceptaci del nou canvi de paradigma que ha suposat la

integraci de les TIC en la seva tasca docent i en el sistema educatiu en general. Cal destacar la

progressiva familiaritzaci i ja aplicaci d'activitats TIC en la seva tasca diria.

Un dels punts forts que es considera oport mencionar, s la visi que tenen els mestres

participants de que s possible integrar les TIC a les sessions d'Educaci Fsica, on es demostra una

creena que desprs es confirma amb l'aplicaci de diferents activitats que generen aprenentatge

amb suport de les TIC en les sessions d'educaci fsica, com sn les gravacions amb vdeo, una

bona prctica que menciona Prez (2008) ja citat en la revisi terica, i l's d'un reproductor MP-3

equipat per escoltar msica i que permet executar les diferents activitats com audicions, expressi

corporal i dansa, que en casos determinats, tamb s'estn a experincies amb visualitzaci de danses

i posterior realitzaci en el centre, s d'eines del web 2.0 com sn el blog i Twitter.

En un altre sentit, s'han assolit els objectius proposats en la investigaci, i s'ha pogut donar

resposta a totes les qestions plantejades, un fet que demostra que s'han plantejat de forma realista i

amb les tcniques proposades s'ha pogut donar resposta a tots i cadascun d'ells.

Com a punt feble, els resultats ens condueixen a pensar que els docents requereixen una

major formaci tecnolgica enfocada tant a l's tecnolgic com metodolgic de les TIC en l'mbit

educatiu, i en el nostra cas concret, el de l'educaci fsica, amb una prvia reflexi necessria abans

d'introduir-les sense un objectiu establert: cal plantejar-se el per qu utilitzar les eines tecnolgiques

i amb quin objectiu Cabero (2007) No hi ha prou amb tecnologia sin que d'acord amb els autors

De Pablos (2001) i Gabelas (2002) el simple canvi tecnolgic no s suficient per produir

transformacions, cal que es produeixi una transformaci de mentalitat cap a l's de les TIC.

39

Es considera oport doncs, considerar diferents mecanismes de formaci que es podria

oferir als mestres, comenant dins el propi centre educatiu, en que es pot plantejar la creaci

de petits seminaris o grups de treball, per tal d'establir activitats que mitjanat les TIC suposin

bones prctiques docents i que aportin seguretat als mestres en l'aplicaci a la prctica de les TIC

amb el suport del seu centre docent. El fet de treballar amb altres companys del centre de treball

podria ser enriquidor per tal d'evitar caure a al parany que s'ha fet evident de no mostrar inters per

causes de temps o d'inters. Una altra opci s que els diferents cursos, programes i accions

formatives tinguin la difusi necessria per al mxim nombre de professors d'educaci fsica,

incls per als membres d'rgans directius de centre, per tal de facilitar la formaci dels membres de

la comunitat educativa amb la finalitat d'oferir i garantir una educaci de qualitat basada en bones

prctiques docents. Si cada centre docent, reb la informaci necessria per les activitats formatives

de les TIC en Educaci Fsica, ho pot fer arribar, tot establint un canal de comunicaci molt profits

amb els especialistes d'Educaci Fsica.

En aquesta investigaci s'ha proposat descriure els usos de les TIC per part dels mestres

d'educaci fsica de primria i fer un anlisi de les actituds i necessitats que mostren aquests per a

integrar les TIC en la seva rea de coneixement, a partir de les preguntes d'investigaci que a

continuaci seran contestades:

Pregunta 1: Quines sn les actituds dels mestres d'educaci fsica que formen la mostra

d'estudi envers la integraci de les TIC en la seva rea de coneixement ?

En quant a la seva actitud, els resultats mostren en primer lloc que els mestres identifiquen i

sn favorables a identificar un nou paradigma, tant a nivell metodolgic com organitzatiu que ha

suposat la integraci progressiva de les TIC en el context escolar. En segon lloc, en quant al

paradigma de l's de les TIC a l'educaci fsica confirma clarament la dificultat que mostren els

mestres d'Educaci Fsica per a integrar les TIC durant el seu horari, tot i mostrar la creena que s

possible combinar les TIC amb l'educaci fsica, s una realitat poc estesa i encara no integrada.

La formaci assolida fins al moment demostra que els mestres es senten preparats per fer s

de les TIC a nivell personal, d'altra banda, es destaca amb els resultats obtinguts que noms la

meitat dels mestres consideren que la seva formaci assolida els ha preparat per a integrar les TIC

en la seva tasca docent que afegida a la manca de necessitat per a formar-se, on queda reflectit que

la formaci en TIC no s una de les prioritat dels mestres, i anant ms enll, alguns mostren inters

per altres temes no relacionats a l'rea de TIC en relaci amb l'educaci fsica.

40

Una altra dada que ens porta a reflexionar sobre la importncia de la formaci en TIC que

s'ha d'oferir en el futur, en que aquest nou model pedaggic requereix una resposta institucional per

part de les escoles, de la forma com s'entenen i s'utilitzen les prctiques d'alfabetitzaci que inclogui

el component digital per part de les institucions educatives per tal d'ajudar als mestres en la seva

formaci cap a les competncies digitals que ha de posseir un bon docent. Planella (2003) parla

d'estratgies que permetin seguir aprenent en quan a la formaci permanent del professorat.

Pregunta 2: Qu necessiten, tant a nivell d'infraestructures com metodologia els

mestres d'educaci fsica per a poder integrar adequadament les TIC ?

La necessitat que mostra la majoria de mestres d'educaci fsica s sobretot en la

metodologia per aplicar les TIC en la seva rea de coneixement. Queda pals que la majoria de

mestres tenen accs a les eines tecnolgiques tant dins com fora de la feina, per tant la part

tecnolgica queda ben coberta.

D'altra banda, queda en evidncia que la major necessitat recau en la metodologia. En una

primera ullada, els resultats constaten una baixa freqncia en l's de les TIC com a suport de

l'Educaci Fsica, per la necessitat no s aquesta,tot i demostrar que s'utilitzen les TIC en diferents

activitats com a suport a l'educaci fsica, resulta evident destacar aquesta necessitat metodolgica

queda reflectida en els resultats de la investigaci.

A ms, s aqu on es detecta el problema de la necessitat metodolgica, un altre punt

important a tenir en compte, es detecta una baixa freqncia en l's de les TIC com a suport a

l'Educaci Fsica. Per tant, podem descriure que el professorat d'educaci fsica, realitza activitats

puntuals amb el suport TIC, per no ha incorporat aquestes en la seves sessions diries, a partir de

les respostes rebudes. Cal activar doncs, i oferir als mestres noves perspectives metodolgiques,

com assenyala Marqus (2013)

Pregunta 3: Han rebut, segons la seva percepci, els mestres d'Educaci Fsica

formaci sobre les TIC adient per a la seva aplicaci en l'mbit de coneixement ?

La percepci dels mestres sobre la seva formaci en TIC en l'rea d'Educaci Fsica, s que

cal estar format en TIC, donada la progressiva i constant integraci d'aquestes en l'mbit educatiu

significa un procs d'actualitzaci continuada. D'altra banda, i passa el mateix que amb el canvi de

41

paradigma, una cosa s la identificaci, i l'atra cosa s el pas a la aplicaci de les noves tecnologies

en la seva rea de coneixement, on s'evidencia una gran mancana en quant a la formaci envers les

TIC i la seva aplicaci a l'Educaci Fsica, el motiu principal que contemplen els resultats s la

manca de coneixement sobre aquesta formaci. I altres prioritats ja citades anteriorment.

Reprenent la pregunta, no han rebut la formaci adient per l'aplicaci de les TIC en l'rea

d'Educaci Fsica, donats els motius de manca d'informaci i altres prioritats, caldria fomentar

doncs la oferta formativa en l'rea especfica d'educaci fsica i les TIC, fent conscients als mestres

que cal oferir un ensenyament de qualitat, ja sigui des del Departament d'Educaci o els propis

centres docents.

Pregunta 4: Segons la percepci del professorat que forma la mostra d'estudi, en

quines activitats de l'rea d'Educaci Fsica de Primria es poden utilitzar les TIC ?

Les activitats de l'rea d'Educaci Fsica de Primria en que es poden utilitzar les TIC sn

diverses, destaquem que tots els mestres fan servir les TIC en la seva tasca docent, on destaca

principalment les gravacions de vdeo i les danses, amb l's del reproductor MP-3 i el canal de

vdeo You Tube.

Altres activitats que tamb utilitzen les TIC sn :

-Visionar exemples d'activitats motrius o d'altres.

-Escoltar msica amb reproductor MP-3 en les sessions d'Expressi Corporal

-Aprendre una dansa a travs d'un vdeo de la Royal Ballet of London.

-Recerca d'hbits alimentaris

-Descarregar el reglament d'un determinat esport.

-Activitats JCLIC.

- Penjar apunts d'un tema determinat de l'assignatura

De les respostes obtingudes, destacar que s'ha identificat una eina d'anlisi del moviment, un recurs

que demostra que es pot complementar l'assignatura a travs del moviment, mitjanant programes i

sofware especfic d'anlisi. L'eina Kinovea, pot ajudar a millorar i centrar els moviments adients

bsics per assolir una correcta motricitat.

Un dels objectius de la investigaci, era obtenir una srie d'activitats que es poguessin

presentar com a suport TIC en l'assignatura d'Educaci Fsica, generant coneixement i bones

prctiques docents en el procs d'Ensenyament Aprenentatge. Queda pals, malgrat la baixa

freqncia en l's de les TIC en les sessions diries, si que hi han activitats que generen

42

coneixement amb suport de les TIC. En l'aplicaci prctica, es poden compartir mitjanant la web,

via blogs, xarxes socials, es poden crear frums de treball o llistes de correu dels especialistes de la

matria. L'important en aquesta aplicaci prctica, ser la difusi de les activitats amb la finalitat

d'oferir bones prctiques docents.

Durant aquesta investigaci ens hem adonat que les TIC no acaben d'incorporar-se amb

plenitud en l'mbit de l'educaci fsica a partir de l'anlisi d'actituds i necessitats que han mostrat els

mestres participants per integrar les TIC en la seva rea de coneixement, alguna de les raons que

s'identifiquen:

Poca formaci en la seva rea de coneixements.

Baixa freqncia en ls de les TIC durant les sessions d'Educaci Fsica.

15. Perspectives d'