Novembre 2015 Poble de Déu és una publicació de l'Arxiprestat de Badalona Nord, Montgat i Tiana A/e. comunicacio.bdnnord@gmail.com

La Cartoixa de Montalegre fa 600 anys que va fundar-se. Per remarcar aquesta efemèride, els Amics de la Cartoixa van demanar a l’aula d’estudis cartoixans de la Universitat de Salzburg que fes el Congrés que habitualment organitzen centrant-se en la Cartoixa de Tiana. Això ha permès realitzar el 34è Congrés Internacional sobre la Cartoixa al Seminari Conciliar de Barcelona a finals d’aquest octubre amb unes 170 persones inscrites. En el Congrés hi ha hagut una vintena de ponències (sobre l ’arquitectura i la gastronomia cartoixana, l’encaix de la Cartoixa a Catalunya i en el món, la relació amb Vidal i Barraquer, l’exclaustració arran de la desamortització de Mendizábal...), que es publicaran tant en català com en francès. Fora de programa, es va presentar el còctel Montalegre a càrrec de Chartreuse Diffusion amb una gran assistència. Un fet extraordinari facilitat pel Congrés han estat les visites que més de cent congressistes han pogut fet a Montalegre i a Escala Dei. Jaume Oliveras, membre dels Amics de Montalegre, va acompanyar un dels grups que van fer la visita guiada a Montalegre i afirma “que van sortir impressionats”. Ha estat una de les escasses ocasions que han pogut entrar-hi dones al cenobi, ja que l’interior i en concret l’Església només s’obre per la festivitat patronal de Sant Bru i per Corpus, i està restringit a homes. La Cartoixa de Montalegre neix el 1415 a partir de la fusió de les cartoixes de Sant Pol de Mar i la de Sant Jaume de Vallparadís a Terrassa. El prior Domènec de Bonafè impulsà la compra de l’antic monestir de monges agustines de Montalegre (situat on ara hi és el seminari) i unes terres on hi havia hagut la masia de Can Rovira i que és on s’aixeca el cenobi. El conjunt arquitectònic, al bastir-se de nou, es fa en un estil gòtic cartoixà pur on destaquen l’austeritat i la manca d’imatges i figures. Oliveras apunta que l’arquitecte que va dirigir les obres, Joan de Nea, va fer un petit homenatge a la seva terra d’origen (la Toscana) amb la xemeneia, que té una decoració particular. La vigília de l’inici del Congrés va morir el P. Manuel M. Mendoza, l’anterior prior, que va estar al capdavant de la Cartoixa del 2003 al 2013 fins que, per motius de salut, el va rellevar l’actual prior el P. José Manuel Rodríguez, que ha impulsat obres de consolidació tant interior com exterior. Podeu consultar a l’enllaç l’entrevista que li vam fer l’any passat. A Montalegre hi resideix una comunitat de dotze cartoixans (dos monjos fan el noviciat a Miraflores, Burgos), majoritàriament d’edat avançada. Cada diumenge és possible assistir-hi a la celebració de l’eucaristia a la capella exterior de la Cartoixa a les 10.30 h.

Commemoració del 600è aniversari de la cartoixa Santa Maria de Montalegre, l’essència cartoixana a tocar de casa

La cartoixa de Santa Maria de Montalegre és l’única cartoixa habitada a Catalunya. Els monjos hi viuen en cel·les a l’entorn del claustre i fan una opció de lliurament a l’estudi i a la pregària en un règim estricte de silenci i de clausura.

Entrevista a Jaume Ventura, membre del Consell de Debat Polític de Guanyem Badalona en Comú “La fe [cerca] la justícia que té com a base el valor de la persona, la seva dignitat i els seus drets”

Tinc 60 anys i sóc acollidor de parelles que volen casar-se o batejar un fill, pertanyo al consell parroquial de Sant Josep i als Equips de la Mare de Déu. El 2002 vam impulsar la delegació de Justícia i Pau a la ciutat, des d’on treballem bàsicament en la sensibilització. A les darreres eleccions vaig formar part de la candidatura Guanyem Badalona en Comú, des d’on proposo avançar en el diàleg interreligiós. També formo part de la sectorial Cristians per la Independència de l’Assemblea Nacional Catalana, de la Xarxa de Laics de Badalona, Montgat i Tiana i de Laïcat XXI. A banda de tot això, treballo en el sector de la indústria de la carn i també sóc avi.

Les benaurances són un programa aplicable en política? L'Evangeli és el missatge de la fraternitat, aquell que converteix homes i dones e n g e r m a n s . J e s ú s pronuncia un dels sermons més bells que s'hagin donat e n l a h i s t ò r i a d e l'espiritualitat i ho fa davant d'una gran multitud perquè arribi al màxim de gent possible i ningú se senti exclòs. Crec que l’aportació que fa cada home i cada dona a la convivència de cada dia, quan els motius profunds de la seva actuació s’inspiren e n l ’ e s p e r i t d e l e s benaurances, transforma la nostra societat. Davant el repte suprem de la política, la justícia en la pau, el creient ha de buscar amb llibertat i eficàcia la forma personal de fer-les presents en el seu entorn. P e r q u è d e c i d e i x e s implicar-te en política?

Què hi té a veure la fe, en aquesta decisió? Els últims anys s’han anat perdent els valors de la democràcia i del servei públic. Cap a l’any 2002 vaig ser fundador del partit Escons en Blanc que volia pressionar la classe política i els seus partits perquè s’esforcessin a desenvolupar la seva activitat amb ètica i r e s p e c t e , p r o m o v e n t iniciatives de govern i que fomentessin la participació dels ciutadans més enllà d e l s c o m i c i s q u e s e celebren cada quatre anys. La fe hi té a veure quan parlem de la justícia, que té com a base el valor de la persona, la seva dignitat i els seus drets. També quan parlem d’una economia del bé comú amb rostre humà, i en el diàleg amb veïns creients tant cristians com d ’ a l t r e s r e l i g i o n s o agnòstics. Q u è t ’ h i e s p e r a v e s trobar des de fora i què hi estàs trobant?

Per a mi era bàsic trobar una plataforma o partit que busqués la regeneració democràtica, la justícia social, l’estat del benestar, el diàleg interreligiós i l’economia del bé comú. En aquesta plataforma que és Guanyem Badalona en Comú hi ha una confluència de pe r sones que són d'altres partits i d’altres que no pertanyem a cap. En el meu cas, en no ser membre de cap d’aquests partits m ' he no t a t una m i c a discriminat. Q u è c r e u s q u e caracteritza o hauria de c a r a c t e r i t z a r a l s cristians que estan a la política? Una de les concrecions de les benaurances són les obres de misericòrdia tant les corpora ls com les espirituals. Viscudes dins l’àmbit de la política crec que podem ajudar a molta gent. Seria el perfil d’un cristià compromès en la societat.

Tradicionalment, des de l’esquerra no s’ha mirat a m b b o n s u l l s l a militància cristiana o hi h a v i a u n a c e r t a malfiança. Has tingut a l g u n p r o b l e m a e n mani festar que ets cristià? El nac iona lcato l i c i sme imposat durant molts anys

al nostre país ha perjudicat els cristians compromesos per un món més just. Ara bé, la incorporació de c r i s t i a n s l i d e r a n t plataformes com el Procés Constituent pot donar peu a pensar que això està canviant. Quan veig els problemes que tenen germans nostres

en l a fe a l ' ho ra de man i f e s t a r l e s s e ve s creences i que sovint hi deixen la vida, que em diguin “capellanet”, ho relativitzo i demano a Déu que em doni la fe d’aquests màrtirs.

L’any de la Misericòrdia, eix de l’encontre Trobada arxiprestal de catequistes, amb la participació del bisbe Taltavull

(CARMEN ORTÍN). El passat 30 d’octubre va tenir lloc la trobada arxiprestal de catequistes a la parròquia de Santa Maria, en la qual va part ic ipar e l b isbe auxiliar, Sebastià Taltavull. Hi vam part ic ipar una seixantena de persones, e n t r e c a t e q u i s t e s i sace rdo ts de l es deu parròquies convocades, Pares Salesians i comunitat dels Carmelites. E n p r i m e r l l o c , l e s companyes catequistes dels Pares Carmelites van dirigir una pregària. L’arxiprest Mn. Andreu Oller va donar l a b e n v i n g u d a a l e s persones assistents i va introduir la trobada. A c o n t i n u a c i ó , u n representan t de cada parròquia va exposar els t re ts pr inc ipa l s de la catequesi infantil que s’hi ofereix: nombre d’infants i catequistes, modalitats, r e cu r s o s , p r og rames , activitats, celebracions... Tot plegat va contribuir a tenir una visió conjunta de

c o m s ’ i m p l e m e n t a l a t ransm i s s i ó de l a fe , l ’educació l i túrgica, la formació moral i la vivència de la pregàr ia en les diferents parròquies de l’Arxiprestat. També va servir per posar de manifest l a d i v e r s i t a t q u e caracter itza la real i tat catequètica: parròquies que a c u l l e n g r u p s b e n nombrosos d’infants i altres on no hi ha demanda d’aquest servei. En la xerrada, a propòsit de la Butlla de convocatòria del Jubileu Extraordinari de la Misericòrdia, el bisbe va incidir en l’amor de Déu i el perdó. Va subratllar que la catequesi, en tant que transmissora d’aquest amor, és un acte de misericòrdia. Finalment va instar a integrar i concretar la misericòrdia en la vida quotidiana. També es va repartir la ‘Catequesi sobre la família I’ del Papa Francesc, obsequi de la Delegació Diocesana de la Família i es va acabar amb un piscolabis. Va ser

b o n u n m o m e n t p e r retrobar o bé conèixer altres persones amb qui compartim la missió de fer ressonar la Paraula de Déu.

El bisbe Taltavull -que ha dedicat bona part de la seva trajectòria als joves i a la catequesi- va fer una xerrada centrada en el tema de la misericòrdia.

Agenda

· 7 de novembre, cicle de cantates solidàries pro-Càritas parroquial, a la cripta de Sant Josep (entrada pel passatge Ventós Mir) a les 21 h, amb la Cantata BWV 8 de J. S. Bach interpretada pel Conservatori de Badalona i el Cor Aurica. Més informació. · 14 de novembre, a les 11 h inauguració de l’ampliació de la biblioteca de Sant Jeroni de la Murtra, amb la participació del Dr. Josep Hernando de la UB. · 22 de novembre, concert en commemoració de Santa Cecília, a les 18 h a Sant Josep, per l'Orfeó Tradicional, de l'Orfeó Badaloní. · 29 de novembre, espectacle musical a càrrec de Joan i Lara, a la parròquia de Sant Francesc d’Assís a les 19 h. · A la Parròquia de Sant Josep, aquest novembre s’intensifica la pregària comunitària amb espais d’adoració al Santíssim Sagrament. Serà els dijous a continuació de la missa de les 8 del vespre i els dissabtes, a continuació de la missa de les 11 h fins a les 13 h.

Congrés del Laïcat de Catalunya “Ser més Església, servir més el món” Un espai per rellançar i reconèixer la tasca dels laics i laiques

Els passats 2 i 3 d’octubre més de 500 persones de les diòcesis catalanes i també de Mallorca i Menorca van trobar-se al Monestir de Poblet per ce lebrar e l Congrés del Laïcat, “un esdeveniment important i il·lusionant per a l’Església catalana”. La majoria dels inscrits van ser laics i laiques, però també hi havia preveres i alguns dels bisbes de les diòcesis. L a ï c a t X X I h a e s t a t l ’ o rgan i t zador, amb la implicació d’altres grups com l a Xa r x a de L a i c s d e Badalona, Montgat i Tiana. Tot va començar divendres a la nit amb una vetlla de pregària en què es tractava, com explica Francesc Giol de la Xarxa de Laics, de fer “silenci per escoltar Déu amb tots els nostres sentits:

l'oïda, el tacte, l'olfacte, el gust”. L’endemà, després de fer la benvinguda el Pare Abat de Poblet i de presentar el s en t i t d e l l a ï c a t , van endegar-se una vintena d ' a c t i v i t a t s e n t r e con fe rènc ies , ta l l e r s i debats, distribuïdes en cada un dels tres eixos del Congrés: “Cristians en el món”, “Laics en l ' E s g l é s i a ” i “L'espiritualitat dels l a i c s ”. “E sco l t an t , debatent, preguntant, compartint... creixent en esperança, comunió i compromís”. El Congrés va culminar amb la celebració de l'Eucaristia, presidida per l'arquebisbe de Ta r r a g o n a J a u m e Pujol, la proclama del man i fe s t f i na l , l a

benedicc ió i e l comiat lliurant a cadascú un petit pot amb sal i una etiqueta que hi diu “Som sal de la terra”. P o d e u c o n s u l t a r m é s informació del que va donar de si el Congrés al web www.laicatxxi.cat.

Laïcat XXI demana que la veu del laïcat sigui més sentida en el si de l’Església. Perquè l’Església pugui servir el món necessita de laiques i laics que se sentin corresponsables amb aquesta missió (Foto: Eulàlia Muntané).

Amb el lema “La família, font de vocacions” Cadena de pregària per les vocacions

La Cadena de Pregària per les vocacions es reprèn a les d i ò c e s i s a m b s e u a Catalunya. L’arxiprestat ens

adherim a la campanya, de manera que les misses i pregàries d'aquests dies tindran aquesta intenció. Els

dies seran diumenge 8, dimecres 18 i dissabte 28.