Poblenou sencer Can Ricart íntegre · desembre2006 #47 Poblenou sencer Can Ricart íntegre Divisió de barris Pla de desenvolupament comunitari L'habitatge social arriba en comptagotes

desembre2006 #47

PoblenousencerCan RicartíntegreDivisió de barris

Pla de desenvolupamentcomunitari

L'habitatge social arribaen comptagotes

La plaça de les Glòries

841-PNOU47.qxd:841-PNOU47 4/9/07 11:35 Página 1

Guia comercial

V O L E M A G R A I R L A C O L . L A B O R A C I O D E L S S E G U E N T S S P O N S O R S

ACADÈMIA • GIMNÀSDo Yang SalPallars, 240T. 93 165 19 55Ilona PilatesLlacuna, 114-116T. 93 486 96 59Urban SchoolLlull, 187T. 93 485 51 88ARTESANIAArt-MiniaturesMarià Aguiló, 120T. 93 221 28 75

ASSESSORIA • GABINETBuxadé&Villegas AdvocatsRbla. Poblenou, 49 1º3ªT. 93 485 26 65Centre Comptable PoblenouDr. Trueta, 230Marimon EstranyLlull, 219 T 93 300 32 93

BASARMayca 92Llull, 181T. 93 485 39 27

ARTS GRAFIQUES •INDUSTRIALAleu GràfiquesLlull, 48-52 3er4a

CAFETERIA • GELATERIAEl Tio ChéRbla. Poblenou, 44-46T. 93 309 18 72Hemisferio café/barRamón Turró, 204T. 93 512 45 55

ENTITATS • FUNDACIONSProhabitat 2000Avinyó, 32

ESPORTS360 BikeshopCamí antic de València, 9 bT. 93 356 89 79

FARMACIA • ÓPTICAHERBORISTERIAFarmàcia Loperena GiróMarià Aguiló, 53T. 93 307 15 17Òptica TraverPujades, 194T. 93 485 22 42Taulat-62Taulat, 62 T. 93 225 36 40

MODA • ESTÈTICABel’s PeluqueríaMarià Aguiló, 63T. 93 309 67 65Box, moda per a petitsPere IV, 204T. 93 300 83 05Francesc CreixellCiutat de Granada, 63 bT. 93 309 50 03Pels pelsMarià Aguiló, 110T. 93 221 91 12Villarroya SabatersRbla. Poblenou, 45T. 485 27 90XalocMarià Aguiló, 128685 54 51 84

PAPERERIACopiràpitLope de vega, 45T. 93 300 35 07

PUBLICITATGuti’s DiseñoRbla. del Poblenou, 50 ent.1ªT 93 300 5105

PUERICULTURAMainadaAmistat, 22T. 93 221 32 98

QUEVIURESCansaladeria BalartCastanys, 8 T 93 225 22 95Carnisseries TrinxantAmistat, 22 T. 93 225 43 43Fruiteries JulyLlull, 181 T. 93 485 23 33J.Tena XarcuteriesRbla. Poblenou, 89-91T 93 485 41 97Lombarte AlimentaciónMarià Aguiló, 95T. 93 309 18 33Sweetmas PastisseriaPasseig Taulat, 136T. 93 303 63 10

MOBLES • DECORACIO Alfred MartínPere IV, 218-220T. 93 307 25 07Carmen DecoracióBilbao, 33-35T. 93 300 51 24DestilPujades, 174T. 93 485 35 74

PlazaPallars, 232T. 93 300 32 57

RESTAURANTBar el CoralAmistad, 21T 93 225 30 97La PlaçaPl. St. Bernat Calvó, 6-7T. 93 221 51 12

SERVEIS MEDICSClínica Dental GlòriesRbla. Poblenou, 157-159 1r 1ª T. 93 485 37 93

TAROTIsabel SoledadT. 806 402 226

VETERINARIAClínica veterinariaEl PoblenouCamí antic de València, 18T 93 300 87 26La GuineuMarià Aguiló, 128T 93 221 75 25

VIDEO CLUBVideo TopePujades, 230T 93 300 06 24

SI ET VOLSANUNCIAR ,TRUCA AL93 266 44 41

Rambla Poblenou, 45Tel. 93 485 27 9008005 Barcelona


Editorial

índex

ALTA SOCI

NUM: DATA:

NOM i COGNOMS: ADRE²A: POBLACIO: C.P:TELEFON: DNI :Quota anual, 15 € Quota de suport:Desitjo realitzar el pagament anual de la quota de soci a través de Caixa/Banc:

CODI DOMICILIACIÓ:

Firma:

ASSOCIACIO DE VEINS I VEINES DEL POBLENOUC/ Pallars, 277 08005 BCN Tel. 932 664 441

ENTITAT OFICINA NÚM. COMPTECONTROL

�

Guia Comercial .................................... 2Editorial ................................................ 3Apropem-nos ........................................ 4Participació ciutadana i Can Ricart ...... 7Associació de veïns ............................... 9Divisió de barris .................................... 11Habitatge ............................................... 14Urbanisme. Patrimoni ............................ 15Sense sostre .......................................... 16Breus ...................................................... 18

EL POBLENOU#47 .......... desembre2006

Edició: ASSOCIACIO DE VEINS I VEINES DEL POBLENOUC/ Pallars, 277 08005 BCNTel. 932 664 441 • E-Mail: [email protected] de visita: dilluns-dimecres-dijous, 19 a 21 hores.

Foto portada: Portades revista “El Poblenou”

Equip de Redacció: Marc Andreu, Salva Clarós,Manel Martínez, Montse Milà, Joan Maria Soler,Carles Canela.• Fotografia: S.Clarós.• Correccions: Concepció Colomina• Disseny Gràfic: David Gutiérrez (933005105)• Impressió: Gràfiques Aleu• Publicitat: Alonso Brito (619418026)

Dipòsit legal: B-48543-97El consell de redacció i l’AV Poblenou no es fan responsables deles opinions expressades en les col·laboracions inserides en larevista, que hauran de considerar-se com a opinions personalsdels sotasignats, tret de l’editorial i tot allò que està signat com aredacció.

DOMICILIACIÓ DE REBUTS

SOCI NUM:

SR. DIRECTOR DE CAIXA/BANC:feu efectius els rebuts que us presenti l’Associació de Veïns Poblenoucorresponents a la quota anual de soci d’aquesta entitat

NOM DEL SOCI:contra el meu Compte/Llibreta Núm:

OFICINA: Firma del titulardel compte/llibreta:

Rebrás la revista a casa per correu postalFes-te soci de l’Associació

Can Ricart ja és al centre del debat sobre BarcelonaCan Ricart, més enllà d'una fàbrica -la més important- del patrimoni industrial del Poblenou, s'ha convertitdesprés de l'ocupació de la Makabra en una frontera simbòlica entre el dret de la propietat i la reivindicaciósocial. Si bé entitats i ciutadans diversos s'han esforçat intensament en els darrers anys perquè el canviurbanístic es construeixi sobre els valors de la cultura i de la ciutadania i no només amb les plusvàlues del sòlurbà, sense renunciar però a un rellançament social i econòmic, també cal dir que si fem balanç i avaluacióper ara dels resultats hem de reconèixer que l'assoliment de les fites en el terreny de la cultura, de lesnecessitats socials i de la consistència urbana és força menor que el de les rendes immobiliàries. Més encara,l'obtenció de beneficis per a propietaris i promotors està barrant el pas a la ciutadania. La inesperadaocupació, fa uns dies, d'algunes naus del recinte per la Makabra ha amplificat aquesta tensió, convertint CanRicart en una caixa de ressonància de les pitjors conseqüències de l'especulació urbanística.

Segurament que molts ciutadans, després de veure el documental La lluita per l'espai urbà que va emetre TV3el dia 25 de novembre passat, van entendre la importància de recuperar el patrimoni de Can Ricart de formaíntegre per a la ciutat i per a la cultura, i amb un discurs urbà de creació de centralitat no comercial o lúdica,sinó cívica i amb identitat. El dia abans, el plenari municipal de l'Ajuntament de Barcelona havia donat llumverda a una modificació del pla de Can Ricart que sentencia una part de la fàbrica a l'enderroc i autoritzaconvertir-ne una altra en habitatges d'elit (lofts), a més d'equipaments diversos. No ha de sorprendre, doncs,que una acció dels okupes acabés fins i tot amb la simpatia del veïnat. L'enviat de l'ONU per temesd'habitatge, que era a Barcelona, després de visitar Can Ricart i entrevistar-se amb els okupes de la Makabra,va dir que el que passa a Can Ricart és un símptoma més de l'allunyament entre el planejament urbanístic iles necessitats de la gent.

Can Ricart ha esdevingut una trinxera on els barcelonins defensen la seva ciutat en contra dels que volenapropiar-se-la. Sembla que, quan falten escassament tres mesos per a les eleccions municipals, hi ha tambéun divorci entre els regidors dels grups municipals que governen i els barcelonins. Els polítics tenen tendènciaa reflexionar sobre la baixa participació sempre després d'unes eleccions quan potser haurien de fer-hoabans.

La junta


4

Apropem-nos

El Poblenou és un barri que està experimentant un creixement depoblació molt gran, tant per la construcció d’habitatges nous comper les oportunitats de treball que s’hi troben. I no podem oblidarque per a moltes persones és un barri atractiu: pel mar, per latranquil·litat, per la seva gent.

Molts dels nous veïns i veïnes del Poblenou venen d’altres països,no coneixen la llengua, o de vegades sí, però no saben ubicar elsprincipals serveis, ni on són i què fan les entitats i associacionsesportives, culturals, etc. del barri.

El Punt d’Acollida del Poblenou és una iniciativa d’Apropem-nosper oferir als nous veïns i veïnes del Poblenou la informació bàsicaper moure’s pel barri, i també la possibilitat de connectar, deconèixer altres persones, de compartir gustos i preocupacions,d’aprendre els uns dels altres.

El Punt d’Acollida del Poblenou és essencialment dues coses:

Un punt d’Informació, orientació i assessoramentsobre temes bàsics:• Com trobar feina.• Educació (infants, adults), formació (ocupacional, etc.) • Coneixement de català i castellà, i d’altres idiomes. • Habitatge, allotjament.• Oci, esports, cultura.• Drets i deures del ciutadans.• Temes jurídics, especialment d’estrangeria. • Tràmits: empadronament, targeta sanitària, matrículaescolar, carnet de conduir. • Associacions, entitats del barri, esplais, etc.

Un punt de Trobada, a partir del qual es pot :• Formar una xarxa d’ajuda mútua (tots podem necessitarcoses, però també en tenim per oferir) • Intercanviar coneixements i contactes.• Aprendre i formar-se a través de xerrades, tallers,sortides, etc. sobre temes que interessin els destinataris:drets de les dones, llei d’estrangeria, colònies i activitatsextraescolars, etc.

El Punt d’Acollida comença a funcionar a partir del 15 denovembre i està ubicat provisionalment al:Centre Cívic Can Felipa, 2ª planta,despatx de l’AV PoblenouHorari: Dilluns i dimecres de 4 a 7 de la tardaL’encarregada del Punt d’Acollidaés la Catherine Heintz

APROPEM-NOS és una xarxa d'entitats i serveis del Poblenouque treballa per la convivència i el coneixement mutu entre veïns iveïnes de diferents procedències geogràfiques i culturals.Actualment, formen part de la xarxa d'Apropem-nos:

AV del Poblenou, Coordinadora d’Entitats del Poblenou,Parròquia Sta. Maria del Taulat, Parròquia Sagrat Cor,Associació Esplai La Flor de Maig, JOC-Besòs, ACAPS-Poblenou, CER Bach de Roda, Centre Cívic Can Felipa, CentreServeis Socials Poblenou, Ludoteca Maria Gràcia Pont,Biblioteca Xavier Benguerel.

Apropem-nos dóna la benvinguda a tota entitat, servei, col·lectiu opersona a títol individualque vulgui col·laborar en el projecte.Ens podeu trobar al Centre Cívic Can Felipa, c/Pallars 277, 2ªplanta, en horari de matí i tarda.Tel: 93 266 44 41, i al correu electrònic: [email protected](Laura Viñolas i Sandra Simón).

PUNT D’ACOLLIDA POBLENOUPer a nous veïns i veïnes del barri


5

El document citat introdueix el tema dient: “Barcelona, comla majoria de metròpolis europees, viu una ràpida i profun-da transformació social. La ciutat és avui molt més comple-xa: multicultural, amb nous usos del temps, intergeneracio-nal, amb pautes molt diversificades d’inserció en els mer-cats de treball i de l’habitatge, amb múltiples models de llari de família, amb valors i identitats personals emergents...L’escenari de la vida ciutadana també ha canviat. L’espaipúblic és viscut des d’òptiques molt diverses i plurals; elsseus usos es van configurant des de múltiples processosd’implicació personal, grupal, associativa i institucional.L’escenari de la governabilitat urbana incorpora un importantnombre de xarxes ciutadanes.”

“El Marc Municipal pretén donar cobertura i estructuraraccions i pràctiques basades en metodologies comunitàries,amb valors que tenen a veure amb la transformació i la cons-trucció de la ciutadania. És a dir, amb la millora de la qualitatde vida als barris i amb formes de treball basades en la pro-ximitat, la quotidianitat, la confiança, la deliberació, la inno-vació, la transversalitat i l’articulació de xarxes.”

Els Plans de Desenvolupament Comunitari són concre-cions, en un barri o un territori, d’aquest plantejament glo-bal de l’acció comunitària.

Què és, doncs, un Pla deDesenvolupament Comunitari?“Un procés públic d’acció comunitària, amb una fortadimensió en el terreny educatiu dels valors, que a partird’una visió global persegueix un ventall de transformacionsi millores d’un territori, amb la finalitat d’augmentar laqualitat de vida dels seus ciutadans i ciutadanes. Un procésen què la participació esdevé l’estratègia i l’elementmetodològic bàsic per aconseguir els seus objectius.”Fins aquí la filosofia dels PDC. Pot quedar més o menysclara depenent de com estiguem avesats al llenguatge del’Administració.

Qui pot participar en un Pla deDesenvolupament Comunitari?Pot variar en cada barri o territori, però en conjunt hauriende ser-hi:• els serveis municipals del districte;• els serveis d’altres administracions al territori;• el teixit associatiu arrelat al barri;• les xarxes de suport, ajuda mútua i reciprocitat veïnal;

veïns i veïnes no organitzats;• els agents de l’activitat econòmica i productiva del territori.Tota aquesta informació, que si us interessa amb mésdetall, la podeu trobar al document citat a l’inici d’aquestescrit, l’hem anat rebent al llarg del 2005, en unesconverses que les entitats i serveis integrants d’Apropem-nos hem anat mantenint amb la Regidoria i els Serveis

Personals del Districte sobre les necessitats del barri pelque fa a la convivència i el coneixement mutu dels veïns iveïnes de diferents procedències geogràfiques i culturals.D’aquest diàleg es van extreure unes conclusions en elsentit que calia:• ampliar la xarxa de participació en el projecte,

incorporant-hi altres entitats i serveis del barri;• fomentar el treball en xarxa dels serveis públics dins

l’àmbit comunitari;• aprofundir en la metodologia participativa;

donar continuïtat i estabilitat al projecte, dotant-lo delsrecursos econòmics i humans necessaris.

I a través d’aquest diàleg, recentment, s’ha arribat a l’acordd’iniciar EL PLA DE DESENVOLUPAMENT COMUNITARIDEL POBLENOU, que tindrà una validesa de tres anys iconcretarà els compromisos que han de prendre lesentitats, equipaments i serveis que integren Apropem-nos il’Administració Pública (Generalitat de Catalunya iAjuntament de Barcelona).L’acceptació de treballar dins d’un PDC és un repte nou,però molt positiu per a tota la xarxa associativa delPoblenou i el seu compromís amb el barri. No es podiadeixar passar aquesta oportunitat de treballar junts, veïns iveïnes, entitats, serveis públics i administracions en unmateix projecte, amb la mateixa metodologia departicipació i amb els recursos suficients.

En continuarem parlant.Ernestina Ròdenas,

Apropem-nos.

Un Pla de Desenvolupament Comunitarial PoblenouNous recursos per al treball comunitari

CentreComptablePoblenou

c/ Dr. Trueta, 23008005 BARCELONA

JOYERÍA / RELOJERÍAOBJETOS DE REGALO

IMAGEN / SONIDOCOMPRAMOS ORO Y

RELOJES

C/LLULL, 18108005 BARCELONA

TEL/FAX. 93 485 39 27

Aquest escrit vol explicar breument el que és un Pla de Desenvolupament Comunitari (a partir d’un document de 36 pàgineselaborat per la Regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona, l’any 2005, anomenat Marc Municipal per a l’AccióComunitària) i com un d’aquests plans va fent-se realitat al Poblenou.


6

Signatura de dos convenis de col·laboració amb l’Ajuntamenti la Generalitat per impulsar el projecte Apropem-nos.El mes de novembre es va signar un conveni de Pla deDesenvolupament Comunitari amb l’Ajuntament i laGeneralitat per import de 37.000€. Els signataris han estatRicard Armengol i Rosell, Director General d’ActuacionsComunitàries i Cíviques de la Conselleria de Benestar iFamília de la Generalitat; Ricard Gomà i Carmona Regidorde Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona; FrancescNarváez i Pazos, Regidor del Districte de Sant Martí iManel Andreu i Tarragó, President de l’AV Poblenou enrepresentació d’Apropem-nos. També s’ha prorrogat durant l’any 2007 el conveni decol·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i l’AVPN pelprojecte Apropem-nos, amb un import dotacional de30.000€. Han signat aquest segon conveni, Ramon Nicolau

i Nos, Regidor de Participació Ciutadana, Solidaritat iCooperació; Francesc Narvàez i Pazos, Regidor delDistricte de Sant Martí, Jordi Cases i Pallarès, com asecretari i Manel Andreu i Tarragó, President de l’AVPN enrepresentació d’Apropem-nos. Esperem que la injecció d’aquests recursos, encara queinsuficients, serveixi per potenciar el projecte Apropem-nos, que malgrat esta sustentat per un gran nombre depersones voluntàries i el suport de moltes entitats icol·lectius del barri, ha fet falta recórrer al treballprofessional de tres persones perquè coordinin i atenguindiàriament les demandes que requereix tirar endavant elprojecte.

redacció

Can Ricart: punt i final?Després de gairebé dos anys de discussió entre l’Ajuntament iels ciutadans per la preservació de la fàbrica de Can Ricart,finalment el passat 24 de novembre el consistori va aprovar unanova proposta urbanística que esmena el pla inicial amb la qualpretén posar punt i final a una de les polèmiques que méspolseguera ha aixecat a la ciutat en els darrers temps.

La modificació del pla urbanístic queafecta Can Ricart va ser aprovadaamb els vots favorables delsregidors de l’equip de govern, i ambfortes crítiques dels de l’oposició,perquè la nova proposta nocontempla encara la preservaciócompleta del conjunt patrimonial talcom demanen col·lectius ciutadansdiversos.

La coalició que governa l’ajuntament(PSC, ICV i ERC) es va mostrardurant força mesos insensible a lapetició ciutadana i va tancar filesentorn de les directrius dels altscàrrecs tècnics del Sectord’Urbanisme que dirigia el regidorXavier Casas. Convençuts que elsveïns no tenien raó en la sevareivindicació per salvar Can Ricart,van propiciar la marxa de lesempreses encara actives en el recinte, i a partir d’aquísucceïren tota mena de coses com intents d’enderroc i unincendi que va malmetre parcialment dues de les naus dela fàbrica.

El Parlament de Catalunya en canvi va valorar la peticióciutadana que, si bé s’expressava al carrer de formaconflictiva contra l’ajuntament, anava acompanyadad’estudis històrics i d’arqueologia industrial, de propostesde planejament alternatiu, d’un pla d’usos i de reutilitzaciódel recinte, treballs impulsats des de les entitatsciutadanes, a les quals es van sumar força veus i opinionsa través d’articles de premsa que destacaven una altra

manera de fer ciutat. Ara l’ajuntament diu que s’ha depreservar Can Ricart, i han declarat el recinte industrial BéCultural d’Interès Local, però en mutilen una part, potserper no acabar de donar del tot la raó a la ciutadania amb laqual han mantingut un pols .

L’Ajuntament de Barcelona, en concret els que dirigeixenl’urbanisme de la ciutat, ja havien ensopegat anteriorment

amb la protesta de grups veïnals contra l’autoritarisme i laimposició per defensar projectes carregats d’errors com perexemple el de l’Eix Llacuna i també la negativa municipal afer un pla de protecció del patrimoni industrial al Poblenou.En les dues ocasions, s’han produit rectificacions desprésde molts mesos de conflicte. Antònia Casellas, delDepartament de Geografia de la Universitat Autònoma deBarcelona i del College of Architecture + Planning, theUniversity of Utah reflexiona, en l’article que extractem acontinuació, sobre allò que dificulta que l’ajuntaments’escolti els ciutadans i en comptes d’agrair la sevacooperació s’hi enfronti reiterativament.

Participació ciutadana i Can Ricart


7

A escala global cabe destacar que a partir de los añossetenta se inicia un proceso de reestructuración del siste-ma capitalista que implica una mayor movilidad de capitalinversor. Simultáneamente, a nivel de producción, ciudadescomo Barcelona se enfrentan a la pérdida de actividad eco-nómica, especialmente en el sector textil, como conse-cuencia de la competitividad proveniente de países asiáti-cos. A partir de los años ochenta, la revolución tecnológica,la incorporación de España a la Unión Europa, las nuevaspolíticas comerciales dentro del marco de los acuerdosestablecidos a través de la Organización Mundial delComercio crean sistemas económicos abiertos que moti-van que la ciudad tenga que competir a escala global paramantener actividad económica. En definitiva, se inicia unproceso de cambio en diferentes ámbitos (económico, polí-tico, tecnológico) que origina una nueva e inevitable rela-ción entre lo local y lo global. El proceso de globalizaciónsupone un cambio estructural innegable que aporta nuevosretos a la economía local.

Como respuesta a este proceso de globalización y deforma un tanto paradójica, cómo apuntan los politólogosQuin Brugué y Ricard Gomà, a escala local las políticaspúblicas recuperan relevancia con respecto a las naciona-les en ámbitos sectoriales claves como bienestar social,usos del territorio, y de forma muy significativa, en el ámbi-to de la promoción económica. Así pues, por razones decarácter estructural, la política urbanística de Barcelonadesde los años ochenta se encuentra ligada a la políticade promoción económica. En otras palabras, en Barcelona,al igual que en la mayoría de ciudades de economías avan-zadas, el desarrollo y promoción de actividad económicainfluencia en gran medida las políticas de infraestructuras yde desarrollo urbanístico y social.

Además de estos aspectos estructurales que afectan atodas las ciudades en general, a nivel de la gobernabilidadde la ciudad de Barcelona, se debe señalar que la denomi-nación de la ciudad como sede Olímpica de 1992 crea unpunto de inflexión en la política local. Con la posibilidad deejecutar grandes transformaciones urbanísticas, se generala necesidad de cooperación efectiva entre el Ayuntamientoy grupos empresariales. El Ayuntamiento socialista, conuna agenda política motivada por temas de justicia social ycon numerosos miembros procedentes de los movimientosciudadanos entre sus filas, considera que tiene el respaldode las asociaciones vecinales, pero no necesariamente laconfianza de la clase empresarial. Se inicia entonces unproceso de creación de consenso económico y social en elque paulatinamente se crean y consolidan nuevos modelosde cooperación público-privada.

Una de las formas adoptadas desde el Ayuntamiento parainvolucrar al sector empresarial será la creación de agenciasde sociedad privada municipal que paulatinamente, a medidaque son capaces de atraer inversores privados, van acogien-do una mayor participación de capital privado hasta convertir-se en empresas público-privadas. La lógica de este modelo sebasa en la actuación del Ayuntamiento como agente definidorde estrategias, objetivos y actuaciones urbanísticas, y el sec-tor empresarial como contribuidor del capital inversor.

Después de los Juegos Olímpicos, y de forma muy lógica,el Ayuntamiento quiere capitalizar en el aprendizaje de lacooperación público-privada obtenida hasta el momento yevitar, en lo posible, la desaceleración de la inversión pri-vada en al ciudad. En este contexto se crean nuevas socie-dades públicas. Una de ellas es Barcelona Regional, quebajo la dirección de Acebillo tiene el objetivo de actuarcomo agencia “think tank.” Su función es proponer ideas yproyectos que luego son ejecutados por empresas publicascreadas “ad hoc”. En relación a Can Ricart, dentro del pro-yecto 22@, la empresa publica encargada de llevar acaboel proceso de renovación es 22@bcn S.A.

Al analizar las funciones de 22@bcn S.A. destaca el hechode que la empresa tiene fundamentalmente una funciónejecutora y que no cuenta con mecanismos para incorpo-rar la participación ciudadana. De modo que la sofisticaciónde los mecanismos de cooperación entre las agenciasmunicipales y los sectores económicos contrasta con lafalta de mecanismos de participación ciudadana. De hecho,la escasa inclusión de la participación ciudadana se ejem-plifica no solo en la falta de mecanismos institucionales denegociación que den voz a grupos ciudadanos en el proce-so de diseño en actuaciones urbanísticas, sino tambiénpor la falta de cultura de participación social. Esta cultura,de existir, fomentaría el intercambio de información entre laadministración y el trabajo de grupos sociales cuandoéstos, como en el caso de Grup de Pàtrimoni Industrial delFòrum de la Ribera del Besòs, generan estudios y pro-puestas por iniciativa propia.

La pregunta que nos hacemos pues es ¿por qué un gobierno

Participació ciutadana i Can Ricart

Cant Ricart y la cultura del sí:participación ciudadana y desarrollo urbano


8

local liderado por partidos políticos con una agenda ideológi-ca preocupada por temas de justicia social es tan insensible alas propuestas generadas desde su sociedad civil? Despuésde lo expuesto podemos concluir que la falta de participaciónefectiva se da por el profundo convencimiento por parte de losagentes claves en la gobernabilidad de la ciudad (agentespolíticos, agencias publicas, y asociaciones y agencias publi-co-privadas) de que la participación ciudadana no solo no espositiva para el desarrollo de la ciudad, sino que entorpece laeficacia a la que ha llegado la colaboración del sector públicocon los agentes económicos de la ciudad. En este contexto,desde las esferas de decisión, la participación ciudadana y laspropuestas de ciertos grupos de la sociedad civil se enmarcanen el ámbito de lo “no factible”.

A pesar de que desde la administración pública se habla amenudo de la importancia de la participación ciudadana,en los últimos veinte años la ciudad no ha desarrollado unatradición de inclusión de amplias capas de la sociedad civilen la toma de decisiones. No queremos pecar de ingenui-dad, y sabemos que la participación efectiva es difícil ycomplicada siempre. Pero lo que aquí queremos resaltar esel hecho de que no ha habido un intento serio de inclusiónde la participación real y efectiva de la sociedad civil apesar de que la administración ha difundido una imagen departicipación y consenso.

Por el contrario si que ha habido un largo periodo de apren-dizaje y cooperación de la administración con sectores eco-nómicos. El argumento que aquí se quiere enfatizar es quees este ámbito de cooperación a lo largo del tiempo y laexperiencia obtenida en ella que ha influido en la elecciónde objetivos de la política local, creando una política urba-nística centrada en temas de crecimiento económico enmenoscabo de otras posibilidades. Esta dinámica se havisto reforzada por los cambios estructurales ligados a losfenómenos de globalización que han motivado que las polí-ticas urbanas compitan por capital inversor a escala inter-nacional. Se ha producido entonces una evolución paulati-na de los técnicos municipales hacia un rol cada vez mástecnocrático. Las empresas públicas, como es el caso de22@bcn, se han convertido fundamentalmente en empre-sas ejecutoras. En Barcelona se ha consolidado un régi-men urbano de crecimiento económico en el que sólo losagentes y recursos que lo sustentan alcanzan impacto enla agenda local. Así mismo, la exclusión de las visiones yaportaciones de los grupos de la sociedad civil que no for-man parte de la coalición gubernamental dominante seproduce porque su visión y sus recursos no se enmarcanen el modelo consolidado por la colaboración público-pri-vada de la ciudad. Su discurso no se entiende porque noresponde al marco de gobernabilidad en la que se opera.La administración no es capaz de discriminar entre pro-puestas antisistema de otras con alto contenido analítico.

Todo lo generado desde las plataformas ciudadanas, indis-criminadamente, queda encuadrado en “lo que no es facti-ble.”

Desde principios del 2005, el Grup de Patrimoni Industrialdel Fòrum de la Ribera del Besòs ha generado unasofisticada visión alternativa a la propuesta de laadministración. El trabajo riguroso de un grupo deprofesionales de diversos ámbitos ha ayudado a identificarel valor arquitectónico y patrimonial de Can Ricart.Podríamos argumentar que este trabajo es justamente elque la administración pública debería encargarse de hacer.

Cuando la idea del 22@ se empezó a gestar, desde laadministración se nominó una comisión investigadora conel fin de aprender de otros proyectos alrededor del mundorelacionados con el desarrollo de actividades tecnológicasy de conocimiento en el ámbito urbano. Con respecto alvalor arquitectónico de los edificios, los estudios de estacomisión determinaron la necesidad de conservar sólounos pocos elementos arquitectónicos. En el caso de CanRicart, afortunadamente para todos, con posterioridad ungrupo de investigadores, por encargo de entidadesciudadanas i vecinales, documentó el valor arquitectónico ypatrimonial del recinto. Este factor, en lugar de ser motivode disgusto porque entorpece el desarrollo preestablecidodel proyecto, debería de hecho de alegrar a laadministración, porque demuestra como el capital humanode la ciudad es capaz de cooperar y complementar eltrabajo de la administración.

Afortunadamente, grupos de la sociedad civil se hanimplicado en el proyecto 22@. Identificar la aportación deGrup de Patrimoni Industrial del Fòrum de la Ribera delBesòs con “la cultura del no”, con actitudes antisistema,implica estar ubicado analíticamente en un modelo cerradoy miope. De hecho, el movimiento social entorno a CanRicart, ejemplifica en gran medida “la cultural del si”, lacultura de una sociedad civil con un capital humanodispuesto a estudiar su ámbito urbano y social, y proponerideas para un desarrollo local más sostenible y equitativo.

La participación ciudadana, como ejemplifica el caso deCan Ricart, muestra su voluntad de colaborar de formaconstructiva en el proyecto 22@. Su trabajo permite a laAdministración identificar potenciales de desarrollo eidentidad local que pueden haber pasado por alto a otrosniveles de decisión. Ahora es responsabilidad de losagentes claves en el desarrollo urbanístico de la ciudad elincorporar la participación ciudadana de forma efectiva.

Antònia Casellas,Departament de Geografia,

Universitat Autònoma de BarcelonaCollege of Architecture + Planning,

the University of Utah


9

Ja fa més de 12 mesos, i formant part de la política d’obrircasals en diferents llocs del barri, cosa prevista en el Plad’Equipaments del Poblenou, es va prendre l’acordd’habilitar l’antic casal de la gent gran, situat a la Rambladel Poblenou, per a futur Casal de Barri. L’equipament ésnecessari. Ho demostra el fet que fins i tot abans d’estaracondicionat ja te una gran demanda d’activitats. ElDistricte va fer algunes petites reparacions en portes ifinestres i va donar una mà de pintura, per adecentar elsespais. El local però encara no disposa de telèfon ni de lamínima infrastructura que garantitzi el seu funcionament.

La Coordinadora d’Entitats del Poblenou hi ha traslladat ja

la seva seu, i també ho farà l’AVPN, però per això cal queprimer es doti el casal dels serveis i de les instal·lacionsnecessaries.

Sembla que s’ha previst fer una segona intervenció queconsistirà en posar un ascensor per accedir al primer pis,que és on hi ha la sala d’actes. El més urgent però és queel Casal pugui obrir les portes i iniciar-hi activitats, motiupel qual instem a l’ajuntament a que és solucioninaquestes mancances i que el gener de 2007 sigui l’inici delCasal de Barri a ple rendiment.

redacció

Què deuen tenir les Glòries!, que inspiren il·luminats,i mentrestant els veïns,d'obres, ja n'estan farts.

No tenim cap servei,del qual puguem gaudir,només les escombrariesque ens fan ben bé patir.Fa ja molts anys que lluitem,per tenir alguna cosa, però com que som poquets,sembla que mai ens toca.

Ai veïns de les Glòries!quina mala sort hem tingut!només vam pagar els impostos,i a canvi res hem rebut.Plaça meva de les Glòries!

qui t'ha vist i qui et veu!aquí van jugar els meus fills,i els nens de tot arreu.

Perquè plaça de les Glòries,no saps com t'he estimat,malgrat que sigui nascuda, en una altra comunitat.

I he lluitat tot el que he pogut,perquè siguis la més maca,sense haver-ho aconseguit,i sentir-me molt cansada.

Ara sembla que tenimun gran projecte al davant,que encara no està polit,i en el qual estem treballant.

Jo espero que aquest nou plasigui pel Cel beneït,posant a tots d'acord,Ajuntament i veïns.

I es puguin realitzar les obres,en un temps ben prudencial,arribant a ser les Glòriesl'enveja de la ciutat.

I si a algú se li acudeix,una idea diferent,que parli en aquest moment,o si us plau, que calli per sempre!

M. J. Rubio

Un casal de barri a la rambla

PoemaQuè deuen tenir les Glòries!

Associació de veïns


Lucrezia Miranda (Urbanista)Department of City & Regional Planning.University of California, Berkeley • En la Barcelona de los JJOO había una

conciencia política sobre el valor de uso,que permitió que los logros urbanísticosquedaran para la ciudad. En la actuali-dad, el valor de uso ha sido sustituido porel valor de cambio. En este nuevo con-texto, la intervención pública sirve paraalentar políticas de crecimiento económico que beneficianal sector privado, y que discurren prácticamente al mar-gen de la ciudadanía

• Existe un discurso tecnicista y economicista que impreg-na la socialdemocracia actual, el de la ciudad competitiva,que argumenta la obsolescencia de ciertas áreas urbanaspara legitimar la magnitud y la oportunidad de realizarahora el cambio y, por supuesto, justificar con ello los cos-

tos sociales asociados. Esta visión tec-nócrata y universalista tiende clara-mente a deslegitimar cualquiera pers-pectiva urbana o concepción de ciu-dad que sea discrepante.

• La lucha ciudadana en defensa deCan Ricart es una expresión consuma-da de la defensa del valor de uso de laciudad, de valores sociales propios deuna socialdemocracia urbana. Así,

pone en evidencia su valor de uso como patrimonio públi-co, para uso ciudadano, artístico, cultural: Todos usosactuales, posibles, y en absoluto incompatibles con unproyecto de ciudad contemporánea y generadora deriqueza. Sin embargo, esta valorización de uso “vivo” conla que se presenta Can Ricart en el barrio del Poblenoucontradice gravemente el discurso de “obsolescencia”, de“agotamiento urbano” de ciertas piezas de la ciudad.

10

Anna CluaProfessora de Teories de la Comunicació.Can Ricart és un espai emblemàtic com a continent i coma contingut. No estem parlant només d'una fàbrica valuosaper la seva arquitectura, ni pel seu lloc dins la història odins l'entramat cultural del Poblenou. Can Ricart és tambéun espai a tenir en compte en el debat públic sobre comestem “fent ciutat” i com estem “fent ciutadania”. La sevapreservació íntegra dependrà del fet que aquest debat esti-gui marcat pel diàleg social o bé pel conflicte partidista.

Saskia SassenInvestigadora social especia-lista en assumptes urbans.Catedràtica de sociologia a laUniversitat de Chicago(EEUU). Professora convidadaa la London School ofEconomics (UK) (25/4/06)En un mundo global, para queuna ciudad triunfe, no solodebe contar con la infraes-tructura, con todos aquellosservicios necesarios paracompetir. Esto lo tienentodas las ciudades que aspi-ran a globalizarse. Debe tener en cuenta, además, lo queyo llamo la estructura, aquello que de único ofrece cadaciudad en conocimientos, organizaciones, espacios, etc.,como resultado de su trayectoria. Y desde luego en el casode Barcelona es fundamental su historia industrial, de laque el gran recinto de Can Ricart en el Poblenou, que hoyhe visitado, me ha parecido un magnífico testimonio, conun gran potencial de futuro para la ciudad. No me extrañaque haya despertado tantísimo interés entre los ciudadano.

Marc Martí i CostaSociòleg. Universitat Autònoma de Barcelona.“El Pla 22@bcn, potser una bona idea que flaqueja però endos aspectes. Primer, en la seva transparència: quins crite-ris, quins interessos hi han darrera? I el segon, en laseva legitimitat local, és a dir, la capacitat de convèncer,implicar i engrescar elshabitants i els treballadors de Barcelona i del Poblenou.Serà Can Ricart una altra oportunitat perduda?”

Miloon KothariRelator especial de Nacions Unides pel dret a l’habitatgeComissió de drets humans de la ONU (2/12/06)El que succeeix a Can Ricart demostra que hi ha una des-connexió entre la planificació urbanística i la planificaciósocial. La població no ha participat prou en el planejamenturbanístic. España travessa una crisi nacional en matèriad'habitatge, amb una especulació desenfrenada i un nivellextrem de corrupció que priva que entre el 20% i el 25% dela població accedeixi a un habitatge digne.

Josep Saldañai Cavalléxarxaire i programadordel col·lectiu nau21.net.A Can Ricart hi manca la pro-tecció dels usos dels espais i,més en general, del patrimonicultural immaterial -”els usos,representacions, coneixementsi tècniques - juntament amb elsinstruments, artefactes i espais culturals que els són inhe-rents-”. és una assignatura pendent. Can Ricart, serà unaltre espai de la ciutat momificat com el born o serem capaçosde recuperar-lo com un espai viu de la ciutat i pels ciutadans?

Actualment Can Ricart planteja al govern local unadisonància que convé silenciar

Lucrezia Miranda

Josep Saldaña i Cavallé

Saskia Sassen


11

Divisió de barris

L’Ajuntament de Barcelona continua amb la idea defraccionar el Poblenou en cinc barris diferents. De lesal·legacions al pla que pretén dividir els barris, lespresentades per les entitats i veïns i veïnes del Poblenouhan estat les més contundents. Més de quaranta cincentitats i moltes signatures individuals han dit que no volemque el Poblenou sigui dividit. El pregó de la Festa Major vaser una gran manifestació popular de rebuig a aquestaproposta. Sorprèn doncs la tossuderia de l’Ajuntament alno plantejar-se la retirada de la proposta tant àmpliamentrebutjada. En el cas del Poblenou, i en lànim de “colar-nosun gol”, el regidor Narváez proposa afegir al nom del noubarri la paraula “de Poblenou”. Així quedaria, Vila Olímpicadel Poblenou, Glòries El Parc del Poblenou, Diagonal Marla Mar Bella del Poblenou, Provençals del Poblenou iPoblenou. Aquesta fórmula no enganya a ningú. Seguiràexistint la divisió, i el que és més perillós el possiblefraccionament associatiu i participatiu del barri. Poblenouha demostrat la seva unitat en el Pla d’Equipaments, el Plade Patrimoni, en la campanya Volem Seguir Vivint alPoblenou, i en tantes altres actuacions que hem sabuttreballar en xarxa entre les diferents entitats i col·lectius delbarri tot respectant les identitats i l’autonomia de cadascú.Identitats de barriades com: Vila Olímpica, Diagonal Mar,Glòries, Llacuna, La Plata, Provençals i d’altres, no son

qüestionades per ningú. Algunes, tenen molts anysd’història. Però això no invalida el fet de sentir-se tothomdel Poblenou. No som contraris a que l’Ajuntament esreplantegi noves àrees estadístiques, i que tècnicamentpuguin ser necessàries. Però això no justifica la decisiópolítica de dividir el barri. Si la Barcelona dels barris vol serun nou impuls per una ciutat més pròxima, com diu el títolde la proposta, és pot fer, sense fraccionar el Poblenou.Parlem d’habitatge, parlem d’equipaments, parlem deserveis, parlem de patrimoni, parlem de convivència,parlem de totes aquelles coses que millorin la qualitat devida dels veïns i veïnes del Poblenou. Així ho hem fet hi hoestem fem, sense més dificultat que la que comportaposar-nos d’acord, sobretot amb les administracions. Noserà que el que es vol es trencar la unitat de les entitats icol·lectius del Poblenou?. No serà que és vol crearenfrontaments per afeblir aquesta realitat?. Estem segursque Poblenou no acceptarà aquesta divisió, i si es fa, seràimposada. El Reglament de Participació de l’Ajuntament deBarcelona estableix en alguns casos fer consultespopulars. Perquè no es fa una consulta popular a tots elsveïns i veïnes del Poblenou i se’ls hi pregunta que enpensen?

Manel Andreu

Divisió del poblenou en cinc barris


12

El discurs amb el qual l'Ajuntament vol justificar la divisió deBarcelona en barris més petits i homologables entre ells,com unes unitats territorials que han de proveir serveis,equipaments urbans i planificació urbanística amb algunnivell d'autonomia, porta implícita la idea de “proximitat”.Aquest és un concepte interessant, però que grinyolanotablement quan s'utilitza com a reafirmació del fet localenfront de la globalitat. La proximitat per si sola nocomporta identitat, ni tan sols és un valor destacable. Hoés, per descomptat, si el fet d'estar pròxim aporta beneficiso avantatges, per exemple en qüestió de mobilitat,de relació cívica, d'eficàcia administrativa... Les connexionsentre les persones i el seu entorn proper constitueixen,sens dubte, un fet cabdal per a la seva ubicació en elcontext social i cultural on viuen. Però l'autoafirmaciólocalista que reivindica la “petita pàtria” no té sentit. Encanvi, sentir-se barceloní des de la singularitat específicade qualsevol dels barris de la ciutat té molt sentit.

És fàcil, doncs, descobrir que quan l'exalcalde Joan Clos vaencarregar a Pitu Serra la confecció d'un nou mapa debarris de Barcelona, supeditant-lo al concepte de proximitati vinculant-lo al proveïment d'equipaments i serveis, en elque realment pensava era que els ciutadans tinguin lapercepció d'una major i més propera presència del'administració municipal, cosa que porta també implícitaque la participació ciutadana quedi limitada a temesestrictament localistes, mancats de dimensió itranscendència per a la ciutat. Aquesta manera d'entendre

la implicació ciutadana des del que governa ésdiametralment oposada a la iniciativa ciutadana, que veucada cop més clara la necessitat d'articular-se en xarxa perfer més qüestió del model i dels fins i no tant dels temesd'estricta proximitat.

Alguns regidors de districte creuen en un concepte departicipació que converteix associacions veïnals i entitatslocals en espectadors d'excepció de determinadesdiscussions que tenen a veure amb el petit territori,establint així un xantatge emocional que pot acabar en unintercanvi mercantil d'interessos recíprocs. D'aquestamanera, per exemple, Can Ricart seria un tema decompetència exclusiva dels veïns que viuen en les sevesimmediacions, i res haurien d'opinar la resta de ciutadansdel Poblenou o de la ciutat. La idea, que ha fet seva tambépel que es veu Jordi Hereu, va contracorrent i no avança enl'articulació d'una veritable política participativa, sinó en unmàrketing administratiu.

En resum, crec que la nova proposta de barris, que en elcas del Poblenou diluiria la identitat del conjunt en cincsubconjunts, alguns amb marcat caràcter propi com VilaOlímpica o Diagonal Mar, encara que també amb claracondició poblenovina, no servirà perquè els ciutadansvegin més propera d'administració municipal, sinó queesborrarà encara més els vincles dels ciutadans amb elcaràcter i singularitat del seu barri.

Salva Clarós

Divisió de barris i participació i ciutadana

farmàcia

OBERT DE 9 A 22 HORES ELS365 DIES DEL ANY

Taulat, 62 08005 BCNTel. 93 225 3640

TAULAT

62C/ Pedro IV 218-220 • 08005 BCN • Tel/Fax: 933 072 507

ESTUDID’INTERIORISME

MOBILIARIi DECORACIÓ

INAUGURACIÓ NOVA BOTIGAMATALASSOS - SOMIERS

SOFÀ “RELAX”

Bilbao, 33-35, Local 12 08005 BARCELONATel. 933005124 Móvil 609804778


ELS BENEFICIS D'UNA PRÀCTICA MIL·LENÀRIALes arts marcials són una font de salut i un antídot idóni per afrontar

les dificultats del món actual

Les arts marcials tenen sense cap mena dedubte alguna cosa que ens crida l'atenció, jasigui per la dificultat de les seves tècniques,per la seva espectacularitat o bé per la famaque li han donat noms tant mediàtics comBruce Lee. Molts de nosaltres probable-ment ens haguem plantejatalguna vegada iniciar-nos enuna pràctica marcial atretsper la curiositat, però final-ment no ens hem decidit per-què ens sentíem incapaçosd'aconseguir tal perfecciona-ment o perquè crèiem deforma equivocada que estractava d'una pràctica vio-lenta. Més enllà del desco-neixement que existeixentorn les arts marcials,aquestes ens desvetllen unampli ventall de beneficisfísics i mentals.

Està demostrat que el seu entrenament regu-lar aporta salut corporal i desenvolupamentmental que configuren una forma integral debenestar pel practicant. Els beneficis físicsque ens aporten són inumerables; des d'unenfortiment muscular i articular fins una majoragilitat i flexibilitat que fan sentir-nos milloramb el nostre cos.

Recents estudis psiconeurológics demostrenque la pràctica de les arts marcials en nensen període de formació, especialment entreels 5 i els 12 anys, és molt beneficiosa peldesenvolupament de la seva personalitat i de

la seva capacitat física.D'aquesta manera, el mestremarcial no és només l'instructord'una activitat física determina-da sinó que, a més, és un for-mador de valors que perdurarandurant la resta de la seva vida.No obstant, en contra del quepodríem pensar, la pràcticamarcial és recomanable per atotes les edats i qualsevolcondició física.

No només és en l'aspecte físicon notem una millora sinó queles arts marcials ens recordenque existeixen valors morals iculturals, que malgrat elsràpids canvis socials i els aven-

ços tecnológics de la nostra societat, no s'hand'oblidar mai, com ara la disciplina, la integri-tat, el respecte a un mateix i als altres, i elcompromís amb el món que ens envolta.

La meva recomanació és: aprén un artmarcial. Els beneficis són molts, els sacrificisno són pocs, però sempre són recompensats.

Salvador Caballero, directorde l'acadèmia Do Yang Sal


14

Habitatge

L'Ajuntament de Barcelona concursa l'adjudicació de 1.554habitatges de protecció oficial en l'àmbit de la ciutat per aprincipis de 2007. D'aquests, 592 seran de venda; 125 delloguer, i 837 per a gent jove (fins a 35 anys ). A més, hihaurà 143 habitatges de lloguer, per a joves fins a 35 anys,promoguts per La Caixa. Al mateix temps, les cooperativesd'habitatge veïnals tenen previst adjudicar, de la seva llistade preinscrits, 218 habitatges protegits per a la venda. Deltotal d'aquests habitatges, en les diferents modalitats i pro-mocions, aproximadament 900 es faran en el terme delPoblenou.

El 22 de setembre de 2004l'Ajuntament de Barcelona va sig-nar un conveni amb les AAVV delPoblenou, Gran Via EsproncedaPerú, Paraguai Perú, DiagonalMar, Vila Olímpica, Maresme i laFavb, on també figuraven en lasignatura la CER CooperativaBac de Roda i la Plataforma pelDret a l'Habitatge del Poblenou.Aquest conveni marca els límitsdel que es considera com aPoblenou (Wellington, Meridiana,Gran Via, Maresme, Josep Pla i elmar). També concreta, entrealtres coses, que dels habitatgesque es construeixin dins de l'àm-bit del 22@ (aproximadament4000), una tercera part seran perals veïns i veïnes del Poblenou.

El juliol de 2006, l'Ajuntamentens va informar d'un nou territo-ri, delimitat pels carrers Bac deRoda, Pere IV, Rambla Prim,Gran Via, límit amb Sant Adrià iel mar. En aquest territori s'hi preveu construir prop de 700habitatges protegits fora de l'àmbit del 22@. L'Ajuntamentha proposat signar un conveni a les AAVV de Diagonal Mar,Maresme i Sud oest del Besòs, on es destinarà el 25% dels700 habitatges per al veïnat que comprèn el territori d'a-questes entitats. Les entitats, però, vàrem veure la conve-niència d'unificar territoris i habitatges en un sol conveni, ivam demanar l'ajornament d'aquestes decisions fins des-prés de vacances, cosa que van desestimar els represen-tants de l'Ajuntament amb l'argument que corria pressa.Finalment, el conveni es va signar el 28 de juliol entrel'Ajuntament i les AAVV de Maresme i Sud oest del Besòs,i es va modificar així de manera unilateral i sense consensprevi els límits de l'àmbit del Poblenou.

Durant el mes de setembre, la resta d'entitats demanàremrepetidament una còpia del conveni, indicant tant a l'alcal-de, Jordi Hereu, com al president del PMH, EugeniForradellas, i al gerent de l'IMU, Ricart Frigola, la nostrapreocupació per la discriminació de què poden ser objecteuna part important dels veïns i veïnes del Poblenou perquèno tenen accés en quota preferent als habitatges protegitsque es lliuraran dins el conveni signat per les AAVV deMaresme i Sud oest del Besòs. Per altra banda, els veïns iveïnes del Sud oest del Besòs i part de Maresme també es

podrien beneficiar de l'accéspreferent dels habitatges pro-tegits @, si s'unifica tot elterritori. Per això, demanemen bé de tothom que s'anul·liaquest darrer conveni. Peròningú no ha contestat.

Tot aquest embolic ens portaa fer les següents considera-cions:

Per una banda, que l'ofertad'habitatge protegit aBarcelona és totalment insufi-cient per les necessitats exis-tents. Segons estimacionsfetes per alguns mitjans decomunicació, ja s'han tramèsmés de 70.000 sol·licituds peraccedir als 1.554 habitatges.

Pel que fa als habitatges pro-tegits en l'àmbit 22@, la lenti-tud en el seu lliurament con-trasta amb la profusió de noti-cies, que recullen els mitjansde comunicació, sobre elsbons resultats del desenvolu-

pament del 22@ al Poblenou. Dels 4.000 habitatges que espreveu construir en l'àmbit 22@, d'ençà que es va aprovarel pla el 2000, serà aquest desembre quan hi ha previstdonar les claus dels 70 primers.

Una altra qüestió, i molt important, és el perill de divisió delbarri del Poblenou i l'enfrontament innecessari entre algu-nes entitats. Tinguem en compte que el canvi dels límits delPoblenou pot xocar amb els drets generats en uns veïns ique ara es poden veure alterats.

Esperem i desitgem que l'Ajuntament sigui conscient d'a-questa problemàtica i que el tema es pugui reconduir unifi-cant territori, habitatges i veïns en un sol conveni.

Manel Andreu

Lentitud i confusió en l’adjudicació d’habitatge públic al poblenou


15

Urbanisme / Patrimoni

El futur de la zona de les Glòries està pendent. Les reu-nions que les AA.VV. de Sagrada Família, Fort Pienc, Clot- Camp de l'Arpa i Poblenou hem mantingut amb l'ajunta-ment no han donat per ara resultats satisfactoris a lesnostres demandes.

L'estiu passat varem presentar al·legacions als tres plansurbanístics que estan en procés d'aprovació: la modificaciódel Pla General Metropolitàen l'àmbit de les Glòries,que afecta tot el sector i quepassa soterrat de la GranVia i Diagonal; la construc-ció de més de 1200 habitat-ges; la modificació de lazona verda central de laplaça; la construcció d'al-guns equipaments, fona-mentalment d'àmbit ciutadà( edifici Ona, la Cripta ). Ensegon lloc, el sector delcarrer Bolívia, que proposal'ordenació de les noves edi-ficacions de la zona amb unincrement dels habitatgesprevistos inicialment. Endarrer lloc, el projecte d'en-derroc parcial dels murs late-rals de l'actual pas elevat.

En les al·legacions reclamà-vem que aquests plans s'e-laboressin amb garanties departicipació dels veïns, quetinguessin en compte i donessin resposta a les necessitatsdels veïns i veïnes que viuen en el sector que fa anys quepateixen l'oblit de l'ajuntament a les reiterades demandesde solucions als problemes de la zona: intensitat del trànsit,el pas elevat, manca d'escoles, ambulatoris, poliesportius,casals d'avis, biblioteques, residències, centres de dia icasals per a gent gran, centre social i locals per joves, cen-tre integral de formació professional, etc., nova ubicaciópels Encants, millora del transport públic, prolongació deltramvia, cobriment de la Gran Via fins el carrer Bilbao, i delssolars de Renfe a la Meridiana, etc. Demanàvem a l'ajunta-ment la redacció i aprovació d'un Pla d'Actuació a lesGlòries que contemplés el compromís de l'execució de lessolucions que han de resoldre les mancances denuncia-des, fixant calendari, previsió d'inversions i garantiesnecessàries.

La resposta a les al·legacions a la modificació del PGM ales Glòries ha estat insuficient i incompleta: s'han concretatnomés alguns equipaments. Hi ha hagut un lleu incrementdel nombre d'habitatges protegits. També l'elaboració del'estudi de mobilitat i l'estudi del cobriment del tram de GranVia reclamat. Pel que fa als altres plans ( demolició delsmurs del pas elevat i PMU del carrer Bolívia ) no hi hagutcap resposta.

Per tot això, varem dirigirdues cartes a l'alcalde expli-cant-li els motius de la nos-tra preocupació i li dema-nant-li una reunió per trac-tar-ho. Ves per on, encarano tenim contesta i això quela premsa diu que s'estàactuant amb l'acord de lesAA.VV. del sector.

Els dies 27 i 28 d'octubre esvan fer unes trobades ambveïns a la Farinera del Clot,amb l'objectiu de fer arribarla informació sobre els plansurbanístics al veïnat i obrir eldebat sobre la situació gene-rada. Les aportacions i l'inte-rès demostrat pels assis-tents va confirmar-nos quecal insistir en reclamar elcompromís de l'ajuntamentper efectuar les actuacionsque els barris reclamem.

En aquesta línia, el 30 de novembre, varem fer una concen-tració davant de la Farinera per anar a la seu del districte onse celebrava el plenari. La resposta a la intervenció delsveïns no va donar garanties de que serien escoltades lesnostres reivindicacions.

Hem d'insistir en que l'A.VV. de Poblenou, junt amb les deSagrada Família, Fort Pienc i Clot - Camp de l'Arpa, creiemnecessari i urgent un Pla per a les Glòries i que estem deci-dits a participar en el debat i a col·laborar perquè s'aprovi is'executi, sempre i quan inclogui les demandes dels barrisafectats, i que al mateix temps s'aprovi un Pla d'Actuació ales Glòries que fixi el compromís clar de l'ajuntament perdur a terme les actuacions necessàries que resolguin lesnombroses deficiències del sector de les Glòries.

redacció

La plaça de les Glòries


16

Sense sostre

Una realitat poc conegudai incòmode al poblenouEl Poblenou es posa moltes vegades com a exemple debarri en transformació i pioner en innovacions urbanísti-ques i tecnològiques. Aquesta opinió, molt discutible,amaga una realitat en alguns casos ben diferent. El dimarts7 de novembre, es va desallotjar 12 famílies amb nens inenes que es trobaven acampades al carrer Tànger ambBadajoz. El dia 1 de desembre, la guàrdia urbana va tornara desallotjar un conjunt de persones sense sostre quevivien en una de les naus de l'antiga fàbrica Metales iPlateria Ribera, davant el perill d'ensorrament del sostre,segons va informar l'Ajuntament.

La transformació urbanística, que en molts casos dónacobertura a guanys especulatius, no preveu situacions decol·lectius considerats marginals o realitats que no s'ajus-ten als paràmetres culturals majoritaris. Aquest és el cas deles prop de cent famílies, entre les quals hi eren les dotzedesallotjades, i que es troben en diferents assentaments alPoblenou. Les seves cases són caravanes, furgonetes onaus de fàbriques velles, que es desplacen en funció de lesseves necessitats o bé quan són obligats a marxar.

Pels volts de l'any 1998, diverses d'entitats com Quart Món,Ludoteca Gràcia Pont, SOS Racisme, algunes parròquies delbarri i la mateixa AVPN, a partir d'alguns desallotjaments ensvàrem preocupar per la situació d'aquestes famílies. Es vainsistir davant de les diferents administracions perquè s'elaboriun projecte d'actuació que tingui en compte les necessitatsd'habitatge, treball, escolarització i salut. Fins a l'octubre de2005, però no es va posar en marxa d'una manera seriosaaquest projecte impulsat per l'Ajuntament de Barcelona i laGeneralitat.

En l'actualitat, la cobertura sanitària, així com la escolaritzaciódels nens i nenes que fa més temps que són al barri, està bàsi-cament resolta. La situació, però, no és fàcil, i juntament ambla manca de recursos hi ha la poca col·laboració dels mateixosafectats pel component cultural i la seva manera de viure.

És una situació incòmoda a ulls de molts veïns i veïnes delbarri. Han d'anar a buscar l'aigua a les fonts públiques, ferles seves necessitats fisiològiques on poden, i la majoriadels casos els mateixos assentaments no tenen les míni-mes condicions de salubritat i seguretat exigibles. El pro-jecte no preveu cap assentament temporal per a aquestesfamílies. Creiem que és un error. En moltes ciutats europe-es, amb una problemàtica semblant, han instal·lat el que esdenomina un campament de pas, on hi ha el mínim indis-pensable -aigua, llum, serveis- perquè el temps que duri laseva estada puguin fer-la amb un mínim de dignitat.Evidentment que s'haurien d'establir unes normes perquèno es transformés en un assentament permanent amb elperill de transformar-se en un gueto.

La situació s'agreuja si tenim en compte que l'ordenançad'ocupació de la via pública regula la prohibició d'acampa-da. Això dificulta encara més el treball que s'hagi de fer iprovoca una situació d'il·legalitat i inseguretat permanents.

Creiem que les entitats que atenen directament aquestscol·lectius i les institucions han de treballar plegats.Contràriament pot passar com a l'últim desallotjament, queles institucions es van assabentar del fet un cop succeït.Entenem que sense ser professionals, cadascú però desde la seva responsabilitat, hem d'aconseguir eradicar situa-cions de marginalitat i de pobresa. Com a AVPN hem d'a-tendre la part de conflicte que es pugui generar amb laresta de veïnat del barri i aconseguir un bon clima de con-vivència.

Manel Andreu


Desallotjament de la makabraEl 20 de novembre efectius policials van desallotjar elcol·lectiu La Makabra, que tenien ocupada una antiga fàbri-ca propietat de Giralt Miró a les confluències dels carrersTànger i Àlaba. En el moment del desallotjament hi haviadins 108 persones. No hi ha hagut incidents a causa del'actitud pacífica dels ocupants davant un fort desplega-ment policial. Des de l'AVPN volem manifesta que hem tin-gut contacte diverses vegades amb aquest col·lectiu, quees dedica bàsicament a activitats de circ. Ha ofert jorna-des de portes obertes al barri per mostrar les sevesactivitats i en moltes ocasions ha donat suport actiuen la lluita a favor de Can Ricart. Per això lamentemels fets per la prepotència i la falta d'avís, i tambéperquè l'administració municipal no ha estat sensi-ble a l'hora de trobar un espai alternatiu perquèdesenvolupessin les seves activitats artístiques.Reproduïm el comunicat de premsa que l'AVPN hafet arribar als mitjans de comunicació:

L'AVPN, amb el suport de la Favb, vol manifestar laseva indignació per la manera com es va fer el des-allotjament del local la Makabra, sense previ avís i ambun procediment per la via penal, com si les personesque feien funcionar aquest espai cultural fossin delin-qüents.

Volem recordar l'activitat cultural que desenvolupa laMakabra, un espai obert al barri i a la ciutat; han parti-cipat activament en molts actes, cedint les seves inta-lolacions al veïnat i donant suport a la lluita per salvarCan Ricart.

Ens consta que s'havia demanat ajuda a les adminis-tracions per buscar espais alternatius sense que finsara s'hagi trobat cap solució.

Lamentem que iniciatives autònomes i autogestiona-des com la de la Makabra no trobin el suport necessa-ri, especialment en una tema relatiu a un art, el circ, tanmancat d'espais adequats per al seu desenvolupament.

Demanem que les administracions siguin sensibles aaquestes necessitats i prioritats i trobin solucions persobre d'interessos especulatius i immobiliaris

Xantala es un nou Espai Infantil i Familiar pera nens i nenes d’1 a 5 anys que iniciarà va

obrir les seves portes el passat setembre.Aquest espai ha sorgit de la iniciativa demares amb inquietuds per l’educació delsseus fills. Xantala vol oferir una alternativade qualitat a les escoles bressols i ludote-

ques de Poblenou amb un equip multilingüeamb l’anglès com una llengua d’ús quotidià.

Es seguirà una línia de treball activa i basadaen el respecte als infants. Volem que els pares participini oferir serveis a les famílies. Matricula oberta. Més infor-mació al tel. 637516330.

També oferim tallers extraescolars per a infants de 4 a 11anys (Expressió Corporal i Yoga i Plàstica creativa), Pinturacreativa per a infants de 2 anys i famíliars i Yoga per amares.

Curs de preparació al part i postpart i Espai de Criançafamiliar per a nadons de 0 a 1 any. Més informació al tel.933005705.

17

Notícies


18

Breus

Inici de les obres del metroDesprés d'una espera inacabable de molts mesos, lesobres del metro a la línia 4 han començat aquest mes denovembre. Tots sabem les vibracions que es produeixen entota la llargada del carrer Pujades quan passen els dife-rents trens del metro, i sobretot els veïns i veïnes que viuenen aquest carrer. L'AVPN i la Comissió de Seguiment cele-brem el començament de les obres després de molts assa-jos per encertar una solució idònia que posi fi a les molès-ties del veïnat. El projecte que ens va lliurar la direcciógeneral de ports i transports té un pressupost de 8.608.000milions d'euros i un termini d'execució de 13 mesos, i com-prèn el tram que va des de l'estació de Bogatell fins a Selvade Mar. L'AVPN i la Comissió d'afectats farem un seguimentde les obres perquè es compleixin els terminis establerts is'elimini definitivament les molèsties que el pas dels trensocasionen al veïnat.

redacció

Veïns del carrer vidal i valencianoEn el número 45 de la revista Poblenou, explicàvem lasituació dels veïns del carrer Vidal i Valenciano en què unasentència de l'Audiència Provincial de Barcelona decidia afavor de la propietat, Four Time SL. Aquesta sentènciadetermina que la casa on viuen està en ruïna. La sentènciaera en segona instància, ja que la primera l'havien guanyatels llogaters, però la propietat hi havia presentat recurs. Elsllogaters, 6 famílies actualment, ja han rebut l'execució desentència on se'ls comunica que l'1 de febrer del 2007 hande deixar els habitatges sense cap tipus d'indemnització.Considerem que, en aquest cas, la justícia ha fet la feinabruta de la immobiliària, estalviant-se de fer pressió perquèmarxin i especular amb el solar. Així que vàrem estar infor-mats d'aquest cas, el maig de 2006, ens posàrem en con-tacte amb el Districte i el Patronat Municipal de l'Habitatge,i els mateixos afectats van fer una bona difusió de la sevaproblemàtica als mitjans de comunicació. No hi ha mésalternativa que trobar un habitatge alternatiu a aquestesfamílies. Indigna, però, que el cost que això representa l'ha-gin d'assumir les administracions , en definitiva, tots els

contribuents, mentre que la propietat té el màxim de bene-fici sense aportar res a aquesta situació. Caldrà veure comes resol aquest cas. Tots reclamen un habitatge de lloguerassequible a les seves necessitats i alguns ja han manifestatque no acceptaran que sigui a qualsevol lloc. El barri on hanpassat la major part de la seva vida tira molt i és on la famí-lia més jove tenen els seus fills, que estan escolaritzats.

Manel Andreu

Voluntat de dinamitzarel comerç de barriEls comerciants del nou tram de vianants del carrer MariàAguiló, entre Pere IV i Llull, volen aprofitar aquesta reformaper donar un nou impuls dels seus productes. Per això, hanmuntant activitats obertes al barri els dissabtes al matí,entre els carrers Pallars i Llull. Celebrem aquesta iniciativaper un doble motiu. Es guanya espai per als vianants i espotencia el comerç de proximitat. Creiem que el Poblenouestà guanyant en aquesta aposta i ho veiem en la revitalit-zació del mercat del Poblenou, l'eix comercial Marià Aguilói les iniciatives que s'estan fent a la mateixa Rambla delPoblenou.

redacció

El jutjat d’instrucció no troba pro-ves de delicte en l’incendi que vaafectar dues naus de Can RicartHem rebut l'AVPN una notificació del jutjat d'instrucció núm.24, amb data de 28 de setembre, on se'ns comunica elsobreïment provisional de la denúncia que l'AVPN vàremfer sobre l'incendi de Can Ricart. Concretament diu "De lasactuaciones practicadas no aparece debidamente justifica-da la perpretación de delito que ha dado motivo a la for-mación de la causa por lo que, de acuerdo con lo dispues-to en el artículo 779-1-1ª en relación con el articulo 641, 1ºde la L.E. Criminal procede acordar el sobreseimiento pro-visional de las presentes actuaciones".

redacció

Al·legacions presentades al pla de patrimoni industrial

FARMÀCIA LOPERENA GIRÓTEL 93 307 15 17

MARIÀ AGUILÓ / PUJADASDERMOFARMÀCIA

FÓRMULES MAGISTRALSHOMEOPATIA - FITOTERÀPIADIETÈTICA - ELIXIRS FLORALS




Documents

Poblenou sencer Can Ricart íntegre · desembre2006 #47 Poblenou sencer Can Ricart íntegre Divisió de barris Pla de desenvolupament comunitari L'habitatge social arriba en comptagotes