6

21 DE JUNY DEL 2012

Avanament editorial D. Sam Abrams

OH, SEGLE... DELIRANT!

L

La poesia de Llus Urpinell

a poesia s un art molt resistent. Ha resistit els embats del pas del temps. Ha resistit els canvis dpoca i desttica. Fins i tot, ha estat capa de resistir el descrdit social i el desinters del pblic lector. A ms, la poesia t incorporat un sistema extraordinari dautocorrecci que permet que detecti i eviti extrems inadmissibles. Quan la poesia est a punt de crrer el perill dencarcararse, danquilosar-se, es dispara automticament aquest mecanisme soterrat dautocorrecci que la salva de labisme. Un exemple ben clar de laccionament del mecanisme en qesti el podem trobar en el mn de la poesia anglonordamericana a linici del segle XX. Al final de lpoca victoriana, la poesia en llengua anglesa havia arribat a uns lmits intolerables de retoricisme, sentimentalisme, banalitat i autocomplaena. Calia reaccionar i mirar de redrear la situaci. La soluci no es va fer esperar gens. Lany 1912 va nixer a Londres el moviment imagism, que va trigar menys dun any a arribar als Estats Units. Els dos lders indiscutibles del moviment, a les dues bandes de lAtlntic, van ser Ezra Pound, des de Londres, i Amy Lowell, des de Boston. Els imagists es van proposar salvar la poesia dels abusos letals del victorianisme, i el remei que van receptar era tan ambicis com simple: refundar del tot la poesia. En diversos manifestos i textos terics que van publicar entre el 1913 i el 1916, els imagists van definir els trets caracterstics del poema prototpic del moviment: havia de ser breu, concentrat i precs; havia de girar a lentorn de la recreaci o evocaci duna sola imatge; no podia contenir cap paraula sobrera o innecessria; havia de treballar amb

Us oferim el prleg que Sam Abrams ha escrit per al poemari Neons, publicat per Emboscallla llengua comuna; havia de comunicar idees directament relacionades amb la realitat ms propera, sense vaguetats ni transcendentalismes; havia demprar el vers lliure, i havia de tenir un ritme basat en el sincopament de la frase musical. El moviment imagism ens ha llegat alguns dels versos ms icnics de la modernitat. Aquest s el cas del famosssim poema, sense ttol, de William Carlos Williams (1883-1963), que nosaltres coneixem com El carret vermell, publicat al seu llibre Spring and all (La primavera i tot), lany 1923: XXII Tantssim depn / dun / carret / vermell / esmaltat amb aigua / de pluja / al costat de les gallines / blanques.

Pel Dr. Williams, moltssimes coses depenen de la nostra percepci ntida, clara i profunda de la realitat ms propera. Per comenar, en depenen la llengua, la poesia i lart. Pels imagists el primer pas cap a la refundaci de la poesia era una redefinici del contacte directe amb la realitat. El contacte renovat amb la realitat havia de ser el punt de partena dun llarg procs de resensibilitzaci de la conscincia i de lintellecte. La visi de Williams no va caure gaire lluny de les idees filosfiques dEdmund Husserl (1859-1938) i la fenomenologia. Prcticament, cent anys desprs, novament en un tombant de segle, la poesia ha tornat a la zona de perill i necessita autocorregir-se. En un intent desesperat per mantenir el seu prestigi social, ja mig perdut, la poesia ha renunciat a la seva funci de dotar el mn dordre i sentit, i sha lliurat al populisme i al culte de la facilitat. Una altra vegada, hem arribat a una situaci lmit i cal un revulsiu que faci reaccionar la poesia i faci funcionar el mecanisme dautocorrecci. Per mi, el nou llibre de Llus Urpinell-i-Jovani (Barcelona, 1953, giovanniludwig@ gmail.com), Neons, es pot considerar tranquillament una creaci artstica que vol ser un element revulsiu que t la missi fonamental del redreament de la poesia. A la manera dels imagists, Urpinell ha fet taula rasa dels excessos de la lrica actual per mirar de refundar-la. Per aquest motiu, seguint el mestratge explcit dIshikawa Takuboku (1886-1912) i Carles Riba (1893-1959), Urpinell sha cenyit a les dues formes japoneses per excellncia: el haiku i el tanka. De fet, Neons s una suite o seqncia de 50 haikus i

tankes barrejats. De Takuboku, Urpinell nha heretat la voluntat infrangible de modernitat i reactualitzaci de la tradici, i, de Riba, la voluntat ordenadora i cognitiva del vers. Neons no s un exercici de nostlgia, dantropologia o de turisme potic. Neons s un llibre tens, dens, combatiu, contemporani, incisiu, crtic i brutalment irnic. El nostre poeta ha redut el seu discurs a 14 sllabes, pel que fa al haiku, i a 26, pel que fa al tanka, diferentment del que havia marcat el cnon ribi, seguit, obedientment, per poetes de la talla de Mrius Torres, Rosa Leveroni i Salvador Espriu, entre daltres. Urpinell desenvolup aquesta revolta formal, lany 1988, arran dun viatge que fu pel Nord de lEstat francs, i la bas en la tradici mtrica catalana. Lany segent, la sistematitz i lexemplaritz, conjuntament amb els poetes Joan Noves I Jordi Vintr, en el primer llibre-pster desplegable de la cultura catalana, Tankes de Pars, que public Edicions Anglo-catalanes, SA, de qu ell havia estat fundador i de qu, aleshores, era president. Urpinell utilitza la forma del haiku i el tanka com a mitj discursiu per fer-nos saber tota una srie de coses: la poesia actual necessita ms ordre i forma, ms concentraci, ms precisi expressiva, ms altes dosis de realitat, ms contingut, una crrega crtica i autocrtica contundent..., necessita ser ms autntica, ms vital i ms intensa...; en definitiva, encara que sembli una tautologia, la poesia actual necessita tornar a sser poesia, poesia de deb. Neons restitueix els llenols que la poesia catalana actual ha anat perdent en les successives bugades a les quals ha estat sotmesa perqu es torns cada cop ms blanca i ms inspida. Urpinell carrega contra aquelles qestions que entorpeixen el funcionament correcte de la societat: el materialisme, lindividualisme exacerbat, la corrupci poltica, la lluita pel poder, la hipocresia, la pretensi... Exalta tot all que enriqueix la nostra existncia: la conscincia, el pensament, la reflexi, la capacitat crtica, la capacitat del joc, el sexe, el plaer, la recerca de la felicitat, el pas del temps, la cultura, lart... I, sobretot, Urpinell reivindica la fora i el poder de la poesia per dir la vida i, doncs, per direccionar-la o redireccionar-la.