PLA D’ENERGIA, CANVI CLIMÀTIC I QUALITAT DE L’AIRE DE BARCELONA 2011 - 2020

PLA D’ENERGIA, CANVI CLIMÀTIC I QUALITAT DE L’AIRE DE BARCELONA

2011 - 2020

2

Els Antecedents

Els progressos en l'àmbit energètic

2003

2004

2005

2006

2007

2009

2000

2001

1997

1995

Comissió de Política Mediambiental i de SostenibilitatMaterials per al debat

Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat

Progama d’Actuació Municipal 2000-2003

Ost – Ordenança Solar Tèrmica

PMEB – Pla de Millora Energètica de Barcelona

Creació de l’Agència d’Energia de Barcelona

1996

1998

1999

2002

2008

2010

Adhesió al Pacte d’alcaldes/alcaldesses

PMEBPAM

PECQ

PECQPla de l’Energia, el Canvi Climàtic i la Qualitat de l’aire

En l’àmbit específic de l’actuació energètica, el juliol de 1999 es va aprovar l’Ordenança Solar Tèrmica, la qual va entrar en vigor un any desprès.

El 2002 es va aprovar també al Plenari de l’Ajuntament el Pla de Millora Energètica de Barcelona 2001-2010 (PMEB), un document estratègic d’abast municipal que consistia en un anàlisi energètic i d’emissions de gasos contaminants i d’efecte hivernacle de la ciutat, i un pla d’acció amb propostes i mesures per a avançar en la millora de l’eficiència energètica, la reducció de les emissions i el foment de les fonts d’energia renovables.

Energia : Cronograma

3

L’any 2002 l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el Pla de Millora Energètica de Barcelona (PMEB), en el que es considera que va ser la primera aproximació al coneixement estructurat del sector energètic de Barcelona. El PMEB ha estat l’instrument que ha marcat l’estratègia i el marc general en política energètica de la ciutat en el període 2002-2010.

Actualment, l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Agència d’Energia, està treballant en un nou pla d’energia més ampli que abordi l’actual conjuntura no només en matèria d’energia sinó també de protecció climàtica i de contaminació de l’aire. El nou pla permetrà que la ciutat de Barcelona es posicioni i afronti els reptes de futur en aquest àmbit

1.1 L’abast

Els objectius del primer pla d’energia de Barcelona eren:

►No incrementar el consum d’energia en el període 1999-2010 més d’un 25,91%, i no superar un consum per càpita de 11,23 MWh/any.

►Reduir les emissions de GEH en un 30,3% en el període 1999-2010, i no superar les 3 tones d’emissions de GEH per càpita

►Assolir una major implantació de les EERR, amb els següents resultats: La generació elèctrica de 94.944 MWh/any a partir de biogàs. La generació elèctrica de 16.111 MWh/any i 14,14 MWp amb tecnologia fotovoltaica. La implantació de 96.300 m2 de captadors solars tèrmics, amb una generació tèrmica de 78.000

MWh/any.

Energia: Pla de Millora Energètica de Barcelona 2002-2010

4

Alguns exemples: •Energia fotovoltaica a les escoles• Sistemes fotovoltaics per grans comerços i altres serveis de més de 3.500 m2 • Potenciació del caminar i de la bicicleta com a mode de transport • Construcció de la planta fotovoltaica del Fòrum 2004.• Desenvolupament de la xarxa de climatització del Fòrum 2004. • Aprofitament del biogàs de l’Abocador de Residus Municipals del Garraf • Potenciació del ‘Car Sharing’ a Barcelona

Alguns exemples:• Revisió dels estàndards energètics en la construcció d'obra nova i rehabilitació integral en habitatges, comerços i oficines• Estàndards en flotes municipals • Aprofitament del fred generat a la regasificadora del port de Barcelona. • Creació de l’Agència d’Energia de Barcelona• Observatori de l'energia • Seguiment d'aplicació de l'Ordenança Solar Tèrmica• Taula Solar• Pàgina web de l'energia a Barcelona • Difondre continguts pedagògics en centres educatius

Valoració per projectes

Energia: Pla de Millora energètica de Barcelona 2002-2010

5

0

2.000

4.000

6.000

1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

GWh/any Consum D'ENERGIA a Barcelona. Per sectors

SECTOR DOMÈSTIC

SECTOR TERCIARI

SECTOR INDUSTRIAL

SECTOR TRANSPORT

SECTOR ALTRES

SECTOR DOMÈSTIC

27,9%

SECTOR TERCIARI29,9%

SECTOR INDUSTRIAL

17,2%

SECTOR TRANSPORT

24,1%

SECTOR ALTRES0,8%

Consum d'ENERGIA a Barcelona al 2008 [17.001,78 GWh]

2.2 El consum d’energiaEnergia: On estem ara. Dades per sector

6

Capitals Europees

Energia: On estem ara. Comparativa consum energètic

7

La Ciutat.

Indicadors 1999 2008 Taxa d’increment anual acumulativa

Consum d’energia final 15.664,78 GWh 17.001,78 GWh 0,91%Població 1.503.451 habitants 1.615.908 habitants 0,80%

PIB (MEUR) base 2008 52.600,55 MEUR 63.100,00 MEUR 2,04%Consum d’energia final per habitant 10,42 MWh/hab 10,52 MWh/hab 0,11%

Intensitat energètica 298 Wh/EUR 269 Wh/EUR -1,13%

100

100 100

102

105 105106

107 106107

100,0 100,57101,1

103,8

105,9

108,3

111,3

115,0

118,0120,0

100 102

111109

116118

121

118

113

109

90

95

100

105

110

115

120

125

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Població PIB euros 2008 Consum energètic Total

Hi ha molts factors que influeixen en el metabolisme d’una ciutat, i que cal tenir en compte a l’hora d’avaluar com ha evolucionat el seu consum energètic.

Així doncs, factors com l’evolució de la població, els límits territorials, que condicionen el creixement i l’expansió urbanística d’una ciutat, i d’altres factors socioeconòmics com el PIB, o la distribució de sectors econòmics i productius, influeixen directament en el consum energètic d’una ciutat.

Conèixer aquests factors i tenir-los en compte és bàsic a l’hora d’avaluar el comportament d’una ciutat tant des del punt de vista energètic com ambiental.

En aquest sentit, l’anàlisi de la ciutat de Barcelona estudiada dins el territori, així com la població, el parc d’edificis, els factors econòmics i el comportament social envers a l’ús de l’energia són factors claus que s’han treballat en el PECQ, i el seu coneixement ha estat clau a l’hora d’entendre quina ha estat l’evolució de la ciutat en la darrera dècada i cap a on i com hem d’avançar en matèrica energètica i ambiental en els propers anys.

Energia: On estem ara. Diagnosi general

8

Reducció emissions

Energia: On estem ara. Emissions de CO2 associades

Evolució històrica d'emissions de CO2eq a Barcelona (1992-2008) (mix elèctric de Catalunya)

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

x1000tn CO2eq/any

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

4,0tnCO2eq/hab

Port i Aeroport [x1000 tn]

Tractament de RSU [x1000 tn]

ALTRES [x1000 tn]

TRANSPORT [x1000 tn]

INDUSTRIAL [x1000 tn]

COMERCIAL [x1000 tn]

DOMÈSTIC [x1000 tn]

EMISSIONS TOTALS per Habitant [tn/hab]

Evolució històrica d'emissions de CO2eq a Barcelona (1992-2008) (mix elèctric de Catalunya)

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

x1000tn CO2eq/any

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

4,0tnCO2eq/hab

DOMÈSTIC [x1000 tn] COMERCIAL [x1000 tn]INDUSTRIAL [x1000 tn] TRANSPORT [x1000 tn]ALTRES [x1000 tn] Tractament de RSU [x1000 tn]Port i Aeroport [x1000 tn] EMISSIONS TOTALS per Habitant [tn/hab]

2,51

9

Energies renovables

Energia: On estem ara. Generació amb energies renovables

6.93614.338

18.88323.761

31.51740.095

51.436

62.81970.097

87.651

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

90.000

100.000

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Supe

rfíci

e Ca

ptac

ió So

lar[

m2]

Evolució superfície captació solar total per OST

6,22

5,71

5,16

6,30 6,13

5,11 5,11 5,11

3,34

1,47

0

1

2

3

4

5

6

7

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

[GWh] Energia Elèctrica Generada amb Minihidràulica Trinitat

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

[kWp] Potència instal·lada de Fotovoltaica

FV municipal [kWp] FV NO municipal [kWp]7620 kWp

10

Els AntecedentsQualitat de l’aire: Cronograma

Desplegament del sistema de mesures de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) per part de la Generalitat de Catalunya

2011

Pla de Millora de la Qualitat de l'Aire (Decret 152/2007), juliol de 2007

Real Decreto 203/2009: pròrroga del Pla de Millora de la Qualitat de l'Aire (Decret 152/2007) fina a tenir un nou pla

2008

2003

2004

2005

2006

2007

2009

2000

2001

1997

Directiva 1996/62/CE, sobre avaluació i gestió de la qualitat de l'aire

Directiva 1999/30/CE, sobre valors límit de Nox, Sox, partícules i plom a l’aire

PMEB – Pla de Millora Energètica de Barcelona

Real Decreto 1073/2002 (transposició diverses Directives europees ) Real Decreto 1796/2003 (relatiu Ozó)Real Decret 812/2007(relatiu AS, Cd, Hg, Mi, HAP’s)

1996

1998

1999

2002

2010

Aprovació de la Estratégia Española de Calidad de Aire(Ley 34/2007 de calidad del aire y protección de la atmosfera). Es marquen límits per a ciutats de més de 100.000 habitants.

PMEB

PECQ

PECQPla de l’Energia, el Canvi Climàtic i la Qualitat de l’aire de Barcelona

(...)1986

Creació de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) per part de la Generalitat de Catalunya

Directiva 2008/50/CE relativa a la qualitat de l’aire ambiental per a una atmosfera més neta a Europa.

Real Decreto 102/2011, relativo a la mejora de la calidad del aire, que deroga el Decreto 833/1975 en totes les disposicions que tenen a veure amb l’avaluació i la gestió del a qualitat de l’aire, completant la llei 34/2007.

11

Qualitat de l’aire: Dades per sectors

91

170

197

7

133

99

39

8

VIARI [COPERT - TUB ESCAPAMENT]

VIARI [COPERT - ALTRES EMISSIONS]

VIARI [EXTRA RSD]

DOMÈSTIC i TERCIARI

INDÚSTRIA I GEN. ENERGIA

PORT [OPERATIVA DE TERRA]

PORT [OPERATIVA MARÍTIMA]

FORMIGONERES I EXTRACTIVES

0 50 100 150 200 250

EMISSIONS PM10 A BARCELONA CIUTAT [tn/any]

4.299

716

926

1.394

1.512

1.566

0

VIARI [SEGONS COPERT]

VIARI [EXTRA RSD]

DOMÈSTIC i TERCIARI

INDÚSTRIA I GEN. ENERGIA

PORT [OPERATIVA DE TERRA]

PORT [OPERATIVA MARÍTIMA]

FORMIGONERES I EXTRACTIVES

0 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000

EMISSIONS NOX A BARCELONA CIUTAT [tn/any]

41,3%

6,9%8,9%

13,4%

14,5%

15,0%

EMISSIONS NOX A BARCELONA CIUTAT L'ANY 2008[TOTAL=10.413 tn/any]

VIARI [SEGONS COPERT] VIARI [EXTRA RSD]

DOMÈSTIC i TERCIARI INDÚSTRIA I GEN. ENERGIA

PORT [OPERATIVA DE TERRA] PORT [OPERATIVA MARÍTIMA]

12,3%

22,8%

26,5%

1,0%

17,9%

13,3%

5,2% 1,0%

EMISSIONS PM10 A BARCELONA CIUTAT L'ANY 2008[TOTAL=744 tn/any]

VIARI [COPERT - TUB ESCAPAMENT] VIARI [COPERT - ALTRES EMISSIONS]VIARI [EXTRA RSD] DOMÈSTIC i TERCIARIINDÚSTRIA I GEN. ENERGIA PORT [OPERATIVA DE TERRA]PORT [OPERATIVA MARÍTIMA] FORMIGONERES I EXTRACTIVES

12

• Nova Ordenança de Medi Ambient. Títol 2. Protecció de l’atmosfera• Llicències d’activitats amb mesures correctives en l’atorgament.• Llicències d’obres amb obligatorietat de compliment del Pla d’ambientalització

Preventives

• Obres: Pla d’ambientalització• Industria: controls específics de les més pulverulentes (formigoneres)• Mobilitat: ambientalització de les flotes, vehicle elèctric, reg dels carrers, Àrea

Verda, implantació sistema Bicing, augment de km carril bici.

Correctives

ObjectiusImplementació del conjunt de 73 mesures del Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire de Catalunya que tenen incidència a la ciutat, així com altres mesures que repercuteixen també en la millora de la qualitat de l’aire.

Mesures del tipus:

Qualitat de l’aire: les mesures realitzades

13

1.- Revisions anticipades de llicències i adequacions a les industries pulverulentes de la ciutat2.- Evitar el transport en camions oberts3.- Descàrrega de materials en recintes protegits4.- Neteja preventiva de rodes i vials per on passen aquests camions5.- Limitació de velocitat dins les obres6.- Carenar les cintes de transport

Mesures per a la indústria


14

Un total de 304 obres i projectes desenvolupats a Barcelona ho han fet aplicant el decret d’ambientalització de les obres

1.- Reduir emissió de partícules PM10 substituir l'ús de radials per guillotines per tallar panots, rajoles, pedra, etc... ( s'eviten grans quantitats d'emissió de pols)

2.- Cobrir amb lones els camions que transporten el material d'obra

3.- Evitar emmagatzemar a l'aire lliure, sinó utilitzant sitges.

4.-Pavimentar vies de circulació a les obres, netejar els accessos, humitejar els materials

pulverulents per no generar pols, regar les obres, ús del reg en demolicions....

Mesures per a les obres


15

Ambientalització de les flotes

► Les flotes municipals

Ambientalització i diversificació de les tecnologies emprades en les flotes d’enllumenat, verd urbà, clavegueram, etc.

► La flota de TMB

Ambientalització de la flota de TMB, comptant a dia d’avui amb 375 autobusos amb

Gas Natural Comprimit (GNC), 4 autobusos híbrids i hibridats i normalització de l’ús de

biocombustibles, que ha reduït susbtancialment les emissions de NOx i PM10

Mesures per a la mobilitat i el transport


16

Actuacions al trànsit viari

Reducció d’un 6% de les partícules amb el reg nocturn

dels carrers amb major volum de trànsit de la ciutat

Primer es va fer un estudi amb el CSIC i una prova pilot. El que es fa és regar de nit aprofitant que hi ha menys trànsit i que les partícules estan dipositades al terra. Un camió de 16 metres cúbics i que consum uns 3,5 metres cúbics per quilòmetres de recorregut

La prova pilot es va fer en 174 kms i 12 recorreguts de neteja a la primavera estiu del 2009 i s’ha incorporat com a dinàmica general del servei de neteja de la ciutat.



17

Foment del transport públic

La mobilitat dels ciutadans de Barcelona ens indica que un 52% dels desplaçaments es fan a peu i en bici, un 33% en transport públic i un 15% en vehicles privat.

Les actuacions per a la millora de la mobilitat a peu i en bicicleta han elevat fins el 50% el nombre de desplaçaments interns. Cada dia 40.000 persones es desplacen en bicicleta.

La implantació de l’àrea verda (maig del 2005) ha aconseguit reduir el tràfic en un 5%, el que significa una reducció de 38.000 vehicles menys circulant. D’altra banda s’han reduït un 12% els vehicles aparcats al centre de Barcelona. Un dels efectes de la seva implantació ha estat l’augment d’un 6% en l’ús del transport públic i s’ha millora la velocitat mitjana de circulació dels vehicles de la ciutat.



18



Promoció del Vehicle elèctric – Projecte LIVE: Logística d’Implantació del Vehicle Elèctric.

Facilitar la implantació del vehicle elèctric en la mobilitat a la ciutat de Barcelona. Per fer-ho, cal donar impuls a la creació d’una infraestructura de punts de recàrrega que afavoreixi l’ús del vehicle elèctric i donar resposta així a les necessitats de recàrrega elèctrica que aquests tipus de vehicles requereixen.

Creació de l’OficinaLIVE: Plataforma que impulsa el vehicle elèctric a la ciutat de Barcelona com una oportunitat per situar Barcelona com a pol d’innovació en mobilitat elèctrica a escala mundial.

Participar al Plan MOVELE: Conformar una xarxa de punts de recàrrega de vehicles elèctrics: 219 punts: A final d’any ,podria arribar haver-hi fins a 123 punts en superfície i 96 en subsòl

19

Agència de Salut Pública

Qualitat de l’aire: On estem ara. Estacions de vigilància

20

Qualitat de l’aire: On estem ara. Dades Agència Salut Pública

NO2 – Dades 2010

21


NO2 Evolució (mitjana anual en ug/m3)

22

PM10- Dades 2010


23

PM 10. Evolució (mitjana anual en ug/m3)


24

El PECQ neix fruit de la necessitat de continuar dotant a l’Ajuntament de Barcelona d’instruments per a la definició d’estratègies que portin a l’augment de l’eficiència energètica, la presència d’energies renovables, la reducció de les emissions de contaminants i la millora de la qualitat de servei del subministrament energètic des de l’àmbit local.

PECQ - Les principals fites

PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona

Reduir l’increment de consum d’energia del municipi.

Reduir l’increment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle associades al

municipi.

Millorar la qualitat de l’aire del municipi sobre tot en referència als contaminants

NOx i Partícules

E:

GEH:

QA:(EFECTE LOCAL)(EFECTE GLOBAL)

El PECQ també dóna resposta al Pacte dels AlcaldesBarcelona ha adquirit el compromís de

reduir el 20% de les emissions associades a la seva activitat municipal

l’any 2020 respecte a l’any 2008.

Millorar la qualitat subministrament energèticQSSE:

25

PECQ - Un exemple d’efectes contraris: la flota de la nova contracta de recollida de residus i neteja.


2008

Vehicles: 799 Recollida: 308Neteja: 491

Consum Energètic: 77,5 GWh/any Recollida: 66,5 GWh/anyNeteja: 11 GWh/any

Mobilitat: 21 Mveh-km/any Recollida: 15 Mveh-km/anyNeteja: 5 Mveh-km/any

Emissions CO2: 20.000 tCO2/anyRecollida: 15 tCO2/anyNeteja: 5 tCO2/any

Emissions NOx: 80.000 kg NOx /anyRecollida: 71.000 kg NOx /anyNeteja: 9.000 kg NOx /any

Emissions PM10: 6.300 kg PM10/anyRecollida: 5.300 kg PM10/anyNeteja: 1.000 kg PM10/any

2011

Vehicles: 1150Recollida: 590Neteja: 560

Consum Energètic: 107 GWh/any Recollida: 97 GWh/anyNeteja: 10 GWh/any

Mobilitat: 27 Mveh-km/any Recollida: 20 Mveh-km/anyNeteja: 7 Mveh-km/any

Emissions CO2: 22.000 tCO2/anyRecollida: 20.000 tCO2/anyNeteja: 2.000 tCO2/any

Emissions NOx: 51.500 kg NOx /anyRecollida: 48.000 kg NOx /anyNeteja: 3.500 kg NOx /any

Emissions PM10: 210 kg PM10/anyRecollida: 160 kg PM10/anyNeteja: 51 kg PM10/any

37% bio-diesel39% GNC22% elèctric2% híbrid (BD)

87% diesel10% GNC/GNL2% elèctric1% híbrid

•5 fraccions recollida selectiva (+1)•Més freqüència recollida•Més freqüència neteja

•Predomini GNC en Recollida de Residus: més consum energètic•Predomini GNC en Recollida de Residus: menys contaminants locals•Electrificació en Neteja

+44%

+20%

+38%

+10%

-35%

-95%

26

PECQ – Plantejament global i trets específics


• Diferenciació clara entre allò que l’Ajuntament pot executar directament i allò que l’Ajuntament pot promoure però no executar

• Any de referència: 2008

• Temporalitat: 2011 - 2020

• Priorització de la gestió de la demanda. L’Ajuntament, com a administració més propera a la ciutadania, vol incidir en la conscienciació de la població i en fer possible el pas de la conscienciació a l’acció.

• S’assoleix un Pla menys analista però molt més executiu

• Participació dels agents implicats des de les fases inicials i durant tot el procés

Pla d’Energia, Canvi Climàtic i

Qualitat de l’Aire

Programa Ciutat: aspectes generals de ciutat, que recauen tant en la gestió de

l’Ajuntament com en el conjunt de la

ciutadania

Programa Municipal: fa referència als aspectes que

depenen únicament i directa de

l’Ajuntament.

27

Sessions de treball.Pla ciutat

Els resultats de l’avaluació dels diferents sectors municipals i els projectes també s’han consensuat amb els responsables de les diferents àrees municipals i agents afectats, tant a nivell bilateral amb els diferents sectors municipals implicats directament o indirectament amb algun dels aspectes del Pla, com en una sessió de treball específica sobre els sectors municipals.

Han participat més de 40 persones, 55% de Sectors i Departaments de l’Ajuntament, 30% de Districtes i 15% d’Empreses públiques.

Pla municipal


En el marc del Nou Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire 2011 – 2020 s’han plantejat diferents sessions de treball amb experts i altres agents implicats dels diferents sectors que s’analitzen a nivell de ciutat per tal de definir i consensuar les línies estratègiques, els projectes i les accions a realitzar durant el període d’aplicació del PECQ a partir dels resultats de l’anàlisi i integració dels diferents estudis sectorials.

S’han plantejat 8 grups de treball, en format de 1 ó 2 sessions. Els grups són: G1_Gestió de la demanda i comportament envers l’energia (2 sessions) G2_Rehabilitació energètica d’edificis (2 sessions) G3_Gestió de la qualitat de subministrament energètic (2 sessions) G4_Generació renovable i règim especial (2 sessions) G5_Transport i Energia (2 sessions) G6_Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire (2 sessions) G7_Anàlisi econòmic i Jurídic (2 sessió) G8_Sector Industrial. (1 sessió)

Han participat més de 80 entitats.

28

S’inclou l’anàlisi dels següents sectors de la ciutat:

•Transport i mobilitat•Edificis: Rehabilitació energètica sector residencial•Comercial i serveis•Sector industrial:•Port i Aeroport•Comportament social envers l’energia•Residus•Eficiència energètica en el planejament urbanístic•Gestió de la qualitat de subministrament dels serveis bàsics

•Energies Renovables i Sistemes de Generació Eficients

•Anàlisi de l’economia de Barcelona, etc.

PECQ –Pla ciutat.


A nivell municipal, es considera:PECQ –Pla municipal.

Edificis i equipaments

municipals

Enllumenat Públic

Flotes Municipals Altres serveis de l’Ajuntament

Gestió, tractament i anàlisi de les dades de consums

energètics anuals i emissions de gasos d’efecte hivernacles per l’elaboració de mesures i

projectes

29


PECQ - Propostes

Programes:• Energies Renovables: 25 projectes (23%)• Eficiència energètica: 20 projectes (18%)• Emissions locals: 32 projectes (30%)• Gestió / Comunicació / Coneixement: 31

projectes (29%)

ProjectesPrograma CIUTAT 85

Programa MUNICAL 23PECQ 108

30

Conscienciació sobre el consum energètic a les llars i

locals comercials, acarament de consums i assessorament

energètic per tal d’educar sobre el consum d’energia

i els seus efectes sobre el Medi Ambient.

La majoria de famílies no té noció sobre el seu consum

energètic ni sap si consumeix molt o poc respecte la mitjana.

L’Ajuntament vol promoure la instal·lació d’equips que permeten conèixer i visualitzar el consum elèctric a les llars i altres centres de petit consum.

Mitjançant aparells visualitzadors de consum elèctric amb capacitat d’enregistrament de dades, que permet mesurar i visualitzar el consum d’electricitat en cada moment, així com enregistrar les dades per ser visualitzades amb un ordinador. D'aquesta manera l'usuari pot verificar el consum hora a hora i fins i tot conèixer el consum de diferents equips al posar-se en funcionament.

Com a complement, i per tal d’analitzar les dades enregistrades, l’Ajuntament ofereix un Servei d’Assessorament Energètic a qui ho sol·liciti per tal d’estudiar les possibilitats de disminuir el consum energètic a les llars, petits comerços, locals de serveis, i oficines.

També posarà a disposició dels ciutadans una plataforma on-line per fer comparacions de consums unitaris i d'estalvis energètics i econòmics assolits en referència a altres usuaris.

Residencial

Projectes destacats

31

Suport econòmic a la rehabilitació i reforma

d’habitatges energèticament eficient.

Les reformes o rehabilitacions en habitatges poden ser una

oportunitat per millorar l'aïllament de les finestres, de

determinades parets, o el canvi d'aparells elèctrics per altres

de gas natural per generar escalfor (més eficient en energia primària).

A Barcelona, anualment es duen a terme un nombre important de reformes i rehabilitacions d’habitatges, la majoria d’elles en habitatges destinats a lloguer. En aquesta tipologia d’habitatges les reformes es realitzen majoritàriament amb solucions de mínims, sense tenir en compte l’eficiència energètica.

Aquest fet es deu principalment a què els propietaris dels habitatges que es destinen a lloguer no obtenen cap benefici pel fet d’incloure criteris d’eficiència energètica en les reformes o rehabilitacions que realitzen, ja que l’estalvi conseqüent a l’aplicació d’aquestes mesures repercuteix directament en l’inquilí.

L’Ajuntament vol incidir en aquest tipus d’actuacions promovent i donant suport econòmic a propietaris per a què les reformes i rehabilitacions d’habitatges es realitzin incorporant criteris d’eficiència energètica i ús racional de l’energia.

Residencial

Projectes destacats

32

Estimular la generació distribuïda en les principals indústries

consumidores de Barcelona potenciant la cogeneració i

les instal·lacions fotovoltaiques.

La indústria de Barcelona, a més de ser consumidors eficients, també poden esdevenir centres de generació d’energia, aprofitant el principal recurs disponible a la ciutat, el sol, així com les tecnologies d’alta eficiència a les que tenen accés. L’energia solar fotovoltaica i la cogeneració es postulen com les millors tecnologies de generació d’energia a les indústries de Barcelona.

És per això que l’Ajuntament, conjuntament amb les empreses industrials, vol impulsar la instal·lació de plantes de cogeneració per donar calor útil als diferents processos de la indústria i generar electricitat. Aquest tipus de projecte és viable tècnica i econòmicament i es planteja com una inversió pròpia de l'empresa.

Així mateix, s’ha posat com a fita impulsar la captació solar a les cobertes industrials per produir energia. En aquest sentit, l’Ajuntament ha fet una aposta mitjançant la nova Ordenança Solar Fotovoltaica, en la que preveu la incorporació de sistemes fotovoltaics a les noves instal·lacions industrials de la ciutat. Tot i així, i buscant aprofitar al màxim els espais disponibles, vol dinamitzar el potencial d’algunes cobertes solars existents mitjançant l’assessorament i el recolzament administratiu per facilitar la instal·lació d’energia fotovoltaica en determinades cobertes industrials.

Es preveu instal·lar una potència de 3,7 MWe de cogeneració i 3,6 MWp d’energia solar fotovoltaica.

Indústria

Projectes destacats

33

Xarxes

Projectes destacats

Aprofitament de les energies residuals disponibles a

Barcelona, apostant per la generació centralitzada d’energia i

la distribució de calor i fred mitjançant les xarxes de

climatització en noves zones d’expansió urbanística.

Actualment, hi ha una xarxa de DHC a la zona del 22@ i Fòrum

(en expansió), amb aportació del calor residual de la instal•lació de

valorització energètica de residus del Besòs.

En aquest sentit, i com a exemple clar de l’aposta de l’Ajuntament de Barcelona per aquests sistemes, s’està desenvolupant a la ciutat un altre macroprojecte de similars característiques, mitjançant la construcció i instal•lació d’una central de generació d’energia. Aquesta central, ubicada a la Zona Franca de Barcelona, es connectarà a una nova xarxa de distribució del calor i fred per tal d’alimentar energèticament àrees de la Zona Franca, de Barcelona i de l’Hospitalet de Llobregat.

Aquest projecte, però, donades les seves característiques, és difícilment replicable en un entorn urbà com Barcelona. Tot i això, sí existeixen determinades actuacions, com l’extensió de la xarxa de 22@ i Fòrum a l’àmbit de Sant Andreu – Sagrera, noves zones a urbanitzar o zones a rehabilitar de la ciutat que, fent servir el mateix concepte (generació centralitzada i climatització mitjançant una xarxa de distribució de fred i calor), poden ser replicables a diferents zones de Barcelona. És el cas de les xarxes de climatització de barri

34

Seguiment sobre l’estat de les xarxes i la qualitat del servei de subministrament elèctric i de gas a la ciutat de Barcelona.

Conscients de les competències que l’Ajuntament de Barcelona té sobre les xarxes de subministrament d’electricitat i gas natural de la ciutat, es considera imprescindible la col·laboració i complicitat de les empreses distribuïdores d’energia per tal de poder fer un seguiment acurat de l’estat de les xarxes i preveure, conjuntament, les accions de millora que cal realitzar a la mateixa.

En aquest sentit, s’han creat diferents taules d’infraestructures de serveis urbans, entre elles la de subministrament elèctric i subministrament de combustibles.

Aquestes taules es constitueixen com un instrument de coordinació entre les diferents àrees de l’Administració Municipal pel seguiment de les infraestructures de Serveis, tant d’Operadors públics i privats.

Les principals funcions de la TISU són: el coordinar les actuacions associades als projectes de millora de serveis per a minimitzar el seu impacte sobre la ciutat, identificar punts febles i crear mecanismes de seguiment les millores a realitzar, indicadors d’estat i mantenir informats els operatius.

Xarxes

Projectes destacats

35

Continuar prioritzant l’ús dels principals recursos renovables dels que disposa la ciutat i incorporar tecnologies d’alta eficiència, mitjançant l’Ordenança Solar i l’impuls de sistemes de trigeneració en hotels.

El principal recurs renovable del que disposa Barcelona és l’energia solar. Cal continuar augmentant el nombre d’instal•lacions, i garantint el correcte funcionament i gestió de les existents, així com trencar barreres d’altres fonts renovables poc implantades per tal d'avançar en la descentralització de la generació.

Energies Renovables i Generació Eficient

Projectes destacats

L’Ordenança Solar regula la obligatorietat d’incorporar sistemes solars tèrmics i/o fotovoltaics en edificis de nova construcció o rehabilitacions que es construeixin a la ciutat. Aquesta normativa local va més enllà de les exigències estatals (Código Técnico de la Edificación), tant pel que fa als usos afectats (incorporant, en el cas de la fotovoltaica, indústries, centres d’ensenyament i esportius i aparcaments), com a les exigències (superfície o potència pic a instal•lar).

Per altra banda, l’Ajuntament de Barcelona també aposta per la cogeneració i la trigeneració, en el moment de la substitució de grans sistemes de producció de calor existents. Un clar exemple és el sector hoteler.

36

L’Ajuntament ofereix la ciutat com a laboratori per a promocionar la R+D en productes que redueixen la contaminació local. Proves pilot de materials constructius fotocatalítics per reduir la presencia de NOx a l'aire.

Actualment estan sortint materials com ceràmiques, morter, pintura, panots que poden dotar-se que tenen la capacitat de reduir substàncies contaminants presents a l'atmosfera com ho són els NOx, PM10, Benzens, òxids de carboni o Policondensats aromàtics. Segons el tipus de contaminant, el material amb capacitat fotocatalitica i amb l'ajuda de la llum solar transforma els agents contaminants en nitrats, carbonats o sulfats que són compostos no tòxics.

L’Ajuntament de Barcelona vol conèixer l'efectivitat d’aquests nous materials fotocatalitics per reduir la concentració de NOx a l'aire.

En aquest sentit, està impulsant diferents proves pilot demostratives de l'efecte que poden tenir certs materials amb capacitat fotocatalítica sobre determinants contaminants com el NOx i la part orgànica de les partícules en suspensió (pavimentació de carrers, pintura de murs i façanes, senyalitzacions, etc.).

Electrificació del Port:

Avançar en la progressiva electrificació del port per subministrar energia als vaixells evitant les seves emissions actuals ja que han de mantenir els motors engegats mentre estan atracats en el port.

General

Projectes destacats

37

Mobilitat i Transport

Projectes destacats

Nombre y distribución modal de etapas de desplazamientos en BarcelonaEtapas de

desplazamientos Internos Connexión Total

Transporte público 1.712.106 35,2% 1.433.979 48,1% 3.146.085 40,1%

Vehículo privado 930.764 19,1% 1.296.639 43,5% 2.227.403 28,4%

A pie y en bici 2.226.268 45,7% 251.217 8,4% 2.477.485 31,6%

Total 4.869.139 100% 2.981.834 100% 7.850.973 100%

38

Emissions de NOx de la circulació viària a Barcelona i Rondes per tipus de vehicle (2008): 5.014,72 tn/any [COPERT+RSD] [mitja total (♦): 1,1297 g/km]

0,27110,8982

0,00640,6074 0,8311

1,3240

4,4817

11,0090

9,9671

8,6364

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

Turisme (Gasolina) Turisme (Gasoil) Turisme (Híbrid) MOTOS (Gasolina) LDV (Gasolina) LDV (Gasoil) MDV (Gasoil) HDV (Gasoil) AUTOCARS+BUS(GASOIL)

AUTOBUS: TMB(GASOIL+GN)

tn NOx/any

0

2

4

6

8

10

12

14g/km

Emissions de NOX

del transport viari de Barcelona ciutat:5.014,72 tn/any

Emissions de NOx a Barcelona i Rondes dels vehicles per classificació EURO (2008): 5.014,72 tn/any [COPERT+RSD] [mitja total (♦): 1,1297 g/km]

2,010,52 0,32 0,13 0,10 0,01 0,77 0,94 1,02 1,02 0,83 0,27 0,56 0,81 0,63

3,00

0,70 0,29 0,16 0,08

2,991,63 1,63 1,37 1,11

7,60 8,09 7,375,80

3,672,05

19,56

12,4914,28

11,93

6,90

4,04

10,98 11,57 11,74

6,54

3,73

7,59

1,90

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1.000

PRE-EURO EURO I EURO II EURO III EURO IV HIBRID PRE-EURO EURO I EURO II EURO III EURO IV PRE-EURO EURO I EURO II EURO III PRE-EURO EURO I EURO II EURO III EURO IV PRE-EURO EURO I EURO II EURO III EURO IV PRE-EURO EURO I EURO II EURO III EURO IV EURO V PRE-EURO EURO I EURO II EURO III EURO IV EURO V EURO I EURO II EURO III EURO IV EURO V EURO III (GN) EURO IV [EEV] (GN)

tn NOx/any

0

5

10

15

20

25g/km

TURISMES GASOLINA TURISMES GASOIL MOTOS + CICLOMOTORS FURGONETES GASOLINA FURGONETES GASOIL MDV (CAMIONS <12tn) GASOIL HDV (CAMIONS >12tn) GASOIL BUS i AUTOCARS GASOILBUS i AUTOCARS GASOIL BUS GNC

<E E1 E2 E3 E4 HIB <E E1 E2 E3 E4 <E E1 E2 E3 <E E1 E2 E3 E4 <E E1 E2 E3 E4 <E E1 E2 E3 E4 E5 <E E1 E2 E3 E4 E5 E1 E2 E3 E4 E5 E3 EEV

E: Classificació EURO

turismes furgonetes camions Bus + autocarsMotos

Projectes destacats

39

Projectes destacats

Energia per quilòmetre

GEH per quilòmetre

Contaminants locals per

quilòmetre

Més òptim Menys òptim

Diversificació energètica

40

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

no consta EURO VI EURO V EURO IV EURO III EURO II EURO I ECE 15/04

Euro-4

Euro-3

Euro-5

Euro-6

CENS DE TURISMES FUTUR (renovació natural)

PARC DE TURISMES CIRCULANT (DETECCIÓ RSD)

Euro 6

Euro 5

Euro 4

Euro 3

0,00

2,00

4,00

6,00

8,00

10,00

12,00

14,00

16,00

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

tn NOx/dia tipus

EVOLUCIÓN DE LAS EMISSIONES DE NOx DEL TRÁNSITOESCENARIO DE RENOVACIÓN NATURAL

-20%

-50%

Projectes destacats

Distribució de la circulació viària a Barcelona i Rondes per Classificació EURO (2008): 4.439,16 Mveh-km/any

Pre-EURO5,6%

EURO I5,5%

EURO II14,4%

EURO III34,8%

EURO IV39,2%

EURO V0,4%

EURO VI0,0%

41

L’Ajuntament de Barcelona vol reduir l’ús del vehicle a la ciutat, no prohibir la seva circulació.

Foment del transport públic Barcelona – Area metropolitana- L9

A Barcelona es realitzen diàriament uns 6 milions de desplaçaments, segons dades del 2008; 4,3 milions corresponen a desplaçaments interns i 1,7 milions a desplaçaments interns-externs, suposant un gran flux de circulació de vehicles que provenen de fora de la ciutat (més del 50% no són de Barcelona i, d’aquests, el 70% són vehicles dièsel) i per tant, cal seguir en aquesta línia.

Per tant, per tal de reduir la circulació de vehicles a la ciutat, és imprescindible un bon mallat de transport públic ciutat – àrea metropolitana, a fi de continuar promovent el canvi modal. Infraestructures com la Línia 9 del metro són clau per a assolir amb èxit aquesta fita.

Completar la Línia 9 assumiria una demanda de uns 400.000 viatgers diaris, que suposarà l’any 2020 un increment superior al 39% en l’ús de la xarxa de metro.

Mobilitat i transport

Projectes destacats

42

L’Ajuntament de Barcelona vol disminuir la contaminació dels vehicles que circulen per la ciutat.

Control d’emissions de vehicles més contaminants

Detectar els vehicles més contaminants, i fer que redueixin les seves emissions fins a un valor mig de la seva categoria. Per assolir aquest objectiu es duran a terme accions de sensibilització directa als conductors dels vehicles més contaminants i es treballarà amb l’Administració Estatal i Autonòmica per incorporar en el protocol de la ITV la valoració de NOx i PM10, i per afavorir la renovació dels vehicles.

El projecte es planteja en dues fases:

1a. Fase: Sensibilització de l’efecte que el trànsit viari té sobre la qualitat de l’aire de la ciutat a partir de la realització del control d'emissions mesurades del tub d'escapament dels vehicles i associar-les al número de placa de matrícula per adoptar mesures.

2a. Fase: Després de la primera fase d’estimulació, es procedirà a establir un procediment per tal que els vehicles més contaminants no puguin circular per la ciutat llevat que prenguin les accions correctores necessàries.


Projectes destacats

43

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

0,0

1,5

3,0

4,5

6,0

7,5

9,0

10,5

12,0

13,5

15,0

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

% d

e H

C

RS

D H

C g

/km

Porcentaje de Vehículos

Distribuciones de HC

HC g/km

HC Est.: 3

% de HC

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

% d

e N

Ox

RS

D N

Ox

g/km


Distribuciones de NOx

NOx g/km

NOx Est.: 3

% de Nox

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

0,00

0,10

0,20

0,30

0,40

0,50

0,60

0,70

0,80

0,90

1,00

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

% d

e P

M

RS

D P

M g

/km


Distribuciones de PM

PM g/km

PM Est.: 0,4

% de PM

Projectes destacats

Hipòtesis de partida:Control de les emissions reals dels vehicles per a detectar els que són altament contaminants de cada grup.

Període aproximat d’implantació: 2 anys

% d’afectació a la mobilitat3%

Resultats de reducció de Nox11,9 %

44

Projectes destacats

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

tn NOx/año

EVOLUCIÓN DE LAS EMISSIONES DE NOx ESCENARIO DE RENOVACIÓN NATURAL

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

tn NOx/año

28% 22% 3%

ZONA DE BAJAS EMISIONES [LEZ] RENOVACIÓN ACELERADA DEL PARQUE MÓVIL CONTROL EMISSIONES VEH. CONTAMINANTES

TIEMPO DE IMPLANTACIÓN

% VEH-KM AFECTADOS

REDUCCIÓN DE LAS EMISIONES

REDUCCIÓN EMISSIONES RESPECTO ESCENARIO RENOVACIÓN NATURAL: (2008)

ZONA DE BAJAS EMISSIONES: -16,8%RENOVACIÓN ACELERADA DEL PARQUE MÓVIL: -14,8%CONTROL EMISIONES VEH. MAS CONTAMINANTES: -11,9%

ZONA DE BAJAS EMISSIONES RENOVACIÓN ACELERADA CONTROL EMISIONES

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10AÑOS

27-30%

45

Continuar amb el control i ambientalització de les flotes captives, municipals i privades.

•Actuar sobre flotes captives (taxis, autocars privats, vehicles lleugers de mercaderies, etc.), arribant a acords per a la reducció del nombre de vehicles de gasoil de les seves flotes, diversificant el combustible a emprar (elèctric, gas natural, GLP, E85, etc.), a més de treballar en cada cas altres mesures com:

••Taxis: reduir la circulació en buit.••Autocars escolars: controlar les emissions dels vehicles, informant dels resultats a escoles i AMPAS, amb l’objectiu que la reducció de les emissions sigui un criteri a l’hora de fer noves contractacions de serveis. ••Vehicles lleugers de mercaderies: controlar les emissions dels vehicles i informar sobre el seu impacte, per en una segona fase plantejar la regulació de l’accés a les zones de càrrega i descàrrega en funció de les bondats ambientals del vehicle.


Projectes destacats

46

Continuar amb el control i ambientalització de les flotes captives, municipals i privades.

•Aconseguir la complicitat i implicació del Port per actuar sobre els vehicles que circulen pel seu interior.

•Continuar l’ambientalització de flotes de transport públic en superfície, incorporant nous sistemes de propulsió dels vehicles, com el gas natural, o els sistemes híbrids, en línia amb les actuals polítiques de TMB.

•Continuar l’ambientalització de les flotes municipals.

•Promoure l’ús del vehicle elèctric a la ciutat, amb especial èmfasi en les motos elèctriques.


Projectes destacats

47

4.2 ResultatsPECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona

Els resultats del PECQ. Escenari tendencial vs Escenari PECQ

PressupostDels projectes que s’han pogut valorar econòmicament s’estima que el PECQ pot tenir un cost de 688 M€ (sense IVA):

• Programa Ciutat : 492 M€ • Programa Municipal: 196 M€*

S’estima que les inversions necessàries per a posar en marxa el PECQ significaran un increment del PIB de la comarca del barcelonès del 0,97%.

L’aplicació dels projectes pot arribar a induir la creació de més de 900 llocs de treball anuals a la comarca.

El cost que directament podria ser repercutit a l’Ajuntament de Barcelona ascendeix a 217 M€, uns 22 M€ anuals.*No s’ha inclòs el cost del projecte: “Desplegament de la nova contracta de neteja amb flota de vehicles ambientalitzada” (projecte que pertany al Pla Municipal en desenvolupament).

-9%2020 respecte 2008

+10%PECQ 2020

+19%Tendencial 2020

Energia(per càpita, respecte valor 2008)

-16%2020 respecte 2008

+1%PECQ 2020

+17%Tendencial 2020

Emissions GEH(per càpita, respecte valor 2008)

-25%

PECQ 2020

-12%

Tendencial 2020

Emissions NOx(per càpita, respecte valor 2008)

-41%

PECQ 2020

-23%

Tendencial 2020

Emissions PM10(per càpita, respecte valor 2008)

48


Els resultats del PECQ. Escenari tendencial vs Escenari PECQESCENARIS D'EMSISIONS DE NOx

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

2008 2009P 2010P 2011P 2012P 2013P 2014P 2015P 2016P 2017P 2018P 2019P 2020P

tn NOx/any

Tendencial-2020

Escenari PECQ-2020

ESCENARIS D'EMSISIONS DE PM10

0

100

200

300

400

500

600

700

800

2008 2009P 2010P 2011P 2012P 2013P 2014P 2015P 2016P 2017P 2018P 2019P 2020P

tn PM10/any

Tendencial-2020

Escenari PECQ-2020

ESCENARIS DE CONSUM ENERGÈTIC

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

P

2010

P

2011

P

2012

P

2013

P

2014

P

2015

P

2016

P

2017

P

2018

P

2019

P

2020

P

[GWh/any]

Tendencial-2020

Escenari PECQ-2020

ESCENARIS D'EMSISIONS DE GEH (Mix elèctric de Catalunya)

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

P

2010

P

2011

P

2012

P

2013

P

2014

P

2015

P

2016

P

2017

P

2018

P

2019

P

2020

P

x1000 tnCO2eq/any

Tendencial-2020

Escenari PECQ-2020

+

++

+

Documents

PLA D’ENERGIA, CANVI CLIMÀTIC I QUALITAT DE L’AIRE DE BARCELONA 2011 - 2020