el reportatge 2

4

5

7

L’ESFORÇ DE PRESERVACIÓ DELS ESPAIS DE COSTA

INTERVENCIONS QUE MILLOREN L’OCI I PRESERVEN LA COSTA CATALANAdebat

LA COSTA BRAVA: PRESENT I FUTUR

sostenibilitatARQUITECTES PER LA SOSTENIBILITAT AUS

opinióORIOL NEL·LO

MARIA RUBERT DE VENTÓS

ARQUITECTURAAL LÍMIT DEL MAR

aàarquitectària

Pla

tja L

larg

a de

Sal

ou (T

arra

gona

). A

rqui

tect

es: J

ordi

Bel

lmun

t i X

avie

r A

ndre

u. A

rq. A

ssoc

iats

. -N

úmer

o 8.

Jul

iol 2

005

Una publicació del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

2 arquitectàriaaà LA PROTECCIÓ DEL LITORAL CATALÀ

COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA DEGÀ: JESÚS ALONSO I SAINZ I SECRETARI: JORGE OZORES MARCO-GARDOQUI I TRESORER: JOSEP MARIA GUILLUMET I ANÉS I PRESIDENT DEMARCACIÓ BARCE-LONA: JORDI LUDEVID I ANGLADA I PRESIDENT DEMARCACIÓ GIRONA: JOSEP RIERA I MICALÓ I PRESIDENT DEMARCACIÓ LLEIDA: PERE ROBERT I SAMPIETRO I PRESIDENT DEMARCACIÓ TARRAGONA: JORDI BERGADÀ I

La costa catalana, des de les Terres de l’Ebre fins al cap de Creus, con-forma una de les orografies més belles i peculiars del mediterrani. El lito-ral català ha experimentat els efectes, ja coneguts, al llarg de la segonameitat del segle XX, de la creixent activitat humana: l’explotació pesquerai l’agricultura han estat substituïdes per una intensa activitat turística i deserveis que s’ha traduït, amb més o menys intensitat, en el consegüent de-teriorament del territori.

Després de dècades de pressió edificatòria i turística, les alarmes pel con-sum del territori han evidenciat la necessitat d’una reorientació en l’ús dellitoral. El congrés Debat Costa Brava, organitzat l’any 2004 per la Demar-cació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, va reunir els prin-cipals agents implicats (ajuntaments, urbanistes, promotors...) amb l’ob-

jectiu de radiografiar la realitat del litoral gironí i suggerir futures actuacions.

Les administracions han legislat mesures per atenuar la pressió sobre elterritori i protegir els paratges naturals: així, el recent Pla Director Urba-nístic del Sistema Costaner aprovat pel Parlament de Catalunya pretén pre-servar el litoral i evitar la urbanització del sòl costaner verge. En aquest sen-tit, les administracions estan facilitant l’adequació i la millora del front marítima través de processos d’intervenció paisatgística. En aquesta publicaciópresentem alguns dels projectes d’intervenció al front marítim que han tin-gut incidència en la recuperació de la costa catalana i la preservació del’entorn natural. Maria Rubert de Ventós i Oriol Nel·lo també col·laboren enaquesta reflexió i conformen aquest suplement amb sabor de naturalesa,mar i costa.

PRESERVAR LA COSTA, UNA OBLIGACIÓ DE TOTSJESÚS ALONSO I SAINZDEGÀ DEL COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA

litoral s’ha incrementat gràcies als programes im-pulsats des de l’Administració central, la Generalitatde Catalunya i els ajuntaments que han vist la ne-cessitat de frenar la pressió edificatòria sobre la cos-ta preservant el medi natural i reordenant els margesde costa per garantir la qualitat en l’oferta turísticade platja. Les intervencions sobre trams definits esreparteixen al llarg de tota la franja costanera cata-lana, més de 675 quilòmetres d’una geografia moltcanviant, des del Coll de Balitres (Portbou) fins ales Cases d’Alcanar. En aquest reportatge es pre-senten algunes de les actuacions d’arquitectura mésrecents.

Tractament de zones verdes a Caproig A pocs quilòmetres de la cala Calafató, trobem unun espai natural costaner intervingut en el marc d’unprojecte urbanístic, en aquest cas el pla parcial Cap-roig, al municipi de l’Ampolla, obra dels arquitectesi paisatgistes Michèle Orliac i Miquel Batlle. La inter-venció pretén conservar al màxim el paisatge autòc-ton (garrofers, herbes salvatges, murs de pedra quedividien els camps d’oliveres, etc.) i conduir els ban-yistes per camins i places a través d’un paisatge agrí-cola abandonat i que acull una nova promoció ur-banística.

Cales i zones verdes a l’AmetllaL’arquitecte Manuel Ruisánchez firma el projecte d’a-dequació de l’àrea costanera situada entre l’actualport de Sant Jordi d’Alfama i el camí de ronda prò-xim a la cala Calafató, a l’Ametlla de Mar (Tarrago-na). El projecte, que recupera un tram litoral per al’ús públic i que al mateix temps ordena una àrea re-sidencial privada, permet millorar la circulació de via-nants per camins de fusta i places enjardinades prò-ximes a la costa. Aquesta intervenció, seleccionadaals premis FAD 2005, destaca per l’esforç de pre-servació de l’entorn paisatgístic i realça cada part dela intervenció a partir de la vegetació autòctona (gar-rofers, figueres, oliveres, palmeres, etc.).

Platja Llarga i platja de Llevant, a SalouEl municipi de Salou rep, cada any, milers de turis-tes disposats a disfrutar de les platges i els equipa-ments d’oci. Durant els mesos d’estiu, la poblacióaugmenta un 400%, per la qual cosa la pressió d’u-suaris és forta. És evident la necessitat d’ordenar lafranja marítima, especialment les platges, per garantirla qualitat de servei i dels equipaments públics. A Sa-lou destaquen dues intervencions recents sobre lafranja litoral: la platja Llarga i la platja de Llevant.

PASSA A LA PÀGINA SEGÜENT

A principis del segle passat, l’estampa que oferia ellitoral català era molt diferent de l’actual: l’àrea cos-tanera era considerada poc saludable, via d’arribadade traficants i estafadors, una font de conflictes ques’havia d’aïllar alçant muralles protectores i altres de-fenses militars. Aquesta visió va canviar anys més tard,quan es va començar a associar el paisatge costaneramb el temps lliure de vacances, cosa que va pro-vocar una sobreexplotació incontrolada durant dè-cades. Avui dia, la costa catalana ha vist reconegutsels seus valors paisatgístics i ambientals, s’ha con-vertit en un dels destins preferits per al turisme i re-presenta un dels motors econòmics del país. Les ca-da vegada més freqüents intervencions d’arquitecturaen àrees límit de la costa tenen com a objectiu ga-rantir la qualitat dels espais públics i al mateix tempspreservar el medi natural.

És en la dècada dels 60 que s’inicia la transforma-ció radical de la fesomia original de la costa catalana,a partir del boom del turisme i la consegüent cons-trucció de carreteres i parc immobiliari destinat a es-tiuejants i turistes. El resultat del fenomen, iniciat sen-se una planificació territorial que garantís la sostenibilitati la racionalitat del procés, va ser la degradació d’àm-plies zones de les àrees costaneres i l’impacte nega-tiu sobre el medi natural. No va ser fins ben entradala democràcia que les administracions van iniciar elmarc normatiu per frenar la voracitat constructora queesgotava la costa i al mateix temps van impulsar ac-tuacions concretes per recuperar platges, corredorsi paratges naturals d’especial interès, així com la cons-trucció de façanes marítimes als municipis del litoralo altres límits costaners.

Una mostra d’aquella primera etapa són els projec-tes de recuperació del passeig marítim de Gavà, elpasseig marítim de Sant Feliu de Guíxols, o el camíd’Empúries a l’Escala. Vint anys després d’aquellesprimeres intervencions impulsades des de l’Adminis-tració central amb la complicitat d’alguns municipis,la costa catalana ha anat recuperant cada vegadamés espais litorals. Són projectes que preserven elpaisatge natural, reordenen els fluxos de circulació(cotxes i vianants), dissenyen fronts marítims urbans,restauren antics camins, etc. Intervencions que, endefinitiva, permeten garantir la qualitat dels espais d’úspúblic costaners, siguin urbans o naturals.

En els últims anys l’esforç de recuperació del front

ARQUITECTURA DE CARA AL MAR

LAURA BAYOPERIODISTA

FOTO: LOURDES JANSANA

FOTO: LOURDES JANSANA

1 TRACTAMENT de zones verdes del pla parcial Caproig

1 ADEQUACIÓ del litoral a la cala Calafató

arquitectàriaaà 3LA PROTECCIÓ DEL LITORAL CATALÀ

MASQUEF I PRESIDENT DEMARCACIÓ L’EBRE: CARLOS VERGÉS I ALONSO I VOCALS: JORDI SARDÀ I FERRAN / SANTIAGO CERVELLÓ I DELGADO / JOAQUIM FIGA I MATARÓ / ELSA IBARS I TORRAS I COL·LE-GI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA Plaça Nova, 5, 08002 Barcelona I Tel.: 93 301 50 00 I Fax: 93 318 60 29 I www.coac.net / PUBLICITAT: Zeta Gestión de Medios. Tel.: 93 265 57 27

Ideada pels arquitectes Jordi Bellmunt i Xavier An-dreu i promoguda per GP Resort – Port Aventuraamb la participació de l’Ajuntament de Salou, l’ob-jectiu de la intervenció a la platja Llarga és la sevarecuperació com a àrea d’ús públic i la preserva-ció del paisatge autòcton. La platja, d’uns 800 me-tres de longitud, ha guanyat en accessibilitat i con-tinuïtat en tota la línia del mar, recupera i realça lanaturalesa de la zona (arbustos, pinedes, roquesvermelloses, etc.), estableix varietat d’usos i fixa elslímits entre els terrenys de promoció privada i àreapública costanera.

La veïna platja de Llevant ordena un espai d’altadensitat turística i el dota dels serveis necessaris perals banyistes, en una extensió de més d’un quilò-metre de longitud. El projecte, realitzat pels arqui-tectes municipals Josep M. Ferran i Lluís Serra, or-dena l’espai en passarel·les de fusta, làmines d’aiguai densa vegetació, i això facilita circuits de passeigpròxims al mar.

El passeig marítim de GavàJa a la província de Barcelona, a pocs quilòme-tres de la capital catalana, ens trobem amb eldelta del Llobregat, un entorn natural que pateixuna forta pressió urbanitzadora. L’arquitecta Im-ma Jansana va acabar, el 1993, una de les ac-tuacions de recuperació i preservació d’espai na-tural litoral dels primers anys de democràcia. Elprojecte es va definir a partir de la protecció dela pineda i les dunes originàries, de la utilitzacióde vegetació autòctona, del control i la incorpo-ració dels elements naturals i de l’aprofitamentdels vents per a la preservació de les dunes. Elprojecte evita elements amb connotacions dedisseny en favor d’aquells neutres, amb l’objec-tiu de potenciar els elements naturals.

Barceloneta i BadalonaPer encàrrec del MOPU i de l’Ajuntament de Bar-celona, els arquitectes Olga Tarrassó, Jordi Hen-rich, Jaume Artigues i Miquel Roig van realitzarla intervenció de caràcter urbà sobre un delsfronts litorals que la ciutat de Barcelona ha guan-yat al mar. El projecte va permetre la remodela-ció de l’anterior passeig i l’obertura d’un nou tramde 2,2 quilòmetres fins a l’escullera. Avui dia,aquest espai públic s’ha consolidat com un delsfronts costaners urbans amb més afluència depúblic. El projecte del futur passeig marítim deBadalona el firmen Olga Tarrassó i Julià Espinàsi inicia el somni d’un passeig marítim continu desde Barcelona cap al Maresme. El projecte con-necta el mar amb la ciutat a través de nous pas-sos sobre el tram ferroviari i crea nous espais pú-blics a la façana marítima.

Camins de ronda: la Fosca i S’Agaró L’excepcional orografia de la costa catalana ofe-reix un paisatge canviant de cales, platges, vege-tació i penya-segats que segueixen el mar a dife-rents altures. Alguns trams de costa tenen caminsque connecten els municipis amb la primera líniade mar, els anomenats camins de ronda. Des defa anys, el litoral català ha anat recuperant més de200 quilòmetres d’aquests camins. Per al 2007, laGeneralitat de Catalunya preveu recuperar 16 quilò-metres de passeig més, en una inversió de 4,5 mi-lions d’euros.

Entre els camins de ronda recuperats per a l’úspúblic a les comarques gironines trobem el pas-seig marítim de la Fosca, dissenyat pels arqui-tectes Josep Fuses i Joan Viader, que es va aca-bar l’any 1997. El passeig transcorre per la franjalímit de la costa, que defineix a partir de materialsautòctons (taules de fusta, sauló, pedra de Ban-yoles, etcètera) i l’ús de vegetació local (pins, xi-prers, tamarius i oliveres) per aconseguir un tramde via integrada al paisatge. El resultat és un ca-mí públic que permet vorejar la costa, obrir ac-cessos a la platja i establir una continuïtat fins alCastell de Sant Esteve.

L’Ajuntament de Castell – Platja d’Aro i el Ministeride Medi Ambient van impulsar la restauració del ca-mí de ronda de S’Agaró, tram d’un elevat valor histò-ric, paisatgístic i patrimonial, que es va confiar alsarquitectes Pere Riera, J. M. Gutiérrez, Josep So-torres, Montserrat Batlle i Barto Busom (RGA Ar-quitectes). El projecte, que va resultar finalista alsPremis d’Arquitectura de les Comarques de Girona2002, i als premis FAD 2002, prioritza la neteja i larecuperació del camí original, la consolidació demurs i baranes i la millora dels miradors i les placesa través de mobiliari urbà i il·luminació, sempre res-pectant el caràcter originari d’aquest vial històric.

D’Empúries a l’EscalaEn el marc del Pla Especial de Protecció d’Empú-ries, l’arquitecte Alfredo Fernández de la Regue-ra firma un dels primers projectes de recuperaciódel front litoral, datat el 1990. La intervenció, fi-nançada principalment per l’Administració central,estableix un recorregut al costat del mar que uneixel poble de Sant Martí d’Empúries amb l’àrea deles ruïnes grecoromanes. El projecte recupera elterreny de dunes de la costa, i al costat hi situauna passarel·la contínua per als vianants, mentreque retira la carretera per a la circulació dels cot-xes cap a l’interior.

VE DE LA PÀGINA ANTERIORFOTO: JOSEP MARIA FERRAN FOTO: LOURDES JANSANA

FOTO: JULIÀ ESPINÀS

FOTO: JORDI BERNADÓFOTO: LOURDES JANSANA

1 PLATJA de Llevant de Salou

1 PASSEIGmarítim de Gavà

1 PASSEIGmarítim de Badalona

1 CAMÍ DE RONDA a S’Agaró 1 CAMÍ D’EMPÚRIES a l’Escala

4 arquitectàriaaà LA PROTECCIÓ DEL LITORAL CATALÀ

1 VISTA D’AIGUABLAVA, a la comarca del Baix Empordà.

Un any després de la celebració del Debat Cos-ta Brava. Congrés: un futur sostenible, ha vist lallum la publicació que recull integralment totes lesintervencions que s’hi van fer. Ponències, comu-nicacions, taules rodones, conclusions, etc. Unllibre de referència que fixa la situació actual de laCosta Brava, diagnostica els seus problemes iapunta línies de treball de futur.

El Debat, que va tenir lloc durant quatre caps desetmana de la primavera del 2004, es va plante-jar des d’una òptica clarament pluridisciplinària,creuant les mirades de tots i cada un dels as-pectes que incideixen en el fenomen de la Cos-ta Brava: aspectes urbanístics, de creixement,paisatgístics, de model turístic, d’infraestructu-res, econòmics, etc. El debat va adoptar com alema Un futur sostenible, amb la voluntat d’estu-diar un nou gir per reconduir el desenvolupamenturbanístic cap a nivells més raonables, d’acordamb la sensibilització social respecte al medi il’entorn natural i amb pautes de desenvolupamentsostenible, en contrast amb la febril activitat edi-ficativa dels últims anys. Per això la sostenibilitatno només va ser el lema, sinó també l’eix al vol-tant del qual van girar les aportacions i, particu-larment, les conclusions del congrés.

El Debat tenia la referència històrica del convocatper la revista Presència la tardor del 1976 i or-ganitzat per una sèrie d’entitats gironines. Aquellva ser un debat produït en un moment històric ien un entorn social molt més difícils i en què l’es-perança de futur es va dipositar en la recupera-ció dels mecanismes democràtics de gestió.

El debat d’aquest any, el nostre Debat, va acon-seguir un ampli ressò ciutadà que va ser possiblegràcies a una sèrie de professionals de diversoscamps que el van enriquir amb la seva tasca or-ganitzativa o amb les seves ponències i comuni-cacions. Però també va basar el seu èxit en unampli ressò dels mitjans de comunicació i, so-bretot, en la participació d’un ampli sector de ciu-tadans d’aquest país que van voler deixar en sus-pens el seu dia a dia per implicar-se en un temade tanta significació i transcendència.

Tot plegat, junt amb la permanència de la CostaBrava com a tema de debat d’interès ciutadà ipolític (recordem la polèmica sobre l’anomenatturisme de borratxera o les accions legislativesque el nou govern ha continuat impulsant), no famés que parlar-nos de l’oportunitat de la cele-bració del debat.

El llibre Debat Costa Brava. Congrés: un futur sos-tenible tanca aquella fase congressual del títol,però des del Col·legi ens agradaria que el debatpròpiament dit no es tanqui, que continuï obert.Ja no val que ens quedem tots a casa, esperantun pròxim debat d’aquí a uns quants anys, sinóque, al contrari, tots, governs, entitats, col·lectiusi persones, hem de fer un seguiment, dia a dia,per ajudar a corregir desviacions, a vegades irre-cuperables, d’una línia d’actuació que ens ha depermetre mantenir el que encara té de positiu lanostra Costa Brava. En aquesta tasca trobareu elCol·legi sempre disposat a treballar. Tots els as-pectes tractats en el debat anaven tenyits d’a-questa voluntat d’oferir a la societat, a les insti-tucions públiques i a tots els agents interessatsen la Costa Brava un projecte de futur, armat enla seva arquitectura fonamental.

Les conclusions ens parlen de problemes, de dè-ficits, d’errors, però també obren la llum de l’es-perança. La reflexió final, en paraules de JoanCals, així ho reflecteix:

“Tenim, a dotzenes, nuclis històrics d’una granqualitat, sovint ben recuperats. Gaudim d’un sis-tema d’espais naturals únic, difícil de trobar alMediterrani occidental: recordem només, entreles peces grans, Cadiretes-Ardenya, les Gavarres,

el sector entre la platja de Castell i cap Roig, elsaiguamolls de l’Empordà, el Montgrí i les Medes,la plana empordanesa, cap Norfeu, el parc delcap de Creus i l’Albera. Conservem un patrimo-ni cultural molt valuós. Les nostres platges i lanostra costa, a pesar dels nyaps, són d’una be-llesa extraordinària.

Però, a més, som un país de vella i bona civilit-zació, un país amb un substrat prou consistentper no resignar-se a ser un mer producte (el pro-ducte Costa Brava) i menys encara un producted’usar, esprémer i llençar. Un país que, si vol, potser amable, molt amable, però no servil. Un paísamb un gran capital humà, amb molt esperit em-prenedor i amb un alt nivell tecnològic en nom-brosos camps.

Recordem tot això al final d’unes jornades quehan diagnosticat processos francament preocu-pants i ens han alertat sobre el caràcter irreversi-ble d’alguns d’aquests processos. I és veritat,però també és veritat que hi ha una irreversibilitatque, a llarg termini, no és absoluta sempre que hihagi una economia que funcioni raonablement bé,una societat cohesionada i mobilitzada amb pro-jectes de futur i unes autoritats competents al seuservei. Aquestes són, sobre un fons de preocu-pació, les nostres esperances”.

PRESENT I FUTURDEL DEBAT COSTA BRAVAJOSEP RIERAPRESIDENT DE LA DEMARCACIÓ DE GIRONACOL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA

GRÀFIC / NOAH GRAÑÓ

FOTO: JORDI TODÓ. CEDIDA PEL DEPARTAMENT DE COMERÇ,TURISME I CONSUM. DIRECCIÓ GENERAL DE TURISME TAVISA

El llibre, amb prop de 400 pàgines i CD inclòs, presenta elmaterial exposat durant les jornades desenvolupades a Roses, Palafrugell, Blanes i Sant Feliu de Guíxols l’any 2004. El llibre s’estructura en quatre blocs:Territori escàs o paisatge fràgil;Mobilitat i infraestructures: dèficit o risc; Model turístic: final d’etapa? i el Debat final. Una lecturaimprescindible per conèixer l’estat de la costa gironina.

AutorDiversos autorsEditaDemarcació de Girona del COACISBN84-96185-46-XData publicacióJuliol 2005 Preu45 € (IVA incl.)

Debat Costa Brava. Congrés: un futur sostenible

EDIFICIS ECOEFICIENTS I CIUTATS SOSTENIBLES

arquitectàriaaà 5LA PROTECCIÓ DEL LITORAL CATALÀ

1 PROJECTE DE Josep Cargol i Ricard Turón a l’estany de Banyoles (Girona) en un espai naturald’especial protecció. IV Premi AJAC 2004.

1 INTERVENCIÓ AL POBLE de Siglufjordur (Islàndia) per evitar allaus. Menció Especial de la III Biennal Europea del Paisatge.

Són conceptes que s’utilitzen cada vegada més,però ¿què signifiquen realment? L’ecoeficiènciaés aconseguir un millor resultat amb el consumde recursos més baix possible, és adir, utilitzarmenys aigua, energia i materials en els processosde construcció, utilització i enderrocament del’edifici.

La sostenibilitat és la justícia intergeneracional iintrageneracional. Això vol dir que el nostre estilde vida no ha d’hipotecar la vida de les gene-racions futures: ¿com deixarem el planeta alsnostres fills i filles? ¿Tindran recursos naturals su-ficients, aigua, boscos, petroli, per viure tan bécom nosaltres?

La sostenibilitat significa equilibri entre les gene-racions actuals que viuen al nord i al sud del pla-neta, i significa preveure deixar als nostres fillsaquest planeta millor –o com a mínim igual– quecom ens l’hem trobat nosaltres. Significa equilibrientre les conseqüències ecològiques, econòmi-ques i socials de les nostres actuacions. Quan en-tenem el món com un sistema, cada petita deci-sió diària té conseqüències sobre les altres parts:si prenc una tassa de cafè de Comerç Just, apor-to el meu gra de sorra a la millora de les condi-cions de vida al país productor. La fusta utilitzadaen una obra pot ser de tala il·legal, o cofinançarun conflicte al país d’origen, o pot ser d’una ex-plotació forestal sostenible, que cuida la biodi-versitat del bosc i les condicions sociolaborals du-rant l’extracció.

La sostenibilitat entesa com un repte ètic significadefensar els més febles per garantir els matei-xos drets per a tothom. El dret a la mobilitat, allliure moviment, fer que la ciutat sigui plenamentaccessible significa, primer de tot, garantir l’ac-cessibilitat per a les persones amb mobilitat re-duïda, garantir una amplada mínima de vorera, ce-dir espai dels cotxes en benefici dels vianants.Com a repte social, la sostenibilitat significa im-pulsar noves experiències de participació més di-rectes en les decisions sobre el futur de les ciu-tats: pressupostos participatius, plans comunitaris,camins escolars.

En l’actualitat, sembla gairebé obligatori utilitzarles paraules coeficiència i sostenibilitat per a qual-sevol intervenció que es dugui a terme al territo-ri i per a qualsevol obra. La clarificació del sig-nificat d’aquestes paraules necessita un debat enprofunditat, així com la creació d’una cultura encomú i la generalització dels valors de la sos-tenibilitat.

BETTINA SCHAEFERARQUITECTA

GRÀFIC / NOAH GRAÑÓ

HE DE FER UNA REFORMA A LA MEVA VIVENDA I VOLDRIA SABER COM FUNCIONA ELTEMA DE LES CERTIFICACIONS. M’HAN DIT QUE HAURÉ D’ANAR PAGANT QUAN EMPRESENTIN LES CERTIFICACIONS. VOLDRIA SABER SI HI HA ALGUN MODEL ESTABLERT

Quan un promotor contracta un constructor per executar unes obres, ha d’establir (preferiblementen un contracte firmat) la forma de pagament. Si l’obra és prou gran, un sistema habitual és fer-ho segons certificacions periòdiques, generalment mensuals. Cada període acordat, el construc-tor presenta una relació de les partides totalment executades, o parcialment executades, amb es-pecificació del mesurament, o sigui, la quantitat en metres, metres quadrats o unitats, i el preuacordat en el pressupost firmat. L’arquitecte director de les obres comprova que, efectivament, s’hagin executat les quantitats quefiguren en la relació, que el preu correspongui a l’acordat en el pressupost i que l’execució siguicorrecta. Si és així, aprova la certificació i el constructor pot presentar factura al promotor, quehaurà de pagar la quantitat certificada al contractista en el termini establert. Recomanem per a la seva seguretat jurídica que les relacions entre el promotor i el constructor esreflecteixin en un contracte firmat per les dues parts prèviament a l’inici de les obres.

Servei Atenció al Ciutadà. Tel. 900 501 382. email: ciutada@coac.net

EL COAC RESPONSERVEI D’ATENCIÓ AL CIUTADÀ DEL COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA

Per aquest motiu s’ha constituït l’agrupació AuS,Arquitectes per la Sostenibilitat, amb l’objectiu deconvertir-se en un referent social del compromísdels professionals de l’arquitectura amb la soste-nibilitat. Des d’Arquitectes per la Sostenibilitat con-siderem que l’arquitectura avui dia està estreta-ment lligada al nostre actual model productiu.D’aquesta manera, considerem que exigeix uncanvi cap a un nou model que asseguri: 1) menysdependència d’energies no renovables, tant en elsprocessos industrials que aporten els materialsconstructius com en el mateix funcionament delsedificis; 2) la investigació de noves tecnologies i eldesenvolupament de tecnologies tradicionals quepermetin millorar l’habitabilitat del lloc en què ac-tua sense implicar la degradació d’altres llocs, so-vint molt allunyats; 3) models d’ús del territori queminimitzin el consum de sòl, garanteixin la diver-sitat d’usos i l’estabilitat social, i que no obliguina una mobilitat en vehicle privat ni a un gran con-sum energètic.

FOTO: ARXIU COAC

FOTO: JOSEP CARGOL I RICARD TURÓN

La primavera passada es va constituirArquitectes per la Sostenibilitat (AuS) com unaagrupació del Col·legi d’Arquitectes deCatalunya. Els seus impulsors, un grupd’arquitectes i professionals del sector, defensenla col·laboració entre tots els professionals i elsagents públics i privats que intervenen enl’arquitectura i el paisatge per possibilitar undesenvolupament sostenible. AuS és unaagrupació oberta a tots els professionals queentenen la sostenibilitat com un dels eixosprincipals de la seva activitat.

Objectius d’AuS

- Reafirmar el compromís dels arquitectes amb lasocietat i contribuir a la seva promoció en altresàmbits socials i impulsar aquest compromís enl’administració pública, les institucions i elsdiferents agents de l’arquitectura. - Generar un nucli de debat i potenciar la relacióentre els diferents àmbits professionals.- Convertir-se un referent tècnic en l’àmbit del’arquitectura sostenible i proporcionar suport alsprofessionals a través de grups de treballmultidisciplinaris.

Arquitectes per la Sostenibilitat (AuS)Plaça Nova, 5. 08001 BarcelonaTel.: 93 306 78 28Email: agrupacions@coac.net

Arquitectes per laSostenibilitat (AuS)

6 arquitectàriaaà PUBLIREPORTATGE

-¿QUINA ÉS L’EVOLUCIÓ RECENT DE LA VI-VENDA A CATALUNYA?-Del 2001 al 2004 el creixement ha sigut més omenys constant, entre un 5% i un 8%, tenint encompte que l’any passat es van finalitzar al voltantde 72.000 vivendes, 68.000 el 2003 i 64.000 el2002. En l’àmbit estatal, la punta més alta es vaproduir el 2004, amb unes 700.000 vivendes aca-bades i creixements molt desiguals segons les zo-nes. Els més importants es van donar a Andalusia,Madrid, el País Valencià i Múrcia. A més, segonstots els indicadors econòmics, res fa pensar que lafamosa bombolla immobiliària hagi d’explotar a curto mitjà termini.

-¿QUÈ ÉS EL QUE DIFICULTA LA FEINA DE GASNATURAL?-La llei no estableix que el nostre producte hagi deser instal·lat obligatòriament a totes les vivendes,com sí que passa amb l’aigua, l’electricitat o les te-lecomunicacions. Com que no és un producte obli-gatori, hem de procurar introduir-lo en el màximnombre de vivendes que ens sigui possible, sempreque la nostra xarxa de distribució arribi a la pobla-ció. Aquesta és una feina eminentment comercial ide servei als promotors.

-¿I QUINS ARGUMENTS S’UTILITZEN PER A LASEVA VENDA?-A ningú se li escapen els avantatges del gas natu-ral per a l’ús d’aigua calenta sanitària i calefacció ala vivenda, perquè evita tenir una bombona de butào un acumulador elèctric. A més, el gas natural téun subministrament continu, mentre que les altresalternatives estan més condicionades.

Per un altre costat, la relació preu-confort és méseconòmica en el cas del gas natural, sempre dinsels estàndards de consum d’una família tipus. Amés, al ser menys corrosiu que altres combusti-bles, el gas natural facilita una vida més llarga detots els elements que participen en la seva com-bustió, i es col·labora així a reduir costos.

-I DESPRÉS HI HA ELS BENEFICIS MEDIAM-BIENTALS...-Efectivament. El gas natural és l’energia fòssilmenys contaminant que existeix avui dia. ¿Per quinmotiu? Perquè els únics productes de combustiósón bàsicament vapor d’aigua i diòxid de carboni.És més ecològic perquè no pateix cap mena detransformació des del lloc d’origen fins al lloc deconsum.

-DAVANT AQUESTS AVANTATGES, ¿QUINA ÉSL’ACCEPTACIÓ DEL PRODUCTE?-La majoria de països, especialment a la Unió Eu-ropea, estan apostant molt fort per la distribució

de gas natural, tant en l’àmbit domèstic i in-dustrial, com per a la generació elèctrica a tra-vés de cicles combinats. I fins i tot el gas na-tural vehicular.

-¿ES REFEREIX AL SEU ÚS COM A COM-BUSTIBLE PER ALS VEHICLES?-Sí. Aquest tema està en fase de desenvolu-pament a Espanya per qüestions legislatives.A més, perquè fos una realitat, seria neces-sari que hi hagués un nombre suficient d’es-tacions de servei preparades perquè els cot-xes hi poguessin reposar el gas natural. I laxarxa a Espanya no està condicionada per aaixò, per les fortes inversions que suposariaa les empreses distribuïdores. A més, l’Estatno té marcades unes directrius clares que aju-din les empreses a poder fer aquesta implan-tació. Per aquest motiu, l’únic que trobem aEspanya són flotes d’autobusos, camions de

recollida d’escombraries o carretons eleva-dors que sí que utilitzen el gas natural. A al-tres països, com per exemple a Itàlia, entreel 30% i el 40% dels cotxes funcionen ambgas natural.

Actualment, la nostra empresa es troba con-versant amb els fabricants de vehicles i l’ad-ministració per intentar fer un gir en aquest úsextensiu del gas natural en els vehicles.

-¿QUINS SÓN ELS LÍMITS DE L’EXTENSIÓDE LA XARXA DE GAS NATURAL A CATA-LUNYA?-A la comunitat hi ha més de 300 municipis onhi ha Gas Natural, cosa que significa que mésdel 90% de la població catalana té accés aaquest producte. A més, anualment, a Cata-lunya s’aconsegueixen al voltant de 100.000nous clients. I aquest creixement és pràctica-ment sostingut des del 1999.

“EL GAS NATURAL ÉS L’ENERGIA FÒSSILMENYS CONTAMINANT”

L’ENTREVISTARUBÈN MARTÍNEZ I BURGAL

Per Alberto González

“El 80% dels promotors introdueixen el gas natural a les seves promocions per a l’aigua calenta sanitària, bàsicament, i per a la calefacció, també amb un percentatge bastant elevat”.

DELEGAT DE NOVA CONSTRUCCIÓ ZONA EST DE GAS NATURAL

arquitectàriaaà 7LA PROTECCIÓ DEL LITORAL CATALÀ

res d’ocupació, amb l’objectiu de contribuir a undesenvolupament urbanístic compassat, harmò-nic i respectuós del litoral català. Per això, els seuspropòsits generals són d’ordre urbanístic, patri-monial, ambiental i econòmic.

El Pla estableix que pràcticament la totalitat del sòlqualificat avui com a no urbanitzable o urbanitza-ble no delimitat quedi definitivament preservat delprocés urbanitzador. Es protegiran, així, 23.500hectàrees al llarg de tota la línia de costa: una su-perfície equivalent a 2,5 vegades el terme muni-cipal de Barcelona. Així mateix, s’ha iniciat un es-tudi específic dels àmbits de sòl urbanitzabledelimitat que encara no disposen de planejamentparcial aprovat, amb la voluntat de preservar aquellsque tinguin una importància territorial i ambientalmés assenyalada.

El Pla afecta 75 municipis, des del Coll dels Bali-tres (Portbou) fins a les Cases d’Alcanar. El seuàmbit d’aplicació són els 500 primers metres desde la línia del mar, però en gairebé la totalitat delssectors la reserva s’endinsa decididament cap aa l’interior. S’aconsegueix així assegurar la con-nexió entre els espais d’interès natural (com en-tre l’Albera i el cap de Creus), obrir nous espais almar (les Gavarres), evitar la conurbació dels po-bles i garantir la preservació de les planes flu-vials en els cursos baixos dels rius (el Fluvià, el Tero la Tordera).

L’elaboració del Pla Director del Sistema Costanerés l’exercici de planejament urbanístic més ambi-ciós emprès a Catalunya des de l’aprovació delPla General Metropolità, l’any 1976. La propostas’ha de considerar, doncs, com un pas important,ferm i ponderat a la vegada, que permet complirl’aspiració, àmpliament sentida, de protegir, d’u-na manera definitiva, el litoral català en tot el seuconjunt.

Ara bé, ¿n’hi haurà prou amb aquesta mesura perordenar el nostre litoral? Certament, no. L’evolu-ció dels espais costaners està indissolublement in-terrelacionada amb les dinàmiques de transfor-mació del territori català en el seu conjunt. Lacorrecta gestió del litoral només serà possible,doncs, quan el conjunt de Catalunya disposi delsinstruments de planejament territorial que neces-sita: els Plans Territorials que la llei de política ter-

ritorial, aprovada pel Parlament de Catalunya el1983, establia que s’havien de fer i que, vint anysmés tard, encara continuen sent una assignaturapendent. Unes mesures que el nou Govern de laGeneralitat s’ha compromès a elaborar en el trans-curs d’aquesta legislatura. Així, el mes de maigpassat ja es va posar a consulta pública el Pla Di-rector Territorial de l’Empordà i en els pròxims me-sos també s’aniran donant a conèixer altres plansque afectin territori limítrof al litoral català.

És a través d’aquest planejament supramunicipalque l’Administració es dotarà dels instruments perfer front a la dispersió de la urbanització i contri-buirà a articular el nostre litoral sobre una xarxa depobles i ciutats ben delimitats, respectuosos ambl’entorn, rics d’activitats, d’oportunitats econòmi-ques i de convivència.

La dècada dels 90 inicia un període de pressió so-bre el litoral del nostre país sense precedents. L’ex-periència dels 60 no és res comparada amb laconstrucció a la costa dels últims anys: conjuntsplurifamiliars, piscines, ports esportius de mida iencaix variat... Per informar-se d’aquesta pressióno hi ha document més fidel que la publicitat quedes de fa uns quants anys ofereixen els diaris. Ambuna ullada als anuncis de l’última dècada n’hi haprou per fer un balanç exhaustiu de la situació.

Aquesta sobrepressió es contraresta, no obstant,amb una sensibilitat creixent pels nostres paisat-ges més vulnerables, i una pressió social emergent

per preservar i impedir la mineralització dels tramsde litoral restants. Però també és en aquesta dè-cada que sorgeixen projectes que actuen com unantídot davant aquestes situacions. Projectes queno basen la seva estratègia a construir sinó a res-saltar, protegir i col·laborar amb el paisatge. Noafegeixen, sinó que treuen, modelen, interpretenel paisatge. Són projectes que poden passar inad-vertits, on no reconeixem gaires gestos. La llum ésallà però sense enlluernar la de la lluna. La vege-tació plantada, molt cuidada, ens sembla que hiés des de fa segles. Els camins recuperats ens fanoblidar que fa una dècada no eren transitables ono existien. Són projectes que percebem en lesseves geometries o en alguna decisió formal ro-tunda, com les que tracten amb un mitjà tan fràgili tan dur com el mar.

Els projectes que es presenten en aquest suple-ment (pàg. 2-3) corresponen a situacions territo-rials diferents, i diferents són també les respostes.Combinen estratègies de caràcter molt diferent,reordenació viària, sistemes d’aparcaments, recu-peració de camins, regeneració de vegetació i du-nes, etc. En condicions de més pressió urbanacom a Badalona, la dificultat consisteix precisa-ment a construir i atorgar una altra escala a aques-ta condició de límit.

Però en molts casos les decisions més importantsno són aparents: ¿Qui es recorda dels dos ridículsmolls grecs que dividien les platges i competienamb el moll hel·lenístic a Empúries? ¿Qui es potimaginar un camí de ronda esborrat o sense noustrams a la Fosca o a S’Agaró? ¿Com podríem pen-

sar que els llentiscles, els ocells o les dunes suausdel Prat no han estat sempre allà? ¿Qui descobreixque aquells camins a Salou o a l’Ampolla són unnou traçat? ¿O que els recorreguts, les figueres iels arbustos a l’Ametlla de Mar no formen part d’a-quell paisatge des de sempre?

Són intervencions que tenen una actitud comu-na: no gesticulen sinó que reserven, no incre-menten sinó que descarreguen de pressió, de bi-garrament, de soroll. Són projectes que s’haninserit en els llocs i han anat adaptant-se al seuús, que incorporen millores a les situacions ori-ginàries. Son projectes que fan accessible el lito-ral. Un litoral que pot ser amable però també es-pantós. Aquest és el repte d’un bon projecte depaisatge.

La riquesa del nostre litoral és un patrimoni col·lec-tiu de gran valor cultural, històric, simbòlic i fins itot afectiu. Però els valors que conté no són no-més patrimonials. La línia de costa, com a espaide contacte entre els ecosistemes terrestre i ma-rí, té una importància ambiental extraordinària. Haestat i és també un recurs econòmic de primer or-dre: suport tant d’activitats portuàries i pesqueres,com recreatives i turístiques. En bona part, ensguanyem la vida amb el litoral.

En les últimes dècades, l’evolució d’aquest espaiha estat motiu de preocupació. El procés urba-nitzador ha transformat el paisatge litoral fins acomprometre seriosament els seus valors patri-monials, ambientals i econòmics. Així, actualment,gairebé la meitat de la costa catalana ja està ur-banitzada, tant a causa de la dispersió de la re-sidència com l’activitat constructiva associada alfenomen turístic. El fenomen respon a la dinàmicageneral de dispersió de la urbanització comunaal conjunt del territori català. I el ritme d’ocupació,lluny de moderar-se, encara tendeix a créixer.

Urbanistes, experts –economistes, geògrafs, am-bientalistes–, bona part dels empresaris turístics iels sectors més solvents de la promoció immobi-liària han alertat fa temps de la inviabilitat de man-tenir aquest ritme. Una ocupació que, si és pro-longa en les pròximes dècades, acabaria convertintàrees molt extenses de la nostra costa en un con-tinu urbà ininterromput.

El Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner Afortunadament encara estem a temps d’actuarper garantir la qualitat i l’atractiu de la nostra cos-ta. El Govern de la Generalitat s’ha compromès afer-ho i ho ha considerat una de les seves priori-tats en matèria territorial. Així, el dia 26 de maig, elConseller de Política Territorial i Obres Públiquesde la Generalitat, Joaquim Nadal, escoltava el cri-teri favorable unànime de la Comissió d’Urbanis-me de Catalunya, que aprovava el Pla Director Ur-banístic del Sistema Costaner.

L’objectiu principal del Pla és identificar, protegir iposar en valor els espais costaners actualment lliu-

PAISATGES AL LÍMIT. ARQUITECTURA AL LITORAL

EL PLA DIRECTOR DELSISTEMA COSTANERÉS L’EXERCICI DEPLANEJAMENTURBANÍSTIC MÉSAMBICIÓS EMPRÈS A CATALUNYA DESDEL 1976

ORIOL NEL·LOSECRETARI DE PLANIFICACIÓ TERRITORIAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

MARIA RUBERT DE VENTÓSARQUITECTA

FOTO: JORDI TODÓ. CEDIDA PEL DEPARTAMENT DE COMERÇ, TURISME I CONSUM. DIRECCIÓ GENERAL DE TURISME TAVISA

LA COSTA CATALANA: L’HORA DEL PLANEJAMENT TERRITORIAL

1 ELS MUNICIPIS DE LA COSTAsuporten un fort ritme d’ocupació del territori

8 arquitectàriaaà PUBLICITAT