Upload
others
View
6
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
POEMES GUANYADORS – JOCS FLORALS 2017
1A ESO – ELENA PICHARDO
IMPOTÈNCIA
Impotència és voler però no poder,
és tenir el got però no poder beure-te’l,
és saber-ho però tenir massa por de dir-ho,
és adonar-te, mentre caus,
que possiblement ets en un somni,
i mai no en podràs despertar.
És saber que, per no tenir valentia, força i coratge,
mai no arribaràs a saber si la barqueta desfeta
on viatjaves en aquell mar salvatge,
arribarà al seu destí.
O si la tempesta no acabarà,
i tindrà un tràgic final.
És perdre’t en el marró cafè dels seus ulls
i adonar-te que no podràs beure-te’l,
és no deixar ni un segon de tenir-lo al cap,
és veure que el temps passa i,
malauradament,
les coses no canvien,
i tu no hi pots fer res.
Elena Pichardo
1r B ESO - IRENE GÓMEZ
QUI ETS?
Com una rosa de bonica...
com la neu, la seva pell,
com el sol, els seus ulls.
L’arc de sant Martí, la seva alegria;
com una gota d’aigua, la seva tristesa,
com dues prunes, les seves galtes.
El mar, la seva intensitat.
Qui ets?
El món, que cada vegada m’agrada més.
1C ESO – EMELY SOLORZANO
I PENSAR...
I pensar que només eres un conegut,
que només eres un amic,
amb les coses que hem viscut...
amb les coses que hem sentit...
amb els moments divertits...
amb les baralles sense sentit...
I pensar, només pensar,
com tothom fa...
2A ESO - NÚRIA PANIAGUA
MÓN DE PLÀSTIC
Vull sortir d’aquest món de plàstic.
No vull ser una nina.
Vull estar viva.
El titellaire m’odien,
perquè soc diferent,
perquè no soc una més.
Si soc nina, seré feliç?
Seré de plàstic,
estaré buida...
Si no soc nina, estaré bé?
Estaré sola?
Ningú no m’estimarà?
No seré nina!,
per poder ser com soc,
per poder-me estimar.
2A accèssit - VÍCTOR FERNÁNDEZ
PERDUT
Com qui viu sense lògica,
camino sense rumb,
perquè qui no corre, vola,
i tot és borrós com el fum
Trobar el camí,
caminant i somniant.
Trobar el camí,
que em segueix esperant.
Massa ràpid,
és com una il·lusió.
Res del que faig no té sentit,
la meva perdició.
Fer-ho o no,
no sé què escollir.
Només sé desitjar
que tot torni a ser com ahir.
És més fàcil del que em penso.
L’home ha confós el seu camí.
Quan el foc es fon amb el gel,
trobo el meu destí.
2n B ESO – LIA COSTA
TU
Amb tu em sento diferent,
amb tu torno a ser,
amb tu tot té sentit.
Amb tu puc començar a estimar,
amb tu ric sense parar,
amb tu sóc feliç.
La vida és molt més senzilla,
si estic amb tu.
2n C ESO - YAIR ARBONDO
SENSE TÍTOL
Creuen muntanyes, esperançats,
protegits pel l’Àngel cec.
Tenim la porta oberta, però busquem la clau.
Busquem pau, però aclamem crits de guerra.
Travessem mars, per ser enfonsats.
L’última paraula no és nostra,
però podem definir-la.
Ens escolten i callen, cridem i corren.
Dona’ns la veu muda que tots escoltem,
però ningú reconeix, que crida PAU.
3A – ARIADNA LLIGONYA
OBSOLÈNCIA
Eres una d’aquelles novel·les
que s’han de llegir fins al final,
diverses vegades.
Eres la forma mètrica de les paraules
que jo xiuxiuejava en somnis...
Com un esperit aspre,
que distorsiona el món.
Eres les vies del tren,
d’una estació sense parada,
igual que la tardor.
Novembre va ser una tempesta de neu
i cap del nostres “nosaltres”
passats i no presents,
en estampida i furiosos
van parar l’hivern;
I des d’aleshores
som neu.
Però tu ets una caixa de música,
concretament, la meva preferida.
ARMISTICI
Acabes d’aterrar
i ja has esclatat en el món,
una espècie de pau armada.
Jo, fa temps que em vaig quedar sense versos,
així que proposo la fugida més deshonesta i covarda
mai la història ha viscut.
Vull que saltem les ratlles de la nostra síndrome crònica
d’abstinència imperdonable i se’ns descongelin,
al final, els dits.
O bé esclatem d’una vegada per totes en flames.
I així, almenys, l’hivern deixarà de fer-nos mal.
No tens ni idea del que crema el gel.
3B ESO – NATÀLIA VITORIA
IMPERFECTE
Imperfecte, quan les teves mentides fan riure.
Imperfecte, quan no somrius i et dic t’estimo.
Imperfecte, quan deixes de ser tu.
Imperfecte, quan plores llàgrimes immerescudes.
Imperfecte, perdre’t sense poder-te acomiadar.
Imperfecte, sempre que no et diuen com n’ets de bonica.
Imperfecte, quan diuen que no ho ets.
PERFECTE, tal com ets.
3C ESO - NATÀLIA LÓPEZ
UN CAMÍ PERDUT
Un dia més.
Per què no hi ets?
Potser siguis tu,
la buidor que sento
quan te’n vas.
I potser a mig camí,
t’aturaràs i em diràs
que et quedes amb mi.
O potser no,
potser segueixes caminant,
sense veure’t tornar.
4A ESO – JÚLIA PALOMINO
LLIURE
Una, dues, tres,
quatre, cinc, sis,
set passes,
i una pedra.
Gira a l’esquerra,
una tanca;
gira a la dreta,
un forat.
Enrere, mai, mai.
No és una opció.
I endavant?
Maleïda pedra!
No hi ha sortida.
Tot pas prohibit,
tancat, barrat,
tapat, impedit.
Espera... i amunt?
Desconegut. I?
Salta, salta, salta.
Comences a entendre-ho.
Més alt, més alt;
amb més força;
torna-ho a intentar.
De sobte, flotant...
Hi ha sortida?
Sí, amunt!
Vola, el cel és il·limitat
I tu ets lliure.
4A ESO accèssit – ARNAU MOLINA
FERIDA DE COR
Mirada perduda,
Ànima de lli,
Rosa dels vents,
Tren per fugir,
Aigua de sentiments.
Obres la porta,
Mes no la creues:
Imagines, t’espanta;
T’amagues, recordes.ç
Sento el que dius.
Ensumo la foscor.
T’odio de cor.
M’obligo, gaudeixo,
Obrim la ferida,
Lliurem la guerra,
T’estimo de cor.
4B ESO – ÒSCAR MAYORDOMO
NÉIXER Què hi faig aquí?,
no hi veig.
Només tinc un sentiment.
Què deu ser això?
Obro els ulls,
només veig una llum,
soroll de fons
i angoixa al cor.
Què és tot això?
No sé qui sóc,
Per què estic aquí?
Com hi he arribat?
Ara ha començat...
no sé quant durarà.
Què em pot passar?
Qui m’estimarà?
La vida s’ha iniciat ,
no puc parlar,
només plorar i cridar,
sí que puc estimar.
Aquest sentiment és molt fort,
tan petit com és el meu cor.
Acaba de començar, però... quan acabarà?
4B ESO accèssit – AYMAN ABBOU
LA MORT
En la vida d’una persona només n’hi ha una.
No n’hi ha cap altra.
Pot estar lluny,
pot estar a prop...
però quan ve, ho fa de cop.
No és visible, sinó que és invencible.
Pot ser subtil.
A vegades, directa.
Pot donar-te descans, o allunyar-te dels teus germans.
De vegades es traïdora,
sovint et sorprèn...
No se sap si és jove,
no se sap si és vella.
Només... que ningú pot amb ella.
4C ESO – HUGO MUÑOZ
L’ESTRELLA QUE MÉS BRILLA, Hugo Muñoz (4C)
Em costa imaginar
que ja no ets aquí.
Un dia et vaig poder mirar
i al següent ja sols et podia recordar.
Te’m fas present cada dia,
i jo, mentrestant, sabent que mai més
et tocaré,
t’abraçaré.
Recordar el passat
em fa pensar en tu.
La meva infantesa
vàrem compartir.
Ignoro si m’oblidaràs
però pots estar ben segur
que jo et recordo cada matí.
I em pregunto si allà on ets
em cuides
em vigiles
i em protegeixes
tal com feies abans.
Sabent que ets lluny,
et sento tan endins,
et sento tan a prop.
Que fins que no perdi
els nostres records,
mai a la vida
seràs mort.
A la nit
miro el cel
i em fixo
en l’estrella que més brilla.
I em dic:
t’enyoro,
et recordo,
et penso.
Una llàgrima recorre la meva galta
pensant en tu,
per no haver-te dit
tot el que sentia.
No sé si m’escoltes
o no,
però t’ho diré ben clar:
T’ESTIMO!