PLANIFICACIÓ DE PROGRAMES I ACCIONS DE...–Creació de la 16ª Xarxa Catalana de comerços respectuosos amb el medi ambient al Papiol. Tardor 2007 –Campanyes de reforç Xarxa Catalana

Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable

PLANIFICACIÓ

PER A MUNICIPIS DE LES COMARQUES GIRONINES

DE PROGRAMES I ACCIONS DE

PREVENCIÓ DE RESIDUS

PART I: Els residus municipals a Catalunya: polítiques de prevenció i gestió

Mercè Girona


Curs Prevenció de Residus del CILMA

Primera part curs: PresentaciPrimera part curs: Presentacióó i normativa i normativa

1. Presentació

1. Presentació curs

2. Lliurament documentació

3. Presentació assistents i comentaris de l’enquesta

4. Presentació Fundació

2. Normativa vigent de residus i prevenció

1. Context comunitari

2. Context de l’estat

3. Context català



Fundació per la Prevenció de Residus i Consum Responsable – FPRC- (I)

Com neix?Com neix?

L’hem impulsat les entitats ecologistes i cíviques de la Federació

d’Ecologistes de Catalunya i la PCRR (grup de treball de la

Federació) i amb el suport de l’empresa URBASER

Suport i participació de sectors diversos de la societat civilsocietat civil, les

administracions, institucions i el mon empresarial

Plegats hem vist la necessitat de crear una eina comunaeina comuna:

– per aconseguir frenar el consum irresponsable recursos i energia

– Invertir tendències augment exponencial residus, tot sovint

innecessaris



ORIGENS DE LA INICIATIVA (I)ORIGENS DE LA INICIATIVA (I)



PRIMERES PASSES I EXPERIPRIMERES PASSES I EXPERIÈÈNCIESNCIES

“No lNo l’’emboliquis memboliquis mééss””

Campanyes de reducció de residus

en municipis que desenvolupaven el

model de gestió Residu mínim

(Molins de Rei, Torrelles i Sant

Cugat 1995-96)



• Implantació del servei de

vaixella reutilitzable en actes

i celebracions (1995)

• Inici gots reutilitzables Festa

Major UAB (1997)



PRIMERES PROVES PILOT DE REDUCCIPRIMERES PROVES PILOT DE REDUCCIÓÓ DE RESIDUSDE RESIDUS

•• A Molins de Rei, A Molins de Rei, Castellbisbal, Castellbisbal, Vilafranca del PenedVilafranca del Penedèès s i el Barri de Sant i el Barri de Sant Andreu de Barcelona Andreu de Barcelona (2000(2000--20022002

•• ImplantaciImplantacióó de les de les ““Xarxes de comerXarxes de comerçços os respectuosos amb el respectuosos amb el medi ambientmedi ambient””



ACCIÓ DE COMPRA COL·LECTIVA

Traspàs en envasos reutilitzables

El resultat és una gran muntanya visual de residus innecessaris!!!

Compra

Acció pedagògica visualitza la problemàtica dels envasos “d’un sol ús” i es converteixen residusresidus

Compra



ACCIONS DE COMPRA COLECTIVAACCIONS DE COMPRA COLECTIVA



FPRC (II)

Objectius

• Impulsar una cultura i consum responsable i ecoeficient

• Promoure la cooperació i participació de la societat cívil

• Establir un espai d’intercanvi d’experiències i impulsar la

coordinació dels diferents actors

• Col·laborar en la recerca, comunicació i debat científic i

tècnic

• Promoció d’iniciatives legislatives

• ...



Repàs activitats més significatives

Asessorament i assistència

– Diagnosi i Pla de millores activitats i espais ACC. En procés

– Ecoauditoria de l’Escola Agrària de Manresa. En procés

–Seguiment i noves Ecoauditories a entitats i organitzacions de BCN. 2008

Formació i recerca

– Estudi limitació Bosses plàstic.Difusió propostes

– Estudi Tendències Consum Envasos. En procés

–Curs Formació prevenció CILMA-Comarques gironines Desembre 2007

–Participació seminari UPC: prevenció de residus 2008 i participació 2n Fòrum UPC sostenible 2015



Informació, divulgació I sensibilització

– Cicle de debats “Eines per a la prevenció”

– Campanya divulgaciópropostes limitació bosses de plàstic “Catalunya llire de bosses”

– Primera publicació FPRC “Criteris i eines per a la prevenció de residus i el consum responsable”finançat pel CADS. 2008

Desenvolupament de projectes

–Projecte de reutilització i intercanvi de voluminosos a Viladecans. 2008

–Creació de la 16ª Xarxa Catalana de comerços respectuosos amb el medi ambient al Papiol. Tardor 2007–Campanyes de reforç XarxaCatalana en 4 municipis

–3er Treball de camp a Terrassa: estat de l’ús de la bossa de roba i reducció bosses plàstic de nanses, als forns. Novembre- desembre 2007



FPRC (IV)

Com s'estructura?



Grups de treball Consell de participació

ObjectiusObjectius::

• Crear grups interdisciplinars i diversos, garantia d'un debat ricen punts de vista i aportacions

• Promoure el debat sobre la necessitat d'actuacions concretes de prevenció i consum responsable

• Fomentar l'intercanvi d'idees i promoció d'actuacions conjuntes

Grups de treball 2007Grups de treball 2007::

• Grup treball eliminació bosses de plàstic

• Grup de treball Llei Catalana de Prevenció de Residus

Grups de treball 2008Grups de treball 2008

• Grup de treball Llei Catalana de Prevenció de Residus

• Com hauria de ser l'educació per a la prevenció de residus?

• De quines eines disposa l'administració local?



2. Normativa de residus



Normativa CE: V-VI PROGRAMES ACCIÓ AMBIENTAL UE (1)Normativa CE: Normativa CE: VV--VI PROGRAMES ACCIVI PROGRAMES ACCIÓÓ AMBIENTAL UE (1)AMBIENTAL UE (1)

• dissociació creixement econòmic i generació de residus

• prevenció> reciclatge> valorització > abocament

• reducció 20% el 2010 i del 50% al 2050 (nivells de 2000)

• reducció 20% residus perillosos el 2010 i del 50% al 2050 (nivells 2000)

• responsabilitat del productor

• participació i codecisió per part de les entitats



• Directiva residus envasos 94/62 i modificació 1991/CE

• Directiva d’abocadors 1999/31/CE : al 2006 reduit el 13%biodegradables (objectius 25% en relació 1995

• Directiva Marc Residus 75/442/CEE i modifi. 2006/12/CE

• Informe AEMA 1997-2000 I recomanacions UE• Ús d’instruments fiscalitat ambiental -eines preventives

• Comunicació 2003/CE: PIP I 2005/32/CE insta marc requissits disseny ecològic productes utilitzen energia• Estratègia Temàtica Prevenció i Reciclatge residus(12/05)

• Votació Parlament Europeu 13/2/2007 modificació DMR• Estabilitzar la producció de residus al 2012 en relació 2008• Mantenir la Jerarquia ecològica no requalificar la incineració- valorització• Reciclar al 2020 el 50% RM I 70% RI I RC

• 4ª Avaluació “El medi ambient a EU 2007”AEMA. Suspens als models de gestió, augment de consum i residus, etc.



NormativaNormativa estatalestatal I I catalanacatalana (3)

Envasos:Llei d’envasos 11/97 (LERE) i Reglament• RD 252/2006 modificació objectius LERE• Proposta de Llei SDDR catalana 2005 – Aparcada• Esborrany modificació LERE 13/7/2006 - En revissió

Altres:Decret català i Real decreto 1481/2001 d’abocadorsLlei Reguladora Residus 6/93 i modi 15/2003.revisióLlei d’infraestructures i del cànon de residus 16/2003 LIAA (Llei de la intervenció integral de l’administracióambiental) proposta modificacióProposta de Plan Nacional de Residuos 2007-2015



En procés d’aprovació

Programes de gestió: PROGREMIC (2006-2012) aprovació inicialPMGRM (2006-2012) aprovat 2006PROGRIC (2006-2012) aprovació inicialPROGROC (2006-2012) aprovació inicial

Pla sectorial territorial d’infraestructures de residus. aprovació inicial



Resum marc legislatiu (1)AÑO

1975

1991

1993

1994

1997

1998

1999

EUROPEADirectiva marc

ESPAÑOLALlei-Reial Decret-Ordre

CATALANADecret Legislatiu - Llei

75/442/CE, 15 de juliol. Relativa als residus.

Directiva 91/156/CE, 18 de març. Modifica la Directiva 75/442/CE.

Decret Legislatiu 2/1991. Regula les activitats de gestió dels residus industrials.

Llei 6/1993, 15 de juliol. Reguladora dels residus.

94/62/CE, 20 de desembre. Relativa als envasos i residus d'envasos.

Llei 11/1997, 24 d'abril. Relativa als envasos i residus d'envasos.

Decret 1/1997, 7 de gener. Sobre la disposició del rebuig en dipòsits controlats.

Llei 10/1998, 21 de abril. Relativa als residus.

Llei 3/1998, 27 de febrer. De la intervenció integral de l'administració ambiental.

Reial Decret 782/1998, 30 d'abril. S'aprova el reglament pel desenvolupament i execució de la Llei 11/1997.

99/31/CE, 26 de abril. Relativa a l'abocament de residus.

Decret 93/1999 de 6 d'abril. Sobre procediments de gestió de residus per a l'activitat empresarial i/o industrial.



Resum marc legislatiu (2)AÑO

2000

2001

2002

2003




00/76/CE, 4 de desembre. Relativa a la incineració de residus.

Llei 11/2000, 13 de novembre. Reguladora de la incineració de residus.

01/42/CE, 27 de juny. Relativa a l'avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.

Llei 24/2001, 27 de desembre. De mesures fiscals, administratives i de l'ordre social. Modifica la Llei 19/1998.

Real Decret 1481/2001, 27 de desembre. Pel que es regula l'eliminació de residus mitjançant disposició a abocador.

19 de desembre 2002. Decisió del Consell, per la que s'estableixen els criteris i procediments d'admissió de residus als abocadors d'acord amb l'article 16 i annex II de la Directiva 99/31/CE

Ordre MAM/304/2002, 8 de febrer, es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus i la llista europea de residus.

Decret 80/2002, 19 de febrer. Regulador de les condicions per a la incineració de residus.

Llei 16/2002, 1 de juliol. Prevenció i control integrats de la contaminació.

Real Decret 653/2003, 30 de maig. Sobre incineració de residus.

Llei 15/2003, 13 de juny. De modificació de la Llei 6/1993.

Llei 16/2003, 13 de juny. De finançament de les infraestructures de tractament de residus i el cànon sobre la deposició dels residus.



Resum marc legislatiu (3)

AÑO

2004

2006




04/12/CE, 11 de febrer. Relativa als envasos i residus d'envasos. (modifica la 94/62/CE)

06/12/CE, 5 de abril. Relativa als residus. Deroga la Directiva 1975/442/CE.

Real decret 252/2006, 3 de març. Es revisen els objectius de reciclat i valorització establerts en la Llei 11/1997. i pel qual es modifica el reglament per la seva execució, aprovat pel Real decret 782/1998.

Llei 9/2006, 28 de abril. Sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.



Segona part: AnSegona part: Anààlisi exclisi excéés residus, i normativa s residus, i normativa

prevenciprevencióó

1. Diagnosi de la situació dels residus context català

1. Composició de la brossa

2. Anàlisi de la producció i les tendències

3. Anàlisi dels resultats de gestió dels residus

4. Valoració dels resultats

2. Anàlisi de la normativa prevenció



1. Diagnosi situació residus context català

CADA COP FEM CADA COP FEM MMÉÉS S DEIXALLES!DEIXALLES!



2. Composició estàndard dels residus domèstics

Paper 21,38%

Vidre 6,59%

Plàstics 16,08%Fracció orgànica 37,26%

Diversos 18,68%

Paper25%

Vidre8%

Metalls4%

Plàstics7%

Fracció orgànica

45%

Diversos10%

residus especials

1%

Font: ARC, 2004 Font: ARC 2007



2. Anàlisi de la producció i les tendències



1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 20050%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

Evolució de població, PIB i residus industrials

PIB Població Residus municipals



Destinació residus municipals

1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 20060

250.000500.000750.000

1.000.0001.250.0001.500.0001.750.0002.000.0002.250.0002.500.0002.750.0003.000.0003.250.0003.500.0003.750.0004.000.0004.250.0004.500.000

vidre paper envasos orgànica metanització piles altres rebuig

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Agència de Residus de Catalunya



1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 20060

250.000

500.000

750.000

1.000.000

1.250.000

1.500.000

1.750.000

2.000.000

2.250.000

2.500.000

2.750.000

3.000.000

3.250.000

3.500.000

3.750.000

4.000.000

4.250.000

4.500.000

tone

s

abocament incontrolat

abocament

reciclatge/recuperació

incineració

Destinació (tones)

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Agència de Residus de Catlunya



Tendència al creixement

Del 1995 al 2006 creixen el 50%50% i el 30%30% per càpita

El 2006 creixen 1,3% respecte 2005; un 55% des 1993.

Des del 1997 els envasos augmenten el 65%65%

Des del 1997 els envasos lleugers augmenten el 76%76%

Des del 1993 els envasos augmenten un 100%100%

Els envasos representen 30%30% de la brossa (estudi MMA/99)



3. Anàlisi dels resultats de gestió dels residus



CatalunyaProgremic 2005 2006 2005

FORM 55% 12,6% 10,9%vidre 75% 52,6% 48,4%paper 75% 46,4% 40,0%envasos 25% 10,4% 8,1%

FORM vidre paper envasos total0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

Progremic 2005 2006 2005



Resultats recuperació 2006 vs. Objectius Progremic 2006

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Agència de Residus de Catalunya

FORM vidre paper envasos total0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

Progremic 2005 2006 2005



Els residus son un problema ambiental, sanitari i social

important!



Els residus son un problema ambiental i sanitari important

Els sistemes de tractament de final de canonada:Els sistemes de tractament de final de canonada:

Els abocadors i incineradores no fan desaparèixer els

residus ni el problema, en creem de nous:

impactes ambientals: contaminació aigües

subterrànies, gasos d’efecte hivernacle i

contaminants (CO2, dioxines, àcid clorhídric, etc)

impactes sobre la salut

malbaratament de recursos (esgotament

recursos naturals, consum d’energia,...)



Resultats de recuperació RM 2006

S’ha recuperat un 24% dels residus

Orgànica: 12,6%.

Vidre: 52’6%. Ha augmentat 4,8 punts.

Paper: 46’4%. Ha augmentat 4,8 punts.

Envasos: 10’4%. Ha disminuït 0,3 punts.

El 76% dels residus van a abocadors o incineradores



Entitat metropolitana

• S’ha recuperat un 19% dels residus. Per segon any

consecutiu ha disminuït la recuperació en xifres

absolutes.

– Orgànica: 15,7% (increment de 1 punt)

– Vidre: 35% (increment de 2,6 punts)

– Paper: 28% (decrement de 5,2 punts)

– Envasos: 6’3% (increment de 0,6 punts)



Entitat metropolitana. Valors absoluts

• La recuperació ha disminuït un 3,5%

• La incineració ha disminuït un 2,5%

• L’abocament ha augmentat un 5%

• El 81% dels residus van a abocadors o incineradores.



IMATGE DE LES BALES DELS ECOPARCS



L’ÚS BALES REBUIG RESTAURACIÓ D’ESPAIS DEGRADATS



Resultats ecoparcs

• Els ecoparcs generadors de conflictes ambientals i socials

• Verdaders forats negres i nefasta gestió

• Ecoparc 1: 94% abocador (Hostalets, Alacant, Múria,..)

• Ecoparc 2: 70% abocadors



2006 majoria residus continua anant tractaments finalistes

• 76% van a abocadors i incineradores.

• 60% abocats i el 16% s’han incinerat.

• Des 1995, la incineració ha augmentat 18’7% i l’abocament 37’5%.

• PROGREMIC (01-06) la incineració ha augmentat 4’5% i abocament 10%.

• Es ben evident que aquest model no funciona i cal un canvi de polítiques de prevenció i gestió de residus.

tractament dels residus municipals 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 Variació 96-06 Variació 00-05Abocament 2.283.352 2.493.217 2.526.872 2.510.301 2.566.515 2.536.855 2.559.530 27,3% 12,10%Reciclatge 422.415 436.617 556.568 734.459 847.000 990.482 1.023.197 452,8% 142,23%Incineració 712.609 694.813 629.663 744.380 717.144 677.208 677.209 0,2% -4,97%No controlat 2.002 -100,0% -100,00%



4. Valoració resultats (1)

• Segueixen creixent residus i envasos exponencialment (65% 1997 al 2005)

• Incompliment LERE (10% reducció 2001 i la recuperació dels envasos)

• No complir la Llei Reguladora a la totalitat de municipis catalans.

• No complir objectius recuperació 48% RMl PROGREMIC. Model obsolet

• 2006 solament recuperar el 24% RM i l’Àrea Metropolitana BCN el 19% .

• El gran fracàs; la FORM el 12’6% i els envasos lleugers un 10’4%

• Continuen majoritàriament tractament finalista 76%. Augment abocador.

• Manca d’instal·lacions recuperació RM distribuïdes al territori amb criteris de proximitat i suficiència. L’Àrea Metropolitana BCN exporta els residus a l’Anoia, Lleida, Murcia, .Alacant,...

• Fracàs model Metropolità dels Ecoparcs, pures instal·lacions de trànsit abocador. Costos i impactes importants.



4. Valoració resultats (2)

• Cànon residus insuficient i no dissuasori, fomenta incineraciói retorn no afavoreix la qualitat FORM i es injust

• Incineració:

– No s’ha refós la Llei reguladora de la incineració 11/2000

– S’ha permès que el PMGRM contempli cremar CDRs d’Ecoparcs en cimenteres metropoliotanes

• Imposició de les instal·lacions de forma antidemocràtica. Manca d’instruments de participació i codecissió ciutadanainstal·lacions i els models de gestió més sostenibles. Han provocat agressions i conflictes socials importants



2. Anàlisi normativa de prevenció



Anàlisi de la normativa –prevenció (1)• Directiva Residus i d’envasos, estratègia T.Prevenció:

– No plantegen objectius de prevenció i reutilització

– No obliguen l’aplicació mesures econòmiques i fiscals als estats

– No marquen indicadors de seguiment i control dels objectius

– No plantegen calendaris i plans concrets de prevenció als estats

• LERE

– No marca instruments fiscals prevenció i reutilització per arribar al 10% reducció

– Els agents econòmics estan eximits d’aplicar el SDDR si s’integren a un SIG

– No facilita que les CCAA puguin aplicar objectius restrictius i el SDDR

– Obre les portes a la incineració residus

– Deixa sense marc legal els residus comercials

– Els SIG assumir solament el diferencial del cost no “responsabilitat productor”

– Els lobbys marquen els models de gestió d’envasos



Anàlisi normativa- Esborrany modificació LERE 13/7/06 (2)

• Llei continuista i deficient

• Està aparcada

• Parteix dels mateixos errors que l’anterior 1997:– Els agents econòmics estan eximits d’aplicar el SDDR si s’integren

a un SIG– No marca objectius concrets reducció ni reutilització– No preveu instruments econòmics i fiscals – No concreta indicadors, ni preveu metodologia seguiment i

control de dades de producció i distribució envasos– Continua fomentant la incineració– No afavoreix el marc d’altres models de gestió sostenibles



Avantprojecte Llei sistema SDDR per determinats envasos (3)

1.1. No te formatNo te format Llei, és un informe, manté SIG i és ambigua

2.2. Manquen objectiusManquen objectius, calendari, mecanismes d’aplicació

3. Manquen instruments fiscals iinstruments fiscals i organitzatiusorganitzatius d’implantació: no gravgravààmensmens

4. No contempla mesures de promoció reutilitzacireutilitzacióó nini dd’’estandarditzaciestandarditzacióó

5. No contempla cap mesura per reduir la toxicitatreduir la toxicitat

6. Solament envasos superiors a 2 l superiors a 2 l i noi no estableix les tipologiestipologies d’envasos

7. Enfocada reduir volumreduir volum d’envasos, motius de gestió recollida i costos

8. No hi ha metodologia estadmetodologia estadíística ni indicadorsstica ni indicadors de prevenció

9. Contempla la incineracila incineracióó



El Plan Nacional de residuos 2007-2015. per aprovar (4)

El Pla vol millorar:

• Llacunes informatives i mancances estadístics generació i gestió de residus. No és possible solucionar problema magnitud si no es quantificat.

• Cada vegada es generen més residus municipals, aquesta tendència no és sostenible en el futur.

• El principi de jerarquia no es posa en pràctica en tots els residus amb els que teòricament seria possible.

• La recollida selectiva de determinats residus és encara insuficient. Els percentatges de recuperació aconseguits poden i han d’augmentar.

• Malgrat els esforços diferents administracions, arribat situació actual d’augment constant dels residus municipals per càpita:



Planteja com a objectius mPlanteja com a objectius méés destacats:s destacats:

• Estabilització generació de RM per càpita a 2008; disminució 10% a partir del 2010 i 20% 2015.

• Disminució 10% en pes, de residus d'envasos i comercials i industrials a partir de l'any 2020.

• Disminució 5% en pes, de la generació de residus d'envasos domèstics a partir del 2010.

• Reducció 50% pes consum bosses d'un sol ús, a partir de l'any 2010.

• Reducció bosses materials no biodegradables. Substitució 70% bosses no biodegradables per biodegradables. Instruments econòmics, tècnics i conscienciació ciutadana (que no concreta).

• Reducció 50% dels residus paper/cartró publicitat no sol·licitada, bústies a partir del 2012.

• Establiment d'acords voluntaris sectors distribució per reduir residus de bosses d'un sol ús.

• Posada en marxa de mesures, incloses les econòmiques, gravin l'excés de generació de residus.

• Objectius reutilització d’envasos: la resta d’envasos fora del canal HORECA (restauració)del 15%.

• Fomentar la reutilització acords voluntaris entre les administracions, les empreses envasadores i els canals HORECA per a substituir els envasos d'un sol ús per envasos reutilizables.

• Adopció norma que obligui a administracions adquirir producte, en especial aliments líquids, en envasos reutilitzables a totes les seves dependències i serveis.



El PROGREMIC 2007-2012 (6)

• Planteja objectius reducció 10% RM i envasos 1%. Insuficients

• Objectius reducció bosses plàstic: 30% 2010 i 50% 2012 mitjançant acords voluntaris, sinó s’assoleix plantejaran legislar i mesures fiscals

• Reducció de paper publicitat no desitjat

• Si no s’arriba al 25% de valorització envasos 2012, es planteja elevar la proposta a l’estat la regulació del SDDR

• Autocompostatge per reduir la FORM: error de concepte no es prevenció

• No s’ha aprofitar en context sensibilització i necessitat de frenar el canvi climàtic per aplicar mesures de reducció i desmaterilització

Mesures genMesures genèèriques i sense cap instrument fiscal ni normatiuriques i sense cap instrument fiscal ni normatiu

LL’’assignatura pendent continua sent la prevenciassignatura pendent continua sent la prevencióó de residus!de residus!



Valoració (5)• Fracàs MODEL actual: augment de residus i envasos superflus, consum de matèries i

energia

• Escassa pressió jurídica a favor prevenció, vaguetat legal de l’obligació prevenció

• Inèrcies en els canals comercials i els hàbits de consum

• Pràctica desaparició envasos reutilitzables (excepte canals HORECA)

• Pressió de fabricants i grans distribuïdors no SDDR ni envasos reutilitzables

• Regulacions sanitàries que dificulten la reutilització i reciclatge

• Pressió mediàtica i publicitària “cultura usar i llençar”

• No aplicació plena del principi de responsabilitat del productor• Manca d’informació i campanyes de consum sostenible

• Manca indicadors de quantificació, control i seguiment de l’evolució

• Necessitat normativa prevenció i instruments fiscals actuïn a favor de la prevenció



Un exemple: impacte ambiental bosses plUn exemple: impacte ambiental bosses plààsticstic

ÚÚss massiumassiu i creixement exponencial consum bosses:i creixement exponencial consum bosses:

• A Catalunya es consumeixen de 150.000 a 190.000Tn de bosses de plàstic a l’any.

• La gran majoria van a abocadors i incineradores

• 10 milions de bosses a la setmana- (5’5 bosses/unitat familiar/cap de setmana)

• Del 3 al 4% en pes de la brossa,

• Una sola bossa de plàstic de cada català suposaria l’estalvi de:

– 300.000 Kw/h

– l’emissió de 117 Tn de CO2 a l’atmosfera



Alguns exemples d’impactes dels residus







100 milions de bosses

==12 milions barrils de petroli



Si tota la població de Catalunya deixés d’agafar una sola bossa de plàstic HDPE, deixaríem d’emetre a l’atmosfera 116,8 Tn CO2

(Font: IDESCAT, U.S. Environmental Protection Agency)











Tercera part:Tercera part:

Conceptes i polítiques de prevenció i reducció

de residus i consum responsable: 1. Terminologia, conceptes i criteris

2. Agents implicats en les accions de prevenció de residus

3. Instruments útils per prevenir i reduir els residus: normativa

eficient, mesures fiscals i instruments organitzatius

4. Necessitat d’un nou marc normatiu català: la Llei Catalana de

Prevenció de residus

5. Criteris per elaborar Plans de gestió de residus municipals

6. Possibilitats d’aplicar polítiques de prevenció en l’àmbit local



1. Terminologia, conceptes i criteris



Consideracions sobre la necessitat d’aplicar la prevenció

• Desacoplar factors creixement econòmic i creixement residus és delsreptes de major importància I complexitat i s’ha calculat mantenir situacióactual d’agressió ambiental:

– Requeriria properes 4 generacions augmentar eficàcia tecnològica 20 vegades, la qual s’oposa a la llei de la termodinàmica,

– Suposaria el consum de recursos de 4 planetes.

• Els corrents residuals constitueixen importants pèrdues de matèriesprimeres i energia que s’haurien de minimitzar

– Eugene Odum “Els residus son recuros fòra de lloc” Ecòleg EEUU

• Algunes causes que fan incremantar la generació residus:

– L’augment exponecial del consum societat del benestar

– Les estratègies d’obsolescència programada

– La globalització producció I distribució



• La CE ennumera les tendències crítiques;– Contribució al canvi climàtic dels residus està estretament lligada emissió gasos

– Creixent complexitat residus; continu augment nous productes químics, comportaaugment complexitat tractament I incertesa als efectes salut I ecosistemes

• El OSE detecta creix PIB i augmenta el consum de matèries I recursos I quecal anar a la internalització dels costos ambientals en la indústria I constitueixin criteri competitivitat I no sols compliment normativa

• Aplicant crteris d’ecoeficiència, desmaterialització I opció de materials menys impactants al medi, I optant millora en el transport

• Cal aplicar criteris d’avaluació del cost social I ambiental generació residus queimpliquin la corresponsabilitat productos, administracions I consumidors

• Els objectius de prevenció s’han de marcar per clares decisions de políticaambiental I no de càlculs de cost-benefici

• Cal invertir les tendències descrites “prevenció estratègica” o estratègiasostenible

– Evitar els residus innecessaris

– Producció neta, PIP

– Ecodisseny



La jerarquia ecològica dels residus

2. Reutilització/Reparació

3. Reciclatge

1. Reducció Respectuós amb el medi ambient i les persones

Tractament finalista

Incineració / Valorització energètica

Abocament



Jerarquía de la prevenció

• Reducció• Reutilització

• Reciclatge

Prevenció

Valorització



Conceptes

• Prevenció/Reducció/minimització:

Totes les pràctiques; d’ecodisseny, fabricació, adquisició o ús de

materials (tant del producte com l'envàs i embalatge) tenen objectiu

reduir la quantitat i toxicitat de residus en tot el seu cicle de vida

• Implica:

– Deixar de consumir innecasariament recursos naturals

– reducció emissions de gasos responsables de l'efecte hivernacle

– redueix contaminació derivada tractaments finalistes -abocament i

incineració-



Conceptes

Reutilització/REPARACIÓ

Ús d'un producte més d'una vegada en la seva forma

original, amb la mateixa funció o amb una altra

d'alternativa, sense modificar significativament la

seva forma física ni material.

Reutilizar no és reciclar!



Conceptes

Reciclatge

El procés reciclatge recupera residus ja generats i els

transforma, mitjançant procés industrial, un nou producte.

Reciclar suposa transformació física del material amb

l'objectiu de recuperar matèria per produir nous objectes.

El reciclatge NO és Prevenció de Residus ja que el que fem

és aprofitar els residus ja existents sotmetem-los a aquest

procés industrial.



Conceptes

Separar en origen la brossa orgànica

El compostatge és reciclar residus orgànics

Procès natural de descomposició de la brossa

orgànica i esporga I es converteixen en compost.



El model de Consum Actual

Educació per al reciclatge i el consum desmesurat

Cultura de l’usar i llençar: obsolescència planificada dels productes

Reducció del preu del transport

Abaratiment dels preus a conseqüència de la deslocalització



Conceptes Consum Responsable

• El Consum s'ha convertit en el motor econòmic del nostre temps i ha deixat de ser una acció per a cobrir les nostres necessitats per a convertir-se en un nou estil de vida que genera:

– Agresssió al medi ambient i al territori

– Insatisfacció permanent

– Injusticia social i econòmica



Agents implicats en les accions de prevenció de

residus

Quan parlem de consumir de forma responsable parlem, doncs, de la capacitat que tenim els consumidors a escollir entre diverses opcions de bens i serveis valorant la justícia social, l'ètica, la solidaritat i el respecte al medi ambient amb cada un dels nostres actes de consum.



2. Agents implicats accions de prevenció residus

Els fabricantsEls fabricantshan de posar al mercat

productes duradors (no d’un sol ús), dissenyats per ser reutilitzats i, a la fi de la seva vida útil, reciclats. I fabricats amb criteris de produccióneta.

Som responsables...

Els comerciantsEls comerciantshan de posar a l’abast del consumidor productes respectuosos amb l’entorn i que contribueixin a reduir els residus LL’’administraciadministracióó ppúúblicablica

han de promocionar les mesures necessàries perquèels ciutadans puguem consumir sense malmetre el medi ambient

La poblaciLa poblacióó / entitats/ entitatsEn adquirir l’hàbit d’un consum més responsable



La ciutadania esdevé una peça clau en la transformació del nostre model de consum cap a un model més responsable amb el medi ambient.

Consumidors - Població

XARXA CATALANA

Comerços El comerç fa de pont entre els distribuïdors i els consumidors. Són un factor clau a l’hora de possibilitar una ampliació de l’oferta que garanteixi el dret dels consumidors i consumidores a comprar seguint criteris de respecte vers l’entorn.

FORMACIÓEl paper dels proveïdors és fonamental com a distribuïdors del tipus de materials d’envasament que arribaran a les llars dels consumidors. Varietat en el tipus de productes ecològics

Proveïdors

El paper de l’asdministració es promocionar les mesures necessàries perquè els ciutadans puguem consumir sense malmetre el medi ambient.

Administració local ECOAUDITORIA

ORDENANCES

MOCIONS

Generalitat PROPOSTES NORMATIVA



3.Necessitat d’un nou marc normatiu català: la Llei

Catalana de Prevenció de residus



1. Necessitat d’aquesta Llei

• No es frena l’augment de residus

• No es frena l’augment d’envasos

• Deficient recuperació RM any 2006:

– Solament el 24% i d’envasos el 10’4%

• No s’apliquen els criteris de la UE



Tendències consum d’envasos



2.Dictàmen viavilitat jurídica (1)

•• CatalunyaCatalunya, de conformitat amb la Constitució (art. 149.1.23) i l’Estatut d’Autonomía (art. 144) ostenta competències per establir normes addicionalsprotecció matèria de MA

• La faculta per desemvolupar i completar la Llei de previsions bàsiques contingudes en matèria residus i residus d’envasos de legislació estatal (Llei de 10/1998, de 21 abril, de residus i Llei 11/1997, de 24 abril, de residus d’envasos).



Viabilitat jurídica (2)

•• CatalunyaCatalunya: te competències per desenvolupar mesures preventives envasos, objectius reducció i reutilització

•• Te competTe competèènciesncies per aplicar el sistema de DDR com a únic sistema de gestió d’envasos

• Pot aplicar impostos ambientals demostrat eficaços:– Llei específica de Prevenció– Llei d’acompanyament pressupostos Generalitat



3. Alguns referents europeus

• Alemanya

• Dinamarca

• Finlàndia

• Noruega

• Holanda



INSTRUMENTS PER A PROTEGIR LA REUTILITZACIÓ I EL

REVICLATGE

•• IMPOSTOS AMBIENTALS:IMPOSTOS AMBIENTALS: sobre envasos d’us sol ús (EUSU) o deduccions envasos reutilitzables (Finlàndia -al PET EUSU-, Dinamarca, al 2008 a Holanda, Ontario, Nova York, etc.)

•• DIPDIPÒÒSITSIT: (Alemanya, Suècia, Estònia, Holanda, Dinamarca, Croàcia (PET majors 0’5l), Canadà,..

•• COMBINACICOMBINACIÓÓ TAXA I DIPTAXA I DIPÒÒSITSIT: Finlàndia (llaunes), Dinamarca i Noruega

•• PROHIBICIONSPROHIBICIONS: Dinamarca (EUSU fins al 2002)



1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 20040

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

400.000

450.000

evolució de la producció de residus a Alemanyamilers de tones

Font: Bundesumweltministerium



Llauna de beguda (330 ml)

Ampolla de PET (1 l.) Tetra Brik0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

cost (centims) d'un envàs tipus

Espanya Alemanya França

Font: elaboració pròpia a partir de dades de Packaging Recovery Organization Europe



ESTAT A ALEMANYA

percentatge d'envasos retornables

65,4668,6870,1371,3372,2771,69 73,55

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

1991 1993 1995 1997 1998 1999 2000



ESTAT A ALEMANYA

• Envasos reutilitzables: 72,58%72,58%• Envasos no reutilitzables: 27,42%

• La modificació Reglament SDDR per certs envasos: incrementamercat reutilització:– Cervesa ER:

• El 1992 un 81%• El 2002 el 70% • El 2004 el 95%

– Refrescs ER: • Del 48 al 55% 2002-2005

– Sucs: reducció del 18 al 11% 2002-2005



FINLÀNDIA

⟨ Sistema SDDR i combinació impost ecològic (llaunes)

⟨ Sistema de retorn

– Retorn a qualsevol comerç, restaurants, hotels, estacions de

servei i quioscs

⟨ Reompliment i reciclatge

– Taxa retorn aprox 97%. L'ampolla de vidre es reomple 33 vegades

i la de plàstic 18 vegades.



FINLÀNDIA⟨ La distribució de l'envasat és:

– 81 % reutilitzables

– 16% bidons

– 3 % llaunes

⟨ Finlàndia produeix la menor quantitat residus d'envasos de la UE (1998):

– 82 kilos/habitant

– 159 kilos/habitant (UE)

– 109 kilos/habitant (Suècia)

– S’eviten 380.000 tones anuals de residus.

⟨ Consumidors i indústria prefereixen envasos retornables

– El 79% dels consumidors de cervesa prefereixen ER



EL SDDR PERMET REDUIR, RECICLAR MÉS I MILLOR ENVASOS

RecuperaciRecuperacióó dd’’envasos denvasos d’’un sun sòòl l úús: s: • Finlàndia: 95%• Alemanya: > 90%• Noruega: 85%• Suècia: 84%

SS’’identifiquen estratidentifiquen estratèègies comercialsgies comercials ilil··legalslegals.

És efectiu contra la ‘BRUTÍCIA: elimina abocament envasos carrer.

A AlemanyaA Alemanya• El 20-25% de brutícia es podia atribuir a envasos d’un sòl ús. A partir

de 2003 desapareix la brutícia per residus envasos



EFECTES MILLORA AMBIENTAL RETORN ENVASOS

• reducció en el consum de materials• reducció en l’efecte d’escalfament global• reducció radical en l’abocament • reducció en la contaminació de l’aire i l’aigua• reducció en el consum d’energia• reducció brutícia per abandonament de residus d’envasos

Diversos estudis confirmen els avantatges ecològics: • ACV de l’Agència Federal Alemanya MA [2000] i [2002]).• ACV de l’Agència Danesa de MA (1998).• ACV de l’Organització Holandesa Recerca Científica

Aplicada (2001).• ACV sobre envasos de cervesa, IFEU.



VALORACIÓ

• Millors resultats de reducció de residus els obtenen països apliquen mesures de protecció envasosreutilitzablesreutilitzables i SDDRi SDDR

• Els SDDRSDDR afavoreix la reutilització i reciclatge• Ens instruments econinstruments econòòmics/fiscalsmics/fiscals als envasos son els

més eficaços• Les desgravacions o incentius als envasadors son

efectives • Gravar la proliferació de l’envàs superflu funciona• Cal una normativa europeanormativa europea més restrictiva i homogènia

de prevenció de residus d’envasos



Les polítiques del DMAH no contemplen solucions

efectives



Les polítiques del DMAH no contemplen solucions

efectives

• PROGREMIC: no incorpora cap mesura normativa ni econòmica,

posposa al 2012 si no s’arriben a reduir els residus

• POSPOSA: decisió d’aplicar SDDR a la modificació de la LERE o

a l’any 2012

• El DMAH: per ara no veu necessitat d’una Llei Catalana de

Prevenció residus i no considera que la Fundació i d’altres

entitats socials ho hagin de proposar



Proposta de Llei catalana de Prevenció de residus



Estat redacció proposta Llei

1. A partir de les aportacions de les 3 sessions GT

2. Participació en la redacció del Departament de Dret Administratiu de la UAB

3. Lliurament esborrany 4ª sessió GT al gener

4. Divulgació necessitat Llei: Fòrum social (finals gener) i Jornades Canvi climàtic i residus (Fira Candelera, febrer 2008)

5. 2ona Sessió del Cicle de debats “Eines per a la prevenció” (febrer). Presentació pública primera proposta



Objectius de la Llei• Marcar objectius de reducció residus (2008-20012):

– 10% reducció de residus municipals – 20% de reducció pes i alguns objectes d’un sol ús, i de toxicitat. – 50% de reducció paper publicitari no desitjat– Calendari gradual implantació: primer impost bosses plàstic

• Prioritzar la reutilització d’envasos (2008-2012)– 50% envasos primaris i comercials.– Obligació acceptar envasos reutilitzables tots comercials com a

mínim 1 per cada línea de producte – Promoure els sistemes de venda granel– Promoure l’estandardització envasos primaris i comercials.

• Autorització prèvia nous envasos:– Amb criteris d’ecodisseny (reducció envàs i toxicitat, reutilitables,

mat reciclat, etc) • Moratòria a la crema de residus regulats per la Llei



Instruments claus i bàsics

• Generalització del sistema de dipòsit devolució i retorn dels envasos (SDDR):

– Obligatorietat acceptar a tots els comerços: 5 tipus d’envasos i altres productes d’un sol ús (vaixelles, màquines afaitar, etc)

– Creació d’un Ens de seguiment i gestió

• Impost/tribut ecològic materials d’envàs; a aplicar envasadors de ; plàstic, acer, alumini, vidre, brics i mixtes, cartró (cost gradual si material verge o reciclat)

– Creació Fons de Prevenció– Determinar els criteris ambiental de com s’aplica i el cost– Mesures de bonificació: els 3 primers anys envasadors apliquin

ecodisseny, apostin reutilització, materials reciclats, et.,– Calendari: amb gradualitat



Aplicació del SDDR per algunes begudes

• Aplicació del SDDR per als següents tipus d’envasos: • Aigua = o > 0’1 l• Cervesa• Begudes refrescants carbonades i no = o >0’1 l• Sucs i similars = o >0’1 l• Begudes combinació alcohol = o >0’1l• Begudes energètiques = o >0’1 l• Cava• Vi i licors• Llet i làctics = o >0’1 l

• Cost del dipòsit més baix envasos reutilitzables



Aplicació del tribut ambiental• Aplicar un impost a la posada al mercat a Catalunya d'envasos i,

altres productes d'un sol ús com maquinetes d’afaitar, vaixelles, piles, etc.

• Posar un impost ecològic als diferents materials:– Tota la tipologia de plàstics (PET, EPS, PS, PEAD, PEBD

(bosses),..)– Llaunes d’alumini i d’acer– Materials mixtes com els brics– Vidre (el vidre reutilitzables solament un pagarà un cop)– Piles – Vaixelles i gots d’un sol ús– Paper i cartró



Procés de redacció, consens i difusió

⟨ Cal aconseguir suport social pel consens en l’aprovació i aplicacióde la Llei:

Divulgar la necessitat i criteris de la LleiCampanya per començar amb l’impost de la bossa plàsticCampanyes de sensibilització i educació ambiental Complicitat de la societat catalana;

Municipis i institucions (mocions,..)Entitats ecologistes i cíviques,Agents econòmics sector; envasadors, distribuidors, comerciants, gremis, etcUniversitats i centres de recerca,

Avaluació de les repercussions d’aquesta LleiPressionar al DMAH (presentar esmenes PROGREMIC)Potser caldrà iniciar el procés amb una ILP



4ª Sessió GT Llei

• Trobada GT a mitjans de gener (abans enviament redactat)

• Demanda de participació activa de;

– distribuïdors i envasadors

– Universitats i centres de recerca

– Ens locals i administracions

– Entitats socials



3. Criteris per elaborar Plans de gestió de residus

• Eix transversal la prevenció residus i campanyes de consum responsable

• Prioritzar la recollida selectiva brossa orgànica qualitat

• Tractament de la FORM amb criteris proximitat, simplicitat i d’elaboraciócompost de qualitat

• Apostar per models que es basin en la màxima recuperació i mínim rebuig (Residu Mínim, porta a porta, etc)

• Garantir un tractament sostenible i transparent del conjunt dels residus

• Gestionar la deixalleria amb criteris de gestió recuperadora; màximareutilització i recuperació, mínim rebuig i centre d’educació ambiental

• Ordenances fiscals que facin pagar el cost real de la gestió dels residus als comerços, desgravin o bonifiquin als usuaris de la deixalleria, ...

• Vertebrar línies de codecisió i participació ciutadana

• Campanyes d’educació ambiental periòdiques i de qualitat



4. Possibilitats d’aplicar polítiques de prevenció àmbit local

• Ordenances municipals

• Ordenances fiscals: prioritzin la reducció residus

• Ecoauditoria espais i activitats municipals: aplicació criteris

sostenibilistes

• Xarxa Catalana de comerços respectuosos MA local

• Campanyes periòdiques consum responsable

• Activitats centres d’educació permanents

• Reducció residus festes i actes públics: gots i vaixella reutilitzables

• Restauració i reutilització de voluminosos i andròmines, roba, etc.



3. Trobada d’organització de

l’auditoria

4. DIAGNOSI:Recull de dades

1. Planificacióde l’auditoria

Esborrany Pla d’Acció

Comunicació de l’inici del procés

al personal

B. PLA DE COMUNICACIÓi PARTICIPACIÓ(en paral·lel)

A. DIAGNOSI

FASES DE L’ECOAUDITORIADEP.

Crida a participar en el procés

Qüestionari a treballadors, responsables,

empreses proveidores ,

etc.

Comunicaciódels resultats de

la diagnosi

Publicació del seguiment dels

indicadors

Sessió de formació

regidories,treballadors i

proveïdors

5. Sessions de treball: anàlisi de

les dades

6.RedaccióPROPOSTES MILLORA

7. AprovacióPLA D’ACCIÓ

8. SEGUIMENTdel Pla d’Acció:

indicadors



La Fundació té reptes molt importants per a la sostenibilitat del nostre país, necessita la participació i suport de tots vosaltres.

[email protected]

www.residusiconsum.org

Documents

PLANIFICACIÓ DE PROGRAMES I ACCIONS DE...–Creació de la 16ª Xarxa Catalana de comerços respectuosos amb el medi ambient al Papiol. Tardor 2007 –Campanyes de reforç Xarxa Catalana