Sense el carnet per punts no s’en-tendria la disminució de la sinis-

tralitat viària, és un sistema que fun-ciona força bé. És bo que ningúpensi que té el permís de conduir deper vida, especialment si no com-pleix les normes”. Les paraules deJoan Aregio, director del Servei Ca-talà de Trànsit, resumeixen el parerde molts experts, que atorguen aaquest nou sistema un paper cabdal

en la davallada de víctimes a lesnostres carreteres.

VELOCITAT I ALCOHOLDes de l’1de juliol de 2006 fins al 24de juny del 2011, el Servei Català deTrànsit ha tramitat 955.166 expe-dients sancionadors que han supo-sat la pèrdua de 2.816.940 punts. Lagran majoria d’expedients s’hanobert per velocitat excessiva, seguits

pel no usar el cinturó de seguretat,casc i altres elements de seguretatobligatoris. De forma paral·lela, lameitat dels punts detrets ho han es-tat per velocitat, seguits per la con-ducció amb límits d’alcohol supe-riors al legalment permès.A nivell d’Espanya, segons dades dela DGT, en aquests cinc anys gairebé4,1 milions de conductors han estatsancionats amb pèrdua de punts

El nombre de persones ingressades enhospitals per ferides d’accidents de trànsits’ha reduït un 48% en els últims 10 anysa Catalunya, segons dades difoses pelDepartament de Salut. En concret, elsingressos hospitalaris han passat dels 9.499l’any 2000 als 4.948 del 2010.Segons un estudi del 2009, un 65% d’aquests

pacients presentaven traumatismecranioencefàlic; un 53%, lesions a lesextremitats inferiors; i un 45%, lesionstoràciques. Malgrat la caiguda de les xifresde sinistralitat, les morts per accident detrànsit encara representen al nostre país unterç de les morts entre la població menor de35 anys.

ELS INGRESSOS HOSPITALARIS PER ACCIDENT DE TRÀNSIT BAIXEN A LA MEITAT

L’any 2009, només tres

anys després d’implantar-

se el permís per punts, va

haver-hi 327 accidents

mortals a les carreteres

catalanes, enfront dels 449

del 2007.

En els darrers cinc anys, el

nombre de ferits lleus per

accidents de trànsit s’ha

estabilitzat en els

30.000 per any, una

mitjana de 82 per dia.

Des de principis del 2011

han mort a Catalunya

42 motoristes,una mitjana de més de

quatre cada mes, mentre

que en el mateix període

del 2010 en van morir 29.

El 2009 va haver-hi

a Catalunya 12.917accidents de treball de

trànsit amb baixa laboral,

dels quals 9.716 es van

produir in itinere (en

desplaçaments d’anada i

tornada de la feina) i 3.201

‘in mission’ (en el

desenvolupament de

l’activitat laboral).

El trànsiten xifresSinistralitat viària

Cinc anys del permís per punts a CatalunyaCADA DIA 10 CONDUCTORS PERDEN EL CARNET A CATALUNYA PERQUÈ ES QUEDEN SENSE PUNTS.UN 60% DELS EXPEDIENTS DE PÈRDUA DE PUNTS SÓN OBERTS PER EXCÉS DE VELOCITAT.

∞

del permís de conduir per puntsInformatiu

1er SEMESTRE 2012

derivades de 5,17 milions d’in-fraccions. La xifra total de punts per-duts s’acosta als 17,5 milions.

CURSOS DE RECUPERACIÓA Catalunya hi ha 35 centres en fun-cionament amb 40 aules per dur aterme els diferents cursos de recu-peració de punts. Aquest cursos es van començar aimpartir el març del 2007 en els seusdos formats, cursos de recuperacióparcial de punts de 12 hores (7 deformació general, 1 de reflexió engrup, 4 de formació individual) i cur-sos de recuperació de permís ollicència de conducció de 24 hores(14 de formació general, 2 de reflexiói dinàmica de grup, 8 de formació in-dividual específica). Els professors ipsicòlegs que imparteixen els cursoss’han format a l’UAB, a la Càtedrad’Educació i Formació Viària quemanté el SCT.

Des del març del 2007 fins al juny de2011, més de 38.000 persones hanfet algun tipus de curs de recupera-ció de punts a Catalunya. El tram d’edat més freqüent és el dels 26 als40 anys, i 9 de cada 10 alumnes sónhomes. Les infraccions que van cau-sar la pèrdua de punts es van pro-duir, en una gran majoria d’alumnes,en l’ús particular del vehicle.

BONA VALORACIÓUna dada destacada és que el graude satisfacció dels alumnes és, en un94% dels casos, satisfactori o moltsatisfactori, segons les enquestes di-foses pel Servei Català de Trànsit. Enqueden només un 2% que els consi-deren poc o gens satisfactoris, i un4% que es mostren indiferents. Per aun 60% dels alumnes va resultarmolt satisfactòria la participació, enels cursos, de membres d’associa-cions de víctimes que van explicar el

seu testimoni personal i com els hacanviat la vida després d’haver patitl’accident.

MILLORA DE LA SINISTRALITATLa influència del permís per punts enla caiguda de la sinistralitat semblaevident si es contemplen les xifres.L’any d’aplicació del sistema, el2006, a les carreteres catalanes hi vahaver un total de 449 accidents mor-tals, amb gairebé mig miler de vícti-mes mortals. El 2009 la xifra s’havia

reduït en 125 morts i gairebé 900 fe-rits menys. També hi ha ajudat la re-forma del Codi Penal i, especial-ment, la col·laboració de laciutadania, que s’ha implicat en lalluita contra els accidents de trànsit. La millora de la sinistralitat viària ésun èxit col·lectiu que no hauria estatpossible sense l’ajut dels conduc-tors. Si hagués seguit el nivell d’acci-dentalitat de l’any 2000, en aquestadècada haurien mort 2.800 perso-nes més a les nostres carreteres. ●

Més de 38.000 persones han fet algun curs de recuperació depunts a Catalunya . Els cursossón valorats per un 94% delsalumnes com a satisfactoriso molt satisfactoris

Nou senyal detrànsit peradvertir del risc dexoc per abast

Un nou senyal de trànsitadverteix els conductors dela necessitat de mantenir lasuficient distància deseguretat per a evitar xocsper abast. El senyal, que elMinisteri de Foment estàinstal·lant a carreteres i viesràpides, va associat a unasenyalització horitzontal alcentre del carril que marcala separació entre vehicles.

Step by Step,fundació amigadel Circuit deCatalunya

La Fundació Step by Step,dedicada a la rehabilitacióper a lesionats de medul·la, iel Circuit organitzaran cadaany una activitat conjuntaper difondre les tasques deprevenció i recuperaciód’aquestes lesions. Ho farana les instal·lacions del’emblemàtic recinte deMontmeló. La Fundacióaplica una metodologia de

fisioteràpia pràcticament

desconeguda fins ara a

Europa que arriba precedida

de molt bons resultats als

Estats Units.

Intercanvid’informació sobreinfractors a la UEEl Consell Europeu va

aprovar el passat setembre

una directiva per facilitar

l’intercanvi d’informació

sobre infractors de trànsit

entre tots els Estats

membres de la UE. Ara els

països europeus tenen dos

anys per tal d’adaptar la

directiva a les respectives

legislacions nacionals.

L’objectiu de la mesura és

que les autoritats d’un país

puguin identificar els

infractors de trànsit

domiciliats en un altre país

europeu i tramitar les

corresponents sancions.

Alsa i Janépresenten elPequebús

Amb l’objectiu d’augmentar

la seguretat dels nens, Jané i

l’empresa d’autocars Alsa

han presentat el Pequebús,

autobusos de la flota de

transport escolar adaptats

amb sistemes de retenció

infantil. En aquests vehicles

els menors tenen al seu

abast una cadireta en funció

del seu pes. A més, els

autobusos estan equipats

amb GPS, de manera que els

pares poden saber la

ubicació del vehicle.

Seguretat viària en marxa

1er SEMESTRE 2012

∞

INFORMATIU DEL PERMÍS DE CONDUIR PER PUNTS

Tipologia d’infraccionsamb pèrdua de punts2006-2011Tipologia Nombre d’expedients %Velocitat 562.481 58,9 Cinturó, casc i elements de seguretat 112.981 11,8 Alcohol 89.124 9,3 Documentació del conductor 45.325 4,7 Altres 145. 255 15,2 Total 955.166 100,00%

La majoria d’infraccions es deuen a una velocitatinadequada. Sorprèn l’encara elevat percentatge desancions per no utilitzar elements bàsics com ara elcinturó de seguretat, el casc o les cadiretes infantils.

Cursos de Recuperacióde Punts a CatalunyaPer tipus de curs Cursos AlumnesFormació addicional 738 1.750Recuperació permís 1.134 17.677Recuperació punts 1.384 19.091Total 3.256 38.518

Per trams d’edat %Fins a 25 anys 25De 26 a 40 anys 45De 41 a 64 anys 27Més de 64 anys 2

Per sexe %Homes 91Dones 9

Per ús del vehicle %Particular 83Professional 17

El percentatge d’homes presents en els cursos és moltmés elevat que el percentatge real d’homes conductorsrespecte de les dones.

Grau de satisfacció dels alumnes %Gens satisfactori 1Poc satisfactori 1Indiferent 4Satisfactori 46Molt satisfactori 48NS/NC 1

Un 94% dels alumnes consideren molt satisfactori osatisfactori el curs, una nota molt elevada que indica quel’orientació pedagògica d’aquesta formació s’assumeixamb escreix.

Psicòloga i coordinadora de l’e-quip de psicòlegs que col·labora

en els cursos de recuperació delpermís de conducció. L’objectiu d’a-quest equip és aprofundir en l’as-pecte emocional dels alumnes,aconseguir una reflexió individualsobre els hàbits incorrectes al volanti un compromís per corregir-los.Per què en el curs de recuperació delpermís s’incideix tant en l’aspectepsicològic?En aquest curs no aprofundim en elperfil psicològic dels alumnes, sinóen l’aspecte emocional. La primerasetmana, en què els formadors ava-luen els factors de risc de cada parti-cipant i treballen temes de seguretatviària, es tanca amb la participació

d’un testimoni, una víctima d’un ac-cident o un familiar que explica la se-va experiència directa. Es tracta quea partir d’aquesta emoció hi hagi unaimplicació, un punt d’inflexió peraconseguir un canvi.Aquí s’inicia la feina dels psicòlegs…En acabar la primera setmana, elsalumnes han d’escriure un compro-mís especificant què estan disposatsa canviar. La nostra tasca de psicò-legs a la segona setmana és aprofun-dir en aquest compromís, veure finsa quin punt han reflexionat, hanidentificat els seus hàbits amb rela-ció a la conducció i estan disposats acanviar. Dir “Jo tenia l’hàbit de beurei agafar el vehicle, ja no ho faré maimés” és molt fàcil…

Però posar-ho en pràctica, molt méscomplicat…Per això intentem que vagin una mi-ca més enllà, que anticipin les difi-cultats que tindran per assolir elscompromisos que han assumit. Com influeix l’aspecte emocional enun accident o infracció?La conducció és una tasca com qual-sevol altra. A la feina tenim clar que elresultat depèn molt del nostre estatanímic, que hem de deixar els pro-blemes de costat i concentrar-nos,perquè si no ho fem, la feina sortiràmalament, l’haurem de repetir, re-brem una esbroncada o no cobra-rem. Això que assumim en el món la-boral ho hem de traslladar també a laconducció.Es pot aprendre a controlar l’estatemocional?És difícil… L’important és que la gents’adoni que si va amb molta pressa,està estressada, angoixada o té milproblemes en el dia a dia, presentaràun estat emocional alterat i practi-carà un tipus de conducció ambmoltes més possibilitats de patir unaccident o de cometre una infracció. I què caldria fer en aquests casos?Que la gent sigui conscient que si noestà en condicions, no ha de posaren marxa el cotxe. De la mateixa ma-nera que ningú condueix sense cin-turó de seguretat, tampoc ho hauriade fer en un estat emocional alterat.I també es podrien evitar distrac-cions, un factor concurrent en moltsaccidents…És que moltes distraccions arribenperquè el conductor té el cap en unaltre lloc. Si la gent prengués cons-ciència de la importància de la con-ducció cada cop que puja al cotxe,sabés identificar quan està en condi-cions de conduir, i en aquests casosassumís la necessitat de fer-ho ambplena concentració, s’evitarien moltsaccidents. S’han complert cinc anys del permísper punts i milers d’alumnes han pas-sat pels cursos. Quina reacció tenenen general?Molt positiva. Se sorprenen de la in-formació que reben i lamenten nohaver-la tinguda abans. Molta gentens comenta: “Si jo hagués sabutaixò, possiblement ara no estaria fentel curs…”. O com em va dir fa poc unalumne: “Si ens haguessin educatmillor com a conductors, ara no enscaldria reeducar-nos”. ●

NEUS FERRER, COORDINADORA DE L’EQUIP DE PSICÒLEGSDELS CURSOS DE RECUPERACIÓ DEL PERMÍS PER PUNTS

“Ningú hauria de posar en marxa el cotxe en unestat emocional alterat”

Com fer quel’hivern afecti elmenys possible elnostre vehicle1. Un cop arrencat, deixeuescalfar una mica el motorabans d’iniciar la marxa.

2. Feu servir líquidsrefrigerants, hidràulics, defrens i netejavidres ambanticongelant.

3. Reviseu periòdicamentel sistema elèctric, llunetatèrmica, llums i antiboires.

4. El desgast, mal estat oproblemes de pressió delspneumàtics resulten críticssobre neu o gel.

5. Per treure el gel delparabrises, feu servir unrascador adequat, maialcohol ni aigua calenta.

6. Porteu sempre cadenes.Les tèxtils són més fàcilsde posar, però es degradenquan desapareix la neu.

7. Si aparqueu el cotxe al’exterior i està nevant,deixeu els netejaparabrisesaixecats perquè no estrenquin amb el pes de laneu.

8. És millor deixar la neusobre el cotxe fins que esfaci servir, és aïllant detemperatures exteriorsencara més baixes.

9. Abans de conduir,elimineu la neu del capó,sostre i vidres, per evitarproblemes sobtats devisibilitat en plena marxa.

10. La sal per altractament de neu i gel ales carreteres és corrosivaper a la carrosseria. Caleliminar-la amb rentatsperiòdics del cotxe, incloent-hi baixos i passos de roda.

Consells deconducció

INFORMATIU DEL PERMÍS DE CONDUIR PER PUNTS 1er SEMESTRE 2012

FOTO: JAUME COSIALLS