El poema objecteEspai i volumNúria AlberchOriol Martínez Pajuelo

1 Pluja d’idees

1.1 Llistat d’objectes­Radio (sel) ­Coixí ­Tisores­Candau ­Casette ­Tiquet de tren (sel)­Caixa ­Endoll ­Perruca­Bossa ­Telèfon ­Nina (sel)­Samarreta ­Bossa ­Creu­Llibre ­Bombeta ­Poma

1.2 Selecció d’objectes i anàlisi

1.2.1 Radio

Forma: rectangular i regularColor: negreTextura: llista i de plàsticMida: mitja

Anàlisi funcional: és un objecte que serveix per difondre informació enaudio.Anàlisi denotatiu: ens recorda al passat ja que desde l’aparició deltelevisor s’ha quedat més aviat obsoleta. És com la boca del món ja quedifón informació a grans radis.

1.2.2 Nina

Forma: té forma humana, d’una noiaColor: carn i cabell rosTextura: llisa, de plàstic, i amb cabell alcapMida: mitja

Anàlisi funcional: serveix per jugar, es potvestir, fer­la caminar, i fer­la interactuaramb altres joguines.Anàlisi denotatiu: és clarament un signede sexisme. Sempre s’asocia a que lesnenes han de jugar amb aquests tipus dejoguines, i sempre té accesoris com la cuina, i pocs cops treballa perquèes sobreentén que la seva parella la manté. Exteriorment, té un cosimpossible, perfecte d’unes mides reduides que fa que desde petits jaens inculquin patrons de bellesa.

1.2.3 Bitllet de tren

Forma: rectangularColor: taronjaTextura: llisa, és de paperMida: petita

Anàlisi funcional: és una targeta que ens permet validar i identificar­nosper poder viatjar en tren, és la proba conforme hem pagat el nostre viatgei podem passar­hi.Anàlisi denotatiu: és un signe de viatge, de canvi, de passat i de futur.

2 Joan Brossa

­Brossa va ser un poeta català que va marcar diferència en vers elsaltres poetes ja que no feia poemes escrits, feia poemes visuals,objectes amb nous significats, inutilitzats o transformats per tenir un nousentit. Això li va permetre descatar. Amb els seus companys degeneració,  Joan Ponç, Antoni Tàpies, Modest Cuixart y Joan­JosepTharrats va crear la revista “Dau al set” que era una revista artística de laèpoca i que va durar molts anys. Ens ha deixat una gran herència depoemes objecte.

3 El treball

3.1 Procés­Vaig començar pensant objectes que poder fer, i em van venir unes

poques idees, però cap d’elles era suficientment bona, així que vaigseguir pensant. Em vaig centrar en l’idea de la nina i vaig donar­li voltes, ivoltes durant dues setmanes, però cap idea em convencia, així que sensevoler­ho, en un comentari se’m va acudir el meu poema objecte, unapeana, buida, amb el simbolisme del temps, de la realitat, de l’espai.

3.2 Significat­El poema és simple, una peana, sense res a sobre, i amb una

etiqueta, com si d’una obra es tractés on fica “Temps”, que és el títol delmeu poema objecte. Els temps corre, el temps som tots, és tot, tot el queenvolta la peana, tot el que passa al món és el temps i l’espai. He intentatexpresar una idea abstracta d’una manera molt simple i que fa pensar. Potser per algú altre, la idea de “Temps” i una peana buida li suggereix altrescoses i es treuen altres significats, qui sap, la meva idea ha sigutrepresentar el temps, el que no es pot tocar, i el que no es pot veure, apartir d’això que cadascú pensi el que vulgui...

3.3 Peça final

4 Conclusió i final­Fer el treball m’ha agradat, però trobo que l’entorn per pensar no ha

sigut l’adequat per pensar un poema objecte i que tingui el significat i laforça que ha de tenir, ha de venir sol, pel carrer, fent un café o escoltantmúsica, però no en una classe devant d’un full, perquè així (personalment)només em bloquejo. M’ha agradat fer­ho, i també ho he fet amb una certatristesa perquè és el penúltim treball d’”Espai i volum”. Crec que l’error

d’aquest treball ha sigut el temps, i limitar la pluja d’idees a un full dinsd’una aula.