Pla Especial Montgròs

Gener de 2011

PLA ESPECIAL D’INFRAESTRUCTURES DE TELECOMUNICACIONS DEL CIM DEL MONTGRÒS. DOCUMENT PER AVANÇ

Pla Especial d’Infraestructures de Telecomunicacions del Cim del Montgròs.

Clau: -; Canyelles / Sant Pere de Ribes

ÍNDEX DEL PLA ESPECIAL

A. MEMÒRIA I ESTUDIS APÈNDIX 1. OPERADORS TELECOMUNICACIONS EXISTENTS

APÈNDIX 2. ESTUDI DE TELECOMUNICACIONS EXISTENT

APÈNDIX 3. ESTUDI ARQUITECTÒNIC EXISTENT

APÈNDIX 4. INFORMACIÓ CATASTRAL

APÈNDIX 5. INFORMACIÓ GEOLÒGICA

APÈNDIX 6. INFORMACIÓ DEMOGRÀFICA

APÈNDIX 7. PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

APÈNDIX 8. PLANEJAMENT DE RANG SUPERIOR. ATERMENAMENT

APÈNDIX 9. INFORMES PRECEPTIUS

B. PLÀNOLS REGULADORS C. NORMES REGULADORES D. AVALUACIÓ ECONÒMICA

E. PLA D’ETAPES F. INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

ÍND

EX D

EL P

LA E

SPEC

IAL



A.

MEM

ÒR

IA I

ESTU

DIS


Clau: - ; Canyelles / Sant Pere de Ribes

MEM

ÒR

IA I

ESTU

DIS

ÍNDEX 1. CONVENIÈNCIA

1.1. CONVENIÈNCIA I OPORTUNITAT

1.2. ANTECEDENTS URBANÍSTICS

1.3. DEBILITATS, AMENACES, FORTALESES I OPORTUNITATS

1.4. TRAMITACIÓ ADMINISTRATIVA

2. MEMÒRIA D’INFORMACIÓ

2.1. INFORMACIÓ GENERAL

2.2. ANTECEDENTS

2.3. PLANEJAMENT DE RANG SUPERIOR

2.4. ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT

2.5. CONDICIONANTS

2.6. INFRAESTRUCTURES I SERVEIS EXISTENTS

3. PARTICIPACIÓ CIUTADANA

3.1. FASE D’INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ

3.2. FASE DE PARTICIPACIÓ PRÈVIA

3.3. FASE DE PARTICIPACIÓ A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA

3.4. FASE DE PARTICIPACIÓ POSTERIOR A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA

4. MEMÒRIA D’ORDENACIÓ

4.1. MARC JURÍDIC

4.2. ORDENACIÓ DEL SÒL

4.3. QUADRE DE DADES

4.4. PREVISIÓ D’ESPAI PER A COMPANYIES OPERADORES

4.5. PROJECTE

APÈNDIX 1. OPERADORS TELECOMUNICACIONS EXISTENTS APÈNDIX 2. ESTUDI DE TELECOMUNICACIONS EXISTENT APÈNDIX 3. ESTUDI ARQUITECTÒNIC EXISTENT APÈNDIX 4. INFORMACIÓ CATASTRAL APÈNDIX 5. INFORMACIÓ GEOLÒGICA



APÈNDIX 8. PLANEJAMENT DE RANG SUPERIOR. ATERMENAMENT APÈNDIX 9. INFORMES PRECEPTIUS





MEM

ÒR

IA I

ESTU

DIS

1. CONVENIÈNCIA

1.1. CONVENIÈNCIA I OPORTUNITAT L’actual implantació d’instal·lacions de telecomunicacions al cim del Montgròs provoca cert malestar als habitants dels municipis de la comarca del Garraf, especialment als dels municipis que hi limiten: Canyelles i Sant Pere de Ribes, degut a l’impacte visual i paisatgístic de les 8 torres de radiocomunicació existents una al costat de l’altra. Això provoca que els ajuntaments responsables de la zona actuïn amb molt de zel davant de qualsevol demanda d’ampliació, pràcticament impossibilitant-los i fins i tot dificultant el manteniment. La zona es troba en un estat urbanístic no gaire bo, i són freqüents els actes de vandalisme contra les antenes i altres instal·lacions. Es posa de manifest, per tant, l’interès dels ajuntaments de Canyelles i Sant Pere de Ribes i del Consell Comarcal del Garraf d’adecentar la zona, i també l’interès dels diferents operadors de telecomunicacions presents al Montgròs, de donar uns bons serveis, de millorar-lo i fins i tot ampliar-lo. Degut a les inquietuds esmentades, es va arribar a l’acord de proposar la unificació de totes les estructures radiants sobre un mateix suport tal i com recomana el Decret 148/2001, de 29 de maig, d’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia i altres instal·lacions de radiocomunicació. Per altra banda, el traçat dels límits dels termes municipals entre Canyelles, Sant Pere de Ribes i el Parc Natural del Garraf no coincideixen, especialment a l’àmbit d’actuació del Cim del Montgròs. Per tant, el present Pla Especial permetrà:

- Definir l’ordenació de la implantació i les determinacions per a la construcció d’una nova torre unificada de telecomunicacions al cim del Montgròs.

- La definició i adaptació formal dels límits dels termes municipis de Canyelles, Sant Pere de Ribes i del Parc Natural del Garraf, a l’àmbit d’actuació.

- Classificar el sòl de l’àmbit d’actuació, per a l’establiment del corresponent Règim Jurídic.

- Regular l’impacte paisatgístic i mediambiental. - Recuperar els valors paisatgístics i culturals del cim.


Les antenes existents en el Cim del Montgròs estan situades en l’àmbit municipal de dos Municipis: Sant Pere de Ribes i Canyelles. Per tant, els paràmetres urbanístics aplicables actualment s’han de prendre del planejament que dirigeix urbanísticament ambdós municipis, així com del Pla Especial del Parc del Garraf, ja que els operadors que estan situats en la vessant de Sant Pere de Ribes (vessant Sud), s’ubiquen total o parcialment dins l’àmbit del Parc del Garraf.



Sant Pere de Ribes Segons el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Pere de Ribes (POUM), aprovat definitivament el 11 d’octubre de 2001 i publicat el 21 de març de 2001, classifica l’àmbit que ens ocupa en sòl no urbanitzable d’especial protecció, clau SRP – 1, que correspon a aquells terrenys que formen part del Parc del Garraf. D’altra banda el POUM ja preveia la necessitat de regulació d’aquest àmbit i delimita com a “Pla Especial del Montgròs” una superfície total de 6.833 m2, dels quals 1.650 m2 queden dins del Terme Municipal de Sant Pere de Ribes. Aquest queda regulat per l’article 33 de les Normes Urbanístiques del POUM, i està grafiat en els plànols d’ordenació:

- II.1 “Estructura General i Orgànica del Territori” - II.4 “Sistemes i Esquemes d’Infraestructures”.

Aquests dos plànols s’adjunten a l’Apèndix 8 del Present Pla Especial

Parc Natural del Garraf

Segons la Modificació del Pla Especial de Protecció del Medi Físic i del Paisatge de l’Espai Natural del Garraf, aprovat definitivament el 19 de novembre de 2001 i publicat el 19 de març de 2002, les instal·lacions tècniques i les seves edificacions complementàries, existents a l’àmbit de l’espai natural, s’adequaran a les condicions de disseny que fixa aquest Pla Especial per a l’edificació, a fi i efecte de disminuir l’eventual impacte negatiu que les mateixes puguin produir en el paisatge.

Canyelles La Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana del Municipi de Canyelles (PGOM), aprovat definitivament el 9 d’abril de 1986 i publicat el 5 de juny de 1987, classifica aquests terrenys de sòl urbà qualificat com a parc urbà, clau PU, que són espais lliures que no tenen consideració de sistema general (Zona verda/Serveis tècnics). Reconeix en aquest àmbit l’existència de les infraestructures de telecomunicacions, afegint la clau ST, infraestructures de serveis tècnics, sense delimitar un àmbit concret. Aquest queda regulat per l’article 21 de les Normes Urbanístiques del PGOM, i està grafiat en els plànol d’ordenació:

- 4.9 “Ordenació detallada del Sector Urbanitzable Califòrnia” Aquest plànol s’adjunta a l’Apèndix 8 del Present Pla Especial Esmentar també que hi ha un Text Refós de la Normativa Urbanística, aprovat definitivament el 30 de març de 2006 i publicat el 22 de setembre de 2006. En aquest, les infraestructures dels serveis tècnics queden regulats per l’article 20.

1.3. DEBILITATS, AMENACES, FORTALESES I OPORTUNITATS Per tal de poder determinar els objectius del pla i els criteris d’actuació s’ha realitzat un anàlisi, en base a la informació prèviament recollida, que determina les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats de Canyelles, Sant Pere de Ribes i el Parc Natural del Garraf enfront la redacció d’aquest Pla Especial i el seu desenvolupament



MEM

ÒR

IA I

ESTU

DIS

socioeconòmic, urbanístic i ambiental. A partir de les principals línies estratègies obtingudes s’han desenvolupat els objectius del Pla i els criteris d’actuació.

PUNTS FEBLES PUNTS FORTS Socioeconòmic i marc legal

- Situació irregular de la totalitat de

les operadores - Afectacions a la població per

fallades dels sistemes

- Millora dels serveis de comunicació a la població

Tecnològic

- Precarietat de les instal·lacions - Falta d’espai per encabir els equips

necessaris

- Compartiment de tots els serveis

comuns - Comoditat d’accés als equips

transmissors

Medi Ambiental

- Impacte visual i paisatgístic

- Integració adequada a l’entorn

AMENACES OPORTUNITATS

Socioeconòmic i marc legal

- Necessitat de nova normativa per a regularitzar el cim

- Degradació del cim per proliferació d’infraestructures sense control

- Integració de totes les operadores

en una mateixa torre singular que sigui punt de referència estètica, funcional i d’integració.

Tecnològic

- Equips i espais al límit de les seves capacitats

- Les noves ampliacions implica la creació de noves antenes

- Unificació de tots els elements de

telecomunicacions - Millora del servei

Medi Ambiental

- Degradació de l’entorn per la manca manteniment de les instal·lacions

- Afectacions a vegetació autòctona

- Recuperació del cim com a

mirador i punt de pas d’itineraris - Minimització de l’impacte visual i

paisatgístic



1.4. TRAMITACIÓ ADMINISTRATIVA Als efectes de que el Pla Especial d’infraestructures de Telecomunicacions del Cim del Montgròs tingui eficàcia, la tramitació administrativa a seguir és: Amb tota aquesta informació de l’Avanç es procedeix a la redacció del document per Aprovació inicial i formulació de ISA.

AVA

NÇ

La

sev

a ap

rova

ció

és p

otes

tativ

a.

DOCUMENTACIÓ TRAMITACIÓ Determinacions: • Establiment de la qualificació com a

sistema urbanístic del sol que requereixi la implantació de la infraestructura.

• Regulació de les característiques de la infraestructura (àmbit afectat, paràmetres edificadors,.....)

• Establiment de les condicions de caràcter urbanístic exigibles, relatives als accessos, serveis urbanístics i la integració de la infraestructura en l’ordenació urbanística de l’entorn.

Medi Ambient: • Perquè faci l’Avaluació

ambiental. Termini: 1 mes.

• Elabora:Informe de

Sostenibilitat Ambiental (ISA)

Contingut: • Memòria descriptiva i justificativa de

la necessitat i conveniència del Pla: - Anàlisi del planejament i

normativa vigent. - Anàlisi de la realitat física. - Anàlisi socio – econòmica - Anàlisi demogràfica. - Objectius i criteris generals del

pla • Memòria de la ordenació que es

preveu: - Telecomunicacions. - Servituds.

• Informe ambiental preliminar

Sol·licitud informes exigibles de caràcter previ: • Diputació de Barcelona. Àrea

d’Espais Naturals: Àmbit dins el Parc Natural del Garraf

• Ministerio de Fomento. Dirección General de Aviación Civil: Àmbit dins de Servitud aeronàutica.

• Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones: Ja que la ubicació de la instal·lació és compartida.

• Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge: Es demana al estar dins el Parc Natural del Garraf.

• Generalitat de Catalunya. Secretaria de Telecomunicacions.



MEM

ÒR

IA I

ESTU

DIS

CO

NSE

LL C

OM

AR

CA

L D

EL G

AR

RA

F Atès que és un Pla Especial de l’article 67.1.e, cal que el Consell Comarcal tingui competències de tramitació o aprovació de Plans Urbanístics. Previ a l’aprovació inicial, es podrà acordar l’aprovació i publicació del programa de participació ciutadana. 1. APROVACIÓ INICIAL:

Pla Especial i ISA Suspensió llicències per un Termini màxim de 2 anys.

2. INFORMACIÓ PÚBLICA: • Mínim 45 dies (Llei 6/2009) • Fase de consulta:

- Tauler d’edictes. - DOGC / BOP - 2 diaris de major difusió. - Mitjans telemàtics. - PROPIETARIS dels terrenys afectats per l’àmbit - Ajuntaments Afectats per l’àmbit i limítrofes. - Als organismes: DARP, Direcció General del patrimoni Cultural (Arqueologia), Departament d’Habitatge i medi ambient, Agència Catalana de l’Aigua, Direcció General d’Arquitectura i paisatge, Secretaria per a la Mobilitat, Direcció General del Ports, Aeroports i Costes, Departament de Salut, Direcció General del Medi Natural, Ministerio de Industria, Direcció General de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació, Subdirecció General de Sistemes de Navegació aèria i aeroportuària, Diputació de Barcelona, Centre de la propietat Forestal, Comissió del Mercado de las telecomunicaciones, Agencia Estatal de Radiocomunicaciones, Ministerio de Ciencia i Tecnologia, Aviación Civil: El termini per emetre informe és el mateix de 45 dies; excepte si llei sectorial estableix un altre termini superior.

3. ELABORACIÓ DE LA MEMORIA AMBIENTAL (MA): • S’entrega, juntament amb tota la documentació fins l’informe de les

al·legacions, a Medi Ambient per a la seva aprovació.

4. APROVACIÓ PROVISIONAL:

• Pla Especial i Memòria Ambiental • NOTIFICACIÓ: Propietaris dels terrenys de l’àmbit / Ajuntaments

afectats. • REMISSIÓ de tot l’expedient a la COMISSIÓ D’URBANISME per a

la seva APROVACIÓ DEFINITIVA (2 mesos) 5. Quant arribi l’acord de l’aprovació definitiva notificació a Propietaris

i Organismes en que els seus informes son exigibles en caràcter previ.



SAN

PER

E D

E R

IBES

• Per a la tramitació del PLA ESPECIAL:

1. a 3. Són els mateixos passos que els descrits per al Consell Comarcal. 4. Remissió de tot l’expedient a la Comissió d’Urbanisme perquè emeti informe: Termini 2 mesos. Si no l’emet es considera favorable. 5. Aprovació definitiva. 6. Publicació al DOGC / Mitjans telemàtics. 7. Remissió de tot l’expedient a la Comissió d’Urbanisme.

CA

NYE

LLES

• El Pla Especial és coherent amb el Planejament de rang superior,

per tant serà aplicable amb l’aprovació definitiva per part de la Comissió d’Urbanisme.

• Per la tramitació del Pla Especial, els passos són els mateixos que

els especificats per al Consell Comarcal.



MEM

ÒR

IA I

ESTU

DIS



2.1.1. Àmbit L’àmbit del present Pla Especial d’Infraestructures de Telecomunicacions es correspon amb el cim del Montgròs on es localitzen les 8 torres de gelosia amb les seves corresponents casetes de servei, per sobre la cota 345, que ocupa una superfície de 2,5 hectàrees aproximadament. Tanmateix cal tenir en compte un àmbit força més ampli que incorpora els sectors adjacents al Montgròs, els seus accessos principals, les construccions i teixits edificats més pròxims.

2.1.2. Emmarcament territorial El Montgròs gaudeix d’una situació estratègica dins la comarca del Garraf en tant que es troba envoltat de les poblacions amb més habitants i d’infraestructures viàries que li proporcionen una alta accessibilitat. El cim assoleix la cota 358 m. La centralitat li confereix importància i singularitat tant pel que fa a l’emplaçament de serveis de telecomunicació (per la important àrea d’influència existent al seu entorn, per l’alçada del cim i altres aspectes tècnics favorables) com pel que fa a aspectes paisatgístics, cal considerar la presència del Montgròs des de diferents punts de la comarca i el domini paisatgístic de la mateixa des del seu cim. El Montgròs es troba completament rodejat d’infraestructures viàries estructurals d’escala comarcal i territorial que li confereixen una altíssima accessibilitat: la C-15 i la C-15B que uneixen Vilanova i la Geltrú i Sitges respectivament amb Vilafranca del Penedès, i la C-32 (túnels del Garraf). El cim del Montgròs queda a cavall entre els municipis de Sant Pere de Ribes i Canyelles. La vessant sud, dins el terme municipal de Sant Pere de Ribes, forma part de l’ampliació del Parc del Garraf, que la incorpora com a connexió entre el Massís del Garraf i el Parc d’Olèrdola. La vessant nord està en contacte directe amb les urbanitzacions del municipi de Canyelles; la urbanització Califòrnia queda a menys de 200 m del cim. Des del cim es domina d’una banda tota la plana de Ribes fins al mar i de l’altre, el paisatge característic de la depressió del Penedès. En referència a la Planificació de caràcter més general, el Pla Territorial Metropolità de Barcelona simplement reconeix la presència i normativa del Parc Natural del Garraf. El Montgròs dins la xarxa de telecomunicacions: El cim del Montgròs es troba situat entre poblacions amb un gran nombre d’habitants: Vilanova i la Geltrú amb 55.000 habitants, Vilafranca del Penedès amb 35.000, Sant Pere de Ribes, amb 25.000 i Sitges amb 20.000 habitants, totes elles amb un notable increment de població estacional (turistes). També hi ha un gran nombre de masies i urbanitzacions disseminades pels boscos i camps propers. El cim ocupa un punt elevat



i cèntric des del que s’ofereix un ampli ventall de serveis de radiotelecomunicacions a la comarca i enllaços amb la resta de la xarxa de telecomunicacions autonòmica. La ubicació del Montgròs a mitja distància entre els repetidors de la Mussara i la Morella el fa necessari per donar cobertura a les poblacions esmentades ja que sinó es crearien nombroses zones d’ombra degut a la serralada litoral. La documentació subministrada pels operadors actuals de les torres mostra els diferents tipus de serveis de telecomunicacions existents actualment:

- Difusió de canals de televisió amb cobertura per a les comarques del Garraf, Alt Penedès i algunes poblacions del Baix Penedès.

- Difusió de telefonia mòbil de diferents companyies a la comarca del Garraf. - Radioenllaços per a diferents poblacions, amb les torres situades al pic de

la Morella al municipi de Begues i a la Mussara que pertany al municipi de Vilaplana del Camp.

- Telefonia de grups tancats. - Comunicacions privades entre la policia, bombers, ADF i telecontrol

d’estacions transformadores.

El Montgròs dins del Parc del Garraf: El Parc Natural del Garraf limita amb la vall inferior del Llobregat, el mar Mediterrani i la depressió del Penedès. Actualment ocupa una superfície de 12.376 hectàrees. Es tracta d’un paisatge eminentment rocós i agressiu, el relleu està solcat per rieres seques encaixades entre el rocam, cims baixos i arrodonits, i les parets rocoses de color gris blanquinós. El cim del Montgròs queda situat al sud-oest del massís del Garraf, i la seva vessant sud forma part de la carena recentment incorporada al Parc Natural del Garraf, com a mesura proteccionista de l’entorn natural del parc i com a connexió o com a petit corredor biològic entre el Massís del Garraf i el Parc Natural d’Olèrdola. Els estudis del medi físic i natural del Parc descriuen la vegetació i fauna predominant al cim del Montgròs. Es tracta d’un cim on hi predomina el paisatge rocós amb vegetació típicament mediterrània, garrigues, brolles calcícoles i prats de sabanoide de càrritx i també pinedes de pi blanc, com a boscos secundaris resultants de l’acció antròpica. Pel que fa a la fauna que es pot trobar actualment pròxima al cim assenyalar les aus passeriformes i les perdius autòctones. El Parc Natural del Garraf gestiona les rutes i camins que el travessen amb la voluntat de donar a conèixer la riquesa del patrimoni natural i cultural del parc i el seu entorn. Assenyalar la presència de la ruta naturalista del Montgròs, que s’inicia i s’acaba al mateix nucli antic de St. Pere de Ribes, itinerari núm.39 de la xarxa de rutes d’interès paisatgístic i arquitectònic del Parc natural, a més d’altres rutes de més llarg recorregut com la Ruta del Tres Puigs, que recorre el Montgròs, el Puig de l’Àliga i La Talaia.



MEM

ÒR

IA I

ESTU

DIS

2.1.3. Objectius L’objecte d’aquest document és la reordenació de les infraestructures del cim del Montgròs en compliment de la normativa general d’ordenació urbanística i mediambiental i la normativa específica de telecomunicacions, condicionats per la importància de la preservació del perfil físic del cim com a punt de referència natural, per a la recuperació del mateix cim per a les persones i per a la necessària restauració de la vegetació, fauna i flora.

2.2. ANTECEDENTS El Consell Comarcal del Garraf, va promoure l’ “Estudi tècnic de situació, anàlisi de les necessitats actuals i futures de les instal·lacions i serveis dels operadors de telecomunicacions al cim del Montgròs” elaborat per l’Àrea de Telecomunicacions del Centre Tecnològic de Vilanova i la Geltrú de la UPC, com a primera actuació per avançar en l’objectiu de reordenar les instal·lacions presents al cim del Montgròs, responent a l’interès manifestat pels ajuntaments de la comarca. En el document s’avalua la viabilitat, amb diferents alternatives tècniques, d’agrupar en una única infraestructura operadors i serveis tècnics, per tal de minimitzar l’ocupació del cim. L’estudi analitza la situació actual de les infraestructures de telecomunicacions i recull les intencions dels diferents operadors i les seves necessitats futures. Aquest estudi s’adjunta en l’Apèndix 2. Estudi de Telecomunicacions existent, del present document. Per altra banda, el mateix Consell Comarcal del Garraf , va encarregar la redacció de l’ “Estudi arquitectònic d’infraestructures de telecomunicacions al cim del Montgrós” a l’equip format per dataAE arquitectura i enginyeria i BOMA, S.L, i gestionat pel Centre Tecnològic de Vilanova i la Geltrú de la UPC .Aquest d’estudi determina i aprofundeix en els principals aspectes arquitectònics de la infraestructura fins al nivell suficient que permeten un primer dimensionat vàlid. Aquest estudi s’adjunta en l’Apèndix 3. Estudi arquitectònic existent, del present document

2.3. PLANEJAMENT DE RANG SUPERIOR POUM SANT PERE DE RIBES Segons el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Pere de Ribes (POUM), aprovat definitivament el 11 d’octubre de 2001 i publicat el 21 de març de 2001, classifica l’àmbit que ens ocupa en sòl no urbanitzable d’especial protecció, clau SRP – 1, que correspon a aquells terrenys que formen part del Parc del Garraf. D’altra banda el POUM ja preveia la necessitat de regulació d’aquest àmbit i delimita com a “Pla Especial del Montgròs” una superfície total de 6.833 m2, dels quals 1.650 m2 queden dins del Terme Municipal de Sant Pere de Ribes. Aquest queda regulat per l’article 33 de les Normes Urbanístiques del POUM, i està grafiat en els plànols d’ordenació:




Aquests dos plànols s’adjunten a l’Apèndix 8 del Present Pla Especial TEXT REFÓS DE LA NORMATIVA URBANÍSTICA DE CANYELLES La Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana del Municipi de Canyelles (PGOM), aprovat definitivament el 9 d’abril de 1986 i publicat el 5 de juny de 1987, classifica aquests terrenys de sòl urbà qualificat com a parc urbà, clau PU, que són espais lliures que no tenen consideració de sistema general (Zona verda/Serveis tècnics). Reconeix en aquest àmbit l’existència de les infraestructures de telecomunicacions, afegint la clau ST, infraestructures de serveis tècnics, sense delimitar un àmbit concret. Aquest queda regulat per l’article 21 de les Normes Urbanístiques del PGOM, i està grafiat en els plànol d’ordenació:

- 4.9 “Ordenació detallada del Sector Urbanitzable Califòrnia” Aquest plànol s’adjunta a l’Apèndix 8 del Present Pla Especial Esmentar també que hi ha un Text Refós de la Normativa Urbanística, aprovat definitivament el 30 de març de 2006 i publicat el 22 de setembre de 2006. En aquest, les infraestructures dels serveis tècnics queden regulats per l’article 20. PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL MEDI FÍSIC I DEL PAISATGE DE L’ESPAI NATURAL DE GARRAF La normativa vigent és la Modificació del Pla Especial de Protecció del Medi Físic i del Paisatge de l’Espai Natural del Garraf, aprovat definitivament el 19 de novembre de 2001 i publicat el 19 de març de 2002. Segons l’article 5.1 d’aquest Pla Especial, es tindrà cura que les obres d’infraestructura limitin en la mesura que sigui possible, els efectes sobre la integritat de la natura, minimitzant l’ impacte paisatgístic i prenent, quan s’escaigui, mesures adequades per a la restauració o el condicionament de les àrees alterades. L’article 11 estableix que les xarxes d’abastament d’aigua, electricitat, telefonia i altres serveis tècnics, s’integraran en el corresponent projecte executiu d’intervenció i es realitzaran de manera que es produeixi el mínim impacte sobre el paisatge i el medi físic. De conformitat amb l’article 15 totes les intervencions a l’edificació preexistent requeriran la redacció del corresponent projecte executiu, que rebrà l’informe preceptiu de la Diputació de Barcelona. Per a les instal·lacions tècniques de nova implantació, l’article 20 determina que només es podran implantar aquelles de les quals es justifiqui degudament l ’interès públic o necessitat social. En aquests casos, la Diputació de Barcelona, podrà establir les mesures especifiques de tractament de les construccions i instal·lacions, per tal de reduir l’eventual impacte negatiu que puguin provocar, preservant-ne en tot cas l’eficàcia tècnica.



MEM

ÒR

IA I

ESTU

DIS

Per l’abalisament de les instal·lacions serà preferent la utilització d’indicadors lluminosos, sempre que no existeixin consideracions normatives que imposin altres procediments d’identificació. Respecte al paisatge, l’article 35 estableix que qualsevol implantació d’usos al territori s’ha de realitzar de manera que se’n minimitzi l’impacte negatiu sobre el paisatge. Es prohibeix tota implantació de nous elements que, per la situació, alçada i volum, puguin limitar els camps visuals generals, alterin l’harmonia del paisatge i en desfigurin les perspectives. En aquest sentit, es prohibeix la localització de qualsevol construcció o instal·lació al punt culminat de turons, colls i carenes. Pel que fa a les condicions de camins i pistes i la circulació de vehicles motoritzats, estableix aquest Pla Especial en el seu article 39 una amplada màxima de 3,5 ml, pendents màximes de l’ordre del 15%, alçades dels desmunts i terraplens, i altres. Pel que fa als elements existents de la xarxa viaria tant sols s’admetran petites modificacions de traçat aconsellades per a una millor adaptació topogràfica o per una reducció de l’eventual impacte en el seu entorn immediat. La reparació de la xarxa bàsica de vies i camins existents són considerats actes sotmesos a llicència i subjectes a informe previ de la Diputació de Barcelona.

2.4. ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT A títol informatiu i segons les dades facilitades per l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes i les dades extretes de l’Oficina Virtual del Cadastre, l’estructura de la propietat en l’àmbit que compren aquest Pla Especial Urbanístic és la següent: TERME MUNICIPAL DE SANT PERE DE RIBES Es tracta de sòl rústec. Destacar la presència d’una parcel·la que es correspon a antigues propostes d’urbanització; Els Vinyals. Aquesta presenta parcel·les venudes a particulars, així com parcel·les en procés de transmissió a l’Ajuntament. TERME MUNICIPAL DE CANYELLES Es tracta de sòl urbà. Hi ha dues parcel·les destinades a Parc Urbà que pertanyen a la Urbanització Califòrnia. A més hi ha una parcel·la amb ús industrial segons les dades extretes del cadastre.



2.4.1. Cadastre TERME MUNICIPAL DE SANT PERE DE RIBES Les dades cadastrals son les següents:

Polígon Parcel·la Sub-parcel·la Ús Superfície Cadastral Referència Cadastral

027

23

a MM - PINEDA PER A FUSTA 1.987 m2

08231A027000230000LI b I - IMPRODUCTIU 542 m2

c MM - PINEDA PER A FUSTA 15.573 m2

39 - MM - PINEDA PER A FUSTA 1.020 m2 08231A027000390001BA

16 - AGRARI 216.050 m2 08231A027000160000LK

10 a MM - PINEDA PER A FUSTA 463.440 m2 08231A027000100000LP

17 a MM - PINEDA

PER A FUSTA 162.704 m2 08231A027000170000LR

b I - IMPRODUCTIU 4.025 m2

TERME MUNICIPAL DE CANYELLES Les dades cadastrals son les següents:

Illa Parcel·la Ús Superfície Cadastral Referència Cadastral

DISSEMINAT 54 INDUSTRIAL 16 m2 000505400CF96G00010G

44957 01 SÒL SENSE EDIFICAR, OBRES

D’URBANITZACIÓ I JARDINERIA 40.035 m2 4495701CF9649N0001UA

02 SOL SENSE EDIFICAR, OBRES D’URBANITZACIÓ I JARDINERIA 6.873 m2 4495702CF9649N0001HA

2.4.2. Títols privats En el moment de redactar el corresponent projecte de reparcel·lació caldrà disposar de la possible informació que faciliten les companyies o altres propietaris en referència a la titularitat dels terrenys.



MEM

ÒR

IA I

ESTU

DIS

2.5. CONDICIONANTS

2.5.1. Topografia i geomorfologia El cim del Montgròs té una alçada de 358m i és el punt més alt de la carena que uneix el Parc del Garraf i amb el Parc d’Olèrdola, amb direcció nord-est sud-oest, limitant la plana agrícola de St. de Ribes i de Vilanova. La vessant sud forma part del municipi de Sant Pere de Ribes i la seva vessant nord pertany al municipi de Canyelles. El cim esdevé frontera física i visual entre aquestes dues poblacions i la seva fisonomia varia a banda i banda de la carena. Les dues vessants es troben solcades per torrents i barrancs, que descendeixen verticalment de la carena, i també per múltiples pistes i camins. Alguns d’aquest camins són carrers de les urbanitzacions més properes, i d’altres són pistes romanents d’antigues iniciatives d’urbanització, molt freqüent a la vessant sud. Pel que fa a la vegetació es diferencia clarament la cara solada de la vessant obaga. A la cara solada hi trobem escassa vegetació, principalment arbustiva del tipus prats calcícoles, mentre que la vegetació de la vessant obaga és més espessa, amb l’aparició d’àrees de bosc de pi blanc. El teixit edificat existent més proper al cim el conformen les parcel·les d’habitatges unifamiliars aïllats de la urbanització Califòrnia, a la vessant obaga dins el municipi de Canyelles: tan sòls les separen una distància de 160ml al cim i un fort desnivell, de més de 65m. Actualment existeixen 4 habitatges unifamiliars construïts en el carrer més proper al cim i un dipòsit d’aigua. Aquestes urbanitzacions d’habitatges unifamiliars aïllats, que s’enfilen per la vessant nord fins a pocs metres al llarg de la carena del Montgròs, molt pròximes al cim i a les instal·lacions de comunicació caracteritzen la imatge d’aquesta vessant, esborrant la presència del cim, eclipsada també pels pics del Parc d’Olèrdola. Les torres de telecomunicacions existents, molt pròximes als habitatges, tenen un fort impacte paisatgístic sobre aquestes urbanitzacions. Sobre la vessant solada l’existència d’habitatges o altres edificacions aïllades és molt puntual i poc present, algunes masies tradicionals lligades a l’agricultura i pocs xalets aïllats (resultants d’anteriors propostes d’urbanitzacions). Actualment existeix una única urbanització; Els Vinyals, acotada en la seva mida, que es situa a mig camí, aproximadament, entre el nucli de St. de Ribes i el cim, a 1,5 Km de camí d’aquest últim. Des dels municipis de la plana la vessant sud del Montgròs té una forta presència, topogràficament esdevé el teló de fons natural. La presència de les antenes de telecomunicacions queda força diluïda, tant per la seva llunyania com per la contundència física i natural del Montgròs. Aquests impactes paisatgístics tan diferents sobre les dues vessants del cim des de cada municipi van acompanyats d’una percepció social molt diferent del Montgròs:



Des del municipi de St. Pere de Ribes existeixen varies iniciatives i entitats que organitzen activitats per conèixer el patrimoni cultural i natural del Montgròs, incorporant-lo a la vida social del municipi. Des del municipi de Canyelles, segons fonts municipals, cap entitat organitza sortides al cim del Montgròs. La visió del cim des d’aquesta vessant s’associa més a torres de serveis de telecomunicacions que a activitats relacionades amb l’oci i el lleure. Les torres existents queden molt pròximes a les edificacions de la urbanització Califòrnia, i el sender per vianants existent que puja al cim no està degudament senyalitzat i és poc accessible. Per últim assenyalar que sobre el cim del Montgròs es localitza un jaciment arqueològic, del tipus “Lloc d’habitació sense estructures” datat entre el 400ac i 50ac, segons l’inventari d’àrees d’expectativa arqueològica elaborat pel POUM. vigent a St. Pere de Ribes. Les fitxes del servei del patrimoni arquitectònic valoren el seu estat de conservació com a “dolent”, i per tant, no es considera rellevant ni important la seva presència. A l’Apèndix 8 S’adjunta el plànol de localització i la fitxa referent a aquest jaciment extrets del POUM de Sant Pere de Ribes.

2.5.2. Geologia i geotècnia Les característiques geològiques i geotècniques del Cim del Montgròs són de naturalesa calcària. En l’Apèndix 5. Informació geològica, es desenvolupa un estudi més detallat sobre la geologia regional i local del Cim del Montgròs així com les característiques geotècniques dels materials calcaris.

2.5.3. Accessibilitat El Montgròs presenta un important número de pistes i camins que el travessen, restes d’anteriors iniciatives que preveien la formació d’una gran urbanització a la vessant sud, que arribava fins al cim, en contacte amb les urbanitzacions existents a la vessant nord. L’accessibilitat rodada principal utilitzada pels vehicles de manteniment de les instal·lacions existents al cim es porta a terme pel camí que uneix el nucli de Sant Pere de Ribes amb la urbanització els Vinyals i continua fins arribar al peu de les torres de telecomunicacions. Aquest camí, amb trams d’amplades diferents (entre 4.80 i 3.50 d’amplada) i importants deficiències pel que fa a l’estat actual de la urbanització, té una altíssima accessibilitat per la proximitat a la C-32 (túnels del Garraf). Existeix també una pista que des de la urbanització Califòrnia de Canyelles et porta fins al camí provinent de la urbanització els Vinyals, a mig recorregut entre aquesta i el cim. Aquesta pista, encara que suposa un recorregut més curt, es pràcticament impracticable pel pas dels vehicles i té una accessibilitat menor a les infraestructures viaries de caràcter general. Assenyalar també l’existència d’un sender per a vianants, no senyalitzat i en força mal estat, que comunica, a peu, les parcel·les més properes de la urbanització Califòrnia de Canyelles amb el cim. Aquest sender permet arribar caminant, amb menys de 15 minuts, al cim del Montgròs des del carrer de la urbanització més proper al cim.



MEM

ÒR

IA I

ESTU

DIS

La vocació de mirador del cim del Montgròs - sobre la plana de Ribes fins el mar, sobre Vilanova i la Geltrú, sobre el Parc d’Olèrdola i fins la depressió del Penedès – li confereix status de punt estratègic on hi ha nombrosos itineraris i rutes paisatgístiques.

2.5.4. Paisatge Referent a temes de paisatge, tot l’àmbit d’actuació ve condicionat per la presència del Parc del Garraf al qual s’haurà de donar acompliment. Cal destacar que tota la part de l’àmbit que estigui a la vessant Sant Pere de Ribes del Montgròs es trobarà dins del Parc. Per contra la vessant Canyelles queda fora de l’abast del Parc motiu pel qual és on es recomanable preveure les diferents instal·lacions i edificacions del Parc.


2.6.1. Companyies operadors A l'actualitat hi ha 8 operadors que operen al cim del Montgrós, cadascun dels quals és usuari d'una instal·lació bàsicament composada per torre amb sistemes radiants i caseta amb equips, dels que poden ser propietaris o arrendataris. Aquests operadors són els següents:

a. CANAL BLAU. b. TRADIA : Actualment forma part d’ ABERTIS TELECOM. c. RETEVISIÓN: Actualment forma part d’ABERTIS TELECOM. TRADIA a

absorbit a RETEVISIÓN. d. TELEFÒNICA. e. ENDESA. f. MEDIALATINA: Ha estat absorbida per AXION. g. ONDA CERO. h. TV RIBES: Ha deixat d’emetre. Qui emet es RADIO RIBES.

A banda d’aquests, existeix un nou operador “IBERBANDA” que actualment no disposa ni d’instal·lacions al cim del Montgrós i que està interessat a desplegar al municipi de Canyelles la infraestructura necessària per a la prestació de serveis de comunicacions electròniques (Banda ampla). A l’Apèndix 1. Operadors Telecomunicacions Existents 1.Dades Operadors, s’adjunta un quadre resum explicatiu de cadascun del operadors existents així com les dades respectives més representatives, extretes de l’”Estudi Tècnic de situació, anàlisi de les necessitats actuals i futures de les instal·lacions i serveis dels operadors de telecomunicacions al cim del Montgròs”. Per tal d’actualitzar les dades d’aquest estudi, s’ha tornat a reprendre el contacte amb els operadors. Les gestions i dades sol·licitades per a ser verificades s’adjunten en un quadre resum explicatiu dins de l’Apèndix 1. Operadors Telecomunicacions Existents.



2.6.2. Companyies de xarxes de serveis A data d’avui s’ha sol·licitat a les companyies subministradores de serveis, la informació corresponent a l’estat actual de les seves xarxes i la capacitat per a donar servei a la futura Torre. Les companyies de serveis urbans a les quals s’ha demanat assessorament són les següents: XARXA D’ELECTRICITAT La xarxa actual és gestionada per FECSA-ENDESA. Les previsions de potència que es necessitaran seran al voltant de 300Kva. Segurament caldrà instal·lar una sub-estació transformadora. Com a criteri es preveu l’execució d’una nova xarxa soterrada, connectada preferiblement al subministre que pertany al terme municipal de Canyelles. XARXA D’ABASTAMENT D’AIGUA POTABLE La xarxa de subministre d’aigua potable és gestionada per AIGÜES DE SANT PERE DE RIBES al municipi de Sant Pere de Ribes i per SOREA al municipi de Canyelles. En funció de les previsions de cabal i pressió que siguin necessàries caldrà analitzar la instal·lació d’un grup de pressió. XARXA DE TELECOMUNICACIONS Està pendent de confirmar, si TELEFÓNICA, S.A és l’empresa que gestiona la xarxa de telefonia. XARXA DE CLAVEGUERAM La xarxa de clavegueram de la urbanització Califòrnia és gestionada per SOREA. XARXA DE GAS L’empresa que gestiona l’abastament de gas és GAS NATURAL.



MEM

ÒR

IA I

ESTU

DIS

3. PARTICIPACIÓ CIUTADANA L’objectiu fonamental del Programa de Participació Ciutadana és el d’impulsar i ordenar la participació de la ciutadania en el procés d’elaboració del Pla Especial del Cim del Montgròs, afavorint el diàleg i els debats necessaris entre tots els agents socials que conformin els criteris orientadors del nou pla atenent el model i opció predefinits per el Consell Comarcal del Garraf. La participació ciutadana en el procés de la redacció del planejament, està reconeguda en el Text Refós de la Llei d’Urbanisme, DL 1/2005, i en el seu reglament, Decret 305/2006. L’article 8.1 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme diu: “Es garanteixen i s’han de fomentar els drets d’iniciativa, d’informació i de participació dels ciutadans en els processos urbanístics de planejament i de gestió.” L’article 22.1 del Reglament determina: “Per facilitar la participació en el procés de formulació dels instruments del planejament urbanístic, l’Administració competent pot aprovar el corresponent programa de participació ciutadana, d’acord amb el que estableix l’article 105 d’aquest Reglament”. Dit article 105 del Reglament fixa que “l’aprovació i publicació del programa de participació ciutadana és obligatòria en el cas de formulació o revisió del pla d’ordenació urbanística municipal, i es pot acordar prèviament o simultàniament a la publicació de l’avanç del pla”. Les finalitats del programa de participació ciutadana són: “expressar les mesures i actuacions previstes per tal de facilitar tant la divulgació i la comprensió dels objectius i contingut dels treballs de planejament, com la formulació d’al·legacions, suggeriments o propostes alternatives en el marc del tràmit d’informació pública” (article 22.2 del Reglament) Aquest programa de Participació Ciutadana conté les mesures i les actuacions previstes per tal de garantir la difusió de la informació i la participació, atès que el Consell Comarcal del Garraf considera necessari posar especial èmfasi en la necessitat de definir les directrius urbanístiques – de forma conjunta i consensuada amb el major espectre de població possible – i, en concret, el planejament integral i estratègic del territori que avarca aquest Pla Especial, amb la participació dels ciutadans i ciutadanes.



3.1. FASE D’INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ En primer lloc, es crearà una marca i un logotip que identifiqui les actuacions de comunicació, participació, i les conclusions referents al Pla Especial del Cim del Montgròs. El Consell Comarcal del Garraf utilitzarà tots els mitjans de comunicació que té al seu abast per a difondre a tota la ciutadania la informació sobre el Pla Especial del Cim del Montgròs. Es crearà una adreça de correu electrònic especifica per recollir els suggeriments i les propostes, i es posarà a disposició el Registre General del Consell per adreçar els suggeriments i propostes.

3.2. FASE DE PARTICIPACIÓ PRÈVIA Aquesta fase de participació començarà un cop hagin estat redactats els documents d’anàlisi i d’intencions per part de l’equip redactor, i hagi estat aprovat el document de criteris i objectius.

3.2.1. Debat ciutadà i metodologia S’organitzarà una Jornada de Presentació amb l’objectiu de facilitar una participació oberta i promoure la participació de la ciutadania. En ella s’impulsarà el debat i la reflexió al voltant dels grans eixos temàtics, per tal que els ciutadans puguin posar de manifest els seus suggeriments i les seves propostes. S’elaborarà un sistema d’avaluació de les actuacions realitzades. Les dades de la Jornada es concretaran amb el Consell Comarcal del Garraf i l’equip Redactor. Aquest calendari es farà públic a través dels mitjans de comunicació que el Consell Comarcal té al seu abast. Els resultats i conclusions d’aquest procés s’incorporaran al document de criteris i objectius del Pla Especial del Cim del Montgròs.

3.2.2. Oficina del Pla Especial Instal·lació d’una Oficina del Pla Especial del Cim del Montgròs a les dependències del Consell Comarcal, que funcioni com a centre d’informació i difusió del procés. En ella es podran consultar tota la informació de l’avanç del Pla Especial, així com deixar-ne comentaris i suggeriments.



MEM

ÒR

IA I

ESTU

DIS

3.3. FASE DE PARTICIPACIÓ A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA L’equip Redactor lliurarà al Consell Comarcal el text del Pla Especial per la seva aprovació inicial, i una vegada aprovat, es portaran a terme les següents actuacions:

3.3.1. Jornada de presentació pública de l’aprovació inicial del Pla Especial

Preparació d’una presentació del Pla de manera divulgativa i entenedora per a facilitar la fase d’al·legacions a aquesta aprovació inicial (Realització d’uns plafons resum a l’espai del Consell Comarcal del Garraf i pàgina web)

3.3.2. Període d’exposició pública i al·legacions Desprès de l’aprovació inicial, els documents del Pla, romandran sotmesos a informació pública i a una fase d’al·legacions, pel termini legalment establert o superior, si el Consell Comarcal ho considera oportú.


Quant finalitzi el període d’exposició pública es desenvoluparan les següents actuacions:

- Es donarà resposta individualitzada a les al·legacions presentades a partir de l’informe tècnic elaborat per l’equip redactor, la resolució del Consell i les modificacions derivades de l’al·legació, si s’escau.

- L’informe de les al·legacions i la resolució comarcal, així com els informes

sectorials i les modificacions derivades d’uns i altres s’inclouran com a document del Pla, que serà públic i podrà ser consultat en la fase posterior a l’aprovació provisional.

- El Consell Comarcal informarà als ciutadans i ciutadanes de l’aprovació

provisional del Pla Especial utilitzant els mitjans esmentats abans i qualsevol altre mitjà que garanteixi una difusió general dels acords presos.

- Un cop aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme, el Pla

Especial resultat de tot aquest procés serà digitalitzat en un CD-ROM que permeti l’accés estructurat a tota la informació gràfica i escrita del Pla Especial, per facilitar-ne el seu coneixement als ciutadans i ciutadanes i a las institucions i entitats públiques i privades interessades.




4.1. MARC JURÍDIC

4.1.1. Introducció Les Entitats Locals tenen potestat d’intervenció per a regular l’establiment d’infraestructures de telecomunicacions i prestació de serveis de telecomunicacions. L’article 84.2.l) de la Llei Orgànica 672006, de 19 de juliol, de Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya reconeix les competències dels governs locals per a la “regulació de l’establiment d’infraestructures de telecomunicacions i prestació de serveis de telecomunicacions”. La potestat del municipis en aquesta matèria es pot exercir per mitjà de l’aprovació d’ordenances locals i també amb la redacció i aprovació d’instruments de planejament urbanístic. En aquest sentit els plans especials urbanístics són instruments de planejament derivat que desenvolupen o completen les determinacions del planejament urbanístic general, en qualsevol classe o categoria de sòl o, si escau, en diverses classes i categories de sòl simultàniament, amb l'objecte de preveure la implantació de sistemes generals i locals o d'arribar a alguna o diverses de, entre d’altres, les següents finalitats:

- Per a l'execució directa d'obres corresponents a la infraestructura del

territori o als elements determinants del desenvolupament urbà, en el que concerneix a l'assenyalament i la localització de les infraestructures bàsiques relatives a les comunicacions terrestres, marítimes i aèries, a la infraestructura hidràulica general, a les infraestructures de gestió de residus, al proveïment i el subministrament d'aigua, al sanejament, al subministrament d'energia elèctrica, a les telecomunicacions, a la producció d'energia a partir de fonts renovables i a la resta de sistemes urbanístics generals. Si la infraestructura afecta més d'un municipi o diverses classes de sòl, la formulació i la tramitació del pla especial són preceptives, sense perjudici del que estableixi la legislació sectorial.

Aquesta potestat d’intervenció es completa amb la competència dels Ens Locals d’autorització de les llicencies municipals per a la instal·lació de les estructures físiques de comunicació i amb les actuacions d’inspecció i disciplina urbanística que es poden dur a terme des de l’ inici de l’activitat. En aquest sentit són importants les sentencies següents:

- Sentencia del Tribunal Suprem de 18 de juny de 2001 i de 15 de desembre de 2003:



MEM

ÒR

IA I

ESTU

DIS

Segons aquestes sentencies les matèries que corresponen als ens locals que incideixen en els processos d’implantació d’estacions base de telefonia mòbil i altres infraestructures o elements de radiocomunicació són:

• Medi Ambient (Inclusiu la protecció del paisatge urbà, com a factor ambiental) • Salubritat i seguretat pública • Protecció del patrimoni cultural • Ordenació del Territori • Urbanisme

- Sentencia del TSJ de “Castilla i León”; 182/2005:

Estableix que encara que les infraestructures o elements de radiocomunicació siguin d’interès general, les activitats i les obres han d’acomplir els requisits:

• Medi Ambient • Ordenació del Territori • Urbanisme.

També estableix que la llicència no serà atorgada mai per silenci positiu (activitat i urbanística) si contradiu la legislació en la matèria i el Planejament Municipal. També cal remarcar l’article 28 de la Llei 32/2003, de 3 de novembre, General de Telecomunicacions que estableix que els operadors han d’ajustar-se a la legislació de Medi Ambient, Salut Pública, Seguretat Pública, Defensa Nacional, Ordenació Urbana i tributació per ocupació del domini públic. NORMATIVA CONCRETA D’APLICACIÓ AL PLA ESPECIAL D’INFRAESTRUCTURES DE TELECOMUNICACIONS DEL CIM DEL MONGRÒS

La Legislació aplicable ve determinada per:

— Els articles 5, 14, 17 a 28, la Disposició Addicional Cinquena i la lletra c del punt 2 de l'annex 1 de la Llei 6/2009, de 28 d'abril, d'Avaluació Ambiental de Plans i Programes.

— Els articles 22, 23, 92 a 94 i 101 a 115 del Decret 305/2006, de 18 de juliol,

pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'Urbanisme de Catalunya. — Els articles 48, 55, 67, 68, 69, 78 i 85 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme

de Catalunya aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost. — Els articles 21.1.j) 22.2.c) i 47.2.ll) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora

de les Bases del Règim Local. — El Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya aprovat per

Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril.



Així mateix, és aplicable la Legislació sectorial següent:

— Aigües: articles 20.1.d), 25.4 i 40.4 de la Llei d'Aigües, Text Refós 1/2001, de 20 de juliol; i article 8 del Text Refós de la Legislació en matèria d'Aigües de Catalunya aprovat per Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre.

— Medi ambient: articles 15 i següents de la Llei 42/2007, de 13 de desembre,

del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat; Llei 12/1985, de 13 de juny, d'Espais Naturals de Catalunya, amb les consegüents modificacions establertes en la llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient.

— Forestals: article 39 de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de “Montes” i la

Llei 10/2006 , de 28 d’abril, per la qual es modifica la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de “Montes”

— Costes: article 112.a) de la Llei 22/1988, de 28 de juny, de Costes. — Sector elèctric: article 5 de la Llei 54/1997, de 27 de novembre, del Sector

Elèctric. — Telecomunicacions i gestió: article 26,30 i 48 de la Llei 32/2003, de 4 de

novembre, General de Telecomunicacions. — Finançament: article 107 del Tractat Funcionament de la Unió europea. — Gestió i finançament: Principios y Líneas Maestras de la futura regulación de

las redes de Acceso de Nueva Generación Aprobados por la Resolución de 17 de enero de 2008.

— Integració social dels minusvàlids: article 54 de la Llei 13/1982, d'Integració

Social dels Minusvàlids; a Catalunya: Llei 20/1991, de 25 de novembre, de Promoció de l'Accessibilitat i Supressió de Barreres Arquitectòniques.

— Soroll: La Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Soroll, el Reial decret

1513/2005, de 16 de desembre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Soroll, referent a l'avaluació i gestió del soroll ambiental i el Reial decret 1367/2007, de 19 d'octubre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Soroll, referent a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques.

— Real Decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament

que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària envers a emissions radioelèctriques.

— Llei 31/1987, d’ordenació de les telecomunicacions. — Real Decreto 424/2005, de 15 d’abril, pel qual s’aprova “El Reglamento

sobre condiciones para la prestación de servicios de comunicaciones para la



MEM

ÒR

IA I

ESTU

DIS

prestación de servicios de combinaciones electrónicas, el servicio universal y la protección de los usuarios (RPS).

— Llei 48/60 de 21 de juliol sobre Navegació Aérea on s’estableixen les

servituds aeronàutiques. — Decret 584/1972 de 24 de febrer; Decret 2490/1974 de 9 d’agost i Real

Decret 1541/2003 de 5 de desembre, de servituds aeronàutiques. — Circular tècnica de Balissament CTB/01/1998 de la Direcció

d’infraestructures i la direcció de transit aeri. — Annex 14, Volum 1, Capítol 6 de l’Organització d’Aviació Civil Internacional

(OACI). — “Propuesta de servidumbres aeronáuticas contenidas en el Plan Director del

Aeropuerto de Barcelona aprobado por Orden del Ministerio de fomento de 22 de Octubre de 1999, definidas en base al Decreto de Servidumbres Aeronáuticas y los criterios vigentes de la Organización de Aviación Civil internacional (OACI)”.

— Ordre CTE/23/2002, de 11 de gener, pel qual s’estableixen condicions per a

la presentació de determinats estudis i certificacions per operadors de radiocomunicació (concreta el contingut dels estudis i certificacions previstos al Reial Decret 1066/2001)

— Llei 14/1986, de 25 d’abril, General de Sanitat.

— Planejament i normes urbanístiques dels Municipis de Sant Pere de Ribes, Canyelles i el Pla Especial de protecció del Medi Físic i del Paisatge de l’Espai Natural del Garraf

4.1.2. Capacitat d’intervenció municipal i supramunicipal L’ article 28 de la Llei 32/2003, de 3 de novembre, General de Telecomunicacions estableix que els operadors han d’ajustar-se a la legislació de Medi Ambient, Salut Pública, Seguretat Pública, Defensa Nacional, Ordenació Urbana i tributació per ocupació del domini públic. Per tant els Ajuntament tenen àmplies competències d’intervenció en els processos d’implantació de xarxes de telecomunicacions. Aquesta intervenció també la reconeix la Doctrina del Tribunal Suprem en les seves Sentencies, especialment la STS de 24 de gener de 2000, la de 18 de juny de 2001 i la de 15 de desembre de 2003. Segons aquestes Sentencies, es determina que “la competència estatal en relació amb les telecomunicacions no exclou la corresponent al Municipi. Estableixen que el reconeixement de la competència en una matèria com exclusiva de l’Estat no comporta, per si mateixa, l’impossibilitat de que en la matèria puguin existir competències qual titularitat correspongui als Ens Locals.... ni anul·li l’exigència



constitucional de reconèixer a cada ens local aquelles competències que hagin de considerar-se necessàries per a la protecció dels seus interessos.” Aquesta posició doctrinal diu que “els Ajuntaments poden establir condicions tècniques i jurídiques relatives a com s’ha de regular la utilització del domini públic que requereixi l’establiment o ampliació de les instal·lacions del concessionari o operador de serveis de telecomunicacions. Aquest principi es aplicable a les instal·lacions per part dels operadors (...) que puguin afectar de qualsevol manera als interessos de la Corporació. En aquests casos l’Administració Local esta obligada a salvaguardar en l’ordre urbanístic, incloent l’estètica i seguretat i les seves repercussions mediambientals, derivades dels riscos de deteriorament del medi ambient que les mateixes puguin originar, per evitar la saturació, el desordre i el deteriorament del patrimoni històric i del medi ambient.” Així, els processos d’ordenació ambiental i urbanística de les instal·lacions basats en la imposició d’exigències essencials queden legitimats per la garantia d’intervenció de les administracions competents en matèria de patrimoni de les administracions públiques, medi ambient, salubritat i seguretat pública, protecció del patrimoni cultural, ordenació territorial i urbanisme, tant a nivell normatiu com en el control administratiu de la implantació de les infraestructures sobre el territori. Els límits a aquestes facultats d’intervenció es concreten en aquests principis:

• Proporcionalitat, idoneïtat de les exigències i congruència d’aquestes amb les finalitats que es pretén assolir.

• La imposició de requisits que hagin d’atendre els diferents processos

d’implantació no ha de restringir l’efectivitat del dret a l’establiment de la pròpia xarxa ni pot buidar de contingut el títol estatal de competència en matèria de telecomunicacions.

Envers la competència supramunicipal d’intervenció, la legislació catalana estableix que, els Plans Especials de l’article 67.1.e podran ser tramitats per els Consells Comarcals, sempre que aquest ens tingui competències de tramitació i aprovació de Plans urbanístics. Aquestes competències han estat delegades per part dels Ajuntaments de Sant Pere de Ribes i Canyelles

4.1.3. Condicions prestació de serveis de comunicacions electròniques, servei universal i protecció d’usuaris

L’article 30.2 de la vigent LGT estableix que els operadors no poden exercir, de forma individual, el seu dret a l’establiment d’una xarxa pública de comunicacions electròniques, en no existir alternatives per a la ubicació de les instal·lacions per motius basats en raons d’ordenació urbanística, entre altres. El Real Decret 424/2005, de 15 d’abril, pel que s’aprova “el Reglamento sobre condiciones para la prestación de servicios de comunicaciones para la prestación de servicios de combinaciones electrónicas, el servicio universal y la protección de los usuarios (RPS)”reconeix també les competències a les administracions diferents a l’Estatal en els processos d’implantació o desplegament de les xarxes necessàries per a la prestació d’aquests serveis.



MEM

ÒR

IA I

ESTU

DIS

D’ entre les condicions que han de complir els operadors que explotin xarxes públiques de comunicacions electròniques, cal destacar:

• Respectar les normes i resolucions aprovades per les autoritats competents en matèria d’urbanisme, de medi ambient i d’ordenació del territori, salut pública....

• Respectar les normes i resolucions aprovades per les autoritats competents en

matèria de accés al domini públic i a la propietat privada per a la instal·lació de xarxes de comunicacions electròniques.

• Quant així sigui precís, d’acord amb la LGT, permetre la coubicació i l’ús

compartit de les instal·lacions.

4.1.4. Normativa urbanística i ambiental amb incidència El Decret 148/2001, de 29 de maig, d’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres elements de radiocomunicació, fixa determinacions ambientals d’aplicació directa, com la referència a l’obligada minimització de l’ impacte ambiental (visual o paisatgístic) de les instal·lacions i la garantia de protecció de la salut de les persones. El propi TRLU estableix per a les administracions amb competència urbanística,que les determinacions i l’execució del planejament urbanístic permeti assolir, en benefici de la seguretat i el benestar de les persones, uns nivells adequats de qualitat de vida, de sostenibilitat ambiental i de preservació enfront els riscs naturals i tecnològics. Respecte l’ordenació territorial i urbanística, disposa l’article 7 del Decret 148/2001 una reserva de pla urbanístic en l’ordenació dels emplaçaments de les instal·lacions de radiocomunicació. Estableix que l’emplaçament de les instal·lacions de radiocomunicació resta subjecte a les determinacions fixades en aquest Decret i a les que resultin dels instruments d’ordenació urbanística que s’aprovin. Per les instal·lacions en sòl no urbanitzable o urbanitzable no delimitat es preveu l’aprovació amb caràcter previ a la autorització dels emplaçaments, d’un Pla Especial d’àmbit Comarcal o Superior. Si les instal·lacions son en sòl urbà o urbanitzable delimitat, correspon als Ajuntaments la redacció i aprovació d’ordenances i del Pla Especial Urbanístic. Segons l’article 67 del DL 1/2010 i l’article 92 del Decret 305/2006, es podran redactar Plans Especials per a l’execució directa de les obres corresponents a la infraestructura de les telecomunicacions. La seva aprovació habilita a l’Administració competent per executar les obres i les instal·lacions corresponents, sens perjudici de l’exigibilitat de les llicencies i autoritzacions administratives que siguin preceptives. Pel que fa a la normativa ambiental, de conformitat amb l'article 5 de la Llei 6/2009, de 28 d'abril, d'Avaluació Ambiental de Planes i Programes han de sotmetre's a avaluació ambiental: els plans i programes de l'Annex I, més concretament planejament per a la implantació en sòl no urbanitzable de instal·lacions i obres necessàries per a la



prestació de serveis tècnics, els plans i programes que compleixin els requisits establerts per l'article 6 i els plans i programes que es refereix l'article 8. D’alta banda als plans especials urbanístics que tenen per objecte la regulació de la implantació de les obres d'infraestructura del territori els corresponen, entre unes altres, les següents determinacions:

— L'establiment de la qualificació com sistema urbanístic del sòl que requereixi la implantació de la infraestructura.

— La regulació de les característiques de la infraestructura, com per exemple l'àmbit afectat per la seva implantació o, si escau, els paràmetres edificadors aplicables.

— L'establiment de les condicions de caràcter urbanístic exigibles, relatives als accessos, als serveis urbanístics i a la integració de la infraestructura en l'ordenació urbanística de l'entorn.

— La regulació, si escau, d'altres criteris o normes als què s'hagi d'ajustar el projecte executiu.

Respecte a la sol·licitud d’informes exigibles de caràcter previ, aquests són:

• Diputació de Barcelona. Àrea d’Espais Naturals: Cal informe d’acord amb el Pla Especial de protecció del Medi físic i del Paisatge de l’Espai Natural del Garraf al estar l’àmbit dins del Parc Natural del Garraf

• Ministerio de Fomento. Dirección General de Aviación Civil: Cal informe segons el RD 1541/2003 de Servituds Aeronàutiques al estar l’àmbit dins l’àrea d’aproximació intermitja.

• Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones: Cal Informe Ja que la ubicació de la instal·lació és compartida.

• Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge: Es demana al estar dins el Parc Natural del Garraf.

• Generalitat de Catalunya. Secretaria de Telecomunicacions. Així, tota ordenació urbanística de instal·lacions o infraestructures destinades a una xarxa de telecomunicacions duta a terme, pel corresponent instrument de planejament urbanístic, ha de ser sotmesa amb caràcter preceptiu i vinculant, a informació per l’òrgan competent del Ministeri de Industria, Turisme i Comerç. D’acord amb el Text Refós de la Llei d’Urbanisme, transcorregut un mes d’ençà la formalització del requeriment al Ministeri, per part de l’Administració actuant, s’entendrà atorgat el consentiment al desplegament de les infraestructures per a l’establiment de l’antena habilitat per aquest pla especial urbanístic, excepte si la normativa sectorial especifica mes termini per emetre l’informe.



MEM

ÒR

IA I

ESTU

DIS

D’altra banda, malgrat la potestat de l’Administració de la Generalitat de Catalunya per a formular, tramitar i aprovar els plans especials urbanístics d’implantació d’infraestructures per a l’establiment de xarxes públiques de comunicacions en sòl no urbanitzable i en sòl urbanitzable no delimitat; aquesta competència ha d’entendre’s sense perjudici de les legitimes potestats municipals en ordenació urbanística integral, i alhora especifica, del seu territori. Aquesta competència municipal ha de respectar les directrius de la planificació territorial o de la regulació directa per la Generalitat dels emplaçaments previstos per a la ubicació d’infraestructures en el territori. Així per la validesa jurídica d’aquest Pla especial, cal que la Generalitat no hagi exercit, a data d’avui i en relació a l’àmbit que correspon a aquest instrument de planejament, les competències urbanístiques del Decret 148/2001, en relació amb l’article 67 del TRLU que li atorguen.

4.1.5. Ordenació de les instal·lacions El document 3 de Normes Reguladores inclòs al present Pla Especial regula les condicions d’ordenació de la totalitat d’actuacions que es preveuen al Cim del Montgròs. Es preveu l’execució d’una única Torre de Telecomunicacions, on tots els operadors podran disposar els seus sistemes d’antenes, amb un edifici situat a la seva base on aniran totes les instal·lacions necessàries. No es permet la construcció de cap instal·lació auxiliar per afectar el mínim possible al Medi.

4.1.6. Coubicació i compartició d’infraestructures L’article 59.1 del RPS habilita a les administracions perquè fomentin l’ús compartit del domini públic o la propietat privada, amb caràcter general. Estableix que les Administracions públiques podran acordar que, des de la data en que es dicti la corresponent resolució, el domini públic o la propietat privada estaran subjectes al regim d’ús compartit previst. Per la seva banda, l’article 30.1 de la LGT estableix que les Administracions públiques fomentaran la celebració d’acords voluntaris entre operadors per a la ubicació compartida i l’ús compartit d’infraestructures. Aquest mateix article, en el seu apartat 2 diu que la ubicació o ús compartit de les infraestructures és decidit per l’Administració competent en matèria de medi ambient, salut pública, seguretat pública, així com en matèria d’ordenació urbana i territorial, previ tràmit d’informació pública, que acordi la utilització compartida de domini públic o la propietat privada allà on s’hagin d’establir xarxes públiques de comunicacions electròniques, per una banda, o l’ús compartit de les infraestructures en que s’hagin de recolzar aquestes xarxes, pel supòsit que els operadors habilitats per a l’explotació de xarxes o la prestació de serveis de comunicacions, titulars ope legis d’un dret subjectiu a l’ocupació de la propietat pública o privada, no disposin d’alternatives a l’efecte per la concurrència dels requisits essencials que han d’atendre en el processos d’implantació de les seves pròpies infraestructures.



Mitjançant la formulació i aprovació d’aquest Pla Especial Urbanístic, el Consell Comarcal del Garraf ha determinat, en exercici de les competències en matèria d’ordenació urbanística l’emplaçament necessari i reservat per a la ubicació d’infraestructures per a l’establiment d’una antena compartida de telecomunicacions al cim del Montgròs. Per tant, d’acord amb els fonaments jurídics i tècnics exposats en aquest pla especial urbanístic, l’emplaçament definit en el mateix per a la ubicació d’una infraestructura que faciliti als operadors l’establiment de llurs xarxes, és un emplaçament susceptible de compartició ex plan, des del mateix moment que sigui executiu, de conformitat amb l’article 59 del RPS. Pel que fa a la compartició de les instal·lacions, l’article 59 del RPS estableix que les condicions per a l’ús compartit dels locals i infraestructures de comunicacions estaran subjectes al que disposi el reglament de desenvolupament de la LGT. Reconeix, tanmateix, el dret de l’operador sol·licitant a la interconnexió i accés a la xarxa de l’operador titular de la infraestructura, que té el deure de facilitar aquest accés. El Decret 2296/2004, de 10 de desembre, pel que s’aprova el “Reglamento sobre mercados de comunicaciones electronicas, acceso a las redes y numeraciones” es la normativa concreta d’aplicació en aquest supòsit. El procediment i característiques de la compartició és, segons l’article 30.3 de la LGT i l’article 59 del RPS, el següent:

A. Amb caràcter prioritari, dóna lloc a un acord entre els operaris interessats, conformat sobre la base del principi d’autonomia de la voluntat de les parts i la lliure competència.

B. El Reglament estableix que el termini que disposen els operadors per

subscriure un acord de forma voluntària es d’un mes en els supòsits d’ocupació del domini públic. Transcorregut aquest termini, qualsevol dels operadors podrà, prèvia comunicació a la resta d’operadors interessats en el procés, així com al titular de la ubicació, requerir a la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions per que emeti un informe o adopti l’acord definit.

L’al·lusió exclusiva a l’alternativa de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions per als supòsits d’ocupació de domini públic s’ha d’interpretar de manera no restrictiva. Així sempre que concorri un supòsit de compartició d’infraestructures o emplaçaments ubicats en propietat privada, fixat en bases als requisits normatius previstos a l’efecte, haurà d’estendre, per analogia, el procediment descrit. Amb respecte als drets de propietat o imposició de servituds tecnològiques i processos expropiatoris, descrits en els articles 58 i 60 del RPS.

C. Prèvia adopció del corresponent acord, la CMT obrirà un tràmit d’audiència als operadors i a la Administració intervinent en el procés, que haurà d’emetre un informe amb caràcter preceptiu.



MEM

ÒR

IA I

ESTU

DIS

D. Acord de la CMT tant en el que es refereix als costos o termes econòmics, com en els aspectes tècnics i condicions de compartició i usos en tots aquells extrems que no existeixi acord entre els operadors implicats.


El Pla Especial de Telecomunicacions del Cim del Montgròs qualifica el sòl de l’àmbit en sistemes situats en sòl urbà, al terme municipal de Canyelles, i no urbanitzable, al terme municipal de Sant Pere de Ribes. Els Sistemes Generals i Locals de Canyelles es situen en sòl urbà per mantenir la qualificació del sòl prevista al Text Refós de la Normativa Urbanística de Canyelles. Els Sistemes Generals de Sant Pere de Ribes es situen en sòl no urbanitzable per coherència amb el POUM de Sant Pere de Ribes. Les qualificacions són:

• Sistema General en sòl urbà (Canyelles): - Sistema General de Telecomunicacions: Serà l’espai destinat a l’execució de la Torre i edificacions i instal·lacions complementàries. Es considera sistema General ja que l’abast és supramunicipal.

• Sistema General en sòl no urbanitzable (Sant Pere de Ribes): Es mantindrà

la qualificació del sòl no urbanitzable amb les mateixes característiques que al Planejament vigent obligant a desmantellar qualsevol instal·lació i edificació existent i a la regeneració del cim dins dels terminis previstos en el present Pla.

• Sistema Local en sòl urbà(Canyelles):

- Parc Urbà: Es mantindrà la qualificació de sòl urbà prevista a la zona del Montgròs situada dins del terme municipal de Canyelles.

4.2.1. Sistemes generals en sòl urbà

Sistema General de Telecomunicacions: És el sistema d’interès com a mínim municipal, que mereixen especial atenció i regulació propis. Aquest sistema és qualificarà com a: Sistema General de Telecomunicacions (SGT). Les principals característiques definides són:

a. Es permet una edificació de superfície 1.600 m².

b. Coeficient net d’edificabilitat de la parcel·la és de 0,75 m2 de sostre/m2 de sòl coherent amb l’estipulat a l’article 25 del Text Refós de la Normativa Urbanística de Canyelles; que fixa el coeficient net d’edificabilitat en 1 m2 de sostre/m2 de sòl. L’edificabilitat bruta de la zona queda fixada en 0,07 m2 sostre/m2 sòl sector.

c. La distància mínima de l’edificació amb el sòl no urbanitzable SRP-1 serà de

15,0 m per a no afectar el punt culminant de la carena, ni durant el procés constructiu ni amb l’obra acabada, tal i com exigeix la normativa del parc del



Garraf. No es defineixen distàncies mínimes a la resta de fronts de parcel·la tant a vial d’accés com al sòl contigu. En tot cas però, tot el moviment de terres necessari per a l’execució de la Torre de Telecomunicacions s’haurà de realitzar dins del SGT sense permetre’s cap afectació al sòl contigu i mantenint també la distància de 5,0 m amb el sòl qualificat com a SRP-1.

d. Alçada reguladora i nombre de plantes: L’alçada màxima de l’edificació en cap cas superarà la cota actual del terreny quedant sempre soterrada. Es permet la possibilitat de planta baixa més una planta soterrani (PB + Soterrani). El nombre màxim de plantes és PB + soterrani. No es permeten voladissos ni sortints per sobre de les cotes actuals del terreny.

La planta PB haurà d’anar totalment soterrada en 3 de les 4 cares de l’edifici podent quedar la quarta cara a l’aire lliure per sostenibilitat, entrada de llum solar i per ventilació. Aquesta cara descoberta es trobarà situada sempre sota nivell de terreny existent. A efectes de sostre computen de la mateixa manera la Planta baixa + la planta soterrani.

e. Els ràfecs i elements sortints no utilitzables els quals els seus voladissos no

excedeixen de 0,90 metres, no estaran subjectes als límits de separació als llindars, ni es computaran en la ocupació màxima de la parcel·la.

f. Les edificacions compliran amb el decret 21/2006 sobre adopció de criteris

ambientals i d’ecoeficiència. Estan obligades les edificacions descrites a l’article 1.1 de l ’esmentat decret.

g. La coberta de l’edifici base de la Torre serà invertida, amb pendent seguint el terreny existent i revegetada per deixar la instal·lació integrada, mantenint la cota de terreny existent i reposant i regenerant la vegetació existent a la zona.

4.2.2. Sistema General en sòl no urbanitzable

S’han qualificat com a Sistemes en sòl no urbanitzable els sòls en els quals no serà necessari construir per al correcte funcionament de la torre i on únicament es preveu l’enderroc de totes les edificacions i instal·lacions existents per a la recuperació i regeneració de l’espai natural. Sòl no urbanitzable d’especial protecció. Parc del Garraf (Clau SRP-1) Sistema General en sòl no urbanitzable: A Sant Pere de Ribes es manté la qualificació del sòl actual SRP-1, la qual s’entendrà estesa al sòl del Terme Municipal d’aquesta localitat coincident amb l’àmbit d‘aquest Pla Especial que resulti de l’expedient d’atermenament a tramitar.



MEM

ÒR

IA I

ESTU

DIS

4.2.3. Sistema Local en sòl urbà Parc Urbà (Clau PU). S’han qualificat com a Parc Urbà els sòls en els quals no serà necessari construir per al correcte funcionament de la torre i on únicament es preveu l’enderroc de totes les edificacions i instal·lacions existents per a la recuperació i regeneració de l’espai natural.



4.3. QUADRE DE DADES Segons l’exposat al punt anterior es presenta a continuació la taula de superfícies segons les diferents qualificacions dins de l’àmbit del Pla Especial:

Classificació del sòl m² sòl % m² sostre %

SISTEMA GENERAL EN SÒL NO URBANITZABLE

Especial Protecció. Parc del Garraf (Clau SRP.1) 32.368 m² 73,27 % - - SISTEMA GENERAL EN SÒL URBÀ

Sistema General de Telecomunicacions (SGT) 4.499 m² 10,18 % 3.200 m² 100 %SISTEMA LOCAL EN SÒL URBÀ

Parc urbà (Clau PU) 7.311 m² 16,55 % - - TOTAL PLA ESPECIAL 44.178 m² 100,00 % 3.200 m² 100 %

4.4. PREVISIÓ D’ESPAI PER A COMPANYIES OPERADORES Per a definir les dimensions de la Torre i les seves edificacions complementàries s’ha contactat amb les companyies operadores presents actualment a l’àmbit per validar-ne les seves necessitats. La següent taula recull les superfícies sol·licitades per les diferents operadores i a les que dóna cabuda la proposta de Torre regulada en el present Pla Especial, sense tenir en compte la repercussió de les superfícies de circulacions, instal·lacions, serveis comuns., accés, aparcament i zona de maniobres.

Operador Superfície sol·licitada Endesa 6,00 m²

36,00 m² Canal Blau 12,00 m²Radio Ribes (TV) 6,00 m²Onda Cero 12,00 m²Axión 32,00 m² Telefónica 65,00 m²

Abertis Tradia 100,00 m² Retevisión 180,00 m²

SUBTOTAL 413,00 m² Iberbanda + possibles ampliacions 100,00 m²

TOTAL 513,00 m²

S’han previst 100m² de superfície en l’edificació de reserva per a possible ampliació de les operadores existents o també per a la incorporació de noves operadores que ho sol·licitin.



MEM

ÒR

IA I

ESTU

DIS

4.5. PROJECTE

4.5.1. Projecte torre de telecomunicacions La implantació de la nova Torre de Telecomunicacions haurà de complir els següents requeriments: REQUERIMENTS TÈCNICS: Programa tècnic: Es preveuen dos gran blocs: una estructura per als sistemes radiants i un recinte tècnic per als operadors. La futura torre de telecomunicacions respondrà a la tipologia “Prismàtica” amb estructura definida a l“Estudi tècnic de situació, anàlisi de les necessitats actuals i futures de les instal·lacions i serveis dels operadors de telecomunicacions al cim del Montgròs” de la UPC. La torre disposarà d’una edificació a la seva base per ubicar totes les instal·lacions necessàries per al correcte funcionament de la infraestructura. Aquesta edificació anirà centrada respecte a la torre i soterrada amb un volum interior de secció triangular que s’aprofitarà per distribuir el programa de necessitats en dos nivells. Un primer nivell amb el pati d’accés i aparcament, dipòsits, moll de descàrrega,recinte d’operadors, espais de personal i subministrament elèctric. Un segon nivell amb un espai compartit d’instal·lacions centralitzades i zona per canalitzacions de totes les xarxes. A l’article 6 de a normativa es detalla l’abast del projecte executiu. Distàncies de protecció: La nova instal·lació haurà de complir les distàncies mínimes per les zones obertes d’ús continuat per a les persones i les edificacions, i haurà de garantir el compliment de les mesures de protecció recomanades per la Unió Europea (incloses en el Decret 148/2001, de 29 de maig, d’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de radiocomunicació). Per aquesta instal·lació no es preveu una PIRE (Potència isotròpica radiada equivalent d’un únic sistema radiant) superior a 250.000W. En aquests cas (PIRE entre 100.000W i 250.000W), l’Annex 2 de l’esmentat decret obliga a un radi mínim de protecció de 90m. Alçada: La intervenció s’haurà d’adequar a les legislacions aeronàutiques i d’aviació civil. Es precisarà d’autorització de la Direcció General d’Aviació Civil (D.G.A.C.), per estar en zona de servitud aeronàutica (Radiofar de Cubelles a 10km). Així mateix, i estant situada en zona afectada per aquestes servituds, la instal·lació s’haurà d’abalisar. La



torre no tindrà una alçada superior a 50 m per sobre la cota del punt més alt del Cim del Montgròs. Direccions de recepció-emissió Tècnicament s’haurà de garantir les tres direccions de transmissió - recepció dels sistemes radiants, així com els serveis de radiodifusió (ràdio i televisió), tenint en compte les dimensions dels sistemes radiants i la distància necessària entre màstics. REQUERIMENTS DEL MEDI: - Preservació del cim com a punt de referència visual i paisatgístic. - Recuperació del cim per a un ús públic. - Restauració de la vegetació, fauna i flora. El fotomuntatge següent mostra la simulació de la situació a l’unificar les instal·lacions amb una torre Prismàtica:



MEM

ÒR

IA I

ESTU

DIS

4.5.2. Projecte accessos i xarxa de serveis urbanístics Apart de la construcció de la nova torre de telecomunicacions estan previstes una sèrie d’accions per completar l’estructura general del cim que han d’estar contemplades dins del projecte executiu de la Torre. Urbanització Pista d’accés al cim, des de la Urbanització Els Vinyals La pista d’accés rodat restringit als vehicles de manteniment i explotació de la Torre de servei es troba dins de l’àmbit del Parc Natural del Garraf, formant part de la xarxa rodada del Parc. S’haurà d’incloure al projecte executiu de la Torre l’arranjament d’aquest vial complint les determinacions establertes al capítol XI de la modificació del Pla Especial del Garraf i s’haurà de sotmetre a l’informe previ que preveu en el seu article 80. Aquest vial també forma part de diferents itineraris per a excursionistes. Sender de vianants, des de la Urbanització Califòrnia de Canyelles fins el cim Actualment existeix un sender, en mal estat i sense senyalitzar, que comunica directament cim amb la urbanització Califòrnia, salvant un desnivell de 65m aproximadament. S’haurà d’incloure al projecte executiu de la Torre l’arranjament d’aquest sender complint les determinacions establertes a la modificació del Pla Especial del Garraf. Serveis urbanístics S’haurà de garantir l’arribada de les xarxes de serveis necessàries (electricitat, aigua potable, telecomunicacions, clavegueram i gas) pel funcionament de la nova instal·lació de telecomunicacions). Es parteix com a premissa, a falta de confirmar per les empreses subministradores, que caldrà portar fins al cim des de la urbanització Califòrnia els serveis, tenint en compte si tenen la capacitat suficient per donar servei a la nova instal·lació. S’haurà d’incloure al projecte executiu de la Torre el subministrament dels serveis complint les determinacions establertes a la modificació del Pla Especial del Garraf. Barcelona, Gener de 2011 Els autors del treball

Norbert Torres i Pugès Enginyer de Camins, Canals i Ports DOPEC, SL

Rafael Tejada Ramírez Arquitecte DOPEC, S.L.



APÈNDIX 1. OPERADORS TELECOMUNICACIONS EXISTENTS APÈNDIX 2. ESTUDI DE TELECOMUNICACIONS EXISTENT APÈNDIX 3. ESTUDI ARQUITECTÒNIC EXISTENT APÈNDIX 4. INFORMACIÓ CATASTRAL APÈNDIX 5. INFORMACIÓ GEOLÒGICA APÈNDIX 6. INFORMACIÓ DEMOGRÀFICA APÈNDIX 7. PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA APÈNDIX 8. PLANEJAMENT DE RANG SUPERIOR. ATERMENAMENT APÈNDIX 9. INFORMES PRECEPTIUS



APÈ

ND

IX 1

. OPE

RA

DO

RS

TELE

CO

MU

NIC

AC

ION

S EX

ISTE

NTS



ÍNDEX 1. DADES OPERADORS 2. GESTIONS OPERADORS

Pla Especial d’Infraestructures de Telecomunicacions

del Cim del Montgròs.


APÈ

ND

IX 1

. OPE

RA

DO

RS

TELE

CO

MU

NIC

AC

ION

S EX

ISTE

NTS

1. DADES OPERADORS A continuació s’adjunta un quadre resum explicatiu en el que es mostra per cada operador actual les següents dades: -Nom de l’operador (segons estudi tècnic) -Nom de l’operador a l’actualitat. -Municipi en el que es troba -Tipus d’activitat que emet -Municipis als que dóna cobertura -Propietat a la que pertanyen les instal·lacions, la difusió i el terreny en el que es troba -Superfície actual que ocupa -Dates i tipus de llicències demanades. Totes aquestes dades han estat extretes de l’”Estudi Tècnic de situació, anàlisi de les necessitats actuals i futures de les instal·lacions i serveis dels operadors de telecomunicacions al cim del Montgròs” així com de les diferents reunions i contactes mantinguts amb les operadores per a actualitzar aquestes dades.




DADES OPERADORS

OPERADOR SEGONS ESTUDI

TÈCNIC

MUNICIPI ACTIVITAT COBERTURA

PROPIETAT

SUPERFÍCIE ACTUAL

LLICÈNCIES OPERADOR A L’ACTUALITAT INSTAL·LACIONS DIFUSIÓ TERRENY

AMBIENTAL ACTIVITATS OBRES

SOL/SUBSOL

CANAL BLAU

CANAL BLAU

CANYELLES

RADIO TV

SITGES CANYELLES S.PERE VILANOVA CUBELLES CUNIT

AJUNT.VLANOVA TORRE: CANAL BLAU

AJUNT.VILANOVA

Caseta:12m2

16/03/1990 CANYELLES REPETIDOR 23/03/1990 CASETA TORRETA

TRADIA

ABERTIS TELECOM

CANYELLES

TV FM RADIOENLLAÇOS TRUNKING

GARRAF PENEDÈS

CENTRE DE COMUNICACIONS/ GENERALITAT GESTOR:TRADIA

Caseta: 50m2

14/02/2005 S.PERE DENEGADA

12/03/1998 S.PERE AMP.CASETA 03/05/1993 S.PERE SUBST.TORRE

RETEVISIÓN

ABERTIS TELECOM

CANYELLES

TV: PÚBLICA VODAFONE PRIVADA AMENA FM: RNE COM RADIO TDT RADIOENLLAÇOS BTS: TEL.MOBIL

PENEDÉS GARRAF

RETEVISIÓN SAU

RETEVISION

Parcela: 195m2 Caseta: 100m2

20/02/2002 CANYELLES SILEN POSIT

12/01/1989 S.PERE AMP.CASETA

TELEFONICA

TELEFÒNICA

CANYELLES

MOVILINE GSM(MOVISTAR) RADIO BUSQUEDA MENSATEL TELEFONIA TANCADA ANALOGICA(RADIO RED) TELEFONIA TANCADA ANALOGICA (TETRA) DCS/UMTS(MOVISTAR) EXERCIT ESPANYOL

CANYELLES VILANOVA SITGES S.PERE OLERDOLA

NO CONFIRMADA

Caseta:50m2

ENDESA

ENDESA

CANYELLES

RADIOENLLAÇOS

GARRAF PENEDES

NO CONFIRMADA

ENDESA

Caseta: 6m2

MEDIALATINA

AXIÓN

CANYELLES

FM/TV/GARRAF I PENDÉS ANTENA 3 RADIO, S.A

PENEDES GARRAF

NO CONFIRMADA

CANYELLES

Caseta: 10m2 (Exterior:4x3m)

21/01/1994 CANYELLES CASETA/ANT 24/03/1987 S.PERE CENTRE EMISOR

21/01/2009 CANYELLES US

ONDA CERO

ONDA CERO

CANYELLES

ONDA CERO FM

SITGES CANYELLES S.PERE VILANOVA VILAFRANCA OLÈRDOLA

ONDA CERO MANTENIMENT: TRADIA

VILANOVA

Caseta: 12 m2

TV RIBES (JA NO EMET)

RADIO RIBES

S.PERE

TV.RIBES GUARDIA URBANA RADIO LOCAL GUARDIA FORESTAL

SITGES CANYELLES S.PERE VILANOVA VILAFRANCA OLÈRDOLA CUBELLES

S.PERE

S.PERE

Caseta: 6m2




APÈ

ND

IX 1

. OPE

RA

DO

RES

TEL

ECO

MU

NIC

AC

ION

S EX

ISTE

NTS

2. GESTIONS OPERADORS

A continuació s’adjunta un quadre resum explicatiu en el que es mostra per cada operador les gestions que s’han realitzat, per actualitzar les dades i necessitats d’aquests, i en el que s’indiquen les següents dades: -Nom de l’operador (segons estudi tècnic) -Nom de l’operador a l’actualitat. -Nom i càrrec del contacte amb qui s’ha realitzat les gestions. -Data de reunió realitzada amb el contacte de l’operador. -Actualització de les dades que ha facilitat el contacte de l’operador.

o Superfície actual de les instal·lacions o Superfície que requereixen les instal·lacions per oferir un servei correcte. o Alçada i distribució d’emissió de cada servei de telecomunicació o Propietat de les instal·lacions (caseta i torre) o Propietat del terreny en el que es troba




GESTIONS OPERADORS

OPERADOR

CONTACTE GESTIONS I ACTUALITZACIÓ DE DADES

SEGONS ESTUDI TÈCNIC A L’ACTUALITAT NOM CÀRREC DATA REUNIÓ SUPERF. ACTUAL SUPERF. AMPLIACIÓ

ALÇADA I DISTRIBUCIÓ D’EMISSIÓ PROPIETAT INSTAL·LACIONS PROPIETAT TERRENY

CANAL BLAU CANAL BLAU MIQUEL VIDAL RESPONSABLE TÈCNIC A CONCRETAR

TRADIA ABERTIS TELECOM JORDI SANCHÍS PATRIMONI 28/01/2010 GENERALITAT DE CATALUNYA

GENERALITAT DE CATALUNYA

RETEVISIÓN ABERTIS TELECOM

JORDI SANCHÍS PATRIMONI 28/01/2010 ABERTIS TELECOM ABERTIS TELECOM

TELEFONICA TELEFONICA

VÍCTOR MUR ROJAS TÉCNIC 11/02/2010 9,5mx8m (interior) 5mx6m (interior) H max=30 m Sense determinar

ENDESA ENDESA MIGUE AGUAYO TÈCNIC 11/02/2010

EQUIPS ELECTRÒNICS: 2 armaris de 2x0,8x0,60 EQUIPS ELÈCTRICS(Escomesa i bateries):3 armaris de 2x0,8x0,60m

3mx 4 m Sense determinar ENDESA ENDESA

MEDIALATINA AXION CARLOS ESCRICHE GERENT D’INFRAESTRUCTURES

A CONCRETAR

ONDA CERO ONDA CERO FELIPE MATEO GERENT D’ESTRUCTURES

A CONCRETAR

TV RIBES RADIO RIBES ROSA RIBA TÈCNIC DE L’AJUNTAMENT DE SAN PERE DE RIBES

A CONCRETAR



APÈ

ND

IX 2

. EST

UD

I DE

TELE

CO

MU

NIC

AC

ION

S EX

ISTE

NTS



ÍNDEX 1. ESTUDI DE TELECOMUNICACIONS EXISTENTS




APÈ

ND

IX 2

. EST

UD

I DE

TELE

CO

MU

NIC

AC

ION

S EX

ISTE

NTS

1. ESTUDI DE TELECOMUNICACIONS EXISTENTS A continuació s’adjunta l’“Estudi Tècnic de Situació, Anàlisis de les Necessitats Actuals i Futures de les Instal·lacions i Serveis dels Operadors de Telecomunicacions al Cim del Montgrós”, realitzat per l’Àrea de Telecomunicacions del Centre Tecnològic de Vilanova i la Geltrú de la UPC.

ESTUDI TÈCNIC DE SITUACIÓ, ANÀLISI DE LES NECESSITATS ACTUALS I

FUTURES DE LES INSTAL.LACIONS I SERVEIS DELS OPERADORS DE TELECOMUNICACIONS

AL CIM DEL MONTGRÓS

ÀREA DE TELECOMUNICACIONS Sr. Antoni Barlabé Dalmau - Dr. Enginyer en Telecomunicacions Sr. Antonio F. Sánchez García - Enginyer Tècnic en Telecomunicacions Sr. Héctor Torruella Capell - Enginyer Tècnic Industrial Srta. Carolina Bermúdez Melgarejo - Suport Tècnic

INDEX

2. SITUACIÓ ACTUAL ..............................................................................................3

2.1. Serveis de telecomunicacions, infraestructura i instal.lacions per operador ....5 2.1.1. Tipus de serveis per operador..................................................................6 2.1.2. Infraestructura i instal.lacions per operador............................................10 2.1.3. Plànols de detall de les instal.lacions i direccions de màxima radiació...28

2.2. Observacions de les instal.lacions actuals ....................................................31

3. ANÀLISI DELS PLANS DE DESENVOLUPAMENT. NECESSITATS FUTURES. SERVEIS, INFRAESTRUCTURA I INSTAL.LACIONS...............................................42

3.1. Previsions dels operadors .............................................................................42

1. INTRODUCCIÓ .....................................................................................................1

4. DIFERENTS TIPOLOGIES DE TORRES UNIFICADES DE TELECOMUNICACIONS............................................................................................45

4.1. Consideracions prèvies sobre la realització d’una torre unificada .................45

4.2. Tipus Rectangular:........................................................................................46

4.2.1. Criteris de dimensionament ...................................................................46

4.2.2. Representació esquemàtica...................................................................49

4.2.3. Dimensions i distribució general.............................................................51

4.2.4. Descripció i distribució interior................................................................53

4.2.5. Descripció i distribució de la plataforma exterior ....................................59

4.2.6. Evaluació del cost ..................................................................................63

4.2.7. Avantatges e inconvenients ...................................................................63

4.2.8. Simulació de l'impacte visual .................................................................64

4.2.9. Torres actuals similars ...........................................................................66

4.2.10. Estructures alternatives ......................................................................68

1

1. INTRODUCCIÓ

L'actual implantació d'instal.lacions de telecomunicació al cim del Montgrós provoca

cert malestar a la gent dels municipis de la comarca del Garraf, especialment als dels

municipis limítrofs de Canyelles i Sant Pere de Ribes degut a l'impacte visual i

paisatgístic de les 8 torres de radiocomunicació existents una al costat de l'altra. Això

provoca que els ajuntaments responsables de la zona actuïn amb molt zel davant de

qualsevol demanda d'ampliació, pràcticament impossibilitant-los i fins i tot dificultant el

manteniment. A més la zona es troba en un estat urbanístic no gaire bo, i són

freqüents els actes de vandalisme contra les antenes i altres instal.lacions.

Es posa de manifest, per tant, l'interès dels ajuntaments de Canyelles i Sant Pere de

Ribes d'adecentar la zona, i també l'interès dels diferents operadors de

telecomunicació presents al Montgrós, de donar un bons servei, de millorar-lo i fins i

tot ampliar-lo.

Degut a les inquietuds esmentades, es va arribar després de nombroses negociacions,

a la firma d'un conveni per a la realització d'un estudi de viabilitat i harmonització de

les instal.lacions existents al cim del Montgrós. En ell es pretèn veure la viabilitat i com

seria una única infraestructura de telecomunicacions al cim del Montgrós, de manera

que es minimitzés l'impacte paisatgístic i es donés igual o millor servei de

telecomunicacions que ara.

Per evitar suspicàcies, l'estudi es va encomanar a un organisme neutral i sobradament

capacitat per fer-lo: la Universitat Politècnica de Catalunya i, concretament l'Àrea de

Telecomunicacions del Centre Tecnològic de Vilanova i la Geltrú.

El que presentem a continuació és el fruit de molts mesos de feina utilitzats en tasques

absolutament necessàries però poc agraïdes com ara la recollida de dades, d'altres

més gratificans, com les nombroses reunions amb els agents implicats i les

"excursions" i treballs de camp, finalitzant amb les més complexes de càlculs tècnics i

disseny de possibles sol.lucions.

La memòria segueix un ordre lògic i està dividida en dues parts: a la primera s'analitza

en profunditat la situació actual, tant en el que fa referència a aspectes urbanístics, de

infraestructures actuals de telecomunicació i dels serveis que donen.

A la segona part es recullen les intencions dels diferents operadors, s'analitzen les

possibles necessitats futures de nous serveis de telecomunicació, i s'estudien

críticament les diferents opcions de que es disposen a l'hora de concentrar les

instal.lacions de telecomunicació.

2

Encara que l'objecte d'aquest estudi no és el disseny d'una torre de telecomunicacions,

se n'embasten unes quantes per tenir una idea gràfica de com podrien ser i de com

quedarien al cim del Montgrós.

Entenem que posar d'acord a tantes corporacions i institucions és una tasca molt difícil

i que intents anteriors de fer quelcom semblant han fracassat. En aquest cas, però,

l'agent que ha fet l'estudi és independent i l'estudi no obliga a ningú, si bé creiem que

fora bo que es portés a la pràctica el que s'hi esmenta; en soririem beneficiats tots: els

operadors, doncs podrien disposar d'unes instal.lacions noves, modernes, segures,

eficients i ampliables; i els ajuntaments, doncs podrien presentar a les seves

poblacions unes estructures d'impacte visual menor i que fins i tot, com ha passat en

altres llocs, es pot convertir en un referent d'imatge turística de la zona.

Certament per posar-se tots d'acord per anar a un únic lloc fa falta primer que

s'obtinguin més avantatges que inconvenients, i els avantatges vénen, apart dels

aspectes tècnics i legals, de la gestió del recurs compartit. Possiblement la forma com

es gestioni la instal.lació sigui l'argument fonamental que faciliti o impossibiliti que el

projecte d'una única infraestructura de telecomunicacions es dugui a terme.

3

2. SITUACIÓ ACTUAL

El pic del Montgrós està situat entre els termes municipals de Sant Pere de Ribes i

Canyelles, a la part sud-oest del massís del Garraf. El relleu del terreny, muntanyós en

aquesta zona i més pla als voltants, dóna lloc a que sigui un emplaçament òptim per

ubicar instal.lacions de radiocomunicació, però també que sigui un lloc especialment

sensible desde el punt de vista mediambiental.

La figura següent mostra el mapa de situació del Cim del Montgrós a la comarca:

132

384

429

328

276

125

87

279

372

286

200

176

134

170

200

300

200

358

262

283

300

400

335

429

448

100

200

200

300

239

235

46

255

272

344

83

100

267

225

40

200

300

272

247

408

200

100

111

292

275

223

277

167

223

212

249

284

351

351

296

200

135

214

300

112

238

152

200

207

100

200

300

400

300200

300

400

246

239320

232

290

243

232 390

409

267

414

438

490

497 535

494

470

295

472

500

400

130

109

367 253362

465 394

426

558

517

530

509

468463

552

300

2

CUBELLES

VILANOVAI LA GELTRÚ

SANT PEREDE RIBES

SITGES

CANYELLES

OLIVELLAOLÈRDOLA

Montgrós

UTM X = 394615 UTM Y = 4569635

El Cim del Montgrós és el limit natural entre els municipis de Sant Pere de Ribes i Canyelles. Segons les dades dels ajuntaments:

- Sant Pere de Ribes: la zona del Cim del Montgrós que pertany al seu terme municipal està dins el Parc Natural del Garraf des del 2001, quan es va fer la ampliació del parc.

4

- Canyelles: la zona del Cim del Montgrós que pertany al seu terme municipal està classificada com a zona verda dins la zona urbana de la urbanització Califòrnia, a la que hi ha definida una zona de serveis tècnics.

La figura següent mostra el mapa de situació del Cim del Montgrós

SANT PERE DE RIBESTERME MUNICIPAL

El Montgrós

les

Cat

alun

yes

Torr

ela

del

Veg

uer

TERME MUNICIPALCANYELLES

la Roca Plana

Urbanitzacio California

Urbanització Califórnia

la Roca Plana

repetidor de T.V.

Fondo de Pruvé

de Prubé

la Casa Nova

Mas del Montgros

Can Ramon

CAMP DE TIR

Montgros

Torrentde

Fondo

Barr

inair

e

d'en

els Vinyals

Fondo els V

inyals

PARC NATURAL DEL GARRAF

Un factor a destacar és que molt a prop del Montgrós hi ha poblacions amb un gran

nombre d'habitants: Vilanova i la Geltrú amb 55.000 habitants, Vilafranca del Penedès

amb 35.000 habitants, Sant Pere de Ribes amb 25.000 habitants, i Sitges amb 20.000

habitants. Però també hi ha un gran nombre de masies i urbanitzacions disseminades

pels boscos i camps propers. A més hi ha un notable increment de població estacional

(turistes). El Mongrós ocupa un punt cèntric desde el qual es pot oferir un ampli ventall

de serveis de radiocomunicacions de qualitat. Així ho demostra el gran nombre

5

d'instal.lacions situades en aquest emplaçament, pertanyents a diferents companyies

de telecomunicacions.

2.1. Serveis de telecomunicacions, infraestructura i instal.lacions per operador

A l'actualitat hi ha 8 operadors que operen al cim del Montgrós, cadascun dels quals

és usuari d'una instal.lació bàsicament composada per torre amb sistemes radiants i

caseta amb equips, dels que poden ser propietaris o arrendataris. A continuació fem

un compendi del serveis de telecomunicacions i infraestructura de cada un d'aquests

operadors així com la composició de cada una de les seves instal.lacions presents al

Montgrós.

Les dades han sigut proporcionades per cada un dels operadors, pel que podem

suposar que estan revisades i actualitzades i són les que hem tingut en compte per

realitzar aquest estudi. Les persones encarregades de subministrar la informació les

llistem continuació:

CANAL BLAU: Informació subministrada per Sergi Nolla després d'una reunió a les

instal.lacions de Canal Blau.

TRADIA: Informació subministrada per Félix Muñoz després de reunions a les

instal.lacions de TRADIA.

TELEFÓNICA: Informació subministrada per Antonio Navas després de reunions a les

instal.lacions de Telefónica Móviles.

RETEVISIÓN: Informació subministrada per Fco. Javier Illanas després de reunions a

les instal.lacions de RETEVISION.

ENDESA: Informació subministrada per Miguel Aguayo en una reunió a les

instal.lacions de ENDESA.

MEDIALATINA: Informació subministrada per Félix Lambea per correu electrònic.

ONDA CERO: Informació subministrada per Roser Vila (TRADIA) telefònicament.

TV RIBES: Informació subministrada per Alvar Font Jané telefònicament i per Joan

Torrents en una entrevista personal.

Ajuntament de Canyelles: Informació subministrada per Josep Hill en una entrevista

personal.

Ajuntament de Sant Pere de Ribes: Informació subministrada per Júlia González

després de reunions a l'ajuntament.

6

2.1.1. Tipus de serveis per operador

CANAL BLAU Actualment l'estació de canal Blau ofereix els següents serveis:

Emissió de Canal Blau Ràdio

Cobertura: Municipis de Sitges, Canyelles, Sant Pere de Ribes, Vilanova i la

Geltrú, Cubelles i Cunit.

Observacions: l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú és propietària de la titularitat de

la concessió de difusió, així com de les instal.lacions del Centre Emissor i dels

equips transmissors. La torre i els sistemes radiants són propietat de TRADIA, i

aquests últims estàn multiplexats amb les emissores del CCRTV (excepte

Catalunya Informació).

Emissió de Canal Blau TV Cobertura: Municipis de Sitges, Canyelles, Sant Pere de Ribes, Vilanova i la Geltrú

i Cunit.

Observacions: l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú és propietària de la titularitat de

la concessió de difussió. Actualment els sistemes radiants estàn emplaçats a la

torre de TRADIA. No obstant, Canal Blau té una torre pròpia amb sistemes radiants

pels quals s'emet Canal Blau TV pel canal 49 i amb radioenllaços operatius.

Enllaç de contribució de Canal Blau Ràdio Actualment hi ha dos radioenllaços a

la torre de TRADIA.

MEDIALATINA

Actualment l'estació de MEDIALATINA ofereix els següents serveis:

Emissió de CADENA SER PENEDÈS FM

Cobertura: les comarques del Penedès i el Garraf.

Observacions: La propietat de les instal.lacions d'aquesta operadora està encara

per confirmar.

7

RETEVISION

Actualment l'estació de RETEVISIÓN ofereix els següents serveis:

Emissió de TV públiques Emissió de TV privades Emissió de FM publiques (RNE i COM Ràdio) Emissió de TDT (Televisió Digital Terrestre) Radioenllaços BTS (Telefonia mòbil)

Cobertura: Comarques del Garraf i el Penedès.

Observacions: La propietat de les instal.lacions és de RETEVISIÓN I S.A.U.

ENDESA

Actualment l'estació de ENDESA ofereix els següents serveis:

Radioenllaços per fonia i telecontrol i comunicació dels seus equips

mòbils

Cobertura: (per a equips mòbils): Comarca del Garraf.

Observacions: ENDESA és propietària del terreny, instal.lacions d'aquesta

operadora està encara per confirmar.

TELEFÓNICA

Actualment l'estació de TELEFÓNICA ofereix els següents serveis:

Telefonia mòbil analògica (Moviline) Telefonia mòbil digital GSM (Movistar) Ràdio búsqueda (Mensatel) Telefonia grups tancats analògica (Radio Red)

8

Telefonia grups tancats digital (TETRA) 2 radioenllaços digitals de recolzament a altres emplaçaments: radioenllaç

Puig Montgrós-Vilanova i radioenllaç Puig Montgrós-Can Trabal

Cobertura: La cobertura que ofereixen aquests serveis varia d'un servei a un altre

però es pot aproximar als municipis de Canyelles, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Sant

Pere de Ribes i Olèrdola.

Observacions: La propietat de les instal.lacions d'aquesta operadora està encara

per confirmar.

TRADIA

Actualment l'estació de TRADIA ofereix els següents serveis:

Emissió de TV Emissió de FM Radioenllaços Trunking

Cobertura: La cobertura que ofereixen aquests serveis varia d'un servei a un altre

però es pot aproximar a les comarques de Garraf i Penedès.

Observacions: Les instal.lacions de TRADIA són íntegrament propietat del Centre

de Telecomunicacions de la Generalitat.

ONDA CERO

Actualment l'estació de ONDA CERO ofereix els següents serveis:

Emissió de Onda Cero FM

Cobertura: Municipis de Sitges, Canyelles, Sant Pere de Ribes, Vilanova i la Geltrú,

Vilafranca i Olèrdola.

9

Observacions: Aquesta operadora és propietària tant de la torre i els sistemes

radiants com de la caseta i els equips, tot i que el manteniment és realitzat per

TRADIA.

En un futur està previst el trasllat dels equips i sistemes radiants a les instal.lacions

de TRADIA, que encara no s'ha fet per la manca d'espai disponible en aquesta

torre. En aquest cas s'ha contemplat la possible multiplexació de l'emissió amb la

difusió FM de TRADIA.

TV RIBES

Actualment l'estació de TV RIBES ofereix els següents serveis:

Emissió de TV Ribes Emissió de Guardia Urbana Radio Local Guardia Forestal

Cobertura: Municipis de Sitges, Canyelles, Sant Pere de Ribes, Cubelles, Vilanova i

la Geltrú, Vilafranca i Olèrdola.

Observacions: l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes és propietari de les instal.lacions

i de la llicència de difusió.

10

2.1.2. Infraestructura i instal.lacions per operador

CANAL BLAU RÀDIO

Dades generals:

Coordenades UTMx: 394615; UTMy: 4569635

Cota (m): 353

Sistemes radiants:

Sistema radiant: 0:2:0:0

Tipus antenes: dipol creuat

Model antenes: TETRA Q SP (MOYANO)

Polarització: circular

Azimut(º): X:118:X:X

Alçada centre elèctric: 12 m

Alçada torre: 30 m

Tipus cable: CELLFLEX 7/8"

Longitud cable: 25 m

Dades dels equips transmissors

Model: EM-500 (OMB)

Potència nominal: 250 W

Freqüència: 100,5 MHz

Potència equip:114 W

Dades de l'enllaç:

Model: MR1,5+MT1,5

Freqüència: 1650 MHz

Tipus enllaç: analògic/parabòlica

Polarització: horitzontal

11

Altres

Actualment no tenim dades de sistemes d'alimentació, refrigeració, protecció i

vigilància degut a que aquests sistemes estan ubicats a la torre de TRADIA.

CANAL BLAU TV

Dades generals


Cota (m): 353

Sistemes radiants

Sistema radiant: 0:2:2:0

Azimut (º): X:110:170:X

Sector de radiació(º): 120-160 (140-230 )

Guany (dBd): 13,5 (10,8)

Polarització: vertical (horitzontal)

Alçada centre elèctric (m): 23

Observacions: Aquestes dades són les proporcionades per la Secretaria de

Telecomunicacions, i les dades que hi ha entre parèntesi són les proporcionades

per Canal Blau.


Canal d'emissió: 28 d'UHF

Potència màxima del transmissor (W): 100

Potència màxima de funcionament (W): 83

Potència Radiada Aparent màxima (W): 1315 (912 segons Secretaria Telecom.)

Model: MOT-S100 (OMB)

Observacions: hi ha un emissor de reserva de 30 W.

12

Dades de l'enllaç:

Model: Compac 7,5 1W (OMB)

Freqüència: 10 GHz

Polarització: horitzontal

Altres

Actualment no tenim dades de sistemes d'alimentació, refrigeració, protecció i

vigilància d'aquesta instal.lació.

Instal.lacions de Canal Blau

13

MEDIALATINA

Dades generals i obra civil


Cota (m): 354

Alçada torre (m): 40 (base 2x2 m2)

Superfície caseta: 10 m2 (exterior 4x3 m2)

Sistemes radiants

Nº i tipus d'antenes: 6 dipols verticals amb reflector de FM

2 yaguis per recepció d'enllaços

1 colineal per serveis de comunicacions (banda 170 MHz)

Orientació en azimut dels dipols (º): 4 a 10º

1 a 130º

1 a 250º

Guany (dBi): 6,7

Polarització: vertical

Pes antenes (total Kg): 350


Freqüència: 103,1 MHz

Potència del transmissor (kW): 5

Volum ocupat a la caseta: 12 m3

Pes (Kg): 600

Sistemes d'alimentació:

Potència contractada: 10 kW (el consum s'ajusta a aquesta potència)

Protecció i alimentació auxiliar: Grup electrògen de 8 kVAs

14

Instal.lacions de Medialatina

RETEVISIÓN

Dades generals i obra civil:


Cota (m): 354

Alçada torre (m): 26 lliures+tub de 6" de diàmetre

Tipus torre: RUN-2000-28

Pes de la torre: 1721 kgs.

Superfície parcel.la: 195 m2

15

Sistemes radiants SERVEI TIPUS

ANTENA Tx TIPUS

ANTENA Rx GUANY POLARITZACIÓ AZIMUT (ºNG)

TV's públiques panell Yagi 10,37 dBd Horitzontal 1P (109º), 1P(209º) i 2P(334º)

Recepció de TV's privades panell Yagi 10,32 dBd Vertical

1P (109º), 1P(209º) i 2P(334º)

RNE Tx Yagi Polar Circ. Paràbola 5,25 dBi Circular

3P(135º), 3P(225º) i 2P

(335º) COM RADIO

Tx Dipol banda

ampla Paràbola N.C. Vertical 1 P dir. Sitges

TDT Tx Panells de 4 dipols Paràbola 10,48 dBd Horitzontal 2P(109º), 3P(209º) i

3P(334º) RADIOENLLAÇOS

DESTÍ AZIMUT FREQ. DIÀMETRE PARÀBOLA

C. Rad. Begues 66,2 14599 1,2 Vilanova 180,3 26129 0,6 Vilanova 181,3 26126 0,6

St. Pere de Ribes 174,4 23133 0,6 Vilanova 188,9 23137 0,6

St. Pere de Ribes 105,8 39300 0,6 Sitges 180 23146 0,6

C. Rad. Begues 66,4 14883 1,2 Cunit 228,3 14870 0,6

Calafell 239,7 14897 1,2 Vilanova 185,4 26133 0,6 Vendrell 255,4 14883 1,2

St. Pere de Ribes 100,6 39365 0,6 Vilanova 224,4 26140 0,6

Vilafranca 340,9 19569 0,6 Vilafranca 336,3 23139 0,6 Vilanova 199,8 26136 0,6 Sitges 123,6 23133 0,6

Vilafranca 338 149419 0,6 Vilanova 206 39303 0,6 Sitges 133,2 23130 0,6

C. Rad. Begues 66,2 Canales 2,3,8 en 13 GHz 1,2

Rx Satèl.lit 220 1,2 Rx Satèl.lit 220 1,2 Rx Satèl.lit 220 1,2

16


TIPUS DE PROGRAMA POT.

PRINCIPAL (W)

CANAL DE SORTIDA COBERTURA BRUTA

TV DIGITAL 20 66 138.136 TV DIGITAL 20 67 138.136 TV DIGITAL 20 68 138.136 TV DIGITAL 20 69 138.136

RÀDIO PÚBLICA 1000 95,2 324.462 RADIO PÚBLICA 1000 97,5 324.462 RADIO PÚBLICA 1000 106,3 324.462 RADIO PÚBLICA 1000 89,9 324.462

TV PÚBLICA 100 45 104.711 TV PÚBLICA 100 39 104.711 TV PRIVADA 100 49 104.289 TV PRIVADA 100 61 104.289 TV PRIVADA 100 55 104.289 TV PRIVADA 100 58 104.289

TIPUS ELEMENT TIPUS D'ANTENA CONSUM AMP MESURA 1 (m) MESURA 2(m) SUPERFÍCIE

OCUPADA

Radioenllaç 4 paràboles 30 0,6 1,6

BTS 6 panells 30 2,4 0,3 1,6

Altres paràbola 30 1,6

Altres 30 1,6

Repetidor colineal 2 3 0 0,36

BTS 3 panells 30 1,2 0,15 1,85

Radioenllaç paràbola 30 0,3 0,3 1,85

Radioenllaç 2 paràboles 30 0,6 0,6 1,85

Radioenllaç paràbola 30 1,2 1,2 1,85 Sistemes d'alimentació: Potència contractada: 40 kW (el consum s'ajusta a aquesta potència) Protecció i alimentació auxiliar: Grup electrògen de 50 kVA Refrigeració: A.A. (25.000 frig. de climatització per l'equipament actual) Altres: sistemes de C.C. per determinats equips/clients. Elements auxiliars Pararraigs: Tipus Franklin, baixants de coure de 50 mm2 a la presa de terra de electrode profund (30 m). Baliza: Existeix només balisament diurn, amb franjes de pintura vermella i blanca. Contraincendis: A la caseta hi ha 2 extintors de CO2 (5 kg), i 1 de pols ABC (6 kg)

17

Anti-intrusisme: A la parcel.la existeixen 2 càmeres de vigilància i a la caseta hi ha detectors de presència, activat a Central d'Alarmes. Preses de terra: Existeixen diverses piques superficials i profundes amb una resistència mitjana de 60 ohms. Terreny molt pedregós. Tanca de protecció: Perimetral del tipus malla ST, de 2 m d'alçada. Perímetre total de 56,5 m.

Instal.lacions de Retevisión

TELEFÓNICA Dades generals i obra civil Coordenades UTMx: 394615; UTMy: 4569635 Alçada torre (m): 30 Cota (m): 354 Superfície caseta: 50 m2

Observacions: El conjunt de la torre i caseta està cercat mitjançant un Tancat metàl.lic que delimita la totalitat del recinte.

18

Infraestructura i sistemes radiants

SERVEI USUARI TIPUS ANTENA COTA (desde base)

AZIMUT LONGITUD (m)

GUANY (dBd) H (º)

Telefonia mòbil analògica Moviline

Dues antenes colineals

transmissores 29 Omnidireccional 2,5 9 360

Telefonia mòbil analògica Moviline Antena sectorial

receptora 26 0 1,5 13 60


receptora 26 60 1,5 13 60


receptora 26 120 1,5 13 60


receptora 26 180 1,5 13 60


receptora 26 240 1,5 13 60


receptora 26 300 1,5 13 60

Telefonia mòbil digital GSM Movistar

3 antenas sectoriales (1

transm., 2 recep.)22 300 1,8 15 60



transm., 2 recep.)22 130 1,8 15 60



transm., 2 recep.)22 210 1,8 15 60

Radio búsqueda Mensatel 1 antena colineal transmisora 28,5 Omnidireccional 3 10 360

Telefonia grups tancats analògica

Radio Red

Antena colineal transmissora 30 Omnidireccional 1,2 9 360

Telefonia grups tancats analògica

Radio Red

Antena colineal receptora 16 Omnidireccional 1,2 9 360

Telefonia grups tancats digital TETRA Antena colineal

transmissora 26 Omnidireccional 3 9 360


receptora 17 0 3 13 120


receptora 17 120 3 13 120


receptora 17 240 3 13 120

Radioenllaç Puig Montgrós-Vilanova

Antena parabòlica

transmissora-receptora

15 192 0,6

Radioenllaç Puig Montgrós-Can

Trabal

Antena parabòlica

transmissora-receptora

10 13 0,6

19


SERVEI USUARI FREQÜÈNCIA (MHz) POTÈNCIA (W) Radio búsqueda Mensatel 150 120 Telefonia grupos

cerrados analógica Radio Red 150,230,300,450 50

Telefonia grupos cerrados digital

(TETRA) TETRA 410-420 40

Radioenlace Puig Montgrós-Vilanova 23000

Radioenllaç Puig Montgrós-Can Trabal 23000

Telefonia mòbil analògica Moviline 6,3

Telefonia mòbil digital GSM Movistar 10

Sistemes d'alimentació: Potència contractada: 50 kW (conversió a continua (+27V i -48 V) mitjançant rectificadors. Alimentació auxiliar: bateries. Protecció equips: quadre de baixa tensió amb proteccions (magnetotèrmic,etc.) Refrigeració: Aire acondicionat (condensadora externa) Elements auxiliars Contraincendis: Sistema detecció a la caseta. Anti-intrusisme: Centraleta d'Alarmes a la sala. Tanca de protecció: Perimetral.

20

Instal.lacions de Telefónica

21

TRADIA Dades generals i obra civil Coordenades UTMx: 394615; UTMy: 4569635 Alçada torre (m): 30 Cota (m): 354 Superfície caseta: 50 m2

Observacions: El conjunt de la torre i caseta està cercat mitjançant un Tancat metàl.lic que delimita la totalitat del recinte. Sistemes radiants

SERVEI Nº TIPUS DIMENSIONS PES ALÇADA AZIMUT

TV nº 1 1 Panell 0,96*0,38*0,25 mt 12 kg 29 180 º 1 Panell 0,96*0,38*0,25 mt 12 kg 30 180 º 1 Panell 0,96*0,38*0,25 mt 12 kg 29 90 º 1 Panell 0,96*0,38*0,25 mt 12 kg 30 90 º 1 Panell 0,96*0,38*0,25 mt 12 kg 30 270º 1 Panell 0,96*0,38*0,25 mt 12 kg 30 0º 1 Yagi DKA15 1,5 5 20 265º Yagi DKA15 1,5 5 19,5 265º

TV nº 2 1 Panell 0,96*0,38*0,25 mt 12 kg 24 310º 1 Panell 0,96*0,38*0,25 mt 12 kg 25 310º 1 Panell 0,96*0,38*0,25 mt 12 kg 26 310º 1 Panell 0,96*0,38*0,25 mt 12 kg 27 310º 1 Paràbola 1,2 22 Kg 17,6 310º

TV nº 3 1 Panell 0,96*0,38*0,25 mt 12 kg 22,5 130º 1 Panell 0,96*0,38*0,25 mt 12 kg 23,5 130º 1 Panell 0,96*0,38*0,25 mt 12 kg 22,5 40º 1 Panell 0,96*0,38*0,25 mt 12 kg 23,5 40º 1 Paràbola 1 18 kg 6,5 92º 1 Paràbola 0,4 9 kg 8,6 92º

varios 1 Panell 0,96*0,38*0,25 mt 12 kg 21 135º 1 Panell 0,96*0,38*0,25 mt 12 kg 21 225º 1 Yagi 0,8*0,3 3 kg 6,8 315º

FM varios 1 Tetra Q 1,7*1,7*1,3 60 kg 26,8 135º 1 Tetra Q 1,7*1,7*1,3 60 kg 24,8 135º

FM varios 1 Tetra Q 1,7*1,7*1,3 60 kg 19,2 135º 1 Tetra Q 1,7*1,7*1,3 60 kg 17,2 135º

FM varios 1 Tetra Q 1,7*1,7*1,3 60 kg 15 135º 1 Tetra Q 1,7*1,7*1,3 60 kg 13 135º

Tradia enllaços 1 Paràbola 1,2 22 Kg 20,6 67º

1 Paràbola 1,8 35 kg 17 67º 1 Paràbola 1,2 22 Kg 7,5 335º 2 Paràbola 0,6 14 kg 11,3 55º 1 Paràbola 0,6 14 kg 9 135º 1 Paràbola 1,2 22 Kg 20,5 55º 2 Paràbola 0,6 14 kg 6 90º

22

SERVEI Nº TIPUS DIMENSIONS PES ALÇADA AZIMUT

1 Paràbola 1,2 22 Kg 9 300º 1 Paràbola 2,2 22 Kg 17,5 310º 1 Paràbola 1,2 22 Kg 20,5 240º 1 Paràbola 1,2 22 Kg 4,8 312º 1 Paràbola 0,6 14 kg 11,2 269º

Radiocom nº 1 2 colineal 3 m 2,5 kg 29,1 omni 1 colineal 3 m 2,5 kg 22 omni

Radiocom nº 2 2 colineal 3 m 2,5 kg 28,1 omni 1 colineal 3 m 2,5 kg 21 omni

EQUIP TECNOLOGIA CLIENT TAMANY SUPERF. PES CONSUM SITUACIÓ

Diplexor FM FM nº 1 0,5*0,5*1 0,36 20 0 caseta Rack Emissores FM FM FM varis 0,6*0,8*2,2 0,48 300 4,97 caseta Rack Emissores FM FM FM nº 2 0,6*0,6*2 0,36 300 2,115 caseta

Filtre FM FM nº 3 0,5*0,25*1 0,13 10 0 caseta Tetraplexor FM FM nº 2 0,5*1,8*1 0,9 20 0 caseta

Quadre distribució elèctrica elèctric comú 0,2*0,55 0,14 200 0 caseta

Nexus Nexus Radiocom nº 2 0,6*0,48*2 0,36 200 1,3 Sala 10 Rack Tvs TV TV varis 0,6*0,6*2,2 0,36 200 0,05 Sala 10

Rack enllaços ENLLAÇOS varis 0,6*0,6*2,2 0,36 300 1,65 Sala 10 Rack TVs TV TV varis 0,6*0,8*2,2 0,48 300 1,65 Sala 10

Equip Uso infrastruc. truncking nº 1 0,6*0,6*2,2 0,36 350 Sala 10 Alimentació Dolphin Uso infrastruc. truncking nº 1 0,6*0,6*2,2 0,36 200 0,5 Sala 10

Diplexor TV TV TV varis 0,14*0,53*1.2 0,07 2 0 Sala 10 Diplexor FM FM nº 4 0,5*0,5*1 0,25 5 0 Sala 10

Rack enllaços ENLLAÇOS varis 0,6*0,6*2,2 0,36 300 1 Sala 10 Equip Us infrastruc. truncking nº 2 0,6*0,5*1,3 0,36 50 0,05 Sala 10 Agora Agora Radiocom nº 1 0,6*0,5*1,62 0,36 200 0,9 Sala 10 Martis ENLLAÇOS varis 0,6*0,6*2,2 0,36 50 Sala 10

Rack Link FM FM varis 0,6*0,6*2,2 0,36 150 2 Sala 10 Zona elèctrica elèctric comú 6,75 16,185 Sala 20

23

Instal.lacions de Tradia

24

ONDA CERO Equips i sistemes radiants Transmissor de FM de 5 kW (rack de 40 unitats) Enllaç amb estudis a Vilanova Altres Actualment no tenim dades de sistemes d'alimentació, refrigeració, protecció i vigilància d'aquesta instal.lació.

Instal.lacions de Onda Cero

25

TV RIBES Sistemes radiants Antenes de TV Ribes (OMB 18W):

-2 panells cap a Roquetes -2 panells cap a Ribes

Antena de Ràdio Ribes Enllaç TV Ribes Enllaç CAP (Centres Atenció Primària) Enllaç Repetidor Mas Milà (Olivella) Antenes Wi-Fi Antenes de Guàrdia Urbana (ICOM 18 W) Altres A aquesta instal.lació no hi ha equips de refrigeració ni alimentació auxiliar. Actualment no tenim dades de sistemes d'alimentació, protecció i vigilància d'aquesta instal.lació.

Instal.lacions de TV Ribes

ENDESA

26

Dades generals i obra civil


Cota (m): 354

Alçada torre (m): 22

Sistemes radiants

SERVEI Freqüència

Tx (MHz) Freqüència Rx (MHz)

Ample de banda

Tipus antena Guany Pes Polarització

Xarxa de

comunicacions

privada per

fonia i

telecontrol

VHF

166,9875 171,5875 12,5

kHz

per

canal

Omnidireccional

AT-170 Sigma

3 dB Vertical

Enllaç UHF

(enllaç Puig

Castellar-La

Llacuna)

415,7375 425,7375 12,5

kHz

Yagi 10 dB 5 kg Horitzontal


Potència del transmissor (W): 10 -12

Sistemes d'alimentació:

Bateries

Tensió contínua: 12V, 48V

Corrent continu: 4A

Potència: 200W (màx 500 W)

Elements auxiliars:

Aire acondicionat

Cisterna d'aigua

27

Instal.lacions de Endesa

28

2.1.3. Plànols de detall de les instal.lacions i direccions de màxima radiació Plànol d'ubicació de les instal.lacions existents S'observa que la única instal.lació que està al municipi de Sant Pere de Ribes és la de TV Ribes.

CANAL BLAU

TV RIBES

guaita

RETEVISION

TELEFONICA

MEDIALATINA

TRADIA

ONDA CERO

ENDESA

Plànol de les instal.lacions amb direccions dels radioenllaços de Retevisión i Tradia.

CANAL BLAU

TV RIBES

guaita

RETEVISION

TELEFONICA

MEDIALATINA

TRADIA

ONDA CERO

ENDESA

Begues

Vilanova

St. Pere de Ribes

Sitges

Cunit

Calafell

Vendrell

Vilafranca

Rx satèl.lit

55º

67º

90º92º

135º

240º

269º

300º

310º

335º

Línies elèctriquesCamí d'accés

29

Plànol de les instal.lacions amb direccions de màxima radiació de les antenes de FM.

CANAL BLAU

TV RIBES

guaita

RETEVISION

TELEFONICA

MEDIALATINA

TRADIA

ONDA CERO

ENDESA

10º

130º

250º 135º

225º 135º

335º

135º

335º

200º

Plànol de les instal.lacions amb direccions de màxima radiació de les antenes de Telefonia Mòbil.

CANAL BLAU

TV RIBES

guaita

RETEVISION

TELEFONICA

MEDIALATINA

TRADIA

ONDA CERO

ENDESA

180º

120º

300º

0º

60º

240º130º

210º

135º220º

330º

Moviline GSM

30

Plànol de les instal.lacions amb direccions de màxima radiació de les antenes de Televisió.

CANAL BLAU

TV RIBES

guaita

RETEVISION

TELEFONICA

MEDIALATINA

TRADIA

ONDA CERO

ENDESA

310º

180º

270º90º

209º

109º

335º

0º 40º

130º135º225º

135º

200º

210º135º

31

2.2. Observacions de les instal.lacions actuals Després d'un reconeixement de les instal.lacions i de la zona, presentem en aquest punt una sèrie d'observacions sobre aspectes tècnics, mediambientals i estat de conservació. MEDIALATINA Cables penjant oscil.lant amb el vent (desgrapats) 1 cable trencat penjant Tanca oxidada Torre despintada Tuberia està malament subjecta a la torre Brutícia tirada al voltant (deixalles, trossos d'antenes, ventiladors, cables, plàstics).

Subjeccions defectuoses i cables penjant

32

TRADIA 2 casetes noves i grup electrògen ENERCO Tanca oxidada Residus al voltant del recinte (cables, xapes, pots de pintura, plàstics..) Generació de soroll elevat dels ventiladors. És l'única caseta que té entrada de xarxa elèctrica soterrada.

Tanca oxidada

33

ONDA CERO Terrat trencat Caseta sense Tanca Falten cargols a l'estructura Soroll dels ventiladors La pintura cau

Terrat trencat Falta de cargols a l'estructura

Caseta sense tanca

34

CANAL BLAU Sense tanca (ni la torre ni la caseta) Cables solts Parabòlica trencada Torre sense pintar Caixa del comptador trencada

Parabòlica trencada Caixa de comptador trencada

Torre i caseta sense Tanca

35

RETEVISION Radoms d'antenes parabòliques trencats

TV RIBES Suport de fusta

36

Altres observacions: Les casetes que no tenen tanca estàn pintades amb graffitis:

Caseta de Telefònica Caseta d' Onda Cero

Caseta de Canal Blau

37

Línies elèctriques: Les línies de subministrament elèctric són totes aèries exceptuant la de Tradia, que té l'entrada de la xarxa elèctrica soterrada.

38

Línies telefòniques: A l’actualitat els cables telefónics travessan de forma aèria varies finques per accedir a les instal·lacions dels operadors.

Manteniment de les instal·lacions:

39

S’observa una manca de manteniment a nivell de residus i de protecció al intrusisme, també és podrien provocar accidents a les persones que transitesin.

40

Access viari a les instal·lacions: A l’actualitat es un cami forestal i es té gran dificultat per accedir, tan des de Canyelles com des de Sant Pere de Ribes

41

Estat de la caseta del guaita de control d’incendis: A l’actualitat és un recinte aillat, poc estable i sense sistemes de comunicació fixes

42

3. ANÀLISI DELS PLANS DE DESENVOLUPAMENT. NECESSITATS FUTURES. SERVEIS, INFRAESTRUCTURA I INSTAL.LACIONS.

3.1. Previsions dels operadors

Actualment els operadors TV RIBES, Medialatina, Canal Blau i ENDESA no tenen

contemplada l'ampliació dels seus serveis i instal.lacions.

ONDA CERO

Actualment està contemplat el trasllat a les instal.lacions de TRADIA, tot i que aquest

operador encara no té espai disponible a la seva torre. Es podria multiplexar la emissió

de ONDA CERO amb la difusió de FM de TRADIA.

MEDIALATINA Els nous serveis de Telecomunicació previstos per aquesta operadora són difusió de

ràdio FM i TV. La cobertura prevista per aquests serveis son les comarques del

Penedès i el Garraf.

També està prevista la instal.lació d'equips de noves tecnologies (transmissors,

receptors, sistemes, línies). S'insal.laria un servei de telegestió d'aquest equipament

via GPRS (telefonia mòbil d'alta velocitat amb transmissió de dades).

La previsió del subministrament és d'un augment de 20/30 kW respecte a l'actual.

També es preveu la instal.lació dels següents elements auxiliars: pararraigs, llums per

avions (balises), sistemes contra-incendis, extintor, presa de terra, valles de protecció.

Per a les noves instal.lacions s'ha de reservar un espai a la torre pels sistemes

radiants de ràdio i televisió i un espai a la caseta de 20 m2 aproximadament.

La instal.lació d'aquests serveis està prevista pels propers mesos.

43

RETEVISION La instal.lació de nous serveis comportarà la necessitat d'espai a la sala i a la torre.

L'espai necessari previst a la torre és de 26 m per les 4 cares i les antenes situades en

estructures metàl.liques a la coberta de la caseta actual.

La previsió d'espai a la sala d'equips és de 80 m2 amb un terra resistent de 1000

kg/m2.

TELEFÓNICA

Nous serveis de Telecomunicació:

Telefonia mòbil digital DCS (Movistar)

Telefonia mòbil digital UMTS (Movistar)

Sistema comunicacions de l'Exèrcit Espanyol (SPICA)

La instal.lació d'aquests serveis comportarà la necessitat d'espai a la sala i a la torre. A

la torre:

DCS: tram en torre per a 6 antenes sectorials de 1,3 m de longitud

repartides en 3 sectors més espais de guarda d'1 m per sobre i per sota de

les antenes.

UMTS: Tram en torre per a 3 antenes sectorials de 1,2 m de longitud més

espais de guarda superior i inferior.

A la sala es necessitarà per als nous sistemes un espai de 15 m2 més que els ocupats

actualment.

Amb els nous serveis també s'haurà d'augmentar la capacitat digital, estimant-se en 2

noves trames de 2 MBps a curt termini (podent arribar a 6) i a mig plaç es necessitin 4

més (en funció del grau de servei).

Quant a subministrament elèctric no es preveu la necessitat a curt termini d'un

augment de potència a un valor superior a 50 kW.

Tampoc s'estima necessari comptar amb subministraments d'aigua ni de generació de

residus.

44

El termini previst per dur a terme la instal.lació de DCS i UMTS com a màxim és de 2

anys.

Pot ser necessària la instal.lació de nous radioenllaços en funció de les necessitats de

emplaçaments remots.

ENDESA Aquest operador no té prevista la instal.lació de nous serveis de radiocomunicació.

45

4. DIFERENTS TIPOLOGIES DE TORRES UNIFICADES DE TELECOMUNICACIONS

4.1. Consideracions prèvies sobre la realització d’una torre unificada

Compartició mínima:

Al pensar en una única torre que doni tots els serveis que a l’actualitat fan les diferents

torres ubicades al Montgrós, incloent les futures possibles incorporacions, es pot

plantejar la creació d'una torre que albergui tots els sistemes radiants (actuals) sense

compartir, i per tant amb una alçada superior a 80 m. Seria com si es posessin les

torres amb més serveis una sobre l’altra.

Evidentment aquesta sol.lució no té sentit si es pretén minimitzar l’impacte visual /

paisatgístic, i també és una mala solució per a la realització del manteniment i per a

noves incorporacions de sistemes radiants.

Compartició máxima:

Es pot plantejar també la compartició máxima de sistemes radiants que reduiria

l’alçada notablement, arribant a nivells de l’ordre de 20 m.

El problema consisteix en que hi ha serveis que no es poden compartir amb un únic

sistema radiant (radioenllaços), i a més a més, si un servei es fa amb un únic sistema

radiant s’ha de preveure un espai important a la zona comunitària per a la ubicació

dels combinadors corresponents. També s'ha de tenir en compte que les potències

dels transmissors haurien de ser superiors per donar la mateixa cobertura, i que al ser

equips d’operadors diferents, es complicaria el tema del manteniment i de possibles

ampliacions.

46

Blindatge:

S’haurà de preveure a totes les propostes de torres que es presenten la realització del

corresponent blindatge electromagnètic, que consistiria en col·locar unes plaques

metàliques a les parets, sostre, i terra dels recintes d’equips.

4.2. Tipus Rectangular:

4.2.1. Criteris de dimensionament

Minimització de l'impacte visual: ajusts d'alçada i de superfície.

Compartició de serveis bàsics: subministrament elèctric, elements comuns...

Compartició de les plantes segons les necessitats dels operadors.

Canalització privada per connexions entre espais del mateix operador.

Compartició de la plataforma exterior per els sistemes radiants i els seus

equips auxiliars.

Utilització de màstils i suports independents per cada operador.

Definició d'espais independents per equips específics segons les necessitats dels operadors en planta inferior (p.e. bateries,...)

Distribució de l'espai en plantes segons els serveis de telecomunicació:

- Radioenllaços - Radiodifusió - Telefonia mòbil - Televisió - Altres serveis de radiocomunicació

Nombre de plantes depenent de l'espai necessari per cada operador i per cada servei:

Planta 0: serveis comuns (dos nivells)

Planta 1: radioenllaços de Retevisión

Planta 2: radioenllaços de Tradia

Planta 3: radiodifusió de Medialatina

Planta 4: radiodifusió d'Onda Cero, Tradia, Retevisión

Planta 5: telefonia mòbil de Telefónica

47

Planta 6: telefonia mòbil de Retevisión

Planta 7: televisió i altres serveis de Retevisión, Tradia

Planta 8: televisió i altres serveis de TVRibes, Canal Blau, Endesa i Telefónica

Planta 9: (cubierta) per sistemes radiants omnidireccionals

Dimensionament de l'interior de cada planta:

Forma cuadrada de 10m de costat: 100m2

62m2 per instal.lacions:

- equips de telecomunicacions

38m2 per serveis comuns:

- distribució de planta

- escales i muntacàrregues

- canalitzacions comunitàries

- canalitzacions comunitàries cap als sistemes radiants

- canalitzacions privades de cada operador

Dimensionament de l'exterior:

Forma de plataforma o balconera de 2m d'amplada al voltant de la zona

interior:

- canalitzacions cap als sistemes radiants

- sistemes radiants: màstils i suports

- espai per la realització de la instal.lació i del manteniment

Evaluació de l'espai necessari per cada operador a la zona interior per equips propis:

Actualitat:

Operador Superfície actual (m2)

TVRibes 6

Endesa 6

Canal Blau 12

Onda Cero 12

Medialatina 12

Telefónica 50

Tradia 30

Retevisión 100

48

Superfície total actual ocupada: 228 m2

Ampliacions previstes o planificades pels diferents operadors:

Operador Superfície actual (m2) Supeficie amb ampliacions (m2)

TVRibes 6 6

Endesa 6 6

Canal Blau 12 12

Onda Cero 12 12

Medialatina 12 32

Telefónica 50 65

Tradia 30 100

Retevisión 100 180

Superfície total amb ampliacions: 413 m2 (+81,1% respecte a l'actual)

Proposta per la infraestuctura unificada

Operador Superfície actual (m2) Supeficie amb ampliacions (m2) Superfcie proposada (m2)

TVRibes 6 6 10,00

Endesa 6 6 10,00

Canal Blau 12 12 16,25

Onda Cero 12 12 16,25

Medialatina 12 32 45,75

Telefónica 50 65 85,50

Tradia 30 100 123,25

Retevisión 100 180 185,25

Supeficie total proposada: 494,5 m2 (+116,8% resp. actual)(+19,8% resp.

ampl.)

49

Increment percentual de superfície per operadors aplicant la proposta:

Operador Respecto a s.actual (%) Respecto a s.ampliada (%)

TVRibes +66,67 +66,67

Endesa +66,67 +66,67

Canal Blau +35,42 +35,42

Onda Cero +35,42 +35,42

Medialatina +281,25 +42,97

Telefónica +71,00 +31,54

Tradia +310,83 +23,25

Retevisión +85,25 +2,92

Criteris o consideracions per l'evaluació d'espai necessari a la plataforma exterior:

Minimitzar el risc d'interferències entre les diverses freqüències o bandes

utilitzades a cada servei (λ).

Instal.lar el màxim nombre d'operadors a la mateixa planta.

Consideració dels sistemes radiants actuals.

Consideració de les possibles ampliacions:

- noves tecnologies

- nous serveis

- increment del nombre de serveis de radiocomunicacions

4.2.2. Representació esquemàtica

La figura 1 mostra una perspectiva, vista desde S-E, de la torre Rectangular

proposada, on es pot observar la base i les distintes plantes amb les seves

plataformes corresponents pels sistemes radiants.

Es representen les antenes actuals amb la seva orientació.

A les plantes inferiors es proposa instal.lar els radioenllaços, a continuació la

radiodifusió de FM directiva, després la telefonia mòbil, per finalitzar amb la televisió i a

la planta coberta les antenes de FM i altres serveis de transmissió-recepció tipus

omnidireccional.

50

Figura 1.- Perspectiva de la torre Rectangular

51

4.2.3. Dimensions i distribució general

La figura 2 mostra l'alçat desde el sur amb els sistemes radiants actuals i algunes

dimensions:

Figura 2.- Alçat de la torre Rectangular

52

La figura 3 mostra l'acotació de planta: zona interior i plataforma exterior:

Figura 3.- Acotació de la planta

La figura 4 mostra l'acotació detallada de la zona interior:

Figura 4.- Acotació interior detallada

53

4.2.4. Descripció i distribució interior

Distribució general en plantes i superfície a cada planta per cada operador:

m 2 Planta

Operador 1 2 3 4 5 6 7 8

TVRibes 10,00

Endesa 10,00

Canal Blau 16,25

Onda Cero 12,50

Medialatina 62,75

Telefónica 62,75 22,75

Tradia 62,75 16,25 30,25

Retevisión 62,75 32,50 62,75 30,25

Identificació dels elements constituients de la planta a la zona interior (figura 5):

Figura 5.- Elements de l'interior a la planta

54

Els muntants per canalitzacions privades serveixen per les connexions d'equips d'un

operador que té a diferents plantes de la torre. Altres possibles operadors que en el

futur s'instal.lin faràn servir les canalitzacions comuns.

Planta 0: Serveis comuns:

Alta tensió (15m2)

Baixa tensió (6m2)

Grup electrògen (28m2)

Dipòsit de gas-oil (3000l, 12m2)

Recinte de bateries (20m2)

Seguretat i control de la torre (6m2)

Dipòsit d'aigües residuals (3000l, 12m2)

Dipòsit d'aigua (5000l, 16m2)

Serveis (10m2)

Total: 125m2

Es proposa que existeixin dos nivells: planta 0.1, planta 0.2, cada un de 3 m d'alçada i

de 62,75 m2 de superfície.

La figura 6 mostra l'esquema de distribució, on s'observa que totes les canalitzacions

privades dels operadors tenen accés a les zones de serveis comuns:

Figura 6.- Planta (es) de serveis comuns

55

Planta 1: Radioenllaços de Retevisión

La figura 7 mostra l'esquema de distribució, on s'observa l'accés a la canalització

privada núm. 6.

Planta 2: Radioenllaços de Tradia

La figura 8 mostra l'esquema de distribució, on es observa l'accés a la canalització

privada núm. 2.

Figura 8

56

Planta 3: Radiodifusió de Medialatina


privada núm. 7.

Figura 9

Planta 4: Radiodifusió d'Onda Cero, Tradia i Retevisión

La figura 10 mostra l'esquema de distribució, on s'observa l'accés a les canalitzacions

privades respectives (núms.: 4, 2 i 6).

Aquesta planta no té plataforma exterior, per tant, els sistemes radiants s'instal.larien a

la plataforma de la planta 3 dedicada a sistemes radiants de FM.

57

Figura 10

Planta 5: Telefonia mòbil de Telefónica


privada núm. 8.

Figura 11

58

Planta 6: Telefonia mòbil de Retevisión


privada núm. 6.

Figura 12

Planta 7: Televisió i altres serveis de Tradia i Retevisión

La figura 13 mostra el esquema de distribució, on s'observa l'accés a les

canalitzacions privades respectives (núms. 2 i 6).

Figura 13

59

Planta 8: Televisió i altres serveis de TVRibes, Canal Blau, Endesa i Telefónica

La figura 14 mostra l'esquema de distribució, on s'observa l'accés a les canalitzacions

privades respectives (núms.: 3, 1, 5 i 8).

Aquesta planta no té plataforma exterior, per tant, els sistemes radiants s'instal.larien a

la plataforma de la planta 7 dedicada a sistemes radiants de TV, i a coberta pels

sistemes radiants omnidireccionals.

Figura 14

4.2.5. Descripció i distribució de la plataforma exterior

Al voltant de la zona interior es realitza una plataforma per suportar els màstils o

suports, i altres accessoris, dels sistemes radiants.

Els sistemes radiants dels operadors que es situen a les plantes 4 i 8 s'ubiquen a les

plataformes de les plantes 3 i 7 respectivament.

Aquesta situació és deguda a les dimensions dels sistemes radiants de radiodifusió i

de televisió.

A la planta 9 es poden ubicar sistemes fotovoltaics de captació d'energia solar que junt

amb els sistemes electrònics corresponents permetrien suplir la falta de

subministrament elèctric.

60

La figura 15 presenta la vista superior de la plataforma exterior de la planta 1, on es

mostra la situació dels radioenllaços de Retevisión; que a l'actualitat estan instal.lats i

amb el seu corresponent azimut. La distància entre màstils és de 1,5m.

Figura 15


mostra la situació dels sistemes radiants dels operadors: Retevisión, Tradia,

Medialatina, Onda Cero i TVRibes; que a l'actualitat estan instal.lats i amb el seu

corresponent azimut. La distància entre màstils és de 3 m.

Figura 16

61


mostra la situació dels sistemes radiants dels operadors: Retevisión i Tradia; que a

l'actualitat estan instal.lats i amb el seu corresponent azimut. La distància entre màstils

és de 1,5 m.

Figura 17

La figura 18 mostra la possible distribució de les canalitzacions des del recinte de

l'operador fins els sistemes radiants per la planta 7.

62

Figura 18

63

4.2.6. Evaluació del cost

La realització d'aquesta estructura té un cost aproximat de 1.200.000’- euros.

4.2.7. Avantatges e inconvenients

Avantatges:

Els operadors tenen els seus recintes independents segons el servei a distintes

plantes.

Les plantes corresponen a diferents serveis.

Connexió dels recintes d'un mateix operador per mitjà de canalitzacions

privades.

Facil.litat d'instal.lació i manteniment de sistemes radiants.

Possibilitat de modificació de la distribució de serveis en plantes.

Simplicitat d'edificació.

Facil.litat de control i seguretat.

Alçada similar a les torres actuals.

Ús per la vigilància del Parc Natural del Garraf (eliminació de la torre de

vigilància actual definint una caseta pel vigilant).

Altres possibles utilitzacions i serveis:

- Inclusió de sistemes d'energies renovables.

- Albergar un observatori meterorològic.

- Reservar un espai com a mirador paisatgístic.

Inconvenients:

Possible inadecuació l'impacte visual / paisatgístic.

Diferents recintes per un mateix operador a distintes plantes.

Temps de construcció.

Cost.

Dificultat d'ampliacions d'espais o recintes.

64

4.2.8. Simulació de l'impacte visual

La fotografia següent mostra la situació actual del Cim del Montgrós vista des del

municipi de Canyelles:

El fotomuntatge següent mostra la simulació de la situació a l'unificar les instal.lacions

mitjançant una torre Rectangular:

65


municipi de Sant Pere de Ribes:


mitjançant una torre Rectangular:

66

4.2.9. Torres actuals similars

Torre del canal olímpic

La fotografia següent mostra la torre del canal olímpic, on la similitud amb la

proposada és l'existència de distintes plantes (amb exterior acristalat) i el seu accés

amb escales i/o ascensor, també a la ubicació exterior dels sistemes radiants, així com

la situació exterior dels sistemes de refrigeració:

67

Torre de radiocomunicacions aeronàutiques

La fotografia següent mostra la torre de radiocomunicacions aeronàutiques al municipi

de Gavà, on la similitud amb la proposada es l'accéso als distints nivells amb escales i

la situació a l'exterior sobre plataformes dels sistemes radiants:

68

4.2.10. Estructures alternatives

Base rodona: considerant una superfície per recintes d'operadors de 7m x 9m =

63m2, més l'espai pel muntacàrregues 3m x 4m, la base cuadrada interior es

11m x 12m, a l'afegir una escala (al voltant d'aquesta base) d'amplada mínima

de 1,5m el diàmetre necessari és de 10,3 m a la planta interior, al considerar

una plataforma de 2 m pels sistemes radiants, el diàmetre total és de 14,3 m.

Una aproximació de l'estructura de base rodona es presenta a la figura

següent:

Base triangular: degut a l'existència de tres direccions principals d'emissió de

radiofreqüència es pot considerar aquesta forma. Per aconseguir una superfície

69

per recintes i muntacàrregues de 132m2 es necessita una base triangular de

costat equilàter de 17,45m, a l'afegir la escala (al voltant) de 1,5m es té una

base de planta interior de 20,45m, i al considerar la plataforma de 2m el costat

és de 24,45m. Una altra opció per aquesta estructura és ubicar el

muntacàrregues i les escales al el centre de l'estructura.

70

4.3. Tipus Multi-cilindre

4.3.1. Criteri de dimensionament

Minimització de l'impacte visual: ajusts d'alçada i de superfície

Compartició de serveis bàsics: subministrament elèctric, elements

comuns,...

Distribució dels sistemes radiants a 4 nivells: radioenllaços i telefonia mòbil,

radiodifusió FM directiva, televisió, i radiocomunicació omnidireccional

Compartició de plantes per a sistemes radiants segons els serveis dels

operadors:

- Operadors de televisió:

Retevisió

Tradia

Locals (Canal Blau, TV Ribes)

Altres

- Operadors de FM:

Tradia

Medialatina

Retevisión

Locals (Canal Blau-radio, TV Ribes-radio)

- Operadors de telefonia:

Retevisión

Telefónica

Altres

71

Dimensionament de les plantes per als sistemes radiants:

- Forma circular

Radi calculat a partir de la longitud d'ona del senyal d'emissió per a minimitzar

l'acoblament: en antenes de fil tipus dipol com les que s'utilitzen en FM,

l'acoblament màxim entre dipols en λ/2 és quan aquests estàn situats paral.lels.

A més distància de λ, la impedància mútua és tant sols de 10+j18 Ω, pel que la

impedància o coeficient de reflexió d'entrada d'una antena o array emissor es

veurà poc afectada per la presència d'un altre array proper. Amb les directivitats

i amplades de feix dels arrays que es monten actualment, l'efecte d'una

estructura metàl.lica (altre array de diferent freqüència) sobre el diagrama de

radiació acostuma a ser despreciable, tal com indica l'experiència amb altres

grans torres de comunicacions. De totes maneres, donat que les estructures

estan en camp proper, pot ser convenient, abans d'instal.lar-les, fer un estudi

electromagnètic en tres dimensions acurat amb algun mètode numèric.

Plantes de radioenllaços i telefonia mòbil, i FM:

Longitud d'ona a FM (100 MHz) = 3m

Amplada d'antena = 1m

Nombre d'operadors = 4

Orientacions = 4

Nombre d'antenes = 4*4 = 16

Longitud de la circunferència per ubicar els sistemes radiants:

l = 3 x (16-1) + 1 x 16 = 61m

Radi necessari = 10m (aprox)

Planta de TV:

Longitud d'ona = 0,5m

Amplada d'antena = 0,5m

Nombre de operadors = 4

Orientacions = 4

Subnivells = 2

Nombre d'antenes per nivell = 2*4 = 8

72

Longitud de la circunferència per a ubicar els sistemes radiants:

l = 0,5 x (8-1) + 0,5 x 8 = 7,5m

Radi necessari = 1,2m (aprox)

- Alçada de les plantes a partir de les dimensions dels sistemes radiants:

Planta de radioenllaços i telefonia mòbil: 4m

Planta de radiodifusió FM direccional: 10m

Planta de televisió (ambdós nivells i situant les antenes a la part més

alta per evitar el possible efecte pantalla de la zona d'antenes FM, que

podria limitar la cobertura de televisió a les zones més properes a la

torre. Així a més a més queda una zona a la coberta de FM per a

possibles ampliacions: 15 m (veure representació esquemàtica)

S'ha procurat que l'alçada total de la torre sigui inferior a 50 m per

intentar reduir els tràmits amb la Direcció General d'Aviació Civil.

Criteris o consideracions per la evaluació de l'espai necessari per cada operador per

equips propis:

Actualitat


TVRibes 6

Endesa 6

Canal Blau 12

Onda Cero 12

Medialatina 12

Telefónica 50

Tradia 30

Retevisión 100


73

Ampliacions previstes o planificades pels diferents operadors:


TVRibes 6 6

Endesa 6 6

Canal Blau 12 12

Onda Cero 12 12

Medialatina 12 32

Telefónica 50 65

Tradia 30 100

Retevisión 100 180

Superfície total amb ampliacions: 413 m2 (+81,1% respecte l'actual)

Proposta per la infraestuctura unificada: Operador Superfície actual (m2) Supeficie amb ampliacions (m2) Superfcie proposada(m2)

TVRibes 6 6 10,00

Endesa 6 6 10,00


Onda Cero 12 12 16,25



Tradia 30 100 123,25


Supeficie total proposada: 494,5 m2 (+116,8% resp. actual)(+19,8% resp. ampl)


Operador Respecte a s.actual (%) Respecte a s.ampliada (%)

TVRibes +66,67 +66,67

Endesa +66,67 +66,67

Canal Blau +35,42 +35,42

Onda Cero +35,42 +35,42



Tradia +310,83 +23,25


74


La figura 1 mostra una perspectiva, vista desde S-E, de la torre Multi-cilindre

proposada, on es poden observar les casetes de cada operador, la de serveis comuns

i la torre amb les seves diferents plantes i les plataformes corresponents per als

sistemes radiants.

A les plantes inferiores es proposa instal.lar els radioenllaços i els panells de telefonia

mòbil, a continuació la radiodifusió de FM directiva, després els panells de televisió (en

dos subnivells) i a la planta coberta les antenes d'altres serveis de transmissió-

recepció tipus omnidireccional.

Figura 1.- Perspectiva de la torre Multi-cilindre

75

4.3.3. Distribució i dimensions dels espais dels operadors

La figura 2 mostra l'alçat desde el sur amb els sistemes radiants i les seves

dimensions.

Figura 2.- Alçat de la torre Multi-cilindre

Planta 0: Serveis comuns i recintes independents per cada operador

Planta 1: Sistemes radiants per serveis de radioenllaç i telefonia mòbil

76

Plantes2 i 3: Sistemes radiants per serveis de radiodifusió FM direccional

Planta 4: Sistemes radiants per serveis de televisió (dos nivells), accés per l'exterior o

no, i possibles ampliacions a altres serveis, també plaques solars i generadors eòlics.

Planta superior: Sistemes radiants per serveis de radiocomunicació omnidireccional,

accés exterior.

Les plantes 1, 2 i 3 poden ubicar equips de radiocomunicació a la part central de la

torre en recintes al costat de les escales interiors d'accés, o externament a les

plataformes.

La figura 3 mostra l'acotació i la distribució de les casetes dels distints operadors, es

pot observar que cada operador accedeix directament a la base a través d'una zona

comú entre torre i casetes.

77

Figura 3.- Acotació i distribució en planta

Es reserva una zona a l'espai comunitari pels combinadors de radiocomunicació per

ser utilitzats per operadors que comparteixin sistemes radiants.

Desde la caseta de cada operador es pot instal.lar una safata fins la base de la torre

per instal.lar les canalitzacions dels cables, o bé a través d'una zona comunitària

tancada.

A l'interior de la torre es reserva un espai pel montant de telecomunicacions, que és

compartit pels distints operadors, i que serveix per connectar els sistemes radiants

amb els equips de radiocomunicació, ubicats als recintes independents de cada

operador situats a la planta 0.

78

També s'ubica una escala interior al primer tram de la torre per facilitar la instal.lació i

el manteniment.

A les plantes 1, 2 i 3 de sistemes radiants es podrá realitzar un tancament i ubicar

diferents equips de radiocomunicació.

Es podrà utilitzar la coberta de la planta 3 com mirador públic, degut a la magnífica

vista que es contempla desde aquest emplaçament. Per això, es proveirà d'una

entrada al públic amb vigilància pròpia.

A la part superior de la torre s'instal.len els sistemes radiants de radiocomunicació

omnidireccionals i, el parallamps perceptius i les balises aeronàutiques.

4.3.4. Distribució i dimensions de les plantes pels sistemes radiants

La figura 3 presenta la vista superior amb la distribució de sistemes radiants per 4

operadors operant en 4 direccions.

Figura 3.- Distribució de sistemes radiants

79

La secuència dels números 1, 2, 3 i 4 indiquen la situació dels sistemes radiants de

cada operador. Cada operador té la possibilitat de situar sistemes radiants orientats a

voluntat en quatre parts de la planta.


La realització d'aquesta estructura té un cost aproximat de 1.800.000’- euros.

4.3.6. Avantatges i inconvenients

Avantatges:

- Els operadors tenen els seus recintes independents.

- Les plantes corresponen a distints serveis.

- Facilitat d'instalació i manteniment de sistemes radiants.

- Facilitat de control i seguretat.

- Possibilitat d'inclusió de sistemes d'energies renovables.

- Adecuació a l'impacte paisatgístic / visual.

- Alçada similar a les torres actuals.

Inconvenients:

- Temps de construcció.

- Cost.

- Dificultat d'ampliacions de espais o recintes.

80

4.3.7. Simulació del impacte visual

La fotografia següent mostra la situació actual del Cim del Montgrós vista desde el

municipi de Canyelles


mitjançant una torre integrada

81

La fotografía següent mostra la situació actual del Cim del Montgrós vista desde el

municipi de Sant Pere de Ribes


mitjançant una torre Multi-cilindre

82


Torre Collserola

83

Torre de Comunicacions Fira de Munich (BAUMA)

84

4.4. Tipus Prismàtica:

4.4.1. Criteris de dimensionament

Minimització de l'impacte visual: ajusts d'alçada i de superfície

Compartició de serveis bàsics: subministrament elèctric, elements

comuns,...

Distribució dels sistemes radiants a les plantes (nivells i subnivells):

radioenllaços, telefonia mòbil, radiodifusió FM directiva, televisió, i

radiocomunicació omnidireccional

Compartició de sistemes radiants segons els serveis dels operadors:

- Operadors de TV: Retevisión, Tradia, Canal Blau, TV Ribes

- Operadors de FM: Tradia, Medialatina, Canal Blau-radio, TV Ribes-

radio

- Operadors de telefonia mòbil: Retevisión, Telefónica

Subnivells per als serveis no compartibles: radioenllaços, telefonia mòbil,

altres serveis privats de radiocomunicació

Espai a la torre per als sistemes radiants:

Radioenllaços (6m):

Dos operadors principals: Retevisión, Tradia

Altres operadors

Radiodifusió FM directiva (10m):

Tres operadors: Retevisión, Tradia, Medialatina

Telefonia mòbil (12m):

Dos operadors: Retevisión, Telefónica

Previsió de nous serveis d'aquests operadors

Televisió (8m):

Dos operadors principals: Retevisión, Tradia

Altres operadors: Canal Blau, TV Ribes

85

Previsió de nous serveis dels operadors principals

Radiocomunicació omnidireccional (3m):

Tots els operadors

Alçada total superior a 40m

Evaluació de l'espai necessari per cada operador per a equips propis:

Actualitat


TVRibes 6

Endesa 6

Canal Blau 12

Onda Cero 12

Medialatina 12

Telefónica 50

Tradia 30

Retevisión 100


Ampliació sol.licitada


TVRibes 6 6

Endesa 6 6

Canal Blau 12 12

Onda Cero 12 12

Medialatina 12 32

Telefónica 50 65

Tradia 30 100

Retevisión 100 180

Superfície total amb ampliacions: 413 m2 (+81,1% respecte a l'actual)

86

Proposta per la infraestuctura unificada

Operador Superfície actual (m2) Supeficie amb ampliacions (m2) Superfcie proposada (m2)

TVRibes 6 6 10,00

Endesa 6 6 10,00


Onda Cero 12 12 16,25



Tradia 30 100 123,25


Supeficie total proposada: 494,5 m2 (+116,8% resp. actual)(+19,8% resp.

ampl.)


Operador Respecte a s.actual (%) Respecte a s.ampliada (%)

TVRibes +66,67 +66,67

Endesa +66,67 +66,67

Canal Blau +35,42 +35,42

Onda Cero +35,42 +35,42



Tradia +310,83 +23,25


87


La figura 1 mostra una perspectiva, vista desde S-E, de la torre Prismàtica amb

estructura metàl.lica en celosia proposada, on es poden observar les casetes de cada

operador i la de serveis comuns i la torre de celosia amb els seus corresponents

sistemes radiants.

A la zona inferior es tienen els subnivells per els radioenllaços, a continuació una zona

amb els subnivells pels sistemes radiants de FM directiva, continuant la zona dels

subnivells dels panells de telefonia mòbil, i finalitzant amb els subnivells pels panells

de televisió. Els sistemes radiants per serveis de radiocomunicació omnidireccional es

situen a la part superior de l'estructura, o bé intercalats entre altres sistemes.

Figura 1.- Perspectiva de la torre Prismàtica

88

4.4.3. Distribució i dimensions dels espais dels operadors a la torre

La figura 2 mostra l'alçat des del sur amb els sistemes radiants i les seves dimensions:

Figura 2.- Alçat de la torre Prismàtica

Planta 0: S'ubiquen els recintes independents de cada operador

89

Planta 1: Sistemes radiants per serveis de radioenllaç (bàsicament no compartibles)

Planta 2: Sistemes radiants per serveis de radiodifusió FM direccional (amb possibilitat

de compartició)

Planta 3: Sistemes radiants per serveis telefonia mòbil

Planta 4: Sistemes radiants per serveis de televisió (amb possibilitat de compartició)

L'accés als sistemes radiants es realitza mitjançant les tècniques habituals a aquest

tipus de torre (escaletes interiors i subjecció mitjançant arnés)

A l'interior de la torre es preveuen uns espais per cada muntant de telecomunicacions

de cada operador, i que serveix per connectar els sistemes radiants amb els equips de

radiocomunicació, ubicats als recintes independents de cada operador situats a la

planta 0.

4.4.4. Distribució i dimensionament dels recintes dels operadors

La figura 3 mostra la distribució de les casetes dels distints operadors, es pot observar

que cada operador accedeix directament a la base a través d'una zona comú entre

torre i casetes:

90

Figura 3.- Distribució en planta

Es reserva una zona a l'espai comunitari pels combinadors de radiocomunicació per

ser utilitzats per operadors que comparteixin sistemes radiants.

Desde la caseta de cada operador es pot instal.lar una safata fins la base de la torre

per instal.lar les canalitzacions dels cables.


La realització de l'estructura de recintes independents té un cost aproximat de

700.000’- euros.

El cost de la torre de celosia i la seva instal.lació és de 300.000’- euros.

El valor total és de 1.000.000’- euros

91

4.4.6. Avantatges i inconvenients

Avantatges:

Els operadors tenen els seus recintes independents

Les distribucions de serveis a plantes

Cost

Temps de construcció

Estructura clàsica

Facil.litat de control i seguretat

Inconvenients:

Compartició dels mateixos sistemes radiants pels diferents operadors.

Instal.lació i manteniment de sistemes radiants

Inadecuació l'impacte paisatgístic / visual

Augment del nombre de sistemes radiants a llarg termini

Gestió d'espais a la torre

4.4.7. Simulació de l'impacte visual


municipi de Canyelles:

92


mitjançant una torre Prismàtica:


municipi de Sant Pere de Ribes:

93

El fotomuntatge següent mostra la simulació de la situació l'unificar les instal.lacions

mitjançant una torre Prismàtica:

94


Torre Sant Jeroni (Montserrat)

95

Torre Comafarella (Calafell – Urb. Bellamar)

Detall dels recintes dels operadors

96

Torre a l'Ermita del Loreto (Tarragona)

97

Detall de l'infraestructura recintes-torre:

Detall dels recintes dels operadors:

98

Estructures alternatives:

Torre tubular: apilament de cilindres massissos de formigó i sistemes radiants a

plataformes metàl.liques, canalitzacions exteriors grapades, accés de manteniment

mitjançant escaletes incrustades a la torre. La torre mostrada a continuació està

ubicada al polígon industrial Entrevies de Tarragona.

99

Detall dels suports i els sistemes radiants

100

5. PROPOSTA D’UBICACIÓ DE LA TORRE UNIFICADA I ESPECIFICACIONS

TÈCNIQUES DELS SERVEIS GENERALS

El plànol següent mostra la situació actual i la proposta d'ubicació de la

insfraestructura única pels casos presentats anteriorment.

En el cas de torre Rectangular, la superfÍcie necessària és inferior (10m x 10m) degut

a que els recintes dels operadors estan a la pròpia estructura. En el cas de torre Multi-

cilindre i de torre Prismàtica, la superfície necessària és, considerant una àrea

cuadrada, de 27m x 27m en ambdós casos, superior al cas anterior degut a que els

recintes dels operadors són edificacions al voltant de la torre.

S’han considerat les direccions de transmissió-recepció dels sistemes radiants actuals

per ubicar la torre, de manera que amb les topologies de torres presentades es

minimitzen els efectes sobre les radiocomunicacions existents. Es garanteixen els

serveis de radiodifusió (ràdio i televisió), i com a molt s'hauria de reubicar

temporalment algun radioenllaç.

CANAL BLAU

TV RIBES

guaita

RETEVISION

TELEFONICA

MEDIALATINA

TRADIA

ONDA CERO

ENDESA

Begues

Vilanova

St. Pere de Ribes

Sitges

Cunit

Calafell

Vendrell

Vilafranca

Rx satèl.lit

55º67º

90º

240º

300º

310º

335º

130º

250º

10º

200º

335º

135º

335º

225º 135º

FMTVTelefonia mòbilRadioenllaçosPerímetre torre unificada tipus RectangularPerímetre torre unificada tipus Multi-cilindre i Prismàtica

120º

130º

180º210º

240º

300º

0º

60º

330º

135º130º

225º

40º0º

270º

135º210º

109º

209º135º

200º

PROPOSTA DE UBICACIÓ DE LA TORRE UNIFICADA

101

S’inclou una ubicació alternativa que evita en principi moure cap radioenllaç ni

sistemes radiants, però estaria a una cota de terreny mès baixa i mès amagada, cosa

que obligaria a augmentar l’alçada de la torre.

CANAL BLAU

TV RIBES

guaita

RETEVISION

TELEFONICA

MEDIALATINA

TRADIA

ONDA CERO

ENDESA

Begues

Vilanova

St. Pere de Ribes

Sitges

Cunit

Calafell

Vendrell

Vilafranca

Rx satèl.lit

55º67º

90º

240º

300º

310º

335º

130º

250º

10º

200º

335º

135º

335º

225º 135º

120º

130º

180º210º

240º

300º

0º

60º

330º

135º130º

225º

40º0º

270º

135º210º

109º

209º135º

200º

Respecte a les necessitats en serveis generals s’ha de informar bàsicament d’un

subministrament elèctric superior a 300kVA, amb el que es preveu la realització d'una

subestació transformadora.

Respecte a les necessitats urbanístiques s’ha d'informar de la planficació i execució

del nou accés viari, a realitzar conjuntament per part dels municipis de Canyelles i de

Sant Pere de Ribes, aprofitant l’accés des de Canyelles (més curt però que travessa el

terme de Sant Pere de Ribes), o bé, aprofitant l’accés des de la urbanització Els

Vinyals de Sant Pere de Ribes. Ja existeix al P.G.O. de Sant Pere de Ribes la

proposta de realització d'un Pla Especial del Montgrós, conjuntament amb el municipi

de Canyelles.

101

6. CONCLUSIONS Com a resultat de l’estudi realitzat es pot constatar que la concentració de totes les

estructures radiants i futures sobre un mateix soport, és a dir, de totes les antenes

presents actualment al Cim del Montgrós sobre una única torre, es factible

tècnicament, desitjable des del punt de vista ambiental / paisatgístic i convenient per

garantir la qualitat dels actuals serveis de radiocomunicacions permeten la fàcil

ampliació a nous sistemes.

En la concentració a la torre s’hi haurien de implicar tots els operadors i ajuntaments

veïns; d’aquesta manera, a mès a mès de dividir els costos, es podria fer a gust de

tothom.

Finalment s’ha de poder aconseguir una fórmula de gestió (com la de la Torre de

Collserola per exemple) que permeti el bon funcionament dels serveis comuns,

garanteixi l’accés de cada operador als seus equips i gestioni les possibles

ampliacions, cessions o lloguers a futurs nous operadors.



APÈ

ND

IX 3

. EST

UD

I AR

QU

ITEC

TÒN

IC E

XIST

ENT



ÍNDEX 1. ESTUDI ARQUITECTÒNIC EXISTENT




APÈ

ND

IX 3

. EST

UD

I AR

QU

ITEC

TÒN

IC E

XIST

ENT

1. ESTUDI ARQUITECTÒNIC EXISTENT A continuació s’adjunta l’ “Estudi arquitectònic d’infraestructures de telecomunicacions al cim del Montgrós” redactat per dataAE arquitectura i enginyeria i BOMA S.L i gestionat per l’Àrea de Telecomunicacions del Centre Tecnològic de Vilanova i la Geltrú de la UPC, realitzat al desembre del 2006.

dataAE arquitectura i enginyeria

CLIENT:

Consell Comarcal del Garraf

ESTUDI ARQUITECTÒNIC D’INFRAESTRUCTURES DE TELECOMUNICACIONS AL CIM DEL MONTGRÒSCOORDINACIÓ DOCUMENT:

Centre Tecnològic de Vilanova i la Geltrú

REDACCIÓ DOCUMENT:


DATA:

Desembre 2006

CONSULTURIA ESTRUCTURES: DOCUMENT:

BOMAsl


ÍNDEX

1. ANTECEDENTS

2. DESCRIPCIÓ REQUERIMENTS ARQUITECTÒNICS

3. ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÓ

4. DIMENSIONAT

5. VALORACIÓ


1. ANTECEDENTS

Aquest treball d’estudi de les característiques arquitectòniques per a una nova infraestructura de telecomunicacions al cim del Montgróss’explica com un treball de desenvolupament a partir de dos documents precedents.

Per una banda aquest document es desenvolupa a partir dels criteris d'ordenacióper a la nova infraestructura que s’estableixen en el document Avanç de Pla Especial d'Infraestructures de Telecomunicacions al cim del Montgrós gestionat pel Centre Tecnològic de Vilanova i la Geltrú i redactat per l’equip dataAE i estudi:e. L’altre document de referència ha estat l’Estudi tècnic de situació, anàlisi de les necessitats actuals i futures de les instal·lacions i serveis dels operadors de telecomunicacions al cim del Montgrósredactat per L’Àrea de Telecomunicacions del Centre Tecnològic de Vilanova i la Geltrú de la Universitat Politècnica de Catalunya. Aquest últim document s’ha utilitzat com a model tècnic en el qual basar tota la informació referent al programa de necessitats i especificacions pròpies dels sistemes radiants.

El present document ha estat gestionat pel mateix Centre Tecnològic de Vilanova i la Geltrú (CTVG), centre pluridisciplinar de recerca aplicada i de serveis a les empreses que aglutina les activitats de recerca, desenvolupament, innovació i transferència de tecnologia del campus UPC a Vilanova i la Geltrú. La seva redacció ha estat a càrrec de l’equip dataAE, estudi d’arquitectura i enginyeria que investiga sobre respostes arquitectòniques alienes a subjectivismes, i productes d’un treball conjunt amb diferents tècnics especialitzats. Ha comptat amb la col·laboració, en l’apartat d’ideació estructural, de la reconeguda oficina BOMA S.L., consultoria dedicada totalment a l’arquitectura des de la vessant estructural.


Documents

• DEFINICIÓ LÍMIT DELS TERMES MUNICIPALS

• IDENTIFICACIÓ DE LA PROPIETAT DEL SÒL

• PLANEJAMENT VIGENT

• INFORMACIÓ DE LES XARXES DE SERVEIS

• TOPOGRÀFIC

Estudis

• ESTUDI DE TELECOMUNICACIONS

• ESTUDI ARQUITECTÒNIC

• ESTUDI GEOTÈCNIC

• ESTUDI MEDIAMBIENTAL

AVANÇ DE PLA ESPECIAL

PLA ESPECIALProcessos a activar

1. ANTECEDENTS

1.1 OBJECTE DEL TREBALL

El treball s’emmarca dins els processos a activar recomanats en l’Avanç de Pla Especial, i en aquest sentit, el document conté, com a resultat, informació vàlida per facilitar el procés de gestió del futur Pla especial d’infraestructures de telecomunicacions al cim del Montgrós.

L’objecte del treball, doncs, ha estat el de determinar i aprofundir en l’estudi dels principals aspectes arquitectònics de la infraestructura, de manera que poguessin ser recollits com a condicionants en el futur Pla Especial, i fins al nivell suficient que permetessin un primer dimensionat vàlid per a una valoracióaproximada prou acurada.

Així doncs, s’han fet uns primers anàlisis de la tipologia edificatòria, del programa d’usos, de la topografia i dels atributs formals de la infraestructura fins a concretar unes estratègies d’intervenció atentes als valors mediambientals i paisatgístics que aquesta actuació en el territori hauria de contemplar.


UNIFICAR DESPLAÇAR SINGULARITZAR

· VIABLE

· OPTIMITZADA

· PROPORCIONADA

· INTEGRADA

1. ANTECEDENTS

1.2 CRITERIS D’ORDENACIÓ

L’Avanç de Pla Especial enuncia tres criteris d’ordenació després d’un anàlisis del medi físic, natural i humà, així com els requeriments tècnics normatius i de gestió de la instal·lació.

Com a primer criteri, es proposa una unificacióde totes les estructures radiants sobre un mateix suport tal i com recomana el Decret 148/2001, de 29 de maig, d’ordenacióambiental de les instal·lacions de telefonia i altres instal·lacions de radiocomunicació, aixícom el text normatiu del Pla Especial del Parc del Garraf.

El segon criteri consisteix en desplaçar la instal·lació de telecomunicacions per alliberar el cim de la muntanya. Recuperant, així, la muntanya com a referència natural del paisatge i com a espai públic amb un ús principal de mirador.

Finalment, l’últim criteri es basa en reconèixer la singularitat d’una construcció d’aquestes característiques i per tant garantir un impacte paisatgístic de qualitat mitjançant una proposta arquitectònica viable, optimitzada, proporcionada i integrada.



Des de temps immemorials s’han construït tot tipus de torres. Aquestes construccions es caracteritzen principalment per la diferencia substancial entre l’alçada i l’amplada.

La necessitat d’alçada d’aquestes construccions és variada i en alguns casos canvia durant la vida útil de les mateixes. En el passat i en l’actualitat aquesta alçada s’ha requerit per simbolitzar, comunicar, emmagatzemar, defensar, singularitzar i/o concentrar un ús en una mínima unitat de superfície.

La tècnica i els materials utilitzats en la història de la construcció varien depenent dels recursos naturals o el progrés tecnològic de cada cultura o civilització. Depenent dels materials, el sistemes constructius o les estratègies estructurals adoptades es poden aconseguir construccions de més o menys alçada i més o menys optimitzades.

No totes les torres construïdes, necessariament esgoten l’alçada potencial que permet la tecnologia amb què estan construïdes, ni totes les torres que utilitzen el mateix material o sistema constructiu tenen la mateixa forma. Per contra, un dels principals paràmetres que determinen la forma d’una torre és la tipologia edificatòria associada a un programa determinat.

Depenent del tipus de programa, l’ús exerciràmés o menys pressió a la forma per complir unes determinades demandes. Identificar i atendre correctament a aquestes demandes resultarà en una correcta optimització de la construcció.

En el cas que ens ocupa, una torre de telecomunicacions al Montgrós, haurem de tenir en compte els requeriments tipològics, valorar els aspectes perceptius de l’objecte construït, els requeriments funcionals i les condicions topogràfiques del lloc.


Màstils d’electricitat hiperbòliques – Nizhny Nougorod Torre d’oficines Agbar – Barcelona


2.1 TIPOLOGIA

ESTRUCTURA / PROGRAMA

L’ús i les demandes particulars en cada infraestructura seran determinants alhora de precisar les seves característiques, tals com l’alçada, depenent del camp ha de cobrir, l’amplada depenent del què ha de contenir, la durabilitat dels materials depenent de les previsions de la vida útil de la tecnologia que s’ha d’utilitzar, el tancament segons les necessitats d’un possible espai interior de treball per persones, els materials constructius depenent de les seves qualitats i capacitats estructurals, etc...


553m – CNN TowerToronto 1976

166m – TorreespañaMadrid 1982

119m – MontjuïcBarcelona 1992

288m – CollserolaBarcelona 1992

365m – TV TowerEast Berlin 1969

~70mMontgrós


2.1 TIPOLOGIA

ESCALA

En construccions en alçada, la relació entre l’esforç estructural requerit i l’espai d’activitat potencial és un factor determinant de l’escala o proporció arquitectònica resultant.

En el cas de les torres de telecomunicacions la relació s’estableix entre el suport estructural (habitualment un màstil) i els elements suportats (sistemes radiants, plataformes, espais d’instal·lacions o de treball).


~40m – MinaretBuchara 1102-1129

99m – CampanileVenècia 1392-1512

54m – Pagoda chinaKaifeng 1044

~30m – Esglèsia RomànicaTaül S.XII

74+23m – La GiraldaSevilla 1184-1568

28m – ObeliscLuxor 1300 a.c.

157m – SeagramNew York 1958

36m – FarPlymouth 1720

380m – Empire StateNew York 1931

96m – Big BenLondon 1840

324m – Torre EiffelParís 1889

419m – World Trade CenterNew York 1973


2.1 TIPOLOGIA

SINGULARITAT

En totes les èpoques, construir en alçada ha suposat singularitzar la construcció respecte l’entorn, i alhora, atorgar d’un significat especial al programa que ho impulsava, donat l’esforçestructural que implica.

En el passat, o en certs casos de torres de menys alçada, degut a requeriments funcionals o a condicionants tecnològics de l’època, l’element de suport es transforma en un sistema que acostuma a integrar estructura i envoltant alhora. Aquests envoltants es treballen tenint en compte tant els requeriments tècnics, descens de càrregues i estabilització, com els perceptius, sistema formal en el tractament del material, obertures i tipus constructiu.

Per altra banda, el desenvolupament de les tècniques constructives al llarg del temps ha permès desvincular casi definitivament l’envoltant de l’estructura portant en dos sistemes independents. Així, s’ha ampliat la capacitat de la façana d’adquirir altres qualitats i llenguatges, per a altres usos i programes.


Torre de St. Jeroni - Montserrat Vivenda particular - Holanda


2.1 TIPOLOGIA

INTEGRACIÓ DE L’EDIFICACIÓ

És habitual que solucions més o menys genèriques i convencionals de torres de telecomunicacions formalitzin per separat el suport dels elements radiants del recinte auxiliar d’operadors, quedant aquest últim, com una edificació annexa, en el sentit més literal del terme.

En aquests casos, aquesta edificació sovint resta pràcticament aïllada, sense tenir en compte la topografia ni criteris paisatgístics o mediambientals que sovint es requeririen en els àmbits en què se situen aquestes infraestructures, i formalitzada amb solucions constructives tradicionals.

S’ha d’estudiar el grau d’integració de les diferents necessitats de què consta el programa de la infraestructura per assegurar una adequada implantació d’aquesta en una àrea protegida com és el Parc Natural del Garraf, una localització referent com és el cim del Montgrós i una zona on hi haurà pública concurrència de persones.


89m - Torre Microondas Ishizaki (1978) Proposta del concurs de la Torre Collserola (1992) 288m - Torre de Collserola (1992)

118m - Torre Hammarby (1986) 119m – Torre de Montjuïc (1992) 44m - Stuttgart 60 (1991)

INTEGRAT CENTRAL ADJACENT


2.1 TIPOLOGIA

INTEGRACIÓ DE L’EDIFICACIÓ

Totes les torres de telecomunicacions es componen principalment d’un element de suport encarregat d’assolir l’alçada sol·licitada, un espai per els elements radiants i un recinte d’instal·lacions pels operadors.

Una de les característiques tipològiques més determinats en les torres de telecomunicacions és la situació i el grau d’integració del recinte d’operadors. Bàsicament hi ha dues estratègies per a la formalització d’aquest espai: o és un edifici annex al suport, o és un espai integrat a l’estructura.

Edificacions adjacents: Són aquelles on el recinte auxiliar d’operadors està adjacent a l’estructura, però connectat a aquesta a través d’un pas d’instal·lacions, i sovint també de persones.

Edificacions centrals: Són els casos on la construcció continua sent annexa a la torre, perquè és independent estructuralment, però es col·loca centrada a aquesta, a la base del suport estructural, afavorint la minimització de la xarxa de distribució de telecomunicacions entre equips i antenes.

Edificacions integrades: Són solucions que incorporen els espais del recinte dins l’estructura de suport de les torres. Aquest espai està normalment situat el més proper als elements radiants per reduir les pèrdues de senyal, malgrat l’esforç estructural, i per tant el cost econòmic, que representa disposar d’una superfície considerable a certa alçada.



2.2 PERCEPCIÓ

PAISATGE

Per considerar l’impacte paisatgístic de la torre s’ha de tenir en compte les condicions de percepció de la torre, que depenen principalment de la distància a què es troba l’observador de la infraestructura.

Es consideren dues escales de treball:

L’escala paisatgística on la torre actua com un element de referència en el territori.

A aquest nivell, és un gest paisatgístic important que la torre abandoni la posiciócentral de les actuals antenes per una altra de més descentrada o lateral.

Per altra banda, a efectes de no distorsionar l’escala natural del paisatge serà determinant la configuració formal de la torre, i en menor grau el de l’edificació auxiliar i accés rodat a la mateixa. Conforme a aquest fet, i en concret a la relativa poca alçada de la torre, serà adecuatque la seva forma general sigui senzilla i clara.


Torre de St. Jeroni - Montserrat “Tower of winds” - Yokohama


2.2 PERCEPCIÓ

MATERIALITAT

L’altra escala de treball és l’escala arquitectònica, on la infraestructura es percep a una distància pròxima i s’han de considerar factors de dimensió humana com la mida, la forma, la textura, la densitat, el color o la transparència dels elements conformants de l’edificació.

En aquest sentit s’ha de tenir en compte la pressió que suposa a la percepció del conjunt de la infraestructura l’enorme quantitat de sistemes radiants que conté la torre degut a la no compartició d’antenes entre els diferents operadors.

Per això, cal considerar la conveniència d’utilitzar un envoltant que respongui a aquesta realitat, unificant l’aspecte de la torre, i sense interferir amb el correcte funcionament dels sistemes radiants.



2.3 PROGRAMA FUNCIONAL

USOS PRINCIPALS / RELACIONS ESTRUCTURALS

Torre

Recinte Operadors

Serveis Comuns

Aparcament

Accés Recinte

Dependències funcionals

Dependències tècniques




RELACIONS SERVEIS COMUNS / ESPAIS DE CONNEXIÓ

Torre

Recinte Operadors

Espai d’instal·lacions

Accessos i Circulacions

Serveis Comuns

Aire Condicionat

Control

Serveis

Subministrament elèctric

Dipòsits

Aparcament

Pati

Accés Recinte






AGREGACIÓ D’INSTAL·LACIONS / INTEGRACIÓ D’INSTAL·LACIONS

ACCÉS PERSONAL / ACCÉS EQUIPS

Torre

Recinte Operadors

Espai d’instal·lacions

Accessos i Circulacions

Distribuïdor

Vestíbul

Serveis Comuns

Aire Condicionat

Control

Serveis

Subministrament elèctric

Dipòsits

Aparcament

Moll de descàrrega

Pati

Accés Recinte


Dependències funcionals alternatives




2.3 TOPOGRAFIA

PENDENT DEL TERRENY

L’Avanç de Pla Especial de la Infraestructura de Telecomunicacions al cim del Montgrós proposa com a un dels criteris d’ordenaciódesplaçar la instal·lació de telecomunicacions del cim central a una zona lateral i a una cota inferior, com ja s’ha explicat, responent a la voluntat de recuperar l’espai més representatiu de la muntanya.

Aquest desplaçament suposa ubicar la nova construcció sobre un terreny amb un pendent aproximat d’un 28%, el què implica que l’adaptació topogràfica de l’edificació auxiliar és fonamental a l’hora d’avaluar la integració en el paisatge a totes les escales.



Les estratègies d’intervenció que s’han considerat principals per a una futura proposta d’infraestructura de telecomunicacions al cim del Montgrós, han estat les referents a l’implantació i visualització, en el lloc.

Aquestes estratègies es basen en una coordinació, per una banda, entre els requeriments funcionals i topogràfics, i alhora per l’altra, entre els conceptes tipològics i perceptius, descrits amb anterioritat.


OPTIMITZACIÓ DE L’ESQUEMA TIPOLÒGIC INTEGRACIÓ TOPOGRÀFICA

+


3.1 IMPLANTACIÓ

CONDICIONS D’IMPLANTACIÓ

Qualsevol model conceptual de torre ha de resoldre amb la complexitat necessària els requeriments funcionals i topogràfics que són particulars de la implantació determinada segons l’Avanç de Pla Especial.

Es plantegen dos models diferents per donar resposta a les mateixes condicions d’implantació. Cada model respon a una estratègia diferent, i cada estratègia es basa en prioritzar un dels dos requeriments que necessàriament ha d’atendre la proposta, el requeriment funcional i el requeriment topogràfic.

D’aquesta manera:

La primera estratègia proposa un model conceptual de torre basat en l’optimització de l’esquema tipològic, sense desatendre les condicions topogràfiques.

La segona estratègia proposa un model conceptual de torre basat en una màxima integració topogràfica per sobre de la lògica tipològica.


OPTIMITZACIÓ DE L’ESQUEMA TIPOLÒGIC INTEGRACIÓ TOPOGRÀFICA

Edificació longitudinal

• Integració topogràfica natural

• Baix impacte ecològic

• Extenuació de l’esquema tipològic

• Cost de manteniment energètic superior

Edificació soterrada

• Integració topogràfica artificial

• Baix impacte paisatgístic

• Optimització de l’esquema tipològic

• Cost energètic de construcció superior


3.1 IMPLANTACIÓ

MODELS LÍMIT

Edificació Soterrada: El model producte de la primera estratègia consisteix en un recinte centrat respecte l’eix de suport dels sistemes radiants per tal de mantenir un esquema tipològic òptim i assegurant un baix impacte paisatgístic mitjançant el soterrament del conjunt del volum edificat.

Edificació Longitudinal: El model propi de la segona estratègia planteja una edificacióallargada amb una distribució lineal del programa desplegada en un mateix nivell topogràfic, la qual cosa assegura un baix impacte ecològic pel mínim moviment de terres que ocasiona.



3.1 IMPLANTACIÓ

EDIFICACIÓ SOTERRADA

El model de torre de telecomunicacions amb l’edificació auxiliar centrada, planteja una edificació soterrada amb un volum interior amb secció triangular que s’aprofita per distribuir el programa en dos nivells.

Un primer nivell amb el pati d’accés i aparcament, dipòsits, moll de descàrrega, recinte d’operadors, espais de personal i subministrament elèctric.

Un segon nivell amb un espai compartit d’instal·lacions centralitzades i zona per canalitzacions de totes les xarxes.

Diagrama / Plantes / Secció / Maqueta



3.1 IMPLANTACIÓ

EDIFICACIÓ LONGITUDINAL

El model de torre de telecomunicacions amb l’edificació auxiliar disposada longitudinalment respecte la torre, s’organitza distribuint en un inici tota la zona de pati, dipòsits, moll de descàrrega, zona de personal i sales de subministres. A través d’un distribuïdor es disposen tots els recintes d’operadors, els quals es connecten a la torre a través d’un espai d’instal·lacions i canalització de xarxes situat superiorment al llarg de la coberta.

Diagrama / Plantes / Secció / Maqueta



3.2 VISUALITZACIÓ

APROXIMACIÓ AL CIM

Estat Actual



3.2 VISUALITZACIÓ

APROXIMACIÓ AL CIM

La imatge explica la voluntat lleugera i difusa de l’estructura, així com l’efecte de la descentralització respecte el cim de la muntanya del Montgrós.

Alhora, també s’observa la diferenciaciód’accessos que es planteja a nivell vial, distingint l’accés al cim per a persones a peu , i l’accés a la infraestructura, rodat i restringit al personal reservat.

Fotomuntatge


4. DIMENSIONAT

+ BOMAsl

dataAE arquitectura i enginyeria + BOMAsl

4. DIMENSIONAT

4.1 HIPÒTESIS DE TREBALL

SISTEMES RADIANTS

El tipus i nombre de sistemes radiants, així com totes les dades i criteris associats necessaris per a la seva correcta ubicació a la torre (dimensions, formes, distàncies mínimes, alçada de nivells, agrupament d’antenes, compartició, orientacions...), han vingut determinats o deduïts principalment del document Estudi Tècnic de situació, Anàlisi de les necessitats actuals i futures de les instal·lacions i Serveis dels operadors de telecomunicacions al cim del Montgrósredactat des del CTVG, així com de reunions i converses amb els responsables del mateix.

Els criteris bàsics més determinants per la configuració de la torre, són:

· El baix índex de compartició dels sistemes radiants i equips per part dels operadors.

· Minimització de l’alçada màxima de la torre per reduir l’impacte paisatgístic i els costos.

A partir d’aquests criteris s’ha extret una hipòtesi bàsica de treball per a la configuracióde la torre, que consisteix en considerar que l’element estructural quedarà saturat de sistemes radiants que afectaran a la percepcióarquitectònica del conjunt, ja que amagaran l’estructura portant.

Per altra banda la planta i secció de la torre s’han plantejat constants i homogènies per no condicionar la lliure disposició dels sistemes radiants en cada planta, necessitat que s’ha deduït dels principis bàsics d’emissió i recepciódels senyals (funcionament d’antenes, cobertura, orientacions...). Per contra, això síque ha condicionat, juntament amb les característiques de cada tipus d’antena (nombre, dimensió, forma, longitud d’ona, agrupament), el desenvolupament vertical de la torre en els seus diferents nivells i alçades.

La variació doncs, es donarà principalment en les diferents densitats als diversos nivells de la torre, resultants de cadascun dels graus d’ocupació i formes d’antena.


4. DIMENSIONAT


DESVIACIÓ RADIACIÓ

De l’anàlisi de les demandes directes del programa d’usos i necessitats sobre l’estructura de la torre, se’n dedueix que les sobrecàrregues d’ús (pes propi d’antenes i persones) no són en absolut determinants. Tampoc ho acaba sent la restricció en la deformació de l’estructura per delimitació d’una desviació màxima de les senyals més comprometedores dels sistemes radiants.

Els radioenllaços (els sistemes radiants amb la senyal més restrictiva) es situen en l’estrat inferior de la torre per minimitzar el seu desplaçament màxim, i així, entrar àmpliament en els habitualment considerats marges de deformació de les estructures en alçada.

Així doncs, s’entén que la solució estructural de la torre vindrà principalment condicionada per l’esveltesa de la mateixa (producte del disseny global de la torre), per les sol·licitacions horitzontals pròpies d’una important exposicióals vents, i probablement pels temps d’execució encara per establir.


Diagrama deformacióaxials

Diagrama deformaciódesplaçament horitzontal

Diagrama deformaciódesplaçament vertical

4. DIMENSIONAT


ESTRUCTURA

L’estructura de la torre es planteja mitjançant un fust de formigó armat cilíndric amb obertures a cada planta pels accessos, i les plantes es resolen mitjançant estructura metàl·lica galvanitzada cargolada a les reserves fetes a l’estructura metàl·lica. El basament de la torre i on s’ubicaran els equips de comunicació i les instal·lacions principals es resol mitjançant una estructura prefabricada de formigó dins d’un conjunt de murs de contenció.

L’execució del fust es realitzarà mitjançant encofrats trepants continus que minimitzaran el temps d’execució i asseguraran una execuciómolt acurada. Els elements metàl·lics seran tots cargolats (cargols d’acer inoxidable) per facilitar la seva execució i muntatge sense malmetre les peces galvanitzades.

Les deformacions s’han minimitzat per garantir la correcta transmissió de les diferents senyals que tindran cabuda a la torre.

Els diagrames presenten les tensions producte dels esforços de càrregues gravitatòries (presos propis i sobrecàrregues d’ús i permanents) i de les empentes del vent.


4. DIMENSIONAT

4.2 DOCUMENTACIÓ GRÀFICA

PLANTES EDIFICACIÓ

Planta -2


4. DIMENSIONAT


PLANTES EDIFICACIÓ

Planta -1

+ BOMAsl


4. DIMENSIONAT


PLANTES EDIFICACIÓ

Planta 0

+ BOMAsl


4. DIMENSIONAT


SECCIONS EDIFICACIÓ

Secció transversal

+ BOMAsl


4. DIMENSIONAT


SECCIONS EDIFICACIÓ

Secció longitudinal

+ BOMAsl


4. DIMENSIONAT


PLANTES I SECCIÓ TORRE

Planta tipus / Secció tipus

+ BOMAsl


4. DIMENSIONAT


ENVOLTANT

Hi ha diferents materials o sistemes d’envoltant que poden acomplir amb els requeriments perceptius de la torre, les possibles solucions dependran dels requeriments tècnics i econòmics dels materials.

Les estratègies per concretar un sistema d’envoltant podrien basar-se en alguna de les següents consideracions:

· Considerar un tancament totalment continu que, degut a les característiques del material, no provoqui interferències electromagnètiques als sistemes radiants.

· Aprofitar la superfície de tancament per simultaniejar sistemes de captació solar, tipus plaques fotovoltaiques, que puguin reduir el consum d’energia elèctrica necessari per l’activitat de la infraestructura.

· Considerar un sistema de tancament de baix cost, autoportant de nivell a nivell, que ocupi els espais buits entre sistemes radiants i que es puguin retirar o substituir a mida que la torre es va omplint de noves antenes.

Fig. 1 - Torre amb tancament continu

Fig. 2 - Torre amb poques antenes i amb tancaments retirats.

Fig. 3 - Torre amb totes les antenes i tancament omplint buits.


5. VALORACIÓ

Aquesta valoració econòmica de la infraestructura té un caràcter estimatiu.

El cost real dependrà directament de la definició precisa de la construcció mitjançant les diverses fases específiques del projecte.

En aquest sentit, aquest pressupost s’ha basat en un model possible de projecte, desenvolupat conforme a una de les estratègies límit plantejades, i descrit en la documentació gràfica mínima presentada.

Qualsevol de les estratègies podria haver estat vàlida per a desenvolupar un projecte, doncs ambdues responen a tots els requeriments arquitectònics a considerar. L’escollida, ho ha estat només en raó de la seva major lògica tipològica.


RESUM DE PRESSUPOST

• MOVIMENT DE TERRES 150.000,00 €• FONAMENTACIONS I SISTEMES DE CONTENCIÓ 450.000,00 €• ESTRUCTURES DE FORMIGÓ 330.000,00 €• ESTRUCTURA METÀL·LICA 475.000,00 €

• TANCAMENTS I REVESTIMENTS EXTERIORS EDIFICACIÓ 145.000,00 €• TANCAMENTS I REVESTIMENTS INTERIORS EDIFICACIÓ 310.000,00 €• TANCAMENT EXTERIOR TORRE 215.000,00 €

• INSTAL·LACIONS I SUBMINISTRES 225,000,00 €

TOTAL TORRE 2.300.000,00 €

5. VALORACIÓ

5.1 PRESSUPOST

El resum de pressupost està desglossat en uns capítols, el cost dels quals és relatiu a aspectes característics de la proposta adoptada.

Els capítols referents a l’estructura de l’edificació han estat elaborats per l’oficina en col·laboració, BOMA S.L., després d’una validació del conjunt de l’estructura mitjançant un primer anàlisi estàtic de la mateixa.

El costos dels tancaments i acabats, tant interiors com exteriors de l’edificació, s’han considerat de qualitat mitjana o baixa, estimada pertinent a una edificació d’aquestes característiques, i tenint en compte el seu soterrament global. L’única excepció ha estat la coberta, que s’ha comptat com a enjardinada, per tal d’incorporar un cost genèric de la seva necessària integració en el paisatge.

En relació a l’envoltant exterior de la torre, s’ha considerat com a referència el cost mitjà d’una façana lleugera en edifici urbà, tenint en compte una reducció de cost donada la manca de requeriments de confort, i malgrat la dificultat de muntatge en obra.

Finalment, respecte el capítol d’instal·lacions i subministres el preu estipulat s’ha obtingut d’un percentatge mitjà en relació al cost general d’aquest tipus d’infraestructures aplicat al cas concret que ens ocupa.


Aquest treball ha estat elaborat per:

COORDINACIÓ:

CENTRE TECNOLÒGIC DE VILANOVA I LA GELTRÚ

Valentí Guasch, Director CTT de l’UPC

Jaume Guasch, Director CTVG

Antoni Barlabé Dalmau, Dr. Enginyer en Telec.

Antonio F. Sánchez García, Enginyer Tècnic Telec.

ARQUITECTURA:


Claudi Aguiló Aran, Arquitecte

Albert Domingo Ollé, Enginyer

Marti Sanz Ausàs, Arquitecte

Col·laboradors:

Jordi de Carreras Soler, Arquitecte

ASSESSORIA ESTRUCTURES:

BOMA.SL

Agustí Obiol Sánchez, Dr. Arquitecte

Xavier Aguiló i Aran, Enginyer



APÈ

ND

IX 4

. IN

FOR

MA

CIÓ

CA

DA

STR

AL



ÍNDEX 1. INFORMACIÓ CADASTRAL 2. DOCUMENTACIÓ CADASTRE CANYELLES 3. DOCUMENTACIÓ CADASTRE SANT PERE DE RIBES




APÈ

ND

IX 4

. IN

FOR

MA

CIÓ

CA

DA

STR

AL

1. INFORMACIÓ CADASTRAL A títol informatiu i segons les dades facilitades per l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes i les dades extretes de l’Oficina Virtual del Cadastre, l’estructura de la propietat en l’àmbit que compren aquest Pla Especial Urbanístic és la següent: TERME MUNICIPAL DE SANT PERE DE RIBES Es tracta de sòl rústec. Destacar la presència d’una parcel·la que es correspon a antigues propostes d’urbanització; Els Vinyals. Aquesta presenta parcel·les venudes a particulars, així com parcel·les en procés de transmissió a l’Ajuntament. TERME MUNICIPAL DE CANYELLES Es tracta de sòl urbà. Hi ha dues parcel·les destinades a Parc Urbà que pertanyen a la Urbanització Califòrnia. A més hi ha una parcel·la amb ús industrial segons les dades extretes del cadastre.

Cadastre TERME MUNICIPAL DE SANT PERE DE RIBES Les dades cadastrals son les següents:

Polígon Parcel·la Sub-parcel·la Ús Superfície Cadastral Referència Cadastral

027

23

a MM - PINEDA PER A FUSTA 1.987 m2

08231A027000230000LI b I - IMPRODUCTIU 542 m2

c MM - PINEDA PER A FUSTA 15.573 m2

39 - MM - PINEDA PER A FUSTA 1.020 m2 08231A027000390001BA

16 - AGRARI 216.050 m2 08231A027000160000LK

10 a MM - PINEDA PER A FUSTA 463.440 m2 08231A027000100000LP

17 a MM - PINEDA

PER A FUSTA 162.704 m2 08231A027000170000LR

b I - IMPRODUCTIU 4.025 m2



TERME MUNICIPAL DE CANYELLES Les dades cadastrals son les següents:

Illa Parcel·la Ús Superfície Cadastral Referència Cadastral

DISSEMINAT 54 INDUSTRIAL 16 m2 000505400CF96G00010G

44957 01 SÒL SENSE EDIFICAR, OBRES

D’URBANITZACIÓ I JARDINERIA 40.035 m2 4495701CF9649N0001UA

02 SOL SENSE EDIFICAR, OBRES D’URBANITZACIÓ I JARDINERIA 6.873 m2 4495702CF9649N0001HA

2. DOCUMENTACIÓ CADASTRE CANYELLES A continuació s’adjunten les dades estretes de l’Oficina Virtual del Cadastre.

REFERENCIA CATASTRAL DEL INMUEBLE4495701CF9649N0001UA

DATOS DEL INMUEBLELOCALIZACIÓN

AV CALIFORNIA Suelo08811 CANYELLES [BARCELONA]

USO LOCAL PRINCIPAL

Suelos sin edificar, obras de urbanización y jardineríaAÑO CONSTRUCCIÓN

COEFICIENTE DE PARTICIPACIÓN

100,000000SUPERFICIE CONSTRUIDA [m²]

--

DATOS DE LA FINCA A LA QUE PERTENECE EL INMUEBLESITUACIÓN

AV CALIFORNIACANYELLES [BARCELONA]

SUPERFICIE CONSTRUIDA [m²]

--SUPERFICIE SUELO [m²]

40.035TIPO DE FINCA

Suelo sin edificar

CONSULTA DESCRIPTIVA Y GRÁFICA DE DATOS CATASTRALESBIENES INMUEBLES DE NATURALEZA URBANA

Municipio de CANYELLES Provincia de BARCELONAINFORMACIÓN GRÁFICA E: 1/4000

4,569,400

4,569,600

4,569,800

394,200 394,400 394,600

394,600 Coordenadas UTM, en metros.

Este documento no es una certificación catastral, pero sus datos pueden ser verificados a través del'Acceso a datos catastrales no protegidos' de la SEC.

Límite de ManzanaLímite de ParcelaLímite de ConstruccionesMobiliario y acerasLímite zona verdeHidrografía

Jueves , 4 de Febrero de 2010

REFERENCIA CATASTRAL DEL INMUEBLE4495702CF9649N0001HA


AV CALIFORNIA Suelo08811 CANYELLES [BARCELONA]

USO LOCAL PRINCIPAL

Suelos sin edificar, obras de urbanización y jardineríaAÑO CONSTRUCCIÓN



--


AV CALIFORNIACANYELLES [BARCELONA]



6.873TIPO DE FINCA

Suelo sin edificar



4,569,600

4,569,700

4,569,800

394,400 394,500 394,600




Jueves , 21 de Octubre de 2010

REFERENCIA CATASTRAL DEL INMUEBLE000505400CF96G0001OG


DS DISEMINADO 808811 CANYELLES [BARCELONA]

USO LOCAL PRINCIPAL

IndustrialAÑO CONSTRUCCIÓN

1960



16


DS DISEMINADO 8 4795901CANYELLES [BARCELONA]


16SUPERFICIE SUELO [m²]

16TIPO DE FINCA

Parcela con un unico inmueble



4,569,500

4,569,600

394,500 394,600




Jueves , 21 de Octubre de 2010




APÈ

ND

IX 4

. IN

FOR

MA

CIÓ

CA

DA

STR

AL

3. DOCUMENTACIÓ CADASTRE SANT PERE DE RIBES A continuació s’adjunten les dades estretes de l’Oficina Virtual del Cadastre així com les dades facilitades per l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes.



REFERENCIA CATASTRAL DEL INMUEBLE08231A027000100000LP


Polígono 27 Parcela 10MONTGRÒS. SANT PERE DE RIBES [BARCELONA]

USO LOCAL PRINCIPAL

AgrarioAÑO CONSTRUCCIÓN

--


--SUPERFICIE CONSTRUIDA [m²]

--





562.469TIPO DE FINCA

--

CONSULTA DESCRIPTIVA Y GRÁFICA DE DATOS CATASTRALESBIENES INMUEBLES DE NATURALEZA RÚSTICA

Municipio de SANT PERE DE RIBES Provincia de BARCELONAINFORMACIÓN GRÁFICA E: 1/15000

4,568,500

4,569,000

4,569,500

394,000 394,500 395,000 395,500




Viernes , 22 de Octubre de 2010

SUBPARCELASSubparcela CC Cultivo IP Superficie [Ha]

a MM Pinar maderable 00 46,3440 b MT Matorral 00 0,4586 c MT Matorral 00 0,5591 d MT Matorral 00 0,0492 e E- Pastos 00 0,0948 f E- Pastos 00 0,1342 g I- Improductivo 00 0,0066 h I- Improductivo 00 0,0601 i G- Algarrobo secano 02 0,1203 j MM Pinar maderable 00 0,8867 k MM Pinar maderable 00 5,4980 l MM Pinar maderable 00 1,9049 m I- Improductivo 00 0,0168 n MT Matorral 00 0,1136

REFERENCIA CATASTRAL DEL INMUEBLE08231A027000160000LK



USO LOCAL PRINCIPAL

Agrario [Pinar maderable 00]AÑO CONSTRUCCIÓN

--



--






--



4,568,500

4,569,000

4,569,500

394,000 394,500





REFERENCIA CATASTRAL DEL INMUEBLE08231A027000170000LR


Polígono 27 Parcela 17CAN MASALLERES. SANT PERE DE RIBES [BARCELONA]

USO LOCAL PRINCIPAL


--



--






--



4,569,500

4,570,000

394,500 395,000






a MM Pinar maderable 00 16,2704 b I- Improductivo 00 0,4025 c I- Improductivo 00 0,0580

REFERENCIA CATASTRAL DEL INMUEBLE08231A027000230000LI



USO LOCAL PRINCIPAL


--



--





18.102TIPO DE FINCA

--



4,569,200

4,569,400

4,569,600

4,569,800

394,400 394,600 394,800






a MM Pinar maderable 00 0,1987 b I- Improductivo 00 0,0542 c MM Pinar maderable 00 1,5573

REFERENCIA CATASTRAL DEL INMUEBLE08231A027000390001BA


PQ PN GARRAF [ELS VINYALS] SueloCAN MASALLERES. 08810 SANT PERE DE RIBES [BARCELONA]

USO LOCAL PRINCIPAL

Agrario [Pinar maderable 00]AÑO CONSTRUCCIÓN

--



--


PQ PN GARRAF [ELS VINYALS] 000511200CF96GCAN MASALLERES. SANT PERE DE RIBES [BARCELONA]



1.020TIPO DE FINCA

--



4,569,500

4,569,600

4,569,700

394,500 394,600







APÈ

ND

IX 5

. IN

FOR

MA

CIÓ

GEO

LÒG

ICA



ÍNDEX 1. GEOLOGIA REGIONAL 2. GEOLOGIA LOCAL 3. CARACTERISTIQUES GEOMECÀNIQUES DELS MATERIALS



APÈ

ND

IX 5

. IN

FOR

MA

CIÓ

GEO

LÒG

ICA

1. GEOLOGIA REGIONAL El cim del Montgròs es troba situat a la Serralada Litoral, serralada més pròxima al mar Mediterrani, amb orientació paral·lela a la costa, Nord - Est, Sud - Oest i que és d’altures modestes. Dins d’aquesta serralada es poden distingir dos sectors ben diferenciats separats pel riu Llobregat. Al Nord Est el massís Paleozoic de Collserola i al Sud Oest el massís del Garraf. El nostre àmbit de projecte està situat Dins del Massís del Garraf. Aquest massís està constituït per terrenys Mesozoics, principalment Cretàcics. La major part del massís del Garraf és de naturalesa Calcària o Dolomítica. La cobertora Mesozoica destaca per una major resistència respecte al sòcol paleozoic dels Catalànids. El conjunt mesozoic, en tota la seva extensió està dèbilment afectat per plecs de gran radi de curvatura . A part també es troba creuat per una densa i important xarxa de fractures de direcció variable pròpia d’una cobertora no molt potent i poc plàstica. Aquest massís té una disposició monoclinal inclinat suaument cap al Oest- Sud Oest.

(Font: Institut Cartogràfic de Catalunya)



2. GEOLOGIA LOCAL Just a la zona del cim del Montgròs, 358 m, afloren materials del Cretàcic Inferior. Aquests estan formats per Calcàries grises i negres i calcarenites de color crema. La potència màxima d’aquest estrat és de 30 metres. Són calcàries que varien de microcristal·lines a biomicrites. Calcàries finament cristal·litzades amb bioclastos ( grans formats per fòssils).




APÈ

ND

IX 5

. IN

FOR

MA

CIÓ

GEO

LÒG

ICA

3. CARACTERISTIQUES GEOMECÀNIQUES DELS MATERIALS

Els materials del Cretaci que afloren a tot el turó del Montgròs tal i com hem indicat anteriorment són materials calcaris. Aquests materials es distingeixen per ser estrats durs, de capacitat portant elevada i que per excavar s’ha d’utilitzar martell pneumàtic. Es consideren roques tot hi això el seu comportament podria no ser considerat roca en cas que just en el punt on es realitzés fonamentació hi hagués fractura i o fenòmens càrstics.



APÈ

ND

IX 6

. IN

FOR

MA

CIÓ

DEM

OG

RÀ

FIC

A



ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ

2. DEMOGRAFIA

3. DESCRIPCIÓ DE LA POBLACIÓ

4. POBLACIÓ TURÍSTICA EQUIVALENT 5. PROJECCIÓ DE LA POBLACIÓ A L’ÀMBIT



APÈ

ND

IX 6

. IN

FOR

MA

CIÓ

DEM

OG

RÀ

FIC

A

1. INTRODUCCIÓ Actualment els operadors que tenen la seva ubicació al Cim del Mongròs donen cobertura a la població de les Comarques:

- Garraf - Alt Penedès - Baix Penedès

(Font: Institut Cartogràfic de Catalunya) Les tres comarques formen la regió natural del Penedès.



GARRAF La comarca del Garraf rep el seu nom per les muntanyes situades a la part oriental de la Comarca. Declarada parc natural, aquesta comarca, juntament amb les comarques de l’Alt i Baix Penedès formen la regió natural del Penedès. Per tant la seva història va lligada a la de l’Alt Penedès Ocupa la part sud-oriental del conjunt comarcal, és un territori obert a la Mediterrània amb un clima suau i una superfície de 185,3 kilòmetres quadrats i una densitat de població de 772,2 hab/km2.. Els municipis que formen part d’aquesta Comarca son:

‐ Canyelles ‐ Cubelles ‐ Olivella ‐ Sant Pere de Ribes ‐ Sitges ‐ Vilanova i la Geltrú (Capital de Comarca)

La posició dels sis nuclis urbans és la següent: ‐ Els dos més grans, Vilanova i Sitges, a la plana, sobre la línia de la costa. ‐ Els dos següents, Sant Pere de Ribes i Cubelles, a la plana litoral i, en distinta

mesura, situats cap a l’interior. ‐ I els dos darrers, Canyelles i Olivella, cap a la part muntanyosa de la comarca

La comarca, de tradició agrícola i marinera, ha esdevingut una de les zones més cosmopolites de Catalunya. És una Comarca molt ben comunicada i propera a l’aeroport internacional de Barcelona. Destaca per la seva oferta comercial i també pels espais ecològics com el Parc Natural del Garraf. Cal destacar la seva oferta per a turisme de negocis i congressos i l’existència d’una de les més complertes ofertes de nàutica de Catalunya. ALT PENEDÈS La Comarca de l’Alt Penedès es situa a l’extrem meridional de la Depressió Prelitoral Catalana. Té una extensió de 592,41 Km2 i una densitat de població de 176 hab/km2. Els Municipis que formen part d’aquesta Comarca son:

- Avinyonet del Penedès - Les Cabanyes - Castellet i la Gornal - Castellví de la Marca - Font-rubí - Gelida - La Granada - Mediona - Olesa de Bonesvalls - Olèrdola - Pacs del Penedès - El Pla del Penedès - Pontons



APÈ

ND

IX 6

. IN

FOR

MA

CIÓ

DEM

OG

RÀ

FIC

A

- Puigdàlber - Sant Cugat Sesgarrigues - Sant Llorenç d’Hortons - Sant Martí Sarroca - Sant Pere de Riudebitlles - Sant Quinti de Mediona - Sant Sadurní d’Anoia - Santa Fe del Penedès - Santa Margarida i els Monjos - Subirats - Torrelavit - Torrelles de Foix - Vilafranca del Penedès (Capital de Comarca) - Vilobí del Penedès

Respecte a aquesta Comarca dir que es seu model productiu es la vinya. En la destinació del vi es cerca fer productes d’alta qualitat, degut a la importància de les industries comarcals de licors, vermuts i altres derivats de l’alcohol del vi i l’existència d’elaboradors de vins i caves. Els vins de la Comarca són protegits per la Denominació d’Origen Penedès; la qual cosa caracteritza l’Alt Penedès com una comarca vinícola de gran dinamisme i amb molts possibilitats de futur. Per tant la industria del vi del cava ha estat la dinamitzadora de l’economia agrària en aquesta Comarca. BAIX PENEDÈS La Comarca del Baix Penedès es troba a la part sud – occidental del conjunt del Penedès. Té una extensió de 296,2 Km2 i una densitat de població de 333,7 hab/Km2. Del Baix Penedès dir que ens troben en una Comarca on tradicionalment s’ha produït gran quantitat de vi; però degut a l a forta pressió urbanística, econòmica i social que esta reben; es canvia el model productiu i per tant el sector que té més es en l’economia comarcal és el de serveis, principalment, el comerç i l’hostaleria. Per tant és el sector terciari o de serveis el que proporciona major riquesa a la Comarca. Els Municipis que formen part d’aquesta Comarca son:

- El Montmell - Sant Jaume dels Domenys - La Bisbal del Penedès - Albinyana - L’Arboç - Bellvei - Santa Oliva - Banyeres del Penedès - Llorenç - Calafell - Cunit - Bonastre - Masllorenç - El Vendrell (Capital de la Comarca)



QUADRES DENSITAT - SUPERFICIE

COMARCA SUPERFICIE DENSITAT POB.

GARRAF 185,3 km2 772,2 hab/km2

ALT PENEDÈS 592,41 km2 176, hab/km2

BAIX PENEDÈS 296,2 km2 333,7 hab/km2

(Font: IDESCAT)

0

200

400

600

800

GARRAF ALTPENEDÈS

BAIXPENEDÈS

DENSITAT

hab/km2



APÈ

ND

IX 6

. IN

FOR

MA

CIÓ

DEM

OG

RÀ

FIC

A


Respecte a la densitat de població destaca la Comarca del Garraf com la mes densa pel que fa a hab/km2.



2. DEMOGRAFIA La població a l’any 2009 en aquest territori és:

COMARCA HABITANTS

GARRAF 143.006

ALT PENEDÈS 104.353

BAIX PENEDÉS 98.861

TOTAL 346.280

(Font: IDESCAT)




APÈ

ND

IX 6

. IN

FOR

MA

CIÓ

DEM

OG

RÀ

FIC

A

0

20.00040.000

60.00080.000

100.000

120.000140.000

160.000

GARRAF ALT PENEDÈS BAIX PENEDÉS

Habitants

Habitants

La Comarca del Garraf es la que més habitants té, però comparant les tres amb la resta de comarques catalanes, es pot dir que totes estan englobades en la franja de les comarques que oscil·len de 50.000 – 250.000 habitants. Per densitat de la població, si es comparen amb la resta de les comarques de Catalunya, la comarca del Garraf està en l’interval de les comarques que van de 450,01 a 1.000 hab/km2; mentre que l’Alt i el Baix Penedès estan en la franja que va de 150,01 a 450 hab/km2. Aquesta densitat comarcal del Garraf té la següent distribució municipal:

MUNICIPI DENSITAT DE POBLACIÓ

CANYELLES 288

CUBELLES 1003

OLIVELLA 86

SANT PERE DE RIBES 695

SITGES 631

VILANOVA I LA GELTRÚ 1939

TOTAL 772

(Font: Diputació de Barcelona)



Malgrat que en superfície (Km2), Vilanova i la Geltrú es situa en el 4ª lloc (El Municipi amb més extensió es Sitges amb una superfície de 43,85 Km2; seguit de Sant Pere de Ribes amb 40,79 Km2); és el municipi amb major densitat de població: 1.939 hab/Km2; i també amb més població (65.890 habitants) Si posem en relació el nombre d’habitants amb el nombre de municipis de cada comarca, obtindríem aquestes mitges:

GARRAF 23.844,33 Hab/municipi

ALT PENEDÈS 3.864,92 Hab/municipi

BAIX PENEDÈS 7.061,50 Hab/municipi

(Font: Elaboració pròpia)

0,00

5.000,00

10.000,00

15.000,00

20.000,00

25.000,00

GARRAF ALT PENEDÈS BAIXPENEDÈS

HAB/MUNICIPI

hab/municipi

Amb aquestes dades veurem que a la Comarca del Garraf li correspon el quart lloc de Catalunya, desprès del Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental. És significatiu, per tant, el caràcter urbà de la Comarca, que es col·loca en el 16è lloc pel nombre d’habitants.



APÈ

ND

IX 6

. IN

FOR

MA

CIÓ

DEM

OG

RÀ

FIC

A

3. DESCRIPCIÓ DE LA POBLACIÓ Per estructura demogràfica de la població s’entén la distribució per edats i sexes de la població. L’estructura d’una població és el resultat de la dinàmica demogràfica que l’afecta amb processos com naixements, defuncions, immigracions i emigracions.

EDATS De 0 -

14 anys

De 15 -64

De 65 i més

GARRAF 16,1 70,2 13,7 ALT

PENEDES 16,7 68,1 15,2

BAIX PENEDÈS

16,6 69,4 14,1

CATALUNYA 15,00 68,7 16,3

(Font: IDESCAT/Diputació de Barcelona) Amb aquestes dades es pot dir que l’estructura de la piràmide d’edats de les tres Comarques és la mateixa que la de Catalunya. Es tracta d’una piràmide estacionaria que es caracteritza per una població vella, una baixa mortalitat i natalitat. Les franges dependents (de 0 -14 anys i de 65 i més) representen aproximadament el 17% del total de la població; mentre que la població activa (de 15 – 64) es caracteritza per representar aproximadament el 65% de la població total. Pel que fa a L’EDAT MITJANA DE LA POBLACIÓ , les tres Comarques tenen una edat mitjana aproximada de 39,6 anys, essent aquesta per Catalunya de 40,8. Respecte EL CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ amb comparació amb la resta de Catalunya, les dades son:



NAIXEMENTS DEFUNCIONS CREIXEMENT NATURAL

SALDO MIGRATORI

CREIXEMENT TOTAL

GARRAF 10,6 8,6 2 30,5 32,5 ALT PENEDÈS 9,6 9,5 0,1 18,2 18,4 BAIX PENEDÈS 9,9 7,3 2,6 43,2 45,8

CATALUNYA 9,6 8,9 0,7 6,7 7,4

Taxes per mil habitants

(Font: IDESCAT) Pel que fa als naixements, la Comarca del Garraf es situa amb 1 punt superior respecte a Catalunya i l’Alt Penedès i a 0,7 punts respecte al Baix Penedès. En defuncions la taxa més baixa la té el Baix Penedès, seguit amb quasi un punt més alt el Garraf. L’Alt Penedès és qui té el pic més alt, superant inclús la taxa del Territori Català en 0,6 punts. Tot fa que el creixement natural situï a la Comarca del Baix Penedès amb una taxa del 2,6, taxa que supera en 1,9 punt la de Catalunya. Qui té el pic més baix en creixement natural es l’Alt Penedès que amb el seu 0,1 es distància de la resta en una mitja de 1,6 punts. Analitzant el saldo migratori, sobresurt el Baix Penedès amb una taxa de 43,2 punts. El segueix la Comarca del Garraf amb una taxa de 30,5 i l’Alt Penedès amb una taxa de 18,2. Totes aquestes taxes son molts superiors a la del Territori Català, situada en el 6,7. Aquest saldo migratori es el motiu que dispara el creixement total d’aquestes comarques respecte Catalunya que té una taxa del 7,4; destacant el 45,8 de la Comarca del Baix Penedès.



APÈ

ND

IX 6

. IN

FOR

MA

CIÓ

DEM

OG

RÀ

FIC

A

4. POBLACIÓ TURÍSTICA EQUIVALENT Atès que aquestes comarques tenen el sector terciari com una de les fonts més importants d’ingressos (el percentatge en l’ocupació en el sector serveis es situa en el 50,08%), s’ha de tenir en compte que els operadors instal·lats en el Cim del Mongròs no es limiten a donar servei tant sols a la població resident del territori, si no que també se’n beneficien les segones residencies i la població turística, entre d’altres. Pel que fa als habitatges no principals, destaca el Baix Penedès com a Comarca amb major nombre d’aquests, seguida del Garraf, quedant en últim lloc l’Alt Penedès.




En quant al nombre de places i establiments hotelers la capdavantera és la Comarca del Garraf pel que fa a establiments hotelers, seguida del Baix Penedès, quedant en últim lloc l’Alt Penedès.

(Font: Institut Cartogràfic de Catalunya) Tant la Comarca del Garraf com el Baix Penedès es situen en la franja de 4001 – 8000 nombre de places hoteleres.



APÈ

ND

IX 6

. IN

FOR

MA

CIÓ

DEM

OG

RÀ

FIC

A

Analitzant el nombre de places i establiments de Càmping el Garraf es situa en la franja de nombre de places de entre 7001 – 30.000. La segueix el Baix Penedès en la franja de entre 3.501 – 7000, situant-se en la franja de 1001 a 3500 l’Alt Penedès.




Finalment en quant al nombre de places i establiments de turisme rural, l’Alt Penedès és la pionera situant-se en la franja de nombre de places de 251 – 350: Tant la Comarca del Garraf com la del Baix Penedès estan en la franja de menys de 100 places.




APÈ

ND

IX 6

. IN

FOR

MA

CIÓ

DEM

OG

RÀ

FIC

A

La POBLACIÓ TURÍSTICA EQUIVALENT (PTE) en relació a la població resident, és l’indicar que estableix la relació, mesurada en percentatges, entre la Població Turística Equivalent (PTE) i la població resident. Permet avaluar, amb independència de l’estacionalitat, la pressió que el sector turístic causa en el territori i els recursos, ja que té en compte el nombre total de pernoctacions i no nomes el nombre de turistes. Per tant s’enten per Població Turística Equivalent la suma de pernoctacions realitzades en establiments hotelers, càmpings, apartaments turístics i establiments rurals pels turistes estrangers i espanyols, així com també les pernoctacions en segones residenciés d’uns i altres, dividida per 365 que té l’any. El nombre resultant d’aquesta operació ens indica a quantes persones que resideixen en un territori tot l’any equivalen les pernoctacions registrades en les estadístiques relatives al turisme. Aquest percentatge en relació amb la població resident proporciona una bona aproximació a la pressió del sector turístic. Valors alts, del 10% o superiors indiquen que el sector turístic aporta durant l’any un creixement mitjà de població d’aquesta magnitud. Això suposa consum de recursos, gestió de serveis ambientals, etc. Per últim aquest indicar té en compte, no sols el nombre de turistes estrangers, sinó també la duració de la seva estància. Malgrat que la pressió relativa del turisme ha disminuït des de l’any 2007 en relació als anys anteriors, el percentatge a Catalunya és del 7,31%. Per tant les antenes situades al Cim del Mongròs donen servei a 371.593 persones anualment.

POBLACIÓ RESIDENT % PTE PTE TOTAL

346.280 HAB 7,31 25.313 371.593 PA



5. PROJECCIÓ DE LA POBLACIÓ A L’ÀMBIT L’objectiu principal de les projeccions de població és l’avaluació de les xifres de població i l’estructura per edat i sexe en un determinat territori. Per elaborar les projeccions de població s’ha utilitzat el mètode dels component. Aquest mètode consisteix a afegir anualment a la piràmide de partida els components del creixement demogràfic (els fluxos de creixement natural, naixements i defuncions; i els fluxos de migració; immigració i emigració) S’han considerat aquests escenaris:

ESCENARIS POBLACIÓ FECUNDITAT ESPERANÇA

DE VIDA SALDO AMB LA RESTA

D’ESPANYA SALDO AMB

L’ESTRANGER DISPERSIÓ

TERRITORIAL

BAIX Baixa Baixa Baix Baix Baixa

MITJÀ Mitjana Mitjana Mitjà Mitjà Mitjana

ALT Alta Alta Alt Alt Alta

Per a les projeccions comarcals, d’Institut d’Estadística de Catalunya, presenta un horitzó limitat a l’any 2021; atès que la incertesa de l’evolució futura de la població en el territori és molt més gran que no pas per al conjunt de Catalunya. Els nivells de fecunditat que tindran les comarques s’han calculat aplicant a les taxes del total de Catalunya els indicadors directes de fecunditat estàndard per cada comarca i s’ha descartat projectar diferències comarcals de mortalitat, per la qual cosa els nivells de l’esperança de vida de totes les comarques són els mateixos que pel conjunt de Catalunya. La població de partida de les projeccions comarcals correspon a l’estimació postcensal a 1 de gener del 2008. Les hipòtesis d’evolució futura dels components del creixement de la població (fecunditat, mortalitat i migració, amb la resta d’Espanya i amb l’estranger) corresponen a les definides en les projeccions de Catalunya; però també s’introdueix un nou component, la migració interna que té un impacte significatiu en l’evolució de les poblacions comarcals. La comarca del Garraf i la Comarca de l’Alt Penedès, en aquest estudi, es situen dins de la resta de l’àmbit Metropolità (Alt Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental) En aquest àmbit, el més destacat de l’evolució demogràfica serà el creixement ràpid de la població de 65 anys i més; un 44%. Respecte a la població en edat escolar (de 0 a 15 anys); es preveu un augment del 15%. La població en edat laboral, de 16 a 64 anys, experimentarà un augment del 8%.



APÈ

ND

IX 6

. IN

FOR

MA

CIÓ

DEM

OG

RÀ

FIC

A

La Comarca del Baix Penedès, es situa dins l’àmbit del Camp de Tarragona. En aquest àmbit el mes destacat actualment és que el creixement de la població ha estat molt alt a la pràctica totalitat del territori (44,9per mil), amb un creixement que ha duplicat la taxa mitjana anual de Catalunya. L’Àmbit del Camp de Tarragona és el de més creixement projectat en l’horitzó 2021: la població podría passar de 584.660 habitants l’any 2008 a 713 mil habitants l’any 2021, el que representa un creixement del 22% en relació a la població del 2008. El Camp de Tarragona és l’àmbit on s’espera el creixement més important de la xifra de població en edat escolar, que passarà de 98.617 habitants de 0 a 15 anys l’any 2008 a 129 mil l’any 2021, la qual cosa representa un augment del 31%. La població en edat laboral, 402.443 habitants l’any 2008, podria créixer un 16% i atènyer la xifra de 465 mil habitants. El nombre de persones grans que residirà al Camp de Tarragona tindrà un dels creixements relatius més alts: la xifra de població de 65 anys i més, de 83.600 habitants el 2008, podria arribar a 119 mil habitants el 2021, un augment del 42%. Aquest augment serà més intens per al grup de més edat, de 80 anys i més, que pot augmentar en un 50% en relació amb les xifres actuals. Globalment, els resultats de les projeccions comarcals apunten que el creixement natural serà més baix que en el període recent. Les taxes mitjanes de creixement natural anual per al període 2008-2020 seran del 2,0 per mil, en lloc del 2,9 per mil registrat el 2003-2007. Es preveu que els valors relatius més elevats de creixement natural corresponguin al Camp de Tarragona (4,3 per mil), a la resta de l’Àmbit Metropolità (3,8 per mil) i les Comarques Gironines (3 per mil), mentre que les Comarques Centrals, l’Àmbit de Ponent i la resta del Barcelonès tindran també creixements naturals positius però més baixos que la mitjana de Catalunya. Es preveu un creixement natural negatiu a les comarques de l’Alt Pirineu i Aran, les Terres de l’Ebre i a la ciutat de Barcelona. Es preveu que el creixement migratori serà el component principal en l’evolució de la població en el període. Destaca la previsió mitjana d’aquest creixement en aquestes Comarques del 10,8 (tan per mil); respecte del 5,6 (tant per mil) que es preveu a Catalunya. El diferent ritme de creixement que tindran les comarques es tradueix en modificacions moderades de la distribució actual de la població en el territori. Es preveu, a l’interior de l’Àmbit Metropolità, una pèrdua neta de pes de la ciutat de Barcelona (-2,1%) i de la resta de la comarca del Barcelonès (-0,7%), i un augment del pes demogràfic de la resta de comarques metropolitanes que augmentaran un punt percentual (+1,1%) el seu pes demogràfic dins la població de Catalunya. D’altra banda, i d’acord amb la tendència dels darrers anys, el conjunt de l’Àmbit Metropolità també perdrà pes a favor de la resta d’àmbits no metropolitans que, en conjunt, guanyaran gairebé dos punts (+1,8%). Els territoris que guanyaran més pes són el Camp de Tarragona (+0,8) i les Comarques Gironines (+0,6%).



Pel que fa a l’evolució de la població per grups d’edats Els resultats dels escenaris de població comarcal a l’horitzó 2021 permeten dues conclusions pel que fa a l’evolució previsible de l’estructura demogràfica. En primer, lloc apareix una tendència general de polarització de les piràmides comarcals cap als extrems, amb una disminució del pes relatiu de la població en edat laboral. Segon, una tendència contraposada en el territori pel que fa a l’evolució del pes relatiu de la població de 65 anys i més: pels territoris més joves (l’Àmbit Metropolità sense la ciutat de Barcelona) es preveu un augment més alt de la proporció de gent gran que en els territoris actualment més envellits, pels quals es preveu un estancament o un creixement moderat de la proporció d’habitants de més edat en l’horitzó 2021. Aquestes evolucions conduiran a una major homogeneïtat que l’actual pel que fa a l’envelliment demogràfic del territori català. Concretament, per a a les comarques objecte d’estudi, l’evolució que es preveu que experimentarà la població serà: Població base per elaborar les projeccions:

‐ Estimació postcensals a 1 de gener de 2008:

Garraf: 137.379 hab. Alt Penedès: 101.650 hab. Baix Penedès: 93.271 hab.

Població total a 1 de gener (en milers). 2008 i 2021:

COMARCA 2008 2021

BAIX MITJÀ ALT

GARRAF 137,4 157,8 166,8 173,2

ALT PENEDÈS 101,7 113,8 123,6 131,1

BAIX PENEDÈS 93,3 111,2 121,5 133,3

(Font: Institut d’Estadística de Catalunya)



APÈ

ND

IX 6

. IN

FOR

MA

CIÓ

DEM

OG

RÀ

FIC

A

Creixement total. Taxa Mitjana anual (Tant per mil):

COMARCA 2008 - 2020

BAIX MITJÀ ALT

GARRAF 10,5 14,7 17,5

ALT PENEDÈS 8,6 14,9 19,3

BAIX PENEDÈS 13,3 19,9 26,7

(Font: Institut d’Estadística de Catalunya) Aquí destacar que el creixement total que es preveu en aquest àmbit es molt superior al de Catalunya que per als diferents escenaris és:

‐ Baix: 3,6 ‐ Mitjà: 7,6 ‐ Alt: 11,8

Població de 0 a 15 anys (en milers):

COMARCA 2008 2021

BAIX MITJÀ ALT

GARRAF 23,6 (17,2%) 111 (16,6%) 123 (17,4%) 131 (17,8%)

ALT PENEDÈS 17,7 (17,4%) 112 (17,3%) 127 (18,2%) 138 (18,6%)

BAIX PENEDÈS 16,0 (17,2%) 120 (17,4%) 138 (18,2%) 155 (18,7%)


Població de 16 a 64 anys (en milers):

COMARCA 2008 2021

BAIX MITJÀ ALT

GARRAF 94,8 (69,0%) 110 (66,2%) 115 (65,7%) 120 (65,5%)

ALT PENEDÈS 68,6 (67,5%) 109 (65,6%) 118 (65,3%) 125 (65,2%)

BAIX PENEDÈS 64,3 (68,9%) 113 (65,1%) 123 (64,8%) 135 (65,0%)



(Font: Institut d’Estadística de Catalunya) Població de 65 anys i més (en milers):

COMARCA 2008 2021

BAIX MITJÀ ALT

GARRAF 18,9 (13,8%) 143 (17,2%) 149 (16,9%) 152 (16,7%)

ALT PENEDÈS 15,4 (15,1%) 126 (17,0%) 133 (16,6%) 138 (16,2%)

BAIX PENEDÈS 12,9 (13,9%) 150 (17,5%) 159 (17,0%) 168 (16,3%)




APÈ

ND

IX 7

. PR

OG

RA

MA

DE

PAR

TIC

IPA

CIÓ

CIU

TAD

AN

A




2. FASE D’INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ

3. FASE DE PARTICIPACIÓ PRÈVIA

3.1. DEBAT CIUTADÀ I METODOLOGIA

3.2. OFICINA DEL PLA ESPECIAL

4. FASE DE PARTICIPACIÓ A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA

4.1. JORNADA DE PRESENTACIÓ PÚBLICA DE L’APROVACIÓ INICIAL DEL

PLA ESPECIAL

4.2. PERÍODE D’EXPOSICIÓ PÚBLICA I AL·LEGACIONS

5. FASE DE PARTICIPACIÓ POSTERIOR A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA



APÈ

ND

IX 7

. PR

OG

RA

MA

DE

PAR

TIC

IPA

CIÓ

CIU

TAD

AN

A

1. INTRODUCCIÓ L’objectiu fonamental del Programa de Participació Ciutadana és el d’impulsar i ordenar la participació de la ciutadania en el procés d’elaboració del PLA ESPECIAL DEL CIM DEL MONGRÒS, afavorint el diàleg i els debats necessaris entre tots els agents socials que conformin els criteris orientadors del nou pla atenent el model i opció predefinits per el Consell Comarcal del Garraf. La participació ciutadana en el procés de la redacció del planejament, està reconeguda en el Text Refós de la Llei d’Urbanisme, DL 1/2005, i en el seu reglament, Decret 305/2006. L’article 8.1 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme diu: “Es garanteixen i s’han de fomentar els drets d’iniciativa, d’informació i de participació dels ciutadans en els processos urbanístics de planejament i de gestió.” L’article 22.1 del Reglament determina: “Per facilitar la participació en el procés de formulació dels instruments del planejament urbanístic, l’Administració competent pot aprovar el corresponent programa de participació ciutadana, d’acord amb el que estableix l’article 105 d’aquest Reglament”. Dit article 105 del Reglament fixa que “l’aprovació i publicació del programa de participació ciutadana és obligatòria en el cas de formulació o revisió del pla d’ordenació urbanística municipal, i es pot acordar prèviament o simultàniament a la publicació de l’avanç del pla”. Les finalitats del programa de participació ciutadana són: “expressar les mesures i actuacions previstes per tal de facilitar tant la divulgació i la comprensió dels objectius i contingut dels treballs de planejament, com la formulació d’al·legacions, suggeriments o propostes alternatives en el marc del tràmit d’informació pública” (article 22.2 del Reglament) Aquest programa de Participació Ciutadana conté les mesures i les actuacions previstes per tal de garantir la difusió de la informació i la participació, atès que el Consell Comarcal del Garraf considera necessari posar especial èmfasi en la necessitat de definir les directrius urbanístiques – de forma conjunta i consensuada amb el major espectre de població possible – i, en concret, el planejament integral i estratègic del territori que avarca aquest Pla Especial, amb la participació dels ciutadans i ciutadanes.



2. FASE D’INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ En primer lloc, es crearà una marca i un logotip que identifiqui les actuacions de comunicació, participació, i les conclusions referents al PLA ESPECIAL DEL CIM DEL MONTGRÒS. El Consell Comarcal del Garraf utilitzarà tots els mitjans de comunicació que té al seu abast per a difondre a tota la ciutadania la informació sobre el PLA ESPECIAL DEL CIM DEL MONTGRÒS. Es crearà una adreça de correu electrònic especifica per recollir els suggeriments i les propostes, i es posarà a disposició el Registre General del Consell per adreçar els suggeriments i propostes.

3. FASE DE PARTICIPACIÓ PRÈVIA Aquesta fase de participació començarà un cop hagin estat redactats els documents d’anàlisi i d’intencions per part de l’equip redactor, i hagi estat aprovat el document de criteris i objectius.

3.1. DEBAT CIUTADÀ I METODOLOGIA S’organitzarà una Jornada de Presentació amb l’objectiu de facilitar una participació oberta i promoure la participació de la ciutadania. En ella s’impulsarà el debat i la reflexió al voltant dels grans eixos temàtics, per tal que els ciutadans puguin posar de manifest els seus suggeriments i les seves propostes. S’elaborarà un sistema d’avaluació de les actuacions realitzades. Les dades de la Jornada es concretaran amb el Consell Comarcal del Garraf i l’equip Redactor. Aquest calendari es farà públic a través dels mitjans de comunicació que el Consell Comarcal té al seu abast. Els resultats i conclusions d’aquest procés s’incorporaran al document de criteris i objectius del PLA ESPECIAL.

3.2. OFICINA DEL PLA ESPECIAL Instal·lació d’una Oficina del PLA ESPECIAL a les dependències del Consell Comarcal, que funcioni com a centre d’informació i difusió del procés. En ella es podran consultar tota la informació de l’avanç del Pla Especial, així com deixar-ne comentaris i suggeriments.



APÈ

ND

IX 7

. PR

OG

RA

MA

DE

PAR

TIC

IPA

CIÓ

CIU

TAD

AN

A

4. FASE DE PARTICIPACIÓ A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA

L’equip Redactor lliurarà al Consell Comarcal el text del Pla Especial per la seva aprovació inicial, i una vegada aprovat, es portaran a terme les següents actuacions:

4.1. JORNADA DE PRESENTACIÓ PÚBLICA DE L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA ESPECIAL

Preparació d’una presentació del Pla de manera divulgativa i entenedora per a facilitar la fase d’al·legacions a aquesta aprovació inicial (Realització d’uns plafons resum a l’espai del Consell Comarcal del Garraf i pàgina web)

4.2. PERÍODE D’EXPOSICIÓ PÚBLICA I AL·LEGACIONS Desprès de l’aprovació inicial, els documents del Pla, romandran sotmesos a informació pública i a una fase d’al·legacions, pel termini legalment establert o superior, si el Consell Comarcal ho considera oportú.

5. FASE DE PARTICIPACIÓ POSTERIOR A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA

Quant finalitzi el període d’exposició pública es desenvoluparan les següents actuacions:

- Es donarà resposta individualitzada a les al·legacions presentades a partir de l’informe tècnic elaborat per l’equip redactor, la resolució del Consell i les modificacions derivades de l’al·legació, si s’escau.

- L’informe de les al·legacions i la resolució comarcal, així com els informes

sectorials i les modificacions derivades d’uns i altres s’inclouran com a document del Pla, que serà públic i podrà ser consultat en la fase posterior a l’aprovació provisional.

- El Consell Comarcal informarà als ciutadans i ciutadanes de l’aprovació

provisional del Pla Especial utilitzant els mitjans esmentats abans i qualsevol altre mitjà que garanteixi una difusió general dels acords presos.

- Un cop aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme, el Pla

Especial resultat de tot aquest procés serà digitalitzat en un CD-ROM que permeti l’accés estructurat a tota la informació gràfica i escrita del Pla Especial, per facilitar-ne el seu coneixement als ciutadans i ciutadanes i a las institucions i entitats públiques i privades interessades.



PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ.

PROCÈS PLA ESPECIAL OBJECTIU PARTICIPACIÓ

FASE D’INFORMACIÓ CREACIÓ:

- Marca - Logotip

Identificació de les actuacions de comunicació i participació.

FASE DE PARTICIPACIÓ PRÈVIA. DOC AVANÇAMENT

JORNADA DE PRESENTACIO

Exposició pública dels treballs mitjançant una Jornada explicant els eixos temàtics del Pla Especial, i deixant un període de temps per presentar suggeriments

RECOLLIDA DELS SUGGERIMENTS

OFICINA DEL PLA ESPECIAL

Consulta de tota la informació de l’avanç i deixar-ne comentaris i suggeriments

FASE DE PARTICIPACIÓ APROVACIÓ INICIAL

JORNADA DE PRESENTACIÓ DEL DOCUMENT

Presentació de l’aprovació del document de manera divulgativa i deixant un període de temps per al·legacions

FASE DE PARTICIPACIÓ POSTERIOR A L’APROVACIÓ INICIAL

JORNADA D’INFORMACIÓ

Jornada d’informació sobre els aspectes mes rellevants que hagin generat la participació ciutadana i donar a conèixer el document definitiu



APÈ

ND

IX 8

. PLA

NEJ

AM

ENT

DE

RA

NG

SU

PER

IOR

. ATE

RM

ENA

MEN

T



APÈ

ND

IX 8

. PLA

NEJ

AM

ENT

DE

RA

NG

SU

PER

IOR

. ATE

RM

ENA

MEN

T

ÍNDEX 1. ANTECEDENTS 2. DOCUMENTACIÓ ORIGINAL. PLANEJAMENTS VIGENTS 3. AJUSTAMENT DE LÍMITS

3.1. INTRODUCCIÓ

3.2. CONDICIONANTS

4. DOCUMENTACIÓ D’ACORD EXPLÍCIT D’ATERMENAMENT 5. ATERMENAMENT 6. PLÀNOLS



APÈ

ND

IX 8

. PLA

NEJ

AM

ENT

DE

RA

NG

SU

PER

IOR

. ATE

RM

ENA

MEN

T

1. ANTECEDENTS Les antenes existents en el Cim del Montgròs estan situades en l’àmbit municipal de dos Municipis: Sant Pere de Ribes i Canyelles. Per tant, els paràmetres urbanístics aplicables actualment s’han de prendre del planejament que dirigeix urbanísticament ambdós municipis, així com del Pla Especial del Parc del Garraf, ja que els operadors que estan situats en la vessant de Sant Pere de Ribes (vessant Sud), s’ubiquen total o parcialment dins l’àmbit del Parc del Garraf.

Sant Pere de Ribes Segons el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Pere de Ribes (POUM), aprovat definitivament el 11 d’octubre de 2001 i publicat el 21 de març de 2001, classifica l’àmbit que ens ocupa en sòl no urbanitzable d’especial protecció, clau SRP – 1, que correspon a aquells terrenys que formen part del Parc del Garraf. D’altra banda el POUM ja preveia la necessitat de regulació d’aquest àmbit i delimita com a “Pla Especial del Montgròs” una superfície total de 6.833 m2, dels quals 1.650 m2 queden dins del Terme Municipal de Sant Pere de Ribes. Aquest queda regulat per l’article 33 de les Normes Urbanístiques del POUM, i està grafiat en els plànols d’ordenació:


A més, el POUM de Sant Pere de Ribes també localitza un jaciment arqueològic que segons es desprèn de la documentació adjunta es pot considerar poc important. S’adjunta fitxa i plànol d’informació:

- Fitxa extreta del Volum IV de la Memòria del PGOM. - I.6 Inventari d’Àrees d’expectativa arqueològica.

Tanmateix, també s’ha considerat la documentació rebuda per part de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes en referència a la Urbanització els Vinyals. S’adjunta plànol de parcel·lació:

- Els Vinyals. Mirador de Sitges. Cessions a favor de l’Ajuntament.

Parc Natural del Garraf

Segons la Modificació del Pla Especial de Protecció del Medi Físic i del Paisatge de l’Espai Natural del Garraf, aprovat definitivament el 19 de novembre de 2001 i publicat el 19 de març de 2002, les instal·lacions tècniques i les seves edificacions complementàries, existents a l’àmbit de l’espai natural, s’adequaran a les condicions de disseny que fixa aquest Pla Especial per a l’edificació, a fi i efecte de disminuir l’eventual impacte negatiu que les mateixes puguin produir en el paisatge.



Canyelles La Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana del Municipi de Canyelles (PGOM), aprovat definitivament el 9 d’abril de 1986 i publicat el 5 de juny de 1987, classifica aquests terrenys de sòl urbà qualificat com a parc urbà, clau PU, que són espais lliures que no tenen consideració de sistema general (Zona verda/Serveis tècnics). Reconeix en aquest àmbit l’existència de les infraestructures de telecomunicacions, afegint la clau ST, infraestructures de serveis tècnics, sense delimitar un àmbit concret. Aquest queda regulat per l’article 21 de les Normes Urbanístiques del PGOM, i està grafiat en els plànol d’ordenació:

- 4.9 “Ordenació detallada del Sector Urbanitzable Califòrnia” Aquest plànol s’adjunta a l’Apèndix 8 del Present Pla Especial Esmentar també que hi ha un Text Refós de la Normativa Urbanística, aprovat definitivament el 30 de març de 2006 i publicat el 22 de setembre de 2006. En aquest, les infraestructures dels serveis tècnics queden regulats per l’article 20. Atès que és un Pla Especial d’àmbit supramunicipal, i tenint en compte que està regulat en l’article 67.1.e del Decret Legislatiu 1/2005, cal que el Consell Comarcal tingui competències de tramitació i aprovació de Plans Urbanístics. En tot cas serà la Comissió d’Urbanisme qui procedirà a la seva aprovació definitiva.



APÈ

ND

IX 8

. PLA

NEJ

AM

ENT

DE

RA

NG

SU

PER

IOR

. ATE

RM

ENA

MEN

T

2. DOCUMENTACIÓ ORIGINAL. PLANEJAMENTS VIGENTS A continuació s’adjunta la documentació de cada normativa urbanística vigent en el moment de redacció d’aquest Pla Especial i que contenen informació d’especial interès. Aquests són: Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Sant Pere de Ribes (POUM): Pla Especial:


Jaciment arqueològic:

- Fitxa extreta del Volum IV de la Memòria del PGOM. - I.6 Inventari d’Àrees d’expectativa arqueològica.

Urbanització Els Vinyals:

- Els Vinyals. Mirador de Sitges. Cessions a favor de l’Ajuntament. Text refós de la Normativa Urbanística del Municipi de Canyelles:

- 4.9 “Ordenació detallada del Sector Urbanitzable Califòrnia”

Rectángulo

Rectángulo

Línea



APÈ

ND

IX 8

. PLA

NEJ

AM

ENT

DE

RA

NG

SU

PER

IOR

. ATE

RM

ENA

MEN

T

3. AJUSTAMENT DE LÍMITS

3.1. INTRODUCCIÓ El primer treball a realitzar per a la redacció del present Pla Especial ha estat el de definir els límits dels 2 municipis juntament amb el del Parc Natural del Garraf. Al superposar sobre topografia de detall els dos límits municipals aprovats en les respectives normatives urbanístiques aquests no concorden donant lloc a indefinicions i impossibilitant la ordenació del sòl. A més, el Pla Especial del Parc Natural del Garraf ha de concordar amb el límit del municipi de Sant Pere de Ribes. Superposant aquests dos límits s’observa que no encaixen donant lloc a contradiccions. Per aquest motiu el Municipi de Sant Pere de Ribes i el Municipi de Canyelles han iniciat la redacció de l’Atermenament en l’àmbit del Pla Especial del Montgròs per a permetre una correcte ordenació del sòl. Per aquest motiu es redacta el present annex que té com a objectius:

- Exposar els condicionants per a l’Atermenament. - Presentar la documentació d’acord explícit de cada Ajuntament vers

l’Atermenament que s’ha iniciat. - Mostrar la discrepància entre els 3 límits - Reflectir el límit únic acordat entre els municipis de Canyelles i Sant Pere de

Ribes. A la vegada serà també el límit del Parc Natural del Garraf.

3.2. CONDICIONANTS Els condicionants de base a aplicar a la proposta d’atermenament són:

a. Els límits municipals de Canyelles i Sant Pere de Ribes han de coincidir a l’àmbit del Pla Especial.

b. La filosofia de els dues normatives urbanístiques, així com la del Pla Especial del Parc Natural, és que el límit es situï en la zona de carena del cim del Montgròs.

c. El límit del Parc del Garraf ha de coincidir amb el límit del Terme Municipal de Sant Pere de Ribes i per tant, no inclou cap part del municipi de Canyelles.

d. La urbanització Califòrnia, qualificada com a sòl urbanitzable programat pel Text refós de la Normativa Urbanística del Municipi de Canyelles, pertany únicament a Canyelles i el seu límit coincideix amb el límit municipal a la zona de l’àmbit.

e. La Urbanització Els Vinyals ha d’estar tota inclosa dins del Terme Municipal de Sant Pere de Ribes.

f. La major part de les operadores es troben al municipi de Canyelles excepte TV Ribes que es troba al seu municipi.



4. DOCUMENTACIÓ D’ACORD EXPLÍCIT D’ATERMENAMENT En trobar-se en curs la definició d’un únic límit, s’adjunta com a justificant l’acord de Ple de cada Ajuntament per a l’inici de l’esmentat Atermenament.



APÈ

ND

IX 8

. PLA

NEJ

AM

ENT

DE

RA

NG

SU

PER

IOR

. ATE

RM

ENA

MEN

T

5. ATERMENAMENT Amb la documentació presentada i atenent als condicionants definits en el punt 3.2 es defineix un únic límit situat a la carena de la topografia de detall amb el que es segueix la filosofia de les dues normatives urbanístiques i la del Pla Especial. S’han definit 9 punts o fites per tal de delimitar-lo.



6. PLÀNOLS

INDEX AP8.1 Situació i emplaçament AP8.2A Límits i Operadores. Topografia AP8.2B Límits i Operadores. Ortofotomapa AP8.3 Cadastre no adaptat a topografia AP8.4 Planejament vigent AP8.5 Atermenament AP8.6A Superposició de límits. Planejament vigent AP8.6B Superposició de límits. Parcel·les Els Vinyals AP8.6C Superposició de límits. Parcel·les Els Vinyals i Cadastre

Ajuntament de

Gener2011

Pla especial d'infraestructures detelecomunicacions al cim delMontgròs.Sant Pere de Ribes

Ajuntament deCanyelles

Eng. de Camins C. i P.

Norbert Torres

Arquitecte

Rafael Tejada

Ajuntament de

Gener2011




Norbert Torres

Arquitecte

Rafael Tejada

Ajuntament de

Gener2011




Norbert Torres

Arquitecte

Rafael Tejada

Ajuntament de

Gener2011




Norbert Torres

Arquitecte

Rafael Tejada

Ajuntament de

Gener2011




Norbert Torres

Arquitecte

Rafael Tejada

Ajuntament de

Gener2011




Norbert Torres

Arquitecte

Rafael Tejada

Ajuntament de

Gener2011




Norbert Torres

Arquitecte

Rafael Tejada

Ajuntament de

Gener2011




Norbert Torres

Arquitecte

Rafael Tejada

Ajuntament de

Gener2011




Norbert Torres

Arquitecte

Rafael Tejada

Ajuntament de

Gener2011




Norbert Torres

Arquitecte

Rafael Tejada

Ajuntament de

Gener2011




Norbert Torres

Arquitecte

Rafael Tejada

Ajuntament de

Gener2011




Norbert Torres

Arquitecte

Rafael Tejada



APÈ

ND

IX 9

. IN

FOR

MES

PR

ECEP

TIU

S



APÈ

ND

IX 9

. IN

FOR

MES

PR

ECEP

TIU

S


2. INFORMES PRECEPTIUS



APÈ

ND

IX 9

. IN

FOR

MES

PR

ECEP

TIU

S

1. INTRODUCCIÓ Respecte a la sol·licitud d’informes exigibles de caràcter previ que s’hauran de demanar amb l’Avanç, i incloure al document per a l’aprovació inicial, aquests són:

- Diputació de Barcelona. Àrea d’Espais Naturals: Cal informe d’acord amb el Pla Especial de protecció del Medi físic i del Paisatge de l’Espai Natural del Garraf al estar l’àmbit dins del Parc Natural del Garraf

- Ministerio de Fomento. Dirección General de Aviación Civil: Cal informe segons el RD 1541/2003 de Servituds Aeronàutiques al estar l’àmbit dins l’àrea d’aproximació intermitja.

- Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones: Cal Informe Ja que la ubicació de la instal·lació és compartida.

- Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge: Es demana al estar dins el Parc Natural del Garraf.

- Generalitat de Catalunya. Secretaria de Telecomunicacions.



APÈ

ND

IX 9

. IN

FOR

MES

PR

ECEP

TIU

S

2. INFORMES PRECEPTIUS Els informes rebuts en el moment de la redacció del document per a l’aprovació de l’Avanç són els següents:

- Diputació de Barcelona. Àrea d’Espais Naturals

- Ministerio de Fomento. Dirección General de Aviación Civil

- Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones Les consideracions establertes en aquests informes ja estan contemplades en aquest Pla Especial. S’adjunten a continuació aquets tres informes.



B.

PLÀ

NO

LS R

EGU

LAD

OR

S



PLÀ

NO

LS R

EGU

LAD

OR

S

ÍNDEX DE PLÀNOLS

I. INFORMACIÓ

I.1. SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT

I.2. EMMARCAMENT TERRITORIAL

I.2.A PLA TERRITORIAL METROPOLITÀ DE BARCELONA I.2.B PEIN DEL GARRAF

I.3. PLANEJAMENT VIGENT

I.4. ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT

I.5. CONDICIONANTS FÍSICS

I.5.A ORTOFOTOMAPA I.5.B TOPOGRAFIA 1/5000 ICC I.5.C TOPOGRAFIA DE DETALL I.5.D GEOLOGIA

I.6. CONDICIONANTS AMBIENTALS

I.7. INFRAESTRUCTURES I SERVEIS EXISTENTS

I.7.A UBICACIÓ OPERADORES I.7.B ABAST OPERADORES I.7.C SERVEIS EXISTENTS

O. ORDENACIÓ

O.1. ORDENACIÓ DEL PLA ESPECIAL. QUALIFICACIÓ DEL SOL

O.2. ORDENACIÓ FÍSICA

O.2.A EMPLAÇAMENT O.2.B SECCIONS

O.3. ACCESSOS

O.4. SERVITUDS AERONÀUTIQUES Barcelona , Gener de 2011 Els autors del treball Norbert Torres i Pugès Enginyer de Camins, Canals i Ports DOPEC, SL


Ajuntament de

Gener2011




Norbert Torres

Arquitecte

Rafael Tejada

Ajuntament de

Gener2011




Norbert Torres

Arquitecte

Rafael Tejada

Ajuntament de

Gener2011




Norbert Torres

Arquitecte

Rafael Tejada

Ajuntament de

Gener2011




Norbert Torres

Arquitecte

Rafael Tejada

Ajuntament de

Gener2011




Norbert Torres

Arquitecte

Rafael Tejada

Ajuntament de

Gener2011




Norbert Torres

Arquitecte

Rafael Tejada

Ajuntament de

Gener2011




Norbert Torres

Arquitecte

Rafael Tejada

Ajuntament de

Gener2011




Norbert Torres

Arquitecte

Rafael Tejada

Ajuntament de

Gener2011




Norbert Torres

Arquitecte

Rafael Tejada

Ajuntament de

Gener2011




Norbert Torres

Arquitecte

Rafael Tejada

Ajuntament de

Gener2011




Norbert Torres

Arquitecte

Rafael Tejada

Ajuntament de

Gener2011




Norbert Torres

Arquitecte

Rafael Tejada

Ajuntament de

Gener2011




Norbert Torres

Arquitecte

Rafael Tejada

Ajuntament de

Gener2011




Norbert Torres

Arquitecte

Rafael Tejada


Especial Protecció. Parc del Garraf (Clau SRP.1) 32.368,00 m² 73,27% - -

Sistema General de Telecomunicacions (SGT) 4.499,00 m² 10,18% 3.200,00 m² 100%

Parc urbà (Clau PU) 7.311,00 m² 16,55% - -

TOTAL PLA ESPECIAL 44.178,00 m² 100,00% 3200,00 m2 100%


SISTEMA GENERAL EN SÒL URBÀ

TAULA SUPERFÍCIES

SISTEMA EN SÒL URBÀ

Ajuntament de

Gener2011




Norbert Torres

Arquitecte

Rafael Tejada


Especial Protecció. Parc del Garraf (Clau SRP.1) 32.368,00 m² 73,27% - -

Sistema General de Telecomunicacions (SGT) 4.499,00 m² 10,18% 3.200,00 m² 100%

Parc urbà (Clau PU) 7.311,00 m² 16,55% - -

TOTAL PLA ESPECIAL 44.178,00 m² 100,00% 3200,00 m2 100%


SISTEMA GENERAL EN SÒL URBÀ

TAULA SUPERFÍCIES

SISTEMA EN SÒL URBÀ

Ajuntament de

Gener2011




Norbert Torres

Arquitecte

Rafael Tejada

Ajuntament de

Gener2011




Norbert Torres

Arquitecte

Rafael Tejada

Ajuntament de

Gener2011




Norbert Torres

Arquitecte

Rafael Tejada

Ajuntament de

Gener2011




Norbert Torres

Arquitecte

Rafael Tejada



C.

NO

RM

ES R

EGU

LAD

OR

ES

Pla Especial d’Infraestructures de Telecomunicacions del Cim del Montgròs. Clau: - ; Canyelles / Sant Pere de Ribes

NO

RM

ES R

EGU

LAD

OR

ES

ÍNDEX 1. SECCIÓ PRIMERA: DISPOSICIONS GENERALS 2. SECCIÓ SEGONA: REGULACIÓ DE L’EMPLAÇAMENT

2.1. DESENVOLUPAMENT DEL PLA ESPECIAL

2.2. RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL

2.3. NORMES RELATIVES A LA QUALIFICACIÓ DEL SÒL

2.4. SISTEMES GENERALS EN SÒL URBÀ

2.5. SISTEMES GENERALS EN SÒL NO URBANITZABLE

2.6. SISTEMA LOCAL EN SÒL URBÀ

2.7. ACTUACIONS EXTERIORS A L’ÀMBIT

3. SECCIÓ TERCERA: MEDI AMBIENT I PAISATGE 3.1. CONSIDERACIONS GENERALS

3.2. MEDI AMBIENT I PAISATGE

4. SECCIÓ QUARTA: EMPLAÇAMENTS I INSTAL·LACIONS COMPARTIDES 5. SECCIÓ CINQUENA: EMPLAÇAMENT I GESTIÓ DEL SISTEMA GENERAL DE TELECOMUNICACIONS. 6. SECCIÓ SISENA: BALISSAMENT DE LA TORRE 7. DISPOSICIONS TRANSITÒRIES 8. DISPOSICIONS ADDICIONALS 9. DISPOSICIONS FINALS



NO

RM

ES R

EGU

LAD

OR

ES

1. SECCIÓ PRIMERA: DISPOSICIONS GENERALS Article 1. Objecte del Pla Especial El present Pla Especial té per objecte l’ordenació de l’emplaçament de les infraestructures de Telecomunicacions del Cim del Montgròs, als termes municipals de Sant Pere de Ribes i Canyelles i establir les determinacions urbanístiques adients que conjuguin l’interès públic en la preservació del medi ambient, la integració de la instal·lació al medi, la salut de les persones i de regulació de l’ indret adient on situar l’emplaçament, amb els interessos públics i privats concurrents en la prestació del servei d’interès general que desenvolupen els operadors de telecomunicació. El present Pla Especial urbanístic determina els paràmetres d’ordenació urbanística per a la ubicació, compatibilitat d’usos i instal·lació d’infraestructures de Telecomunicacions. Article 2. Àmbit d’aplicació El present Pla Especial serà d’aplicació al conjunt de l’àmbit territorial dels termes municipals de Sant Pere de Ribes i Canyelles. Afecta a totes les infraestructures de telecomunicacions que generin camps electromagnètics, així com la definició de les seves condicions límits i característiques per a la seva implantació. Així mateix afecta a les instal·lacions d’antenes de serveis per a la Defensa Nacional, Seguretat Pública, Protecció Civil i Salvament Marítim. S’exclouen les instal·lacions de radioaficionats que transmetin de forma discontinua. Article 3. Documents del present Pla Especial Constitueixen els documents del present Pla: DOCUMENT A: MEMÒRIA I ESTUDIS 1. CONVENIÈNCIA

1.1. CONVENIÈNCIA I OPORTUNITAT


1.3. DEBILITATS, AMENACES, FORTALESES I OPORTUNITATS

1.4. TRAMITACIÓ ADMINISTRATIVA



2.2. ANTECEDENTS

2.3. PLANEJAMENT DE RANG SUPERIOR

2.4. ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT

2.5. CONDICIONANTS



3. PARTICIPACIÓ CIUTADANA

3.1. FASE D’INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ

3.2. FASE DE PARTICIPACIÓ PRÈVIA

3.3. FASE DE PARTICIPACIÓ A L’APROVACIÓ INICIAL DEL PLA



4.1. MARC JURÍDIC


4.3. QUADRE DE DADES

4.4. PREVISIÓ D’ESPAI PER A COMPANYIES OPERADORES

4.5. PROJECTE

APÈNDIX 1. OPERADORS TELECOMUNICACIONS EXISTENTS APÈNDIX 2. ESTUDI DE TELECOMUNICACIONS EXISTENT APÈNDIX 3. ESTUDI ARQUITECTÒNIC EXISTENT APÈNDIX 4. INFORMACIÓ CATASTRAL APÈNDIX 5. INFORMACIÓ GEOLÒGICA



APÈNDIX 8. PLANEJAMENT DE RANG SUPERIOR. ATERMENAMENT APÈNDIX 9. INFORMES PRECEPTIUS


NO

RM

ES R

EGU

LAD

OR

ES

DOCUMENT B: PLÀNOLS REGULADORS I. INFORMACIÓ

I.1 SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT

I.2 EMMARCAMENT TERRITORIAL

I.2.A PLA TERRITORIAL METROPOLITÀ DE BARCELONA

I.2.B PARC DEL GARRAF

I.3 PLANEJAMENT VIGENT

I.4 ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT

I.5 CONDICIONANTS FÍSICS

I.5.A ORTOFOTOMAPA

I.5.B TOPOGRAFIA 1/5000 ICC

I.5.C TOPOGRAFIA DE DETALL

I.5.D GEOLOGIA

I.6 CONDICIONANTS AMBIENTALS

I.7 INFRAESTRUCTURES I SERVEIS EXISTENTS

I.7.A UBICACIÓ OPERADORES

I.7.B ABAST OPERADORES

I.7.C SERVEIS EXISTENTS

O. ORDENACIÓ

O.1 ORDENACIÓ DEL PLA ESPECIAL. QUALIFICACIÓ DEL SOL

O.2 ORDENACIÓ FÍSICA

O.2.A EMPLAÇAMENT

O.2.B SECCIONS

O.3 ACCESSOS

O.4 SERVITUDS AERONÀUTIQUES


DOCUMENT C: NORMES REGULADORES 1. SECCIÓ PRIMERA: DISPOSICIONS GENERALS 2. SECCIÓ SEGONA: REGULACIÓ DE L’EMPLAÇAMENT

2.1. DESENVOLUPAMENT DEL PLA ESPECIAL



2.4. SISTEMES GENERALS EN SÒL URBÀ

2.5. SISTEMES GENERALS EN SÒL NO URBANITZABLE

2.6. SISTEMA LOCAL EN SÒL URBÀ


3. SECCIÓ TERCERA: MEDI AMBIENT I PAISATGE 3.1. CONSIDERACIONS GENERALS

3.2. MEDI AMBIENT I PAISSATGE

4. SECCIÓ QUARTA: EMPLAÇAMENTS I INSTAL·LACIONS COMPARTIDES 5. SECCIÓ CINQUENA: GESTIÓ DE LA TORRE 6. SECCIÓ SISENA: BALISSAMENT DE LA TORRE 7. DISPOSICIONS TRANSITÒRIES 8. DISPOSICIONS ADDICIONALS 9. DISPOSICIONS FINALS DOCUMENT D: AVALUACIÓ ECONÒMICA 1. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS 2. COSTOS D’OBRES I GESTIONS

2.1. PRESSUPOST OBRES

2.2. HONORARIS TREBALLS I GESTIONS

2.3. RESUM DE COSTOS

3. AVALUACIÓ I VIABILITAT ECONÒMICA

3.1. MODELS ECONÒMICS EN BASE AL SISTEMA DE GESTIÓ

3.2. SUBVENCIONS A OPTAR PER PART DE L’ADMINISTRACIÓ

3.3. REPARTIMENT DE COSTOS ADMINISTRACIÓ / OPERADORES

3.4. INGRESSOS / DESPESES EXPLOTACIÓ I MANTENIMENT


NO

RM

ES R

EGU

LAD

OR

ES

DOCUMENT E: PLA D’ETAPES 1. DELIMITACIÓ ÀMBIT PLA ESPECIAL 2. SISTEMA DE GESTIÓ

3. PLA D’ETAPES 4. CESSIONS

4.1. DRET DE SUPERFÍCIE

4.2. CESSIÓ

DOCUMENT F: INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL 1. INTRODUCCIÓ

2. IDENTIFICACIÓ DELS REQUERIMENTS AMBIENTALS SIGNIFICATIUS EN EL SECTOR DE PLANEJAMENT

2.1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT

RELLEVANTS DEL SECTOR

2.2. DESCRIPCIÓ D’OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ

AMBIENTAL, APLICABLES A L’ÀMBIT DEL PLA, ESTABLERTS EN LES

NORMATIVES APLICABLES.

2.3. DEFINICIÓ DELS OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS ESPECÍFICS

ADOPTATS EN LA REDACCIÓ DEL PLA.

2.4. NECESSITAT D’AVALUACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL DEL PROJECTE

SEGONS LEGISLACIÓ SECTORIAL APLICABLE.

3. DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ORDENACIÓ PROPOSADA

3.1. DESCRIPCIÓ DE LES ALTERNATIVES D’ORDENACIÓ DETALLADA

CONSIDERADES I LA JUSTIFICACIÓ DE L’ALTERNATIVA CONSIDERADA.

3.2. DESCRIPCIÓ DE L’ORDENACIÓ PROPOSADA AMB EXPRESSIÓ DE LES

SEVES REPERCUSSIONS SIGNIFICATIVES SOBRE EL MEDI AMBIENT.

3.3. MESURES ADOPTADES PER AL FOMENT DE L’EFICIÈNCIA

ENERGÈTICA, L’ESTALVI DE RECURSOS I LA MILLORA DEL MEDI AMBIENT

EN GENERAL.


Article 4. Marc legal El present Pla Especial Urbanístic d’infraestructures de Telecomunicacions del Cim del Montgròs es redacta en exercici de les competències urbanístiques inherents a la potestat de planejament atribuïdes al Consell Comarcal del Garraf pels municipis de Sant Pere de Ribes i Canyelles i d’acord amb la legislació urbanística i de règim local vigent a Catalunya i de conformitat amb la legislació sectorial vigent a Catalunya en matèria de medi ambient i sens perjudici dels criteris d’intervenció administrativa regulats en ella. Més concretament, la redacció i tramitació d’aquest Pla Especial pren de base la normativa següent:

- Els articles 5, 14, 17 a 28, la Disposició Addicional Cinquena i la lletra c del punt 2 de l'annex 1 de la Llei 6/2009, de 28 d'abril, d'Avaluació Ambiental de Plans i Programes.

- Els articles 22, 23, 92 a 94 i 101 a 115 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel

qual s'aprova el Reglament de la Llei d'Urbanisme de Catalunya.

- Els articles 48, 55, 67, 68, 69, 78 i 85 del Text Refós de la Llei d'Urbanisme de Catalunya aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost.

- Els articles 21.1.j) 22.2.c) i 47.2.ll) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de

les Bases del Règim Local.

- El Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya aprovat per Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril.

Així mateix, és aplicable la Legislació sectorial següent:

- Aigües: articles 20.1.d), 25.4 i 40.4 de la Llei d'Aigües, Text Refós 1/2001, de 20 de juliol; i article 8 del Text Refós de la Legislació en matèria d'Aigües de Catalunya aprovat per Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre.

- Medi ambient: articles 15 i següents de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del

Patrimoni Natural i de la Biodiversitat; Llei 12/1985, de 13 de juny, d'Espais Naturals de Catalunya, amb les consegüents modificacions establertes en la llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient.

- Forestals: article 39 de la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de “Montes” i la Llei

10/2006 , de 28 d’abril, per la qual es modifica la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de “Montes”

- Costes: article 112.a) de la Llei 22/1988, de 28 de juny, de Costes.

- Sector elèctric: article 5 de la Llei 54/1997, de 27 de novembre, del Sector

Elèctric.


NO

RM

ES R

EGU

LAD

OR

ES

- Telecomunicacions i gestió: article 26,30 i 48 de la Llei 32/2003, de 4 de novembre, General de Telecomunicacions.

- Finançament: article 107 del Tractat Funcionament de la Unió europea.

- Gestió i finançament: Principios y Líneas Maestras de la futura regulación de las redes de Acceso de Nueva Generación Aprobados por la Resolución de 17 de enero de 2008.

- Integració social dels minusvàlids: article 54 de la Llei 13/1982, d'Integració

Social dels Minusvàlids; a Catalunya: Llei 20/1991, de 25 de novembre, de Promoció de l'Accessibilitat i Supressió de Barreres Arquitectòniques.

- Soroll: La Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Soroll, el Reial decret

1513/2005, de 16 de desembre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Soroll, referent a l'avaluació i gestió del soroll ambiental i el Reial decret 1367/2007, de 19 d'octubre, pel qual es desenvolupa la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Soroll, referent a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques.

- Real Decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament

que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària envers a emissions radioelèctriques.

- Llei 31/1987, d’ordenació de les telecomunicacions.

- Real Decreto 424/2005, de 15 d’abril, pel qual s’aprova “El Reglamento sobre

condiciones para la prestación de servicios de comunicaciones para la prestación de servicios de combinaciones electrónicas, el servicio universal y la protección de los usuarios (RPS).

- Llei 48/60 de 21 de juliol sobre Navegació Aérea on s’estableixen les servituds aeronàutiques.

- Decret 584/1972 de 24 de febrer; Decret 2490/1974 de 9 d’agost i Real Decret 1541/2003 de 5 de desembre, de servituds aeronàutiques.

- Circular tècnica de Balissament CTB/01/1998 de la Direcció d’infraestructures i la direcció de transit aeri.

- Annex 14, Volum 1, Capítol 6 de l’Organització d’Aviació Civil Internacional (OACI).

- “Propuesta de servidumbres aeronáuticas contenidas en el Plan Director del Aeropuerto de Barcelona aprobado por Orden del Ministerio de fomento de 22 de Octubre de 1999, definidas en base al Decreto de Servidumbres Aeronáuticas y los criterios vigentes de la Organización de Aviación Civil internacional (OACI)”.


- Ordre CTE/23/2002, de 11 de gener, pel qual s’estableixen condicions per a la presentació de determinats estudis i certificacions per operadors de radiocomunicació (concreta el contingut dels estudis i certificacions previstos al Reial Decret 1066/2001)

- Llei 14/1986, de 25 d’abril, General de Sanitat.


NO

RM

ES R

EGU

LAD

OR

ES

2. SECCIÓ SEGONA: REGULACIÓ DE L’EMPLAÇAMENT

2.1. DESENVOLUPAMENT DEL PLA ESPECIAL Article 5. Règim general Amb la finalitat de completar i desenvolupar les determinacions del Pla Especial, es formularan el corresponent Projecte Executiu de la Torre de Telecomunicacions que haurà d’incloure l’avantprojecte amb diferents propostes tècniques i arquitectòniques, el disseny i procés constructiu de la pròpia torre, de les diferents instal·lacions auxiliars, vial d’accés des de al urbanització Els Vinyals, sender des de la urbanització Califòrnia, serveis urbanístics, desmantellament de les infraestructures de telecomunicacions actuals i restauració mediambiental de tot l’àmbit del present Pla. També haurà d’incloure les actuacions que correspongui en seu de reubicació de les antenes preexistents com a instal·lacions provisionals en cas de que l’execució de la Torre impedeixi o alteri de manera significativa les seves condicions de servei actual. Amb independència de la necessària i obligatòria formulació del projecte executiu pel desenvolupament efectiu del Pla Especial, la seva executivitat queda supeditada a l’aprovació definitiva de l’expedient d’Atermenament iniciat per l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes i l’Ajuntament de Canyelles en l’àmbit del Pla Especial. Article 6. Projectes executius

6.1 Els projectes executius constitueixen els instruments del desenvolupament de totes les determinacions del Pla en relació amb la realització de les obres de la torre, recuperació i regeneració mediambiental de l’àmbit i instal·lacions d’acord amb les directrius que estableixi la Diputació de Barcelona com a administració gestora del Parc del Garraf.

6.2 El Projecte executiu s’haurà de contemplar com a obra completa i haurà

d’incloure l’arranjament del vial d’accés rodat existent, des de Can Vinyals fins a l’edificació de la base de la Torre, desmantellament de les infraestructures de telecomunicacions preexistents, instal·lacions provisionals en cas de que l’execució de la Torre impedeixi o alteri de manera significativa les seves condicions de servei actual, totes les xarxes de serveis necessàries a través de la urbanització Califòrnia, així com el sender fins a l’esmentada urbanització. El vial d’accés haurà de complir les determinacions establertes al capítol XI de la modificació del Pla Especial del Garraf i s’haurà de sotmetre a l’informe previ que preveu en el seu article 80.

6.3 L’àmbit territorial del Projecte executiu serà el propi del Pla Especial més la zona ocupada pel vial d’accés a arranjar i la connexió de les xarxes de serveis necessàries per a l’entrada en funcionament de la Torre.

6.4 La iniciativa per a la formulació del Projecte executiu correspondrà a qui

competeixi l’execució i gestió de la Torre o de l’administració actuant.


6.5 L’aprovació definitiva i execució efectiva dels Projectes executius, junt amb els altres requisits exigits en la present Normativa, seran condició indispensable per l’exercici del dret a la construcció per part de qui competeixi l’execució i gestió de la Torre o de l’administració actuant, en la forma i condicions previstes en el Pla Especial.

6.6 En tot cas, i sens perjudici del règim d’avaluació ambiental que correspongui observar envers el present Pla Especial, el Projecte executiu també haurà de subjectar-se al règim de control ambiental que correspongui; de conformitat amb l’establert en el Decret Legislatiu 1/2008, d’11 de gener, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Evaluació d’Impacte Ambiental de Projectes, i el Decret 148/2001, de 29 de maig, d’Ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de radiocomunicació; juntament amb el que pugui resultar d’altres normes sectorials d’aplicació.

Article 7. Adequació al planejament superior

7.1 Els instruments de desenvolupament del Pla Especial no podran, en cap cas, alterar les determinacions d’aquest, ni tampoc les pròpies del POUM de Sant Pere de Ribes ni del Text Refós de la Normativa Urbanística de Canyelles que siguin d’aplicació al Sector. Així com tampoc podran alterar les determinacions de la legislació de rang superior sigui autonòmica o estatal.

7.2 En especial, els Projectes executius no podran contenir determinacions

relatives a l’ordenació urbanística del territori, donat el seu caràcter de projectes d’obres.


Article 8. Elements de regulació del règim urbanístic del sòl Existeix la mateixa qualificació del sòl en tot l’àmbit del Pla Especial amb assignació d’usos detallats mitjançant la qualificació com a sistemes generals i locals. Article 9. Deures i càrregues derivades del Pla Especial

9.1 L’execució de les obres de la nova Torre de Telecomunicacions, instal·lacions i actuacions auxiliars aniran a càrrec de qui competeixi l’execució i gestió de la Torre o de l’administració actuant.

9.2 El sector compta com a càrregues externes amb l’arranjament del vial

existent fins a la Urbanització els Vinyals, el sender per a vianants fins a la Urbanització Califòrnia, la connexió a les xarxes de serveis urbanístics generals, desmantellament de les infraestructures de telecomunicacions preexistents, instal·lacions provisionals en cas de que l’execució de la Torre impedeixi o alteri de manera significativa les seves condicions de servei actual.


NO

RM

ES R

EGU

LAD

OR

ES

Article 10. Llicències d’obres

10.1 Estaran subjectes a llicència tots els actes que venen relacionats en l’article 179 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme en concordança amb els articles d’igual índole del Decret 305/2006.

10.2 Les llicències d’Obres s’hauran de cenyir a la parcel·la on el Pla Especial permet edificar la Torre i les seves edificacions i instal·lacions auxiliars. Permet flexibilitat al projecte executiu per a l’execució de la Torre i de les edificacions i instal·lacions al disposar la parcel·la qualificada com a Sistema General de Telecomunicacions d’una superfície major a l’estrictament necessària.

Article 11. Llicències per a les instal·lacions provisionals durant l’obra

11.1 Totes les instal·lacions necessàries per seguir donant servei durant la fase d’execució de la Torre estaran subjectes a llicència tots els actes que venen relacionats en l’article 179 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme en concordança amb els articles d’igual índole del Decret 305/2006.

11.2 Es consideren instal·lacions provisionals totes les antenes i edificacions

que s’hagin d’executar al Cim del Montgròs per poder mantenir els serveis de telecomunicacions que l’execució de la Torre afecti. No es permetran instal·lacions provisionals per a l’ampliació del servei actual..

11.3 Totes les instal·lacions provisionals executades hauran d’acomplir amb la disposició transitòria establerta en el present Pla Especial.

Article 12. Llicència per activitats de telecomunicacions

12.1 Les llicències per activitats de telecomunicacions estaran subjectes a la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de Prevenció i control ambiental de les activitats.

12.2 Serà obligatori la presentació d’un avantprojecte amb diferents propostes

tècniques i arquitectòniques, així com el posterior projecte executiu que incorpori les dades precises perquè, amb el seu examen, es pugui comprovar si l’activitat, o instal·lacions per les que es sol·licita llicència, s’ajusten a la legislació municipal, autonòmica i estatal l’aplicació de la qual sigui obligatòria. El projecte executiu haurà de ser informat per qui competeixi l’execució o gestió de la torre i quedarà subjecte al règim de llicències municipals, sectorials i d’intervenció administrativa que correspongui.

12.3 El projecte executiu estarà integrat, com a mínim, pels documents

següents:

a. Memòria tècnica i les dades que no puguin representar-se numèrica o gràficament, en els plànols.


b. Plànols tècnics:

• D’emplaçament, a esc. 1:50, de l’espai de la zona d’instal·lacions de la

torre a ocupar per a l’activitat o instal·lació. • De plantes i seccions, necessaris per la seva completa comprensió.

Aquests plànols es dibuixaran a esc. 1:10 o 1:25. segons la major o menor envergadura de la instal·lació, estaran acotats i en ells s’anotarà i detallarà, minuciosament, de forma gràfica i numèrica, tot el que sigui necessari o convenient per facilitar el seu examen i comprovació en relació amb el compliment de les ordenances que li siguin aplicables: situacions respecte a instal·lacions d’altres operadores, amb indicació expressa del titular ocupant i de la seva utilització, així com quadre resum de les instal·lacions autoritzades i de les que es sol·liciten.


Article 13. Aspectes generals

13.1 El Text Refós de la Normativa Urbanística de canyelles permet la instal·lació en sòl urbà del Sistema General de centrals de comunicació i de telèfon, cas del present Pla Especial.

13.2 El Pla Especial de Telecomunicacions del Cim del Montgròs es qualifica

en sistemes situats en sòl urbà i no urbanitzable, dibuixats en el plànols d’ordenació.

13.3 Sistema General de Telecomunicacions en sòl urbà: És el sistema

d’interès com a mínim municipal, que mereixen especial atenció i regulació propis. Aquest sistema és qualificarà com a: Sistema General de Telecomunicacions (SGT).

13.4 Sistema General en sòl no urbanitzable: A Sant Pere de Ribes es manté

la qualificació del sòl actual SRP-1, la qual s’entendrà estesa al sòl del Terme Municipal d’aquesta localitat coincident amb l’àmbit d‘aquest Pla Especial que resulti de l’expedient d’atermenament a tramitar.

13.5 Sistema Local de Parc Urbà (Clau PU): Es qualificaran com a Sistema

Local amb Clau PU tots els terrenys que formin part del Pla Especial del Cim del Montgròs al municipi de Canyelles que no formin part del Sistema General de Telecomunicacions (SGT).


NO

RM

ES R

EGU

LAD

OR

ES

2.4. SISTEMES GENERALS EN SÒL URBÀ Article 14. Sistema General de Telecomunicacions. Clau SGT El tipus d’ordenació correspon a una única Torre de Telecomunicacions amb el corresponent edifici a la seva base per ubicar totes les instal·lacions necessàries per al correcte funcionament de la infraestructura. És obligatori la redacció d’un projecte executiu que inclogui la determinació de l’impacte visual i paisatgístic de la torre així com alineacions i rasants de l’edifici situat a la base inclosa la seva coberta. El projecte executiu inclourà la totalitat de l’àmbit i inclourà totes les actuacions definides en el present Pla Especial ja que el sector s’executarà en una única etapa. 14.1 Tipus d’ordenació Serà el d’una única edificació aïllada, que inclourà dins dels seus límits l’execució d’una torre de telecomunicacions, separat una distància mínima de 100 m de les parcel·les contigües de la urbanització Califòrnia tal i com estableix la vigent legislació per a les instal·lacions definides. 14.2 Condicions d’edificació. Edifici instal·lacions

a. S’estableix una superfície parcel·la de 4.499 m², fixant-se una ocupació màxima del 40%. La resta de terreny de la parcel·la tindrà consideració d’espai lliure del Sistema General de Telecomunicacions seguint la regulació establerta a l’article 15 del present Pla.

b. S’admet l’ús com a infraestructura de serveis tècnics per a centrals de

telecomunicacions i telèfons tal i com preveu el Text Refós de la Normativa Urbanística del municipi de Canyelles en el seu article 20.

c. Es permet una edificació de superfície 1.600 m².

d. Coeficient net d’edificabilitat de la parcel·la és de 0,75 m2 de sostre/m2 de sòl coherent amb l’estipulat a l’article 25 del Text Refós de la Normativa Urbanística de Canyelles; que fixa el coeficient net d’edificabilitat en 1 m2 de sostre/m2 de sòl. L’edificabilitat bruta de la zona queda fixada en 0,07 m2 sostre/m2 sòl sector.

e. La distància mínima de l’edificació amb el sòl no urbanitzable SRP-1 serà de

15,0 m per a no afectar el punt culminant de la carena, ni durant el procés constructiu ni amb l’obra acabada, tal i com exigeix la normativa del parc del Garraf. No es defineixen distàncies mínimes a la resta de fronts de parcel·la tant a vial d’accés com al sòl contigu. En tot cas però, tot el moviment de terres necessari per a l’execució de la Torre de Telecomunicacions s’haurà de realitzar dins del SGT sense permetre’s cap afectació al sòl contigu i mantenint també la distància de 5,0 m amb el sòl qualificat com a SRP-1.


f. Alçada reguladora i nombre de plantes: L’alçada màxima de l’edificació en cap

cas superarà la cota actual del terreny quedant sempre soterrada. Es permet la possibilitat de planta baixa més una planta soterrani (PB + Soterrani). El nombre màxim de plantes és PB + soterrani. No es permeten voladissos ni sortints per sobre de les cotes actuals del terreny.

La planta PB haurà d’anar totalment soterrada en 3 de les 4 cares de l’edifici podent quedar la quarta cara a l’aire lliure per sostenibilitat, entrada de llum solar i per ventilació. Aquesta cara descoberta es trobarà situada sempre sota nivell del terreny existent de la parcel·la definit a l’article 16, i amb una alçada descoberta de més de 1 m d’alçada. Així només es permetrà un anivellament del terreny diferent al de l’existent de la parcel·la definit a l’article 16, només en aqueta cara descoberta per a permetre l’entrada de llum solar i per ventilació. A efectes de sostre computen de la mateixa manera planta baixa i planta soterrani.

g. Els ràfecs i elements sortints no utilitzables els quals els seus voladissos no

excedeixen de 0,90 metres, no estaran subjectes als límits de separació als llindars, ni es computaran en la ocupació màxima de la parcel·la.

h. Les edificacions compliran amb el decret 21/2006 sobre adopció de criteris

ambientals i d’ecoeficiència. Estan obligades les edificacions descrites a l’article 1.1 de l ’esmentat decret.

i. La coberta de l’edifici base de la Torre serà invertida, amb pendent seguint el terreny existent i revegetada per deixar la instal·lació integrada, mantenint la cota de terreny existent i reposant i regenerant la vegetació existent a la zona. Es revegetarà segons el definit a l’article 15.

14.3 Condicions d’edificació. Torre de telecomunicacions

a. Torre de telecomunicacions: Ha d’estar inclosa dins del perímetre de l’edifici d’instal·lacions amb una alçada màxima de 50 m per sobre de la cota del punt més alt del Cim del Montgròs.

La cota màxima definida per a la torre de telecomunicacions no podrà ser superada ni per l’estructura principal de la pròpia torre ni per cap element auxiliar que s’hi instal·li.

b. Les grues o qualsevol altre element auxiliar necessari durant la construcció de

la Torre no podrà sobrepassar la cota de 500 m per sobre del nivell del mar en trobar-se en una zona definida com a Ssuperficie de aproximación intermedia de la maniobra LO-LM (veure plànol normatiu de servituds) segons la legislació vigent: Zonas de Servidumbre Aeronáuticas Legales correspondientes al Aeropuerto de Barcelona.


NO

RM

ES R

EGU

LAD

OR

ES

c. Els moviments de terres per a l’execució de la Torre compliran les mateixes determinacions que per a l’edifici d’instal·lacions.

d. Es permet la instal·lació de tirants d’acer de suport sempre i quan estiguin

ancorats dins de la parcel·la qualificada amb clau SGT. 14.4 Construccions auxiliars: No s’admeten edificacions auxiliars.

14.5 Garatges

S’autoritza la construcció de garatges soterrats integrats a la planta soterrani de l’edifici principal d’instal·lacions. La rampa d’accés i el garatge computen a l’ocupació i coeficients d’edificabilitat definits a l’article 14.2. La rampa d’entrada del garatge quedarà sempre a cota inferior del terreny actual. Els moviments de terres per a l’execució del garatge compliran les mateixes determinacions que per a l’edifici d’instal·lacions. No es permet cap plaça d’estacionament a l’exterior de la Torre. 14.6 Tanques i murs: Es permet la construcció de tanques de tancament de la parcel·la fins a una alçada màxima de 1,50 m. Es permetran tanques amb materials que s’integrin en el paisatge. 14.7 Vegetació:

a. En les zones no edificades, es mantindrà l’arbrat actual complint el decret 64/1995 de mesures de prevenció d’incendis forestals i la normativa específica del Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge de l’Espai Natural del Garraf.

b. En totes les zones afectades per moviments de terres caldrà reposar-les amb

vegetació autòctona i seguint l’article 15 del present Pla Especial. 14.8 Condicions d’ús

Usos admesos: • Central de Telecomunicacions i telèfon, segons el recollit a l’article

20 del Text Refós de la Normativa Urbanística del municipi de Canyelles.

Usos no admesos:

• La resta d’usos.


Article 15. Espai lliure del Sistema General de Telecomunicacions És l’espai lliure dins del SGT (Sistema General de Telecomunicacions) no ocupat per les edificacions permeses.

15.1 L’espai lliure haurà d’acomplir amb els requeriments del Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge de l’Espai Natural del Garraf.

15.2 Els terrenys lliures d’edificació per aplicació de la regla sobre ocupació

màxima de parcel·la i separacions mínimes, no podran ésser objecte, en superfície, de cap altre aprofitament més que el corresponent a espais lliures al servei del municipi de Canyelles. Romandran sense pavimentar en el 100% de la superfície lliure.

15.3 És obligatori mantenir els peus arboris autòctons preexistents, excepte

que es justifiqui el contrari per raons fitosanitàries, per proximitat d’arrels o branques a edificació o per la creació de talussos segons les condicions definides a l’article 18.

15.4 Únicament es permeten plantacions d’espècies vegetals autòctones

arbustives i arbòries pròpies de la zona definides al Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge de l’Espai Natural del Garraf

15.5 Els talussos que es generin a la única cara on estan permesos segons

l’article 14.2 apartat f, caldrà garantir un tractament adequat dels mateixos sent necessària la seva restauració mitjançant com a mínim l’estesa de terra vegetal, sembres o hidrosembres i plantacions d’espècies vegetals arbustives i arbòries de la zona definides al Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge de l’Espai Natural del Garraf

15.6 Es prohibeix totalment l’edificació en aquesta zona excepte instal·lacions

per a la prevenció d’incendis, amb un màxim de 0,10 m2 sostre/ m2 sòl i amb materials que s’integrin en el paisatge.

Article 16. Terreny existent de parcel·la Es defineix com a terreny existent de parcel·la el que ve determinat per la topografia de detall incorporada en el present Pla Especial. Aquest article és d’aplicació per al Sistema General de Telecomunicacions de l’àmbit del present Pla Especial. Article 17. Punt aplicació alçada reguladora La determinació del punt de referència de l’alçada reguladora es farà d’acord amb les regles següents:

a. L’alçada reguladora s’amidarà des de qualsevol punt de la coberta de l’edificació no podent-se superar en cap cas la cota de terreny existent de parcel·la. S’aplicarà fins la cara superior dels elements integradors de la


NO

RM

ES R

EGU

LAD

OR

ES

coberta que estaran sempre per sobre dels elements estructurals de la mateixa.

b. Per sobre de l’alçada reguladora màxima, solament es permetran les

xemeneies i instal·lacions especials relacionades amb la funció principal de l’edificació, que no suposin increment de l’edificabilitat permesa.

c. La Torre de Telecomunicacions també podrà superar l’alçada regulació màxima fins a una alçada de 50 m per sobre de la cota del punt més alt del cim del Montgròs.

Aquest article és d’aplicació per al Sistema General de Telecomunicacions (SGT). Article 18. Anivellament i moviments de terres

18.1 No es permet l’anivellament de terres del sòl en terrasses.

18.2 Es permet la creació de murs i talussos a la rampa d’accés o a la quarta cara vista definida a l’article 14.2, sempre que es doni acompliment als següents condicionants:

a. Cares exteriors de murs de conteniment de terres, dins de la qualificació SGT,

no poden superar els 0,5 metres per sobre o 3,0 metres per sota de la cota del terreny existent en el punt que s’executin segons la topografia que s’adjunta en el present Pla Parcial.

b. Els talussos màxims definitius en cap cas podran superar la inclinació de

2H:3V.

2.5. SISTEMES GENERALS EN SÒL NO URBANITZABLE S’han qualificat com a Sistemes en sòl no urbanitzable els sòls en els quals no serà necessari construir per al correcte funcionament de la torre i on únicament es preveu l’enderroc de totes les edificacions i instal·lacions existents per a la recuperació i regeneració de l’espai natural. Article 19. Sòl no urbanitzable d’especial protecció. Parc del Garraf (Clau SRP-1) El règim urbanístic del sòl qualificat com a ‘sòl no urbanitzable d’especial protecció. Parc del Garraf’ amb clau SRP-1 queda regit pel dispost al POUM del municipi de Sant Pere de Ribes, respecte a aquesta qualificació SRP-1, al trobar-se situat integrament dins d’aquest municipi. Igualment queda regit pel dispost al Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge de l’Espai Natural del Garraf La qualificació SRP-1 ve motivada per coherència amb la qualificació del sòl no urbanitzable contigu a l’àmbit que presenta les mateixes característiques.


2.6. SISTEMA LOCAL EN SÒL URBÀ Article 20. Parc Urbà (Clau PU) S’han qualificat com a Parc Urbà els sòls en els quals no serà necessari construir per al correcte funcionament de la torre i on únicament es preveu l’enderroc de totes les edificacions i instal·lacions existents per a la recuperació i regeneració de l’espai natural.

20.1 Només s’admetran els usos definits al Text Refós de la Normativa Urbanística de Canyelles.

20.2 Es prohibeix qualsevol nova construcció.


Article 21. Vial rodat d’accés

21.1 Per accedir al cim del Montgròs és necessari l’arranjament del vial d’accés actual des de la urbanització Els Vinyals de Sant Pere de Ribes.

21.2 La qualificació del sòl on es troba el vial té la clau SRP-1 amb el que

l’arranjament del vial existent haurà de complir les determinacions establertes al capítol XI de la modificació del Pla Especial del Garraf i s’haurà de sotmetre a l’informe previ que preveu en el seu article 80.

21.3 Altres condicionants per al vial seran:

a. Paviment continu integrat en el paisatge. b. Amplada màxima 3,5 m sense superar en cap cas l’amplada del camí

actual. c. Enderroc i demolició del paviment i vorades actuals no integrades en el

paisatge.

21.4 L’accés al camí quedarà restringit a manteniment i explotació de la torre. Article 22. Xarxes de serveis urbanístics

22.1 Únicament es permet el pas de les xarxes de serveis urbanístics dins de l’àmbit del present Pla Especial que siguin estrictament necessaris per al correcte funcionament de la Torre de Telecomunicacions i altres edificacions i instal·lacions permeses.

22.2 Totes les xarxes de serveis de nova creació hauran d’anar soterrades i

donant acompliment a la legislació vigent.

22.3 Per a la xarxa d’aigües grises s’hauran de preveure dipòsits de tractament de les primeres aigües de pluja abans d’abocar-les al medi.


NO

RM

ES R

EGU

LAD

OR

ES

22.4 Totes les xarxes de serveis actuals s’hauran de desmantellar d’acord amb l’establert a la disposició transitòria del present Pla Especial.

Article 23. Desmantellament infraestructures existents Actuacions que, en el seu cas, correspongui en matèria de desmantellament de les infraestructures de telecomunicacions preexistents i instal·lacions provisionals en cas de que l’execució de la Torre impedeixi o alteri de manera significativa les seves condicions de servei actual. Coherència amb l’establert als articles 9 i 11.


3. SECCIÓ TERCERA: MEDI AMBIENT I PAISATGE

3.1. CONSIDERACIONS GENERALS Article 24. Requeriments ambientals significatius de l’àmbit Sens perjudici de la planificació urbanística especifica d’àmbit superior que, de conformitat amb l’article 10 del Decret 148/2001, de 29 de maig, d’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de radiocomunicació, en l’àmbit d’aquest Pla Especial s’admet la instal·lació d’elements d’infraestructura de Telecomunicacions amb les limitacions establertes en el present document; sens perjudici del règim d’avaluació ambiental que, en el seu cas, pugui correspondre sobre el Projecte executiu del sistema general de telecomuncicacions; de conformitat amb l’establert en el Decret Legislatiu 1/2008, d’11 de gener, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Evaluació d’Impacte Ambiental de Projectes, i l’esmentat Decret 148/2001; juntament amb el que pugui resultar d’altres normes sectorials d’aplicació. Només s’admetran instal·lacions en els emplaçaments regulats en el present Pla Especial i a través dels corresponents plànols d’ordenació. L’edifici serà de titularitat del municipis que integren l’àmbit del Pla Especial, remetent-se al que s’acordi al respecte en el Conveni de Gestió del sistema a signar entre Canyelles i Sant Pere de Ribes. Aquest edifici es considera ECIR, atès que per la seva naturalesa aquest emplaçament es idoni per tal de que sigui compartit per diverses operadores. De conformitat amb l’efectivitat del dret individual i col·lectiu en la prestació del servei d’interès general de telecomunicacions, s’admetran, excepcionalment, la instal·lació d’infraestructures de telecomunicació en aquest emplaçament quan concorrin les següents condicions:

a) Minimització de l’impacte visual: La justificació de l’operador que s’han adoptat totes les mesures per minimitzar l’impacte medi ambiental i paisatgístic.

b) Tràmit d’informació preceptiva: L’emissió d’informe favorable pels organismes corresponents en matèria de medi ambient i paisatge, d’acord amb les respectives legislacions sectorials i generals.

En l’entorn immediat del conjunt de la Torre i l’edifici no s’admetran instal·lacions auxiliars. Queda totalment prohibida la instal·lació de qualsevol infraestructura fora del conjunt regulat pel present Pla Especial. En els espais sensibles del conjunt edificatori d’aquest Pla especial,i sens perjudici d’allò que pugui desprendre’s de l’aplicació del RD 1066/2001, de 29 de setembre, caldrà acreditar la necessitat en direccionar l’element radiant vers aquests espais, la producció dels màxims nivells previstos d’emissió i els motius tècnics que la justifiquen.


NO

RM

ES R

EGU

LAD

OR

ES

Article 25. Edificis i instal·lacions fora d’ordenació o amb edificació i usos disconformes am el planejament vigent. La instal·lació d’infraestructures o elements de telecomunicacions en edificis assentats parcialment o totalment fora d’ordenació es regirà per allò que estableix l’article 53 i 54 del TRLU així com també l’article 108 de la LUC.

3.2. MEDI AMBIENT I PAISATGE Article 26. Regles de minimització de l’impacte ambiental i visual D’acord amb la vigent legislació en matèria d’Intervenció integral de l’administració ambiental, així com la llei de Prevenció i control ambiental de les activitats, les característiques dels equips, estacions base i, en general, qualsevol de les instal·lacions de telecomunicacions previstes, hauran de correspondre, en el moment de concessió de la llicència, i en els successius controls i revisions de la mateixa, de la millor tecnologia disponible per minimitzar l’impacte visual, ambiental i de possible afecció a la salut de les persones En el subsòl de l’àmbit d’aquest Pla Especial, es reservaran espais per a la ubicació de les infraestructures dels elements no radiants i espais annexes, en una dimensió i abast suficient per poder atendre els requeriments derivats del present pla. Queda prohibida la ubicació d’elements no radiants en armaris exteriors o contenidors prefabricats. Les condicions de construcció i instal·lació del conjunt d’infraestructures de telecomunicacions del Cim del Montgròs son:

- La tanca del recinte, si s’escau, es farà amb materials que s’integrin en el paisatge segons estableix el Pla Especial del Parc Natural del Garraf.

- L’edificació tindrà les dimensions que estrictament estableix aquest Pla Especial i que seran les necessàries per a la funcionalitat dels elements tècnics, i presentarà materials i colors no degradables que s’integrin en el paisatge.

- No podran obrir-se nous camins per accedir a les instal·lacions, fora del que ja es preveu en aquest Pla Especial.

- L’adequació de la rampa d’entrada a les instal·lacions no podrà facilitar significativament l’inici o potenciació dels processos d’erosió.

- L’accés fins a la instal·lació tindrà les característiques dels camins rurals i no se’ls podrà dotar dels serveis d’urbanització característics del sòl urbà.

- Tots els serveis urbanístics necessaris aniran soterrats, dins i fora de l’àmbit, per minimitzar-ne l’impacte sobre el Medi.

- Es donarà compliment als articles 5,20,354 del Pla Especial del Parc Natural del Garraf.


4. SECCIÓ QUARTA: EMPLAÇAMENTS I INSTAL·LACIONS COMPARTIDES

Article 27. Regles de minimització de l’impacte visual en l’emplaçament compartit Atès que la finalitat d’aquest Pla Especial es la coubicació de les instal·lacions de radiocomunicació, totes les operadores hauran de compartir les infraestructures i elements de radiocomunicació. La compartició atendrà aquests criteris:

- Accessos a l’edifici i moll de descàrrega - Sala i equips de seguretat i control - Serveis d’aigua, electricitat, telèfon, gas i clavegueram - Grup electrogen i elements necessaris per a garantir el subministrament

elèctric en cas de fallada del subministrament de la companyia - Serveis d’aigua, electricitat, telèfon, gas i clavegueram. Amb la realització d’una

única escomesa i comptador per servei. - Espais per al personal: vestidors i sanitaris - Equips de climatització i les conduccions necessàries - Canalitzacions a sistemes radiants i a equips transmissors - La torre de telecomunicacions es compartirà sempre.

Article 28. Criteris per establir l’obligació de compartir l’emplaçament i les instal·lacions L’Administració actuant, per raons urbanístiques, mediambientals i paisatgístiques que ho aconsellen, i prèvia audiència dels interessats, establirà de manera justificada l’obligació de compartir emplaçament per part dels diferents operadors. La decisió d’obligar a compartir es fonamenta en la informació de les instal·lacions existents, l’impacte mediambiental i visual, l’afectació de la salut de les persones, i les disposicions d’aquest planejament. S’estableix la obligació a compartir, ja que, un cop valorats els anteriors elements, resulta més adequat per l’assoliment d’un nivell de protecció del medi ambient i de la població, així com per garantir millor la integració de les instal·lacions existents i de nova ubicació en l’entorn en què es situen i també per afavorir el desplegament d’aquelles infraestructures que produeixin un menor impacte visual i ambiental sobre l’entorn. S’entén que concorren raons urbanístiques que obliguen a compartir ubicació i infraestructures en l’emplaçament que descriu aquest Pla Especial i es determina la utilització compartida del mateix en els termes de l’article 30.2 de la Llei General de Telecomunicacions. Amb la compartició no podran ultrapassar-se els nivells de referència establerts per les normes sectorials estatals o autonòmiques, tenint en compte el funcionament conjunt


NO

RM

ES R

EGU

LAD

OR

ES

de totes les instal·lacions. Els successius operadors finals hauran d’acreditar el compliment d’aquest requisit. En adoptar la decisió de compartir emplaçaments es ponderaran els interessos concurrents i s’incorporarà a la tramitació de l’expedient de compartició les al·legacions dels operadors en relació a aspectes tècnics. Els operadors d’infraestructures fomentaran i promouran la compartició d’aquesta infraestructura d’acord amb els principis d’objectivitat, transparència, publicitat, proporcionalitat i igualtat de tracte entre operadors. El procés de compartició en l’emplaçament que regula aquest Pla Especial, s’iniciarà amb la sol·licitud de la llicència pertinent per l’operadora o operadores interessades o bé d’ofici per acord de l’Administració actuant.


5. SECCIÓ CINQUENA: EMPLAÇAMENT I GESTIÓ DEL SISTEMA GENERAL DE TELECOMUNICACIONS.

Article 29. Gestió i explotació dels serveis

L’àmbit espacial del present Pla Especial es projecta sobre el terme municipal de Sant Pere de Ribes i sobre el terme municipal de Canyelles; essent un Pla Especial plurimunicipal. En tot cas, i amb caràcter previ a l’ executivitat del present Pla Especial, i per tal de fer viables les seves determinacions, els Ajuntaments de Sant Pere de Ribes i de Canyelles tramitaran els corresponents expedients d’atermenament, fixant els límits dels seus respectius termes municipals, en especial, en relació a l’àmbit territorial propi del present Pla Especial

29.1 Atès que l’àmbit espacial del present Pla Especial està comprès en els municipis Sant Pere de Ribes i de Canyelles, la construcció del sistema general de telecomunicacions, la definició de les seves característiques i les condicions i termes de la instal·lació de la torre de telecomunicacions i d’altres sistemes i elements vinculats a la mateixa, la seva gestió i l’explotació dels serveis que s’hi prestin, s’acordaran de forma conjunta i paritària entre els Ajuntaments de Sant Pere de Ribes i de Canyelles

29.2 Per mitjà del corresponent Conveni, ambdós Ajuntaments definiran el

sistema de gestió del sistema general de telecomunicacions objecte del present Pla Especial, així com del conjunt de l’àmbit espacial que li és afecte, garantint la intervenció conjunta i paritària d’ambòs municipis en totes les fases de la seva definició, execució i explotació, així com la participació conjunta i paritària d’ambdós municipis en els drets i obligacions que se’n derivin

29.3 En tot cas, amb caràcter previ a l’aprovació definitiva del present Pla

Especial, els Ajuntaments de Sant Pere de Ribes i de Canyelles formalitzaran i signaran el Conveni que defineixi el règim de gestió del sistema de telecomunicacions de constant referència, d’acord amb l’expressat en els dos apartats anteriors i de conformitat amb les modalitats d’actuació, contractació i gestió establertes per la normativa general i sectorial aplicable als Ens Locals

29.4 Vinculat amb l’objectiu de la implantació de la torre de telecomunicacions

compartida del Cim del Montgròs cal regular les formes de gestió i explotació dels serveis, així com també les possibles vies de la seva execució.

29.5 La gestió dels serveis es pot dur a terme pels següents sistemes:

a. Gestió directa o indirecta per els dos municipis integrants en l’àmbit del Pla

Especial urbanístic o per un dels dos o per el Consell Comarcal del Garraf, sempre que tingui delegada aquesta competència.


NO

RM

ES R

EGU

LAD

OR

ES

b. La gestió de forma directa en l’execució i gestió de les infraestructures necessàries per la implantació de la torre es podrà realitzar mitjançant alguna de les següents formes:

- gestió per la pròpia entitat local - Organisme autònom local - Entitat pública local - Societat mercantil local

c. La gestió de forma indirecta per l’execució i gestió de la torre es podrà realitzar

mitjançant alguna de les següents formes:

- Concessió - Concert - Arrendament - Societat mercantil o cooperativa amb capital social mixta

29.6 La gestió de la construcció i explotació de la torre de telecomunicacions

es pot dur a terme pels següents sistemes:

a. Contracte de col·laboració entre el sector públic i el sector privat b. Contracte de concessió d’obres públiques c. Directament per les Administracions actuants.

Per definir el sistema definitiu de gestió serà obligatori la redacció d’un document d’anàlisi de viabilitat de les diferents tipologies de gestió. Article 30. Gestió del terreny 30.1 Dret de superfície. El Decret legislatiu 1/2010, estableix en el seu article 171,, que els Ens Locals, així com també les persones particulars, poden constituir dret de superfície en terrenys dels quals siguin propietaris per destinar-los a, entre d’altres, establir serveis complementaris o fer instal·lacions industrials, logístiques i comercials o altres edificacions determinades en els plans urbanístics. Segueix dient aquest precepte legislatiu, que la titularitat dels terrenys correspon als superficiaris per el termini que s’estableixi en l’acte de constitució del dret de superfície, dintre dels límits establerts per la legislació aplicable en la matèria. Els aspectes substantius del dret de superfície, no regulats per el Decret Legislatiu 1/2005, inclosa l’extinció, i també els aspectes procedimentals d’aquest dret, son regulats per la legislació que li sigui aplicable. Tots aquest aspectes substantius, així com la seva extinció prenen de base la Llei 5/2006, de 10 de maig, del llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya, relatiu als drets reals.


30.2 Cessió. El Reglament de Patrimoni dels Ens Locals estableix, en el cas de que l’emplaçament de la torre de Telecomunicació estigui integrament en terrenys de titularitat municipal, la possibilitat de cedir els bens patrimonials, als efectes de destinar-los a finalitats d’utilitat pública, sempre que ajudin al compliment d’interessos de caràcter local. En aquest cas l’acord correspon al Ple de l’Ajuntament i ha de determinar la finalitat concreta a la qual s’ha de destinar el bé. Si els bens cedits no es destinen a l’ús previst en el termini fitxat o deixen d’estar destinats a aquest ús reverteixen automàticament de ple dret al patrimoni de l’Ens local cedent, el qual te dret a rebre, si procedeix, el valor dels danys i perjudicis causats i el del detriment experimentat pels bens. D’altra banda la legislació vigent en matèria d’ordenació de telecomunicacions preveu la figura, en cas de que els terrenys siguin de titularitat municipal, de la concessió de l’ús del terreny per un període de 50 anys. En definitiva, la gestió dels terrenys de l’àmbit d’aquest Pla Especial vindrà determinada per la gestió que finalment s’apliqui a la torre, essent aquest factor, també, objecte de l’estudi de viabilitat de la gestió de la construcció i explotació de la torre.

6. SECCIÓ SISENA: BALISSAMENT DE LA TORRE Article 30. Balissament de la torre El balissament de la torre haurà d’acomplir amb els requeriments de l’annex 14 al Conveni sobre Aviació Civil internacional.


NO

RM

ES R

EGU

LAD

OR

ES

7. DISPOSICIONS TRANSITÒRIES Les instal·lacions de telecomunicacions i radiocomunicacions ubicades en emplaçaments no compatibles amb les determinacions d’aquest Pla Especial urbanístic en el moment de la seva entrada en vigor, en cas que es consideri procedent, i prèvia ponderació de les circumstàncies podran quedar subjectes a nova concessió de llicències municipals i sectorials corresponents, amb caràcter d’instal·lacions i usos provisionals, pel termini màxim de dos anys d’ençà l’executivitat del present Pla Especial En altre cas, les instal·lacions i edificacions tindran caràcter de fora d’ordenació i caldrà que els operadors cessin en llur activitat i restitueixin l’emplaçament al seu estat original.

8. DISPOSICIONS ADDICIONALS Els mecanismes tècnics i jurídics per a l’efectivitat dels processos de compartició atendran la regulació establerta en l’article 30 de la Llei 32/2003, de 3 de novembre, General de Telecomunicacions, sens perjudici que via ordenança es regulin els procediments administratius corresponents.

9. DISPOSICIONS FINALS DISPOSICIÓ FINAL PRIMERA L’articulat d’aquest Pla Especial que, per raons sistemàtiques, reprodueixi aspectes de la legislació estatal i autonòmica, i aquell en que es faci remissions a preceptes d’aquesta, s’entendrà que és automàticament modificat i/o substituït, amb el mateix sentit i abast, en el moment en què es produeixi la modificació dels preceptes legals i reglamentaris de què porten causa. DISPOSICIÓ FINAL SEGONA Aquest Pla Especial serà executiu i tindrà plena efectivitat l’endemà de la seva publicació integra en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Gener de 2011 Els autors del treball Norbert Torres i Pugès Enginyer de Camins, Canals i Ports DOPEC, SL




D.

AVA

LUA

CIÓ

EC

ON

ÒM

ICA



AVA

LUA

CIÓ

EC

ON

ÒM

ICA

ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS 2. COSTOS D’OBRES I GESTIONS


2.2. HONORARIS TREBALLS I GESTIONS

2.3. RESUM DE COSTOS


3.1. MODELS ECONÒMICS EN BASE AL SISTEMA DE GESTIÓ

3.2. SUBVENCIONS A OPTAR PER PART DE L’ADMINISTRACIÓ


3.4. INGRESSOS / DESPESES EXPLOTACIÓ I MANTENIMENT



AVA

LUA

CIÓ

EC

ON

ÒM

ICA

1. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS En aquest capítol es realitzarà l’avaluació econòmica de la implantació de la nova torre de telecomunicacions i de totes les obres derivades i incloses dins del Pla Especial de Telecomunicacions al Cim del Montgròs, així com la totalitat d’honoraris a abonar per a la redacció dels diferents documents a elaborar segons legislació vigent. Aquest cost es refereix als següents conceptes:

• Pressupost actuacions: - Torre de telecomunicacions i recintes - Accessos i senders - Xarxes de serveis - Mesures correctores

• Honoraris de gestió:

- Redacció del Pla Especial de Telecomunicacions del Cim del Montgròs - Adequació Planejament de Rang Superior a Canyelles. - Adequació Planejament de Rang Superior a Sant Pere de Ribes. - Redacció convenis urbanístics amb operadores. - Redacció document de sistema de gestió. - Redacció convenis urbanístics administració – operadores. - Revisió de les dades registrals de les finques. - Aixecament topogràfic. - Redacció projecte executiu de Torre de Telecomunicacions i totes les

actuacions derivades. - Redacció estudi arquitectònic previ. - Redacció estudi funcional previ.

El finançament d’aquesta actuació dependrà del sistema de gestió que s’escolli per al manteniment de la torre.



2. COSTOS D’OBRES I GESTIONS


2.1.1. Torre de Telecomunicacions Per estimar els costos de la torre de telecomunicacions s’ha actualitzat a dia d’avui la valoració realitzada per DataAE i BOMA sl en l’ ‘Estudi arquitectònic d’Infraestructures de Telecomunicacions al Cim del Montgròs’ amb data desembre de 2006. Els condicionants i criteris per a valorar la torre en l’esmentat estudi foren: Estructura: Validació del conjunt de l’estructura mitjançant un primer anàlisi estàtic de la mateixa. Instal·lacions i subministres: Els preu estipulat s’ha obtingut d’un percentatge mitjà en relació al cost general d’aquest tipus d’infraestructures aplicat al cas concret. Tancaments i acabats: Els interiors i exteriors de l’edificació, s’han considerat de qualitat mitjana baixa, estimada pertinent per a una edificació d’aquestes característiques, i tenint en compte el seu soterrament global. La coberta s’ha valorat enjardinada, per tal d’incorporar el cost de la seva necessària integració en el paisatge. Exterior de la torre: S’ha considerat com a referència el cost mitjà d’una façana lleugera en edifici urbà, tenint en compte una reducció de cost donada la manca de requeriments de confort, i malgrat la dificultat de muntatge en obra.

CONCEPTE PEM 2006

Moviments de terres 150.000,00 €

Fonamentacions i sistemes de contenció 450.000,00 €

Estructures de formigó 330.000,00 €

Estructura metàl∙lica 475.000,00 €

Tancaments i revestiments exteriors edificació 145.000,00 €

Tancaments i revestiments interiors edificació 310.000,00 €

Tancament exterior torre 215.000,00 €

Instal∙lacions i subministres 225.000,00 €

TOTAL 2.300.000,00 €



AVA

LUA

CIÓ

EC

ON

ÒM

ICA

Els preus s’han actualitzat a febrer 2010 a partir de l’INE (Instituto Nacional de Estadística) analitzant la variació de preus des de desembre de 2006. Els índexs IPC de referència utilitzats han estat:

• Província de Barcelona: 6,3% • Grups COICOP general: 9,9% • Grups COICOP habitatges: 12,9%

Amb el que la variació mitja de l’IPC des de desembre 2006 a febrer 2010 utilitzat és de 9,7%. S’aplica un IVA del 18%.

CONCEPTE PEM PEC

Moviments de terres 165.000,00 € 235.000,00 €

Fonamentacions i sistemes de contenció 495.000,00 € 700.000,00 €

Estructures de formigó 365.000,00 € 515.000,00 €

Estructura metàl∙lica 525.000,00 € 740.000,00 €

Tancaments i revestiments exteriors edificació 160.000,00 € 225.000,00 €

Tancaments i revestiments interiors edificació 345.000,00 € 485.000,00 €

Tancament exterior torre 240.000,00 € 340.000,00 €

Instal∙lacions i subministres 250.000,00 € 355.000,00 €

TOTAL 2.545.000,00 € 3.575.000,00 €



2.1.2. Accessos L’accés viari fins a la torre per a la seva construcció i manteniment es preveu des de la Urbanització Els Vinyals de Sant Pere de Ribes aprofitant l’actual camí d’accés que cal arranjar. Es preveu també arranjar el sender que arriba a la urbanització Califòrnia. Les actuacions estimades són: Enderrocs Cal enderrocar el paviment actual de formigó degut al seu mal estat amb nombrosos punts on el formigó ha saltat apareixent nombrosos sots al camí que compliquen actualment l’accés. Les vorades que confinen el camí estan pràcticament totes desplaçades i desalineades per les arrels dels arbres. Tot aquest material d’enderroc caldrà portar-lo a abocador. Millora de l’esplanada Per evitar les irregularitats actuals es millorarà l’esplanada fent un repàs i piconatge. Nova pavimentació Es pavimentarà tot el camí amb una amplada aproximada de 3,5 m d’acord amb el que s’estableix a l’article 39 del Pla Especial de Protecció del Medi Físic i del Paisatge de l’Espai Natural del Garraf en referència a camins i pistes per a circulació de vehicles. Es redueix l’amplada actual i s’aprofitarà per arranjar tots els encreuaments i fer millores generals de traçat. El cost estimatiu, total i unitari, de l’arranjament del camí d’accés i el sender és:

CONCEPTE AMIDAMENT Cost unitari PEM PEC

Enderroc de vorades 3.000,00 ml 3,50 €/ml 15.000,00 € 25.000,00 €

Enderroc paviment formigó 5.250,00 m2 9,00 €/m2 50.000,00 € 75.000,00 €

Transport de terres a abocador 1.230,00 m3 7,00 €/m3 10.000,00 € 15.000,00 €

Repàs i piconatge d'esplanada 5.250,00 m2 2,00 €/m2 15.000,00 € 25.000,00 €

Formigó HM‐30 20cm 1.050,00 m3 85,00 €/m3 90.000,00 € 130.000,00 €

Vorades de confinament 3.000,00 m2 27,00 €/ml 85.000,00 € 120.000,00 €

Creuaments i millores de traçat 1,00 u 55.000,00 u 55.000,00 € 80.000,00 €

Sender de vianants 500,00 m2 25,00 €/m2 15.000,00 € 25.000,00 €

TOTAL 335.000,00 € 475.000,00 €

PEM UNITARI PEC UNITARI

64,00 €/m2 90,00 €/m2



AVA

LUA

CIÓ

EC

ON

ÒM

ICA

2.1.3. Xarxes de serveis A falta de rebre la viabilitat tècnica i la suficiència de servei de les diferents companyies es realitza una primera valoració dels costos segons els següents criteris: Xarxa de sanejament i drenatge La xarxa de clavegueram s’ha considerat amb sistema separatiu incloent el moviment de terres, el llit de formigó, el col·lector i un pou de registre cada 50 m de màxim. S’ha valorat la xarxa de col·lectors fins a la seva connexió a la urbanització Califòrnia situada al municipi de Canyelles. Xarxa d’abastament d’aigua La xarxa inclou el moviment de terres, la conducció, grup de pressió si és necessari, els registres i la xarxa d’impulsió des del dipòsit de la urbanització Califòrnia. La xarxa haurà de contemplar la instal·lació d’hidrants per donar acompliment a la normativa antiincendis vigent. Xarxa de subministrament elèctric Nova xarxa soterrada des de la Urbanització Califòrnia per donar servei als 300KVA que s’estimen necessaris per a la nova torre i les instal·lacions necessàries. Inclou el moviment de terres, els conductors i una nova estació transformadora. Xarxa de subministrament telefònic Nova xarxa soterrada des de la Urbanització Califòrnia per donar servei a les noves instal·lacions. Inclou el moviment de terres, el conducte i cablejat, els registres i les connexions. El cost estimatiu de l’execució dels serveis és:

CONCEPTE AMIDAMENT Cost unitari PEM PEC

Xarxa aigües residuals 250,00 ml 240,00 €/ml 60.000,00 € 85.000,00 €

Xarxa aigües pluvials 250,00 ml 240,00 €/ml 60.000,00 € 85.000,00 €

Dipòsit recollida 1eres aigües pluja 1,00 ut 45.000,00 €/ut 45.000,00 € 65.000,00 €

Xarxa abastament aigua 250,00 ml 160,00 €/ml 40.000,00 € 60.000,00 €

Xarxa de telefonia 250,00 ml 160,00 €/ml 40.000,00 € 60.000,00 €

Xarxes de baixa i mitja tensió 250,00 ml 200,00 €/ml 50.000,00 € 75.000,00 €

Estació transformadora 1,00 u 110.000,00 €/ut 110.000,00 € 155.000,00 €

TOTAL 405.000,00 € 570.000,00 €



2.1.4. Mesures correctores Desmantellament de les instal·lacions existents S’ha contemplat enretirar la totalitat de les instal·lacions actuals al Cim del Montgròs. Restauració de la vegetació, fauna i flora A les zones on hi hagi treballs provisionals durant l’obra i als espais on s’enretirin instal·lacions es preveu la seva total reposició. Adequació del cim, senyalització i mirador. Es serà especialment curós amb les instal·lacions al cim ja que ens trobem en zona de PEIN amb el que totes les actuacions seguiran la seva normativa vigent. El cost estimatiu de les mesures correctores és:

CONCEPTE AMIDAMENT COST UNITARI PEM PEC

Desmantellament de les instal∙lacions existents

1,00 ut 120.000,00 €/ut 120.000,00 € 170.000,00 €

Restauració de la vegetació, fauna i flora

12.500,00 m² 25,00 €/m² 315.000,00 € 445.000,00 €

Adequació del cim; Senyalització, mirador, panells informatius.

2.500,00 m² 40,00 €/m² 100.000,00 € 145.000,00 €

TOTAL 535.000,00 € 755.000,00 €



AVA

LUA

CIÓ

EC

ON

ÒM

ICA

2.2. HONORARIS TREBALLS I GESTIONS A continuació es descriuen els costos dels diferents treballs i gestions necessaris fins a l’entrada en funcionament de la torre de telecomunicacions del cim del Montgròs. Aquests treballs en general suposen el 10% del cost total d’execució que és el contemplat en el present Pla Especial.

PREVISIÓ D'HONORARIS PER ASSESSORAMENT JURÍDIC I TÈCNIC EN EL DESENVOLUPAMENT DE LA TORRE DE TELECOMUNICACIONS AL CIM DEL

MONTGRÒS

Concepte Tècnic Jurídic

Pla Especial del Cim del Montgròs

Adaptació Normativa de Rang Superior a Canyelles

Adaptació Normativa de Rang Superior a Sant Pere de Ribes -

Convenis urbanístics administració - operadores -

Document de sistema de gestió -

Dades registrals finques -

Aixecament topogràfic -

Projecte executiu Torre de Telecomunicacions -

Estudi arquitectònic previ

Estudi tècnic telecomunicacions previ

Tramitacions -

Gestió -

PREVISIÓ TOTAL GLOBAL (Iva no inclòs) 540.000,00 € A títol enunciatiu, que no limitatiu, els treballs i/o despeses no incloses són:

• Impostos dels honoraris dels professionals intervinents (IVA, IRPF, …) • Aixecament Topogràfic • Gestió de les obligacions fiscals de la Junta de Compensació (declaracions,

IVA, …) • Suplerts i despeses de notari, impostos, registre, publicacions, taxes, …



2.3. RESUM DE COSTOS La següent taula mostra l’estimació total del pressupost d’execució de les obres de la nova torre i enretirada de les instal·lacions existents. COSTOS D'EXECUCIÓ

CONCEPTE PEM PEC Urbanització Xarxes de serveis 405.000,00 € 570.000,00 €Pista d'accés des de l'Urbanització els Vinyals i sender de vianants des de l'Urbanització Califòrnia 335.000,00 € 475.000,00 €

SUBTOTAL 740.000,00 € 1.040.000,00 €Desmantellament i restauració del paisatge Desmantellament de les instal·lacions existents 120.000,00 € 170.000,00 €Restauració de la vegetació, fauna i flora 315.000,00 € 445.000,00 €Adequació del cim; Senyalització, mirador 100.000,00 € 145.000,00 €

SUBTOTAL 535.000,00 € 755.000,00 €Torre de Telecomunicacions Estructura 1.550.000,00 € 2.190.000,00 €Instal·lacions i subministres 250.000,00 € 355.000,00 €Tancaments i acabats 505.000,00 € 710.000,00 €Exteriors 240.000,00 € 340.000,00 €

SUBTOTAL 2.545.000,00 € 3.575.000,00 €TOTAL 3.820.000,00 € 5.365.000,00 €

Amb el que els costos totals previstos que s’hauran d’assumir són:

COSTOS TOTALS

CONCEPTE TOTAL Execució de les obres 5.365.000,00 € Honoraris de gestió 540.000,00 €

TOTAL 5.905.000,00 €



AVA

LUA

CIÓ

EC

ON

ÒM

ICA


3.1. MODELS ECONÒMICS EN BASE AL SISTEMA DE GESTIÓ La viabilitat econòmica de les instal·lacions depèn del sistema de gestió ja que segons quin sigui n’hauran d’assumir els costos les administracions i/o les companyies operadores que gestionin la torre.

SISTEMA DE GESTIÓ ASSUMPCIÓ DE COSTOS

Gestió directa Ajuntaments i/o consell que formin part del sistema de gestió més les companyies operadores.

Gestió indirecta Companyies operadores que participin en la gestió indirecta

En el present apartat s’estudiarà la viabilitat econòmica de l’actuació per als 2 sistemes de gestió.

3.2. SUBVENCIONS A OPTAR PER PART DE L’ADMINISTRACIÓ Les administracions implicades en el present Pla Especial, Ajuntaments i Consell Comarcal, poden optar a diverses subvencions amb les quals podrien sufragar el 100% dels costos d’execució de la Torre. La següent taula descriu l’entitat i administració que atorga les diferents subvencions, el concepte i el contingut i característiques de la subvenció. El conjunt de les subvencions permet aconseguir el 100% dels costos de la Torre objecte del present Pla Especial.

ENTITAT CONCEPTE CONTINGUT

Secretaria de telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya

Préstecs

a) Fins al 100% del cost de la inversió (IVA no inclòs)

b) 5 anys d’amortització + 1 any de carència

c) Sense interessos

Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC)

Programa específic de telecomunicacions

a) Fins al 70% del cost de la inversió (IVA no inclòs)

Fons europeus per al desenvolupament regional (FEDER)

Programa específic d’infraestructures

b) Fins al 50% del cost de la inversió

c) Despesa elegible

Ministerio de Indústria Préstecs

d) Fins al 60% del cost de la inversió

e) 2 anys de carència f) Interès: Euríbor + 0,25




En qualsevol dels 2 sistemes de gestió els ingressos i despeses que s’haurien de tenir en compte són: Ingressos

• Lloguer de les instal·lacions Despeses

• Execució de la torre i instal·lacions auxiliars. • Honoraris de gestió. • Despeses de manteniment. • Despeses d’explotació en les que s’inclou el personal de gestió.

3.3.1. Gestió municipal o supramunicipal

Els beneficis de lloguer de les instal·lacions serien ingressos per a les administracions participatives en el sistema de gestió. D’igual manera els costos de manteniment, explotació i honoraris de gestió recaurien sobre aquestes administracions. Els costos de construcció de la torre dependrien de les subvencions sol·licitades i atorgades podent-se arribar a cost zero.



AVA

LUA

CIÓ

EC

ON

ÒM

ICA

3.3.2. Gestió operadores Totes les despeses recaurien sobre les operadores que participin en la gestió i en la proporció corresponent. D’aquesta manera en cas de participar en la gestió totes les operadores, el percentatge de costos es repartiria de la següent manera.

TAULA PER A LA MEMÒRIA

Operador Superfície sol·licitada Superfície prevista

Endesa 6,00 m2

36,00 m2 53,00 m² Canal Blau 12,00 m2

TV Ribes 6,00 m2

Onda Cero 12,00 m2

Medialatina 32,00 m2 46,00 m² Telefònica 65,00 m2 74,00 m² Tradia 100,00 m2 140,00 m² Retevisión 180,00 m2 200,00 m²

TOTAL 413,00 m² 513,00 m² En cas que la participació sigui en % diferent al de superfície s’hauria d’ajustar a aquest valor. En cas que alguna operadora no vulgui participar dels costos de construcció hauria de pagar el lloguer a la societat.

3.4. INGRESSOS / DESPESES EXPLOTACIÓ I MANTENIMENT S’haurà d’incorporar en l’anàlisi de viabilitat de les diferents tipologies de gestió dins del document de gestió un recull de les previsions d’ingressos i despeses d’explotació i manteniment per assegurar-ne la viabilitat després de la seva construcció. Barcelona , Gener de 2011 Els autors del treball Norbert Torres i Pugès Enginyer de Camins, Canals i Ports DOPEC, SL




E. P

LA D

’ETA

PES



GES

TIÓ

I PL

A D

’ETA

PES

ÍNDEX 1. DELIMITACIÓ ÀMBIT PLA ESPECIAL 2. SISTEMA DE GESTIÓ

3. PLA D’ETAPES 4. CESSIONS


4.2. CESSIÓ



GES

TIÓ

I PL

A D

’ETA

PES

1. DELIMITACIÓ ÀMBIT PLA ESPECIAL Es proposa un únic Polígon d’Actuació coincident amb el Sector justificat per la necessitat de completar la torre per tal de poder seguir donant el servei de radio - telecomunicació actual.

2. SISTEMA DE GESTIÓ Vinculat amb l’objectiu de la implantació de la torre de telecomunicacions compartida del Cim del Montgròs cal regular les formes de gestió i explotació dels serveis, així com també les possibles vies de la seva execució. La gestió dels serveis es pot dur a terme pels següents sistemes:

a. Gestió directa o indirecta per els dos municipis integrants en l’àmbit del Pla Especial urbanístic o per un dels dos o per el Consell Comarcal del Garraf, sempre que tingui delegada aquesta competència.

b. La gestió de forma directa en l’execució i gestió de les infraestructures

necessàries per la implantació de la torre es podrà realitzar mitjançant alguna de les següents formes:

- gestió per la pròpia entitat local - Organisme autònom local - Entitat pública local - Societat mercantil local

c. La gestió de forma indirecta per l’execució i gestió de la torre es podrà realitzar

mitjançant alguna de les següents formes:

- Concessió - Concert - Arrendament - Societat mercantil o cooperativa amb capital social mixta

La gestió de la construcció i explotació de la torre de telecomunicacions es pot dur a terme pels següents sistemes:

a. Contracte de col·laboració entre el sector públic i el sector privat b. Contracte de concessió d’obres públiques c. Directament per les Administracions actuants.

Tal i com regula la normativa d’aquest Pla Especial, la gestió serà conjunta entre el Municipi de Sant Pere de Ribes i el Municipi de Canyelles i per determinar el tipus més òptim de gestió serà obligatori la redacció d’un document d’anàlisi de viabilitat de les diferents tipologies de gestió.



3. PLA D’ETAPES

Per al desenvolupament del present Pla Especial s’estableix una única etapa que comprèn l’execució de la Torre de Telecomunicacions, accessos, xarxes de serveis i mesures correctores car del contrari no es disposaria d’una obra completa i no seria viable la seva posada en servei. Les actuacions a executar del Pla Especial són les descrites en el document d’Avaluació econòmica inclòs en el present Pla, i que seran desenvolupats oportunament en els preceptius projectes executius a formular, amb posterioritat a l’aprovació definitiva per la Comissió Territorial d’Urbanisme del present Pla Especial. La formulació dels projectes executius s’estableix en termes d’ un any i mig a contar a partir del dia següent de la notificació als promotors de l’aprovació definitiva del present Pla Especial. L’execució de les obres de la torre i les instal·lacions annexes es fixa en el termini de 2 anys a contar des de la notificació a l’aprovació definitiva dels projectes executius per part del Consell Comarcal del Garraf i Ajuntaments de Sant Pere de Ribes i Canyelles. A continuació es mostra un Pla d’Etapes estimatiu un cop Aprovat el Pla Especial.

Fase Situació jurídica Actuacions duració estimada

Fins l’aprovació definitiva del pla

Realitzar totes les aprovacions

Aprovacions inicial, provisional i definitiva per Urbanisme, amb l’elaboració i aprovació de la Memoria Ambiental

Aproximadament 1 any considerant els terminis per presentar al·legacions, termini per efectuar l’informe d’aquestes i remissió de l’expedient a Urbanisme per a la seva aprovació definitiva.

Document de gestió, i projecte executiu

Sense desenvolupar Fixar el sistema de gestió. Redactar estudi sobre el sistema òptim per aquesta instal·lació

Redacció del projecte executiu 1,5 anys.

Adjudicació concessió

Sense definir el sistema de gestió

Aprovació del sistema i redacció de tot l’expedient i les seves aprovacions

Per a tot l’expedient, 7 mesos

Període d’obres

Instal·lacions provisionals per possibles afectacions de la construcció de la nova torre i de les actuacions auxiliars.

Estimació de 2 anys. A definir en el Projecte constructiu.

Període d’implantació a la torre

Es disposa de 2 anys per implantar-se a la nova torre. Legalització de les noves instal·lacions a la nova torre segons normativa vigent.

Implantació a la nova torre per cada operador i desmantellament i rehabilitació ambiental de les instal·lacions actuals.

Estimació de 2 anys des de la signatura de l’acta de final d’obra de la torre i actuacions auxiliars. A definir en el Projecte constructiu.

Funcionament definitiu

Operadors legalitzats segons normativa vigent.

Desmantellades totes les instal·lacions actuals.



GES

TIÓ

I PL

A D

’ETA

PES

4. CESSIONS


El Decret legislatiu 1/2010, estableix en el seu article 171, que els Ens Locals, així com també les persones particulars, poden constituir dret de superfície en terrenys dels quals siguin propietaris per destinar-los a, entre d’altres, establir serveis complementaris o fer instal·lacions industrials, logístiques i comercials o altres edificacions determinades en els plans urbanístics. Segueix dient aquest precepte legislatiu, que la titularitat dels terrenys correspon als superficiaris per el termini que s’estableixi en l’acte de constitució del dret de superfície, dintre dels límits establerts per la legislació aplicable en la matèria. Els aspectes substantius del dret de superfície, no regulats per el Decret Legislatiu 1/2005, inclosa l’extinció, i també els aspectes procedimentals d’aquest dret, son regulats per la legislació que li sigui aplicable. Tots aquest aspectes substantius, així com la seva extinció prenen de base la Llei 5/2006, de 10 de maig, del llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya, relatiu als drets reals.



4.2. CESSIÓ El Reglament de Patrimoni dels Ens Locals estableix, en el cas de que l’emplaçament de la torre de Telecomunicació estigui integrament en terrenys de titularitat municipal, la possibilitat de cedir els bens patrimonials, als efectes de destinar-los a finalitats d’utilitat pública, sempre que ajudin al compliment d’interessos de caràcter local. En aquest cas l’acord correspon al Ple de l’Ajuntament i ha de determinar la finalitat concreta a la qual s’ha de destinar el bé. Si els bens cedits no es destinen a l’ús previst en el termini fitxat o deixen d’estar destinats a aquest ús reverteixen automàticament de ple dret al patrimoni de l’ens local cedent, el qual te dret a rebre, si procedeix, el valor dels danys i perjudicis causats i el del detriment experimentat pels bens. D’altra banda la legislació vigent en matèria d’ordenació de telecomunicacions preveu la figura, en cas de que els terrenys siguin de titularitat municipal, de la concessió de l’ús del terreny per un període de 50 anys. En definitiva, la gestió dels terrenys de l’àmbit d’aquest Pla Especial vindrà determinada per la gestió que finalment s’apliqui a la torre, essent aquest factor, també, objecte de l’estudi de viabilitat de la gestió de la construcció i explotació de la torre. Barcelona , Gener de 2011 Els autors del treball Norbert Torres i Pugès Enginyer de Camins, Canals i Ports DOPEC, SL




F. I

NFO

RM

E D

E SO

STEN

IBIL

ITAT

AM

BIE

NTA

L



INFO

RM

E D

E SO

STEN

IBIL

ITA

T A

MB

IEN

TAL

PREL

IMIN

AR



2.1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT

RELLEVANTS DEL SECTOR

2.2. DESCRIPCIÓ D’OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ

AMBIENTAL, APLICABLES A L’ÀMBIT DEL PLA, ESTABLERTS EN LES

NORMATIVES APLICABLES.

2.3. DEFINICIÓ DELS OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS ESPECÍFICS

ADOPTATS EN LA REDACCIÓ DEL PLA.

2.4. NECESSITAT D’AVALUACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL DEL PROJECTE

SEGONS LEGISLACIÓ SECTORIAL APLICABLE.


3.1. DESCRIPCIÓ DE LES ALTERNATIVES D’ORDENACIÓ DETALLADA

CONSIDERADES I LA JUSTIFICACIÓ DE L’ALTERNATIVA CONSIDERADA.

3.2. DESCRIPCIÓ DE L’ORDENACIÓ PROPOSADA AMB EXPRESSIÓ DE LES

SEVES REPERCUSSIONS SIGNIFICATIVES SOBRE EL MEDI AMBIENT.

3.3. MESURES ADOPTADES PER AL FOMENT DE L’EFICIÈNCIA

ENERGÈTICA, L’ESTALVI DE RECURSOS I LA MILLORA DEL MEDI AMBIENT

EN GENERAL.



INFO

RM

E D

E SO

STEN

IBIL

ITA

T A

MB

IEN

TAL

PREL

IMIN

AR

1. INTRODUCCIÓ D’acord amb el que estableix la legislació vigent en matèria d’avaluació ambiental de plans i programes, es redacta el present informe. El contingut s’estructura seguint el que marca l’article 100.1 apartats a i b del Reglament de la Llei d’Urbanisme 305/2006, 18 de juliol




2.1. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DEL SECTOR

El cim del Montgròs es troba a cavall entre els municipis de Sant Pere de Ribes i Canyelles i fa de límit natural del Parc del Garraf El Garraf i el seu Parc es situen a la part meridional de la Serralada Litoral i es caracteritzen per la proximitat al mar i per la roca calcària, la qual ha creat un paisatge amb formes càrstiques i una vegetació pròpia. Precisament aquesta situació costanera determina un clima típicament mediterrani: temperatures suaus i pluges escasses però torrencials a la primavera i la tardor, hiverns temperats i estius calorosos i eixuts. El clima, el relleu i el sòl han configurat el paisatge que hi trobem que és típicament mediterrani amb màquies corresponents a matollars d' 1 a 3 metres d'alçada amb predominança de les espècies arbustives i exemplar arboris dispersos. Les espècies més freqüents són el pi blanc, el garric, l’ ullastre, el llentiscle, el càdec i el margalló, essent aquesta última la més representativa i important ja que es l’única palmera autòctona d’Europa. A les zones interiors del Garraf, com és el cas de la nostra àrea d’estudi, el paisatge està integrat per pinedes de pi blanc més o menys denses amb presència puntual d’alzines i un sotabosc bastant desenvolupat. També es pot apreciar que algunes zones han estat afectats per incendis forestals i que avui es troben en procés de regeneració. Si ens fixem en la fauna, hi trobem espècies adaptades a les peculiars i dures condicions de la zona com ara la merla roquera, la merla blava, el còlit negre, el còlit ros, l'hortolà, la cogullada fosca, el falcó, l'àliga perdiguera, la serp de ferradura, l’escurçó ibèric i la salamandra. El Garraf pel seu clima temperat i la proximitat a la costa ha estat sota l’influencia de l’home des de la prehistòria. Més recentment el paisatge el constituïen les barraques de vinya i els murs de pedra seca que envoltaven les antigues masies i algunes de les petites poblacions que es troben a l'interior. Actualment aquestes construccions agrícoles s’han abandonat i la pressió humana s'hi ha deixat sentir d’una manera diferent: urbanitzacions, turisme residencial, pedreres, abocadors d'escombraries, radars, antenes, línies elèctriques, etc. A l’entorn del cim hi trobem cases unifamiliars de la urbanització Califòrnia del municipi de Canyelles, antenes de telecomunicacions i la pista forestal que prové de la urbanització Els Vinyals de Sant Pere de Ribes.

Per últim assenyalar que sobre el cim del Montgròs es localitza un jaciment arqueològic, del tipus “Lloc d’habitació sense estructures” datat entre el 400ac i 50ac, segons l’inventari d’àrees d’expectativa arqueològica elaborat pel POUM. vigent a St. Pere de Ribes. Les fitxes del servei del patrimoni arquitectònic valoren el seu estat de conservació com a “dolent”, i per tant, no es considera rellevant ni important la seva presència. A l’Apèndix 8 S’adjunta el plànol de localització i la fitxa referent a aquest jaciment extrets del POUM de Sant Pere de Ribes.



INFO

RM

E D

E SO

STEN

IBIL

ITA

T A

MB

IEN

TAL

PREL

IMIN

AR

2.2. DESCRIPCIÓ D’OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL, APLICABLES A L’ÀMBIT DEL PLA, ESTABLERTS EN LES NORMATIVES APLICABLES.

Els objectius, criteris i obligacions ambientals aplicables a l’àmbit del pla són aquells que es derivin de les normes següents:

• Decret 328/1992, de 14 de desembre, d’aprovació del Pla d’Espais d’Interès Natural. DOGC 1714 d’1 de març de 1993.

• Pla especial de protecció del medi físic i del paisatge de l’espai natural del Garraf

• Llei 9/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes.

• DL 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la llei d’urbanisme.

• Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme.

• DL 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d'Urbanisme de Catalunya

• Normativa ambiental i d’ordenació dels ajuntaments de Canyelles i Sant Pere de Ribes.

2.3. DEFINICIÓ DELS OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS ESPECÍFICS ADOPTATS EN LA REDACCIÓ DEL PLA.

L’objectiu principal del pla és el de minimitzar l’impacte visual i paisatgístic de les 8 torres de radiocomunicació existents actualment al cim del Montgròs, unificant totes les estructures radiants sobre un mateix suport tal i com recomana el Decret 148/2001, de 29 de maig, d’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia i altres instal·lacions de radiocomunicació i donant compliment a la normativa general d’ordenació urbanística i mediambiental. Així mateix, es pretén enderrocar les instal·lacions existents i posteriorment restaurar la zona recuperant el seu perfil original, establint les bases per a l’assentament de la flora i fauna autòctones. Finalment es vol definir de manera clara el límit entre els dos termes municipals que servirà també per poder establir el límit del Parc del Garraf.

2.4. NECESSITAT D’AVALUACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL DEL PROJECTE SEGONS LEGISLACIÓ SECTORIAL APLICABLE.

Segons l’article 3 del RDL 1/2008, d’11 de gener, pel qual s’aprova el text refós de la llei d’avaluació d’impacte ambiental de projectes, “els projectes, públics i privats, consistents en la realització d’obres, instal·lacions o qualsevol altra activitat compresa en l’annex I, s’han de sotmetre a una avaluació d’impacte ambiental de la manera que preveu aquesta llei”. Així mateix el punt 2 d’aquest mateix article diu “ només s’han de sotmetre a una avaluació d’impacte ambiental de la manera que preveu aquesta Llei, quan així ho decideixi l’òrgan ambiental en cada cas: b) els projectes públics o privats que puguin afectar directament o indirectament els espais de la Xarxa Natura 2000. La



decisió, que ha de ser motivada i pública, s’ha d’ajustar als criteris que estableix l’annex III”. Per tant la necessitat o no respecte de l’avaluació d’impacte ambiental del projecte haurà de ser justificada pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya en valorar aquest document.



INFO

RM

E D

E SO

STEN

IBIL

ITA

T A

MB

IEN

TAL

PREL

IMIN

AR


3.1. DESCRIPCIÓ DE LES ALTERNATIVES D’ORDENACIÓ DETALLADA CONSIDERADES I LA JUSTIFICACIÓ DE L’ALTERNATIVA CONSIDERADA.

3.1.1. Alternativa 0. L’alternativa 0 suposa no fer res i deixar la zona tal i com està. Això implicaria mantenir les 8 torres actuals, cadascuna amb la seva caseta d’equips amb el conseqüent impacte visual i paisatgístic. Val a dir que actualment els Ajuntaments responsables de la zona (Canyelles i Sant Pere de Ribes) actuen amb molt de zel davant de qualsevol demanda d’ampliació, pràcticament impossibilitant-los i fins i tot dificultant el manteniment. Així mateix, la zona es troba en un estat urbanístic degradat, i són freqüents els actes de vandalisme contra les antenes i les instal·lacions.

Foto 1. Vista actual de les instal·lacions del cim del Montgròs



3.1.2. Alternativa 1. L’alternativa 1 es la que es presenta com a Pla especial d’infraestructures de telecomunicacions del Cim del Montgròs. Aquesta alternativa implica la unificació de totes les estructures radiants sobre un mateix suport tal i com recomana el Decret 148/2001, de 29 de maig, d’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia i altres instal·lacions de radiocomunicació, així com l’enderrocament de les instal·lacions adjacents a les torres, minimitzant-ne l’impacte visual i paisatgístic. Així mateix permetrà recuperar els valors culturals del cim millorant-ne els accessos (pista des de la urbanització els Vinyals i sender des de la urbanització Califòrnia). Aquesta alternativa proposa també ordenar la qualificació del sòl de l’àmbit d’actuació, per a l’establiment del corresponent Règim Jurídic. El Pla Especial de Telecomunicacions del Cim del Montgròs qualifica el sòl de l’àmbit en sistemes situats en sòl urbà, al terme municipal de Canyelles, i no urbanitzable, al terme municipal de Sant Pere de Ribes. Els Sistemes Generals i Locals de Canyelles es situen en sòl urbà per mantenir la qualificació del sòl prevista al Text Refós de la Normativa Urbanística de Canyelles. Els Sistemes Generals de Sant Pere de Ribes es situen en sòl no urbanitzable per coherència amb el POUM de Sant Pere de Ribes. Amb tot això , les qualificacions són:

• Sistema General en sòl urbà (Canyelles): - Sistema General de Telecomunicacions: Serà l’espai destinat a l’execució de la Torre i edificacions i instal·lacions complementàries. Es considera sistema General ja que l’abast és supramunicipal.

• Sistema General en sòl no urbanitzable (Sant Pere de Ribes): Es mantindrà

la qualificació del sòl no urbanitzable amb les mateixes característiques que al Planejament vigent obligant a desmantellar qualsevol instal·lació i edificació existent i a la regeneració del cim dins dels terminis previstos en el present Pla.

• Sistema Local en sòl urbà(Canyelles):

- Parc Urbà: Es mantindrà la qualificació de sòl urbà prevista a la zona del Montgròs situada dins del terme municipal de Canyelles.

En resum, podem concloure que l’alternativa 1 implica una millora ambiental notable respecte a l’alternativa 0, i per tant s’escull com a ordenació proposada.

Foto 2. Simulació de la situació a l’unificar les instal·lacions amb una torre Prismàtica



INFO

RM

E D

E SO

STEN

IBIL

ITA

T A

MB

IEN

TAL

PREL

IMIN

AR

3.2. DESCRIPCIÓ DE L’ORDENACIÓ PROPOSADA AMB EXPRESSIÓ DE LES SEVES REPERCUSSIONS SIGNIFICATIVES SOBRE EL MEDI AMBIENT.

L’ordenació proposada implica unes millores significatives sobre el medi ambient:

• La concentració en un sol suport de les 8 torres de radiocomunicació existents implica una menor dispersió d’infraestructures i per tant una evident reducció de l’impacte visual i paisatgístic de l’àmbit.

• L’enderroc de les estructures existents (torres i edificacions adjacents) implica una posterior recuperació ambiental de la zona amb l’adequació del terreny a l’orografia original. Aquesta recuperació edafològica haurà de sentar les bases per a una efectiva recolonització de la biota autòctona.

• El pla proposa l’adequació de l’actual sender de vianants des de la Urbanització Califòrnia fins al cim ja que actualment es troba en mal estat i sense senyalitzar.,tanmateix també es preveu l’arranjament de la pista d’accés des dels Vinyals que garanteix l’accés al cim des de Sant Pere de Ribes i permet ser utilitzada en possibles incendis forestals.

• El Pla Especial s’adapta als límits de terme i del Parc Natural definits per l’Atermenament que estan redactant els serveis tècnics dels dos Ajuntaments. Ambientalment i urbanísticament suposa una millora substancial ja que es defineixen amb precisió els límits dels municipis i del Parc de manera que es clarifica una situació, fins al moment, administrativament complexa.

• Implica l’ordenació dels usos del sòl, de manera que queden perfectament definits i amb coherència amb els planejaments d’ordre superior. Així com compatibles amb la regeneració ambiental de la zona i integrant les actuacions en el paisatge.



3.3. MESURES ADOPTADES PER AL FOMENT DE L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA, L’ESTALVI DE RECURSOS I LA MILLORA DEL MEDI AMBIENT EN GENERAL.

En la redacció del pla s’han tingut en compte diverses mesures ambientals per a l’estalvi de recursos i d’eficiència energètica.

- Es preveu el soterrament de l’edifici que es situarà a la base de la torre,que ubicarà les instal·lacions necessàries per al correcte funcionament de la infraestructura. El primer nivell disposarà d’un pati d’accés i aparcament, dipòsits, moll de descàrrega, recinte d’operadors, espais de personal i subministrament de serveis. Ell segon nivell centralitzarà les instal·lacions i canalitzacions de totes les xarxes. D’aquesta manera s’evita augmentar l’alçada de la torre, i s’integra paisatgísticament i socialment.

- Les edificacions compliran amb el decret 21/2006 sobre adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència.

- Per tal de minimitzar els residus de la construcció de les infraestructures es prioritzarà l’ús de prefabricats.

- S’ha dissenyat la implantació de l’edifici de la torre d’acord amb l’orografia del terreny a fi de minimitzar el moviment de terres.

Barcelona , Gener de 2011 Els autors del treball Norbert Torres i Pugès Enginyer de Camins, Canals i Ports DOPEC, SL
