PLA D’EDUCACIÓ INFANTIL 0-3 ANYS 0-3 Menorca.pdf · 3 1. Introducció El Pla d’educació infantil 0-3 de Menorca és una de les respostes al compromís programàtic de l’actual

PLA D’EDUCACIÓ INFANTIL 0-3 ANYS-------------------------------Menorca------------------------------

1

SUMARI

1. Introducció

2. Objectius generals i fonaments teòrics del Pla 0-32.1. Objectius generals2.2. Fonaments teòrics del Pla 0-3

3. Les escoles per infants de 0 a 3 anys. Objectius específics referits al’estructura dels edificis i condicions del funcionament

3.1. Estructura3.1.1. Edificis3.1.2. Equipament3.1.3. Mapa escolar

3.2. Funcionament3.2.1. Personal docent3.2.2. Gestió centres

3.3. Àmbit socioeducatiu

4. Diagnòstic de la situació actual4.1. Infraestructura i equipaments4.2. Nivell curricular i de funcionament de centre4.3. Àmbit socioeducatiu4.4. Valoració econòmica dels ingressos i despeses de les

escoles infantils 0-3 de Menorca4.4.1. Ingressos4.4.2. Despeses4.4.3. Cost per aula4.4.4. Cost per alumne4.4.5. Aportació per municipis

5. Annexos

5.1. Dades referents a matrícula i mensualitats5.2. Aportacions administracions - curs 2002-20035.3. Qüestionari als centres escolars5.4. Normativa:

Reial decret 828/2003Reial decret 113/2004Ordre 7 de gener de 2004Reial decret 1004/1991

2

3

1. Introducció

El Pla d’educació infantil 0-3 de Menorca és una de les respostes alcompromís programàtic de l’actual govern del Consell Insular de Menorcade col·laborar per garantir l’atenció educativa a la primera infància i perfomentar el suport a les famílies en l’exercici de les seves responsabilitats.

La voluntat i el compromís del Consell Insular de Menorca és crear unaeina de planificació al servei d’una major i millor atenció a la infància i ales seves famílies. Aquesta voluntat i compromís troben la seva concreció idefinició en les diferents reunions entre els regidors d’Educació delsajuntaments de Menorca i el Departament de Cultura i Educació delConsell Insular de Menorca, que és des d’on s’han definit els objectiuspolítics comuns que es volen assolir. El Pla 0-3 recull aquests objectiuspolítics i els tradueix en objectius quantitatius i qualitatius, incorporant-hiels mínims marcats per la legislació estatal i autonòmica. Per a l’anàlisiquantitativa de l’oferta de places en una projecció de població fins al 2010,s’ha elaborat el document específic Mapa escolar d’educació infantil 0-3de Menorca.

El Pla 0-3 respon i emana del mandat legislatiu (LOCE) en el qual s’afirmaque “les administracions públiques han de garantir un nombre de placessuficients per assegurar l’escolarització de la població que la sol·liciti”.

El Pla, respectuós amb la legislació corresponent, assumeix tots els criterisnormatius vigents —i assumirà i s’adaptarà als nous que es puguin crear,però alhora incorpora nous criteris no normatius, però respectuosos amb elsnormatius— que permeten definir i consolidar un model educatiu propi,adaptat a la realitat de Menorca i fidel a les aportacions socioeducativesmés actuals.

Seran funcions de la Mesa Permanent d’Educació Infantil i del’Observatori d’Educació Infantil 0-3 vetlar per l’actualització del Pla, tantpel que fa als criteris normatius com als altres que no han estat definits niconcretats per l’Administració educativa competent i que aporten valor dequalitat educativa.

4

2. Objectius generals i fonaments teòrics del Pla 0-3

La finalitat del Pla 0-3 és definir les línies fonamentals de l’educació quehan de rebre els infants menors de tres anys a Menorca en el context delmarc normatiu estatal i autonòmic, i del marc no normatiu o de qualitateducativa definit pels organismes especialitzats en educació infantil.

Aquestes línies fonamentals, definides tant en els objectius polítics com enels objectius específics que defineixen el model escolar de referència,s’organitzen en tres nivells:

- Estructura, que analitza bàsicament tres aspectes: instal·lacions,equipament escolar i mapa escolar.

- Funcionament: titulacions, professors de suport, horaris, vacances,formació de professorat, funcionament de centre, projecte lingüístic,etc.

- Sociofamiliar: l’educació dels fillets de 0-3 anys és unaresponsabilitat compartida entre les famílies, els agents socials i lesadministracions públiques. Per tant, s’ha de vetlar perquè existeixin ala comunitat els organismes de suport i les actuacions necessàries peraconseguir una òptima atenció a les famílies amb infants de 0-3 anys.

5

2.1. Objectius generals

Aquests objectius generals van ser redactats i assumits per tots elsajuntaments de Menorca a través de les reunions periòdiques de regidorsd’Educació, convocades pel Departament de Cultura i Educació del ConsellInsular de Menorca, i posteriorment modificats, aprovats i assumits pel Pledel mateix Consell Insular. Posteriorment, el Consell Escolar de Menorca,en l’informe aprovat el 30 de juny del 2004, hi introdueix algunesmodificacions en la redacció que apareixen diferenciades amb la referència(CEM, 30/6/2004). Aquests objectius són el fonament per a l’elaboració delPla 0-3 i el seu desenvolupament:

1. Garantir el caràcter eminentment educatiu de l’oferta dirigida a laprimera infància, tal com reclama la Convenció internacional dels dretsde l’infant.

2. Crear una Mesa Permanent d’Educació Infantil, formada per les entitatslocals, la Delegació Territorial d’Educació del Govern de les IllesBalears i el Consell Insular de Menorca, assessorada per tècnicsqualificats d’atenció primerenca.

3. Crear l’Observatori d’Educació Infantil de Menorca, format per tècnics ieducadors de l’àmbit, amb l’objectiu d’avaluar permanentment l’estat del’educació durant els tres primers anys de vida de l’infant.

4. Convocar periòdicament unes jornades de debat sobre l’educacióinfantil.

5. Adaptar les línies de finançament econòmic del Consell de Menorca alcompliment i l’execució dels objectius del Pla.

6. Promoure un pacte interinstitucional per al finançament i l’execució delsobjectius 8, 9 i 10, que impliqui el Govern central, el Govern de les IllesBalears, els ajuntaments i el Consell de Menorca.

7. Establir contactes periòdics amb els centres escolars de 0-3 anys.

INFRAESTRUCTURA I EQUIPAMENT DE LES ESCOLES D’EDUCACIÓINFANTIL

8. Promoure una xarxa d’escoles d’educació infantil públiques i dequalitat.

6

9. Elaborar el Mapa escolar d’educació infantil (0-3 anys) de Menorca.

1.a. Basat en les ràtios recomanades per les directrius europees de 6alumnes per al curs zero-un any, d’11 alumnes per al d’un-dos anys ide 15 per al de dos-tres anys. Les ràtios es reduiran en un alumne percada un que tengui necessitats educatives especials a l’aula.

1.b. Amb els índexs d’escolarització de referència: 15% (fins a 1any), 65% (d’1 a 2 anys) i 85% (de 2 fins a 3 anys).

1.c. I amb els indicadors de qualitat referits a les instal·lacionsescolars, que elaborarà l’equip tècnic d’atenció primerenca.

10. Promoure les millores en infraestructura i equipament de les escolesinfantils actuals, a partir d’una avaluació-estudi dels paràmetressegüents:

2.a. Els continguts descrits en el Decret 1004, i altres criteris dequalitat recomanats per les organitzacions i entitats educativesespecialitzades referits, entre d’altres, als patis, jocs, mobiliari, etc.

2.b. L’eliminació de les barreres arquitectòniques.

2.c. El pla d’emergència de cada centre.

2.d. El projecte d’activitats de l’edifici.

2.e. La normativa sanitària de compliment obligatori i de referència.

2.d. L’ús social de les escoles en les demandes i necessitats de lacomunitat.

FUNCIONAMENT I PRÀCTICA PEDAGÒGICA DE LES ESCOLES D’EDUCACIÓINFANTIL

11. Fomentar la creació dels plans de seguretat i salut.

12. Elaborar un pla formatiu per a mestres i educadors/es.

13. Promoure i coordinar l’elaboració de documents de centre (PEC, PCC,PAC, MAC, RRI, PLC).

7

14. Elaborar i proposar criteris de qualitat educativa en la confecció delcalendari i l’horari escolar.

15. Implementar el “més u” en tots els centres escolars en una quantitat d’1per a cada 6 unitats o fracció.

16. Garantir els recursos suficients per a la detecció i integració d’alumnesamb necessitats educatives especials.

17. Exigir la titulació adequada dels docents per a l’exercici de les sevesfuncions en centres d’educació infantil de 0-3 anys.

18. Promoure el planejament educatiu coherent, l’enriquiment recíproc deles pràctiques educatives i la circulació àgil d’informació entre centresque acullen diferents nivells escolars, i molt especialment entre elscentres en els quals transiten els mateixos alumnes (CEM, 30/6/2004).

19. Elaborar d’acord amb els centres escolars un pla d’avaluació de laqualitat del funcionament educatiu dels centres (CEM, 30/6/2004).

20. Garantir la cooperació entre la família i l’escola.

21. Assegurar el bon funcionament dels òrgans de participació en la gestiódels centres.

22. Fomentar l’elaboració de materials didàctics destinats a l’educacióinfantil de 0-3 anys.

23. Definir i implantar entre les diferents administracions un model decomptabilitat unificat per a les escoles d’educació primerenca.

PROMOCIÓ DE L’EDUCACIÓ SOCIOFAMILIAR

24. Promoure una cultura educativa àmplia i diversa respecte dels primersanys de vida de l’infant.

25. Promoure criteris de cultura educativa comuns entre els diferents serveis(salut, serveis socials…) que ofereixen les administracions. Fer unaanàlisi global de les necessitats de la infància i les seves famílies enaquestes primeres edats i elaborar un Pla insular d’infància que integri

8

en una xarxa insular la diversitat d’actuacions i planejaments (CEM,30/6/2004).

26. Crear i fomentar espais de trobada i de formació per a famílies (adults iinfants).

27. Fomentar altres ofertes educatives no escolars (CEM, 30/6/2004).

28. Fomentar i incentivar la participació del pare en l’educació de l’infant.

29. Crear un fòrum per a la definició, difusió i promoció de concepcionspositives de la criança, de concepcions positives comunitàries d’aquestai de polítiques de conciliació de la vida laboral i familiar respectuosesamb els drets dels infants (CEM, 30/6/2004).

9

2.2. Fonaments teòrics del Pla 0-3

Des de la base dels objectius polítics abans exposats, el Pla adopta les basesteòriques següents:

1. S’inscriu en un marc educatiu ampli (familiar, social i escolar) ipretén desenvolupar una oferta diversificada, amb l’optimització delsrecursos disponibles, amb la consideració de l’educació infantil com unamateixa unitat i la promoció d’iniciatives adaptades a la realitat deMenorca, atenent als principis de qualitat, atenció integral i accessibilitat.

2. Adopta com a principis i criteris de qualitat de l’acciósocioeducativa els que conté la normativa vigent i els que defineixin elsorganismes especialitzats, en l’àmbit insular, autonòmic, estatal iinternacional.

3. Considera que la intervenció socioeducativa realitzada en elscentres escolars d’educació infantil estimula i desenvolupa lesresponsabilitats dels infants i aprofundeix en la seva educació integral.

4. Vol potenciar la cultura educativa de les famílies, de lesinstitucions i de la societat en general, en relació amb els infants més petits.

5. Es proposa coordinar i integrar totes les institucions públiquesimplicades, tant per la seva competència com per la seva voluntat, així comles institucions socials no lucratives, per poder possibilitar actuacionsharmòniques i eficaces per a l’atenció a la infància i la família.

10

3. Les escoles per infants de 0 a 3 anys. Objectius específics referits al’estructura dels edificis i condicions del funcionament.

Per a l’obtenció de propostes clares i coherents, aquest pla defineix enprimer terme els objectius específics per a cadascuna de les líniesd’actuació. Aquests objectius seran la base per a l’anàlisi de la situacióactual i per definir les actuacions necessàries.

El Pla 0-3 vol ser un instrument realista i amb possibilitats d’aplicació, peraixò el seu punt de partida és la realitat estricta, sense valoracions a priori,de l’escolarització dels infants de primer cicle a Menorca. El coneixementde la situació de partida és indispensable per iniciar una transformació queen millori les condicions.

3.1. Estructura

3.1.1. Edificis

• Assegurar uns requisits mínims d’estructuració i espai en els edificis.Aquest Pla pren com a model de referència els requisits presentats enel RD 1004/1991, de 14 de juny, pel qual s’establien els requisitsmínims que han de complir els centres i es fixaven, en l’article 10, elsrequisits referits a instal·lacions i condicions materials exigibles. Enalguns casos, s’han incorporat a aquests requisits mínims nous criterisno normatius de qualitat educativa.

a. Ubicació en locals d’ús exclusiu i amb accés independent des del’exterior.

b. Una sala per cada unitat amb una superfície de 2 m2 per plaçaescolar i que tindrà, com a mínim, 30 m2. Les sales destinades alsfillets menors de dos anys disposaran d’àrees diferenciades per aldescans i la higiene de l’infant.

c. Un espai adequat per a la preparació d’aliments, quan hi hagifillets menors d’un any amb capacitat per als equipaments quedetermini la normativa vigent.

d. Una sala multifuncional de 30 m2 que, si és el cas, es podrà emprarcom a menjador.

e. Un pati de jocs per cada nou unitats o fracció, d’ús exclusiu delcentre, amb una superfície que, en cap cas, no podrà ser inferior a75 m2.

11

f. Un bany per sala, destinat a fillets de dos a tres anys, que haurà deser visible i accessible des de la mateixa sala i que disposarà dedos lavabos i dos vàters.

g. Un bany per al personal, separat de les unitats i dels serveis delsfillets, que disposarà d’un lavabo, un vàter i una dutxa.

Es tindrà en compte, en l’anàlisi, les característiques sociodemogràfiques oescolars especials dels municipis de poca població.

• Disposar del projecte d’activitat. Per a les escoles que no siguin denova construcció i que no disposin del projecte d’activitat, aquest ésun objectiu que s’ha d’assolir a llarg termini.

• Eliminar les barreres arquitectòniques de l’edifici.• Elaborar per a cada centre el seu propi pla d’autoprotecció, que

inclou el pla d’emergència i evacuació.El pla d’autoprotecció és un concepte genèric i global que constitueixl’eina base per elaborar el pla d’emergència i evacuació. Es basa enquatre fases:

o Avaluació del risco Definició del mitjans de protecció de què es disposao Redacció del pla d’emergència i evacuacióo Implantació

Aquest pla ha d’estar regulat d’acord amb la normativa següent:

o Ordre de 13 de novembre de 1984 del Ministeri d’Educaciósobre evacuació de centres docents d’educació general bàsica,batxillerat i formació professional.

o Ordre de 24 de novembre de 1984 del Ministeri d’Interior perla qual s’aprova el Manual d’autoprotecció per desplegar elpla d’emergències contra incendis i evacuació de locals iedificis.

o Llei 2/1985, de 21 de gener, sobre protecció civil.o Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos

laborals.o Reial decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s’aprova el

Reglament dels serveis de prevenció.o Reial decret 486/1997, de 14 d’abril, pel qual s’estableixen les

disposicions mínimes de seguretat laboral i salut en el lloc detreball.

12

3.1.2. Equipament

Quant a l’equipament de les escoles, aquest pla estableix uns mínims queconsidera bàsics:

• Aconseguir uns equipaments al pati que assegurin entre 60 i 100 m2

d’ombra —segons les dimensions del pati— i uns sanitaris ambpossibilitat de canviar fillets/es, i especificar uns estàndards deseguretat per a aquests espais.

• Disposar d’una taula de canvi amb aigua corrent, en un espaiaccessible i visible des de l’aula (Aquest criteri s’analitzarà amb elque estableix el RD 1004/1991, recollit en l’apartat 3.1.1.b).

• Disposar d’una escaleta per a fillets, de tal manera que facilitil’elevació dels més grans d’un any i mig (Aquest criteri s’analitzaràamb el que estableix el RD 1004/1991, recollit en l’apartat 3.1.1.b).

• Disposar d’un sistema de climatització (aïllament tèrmic, airecondicionat…) que garanteixi unes temperatures ambientalsadequades.

• Assegurar unes característiques de sòl no dures ni fredes.

3.1.3. Mapa escolar

L’evolució demogràfica a Menorca, com a la resta de les Illes Balears elsdarrers deu anys, ha estat una variable sobre la qual han incidit moltsfactors que fan difícil una estimació amb vista als cinc anys vinents:

- la fluctuació de l’economia, que genera un corrent migratoritemporal, mal de preveure;

- l’assentament de la població immigrant;- la disminució de la natalitat entre la població autòctona

propiciada pels canvis socioculturals i econòmics;- els desequilibris territorials;- la diversitat de procedències dels immigrants, la seva

diversitat social, lingüística i cultural…

Com diu el Pla d’ordenació del primer cicle d’educació infantil del Governde les Illes Balears,

Tots aquests fets, i d’altres, tenen el seu reflex a l’hora deconsiderar el segment de població de ciutadans menors de tresanys. Si l’anàlisi ha de fer-se des del punt de vista de lesnecessitats d’educació i d’escolarització, la situació resulta molt

13

complexa; perquè cal recordar fets com la incidència dels canvissocials sobre el model tradicional familiar i, en particular, enrelació amb el paper que s’assignava a la dona en la família.

Aquesta modificació dels rols té unes implicacions molt claressobre les necessitats d’atenció als infants de primer cicle d’EI. Sia això hi afegim que el nivell d’escolarització d’aquesta poblacióinfantil ha estat molt irregular i que l’oferta d’escolarització hapresentat, i presenta encara, un grau elevat de confusió (centresautoritzats, centres no autoritzats, oferta no pròpiamenteducativa…, titularitats públiques, semipúbliques, privades…)tant a l’hora de quantificar l’oferta, com a l’hora d’establir unsparàmetres d’homologació, ens trobam davant una realitat quecal ordenar perquè pugui servir amb més eficàcia a la comunitat.

Des d’aquesta posició, i tenint en compte la consecució i el mantenimentdels percentatges d’escolarització que es defineixen en els objectiusgenerals —15% (fins a 1 any), 65% (d’1 a 2 anys) i 85 % (de 2 fins a 3anys)—, el Pla 0-3 definirà en un document específic el Mapa escolard’educació infantil 0-3 anys.

3.2. Funcionament

En aquest nivell es concretaran els aspectes següents:

3.2.1 Personal docent. S’aplicaran els mateixos criteris que es van tenir encompte en la confecció del RD 1004:

• La qualificació del personal docent ha de ser la de Magisteri ambespecialització en educació infantil, tècnics superiors en educacióinfantil o tècnics especialistes en jardí d’infància. Per a cada 6 unitatshi haurà un/a mestre/a especialista.

• Aconseguir la presència de personal (+1) de suport sense aulapròpia (per cada 6 unitats o fracció) tant per millorar la qualitat deles tasques docents com per alliberar la direcció d’hores lectives.

• Aconseguir un horari setmanal de 30 hores lectives com a màximi un mínim de cinc hores no lectives de permanència al centre, lesquals es planificaran anualment a l’inici de cada curs.

• Aconseguir un temps de dedicació a les funcions que el ROG i lanormativa vigent encomanen a les persones que assumeixen lesfuncions directives, d’acord amb la mateixa proporció i distribucióque la normativa preveu per als centres d’infantil i primària públics.

14

• Potenciar la presència de personal docent masculí dins els centresd’educació infantil.

• Possibilitar l’accés a la formació continuada per a tot el personaldocent, dins o fora del centre. Aquesta formació haurà d’incloure’smajoritàriament dins el marc de la formació de la resta delsensenyants de Menorca.

• Facilitar la recol·locació del personal docent en els casos d’edatsproperes a la jubilació.

• Garantir l’acreditació de la competència lingüística en llenguacatalana del personal en els termes que estableix la normativa vigent.

3.2.2 Gestió de centre. S’analitzarà, per a cadascuna de les escoles,l’existència dels òrgans de govern i gestió del centre, així com delsdocuments de gestió organitzativa i pedagògica que es considerin bàsics,que com a mínim seran els mateixos i amb les mateixes directrius ifuncions que els que la normativa prevegi per als centres públics d’infantil iprimària. Aquesta anàlisi es farà d’acord amb els criteris i la programacióque estableixi l’Observatori, de forma coordinada amb els serveisd’inspecció educativa de la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern deles Illes Balears.

• Òrgans de govern unipersonals: director/a, cap d’estudis isecretari/ària.

• Consell Escolar: ha de ser l’òrgan de participació dels diferentssectors de la comunitat educativa en el funcionament i govern delcentre. Ha d’estar compost per:

o El director o la directora del centreo El/la cap d’estudiso Mestres elegits pel claustre (el nombre dependrà de les aules)o Representants dels pares i mares (el nombre dependrà de les

aules)o Un/a regidor/a o representant del municipi on hi hagi el centreo El secretari o secretària del centre

• Claustre de Professors: ha de ser l’òrgan de participació delprofessorat al centre, amb la responsabilitat de planificar, coordinar,avaluar, decidir i, si escau, informar sobre tots els aspectes docentsd’aquest.

• El Projecte educatiu de centre (PEC): és un instrument deplanificació institucional del centre, que concreta les intencionseducatives consensuades per la comunitat educativa i serveix perdonar sentit i orientar el conjunt de les activitats del centre. La seva

15

elaboració correspon a l’equip directiu i ha de ser avaluat i aprovatpel Consell Escolar. Aquest projecte haurà de contenir:

o El Pla d’atenció a la diversitat, que serà elaborat per l’equipdirectiu, coordinadament amb l’equip de suport i aprovat pelConsell Escolar.

o El Reglament d’organització i funcionament, que seràelaborat per l’equip directiu amb la participació dels diversossectors de la comunitat educativa i aprovat pel ConsellEscolar.

o El Projecte lingüístic de centre, que serà elaborat per l’equipdirectiu a partir de la normativa vigent i amb les aportacionsque pugui rebre de la comissió de normalització lingüística.

• El Projecte curricular d’etapa, que pretén donar resposta, des de larealitat pròpia del centre escolar, a la formació integral de l’alumnat,assegurar la coherència en el conjunt d’actuacions del professorat del’etapa i garantir una adequada seqüenciació en cada cicle.

• Les programacions didàctiques de cicle, desplegades enprogramacions d’aula i organitzades en unitats seqüenciades.

• La programació anual de centre, que ha de contenir la propostaorganitzativa i curricular per garantir el desenvolupament coordinatde totes les propostes educatives.

En la definició pedagògica i organitzativa de les escoles serà prioritari:

• Aplicar un màxim d’hores d’estada dels infants als centres escolars.El temps d’estada recomanat serà d’entre 5 i 6 hores, amb un límitmàxim d’entre 7 i 8 hores. En aquest darrer cas, o en altres de tipustotalment excepcional, serà necessari el consentiment formal de ladirecció i un informe dels serveis d’atenció primerenca.

• Establir uns criteris de mínims per a l’elaboració dels calendarisescolars.

Altres criteris aplicables per millorar la gestió educativa seran:

• Aconseguir un model de gestió comptable únic basat en un sistemaflexible que respongui a la diversitat de situacions dels diferentscentres docents.

• Establir progressivament un sistema de tarifes unificat. S’acordaranajudes socials perquè en cap moment la quota econòmica no sigui unmotiu d’exclusió per a les famílies.

• Aplicar els criteris normatius i de qualitat que tenen establerts lesautoritats sanitàries per als serveis de menjadors escolars, així com

16

evidenciar els criteris educatius que han de presidir-ne elfuncionament.


La manca d’ordenació de l’escolarització dels infants de 0-3 anys suposaque l’escola no és forçosament l’únic agent educador. Per això és importantanalitzar l’oferta complementària i les activitats existents encaminades apotenciar el reforç socioeducatiu per a aquest sector de població i les sevesfamílies. En concret, en l’anàlisi de situació es valorarà l’existència de:

• Espais familiars: són una alternativa a l’escolarització dels infantsdurant els primers anys de vida (0-3 anys). Els pares i les mares podenintercanviar informació i personal qualificat els ajuda a afrontar la tascad’educar els seus fills.

• Tallers de massatges i altres tècniques de maternatge: relaxament, ioga,control de recursos (plor, nervis...).

• Tallers de pares i mares: tallers dirigits a pares i mares on es debatentemes de manera puntual acompanyats d’un tècnic d’atencióprimerenca i d’educadors/es escolars.

• Punts de trobada: espais de reflexió i formació adreçats a pares ieducadors, organitzats de manera periòdica.

• Centres de recursos i documentació.• Famílies d’acollida.• Quaderns de criança.• Grups familiars: petits grups de fillets/es atesos a casa seva per

persones de confiança.• Escoletes d’horaris diferenciats: escoletes on es garanteixi la mateixa

qualificació i el mateix equipament que una escoleta, però amb horariespecífic per atendre necessitats diferents (per exemple escoletesd’estiu, amb horari diferent, etc.).

• Borses de cangurs.• Detecció de situacions de risc: organismes destinats a detectar

situacions de risc per als infants (a l’escola o al carrer).• Programes d’acolliment i adaptació sociocultural per a pares

immigrants amb fills/es de 0-3 anys.• Suport educatiu a les famílies del camp.• Formació per a personal no docent en contacte amb fillets/es de 0-3

anys.• Informació a les empreses i ciutadans sobre les famílies amb infants de

0-3 anys.

17

• Treball per a la igualtat i prevenció d’abusos en 0-3 anys.

18

4. Diagnòstic de la situació actual

4.1. Infraestructura i equipaments

4.1.1. Ubicació en locals d’ús exclusiu i amb accés independent des del’exterior

Excepte dues escoletes (EI La Salle d’Alaior i EI Es Fiets a Fornells), laresta estan ubicades en edificis destinats exclusivament a l’educacióinfantil. Així i tot, de les dues escoles esmentades només una (EI Es Fiets aFornells) no té un accés independent. En cap dels casos citats, emperò, noes pot considerar que la mancança tengui un efecte negatiu en eldesenvolupament de l’activitat docent.

Es proposa, com a criteri general, que el disseny i l’execució de qualsevolprojecte de construcció, ampliació, reestructuració o millora dels centresescolars sigui treballat des de la transversalitat, i per tant amb laparticipació de tècnics especialistes en educació infantil i amb els sectorsimplicats (mestres, pares i mares, etc.). En qualsevol cas, l’Observatorid’Educació Infantil prescriptivament haurà d’emetre informe sobre elprojecte, o en la seva absència l’emetrà un tècnic dels serveis d’atenció a laprimera infància.

4.1.2. Una sala per a cada unitat amb una superfície de 2 m2 per plaçaescolar i que tindrà, com a mínim, 30 m2.

Durant el curs escolar 2003-2004 els 22 centres han disposat de 98 aules,distribuïdes de la forma següent:

20

2Locals d'úsexclusiuLocals d'ús noexclusiu

10

43

6

39 0-1 anys1-2 anys1-3 anys2-3 anys

19

A totes les aules, excepte en un cas, es compleix el mínim de 30 m2. Aquestúnic cas es refereix a l’aula d’1-2 anys de l’EI ES Poriol, amb 26,56 m2,que tanmateix té previst no obrir per al proper curs 2004-2005.

La relació espai/alumne mínima hauria de ser la que resulta de dividir elmínim d’espai (30 m2) entre el màxim nombre d’alumnes per aula (queaquest Pla assumeix de 8 per a 0-1 any, 13 per a 1-2 anys i 20 per a 2-3anys). El resultat d’aquesta relació, que anomenarem índex de mínim espaieducatiu, és la següent:

EDAT ÍNDEX DE MÍNIM ESPAI EDUCATIU0-1 3,37 m2/alumne1-2 2’31 m2/alumne2-3 1’5 m2/alumne

L’índex es pot obtenir a partir de les places escolars que s’ofereixen o deles places escolars ocupades. Atesa l’elevada variabilitat durant el curs delnombre d’alumnes en una aula, s’ha optat per fer l’anàlisi de l’índex apartir de l’espai i les places que s’ofereixen de cada aula.

De les 10 aules de nadons totes compleixen amb l’índex de mínim espaieducatiu. En canvi, de les 43 places d’1-2 anys, hi ha dues aules quemantenen un índex per sota de l’índex de referència de 2,31 m2/alumne:

AULA m2 Places ÍndexEI Es Poriol 26,56 13 2,04EI La Salle 31,86 16 1,99

L’aula de l’escola d’EI Es Poriol, com ja s’ha esmentat abans, no seràutilitzada com a tal durant el curs 2004-2005, en canvi EI La Sallerequerirà que el nombre de places que ofereix sigui reduït a 13.

Finalment, de les 6 aules d’1-3 i de les 39 de 2-3, no n’hi ha cap que sesituï amb un índex per davall del de referència (1,5 m2/alumne). Fins i tot,les aules d’1-3 també complirien si agafam la referència de les aules d’1-2.

20

Anàlisi per municipis

Ja que aquest és un criteri prioritari a l’hora d’assegurar la qualitat del’educació, tot seguit es fa un resum de l’estat de les aules per municipis:

AlaiorAules 0-1 Aules 1-2 Aules 1-3 Aules 2-3

Menys de 2 m 0 0 0 0Entre 2 i 3 m 0 1 0 0Entre 3 i 4 m 0 2 0 2Més de 4 m 1 1 1 0

MaóAules 0-1 Aules 1-2 Aules 2-3

Menys de 2 m 0 1 4Entre 2 i 3 m 1 5 6Entre 3 i 4 m 1 5 2Més de 4 m 1 1 1Sant Climent: té una única aula d’1-3 d’entre 2 i 3 m per alumne.

CiutadellaAules 0-1 Aules 1-2 Aules 1-3 Aules 2-3

Menys de 2 m 0 0 0 1Entre 2 i 3 m 0 5 0 5Entre 3 i 4 m 0 2 1 4Més de 4 m 3 6 0 0Falten les dades de les aules de Francesc de Borja Moll.

FerreriesAules 1-2 Aules 2-3

Menys de 2 m 0 0Entre 2 i 3 m 3 4Entre 3 i 4 m 0 0Més de 4 m 1 0

Es CastellAules 1-2 Aules 2-3


21

Es MercadalAules 0-1 Aules 1-2 Aules 2-3

Menys de 2 m 0 0 0Entre 2 i 3 m 0 0 1Entre 3 i 4 m 0 1 0Més de 4 m 1 0 0Fornells té una única aula d’1-3 d’entre 2 i 3 m per alumne. Convé fer unaobservació en aquest cas en el sentit que l’espai real per alumne difereixmolt de l’espai previst, ja que de les 15 places ofertes només 5 són ocupades.

Sant LluísAules 1-2 Aules 2-3


Es Migjorn Gran té una única aula d’1-3 d’entre 3 i 4 m per alumne.

Es proposa que les dues aules de nadons de Sant Josep rebaixin el nombrede places que ofereixen a 8 , i reduir el nombre de places ofertes a l’EI LaSalle a 13. També es recomana que les noves construccions o obresd’ampliació de les escoles infantils augmentin el valor de l’índex de mínimespai educatiu a 3 m2 per alumne, i fins i tot als 4 m2 per alumne.

Cal preveure que en normatives futures, més exigents amb la qualitateducativa de l’etapa 0-3, s’incrementi el mínim establert de 30 m2 per aula.Seguint la metodologia aplicada més amunt de l’índex de mínim espai, elmés recomanable seria aplicar el mínim de 3 m2 per alumne, i fins i tot els4 m2 per alumne. Aquestes dimensions queden justificades per lesnecessitats d’activitat i moviment de l’infant. A la vegada, també permetenque el clima de l’aula sigui més distès i relaxat, fet que implica que l’adultno hagi d’estar normativitzant contínuament. En un lloc on hi ha prou espaiper a tothom es redueixen considerablement les situacions de conflictes iagressions. Per tant, la qualitat de l’acció educativa està directamentrelacionada amb els metres amb què es compta.

4.1.3.Les aules destinades als fillets menors de 2 anys disposaran d’àreesdiferenciades per al descans i la higiene de l’infant.

22

Entendrem per àrea de descans les sales de dormir, i per àrea d’higiene lataula de canvis amb la seva escala. Tant la taula de canvis com l’escaletas’han considerat que eren necessàries en les aules de totes les edats, i nonomés en les de fillets menors de 2 anys. En aquesta àrea també s’incloul’existència o no de vàters a partir d’1 any.

4.1.3.a. Taula de canvis i escaleta (a totes les edats)

El canvi de bolquers és una rutina important tant per la dedicació temporalcom per l’oportunitat d’aprenentatges que comporta. És una activitat quecontribueix al benestar dels infants, a la satisfacció d’una necessitat bàsicai, alhora, és un temps privilegiat de relació amb l’educador.

Per dur a terme aquestes situacions amb totes les garanties és necessari unespai adequat. Ha de ser un espai còmode i segur, càlid i higiènic tant per al’infant com per a l’educadora, i això implica que ha d’estar equipat ambaigua corrent, calefacció, escaleta i taula de canvis.

De les 98 aules existents, només 7 manifesten no tenir taula de canvis (unacorrespon a l’edat d’1-2 anys i 6 a 2-3 anys). De la resta que sí que en tenen(en total 91) n’hi ha 48 que no tenen escala (5 a 0-1 anys, 19 a 1-2 anys, 4 a1-3 anys i 20 a 2-3 anys).

Aules sense taula de canvis Municipi EdatEscola Infantil Es Ramal Alaior 1-2Escola Infantil Es Poriol Ciutadella 2-3Escola Infantil Es Poriol Ciutadella 2-3Escola Infantil La Salle Maó 2-3Escola Infantil Es Busquerets Maó 2-3CC Sant Francesc d'Assís Ferreries 2-3CC Sant Francesc d'Assís Ferreries 2-3

Un altre aspecte lligat a la taula de canvis és el tractament de les olors. Hiha diferents estratègies per resoldre la qüestió: contenidors ambempaquetadors de bolquers, cubells especials, extractors, ambientadorsmecànics, etc. Tot i això, de les 22 escoles només 7 fan ús d’alguntractament de les olors:

Escola Població Tracten les olors Com es tracten les olorsEs Ramal Alaior NOFort de l’Eau Maó SI Contenidor amb empaquetador de bolquersSant Josep Maó NOEs Soleiet Es Castell SÍ Dipòsit tancat i finestresSes Canaletes Sant Lluís SÍ Contenidors amb empaquetadors de

bolquers

23

Es Poriol Ciutadella NOLa Salle Maó SÍ Cubell especialSant Climent Sant Climent SÍ Cubell hermètic i extractorEs Busquerets Maó NOEs Passerells Maó NOEs Mussol Ciutadella NOJoguina Ciutadella SÍ Ambientador mecànicXipell Ciutadella NOEs Fabiol Ciutadella SÍ Embolicar amb bossa de plàsticSa Roqueta Ferreries SÍ Contenidor higiènicXibit Es Migjorn Gran NOSant Francesc Ferreries NOLa Salle Alaior NOArc de Sant Martí Es Mercadal NO

Es Fiets Fornells NOF. de Borja Moll Ciutadella NOMagdalena Humbert Maó NO

Es proposa dotar de taula de canvis i d’escaleta totes les aules que n’estanmancades: 7 taules de canvis i 48 escaletes. També caldrà fomentar l’ús deles diferents formes de tractament de les olors a les aules.

4.1.3.b. Vàters (a partir del primer any)

L’alumne d’educació infantil va adquirint progressivament l’aprenentatgede la cura del cos en relació amb la seva neteja personal. El canvi debolquers, el control d’esfínters o la higiene de parts del cos, com rentar-seles mans o la cara, són aprenentatges rutinaris que caldrà incorporar al’escola com a situacions educatives.

En relació amb el control d’esfínters, sabem que molts infants del grup d’1a 2 anys han adquirit aquest aprenentatge a final de curs, i que pràcticamenttots els alumnes del grup de 2-3 anys els controlen ja sense dificultats. Peraixò, a banda de tenir en compte aquests aspectes de la maduració del’infant, s’ha de considerar la importància de tenir l’aula preparada perfacilitar aquestes tasques. Això suposa, entre d’altres coses, disposar devàters de mides adequades a la seva alçada i que siguin accessibles des del’aula. Aquests aspectes ajudaran a afavorir l’autonomia de l’infant. Enaquest sentit, és també important apuntar que és convenient que l’orinal nosubstitueixi mai el vàter, tant per qüestions d’higiene com de comoditat.

De les 87 aules d’infants més grans d’1 any, 35 no disposen de vàter. Peredats, la mancança de vàters es distribueix de la forma següent:

24

Edat Aules que no tenen vàter1-2 191-3 12-3 15

La construcció de vàters adequats a les 35 aules que no en tenen seràuna necessitat d’adequació.

4.1.3.c. Sales de dormir (a tots els centres que tenen alumnes entre els 0 iels 18 mesos, i a tots els centres que tenen servei de menjador)

Els alumnes del període 0-3, sobretot els més petits, necessiten estones deson per al seu benestar físic i psíquic; per tant, és del tot necessari disposard’espais adequats per al descans. Les condicions que han de tenir les zonesde descans són:

• lliures de renous i llums excessius• aïllades de les zones destinades al joc i al moviment però alhora

properes per facilitar-ne la vigilància• disposar del material necessari (bressols per als infants d’1-18 mesos

i matalassos per als de 18-24 mesos d’ ús individual...)• amb possibilitats de ventilació

Aquest espai dormitori és imprescindible:• a tots els centres que tenen alumnes entre els 0 i els 18 mesos• a tots els centres que tenen servei de menjador

A més a més, és aconsellable que els grups de 18-24 mesos tenguin tambésala de dormir.

Les dades en relació amb els criteris de condicions de descansimprescindibles estan referides a les aules de 0-1 amb sala de descans i aaules de centres amb servei de menjador:

CENTRES I AULES 0-1 SENSE SALA DE DORMIRnom municipi edat

Escola Infantil Sant Josep (1) Maó 0-1Escola Infantil Sant Josep (1) Maó 0-1Escola Infantil Es Poriol Ciutadella 0-1

(1) Val a dir que les aules de l’EI Sant Josep no disposen de sala perdormir perquè aquesta actualment s’utilitza com a aula.

25

Per altra banda, les aules de centres amb menjador són les següents:

AULES AMB MENJADOR

nom municipi edat m2 placesoferides

alumnes menjadorfix

menjadorocasional

Escola Infantil Municipal Es Soleiet Es Castell 1-2 61 12 10 1 0



Escola infantil Fort de L’Eau (1) Maó 1-2 60 13 13 5 1

Escola infantil Fort de L’Eau Maó 1-2 60 13 13 5 0




Escola Infantil La Salle Maó 1-2 31,9 16 16 4 0



Escola Infantil Es Busquerets Maó 1-2 34,3 10 10 1 0


Escola Infantil Es Busquerets Maó 2-3 45 20 18 5 0


Escola Infantil Es Fabiol Ciutadella 0-1 51,4 7 7 1 0







Escola Infantil Francesc de Borja Moll Ciutadella 0-1 7,20 6 6 6 0

Escola Infantil Francesc de Borja Moll Ciutadella 0-1 11 6 6 6 0







Escola Infantil Magdalena Humbert Maó 0-1 30 6 6 6 0

Escola Infantil Magdalena Humbert Maó 1-2 35 10 10 10 0

Escola Infantil Magdalena Humbert Maó 1-2 61,8 10 10 10 0



(1) Menjador no propi ni exclusiu de l’escola.

26

De les 7 escoles (35 aules) que ofereixen servei de menjador n’hi ha 3 quedisposen de sala de dormir, que són l’EI La Salle, l’EI Fort de L’Eau i l’EIEs Fabiol. Aquesta darrera només disposa de sala de dormir per a nadons.

La proposta en aquest sentit ha d’anar dirigida a aconseguir que tos elscentres amb aules de 0-1 (3 escoles no disposen de sala de descans) i totsels centres amb menjador (6 escoles) tenguin sala de dormir.

4.1.4.Un espai adequat per a la preparació d’aliments, quan hi hagi filletsmenors d’un any

De les 8 escoles que estan dotades de les 11 aules de 0-1 any, 4 centresescolars manifesten tenir un espai destinat a la preparació d’aliments,encara que no es disposa d’informació suficient per valorar el graud’adequació d’aquests espais.

Es proposa equipar les quatre escoles restants amb un espai adequat per a lapreparació d’aliments. Alhora s’hauran d’analitzar amb detall lescondicions dels existents per valorar-ne la qualificació com a espai demaneig d’aliments.

4.1.5.Una sala multifuncional de 30 m2 que, si és el cas, es podrà emprarcom a menjador

De les 22 escoles infantils, totes menys 3 tenen una sala multifuncional (EIEs Ramal d’Alaior, EI Fort de L’Eau i EI Es Passerells), amb unasuperfície superior a 30 m2. De fet, en alguns casos la superfície dobla els30 m2.

Es proposa dotar de sala multifuncional les tres escoles que en no tenen.

4.1.6. Un pati de jocs per cada nou unitats o fracció, d’ús exclusiu delcentre, amb una superfície que, en cap cas, no podrà ser inferior a 75 m2

Totes les escoles compleixen aquest requisit, amb superfícies que oscil·lenentre la més baixa de 89 m2 a l’EI Es Passerells fins a la més alta, de 3.000m2, de l’EI La Salle de Maó.

27

Però cal tenir en compte, també, que perquè el pati faci bé la seva funció, amés de superfície, són necessaris dos elements que s’aborden més endavanten aquest document: els jocs i l’espai d’ombra. Cal dedicar també unespecial interès al tema de la seguretat.

4.1.7. Un bany per sala, destinat a fillets de dos a tres anys, que haurà deser visible i accessible des de la mateixa sala i que disposarà de doslavabos i dos vàters

De les 22 escoles infantils de Menorca, 5 no tenen un bany per a cada aulade 2-3 anys. De les 17 restants que sí que tenen bany per aula, n’hi ha duesen què aquest no és visible (EI ES Fiets de Fornells i EI Francesc de BorjaMoll de Ciutadella).

Es proposa equipar les 17 aules amb un bany visible i modificar elsexistents amb baixa visibilitat.

4.1.8. Un bany per al personal, separat de les unitats i dels serveis delsfillets, que disposarà d’un lavabo, vàter i una dutxa

Una escola no disposa en aquests moments d’un bany exclusiu per alpersonal (EI Sant Climent). De les 21 escoles que sí que tenen un bany peral personal, 6 no tenen dutxa.

Construir o habilitar banys amb dutxa per al personal docent a totes lesescoles.

4.1.9. Disposar del projecte d’activitats/ Eliminar les barreresarquitectòniques de l’edifici/ Elaborar el pla d’autoprotecció, que inclou elpla d’emergència i evacuació.

152

5Bany per aula(visile)Bany per aula(no visible)Sense banyper aula

28

Amb les dades aportades per les escoles no es disposa d’informaciósuficient per avaluar aquests apartats.

És per això que es proposa elaborar un estudi específic dedicat a aquestesqüestions de tipus tecnicoarquitectònic.

4.1.10. Aconseguir uns equipaments al pati que assegurin entre 60 i 100 m2

d’ombra i uns sanitaris amb possibilitat de canviar fillets/es, i especificaruns estàndards de seguretat per a aquests espais

La recollida de dades sobre els patis s’ha fet tenint en compte els aspectesque fan referència a les dimensions, l’equipament i la zona d’ombra. Pelque fa a les dimensions que marca la normativa (un mínim de 75 m2), caldir que tots els patis dels quals es té informació la compleixen. Així i tot,també s’ha de posar en evidència que aquesta xifra és insuficient en algunscasos, com per exemple quan hi coincideixen més de 20 alumnes. És peraixò que s’ha afegit un nou criteri de qualitat educativa al criteri normatiu:la proporció de 3 m2 per infant.

Escola Població Metres pati Pati/alumneEs Busquerets Maó 440 5,79Es Passerells Maó 89 1,75Fort de L’Eau Maó 673 8,11La Salle Maó 3000 63,83Magdalena Humbert Maó 1700 31,48Sant Josep Maó 100 0,85Es Poriol Ciutadella 940,8 10,94F. de Borja Moll Ciutadella 1000 12,82Es Fabiol Ciutadella 700 6,80Es Mussol Ciutadella 350 8,54Joguina Ciutadella 700 10,61Xipell Ciutadella 290 2,27Sant Francesc Ferreries 287 4,35Sa Roqueta Ferreries 145 2,13Arc de Sant Martí Es Mercadal 200 5,13Es Fiets Fornells 121,5 7,15Es Ramal Alaior 180 2,28La Salle Alaior 60 1,88Ses Caneletes Sant Lluís 550 6,32Es Soleiet Es Castell 448 7,00Sant Climent Sant Climent 229 9,16

29

Xibit Es Migjorn 120 6,67

A partir d’aquest nou criteri comprovam com almenys sis patis d’escolesmantenen una relació d’espai per alumne massa baixa, que seguramentdificulta les dinàmiques educatives a l’aire lliure.

Pel que fa als equipaments dels patis es constata, en general, que són elresultat d’accions aïllades i puntuals, i no d’un disseny educatiu dels espais.Almenys 9 dels centres escolars tenen patis sense cap sortida d’aigua; 6 notenen terrari; 4 encara mantenen jocs metàl·lics; 5 no tenen accés fàcil ivisible als lavabos, i finalment, i molt important, només 4 tenen asseguratentre un 30 i un 50% d’ombra.

Un altre element que cal tenir en compte a l’hora de definir els espais iaccessos del pati és que aquest ha de tenir divisions que permetin l’accéscontrolat a diferents zones. Això permetrà el pas d’una zona a una altrasegons les necessitats que es creïn durant el curs.

Equipaments i ombresEscola Població Punts

d’aiguaTerrari Jocs Accés

lavabos%ombra

EsBusquerets

Maó no sí no 5,68%

Es Passerells Maó no no Protegits 0,00%Fort deL’Eau

Maó sí Plàstic 13,37%

La Salle Maó no no 5,33%MagdalenaHumbert

Maó sí sí Plàstic 58,82%

Sant Josep Maó sí no Plàstic sí 58%Es Poriol Ciutadella Metàl·lic sí 4,57%F. de BorjaMoll

Ciutadella sí sí Plàstic sí

Es Fabiol Ciutadella sí no sí 1,43%Mussol Ciutadella no sí Plàstic sí 40,00%Joguina Ciutadella sí sí Metàl·lic sí 28,57%Xipell Ciutadella no no 24,14%SantFrancesc

Ferreries sí no Metàl·lic sí 48,86%

Sa Roqueta Ferreries no sí plàstic 34,48%Arc de SantMartí

Es Mercadal sí sí sí 22,80%

30

Es Fiets Fornells sí sí plàstic 58,44%Es Ramal Alaior sí sí Metàl·lic sí 44,44%La Salle Alaior sí no sí 0SesCaneletes

Sant Lluís no sí plàstic 6,84%

Es Soleiet Es Castell no no plàstic no 2,23%Sant Climent S. Climent no no plàstic no 10,92%Xibit Es Migjorn no sí plàstic sí 16,67%

Finalment, com ja s’esmentava en el punt 4.1.7, un tema important lligatals que acabam d’esmentar és el de la seguretat. El pati, perquè sigui unespai de joc educatiu, ha de ser també un espai segur. Les condicionsmínimes perquè un pati sigui segur són:

1.Que no hi hagi objectes ni mobiliari metàl·lics.2. Evitar zones de perill motriu.3. Eliminar zones d’embassament d’aigua.4. Acabaments d’obra no agressius.5. Eliminar plantes tòxiques.6. Habilitar espais llisos i durs per als infants de 0-1 anys.

A partir d’aquests criteris qualitatius per fer més segurs els patis escolars de0-3 anys, tot seguit es fa una anàlisi resumida en el quadre següent de lescaracterístiques dels patis i els seus elements de seguretat.

31

CARACTERÍSTIQUES PATI I ELEMENTS DE SEGURETATNom municipi alumnes metres pati pati/ alumne ombra

pati% ombra tipus ombra característiques pati

CC Sant Francesc d'Assís Ferreries 66 287 4,35 140,22 48,86% Porxada Hi ha punt d'aigua per beureAl pati del terrat hi ha un altre puntd'aigua per beureNo hi ha terrariHi ha 2 lavabos al pati

Escola Infantil Es Busquerets Maó 76 440 5,79 25 5,68% Tendal Arbres petits que no fan ombraA l'hivern el pati és molt humit i al'estiu hi falta ombra

Escola Infantil Es Passerells Maó 51 89 1,75 0,00% No n'hi ha (s’hiposa un tendal)

No hi ha punts d'aigua ni per beureni per jugarNo hi ha terrariEls elements de joc no estanprotegits

Escola Infantil Arc de Sant Martí Es Mercadal 39 200 5,13 45,6 22,80% 5,6 m2 ombra de porxada40 m2 ombra de tendalTerrariPunt d'aiguaPunt de netejaBany amb accés directe

Escola Infantil Es Fabiol Ciutadella 103 700 6,80 10 1,43% Ombra d'unamorera i terrassacoberta de 10 m3

Hi ha un altre pati sense gensd'ombra per fer jocs d'aigua

32

Escola Infantil Es Fiets Fornells 17 121,5 7,15 71 58,44% 16 m2 ombra de porxada55 m2 ombra de pèrgola1 aixeta amb mànega i 1 sense1 gronxador de 2 places1 tobogan gros i 2 de petits1 caseta de fusta2 arenals, tricicles i jocs de pati

Escola Infantil Es Mussol Ciutadella 41 350 8,54 140 40,00% Són 3 patis: 1 té el 30% cobert,l’altre 30% arbres i l'altre 60%arbresSòl de formigó i 2 d tenen terrariNo hi ha punts d'aigua

Escola Infantil Es Poriol Ciutadella 86 940,8 10,94 43 4,57% Tot el pati és de terraVora el pati hi ha un lavabo ambvàter i pica

Escola Infantil Es Ramal Alaior 79 180 2,28 80 44,44% 80 m2 (uralita) Font per beure1 lavabo per a infants i 1 per aeducadores1 terrariJocs d'exterior: tobogan, caseta...

Escola Infantil Fort de L'Eau Maó 83 673 8,11 90 13,37% 90 (tendal iarbre)

Té 2 patis (441 + 232) m2

En un dels patis (2 anys) hi ha 6arbres petits que encara no fangaire ombraFont per beureUn punt d'aigua

Escola Infantil Francesc de BorjaMoll

Ciutadella 78 1000 12,82 Hi ha alguns arbresNo hi ha punts d'aiguaJocsNo hi ha lavabosTerrari

33

Escola Infantil Joguina Ciutadella 66 700 10,61 200 28,57% 200 arbres iporxada

Hi ha un terrari d'arena de platjaZona de jocs amb terra per aproteccióAigua per beure, lavabo i vàterHi ha zona d'aigua per a jocsHi ha zona d'asfalt per a pilotes ibicicletes

Escola Infantil Xipell Ciutadella 128 290 2,32 60 20,69% Arbres

Escola Infantil La Salle Maó 47 3000 63,83 160 5,33% 160 (voladís queenvolta el pati)

Hi ha un tros de pati pavimentatamb jocs infantilsHi ha un tros amb gespa i plantesautòctonesNo hi ha aigua per beureHi ha un punt d'aigua per jugarNo hi ha lavabos

Escola Infantil MagdalenaHumbert

Maó 54 1700 31,48 1000 58,82% Ombra naturalArenals petits tapatsMàneguesJocs

Escola Infantil Municipal SesCanaletes

Sant Lluís 87 550 6,32 37,6 6,84% 37,6 (pèrgola) Jocs de plàsticTerrariNo hi ha punts de neteja ni d'aigua

34

Escola Infantil Municipal EsSoleiet

Es Castell 64 448 7,00 10 2,23% Porxada de 3,60 x 35 arbres (fan poca ombra)Dues estructures de pèrgola percobrirNo hi ha punts d'aigua ni terrari nilavabosJocs de plàsticTubs de formigóCaseta d'obra de 2,10 x 2,202 Pasteretes de gespa (4 x 7 c/u)Zona pavimentada amb cautxú

Escola Infantil Sa Roqueta Ferreries 68 145 2,13 50 34,48% 50 arbres itendal

Jocs de plàsticNo hi ha punts d'aigua ni de neteja

Escola Infantil Sant Climent Sant Climent(Maó)

25 229 9,16 25 10,92% Hi ha una fontHi ha un lavaboNo hi ha terrari

Escola Infantil Sant Josep Maó 118 100 0,85 58 58,00% 12 porxada + 46tendals

2 tendals a l'estiuNo hi ha arbres ni terrari

Escola Infantil Xibit Es MigjornGran

18 120 6,67 20 16,67% 20 tendals No hi ha fontHi ha sorralAccés als lavabos

La proposta en relació amb els patis haurà de passar perquè cada escola faci un projecte raonat de les seves necessitats,donant prioritat al fet que les quatre escoles amb una baixa relació pati/alumne trobin una solució per augmentar l’espai dejoc. També hauran de ser prioritaris els criteris de seguretat, sortides d’aigua i ombra.

35

4.1.11. Característiques del sòl

El terra és l’espai de vida per a l’infant de 0 a 2 anys. Per aquest motiu ésimportant parar atenció a les característiques del material amb el qual s’hade pavimentar l’aula. El sòl ha de ser:

• càlid i agradable al tacte (per evitar refredats),• bla però alhora resistent (per evitar accidents),• higiènic i bo de netejar cada dia (per garantir-ne la neteja),• sense desnivells imprevisibles i amb les juntes redones (per evitar

tropessades)• i s’han d’evitar els sòcols (per evitar accidents).

Les petites estores, catifes o matalassets tenen la seva funció dins l’aulad’infantil, però mai no s’ha de considerar un element vàlid per substituir oprotegir un sòl inadequat.

Fent un resum de les dades a Menorca la situació és la següent:

Edatinfants

Tipus de sòl

sensedades

càlid ceràmic goma parquet plàstic rajolaplàstica

suro tarima vinil Totalgeneral

0-1 1 1 3 3 1 1 101-2 5 1 19 1 4 5 2 6 431-3 1 4 1 62-3 2 24 1 2 3 1 1 5 39

Totalgeneral

8 1 48 3 9 3 8 4 1 13 98

Els sòls que garanteixen millor les característiques abans enunciades són elparquet i el vinil, encara que altres materials amb un bon tractament tambépoder ser adequats. La que difícilment pot respondre a un sòl càlid,agradable i higiènic és la rajola plàstica.

4.1.12. Climatització de l’ambient de l’aula

No fan falta gaire arguments per raonar i defensar que és necessària unabona temperatura ambiental per tal de desenvolupar qualsevol activitathumana, però ho és més quan parlam de l’activitat educativa d’infantsd’entre 0 i 3 anys. Els infants, igual que els adults, pateixen els efectes de lacalor: demostren malestar, abatiment, irritabilitat...

36

Les temperatures de Menorca a l’estiu fan necessari condicionar les aulesamb sistemes de refrigeració. En canvi, observam en el quadre resum comsón molt pocs els centres que tenen les seves aules refrigerades amb airecondicionat elèctric. Els ventiladors que fan servir alguns centres no podenconsiderar-se sistemes que puguin suplir les garanties i prestacions queofereix l’aire condicionat elèctric.

D’altra banda, a l’hivern, ens trobam amb sistemes de calefacció tipusestufes, radiadors elèctrics o calderes de gasoil que, en molts casos,generen nous problemes de seguretat. Si tenim en compte que l’infant de 0-2 anys passa la major part del dia al terra, podrem deduir que el sistemamés adequat de calefacció és el sòl tèrmic. Segons les dades de quèdisposam, només dos centres tenen aquest sistema de calefacció.

Escola Població Calefacció Ventilador AIRECONDICIONAT

Es Busquerets Maó Estufes No NoEs Passerells Maó Radiadors elèctrics penjats No NoFort de L’Eau Maó Caldera de gasoil i radiadors Sí NoLa Salle Maó Aire condicionat Sí SíMagdalenaHumbert

Maó Calefacció i ventiladors Sí No

Sant Josep Maó Estufes i ventiladors No NoEs Fabiol Ciutadella Estufes i ventiladors No NoEs Mussol Ciutadella Sòl radiant No NoEs Poriol Ciutadella Plaques elèctriques i

ventiladorsNo No

F. de Borja Moll Ciutadella Calefacció per aire Sí NoJoguina Ciutadella Calefacció sòl radiant No NoXipell Ciutadella Estufes i ventiladors No NoSant Francesc Ferreries Radiadors elèctrics No NoSa Roqueta Ferreries Calefacció gasoil No NoArc de Sant Martí Es Mercadal Aire condicionat Sí SíEs Fiets Fornells Radiadors No NoEs Ramal Alaior Estufes elèctriques No NoLa Salle Alaior Elèctric No NoSes Caneletes Sant Lluís Calefacció gasoil i aire

condicionat elèctricSí No

Es Soleiet Es Castell Calefacció gasoil i ventiladors Sí NoSant Climent Sant Climent Calefacció elèctrica i

ventiladorsS No

Xibit Es Migjorn Radiadors No Sí

Es proposa que les aules, en especial les de 0-2 anys, adoptin algunmecanisme per escalfar i refrigerar la seva temperatura ambient. L’airecondicionat i la instal·lació de sòl tèrmic s’han demostrat, per ara, com unesde les millors formes de mantenir les aules a una temperatura ambientadequada.

37

4.1.13. Menjador escolar

Població Edat Places oferides Places ocupadesEs Castell 0-1 0 0Es Castell 1-2 12 1Es Castell 2-3 40 6Maó 0-1 6 6Maó 1-2 70 34Maó 2-3 119 73Ciutadella 0-1 19 19Ciutadella 1-2 69 49Ciutadella 1-3 17 10Ciutadella 2-3 50 46

Hi ha 7 escoles que ofereixen el servei de menjador, de les quals 4 són aMaó, 2 a Ciutadella i 1 as Castell. Entre totes es constaten dos models demenjador ben diferenciats:

1. Centres de jornada continuada com Es Busquerets, MagdalenaHumbert, Fort de L’Eau, Es Soleiet o Francesc de Borja Mollen els quals el dinar és un moment més de la jornada escolar.

2. Centres amb jornada partida que ofereixen el menjador comun servei complementari, com Es Fabiol o La Salle. Nomésuna part reduïda de l’alumnat utilitza el servei i aquest espresta amb personal diferent.

Pel que fa a la preparació dels aliments també podem evidenciar tresmodels distints:

1. Els centres on els menús són elaborats en dependències inicialmentja construïdes expressament per a aquesta funció: Fort de L’Eau,Magdalena Humbert i Francesc de Borja Moll.

2. Els centres on s’han hagut d’habilitar uns espais que inicialment noestaven pensats per fer la funció de cuina amb les exigènciesactuals: Es Fabiol.

3. Els centres que ofereixen el menjador mitjançant un servei d’àpats(càtering): Es Soleiet, La Salle Maó i Es Busquerets.

En qualsevol cas, aquests serveis tenen una doble dimensió normativa: lad’educació i la sanitària. Atès el risc que pot suposar l’incomplimentd’aquesta darrera, caldrà prendre mesures per facilitar la tascad’informació, formació, assessorament i inspecció en temes sanitaris.

38

Es proposa establir uns criteris més específics, ajustats a les normatives quemarquen Sanitat i Educació, que assegurin una major qualitat —sanitària ieducativa— del servei de menjador.

4.2. Nivell curricular i de funcionament de centre

4.2.1. Qualificació del personal

El contingut del RD 1004/1991 estableix la qualificació mínima necessàriaper exercir com a educador o educadora en una escola infantil, i estableixtambé la relació entre el nombre de titulats i el nombre d’unitats.Concretament marca 1 mestre/a especialista en educació infantil per cada 6unitats.

Centre Aules Nivell B Nivell C 1 nivell B c/ 6 aules

CC Sant Francesc d'Assís 4 0 4 NO

Escola Infantil Es Busquerets 5 4 1 Sí

Escola Infantil Es Passerells 3 4 SÍ

Escola Infantil Arc de Sant Martí 3 0 3 NO

Escola Infantil Es Fabiol (1) 7 1 7 NO

Escola Infantil Es Fiets 1 0 1 NO

Escola Infantil Es Mussol 3 2 2 SÍ

Escola Infantil Es Poriol 6 1 6 SÍ

Escola Infantil Es Ramal 5 3 3 SÍ

Escola Infantil Fort de L'Eau 5 2 4 SÍ

Escola Infantil Francesc de Borja Moll 8 0 10 NO

Escola Infantil Joguina 4 1 7 SÍ

Escola Infantil La Salle 3 3 1 SÍ

Escola Infantil Magdalena Humbert 5 7 SÍ


7 5 5 SÍ

39

Escola Infantil Municipal Es Soleiet 4 0 6 NO

Escola Infantil Sa Roqueta 4 1 3 SÍ

Escola Infantil Sant Climent 1 0 2 NO

Escola Infantil Sant Josep 8 1 9 NO

Escola Infantil Xibit 1 0 2 NO

Escola Infantil Xipell 8 3 9 SÍ

La Salle Alaior 3 1 1 SÍ

(1) L’escola d’EI Es Fabiol preveu per al curs 2004-2005 tancar una aula, i així compliria tantamb el nombres de professionals del nivell B per cada 6 unitats com amb el coeficient de “mésun”.

Mirant el quadre resum anterior, podem veure com 9 centres no assoleixenels mínims normatius.

Haurà de ser un objectiu prioritari que cada centre tengui un professionalde nivell B per cada 6 unitats, mesura que afectaria 8 o 9 escoles.

4.2.2. Presència de personal de suport o educador més un

Entenem per personal de suport aquell educador que no té una aulaassignada i dóna suport a la resta d’aules per motius diversos: activitatseducatives, atenció individualitzada, emergències, etc.

Per conèixer els centres que tenen “més un” s’ha aplicat el coeficient querelaciona docents i aules. Ja que la normativa marca que en tots els centresde 0-3 hi ha d’haver el “més un”, el coeficient de mínim legal serà 1,25. Entots aquells centres que donen un coeficient menor a l’1,25 voldrà dir queno existeix el personal de suport (-1) o existeix en només mitja jornada (-0,5).

A partir d’aquest criteri i revisant els coeficients de la graella “relació entredocents i nombre d’aules”, constatam que encara en el curs 2003-2004 hiha 11 centres que no tenen un educador a jornada sencera destinat al suport.

Una prioritat haurà de ser aconseguir que tots els centres tenguin uneducador de suport. Actualment 11 centres no compleixen la normativarelativa al educador de suport.

40

RELACIÓ ENTRE DOCENTS I NOMBRE D'AULES

Suma de jornada docents Aules per centre Coeficient docent/aulaNom del centre escolar Total mínim legal faltenCC Sant Francesc d'Assís 4 4 CC Sant Francesc d'Assís 1,00 1,25 -1Escola Infantil Es Busquerets 5 5 Escola Infantil Es Busquerets 1,00 1,20 -1Escola Infantil Es Passerells 3,5 3 Escola Infantil Es Passerells 1,17 1,33 -0,5Escola Infantil Arc de Sant Martí 3 3 Escola Infantil Arc de Sant Martí 1,00 1,33 -1Escola Infantil Es Fabiol 7,5 7 Escola Infantil Es Fabiol 1,07 1,14 -0,5Escola Infantil Es Fiets 1 1 Escola Infantil Es Fiets 1,00 2,00 -1Escola Infantil Es Mussol 4 3 Escola Infantil Es Mussol 1,33 1,33 0Escola Infantil Es Poriol 7 6 Escola Infantil Es Poriol 1,17 1,17 0Escola Infantil Es Ramal 5,5 5 Escola Infantil Es Ramal 1,10 1,20 -0,5Escola Infantil Fort de L'Eau 5,5 5 Escola Infantil Fort de L'Eau 1,10 1,20 -0,5Escola Infantil Francesc de Borja Moll 10 8 Escola Infantil Francesc de Borja Moll 1,25 1,13 0Escola Infantil Joguina 5 4 Escola Infantil Joguina 1,25 1,25 0Escola Infantil La Salle 4 3 Escola Infantil La Salle 1,33 1,33 0Escola Infantil Magdalena Humbert 7 5 Escola Infantil Magdalena Humbert 1,40 1,20 1Escola Infantil Municipal Ses Canaletes 8,5 7 Escola Infantil Municipal Ses Canaletes 1,21 1,14 0,5Escola Infantil Municipal Es Soleiet 5,5 4 Escola Infantil Municipal Es Soleiet 1,38 1,25 0,5Escola Infantil Sa Roqueta 3,5 4 Escola Infantil Sa Roqueta 0,88 1,25 -1Escola Infantil Sant Climent 2 1 Escola Infantil Sant Climent 2,00 2,00 0Escola Infantil Sant Josep 11 8 Escola Infantil Sant Josep 1,38 1,13 2Escola Infantil Xibit 1,5 1 Escola Infantil Xibit 1,50 2,00 -0,5Escola Infantil Xipell 10 8 Escola Infantil Xipell 1,25 1,13 1La Salle Alaior 2,5 3 La Salle Alaior 0,83 1,33 -1,5

41

4.2.3. Aconseguir un horari setmanal d’un màxim de 30 hores lectives i unmínim de cinc hores no lectives de permanència al centre

No es tenen dades suficients per abordar aquest punt. Es proposa realitzarun estudi exhaustiu del tema per poder fer propostes concretes.

4.2.4. Alliberament de 4 hores setmanals no lectives per al personaldirectiu destinades a la gestió econòmica i administrativa del centre

No es tenen prou dades per abordar aquest punt. Es proposa realitzar unestudi exhaustiu del tema per poder fer propostes concretes.

4.2.5. Establir un sistema de tarifes unificat

Com es pot comprovar en el quadre resum de dades recollit en l’annex 5.1.de valoració econòmica, les matrícules i quotes que paguen els pares sónmolt diverses, fins i tot en un mateix municipi. En aquest sentit, on sí quehi ha una gran uniformitat és a Ciutadella, on totes les escoles regeixen laquantia de la matrícula i les mensualitats a través del Patronat d’EscolesInfantils.

Serà necessari elaborar una proposta de tarifes que tendeixi a reduir lesdiferències progressivament i a equiparar despeses, en especial a equipararles retribucions laborals dels treballadors i les treballadores.

4.2.6. Gestió del centre

Hem centrat aquest punt en dos àmbits: el dels òrgans de gestió iparticipació (en concret en el Consell Escolar) i la disposició delsinstruments pedagògics i organitzatius de centre (projecte educatiu decentre, projecte lingüístic, etc.).

4.2.6.a. Consell Escolar

El Consell Escolar ha de ser l’òrgan principal de participació de lacomunitat educativa en el centre. Dels 22 centres només 8 tenen ConsellEscolar:

42

Nom Municipi ConsellEscolar

Escola Infantil Es Ramal Alaior 0

Escola Infantil Fort de L'Eau Maó 0

Escola Infantil Sant Josep Maó 0

Escola Infantil Municipal Es Soleiet Es Castell 1

Escola Infantil Municipal Ses Canaletes Sant Lluís 1

Escola Infantil Es Poriol Ciutadella 1

Escola Infantil La Salle Maó 0

Escola Infantil Sant Climent Sant Climent (Maó) 0

Escola Infantil Es Busquerets Maó 0

Escola Infantil Es Passerells Maó 0

Escola Infantil Es Mussol Ciutadella 1

Escola Infantil Joguina Ciutadella 1

Escola Infantil Xipell Ciutadella 1

Escola Infantil Es Fabiol Ciutadella 1

Escola Infantil Sa Roqueta Ferreries 0

Escola Infantil Xibit Es Migjorn Gran 0

CC Sant Francesc d'Assís Ferreries 0

La Salle Alaior Alaior 1

Escola Infantil Arc de Sant Martí Es Mercadal 0

Escola Infantil Es Fiets Fornells 0

Escola Infantil Francesc de Borja Moll Ciutadella 0

Escola Infantil Magdalena Humbert Maó 0

Consell escolar36%

No Consell Escolar64%

43

Es proposa que tots els centres escolars es dotin de Consell Escolar com afórmula de participació de la comunitat escolar en l’organització i gestiódel centre.

4.2.6.b. Documents de centre

El PEC (projecte curricular de centre), el PAD (pla d’atenció a ladiversitat), el ROFC (reglament d’organització i funcionament), el PLC(projecte lingüístic de centre), el PCE (projecte curricular d’etapa), les PDC(programacions didàctiques de cicle) i el PAC (pla anual de centre) sóninstruments necessaris per a la programació i la gestió correctes delscentres. En especial són necessaris per saber quins són els protocolsd’actuació del centre per atendre alumnes amb necessitats educativesespecials, per facilitar la integració d’alumnes nouvinguts, etc.

AlaiorEscola PEC PAD ROFC PLC PC

EtapaPDCicle

PAC Observacions

Es Ramal sí no sí no sí no sí PLC enelaboració

La Salle sí sí sí sí sí (enrevisió)

sí sí

MaóEscola PEC PAD ROFC PLC PC

EtapaPDCicle

PAC Observacions

EsBusquerets

sí no sí no sí no no PCE enelaboració

La Salle sí sí sí sí sí sí síFort deL’Eau

sí no sí no no no no PCE enelaboració

Sant Josep sí sí sí no sí sí síEsPasserells

sí no sí no no sí sí PCE etapaelaborant-se

MagdalenaHumbert

sí no sí sí no no no

CiutadellaEscola PEC PAD ROFC PLC PC

EtapaPDCicle

PAC Observacions

Es Poriol sí sí sí sí sí sí sí Tots revisatsEsMussol

sí sí sí sí sí sí sí

Joguina sí sí sí sí sí sí noXipell sí no sí sí sí sí sí

44

Es Fabiol sí sí sí sí sí sí síF. deBorjaMoll

sí sí sí no sí sí no

FerreriesEscola PEC PAD ROFC PLC PC

EtapaPDCicle

PAC Observacions

SaRoqueta

sí no sí no sí sí sí

SantFrancesc

sí sí sí sí sí (enrevisió)

sí sí

Resta de poblacionsEscola PEC PAD ROFC PLC PC

EtapaPDCicle

PAC

EsMercadal

Arc de SantMartí

sí no sí sí sí sí sí

Es Castell Es Soleiet sí no sí no sí no noSant Lluís Ses Canaletes sí sí sí sí no no noEs Migjorn Xibit sí no sí no sí sí síSantCliment

Sant Climent sí sí no no sí sí sí

Fornells Es Fiets sí sí sí no sí sí sí

Com es pot comprovar en les taules resum, la majoria de centres disposend’aquestes eines de treball a l’escola, però així i tot encara n’hi ha que noles tenen.

Es proposa que en un termini breu tots els centres disposin dels instrumentsde programació i gestió educativa.


En aquest àmbit trobam aspectes que actualment estan àmpliament estesos iconsolidats a la majoria de municipis, com són els espais familiars (mirarquadre del curs 2003-2004), els tallers de massatges, els tallers de pares imares, els punts de trobada o el suport educatiu a les famílies del camp.Altres aspectes, en canvi, requereixen la innovació i l’experiència pilot:famílies d’acollida, grups familiars, borses de cangurs, programesd’acolliment i adaptació sociocultural, etc.

45

Algunes accions de treball socioeducatiu hauran de ser abordades de formasupramunicipal, com poden ser el centre de recursos i documentació, elquadern de criança, la informació a les empreses i ciutadans sobre lesfamílies amb infants de 0-3 anys, etc.

Es proposa elaborar anualment una planificació interinstitucional de total’activitat en l’àmbit socioeducatiu, per tal de millorar el conjunt de serveis,programes i actuacions educatives d’atenció a la infància.

46

Calendari massatges i espais familiars curs 2003-2004. Actualitzat 19 abril 2004

Massatges Espais familiars

Data inici Datafinal Escola

Nre.infants Edat Dia inici Horari Nre.

infants

Alaior 13novembre

11desembre

Es Ramal8

0-1anys

13 gener Dimarts17.30 a 19.30 6

Alaior 11novembre

9desembre

La Salle8

1-2anys

15 gener Dijous17.30 a 19.30 8

Ciutadella 12novembre

10desembre

Es Mussol 8 0-1anys

12novembre Dimecres

16 a 18 h 8

Ciutadella Es Poriol 1-2anys

7 novembre Divendres16 a 18 h 10

Es Mercadal 21novembre

19desembre

Quarters 7 0-1anys

16 gener Divendres17 a 19 h 10

Es Migjorn14

gener 8

març Sala psicoEscola Pública 6

47

Ferreries24

novembre19

gener Sa Roqueta

10 0-1anys

26gener

Dilluns17.30 a 19.30 h 7

Maó Es Busquerets 2-3anys

24novembre31 maig

Dilluns17 a 19 h 10

Maó19

novembre17

desembre Fort de l’Eau

100-1anys

21 gener26 maig

Dimecres17 a 19 h 4

Maó28

gener3 març Fort de l’Eau

6

Maó20

novembre18

desembreSt. Josep

80-1anys

21 gener27 maig

Dijous17 a 19 h 4

Es CastellVan dir que obririeninscripcions el mes

d’abril

Es Soleiet ?

St. Lluís19

novembre17

desembreSes Canaletes 10 0-1

anys14

genera 26 maig

Dimecres17 a 19 h 7

TOTALS7 POBLES

10 CURSOS DEMASSATGES

A 10ESCOLETES

81famílies

10grups 6 POBLES 74 infants

48

4.4. Valoració econòmica dels ingressos i despeses de les escolesinfantils 0-3 de Menorca (Hi manquen les dades de les dues escoletes del Govern de les IllesBalears)

4.4.1. Ingressos

Per al seu funcionament, les 20 escoletes de les quals s’han obtingut lesdades de la liquidació del curs 2002-2003, han enregistrat uns ingressostotals de 2.069.338,15 €. En relació amb aquesta xifra, la distribuciód’aportacions provenen bàsicament de dues fonts: les aportacions dels

pares i mares i les aportacions de les administracions públiques i, en algunscasos molt puntuals i poc importants, de fundacions.

Si analitzam els ingressos per separat, veiem que de les aportacions depares i mares (de les quals no s’inclouen les generades pel menjador i perles activitats extraescolars), el 88,39% corresponen a les quotes mensuals,el 10,87% a les matrícules i el 074% a despeses de material.

Les aportacions de les APIMA representen una part molt petita del conjuntd’ingressos que obté l’escola, i en qualsevol cas les aportacions de lesAPIMA provenen de nou de les dues principals fonts abans esmentades:pares i mares i Administració.

L’Administració pública aporta 562.992,28 € dels 2.069.338,15 € totalsingressats al conjunt d’escoles infantils de Menorca, el que representa el27,18%. Per administració, les aportacions estan distribuïdes de la següentmanera:

Administració Euros aportats/total aportat perl’Adm.

% aportat/total aportat perl’Adm.

% aportat/total ingressos

Ajuntaments 368.928,73 65,53% 17,82%

72%

0,82%

27,18%

0%10%20%30%40%50%60%70%80%

% aportacióingressos escoleta

49

CIM 105.818,53 18,80% 5,11%CAIB 80.005,14 14,21% 3,86%Altres 8.239,88 1,46% 0,39%

562.992,28 100% 27,18%

És important remarcar que les aportacions que fa l’Administració a cadaescola són molt diverses depenent de la titularitat de l’escola, ja que van del’1 al 41%, com es pot comprovar a la taula detallada d’aportacions del’Administració.

4.4.2. Despeses

La despesa obtinguda de les liquidacions de les 20 escoles que s’analitzenva ser, durant el curs 2002/2003, superior als ingressos:

INGRESSOS DESPESES BALANÇLIQUIDACIÓ 02/03 2.069.338,15€ 2.243.629,65€ -174.291,5€

La distribució de la despesa recau en un 83,63% en els recursos humans i,en segon lloc, en un “despeses vàries” amb un 6,63%.

La gran diversitat de situacions respecte de la titularitat de l’edifici i elservei, així com la seva gestió, té efectes sobre les macroxifres que podendistorsionar considerablement la realitat. Aquest és el cas del percentatgede la despesa destinada al manteniment. La baixa despesa en mantenimentconsiderada en el pressupost, o la seva liquidació, de certs edificis detitularitat pública no reflecteix la realitat, ja que aquesta es resol a travésd’altres vies no quantificades per l’escola, i en canvi la seva aportació síque resta a l’esforç de despesa en aquest concepte.

2,78%2,37%1,33%3,25%

6,63%

83,63%

Personal

Manteniment edifici

Subministrament

Despeses material

Neteja

Diversos

50

Encara que les diferències no siguin gaire significatives, també cal saberquina és l’aportació de l’Administració en el seu conjunt, i cada una perseparat, respecte del total de la despesa:

Administració Euros aportats/ totalaportat per l’Adm.

% aportat /totalaportat per l’ Adm.

% aportat/total despesa

Ajuntaments 368.928,73 65,53% 16,44%CIM 105.818,53 18,80% 4,72%CAIB 80.005,14 14,21% 3,57%Altres 8.239,88 1,46% 0,37%

562.992,28 100% 25,1%

4.4.3. Cost per aula

Si feim una distribució de la despesa total (2.243.629,65 €) entre les 85aules corresponents a les 20 escoles de les quals tenim dades en aquestapartat de valoració econòmica, tenim que el cost mitjà per aula és de26.709,88 € (on no s’ha inclòs l’escola des Migjorn, que integra en una solaaula alumnes de totes les edats). Així i tot, la desviació del cost per aularespecte de la mitjana és de quasi 4.000 €.

COST PER AULANOM TOTAL AULES COST/

AULADESVIACIÓ

CC Sant Francesc d'Assís 45.291,99 4 11.323,00 15.569,72

Escola Infantil Es Busquerets 158.128,00 5 31.625,60 -4.732,88

Escola Infantil Es Passerells 91.789,72 3 30.596,57 -3.703,85

Escola Infantil Arc de SantMartí

49.146,00 3 16.382,00 10.510,72

Escola Infantil Es Fabiol 225.095,00 7 32.156,43 -5.263,71

Escola Infantil Es Fiets 18.801,79 1 18.801,79 8.090,93

Escola Infantil Es Mussol 125.441,24 3 41.813,75 -14.921,03

Escola Infantil Es Poriol 221.957,31 6 36.992,89 -10.100,16

Escola Infantil Es Ramal 78.443,27 5 15.688,65 11.204,07

51

Escola Infantil Fort de L'Eau 157.326,20 5 31.465,24 -4.572,52

Escola Infantil Francesc de Borja Moll 8

Escola Infantil Joguina 155.800,00 4 38.950,00 -12.057,28

Escola Infantil La Salle 106.288,06 3 35.429,35 -8.536,63

Escola Infantil Magdalena Humbert 5


116.900,59 7 16.700,08 10.192,64


105.497,66 4 26.374,42 518,31

Escola Infantil Sa Roqueta 57.700,00 4 14.425,00 12.467,72

Escola Infantil Sant Climent 39.083,14 1 39.083,14 -12.190,42

Escola Infantil Sant Josep 160.160,00 8 20.020,00 6.872,72

Escola Infantil Xibit 48.400 1 48.400 21.507,28

Escola Infantil Xipell 274.205,27 8 34.275,66 -7.382,94

La Salle Alaior 56.574,41 3 18.858,14 8.034,58

TOTAL 2.243.629,65 98 22.894,18 3.998,54

MITJANA 26.892,72

Aquesta desviació important té la seva principal causa en la diferènciaretributiva del personal docent.

DESVIACIONS DELS SOUS RESPECTE DE LA MITJANANivell B=1.206,54 Nivell C=1.183,00

0

5

10

15

20

25

30

< 50% - 30% - 50% - 10% - 30% - 0% - 10% 0% 0% - 10% 10% - 30% 30% - 50% > 50%

Nivell BNivell C

52

4.4.4. Cost per alumne

El cost global del servei escolar a infants d’entre 0 i 3 anys (que resulta dedividir la despesa global de cada centre entre el nombre d’alumnes)obtingut a partir de les dades disponibles (19 escoles de 22) és de 1.767,68€ per alumne i any.

Nom TOTAL ALUMNES

COST/ALUMNE

CC Sant Francesc d'Assís 45.291,99 66 686,24

Escola Infantil Es Busquerets 158.128,00 76 2.080,63

Escola Infantil Es Passerells 91.789,72 51 1.799,80

Escola Infantil Arc de Sant Martí 49.146,00 39 1.260,15

Escola Infantil Es Fabiol 225.095,00 103 2.185,39

Escola Infantil Es Fiets 18.801,79 15 1.253,45

Escola Infantil Es Mussol 125.441,24 41 3.059,54

Escola Infantil Es Poriol 221.957,31 86 2.580,90

Escola Infantil Es Ramal 78.443,27 79 992,95

Escola Infantil Fort de L'Eau 157.326,20 83 1.895,50

Escola Infantil Francesc de Borja Moll 78

Escola Infantil Joguina 155.800,00 66 2.360,61

Escola Infantil La Salle 106.288,06 47 2.261,45

Escola Infantil Magdalena Humbert 54


116.900,59 87 1.343,68

Escola Infantil Municipal Es Soleiet 105.497,66 64 1.648,40

Escola Infantil Sa Roqueta 57.700,00

Escola Infantil Sant Climent 39.083,14 25 1.563,33

Escola Infantil Sant Josep 160.160,00 118 1.357,29

Escola Infantil Xibit 48.400 18 2.688,89

53

Escola Infantil Xipell 274.205,27 128 2.142,23

La Salle Alaior 56.574,41 42 1.347,01

TOTAL 2.243.629,65 1.366 1.642,48

MITJANA

El cost que comporta el servei escolar per als pares i mares (detallat en elquadre resum de l’annex 5.1.) s’ha desglossat en el cost fix (matrícula,quotes mensuals i despesa de material) i el cost opcional (activitatsextraescolars i menjador), dels quals només té sentit fer mitjanes delprimer. El cost mitjà (curs 2003-2004) de les matrícules és de: 61,64 €. Lesmensualitats mitjanes són de 107,19 € (incloses les 22 escoles). I finalmentel cost mitjà fix de les 22 escoles és de 1.281,74 euros, amb extrems quevan dels 814 € de l’escola d’EI Ses Canaletes (St. Lluís) o els 861,74 de lesescoles infantils del Govern de les Illes Balears als 1.486 € de les escolesde Maó o els 1.470 de les de Ciutadella.

D’aquestes dades es conclou que dels 1.767,68 € per alumne que costal’etapa de 0-3 anys d’educació infantil, els pares aporten 1.281,74 €, quecom s’ha dit a l’inici suposa entorn del 72% .

4.4.5. Aportació per municipis

A l’annex 5.2. es relacionen les aportacions de les tres administracions acada escola infantil, i el valor percentual que representa aquesta aportaciórespecte del total de la despesa. El recull d’aquestes aportacions permunicipis ens dóna el quadre següent, en nombres absoluts i percentuals.Val la pena reiterar que l’aportació municipal no és en la majoria de casosel total de la despesa municipal real destinada a cada escola, ja que a lestransferències o partides específiques de cada escola s’haurien d’afegir elscostos, moltes vegades no interioritzats o explicitats, de serveis demanteniment, neteja, etc. El quadre, per tant, només recull allò que lesescoles tenen especificat al seu pressupost com a aportació municipal.

54

APORTACIONS DE LES ADMINISTRACIONS (Curs 2002-2003)

municipi TOTALDESPESA

subvencióAjuntament

%Ajuntament

subvencióCIM

%CIM

subvencióCAIB

%CAIB

Ferreries 102.991,99 1.912 1,8% 11.023 10,7% 1.865 1,8%Ciutadella 1.002.498,82 283.313,9 28,2% 40.147 4% 39.137,53 3,9%Mercadal 67.947,79 12.608,04 18,5% 4.652,53 6,8% 0 0%Es Migjorn 48.400,00 15.360 31,7% 2.079 4,3% 0 0%Alaior 135.017,68 7.812,59 5,7% 9.859 7,3% 0 0%Maó 712.775,12 53.331,26 7,5% 30.701 4,3% 12.002 1,7%Es Castell 105.497,66 18.409,94 17,5% 5.986 5,7% 27.000 25,6%Sant Lluís 116.900,59 43.552 37,3% 6.442 5,5% 0 0 %

55

ANNEX 5.1. DADES REFERENTS A MATRÍCULA I MENSUALITATSnom municipi preu

matrícula 03-04

preumensualitat

02-03

preumensualitat

03-04

mensuals03-04

mens.menjador

03-04

menjadordia

03-04

material TOTAL

Escola Infantil Es Ramal Alaior 0 84 90 11 72 1.062Escola Infantil Fort de L'Eau Maó 96 132 139 10 114 8 30 1.486Escola Infantil Sant Josep Maó 96 132 139 10 0 0 0 1.486Escola Infantil Municipal Es Soleiet Es Castell 72,89 85,48 89,75 11 17,23 3,32 30 1.090


Sant Lluís 40 60 66 11 0 0 48 814

Escola Infantil Es Poriol Ciutadella 30 115 120 12 0 0 0 1.470Escola Infantil La Salle Maó 180 150 180 10 120 6 80 2.060Escola Infantil Sant Climent Sant Climent

(Maó)90 115 121 10 0 0 0 1.300

Escola Infantil Es Busquerets Maó 96 132 139 10 107 0 0 1.486Escola Infantil Es Passerells Maó 96 132 139 10 0 0 0 1.486Escola Infantil Es Mussol Ciutadella 30 115 120 12 0 0 0 1.470Escola Infantil Joguina Ciutadella 30 115 120 12 0 0 0 1.470Escola Infantil Xipell Ciutadella 30 115 120 12 0 0 0 1.470Escola Infantil Es Fabiol Ciutadella 30 115 120 12 80 7 0 1.470Escola Infantil Sa Roqueta Ferreries 50 84 95 11 0 0 24 1.119Escola Infantil Xibit Es Migjorn Gran 36 100 100 11 0 0 52 1.188CC Sant Francesc d'Assís Ferreries 40 90 90 10 0 0 60 1.000La Salle Alaior Alaior 0 84 90 11 0 0 72 1.062Escola Infantil Arc de Sant Martí Es Mercadal 90 100 100 11 0 0 0 1.190Escola Infantil Es Fiets Fornells 100 100 105 12 0 0 55,63 1.416Escola Infantil Francesc de BorjaMoll

Ciutadella 0 0 78,34 11 0 0 0 861,74

Escola Infantil Magdalena Humbert Maó 0 0 78,34 11 0 0 0 861,74

56

ANNEX 5.2. APORTACIONS DE LES ADMINISTRACIONS (CURS 2002-2003)nom municipi TOTAL

DESPESAajunt.-patr. Subvenció

Ajunt.% Ajunt. Subvenció

CIM% CIM Subvenció

CAIB% CAIB Total

subvenció% total

subvenc.CC Sant Francesc d'Assís Ferreries 45.291,99 0,00 412,00 1% 3.937,00 9% 0,00 0% 4.349,00 10%

Escola Infantil Es Busquerets Maó 158.128,00 0,00 15.600,00 10% 2.210,00 1% 0,00 0% 17.810,00 11%

Escola Infantil Es Passerells Maó 91.789,72 0,00 12.068,26 13% 4.478,00 5% 5.321,61 6% 21.867,87 24%

Escola Infantil Arc de Sant Martí Es Mercadal 49.146,00 0,00 10.805,00 22% 3.150,00 6% 0,00 0% 13.955,00 28%

Escola Infantil Es Fabiol Ciutadella 225.095,00 59.349,00 0,00 26% 9.616,00 4% 9.322,00 4% 78.287,00 35%

Escola Infantil Es Fiets Fornells 18.801,79 0,00 1.803,04 10% 1.502,53 8% 0,00 0% 3.305,57 18%

Escola Infantil Es Mussol Ciutadella 125.441,24 51.135,89 0,00 41% 7.340,00 6% 5.530,35 4% 64.006,24 51%

Escola Infantil Es Poriol Ciutadella 221.957,31 0,00 58.646,87 26% 3.269,00 1% 7.042,84 3% 68.958,71 31%

Escola Infantil Es Ramal Alaior 78.443,27 0,00 4.507,59 6% 6.237,00 8% 0,00 0% 10.744,59 14%

Escola Infantil Fort de L'Eau Maó 157.326,20 0,00 12.900,00 8% 9.323,00 6% 0,00 0% 22.223,00 14%

Escola Infantil Francesc de BorjaMoll

Ciutadella

Escola Infantil Joguina Ciutadella 155.800,00 503,00 42.181,00 27% 6.237,00 4% 8.100,00 5% 57.021,00 37%

Escola Infantil La Salle Maó 106.288,06 0,00 600,00 1% 4.725,00 4% 0,00 0% 5.325,00 5%

Escola Infantil MagdalenaHumbert

Maó


Sant Lluís 116.900,59 0,00 0,00 0,00 0,00


Es Castell 105.497,66 7.052,94 0,00 7% 7.726,00 7% 27.000,00 26% 41.778,94 40%

Escola Infantil Sa Roqueta Ferreries 57.700,00 0,00 1.500,00 3% 7.086,00 12% 1.865,00 3% 10.451,00 18%

Escola Infantil Sant Climent Sant Climent(Maó)

39.083,14 0,00 4.890,00 13% 2.879,00 7% 0,00 0% 7.769,00 20%

57

Escola Infantil Sant Josep Maó 160.160,00 0,00 7.273,00 5% 8.796,00 5% 6.681,00 4% 22.750,00 14%

Escola Infantil Xibit Es Migjorn Gran

Escola Infantil Xipell Ciutadella 274.205,27 72.001,14 0,00 26% 13.685,00 5% 9.142,34 3% 94.828,48 35%

La Salle Alaior Alaior 56.574,41 0,00 3.305,00 6% 3.622,00 6% 0,00 0% 6.927,00 12%

TOTAL 2.069.338,15 190.041,97 176.491,76 105.818,53 80.005,14 552.357,40 27%